40 Núm. 36 MÈTODE

mo

no

gràfic

pais

atges d

e l

’oblit

La permanent necessitat d’eixamplar les terres agrí-coles, sempre present en els reduïts espais illencs, haprovocat a Mallorca la presència d’estructures bastidesen pedra en sec, en gran part construïdes durant l’edatmoderna i contemporània i que han marcat el caràcterdels paisatges agraris, dominats visualment per lapedra, encara que amb diferències molt notablessegons la part de l’illa.

Als amples replans calcaris que predominen al mig-jorn i llevant de l’illa, les estructures més significati-ves són els murs de separació de les propietats i de lesdiferents subparcel·les en les explotacions. Aquestesparets, altes, complexes i sovint de factura acurada,compartimenten i caracteritzenels paisatges amb substrat cal-carenític, com les marines deLlucmajor, de Santanyí, de Lle-vant i de Petra, així com altresàrees menors, tancant el mosaicd’usos que les caracteritza i enel qual alternen els ullastrarsamb els conradissos i pastures.

El procés de rompiment denoves terres per a la seva dedi-cació a l’agricultura va funcio-nar durant diversos segles mit-jançant el sistema de rotes, con-tracte d’arrendament de terres allarg termini a canvi de la seva rompuda; la repeticiód’aquest sistema queda marcada sobre el territori peruna intensa presència d’habitatges (barraques) basti-des igualment amb la tècnica de pedra en sec. Lesbarraques, a més de l’activitat dels roters, es lliguena aprofitaments ramaders (barraques de bestiar) o a

altres activitats extractives (carboneig, extracció demarès, pesca…).

L’increment de les terres aprofitables va necessitarigualment d’elements de control dels excessoshídrics, en aquest sentit les terres del Pla de Mallorcaestan sistemàticament drenades mitjançant albellons isíquies, conduccions tant superficials com subterrà-nies, mentre que la major part dels cursos torrencialsapareixen canalitzats i reconduïts entre murs de pedraen sec, i en determinats casos anul·lats amb murstransversals (parats).

Finalment cal parar esment en l’element de pedraen sec més destacable de l’illa, que són els condiciona-

ments de la major part dels ves-sants de la serra de Tramuntanai d’altres indrets muntanyososmitjançant terrasses de conreusuportades per murs de pedraseca (marjades). Els camps deterrasses són omnipresents a lamuntanya mallorquina, tant ales zones de petita propietatcom en les grans possessions, i,amb independència de les lito-logies, constitueixen entitatscomplexes, en què a més de lesterrasses apareixen nombrososelements associats, des de ca-

mins a intrincats sistemes de drenatge i reconducciód’aigües, a més de mecanismes de connexió, petitshabitatges i elements de suport.

L’expansió de les terres agrícoles a la muntanya,l’inici de la qual els coneixements actuals no permetendatar amb seguretat, va durar –en línies generals– fins

PAISATGE I PEDRA EN SEC A MALLORCA

La serra de Tramuntana de Mallorca, les muntanyes construïdes

M. Grimalt*, R. Rodríguez*, G. Alomar*, I. Ferrer* i A. Reynés*

«LES ACTUACIONS

INSTITUCIONALS S’HAN

CENTRAT EN DUES VIES,

D’UNA PART LA RECUPERACIÓ

DE L’OFICI DE MARGER I

D’ALTRA EN L’ESTUDI I

VALORACIÓ DEL PATRIMONI

DE PEDRA EN SEC»

Dry stone and scenery in Majorca. In Majorca, the need to expand agricultural

lands has led to the presence of structures built in dry stone throughout the

arable landscape. The terracing of mountain slopes, which was carried out in the

past for crop cultivation and to control water run off, began to undergo a process

of renewed repair some decades ago and has now been revived. Nevertheless, the

present state of the terraces is still a cause of concern, given the enormous area

they cover and the huge expense involved in maintaining them.

al començament del segle XX, tot i que ja des de les pri-meres dècades d’aquesta centúria va començar un pro-gressiu procés d’abandonament dels territoris amb ren-diments marginals, que afectà primerament els muni-cipis de la part més abrupta de la serralada i amb unrègim de propietat latifundista. En canvi en determinatsindrets amb una propietat minifundista, com la vall deSóller, l’expansió de l’olivar, i consegüentment de lesmarjades, va durar fins a la dècada de 1940.

L’abandonament de les activitats agràries es vaaccelerar a partir de la dècada de 1960 i va afectar totel territori insular, amb un traspàs de la població acti-va envers el sector terciari, primerament cap alsnuclis turístics costaners, i posteriorment amb un pro-cés d’urbanització creixent de les àrees rurals i amb elturisme residencial.

Els complexos paisatges de pedra mallorquins hanestat en bona part el resultat de l’acció d’un col·lectiude menestrals especialitzats en el treball de la pedraen sec, els margers, que, sense arribar a configurar ungremi independent dins el complex món laboral de lasocietat tradicional, han constituït un grup de treba-lladors amb un utillatge, unes tècniques i un procésd’aprenentatge ben establerts i diferenciat dels altresoficis relacionats amb la construcció, com els picape-drers o els oficis relatius al treball de la pedra.

El món de la pedra en sec forma part de la imatgearquetípica de l’illa que es ven als visitants, que altra-ment constitueixen la base de l’economia insular. Latranscendència territorial dels processos d’esgraona-ment de terrenys queda ben demostrada, així. El pro-cés de catalogació encara no finalitzat permet aventu-

Núm. 36 MÈTODE 41

pais

atges d

e l

’oblit

mo

no

gràfic

Torrentó de drenatge associat a un camp de marjades de Deià durant el temporal del 15 de novembre de 2001. L’efecte regulador de re-vingudes dels terrenys esgraonats va frenar els processos de revinguda en tot el sector de la serra de Tramuntana.

42 Núm. 36 MÈTODE

mo

no

gràfic

pais

atges d

e l

’oblit

Foto

:Raq

uel R

odrí

guez

Foto

:Fot

o M

.Gri

mal

t

rar que una extensió de la muntanyamallorquina d’un ordre de magnitudde 200 km2 està sostinguda per ter-rasses, majoritàriament realitzadesamb tècniques prou acurades i ambunes característiques constructivesde notòria complexitat. Alguns ele-ments que exemplifiquen el grau deperfecció del marjament a l’illa sónles notòries alçàries mitjanes delsmurs de contenció (sovintegen elsque tenen de 2 a 4 metres d’alçària),el predomini de la pedra prou treba-llada, i –sobretot– la seva integració en uns conjuntscomplexos i planificats. Així, els camps de marjadesestan dotats d’elements complementaris, tant persolucionar l’accés (escalons volats, escales, rampes)com amb una finalitat hidràulica (albellons, síquies dedrenatge, pous, cisternes, aljubs…) i per servir d’ai-xopluc a persones i bestiar. Potser l’atribució d’aquestpatrimoni a un col·lectiu de constructors altamentespecialitzat fa que, tot i les dècades d’abandonamentque ha sofert, es trobi en un estat de conservació rela-tivament bo.

Els valors ambientals dels conjunts de terrassescorren paral·lels al seu interès constructiu i patrimo-nial. Els més de 10.000 quilòmetres de murs de con-tenció de la muntanya mallorquina constitueixen unparticular microhàbitat de característiques úniques ique amb el pas dels segles són l’únic indret on arrelentaxons endèmics com les interessants falgueres baleà-riques (Asplenium majoricum, Asplenium sollerense,Asplenium orelli). També fonts i aljubs en aquestsàmbits són un bon refugi per al ferreret, endèmic calà-pet mallorquí (Alytes muletensis), interessantíssimamfibi illenc que, descrit per a la ciència a la dècadade 1970, constitueix un veritable tresor biològic. Peròsense lloc a dubtes el principal valor ambiental del’obra de pedra és la funció de regulació de l’escor-rentia exercida per les terrasses de conreu i elements

hidràulics associats, que es mostra fonamental en laregulació de les revingudes i la pèrdua de sòls en unindret com la serra de Tramuntana amb una pluviosi-tat total anual molt elevada (hi ha indrets on la mitja-na anual de precipitació arriba als 1.500 mm), i onsón possibles aiguades de molta intensitat horària,amb valors en 24 hores que sovint superen els 200mm i que excepcionalment han assolit els 800 mm enun sol episodi.

� ELS REPTES DE FUTUR

Els paisatges de terrasses de la serra de Tramunta-na s’abocaren cap a la decadència a causa de laimportant pèrdua de valor de la seva producció agrí-cola. L’economia de la muntanya mallorquina esbasava en l’olivar, amb arbrat envellit i amb tècniquesde recol·lecció i transformació endarrerides que pro-vocaven un producte final poc competitiu. Ladecadència del mercat local, l’encariment de la màd’obra i la quasi absoluta impossibilitat de mecanitza-ció de les tasques agrícoles per les pròpies caracterís-tiques del terreny varen abocar cap a un progressiuabandonament dels olivars. Tan sols quedaren en pro-ducció algunes zones de petita propietat, dedicades al’autoconsum, uns pocs indrets d’elevada productivi-tat i també determinades finques extenses, gairebé

Dalt, a l’esquerra marjada en reconstrucció a Son Bunyola(Banyalbufar). En aquest cas la rehabilitació d'aquest espai singular va ésser per una iniciativa privada.Al mig, sa Dumanega, Fornalutx.A la dreta, conjunt complex de marjades de la rodalia de Tuent;abandonades al conreu a la dècada de 1950. Un incendi forestal el 1994 les va deixar de nou al descobert.Si la construcció és acurada,un abancalament pot resistir en plenafuncionalitat elements adversos i mantenir-la.

sempre tot mantingut pel sentit de prestigi que oferiasalvaguardar la propietat i la terra en una poblacióque mantenia les estructures socials pageses.

Actualment es viu un moment de redreçament delscamps de terrasses, que té l’arrel en els canvis socioe-conòmics i en actuacions administratives dutes a termea partir de la segona meitat de la dècada de 1980.

Les actuacions institucionals han estat en bona partencapçalades pel Consell de Mallorca, i s’han centraten dues vies, d’una banda la recuperació de l’ofici demarger i de l’altra en l’estudi i valoració del patrimonide pedra en sec.

La recuperació de l’ofici s’ha centrat en la tasca del’Escola de Margers que, des d’una primera iniciativaal municipi de Sóller a 1986 que al poc temps va pas-sar a dependre del Consell de Mallorca, s’ha mantin-gut fins a l’actualitat. L’aprenentatge de les destresesde marger s’ha articulat mitjan-çant el mecanisme de l’escola-taller i ha format nous profes-sionals a partir del mestratged’alguns dels darrers margersque quedaven en actiu.

L’altra tasca de l’administra-ció insular s’ha encaminat capal coneixement del patrimoni,la seva catalogació i anàlisi, laseva promoció i les mesures desalvaguarda. En aquest sentit,destaca l’ambiciós Programa deCatalogació d’Espais Marjats deMallorca, en execució des de 1994 i que a escala moltdetallada cartografia, municipi a municipi, l’extensióocupada per les terrasses, els usos associats, l’estat deconservació i els valors naturalístics. Les figures deplanejament urbanístic d’aquests municipis sovint haninclòs els espais de marjades com a elements a prote-gir, i igualment ho fan les normes de caràcter insular.Determinats indrets amb valors singulars més caracte-rístics han assolit la categoria de Bé d’Interès Cultural(barranc de Biniaraix, cases de neu del massís de Mas-sanella). Igualment s’ha efectuat una tasca d’intercan-vi d’informació i d’establiment d’una metodologiacomuna de catalogació amb d’altres espais europeusamb un important patrimoni d’aquesta mena (Ligúria,Alps Marítims).

Dins la promoció s’han dut a terme tasques de res-tauració, bàsicament sobre antics camins de munta-nya, la rehabilitació dels quals implicava reconstruiramples trams de murs de contenció. També s’hanrefet un nombre considerable de marges dins finquesde propietat pública.

Finalment, es destaca la promoció des del Consellde Mallorca d’una ruta senderista de llarg recorregut,que amb el nom de la Ruta de la Pedra en Sec trans-corre per alguns dels paratges amb bancals més repre-sentatius de la serra, tot seguint els antics camins demuntanya, amb un conjunt d’etapes que connectenuna xarxa de refugis públics.

L’impacte social d’aquestes mesures s’ha traduït enl’adquisició d’un progressiu prestigi per l’obra depedra en sec, i –encara que sigui amb una finalitat noagrària– són creixents els espais propietat de particu-lars on s’han recuperat els camps de terrasses, amb laneteja dels olivars i l’arrabassament de les brolles,pinars i garrigues de successió secundària que elshavien anat envaint.

Alguns fets socials que han influït en aquest canvid’actitud són l’entrada massiva de capital estranger

amb l’adquisició d’amples ex-tensions de la serra per part depropietaris de diversos païsoseuropeus, sobretot alemanys,que inverteixen importantsquantitats en la neteja dels oli-vars, ara jardins de les sevesresidències secundàries; un pro-cés similar s’associa a la pobla-ció local cap a les petites par-cel·les d’olivar, reconvertides enlloc d’esbarjo i com a tal torna-des a posar en funcionament.

Això no obstant, l’estat actualdel patrimoni de marjades no deixa d’ésser preocu-pant, sobretot a causa de l’enorme extensió que ocu-pen i la gran inversió que suposa el seu manteniment,atès que els murs construïts amb aquesta tècnicanecessiten un procés continuat de reparacions periòdi-ques per restaurar les malifetes que les aiguades, elsprocessos de vessant i el pas del bestiar i personesindefectiblement acaben produint.

Salvaguardar els bancals mallorquins és un repteper al futur i una necessitat aplicada tant per conser-var un patrimoni cultural excepcional com per conti-nuar gaudint dels beneficis ambientals, paisatgístics ide regulació hídrica. Les accions de salvaguarda del’ofici, d’investigació amb aprofundiment de la sevacatalogació i coneixement tècnic així com de promo-ció han donat un primer resultat amb una –encara quebreu– inversió del procés de degradació generalitzatdel patrimoni.

*Consell de Mallorca-FODESMA, “Programa de catalogació i anàlisi delsespais de marjades de Mallorca”

Núm. 36 MÈTODE 43

pais

atges d

e l

’oblit

mo

no

gràfic

«L’ESTAT ACTUAL DEL

PATRIMONI DE MARJADES NO

DEIXA D’ÉSSER PREOCUPANT,

SOBRETOT A CAUSA DE

L’ENORME EXTENSIÓ QUE

OCUPEN I LA GRAN INVERSIÓ

QUE SUPOSA MANTENIR-LES»

Foto

:R.R

odrí

guez