Universitat Autónoma deBarcelonanyor Uslar Pietri, perqué els paises llatino-americans s'indep

1
r u Universitat Autónoma de Barcelona En base a un article d'un prolific autor Ilatinoamerica, Jordi Arbonés ens envia des de Buenos A ires Uf) arücle sobre la marginacio del base i el catala en les 'Unillersitats i en la vida 'cultural d'aquells paisos ~------" -------~--------~----------------------------------~~------------~----r------~ .. Els medls culturals bonaerenses marginen -el eatalá ¡ el'euskera - ,ElS testos s'assemblen -a les olles M ES d'un cop ens hem preguntar a que és degut ' que a les universítats deis paisos pe I'Améri- ca Llatina no tinguin departaments de llen- gua i literatura catalanes, contráriament al que s'esdevé a tantes universitats d'Arnerica del Nord i d'Europa; que els romanistes i catedratics de llengües, intel.lectuals, es- criptors ¡- acadernics d'aquests paisos no hagin estat atrets per una llengua i una literatura que tant d'interes han des- vetllat er: els estudiosos d'arreu del món. Segurament que les causes són moltes i diverses, i no deu ser pas lá'"menys important I'actitud deis professors catedratícs espa- nyols traslladats o exiliats en aquestes terres, la qual no- més en qüestió de matís diferiria de la política d'anorrea- ment que posa en practica el franquisme.contra els Paisos Cataláns, els efectes de la qual encara perviuen i de vega- des són potenciats mitjancant mecanismes més subtils per part deis governs unitaristes que se succeeixen a l'Estat espanyol. Di: com ha arrelat el concepte de l'Espanya «una y grande» en la rrientalitat d'alguns intel.lectuals 'Ilatino-americans ens en dóna una bona mostra l'historía- dor i prolífic escriptor venecolá, col.laborador del diari La Prensa de Buenos Aires, Arturo Uslar Pietri, en un ar- ticle aparegut a I'esmentat preiódic, sota el títol de ¿Con cuál España? (19-11-82), El senyor' Uslar Pietri subratlla que «tiene que preocu- par a.los hispanoamericanos esta tendencia a lafragmen- tación JI al particularismo que se manifiesta en España, No sólo en la estructura política del Estado lo que ya po- dría ser problemático, sino en lo que constituye la esencial unidad cultural de España y en particular la lengua espa- ñola~>, De fil en agulla, ens diu que els hispano-arnericans, históricarnent, des deis temps de l'imperi, hagueren de sentir Espanya com una unitat; que fou la lIengua caste- llana I'instrument de la unitat i de la presa de consciencia del món hispáníc, que els grans personatges catalans, bas- cos o gallees que vingueren a América i constribuiren a fer-Ia, no ho haurien pogut fer en lIurs lIengües particu- lars, perqué amb elles haurien quedat incomunicats. Tot seguit, per tal que no I'acussin d'ignorar la realitat d'a- questes nacions (regions, diu ell), afegeix que ningú que «no sea un ignorante craso, pueda negar (!Ivalor cultural e histórico que en lengua y literatura tienen Id Cataluña y 7a Galtcia históricas (com si els actuals ja no cornptessin) , como tampoco los aportes excepcionalmente válidos que han dado los hijos del país vasco a la unidad hispánica» (!). També creu que valla pena de reflexionar sobre el va- lor' extraordinari i la potencialitat d'acció conjunta que representa una llengua que «unifica hoya más de 300 mi- llones de seres y que el año 2000,será sin duda la de más de 500 millones» (per aixó TVp deu haver suspes la pro- ducció del programa «300 millones» a I'espera de l'any 2000, per veure si .en comptes de tenir un públic de quatre gats arriba a tenir-ne un de set o vuit), car aixó represent un instrument de poder -continua dient:-- i d'acció in- comparable que obre als pobles de la comunitat hispánica «posibilidades prácticamente ilimitadas para concertarse' y unirse y entrar a desempeñar uno de los principales pa- peles protagonicos e'1.el escenario internacional del futu- ro»; No és aquesta sola, pero, la preocupació que mani- festa 'el senyor Uslar Pietri. D'una banda, esta enquime- rát perqué «en la medida en que catalanes, gallegos y vas- cos se vuelvan sobre su propia lengua y su particularismo se alejarán, enajenarán y extrañarán de la comunidad his- pánica y cortarán oatenuarán la aneha vía de la coopera- ción con la Aérica HL~panT1», (Qui ho havia de dir? 1 aixó que nosaltres, els catalans, estem sempre atuits pel corn- plexe d'inferioritatl) 1 de I'altra, el neguiteja també saber «[Con cuál España nos vamos a entender y unir? ¿Con la España afirmada y definida, por los rastos fundamentales de su unidad cultural, que fue la que vino u América o con varias Españas disgregadas, algunas con lenguas que no entendemos y con las cuales el diálogo tendría que ser di- ferente v difícil y los resultados aleatorios?», cornpte que tots, llevat del Brasil, havien heretat, hipotéti- cament, la mateixa lIengua i la mateixa cultura. Per que, cada cop més, els escriptors d' América han procurat de . diferenciar lIur escriptura de la «castiza» llengua castella- na i per que al porteño {el natural de la ciutat de Buenos Aires), per exemple, li fastigueja dellegir traduccions fe- tes a Espanya (com manifesten reiteradarnent els autors de les recensions que apareixen als suplernents literaris deIs grans diaris d'aquesta capital) i pretenen reivindicar el dret a emprar el «voseo» i d'altres particularitats de la parla bonaerense? Que dirieel senyor Uslar Pietri si algú provés de dissuadir-Io d'ufilitzar la lIengua es an ola en prof¡raquesta manera,-en col'ñp es integrar un cong 0- rnerat.de 300 millions, com diu ell, formaria part d'una cultura que esta integrada per uns quants milions rnés? Amb aquest criterijque ell defensa a l'article) per que no propugnar que els danesos, albans gal.lesos, noruegs i d'altres, que pertanyen a paisos de menor població i ex- tensió que els Paisos Catalans, rennciin a lIurs llengüues en pro d'alguna altra de més abast? Per que no proposar, també, als portuguesos d'integrar aquesta entelequia que hom anomena Espanya, tot renegant de la seva lIengua i cultura, així com a dret de ser un país independent, dret que té (si més no sobre el paper) qualsevol nació de la te- rra, J per tal com, segons que sembla, li ernpipen les rei- vindicacions nacionals deis gallees, bascos i catalans, per que no proposa que tots els paisos americans de parla espanyola renunciin a lIur independencia nacional i se sot- metin de nou a la Corona española? J, per fi, si tan! el disgusta l'existencia d'aquestes lIen- güespeninsulars que afirma no comprende, amb la finali- tat d'entendre's amb l'Espanya que -ell vol, per que no pro posar, a manera d'una «solucián final». I'exterrnini de tots aquells que les parlen, aqueixes lIengües, i la sembra de sal de tots els territoris que ocupen? Aixó, si fa no fa, és el que Franco i les seves host volgueren dur a terme, se- cundats per Hitleri Mussolini, a Euskadi i áls Paisos Ca- talans. No hi ha dubte que els testos s'assemblen a les elles! • Jordi Arbones Aquest article ens ha inspirat una serie de reflexions. Si tan accentuada era la voluntat de voler formar una «uni- dad de destino» amb Espanya, com sembla suggerir el se- nyor Uslar Pietri, perqué els paises llatino-americans s'indep<:nditzaren de la Madre Patria? Sobretot, tenint en _ Redacción, Publicidad, Aifiñinistración y Talleres -Consell de Cent, 224-228-- Tel. 323 1600 BARCELONA-lI Director: Santiago Vllanova e Redactores-jefes: Alfons Ribera (Economía-Estado-Internacional) Jaume Reixac (BarceJonajCataJunya) e Jefes de sección: e Eduardo Pons Prades (España) Lidia Vilalta (Internacional) e Dolors Palau (Letras) e Ruiz de Villalobos (Espectáculos) Josep Iglésias del Marquet (Arte) e J ordi Camí (Fotografía) e:J oan Blázquez (Maquetación) Editad,,?por: Publicaciones Periódicas y de Artes Gráficas, S.A.L. e Depósito legal: B. 3030 - 1958 DIARIO DE BARCELONA - Martes, 19dejulio de 1983 9

Transcript of Universitat Autónoma deBarcelonanyor Uslar Pietri, perqué els paises llatino-americans s'indep

  • r uUniversitat Autónoma de Barcelona

    En base a un article d'un prolific autor Ilatinoamerica, Jordi Arbonés ens envia des deBuenos A ires Uf) arücle sobre la marginacio del base i el catala en les 'Unillersitats

    i en la vida 'cultural d'aquells paisos~------" -------~--------~----------------------------------~~------------~----r------~

    .. Els medls culturals bonaerenses marginen -el eatalá ¡ el'euskera-

    ,ElS testos s'assemblen -a les ollesM ES d'un cop ens hem preguntar a que és degut 'que a les universítats deis paisos pe I'Améri-ca Llatina no tinguin departaments de llen-gua i literatura catalanes, contráriament al que s'esdevé atantes universitats d'Arnerica del Nord i d'Europa; queels romanistes i catedratics de llengües, intel.lectuals, es-criptors ¡- acadernics d'aquests paisos no hagin estat atretsper una llengua i una literatura que tant d'interes han des-vetllat er: els estudiosos d'arreu del món. Segurament queles causes són moltes i diverses, i no deu ser pas lá'"menysimportant I'actitud deis professors .¡ catedratícs espa-nyols traslladats o exiliats en aquestes terres, la qual no-més en qüestió de matís diferiria de la política d'anorrea-ment que posa en practica el franquisme.contra els PaisosCataláns, els efectes de la qual encara perviuen i de vega-des són potenciats mitjancant mecanismes més subtils perpart deis governs unitaristes que se succeeixen a l'Estatespanyol. Di: com ha arrelat el concepte de l'Espanya«una y grande» en la rrientalitat d'alguns intel.lectuals'Ilatino-americans ens en dóna una bona mostra l'historía-dor i prolífic escriptor venecolá, col.laborador del diariLa Prensa de Buenos Aires, Arturo Uslar Pietri, en un ar-ticle aparegut a I'esmentat preiódic, sota el títol de ¿Concuál España? (19-11-82),

    El senyor' Uslar Pietri subratlla que «tiene que preocu-par a.los hispanoamericanos esta tendencia a la fragmen-tación JI al particularismo que se manifiesta en España,No sólo en la estructura política del Estado lo que ya po-dría ser problemático, sino en lo que constituye la esencialunidad cultural de España y en particular la lengua espa-ñola~>,De fil en agulla, ens diu que els hispano-arnericans,históricarnent, des deis temps de l'imperi, hagueren desentir Espanya com una unitat; que fou la lIengua caste-llana I'instrument de la unitat i de la presa de conscienciadel món hispáníc, que els grans personatges catalans, bas-cos o gallees que vingueren a América i constribuiren afer-Ia, no ho haurien pogut fer en lIurs lIengües particu-lars, perqué amb elles haurien quedat incomunicats. Totseguit, per tal que no I'acussin d'ignorar la realitat d'a-

    questes nacions (regions, diu ell), afegeix que ningú que«no sea un ignorante craso, pueda negar (!I valor cultural ehistórico que en lengua y literatura tienen Id Cataluña y 7aGaltcia históricas (com si els actuals ja no cornptessin), como tampoco los aportes excepcionalmente válidos quehan dado los hijos del país vasco a la unidad hispánica»(!). També creu que valla pena de reflexionar sobre el va-lor' extraordinari i la potencialitat d'acció conjunta querepresenta una llengua que «unifica hoya más de 300 mi-llones de seres y que el año 2000,será sin duda la de másde 500 millones» (per aixó TVp deu haver suspes la pro-ducció del programa «300 millones» a I'espera de l'any2000, per veure si .en comptes de tenir un públic de quatregats arriba a tenir-ne un de set o vuit), car aixó representun instrument de poder -continua dient:-- i d'acció in-comparable que obre als pobles de la comunitat hispánica«posibilidades prácticamente ilimitadas para concertarse'y unirse y entrar a desempeñar uno de los principales pa-peles protagonicos e'1.el escenario internacional del futu-ro»; No és aquesta sola, pero, la preocupació que mani-festa 'el senyor Uslar Pietri. D'una banda, esta enquime-rát perqué «en la medida en que catalanes, gallegos y vas-cos se vuelvan sobre su propia lengua y su particularismose alejarán, enajenarán y extrañarán de la comunidad his-pánica y cortarán oatenuarán la aneha vía de la coopera-ción con la Aérica HL~panT1», (Qui ho havia de dir? 1 aixóque nosaltres, els catalans, estem sempre atuits pel corn-plexe d'inferioritatl) 1 de I'altra, el neguiteja també saber«[Con cuál España nos vamos a entender y unir? ¿Con laEspaña afirmada y definida, por los rastos fundamentalesde su unidad cultural, que fue la que vino u América o convarias Españas disgregadas, algunas con lenguas que noentendemos y con las cuales el diálogo tendría que ser di-ferente v difícil y los resultados aleatorios?»,

    cornpte que tots, llevat del Brasil, havien heretat, hipotéti-cament, la mateixa lIengua i la mateixa cultura. Per que,cada cop més, els escriptors d' América han procurat de

    . diferenciar lIur escriptura de la «castiza» llengua castella-na i per que al porteño {el natural de la ciutat de BuenosAires), per exemple, li fastigueja dellegir traduccions fe-tes a Espanya (com manifesten reiteradarnent els autorsde les recensions que apareixen als suplernents literarisdeIs grans diaris d'aquesta capital) i pretenen reivindicarel dret a emprar el «voseo» i d'altres particularitats de laparla bonaerense? Que dirieel senyor Uslar Pietri si algúprovés de dissuadir-Io d'ufilitzar la lIengua es an ola enprof¡raquesta manera,-en col'ñp es integrar un cong 0-rnerat.de 300 millions, com diu ell, formaria part d'unacultura que esta integrada per uns quants milions rnés?Amb aquest criterijque ell defensa a l'article) per que nopropugnar que els danesos, albans gal.lesos, noruegs id'altres, que pertanyen a paisos de menor població i ex-tensió que els Paisos Catalans, rennciin a lIurs llengüuesen pro d'alguna altra de més abast? Per que no proposar,també, als portuguesos d'integrar aquesta entelequia quehom anomena Espanya, tot renegant de la seva lIengua icultura, així com a dret de ser un país independent, dretque té (si més no sobre el paper) qualsevol nació de la te-rra, J per tal com, segons que sembla, li ernpipen les rei-vindicacions nacionals deis gallees, bascos i catalans, perque no proposa que tots els paisos americans de parlaespanyola renunciin a lIur independencia nacional i se sot-metin de nou a la Corona española?

    J, per fi, si tan! el disgusta l'existencia d'aquestes lIen-güespeninsulars que afirma no comprende, amb la finali-tat d'entendre's amb l'Espanya que -ell vol, per que nopro posar, a manera d'una «solucián final». I'exterrnini detots aquells que les parlen, aqueixes lIengües, i la sembrade sal de tots els territoris que ocupen? Aixó, si fa no fa, ésel que Franco i les seves host volgueren dur a terme, se-cundats per Hitleri Mussolini, a Euskadi i áls Paisos Ca-talans.No hi ha dubte que els testos s'assemblen a les elles! •

    Jordi Arbones

    Aquest article ens ha inspirat una serie de reflexions. Sitan accentuada era la voluntat de voler formar una «uni-dad de destino» amb Espanya, com sembla suggerir el se-nyor Uslar Pietri, perqué els paises llatino-americanss'indep