Pa te per a l’O upa ió del Garraf 2018-2020 · A data de gener de 2018, la taxa d’atur...

Pacte per a l’Ocupació

del Garraf

2018-2020

31 de juliol de 2018

1

A la ciutat de Vilanova i la Geltrú, el 31 de juliol de 2018

REUNITS:

La Sra. Glòria Garcia Prieto, presidenta del Consell Comarcal del Garraf; la Sra. Rosa Huguet i

Sugranyes, presidenta de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf, la Sra. Rosa Huguet i

Sugranyes, alcaldessa de Canyelles; la Sra. Rosa Fonoll i Ventura, alcaldessa de Cubelles; la Sra.

Marta Verdejo Sánchez, alcaldessa d’Olivella; el Sr. Josep Moya Ibañez , alcalde accidental de Sant

Pere de Ribes; el Sr. Miquel Forns i Fusté, alcalde de Sitges; la Sra. Neus Lloveras i Massana,

alcaldessa de Vilanova i la Geltrú; el Sr. Josep Maria Romero Velarde, secretari general de

Comissions Obreres del Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf; el Sr. Francesc Rica Saavedra,

secretari general de la Unió General de Treballadors de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf; el Sr. Martí

Sistané Planella, president de la Federació Empresarial del Gran Penedès; la Sr. Montserrat

Domingo i Herràiz, directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Barcelona Comarques i el

Sr. Francesc Torres Torres, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Les parts es reconeixen recíprocament la capacitat legal necessària per a acordar voluntàriament

el present acord i, en conseqüència,

MANIFESTEN:

1. Malgrat que en els darrers cinc anys s’ha reduït l’atur al Garraf, i la contractació ha arribat

a la dada més alta històricament registrada, la recuperació econòmica de la comarca no

s’està produint al mateix ritme que al conjunt de Catalunya.

2. Per tal d’analitzar la situació de l’ocupació a la comarca i establir les dinàmiques de treball

a adoptar, es va celebrar la Jornada sobre l’Ocupació al Garraf el 23 de novembre de 2016.

En aquesta Jornada es va arribar a les següents conclusions:

a. La importància de disposar d’un coneixement profund i acurat de la situació de

l’ocupació en el territori, tant quantitativament com qualitativa.

b. La necessitat de treballar conjuntament i en col·laboració públic-privada en

aquesta missió.

c. L’aposta per implementar projectes de millora i dinamització del mercat de treball

local.

3. El Consell Comarcal del Garraf, ha estat l’ens aglutinador de les polítiques d’ocupació a la

comarca, en aquest sentit, va prendre el testimoni de la proposta sorgida de la Jornada

sobre l’Ocupació al Garraf i va prendre el compromís de desenvolupar un projecte específic

per a la dinamització del mercat de treball local, com una acció singular de col·laboració

2

públic-privada per a la generació d’espais de concertació (públics i privats) que permetin la

implementació del Pacte per a l’Ocupació del Garraf.

4. El Consell Comarcal del Garraf ha comptat amb el suport del Servei Públic d’Ocupació de

Catalunya (SOC) i de la Diputació de Barcelona en el desenvolupament d’aquesta acció de

concertació que ha de tenir com a referències marc les institucionals locals i comarcals que

tenen protagonisme i lideratge al Garraf en alguns dels àmbits de l’ocupació.

5. El Pacte per a l’Ocupació del Garraf té en compte el marc de l’impuls de la concertació

territorial mitjançant estratègies territorials que fomentin l’ocupació i el

desenvolupament econòmic, i que coordinin les iniciatives públiques i privades destinades

a la creació d’ocupació, tal i com es planteja a la Llei 13/2015, de 9 de juliol, d’ordenació

del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El Pacte concreta

l’estratègia territorial en matèria d’ocupació a la comarca del Garraf per al període 2018-

2020.

6. De manera paral·lela i complementària al Pacte per a l’Ocupació del Garraf, l’Agència de

Desenvolupament NODE Garraf ha proposat la creació d’Hèlix Garraf. Es tracta d’un fòrum

permanent d’intercanvi i cooperació entre els agents socials i econòmics de la comarca,

amb interacció entre els sectors públic i privat. Aquest fòrum té com a objectiu esdevenir

un observatori que reuneixi els actors que composen l’econosistema econòmic del Garraf.

7. Per a l’elaboració del Pacte per a l’Ocupació del Garraf, s’ha produït un procés de

participació ampli i transversal per identificar i definir les línies d’actuació i les mesures.

En aquest procés hi han participat entitats i organismes que desenvolupen polítiques i

actuacions formatives i ocupacionals a la comarca.

8. A data de gener de 2018, la taxa d’atur registral era del 14%, una taxa superior a la del

conjunt de Catalunya (11,36%). Per tant, l’objectiu principal d’aquest marc estratègic

d’acció és el del foment de l’ocupació i la disminució de l’atur, una de les prioritats

recollides en el Pla de mandat 2015-2019 del Consell Comarcal del Garraf.

9. Per combatre l’atur es planteja desenvolupar una estratègia comarcal que aprofiti els

recursos del conjunt de municipis del Garraf i, de manera més concreta, dels agents

vinculats a l’ocupació i la formació. Entre aquests agents hi ha els signants del present

Pacte per a l’Ocupació del Garraf:

a. Consell Comarcal del Garraf

b. Agència de Desenvolupament NODE Garraf

c. Ajuntament de Canyelles

3

d. Ajuntament de Cubelles

e. Ajuntament d’Olivella

f. Ajuntament de Sant Pere de Ribes

g. Ajuntament de Sitges

h. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

i. Comissions Obreres del Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia – Garraf

j. Unió General de Treballadors de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf

k. Federació Empresarial del Gran Penedès

l. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

m. Universitat Politècnica de Catalunya

10. A més de combatre l’atur, es planteja treballar conjuntament per a la millora de la qualitat

de l’ocupació, de manera que es contribueixi a la cohesió social. La taxa de temporalitat al

Garraf a l’any 2017 va ser d’un 89,26%, 2,15 punts per sobre de la taxa de Catalunya. Per

això, és fonamental la coordinació de les diferents actuacions que es duen a terme en el

territori de forma integral i integrada, assegurant la concertació del conjunt d’agents

socials i econòmics.

11. El Pacte haurà d’impulsar, a través de les seves mesures, un mercat de treball lliure de

discriminacions per raons de sexe, origen o qualsevol altra condició o circumstància

personal o social.

12. A la comarca, hi ha col·lectius especialment afectats per la crisi i amb dificultats per inserir-

se o reinserir-se en el mercat de treball que necessiten accions concretes i específiques.

13. Per millorar la qualitat de l’ocupació i reduir l’atur, és important disposar d’una oferta

formativa ordenada i ajustada a les demandes del mercat de treball. En aquest sentit, el

Pacte haurà d’afavorir que els recursos formatius i ocupacionals s’adrecin a les activitats

econòmiques que estan generant ocupació en el territori.

14. Mitjançant el Pacte per a l’Ocupació del Garraf es volen conèixer les raons per les quals

una part important de la població de la comarca marxa a treballar fora, especialment a

comarques veïnes com el Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Barcelonès.

4

15. Existeix un alt nivell d’autoocupació a la comarca. Tanmateix, una part es deu a l’absència

d’una alternativa ocupacional assalariada. La manca de coneixements i experiència en

l’autoocupació d’aquest perfil augmenta el risc de fracàs. És per això que una de les línies

d’actuació previstes en el Pacte és el suport a l’emprenedoria per tal d’assegurar la

viabilitat de les iniciatives que posin en marxa i un acompanyament adequat i suficient.

16. La comarca compta amb potencialitats per a la generació de nova ocupació i objectius

compartits com ara una població altament qualificada (essent la segona comarca de

Catalunya amb més persones amb titulació universitària), centres formatius de qualitat

(destacant l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú), la diversitat

entre els municipis que permet la complementarietat, l’aposta per impulsar el sector de

la innovació sòcio-tecnològica en l’àmbit de la dependència, etc.

17. En aquesta línia que el Consell Comarcal del Garraf amb els ajuntaments de Canyelles,

Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, i Vilanova i la Geltrú, el Consorci Sanitari del

Garraf, la Fundació Ave Maria de Sitges, l’Instituto de Robótica para la Dependencia,

l’Entitat Pública Empresarial Local Neàpolis i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

estan treballant conjuntament per generar una estratègia comarcal pel desenvolupament

del sector de la dependència que ha donat lloc a la proposta “Envelliment actiu i saludable

i dependència”, aprovada dins l’eix 1 de Projectes d’especialització i competitivitat

territorial (PECT) 2014-2020.

18. Existeix la voluntat i el compromís de tots els agents signants de col·laborar activament en

el desplegament del Pacte per a l’Ocupació del Garraf.

Per tot l’exposat, les entitats que concorren al present Pacte per a l’Ocupació del Garraf,

ACORDEN:

1. Desplegar el Pacte per a l’Ocupació del Garraf en el període 2018-2020, que compta amb

les següents cinc (5) línies d’actuació i divuit (18) mesures:

> Línia 1: Ocupació

i. Mesura 1: Salari de referència en la gestió d’ofertes

ii. Mesura 2: Incentius a les empreses

iii. Mesura 3: Sistematització de la coordinació en les actuacions d’ocupació

iv. Mesura 4: Clàusules socials i mediambientals

v. Mesura 5: Guia digital de recursos d’ocupació i formació

5

vi. Mesura 6: Programa d’ocupació i formació per persones en situació d’atur

de llarga durada

vii. Mesura 7: Programa de reinserció per a persones majors de 45 anys

> Línia 2: Innovació sòcio-tecnològica i ocupació en l’àmbit de la dependència

i. Mesura 1: Grup de treball i informe sobre oportunitats d’ocupació i

formació

ii. Mesura 2: Oferta formativa en l’àmbit de la tecnologia i la dependència

> Línia 3: Formació

i. Mesura 1: Creació del Consell de la formació del Garraf

ii. Mesura 2: Sistema d’incentius o ajudes econòmiques per facilitar els

desplaçaments

iii. Mesura 3: Creació d’una borsa comarcal d’empreses que ofereixen

pràctiques

iv. Mesura 4: Foment de les vocacions científic-tecnològiques

v. Mesura 5: Fer propostes per a l’actualització i adequació de l’oferta

formativa

vi. Mesura 6: Transicions escola – treball

vii. Mesura 7: Anglès transversal en formació per a l’ocupació

> Línia 4: Retenció del talent

i. Mesura 1: Perfils professionals no ocupats a la comarca

> Línia 5: Emprenedoria

i. Mesura 1: Suport a l’emprenedoria

2. Participar activament i de manera transparent i compromesa en els òrgans de governança

del Pacte per a l’Ocupació del Garraf que els hi pertoqui. Els òrgans de governança seran

els encarregats d’assegurar la coordinació i el consens de totes les entitats del Pacte i fer-

ne el seguiment estratègic i operatiu.

> Les entitats signants del Pacte conformaran el Plenari, que esdevindrà l’òrgan

estratègic de control i presa de decisions i liderarà, supervisarà i farà seguiment

6

de la implementació de les mesures, la presidència del qual recaurà en el Consell

Comarcal del Garraf.

> Així mateix, aquestes entitats, conformaran la Taula de seguiment, que serà

presidida pel Consell Comarcal del Garraf. La Taula serà l’òrgan tècnic de

seguiment i de suport al desenvolupament del Pacte. També tindrà com a funció

el desplegament de les mesures del Pacte.

3. Participar activament i de manera transparent i compromesa en els instruments de gestió

del Pacte per a l’Ocupació del Garraf que els hi pertoqui. Els instruments de gestió seran

els encarregats del desplegament del Pacte.

> Unitat de gestió

El Consell Comarcal del Garraf i l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf conformaran

la Unitat de gestió. Aquesta Unitat serà l’instrument tècnic encarregat d’assegurar el

correcte funcionament dels òrgans de governança i de l’altre instrument de gestió: els

Grups de treball. També assegurarà el correcte desenvolupament de les mesures previstes

d’acord amb els objectius del Pacte. De manera més concreta, farà el seguiment operatiu

del desplegament de les mesures del Pacte, donant suport a la Taula de seguiment i,

eventualment, als Grups de treball. A més, s’encarregarà de facilitar la informació de

seguiment al Plenari i a la Taula de seguiment, òrgans en què n’assumirà la secretaria.

> Grups de treball

Els Grups de treball es conformaran com a instruments per desenvolupar determinades

mesures quan la Taula de seguiment ho consideri oportú. Aquests Grups estaran formats

per les entitats que formin part de la Taula de seguiment, totes elles signats del Pacte, i

altres entitats o agents del territori a proposta de la Taula de seguiment. En tots els casos,

la Taula determinarà quina o quines entitats, d’entre les que en formin part, seran les

responsables o líders de cada Grup de treball i, per tant, de cada una de les mesures del

Pacte.

Així, doncs, no es conformarà un Grup de treball per a cada mesura, sinó només per

aquelles que per diferents motius com ara la seva complexitat, l’especialització requerida,

el procés pel qual s’ha arribat a la definició de la mesura..., sigui necessari a criteri de la

Taula de seguiment.

4. Fer compromís de cooperar, coordinar i responsabilitzar-se, a través de la Taula de

seguiment, de la constitució dels Grups de treball com a instruments que permetran i

10

ANNEX I – DOCUMENT DEL PACTE

ANNEX I – DOCUMENT DEL PACTE ........................................................................................ 10

1 OBJECTIUS DEL PACTE ................................................................................................... 11

2 ANÀLISI DEL MERCAT DE TREBALL COMARCAL ............................................................... 13 ATUR REGISTRAT I TAXA D’ATUR .................................................................................................... 13 CONTRACTACIÓ ............................................................................................................................... 25

3 PROCÉS DE PARTICIPACIÓ ............................................................................................. 34

4 LÍNIES D’ACTUACIÓ I MESURES ...................................................................................... 42 LÍNIA 1 - OCUPACIÓ ......................................................................................................................... 43 LÍNIA 2 – INNOVACIÓ SÒCIO-TECNOLÒGICA I OCUPACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA DEPENDÈNCIA ........ 59 LÍNIA 3 - FORMACIÓ ........................................................................................................................ 64 LÍNIA 4 – RETENCIÓ DEL TALENT ..................................................................................................... 80 LÍNIA 5 - EMPRENEDORIA ................................................................................................................ 83

5 SISTEMA DE GOVERNANÇA, GESTIÓ I SEGUIMENT ......................................................... 85 GOVERNANÇA I GESTIÓ ................................................................................................................... 85 SEGUIMENT ..................................................................................................................................... 90

11

1 OBJECTIUS DEL PACTE

El Pacte per a l’Ocupació del Garraf és el document que ha de guiar les actuacions en l’àmbit de

l’ocupació a la comarca en el període 2018-2020 i que funcionarà com a instrument de detecció

de necessitats i de planificació de les actuacions formatives i ocupacionals en el territori.

Per una banda, el Pacte dóna resposta a les conclusions obtingudes durant la Jornada sobre

l’Ocupació al Garraf, on es va recollir que:

> Cal disposar d’un coneixement profund i acurat de la situació de l’ocupació en el territori,

tant quantitativament com qualitativa.

> Cal apostar per implementar projectes de millora i dinamització del mercat de treball

comarcal.

Per l’altra, el Pacte s’enquadra en el nou marc legal establert per la Llei 13/2015, del 9 de juliol,

d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Aquesta llei

pretén fomentar la concertació territorial per tal de coordinar i integrar les actuacions

ocupacionals.

El Pacte pretén, en primer lloc, la detecció del conjunt de necessitats formatives i ocupacionals

de les persones i empreses del Garraf. És per això que s’ha produït un procés de participació ampli

i transversal a l’hora de definir les línies d’actuació i les mesures. En aquest han participat,

mitjançant entrevistes, sessions de treball i qüestionaris, entitats i organismes que desenvolupen

polítiques i actuacions formatives i ocupacionals a la comarca.

Una vegada realitzada la diagnosi de la situació actual, el Pacte:

> Busca impulsar la coordinació entre els diferents actors per tal d’atendre adequadament

les necessitats detectades. Aquesta coordinació ha d’evitar tant els solapaments com els

buits a nivell comarcal.

> Ha d’assegurar que el conjunt d’actuacions formatives i ocupacionals es trobin en sintonia

i reforcin les estratègies de desenvolupament territorial. D’aquesta manera es persegueix

aprofitar al màxim els recursos, oportunitats i potencialitats de la comarca en matèria

d’ocupació.

> La coordinació permetrà també dirigir els recursos formatius i ocupacionals de la comarca

cap a aquelles activitats econòmiques que estan generant ocupació en el territori.

12

> Espera contribuir a la cohesió social i a la millora de les condicions laborals de les persones

més afectades per la crisi i amb més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball.

Per això impulsa mesures de lluita contra la precarietat laboral, que pren la forma de

salaris baixos, temporalitat, parcialitat i estacionalitat. En aquest sentit, es prestarà

especial atenció a aquells col·lectius que s’han detectat durant el procés de participació

com a claus en la intervenció.

> Treballarà per aconseguir un mercat de treball lliure de discriminacions per raons de sexe,

origen o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Les mesures adoptades

estan dissenyades de manera que impulsin un mercat de treball més inclusiu, on les

persones puguin desenvolupar les seves potencialitats sense límits provocats per

discriminacions presents històricament en el mercat de treball.

En conclusió, el Pacte per a l’Ocupació del Garraf constitueix un document acordat entre:

> Consell Comarcal del Garraf

> L’Agència de Desenvolupament NODE Garraf

> Ajuntament de Canyelles

> Ajuntament de Cubelles

> Ajuntament d’Olivella

> Ajuntament de Sant Pere de Ribes

> Ajuntament de Sitges

> Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

> Comissions Obreres del Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia – Garraf

> Unió General de Treballadors de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf

> Federació Empresarial del Gran Penedès

> Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

> Universitat Politècnica de Catalunya

per establir les principals línies d’actuació i mesures en els àmbits de l’ocupació i la formació a

desenvolupar en el període 2018-2020.

13

2 ANÀLISI DEL MERCAT DE TREBALL COMARCAL

Atur registrat i taxa d’atur

D’acord amb el Banc de Dades de la Mancomunitat Penedès-Garraf, el nombre de persones

registrades com a demandants de feina a la comarca del Garraf a data de gener 2018 és de 9.013,

el que representa una taxa d’atur registral1 del 14,00%. Aquesta taxa és superior a la de Catalunya

(11,36%) però inferior a la del conjunt de l’Estat (15,98%). Des del mes de gener de l’any 2017,

l’atur al Garraf s’ha reduït en 617 persones. Això representa una variació interanual de la taxa

d’atur d’un -8,14%. Dit d’una altra manera, la taxa d’atur ha baixat en el període Gener 2017 –

Gener 2018 en 1,24 punts percentuals.

Com s’observa al gràfic 1, l’atur registrat va créixer de manera ininterrompuda del 2006 al 2013.

El augment més acusat es va produir entre els anys 2008 i 2010. Des de l’any 2013, s’ha produït

una disminució gradual, si bé les xifres encara es troben per sobre dels nivells pre-crisis.

Gràfic 1. Evolució atur registrat Garraf – Gen. 2006-Gen. 2018

Elaboració pròpia. Font: Mancomunitat Penedès-Garraf

Al gràfic 2 es compara l’evolució de la taxa d’atur registral al Garraf, a Catalunya i al conjunt de

l’Estat des de 2014. En els tres casos s’ha reduït aquesta taxa. Les dades del Garraf sempre s’han

trobat per sobre de les catalanes i per sota de les estatals. Cal tenir en compte que l’increment

que es visualitza entre l’any 2015 i el 2016 es deu a un canvi en el mètode de càlcul.

Gràfic 2. Evolució taxa d’atur registral* Garraf – Catalunya – Espanya – Gen. 2014-Gen. 2018

1 La taxa d’atur registral és un indicador definit per l’Observatori del Treball i Model Productiu. Està calculat a partir de

valors obtinguts de registres administratius. Aquesta taxa mesura la relació entre l’atur registrat i una aproximació a la població activa registrada (calculada com a suma de l’atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social de la població de 16 a 64 anys resident en el territori considerat).

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

14

*L’augment en el percentatge de 2015 a 2016 s’explica pel canvi del mètode de càlcul de la taxa d’atur registral.


Des de la perspectiva municipal, Sitges és l’únic municipi amb una taxa d’atur per sota de la

mitjana comarcal (10,83% – 1.160 persones registrades). Respecte a l’evolució de l’atur entre

gener de 2017 i gener de 2018, l’únic municipi on ha crescut ha estat Canyelles, passant de 272

(14,95%) a 307 (16,02%) persones. A la resta de municipis, l’atur registrat ha experimentat una

variació interanual del voltant del -8,5/9%. Els municipis on més n’ha baixat són Cubelles, Olivella

i Sant Pere de Ribes, precisament els tres que partien d’una situació més desfavorable.

El gràfic 3 presenta, de manera més detallada, la variació en la taxa d’atur registral de gener de

2017 a gener de 2018 dels sis municipis que conformen la comarca del Garraf.

Gràfic 3. Evolució taxa atur registral – Municipis – Gen. 2017-Gen. 2018


Pel que fa a la distribució per sexe, l’atur té un impacte major sobre les dones: un 57,59% de les

persones en situació d’atur al Garraf a l’any 2017 van ser dones. Les dades de la província de

Barcelona (56,22%) i del conjunt de Catalunya (55,79%) són inferiors. A més, la tendència és

10%

12%

14%

16%

18%

20%

22%

2014 2015 2016 2017 2018

Garraf

Catalunya

Espanya

Canyelles Cubelles OlivellaSant Perede Ribes

SitgesVilanova ila Geltrú

Garraf

Gen. 2017 14,95% 16,33% 17,40% 16,61% 11,74% 15,57% 15,24%

Gen. 2018 16,02% 14,87% 15,68% 15,05% 10,83% 14,26% 14,00%

0,00%2,00%4,00%6,00%8,00%

10,00%12,00%14,00%16,00%18,00%20,00%

15

creixent en els tres casos. Com es pot observar al gràfic 4, l’atur femení era més elevat en els anys

previs a la crisi. El masculí va créixer de manera molt més intensa que el femení durant els primers

anys de crisi. Això va provocar que el pes de l’atur femení fos menor al 50% del 2009 al 2011 al

Garraf i fins al 2013 a Barcelona i Catalunya. L’explicació es pot trobar en la gran caiguda de

l’ocupació a la construcció als primers anys de la crisi, sector eminentment masculí. A partir de

llavors, la tendència s’ha revertit i l’atur femení es troba en valors superiors als de l’any 2008.

Gràfic 4. Evolució atur femení registrat – Garraf – Barcelona – Catalunya – 2006-2017

Elaboració pròpia. Font: IDESCAT

L’atur té un impacte major sobre les dones en tots els municipis de la comarca. Com es mostra al

gràfic 5, Sitges és el municipi amb menor diferència entre dones i homes (55,43%). Conjuntament

amb Vilanova i la Geltrú (57,18%), són els dos únics municipis amb un atur femení per sota de la

mitjana de la comarca.

Gràfic 5. Distribució atur registrat per sexe – Municipis – Gen. 2018

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

Garraf

Barcelona

Catalunya

16


L’atur s’incrementa a mesura que augmenta l’edat. Les persones més afectades són les majors

de 44 anys, representen el 55,04% del total de persones en situació d’atur a la comarca. Pel

contrari, les persones menors de 30 anys representen el 13,3% de l’atur al Garraf.

Les persones majors de 44 anys tenen més dificultats per inserir-se en el mercat laboral degut a

diverses raons. En molts casos, hi ha una manca de competències digitals que suposa un

impediment per al desenvolupament d’una gran varietat d’ocupacions. En ocasions, aquesta

dificultat es deriva de mancances formatives o bé d’haver tingut una ocupació ara obsoleta. No

obstant això, el principal problema és la dinàmica pròpia del mercat de treball, que rebutja de

forma estructural la contractació de persones majors de 44 anys. Com indiquen molts estudis,

l’edat és un dels principals factors de discriminació en l’ocupació. Generalment, aquesta es

produeix degut a estereotips. En el cas dels i les joves, alguns són: inexperiència o manca

d’habilitats. En el cas de les persones de més de 44 anys: menor productivitat, manca d’adaptació

als canvis, manca de flexibilitat o menor capacitat de reacció.

Gràfic 6. Distribució atur registrat per edat – Garraf – Gen. 2018


58,63% 58,26% 57,99% 58,62% 55,43% 57,18% 57,46%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

Canyelles Cubelles Olivella Sant Perede Ribes

Sitges Vilanova ila Geltrú

Garraf

Dones

Homes

1.200 (13,3%)

2.852 (31,7%)4.961 (55%)

<30

30-44

>44

17

Sitges és el municipi on les persones majors de 44 anys es veuen més afectades per l’atur;

representen gairebé el 58% del total de persones en situació d’atur al municipi. De manera

anàloga, se situa com el municipi amb menor pes de les persones joves sobre el total de l’atur

(11,55%). La resta de municipis estan més en línia amb les mitjanes comarcals de distribució d’atur

segons l’edat, com mostra el gràfic 7.

Gràfic 7. Distribució atur registrat per edat – Municipis – Gen.2018


Durant l’any 2017, va haver-hi més dones que homes a l’atur en les tres franges d’edat (<30, 30-

44, >44). No obstant això, a la franja de <25 va haver-hi més homes que dones. La diferència en

l’atur entre dones i homes s’agreuja a mesura que creix l’edat, com es pot veure al gràfic 8.

Gràfic 8. Distribució atur registrat per sexe i edat – Garraf – 2017


0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00%

Canyelles

Cubelles

Olivella

Sant Pere de Ribes

Sitges

Vilanova i la Geltrú

Garraf

CanyellesCubellesOlivellaSant Perede Ribes


Garraf

<30 14,65%13,33%12,78%13,35%11,55%13,69%13,32%

30-44 31,92%33,15%32,42%32,54%30,60%31,12%31,64%

>44 53,42%53,52%54,79%54,10%57,84%55,18%55,04%

617

1.518

2.970

5501.097

2.113

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

<30 30-44 >44

Dones

Homes

18

A nivell municipal, l’atur femení en la franja de majors de 44 anys està per sobre de la mitjana

comarcal (56,88%) a Vilanova i la Geltrú (57,73%) i a Sitges (61,16%). El municipi on el percentatge

és menor és Olivella (52,71%). La distribució d’atur femení registrat per edat en clau municipal es

recull al gràfic 9.

Gràfic 9. Distribució atur femení registrat per edat – Municipis – 2017


L’anàlisi de les dades d’atur per sexe i franges d’edat demostra que els col·lectius amb una pitjor

situació de cara al mercat de treball són:

> Les dones, des d’un punt de vista global

> Les persones majors de 44 anys

> Les dones majors de 44 anys, de manera especial

A més, cal destacar el col·lectiu de persones en situació d’atur de llarga durada. Segons les dades

de l’Observatori del Treball i Model Productiu, a data de desembre de 2017, el percentatge d’atur

registrat de llarga durada al Garraf era del 41,4%, 1,6 punts percentuals major que al conjunt de

Catalunya (39,8%).

Si es comparen aquestes dades amb les de la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya, les

tendències són similars. En qualsevol cas, al Garraf hi ha un major impacte de l’atur sobre les

dones majors de 44 anys (i menor sobre les de menys de 30 anys) que a la província i a Catalunya.



Garraf

<30 10,28% 9,36% 11,23% 11,27% 7,30% 11,87% 10,86%

30-44 34,84% 36,55% 36,06% 33,88% 31,54% 30,40% 32,26%

>44 54,88% 54,08% 52,71% 54,85% 61,16% 57,73% 56,88%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

19

La major part de la població registrada a l’atur al Garraf compta amb estudis secundaris, ja sigui

l’educació secundària o la formació professional (68,63%). El segon grup és el de persones amb

educació primària (16,66%), seguit molt de prop per les persones que tenen educació superior

(14,03%). Un 0,68% de les persones en situació d’atur no té estudis.

Gràfic 10. Distribució atur registrat per nivell d’estudis – Garraf – 2017


Contrasta que, tant a Barcelona com a Catalunya, el percentatge de persones registrades a l’atur

amb educació secundària i amb educació superior és major que al Garraf. Passa el contrari amb

els que tenen educació primària.

Les dades concretes sobre l’atur segons el nivell formatiu al Garraf, Barcelona i Catalunya es

detallen a la taula 1.

Taula 1. Distribució atur registrat per nivell d’estudis – Garraf – Barcelona – Catalunya 2017

Sense

estudis Educació primària

Educació secundària

Educació superior

Total

Garraf 0,68% 16,66% 68,63% 14,03% 100,00%

Barcelona 1,02% 10,83% 72,84% 15,32% 100,00%

Catalunya 1,66% 12,69% 71,50% 14,15% 100,00%


El sector serveis concentra el major percentatge d’atur registrat (76,18%), degut a l’estructura

econòmica de la comarca. La construcció ocupa el segon lloc, amb un 9% sobre el total de l’atur,

0,68%

16,66%

68,63%

14,03%

Sense estudis

Educació primària

Educació secundària

Educació superior

20

seguida molt de prop per la indústria, amb un 8,47%. Les persones en situació d’atur sense

ocupació anterior representen un 4,79% mentre que el pes de l’atur en l’agricultura és del 1,56%.

Gràfic 11. Distribució atur registrat per sectors d’activitat – Garraf – Gen. 2018


En fer la comparativa amb Catalunya i el conjunt de l’Estat, destaca la diferència de 5 punts

percentuals més amb Catalunya i al voltant de 6,5 amb Espanya en el pes de l’atur al sector

serveis.

Gràfic 12. Distribució atur registrat per sectors d’activitat – Garraf – Cat. – Esp. – Gen. 2018

Elaboració pròpia. Font: Mancomunitat Penedès-Garraf i IDESCAT

141 (1,56%)763 (8,47%)

811 (9,00%)

6.866 (76,18%)

432 (4,79%)

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sen. ocup. ant.

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sense ocupació anterior

AgriculturaIndústriaConstruccióServeisSense

ocupacióanterior

Garraf 1,56%8,47%9,00%76,18%4,79%

Catalunya 2,46%11,42%8,63%71,18%6,31%

Espanya 4,53%8,84%8,89%69,52%8,22%

21

Des de la perspectiva municipal, les diferències més significatives2 amb les mitjanes comarcals

d’atur segons sectors d’activitat són les següents:

> Sitges és el municipi més allunyat de les tendències comarcals. L’atur del sector serveis

és del 87,16% (gairebé 11 punts percentuals per sobra de la mitjana del Garraf). El pes de

la construcció sobre l’atur total és, però, 5 punts percentuals inferior al total comarcal. El

pes de l’atur en la indústria és 2,69 punts menor i el de persones sense ocupació anterior,

1,86. La estructura econòmica de Sitges és el principal factor explicatiu d’aquestes dades.

> A Sant Pere de Ribes, el pes de l’atur en el sector serveis és 3,28 punts percentuals menor

que al conjunt de la comarca. Pel contrari, al sector de la construcció és 1,74 punts

superior a la mitjana comarcal.

> A Canyelles, l’atur en el sector de la construcció és 1,75 punts percentuals superior al

percentatge comarcal mentre que a Olivella és 1,69 punts menor.

A la resta de sectors, les diferències en el pes de l’atur no és significativa. Per la seva banda,

Cubelles i Vilanova i la Geltrú segueixen les tendències comarcals en tots els sectors, com es pot

veure al gràfic 13.

Gràfic 13. Distribució atur registrat per sectors d’activitat – Municipis – Gen. 2018


2 S’han considerat aquelles dades que difereixen en més d’un punt percentual i mig de la mitjana comarcal.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Canyelles Cubelles Olivella Sant Pere deRibes

Sitges Vilanova i laGeltrú

Garraf

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sen. ocup. ant.

22

Pel que fa a l’evolució de l’atur registrat per sector d’activitat, tots els sectors segueixen una

tendència similar. Hi ha un creixement exponencial de l’atur en tots els sectors l’any 2009, que

continuà l’any 2010, excepte en l’agricultura. Els anys posteriors va haver-hi creixements més

moderats a la majoria de sectors. Des del 2014, els serveis, la indústria i la construcció han

experimentat caigudes constants, afegint-se a la tendència l’agricultura i les persones sense

ocupació anterior des del 2016.

El major descens en valors absoluts es produeix en el sector serveis, degut a que és el sector amb

major ocupació. No obstant això, en termes relatius han estat la construcció i la indústria els

sectors que major reducció de l’atur han gaudit en el període 2015-2018 (49,19% i 43,65%

respectivament). L’agricultura ocupa el tercer lloc amb una reducció del 29,50%, seguida de les

persones sense ocupació anterior (24,74%) i els serveis (20,67%).

La informació sobre l’evolució de l’atur segons els sectors d’activitat en el període 2005-2018

queda recollida en el Gràfic 14.

Gràfic 14. Evolució atur registrat per sectors d’activitat – Garraf – Gen. 2005-Gen. 2018


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sense ocupacióanterior

23

Les quatre branques d’activitat amb més persones en situació d’atur al Garraf són:

> Activitats administratives i serveis auxiliars: 1.302 – 14,69%

> Hostaleria: 1.274 – 14,37%

> Comerç detall: 1.143 – 12,89%

> Construcció: 886 – 9,99%

En conjunt, representen més de la meitat del total de l’atur a la comarca. La informació detallada

sobre la distribució de l’atur registrat per branques d’activitat a la comarca durant l’any 2017 es

pot veure al gràfic 15.

Gràfic 15. Distribució atur registrat per branques d’activitat – Garraf – 2017


La comparativa amb dades de la província de Barcelona i del conjunt de Catalunya mostra una

gran similitud en general, si bé cal destacar quatre branques d’activitat on hi ha diferències

significatives3:

3 S’han considerat aquelles dades que difereixen en més d’un punt percentual i mig de la mitjana comarcal.

148

71

345

73

136

177

886

411

1.143

222

1.274

140

52

459

1.302

309

210

434

614

459

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

Indústries extractives, energia, aigua i residus

Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques

Química i cautxú

Metal·lúrgia

Maquinària, material elèctric i de transport

Construcció

Comerç engròs i reparació vehicles motor i…

Comerç detall

Transport i emmagatzematge

Hostaleria

Informació i comunicacions

Activitats financeres i assegurances

Activitats immobiliàries, professionals i…

Activitats administratives i serveis auxiliars

Administració pública

Educació

Sanitat i serveis socials

Activitats culturals i esportives, i altres serveis


24

> Hostaleria: 5,14 punts per sobre de Barcelona i 3,52 per sobre de Catalunya

> Comerç detall: 2,48 punts per sobre de Barcelona i 2,46 per sobre de Catalunya

> Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques: 1,99 punts per sota de Barcelona i 1,72

per sota de Catalunya

> Activitats administratives i serveis auxiliars: 2,30 punts per sota de Barcelona

El gràfic 16 recull la informació relativa a la distribució d’atur per branques d’activitat al Garraf, a

Barcelona i a Catalunya durant l’any 2017.

Gràfic 16. Distribució atur registrat per branques d’activitat – Garraf – Barcelona – Catalunya –

2017


Agricultura, ramaderia, silvicultura i…

Indústries extractives, energia,…

Alimentació, tèxtil, fusta, paper i…

Química i cautxú

Metal·lúrgia

Maquinària, material elèctric i de…

Construcció

Comerç engròs i reparació vehicles…

Comerç detall

Transport i emmagatzematge

Hostaleria

Informació i comunicacions

Activitats financeres i assegurances

Activitats immobiliàries,…

Activitats administratives i serveis…

Administració pública

Educació

Sanitat i serveis socials

Activitats culturals i esportives, i…


Garraf

Barcelona

Catalunya

25

Contractació

L’any 2017 s’ha tancat amb la major dada de contractació al Garraf des que es registra aquesta

estadística: 46.349 contractes nous. La xifra suposa un augment del 3,91% respecte al 2016 i un

41,62% respecte a l’inici de la crisi a l’any 2009.

Gràfic 17. Evolució contractació – Garraf – 2005-2017


Respecte a la modalitat, 4.977 (10,74%) han estat indefinits. Això deixa la taxa de temporalitat en

un 89,26%, la més baixa des de 2008. Tot i així, aquesta taxa es troba per damunt de les de la

província de Barcelona (86,49%) i el conjunt de Catalunya (87,09%) i per sota de l’espanyola

(91,03%).

Gràfic 18. Evolució taxa temporalitat – Garraf – Barcelona – Catalunya – Espanya – 2005-2017


0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

Indefinits

Temporals

Total

82,00%

84,00%

86,00%

88,00%

90,00%

92,00%

94,00%

Garraf

Barcelona

Catalunya

Espanya

26

Pel que fa als municipis, Cubelles, Olivella i Sitges van tancar l’any 2017 amb una temporalitat sota

la mitjana de la comarca. Pel contrari, Canyelles, Sant Pere de Ribes, i Vilanova i la Geltrú ho van

fer per sobre.

Gràfic 19. Taxa de temporalitat – Garraf – Municipis – 2017


A nivell comarcal, la contractació és lleugerament superior en el cas de les dones que en dels

homes (23.418 i 22.931 contractes respectivament). Aquesta dada contrasta amb la de Catalunya,

on la contractació de dones va tancar el 2017 amb un 47,19% sobre el total. No obstant això, la

tendència és de caiguda de la contractació femenina en ambdós casos, com es mostra al gràfic.

Gràfic 20. Evolució contractació femenina – Garraf – Catalunya – 2014-2017


89,07%

78,28%

84,99%

90,71%

86,96%

90,96%89,26%

70,00%

72,00%

74,00%

76,00%

78,00%

80,00%

82,00%

84,00%

86,00%

88,00%

90,00%

92,00%



Garraf

47,00%

47,50%

48,00%

48,50%

49,00%

49,50%

50,00%

50,50%

51,00%

51,50%

52,00%

2014 2015 2016 2017

Garraf

Catalunya

27

A nivell municipal, hi ha moltes disparitats. La diferència entre dones i homes és molt intensa a

Canyelles, amb una contractació femenina d’un 31,81%, i a Olivella (37,27%). Aquesta situació

s’inverteix a Cubelles (58,03%) i Sant Pere de Ribes (56,89%). Molt a prop de la mitjana (50,53%)

es troben Sitges (50,27%) i Vilanova i la Geltrú (49,02%).

Gràfic 21. Distribució contractació per sexe – Garraf – Municipis – 2017


En creuar les dades per sexe i modalitat de contracte, s’observa que la temporalitat en la

contractació femenina (89,16%) és lleugerament inferior a la masculina (89,39%) en el conjunt

de la comarca. Des de la perspectiva municipal, destaquen Cubelles i Olivella amb una

temporalitat femenina relativament baixa (75,69% i 77,70% respectivament). A Vilanova i la

Geltrú, la temporalitat femenina és també més baixa que la masculina, mentre que als altres tres

municipis és més alta. No obstant això, en els quatre casos les diferències no són tant significatives

com a Cubelles i Olivella.

Gràfic 22. Taxa de temporalitat per sexe – Garraf – Municipis – 2017

Elaboració pròpia. Font: HERMES – Diputació de Barcelona

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%



Garraf

Dones

Homes



Garraf

Dones 89,23% 75,69% 77,70% 91,17% 87,08% 90,94% 89,16%

Homes 89,00% 81,86% 89,32% 90,18% 86,86% 91,01% 89,39%

60,00%

65,00%

70,00%

75,00%

80,00%

85,00%

90,00%

95,00%

28

Des del punt de vista de l’edat, el grup on es concentra el major gruix de nous contractes durant

2017 és el d’entre 30 i 44 anys, amb un total de 17.755 (38,31%). No obstant això, la contractació

a persones d’aquest grup d’edat s’ha reduït un 13,72% des de 2014. Pel contrari, la contractació a

persones menors de 30 anys ha crescut tant a nivell comarcal (+14,94%) com autonòmic (+6,58%).

Aquestes tendències han provocat que la contractació a persones joves (38,02%) ja sigui gairebé

igual a la de persones entre 30 i 44 anys al Garraf. En el cas de Catalunya, el 41,38% de la

contractació es realitza a persones joves mentre que el 38,21% a persones entre 30 i 44 anys.

El grup amb menor nombre de contractacions és el de majors de 44 anys. El pes sobre el total de

contractes al Garraf és d’un 23,67%, més de tres punts percentuals per sobre de la mateixa

estadística a nivell català. Aquesta diferència per qüestió d’edat es pot explicar per raons similars

a les que expliquen que aquest grup sigui el més afectat per l’atur.

Gràfic 23. Evolució contractació per edat – Garraf – Catalunya – 2014-2017


Des de la perspectiva municipal, la contractació en persones menors de 30 anys és la més alta a

Cubelles, Sant Pere de Ribes, i Sitges. A Canyelles, Olivella, i Vilanova i la Geltrú hi ha una major

contractació en la franja 30-44. L’única dada que es troba fora de les tendències municipals,

comarcals i autonòmiques és la de Canyelles. En aquest cas, són les persones joves les que van

signar menys contractes nous durant l’any 2017. El grup de majors de 44 anys representa un

31,16% del total de contractes nous, la xifra més alta dels municipis del Garraf. El gràfic 24 mostra

la distribució de la contractació per edat per cada municipi i al conjunt de la comarca durant 2017.

Gràfic 24. Distribució contractació per edat – Garraf – Municipis – 2017

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%

45,00%

2014 2015 2016 2017

<30 Garraf

<30 CAT

30-44 Garraf

30-44 CAT

>44 Garraf

>44 CAT

29


Si es creuen les dades per edat i modalitat de contracte, s’observa que el grup més afectat per la

temporalitat al conjunt de la comarca és el de persones menors de 30 anys (90,89%), seguit per

les majors de 44 (88,41%) i les persones entre 30 i 44 anys (88,19%). Als tres municipis més poblats

són les persones joves les més afectades per la temporalitat. En el cas d'Olivella són les majors de

44 anys, mentre que a Canyelles i Cubelles ho són les persones entre 30 i 44 anys.

Gràfic 25. Taxa de temporalitat per edat – Garraf – Municipis – 2017


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%



Garraf

>44

30-44

<30



Garraf

<30 90,41% 78,45% 84,73% 93,92% 89,95% 91,56% 90,89%

30-44 91,30% 79,03% 84,09% 88,91% 85,29% 90,09% 88,19%

>44 84,82% 76,00% 86,36% 87,66% 84,17% 91,52% 88,41%

65,00%

70,00%

75,00%

80,00%

85,00%

90,00%

95,00%

100,00%

30

Com es pot preveure per l’estructura econòmica de la comarca, el pes del sector serveis en la

contractació és el més alt, amb 40.746 contractacions (87,91% del total). La indústria ocupa el

segon lloc amb 2.990 contractes nous (6,45%), seguit de la construcció (2.314 – 4,99%) i de

l’agricultura (299 – 0,65%). Si bé, en valor absolut, els tres primers sectors han augmentat la seva

contractació, en termes relatius, on més ha crescut des de l’any 2014 ha estat en la construcció

(un 24,63%). En la indústria ho ha fet un 3,71% mentre que en els serveis ha caigut un 1,13% i, en

la indústria, gairebé un 25%.

Comparant aquestes dades amb les de Catalunya, es pot veure que el pes de la contractació en el

sector serveis és molt més alt al Garraf. Pel contrari, a la indústria és molt menor. Aquesta

circumstància es pot explicar per l’estructura econòmica de la comarca, clarament orientada als

serveis. A més, es tracta d’un territori amb poc sol industrial disponible. També contrasta l’evolució

del pes relatiu de la contractació en la construcció: mentre que al Garraf ha crescut des de 2014,

a Catalunya ha disminuït un 4,81%.

Gràfic 26. Distribució contractació per sectors – Garraf – Catalunya – 2017


Pel que fa als municipis, el més allunyat de les tendències comarcals és Canyelles. Mentre que la

mitjana de contractació en el sector serveis al Garraf a l’any 2017 és d’un 87,91%, a Canyelles no

arriba al 50%. La contractació en la indústria té un pes del 38,50%, i en la construcció, un 10,93%.

En ambdós casos, són les dades més altes de la comarca. Altres aspectes a destacar són l’alt pes

relatiu de la contractació en agricultura a Olivella (6,43%) respecte a la resta de la comarca, així

com el 9,61% en indústria a Vilanova i la Geltrú i el 93,60% en serveis a Sitges.

CatalunyaGarraf

31

Gràfic 27. Distribució contractació per sectors – Garraf – Municipis – 2017


Abans de realitzar l’anàlisi de la contractació en funció de la grandària de l’empresa, es presenta

el nombre d’empreses registrades per cada municipi en funció del seu sector econòmic.

Taula 2. Nombre empreses per sector – Garraf – Municipis – 1er trimestre 2018

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Canyelles 0 5 17 47 69

Cubelles 2 19 35 233 289

Olivella 0 2 11 37 50

Sant Pere de Ribes

2 55 106 493 656

Sitges 4 36 88 1.045 1.173

Vilanova i la Geltrú

4 133 197 1.570 1.904

Garraf 12 250 454 3.425 4.141


També es recull la grandària mitjana de les empreses en els sis municipis.

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%



Garraf

Serveis

Construcció

Indústria

Agricultura

32

Taula 3. Grandària mitjana d’empreses – Garraf – Municipis – 1er trimestre 2018

Municipi Canyelles Cubelles Olivella Sant Pere de Ribes

Sitges Vilanova i la Geltrú

Garraf

Grandària mitjana

4,07 4,26 4,92 7,19 5,21 6,63 6,09


La grandària mitjana de les empreses del Garraf és de 6,09 persones, dada molt per sota de la

mitjana de Catalunya (11,09).

Les empreses que més contractes van formalitzar a l’any 2017 al Garraf van ser aquelles amb una

grandària d’entre 1 i 10 persones (34,24% del total de contractes). El segon lloc l’ocupen les

empreses d’entre 51 i 500 persones (30,34%), seguides de les d’entre 11 i 50 (24,49%) i les de més

de 500 (10,93%).

Des de la perspectiva municipal, hi ha moltes disparitats. A Canyelles, Cubelles i Sitges, les

empreses més petites són les que més han contractat al 2017. A Olivella ho han estat les d’entre

11 i 50 persones; a Vilanova i la Geltrú, les d’entre 51 i 500; a Sant Pere de Ribes, les de més de

500.

Gràfic 28. Contractació per grandària d’empreses – Municipis – Garraf – 2017


Pel que fa a la tipologia de la contractació en funció de la grandària d’empresa, la temporalitat

és més elevada entre les grans empreses (més de 50 persones) al conjunt de la comarca. Aquestes



Garraf

1-10 63,62% 59,80% 30,03% 32,91% 38,78% 29,63% 34,24%

11-50 14,19% 17,89% 41,82% 17,21% 27,16% 25,56% 24,49%

51-500 20,23% 13,16% 27,88% 12,07% 31,06% 36,63% 30,34%

>500 1,96% 9,15% 0,27% 37,81% 3,00% 8,18% 10,93%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

33

dades es tendeixen a reproduir a nivell municipal, amb algunes diferències, com es veu al gràfic

29. Dades extremes com el 100% de temporalitat en el cas d’empreses de més de 500 persones a

Canyelles o el 0% de temporalitat en el mateix cas a Olivella s’expliquen pel baix nombre total de

contractes formalitzats en ambdós casos (12 temporals en el primer, 1 indefinit en el segon).

Gràfic 29. Taxa de temporalitat per grandària d’empresa – Municipis – Garraf – 2017




Garraf

1-10 87,69% 78,97% 66,07% 83,48% 82,66% 83,95% 83,12%

11-50 86,21% 72,28% 92,31% 87,95% 84,24% 91,16% 88,14%

51-500 94,35% 78,03% 95,19% 91,78% 94,90% 96,17% 95,24%

>500 100,00% 85,81% 0,00% 98,00% 85,46% 92,62% 94,57%

60,00%

65,00%

70,00%

75,00%

80,00%

85,00%

90,00%

95,00%

100,00%

34

3 PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

En aquest capítol es presenta el procés de participació realitzat en el marc de l’elaboració del

Pacte per a l’Ocupació del Garraf. Amb l’objectiu d’enriquir la informació aportada per l’anàlisi de

les dades estadístiques, s’ha dut a terme un procés de participació ampli, incloent-hi a un gran

nombre d’actors de diversos tipus relacionats amb l’ocupació, la promoció econòmica, la formació

i altres àmbit específics d’interès per a la redacció del present Pacte.

El procés de participació es va realitzar entre el mes de novembre de 2017 i el mes de març de

2018. En aquest procés s’han realitzat un total de:

> 15 entrevistes individuals

> 8 sessions de treball específiques

> 1 presentació i enviament de qüestionari (amb 5 respostes)

A més de la informació d’interès recollida, el procés també ha permès implicar a tots els agents

participants en el disseny de les mesures del Pacte. D’aquesta manera es busca assegurar el seu

compromís i participació activa en el desplegament d’allò previst en el Pacte.

Així mateix, el procés de participació ha fomentat la generació de vincles entre els diferents

actors, la qual cosa afavoreix la correcta execució de les mesures plantejades més endavant, degut

als requeriment de coordinació i consens que comporten.

A continuació es recull el conjunt d’actors involucrats en el procés i el tipus de participació de cada

un d’ells.

35

Persona Entitat Tipus de participació Data

Alcaldessa Ajuntament de

Canyelles Entrevista 20/02/2018


Cubelles Entrevista 14/12/2017


Olivella Entrevista 28/11/2017

Alcaldessa Ajuntament de Sant

Pere de Ribes Entrevista 9/1/2018

Alcalde Ajuntament de Sitges Entrevista 15/1/2018


Vilanova i la Geltrú Entrevista 9/1/2018

Regidors i regidores d’ocupació i

promoció econòmica

Ajuntaments de: Canyelles, Cubelles,

Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges

Sessió de treball 1/12/2017 5/6/2018

Regidors d’ocupació i promoció econòmica

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Entrevista 9/2/2018

Presidenta Consell Comarcal del

Garraf Entrevista 7/3/2018

Agents polítics

Alcaldesses i alcalde dels 6

municipis

Regidors d’ocupació i promoció econòmica Vilanova i la Geltrú

Presidenta del Consell

Comarcal del Garraf

Regidors i regidores d’ocupació i

promoció econòmica

36


Personal tècnic d’ocupació i promoció

econòmica

Ajuntaments de: Canyelles, Cubelles,

Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova

i la Geltrú

Sessió de treball 27/11/2017

5/6/2018

Gerent i director RH Consorci Sanitari


Membres del GT Grup de treball del

PECT

Presentació i enviament de

qüestionari 2/2/2018

Personal tècnic

Ocupació i promoció econòmica dels 6

ajuntaments del Garraf

Agents

sociosanitaris

Consorci Sanitari del Garraf

Grup de treballdel PECT

37


Delegat Secretari general Vicepresidenta

Conseller delegat

CCOO UGT FEGP

NODE Garraf

Sessió de treball 27/11/2017 15/05/2018

Director Mancomunitat Penedès-Garraf

Entrevista 7/3/2018

Director gerent Fundació INFORM Entrevista 7/3/2018

Conseller delegat NODE Garraf Entrevista 12/3/2018

18/06/2018

Secretari general UGT Anoia, Alt Penedès Garraf

Entrevista 29/6/2018

Delegat CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia,


Director Escola Politècnica

d’Enginyeria Superior de Vilanova i la Geltrú

Entrevista 2/7/2018

Agents socials, econòmics i

altres

CCOOUGTFEGP

NODE Garraf

Fundació INFORM

Mancomunitat Penedès-Garraf

38


Directora aaaaaaaaaa

Director aaaaaaaaaa

Tutor de cicles Tècnic d’empresa Coordinador CFs Responsable RH

aaaaaaaaaa Orientadora educativa Orientador educatiu

Directora Tècnica

d’ensenyament

Escola Pia Vilanova i la Geltrú

Institut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Joaquim Mir EPSEVG – UPC

Institut Alexandre Galí British School of

Barcelona Institut Pla del Bosc Institut Baix a Mar

Institut Xaloc Ajuntament de Sant

Pere de Ribes

Sessió de treball 23/1/2018

16/07/2018

Agents

educatius

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria

Escola Pia Vilanova i la Geltrú

Institut Alexandre GalíInstitut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Joaquim Mir Institut Baix a Mar

Institut XalocBritish School of

Barcelona

Institut Pla del Bosc

Escola adults Sant Pere de Ribes

39

La diagnosi qualitativa fruit del procés de participació dut a terme es concreta en el següent DAFO:

DEB

ILIT

ATS

Manca de sol industrial. A més, el que hi ha és poc competitiu respecte al d’altres

comarques properes pel preu i la qualitat (naus més petites).

Economia profundament terciaritzada.

Comarca residencial.

Escassa oferta de treball qualificada.

Dificultat per retenir el talent a la comarca.

Precarietat laboral que es concreta en: salaris baixos, temporalitat, parcialitat i

estacionalitat.

Disparitat entre els nivells de qualificació exigits en ocupacions associades al

turisme (alt nivell d’idiomes) i les condicions laborals d’aquestes.

Nivell important d’autoocupació no desitjada. La comarca té un alt nivell

d’autoocupació, una part de la qual es deu a l’absència d’una alternativa

ocupacional desitjable com a assalariat o assalariada.

Pèrdua i estancament de l’oferta universitària.

Coordinació insuficient entre els diferents serveis locals d’ocupació i promoció

econòmica així com dels projectes que cada un porta a terme.

Dificultats per bastir una col·laboració efectiva entre els municipis de la comarca.

Dificultats per fixar una estratègia comarcal, que impedeix l’aprofitament de tots

els recursos disponibles i l’accés a convocatòries de subvencions.

Deficient xarxa de transport públic entre els municipis de la comarca que no

permet una comunicació adequada, afectant especialment als municipis

d’interior: Canyelles, Olivella i Sant Pere de Ribes.

Connexió deficient amb transport públic amb la comarca veïna del Penedès.

Alt preu dels peatges a la C-32.

Escassa prospecció i molt centrada en els municipis grans de la comarca.

Desconeixement de les empreses de l’oferta d’activitats que ofereixen els serveis

locals d’ocupació.

40

AM

ENA

CES

Manca d’unitat del territori.

Poc aprofitament dels recursos formatius de la comarca.

Escassa col·laboració i implicació del conjunt d’agents que actuen en el

desenvolupament econòmic de la comarca.

Alta estacionalitat del turisme i les activitats vinculades.

Escassa oferta de productes turístics complementaris.

Ús poc eficient dels recursos orientats a la gestió del mercat de treball comarcal.

Absència de relacions eficients i amb comarques veïnes com l’Alt Penedès.

Dificultats per desenvolupar estratègies comarcals que mobilitzin els recursos i

compromisos de tots els municipis de la comarca.

Certa inadequació de l’oferta formativa comarcal a les necessitats i demandes del

mercat de treball del territori.

FOR

TALE

SES

Bona ubicació geogràfica, proximitat a Barcelona.

Entorn territorial, qualitat paisatgística i climàtica, gastronomia, cultura.

Rellevància del turisme.

Bones comunicacions viàries (qualitat i velocitat de desplaçament).

Centres de formació de qualitat.

Universitat al territori (Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la

Geltrú (EPSEVG) – Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)).

Alta qualificació de la ciutadania (segona comarca de Catalunya amb més persones

amb títol universitari).

Possibilitats de generar ocupació en activitats associades al Parc del Garraf.

Diversitat municipal que permet la complementarietat.

Alta demanda de serveis d’atenció i cura a les persones.

Projecte planta biomassa a Sant Pere de Ribes.

41

OP

OR

TUN

ITA

TS

Finestra d’oportunitat política per la coordinació entre els sis municipis de la

comarca.

Possibilitat de treball conjunt amb comarques veïnes.

Voluntat de cooperació i participació en estratègies d’ocupació i promoció

econòmica d’àmbit comarcal per part de totes les entitats participants en el

procés de consulta.

Aposta territorial per la innovació sòcio-tecnològica en l’àmbit de la dependència,

que es concreta en el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT)

“Envelliment actiu i saludable i dependència”

Identificació dels sectors a potenciar: indústries culturals i creatives, nàutic, i

noves tecnologies.

Implicació i compromís dels agents educatius.

Franges de població amb alt nivell de renda.

Elevat nombre de persones residents amb edats avançades i nivells de renda alts

amb necessitats específiques d’atenció i cura.

Tradició de cooperació públic-privada

42

4 LÍNIES D’ACTUACIÓ I MESURES

En el present capítol es recullen les cinc línies d’actuació establertes en matèria d’ocupació al

Garraf en el període 2018-2020. Per cada línia d’actuació, es plantegen una sèrie de mesures

concretes. Per cada una de les 18 mesures, es defineix l’objectiu, es realitza una descripció i

s’indiquen: les entitats implicades en la seva execució; el calendari d’execució; i els aspectes a

avaluar. Aquestes línies i mesures són producte de l’anàlisi i el procés de participació realitzats

per a l’elaboració del Pacte.

Línia 1 - Ocupació - 7 mesures

Línia 2 - Innovació sòcio-tecnològica i ocupació en l'àmbit de la dependència - 2 mesures

Línia 3 - Formació - 7 mesures

Línia 4 - Retenció del talent - 1 mesura

Línia 5 - Emprenedoria - 1 mesura

43

Línia 1 - OCUPACIÓ

En aquesta secció es recullen el conjunt de mesures proposades d’àmbit estrictament ocupacional,

d’acord amb la informació recopilada al llarg del procés d’anàlisi del mercat de treball de la

comarca i del procés de participació.

Cada mesura es presenta en format de fitxa, que conté la informació esmentada a l’inici del

present capítol.

Mesura 1: Salari de referència en la gestió d'ofertes

Mesura 2: Incentius a les empreses

Mesura 3: Sistematització de la coordinació en les actuacions d’ocupació

Mesura 4: Clàusules socials i mediambientals

Mesura 5: Guia digital de recursos d’ocupació i formació

Mesura 6: Programa d’ocupació i formació per persones en situació d’atur de llarga durada

Mesura 7: Programa de reinserció per a persones majors de 45 anys

44

Mesura 1: Salari de referència en la gestió d’ofertes

Línia estratègica Ocupació

Objectiu i descripció

Aquesta mesura té com a objectiu l’establiment d’un salari de referència comarcal acordat

entre els agents polítics, socials i econòmics. El salari de referència, que de forma natural no pot

ser inferior a l’establert al conveni col·lectiu sectorial, serà el que s’utilitzarà per acceptar o no

la gestió d’ofertes d’ocupació en les borses de treball comarcals, de manera que només es

gestionin aquelles que arribin a aquest salari de referència.

Al llarg del procés de participació s’ha recollit com un dels principals problemes de la comarca

la precarietat laboral. Per aquesta raó, el conjunt d’agents implicats han mostrat la seva

determinació per impulsar mesures que lluitin contra la precarietat laboral.

L’establiment d’un salari de referència és una mesura que ja ha estat desenvolupada

prèviament amb èxit per altres agents públics. Un exemple és el de l’empresa municipal

Barcelona Activa, que ha establert un salari mínim de 1.000€/mes (13.062,72€/any). Totes les

empreses proveïdores han d’assegurar com a mínim aquestes condicions salarials per als seus

treballadors i treballadores. Així s’han aconseguit pujades salarials de l’entorn del 30% des de

la posada en marxa de la mesura.

El que es persegueix és assegurar que des de l’administració pública s’afavoreixen unes

condicions salarials dignes que redueixin la precarietat laboral.

Aquesta mesura es concreta en:

> L’elaboració d’un Protocol que fixi el salari de referència per la gestió d’ofertes

d’ocupació en les borses de treball comarcal. Aquest Protocol s’elaborarà mitjançant

la feina conjunta del Consell Comarcal del Garraf, els sis Ajuntaments de la comarca,

els agents socials i els agents econòmics, i haurà de comptar amb l’acord de tots els

agents implicats.

Aquest Protocol haurà de fixar el salari de referència que hauran de complir les ofertes

d’ocupació per tal de ser gestionades per les borses de treball comarcals, les quals

hauran de comprometre’s a seguir el Protocol.

> Per donar a conèixer aquest salari de referència, es podran dur a terme accions de

sensibilització i informació a empreses, entitats, etc., explicant la necessitat de

l’aplicació dels convenis que pertoquen i el seu impacte positiu en la dinamització de

l’economia i en la cohesió social, a través de jornades, taules rodones o díptics.

45

Durant el desplegament de la mesura es duran a terme les trobades entre els diferents agents

implicats per tal de teixir els acords necessaris i redactar el Protocol. També es duran a terme

les diferents accions de sensibilització i informació que es creguin necessàries per tal de posar

en coneixement d’empreses i entitats la importància d’aquesta mesura per lluitar contra la

precarietat laboral.

Entitats responsables

Consell Comarcal del Garraf

Agència de Desenvolupament NODE Garraf

Ajuntament de Canyelles

Ajuntament de Cubelles

Ajuntament d’Olivella

Ajuntament de Sant Pere de Ribes

Ajuntament de Sitges


Comissions Obreres del Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia –

Garraf

Unió General de Treballadors de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf

Federació Empresarial del Gran Penedès

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú –

Universitat Politècnica de Catalunya

Aspectes a avaluar

> Establiment d’un salari de referència comarcal

> Evolució de les ofertes gestionades per les borses de treball comarcals

> Nombre d’accions de sensibilització i informació celebrades

> Nombre d’empreses assistents a les accions de sensibilització i informació

> Valoració dels resultats de les accions de sensibilització i informació per part de les

empreses i administracions

46

Mesura 2: Incentius a les empreses



Aquesta mesura té com a objectiu la lluita contra la precarietat laboral i la millora de les

condicions laborals de les persones ocupades al Garraf així com el foment de la contractació a

persones que pertanyen a col·lectius amb especials dificultats per incorporar-se al mercat de

treball.

Per aconseguir aquest objectiu, els Ajuntaments de la comarca fixaran ajudes o incentius a les

empreses del seu territori a canvi de que aquestes contractin persones de col·lectius com ara:

dones, persones en situació d’atur de llarga durada, persones procedents de sectors

especialment afectats en la crisi, persones que hagin participat en programes de millora de

l’ocupabilitat, dones que pateixen alguna situació de violència de gènere, etc. i/o ofereixin

millors condicions laborals als seus treballadors i treballadores. Entre les possibles millores

que es podran produir es troben, entre d’altres:

> Ampliació de la durada dels contractes, fins a un any o indefinida

> Reducció de la parcialitat de les jornades

> Aplicació del conveni del sector pel que fa als salaris

> Millors perspectives de desenvolupament i promoció professionals

Aquests incentius podran prendre les següents formes:

> Ajudes. Les ajudes generalment prenen la forma de subvencions a les empreses per

diversos motius. En molts casos, les diferents administracions públiques ofereixen

ajudes per fomentar la creació d’empreses, el creixement d’aquestes, la innovació etc.

En aquest cas, el tipus d’ajuda ha d’anar dirigida al foment de la contractació, com per

exemple de persones de determinats col·lectius. Un exemple d’aquest tipus és la línia

de subvencions a empreses de Molins de Rei per a la contractació de persones en

situació d’atur (donant prioritat als col·lectius més afectats per la desocupació). Cada

contracte a temps complet està subvencionat amb 2.000 € sempre que es compleixi

amb el salari mínim establert a la convocatòria.

També podran anar dirigides al foment de la millora de les condicions laborals de

persones contractades.

47

> Incentius fiscals. Dins de les competències municipals es poden plantejar, per exemple,

bonificacions en l’IBI, condicionades a la contractació de persones de determinats

col·lectius i/o a la millora de les condicions laborals de les persones treballadores.

Aquells municipis que ja comptin amb mesures similars podran mantenir-les, modificar-les, o

ampliar-les. Per exemple, Sant Pere de Ribes compta amb un programa de subvencions per

fomentar la creació i millora d’activitats econòmiques, noves persones donades d’alta del règim

d’autònoms i per la innovació de les empreses. Si bé el programa no és estrictament

ocupacional, pot servir com a base per incloure-hi condicions del tipus que s’han plantejat.

Aquells que encara no en tenen, hauran d’incorporar el tipus d’incentius que s’adapti millor a

les seves circumstàncies. Un dels condicionants per rebre l’ajut o ser beneficiari de l’incentiu

fiscal podria ser el compliment de les empreses amb el salari de referència comarcal.

Per fer partícips a les empreses i donar a conèixer aquesta línia de suport a la contractació i a

la millora de les condicions laborals, es podran dur a terme diferents actuacions, entre les quals

es troben: fòrums / jornades, rodes de premsa, informació a les webs i altres accions de difusió.

La mesura comptarà amb les següents fases:

> Anàlisi del tipus d’incentius més favorable per a cada municipi

> Implementació de la línia de suport escollida

> Posada en coneixement de les empreses

> Avaluació de l’impacte











Garraf






48

Aspectes a avaluar

> Tipus d’incentius a cada municipi

> Evolució de la contractació de col·lectius amb especials dificultats per accedir al mercat

de treball

> Evolució de les condicions laborals de persones ocupades

49

Mesura 3: Sistematització de la coordinació en les actuacions d’ocupació



L’objectiu d’aquesta mesura és optimitzar la feina dels diferents serveis d’ocupació de la

comarca i es concreta en dues vessants:

> Elaboració d’un protocol de gestió i coordinació entre les borses públiques de gestió

de les ofertes d’ocupació a nivell comarcal. En aquest protocol s’hauria de regular la

gestió compartida de les ofertes d’ocupació a nivell comarcal, de forma que, des del

primer moment de gestió de l’oferta, es busquin persones candidates en el conjunt de

la comarca i aquesta es consideri com un mercat de treball únic, independentment del

municipi on cada persona resideixi.

Aquest protocol té com a objectiu assegurar la major eficàcia possible en la gestió

d’ofertes d’ocupació del conjunt de la comarca i la igualtat d’oportunitats en l’accés a

aquestes ofertes per part del conjunt de la ciutadania del Garraf. Per aconseguir-ho,

cada oferta rebuda per una de les borses de treball públiques serà comunicada a la

resta i publicada per totes elles. Així es fomentarà la mobilitat de les persones

treballadores entre els diferents municipis de la comarca, el millor aprofitament dels

recursos humans presents a la comarca, i la creació d’un mercat de treball únic al

Garraf.

> Sistematització de la presa de decisions sobre les accions ocupacionals que s’han de

gestionar en el territori. En aquest sentit, caldrà elaborar un document que reculli el

sistema de consulta i de presa de decisions sobre les accions ocupacionals que es

vulguin desenvolupar en el territori. Aquesta presa de decisions haurà de passar pels

òrgans de governança del Pacte, de manera que la sistematització ajudi a avançar en

les formes de treball que requereix el nou marc legal del sistema d’ocupació de

Catalunya (Llei 13/2015, de 9 de juliol), que estableix en el seu article 15 la concertació

territorial com a element facilitador de la coordinació i la integració de les actuacions

ocupacionals.

Durant el procés participatiu es va posar de manifest la dificultat dels municipis de la

comarca per presentar-se a diferents convocatòries de subvencions de manera

individual. Aquesta sistematització permetrà conjuminar esforços i aprofitar les

potencialitats del conjunt del territori per augmentar i millorar les diverses accions

ocupacionals que es vulguin dur a terme.

Entitats responsables Consell Comarcal del Garraf

50









Garraf






Aspectes a avaluar

> Establiment d’un protocol comarcal de coordinació de les borses de treball

> Establiment d’un acord per a la presa de decisions que permeti la implementació i la

sostenibilitat de les estratègies territorials

> Generació d’experiència i aprenentatge a través de la coordinació entre els diferents

equips tècnics d’ocupació

> Evolució del nombre de convocatòries en què la comarca es presenta

51

Mesura 4: Clàusules socials i mediambientals



Aquesta mesura té com a objectiu acabar amb l’exclusivitat determinant del requisit econòmic

respecte al factor preu en els plecs de licitació i la definició i implementació de clàusules socials

i mediambientals en la contractació pública de la comarca. Cal tenir en compte que les

administracions públiques són un dels principals ocupadors a la comarca i que han de ser

l’exemple d’una ocupació de qualitat. Per tal d’aprofitar aquesta circumstància i afavorir

l’equitat social i la sostenibilitat mediambiental, es busca l’establiment i implementació d’un

catàleg consensuat de mesures de clàusules socials i mediambientals per a la contractació

pública de persones, béns i serveis al conjunt de la comarca. Aquest catàleg haurà d’estar

d’acord amb la normativa vigent que regula la contractació pública.

Es considera que les administracions públiques han de ser impulsores de la justícia social i de la

sostenibilitat mediambiental i que una de les principals eines amb què compten per fer-ho és

la contractació pública.

Per tal d’aprofitar al màxim aquest instrument i per assegurar l’èxit d’aquesta mesura, el catàleg

que s’estableixi haurà de comptar amb l’acord de les diferents administracions públiques de la

comarca i amb el compromís d’implementació per part de totes elles.

Aquest tipus de catàlegs de clàusules socials i mediambientals en la contractació pública ja es

troben en desplegament en altres administracions públiques del territori català, com és el cas

de l’Ajuntament de Barcelona. A la seva Guia de Contractació Pública Social es troben, per

exemple, clàusules com la consideració de l’estabilitat de la plantilla que executarà el contracte

públic (contractació indefinida) o la millora salarial respecte al conveni d’aplicació de la

mateixa. A la Guia de Contractació Pública Ambiental hi ha clàusules com la introducció

d’aliments bàsics i manufacturats d’agricultura ecològica i de comerç just, o la reducció del

consum d’energia associat a l’ús dels equips informàtics, entre d’altres.

Per tant, entre les clàusules socials que es podrien considerar, hi ha les següents:

> Compliment amb les obligacions i condicions del conveni sectorial de referència

> Disposar de plans d’igualtat, o el seu defecte, que la plantilla compleix la llei

d’igualtat efectiva entre homes i dones.

> Disposar d’un protocol d’assetjament sexual o por raó de sexe.

> Complir la llei de l’ISMI.

52

> Contractació de persones amb risc d’exclusió social (dones, persones en situació d’atur

de llarga durada, persones joves, persones majors de 45 anys, persones amb malalties

mentals, persones amb diversitat funcional, persones sense ingressos o persones en

programes de millora de l’ocupabilitat del Consell Comarcal del Garraf).

> Contractació de persones d’acord amb el salari de referència comarcal o d’empreses

la plantilla de les quals compleixi amb aquest salari de referència.

> Contractació d’empreses que assegurin l’estabilitat de les seves plantilles mitjançant

contractes indefinits.

Entre les clàusules mediambientals, hi ha les següents:

> Contractació d’empreses amb productes km. 0.

> Contractació d’empreses que usen vehicles de poques emissions pels desplaçaments.

> Contractació d’empreses que usen articles, materials i productes ecològics en les

activitats associades al servei.

> Contractació d’empreses la maquinària de la qual augmenti l’eficiència energètica.











Garraf






Aspectes a avaluar

> Participació en el procés de definició del catàleg de clàusules socials i mediambientals

> Establiment d’un catàleg de clàusules socials i mediambientals

> Avaluació de la viabilitat de la implementació del catàleg

> Implementació per part dels diferents agents públics de la comarca

53

Mesura 5: Guia digital de recursos d’ocupació i formació



Aquesta mesura té com a objectiu la millora de la informació i dels canals de comunicació sobre

els recursos d’ocupació i formació que hi ha al conjunt de la comarca, assegurant una millor

accessibilitat independentment del mitjà usat per buscar la informació i del municipi on es

resideixi.

Per tal d’aconseguir-ho, es proposa la creació d’una guia que reculli el conjunt de recursos

d’ocupació i formació a la comarca. Aquesta guia permetria visualitzar a:

> les persones usuàries,

> les empreses, i

> les entitats que gestionen recursos de formació i ocupació

el conjunt d’activitats que es duen a terme a cada municipi de la comarca.

La mesura consisteix en la creació d’un aplicatiu/guia que aparegui a la pàgina principal de les

webs de tots els actors comarcals que desenvolupen actuacions d’ocupació i formació. Les

persones usuàries podran trobar la mateixa informació independentment de la porta d’entrada.

A través de l’aplicatiu es podrà obtenir informació sobre totes les actuacions ocupacionals i

formatives que es duen a terme a la comarca, tant aquelles del Pacte com les que cada operador

realitza. El que es busca és fer accessible el conjunt de l’oferta ocupacional i formativa a tota

la població del Garraf.

Aquesta mesura permetrà oferir una visió genèrica / comarcal de les actuacions que es

desenvolupen en el territori. També fomentarà un major i millor ús dels recursos disponibles

per part de les persones de la comarca.

Cada actor s’haurà de comprometre a incorporar l’aplicatiu en un lloc visible de la seva pàgina

web, així com de mantenir actualitzats els recursos propis. En el cas de les actuacions del Pacte,

l’organisme encarregat de l’actualització serà el Consell Comarcal del Garraf.







54





Garraf






Aspectes a avaluar

> Generació de l’aplicatiu

> Incorporació de l’aplicatiu en les webs de tots els agents comarcals

> Actualització de la informació per part de cada agent implicat

> Evolució del nombre de persones ateses pels serveis d’ocupació

> Evolució del nombre de persones inscrites a accions formatives i ocupacionals en

centres comarcals

55

Mesura 6: Programa d’ocupació i formació per persones en situació d’atur de llarga durada



Aquesta mesura té com a objectiu donar resposta a un dels col·lectius detectats com a clau en

la intervenció al llarg del procés de participació: el de persones en situació d’atur de llarga

durada. Segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu, a data de desembre de

2017, el percentatge d’atur registrat de llarga durada al Garraf era del 41,4%, 1,6 punts

percentuals major que al conjunt de Catalunya (39,8%). Per tant, es considera molt important

dur a terme un programa específic per aquest col·lectiu, per millorar les seves baixes

expectatives d’inserció i tractar d’apropar-se a les dades a nivell català.

Aquest programa contempla la formació i contractació de persones en un determinat lloc de

treball durant un mínim de 6 mesos així com l’acompanyament a la inserció en un mercat no

protegit una vegada finalitzat. També inclou orientació i acompanyament durant tota la durada

del programa així com prospecció d’empreses que puguin, eventualment, contractar a les

persones participants un cop hagi finalitzat el programa.

Està adreçat a persones en situació d’atur de llarga durada, amb baixa qualificació i amb baixes

expectatives d’inserció (moltes d’elles ocupades a la construcció abans de la crisi). Com ja s’ha

esmentat, durant el procés de participació es va posar de manifest les especials dificultats

d’aquest col·lectiu i la necessitat de buscar mesures concretes que milloressin les seves

expectatives laborals.

Com a possibles àmbits per a la formació i contractació es proposen dos que han sorgit al procés

de participació:

> Àmbit de la protecció i conservació de la massa forestal, aprofitant el potencial de

generació d’ocupació del Parc del Garraf.

> Àmbit del manteniment de vivers i jardins, que pot oferir sortides professionals en

urbanitzacions o la venda especialitzada.

La formació haurà d’estar vinculada al contracte de treball posterior i podrà ser a mida o de

Certificat de Professionalitat. Per una banda, la formació a mida permet una major adaptació

a les circumstàncies de les persones participants, major llibertat a l’hora de dissenyar els

continguts i major possibilitat de donar resposta a les necessitats de les empreses que

potencialment podrien contractar a les persones participants. Per l’altra, el Certificat de

Professionalitat permet l’obtenció d’un títol reglat i la possibilitat d’accedir a un altre certificat

de nivell superior de la mateixa família professional.

56

La contractació serà subvencionada al 100% i es podrà explorar la possibilitat de demanar a les

empreses un percentatge mínim de contractació en acabar el programa i/o oferir primes a la

contractació posterior al programa.

Un exemple de programa similar és el 30 plus. En aquest cas, no és requisit estar en situació

d’atur de llarga durada sinó tenir més de 30 anys i, preferentment, entre 30 i 45 i amb baix nivell

formatiu. El programa inclou orientació / acompanyament, prospecció, formació (d’un mínim

de 60 hores i un màxim de 150, amb l’excepció que aquesta sigui un Certificat de

Professionalitat), i experiència professional mitjançant contracte laboral (d’un mínim de 6

mesos i un màxim de 9).











Garraf






Aspectes a avaluar

> Percentatge d’assistència

> Millora de l’ocupabilitat de les persones participants

> Grau i tipus d’inserció de les persones participants

> Evolució de l’atur registrat de llarga durada a la comarca

57

Mesura 7: Programa de reinserció per a persones majors de 45 anys en situació d’atur



Aquesta mesura té com a objectiu donar resposta a les necessitats ocupacionals del col·lectiu

més afectat per l’atur a la comarca: el de persones majors de 45 anys. Com s’ha detectat a

l’anàlisi del mercat de treball comarcal, les persones majors de 45 anys representen un 55,04%

del total de l’atur registrat. A més, són el grup d’edat amb una contractació més baixa al llarg

de l’any 2017, representant un 23,67% del total. Aquestes dades demostren que aquest

col·lectiu té moltes dificultats per inserir-se al mercat laboral degut a l’element cultural

d’aquest de rebutjar de manera sistemàtica persones grans per una sèrie de prejudicis.

Per tant, es considera un grup clau en la intervenció i es proposa un programa

d’acompanyament intensiu a la inserció laboral que comptarà amb:

> Servei específic i individualitzat d’orientació i acompanyament a la inserció: cada

persona participant serà assignada un tutor o tutora, amb qui pactarà un itinerari

d’inserció amb fites i calendari.

> Contractació pública d’entre 6 i 9 mesos adreçada a l’adquisició de competències

professionalitzadores i hàbits laborals (horaris, rutines, etc.).

> Formació en competències transversals, com ara:

o Accions formatives en TIC

o Sessions per potenciar l’autoestima i les habilitats socials

o Sessions sobre tècniques de cerca de feina (CV, carta de presentació,

entrevista, autocandidatura)

o Sessions sobre canals de cerca de feina (pàgines web, portals de feina, ETTs,

agències de col·locació, SOC)

o Sessions per posar en pràctica competències com el treball en equip, la

iniciativa, l’autoconfiança, etc.

A més, el programa preveu la prospecció de empreses que puguin, eventualment, contractar a

les persones participants una vegada acabi el programa.

També es planteja l’opció d’incorporar incentius a les empreses per contractar persones

participants en aquest programa.


58









Garraf






Aspectes a avaluar

> Percentatge d’assistència

> Millora de l’ocupabilitat de les persones majors de 45 anys en situació d’atur

> Evolució de l’atur i la contractació de persones majors de 45 anys

59

Línia 2 – INNOVACIÓ SÒCIO-TECNOLÒGICA I OCUPACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA DEPENDÈNCIA

En aquesta secció es recullen les mesures proposades en la línia d’innovació sòcio-tecnològica i

ocupació en l’àmbit de la dependència, d’acord amb la informació recollida al procés de

participació. Aquesta línia es considera clau per al foment de l’ocupació a la comarca tenint en

compte el potencial de l’àmbit i la trajectòria ja recorreguda a partir del projecte “Envelliment

actiu i saludable i dependència”, aprovat a la darrera convocatòria de Projectes d’Especialització i

Competitivitat Territorial (PECT).


present capítol.

Mesura 1: Grup de treball i informe sobre oportunitats d'ocupació i formació

Mesura 2: Oferta formativa en l'àmbit de la tecnologia i la dependència

60

Mesura 1: Grup de treball i informe sobre oportunitats d’ocupació i formació

Línia estratègica Innovació social: dependència, tecnologia i innovació


El Consell Comarcal del Garraf vol aprofitar la capacitat de la comarca de generar oportunitats

laborals en l’àmbit de la dependència, associada a la innovació social i tecnològica. El Garraf

compta amb diversos centres de recerca i innovació dedicats a l’àmbit de la dependència. A

més, compta amb:

> la Universitat Politècnica de Catalunya,

> un percentatge elevat de població amb titulació universitària, una gran part de la qual

treballa fora de la comarca,

> una important demanda de serveis en l’àmbit de la dependència com a conseqüència

de l’envelliment de la població.

En aquest sentit, es proposa la present mesura amb l’objectiu d’impulsar i complementar

l’Estratègia comarcal de suport a la dependència concretada en el projecte “Envelliment actiu

i saludable i dependència”, aprovat a la darrera convocatòria de Projectes d’Especialització i

Competitivitat Territorial (PECT). Aquest objectiu es concreta en la identificació de:

> les oportunitats d’ocupació en el sector de la tecnologia i la dependència,

> les necessitats de formació en el sector de la tecnologia i la dependència,

> els perfils professionals requerits per les empreses d’aquests sectors.

Per tal d’aconseguir-ho, es constituirà un grup de treball per identificar i desenvolupar

actuacions d’innovació social i tecnològica en l’àmbit de la dependència que contribueixin a

generar ocupació de qualitat, millorar l’ocupabilitat i les oportunitats d’ocupació de les

persones en situació d’atur de la comarca i a dinamitzar el mercat de treball comarcal.

El grup estarà constituït per persones representants de les entitats públiques i privades que

han participat en el desenvolupament del projecte “Envelliment actiu i saludable i

dependència”, així com altres que puguin fer aportacions de valor als objectius plantejats. El

treball del grup es concretarà en l’elaboració d’un informe que contindrà:

> Identificació de noves competències que hagin d’adquirir els perfils professionals ja

existents a l’àmbit de la dependència: treballadors/es socials, educadors/es socials,

animadors/es socials, integradors/es socials, psicòlegs/ues, pedagogs/ues, etc.

> Detecció de nous perfils professionals requerits a l’àmbit.

61

> Exploració de necessitats formatives corresponents a les noves competències i als nous

perfils identificats.

> Proposició d’actuacions concretes a desenvolupar per explotar el potencial d’ocupació

de l’àmbit.

A més, el grup haurà de posar en marxa alguna o algunes de les mesures proposades a

l’informe.

Les conclusions de l’informe permetran el desenvolupament de la segona mesura d’aquesta

línia: oferta formativa en l’àmbit de la tecnologia i la dependència.











Garraf






Aspectes a avaluar

> Participació per la realització de l’informe

> Conclusions de l’informe

62

Mesura 2: Oferta formativa en l’àmbit de la tecnologia i la dependència

Línia estratègica Innovació social: dependència, tecnologia i ocupació


Aquesta mesura té com a objectiu reforçar l’oferta formativa ja existent en l’àmbit de la

tecnologia i la dependència així com crear-ne de nova.

La mesura s’emmarca en el projecte “Envelliment actiu i saludable i dependència”, inspirador

de la present línia d’actuació. Tenint en compte les conclusions de l’informe redactat en el

desplegament de la primera mesura, s’elaborarà un catàleg d’actuacions formatives

necessàries en l’àmbit de la tecnologia i la dependència. Aquest catàleg haurà de contenir:

> Un recull del conjunt d’actuacions formatives en l’àmbit de la tecnologia i la

dependència que es duen a terme actualment a la comarca.

> Un acaro entre les actuacions formatives existents i les necessitats formatives

detectades a l’informe de la mesura 1.

> Una proposta d’actuacions formatives en l’àmbit de la tecnologia i la dependència a

nivell comarcal, tenint en compte: les necessitats, els recursos disponibles, les

prioritats, i la cerca d’una distribució territorial equilibrada.

L’elaboració del catàleg correrà a càrrec d’un equip conformat per personal del Consell

Comarcal del Garraf i el Consell de la formació del Garraf (de nova creació – línia 3, mesura 1

del present Pacte).

A priori, es preveuen els següents tipus d’actuacions formatives, recollides al llarg del procés de

participació:

> Formació ocupacional

> Formació professionalitzadora

> Formació complementària

> Formació a mida de les necessitats de les empreses

> Formació amb compromís de contractació

La implementació de la nova oferta formativa haurà d’aprofitar aquells centres ja existents,

especialment l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú – UPC. En cas de

necessitat de trobar nous espais, s’ha de tenir en compte l’estudi de polígons buits realitzat per

l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf així com la voluntat de l’Ajuntament d’Olivella

63

d’acollir un nou centre de formació d’àmbit comarcal especialitzat en atenció i cures a les

persones.











Garraf






Aspectes a avaluar

> Catàleg de formació en el sector de la tecnologia i la dependència

> Reforç de l’oferta formativa actual en l’àmbit de la tecnologia i la dependència

> Nombre de noves actuacions formatives en l’àmbit de la tecnologia i la dependència

> Varietat formativa

> Distribució dels centres formatius a la comarca

64

Línia 3 - FORMACIÓ

En aquesta secció es recullen les mesures proposades dins de la línia de formació, un dels pilars

fonamentals per al foment de l’ocupació a la comarca. El procés de participació en general i, la

sessió de treball específica amb els agents educatius de la comarca en concret, inspiren el conjunt

de mesures proposades.


present capítol.

Mesura 1: Creació del Consell de la formació del Garraf

Mesura 2: Sistema d’incentius o ajudes econòmiques per facilitar els desplaçaments

Mesura 3: Creació d’una borsa comarcal d’empreses que ofereixen pràctiques

Mesura 4: Foment de les vocacions científic-tecnològiques

Mesura 5: Fer propostes per a l'actualització i adequació de l’oferta formativa

Mesura 6: Transicions escola – treball

Mesura 7: Anglès transversal en formació per a l’ocupació

65

Mesura 1: Creació del Consell de la formació del Garraf

Línia estratègica Formació


L’objectiu d’aquesta mesura és la creació del Consell de la formació del Garraf.

Al llarg del procés de participació s’ha detectat que, en l’actualitat, hi ha una manca de

coneixement i relació entre els diferents centres de formació del territori i entre aquests i les

regidories d’ocupació i promoció econòmica. Aquesta situació provoca una falta de coherència

entre les accions formatives dutes a terme en el territori i els objectius establerts per les

regidories d’ocupació i promoció econòmica dels diferents ajuntaments de la comarca.

El que es busca amb aquest Consell de la formació és que esdevingui un espai de trobada des

del qual es fomenti l’harmonització entre les necessitats detectades des del punt de vista

d’ocupació i promoció econòmica i les línies formatives a desenvolupar per part dels centres

educatius / formatius.

La primera fase d’aquesta mesura serà la creació formal del Consell i la redacció dels estatuts

pels quals es regirà. En ells, es recolliran les seves funcions i els seus membres.

A priori, es considera que seran funcions pròpies del Consell:

> Identificar les necessitats formatives de la comarca

> Fer propostes d’ordenació de les actuacions formatives

> Coordinar l’oferta formativa comarcal

> Validar les propostes dels diferents actors en el sistema de formació reglada i el de

formació ocupacional

> Funcionar com a fòrum d’intercanvi i anàlisi i tenir capacitat d’articular propostes

Un cop es posi en marxa, el Consell haurà d’esdevenir un espai comarcal de coordinació i

intercanvi entre membres del sector educatiu, i les regidories d’educació / ensenyament,

ocupació i promoció econòmica, sindicats i agents econòmics participants del Pacte. Això

permetrà l’harmonització entre les necessitats detectades des del punt de vista d’ocupació i

promoció econòmica i les línies formatives a desenvolupar per part dels centres educatius /

formatius.

Alguns dels objectius de tipus operatiu del Consell, detectats al llarg del procés de participació,

seran:

66

> Fomentar i facilitar la transició dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) als Cicles

Formatius de Grau Superior (CFGS)

> Vertebrar una comunicació fluida entre la UPC i les empreses del territori











Garraf






Aspectes a avaluar

> Grau de participació i implicació dels membres

> Harmonització entre necessitats d’ocupació i línies formatives

> Creació de sinèrgies entre els diferents agents implicats

67

Mesura 2: Sistema d’incentius o ajudes econòmiques per facilitar els desplaçaments



Aquesta mesura té com a objectiu assegurar que tota l’oferta formativa impartida en els

diferents municipis de la comarca sigui igualment accessible per a totes les persones del Garraf,

sense perjudici del municipi on resideixin. És per això que es crearà un sistema d’incentius o

ajudes econòmiques al desplaçament intermunicipal per les persones que rebin una formació

en un municipi diferent al qual hi resideixen.

Al llarg del procés de participació s’ha posat de manifest que l’oferta formativa de la comarca

es troba molt concentrada en els tres municipis més grans. Aquest fet posa en una situació de

desavantatge comparatiu a les persones residents en els tres municipis més petits. A més, els

tres municipis més grans estan molt millor connectats per transport públic entre ells que els

més petits. Com a conseqüència, les persones residents en els municipis més petits compten

amb dificultats afegides per accedir a les formacions que s’imparteixen a la resta de la comarca.

Per tal de trencar aquest desavantatge comparatiu i fomentar la igualtat d’oportunitats en

l’accés a la formació entre el conjunt de la població de la comarca, es proposa crear un sistema

d’incentius o ajudes econòmiques per facilitar els desplaçaments de les persones que vulguin

participar d’alguna acció formativa en un municipi diferent al seu.

Pel correcte funcionament d’aquest sistema, tots els actors municipals, tant públics com privats,

que ofereixen accions ocupacionals i formatives s’hauran de comprometre a acceptar persones

resident a un municipi diferent al qual s’hi imparteixen les accions formatives.

A més, els incentius hauran de permetre un desplaçament efectiu. Ateses les deficiències del

transport públic pel que fa als desplaçaments intra-comarcals, caldrà trobar solucions que vagin

més enllà de subvencionar l’adquisició d’un títol de transport públic. Es proposa com a

alternativa el suport a la gestió d’un sistema de cotxe compartit.

Es proposa el desplegament d’una prova pilot, que pot tenir continuïtat un cop testada i

avaluada, i incorporant les modificacions que es considerin necessàries per una millor eficàcia i

eficiència.







68





Garraf






Aspectes a avaluar

> Evolució del nombre de persones residents a la comarca que participen en cursos i

accions formatives (i desagregació per municipis)

> Millora de la mobilitat de les persones arreu de la comarca

> Reducció del desavantatge comparatiu entre les persones del diferents municipis

69

Mesura 3: Creació d’una borsa comarcal d’empreses que ofereixen pràctiques



Aquesta mesura té com a objectius:

> El foment de l’accés als cursos i les accions formatives dels diferents centres de la

comarca.

> La millora de l’accessibilitat a l’oferta de pràctiques al conjunt de la població del Garraf,

independentment del municipi on hi resideixin.

Per tal d’assolir els esmentats objectius, es proposa la creació d’una borsa comarcal d’empreses

que ofereixen pràctiques, de manera que la informació sobre el conjunt d’ofertes de pràctiques

que hi ha al Garraf sigui fàcilment accessible tant per als centres de formació com per a les seves

persones usuàries. En cap cas les pràctiques han de ser per substituir llocs de treball ordinaris i

l’alumnat no ha d’assumir el cost del transport.

Per una banda, aquesta informació pot ajudar als centres de formació a captar persones

usuàries. Un catàleg ampli d’oferta de pràctiques és un element clau per als centres com a

atractiu per a potencials usuaris i usuàries. A més, els centres funcionarien com agent derivador

de persones des dels seus cursos i accions formatives a les pràctiques.

Per l’altra, i de manera complementària a la mesura anterior, aquesta borsa permet a les

persones interessades en realitzar pràctiques accedir a la informació del conjunt de l’oferta del

territori, millorant l’accessibilitat al conjunt de la població independentment del seu municipi

de residència.

A més, aquesta mesura també incideix positivament en l’estratègia de crear un únic col·lectiu

de persones candidates i un únic mercat de treball a la comarca, impulsada per altres mesures

del Pacte com la 1, 3, i 5 de la línia d’ocupació.

La primera tasca per al correcte desenvolupament d’aquesta mesura serà la realització d’una

prospecció de les empreses de la comarca que ofereixen pràctiques pels diferents tipus

d’alumnes que hi ha (formació reglada i formació ocupacional). A partir d’aquí, es crearà la borsa

comarcal amb totes les ofertes de pràctiques.

Per augmentar la seva accessibilitat, a l’igual que en el cas de la guia digital de recursos

d’ocupació i formació (Línia 1 – Mesura 5), s’haurà de poder accedir a la borsa a través de la

pàgina web de tots els actors comarcals que desenvolupen actuacions d’ocupació i formació.


70









Garraf






Aspectes a avaluar

> Nombre d’ofertes de pràctiques a la borsa comarcal

> Accés en igualtat de condicions per a les persones dels sis municipis de la comarca

71

Mesura 4: Foment de les vocacions científic-tecnològiques



L’objectiu d’aquesta mesura es concreta en dues vessants:

> Fomentar l’interès dels i les estudiants en els estudis científic-tecnològics

> De manera particular, fomentar les vocacions científic-tecnològiques en les noies

Al llarg del procés de participació i, concretament, a la sessió de treball amb els agents

educatius, s’ha posat de manifest el baix nombre d’estudiants al Batxillerat científic-tecnològic

a la comarca i, conseqüentment, a la UPC. Es busca que aquest recurs present a la comarca

pugui ser aprofitat per més persones del territori.

A més, es detecta un fort biaix de gènere, amb un percentatge de dones estudiants del

Batxillerat científic-tecnològic i a la UPC molt menor que d’homes. Per tant, per tal d’impulsar

la igualtat d’oportunitats i tractar de revertir la masculinització de l’àmbit, la mesura incorpora

una vessant específica per donar resposta a aquesta circumstància.

Per assolir el primer objectiu, es duran a terme les següents accions:

> Xerrades en instituts de secundària (1er i 2n)

> Suport als equips docents de 1er i 2n d’ESO

> Suport als equips tutors i orientadors de 3er i 4t d’ESO perquè coneguin els perfils

professionals de l’àmbit científic-tecnològic i els puguin presentar als i les alumnes

> Visites a empreses tecnològiques i UPC per part dels i les alumnes de 3er i 4t d’ESO.

Per assolir-ne el segon, a més de les accions ja esmentades, es durà a terme algun projecte

concret, com ara accions de sensibilització a 3er i 4t d’ESO amb exemples presencials o en vídeo

de dones que treballen en l’àmbit, explicant les seves experiències.

De manera complementària a les accions plantejades, i després d’haver-se recollit durant el

procés de participació, es pot avaluar la possibilitat d’establir connexions amb les indústries

culturals i creatives (un dels sectors a impulsar en la comarca per les seves potencialitats) per

tal que aquestes creïn material audiovisual de divers tipus que ajudi a augmentar les vocacions

científic-tecnològiques, particularment entre les noies. El material utilitzat haurà de ser

consensuat entre els agents del Pacte.



72








Garraf






Aspectes a avaluar

> Nombre i tipus d’accions dutes a terme

> Nombre i tipus d’accions específiques per a noies dutes a terme

> Evolució del nombre de persones en el Batxillerat científic-tecnològic i graus de la UPC

> Evolució del nombre de noies en el Batxillerat científic-tecnològic i graus de la UPC

73

Mesura 5: Fer propostes per a l’actualització i adequació de l’oferta formativa



L’objectiu d’aquesta mesura és donar resposta a les demandes formatives detectades durant

el procés de participació per a l’elaboració del Pacte. La proposta que es fa a continuació haurà

de ser valorada i validada pel Consell de la formació del Garraf.

S’ha detectat una demanda d’augment de l’oferta formativa en els següents àmbits:

> TIC: completar la família de cicles formatius amb el CFGS Desenvolupament

d’Aplicacions Multiplataforma. Els tres que ja s’imparteixen a la comarca són: CFGM

Sistemes microinformàtics i Xarxes, CFGS Administració de Sistemes Informàtics i Xarxes

(ASIX), i CFGS Desenvolupament i Administració de pàgines Web (DAW).

> Indústria 4.0: la formació ha d’impulsar l’establiment d’empreses d’aquest àmbit a la

comarca, fomentat una ocupació de qualitat gràcies a ser empreses que generen

productes d’alt valor afegit.

> Indústries culturals i creatives: es tracta d’un àmbit a potenciar a la comarca degut a la

infraestructura ja existent (com el Centre d’Empreses Creatives de Sitges), a l’impuls

que està rebent per part de les administracions públiques i el potencial de generació

d’ocupació que té.

> Sostenibilitat energètica: aquest àmbit és clau per diversos municipis de la comarca,

especialment Sant Pere de Ribes, que està desenvolupant un projecte que inclou la

construcció d’una planta de biomassa.

> Turisme sostenible: aquest àmbit busca aprofitar les potencialitats de generació

d’ocupació del Parc del Garraf (rutes, senderisme, experiències, masies, etc.).

> Sector nàutic: aprofitar les oportunitats d’ocupació que genera la costa impulsant

accions formatives vinculades a ocupacions actuals o potencials d’aquest sector.

> Emprenedoria i empresa: al llarg del procés de participació es posa de manifest la

rellevància de l’autoocupació a la comarca. A la vegada, existeix certa preocupació

perquè una part de les persones que opten per l’autoocupació ho fan per l’absència de

cap altra alternativa i tenen una manca de coneixements que, en molts casos, els

impedeix l’èxit. Per tal d’impulsar una emprenedoria de qualitat i amb les eines

adequades perquè sigui exitosa, es proposa formació en aquest àmbit.

74

> Arts i oficis: aprofitar el marc del programa “Oficis retrobats”, desenvolupat pel Centre

de Qualificació Professional d’Oficis Artesans de Canyelles.

Es posa especial èmfasi en dos tipus de formació:

> Formació dual: consisteix en combinar la formació teòrica-pràctica rebuda a un centre

educatiu amb l’activitat pràctica a un centre de treball. Es considera que aquest tipus

de formació és més atractiva per a les potencials persones usuàries i augmenta les seves

possibilitats d’inserció posteriors.

> Formació a mida de les necessitats de les empreses: aquest tipus de formació, amb

programes dissenyat a mida de les necessitats de les empreses generen una alta

probabilitat d’inserció, en poder-se pactar amb les pròpies empreses un percentatge

mínim de contractació de les persones que participin en el curs.

La creació de la nova oferta formativa haurà d’aprofitar aquells centres ja existents. En cas de

necessitat de trobar nous espais, s’ha de tenir en compte l’estudi de polígons buits realitzat per

l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf. Es podria aprofitar algun d’aquests polígons per

crear un centre de formació de referència a la comarca amb diverses línies formatives. La

proximitat amb les empreses també pot ajudar la formació dual, la formació a mida i la

formació amb pràctiques.










Comissions Obreres del Baix Llobregat– Alt Penedès – Anoia –

Garraf






Aspectes a avaluar

> Viabilitat segons el Consell de la formació del Garraf de les diferents demandes

recollides

75

> Evolució del nombre i tipus de cursos i accions formatives en els àmbits esmentats

> Foment de la col·laboració amb les empreses del territori

76

Mesura 6: Transicions escola – treball



L’objectiu d’aquesta mesura és donar serveis que facilitin les transicions del sistema educatiu

al sistema laboral.

Segons l’anàlisi del mercat laboral comarcal, el col·lectiu de persones menors de 30 anys és el

que menor pes té sobre el total de l’atur registrat: 13,3%. A més, les dades de contractació de

l’any 2017 mostren que el 38,02% del total de contractes es van signar a persones joves, dada

molt propera al 38,17% de la franja de persones entre 30 i 44 anys i amb una tendència creixent.

No obstant això, els i les joves estan més afectats per la temporalitat (90,89%), gairebé tres

punts per sobre de la temporalitat de les altres dues franges d’edat.

Així mateix, durant el procés de participació, s’identifiquen dos grups de persones joves amb

necessitats de suport i acompanyament en la seva transició del sistema educatiu al sistema

laboral:

> Persones joves amb bona qualificació que inicien el seu camí professional

> Persones joves amb baixa qualificació o estudis no completats

Pel que fa al primer col·lectiu, es proposa dur a terme accions d’acompanyament a la inserció i

tallers de recursos i eines de cerca de feina per tal d’assegurar transicions amb millor aterratge

al mercat de treball. L’objectiu és afavorir la retenció del talent en el territori.

Pel que fa al segon col·lectiu, es duran a terme accions de suport personalitzat per a l’entrada

en el mercat de treball. També es podrà avaluar la viabilitat d’accions de retorn al sistema

educatiu, adaptacions curriculars, programes de beques, etc.

Per una millor transició del sistema educatiu al món laboral, cal establir i facilitar un acord de

col·laboració entre agents socials (sindicats i patronals) i instituts de secundària i FP de la

comarca, amb l’objectiu de profunditzar en drets i deures laborals, foment de l’emprenedoria

i l’economia social i solidària i funcions i dimensió social de les associacions patronals i

sindicals.







77





Garraf






Aspectes a avaluar

> Millora de les transicions escola – treball

> Nombre i tipus d’accions dutes a terme

> Impacte de les diferents actuacions dutes a terme

78

Mesura 7: Anglès transversal en formació per a l’ocupació



L’objectiu d’aquesta mesura és millorar la competència lingüística en anglès a la comarca.

Durant el procés de participació es posen de relleu dues realitats que afecten al mercat laboral

comarcal:

> Per una banda, el mercat laboral del Garraf demana, en molts casos, perfils

professionals amb coneixement d’anglès de nivell intermedi o avançat.

> Per l’altra, el nivell d’anglès mitjà de la població del Garraf es troba per sota d’aquestes

demandes del mercat.

Per tal d’augmentar el nivell d’anglès entre la població de la comarca i així millorar les seves

possibilitats de trobar una ocupació, es proposa desenvolupar una estratègia de promoció de

l’anglès en tots els nivells formatius.

Aquesta estratègia consistiria, fonamentalment, en la inclusió de mòduls d’anglès a totes les

accions formatives que es duen a terme en el territori, ja siguin de formació reglada,

professional o ocupacional.

Tenint en compte la inversió i recursos humans requerits, es considera que es podria realitzar

primer una prova pilot en alguns centres i accions / cursos determinats. A partir de l’avaluació

realitzada, es podrà ampliar fins que s’implementi al conjunt de la comarca.

A mode temptatiu, es proposa que els mòduls d’anglès continguin dues parts:

> Una primera part de coneixements generals

> Una segona part de coneixements específics (adequats a cada àmbit formatiu)

Assumint que les persones participants a cada curs o activitat formativa tindran nivells diferents,

es proposa que cada mòdul es desdobli en dos nivells (bàsic – A i intermedi – B). De cara a

l’accés a un o l’altre nivell, les persones hauran de realitzar una prova de nivell. Aquelles que

certifiquin un nivell B2 o superior, quedaran exemptes de la prova de nivell i de la part de

coneixements general, si bé hauran de superar la part de coneixements específics de nivell

intermedi.

A més dels mòduls, es poden plantejar altre tipus d’activitats no essencialment formatives com

per exemple el voluntariat lingüístic. Aquest tipus de programes posen en contacte dues

persones amb llengües natives diferents i es desenvolupa a moltes universitats de Catalunya.

79











Garraf






Aspectes a avaluar

> Augment de la competència lingüística en anglès a la comarca

> Millora del grau d’ocupabilitat de les persones participants en accions formatives

80

Línia 4 – RETENCIÓ DEL TALENT

En aquesta secció es recull la mesura proposada dins de la línia de retenció del talent, que s’ha

detectat com un dels interessos dels diferents agents que ha intervingut al procés de participació.

La mesura es presenta en format de fitxa, que conté la informació esmentada a l’inici del present

capítol.

Mesura 1: Perfils professionals no ocupats a la comarca

81

Mesura 1: Perfils professionals no ocupats a la comarca

Línia estratègica Retenció del talent


Aquesta mesura té com a objectiu conèixer el nombre de persones residents a la comarca que

treballen fora d’ella així com la seva qualificació, les seves expectatives, etc.

Al llarg del procés de participació, s’ha posat de manifest que hi ha un col·lectiu important de

persones residents a la comarca que treballen fora d’ella, en molts casos en la comarca veïna

del Penedès o en municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els diferents agents han

mostrat el seu interès en tractar d’entendre aquesta situació i analitzar les possibilitats de

revertir-la.

Per tant, es proposa la realització d’un estudi sobre els perfils de la població que treballa fora

de la comarca.

A partir de l’estudi, s’identificaran les diferents possibles raons que expliquen el fet que una

part important de les persones de la comarca treballin fora d’ella. Algunes opcions que

s’identifiquen a priori són:

> Teixit productiu amb demanda diferent de l’oferta de força productiva

> Teixit productiu amb demanda menor de l’oferta de força productiva

> Teixit productiu amb demanda amb condicions menys atractives (salari, promoció,

beneficis socials) que fora de la comarca











Garraf




82



Aspectes a avaluar

> Conclusions de l’estudi

> Possibles explicacions de la situació

> Possibles mesures per revertir-la

83

Línia 5 - EMPRENEDORIA

En aquesta secció es recull la mesura proposada dins de la línia d’emprenedoria, atès que es tracta

d’una comarca amb un elevat percentatge de persones en situació d’autoocupació.

La mesura es presenta en format de fitxa, que conté la informació esmentada a l’inici del present

capítol.

Mesura 1: Suport a l'emprenedoria

84

Mesura 1: Suport a l’emprenedoria

Línia estratègica Emprenedoria


L’objectiu d’aquesta mesura és fomentar l’emprenedoria a la comarca, aprofitant els recursos

de suport a l’emprenedoria existents al conjunt del territori, com el Centre d’Empreses

Creatives de Sitges o el viver d’empreses a Neàpolis (Vilanova i la Geltrú).

La mesura pot ajudar a la retenció de persones amb un alt nivell de qualificació en el territori,

facilitant i impulsant la seva autoocupació en sectors com: consultoria, serveis jurídics, suport

financer, etc.).

En el mig termini, això pot portar a la generació de petites empreses amb potencial de

creixement.











Garraf






Aspectes a avaluar

> Evolució del nombre d’iniciatives emprenedores

> Valoració de les persones ateses pels serveis de suport a l’emprenedoria

> Impacte en la creació de PIMES

85

5 SISTEMA DE GOVERNANÇA, GESTIÓ I SEGUIMENT

Governança i gestió

La posada en marxa del Pacte per a l’Ocupació del Garraf requereix la creació d’una sèrie

d’òrgans de governança i instruments de gestió que tinguin com a objectius:

> impulsar el desenvolupament del Pacte,

> assegurar que aquest s’ajusta als acords als que van arribar les entitats signants del Pacte,

i

> fomentar la participació activa i efectiva del conjunt d’entitats implicades en el Pacte.

Les entitats signants s’encarregaran del desenvolupament de mesures i, a més, assumiran la

responsabilitat de liderar-les i impulsar-les. Aquestes entitats són:


> Agència de Desenvolupament NODE Garraf

> Ajuntament de Canyelles

> Ajuntament de Cubelles

> Ajuntament de Olivella

> Ajuntament de Sant Pere de Ribes

> Ajuntament de Sitges

> Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

> Comissions Obreres del Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia – Garraf

> Unió General del Treballadors de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf

> Federació Empresarial del Gran Penedès

> Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

> Universitat Politècnica de Catalunya

Per tal d’aconseguir els objectius plantejats en l’elaboració del present Pacte per a l’Ocupació del

Garraf, s’haurà de treballar pel seu desenvolupament. Dit d’una altra manera, el Pla s’ha d’aprovar

i posar en marxa, i s’hauran d’implementar totes les mesures proposades, d’acord amb les

determinacions, metodologia, procediments, calendari i entitats previstes.

Per fer possible el desenvolupament del Pacte, es plantegen dos òrgans de governança (Plenari i

Taula del seguiment) i dos instruments de gestió (Unitat de gestió i Grups de treball). S’estructuren

de la següent manera:

86

El Plenari serà l’òrgan estratègic de control i presa de decisions. Es constituirà immediatament

després de la signatura del Pacte i seran els seus membres:

> Presidenta del Consell Comarcal del Garraf, en qui recaurà la presidència

> Presidenta de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf

> Alcaldessa de Canyelles

> Alcaldessa de Cubelles

> Alcaldessa d’Olivella

> Alcaldessa de Sant Pere de Ribes

> Alcalde de Sitges

> Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

> Secretari general de la Unió Intercomarcal de Comissions Obreres Baix Llobregat – Alt

Penedès – Anoia – Garraf

> Secretari general de la Unió General del Treballadors de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf

> President de la Federació Empresarial del Gran Penedès

> Directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Barcelona Comarques

> Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

Unitat de gestió

Plenari

Taula de seguiment

Grups de treball

87

El Plenari es reunirà amb una periodicitat semestral i comptarà amb les següents funcions:

> Prendre les decisions estratègiques necessàries per assegurar el compliment dels

objectius del Pacte i, en tot cas, fer propostes de modificacions quan sigui oportú per tal

de garantir la correcta implementació de les mesures previstes en el Pacte (quan aquestes

no s’estiguin implementant adequadament o d’acord amb els seus objectius; quan els

grups de treball no estiguin funcionant correctament; quan s’identifiquin necessitats de

reorientació de les mesures; quan calguin canvis en la planificació prevista; qüestions

pressupostàries, etc.).

> Supervisar i fer seguiment de la implementació de les mesures en funció dels informes

de seguiment periòdics i la informació que vagin proporcionant els altres òrgans de

governança o desenvolupament del Pacte.

> Proposar i aprovar el pressupost per desenvolupar les diferents mesures del Pacte, ja sigui

amb recursos propis o subvencions.

> Convocar reunions extraordinàries a demanda dels propis membres del Plenari o de la

Unitat de gestió del Pacte.

La Taula de seguiment serà l’òrgan tècnic de seguiment i de suport al desenvolupament del Pacte.

Es constituirà immediatament després de la signatura del Pacte. Comptarà amb els següents

membres:

> Conseller d’ocupació del Consell Comarcal del Garraf, en qui recaurà la presidència

> Conseller delegat de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf

> Regidora de Promoció Econòmica i Ocupació de Canyelles

> Regidor d’Esports i Empresa, Emprenedoria i Ocupació de Cubelles

> Regidor d’Ocupació d’Olivella

> Regidora de Treball, Joventut, Cooperació Internacional i Esports de Les Roquetes

> Regidora de Promoció Econòmica, Turisme i Platges de Sitges

> Regidora d’Educació, Ocupació, Seguretat i Recursos Humans de Vilanova i la Geltrú

> Tècnica de l’Ajuntament de Canyelles

> Tècnica de l’Ajuntament de Cubelles

> Tècnica de l’Ajuntament d’Olivella

> Cap d’Ocupació de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes

> Directora del Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 de l’Ajuntament de Sitges

> Gerent de l’Institut Municipal d’Educació i Treball de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

> Representant de la Unió Intercomarcal de Comissions Obreres Baix Llobregat – Alt

Penedès – Anoia – Garraf

> Representant de la Unió General del Treballadors de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf

> Representant de la Federació Empresarial del Gran Penedès

88

> Representant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

> Representant de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú –


La Taula de seguiment es reunirà amb una periodicitat trimestral i comptarà amb les següents

funcions:

> Implementar les mesures del Pacte, indicar i proposar quina o quines entitat(s) seran les

responsables o líders del seu desenvolupament. La Taula constituirà Grups de treball

quan ho consideri necessari atenent al grau de complexitat, l’especialització requerida, el

procés pel qual s’ha arribat a la definició de la mesura, etc., i proposarà la incorporació

d’entitats no signants del Pacte en aquelles mesures que ho requereixin.

> Participar en el disseny del sistema de seguiment del Pacte: identificació dels aspectes a

avaluar per cadascuna de les mesures, definició d’indicadors, disseny del quadre de

comandament, fonts d’informació, mecanismes de recollida i emmagatzematge de la

informació per alimentar els indicadors, etc.

> Dur a terme el seguiment del Pacte a partir de la informació proporcionada per la Unitat

de Gestió a través dels informes periòdics.

> Assegurar que les mesures s’orienten adequadament tenint en compte allò acordat en el

Pacte.

> Elaborar el calendari de desenvolupament de les mesures del Pacte.

> Identificar eventuals dificultats en el desenvolupament de les mesures.

> Proposar millores i solucions alternatives a aquestes dificultats i comunicar-les al Plenari.

> Identificar eventuals vies de finançament de les mesures del Pacte.

> Identificar elements d’entorn que puguin condicionar el desenvolupament de les

mesures del Pacte: canvis normatius, noves directrius en polítiques d’ocupació, aparició

de nous programes, noves vies de finançament, etc.

> Avaluar els resultats i impactes de cada mesura en el conjunt del territori i per cada

municipi.

> Convocar reunions extraordinàries a demanda dels propis membres de la Taula o de la

Unitat de gestió del Pacte.

La Unitat de gestió serà l’instrument tècnic de gestió encarregat d’assegurar el correcte

funcionament dels òrgans de governança i dels Grups de treball. També assegurarà el correcte

desenvolupament de les activitats previstes d’acord amb els objectius del Pacte. De manera més

concreta, farà el seguiment operatiu del desplegament de les mesures del Pacte, donant suport a

la Taula de seguiment i, eventualment, als Grups de treball. A més, s’encarregarà de facilitar la

informació de seguiment al Plenari i a la Taula de seguiment. Estarà formada per:

89


> Agència de Desenvolupament NODE Garraf

Tindrà com a funcions:

> Convocatòria de reunions

> Generació d’ordres del dia

> Dinamització de les reunions

> Elaboració d’actes

> Aportació de documentació o informació rellevant per a cada reunió com altres

experiències i bones pràctiques a nivell europeu, noves vies de finançament en polítiques

d’ocupació, canvis en el marc normatiu, convocatòries o subvencions que poden ser

d’interès en el marc del Pacte, etc.

> Elaboració de quadre de comandament i d’informes de seguiment periòdics

> Identificació d’eventuals obstacles i aportació de solucions, alternatives, etc.

> Dotar a la Taula de seguiment i als Grups de treball de les eines necessàries per complir

amb les seves funcions (cada Grup de treball ha de tenir un calendari de desenvolupament

de la seva activitat, uns objectius definits i un producte resultant).

> Assegurar que la Taula de seguiment i els Grups de treball envien a la Unitat de gestió la

informació necessària perquè aquesta pugui construir els indicadors i el quadre de

comandament que nodriran els informes de seguiment periòdics.

> Donar suport a la Taula de seguiment i als Grups de treball en cas que aquests tinguin

dificultats, algun membre deixi de participar (buscant membres alternatius), etc.

> Redactar els informes tècnics i econòmics necessaris per justificar l’activitat del Pacte i

comunicar, explicar i justificar el desenvolupament del Pacte a les entitats que el financen.

> Assumir les funcions de secretaria dels òrgans de govern

Quan la Taula de seguiment ho consideri necessari per a la correcta implementació d’alguna

mesura, es constituirà un Grup de treball com a instrument de desenvolupament de la mateixa,

on s’inclouran entitats no signants del Pacte. La seva composició i entitat responsable seran

decidides per la Taula de seguiment. La funció de cada grup de treball serà la d’executar la mesura

encomanada amb el suport de la Unitat de gestió. Per tal de fer-ho:

> Es constituiran d’acord amb el calendari de desplegament del Pacte. Per tant, no tots es

constituiran al mateix temps.

> Cadascun haurà de dotar-se d’un calendari de desenvolupament de la mesura,

d’objectius i d’un producte final. També hauran de definir la seva metodologia de treball.

90

> Proporcionaran la informació necessària perquè la Unitat de gestió pugui generar els

indicadors de seguiment i en el format que aquesta indiqui.

> Col·laboraran de manera transparent amb la Unitat de gestió i en rebran el seu suport per

al desenvolupament de les mesures.

Seguiment

Per assegurar el correcte desenvolupament de les mesures del Pacte, aquest també s’ha de dotar

d’un sistema de seguiment.

El seguiment es realitzarà mitjançant:

> Un quadre de comandament composat per Indicadors que seran alimentats a través

d’una Eina de recollida d’informació (com per exemple un full de càlcul). Aquests

indicadors seran alimentats per informació que aportaran cadascun dels grups de treball

a la Unitat de gestió del Pacte. El quadre de comandament serà elaborat per la Unitat de

gestió del Pacte, així com els indicadors.

> El quadre de seguiment i la informació qualitativa derivada de l’activitat dels diferents

òrgans de governança i de desenvolupament del projecte permetran l’elaboració, per part

de la Unitat de gestió del Pacte, dels instruments de seguiment del desenvolupament del

Pacte:

o Informes periòdics de seguiment Plenari i Taula de seguiment

Pa te per a l’O upa ió del Garraf 2018-2020 · A data de gener de 2018, la taxa d’atur...

Documents

Transcript of Pa te per a l’O upa ió del Garraf 2018-2020 · A data de gener de 2018, la taxa d’atur...