Escenes d'una vaga més seriosa que la de depare

EI Sr. Samper s'esforça a aconseguir algun èxit a la resta d`Espanya

Any VI. Núm. 215 -Barcelon a, d ijous, l0 de maig de 1934

L'únic de bo de la vaga del

fLi!ŠLdilluns és que ha mostrat

af eblimen de I orga:Preu: 3o cèntims - Corts Catalanes, 5 89 - Tel. iiio - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre nitzaeió extremista.

ik 1 1 tl.1 11111 kl 1] fU

Diuen sovint que la política nu té cntra-oyes ; i en podria ésser una demostraciól'aldarull que s'ha mogut al voltant dels in-fants filis dels vaguistes de Saragossa. To-tes aquestes criatures escampades per Es-panya amb un pretext humanitari, però ambuna finalitat ben clara d'agitar i d'agafarel poble pel sea cantó més flac : i'estova-

menors d'edat siguin trafiquejats d'aquestamanera, ni a excusa de bé. Caben garantiesi les lleis lliguen ben lligats tots els capsdel cas en qüestió. Repetim que ja és unafeblesa de l'autoritat haver consentit els pri-mers passos de la maniobra.

Hem dit que l'explotació d'aquest truc sen-

timental, en principi era una cosa hàbil. Elsresultats, ,però, han estat migradíssims. Lacausa potser és que l'habilitat era massa pa-tent. 1, sobretot, a l'època actual les multi-tuds senten una por tan gran i tan instin-tiva envers el desori, que quan qualsevol im-puls els hi porta reaccionen de seguida i ensentit violentament contrari. El tipus d'agi-tació que somien els ignorants extremistes dela nostra terra és una cosa passada ele modatant com la política de la Lliga, que formasimetria amb la de la F. A. 1. Els procedi-ments ja estan gastats i àdhuc els millors imés basats en un coneixement de l'ànimaconectiva es topen amb el sentit del tempsi no arrelen o es migren de pressa.

No són, doncs, perilloses aquestes agita-cions que s'observen dintre de la República,no se sap ben bé amb quina finalitat; peròestranyament sincronitzades amb totes lesmaniobres de les dretes. Es a clir, són peri-lloses i nocives pels que han de servir-ne elecarn de canó. 1 seria de celebrar que unprincipi d'autoritat gens impulsiu, gens cruel,però dreturer iferm, defensés contra els seusredemptors les classes obreres de la Repú-blica.

De Dijous— a Dijous

Després d'un inici de primavera que notenía res de prim¡tveral, 'ja tenim a. sobreles calors preestiuyls, tan sobtades i altesque, de seguir aq%est camí, se'ns preparaun estiu dels bon:: 1 dit sigui això sensevoler envair els dominis; en eis quals de-clarem no entendYe res, de les previsionsmeteorològiques.''

Bon teanps, doncs; per a les sortides Qlat-geres, a la recerca d'uns plaers que la ma-joria de ciutadans no frueixen la més granpart de mesos de .-l'any.

Se'ns prepara ja uquell temps en que qui-lòmetres amunt i avall de Barcelona la"plal-

j t no és sinó—els dies de festa}—un formi-gueig humà, gairebé diríem infrahumà.

Hom no s'arriba a explicar aquella afició,que de tan generalitzada esdevé incòmoda,U puUular en platges espesses de gent, que,amb una incivilitat sense excusa, deixa delseu pas tot de rastres de brutícia.

Però també aquest temps que s'acosta ésel de les vacances, de les excursions, delsviatges ; el temps del turisme, gran o petit.

Estem tan avesats a les ponderacions defes belleses naturals de la nostra terra, queCus creiem que som un país turístic i quenomés falta que la gent ho sàpiga perquès'hi dediqui a corrua teta -

Abans caldria, però, ajudar la natura-lesa amb l'obra humana, sense la qual nopot ayer-hi turisme. 1 en aquest punt síque hem d'abandonar un panxacontentis-me fàcil, de beata admiració d'una natura-lesa que ens ha estat donada, per a pensarseriosament en tot l'antiturisme que a es-lones sembla més fomentat que no pas el(uristire.

Perquè, a dar veritat, quantes coses conr+rkables Podem u^`Wfiér,als nostres visitants? Quina platja, ja quesor? prop de l'estiu i per a posar un exemple concret, tenim una mica presentable, no

en ella mateixa, sinó en els seus addita-

ments turístics? Tot i reconeixent l'excellèn-

cia d'alguns llocs de la Costa Brava, quea poc a poc es posen en condicions, a pe-

nes podríem citar 'res més que Sitges, que

està en camí d'ésser un dels grans llocs

d'atracció turística europea per poc que hi

posem de la nostra part..Sitges és, per ara, el més cosmopolita

que tenim, l'únic lloc on, com diumengepassat, es pot fer una exhibició de vestits

ele bany Jantzen i mostrar unes giris sense

que la festa prengui aire de mascarada.

No ens embabiequen fàcilment els cosmo-politismes de revista-- iblustradà, ni creiem

que la modernitat resideixi d'una manera.

exclusiva en l'alleugeriment de la roba i

la llibertat de costums.Però tanmateix entre l'aspecte sinistre

d'aquells banys de mar de començos de se-

gle i el de les platges d'ara—amb totes les

salvetats pel que fa als llocs diumengers i

espessos —, no hi pot haver vacti•lació en latria,

X.

Anem a pamsA propòsit del reportatge de Josep Maria

Planes a La Publicitat sobre l'organitzacióde l'anarquisme a Catalunya i a Espanya,departien amistosament la Dolors Bargallúi ('.Anna Murià.

—Ja te'n deus recordar de la vaga ge-neral revolucionària de tgoz, roda final delgran castell de focs del vell anarquisme,com l'anomena el periodista—preguntà laBargalló.

—I ara, quina edat que em fas!—Doncs mira, pels volts de...—Oh bé, comptant els anys de la Dic

-tadura és clar, ;però allò no era viure !--replicà l'autora de Joana Mas.

Humanifarisme ceno per centAmb la vinguda d'un parell de centenars

d'infants fills dels vaguistes de Saragossa,hi ha hagut tantes sol•licituds que molta gents'há hagut de quedar sense protegit. Entreaquésts hi havia un ciutadà que se'n lamen-tava i' ho feia amb tants escarafalls, que unamic seu li hagué de fer unes atinades ob-servacions.

—Home — li digué —, no tens un germàque té tres fills i fa un any que no treballa?Per què no n'adoptes un almenys?

La raó era de pes i el protector frustratno sabé què respondre.

Es que protegint un nebot el seu nomno sortiria a cap periòdic.

Marlene Dietrich en perillEs parla, en una penya d'actors, del do-

blatge de films. El galan Robert Samsó asse-gura que no n'ha doblat cap.

—I doncs? — pregunta un dels contertu-lis —. No vares estar a la Paramount deParís?

—No vaig arribar a actuar. Vaig barallar-me amb el marit de Marlène Dietrich. Anà

-rem a pinyes... — contesta En Samsó.—'Hauria estat millor que, ,per venjar-te,

si és que et va perjudicar, li haguessis con-quistat la dona.

—'Oh ! Si ella arriba a ésser a París, rai... !

Quar4 mínvan4, .,, ,3.-.._..

súncia de les autora s°- ,catalanes ;als JocsFlorals ha minvat considerablement. En llacple les bravates de l'any passat, hi ha hagutun lleuger remoreig, i l'abstenció en elsaplaudiments no s'ha notat, de bon tros.

Sempre, és clar, queda alguna personairreductible, per exemple aquella bona se-nyora que, en filar la silueta d'En Com

-panys, no es pogué estar de dir : --Em sap greu d'haver vingut; tant de

bo no m'hagués mogut de casa, com a lesfestes commemoratives de la República!

—Vols fer el favor de callar? T'hi hasd'anar acostumant, dona! --li respongué elmarit, cautelós, tot pensant en el seu esta-bliment del carrer dels Arcs.

Comunisme medievalFa unes setmanes que el Bloc Obrer i

Camperol va celebrar el seu congrés anualorresponent a enguany. En aquest congrés

prengué estat públic la dualitat que hi hadins l'esmentat partit comunista entre latendència catalanista i l'espanyolista.

Els representants en aquesta última filia-ció apostrofaven els de la primera ambaquests mots

—Caballeros de San Jorge !Els catalanistes responien—1 vosaltres, què? Caballeros de San-

tiago !

Gent d'unaUna casada jove de les que es fan dir

((sí senyor», perd amb accent castellà, do-nava, l'altre divendres, el primer te a les

seny ,com era ogtc, Ic uniderens a tta-cions de l'estatge, totes elles installades ambgran devessall de pompa.

—Esto no es luyo; esto es lujuria!—ex-clamà, entusiasmada, la sogra de JesúsCambó.

On ès la independència?En l'última assemblea general celebrada

pel Sindicat de la Indústria Hotelera, deBarcelona, fou elegida una junta el presi-dent de la qual és militant de la Unió So-cialista de Catalunya, el partit que s'inde-penditzà fa :poc de la tutela del Partit So-cialista Espanyol.

Aquest Sindicat, fins al moment del canvide junta, redactava el seu butlletí mensual,Ressorgir, en català.

Ha estat tot u que el dit organisme foscontrolat directament pels que no volgue-ren continuar lligats — amb tota raó — alcentralisme absorbidor de la U.G.T., pee-què el seu butlletí aparegués -- àdhuc el tí-tol, Resurgir — redactat en la llengua delsenyor Largo Caballero.

Si interiorment vàrem aplaudir la inde-pendència del socialisme català, denunciemavui aquest pas enrera per a vergonyade tots.

De tan internacionalistes que volen ésseraquests socialistes fan el provinciano.

La pintura ila ganaEl senyor Albareda, conegut animador

d'hotel, gaadeix des de fa un cert tempsd'una ben guanyada fama de colleccionistad'obres d'art.

Entre les darrerament adquirides per ell,sobresurt, almenys pel seu tamany, un qua-dro de Grau-Sala, penjat en un lloc d'honora l'Hotel Bristol.

Uns valencians vinguts aquests dies aBarcelona per a presenciar la final del cam-pionat de futbol i que s'estatjaven a l'es-mentat hotel, creuen haver descobert els mo-tius del mecenatge de l'Albareda. El que litocà de seure encarat al quadro de Grau-Sala, perdia de mica en mica 1'huor i lagana, t començà a enyorar-se i, el que éspitjor encara, a encomanar als altres la sevamalaltia.aq^eR ti4 1 pysl 0 ns ^lflu@X^ljça glJtlástrugança :.' • - -. - ......

—.No; i quin quadro ! Ja ,poChaver-lo pagatbé el fondista, amb els estalvis que farà a lacuina...

Cal endreçar=hoDiumenge al matí, aquests mateixos va-

lencians, com la gran majoria de llurs com -panys d'expedició, van arribar-se al cemen-tiri, a retre homenatge al que fou primerpresident de la Generalitat, i van quedar unamica decebuts davant .l'estat lamentable delque ells imaginaven que seria un monumentdigne, d'acord amb el que per a ells, bonsrepublicans i demòcrates de tradició, hauriade representar el que va proclamar la repú-blica a Catalunya.

Nosaltres trobem que tenen tota la raó ique cal esmenar aquesta manca tan patentde desconsideració que tan malament ens faquedar...

En justa correspondènciaS'ha dit que molts valencians van anar a

retre homenatge a Macià per a crear-se unambient favorable que els pogués servir diu

-menge a la tarda.Per a desfer aquesta pobra insídia, ens han

pregat que fem remarcar que la tomba deMacià no és tancada per a ningú i que tot-

hom té dret a acostar-s'hi respectuosament.Però els que van llançar aquesta suposició

malèvola no se n'acontentaren, i la nit dediumenge foren uns quants els que es dedi-

caren a celebrar pels cabarets la victòria delMadrid fent demostracions , gens correspo-nents a la nostra imparcial hospitalitat, benremarcada en el discurs que — en castellà

—va fer Zamora des de la tribuna d'honor del'Estadi.

Per cert que el famós porter, de bracetamb el fill d'En Foronda i algun altre, for-mava en el grup més destacat de mal edu-

cats que, a 1'empar de l'alcohol i de la noc-turnitat, donaren un espectacle vergonyós alHollywood, on es van fer un tip de cridar«Muera Cataluña», «Viva España», «Viva elrey» i altres coses més pròpies dels sorralsde Villa Cisneros que de fes sales barcelo-nines d'esbargiment.

Ni tan sols els va imposar la presènciad'un membre del govern de la Generalitat,que, per a evitar conflictes, abandonà el lo-cal, massa prudentment si es vol.

Per ara, no encara...Als nois de La Veu del Vespre, això d'anar

tant de nits no els ;prova gaire. Dilluns es-crivien sobre els decorats : «Un altre grupamateur que, sota aquest aspecte, es presen-tà d'una manera molt digna, és el grup queinterpretà les tres peces en un acte a la ses

-sió Lyceum Club de la Sala Studium. Caldir, però, i com a major elogi, que aquestgrup havia triat com a decorador un homecom Daniel Planas, que ens oferí tres deco-rats d'un gust admirable.»

Sobre el gust no hi tenim res a dir ; araque el decorador era el jove pintor sitgetàArtur Carbonell, el qual ja fa una pila d'es-tius que organitza representacions selectesamb uns decorats pintats i muntats per ellque són una meravella.

Daniel Planas és un actor amateur i noha agafat mai cap pinzell. Ara que això no

vol dir que qualsevol dia, per passar eltemps, sobrant-n'hi, com n'hi sobra, nose'ns despengi amb una exposició de pintu-

res. Però llavors ja en parlarem,

ELS FILLS DELS VAGUISTES SARAGOSSANS

La política sense entranyes

ment sentimental. Sembla mentida que espugui jugar així amb el repòs d'uns infantsdesvalguts i fer-los servir per combinacionsd'una política — encara qúe els que la me-uin es diguin apolítics ; però és evident quel'afany de ('èxit passi el que passi, combinat .amb el menyspreu més absolut als drets del'home que tenen els professionals i vividorsde l'agitació duen fatalment a aquesta lleid'abusos monstruosos. Es una cursa a lapoca-solta que moltes vegades s'acaba dinsel crim.

Com aquel] bon senyor que construí unhospital, però abans havia fet els pobres, els

manegadors ele la vaga de Saragossa a últi-

ma hora es compadiren dels fills d'aquellsobrers que ells mateixos han llançat a la mi-

sèria amb la vaga més poc intelligent ques'ha vist de molts anys ençà. Ara, cm cop

compadits d'aquests noiets, han tractat debarrejar l'útil amb ]'agradós i els ha fet tot

l'efecte que aquests infants podien ésser un

gran instrument ele propaganda. Demanarienals obrers d'Espanya que recollissin els fillsdels obrers de Saragossa. Això produiria dinsl'ànima simple de les multituds una emocióenorme. Aquesta emoció podria servir per atirar endavant la tasca revolucionària. Ellsnomés hi han vist això, que no està del tot

malament vist. A Barcelona feren la primeraprovatura. D'una hora lluny es veia que el

que menys interessava eren les criatures. Si

no, per què complicar la cosa provocant ma-

nifestacions a la via pública i clàssica barrilarevolucionària? Es que això no complicavala situació tlels infants? En quin moment

s'ha vist una tendresa envers els febles, su-perior a un interès d'utilitzar un truc escè-

nic? La política no té entranyes i és l'única

Veritat en tal cas.Amb bon encert les autoritats han estron-

cat la maniobra. Ja és estrany que s'hagi

pogut ni començar. No sabem amb quin dret

uns senyors particulars d'un comitè qualse-

vulla es poden incautar dels fills d'uns ciuta-

dans de la República i anunciar que els re-

partiran a qui els demani. Cap Estat mitja

-nament civilitzat no pot consentir que uns

A la pàg. 3:

Necessitat d'una renaixençapolítica per Fermí Vergés,

A la pàg. 4:

«Berkeley Square», per J. Palau.

A la pàg. 6:

La causa de la moral, per Fran=

cese Pujols.

w¡- amistats. Abans de servir-lo els en-à I' i.-. i..-.:.-.

FORASTERS A BARCELONA

Una invasió de valencians i madrilenysL'Estadi de Montjuïc fa un bon servei a el dissabte, com uns modestos emissaris dels de futbol, simpaties són ovacions, i ovacions

la ciutat. No pas amb massa assiduïtat, és que havien d'arribar durant la nit il'en- són encoratjaments.clar, perquè l'Estadi és per als esportius demà. Tota la nit, la Diagonal i la carretera Quan el taxi ha passat per davant decom una mena de vestit que, per a no treu- de Sans foren un constant trepidar de cotxes Colom, he hagut de subjectar el meu parentre-li massa llustre-, només es fa servir per empolsinats que a penes deixaven veure la que volia de totes passades fer-se retratara les diades de gran solemnitat ;però és V que precedia el número de llur matrícula. per un dels ccminutersn, que avui són mésevident que, sense l'Estadi, molts esdeve- Per la banda de Sans, vaig veure entrar a que els altres dies. Aquest moment de dubteniments d'una certa envergadura esportiva Barcelona vuit minyons que venien de Va- m'ha donat ocasió de veure les nombrosesFugirien de Barcelona i anirien a parar a lència en bicicleta. cues que hi ha arrenglerades a la Porta dequalsevol recó de la Península. Aixa sem- 1, entre tanta gent, a mi ni 'ha tocat de. la Pau. Els vaporets del Port, com els ((mi-pre és una satisfacció. I és, tagïbé, mirat rebre un convidat. Un convidat que 's'ha n((terso, els taxis, els bars, els hotels iels

restaurants, fan avui el seu agost.t I ja som a la Plaça de la Fe. No massa

t '^y gent, perquè, a instàncies de la Generalitat,p" hom ha acordat que ('acte tingui rm caràcter

íntim. Flors, flors, flors... Em ve a la me-j mòria la Valencia de Padilla: a...es la tierraI xvt de las flores. ..o Paraules cordials del senyort v

4 Fp Neira, delegat dels valencians ; resposta efu-1 siva del senyar Companys. L'acte ha estat,tiI r, r dintre la seva simplicitat, emocionant.

W ^ v ` f ,y 4 . ^ Altra vegada el taxi. Comença ' el meuI ° t 1 paper de cicerone. El llibret orientador dev

"• a4^ Myself ara em faria un bon servei. Grany 1 ' Via, Parallel, Parc, Rondes, Plaça de Ca-

C ^^ P etalun a Passeig de Gràcia Diagonal, -

drl` 'gil drálbes, Tibidabo. A aquest darrer lloc, una

i gentada enorme. N'hi ha prou? N'hi ha prouI és tard !Doncs, cap a dinar.

Valersciuns :r ¡: 1) rce lpna, diumenge j]assaf

D'oN VENIU? DE I FIN.-U....

L'he portat a esbargir el seu desencís perles vies ciutadanes, tot esperant l'hora de lasortida del vaixell . Rambla avall, amb «lorat penat» desat a la butxaca, el meu pa-rent es sent poc comunicatiu. Barcelona,que al matí l'entusiasmava, ara no li deudir absolutament res. Dintre el seu posatd'home cansat em fa l'efecte del nostre clàs-sic ballador de festa major en retornar acasa. Va venir engrescadíssim i l'engresca

-ment li creixia per moments.. En canvi, siara li .preguntàveu aD'on veniu ?n, us res-pondria «De la final...a Però en un to consi-rós, desesmat, com per a desvetllar la com

-passió i la llàstima,ESTEVE CALZADA

La col l lecció completa deMIRADOR pot consultar-se

a l'Arxiu Històric de la Ciu-tat, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,"Casa de l'Ardiaca", tots els

dies feiners de 9'30 a 1'30.

Guía de forastersEl fet es situa quan les regates interna-

cionals darreres celebrades a Mallorca.Com és de rigor, els participants foras-

ters visitaren tot el que de visitable té l'IllaDaurada. Un grup d'ells era a la Cartoixade Valldemosa, amb el secretari del ClubNàutic de Palma com a cicerone, un senyoramb unes patilles tan pintoresques com elsseus coneixements, com es pot apreciar perla mostra:

—Aquesta és---digué amb tot l'aplom--lacella que ocupaven els cèlebres enamoratsChopin i Sarah Bernhardt.,.

Hi ha Moisès i moísèsQui no ha atiat a Roma, amb motiu de

l'Any Sant... i de les rebaixes considerablésen les tarifes dels ferrocarrils italians?

Potser gràcies a aquest viatget, algú hau-rà adquirit coneixements que bona falta lifeien: Com aquella senyora barceloninad'una expedició capitanejada pel P. Rovira,que, sorpresa davant del Moisès de MiquelAngel, confessà ingènuament que pensavatrobar-se.amb un d'aquells bressols dits moi-sès (paraula que no fa el plural moisesos,com es pensen alguns botiguers barcelo-nins).

Diuen que les compa=

racíons són odiosesCom ja es deia en aquestes pàgines en

parlar de la Diada del Llibre, una de lesmoltes coses que aquesta provoca és unaflorida d'articles aspirant al premi ele milpessetes ofert per la Cambra oficial del Lli-bre, premi que, d'altra banda, ben poquesvegades és atorgat íntegrament, sinó que soldividir-se entre uns quants dels centenarsd'articles presentats, apareguts molts en re-vistes de limitada difusió.

Era segurament tirant a aquest premi,que un butlletí dels rebosters i pastissersbarcelonins publicava unes Suggerències, al-gunes de les quals val la pena que repro-duïm:

^El llibre s'assembla a la dona. La tro-balla d'un llibre extraordinari no us deixa

tranquil fins que l'obteniu. El porteu (o laduieu) en una bella i sil8hciosa cambra, 11unydel brogit del món. L'acaricieu tendrament.Amb suavitat l'obriu — el llibre ! — penetreuen les seves interioritats, i us sadolleu del'obra més bella i admirable que hagi •pro-duït la humanitat, o la naturalesa, segonses tracti d'ell, o d'ella.

»El llibre s'assembla a la dona. Si noés usat, en obrir -lo us gemega — el llibre !

—en els vostres braços a causa de la dolorproduïda... Acaba, amb tot, lliurant-se al lec-tor, qui, amb els ulls encesos, cerca en soninterior — del llibre ! — els paràgrafs vi-brants, ardents... o bé la tendresa inefable...

»El llibre s'assembla a la dona. Desprésde la lectura — després de la possessió --o bé us recorda moments d'incomparablebenaurança, o bé us fa fàstic... Si el llibreés bell — si la Boneta és gentil i emotiva,podríeu dir — l'estimareu sempre més ; si no,la recordareu amb una certa continguda re-pugnància ... o

En el ((ritmen número 284 del tan caòticcom sistemàtic poeta A. Esclasans, es lle-geix : «...l'autor, que era un home molt pur,va passar per la vida covant un menyspreuabsolut per la gent que el voltava...» A con-tinuació parla encara de «gent idiota» iacaba amb aquest estoic pensament : ((Noem planyis».

Un ateneista, políglota per més senyes,acabat de llegir aquest ((ritme)), va marxarde l'Ateneu escapat. Pocs moments desprésel telèfon va demanar el genial autor queja té escrits més de 28j. ritmes

—Es vostè el senyar Esclasans? — va dir-li una veu tota amable.

—Sí — contestà el funcionari-escriptor —.Què em desitgeu?

—Oh ! No pas res... Era només per adir-vos que us planyo de tot cor.

Consells als altresEn urna enquesta que sobre la novella ha

obert un setmanari barceloní, el conegut fa-bricant de text sistematitzat A. Esclasansaconsella als lectors, entre altres coses, ((que,en lloo d'escriure, es dediquin a festejar,a llegir, a fer excursions i esport, a anar alcinema i als concerts, a riure i a plorar sem-pre que en tinguin ganes)). 1 a continuacióels diu que quan tinguin cinquanta o sei-xanta amys, llavors, rst en tenen ganes», po-dran escriure.

Comentant aquest desinteressat •conselld'Esclasans en una pen ya de l'Ateneu, unconegut crític literari deia

—Cinquanta o seixamta anys! Ara m'ex-plico el perquè de la qualitat literària de laproducció del jovenívol autor del primer, se-gon, tercer, etc., Llibre del Sistema.

Edt en la mida

Corbates inarrugablee

' Pijemea a bon preu

JAUME I, it

' Telèfon 11655

111111111111 UI III 1 11 JI III 1111111111111111111111111111111I

BERKELEY 1

SQ U ARE 1

= FILM PRESENTAT PER

.

MIRADOR

I EN SESSIÓ ÚNICA =

=t lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllilllllllr

zació de forasters a Barcelona obeïa al fetde celebrar-se a Montjuïc el partit final delcampionat Copa d'Espanya de futbol entreels equips F. C. València i Madrid F. C.

Els suhporters arribaren, en la seva granmajoria, entre dissabte i diumenge, però elsjugadors ja eren ací (l 'abans de mitja set-Inana.

Els madrilenys foren els primers i aeam-paren al Tibidabo. Paco Bru, l'entrenador,gran coneixedor de les coses d'ací, deviatrobar que l'oxigen del Tibidabo era el mi-llor per a saturar els pulmons dels seussubordinats, i, així, el parc de l'Hotel Flo-rida, tan silenciós d'habitual, s'ompli de ria-lles i les anècdotes cle!s jugadors madrilenys,en constant bon humor, com escau a la gentdel gremi futbolista. L'oxigen es barrejàamb l'olor de l'oli camforat. Dintre l'hotel,la partida de pòker alternava amb la debillar ; hom llegia la premsa i escrivia a lafamilia. De tant en tant, una mica d'exer-cici als mósculs. 1 (l'això que, els que nosom futbolistes en diem ((donar-se la granvida((, ells en diuen la «preparación. Potsernomés Samitier i Zamora. catalans, es tro-baven incòmodes dintre aquella relativa re-clusió i haurien preferit sortir als afores afer una costellada sense enfarfecs, com enels seus bons temps (le barcelonins.

Els jugadors valencians no arribaren .^Barcelona ; es quedaren una mica abans : aSitges. Això lliga perfectament amb el seupaper de nous rics del futbol, d'equip quearriba per primera vegada a una final pen-insular. 1 té, com a mediterranis, una certalógica. Com la té exactament el Tibidaboper als madrilenys, espanyols de la meseta.Així, per als uns i per als altres, el canvid'aires no els devia semblar tan brusc.

S'instal{aren a Terramar, com tota gentque s'estimi una mica. Els valencians pas-sejaven més que els madrilenys, en màne-gues de camisa, el plee del pantalon benmarcat, l'americana al braç, en una posed'esportistes una mica estandarditzats, esovint, es capbussaven a l'aigua de la platjad'or sota la mirada rigorosa de l'entrena

-dor Jack Greenwell, o feien d'espectadorspreferents als entrenaments de Max Schme-ling. L'anglès acatalanat o el català angle

-sat — com vulgueu — de Greenwell, feiauna certa gràcia quan topava amb l'ale-many correcte de Schmelling. Només himancava ]'andalús castissíssim del Gallo i'l'erramar hauria donat, aquests dies, lasensació d'una Societat de les Nacions.

Després del resultat del partit del diu-menge, els aires del Tibidabo — una mica

malparats — s'han anotat un punt (l 'avan-tatge sobre els de Sitges, al punt dolç delseu prestigi.

—Si Schmeling és supersticiós, demàmateix fa les maletes i fuig cap a una altrabanda deia un sitgetà.

Jo )1E TINGUT UN CONVIDA'('

Hem dit dotze mil forasters, però d'a-quests, deu mil eren valencians. Exageració?No. Una personalitat valenciana ens ha donatles dades, controlades i serioses : dos vai-xells, tres trens especials, cinquanta auto-cars, a la ratlla de nou-cents cotxes particu-lars. Si sou servit, treieu càlculs i veureucom us surt aquella xifra. La mobilitzaciómadrilenya fou força més modesta; es limi-tà a dos trens especials, quatre autocars i

1 alguns petit turisme.Valencia, doncs, es vessà damunt de Bar-

celona. Els valencians començaren a arribar

LA FEIt1(E A M 0NTIU1c

Es d'hora — relativament d'hora, ,perquèa l'Estadi ja 'deuen jugar els amateurs — -i les avingudes de Montjuïc són un formi

-gueig febrosenc de _ gent, de cotxes i d'au-tòmnibus. Passa un autocar amb una Ile-

genda que promou aplaudiments : «Valèn-cia saluda Catalunyait i un llauraor valenciài un pagès amb barretina que es donen lama i es corresponen : «Vixca Catalunya»,«Vixca València ».

Al meu acompanyat, l'Estadi, de fora, lisembla grandiós; de dintre, el troba impo-nent. Seixanta dues mil persones! No . sapcom dir-me la seva admiració. Ara juga]'Olímpic de Xàtiva contra l'equip d'Irún.Els de Xàtiva comencen per dur avantatgei els valencians del públic — que ja hi sóntots des de primera hora — animen pls seuspaisans a granscrits unànimes : 0-hm-pic.Però, a l'acabament del partit, veuran comels, valencians amateurs surten de la pistade joc amb el partit perdut i algun començad'alarmar-se. Serà un símptoma del de des-ptés, aquest primer partit?

Ha arribat l'hora del plat fort. L'Estadibull, de febre, d'efervescència i de calor.Surten els madrilenys i es veuen les ban-deretes tímides del matí ; quan surten, dar-rera seu, els valencians, de tots els reconsde l'Estadi s'aixeca un voleiar de banderesamb ido rat penal». Quin gran negoci eld'aquest comerciant de València que ha ve-nut a tres rals milers de banderetes que noli costen més enllà de vint cèntims cadauna ! Tot l'aparell de les grans solemnitatsfotògrafs — molts d'espontanis que han sal-tat d'en tre els rengles de públic madrileny ivalencià —, operadors de cinema, saluta-rinr,^..^^ ;g de camas-.. 1 el xiulet che l'àr-bitre, que acaba de fer posar els partidaris(fans I altres els nervis en tensió. Mala-t ment! EI meu parent, qr,e s'exclama:

—Mos toca chuar contra vent. Açò fal-tava.

Però com que el València ho fa millor delque tothom es pensava i altrament, la gent,per instint, sempre es decanta de la bandadel més feble — i el més feble, avui, és,tècnicament, el València — aquest es vafent se-t c1 públic, encara que no ho mani

-festi. Futbolísticament el partit, per ara, noés gran cosa, però hi ha nervi i empenta icoratge, sobretot per .part del València. Elsvalencians del públic que han vingut en plagairebé de vençuts, que abans del partit esconformaven només afer un simple bonpaper, ara s'engresquen de valent i ja volenmes : guanyar. l'ot és siflabejar a glanscrits : Va-lèn -cia. Va-lèn-eia. Va-Ron-cia...Va a acabar-se la primera part i entra a latribuna el senyor Companys. La gent (le lapreferència -- es distingeixen els valencians— l'ovaciona. Al cap de poc el senyor Vi-lalta, l'àrbitre, assenyala la treva reglamen-tària. Els valencians exulten i retreuen ((lasang llevantina» ; els madrilenys es mig des-coratgen i parlen del ((:poco amor propio))dels seus jugadors.

Ja hi tornem a ésser. I no passen cincminuts que el València marca un gol. Lpilota ha entrat a la xarxa en companyiade cinc o sis jugadors Ilels dos bàndols ; eluns per impel•lir-la, els altres per evitar queentrés. Zamora ha quedat a terra, contu-sionat per les trepitjades de dotze peus. Alsrengles valencians hi ha una febre que j<no és febre : és deliri. Salta un minyó acamp i corre a abraçar els jugadors. Nigoma d'un guàrdia d'assalt és prou per fer.Ji aturar la marxa.

Passa el temps i les coses segueixen igualQuants milers de valencians no deuen j^assajar interiorment la tonada de I'Aliró)aplicada al seu equip?

—Encara no s'acaba? — em pregunta emeu parent.

No; no solament no s'acaba, sinó que eMadrid presiona, a cada moment. més.pressiona tant que fa el gol de l'empat. Letveus valencianes van apagant-se. Als cinminuts, el Madrid torna a marcar. Les veuvalencianes s'han apagat del tot; les madrilenyes s'han enardit. No s'haurà invertit e

e nombre ele partidaris? Això va acabant-sea 1 s'acaba del tot. El Madrid campió, des

prés de disset anys de no ésser-ho. Zamore i Pasarfn, els dos capitans, s'abracen. Lloae da la cortesia! Perd el meu parent ja n

està per res. Ni vol veure el moment elquè Companys, en representació del president de la República, lliura la Copa al.guanyadors.

4tLI'E IITI!Paisatge. — La primavera excita les olors.

L'olor dels diaris, per exemple, quan ve laprimavera agafa un punt marelador. El pa-per i la tinta es combinen per demostrariI'una manera impúdica fins on arriba la vo-racitat actual. El món està ple de por i devoracitat ; la manca de desinterès, de líniaespiritual, de cop de puny gratuit o de verdarialla a mi em fa l'efecte que converteixenles nostres hores en una pasta grisa i sensegust. Es possible que totes les èpoques ha-gin tingut aquesta determinant sòrdida i pe-tita. Potser el meu avi, quan anava a lesquaranta hores o feia volar els coloms, pen-sava el mateix que penso jo. Potser I'hirsutsapastre neolític, rosegant una trista costellade guineu, ja estava convençut que la Crea-ció era un fracàs artístic.

De totes maneres, és una cosa que sempreha estat de moda dir mal de l'època queens aguanta, i considerar els temps passatsguarnits amb una ditada d'or autèntic. Jono Se si és per seguir d'una manera incons-cie:it aquesta moda, o si en realitat m'asfi-xia 1 olor dels diaris; amb tota l'estadística

-patològiea del nostre • món moral\ i polític,o si és només per una mena de mandrá id'egoisme, que procuro evadir-me de tanten tant de les terrasses dels cafès, i fon

-dre'm, (l'aquella manera que els meus mit-jans ho permeten, amb la primària simfo-nia de les muntanyes. I m'agrada precisa-ment fer-ho en aquesta temporada de l'anyque la ciutat sembla que tingui el seu mà

-xim interès vibratori. Quan les senyores en-geguen els barrets nebulosos i provocatius, iels grans polítics es maquillen el fetge perdonar més importància a llurs discursos,quan es preparen finals de campionat . i esproclamen reines de bellesa, en aquesta dpo-ca, que ve a ésser com les postres i el viranci de la civilització, a mi m'agrada escol-tar la flauta enyoradissa del cucut dius d'unasimple fageda del Montseny, sense altra com-panyia que la meva gran ignorància del Béi del Mal. .

1 no és que en els pobles muntanyencsdeixi d'arribar-hi en forma migrada i nyeu-nyeu aquesta olor provocativa dels diaris.Aquí, enmig de les celestials mongetes bu-ludes i els alls tendres plens de fervor 'i desensualitat, també es parla de la llei (le con-reus, del tribunal de garanties, (le l'adiposapacotilla radical que governa la República id'altres coses tan anti-idílliques com es vul-gui. Aquí també fa la viu viu la ràdio sin-copada i espetegada a causa de l'humorismeatmosfèric. Les criatures han deixat ele mas-tegar regalèssia per ingerir coses més àcidesi més d'acord amb els mètodes de falsificaciói enviliment. A les botigues hi ha suètershorribles i flors de cotó, i els autocars s'hanacabat de menjar les tartanes folrades (1e ve-l lut vermell que eren un somni d'incomoditati de franciscanisme.

Malgrat això, el paisatge encara continuaessent paisatge. La crosta vella de la Cerra,tan refractària a les estúpides innovacions,en aquesta època d'abril i maig, engega laflora milenària que feia plorar els ulletsgrisos dels ermitans, i que els bandolers esduien a la boca per treure's el mal gust d'unassassinat.

Es precisament aquesta flora de les mun-tanyes el que a mi em distreu i em fa obli-dar la delicadesa de les terrasses dels cafés,i al silenciós món vegetal se m'hi ajunta lamúsica, gens intellectualista, pobra de ritmei de melodia, pero precisa i segura i sensecap mena d'engany, que surt del bec delsocells.

M'agrada, del paisatge muntanyenc, aques-ta sinceritat tan difícil de trobar fins entreels més envernissats eclesiàstics i les mésben intencionades mares de família. A miem direu : de què serveix la sinceritat? Pot-ser sí que no serveix de res, però fa unacerta gràcia, aquella gràcia de totes les cosesdiguem-ne naturals.

1 el paisatge no es pot negar que és sin-cer. No s'amaga de les tares més vergonyo-ses, de les febleses més inconfessables. Hodóna tot: el que és pur i el que és impur,amb la mateixa alegria o la mateixa incons-ciència. Anant per rm camí qualsevol, tro

-bareu una casa d'aquestes, que han sortitcinquanta mil vegades en els jocs florals,emmascarades de retòrica. En l'era d'aques-ta casa, al costat dels pollets més idíllics imés daurats, trobareu un gat mart, ambtota la grandesa de la mort i del seu avan-çat procés de descomposició. Es un gat mortque no es dóna vergonya de res, i a quatrepasses del gat, veureu florir les violetes més

a fines, més virginals, que han vist la llum deld dia. Són unes violetes d'un morat tan pál-s lid i tan de ploma d'àngel, que no us atre-

viu a collirles. I aquestes violetes s'aboquenmaterialment a allò que en diuen el femer.I a dues passes d'aquesta grotesca llacunaEstigia de totes les cases de pagès, comença1 la sèrie de flors meravelloses que lliguen laa castigada arquitectura rural amb ]'ondulantmurrieria dels marges. Els marges que dissi-mulen els renecs dels caçadors i les rellisca

-des eròtiques, amb una herba que es refàcada cinc minuts i amb el brodat mágic d'a-questes flors blanques, grogues i violadesque es diuen botons d'or, nomoblidis, clausde Jesús, i altres noms d'un tendre sensua-lisme, propis del vocabulari verdaguerià. En-tre totes les flors n'hi ha una que, pel meuI gust, és com un somni de simetria .perfecta,de malícia de blanc i ele lluentor de matèriaés el llir de neu. Jo estic segur que senses l'absoluta sinceritat, sense l'absolut impudordel paisatge, no fóra possible que es produísuna cosa [l'una gràcia tan profunda, d'unapuresa tan emocionant com un lliri de neu.Es per això que a mi m'agrada evadir-mea del clima dels diaris i de les terrasses, per-què estic convençut que dintre d'aquest cll-

° ma és impossible que pugui respirar un lliride neu.

Josr.I' MARIA DE SAGARRA

fet ell mateix el convit i que m'ha obligat,amb el simple text (l'un telefonema, a aixe-car-me el diumenge més d'hora que decostum.

Una mica més tard ele les vuit del matíjo ja era al moll, a esperar-lo. M'he passattres quarts d'hora fent fum i esperant l'ar-ribada del foraster, parent llunyà gairebéperdut en la llunyania del parentim Per lesconverses que, tot passejant, he collit, m'headonat que no era jo sol a tenir convidat.Pel moll es veien molts dels valencians ar ri

-bats el dia abans, alguns d'ells amb els ullsensunyats a conseqüència, segurament, devoler comprovar la veracitat dels reportatgesle Francis Careo sobre les nits a Barcelona.'l othom ha respirat amb satisfacció quanha vist avançar cap al port el Ciudad de('kdiz. Quan el vaixell ja era a punt de rea-litzar les definitives operacions d'amarratge,els dos mil dos-cents expedicionaris s'hanabocat a la part que donava al moll i el vai-xell ha arribat a decantar-se. Un ensurtgeneral, algun xiscle .i un valencià baladrery.,., c.,a4 . _ - -...

^- –" --Eh! Que hem vengut a vore el futbol

i no els peixos!Ja han llançat el pont i salten a terra

els primers viatgers. Representacions ofi-cials que se saluden, banderes i pancartes,Els Segadors i l'Himne valencià. De cop ivolta em trabo amb una mà que, a laimpensada, em pren la meva.

Che ! Ja mos tens ací !Ve sol, afortunadament. Així el paper de

cicerone em serà més fàcil de fer, perquè elminyó no ha estat mai a Barceona. Empregunta per la família i em diu que té unagana que el devora. Me l'enduc a esmorzara una xarcuteria de la Rambla. A les Ram

-bles és on més es nota els etectes de lainvasió; és un formigueig de gent que parlavalencià. Si hom anés a ulls clucs, a mo-ments es creuria trobar-se al carrer de laPaz o a la Plaza Castelar. Li pregunto perquè ha fet el viatge en vaixell, exposant-sea haver-se de quedar tot el dia al llit senseveure res, i em respon sense embuts queper economia. Es comprèn : és electricista iha fet vaga tres setmanes. Qui diria, (!avantl'espectacle dels deu mil valencians, que

València ha sofert una vaga parcial de tressetmanes i una de general que ha duratuna setmana?

—Es l'optimisme de la ehem valenciana— em salta, decidit i somrient.

El meu parent deu desconèixer que, devegades, l'optimisme voreja la inconsciència.

UN GEST QUI? iSIS FA GUANYAR SIMPATIA

Ara, a la Rambla, acaben d'abocar-s'hiuns grups de madrilenys. Segurament haarribat ara mateix el tren especial de Ma-árid i els madrilenys fan cap a les Ram

-b!es, una mica per comprovar la seva fama,una mica perquè és el camí, del Port. Cri-den i donen visques i agiten els banderins,però d'una manera tímida, com esporuguitsdavant la inferioritat numèrica en què essaben collocats amb els seus contrincants,però confiats amb l'altra superioritat, la quepressenten (le tenir futbolísticament a latarda.

EI meu convidat, que, tot i assegut da-vant la taula d'aquesta xarcuteria, no hacessat de victorejar no sé quantes coses cadavegada que s'ha escaigut ele passar pel nos-tre davant un grup de paisans seus, ara queveu els madrilenys en patrulla i els endevinal'aire confiat em diu

—Creuen que mos tocarà la de perdre. Dacuerdo. Però que no es refien massa, quaçò és lo que mos darà força. Anem?

—.Anem!Faig aturar un taxi.—Cap on vols anar?—A vore la tumba de Macià.Naturalment, em satisfà aquest desig

ens satisfà, als catalans, aquest desig de leycollectivitats esportives valencianes de dur.aquest matí, flors a Macià en la seva tomba.Es sinceritat o hi ha càlcul, de cara a gua•nyar-se les simpaties del públic barcelonífer-li oblidar la hostilitat amb què els valencians tractaren el nostre Barcelona I'anlI 926, també amb motiu d'una final pea•insular ele futbol, en la qual a ells res no ehanava? Quan li insinuo aixa, el meú parense'm mig indigna i em recorda les ovacionivalencianes a Macià quan el trasllat, fa unmesos, de les despulles de Blasco lbúñezVal més així ! Hi perdré res deixant-mlconvèncer? Però, sigui com sigui, el cert éque aquest gest de la gent valenciana els hsvalgut, avui, més (l'una simpatia. I, al camí

des del cantó econòmic, una esperança : que,si aquests esdeveniments sovintejaven, quisap si un dia arribaríem a liquidar el famósdèficit de l'exposició... que ja és esperançarmolt...

Però, al costat d'aquesta satisfacció i d'a-questa esperança, hi ha una viva realitatque, cada festa grossa a l'Estadi, reporta ala ciutat en general un ingrés considerablede diners.

Compteu, si no, només un promedi dequinze pessetes — i em sembla que no emdireu exagerat — despeses per cada un delsdotze mil valencians i madrilenys que eldiumenge passat eren a Barcelona i us tro-bareu que s'han quedat ací cent vuitantamil pessetes. Em sembla que una ciutatque, ultra ésser ('archivo de la cortesía, faen un dia determinat uns ingressos així, espot donar per ben satisfeta.

Siroes 1 EL 'l'IBIDABO

Su )oso PI 1 Lt r eF^uo tiu n n ieSauct ^'c Yln^ t^ts nom^irosa moÍiilit-

.A1

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

La represa ginebrinabiiluns que ve Ginebra rependrà l'aspecte

de les grans ocasions. S'hi iniciarà un pe-ríode d'activitat diplomàtica, de la qual pot-ser dependrà definitivament la sort de la

1 Conferència del Desarmament. Ja altres ve-gades, en ocasió d'altres Conferències a Gi-nebra, a París o a Londres, s'ha dit lamateixa cosa, i després tot ha quedat comestava, sense fer cap pas endavant i sensetenir el coratge cl'acabar les discussions so-bre una reducció d'armaments. Però arala situació és diferent. Es tenen les proves,

que voldria dir guerra inevitable ; reducciógradual d'armaments, però abans control igaranties ele seguretat, amb severes san-cions per als països que no mantinguin elscompromisos assumits signant el conveni.

Aquesta tesi és la que accepten, en elseu conjunt, totes les nacions pacifistes ique es preocupen de l'alleugeriment delspressupostos de guerra. La mateixa Rússiano s'hi oposa. Però Anglaterra i Itàlia se-gueixen una política equívoca, i Alemanya,que després de la seva sorollosa retirada

La Societat de les Nacions en assemblen

Necessitat d'unarenaixença política

demagogs que sofrim a casa nostra, ignorentot el que passa a fora, com ignoren quetots els règims necessiten benvolences exte-riors per viure i progressar. Un dels perillsque cal combatre és aquesta polarització deforces extremes. Contra els teoritzadorsmarxistes oposem la nostra força catala-nista i democràtica. Catalunya té prou sen-tit de la vida per apartar aquest doctrina-

Saló de sessio,is del Parlament de Catalunya

1 és que a Fcam< " r^, com arreu; s'observa lanecessitat decrear un c, tat d'esperit mou,

rásme eixut que topa amb les concepcionshúmahés del nostre poble.de'lugar el dinamisme intellectúat de la nois- per què estem convençuts que aquesta novaira època á les rep uorrs socials No ens Renaixença catalana només és possible ,amb

ecansarem mai ió re nau ho :' a ió alcoin-la generació una missió

la salvaguarda de les mostres llibertats, calgranplica un n n

u estil

r tirar .polític incorporar

]ou

qué sotmetem a revisió el nostre conceptede les relacions ibèriques. No som separel

afaniscatalanisme

a dealanis x va u la es des-lar el programa exterior que els nostres des-

-d stes perquè no volem ni una balcanitzaciód'Ibèria

tirs cop e exigeixen..ni volem per a Catalunya el trist

destí d'una Albània. Creiem laque salutya

orCatalun ya és un Poble en fmació i es i pel nostre pals és la callabort`acíó efieá^ ambe cnecessita l'optimisme del neòfit per ano ple-gai hse davant els grossos defectes om

1'E stut contra] Les dificultats grossesce

çossebperquè »Cali't així la poïticá'çgque

constata cada dia. Un pafs en el qual els objectarà algú;'éa i de la hico ataaaxix Unad -ersans són forçosament enenucs, on les dels fets 'tràgics de C itahmy g és aquest'menys-opinions divergents. s'ignorem o es hamletisme sgics : it Cata ciada espiritual(1 ren

er , on

la sme desenfrenat re

natt

no potesnobi

donar mctit per França, dependent en canvi, po-o p c arribi m íret, o p

de si cap idea redemptora. Sr girem vista,d

aálíticament ieconòmicament, d'Espanva.Aquesta situació ha tingut con'segiiènciesveurem cica part sadaid 'considerable de la cocee- enormes car els catalans han abdicat urnatul qu a, desinteressada d'aquest espectacle,

en un partit les doctrines del qual'dia.mïca d'ells mateixos cada Si els cata-

fans tinguéssim, un mica mé's d'a-però,hanhan estat ultrapassades en tots els 'ordres, fició a la història, gitis explicaríem una micaL'aspecte tràgic s'arro doneix e el nostre cas. Perquè ano és d'avui que ^pro-ta com acabem de fer nosaltres que

u e a Ca-,'pc e a Ca-

tal hi ha molta gent que esperenenen aquests dubtes, sinó que elsv veiemiureilar

boalar seriosament i que se'n riuen deldel v a través del temps. Catalunya té en

la sevá posiciY geogràfica el pitjor enemic.g innecessari. I mentre na part dels IJn temps fou una marca francesa, és a dir'nostres tresn ostres

grans ns home

len s

ea devoren sorprenent

micae

és cada dia, es dónana el cas una transició entre dues nacions. Un cop

que elsnostra

q par en representación ostrad'ull al mapa europeu i veurem que aques-

no saben res de la nostra política tradicio- tes marques foren sempre els punts meuràl-nal, dels nostres punts de vista clàssics en gres de la història. La decadència d'Espa-la política espanyola. L'acció .per l'acció con- nya i sobretot el desplaçament de la políticadueix a aquest desvarieig collectiu : l'estrella europea al centre i est europeu, feren quesolitària a Barcelona i l'espanyolisme bor- el cas de Catalunya quedés, des del se-

gle xvm, abandonat a la seva sort. Totesbt>Pe a Madrid.aquestes consideracions ressurten d'una ma-Però peu l'acció només és

nostrede primaris. la polí tica, emnostrea is. rera brillant en un llibre oc cone gut escrit

pany r646 canongepoc conegut

Ros.pelmpaís, e, estat gairebé sempre un me- em-

t gaire

trobeu tants homes de lletres que No solament en naturals icostums — duuen parlen un deix -en parlen A de Ros en Cataluña desen anada—són

tan contràries les nacions francesa i cata-si e aques ta i

que » Catalunya no és possible aquesta cris-juny

taldització d'idees que faci essencial la po- lana, sien que tota l'oposició d'espanyols ilítica, no es possible que el nacionalisme francesos ha nascut a Catalunya perquè elssentimental sigui un nacionalisme fecund i reis d'Aragó foren els que tingueren mésc.eador? guerres contra la corona de França, essent

Es hora de posar les bases del Renaixe- ací el lloc d'emulació entre espanyols i Iran -iuont català. I cal declarar, en contra de cesos i on nasqueren els odis entre les duesl'opinió dels intellectuals a ultrança, que nacions. Des de 1285 fins a 1646, Alexandreaquest Renaixement només serà possible per de Ros cita les invasions de França a Es-la conjunció de tots els esforços, en profit panya, que han estat més de vint.do les llibertats i les aspiracions de Cata- Són aquests fets cor trets els que ens nanlunya de dictar la nostra política. Durant molt

Cal començar per definir que la mostra temps hem estat conveçuts que per ésserfeina, Catalunya endins, és la creació d'un bon catalanista havíem de parlar un cas-gran moviment democràtic perquè Catalu- tellà dolent i el resultat ha estat una infe-nva ha estat un gran poble quan ha sabut rioritat manifesta de Catalunya a'Espanya.defensar les llibertats populars. Els qui a Creiem sincerament que cal una rectificacióMadrid treballen de costat amb els inspira- i que el nostre millor' . bagatge és una do-clors de les idees absolutistes no saben que cumentació que ens faci aptes per a la po-llar implantació seria la guerra civil a Ca- lèmica i la defensa dels mostres punts detalunya. 'El nostre país és fluix democrà- vista. No podem .acceptar l'espanyolisme

tradicional nascut a l'ombra de l'absolutis-ticament, perquè el simbolisme de les los-titucions ano el destorba. Ningú no s'ha acos- me, de filiació borbònica francesa. Car, pertomat a donar importància al Parlament una paradoxa curio,a, els tradicionalistescom a garantidor de la llibertat ni la Ge- espanyols semblen ignorar que la veritable

tradició espanyola es va rompre quan triom-'en-neralitat ha tingut temps per ésser ungranatge necessari a la vida del nostre país. fa ací l'absolutisme francès, amb el comte-A França, a Anglaterra, feixistes i coma- duc, i quan Felip V el completà rompent

d una manera definitiva la tradició veritablevistes poden parlar de fallida del parlamen- d"^Espan}'a.tarisme, però a cap d'ells ano ha passat pel1 creiem que .aquesta incorporació mostracap de _prescindir d'aquestes institucions en

la transformació del règim del país. [En can- és urgent perquè a Europa els fantasmesvi a Alemania ni el Reichstag imperial ni més estranys s'agiten en totes les cance-

llenes. Armaments clandestins i crides a lael Reichstag democràtic no aturaven Pesco-mesa de llurs enemics, perquè com a insti- militarització de la joventut, estridències

lució ~e1 poble no els donava valor. El seu verbals que 1'experiencta ens mana de no

incendi 'simbòlicament, era desfer-sed'un negligir. La millor manera de salvaguardarla independència d'un pafs és tenir una po-obE l »innecessari,

F. nacionalisme democràtic català ha de lítica concreta i defensar-la tothora.

vigilar per les llibertats de Catalunya, però Fa massa temps que Catalunya viu depures reaccions psicològiques i cal que ensha de convèncer la gent que el mal més

grosseria que una mística antifeixista i re- adonem que l'habilitat i la finesa no són

olucionària s'apoderés de les masses. Els res sense uns mètodes de política i de go-Hem dit uns mètodes ivern. no un sis-qui, inconscientment, fan el joc als petits

tema. Tota veritable política tant deu fugirde l'encarcarament del sistema com de l'ar-

— "-" bitrarietat de la manca de mètode. El de

SI ES-ELECTRIC Catalunya fa temps que el tenim. Perquè,encara que sembli mentida, tenim els nos-

PERAL VOSTRE A J .,MbBI Ilio trobareu en les

tres clàssics. I al serle xvn els nostres po-lítics, els nostre grans polítics, feien exac-

rnPl'lórs condicions depreu iqualitat,al tament igual que ara. Amb la mà dreta

G-ARATGE ELÈCTRICaguantaven el poble de Catalunya i ambl'esquerra els embats de Madrid. Catalunya^

C, EtMOIÀ,e,a (a ,. D^ogoroi) endins proclamaven que el- nostre poble erade súbdits triomfants de rei vençut.

A Castella — deia Pau Claris — us diuenE:it en la rolde obeeix iseràs lliure. Nosaltres us diem

sigues lliure i obeeix. Però no oblidem, tam-Corbates ine«ugablee p9:, que de les vacillacions d'aquells homes

UPíjamee a bon preu vingueren les èpoques pitjors per al nostrepoble. No ser i demanar molt que aprofitem

JAUME I, ut 1esperiència.'Telèfon ii655 FERMÍ VERGES

Es ulla frase vella que els ximples fanles ximpleries i els savis les escriuen. 1 aixòés més veritat que mai quan es tracta d'unsavi alemany.

Entre els molts que en el Tercer Reitlzes dediquen a aquesta feina, ha sortit ar.(un Dr. Holzmann que ha explicat, davantels funcionaris de ferrocarrils, que la huma-nitat viu en plena degenerescència des de fudos mil anys.

Segons ell, els alemanys se n'han escapalgràcies al nacional-socialisme , el qual, ambles seves lleis moralitzadores, ha fet que cadaalemmrv tingui la noció precisa del bé i delmal : «El bé — diu el Dr. Holzmann éstot allò que és útil al poble alemany ; elmal, fot allò que li és perjudicial.»

La setmana passada es reuniren a Berlínuns quinze delegats dels creditors d'Alema-nya, els quals, essent de països menys avan-çats en uroral que Alemanya, es deuen creu

-re que són víctimes d'una espoliació, quan,en realitat, només sofreixen els efectes del'aplicació dels principis morals predicats delDr. Holzmann.

Les dues condicions

—Per a fer diplomàcia — ha dit algú —,calen dues coses : tenir maneres i conèixerla història.

1 afegia:—Barthou és de la mena dels Delcassé

i dels Cambon : sap les seves «dates,), comsol dir-se, i també sap fer-se el unas de lacorbata.

1oventut eterna

En llegir la noticia que el conegut doctorVoronof f — seixanta-vuit anys fets — s'hacasat a,nb una noia de vint-i-un anys, homno pot estar-se de tensar si algun confrare ' àdhuc per explícita confessió del seu govern,ha practicat al nuvi l'empelt regenerador que que Alemanya es rearma. 1 caldrà decidir-l'ha fet cèlebre. se : o arribar a un conveni que asseguri la

L'observanfa rigorosa del secret professio- Pau i permeti de disminuir els armaments,nal impedeix l'aclaritnent d'aquest punt de o bé deixar a les nacions tota llibertat d'ac-la història. ció, cosa que significaria la cursa als ar-

Cal afegir que. -Voronoff, ,triplement vidu, maments amb grans profits per als fabri-s'ha casntper quarta vegada. cants de canons r empobriment dels Estats

i dels pobles.

l 'ala sort 'Des de l'octubre de 1933 fins ara les dis-

cussions hagudes han tingut un caràcterprivat, sense que el públic n'hagi sabut sinó

A' 'Alemanya, han desaparegut els bustos el que volien els interessats. Aquest sistemade Flenri Heine i les plaques que assenyala- de negociacions bilaterals ano ha estat maiven, u f!amb'urg i a Düsseldorf, les cases del gust del Quai d'Orsay, i ara ha volguton el poeta jueu havia viscut, aparegueren tallar-lo de cop. Donat el moment en quèun dia esquerdades a cops de yedra de nazis ens trobem, això 'requeria un coratge diplo-exaltats. màtic, i Barthoci, educat a l'escola política

A París — Matignon, 3 — una placa as- d'abans de la guerra, l'ha tingut, fent aixísenyalava la gasa on Heme passà déu anys, un gran servei a la causa de la pau.'is darrers i mss dolorosos de la r^vn vida. França vol que tots els problemes de ca-1' vetaqul que ara aquesta casa és énderro- ràcter internacional siguin tractats a Gi-cada. Desitgem almenys que la nova que nebra. Recordi's que la idea de Woodrows'hi edifiqui ostenti la placa commemora- Wilson sobre la creació d'un organisme as-tiva. sociant totes les nacions, fou realitzable

gràcies a l'ajut resolt de Clemenceau i de

[a/lides socialistesLéon Bourgeois ; recordi's també que laConferència per a la reducció dels arma-ments fou organitzada a proposta de Briand,

La banca socialista passa una Mala tem - t es veurà que el Quai d'Orsay, volent quetorada. A Bèlgica, la fallida del Banc So- 1 cs torni a treballar a Ginebra, segueix unaciclista del Treball ha estat un veritable de- política coherent. Afegim que sense l'actitudsastre. A França, la Banca Socialista de les de França, recolzada per totes les nacionsCooperatives està en tan mala situació, que democràtiques, Ginebra ja hauria acabatel govern ha hagut d'intervenir-hi amb sei- essent un record històric. Des de fa unstanta milions, la qual cosa té gràcia recor- quants anys, han desencadenat una ofen-dant la campanya de la .S.F.1.0, contra l'a- srva contra Ginebra els governs que rebut-jut governamental al Banc Nacional de Crè- gen els postulats democràtics, disposats però(lit i al Banc d'Alsàcia-Lorena. a organitzar espectacles coreogràfics per a

Arran 'd'aquestes Fallides, s'ha pogut cony - simular-se assitits pel consentiment popular..provar que no hi ha res tan semblant a un Ginebra ha corregut greus perills. Si Eriepànic d'imponents burgesos, com un hhnic Drummond no hagués preferit de decantar-d'imponents se a la banda dMussolini,p erts socialistes, e cedint el lloc

de Ginebra a Avenol, els atacs a la 5. deEl "monstre " ressaseita

les N. haurien resultat fatals. Si Avenol po-gués i volgués parlar, ens podria dir moltescoses greus sobre l'actitud de Sir EricQuan ja semblava que no se n'havia de Drummond.

parlar més en una llarga temporada, vetaquí * x xque el monstre del llac Ness torna a reme-nar la cua. Les tasques ginebrines s'iniciaran amb laLa rivalitat entre el Daily Mail i el Daily reunió del Consell de la S. de les N„ queExpress, de què parlàvem fa vuit dies, n'ha serà presidit pel delegat "portuguès Vascon-estat la causa. celhos. L'ordre del dia comprèn temes deEl primer creu en la bestiota i fins ha fiu- poca importància, tret de les conclusionsblicat una fotografia que n'acaba d'obtenir presentades pel Comitè dels tres sobre lesun cirurgià i es dedica a intervivar savis modalitats a seguir en el plebiscit del Sarreque creuen en l'existència real de la serp que s'ha d'èfeètuar l'any que ve. Aquestde mar. plebiscit té més interès del que sembla, ja

Immediatament, el segon diari, sense ano- que pot donar greus sorpreses. Però d'aixòmenar el primer, s'apodera del monstre per caldrà que ens n'ocupem una altra estona.a fer-hi broma. D'ençà que existeix la S. de .les N., les

»L'han vist — escriu — al llac Ness, a Fi- reunions públiques — fora d'alguna exeep-ley, a Cherbourg, a Salterns, a les illes Hay- ció — han tingut un interès molt limitat.ling, a Barmouth, a Cleethorpes, a la badia En canvi, són de gran importància les con-de Bengala, a Emsworth, a Hants, a Aus- verses que es celebren al Quai Wilson otràlia. A Port-Said l'han trobat mort, i a. en algun hotel que per .les circumstànciesCherbourg també».., es transforma en una veritable cancelleria.

»L'única cosa monstruosa — conclou — és Del tq al 2q — clic en què està convocadael negoci que fan els hotelers.» la Comissió general de. la Conferència del

Desarmament —, hi haurà a Ginebra en-trevistes importants perquè en clependrà1 l'actitud que adoptaran els diversos governsen les discussions de la Conferència

!I 1 En el seu recent viatge a Varsòvia i a

1Praga, Barthou ha pogut constatar que Po-

J lónia i la Petita Entesamalgrat els afa-

1

1 ,. r ! tacs i les pressions — segueixen solidaritza-l w des amb França i mantindran a Ginebra/ 0 ` — un mateix punt de vista. Benes — un dels

5

epolítics que més xactament coneix la si-^; !

(^.^ tuacïó de tot Europa — ha "pronunciat fa? <. 1! pocs dies un discurs que confirma aquella

coincidència de la política basada en. aquests

p ^. punts essencials : res de violació del tractat4-1i/ 1 de Versailles, i per tant, res de rearma-

1 1 del Reich ni de revisió de tractats,

.;-.,

L'invitat. Es original aquest servei decafè on no hi ha dues tasses que siguiniguals...

' (Marc' Aurelio, Roma)

Una revista francesa, iy34, acaba de fercl que un diari català féu fa dies : una en-questa entre la joventut. Thierry Maulnier

ha resumida, fent remarcar que el crit cmà.lime de la joventut . era : exig ncia d'unRenaixement.

Aquesta exigència ve d'una j&ventut com1 francesa, el país de la qual, en tants or.dres, es posa en guia espiritual del món.

Miran

a Fo^•a

El bé i el mal

de Ginebra s'ha posat en una actitud queés la negació de les normes diplomàtiques,demostra que no té el més petit desigde pau.

Anglaterra, essencialment, comparteix latesi francesa, en el sentit que cal mantenirla pau a tota costa i evitar la perillosacursa als armaments. Per tal d'assoliraquest objectiu, els conservadors estan dis-posats a algunes concessions i a contraurealguns compromisos, com ho proven elsdiscursos i articles d'Auster Chamberlain,Baldwin i Steed, però els liberals — senseparlar de ]'etern esperit de contradicció deLloyd George — i els laboristes no volenestipular acords que comprometin massaAnglaterra en qiiestions del continent. MacDonald i John Simon vacillen encara, i men-tre de vegades sembla que es decidiran per-qué les directives de Londres s'uneixin ambles de París, altres vegades sembla que per-sistiran en una actitud que fa imposstblçd'arribar a un acord.

EI veritable punt de divergència és el deles sancions. La tesi francesa preveu greussancions per als que no respectin els com-promisos del conveni, mentre que Angla-terra vol o que es limitin a les nacionscontinentals, o que no comportin interven-cions militars. Sembla que els governantsanglesos no coneguin la situació europea cosa difícil d'acceptar —, o bé juguen unpaper equívoc.

Simplifiquem. Europa es compromet, fir-"mant tots els Estats un conveni, a man-tenir la pau i reduir els armaments. Elpaís que trenqués aquest acord seria pri-merament amonestat pels altres ; si aquestavís no fos escoltat, es passaria a les san-cions, les quals, a través ele diverses gra

-duacions, podrien arribar fins a una inter-venció militar collectiva. Anglaterra temque el pafs violador dels compromisos pu-gui trobar-se del costat dels amics, i aixíallò que hauria d'ésser l'aplicació d'unessancions es transformaria en una guerra,en la qual Anglaterra es trobaria participarcontra la seva voluntat i perdent l'eventua-litat ele poder fer el paper d'àrbitre.

I aquí apareix l'equívoc. Primer que res,n es té confiança en el valor del document,o se n'hi té ; en aquell cas, la hipòtesi dela transformació d'una sanció militar enuna guerra no és possible. Si no hi ha con-fiança, no val la pena d'estipular cap acord.Però com que l'esdevenidor és sempre unaincògnita, admetent que la hipòtesi temudaa Londres es converteixi per desgràcia enuna realitat, això portaria automàticamenta l'ensorrada de l'organisme ginebrí i An-glaterra podria considerar-se deslligada delcompromís i mirar des d'una finestra elcurs dels esdeveniments.

Però : es pot parlar a^ui de guerra euro-tea i excloure'n la participació d'Angla-terra? No ens ho sembla pas. Anglaterrai França constitueixen una força de 'sivaen el desenrotllament de la història dropa. El sol fet que un país qualsevol sabesque en l'aplicació de les sancions prenenpart aquells dos països units, bastaria afrenar-li la bellicositat. D'altra banda, .si esrealitza la hipòtesi de l'anuliació del con-eni, ningú no impedeix Anglaterra de po-

sar-se del cantó del be•ligerant que a criteriseu tingui raó.

e x• *•

Es reeixirà en les converses ginebrinesa posar definitivament d'acord França i An-glaterra? Barthou és un 'bon psicòleg 1 unexcetlent realitzador. Mac Donald comprènque Alemanya rearmada és un perill mésgran per a Anglaterra que no pas per aFrança. 1 això permet una vegada més un'cert optimisme.

TIGGIS.

'!! l!IIIIIIllllIIIIIIIIIIIIIIIIII llllllfllBlllHiI11HIIliItilllilllllllll11111Ililllllllllllllllllllllllllllllllllllllllt_t

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

I4ANTONI MART1^=

1 Màxlma rapldesa © Màxlma qualltat______•':

r• .--. -AVINYÓ, 19, pral. ; Telèfon 17047 : BARCELONA

JYIIIUIHIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIIIIIIIIIIIIIIHIIIIIIIHHIIIIIIIIIIIIIIIIIIIJHIIIIIHI111IIHIIIIIIIIIIIIIIIIHIH hlUIh.

u1)esfile de candilejas»

Standish, un americà que viu avui a Loo- posen per la seva humanitat, netedat psico-

dres, es sent ben infeliç en aquest segle en lògica, donant tot plegat el to de les cosesquè el destí l'ha situat. Sofreix de la nos- més reals i concretes.

tilgia d'una millor vida, que és per ell una L'existència d'aquest home que sap lanostàlgia del passat. El segle xviu, sobre- història i que viu entre gent normal deltot, l'encanta. Pressent com aquell hauria segle xvm, que naturalment qo sap res delestat el seu ambient favorable! La seva fa- que vindrà, no existint encara per a ells, és,

mília s'installà precisament en aquell temps no cal insistir, una de les situacions mésa Londres i des d'aleshores visqueren tots paradoxals que càpiga imaginar. Ens hem

- «Berkeley Square»

coLrIUn film de ERLE KENTON

VEGEU -LA AVUI MATEIX!

frisa els problemes més 'intrincats que posala noció del temps, la irreversibilitat de la Berkeley Square serà Jiresenlat aviat per

història i la qüestió de la predestinació, tot MIRADOR, i no seré ïhrojeclat fora d'aquesta

i això opera amb una força immediata, ja sessió especial, sobre la qual donarem pre-

que els personatges i les escenes totes s'im- cisions en el número vinent.

CAPITOL o`"°del film més viril i sorpre-nent dels temps moderns

BUSTER CRABBEel campió olímpic en lesmajors perf ormancesd'agilitat i valentiaEL TARZAN,que 6a batut tots els rècordsde dinàmica i d'acció

divendres, estrena

ES UNA EXCLUSIVA

FEBRER 1 BLAY

UL

EL CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

LIES CEST G°^ C [N I SEnrique dardiel Poncela, al

HI fili oue ra estrenar-se ahir al Tívoliamb el títol de Desfile de candilejas, és unfilm que pertany al mateix gènere que Elcarrer ¢a i VamJ,iresses 1933• Tres films con-cebuts sota la mateixa recepta i que projec-tats en una mateixa temporada s'hauranpotser fet un tort recíproc. Altrament, nosabem fins a quin punt aquest gènere mixtput satisfer, a la llarga, el públic. Sobretotels que hi van amb la intenció de veure-hi

versemblant i un punt caricaturesca, és prouben interpretada perquè tot seguit us trobeuinteressat per aquell cúmul de peripècies quees succeeixen amb una rapidesa cent percent cinematogràfica. Quant als números derevista, llevat de les escenes a la piscina que,si bé tenen molt poc .a veure amb l'art dela coreografia, en canvi són dins les bonesregles de la fotogènia, la resta és tan espec-tacular com buida ; molta precisió i tambí

Publí=CinemaDilluns i dimarts d'aquesta setmana la

elirecció del Publi-Cinema oferí uns filmsretrospectius i documentals, i la casa Fox,aprofitant que l'humorista senyor EnriqueJardiel Poncela aquests dies es troba a lanostra ciutat, li pregà de donar com a fi defesta dues charlas relacionades amb el seuviatge a la Meca del cinema. De París oHollywood és el títol d'aquesta conversa queJardiel Poncela ens féu conèixer des de l'es-cenari del Publi i que caldrà acceptar quedesvetllà una gran curiositat. L'humorismemadrileny en boca de l'autor de Amor seescribe sin h es converteix en un picaroleigviu i acolorit que sovint aconsegueix reei-xides fiblades d'hilaritat entre l'auditori.Així, per exemple, quan ens parla que elvaixell ha amarrat al port de Nova York,dic que el barco olía a fhropina, i quan eltren comença a allunyar-se de París ens ex-plica que arran de la via hom va llegintaquells cartellets que només serveixen pera orientar les tropes alemanyes quan es dis-posen a apoderar-se de França : A París.

• o kms. D'una dama amb, una túnica llargade color carmí us dirà que parecía un ldpieFaber, i els americans, segons ell, lodosvan con unos Irajes color pianola. En certsmoments l'humor de Jariliel Poncela vol aga-far una volada de transcendència i llavorsus adoneu de la manca de profunditat i deconsistència (l'aquesta escola típicament ma-drilenya que va néixer per a fer més passa

-dores les hores del cafè i les hores ele l'ape-ritiu.

Comentant i explicant els films retrospec-tius del 1900, que hom anomena Celuloidesrancios, Jardiel Poncela té admirables tro-bailes de lèxic i oportunitat, i el seu enginys'hi perfila a cada escena. Aquest ens sem-bla el marc més apropiat a les seves pos-sibilitats d'àgil narrador. — M. A.

«MIRADOR» PROJECTARA

Berkeley Square

grans espectacles de revista, queden un xicdefraudats en veure que aquests no repre-senten sinó una part mínima de la cinta,vénen al final, després d'un preàmbul quede fet significa el vuitanta per cent de l'es-pectacle total.

Quant a aquest nou film, tanmateix de-vem dir que el preàmbul és deliciós de debòi al nostre entendre el bo del film. Es unarialla contínua, i això aconseguit amb unsprocediments del tot lícits i enginyosos. Eldinamisme de tota aquesta part és verita-blement vertiginós, sense que atabali mai,i el film és muntat amb un virtuosisme queno és exagerat qualificar d'insuperable. Elstipus són deliciosos (l'humor ; els gags, ex-cellents i - abundants ; l'acció, si no massa

.,

1

•

OI_Passeig de Gr cie, J7. — T,k, on 79681

De les 3 tarda a la t matinada

CltR10S1 ZAZS MUND1AL5Inferessanfs reportafges Eox Moviefone

Final del parfif de futbol Copa Espanyaentre el Madrid i el València a l'Estadi.La fira del llibre de 1934 a Madrid. lm=por/anís maniobres militars a Paracuellos

del Jarama i al/res.Berlin. Mantfesfacions comunistes a Vi=cennes. El rei d'Itàlia inaugura una novalegislatura. Imporfanf eafàsfrofe mineraa Iugoslàvia . Mafx d'acrobàcia aèria en=

fre Doref i Defroyaf i altres.

NAVEGANT PER LES SET MARS

Pimera de la sèrie de "Les aventaresd'un cameraman"

molta mecànica pura, que és com dir ab-sència total de vibració artística i de gràciaautèntica.

En Sota la llum del canalobre, JamesWhale, que tant va acreditar-se en L'homeinvisible, ha tractat el vodevil a la manerade Lubitsch. Diguem-ho. Es tracta d'unaimitació no ja sols de l'esperit, sinó àdhucde la forma. Això sí, sense aconseguir aquellritme lleuger i pràcticament inimitable d'Unlladre a l'alcova. La interpretació d'aquestfilm és perfecta.

Un film original ho és aquest de Tal elcondemna. Oh ! res de particular. Més aviattota l'anècdota és cosida de gratuïtats, peròhi ha Edmund Lowe i Victor Mc Laglen,que tornen ací a interpretar aquella clàssicaparella d'amics rivals, amics que es barallensempre, per sortir de cada batussa més amicsque abans.

Un crim. Tot acusa el bo. El dolent hapretès fer un crim perfecte, però al final lajustícia l'enxampa. El que hi ha d'original,és que tot el tràgic de les situacions, doscrims, un suïcidi, una germana adorable delcondemnat entremig, passa a segon terme,adquirint un relleu insospitat la nota d'hu-mor, que està, tot al llarg del film, moltben administrada.

J. P.

BANYS MONTGATNou pisos acabats de construir en el seu edifici.

Banys per ampliació de l'establiment. Cada un,

tres esplèndides habitacions, menjador, cuina,

safareig, galeria, W. C•, aigua corrent, ges i

electricitat, des de 600 a Boo pessetes any amb

dret a bany. Vieibles cada dia

Per a mes detalls: Passeig Duana, q, x.a, r.a

Telèfon 18958 - BARCELONA

MarxianaHarpo Marx — um dels quatre germans

Marx — es trobava recentment a Boston is'hi avorria d'allò més. Decidí un dia decomençar a pintar.

Feia dues hores seguides que pintava;quan la model li advertí que era costumreposar um quart cada hora. I afegí, desprésd'uln cap d'ull a l'obra mestra

--Quant temps fa que pinteu?-.Dues hores — digué sincerament Har-

po Marx.—Ah... Ja ho entenc... Perquè jo, sabeu,

també pinto... i millor que vós, perquè famés temps que m'hi dedico.

—Entès — féu Harpo, després- de minar-la un moment.

1 començà a-despullar-se per a posar pera la seva model....

DEMÀ, DIVENDRES

ESTRENA

amb

Gene Raymond i Leslie Banks

i les marionetes del Teatro dei Pieeohde Podrecca

Direcció: Producció:

ROWLAND V. LEE JESSE L. LASKY

Un ïilm FOX

ells sempre en aquella casa que avui és la 1

seva. Coneix aquella època i la història d'a-quells avantpassats amb una minuciositatd'erudit doblada d'una veneració d'amant.Viu absorbit en aquells records antics, i laseva promesa més d'una volta l'ha sorprès,amb el consegüent astorament, amb un ca-nalobre encès a la mà en unes habitacionsplenes de llum elèctrica. Experimenta comuns raptes que l'arravaten del seu medi reali li donen com l'allucinació de les coses quehan estat i que ja no són.

1 per què ell no pot anar- al segle xviii? .Si quan ens elevem a gran altura copsemsimultàniament una extensió del paisatgeque des de baix no descobrirem sinó succes-sivament, per què no podríem realitzar aixímateix una mena d'experiència que ens per-metés d'experimentar com a contemporani sesdeveniments que en l'existència ordinàriaes donen com a successius? I si això de lahistòria fos solament un punt de vista infe-rior? Standish, com un visionari, va parlanta tothom de la visió de Déu, en la qual totes realitza (l'una manera contemporània. Sipogués e!1 també elevar-se, transportat perun poderós sentiment fins a realitzar coma presents coses que han estat, coses quesón en el passat!

No hem de dir gires més de l'anècdota perno treure el gust a aquells dels nostres lee-tors que vulguin, assistint a la nostra ses

-sió, descobrir personalment el film, però elque hem de dir tot seguit, és que el granmèrit de Frank Lloyd ha estat de fer plàs-tica, humana, concreta d'una manera exem-plar, una intenció que ele moment semblavorejar l'abstracció r que sempre es moudins la utopia. Aquest mèrit és gran i nusabríem exagerar-ne el valor. Perquè el film,une és molt intellitfent i que amb un des-

obligat a no parlar més (le l'anècdota i nudirem res per tant dels mòbils que permetena Standish de moure's així a través delstemps, així mateix que de les circumstàn-cies que fan possible, amb un màximum de.versemblança, la seva aparició sobtada, sen-se antecedents visibles, entre gent de laseva família. Tot això és molt enginyós iles perplexitats que experimenten uns i al-tres i les planxes en què involuntàriamentincorre el nostre home, són coses molt di-vertides.

Frank Lloyd ha realitzat el seu film ambuna traça consumada. El film, cinemato-gràficament, és de gran qualitat. Fotografiaplena ele seduccions òptiques, ritme suau,tècnica del muntatge i de la presa de vistesimperceptible, interpretació irreprotxable.

Hom podria imaginar un cornentari rigo-rosament tècnic de la sub, t' ncia (l'aquestfilm, un comentari que podria anar avalatamb cites ele tots els escriptors espirituals,des d'un Sant Agustí fins a Fénélon. Espodria escriure, .per exemple, en començarla projecció, aquella extraordin teia paraulade Sant Agustí : El temps és una mala imi-

tació de L'eternitat. Entenem, però, que uncomentari així, demés de rebassar la nos-tra competència, fóra més indicat per a Cri-terion que per una página de cinema, mal-grat la voluntat de màxima serietat ambquè, almenys d'intenció, tractem de redactarels nostres articles. 'I encara i sobretot, uncomentari així, tot i ésser molt indicat, tan-mateix podria donar una idea molt inexactadel film, que abans que res i com ja hemtractat de fer entendre, és una història moltconcreta, una anécdota molt divertida i unassaig molt reeixit de donar una corporeïtatemocionant de debò a la més paradoxal deles utopies. r r 1

nCjl^lll

^ Itei ^ 'I I ' wa ^^ ^?

I^^ Iot, ^`.t ^.,.. hüullT:.IIII^I ^^ ^ ^ I: I^It^e '^/j ói1 ^ , . ^ ^ ^-

—,Déu la guard, senyora. Sóc el veí delcostat i m'agradaria que em deixés veure

-- el seu magnífic aparell de ràdio.

- (Garzelfbta Illustratn, Viena)

Comandes al major: VILELLA, Barba-

r, 15 i Muntaner, 42 -Telèíon 35255

EL. TEATREA TOULOUSEPasfora

A la primavera de 1930, la Pastora va tre-ballar al Circ Barcelonès. Poc temps després,anunciava la seva retirada. Tenia .por deperdé facurtade, deia. Ara, després de qua-tre anys d'inactivitat, empesa per l'Argen-tina i Gonzàlez Marín, encoratjada per l'èxitque assolí la seva actuació en un festival,s'ha decidit a reaparèixer porqué me pareceque todavía puedo armá bulla y vorvé a vivími vida de ante. El cija 6 d'abril debutavaal Palau de la Música de Madrid. El 28 delmateix mes, tornava a triomfar, a l'Espa-nyol, interpretant la part deLucía en l'Amor brujo, mun-tat per l'Argentina, aquellAmor brujo que Pastora haviaestrenat al Teatre Lara, fauns quinze anys,i que. segonsdiuen, Falla va compondre pera ella. Finalment, dissabte idiumenge va treballar al nos-tre Barcelonès. S'havia dit quela Pastora actuaria al Poliarama. (irossa equivocació„evi-dentment. L'art eminentmentpopular d'aquesta em^eraorade raza ha d'ésser ofert al pú-blic dels locals eminentmentpopulars. I els aplaudimentsrabiosos que una sala enardi-da Ii prodigava dissabte de-mostren que no anem equivo-cats.

Pastora Imperio és gitana.fat i corrent el risc d'éssertitllats d'exagerats, ens a tre-vim a afirmar que els gitanossón una raça excepcional, pri-vilegiada, la més temperamen-tal del món. Aquest tempera-ment artístic, superior al delsrussos, tan extraordinàriamentdotats, només es pot compararamb el dels negres més hiper-estèsics. La Pastora és l'ex-pressió més perfecta d'aquesttemperament gitano, la quin-taessència de la gràcia cañí.La Pastora és un producteúnic de la naturalesa. Comens deia l'Argentina, de Pas-tores només en surt una moltde tard en tard.

Evidentment, la Pastora jano és la d'abans. Aquells ullsverds amb els quals va néi-xer porque a Dios le dió la gana en susdivinos antojos, ja no brillen com antany.EI seu cos s'ha engreixat considerablement,el coll esvelt s'ha submergit dins aquestgreiN i, contrast sorprenent, les cames, deles quals gairebé no es serveix, han esde-vingut d'una magror esquelètica. Els seusbraços no tenen la meravellosa flexibilitatd'antany. 'EI seu cos no s'ondula amb aque-lla elasticitat felina. Però no hi fa res. Pas

-tora conserva, intacte, allò que no mor maien la seva raça : la gràcia castissa, el salero,el garbo, l'alegria cañí, la inspiració, l'es-pontaneïtat, el sentit profundament racial.A'aó que no mor mai en la seva raça, i queaermetia al malaguanyat mestre Otero deballar, a setanta quatre anys i sense fer elridícul, unes tandes de sevillanas a lescasetes de la Fira de Sevilla, que permet alGallo de reeixir improvisacions genials da-vant el toro, i que permet a la Macarrona,més vella que Matusalem, de despenjar-seamb uns desplantes d'estampa de pura sole-a, bruns i sensuals com el flamenc litúrgic

del Salón Burrero i del Cafè Silverio. A laPastora li poden mancar facultats físiques,fallar-li el mitjà d'expressió, però el que noli falla ni li fallarà mai — va néixer aixíi així morirà — és la gràcia gitana. Esallò que no mor mai en la seva raça. La grà-cia gitana que fa que, a la Pastora, li si-guin perdonades totes les seves equivoca-cions. El decorat i la indumentària d'un malgust sublim, la lletra idiota d'unes cançonsestúpides:.. Tot, absolutament tot, passadesapercebut per obra i.gràcia de la simpa-tia arravatadora de la Pastora, tot és anul-lat per aquesta gràcia de Déu inimitable.

La sola presència de la Pastora ja és unespectacle. Les seves entrades a l'escenarisón tan bones com les sortides. Quan, abansd'iniciar un número, avança lentament versla bateria amb uns aires magnífics de reinai una arrogància plena de majestat, amb

Imperí

una aristocràcia i una Uistinciú naturals degran senyora, un crit d'admiració forada elsilenci (le la sala. 1 quan, després de cantarCarmen la cigarrera es retira amb una acti-tud imponent de geganta de processó, que re-clama imperiosament les trampes; quan,acabat un altre número, se'n va a dintremarcant unes bulerías amb un estil indescrip-tible, els aplaudiments tenen ressonàncies detro. La Pastora té un port de braç impeca-ble. Uns braços, unes mans i uns dits queparlen amb una eloqüència inestroncable.

Pastora 1;n5erio

Uns braços que s'alcen vers el ccl, exigentsi enèrgics, o que cauen desmaiats, inu tilit-zats, dominats per brumosos sentiments atà-vics o obscurs simbolismes. Unes mans, detorsions suavíssimes, que fan aquell gest fla-menquíssim de benedicció amb un saleroimpagable, o que recullen, amb una elegàn-cia definitiva, la cua de la bata (le pics ambfarbalans plens derumors gitanes -- Su batoazul de lunares — boquerones son de pla-ta —, la noche de La Caleta — al cuerpo sereliaba —. 1 un dit índex que es diverteixfent molinets intencionats o donant copetsal cordovès. I un cap que s'engalla nervio-sament, com si desafiés el públic oli brin-dés un toro, mentre que el braç s'enlaira,imperatiu. 1 uns desplantes rumbosos queenardeixen...

La Pastora va cantar tot el que el ipúblicli va demanar, i va ballar un tango, unesbulerías i unes alegrías, no amb la desim-boltura magistral d'abans, però sí amb elmateix garbo inimitable. I amb aquell mis-teri gitano que ha fet dir a Carlos y PedroCaba, en el seu llibre admirable sobre Anda-lusia, que en el baile jondo, por bajo delarabesco y la filigrana, se cree percibir laviolencia pasional de loshombres del desier-to, la mística desolada dm el judío, la crespa.sensualidad del árabe y la religiosidad tan-leísta y fetichista del gitano.

No volem acabar sense assenyalar, ambemoció i admiració, els dos recitals que hadonat la gran, l'única Antònia Mercé al Bar-celona amb el formidable èxit de sempre.

Els dos concerts tingueren lloc el dillunsa la nit i ahir a la tarda. No era doncs pos-sible parlar-ne en aquest número. 1 com quetindrem l'espai dels pròxims ocupat pelsBallets Russos de Montecarlo, que debutenavui i dels quals hem de parlar llargament,sentim profundament no poder dedicar a lagloriosa Argentina l'elogi que es mereix.

San,'.sTth GASCH

EI teatre suec

El teatre suec ha tingut en tutes les èpo-ques una marcada influència francesa. Elfilòsof Descartes va compondre ballets per ala reina Cristina, filla de Gustau Adolf ; desde l'adveniment de Carles XII fins la trà-gica mort (le Gustau III, en t792, les compa-nyies dramàtiques franceses varen fer lesdelícies de l'alta sacietat sueca; el primerconjunt teatral del Teatre Reial es va formarsota la direcció d'un dramaturg francès, Bou-tet de Monrel, una de les glòries més legí-times de la Casa de Molière. Aquesta influèn-cia de l'escola clàssica francesa ha estat tanforta que ha perdurat fins als nostres dies,més o menys dissimulada, i es manifesta enun gust persistent de la paraula sostingudai del gest ample i generós. Potser són aques-tes qualitats el secret de la popularitat que elteatre nòrdic ha gaudit sempre a casa nostra.Un dels pocs autors que es rebellaren contraaquest estil noble i tradicional — Strindberg— va haver de lluitar molt perquè les sevesobres fossin acceptades i aplaudides.

Tanmateix, no podem negar que Strind-berg, precisament per haver trencat amb lacómoda tradició i per bayer aportat a 1'e,-cena del seu país un element profundamenthumà, és l'i niciador del teatre suec d'avui.Eh I va rebentar els motllos habituals i vaalbirar un horitzó inèdit. En aquest aspecte,però, Strindberg és menys interessant que elsseus continuadors, car la seva fórmula dra-màtica era, també, rígida i sotmesa atema.

L'autor que aporta a l'escola clàssica lafórmula de Strindberg i crea una maneraautènticament actual, és Paer Lagerkvist,autor d'una mitja dotzena d'obres plenesd'inquietud humana, amb un ambient realis-ta i místic a la vegada.

Després de Langerkvist, dues grans figu-res s'esforcen a donar al teatre suec un con-tingut .propi, una fesomia, unes caracterís-tiques nacionals. Són Tor Hedberg i Hjal-mar Bergman.

Tor Hedberg, mort fa quatre anys quanacabava de fer-ne setantá, era més clàssicque no romàntic en el que es refereix a laconcepció del seu art. Home literàriamentcultivadíssim, membre de l'Acadèmia deSuècia, va administrar encertadament durantdeu anys el Teatre Reial i el va orientar enun sentit francament nacionalista. Es enaquest teatre on va estrenar amb un èxittrepidant la seva millor producció : JohanUlfstjerna, tragèdia moderna de palpitantactualitat, concebuda una mica a la manerade Corneille, en la qual presenta un con-fl icte entre dues generacions en una Fin-lándia, fidelment interpretada, en lluita con-tra la tirania de la Rússia tsarista. JohanUlfstjerna és, sens dubte, una de les obresmés remarcables de l'escena sueca contem

-porània, i va assolir a la seva pàtria untriomf de tal magnitud que és, encara avui,generalment recordat. Com si l'autor haguésdonat en aquesta trag@dia punyent tot el queera capaç de donar, la seva producció poste-rior és feble i raquítica. Poc abans (le morir,l'any 1931, va estrenar una comèdia — Elsfills de Talia — sensiblement inferior al quehom tenia ch ret a exigir del seu talent. A lacomèdia — en la qual descriu la vida de lagent de teatre — hi ha, però, un encís lite-rari del millor gust i un humor malencònicque varen copsar el públic.

Hjalmar Bergman s'havia ja distingit coma novellista fecund i estimable quan va ferla seva aparició en el teatre. Per bé que elseu nom passarà a la història literària comautor de novelles plenes de passió i de grr-cia, Bergman és una figura teatral remar-cable, encara que sols sigui per la seva mag

-nífica comòdia Swedenhjelms, obra cabdal dela moderna literatura sueca, peça humorís-tica amb un fons seriós, que ha quedat .enel repertori del Teatre Reial. En aquestacomèdia, ens presenta l'autor un tipus per-fecte d'heroi racial, expansiu i optimista, quees confia sempre a la seva bona estrellasense preocupar-se del dia de demà, peròmolt susceptible en qüestions d'honor. Labona sort el salva, quan ja és vell i savi,d'una situació desesperada : hom li atorgaun Premi Nobel caigut del cel, i això con-firma l'optimisme que sempre havia guiatels seus passos.

L'èxit assolit per aquesta obra ha estatconfirmat en l'estrena d'una altra comèdiaseva : Els Markurell a Wñdkoeping. Es latragicomèdia de la paternitat incerta en unapetita ciutat de província, en la qual la tra-gèdia i l'element grotesc són barrejats hà-bilment, i hi ha una pila d'aescenes a migfen> que recorden el Pirandello dels Sis ter

-sonat ges.Un altre autor, més jove que els esmen-

tats, s'ha revelat posteriorment al Teatre-Oscar : Ragnar Josephson, professar d'Uni-

versitat, i molt pròxim, com a escriptor, del'estil lleuger de Pagnol i de Bourdet. Laseva comèdia Novella a.mb clau és una sà-tira de les supersticions freudianes d'unasocietat burgesa lliurada a l'esnobisme decertes lectures modernes .

Això és tot. No és, certament, molt, peròno és poc si hom pensa que el teatre castrll'{no pot avui presentar tres noms d'autors quesiguin, ensems, dignes i nous.

ARTUR PERUCHO

A CAL BARBER

—Vinc perquè em faci un pressupost.(College I!uruor, Boston)

Vaig assistir l'alt ra nit, a fuulouse, a larepresentació d'una revista marsellesa. Millordit: d'una revista de mariners. Millor dit,encara : (l'una opereta de mariners. Es titulaTrois de la Marine. Es un espectacle quedesprés d'haver estat representat dues -centesvegades al Théátre (les Deux .Anes, de París,recorre triomfalment tota la França. Si l'a-nomenada d'aquesta opereta no cridés ja l'a-tenció del públic, un suggestiu cartell de Paul

H. Alibert

Colin, l'anunci del «jazz marseltès)) Sellers,el nom del popularíssim comtpositor VincentScotto i, d'una manera especial, la interven-Ció del fantásista Alibert, l'incitarien de se-guida a anar-la a veure.

Alibert ha escrit el llibre de Trois de laMarine, i interpreta el paper principal. Peròel que cal remarcar i lloar en ell no són sola-ment els seus mèrits d'autor i el seu treballd'intèrpret. El que atrau d'Alibert és, per da-munt de tota altra cosa, el seu talent d'ani-mador ; el que admira és la senzillesa ambquè ha sabut portar al teatre líric la joia il'emoció, la ingenuïtat i l'encís de les classespopulars. Trois de la Marine plau, ,per això,a tothom, i aquesta és potser la seva prime-ra qualitat. S'hi diverteixen i s'hi commouenpetits i grans, homes i dones, rics i pobres.'Fant aplaudeix el públic de butaques com elde galliner.

En Trois de la Marine s'hi troben, estre-tament lligades, la simpatia personal— ines-gotable — d'Alibert, la gràcia i la humanitat

EIs dos èxits lelaDiada del Llibre

ñ2 i R :; i.ht° ]lli r ."

LAVWA DOLÇA i t

COLtCCCeJ. ^(rOAGut ionscrtoanMG7.`(%XtY

``^

Són el tercer i quart volum de la «Col'lec-ció Balagué '> . Volums en 8.° bella-ment relligats amb un retrat de l'au-tor. 4 pessetes a totes les llibreries iquioscos.

De la mateixa col'lecció: Vol. I: Espillsdormits, de Ramon Xuriguera. Vol, II:Notes d'un estudiant que va morirboig, de S. Juan Arbó.

de les seves cançons i la llum de la seva Pro-vença. A través d'un argument que a estonessembla de pantomima, triomfen totes lesvirtuts i surten castigades totes les malespassades. Hi ha, en Trois de la Marine, elgalan sentimental i el traïdor repugnant, lanoia humil i enamorada i la cocotte altiva ifalsa, el mariner candorós i lleial i el taver-ner antipàtic i sense consciència, un coman-dant que estima la seva gent i un tinent

que la menysprea, una buga-dera que tira al dret i una se-

. nyora carregada d'escrúpols...No hi manca ningú ! No caldir que els bons, a la llarga,guanyen sempre.

Si en Trois de la Marine hidesfilen tipus de tota mena,s'hi produeixen també escenes

P' a tots els paladars, des deles més innocents a les mésintencionades, des de les méscòmiques a les més dramàti-ques. El llenguatge, però, norellisca mai, com passa en lesnostres revistes i operetes, pelpendent del mal gust ni (lel'obscenitat. I la música és entot moment agradable, assa-dollada de ritme i melodia, decaràcter exclusivament popu-lar. Alguns dels cuplets, comL'Anrour c'est une étoile, Jene sals pas ce qui m'attire ila Java de Le lancher desvaches, els canta el públic,àdhuc sense voler, a la sor-tela del teatre.

En veient Trois de la. Ma-rine vaig pensar molt sovinten els espectacles grollers ipoca-soltes, sense cap to i sen-se ambient, que ens ofereixenels nostres teatres lírics popu-lars. Quan podrem aplaudiruna obra en la qual, a l'estilde Trois de la Marine — oa l'estil (le les antigues sar-sueles espanyoles o els vells

sainets catalans — s'hi respiri l'aire del car-rer i s'hi descobreixi l'ànima del poble?Dues notes curioses : el director del «jazzmarsellés» de 7'rois de la Marine és, a l'en -sems, l'acordionista. Els músics van vestitsde mariner.

JOAN TOMAS

Warner Bros - FirstNational

superant d'insuperable, presenta com a

Primícia de la properatemporada

en el

TIVOLIi

^asx^x'r^,. s ► .

1a meravella de què parla tot elmón i que donà lloc al gran fes=tival Warner i Jantzen a Sitges

Queda obert el despatx de localitats

Aquesta pel'lícula no es projectarà en

cep altre saló fins la propera temporada

0

•i•jí•••

:4►•/

,

/ . ►

/•i► 1^^,•

^c►^

^^►•1

. - • •- • • .. •- ••1

-►•i

• ^►s►•i►•i

. . •►^►4

;•;►

. . - . .r•i¡^►^.

^fr.

►•j►•, ,

r

í•,g: ►•i

►•:

1;, . ... i . - • ►4►4,

•,• ►4

.0.1:1;1:1:1:1:/:o:/:I:1:1:1:/:/:,:,x,:1:1:,»:,:1:1:11:1:1:1:(1:1, ,/:(X.)))X((.))/:/:1:1:1:1:1;0

contemporani Una revista marse ll esa

Uj

LE/ LL.ETREð^ Catàleg i finestrata causa de la m®raAutobiografia_i anècdota _ SiMmut. i [A FEMINITAT. —.Xenius, que era

n gran adjectivador, qualificà Simmel, enn glossari antic, de fisòsof picant. Evident-

nt, no pot pas adjudicar-se aquesta apre-:iació ni al sociòleg, ni al meditador de te-mes greli iosos i culturals. En canvi un se-golf d'assaigs d'aquest personalíssim pensa

-dor cauen perfectament dins d'aquest epí-graf: filòsof picant, entenent-lo àdhuc en lamés vulgar de les accepcions, la del picantllindant amb el picaresc, amb el to lleugeri curiós alhora de la intimitat femenina.

Simmel sap, en aquest punt, donar unacategoria filosòfica a temes sovint mcnyv-preats per banals ; de fet compleix amb undeure, que pn grano petita escala acom-pleixen les ments més, clares del nostretemps, i que consisteix cercar -ne\una de-finició, extraient-la ole símptomes que sem-blant anecdòtics — com l'esport, o la moda,o el cinema — poden portar-nos a conclu-sions categòriques. Aquest és ei sistema d'unKarl Jaspers, d'un Ortega y Gasset.

Però àdhuc destriant tot el que hi puguihaver en els treballs de Simmel de críticadel món contemporani, fóra miop de noveure en els seus treballs una voluntat d'u-niversalitat que els dóna una definitiva per-manència. Així en el volum que acaba d'e-ditar la Revista de Occidente, encapçalatpel seu assaig sobre Cultura femenina, ésben vistent aquest doble interès — actual igeneral — de Simmel.

Aquest assaig és avantposat a d'altres japublicats en volum — esgotat — per la ma-teixa editorial. De tots els treballs incorpo-rats a la nova edició, val a dir que aquestera el més necessari. Car sense aquestaCultura femenina es feia difícil d'explicar elfonament dels altres treballs ja conegutssobre la filosofia de la moda, el masculí iel femení ï sobretot la filosofia de la coque-teria.

Les posicions de Simmel davant del temade l'uetern femení» neixen de la valoració((normal)), biològica, del sexe oposat al nos-tre, tot i provant de desfer-se de la concep

-ció i àdhuc de la Feminologia tradicional,de la qual demostra la parcialitat, essentcom és de manufactura masculina.

L'afirmació de 1'unitarisme de l'esperit fe-mení, dificil ele desdoblar-se en objectivacions(facultat típicament masculina), és ele lesmés suggestives i fecundes. D'aquesta notaextreu Simmel conseqüències el 'un extraor-Binari interès en ordre al desplegament psí-quic i professional de la dona, i enllaçaaquest «compactisme» amb l'aparent duali-tat que és tota la coqueteria femenina—pro-mesa i fuga ; rendiment i esquerperia com-binades — finalment explicades per la biolo-gia del temperament femení. També cal lle-gir aquest treball, com a introducció a lespàgines que dedica a la filosofia de la moda,potser més lleugeres, però d'una sagacitat d'una suggestió extraordinàries.

«L'assaig de la vida», per Plàcid Vidal

The Majorca Sunand

The Spanisb TimesEI més important set-manari anglès que espublica a Espanya.Llegit per tots els

anglesos i americans

25 cèntims en tots els quioscos

;i per uns la moral e,, cola institució uivi-nn, per altres és una instiluciú humana. Se-g ns els primers, la moral ve de Déu ; se-gons els segons, dels homes. Es la llei de

gomesllei dels 1lléu, diuen els uns. Es la e ,i,iuen els altres.

Damunt d'aquestes dues concepcions homn'ha bastit d'altres, algunes de tan altes comla del tomisme, que arriba a dir, com nos-altres expliquem en la nostra obra C'once^1el;eneral de la ciència catalana, que no és Déuel que ha creat la moral, sinó que cucara quevolgués no podria deixar d'obeir -la, perquèés un ésser perfectíssim, al contrari del quedeien els escotistes, que sostenien que Déués l'autor de la moral i si ell volgués podriaabolir-la i substituir-la per altra cosa, fentque la moral fos irnmoral i viceversa, perquèés un ésser omnipotent.

En aquest sector trobem també totes lesteories religioses basades en la moral. En elsector contrari, ço és en el dels que sostenen

qP- e la moral és una pura convenció i finsema pura farsa, arribem a trobar els quee:iueu que la moral va ésser la llei que elsmés forts van imposar als més febles, per talde dominar-los, i finalment arribem al casde Nietzsche, que diu que va ésser a 1'inre-vés. Per ell, la moral és la llei que els feblesvan imposar als forts. Quan els forts han ac-ceptat la moral, el món ha degenerat, cliu,i afegeix : la salvació del món radica en lasupressió de la moral. Segons la profecia delgran filòsof líric, el dia que la moral desapa-regui, apareixerà el Superhome.

Com poden veure els que llegeixen, el fetde la moral ha distanciat les teories fins al'infinit. Des de Sant Tomàs a Nietzsche,hi ha molt camp per córrer i fins per trencar

-,'hi el cap. I es comprèn molt bé, perquèossent la moral un fet, tant si ve de Déucom si ve dels homes, tant si és tima realitatcom si és una convenció, el cert ipositiu ésque és un fet de causa desconeguda que fapensar molt, i per explicar-lo, si els uns sóncapaços de posar-lo fins per damunt de la di-vinitat, els altres poden ésser capaços de po-^ar-lo per sota la lmmanitat. El fet és tan(vident i poderós que si alguns s'hi sotmeten,els altres se'n volen alliberar, i mentrestantla causa va vivint amagada, perquè la sub-missió _i l'aliiberació l'aparten de l'aclarimenti la mantenen a l'ombra. Si els uns, portatsper l'embriaguesa de l'acceptació, diuen queles lleis universals estan subjectes a la mo-ral, ço és que el fet de l'existència no és mésque un fet moral, els altres diuen que la lleimoral no té res a veure amb les lleis univer-sals.

Nosaltres, sempre neutrals i amb la im-parcialitat que ens caracteritza, posats entreéls uns i els altres, responem que reconeixentque les lleis universals no estan subjectes ala llei moral, també sabem reconèixer que laïnoràl està subjecta a les lleis universals.1 fem més, molt més : demostrem que és unaconseqüència d'aquestes lleis universals, ele-mostrant concretament, com saben els lectorsque són parroquians o clients de les nostresobres, que és una conseqüència natural, 16-gica i necessària de les relacions entre I'espe-it i la matèria.En efecte, tots els que estan assabentats

c:e la Hiparxiologia, saben que nosaltres, es-tudiant tots els éssers orgànics en relació ge-neral amb l'ésser inorgànic, trobem que lamatèria esdevenint orgànica opera la separa-ció de l'esperit contingut en l'organisme. Novins entretindrem a explanar aquesta llei hi

-parxiológica perquè ja ho va fer el nostreamic Pla, en el compendi d Hiparxiologia quetan amablement va escriure, publicat amb lamateixa amabilitat per l'amic Lòpez-Llausàs,i ultra aixà pensem publicar-la més enda-vant quan tinguem llesta la part de la nos-tra obra que fa referència a la dialèctica,que és la que ens costa més.

Ara doncs ens limitarem a dir que si lamatèria separa l'esperit d'ella mateixa, ne-céssàriament l'esperit té de tenir la tendèn-cia a separar-se'n.

Si examinem la moral, veurem que no ésres més que aquesta tendència. Nosaltresla definim dient que és la tendència de l'es-perit a separar-se ele la matèria. No podentrobar cap acte ni cap intenció moral, i conmés elevada sigui més encara, que no suposila tendència de l'esperit a alliberar-se de 1<matèria i de les seves lleis.

El fenomen moral per excellèneia, que as-soleix el cim de l'ètica, que és la virtut, po-dent arribar com ha arribat manta vegadra la sublimitat, és la prova palesa que bmoral no és res més, com hem dit i repetimque la tendència de l'esperit a separar-se dla matèria. Entenem per virtuós en el sentit corrent; usual i més elevat de la paraula('home que sap despendre's de tot el que é.material. Si la virtut està constituïda per 1caritat, la sobrietat i la castedat, per la caritat ens separem de les lleis més generalde l'egoïsme ; iper la sobrietat o dejuni, conse'n sol dir en termes religiosos místics, enseparem de la llei de la nutrició, que éla base de la nostra existència en particular, i per fa castedat ens separem de la Il(le la generació, base de la nostra existència en general.

Si la caritat ha estat explicada de mil m'ocres diferents, en canvi, per trobar l'origeo la • causa de la tendència al dejuni i a 1

castedat, hum ha tingut de rccórt r a Inihigiene i a alu'es factors exteriors a l'ètica, iés que no es podia compendre per què, apart de la utilitat material que pogués portarla pràctica del dejuni i de la castedat, els íhomes, a certa edat i a cert grau de civi-lització, sentissin espontàniament aquestesdues tendències tan contràries precisamenta les lleis bàsiques de la vida, que són la fü-gica i la genèsica. Tothom sabia que el de- hl uni i la castedat practicats per m2ntenir lasalut no oren virtuts.

Definida la moral — tornem-ho a repetir —com la tendència de l'esperit a separar-se de hla matéria, queda explicat tot el més alt de 1il'ètica. No s'expliquen tant, com és natural, I'els altres fets ètics, com per exemple els ju-rídics que depenen d'una sèrie de lleis pa^-ticulars materials a les quals estem subjec-tes i que tenen d'anar essent estudiades iconegudes, però sf que s'explica, per exem-ple, la justícia, el fet jurídic més genèric,que no és més que el grau exacte de sepa-ració en què té d'estar l'esperit respecte dela matèria, per constituir humanitat, això ésper a ésser borne en el sentit ple de la pa-raula. Per a ésser home no cal ascendir aesperi pur, diguem-ne a àngel, ni descendira bèstia.

Trobada clones la causa de la moral, queens permet definir-la, més ben dit, que enspermet fer la definició amb el mecanisme quela produeix, podem parlar tan objectivamentde la moral com parlem de la llei de la gra

-vitació unversal o d'altres lleis que regulenl'existència coneguda.

La moral, doncs, no és cap tabú, com sos-tenen totes les religions, que acaben lper fe--

ne el tabú refugi quan veucn que els altrestabús són empesos pel vent que allunya elsnúvols de la superstició. No és tampoc capinvenció humana, ni dels homes forts ni delshomes febles, com diuen els antireligiososi els materialistes. La moral és un mecanis-me al qual estem subjectes mentre vivim enl'organisme i del qual quedarem Completa-ment alliberats el dia que el nostre esperit,c-om és de creure i d'esperar, estigui abso-lutament separat de la matèria. Acabada laseparació, acabada la tendència a separar-se. La causa de la moral no radica en lamatèria. Es una mena de llei de la gravi

-tació a i'inrevés. Si el nostre esperit foscreat immediatament separat de la matèria,no coneixeríem la tendència que provoca lamoral. Si fos veritat la fantasia dels quediuen que la divinitat va crear esperits purso àngels, sense la matèria, aquests àngels oesperits purs no haurien conegut mai lamoral.

La moral — diuen els que n'ignoren lacausa — avui és i demà no, agut sí i allà no,com solen dir els que la neguen, i és quenu veuen que la moral, com tots els fetsvius, neix, creix, mor i ressuscita. Té elsalts i baixos de les accions i reaccions clela vida. Un nen no té la moral cf'un home,un primitiu no té la moral d'un home civilit-zat, ni un decadent la moral d'una socie-tat en plenitud de torces. Com que, comnosaltres demostrem en la Hiparxiologia,la separació de l'esperit ele la matèria esfa per accions i reaccions, la tendència a laseparació que en resulta també és activa ireactiva. No és que avui sigui moral el queahir era immoral, i viceversa, com pensala ignorància, sinó que avui es sent més omenys la moral del que es sentia ahir. No ésla moral la que varia, sinó la pressió sepa-rativa en els individus i en la collectivitat.Les plantes i els animals, que no tenen laseparació que hem assolit nosaltres, no te-nen ni ;poden tenir moral. No han assolitla humanitat. Els folls, molts poden perdrela moral, .perquè havent caigut o retrocedita l'estat animal o vegetal, per manca eleforça separativa de la matèria orgànica, po-den perdre també la tendència a la separa-ció que la constitueix, com dèiem i ens com-plaem a repetir-ho, demanant als nostreslectors que gravin aquesta definició de lamoral a la memòria i per més seguretat se1'apuntin al carnet de notes, perquè qui noté memòria té ele tenir memoràndum.

Aquesta mateixa causa de la moral ex-plica el fet que els homes, en arribar acerta edat i a certa civilització, coneguinla moral abans que els l'ensenyin. La co-neixem per instint. Encara que no tingués-sim coneixement, també hi tendiríem. Esque. sentim la .pressió separativa i la volem

t obeir. La violació que en fem provoca lareacció coneguda per remordiment. Plató i

e Kant, aquests dos grans cervells tan dife-rentment construïts i diametralment opo-sats, van inventar, endebades, perqué nova servir per a resoldre el problema, una

a hipòtesi cada u per a explicar aquest fetmisteriós que sabéssim el que es moral

s abans que ens ho ensenyessin. Plató deia

que era un fenomen de reminiscència i Kants un fenomen d'apriorisme. Comencem a co-s nèixer la moral quan la matèria ens la fa- sentir, tal com coneixem les funcions or-ei gàniques que, com hem vist, la mateixa

moral combatia, com l'instint fàgic i l'ins-tint gerèsic.

a- Finalment, la causa de la moral té unn doble i molt important efecte científic i re-a ligiós alhora, i és que no sols explica que

l'ètica és un fenomen circumstancial d'a-questa vida, reduint-la, com hem vcst,.a unsenzill mecanisme, sinó que demostra igual-ment l'existència de l'esperit i per conse-güent la possibilitat lògica d'una altra vidadesprés d'aquesta. Si l'esperit té tendènciaa separar-se de la matèria, és necessària

-ment una substància separable. D'altra ma-nora aquesta tenclència no seria possible.

Tenim cloncs, per acabar i arrodonir elque deixem escrit, que el mateix que ele-mostra que després cl°aquesta vida n'hi .potBayer c:na altra, en la qual siguem esperitsiurs -- tornem-ue a dir àngels —, demostraque la moral és purament una tendïnciacl'aquesta vida mortal i no té res a veureamb la vida eterna o futura, perquè nosols no és essencial, sinó que és accidental.

Qui ens ho tenia de dir que la mateixaliei^que pot recolzar la religió, seria la quel'alliberaria ele la superstició moral que arala recolza! \'iure per a veure, que diuen elsastellans.

J FRArrcesc PUJOLS

Plàcid I'iáal, per Mestres

canvi l'home en aquella posició anguniosa isovint desesperada d'inseguretat ecouòmiCa

qué ]'havien de fer refugiar, en els últimstemps de la seva vida malaguanyada, en lesplanes dels diaris lerrousistes de Barcelona.Aquest drama constant de la vida del germàele l'autor, que és ele les coses que més im-pressionen en aquest llibre dens de lletrai de contingut que acaba de publicar PlàcidVidal, és el símbol dolorós de tota una ge-ueració intellectual catalana, dels creadorsardits d'una literatura i d'un periodisme enun país on tot estava per fer, en aquest as-pecte, i en el qual les primeres temptativesper a la normalització d'una vida intellec-tual que fins aleshores (darrers anys de se-

gle, amb l'aparició de -les gran figures deMaragall, de Guimerà i de Rossinyol) haviapecat ele caòtica i casolana, toparien per for-ça amb tants contratemps i amb una tal in-comprensió del públic, que hom comprèn queen aquells estols j ovenívols de poetes, de no-

vellistes i de dramaturgs abundessin les en-sis de desesperances, les desercions i àdhuc

els suïcidis.Plàcid Vidal ha escrit una minuciosa auto-

biografia que s'atura a I'any igzz, data del

matrimoni de l'autor, que ve a cloure aixíuna primera etapa de l'assaig de la vida que

ell es complau a imaginar-se que forja.Veiem el minyó d'Alcover, voltat de gencamperola, de la qual ens traça uns croquissimplicíssims, però d'una gran força d'evocació, i assistim al seu desvetllament a la li.teratura, pel reflex del precoç prestigi delseu germà, que havia de fer perdurable epseudònim de Josep Aladern. Vénen el:

anys de Reus, i les amistats primiceres quola sort i les circumstàncies hauran de dispersar, de trencar o de fer més íntimes. Toel llibre de Vidal, més que una estricta autobiografia, és una invocació a l'amistat, undesfilada impressionant de noms famosos 1obscurs ele 'treballadors intellectuals de Catalunya. El nomenclàtor del final del volunj a dóna idea del valor anecdòtic

ï d'història

interior de la vida literària catalana dels primers vinf anys de segle que té aquesta obre

tan original. Allà hi trobeu els lluitadors derebuts, que es retien a l'adversitat, com elpoetes suïcides Antoni Isern i Hortem( üell, les figures pintoresques i enlluerniolores dels homes brillants que aspiravengenis i s'ho arribaven a creure, com el graPeius Gener (del qual hi ha uns ca:pítolmolt saborosos), el pontífex Xenius i I'orignal doctor Diego Ruiz. Desfila tota la coirua d'amics i companys de jovenesa i d'anbicions de Plncid Vidal, figures inquieterom les ele Puig i Ferreter i Alfons Maseretriomfadors com Pau Ruiz Picasso; grafimans, illusos i fracassats com tants que puoteo per les planes del llibre. En aquell(planes escrites sense cap èmfasi, en un estmolt llis, que molt rares vegades agafa un

forma incorrecta u impròpia o bé s'inflaamb un punt de barroquisme, Plàcid Vidal,l'incorregible idealista i home bondadós, enspresenta el seu drama personal i el del seugermà, transportant contínuament Ihu petittaller d'impremta i havent de fer ole caixis-tes per a poder subsistir. La literatura cata-lana era la flama sagrada que encenia méscija, cada cap que vacillava, la fe d'aquellsgermans devots de la poesia. Però, al mateixtemps, en aquest llibre se'ns revela amb totala seva realitat la situació precària de la in-

tellectualitat catalana en aquellsanys de predomini lerrouxista,les revistes que neixien i "mo-rien en el primer número, elsllibres editats per subscripcióentre amics de l'autor, les col-leccions cent vegades projecta-eles i mai dutes a bon terme,i els apassionaments abrandatsi fugaços d'aquells minyons quevolien escriure obres genials ique molt sovint abandonavenben d'hora la palestra literàriaper a cercar activitats més benretribuïdes.

Hora d'anarquia lingüística,en la qual cada escriptor teniauna ortografia particular, en laqual hom es proposava modelscom Ibsen i totes les pensadesliteràries neixien sota el signede la desmesura. El discurs pre-sidencial de Pompeu Fabra, enels Jocs Florals de diumenge,en remarcar la importància sim-bòlica de la rendició del darrerreducte de la y grega, em feiapensar en la influència que launificació gramatical tingué da-munt aquell moment ele primersde segle de la nostra literatura.Es produí una depuració natu-ral, una tria automàtica de vo-cacions i de talents. Vingué unaèpoca una mica grisa, de silen-

ci que només la veu de molts poetes in-terrompia. Aquelles anyades eren fecun-eles, però, dels moments de relativa ple

-nitud que darrerament hem conegut. Lanostra literatura, que havia estat sem-pre patrimoni dels autodidactes, rebia unainfluència redreçadora que li donava unto i una responsabilitat. El llibre de PlàcidVidal, ultra el seu gran interès literari ihumà, té aquest gran valor, el de permetrediagnosticar les tares d'aquell moment de lanostra literatura, i ele fer més admirablesets esforços sostinguts i dolorosos de JosepAladern, del seu germà, i de tots aquellshemes que s'emprengueren la tasca feixugai la continuaren sense vacillacions, preparantla normalitat actual, encara ben relativa pea les nostres ambicions, però que acusa, ei

-dentment, un progrés en el conjunt, encaraque aquelles grans figures patriarcals (de lesquals només tenim vivent, r per molts anys,el gran artista i literat Apelles Mestres) Ice'desapareixen, no siguin substituïdes.

L'Assaig de la Vida ens duu el preció.,testimoni d'un obrer infadigable i destacatde la nostra literatura, i entre les seves pla

-nes formiguejants d'homes i de fets, suren{ lliçons ben exemplars que fan ele bon mcdi-e tan per als intelleçtuals catalans, sobretot en

aquests moments que tot fa creure que totst voldran collaborar a la feina a empenclre porS a bastir el casal definitiu de la nostra cultr-

ra nacional.RnrArt. TASIS i MARCA

Per llibres f raneesos

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, 1 9

Telèfon 23110

i per revistes i diarisestrangers

Kiosque FranÇaisRambla dels Estudis,

Vosst,rn i Locx DE Vscn. — Fa impressióaquesta brillant acometivitat ele Karl Voss-ler--i el bagatge cultural que suposa—queli permet, per exemple, d'enfrontar-se suc-cessivament — i magistralment — amb lesFaules de Lafontaine, amb la Divina Com?--dia i amb l'obra ele Guillem de Poïtiers, elprovençal. Ara -- «en el sisè decenni de laseva vida» — ens demostra com encara potllançar-se a un tema d'una frondositat quepodríem anomenar fabulosa : el d'analitzart'obra de Lope de Vega i la seva relació ambel seu temps. (Lope de Vega y su tiempo,Madrid, '934•) Es un tòpic correntíssim — ité una evident base real — la dificultat d'a-nàlisi de l'obra de Lope, per la seva magni-tud i, de vegades, per la incertesa bibliogrà-

fica i crítica de què es troba voltada. Vossler,però, ataca el tema amb un coratge extra-ordinari i el resultat és aquest llibre, esde-vingut un manual introductor ple de dadesi estructurat en una visió global personglís-sima.

La idea més interessant afectant el con-junt del tema és segurament la que fa refe-rència a la normalitat biológica de la sevaobra dins del seu temps. Obra immensa,però sense rebellió ; símptoma de la sevaèpoca i no pas anticipació d'èpoques futures.

De la lectura d'aquest llibre se n'extreu lavisió d'un Lope immens, però servint unaunció de grandesa àins d'uns límits asse-

nyalats, talment com una enorme, indesvia-ble i eterna energia fluvial,

Tars At MANncs t.wEai yRts. — Davant d'unarevista neocatòlica que es publica a Madrid— Cruz y Raya — hom ha retret sovint elprecedent de les revistes neocatbliques france-ses, a la manera, per exemple, de Vigile. Hihaurà, però, la sospita d'una radical dife-réncia, provenint d'una valoració per partdel grup madrileny d'un tradicionalisme po-pular acceptat gairebé amb totes les sevesconseqüències — rurals, satíriques, primà-ries — presidides «malgrat tot» per un senycristià remarcable. L'Almanac «para todos»que ha publicat Cruz y Raya, ens ha donat

la raó, respecte aquesta barreja de popula-risme autèntic i neocatolicisme «literario, notan incompatibles com podria semblar.

—Bompiani ha publicat el seu Almanaccolelterario per a 1934. Es curiós de notar lapersistència en aquests almanacs — des defa una sèrie d'anys — d'una mena d'eufòrialiterària que es tradueix en una sèrie d'anèc-dutes, de tipus joganer, on l'escriptor fa un

paper arlequinesç o bé, purament, de titella.Es fa retratar en postm-es estranyes, cercauna publicitat sorprenent encarcarant-se en1 'ai ti-encarcarament, fent-se valer en tantque anècdota com a persona, en tant que

1 ((penya)) com a grup. De vegades, una micapassats de moda, val a dir-ho.

—Aquest és un almanac antològic, en can-vi. Cada escriptor — i cada escriptora ; aremarcar-ne el nombre — assaja la seva messeriosa postura.

Es un exemple de continuïtat, amb unatradició ja saborosa : l'Almanac de les Lle-tres, que veu la Ilum ja fa catorze anys aPalma cle Mallorca.

En tant que ens afanyem en la taula anualde les nostres' lletres que sigui un reflexconcordant amb la importància de la sevaactivitat, fem palesa la voluntat i la dignitatd'aquesta obra del: catalans de Mallorca.

G. D.-P.

S' u arr Aner-I^ I nom de I'auto i Els , md glics, intellectual el e vocació gairebé heroi -

ra i home d'una memòria eY t aontinàriao és gaire conegut, avui, del gran públic.,I germà petit de Josep Aladern, el poeta,eriodista i filòleg que havia assolit una me-cscu;la reputació d'escriptor honest i com

-etent, no ha volgut crear-se, per a les se-es activitats literàries, la màscara cl'unseudònim que, en el cas de Cosme Vidal,((viu absorbit tota la glòria fugissera i gensrofitosa (1 'intellectual i havia deixat en

La IJublící^a^Publica la informació 4'L Comentaris i colla=més completa, fanf ;;I; boració de les mi orsinternacional com :::: signafurespeninsular i local ij' Gràfics d'acfualifa4

Llegiu =la avui i cada dia

Gausarlis — ('u o Tontaseta (Eivissa)

((La Parisencna de I'Ex /,osició de París del 89

.......... ......... ................,..ese.. :......' °:::D' :::::,'

UN ORFEBRE

amb l'amor

a l'ofici dels

antics i amb

la sensibilitat

dels moderns:

J. ROCAJOIER

Passeig de Gràcia, z8

Vigileu s. u. p. les seves

creacions insuperables

Le ex©^áca© ° = L'edat d'or del modernisme `''Manolo

Amb Manolo arriba l'escultura poliim-pressïonant i l'escultura que vibra amb unabiologia d'algú que viu arrapat a la terra.L'art de Pvlanolo és més que cap altre undo profund que per a exterioritzar-se es vald'un sentiment racialíssim 1 posant en pràc-tica ]'esforç llegendari de les cultures ante-riors a l'eclosió de la Grècia clássica.

Sense cap parentiu precís, reviu, amb laperfecció destillada dels seglesque han passat, aquella im-pressió invulnerable de l'escul-tura definitivament asscntadasobre la base d'un realismepalpitant, allunyat en absolutde tot símptoma d'amanera-ment, perquè sobre l'exten,camp de la percepció el genitroba sense parar novetats re-clamant el desplegament deles facultats inesgotables. Ma-nolo repetiria fins a l'infinitun model i sempre hi hauriaen el] la punta de la desco-berta excepcional.

Diu que Manolo caminantentre les peces de la seva _ex-posició de la 'Sala Parés, vadir a rm visitant respecte a untorejador de bronze que expo-sa, el qual està amb la capaarreplegada, en actitud expec-tant:

—Que us penseu que des-canea? No, home, no. Aquesttorero està a l'aguait!

Això resumeix el nostregran escultor. El presenta enla integritat de la seva potèn-cia, en la- possibilitat inexhau-rible de la seva creació, en lameravellosa seva diversitat ar-tística, perquè una acció qual

-sevol, àdhuc de dubtosa plas-ticitat, l'embolica entre el fila-ment del seu poder i executadòcilment tot allò de gran ode miserable que veu a travésdeis seus ulls.

Manolo, naturalment, arrecona 1'elabora-cié exterior, es fa incompatible amb els fi-dels tan nombrosos que creuen que 1'únicaescultura és la de la pell fina i de l'acabatpolit. Si abandona l'obra quan fa bonic iquan respon al seu criteri generador, és queja l 'ha resolta.

créixamsLes trenta pintures que Créixams exposa

a la Sala Parés, són trenta exponents cla-ríssims de la vitalitat fantàstica del seu

autor. Vitalitat no pas material en el fetartísic, sinó en I'espirival.

Créixams és imponderable en el devessallele color. Quan troba la marxa i de la re-tina a la paleta es produeix la compene-tració, la seva obra pren la característicad'una cosa inabordable en la gestació, enla frisança de la solució, per a esdevenir,un cop acabada, una tela que sota la fugadel privilegi amaga un procés de prodigisde totes classes.

L'obra de Créixams parla un llenguatgepsicològicament rar. Tota la facilitat mo-tora tradueix lentament complicats capítols

Exit en la mideCorbates inarrugable.

' Pü.mee a bon preu

JAUME I, ii

' Telèfon 11655

nom regiafraf

raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presents

rambla catalunya, 40

d'ordre intern. Perquè de Créixams ja s'hadit tot referent a composició i color, peròhi ha encara una part principal per definir,que és la composició de la formació.

Es ben clar que la Noia del vestit verdestà voltada d'una legítima glòria colorís-tica. La impressió pot partir d'ací, però enel seu record obra un factor d'altra mena.Es la humanitat retinguda per una forçamajor que l'empresona, o sigui l'esplendorcromàtica, i la impressió de la facilitat del

('réixanis — Figura

tracte a un personatge que es mostra comés acabat ele conèixer.

De Créixams ens interessa molt dir-neaixò. Després, reconeixerem tot el seu va-lor com a mena de màgic de les qualitats,importantíssim complement que de no exis-tir li socavaria el real mèrit amb el qual estàv v inculat a la nostra gloriosa .pintura.

Gausachs

Per als que la pintura de Gausachs ensrepresenta un veritable encís, i que a més

La iliçó que els artistes anglesos, elspierafaelites, domaren als francesos en 1'Ex-posició Universal de París, de l'any 1889,no fou desaprofitada. IEls literats, els mú-sics, la crítica, els pintors, els escultors, elsargttectes, els artífexs de tota altra menatreballaren desficiosament durant deu anysir tal de presentar-se a la immediata Ex-posició Universal de París amb un inoder^rstyle espaterrantment traduït al francès, ambun sívie nouveau, quoi!

L'Exposició Universal deParís de rc(>) sorprengué agra -ciablement tot el món, en efec-te, amb la cristaliització per-fecta ele l'horrible style nou

-veau. AI primer cop d'ull l'èxitgrandiós es condensà en lapersona, en 1'art, ele l'arqui-tecte Binet, l'autor de la portamonumental de l'Exposició,aquell estrafolari arc triomfalintradossat i extraclossat enforma de ferradura molt tan-cada i sense jambes. Pocsanys després aquesta formaodiosa fou aplicada a moltesobertures de les cases del nos-tre Eixampla, per obra i grà-cia dels arquitectes in-no-va-dors de Catalunya.

La porta monumental del'Exposició de París rematavaamb ema estàtua gegantinade La Parisenca, en actitud(1 'obrir afectuosament els bra-ços als forasters. Aquella Pa-risenca, com la geganta de lesnostres processons del Corpus,anava abillada a la moda deldia, amb un barret d'amplesales, carregat de vaporosesplomes de guix armat, i ambacampanada faldilla, exagera-(lament ampla de baix; aquestròssec opulent, l'escultor Mo-reau Vauthier el representàmolt estilitzadament arremoli-nat, a la manera de la túnicabaldera i moguda de la dansa-rina Loïe Fuller, la qual encisava tant la gentd'aleshores com els ballets russos, danesos,castellans i monegascos tots plegats encisemla gent d'avui. Des d'aquell moment lesarts plàstiques, ]''escultura particularme t,foren informades per aquella Venus vestidaque ens proposà Moreau Vauthier — i la re-presentació masculina fou gairebé foragitadade les arts plàstiques. Una nova sensualitat,tota feminista, colorí les arts: el frou-froudels emmidonats i satinats dessous femenins,el irémoussement d'aquell bé de Déu derandes i farbalans foren l'harmonia del stylenouveau, el seu debussysme; l'esperit del'art nou era de sensualitat carnal i deca-dent, era el mateix esperit d'una certa lïte-ratura puixant en tal moment, .poesia delcocottisme, si es pot dir : trémoussement,doncs; frémissement, pámoison...

No cal dir que el dibuix del sty'e nouveauera curvilini, restauració total de la líniacorba ; destrucció i aixecameent dels volums.multiplicitat floral, bullici de formes sinuo-ses, estilització esdernegada de la jungla,com en els vells mantons de Manila, on, atot estirar, un caparró, unes mans, deter-minein que alguna figura humana es debaten 'l'embull del mou Paradís terrenal, enaquell frenesí' decoratiu.

Per a la decoració plana, una escorrialladel pre. rafaelisme, la manufactura anglesade sederia de Sir Arthur Liberty, donà lapauta, la qual francitzaren el professor Eu-geni Grasset i els cartellistes Mucha i Pri-vat Liévemo^nt, txec 1'un i belga 1'altre.Grasset publicà un gros i luxós tractat dela nova decoració plana, obra important ide molt enginy. :George Auriol fou el lle-trista del nou estil. Alexandre Charpen-tier en fou el principal escultor; Majorelle,el moblista; René Lalique i Gallé, els vi-driers ; Carriés, el ceramista ; Falize, l'orfe-bre per excelléncia.

En la decoració corpòria destacú un motiuque sembla inspirat en les tíbies humanescontrapuntades : aquest motiu, que informàparticularment les columnes, els balustresi peus drets de l'arquitectura i de l'ebenis-teria modernista — doncs ja som a historiarde ple el moviment modernista — i que acasa nostra arribà a encisar el terrible in-novador Gaudí, sembla que fou creació .osuggestió de Samuel Bing, el primer granicolleecionista francès d'art extremoriental,després dels Goncourt. Els moblistes Bus-quets i Homar foren, a Barcelona, els prin-cipals representants de l'ebenisteria stylenouveau.

El modernisme tingué una important lite-ratura : M.aeter linck, en primer lloc, desprésJean Lorrain, i,, per acabar de fer el ,pes,una polseguera de simbolistes sense colloca-ció. A Barcelona aquest modernisme literari,verd i morat, esquitxat de lliris i de ciris,fou importat i mantingut durant uns quantsanys .per Santiago Rossinyol. Enrie Morerahi féu el debussysme ; Josep Maria Rovi-ralta, Adrià Gual hi posaren el coll; el collarera brodat per Bonnin, Torres-García, Mi-quel Utrillo r mitja dotzena de socis del Cer-ele .Artístic de 'Sant Lluc, aleshotes estrenatal carrer (le Boters.

A Alemanya el modernisme prengué al co-mençament un caient místic, quelcom orien-tal, entre assiri i faraònic, ja des del debutamb tendència al transcendentalisme idiota,tan car a la intel1ectualitat teutona post-bismarkiana. Del misticisme nazarè homcaigué al misticisíme de l'escala de Beuron,la Beuronerschule, fundada pel P. DidierLenz i continuada pel P. Verkade al con-vent de Beuron (districte de Hohenzollern-Sigmaringen, al sud d'Alemanya). Aquestaescola bifurcà en un transcendentalismemés anti-luterà que catòlic, a Holanda, ambl'art savi i ridícul de Toorop, amb l'art inep-te i repulsiu ele Servaes, a Bèlgica — a:xòper un costat — ; per l'altre costat, en eltranscendentalisme pagànic i afectadamentassiri que va des de les ximpleries de MaxKlinger fins al monument de les nacions,aixecat a Leipzig i fins a les escorriallesbalcàniques d'aquell Mestrovic que aconse-fluí celebritat universal durant sis mesos.

A Alemanya en esdevenir misticisme de lapedanteria el misticisme ele la voluptat vaperdent el dibuix sinuós i la composició bar-rocament agitada per a instaurar de micaen mica el dibuix rectilini i trencat.

Cal però tenir en compte que aquest me-vime,nt artístic alemam era un saldo fran-cès aprofitat ultra-Rhin. En fundar-se l'es-cola cl' !Overbeck i de Coi nelius a Diisseldorfvers l'anv r8^o, el P. Besson fundava unasemblant escola a França. Innres era en

cer ta manera l'inspirador de ]'estil d'amb-dues escoles. iElsems es formava el magní-fic pintor Gustave Moreau, el mestre de totsels transcendentalismes i decorativismes pic-tòrics. Si bé fou un pi^ttor erudit, Moreau nofou mai pedant com els transcendentalistesgermànics, no fou mai afectat : l'esoterismedel seu art era ingenu, i si es vol, mediter-rani: era la seva una pintura mistagògica,però no malcarada ni asiàtica, sinó délfica,dèlica, epidémica. N'o hi ha en la pinturadel Museu del carrer La Rochefoucauld resdel pessimisme alemany , i la seva paleta isrica r sorprenentment lírica com la dels Pie-ro della Francesca, Botticelli, Bellini, Car

-paecio, Giorgione, Tiziano, Veronòs.,. Aixíi tot Gustave Moreau i l'escola del P. Bes

-son foren desestimades a França i haguérend'ésser saldades a Düsseldorf i a Munic. Al-guns desgraciats, com el carnestoltes Péla-dan (Sar Mero(lack Séraphin Péladan, esfeia anomenar), amb la fundació de l'escolaanomenada de la Rose + Croix, intentaren,vers 1893, revifar aquella mistagògia, però,després de quatre o cinc anys de forrolla, laRose + Croix morí en la riota general.Maurici 17enis, compromís entre l'estil si-nuós del style nouveau i el misticisme delprerrafaelisme i de Gustave Moreau, és eldarrer residu d'aquella artística febre.

A ('Exposició Universal de París, de l'anv1900, els anglesos acudiren de nou, amb eldarrers i .quasi desuets pre-rafaelites i ambuna nova creació d'art aplicat, amb un mo-dern style més modern que tots. Aquest nouestil era gairebé exclusivament aplicat a l'e-benisteria. Era un estil simplícissim, ele lí-nies rectes i aináles rectes, cubs i paral.lelipí-pedes, sovint insinuat:, tan sols per mitjà dellistons, llates i algun plafó, mobles petitets,

de línies tan simples com les de la caixad'embalatge, però que impressionaven perla pulcritud de l'ajustament, per la impeca-bilitat de l'acabat i per la riquesa de lesfustes i dels vernissos. I així com el moblefrancès del style nouveau era de tons clars,de fustes riques quasi blanques, el nou mo-ble anglès s'oferia en fustes fosques. Allòno agradà gens a França, no hi repercutí.En canvi plagué enormement als alemany,i als austriacs. Aquell moble nou anglès,que no era sinó una adaptació del lleuger,sever i simple moble japonès de fusta laca-da, esdevingué en mans dels artistes de lien-gua alemana un moble similar però degrans i llordes masses, aviat desvirtuat pel;defectes del mal gust innovador, per les ili-cències disgracioses. 'iEl moble alemany es-devingué una abominació, contra la qualreaccionaren els mateixos alemanys, però elsdel Sud, els muniquesos, els quals tinguerenrin moment de lucidesa en adaptar la sim-plicitat del nou estil anglo-nipó a la reestilit-zació dels anticsestils, l'estil el Lluís Felipsobretot. Amb aquesta troballa i amb ungran luxe de presentació aconseguiren sobre-sortir els ensembliers muniquesos a l'Expo-sició Universal de Brusselles de l'any 19 10 .Sobe esortiren sobre les aportacions de totel nmón. L'estil anglo-nipó quedà per unsanys limitat a ]'arquitectura alemanya, par-ticularment a la del ciment armat. Desprésl'estil caixa d'embalatge s'estengué per totel món, i .fou practicat adi San Petroburgo aBarcelloüa», que deia Rossini — des de laRússia dels Soviets fins a la G. A. T. C.P. A. C., d 01 Passrig de Gràcia.

A Barcelona el moble anglo-nipó i la bibe-loteria d'estil anglo-nipó foren tímidamentimportats per la casa Boada, la •qual vi-votejà poc temps a la Rambla del Estudis,i fou practicat també pel cadiraire Comes,establert com a cadiraire a la Plaça del Pi,i com a ebenista .al carrer de Petritxol ; però,per regla general, Barcelona relegà aquestestil al mobiliari de jardí, elaborat amb fus

-la blanca ordinària i pintat a l'oli. Es el mo-biliari que veiem en moltes teles i dibuixosde Ramon Cases. Tot i la poca penetraciódel moble anglo-nipó a Barcelona, la seva in-fluència hi fou inotable. La introducció aprecari d'aquest estil a Barcelona determinàentre nosaltres el repudi del moble i de l'ar-quitectura modernista. Si més no, ell té enl'evolució de les arts decoratives a Catalunyael valor ele fita rigorosa i ferma.

Ara, Grau-Sala, Mora, Dalí i Miró, a lasaga del francés Ranul Dufy i d'altres, in-tenten reivindicar l'estil modernista. Hi ha,certamen, ironia en aquesta reivindic ició.Però la irania és, com tantes altres situa

-cions morals, aquella cèlebre espasa de dostallants . un tallant terriblement conscient iintelligent; un altre tallant meraveïlosamrntinconscient i refiat, .Amb aquell, tallant esdesfan molts nusos gordians ; amb aquestaltre tallant es tallen els dits els espasistesmassa infants o massa refiats. Els neo-mo-dernistes juguen amb uima arma ,perillosasón tal vegada joguina del destí. Tot rientrient, poc s'imaginen que llur gatzara mo-dernista, avui, i.o és sinó cl preludi d'rnnrenaixement.

(Vegi's 11IIRAUp e, número z¡o.)

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

A^uilers, 1 i Via Laietana, 4Tel. 15524 . BAIdCELONA

ens veiem en l'obligació i el gust de par-lar-ne, el seu catàleg ens alleugereix. Cha-reneol, el gran amic francès que estima isent la pintura catalana, el presenta prou.

Creiem que estem en la veritat en veure.compartides totes les paraules del crític deL'Intransigeant.

Feia temps que no ens havíemtrobat ambun aplec tan considerable de pintura seva.1 consti que el considerable és dit referint

-se a qualitat i quantitat.Amb el temps se'ns havia esborrat un

bon tros la impressió emanada per aquestart seu tan personal, tan explícit i tan com-plet sota tots els aspectes.

1 bé, de cara a la desitjada exposició,Gausachs ha depassat totes les esperancesamb un vibràtil entusiasme. No és pas unaobra que ofereixi cap buit vacil.lant, ni capactitud a punt de resoldre. En tota la línia,Gausachs ha dit la darrera paraula.

La diversitat argumental, carrera d'obs-taeles al cap i a la fi, és per a ell la pro-clamació de la seva facultat universal iarreu hi domina el pes de la personalitat.

L'obra de Gausachs posseeix la simpli-citat de la perfecció, la guspira càlida d'unarealitat satinada i el ritme cadenciós i sen-sual dels grans paisatges, la pletórica ri-quesa de valors dei bodegó i la gràvida grá-cia d'unes flors, flors en llur integritat. Ei-vissa ha desfermat en Gausachs una ànsiadarrera harmonies. Aleshores el pintor s'hiha abandonat i el producte han estat lesteles exposades a les Galeries Valenciano,que si ,de fet no ens han meravellat en elsentit de la novetat, ens han fet rependre,després del seu silenci, el desig d'anar.re-petint les excellències pictòriques de Gau-sachs, que és un dels que amb més granquantitat ha aportat material per a encen-dre la foguera davant allò tan positiu i que

Charensol anomena jeune école catalane.Exetc F. GUAL

Sitnone (Martini. — Grup de lnlsics,

Hi ha unanimitat absoluta a reconéixer primà

que la ràdio és un mitjà d'expandiment cura

cultural enorme, i cal reconèixer també que mesaen aquest aspecte les nostres emissores no i tre i q

han negligit ]'aprofitament de llur antena per a

per a la tasca de divulgació cultural. Perú Mill

encara que això sigui cert, no ho és menys, complaixí mateix, que és difícil que sense un és incert métode aquesta tasca pugui ésser pro- retran

fitosa. cia so

Radiar una emissió pedagògica de q ato Aqu

del vespre, quan l'emissió ha de tenir un de Crcaràcter general, i voler amb això que la ('Insti

totalitat dels radioients s'interessi per les tellectconferències, encara que siguin donades per figurepersonalitats reconegudes, 1 més si aquestes nostre

sessions tenen un caràcter merament de «Latècnica pedagògica, com emetia fins fa poc estudi

una emissora local, precisament tots els per adissabtes, ens sembla francament un error, girant

i és una llàstima que les emissores no es nombvegin' obligades a rectificar per no poder difusi

constatar la passivitat del gran públic. » H.

No solament és l'oportunitat de l'emissió grans

el que cal preveure, sinó també, i molt es- ció e

pecialment, el contingut de l'emissió, puix sonal

cal no perdre de vista l'auditori al qual va el pú

dirigida la conferència radiada, i amb això tusiass'ha de procurar una generalització divul- ocres,

gadora, que així pugui ésser compresa pel tat elmajor nombre d'oients. de rq

Quan es tracta de la utilització pedagò- difusi

pica de la ràdio, s'ha de partir d'una dis- nL

tinció completa de fins i mitjans de 'la pe- volgu

dagogia ordinària, puix en aquesta matèria, aixòsi la ràdio dóna avantatges, major nombre i xec

d'oients, amenitat, facilitats materials, etc., diveraquests mateixos avantatges, de no ésser interrben utilitzats, poden produir efectes contraris. 8 deD'altra part, organitzar un ensenyament nou

primari abase de la ràdio, com s'ha fet dio-Apel Ministeri d'Instrucció Pública de Tur-quia, en certs poblats desproveïts (l'escoles

Noticies de tot mon

—No s'espanti, senyora; sóc nudista.

(Ballyhoo, Nova York)

UN FISONOMISTA

—Aquesta cara no m'és desconeguda...

(Mariunne, París)

n

po. • Per altra banda, l'Orquestra Fil-única de Pérez Casas interpreta elsOS lluminosos de Turma i l'Orquestramica d'Arbós interpreta la Simfoniaertant de William Walton.El doctor Curt Sachs ha estat invitat

per Menéndez Pidal a donar uns cursos de

0 , h•rmei

1 •Emissions culturals

ries, sembla ésser encara unale resultatsresultats problemàtics, només ad-com a darrer recurs per manca d'al-uan l'estació receptora s'utilitza tambéserveis cl 'higiene i agricultura.or sembla servir-se de la ràdio com aement auxiliar, i en aquest aspecteteressant l'organització de conversessmeses als infants de l'escola de Suè-bre temes de ciències aplicades.estes dades, que extreiem del BuUetinwpération Intellectuelle publicat pertut Internacional de Cooperació In-ual de la Societat de les Nacions,n amb cl'altres que es refereixen alpaís i que ens plau traduirRàdio-Associació de Catalunya ha

at els mètodes que convindria adoptarles seves emissions pedagògiques ms--se en diverses iniciatives preses clerusos països per a introduir la radio-) a l'escola.om s'ha trobat des d'un principi ambdificultats. Només existeix una esta-

missora, a Barcelona. Tampoc el per-encarregat de l'ensenyament, així comDije, han rebut sempre amb gran en-me aquestes emissions. De totes ma-els esforços de l'associació no han es-

1 va, puix que amb data 5 de desembre28 començaren les emissions de radio-6 escolar.es personalitats més remarcables hant aportar-hi el seu concurs ; gràcies ales conferències educatives, instructivesreatives han pogut ésser difoses. Perses raons aquestes sessions varen ésserompudes del lq de juliol de 1929 aldesembre de 1933, i ara funcionen dei com abans sota els auspicis de Rà-ssociació de Catalunya.n

J. G.

* EI govern del Reich acaba de restablira favor dels artistes dramàtics i lírics, elstítols d'uactor de la corba i de «cantaire decambra» (Karnmersänger) que existien sotael règim del Kaiser i als quals va unit elbenefici d'un tracte especial.

* En preséncia del canceller Hitler haestat collocada a Leipzig la primera pedradel monument nacional a Richard Wagner.

ESPANYA

# L'activitat de les orquestres madrile-oyes en la divulgació de la música moderna,és digna d'ésser assenyalada. Per primeravegada, s'han donat diversos fragments sim-fònics de la famosa òpera Wozzek, d'Alba»Berg. L'Orquestra Clàssica dóna, en pri-mera audició, la Rapsòdia Simfònica, deTurma, i l'Obertura Madrilenya, de C. del

musicologia al Centro de Estudios Histó-ricos de Madrid .. Sacho comença la sevaactivitat el 3 de maig, amb tina conferènciasobre Los instrumentos de música y su ori

-gen mágico.

HONGRIA

x L'opera de Budapest posarà en escenal'única ópera de Liszt, Don Sancio o il Cas

-tello dell'Amore, escrita per ell a l'edat decatorze anys.

FÀBRICA DE TAULES DE BILLAR

VIDUA DE MANUEL SANCHEZCasa fundada en 1903 -

ESPECIALITAT EN BILLAR5 PER A FAMILIESBarbarà, 12 - BARCELONA - Telèfon 10145

Societat Espanyola de Carburs MetaI'licsCotreus: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburo." Mallorca, z3z

Telèfon 73o13

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-

bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques a

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-

que.s a Barcelona, Madrid, VaIèrtcia i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : SOCARRIMAT i SECAT de

fils i peces seda, cotó i altres teixies : : CALEFACCIO INDUS-

TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-

FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

TRAJOS PER A BANYDE TOTES MARQUES DE TOTS PREUS DE TOTS GUSTOS

JANTZEN de cotó. 12 '50 Pies • escots variats

CEPOtNT de llana a 7 Ptes, de teixits llaurats

MARE NOSTRUM d'estam a 1 2 Ptes, fantasia novetat

ATHLETIC d'Austràlia a rs Ptes, dibuixos exclusius

GORROS-BARNUSSOS-SABATILLESclasses i Preus els més avantatjosos

F. VEHILS VIDAL32, Avinguda Porta de I'Angel, 34 — 7, Plaça Universitat, 7

—Sí, fa vint anys que visc tot sol enaquesta illa. Hi vaig venir per a oblidar.

—Per a oblidar qué?—Doncs... sí... ves, ara no me'n recordo.

( AVochencchau, Essen)

—Què busques?—He perdut aquell rètol que diu : «Un

lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloen.

(Gringoire. París)

El rector. — I no li fa pena condemna'la gent?

El jutge. — I a vostè no li'n fa casar-los'

(Tyrihans, Oslo

--Què hi fa allí aquell home des del matí?—Es pensa que és a l'escala elevadora.

(Le Rire, París)

--L'enhorabona. Sé que has tingut una

criatura. I la teva dona?—També.

(Gazzettino Illustrato, Venècia)

_.

Una conferència d'Higini Anglès

En iniciar la nostra activitat en aquestes 1' enaixement el dret de manilesta-se a tra-

pàgines, no trobàrem cosa millor a fer que :és de les belles arts. La música medieval

dedicar la nostra primera col•laboració al iw sap encara res de confessions personals

gran musicòleg Higini Anglès. En aquella li d'ideals humanitaris. Com en la societat

ocasió parlàrem detalladament de la impor-d'aquesta època en què tat té el seu lloc,

tant obra filològica i paleogràfica acompler- en què tot està destinat per endavant, en

ta per aquest savi ilustre. El curs de les què la societat clisposa del destí dels seus

seves investigacions científiques l'ha portat membres sense deixar-los la llibertat d'es-

sobretot vers l'Edat mitjana; és en aques- collir, així la música dels segles xiv i xv téta època on Mossèn Anglès ha sabut espe- un inventari fix de formes i de regles. La

cialitzar-se, gràcies a la seva familiarització

fantasia del músic es troba, doncs, ben limi-

amb els mètodes i els resultats d'aquesta tada. EIl tampoc no tindril la llibertat debranca de la musicologia através dels seus vastos estudisen les universitats alemanyes.Avui dia, Higini Anglès es laprimera autoritat d'Espanyaen aquesta matèria complica-da i problemàtica. Ningú comell no s'hauria sentit proudocumentat per encarregar-secl'una conferència sobre lamúsica cortesana dels seglesxlv i xv en aquesta jove en-titat musical que de dia endia està guanyant una impor-tància i una influència crei-xent en la vida musical de lanostra ciutat : l'Associació deMúsica Antiga.

No ha estat fins en aquestsdarrers .anys que la músicamedieval ha estat descobertaen el seu caràcter propi.Aquesta època llunyana la mú-sica de la qual sembla tenirtan poca relació amb la delsnostres dies, lla estat, tanma-teix, la base de tota la riquesaactual de la nostra músicaoccidental. Es una importantépoca de transició a la qualdevem, en primer lloc, el des-cobriment i el desenrotllamentA'un element sense el qual la música no seriaconcebible per a les nostres orelles modernesla música a diverses veus. Del punt de vistaactual, aquesta època ens ofereix només unidventari primari, sovint bàrbar, de formes isons. Les diverses veus són sobreposades l'unadamunt de l'altra sense conèixer la dolça sín-tesi perpètua de l'harmonia. Pera allò quesorprèn més és la diversitat quasi infinitaa què es presten aquestes línies melòdiques,aquestes formes elementals. Ni aquesta ba-lada de Machaut ni aquelles cançons deDunstaple poden ésser considerades «belles».Es una música que no ens pot fer fruircom ho faria un lied de Schubert o de HugoWolf. La música de tota aquesta època noés mai autònoma i no troba mai la sevadarrera finalitat en ella mateixa. Es unamúsica que està sempre al servei d'una po-tència extramusical. Serveix l'Església encrear, ad majorem gloriara, una atmosferade veneració. Serveix la vida de la societatcortesana.

Aquesta música, doncs, no pot ésser mai«bella», car no ha estat feta per a plaurea qualsevol mena de púb lic. Som encaralluny del naixement de la música instru-mental que més tard es prestarà a incorpo-rar els ideals duna nova societat, lliure deles cadenes feud;ds i eclesiàstiques. L'indi-vidu ha d'esperar encara alguns segles pertrobar tant en el protestantisme com en el

El sastre de la joventut!I

02°ro MAVER

1 Hindemith contenia dos errors que cal esme-nar. Els versos de Rilke, harmonitzats pel

I'. S. — El nostre darrer article sobre

jove compositor alemany, duen el títol deDas Marienleben, això és, La Vida de Ma-ria, i no com allí es deia eVie de Marie».Baix St. Pere, SoPer altra banda, no era la nostra intenció

BARCELONA Telèíon 25658 designar Hindemith com «el millor artistadel món» , sinó com «el millor altista -- aixïl

I és, violista — del món».

Vialges Marsañs, . A.Rambla Canaletes, 2 t 4 • 3ARCELONA

MUSICAA LA ASSOCIACIÓ DE MÚSICA

la tria, com es tingué, per exemple, en eltemps de l'època romàntica, en qué l'origi-nalitat, la invenció, eren una característicaindispensable del veritable artista. L'art delmúsic medieval consisteix precisament aservir sempre els mateixos ideals, i ben so-vint encara amb un repertori molt limitatde melodies, amb un grau sempre diferentd'intensitat.

Aquest inventari de formes, de melodies,de temes i d'ideals és, per tant, fix : noadmet sota cap excusa una interpretació per-sonal. Això seria .gairebé un sacrilegi, carl'individu no és encara res davant del codisagrat de la societat. Es, aquella, una mú-sica mancada de tota expressivitat, i 1'ex-cellent intèrpret, senyoreta Pilar Rufí, hau-ria pogut suprimir tota emoció personal, nofent altra cosa que deixar cantar la líniamelòdica per ella mateixa.

Car aquesta música - cosa que ens hasorprès molt -^ té una atmosfera sonora com

-pletament pròpia que ens és alhora molt es-tranya i molt familiar. Ens és gairebé in-comprensible i tanmateix fa vibrar dintrenostre més d'una corda concordant. Sobta

-dament, veiem el segle xlv com se'ns apro-pa, com s'obre camí a través de tot un es-pai de sis segles. Sobtadament sentim elpar entiu de dos segles tan allunyats l'unde ]'altre, el que estem vivint i el del nos-tre Machaut. Pensem en les mateixes ideescollectiives, corporatives i estatistes de les

. dues èpoques. Pensem que l'època glorifi-cada en els Mestres Cantaires sembla res-suscitar actualment I tot de sobte retro-bem la mateixa atmosfera sonora d'aquestabalada De toutes flours i en la meravellosaVida de Maria, de Hindemith, de la qualparlàvem en el darrer número de MIRADOR.

Fou aquesta sorprenent actualitat de lamúsica medieval que ens fa compendre Hin-ctemith, de la mateixa manera que Hinde-mith ens fa compendie Machaut, el que ensrevelà la bella i excepcional co^lferència clemossèn Higini Anglès.

sAIL NIT AS

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduits del

70 °!, que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.