t

PaIIAMÓS il JtILIOL DB 1898. N.® 22.

que ' s venen vida, aqueix

misteri sagrat quai font las pensas més c laras i ndaga r no poden; per conservar la qual arriba 1' home flus á matar; la vida que comensa pío-r a n t y f e n t plorar , y fineix mil voltas entro l l ágr imas , al tres mil entre r ia t l ladas , sabo-re j an t plahers , demanan t un aplauso, enco-manantse á Deu, encomanantse al dimoni, benehin t al home, d ' ell renegant . ¿Aixó es aixó?

¡La ciencia, la mánifestació demostrat iva de la humana perfectibil i tat , la que enlayra á la especie, la que dissipa penombras, la que desfá ab son caldejat alé las boyras dé la intel i -gencia, la filia deis que nasqueren per sabia y mori ren y foren inartris per haberho sigut, la que ' ns portá la dinamita ah la qual los ho-mens los uns ais altres se des t ruhexen avuy perqué s c odian, densá perqué volen que s ' es-t imin; la que produhí las máquinas de guerra que solean los mar s y s' a r r a s t r an per la terra ó en ella descansan assentadas , com si reposes-sin de la íatiga que ' ls hi ocasiona el pes de sa conciencia de ferro; la que ha fet que la p a r a u -la se trasméti del un al a l t re confí . . . pera que ' l s exérci ts mil lor puguin movil isarse; la que descubrí un nou mon ab novas terras que des-t ruh i r pera posarlas en condició de que ellas dest ruhiss in ab lo temps á las pr imeras! ¿Aixó es aixó?

¿Lo progrés , la rnarxa de la humani ta t , avant , sempre avant, pero g i rant e ternament la vista enrera , avuy admiran t de lo passat, 1' a r t , demá los bomens, més tar t las costums, emprés sentin aixís com quelcom de recansa!

Avuy, 1' home, allá ahont si en l ay ravan montanyas, converteix ab sos esforsos en plá, y j a ' s eren serho t.ot, se endeesa, s ' a d m i r a n los uns ais al t res y a r ras t ran t se com á serpents

Com 1' aygfa que dévaluant en torrentada, a r rasa cult tus y devasta valls; com lo l lamp que s' obra pas entre ' ls espessos núvols, coma, 1< huraoá que s ' e n g o l e i x pobles y más pobles revotentlos los uns contra deis altres; com la ona que are enlayra en sa cresta á 1' baixell fins á tocar lo cel com se 1' emporta á g r a t a r ab la quil la los abims profonds de la inmensi ta t , aixís voldría t indre lo pensament , pera pensar en las donas; pera 'peusar en 1' home; pera pen-sar en 1' amor , en las r iquesas, en las miserias, en la societat en t ' individuo, en lo progrès; pera pensar en íí en mí mateix.

Al mon devallá un Hom portantuos ideas novas; poï tan tnos nous pensaments , y Ie, e.scar-n i r en los uns, los a l t res á la cara li escupí ren , y los que '1 seguiren foren los que d ' ell más despreci en feren torsant sa vol unía t y male-j an t tots sos desitjos.

Vingué la dona de dolsuras font y de be-nauransas , y lo pr imer moviment de 1' home fou lo d ' u l t ra t ja r la , rebotentli contra '1 seu f ron t la culpa de las humanas miser ias . Ella v i n g u é al mon per ser la nostra mare , y pera rebre de sos filis 1' est igma de la culpabi l i ta t , que es més que cert que si M Meó ab sas g rapas fins quan acarioia fereix, 1' home, més débil, més bell, y ¡més perfecto! ni la noblesa te de mostrar sas a rmas j a que en lo pensament las te amagadas esmolantlas sempre.

¡La dona pecá sola! aixó tan sois se li ocu-r re ix al home.

¡Després 1' amor , la vida, la ciencia, lo pro-grès. L' amor, producte ideal de dos cúrs que glateixen al unisson y que 's f iugeix, y s ' e n -motlla á ' ls moments y se compra y ven com

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

r

LA SENYERA

se besan los peus; avuy lf home ne ía de la do-na un objecte, y la dona objecte es prescripció de la lley natural, demá crida, sf aplaudeix á sí mateix, los uns ais altres se felicitan y diu-lien que 1' han dignificada perqué n' han íet d' ella un objecte d' art, objecte al fí més fí, pero al fí objecte: avuy 1' home reunint los efectes deis esforsos de duas ó tres genera-cións acapara riquesas, demá díu: aixó ha de ésser pera mí, y ja 110 posa pera indicar que possehiex las mans ó 'ls peus sobre las cosas, sino que aboca sobre de ellas metalls amone-dats y tot lo cobert per ells es de sa pertenen-cia: honor, amor, vida, pau, tot, tot es factible d' esser colgat.

Hem de plorar per' xo? ¿Perqué la dona no^ trahexi, perqué 1' amich 'ns falti, perque la humanitat dividintse en patrias nos llensi los uns contra los altres, perque els h unían s en lloch d' estimarse pera avansar, s' odihin pe-ra destruhirse, perque la ciencia coadjuvi á la teoría de Malthus, perque '1 progrés, de tant avansar acabi per donar la volta y tocar lo cap d 'ahont va sortir pera desarrollarse; per aixó bavém de plorar? ¿No val mes riure? ¿No son á la fl plorar y riure manifestacións del siste-ma nervios? Que 's contregan los míiscul^ de la cara, que 's contregui lo sach llagrimal, tot es igual, tot es producte de la materia; donchs vinga lo primer: rihem, que en últim résultat: honor, amor, vida, ciencia, progrés, home, do-na, riquesas, miserias, y orgull no son altra cosa que parts, de la oració: noms.

F r e d è r i c h P . V a l l è s .

PER LA PATRIA - M -

Quan la Patria está goijosa, riure es íorsós;

quan la patria passa penas, ¡á plorar tots!

# # #

Quan la Patria pau disfruta, íóra rencors;

pro, quan la Patria guerreja, iá l luytar tots!

# # #

A v u y que la Patria es víctima de la traició. . . ,

¡defensémla ab nostras vidas! ¡¡Venjémla tots!!

J. BARBANY.

L1 ANGELETA Quan tenía setze anys era una de las noyas

més maeaís del poblé: primeta, pero ab els os-sos proa amagats pera que estigués hen mar-cada la rodonesa de las" formas; ni moltal ta ni molt baixa; ni rossa ni morena; cutis fí y de bon color; cabellera abundant; regularitat y armonía en las rátllas, lo mateix en las íae-cións que en él eos, petit sense serho massa, y en tota la persona. Els ulls, bellugadissos y de una expressió extraordinaria, semblavan i n -dicar moltas vegadas certs desitjos més pro-pia de las adoradoras de VÓnus que de las ves-tais: més sens dubte 'ls ulls enganyavan en aquestos cassos y en altres, per quant sabían expresar dif eren tas cosas segóns la voluntat de aquella ánima, en la que la influencia del cor era casi nula, y si per cas s§ manifestava, prompte apareixía supeditada per la ralló.

Era un carácter especial: sas amigas ja ho deyan que no era com ellas, y no 's podían es-tar de criticarla, no sois per aquesta rahó, sino tambó per la enveja que tenían de sa hermo-sura.

L a rassa humana está tan inclinada á la enveja, que tota superioritat, y molt principal-ment la que 's veu y 's toca, ,1 i fa sombra. A d -metem de bon grat y fins admirem á las per-sonas superiors en a lgún concepte, sempre que la distancia las defeusi, mes si son aprop nostre els hi discutim y neguem els mérits.

La dona per instint y per la educació que avuy reb, anhela principalment possehir la be-Ilesa física: si la naturalesa no li ha donada tal com desfija, procura suplirla per la elegan-cia y 1' acert en saber vestirse y adornarse: y siga l letja siga guapa, ó siga sois passadora, li sab greu, que una seva amiga la superi en aquestos conceptes.

No es extrany, donchs, que 1' Angeleta $i-gués tant y tánt criticada: deyan unas qu f era massa prima, altras que no tenía colors... pero principalment de lo que tenían més que dir era de son carácter: qu' era una' coqueta, qu' esta-va tant pagada de ella mateixa, que aspirava á casarse ab un lord, etc. etc.

Yeritat es que son carácter era de una in-dividualitat tan marcada que 's destacava en-tre tota la joventut del poblé: no era una de tantas.

Seguint la corrent general segdns la que totas las noyas desitjan com més aviat mellor, trovar qui las pretinga, casi totas las amigas

.de 1' Angeleta, ais setze ó ais disset anys fes-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA S E N Y E R A 3

tejavan: las qu ' encara eouservavati la l l iber -tat era perque no havían trovat qui las hi di-gués res. I

L ' Angeleta al revés de totas, no tenía re-jac ións , y era perque 110 havía volgut : més de set havían inteutat conquistar son cor, y havía sabut fe/los compendre quc era inúti l son em-penyo, sense que hagués donat més que una e a r a b a s s a , á un x implet que sense explorar '1 terreno li espatá una declaració.

¿Era una coqueta? Algúns de sos adora-dora diuhen que de v e g a d a s els hi disparava unas miradas incendiarias que semblavan pro-metre ditxas inefables , mes coufessan que al vo lguer interpretarlas en aqii&st santit, j a no ' s repetían. Per altra part era un fet innega-ble que ' ls forasters se ñxavan tot seguit en el la, y en els bal ls uo podía complaure á tots els que vol ían bai lar ab el la. Per xt>, molts 110 dubtavan en cal i f icar la de coqueta, mes pera l a majoría era incomprensible. La més íntima de sas amigas , que de debó ho era desde la in-fantesa. tarapoch 1' acabava d' entendre.

Dásele ' ls catorze auys , una y altre havían t ingut ocasió de l l e g i r a lgunas novelas , á l as que mostraren afició. La majoría eran d' aque-l las que 's publ icavan per entregas , mes entre mit j de tanta vulgar i tat , poguéren saborejar ,

•sense per xo conéixer son va ldr , verdaderas per las l i terar ias co\n Gloria, Fortunata y Jacin-ta d' en Galdós y La Papalíona d' en 01 ler: a ix ís es que ' s barre járen en aquel las inteli-gencias conceptos superñcia ls ab altres més elevats, que afortunadament no trováren el cervel l prou dúctil pera que s ' hi quedessin grabats . No obstant á L ' Angeleta se li a r rapá ab forsa la g ran idea de que quau 1' home está perdudament enatnorat de una dona,aquesta 'n ía lo que vol , y al inverso si es la dona la que está fortament enamorada, 's troba en peri l l de eaure per poch que 1' home sáp iga íer '1 joch .

Aquesta idea obrant sobre son espef it v i r -tuós per natural y per la edueació, ab P a juda de son temperament fret. li feu posar sa vo-luntat á l a s ordres del cervel l , y o fegant las ex igenc ias del cor, se proposá 110 enamararse fins que 's presentés qui per sas cualitats mo-ráis é intelectuals , fos digne d' el la.

Devant del miral l se feya una nit al acabar-se de vestir per ' anar al ball las segiients r e -fiexións: verdaderament soch guapa; no es que m ' en envaneixi , pero es la veritat : cap de las mevas amigas se pot comparar ab mí: ab el meu pamet no es fác i l que 'm( quedi pera v e s -tir santa: 'no hi haig d ' anar depressa, aprof i -tem la joventut .

. Aquel la nit al tornar del ball, ahont, com siempre, hav ía íet el primer paper, continué re-flexionant sobre '1 matéis tema; no entendí com peusan las mevas cosinas: lo menos han de passar sis auys abáns no *s pugan casar , y j a semblan retiradas del inon, uo més bailan ab el pro més, y encara no gayre : casi tota la nit s ' están asseguts eu un reeó: jo crecí» que disfrutan íéstejant: quan se casi» se. trovarán sense l luna de mel. J a fa ig be jo : divertimse be y honestament, y j a vindrá, si ha de venir , el que ha de cambiar la nieva vida: sempre la meva persona valdrá taut com la que menos.

E n consonancia ab aquestos pensameuts obrava: d l eu taut en tant disparava a lguna d' aquellas miradas, que prompte compreuía fe-y a n efecte: mes sense repetir las á un mateix individuo.

Un estíu en que al poblé havían acudit molts forasters fug int del garbugi de Barce-lona ó de la calor d ' a ltres ciutats y v i las ; una dp sas miradas , com sageta disparada per há-bil bal lester, aná á íer ir el cor de uu jove un x ich forsa pagat de ell mateix, que 's proposá la conquesta de tant preciosa nena, no dubtant ni un moinent de la victoria. Mes P Angeleta, que prompte comprengué la fatuitat de son adorador, se divertí á costas d' ell, iuganthi com la coqueta més refinada: li feu f o r m a r dins de sa fantasía las i lus ións més fa laguoras , y en la realitat no 's pogué ell vanaglor iar d' altra cosa que tP a lguna mirada, ó de haverhi ba-ballat un poch més que ' ls altres.

Las amigas . . . si la varen retal lar aquell est íu. . . y motíus hi havía . Contant ab son tem-perament y ab la energía de sa voluntat, s ' e x -posá a lgunas vegadas; pero estava segura de la victoria. Son adorador s ' en va entornar a Barce lona , sense haver pogut d is f rutar d ' a l -tres moments de ditxa q u e ' l s que li propor-cioné sa fantasía al fabr icar aquells preciosos castells en 1 ' ayre, qu ' ell c r e y a ab tant solits fonaments.

El t e m p s a n a v a passant y no cs presentava l f home que la comprengués, que fes bategar son cor.

Una de las amigas que més enveja li tenían e ra 1' Agnés ; y en bona veritat era m'olt guapa: no g u a r d a v a tanta armonía en las ratl las; pero ab rostre molt agradable y plena de carns, hi havía qui la prefería á 1 ' Angeleta . No obs-tant aquesta s ' emportaya la admiració de la majoría.

Hi hav ía un jove en el poblé, en J a u m e , qui ni per sa conducta ni per sas condicións mo-ráis era recomanable. Després de la mort de sa

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

 LA SENYERA

mare que més d menys 1' havia eontingut, aaâ gas tante ls restos de la fortúnela que son pare havía pogut arreplegar de duro en duro; puig encare que guanyava un sou en un escriptori, no 'jj tenía prou pera la vida que portava.

L' Angeleta no havia pensât en eli may; perqué ab son ciar criteri cómprenla que no podía fer la félicitât de cap dona: però algunas amigas sevas que no pensavan tant, veyent so-lameut làs cualitats físicas, y creyent que las calaveradas son cosas de la joventut, Ie haurian acullit bê, si s' hi hagués dirigit.

No pensâ eli en relacidns formais, durant molt de temps: mes en un moment donat se di-rigí tan marcada ment á lf Agnès que fou no-tât per tothom: y alashoras sense saber perqué, la atenciû general se dirigí principalment á n4

aquesta, qui cada vegada que passava prop de 1' Angeleta, la mirava de un modo especial com volguentli dir: lo teu reynat s ' h a acaba t ja ; ara entro jo. Y '1 poblé comensá á fixarse en la nova estrella, deixautse sentir algunas véus que la proclamavan la més guapa.

¿Qué passá llavors en 1' ánima de 1' Ange-leta? Aparentment'consfervá la serenitat quf era la nota dominant de son preciós rostre: més en son interior 1' amor propi sostenía una Uuyta ab la inteligencia, y ' n sorti vencedor. El cor se venjâ alashoras de tantas derrotas que '1 cer-vell li havia fet sofrir.

Résultat, que dirigí totas las poderosas' a r -mas ofensivas ab que sa bailesa contava, contra en Jaume, per' arrebatar á l4 Agnès sa conquis-ta, y conseguir la victoria.

En Jaume se 1-i declará, y ella després de entretenido quinze diaseli doná '1 sí.

No 'n volguéu de eomentaris: 1' Agnés esta-va furiosa y no podía dissimularho.

Mes ¡ay! cara li va costar á 1' Angeleta la victoria: son cor, no satifet encara en lo desitj de venjansa contra ll cervell, va fer més, se interessò per en Jaume. La rahó be prou li de-mostrava que no li convenía; '1 sentiment te-nía més forsa, era invencible en aquells mo-ments.

Aixís passá 1' istíu: els forasters se m a r a -vellaren molt de tal novetat; més per xó no 's cambiá '1 curs de la vida: cada hú feu sa vía; '1 Cassino y '1 passeig com altres anys; en Jau-me acaba d' arruinarse.

No poglient viure subgecte al trevall me-tódich del escriptori, desaparegué del poblé sense dir res á ningú. Poch temps després se sapigué qu ' era á 1' Argentina ahont tenía un parent riquíssim.

Ab quina satisfacció van acullir la noticia

las que abáns envejavan á 1' Angeleta. Élla so-frí de moment, mes prompte 's serená: rreco-negué qu' era lo mellar que podía suecehirli, perqué si en Jaume la portá á la vicaría, li hauría acompanyat sabent qu' havía de ser desgraciada. L( amor propi y (1 cor la feren so-frir: més la rahd rescabala 1' imperi son es-perii. Sa verdadera amiga quan aná á conso-larla quedá admirada al véurela tant tranquila, y alegrantse del abandono d4 en Jaume: encare la va entendre menos.

Sis anys després en Jaume anâ â passar una temporada al seu pöble: s' havia casat ab una dona rica pero lletja y gelosa que no '1 deixava tranquil, y que 1' havia obligat â que li fes co-néixer sa p&tria. Va preguntar per 1' Angeleta: també s' havia casat: son marit era un petit propietari de un pöble no gayre lluny de Bar-celona: un bon home à qui Deu havia récom-pensât en la terra donantli per muller aytal dona. Sense ser richs, se la passavan be: eran ^elissos: ella li ténia un carinyo tranquil madurat per freda reflexiô: ©11 no ténia volun-tat propia.

Ramie TRAGÔ Y GORÈS.

SHSîSaEîHSaSBSBSïSBSBSaSHSHSHSHSaSîSECTiHSHKS'aSH

¡Ay boa Deu! Com d o r a lo nin... ' y que ditxós es dormint! ¿No vegeu 1' infant com riu? Es que jugan ab son cor esperansas... Sonrnis d ' or..., ¡No feu remos... Ho sáatiu?

irosa per bon temps ton son, mon flllet, que quan lo mon te deixondí ab sa remor, perderás, per sempre més ]a ditxa que ara ab son bes acaricia lo teu cor.

¡Ara riu., riu... Ves gosant... Tas ditxas ja flnar&n quan pe '1 mon despertarás; avuy rius perque ets felís y demá... Demá infelís tas desditxas plomarás!

¡No desperteu mon fillet, que ploraría, -pobret!

MANBL CARRERAS JUANALS.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 5

fiOVAS LOCAIS ì

La circunstancia d ' i m p r i m i r s e L A SENYEKA.

fora d ' aques t a vila fou la causa d e q u e en lo número passat no poguerem donar compte de la repentina mort de nostre benvolgut amich En Norbert Espinet (Q. E. P. D.) ocorreguda '1 divendres de la setinana passada y quan lo número estava ya compost.

Sa mort fou molt sentida, perque gosava en la població de mollas simpatías, com ho pro-va '1 nombres acompanyament que seguía '1 cadáver, lo quai revestí '1 carácter de véri ta-ble m a n i f e s t a c i de dol.

Entre la comitiva s' hi comptava '1 coro Lo Progrès (de quin n ' era Président honorar i , ) portant son perniò endolat, veyentshi a lgunas coronas, dedicadas, una per la societat coral esmentada, altra per la societat recreativa Centre Económicfi y altras per la seva familia.

Nos associem al dolor que á sa esposa li ha ocasionat tan sensible pérclua. {

Un deis días de aquesta setmana s' espera en aquesta vila la visita pastoral del Exm. é Um. Sor Bisbe de Girona.

— * » > —

Se tra valla activament en la construccid del edifici de los Sors. Roura y Porgas, destinât á ìnstalarhi una prempsa hidráulica pera pelías de suro. '

Diumenje á la tarde se bailaren sardanas al carrer Major, ab poca animació.

A l a n i t s e celebrá ball en lo Cassino «La Unió», vegentse molt concorregut. Aváns de comensar '1 ball, la orquesta que dirigeix lo Sor. Çasademont executá ab molta atioació dos pessas en la plassa de la Murada, rebent ap l au -sos del públich que per cert foren merescuts.

Dillúns marxá â Londres, llocb de sa res i -dencia, nostre amich Francisco Provensal.

— — La cada día més important revista catala-

na «Cata Ionia» publica en son derrer num. 9 corresponent á 30 de Juny, los trebalis se-giients:

Gabriel d 'Annunz io , Per Joan Perez Jorba . —Oda á Espanya, Per Joan Maragall.—Con-tribució á 1' estudi de la próxima transforma-

ció deis Estats europens neo-llatins. Per Joa -quim Casas Garbo.—Soletat. El darrer viatge. Per Santiago Rusiñol.— Iflgenia á Taurida (ac-te segó n. Tragedia de Goethe traducció de Joan Maragall.—Joven tut, De Gabriel Yicaire. Traducció d' E. Molino i Brasés.—Bibliogra-fía. Per J. M.—Ecos polítics de la prempsa ex-terior.—Revista de revistes. Per J. P. J .—Gra-vats: Gabriel d 4 Annunzio.—El darrer viatje. Di-buixos de R. Pichot.

Lo dissapte 16 d' aquest mes se trasladá á Madrit D. Joan Ferrer y Quintana, secretari de P Ajuntament y de la Cambra de Comers, portant 1' encárrech de gestionar la rebaixa deis drets d ' exportació que lo Gobern acaba d ' imposar sobre ' ls taps de suro, perjudicant ab tal impost considérablement á la més i m -portant industria de nostra comarca.

Sabém que algúus comerciauts fan també activas gestións en igual sentit, y desitjém que aquestos trevalls se vegen coronats per el rnés falaguer écsit.

La vehina població de Palafrugel l celebrará lo?día 20 del corrent mes sa Festa Major. Se-góns noticias, la música de aquella vila será aumentada ab lo concurs d' a lgúns professors y además ha sigut contractada la copla de La Bis bal.

I eg-lstre c±-vil NAIXEMENTS

Noys. 1 Noyas 0

Total. . . . 1 DEFUNCIONS

* Norberto Espinet y Ribera, 47 anys.—Mercedes Daro y Carreras, 72 anys.—Esteba Salay Sibillé, 1 any . —Benita Serviá y Moret, 1 any.

Secció CoxTLercisul D e s d e 'I dia 2 de Juliol lo m o v i m e n t de nostre p o r t

h a sigut lo següent:

ENTRADAS De Cartagena, vapor inglés «Balmore», de 782 tons.

cap. Evvan, ab efectes de tránzit.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo San Antonio», de 1.213 tons. cap. Torre, ab suro y efecto de tránzit.—De Valencia, llaud «Con-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

6 LA SENYERA

cha», de 40 tona. pat. ttams, ab afectes.—De Barcelona, llaud «Anita», de 33 tous. pat. Esteve, ab efectes.— De Barcelona, llaud «Montserrat», de 38 tous. pat. Ber-ta. ab efectes.—De Sevilla y escalas, vapor «Nuevo Extremadura», do 114 tons. cap. Jaén ab efectes de tranzit.—De Bilbao y escalas vapor «Cabo San Martín», de 1.213 tons. cap. Bel aun do, ab efectes de tranzit.

DESPACHADAS

Pera Cetto y Marsella, vapor «Cabo San Antonio», ab balas de taps.—Pera Barcelona, llaud «Montserrat», ab efectes.—Pera Barcelona, llaud «Manuelito», ab efec-tes.—Pera Londres, vapor inglés «Balmore», ab pacas prempsadas de pelíes de suro.—Pera Valencia, llaud «Concha», ab efectes—Pera Sevilla y escalas, goleta «Unión», ab efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Nuevo Extremadura», ab efectes.—Pera Barcelona llaud «Pepito», ab efectes.—Pera Marsella y escalas vapor «Cabo San Martín»,, a l efectes.

Desde fá alguns días se nota ab los francs una mar-cada tendencia á la bai xa.

Al tancar nostra edieió, aquestos se cotiaan al cara-bl de 70 per 100.

En los diaris de Barcelona havétn Uegit lo segiient telegrama:

«Madrid, 13.—Acaba de conferenciar ab lo senyor Director general de Aduanas lo delegat de la Cambra de Corners de Palamós.

Ha exposât lo delegat las reivmdieacións de los fa-bricants de taps de suro pera resaldrá la cuestió de las exportacións sobre la base de las diversas classiñca-eións.

LO Director de Aduanas ha trovat rnolt atendibles las rahons exposadas, que constan en la Memoria en-tregada per lo représentant de Palamós, la cual será examinada per la Junta de Yulo ració LIS .el día 16 del corrent.»

- .1. 0. C.

BsasasasasasHsasasssasEKsssasHsasasasssasHScLsas E X T R A N G E B

—* h— i ,

LA POTENCIA AMERICANA

La noticia de la destrueció de la escuadra del almirall Gervera ha sumit á la Europa en una barraja d' espasme y de temor. Fins al present la preponderancia de la rassa ameri-cani no s l había tingnt en compte per la Eu-ropa en altre cosa que eu lo reterent ais as-sumptos comerciáis. D' avuy endevant, ja cam-biará d' aspecte. La Europa se ,traba devaut

per devant d' un ad versari, dé primer ordre, ab qui (feúra contar indispensablement tan per terra com per mar. La consecuencia inmediata deis desastres de Gavite y de Santiago de Cuba, nos ía prevea re aytal résultat. Siga '1 que vulga lo fí de la guerra hispano-atihericana, lo cert es que los Estats Unils ja han "prés Hbch en la gran política universal. Los seus barcos son excelents y sos marinos son liábils. Sos do-llars acabarán per fer tornar eu extrém formi-dable aquesta potencia marít ima. No cal pas duptarne.

En cuan á sos soldats, troban á G aba un admirable camp de maniobras pera instruirse en io modo de combatre. Serán tal vegada ven-ants, perqué 1" Espanyol en terra té una resis-tencia espantosa, pero sos oñcials apendrán í' art de la guerra, que es un art que no s* im-provisa. Lo poder militar deis Estats Units arribará á ser. allavors un factor sinó de pri-mer ordre, al metiys igual al de la armada in -glesa.

La prempsa de Outre-Manche no augura en veritat res de bó ab referencia á los successos deis Americáns. En lo Vineíeentk Oent-uri un escriptor de talent, M. Greenvood, s1 explica d' aquesta manera:

«Mentrestant, estém en lo deber de tenir en compte de que hi haurá prompte una gran po-tencia militar en lo mon. En la actualitat, tot está en nostre favor; pero no se pot assegurar Ib mateix tocant al pervindre.

La Inglaterra ha de confessar per lo tant trobarse en presencia d' un competidor més temible encare que la Alemímya ó la Eran sa. Si las Filipinas acaban per ésser americanas presenciarán! potser en día menos llunyá de lo que molts se pensan, una tremenda renyida en-tre los cosíns Jonathan y John Bull.

La Europa quan li toqui el torn haurá de part ir mallas ab los Sajons á qui se {ls veu res-sucitar los antichs apetits deis pobles invasors. Si la Europa hagués unit sos esforsos,—cosa que podía fer molt bé,—pera evitar la guerra, no sentiría are la crudel sorpresa d' oure al a l -mirall Sampson expressar ab tot gust: ¡La flo^ ta que jo comando ofereix á la nació com vegalo de la festa del 4 de Julio! la destrueció de tota la flota ele l ' almirall Gervera.»

Aquestos mots nos tan veure més de l luny, que tots los discursos que pugan pronunciarse sobres la ambició de los Estats Units.

La Europa donchs que 'n prenga nota y que 's prepari.

(Traduhit de Z' Estafette, de París).

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

7 LA SENYERA

J. BURELL & C CONSTRUCTORS

" V i l a . y " V i l a , 1 1 7 . — B ^ ^ ó G ^ J X j O ^ Ñ T J ^

Espec i a l i t a t en Yach t s ,

L l a nxas de v a p o r , R e m o l c a d o r a , Canúas , Cano ts , L l anxas de S a l u a m e n i , etc .

r y ^ T . I ^ E l ' R D E V E S L A M E N

líriicii á Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera '1 camp, bany, cassera, etc.

X j o x x s l s i x i . g : l e s a . s y d e l p a i s

Dire coi ó telegráfica, «YACHTS», BARCELONA

Casa constructora del bot de salvameut de Saut Feliu de Guixols.

YACHTS fots per J, Burell: Nitet is , A t l an t II, A t l an t I, Kliobe, C o n q u e r i d o r I,

C o n q u e r i d o r II, del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, c o n s t r u c t o r Bure l l , 3 p r i m e r s p r em i s .

FABRICA DE GORRAS Y CORBATAS DE ' '

Pere Berta Carré r MAJOR, 32.—PALAMÓS.

Estém acabant de confeccionar un variat y complert

assortii en gorras d/ estiu de la més alta novetat.

CINTURÓNS per senyoreta, de gust ú l t im y confec-

ció esmerada.

CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PUNYS de fll, etc.

Noveta t , Va r i e t a t , B a r a t u r a .

LLIBRERIA Y CENTRE DE SUSCR1PCI0NS

DE

Salvador Plaja Villena P a . X a m ó s .

Se serveixen tota mena d' obras â la bestrçta

y á plassos.

Représentant á Palamós de la societat de

Informes comerciáis y cobros atrassats, comisións, consignacións y roprssentacións deis senyors

SATORRES y MADREÑAS,

de BARCELONA.

Els Quatre Gats Carrer de flflontesiôn

Barcelona.

Local artistich. Café y begudas

d'inmillorable calitat.

La visita à ELS QUATRE GATS

es indispensable â tôt bon "touriste,,

Excelent cuyna catalana.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

8 L A S E N Y E R A

SASTRERIA

Las dos Àmêricas DE

JoAQUXM D â I I R A

1 3 , T T x x i ó , 1 3

Elegancia en lo tall, confecció perfecta preus módichs.

Grau y variât assortit en novetats del país y extrangéras.

Totas las temporadas visita 'ls pobles de Palamós, Sant Fe-7/ii de Cuixols y Palafru-gell ab un grandiós mostruari.

Eatampa d' en Outavi Viader.—Sant Feliu de Guíxols,

Pasteria inglesa ir BN ' • >

Alfons Vilarasau C a r r e r c3L© P E t L A Y O , 6 , tois.

BARCELONA

Especiahtat eu lunchs. Se recomena á tots los estudiants. Ais que

sian filis de P A L A M Ó S y eusenyin La Senyera, gran rebaixa de preus. Un lard, O'IO pessetas.

Imprenta i Llibreria de L' AVENÇ DE

Ronda de V Unimrsitat, 4.— BARCELONA

Caneáis catalanes, harmonisad-es per E n r i ó l a M o r e r a .

/Saúl Ramón., Plariy, El comte Arnau, El Rossi-

nyol, Müntanyes de Gmifftí, Els Segados, etc.

Una, dos rals..

MEDICAMENTS ACREDITATS R e c o m e i i a t s p e r l e í O i e n c i a I M I é c ü c a .

Xarop de Hipofosfìts GIMBERNAT El mellor de 'ls íónichs reconstitm/ents eonegute, obre 1' apetit, cura la anémia clorosis (cólor.

pálits), enfermetats medulars, histerisme, insomni: de efectes sorprendents en las convalessenciass frasch 10 'rals .

Xarop de Fosfat de Cals Gelatinos GIMBERNAT De gust agradable com 1' horchata, util per afavorir lo desarrollo oseo y en la curació del r a -

quitismo y eserof'ulisme, recomenable en lossembarasos y lactancia: frasch 6 rais.

Vi de Nou de kola GIMBERNAT Poderós aliment d' estalbi, regulador del cor, estimulant de las funcións digestivas y desperta-

dor de tot organisme empobrit: preu 8 rais.

Vi Iodo Tánich fosfatat De mellors résultats que 1' oli de fe t je de bacal lá en la tisis, eserofulisme, débilitât ge-

neral y menstruacións penosas: preu 8 rais.

Licor dinamogénich GIMBERNAT A base de Morruol (principi aôtru del oli de bacallá nogal y lacte fosfat de cals: frasch 12 rais.

Pastillas GIMBERNAT C loro -boro-sódicas á la Cocaina Contra las enfermetats de la boca, y laringe. Conservan la veu y evitan la fatiga: preu 8 rais.

Venta al por major. Farmacia del antor, Conde del Asalto, 14, Barcelona DETALL EN TOTAS LAS FARMACIAS

PALAMOS, D. JOAN VIL AU, FARMAOEUTIOH.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós