“FilCom”

Terenci Moix&

PAC1. Espai urbà i adolescència

Salvador Fernández Jordán

El raval que va veure créixer i viure a l’escriptor Terenci Moix, segurament té poc a veure amb el ra-val que coneixem avui dia, i segurament tindrà poc a veure amb el raval dintre de no tants anys.I és que la fisonomia d’aquest districte de Ciutat Vella, ubicada a Barcelona, és un exemple clar de cóm s’han anat transformant les ciutats de manera ver-tiginosa seguint les dinà-miques del món connectat i global en què vivim.

Precisament han sigut aquestes dinàmiques les que han portat als prota-gonistes d’aquest treball a formar part d’aquest barri, conformant una part més del heterogeni teixit social latent al barri del raval.

La comunitat filipina, o “FilCom”, és una de les comunitats més importants en el barri del raval.Aquestes emigracions transnacionals han sigut promogudes pel propi go-vern filipí, exportant així mà d’obra barata i cobrant la plusvàlua en forma de divises estrangeres.

L’espai públic escollit pel treball és la Plaça Terenci Moix, ubicada a un dels punts més neuràlgics de Barcelona.

Per entendre aquest punt estratègic de “la nova raval” dels últims anys, la plaça està envoltada pel MACBA (Museu d’Art Con-temporani de Barcelona), per la Facultat de Geogra-fia i Història de la Univer-sitat de Barcelona, i per la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Blanquerna. A més és una de les zones d’ oci més concorregudes del raval, amb multitud de bars de copes, tendes de tendències i multitud de negocis pensats per un públic jove o de mitjana edat modern i amb cert po-der adquisitiu.Enmig d’aquests edificis nous o reconvertits des-taca l’ església de Santa Maria de Montalegre, for-mant part l’ASM, Acció So-cial Montalegre, destinada a ajudar a les famílies del barri amb dificultats.

La Plaça Terenci Moix està pensada principalment per al lleure al aire lliure, amb una pista de bàsquet com a protagonista principal, a més d’unes taules de ping-pong i bancs per seure’s (tots individuals).

MACBAUB

BLANQUERNATEATRE GOYA

...Cultura i oci al

voltant de la plaça

Urbs

Modernes edificacions donen cabuda als espais més cosmopolites de Barcelona, sens dubte un dels grans atractius turístics de la zona.La fisonomia del barri del raval l’ha anat conformant el flux de persones des de fa segles gràcies a la proximitat del port.El Raval, com a frontera entre la ciutat i el mar, ha servit per acollir tot tipus d’activitats i negocis per atendre aquest flux de persones de tots els indrets del món.

Per aquest motiu sempre a estat un barri viu, nucli de mil vivències i també de mil conflictes, ja que la vida aquí no és tan fàcil com s’intenta vendre, la majoria de la població viu de treballs mal remunerats del tercer sector, en edificis molt antics que no tots reuneixen les condicions òptimes per viure dignament.

El contrast, o millor dit la contradicció és viu al carrer,tant en les edificacions com en la gent, on és barreja radicalment allò nou i lo vell. Turistes d’arreu del món i els “turistes de Barcelona”, que van amunt i avall dia i nit per prendre una cervesa o simplement passejar, “ravalejar”, per un barri que no és el seu però que se l’ha apropiat.

El Raval, en constant canvi.Ara és l’hora dels nous i espectaculars edificis.Hotels, universitats, centres culturals formen cada cop més part del teixit urbà.Un teixit que no sempre va de la mà del teixit social, ja que moltes d’aquestes edificacions no van desti-nades o al menys no es-tàn pensades per la gent que hi viu al barri.

( (

La convivència no sem-pre és fàcil.A Aquests joves filipins amb monopatin els van cridar l’atenció des de la biblioteca perquè no fecin soroll....

CivitasLa comunitat filipina és la absoluta protagonista d’aquest espai. Aquesta apropiació per part de la població ajuda a crear comunitat i enfortir els llaços socials confor-mant una identitat pròpia i transformadora de l’espai públic.

La comunitat filipina a Barcelona s’ha catalogat com “no con-flictiva”. Encara que parlem d’una població molt humil, han traslladat un teixit comunitari que els ajuda a integrar-se de forma més ràpida que altres poblacions extracomunitàries, com per exemple la creació del Centro Filipino i amb espe-cial força la parròquia (la majoria son catòlics practicants).El talagog és l’idioma oficial de filipines, juntament amb l’anglès. En la plaça però, l’idioma dominant és el castellà, ja que la mitjana d’edat és bastant jove, entre els 14-24 anys.. Només algunes persones de més edat mantenen el talalog com a idioma principal.Enllaçant amb la ciutat com a urb, l’espai on està ubicada la plaça està literalment rodejada d’espais urbanístics que semblen que no tenen res a veure amb la població que hi viu, la visió més civites d’aquest espai pot trencar aquesta visió, ja que realment a simple vista dóna goig anar a la plaça i veure com l’activitat de la comunitat filipina ha con-querit totalment l’espai donant un aire sa i vital.Però aquest aire cosmopolita de la zona, no deixa de ser un recurs polític per revifar l’espai, no fa tant de temps considerat com a conflictiu i perillós.

CivitasCom diu Moreras, “Un cosmopolitismo en clave de exotis-mo y, como derivación inmediata, mezclando temor y fascinación (...)”(Moreras, 1997:23, refiriéndose a V. Bergalli, 1993)

La multiculturitat que l’ajuntament a venut de forma idea-litzada a servit però per donar una nova forma a ciutat ve-lla, un barri exòtic perfecte per atraure al mercat turístic. I també per encarir determinades zones, desplaçant així a la població del barri paulatinament o de forma abrupta amb l’enderrocament de edificis sencers per donar cabuda als nous i flamants edificis per a la nova “desitjada” població.De nou un clar exemple de la connexió urb-civitas-polis.

“Cosmopolitismo en clave de

exotismo”

Hem vist un petit exemple de com la ciutat és un organisme viu i en constant evolu-ció, i com els joves ràpidament s’integren en l’espai que se’ls ofereix.

Les polítiques urbanístiques, la gent que hi viu/sobreviu i les lògiques del mercat i del món globalitzat influeixen de forma molt determinant en la seva estructura tant urba-nística com social, i trobem “petjades globals” en petits barris, fent-nos adonar de la xarxa global en la que hi estem submergits, per lo bo i per lo dolent.

El treball dels educadors i agents social és trobar en aquests espais el lloc idoni per fer un treball educatiu, posar nom i cognoms al que està passant, donant eines per entendre un mica millor aquest món i no ser un esclau del moment, d’aquest món líquid, en les paraules de Bauman.

En Terenci Moix va viure (i patir) de ple el canvi del món estàtic, físic, moltes vegades intransigent a aquest món accelerat i en constant mutació.La placa de la plaça però, de moment és manté quieta, penjada just enmig des d’un punt més alt, observant el dia a dia el pas del temps que cada cop sembla que s’es-curça més.

Text: Salvador Fernández Jordán / Fotografies: Salvador Fernández Jordán

( (

Bibliografia

Ciutat, adolescències i educació social. Material docent de la UOC. 2012

Tesis doctoral “La comunidad silenciosa”. Migraciones filipinas y capital social en el Raval (Barcelona): http://hdl.handle.net/10803/96667

TFG Sònia Camallonga: “Jóvenes y Ciudad: consideraciones y estrategias para la apropiación del espacio urbano”. 2013 / 14

Espai Web Esglèsia de Santa Maria de Montalegre: http://www.montalegre.org/