1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

fundacióTERRA Abril 1996

SUPLEMENT DE

7Ecodidàctica

(i 2)

PERSPECTIVAESCOLAR

2

Edició• Associació de Mestres Rosa SensatCòrsega, 271 • 08008 BarcelonaTel. 237 07 01 • Fax: 415 36 80• Fundació TERRALledó, 11 • 08002 BarcelonaTel/Fax: 319 52 80• Dia de la Terra-CatalunyaApartat 10145 • 08080 Barcelona

RealitzacióEarth Day 1990. Lesson Plan and Home Survey K-12.Stanford University.Versió catalanaJosep Puig (coordinació) • Paul Martin (traducció) •Jordi Alemany (revisió) • Fundació Terra (realització).PortadaNúria Bagán Hergueta (14 anys, Barcelona). Dibuixescollit del concurs «Pinta la Terra, 1995» organit-zat per Valvi Supermercats i la Fundació Terra.

Fotòlits: RGB Digital ShopImpressió: Romanyà-VallsDipòsit Legal: B. 2090-1975Imprès en paper EFC cedit per ENSO Ibérica S.A.

Abril 1996

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 7

*Earth Day 1990 ha elaborat aquestes unitats didàctiques fent una adaptació resumida de la Guiad’Ensenyament Ambiental de l’Estat de Califòrnia (Sly, C.; Comnes, L.; Cuomo, C., 1988), editada per TheAlameda County Office of Education, 313 West Winton Avenue, Hayward, California, 94544-1198, EUA.

Cuidem la nostra Terra

Unitat didàctica mediambiental de la llarMostres de gràfics d’enquestes

Auditories ambientals domèstiquesEnergiaTransportResidus sòlids/ReciclatgeConsum d’aiguaMaterials perillosos

Dossiers informatiusL’Estalvi d'AiguaEnergia i Medi AmbientEl ReciclatgeProductes Domèstics PerillososL'AutomòbilL'Escalfament GlobalEl Creixement Demogràfic

Recursos audiovisuals

3

Actuar a favor de la Vida

Ensenyar i aprendre un concepte de matemàtiques o llenguatge requereix unasèrie de coneixements tècnics que el professor haurà de saber transmetre i que l'alumnehaurà de practicar. Educar per al medi ambient suposa, a més d'una bona colla deconceptes, el convenciment que amb aquesta tasca s'incideix per a un canvi de vidao, fins i tot, es treballa per a l'aparició d'una nova ètica.

El problema bàsic que planteja l'educació ambiental és que no es pot considerarcom una assignatura asèptica semblant a les que habitualment componen elsconeixements transmesos des de l'escola. Requereix una actitud sense dogmatismes,una gran interdisciplinarietat i sobretot el ple convenciment, per part dels docents,que cal incidir plenament en les actituds de la mainada i els joves.

Amb aquest segon document anomenat “Ecodidàctica 2” tanquem el projected’ensenyament elaborat per la organització americana «Dia de la Terra 1990». Elsegon volum va adreçat als adolescents de tretze a setze anys. Potser ja no us donaràtemps a utilitzar-lo abans del dia 22 d’abril, tanmateix, podeu aprofitar-lo per a lacelebració del «Dia del Medi Ambient» el 5 de juny. Aquest recull d’activitatsdidàctiques no es pot considerar només com un recurs metodològic, ans alhora volfomentar actituds de co-responsabilitat, i de canvi de comportament i moral.

A la influència de l'egocentrisme propugnat per les religions, ens cal contraposaruna actitud d'humilitat per comprendre que l'espècie humana és un ésser més de labiosfera i que la seva intel·ligència, mal utilitzada molt sovint, és capaç de transformarel seu propi entorn fins a amenaçar la seva pròpia supervivència.

La idea de no separar l'escola de la vida és molt antiga, només cal recordar queRousseau ja declarava que "no hi ha més llibre que el món, ni menys instrucció queels fets..." i que "la natura és el nostre primer mestre". Avui, aquestes idees encara noestan plenament assolides.

L'actual societat consumista ens ha inculcat quines són les nostres pertinences icom les hem de defensar. Però entre aquestes propietats personals no incloem unaspecte bàsic, el nostre entorn més immediat. Tampoc facilita la idea que es pot

4

mantenir la titularitat privada d'un bé i poder-ne fer un ús col·lectiu. I en aquest punt,l'escola té una gran tasca per fer a favor de l'educació ambiental. Respectar el nostreentorn passa per conservar, tenir cura i estimar l'escola, el carrer, el barri, la ciutat, lacomarca, el país i finalment la Terra. Aquesta escala de valors és bàsica per assoliruna plena integració dels joves a la nostra societat.

Ja fa gairebé 20 anys que es remarcava la necessitat que "l'educació ambiental nopot ser una matèria més que s'hagi d'afegir als programes d'estudi ja existents, sinóque s'ha d'incorporar als programes destinats al conjunt dels estudiants de totes lesedats".

Cal explotar la curiositat natural dels joves per facilitar i multiplicar els seusdescobriments. Els costums de la nostra vida quotidiana permet moltes observacionssobre nosaltres mateixos. Tanmateix, també ens cal introduir aspectes sensitius quesotreguin el cor de les actituds. Només la comprensió de molts aspectes de l'ambientviscut prepara per a les explicacions dels fenòmens comparables en altres medis.

Un dels principals reptes que planteja l'educació ambiental és la formació i elreciclatge dels professors. Perspectiva ambiental col·labora en aquesta funció:sense una periodicitat fixa i posant damunt la taula temes ambientals controvertits.Aquestes unitats didàctiques elaborades a California, però profundamentrevisades i adaptades a la nostra realitat, ens vàren semblar prou atractives perincloure-les en el nostre projecte. Són una veritable provocació per a actuar afavor de la Terra. Afegiu-vos-hi!

Si useu aquests materials a l’aula, i us va bé, no dubteu de fer-nos arribar els resultats de les vostres recerques.

5

AM

BIEN

TAL

L’energia, el transport, el reciclatge,l’aigua i els productes tòxics esconverteixen en l’eix per incentivarnous comportaments ambientals entreels joves de tretze a setze anys des del’escola, però implicant-hi tambél’entorn familiar.

Introducció

Aquest nou recull d’unitats didàctiquesambientals està pensat per ajudar els docentsd’educació secundària obligatòria a celebrarel Dia de la Terra (22 d’abril). Tanmateix,per qüestions de tramesa, hem pensat d’edi-tar-lo perquè serveixi de pretext per incidirsobre el Dia Mundial del Medi Ambient, ins-taurat per les Nacions Unides l’any 1972, ique es celebra a tot el món el 5 de juny. Nocal dir que l’objectiu d’aquest currículum noés altra que el d’animar els docents a fer par-ticipar els alumnes en els temes ambientalsper contribuïr a refer les relacions entre la hu-manitat i la biosfera.

L’objectiu del currículum

Aquestes unitats didàctiques han estat pen-sades per als nois i noies entre tretze i setzeanys. Es tracta d’un conjunt d’activitats pera l’escola i a casa sobre cinc grans temes am-bientals: l’aigua, les substàncies tòxiques,

Cuidem la nostra Terra

6

formació general se subministra en forma defulls resum. Hi ha un full resum per cada tematractat a la unitat didàctica i un qüestionaridomèstic: energia, aigua, tòxics, residus sò-lids/reciclatge i transports. S’hi inclouen al-tres fulls resum relacionats amb el tema. Es-tan pensats perquè siguin de lectura amenatant per als mestres com per als alumnes.

És important recordar d’animar els alum-nes a elaborar el qüestionari domèstic i con-vertir-lo en una eina per a debatre els temesa fi que estimulin un canvi en els nostres hà-bits ambientals.

Recordeu també que és desitjable que lafamília participi contestant el qüestionari. Sino és possible (atès l’estil de vida tan ocupatde les famílies modernes), llavors proposeuque els alumnes completin el qüestionari totsols. Per aquest motiu, el qüestionari domès-tic s’ha escrit de manera que els alumnespuguin respondre’l ells directament.

No oblideu que una bona fórmula per im-plicar-hi les famílies pot ser enviar una cartaals pares per comunicar-los el treball que usproposeu (podeu copiar l’exemple de la car-ta de la pàgina 7 del Suplement «PerspectivaAmbiental» núm. 6). Igualment, pot ser re-comanable d’informar la comunitat local so-bre què està fent la classe, ja sigui a favordel DIA DEL MEDI AMBIENT O DEL DIADE LA TERRA. Els mestres podrien con-tactar els diaris locals, enganxar gràfics iimatges a les biblioteques, casals de joves,ajuntaments, casals de la tercera edat, o apro-fitar les festes, fires i exposicions obertes del’escola per a presentar-ho.

l’energia, el transport, els residus sòlids i elseu reciclatge. No són temes senzills, i peraixò entenem que qualsevol material que aju-di al docent en aquesta tasca té de per si in-terès.

Cada tema es presenta als alumnes dintrede la classe, i a continuació s’emporten a casaun qüestionari que han de contestar, si éspossible, amb l’ajut d’altres membres de lafamília. Els resultats d’aquests qüestionariscomplets es discuteix a classe. Per arrodonirel treball es proposa una activitat addicionalde seguiment com a reforç per a cada tema.Es pretén, així, estimular accions ambientalspositives en les seves pròpies vides.

Cada suggeriment del tema està pensat pera ser tractat en dos períodes de 45 minuts iun treball que s’ha de fer a casa. Les activi-tats opcionals de seguiment ocuparan una odues sessions més de 45 minuts. Aquest qua-dern d’ecodidàctica està pensat per a alum-nes d’educació secundària obligatòria. L’es-tructura és semblant a la versió per a maina-da de nou a dotze anys. Per això, en aquestquadern per als més grans no hem volgutrepetir les instruccions. Tanmateix, potsersi que cal recordar que el currículum estàdividit en quatre parts:

1. Informació general,2. Unitat didàctica,3. Qüestionari domèstic,4. Guia d’acció.

En aquesta versió per a adolescents, la in-

7

AM

BIEN

TAL

Unitat didàctica mediambiental de la llar

RESUM DE L’ACTIVITAT

Temps: Dues classes de 45 minutsLloc: Aula, llar.Materials:• Qüestionari Mediambiental Do-

mèstic (inclòs).• Mostra de gràfics d’enquestes (in-

closa).• Bombeta.• Ampolla d’aigua.• Símbol de cotxe (joguina o foto).• Pissarra i/o tauló.• Guix i/o retoladors.

Persisteix el supòsit que les milloresambientals només es poden fer des deplataformes socials fortes iorganitzades, però és rar considerar elpotencial individual o el col·lectiufamiliar per assolir aquesta fita. Hemde fer universals els petits canvisperquè són poderosos.

Resum de l’activitat

Els alumnes dels nivells d’ensenyamentsecundari obligatori (tretze a setze anys) par-ticiparan en un debat a la classe sobre recur-sos naturals i medi ambient. Treballeu a par-tir del Qüestionari Mediambiental Domèsticcom a eina per esbrinar (estudiar) com ells iles seves famílies utilitzen l’energia, els trans-ports, l’aigua i com es desfan dels residussòlids i els materials perillosos. En un debatposterior, centreu-vos en els hàbits que elsalumnes haurien d’adoptar per utilitzar elsrecursos naturals amb més eficiència. Remar-queu també l’impacte que el creixement dela població té en l’ús dels recursos.

Informació general

Vegeu els temes monogràfics al finald’aquest quadern.

8

Objectius

Qualsevol dia pot ser bo per pensar ambel nostre planeta. Tanmateix, hi ha dos diesescollits a l’any per a destacar activitats i pro-postes que contribueixin a sensibilitzar-nossobre la nostra relació amb la biosfera. Si-gui, doncs, el Dia de la Terra (22 d’abril) o elDia del Medi Ambient (5 de juny), estemconvençuts que mestres i alumnes poden ferde motors perquè aquestes festes planetàriesarribin al si de les famílies. Per això us pro-posem un seguit d’activitats didàctiques queserveixin de marc de referència. L’eina bàsi-ca és fer que els alumnes omplin un qüestio-nari. Abans que els alumness’emportin el qüestionari a casaés important fer un breu i in-tens debat a l’aula. Es pot as-signar el qüestionari com unexercici per al dia següent, ocom a part d’una unitat d’estu-di més gran, d’acord amb el ni-vell acadèmic dels teus alum-nes i les matèries que ensenyes.Després de realitzada i con-testada l’enquesta, una activi-tat d’elaboració de gràfics de-mostrarà com la suma d’ac-cions individuals pot afectarel medi ambient de manera significativa,positivament o negativament. Una sessióde debat i de pluja d’idees permetrà cen-trar-vos en les diferents maneres en quèels individus podem utilitzar els recursosde forma més adient per tal de beneficiarel nostre entorn.

Activitats per als alumnes

• Definir els recursos naturals.• Identificar l’origen dels recursos natu-

rals que utilitza el municipi i els costos am-bientals relacionats amb la seva utilització.

• Realitzar un qüestionari mediambientaldomèstic.

• Comparar els resultats del qüestionari irepresentar-los en forma de gràfic.

• Pensar com es pot fer un ús més eficientdels recursos naturals i reduïr el nostre im-pacte negatiu en el medi ambient.

Dia 1

1. Per preparar els alumnes per a un debatsobre el medi ambient i dels recursos natu-rals, llegiu el text següent (podeu completarl’escenari penjant un globus de la Terra alcentre de l’aula):

“Si la Terra tingués només un metre dediàmetre i si es trobés sostingut en l’aire so-bre un camp, vindrien moltes persones de totarreu per veure-la. La mirarien des de totsels angles, s’admirarien dels seus estanysd’aigua, els grans i els petits, i de l’aigua quecorre entre els estanys. S’admirarien de lesseves muntanyes, dels seus forats i de la capafiníssima de gasos que l’envolten i del vapord’aigua que conté. Estarien meravellats delsanimals caminant per la seva superfície i delsque neden dins l’aigua. La gent la declarariasagrada per ser única, i la protegirien contrales desgràcies. Aquesta bola seria la més gran

9

c. Quins són els impactes ambientals del’ús del recurs natural? (per exemple, resi-dus perillosos, destrucció d’hàbitats de fau-na, contaminació de l’aire).

6. Expliqueu als alumnes que rebran unQüestionari Mediambiental Domèstic perpoder recollir dades de com ells i les sevesfamílies utilitzen els recursos naturals. Des-prés de realitzar l’enquesta, comparareu elsresultats i representeu-los en forma de grà-fics a la classe.

7. Distribuïu els qüestionaris als alumnes.Repasseu a classe els temes a tractar i elscàlculs a realitzar.

Nota• Per a l’exercici sobre ‘Energia’, els

alumnes hauran de saber el preu del’electricitat. Aprofiteu l’avinentesa per agafarel rebut de la companyia elèctrica per calcular

(impostos i amortització de lamoratòria nuclear inclosos) el preudel kilowatt-hora (kWh). Podeuoptar per fer que els alumnesmateixos facin aquesta tasca derecerca amb l’ajut dels seus familiars(el qüestionari es refereix a aquestsmateixos recursos).

• Els exercicis sobre ‘Transports i Aigua’inclouen una pregunta suplementària opci-onal: aquestes requereixen més iniciativa perpart de l’alumne, i subministren dades mésexactes per als seus càlculs del consum do-mèstic de recursos.

8. Anima els alumnes que facin participarels membres de la família en la recerca d’in-formació, tant per aconseguir dades mésexactes com per estimular el debat sobre elconsum de recursos per part dels estadantsde la casa.

meravella coneguda, i la gent vindria per pre-gar-hi, per sanar-s’hi, per adquirir-ne savie-sa, per conèixer la seva bellesa i per pregun-tar-se per les raons de la seva existència. Lagent l’estimaria, i la defensaria amb les se-ves vides, perquè d’alguna manera sabrienque sense ella les seves vides no serien res...Si la Terra tingués només un metre de dià-metre”.

– Amics de la Terra, Nova Zelanda –

2. Informeu als alumnes que el 22 d’abrilo el 5 de juny molts dels estudiants de totCatalunya i de la resta del planeta estudiarantemes ambientals i examinaran la seva prò-pia utilització dels recursos naturals.

3. Mostreu els articles següents: una bom-beta, una ampolla d’aigua i un símbol del’automòbil. Expliqueu que aquests objectesrepresenten recursos naturals que fem servircada dia.

4. Definiu els recursos com a porcions delnostre medi ambient als quals les personesassignen un valor o que es perceben com acoses que es poden utilitzar.

5. Feu les preguntes següents sobre cadaobjecte:

a. Quins recursos naturals representen?(per exemple, petroli cru, carbó, aigua sub-terrània).

b. Quina és la font local del recurs natural? (perexemple, aigua, embassaments, mines i pous).

10

Dia 2

9. Examineu i discutiu els resultats de l’en-questa. Prepareu cinc gràfics a la pissarra oen paper d’embalatge (vegeu gràfics d’exem-ple). Demaneu a cada alumne les seves da-des, i anoteu-les als gràfics. Determineu la

mitjana de cada gràfic sumant els totals i di-vidint la suma pel nombre d’alumnes (aques-ta xifra ha de servir més tard).

10. Expliqueu als alumnes el fenomen delcreixement de la població mundial: aquestava arribar als mil milions de persones versl’any 1810. Varen caldre una mica més de100 anys perquè es dupliqués aquest nom-bre. El 1974 ja s’havia tornat a duplicar i arri-bava als 4 mil milions, iel 1987, la Terra ja tenia5 mil milions d’habi-tants. Si la poblaciómundial continua aug-mentant a la taxa decreixement anual d’un1.8%, es tornarà a dupli-car l’any 2029. Per saber quina quantitat derecursos naturals es consumirien o s’estalvi-arien si la vostra classe experimentés el ma-teix índex de creixement que la poblaciómundial en general, feu l’exercici següentamb els alumnes:

a) Compteu el nombre d’alumnes a laclasse.

b) Calculeu quina seria la “població dela classe” l’any 2029 si creixés un 1,8% cadaany. Multipliqueu el nombre d’alumnes a laclasse per 1,018, i successivament pel nom-bre d’anys que queden per arribar al 2029.

Per exemple: Si el 1996 hi ha40 alumnes a la classe, 40 x 1,018dóna 40,72, que seria l’incrementde la població de la classe per al1997; per al 1998, 40,72 x 1,018= 41,45; per al 1999, 41,45 x1,018 = 42,20 i així successiva-ment.

c) Un cop calculat l’incrementde la població de la classe de l’any2029, multipliqueu aquesta xifraper les mitjanes de consum de re-cursos naturals de la classe que

heu calculat a la fase 9, i compareu els totalsresultants amb els totals originals, per saberl’augment de l’impacte ambiental del “crei-xement de la població de la classe”.

d) Discutiu de quina manera el creixe-ment de la població pot tenir un impacte enel medi ambient.

11. Escriviu els següents títols a la pissar-ra o en papers d’embalatge: ‘Energia’,

‘T ransports’, ‘Aigua’,‘Residus Sòlids’, ‘Mate-rials Perillosos’. Feu unasessió de “pluja d’idees”amb els alumnes, perpensar en maneres d’in-crementar l’ús eficientdels recursos naturals i de

reduïr el nostre impacte en el medi ambient,tant a casa com a l’escola. Anoteu la llistad’idees i propostes sota els títols correspo-nents. Accepteu totes les opcions, per a indi-vidus, famílies, classes i escoles, des de tan-car l’aigua en el moment de rentar-se les

11

dents, fins aorganitzar ungrup de reci-clatge a l’es-cola.

12. Distribuïu la Guia d’acció (la trobareua “Perspectiva Ambiental”, núm. 6) i expli-queu als alumnes que han de presentar a lesseves famílies aquesta llista de coses que cadafamília pot fer per millorar el medi ambient.

Activitats de seguiment

1. Feu que els alumnes triïn i desenvolu-pin una de les idees que han suggerit a la plujad’idees de la fase 11.

2. Investigueu i escriviu un article sobre un“heroi o heroïna del medi ambient”, una per-sona o grup que hagi actuat en favordel medi ambient, que pot ser un indi-vidu com ara en Martí Boada, autor de“Diari d’un naturalista” i de la sèrie “Lavida entorn a l’arbre” de TVE-Catalunya i Premi Global 500, atorgatper les Nacions Unides, o un col·lectiuecologista com ara la Coordinadora perla Salvaguarda del Montseny, que s’hadestacat en la defensa d’aquest espaiprotegit. Envieu una carta al diari localsobre els “herois” que heu estudiat.

3. Entrevisteu persones grans perconèixer quina és la seva visió histò-rica de cada un dels temes (aigua, re-ciclatge, tòxics, transports i energia).

4. Investigueu i recopileu dadessobre la quantitat de recursos naturalsconsumits per individu a Catalunyacomparat amb la gent d’altres països:resta d’Europa, Àsia, Amèrica Llati-na i Àfrica.

5. Estudieu un problema ambiental de lavostra localitat o barri. Trobeu una solucióque satisfaci les necessitats de les parts im-plicades, i proposeu-la a la comunitat en unareunió o assemblea dels veïns o del poble, oa una organització cívica o ecologista local,o al vostre Ajuntament.

6. Munteu una exposició sobre el consumde recursos naturals. Combineu diversos mit-jans d’expressió artística, com ara pintura, ar-gila, fotografia, etc., i símbols d’articles de con-sum com bombetes, piles, anelles de plàstic delspaquets de llaunes, etc. Es podria muntar l’ex-posició en una biblioteca, casal d’avis, centrecívic, o vestíbul d’algun local públic.

7. Per a més suggeriments, vegeu l’annex‘Dia de la Terra: idees per a les escoles’d’aquest dossier.

MOSTRES DE GRÀFICS

PER A CONCLOURE L’A CTIVITAT

12

AM

BIEN

TAL

Cinc activitats que ens donaranresposta a gran part de les incògnitesrelacionades amb els nostres hàbitsmés quotidians amb l’energia, eltransport, els residus sòlids i elreciclatge, la utilització de l’aigua i lessubstàncies perilloses a la llar.

Dia rera dia desenvolupem tota una sèried’activitats a les nostres llars que poden te-nir uns efectes més o menys impactants so-bre el medi ambient. La majoria de nosaltresno en som conscients i no hem tingut ocasióde qüestionar aquests comportaments.

Per això, els cinc qüestionaris proposatsperquè els desenvolupin els alumnes impli-quen tots els membres de la família. D’aques-ta manera s’aconsegueix el nexe i la comu-nicació entre l’adult i l’adolescent, i es po-den modificar els comportaments d’ambdós.

L’estructura dels qüestionaris sempre ésla mateixa. Una introducció al tema mitjan-çant dades generals relacionades amb la pro-blemàtica tractada, un exercici general i, enels qüestionaris sobre el transport i la utilit-zació de l’aigua, uns exercicis addicionalsque necessiten unes tasques de seguiment oexperiments empírics que els alumnes podranfer.

?Auditories ambientals domèstiques

13

Fase 2Multipliqueu el nombre de bombetes in-

candescents per 350, i després pel preu d’unkilowatt-hora.

Resultat _____

Aquesta xifra representa les pessetes queestalviaríeu en energia si canviéssiu les bom-betes incandescents per bombetes fluores-cents compactes.

SABÍEU QUE ...?

Cada persona dels PaïsosCatalans utilitza una mitja-na d’energia equivalent a 8Kg de petroli al dia.

A Catalunya, des de l’any1960 als nostres dies, s’hapassat de transformarl’energia primària a energiafinal utilitzable des d’unaeficiència del 92% a una del52% respectivament.

EXERCICI

Calculeu quanta energia i quants dinerspodríeu estalviar si canviéssiu totes les bom-betes de casa vostra per les noves bombetesfluorescents compactes, que donen més llum,duren molt més temps, i consumeixen moltamenys energia.

Cal que hàgiu esbrinat el preu perkilowatt-hora a la vostra ciutat. Podeu con-sultar la factura d’electricitat de casa vos-tra o trucar a la companyia elèctrica i pre-guntar el preu mitjà d’un kilowatt-hora.

Fase 1Compteu quantes bombetes hi ha a casa

vostra. Compteu els llums de sostre i de tau-la, però no els llums que es fan servir moltpoca estona i de petit consum, com per exem-ple les làmpades de les tauletes de nit o elspilots de nit.

Resultat _____

NotaLes bombetes fluorescents compactes, per

terme mitjà, duren 9 o 10 vegades més que lesincandescents que teniu probablement a casa.A més, durant la seva vida útil, cada bombetaestalvia unes 350 pessetes per cada pesseta quetu pagues per un kilowatt-hora. Per exemple,si pagueu 10 pessetes per kWh, estalviareu 10x 350 = 3.500 pessetes amb una bombeta fluo-rescent. Aquestes bombetes costen unes 3.000pessetes, però com duren molt més temps i sónmés eficients, resulten molt més econòmiquesa llarg termini.

ENERGIA

14

EXERCICI

Calculeu l’eficiència de consum d’ener-gia de la vostra família en els vostres despla-çaments diaris. Per aquest exercici ens cen-trarem en la xifra de litres de combustibleconsumits per 100 Km recorreguts.

Fase 1Establiu com els membres de la família

viatgen a la feina o a l’escola. Qui agafa elbus? El metro? El tren de rodalies? Hi ha algúque comparteixi un cotxe amb d’altres per-sones que fan el mateix recorregut? Hi haalgú que va sol en cotxe? Hauríeu d’entre-vistar cada membre de la família i calcular laseva xifra “personal” de litres de combusti-ble per 100 km. Aquesta xifra, a la qual do-narem el nom de “taxa de consum personal”o TCP, serveix per avaluar l’eficiència delnostres mètodes de viatjar. Les persones quetenen les TCP més baixes viatgen de maneraeficient, mentreque una TCP altaindica un malbara-tament d’energia!Passeu a la Fase 2per saber com esdefensa la vostrafamília!

Fase 2Per determinar

la TCP d’un fami-liar que viatja encotxe, esbrineuquants litres decombustible gasta

el seu cotxe per quilòmetre (que ho pregun-tin als pares o consulteu-ho en una guia decompres de cotxes). Si viatja sol, la seva TCPés aquesta xifra, però si comparteix el cotxe,dividiu la xifra pel nombre de viatgers, i elresultat és la TCP de cada passatger. Perexemple, si algú viatja amb dues personesmés en un cotxe que gasta 9 litres per 100km, cada passatger té una TCP de 3 litres per100 km.

Fase 3Calculeu les TCP dels vostres familiars

que fan servir els transports públics. Els au-tobusos consumeixen (dadesbasades en els kilòmetres re-correguts i el nombre de pas-satgers dels transports deBarcelona), per terme mitjàuns 0,575 litres de gasolinaper km; els trens de metro14,51 kWh per km; i els trensde rodalies, 18,08 kWh perkm. Per calcular la TCP d’unapersona que viatja en bus,metro o tren, pregunteu-liquants passatgers hi ha nor-malment (si no ho sap, feu-neuna estimació) i dividiu elvalor de consum del mitjà per

TRANSPORT

15

aquest nombre de passatgers. El resultat, coma l’exemple del cotxe compartit, dóna la TCPde cada passatger. Per exemple, si un bus gas-ta 57,5 litres per 100 km i el fan servir 40

persones per anar a l’escola, cada personaconsumeix al voltant de 1,5 litres de gasolinaper 100 km.

Fase 4Compareu les TCP dels membres de la fa-

mília. Marqueu amb un cercle la xifra mésalta i la més baixa. La persona que té la TCPmés baixa és la que es desplaça de la maneramés eficient.

NotaSi algú va a l’escola o a la feina a peu o en

bicicleta, és una superestrella de l’eficiència,ja que la seva TCP és igual a 0!

Exercici complementari

Podeu descobrir la taxa de consum del vos-tre cotxe buscant-ne el model i any en unaguia de compradors de cotxes. Aquestes xi-fres no són les més exactes, perquè represen-ten el consum d’un cotxe nou. Si voleu saberel consum exacte del cotxe de la vostra famí-lia, anoteu el nombre de litres que cal posar

al dipòsit per omplir-lo, i el nombre de qui-lòmetres que recorre el cotxe abans de tor-nar a repostar (feu servir les lectures delcomptaquilòmetres). Ara multipliqueu el

nombre de litres per 100 i divi-diu aquesta xifra pel nombre dequilòmetres, i el resultat és elconsum real del vostre cotxe enlitres per 100 km. Amb aquestaxifra ja podreu calcular la TCPreal dels membres de la famíliaque fan servir aquest cotxe.

SABÍEU QUE...?

Cada any, a l’Estat espanyoles consumeixen 23,85 mili-ons de tones equivalents depetroli (Tep) per al trans-port, la qual cosa represen-ta el 41,9% del consumenergètic total.

Un cotxe que consumeix13 litres de gasolina per 100km emetrà durant la sevavida més de 57 tones de di-òxid de carboni (CO

2), que

és un gas relacionat ambl’escalfament global del pla-neta. En canvi, un cotxe queen consumeix 8,8 litres emetunes 20 tones menys deCO

2.

Persona Mitjà de transport T C P

16

EXERCICI

Calculeu l’estalvi que la vostra família po-dria aconseguir en un any si reciclés les llau-nes d’alumini i les ampolles de vidre.

Fase 1

Compteu el nombre de llaunes que gastala vostra família cada setmana. Pregunteu acada persona quantes llaunes gasta, o feu-nela millor estimació que pugueu. Incloeu-hiles llaunes utilitzades a casa, a l’escola i a lafeina. Quantitat _____

NotaPer cada llauna que es recicla, s’estalvia

l’equivalent a la meitat de la seva capacitaten gasolina. Per cada 18 llaunes reciclades,s’estalvien 3 litres de gasolina.

Fase 2

Preneu la xifra de la Fase 1, multipliqueu-la per 3 i dividiu-la per 18.

Resultat: _____

Aquesta xifra representa els litres de ga-solina que podríeu estalviar en una setmana.Aleshores, quants litres en podríeu estalviaren un any? Resultat _____

Fase 3

Repetiu la Fase 1 per a les ampolles devidre. Quantes ampolles gasteu cada setma-na? Resultat _____

RESIDUS SÒLIDS

RECICLATGE

NotaPer cada 80 ampolles reciclades s’estal-

via l’equivalent de 3 litres de gasolina.

Fase 4

Preneu la xifra de la Fase 3, multipliqueu-la per 3 i dividiu el resultat per 80. Quantslitres de gasolina podríeu estalviar en unasetmana? Resultat _____

I en un any? Resultat _____

SABÍEU QUE...?

La quantitat de vidre re-collit és d’unes 325.000 to-nes l’any (un 30%) i fa mésde deu anys que hi ha conte-nidors als carrers.

Reciclar una tona de pa-per estalvia la pasta ques’extrauria de 17 arbres. Elnostre país es veu en l’obli-gació d’importar 750.000 to-nes de paper usat d’altrespaïsos, perquè no recollimprou paper vell.

17

EXERCICI

Calculeu quanta aigua estalviaria la vos-tra família si la dutxa tingués un capçal debaix consum.

NotaEls capçals de baix consum gasten, per

terme mitjà, la meitat d’aigua d’un telèfonconvencional. Mantenen el mateix nivell deconfort alhora que estalvien aigua, energia idiners. Recordeu que els escalfadors d’ai-gua consumeixen molta energia; si gasteumenys aigua calenta a la dutxa, reduïu tam-bé el consum d’energia.

Fase 1Cronometreu o calculeu el nombre de mi-

nuts que cada membre de la família passa ala dutxa cada dia.

1a. persona (tu)2a. persona3a. persona4a. persona(afegeix-ne més si cal)TEMPS TOTAL (en minuts)

NotaPer terme mitjà, una dutxa amb capçal de

baix consum aboca uns 11 litres per minut iun capçal convencional en gasta el doble.

Fase 2Multipliqueu per 22 el temps total en mi-

nuts que la família passa a la dutxa: _____.Aquest és aproximadament el nombre de li-tres d’aigua que gasteu a la dutxa cada dia.

CONSUM D’AIGUA

Fase 3Dividiu aquesta xifra per 2, i sabreu quan-

ta aigua podria estalviar la família cada diasi instal·lés un capçal de dutxa de baix con-sum: _____

Quanta aigua estalviaríeu cada setmana?_____

I cada any? _____

SABÍEU QUE...?

Més del 70% de la superfíciedel planeta és coberta d’aigua,la majoria de la qual és l’aiguasalada dels mars i oceans. L’ai-gua dolça, de la qual depenemper beure i per regar els conreus,representa només l’1% de total’aigua de la Terra.

Si cada família catalanainstal·lés a la dutxa un capçal debaix consum, podria estalviar 66litres (un 60% dels 110 litres) percada dutxa de 5 minuts. Al capde l’any això suposaria un es-talvi de 50.000 litres per famí-lia.

18

EXERCICI

Calculeu quants quilos de plàstics i de pi-les llença la vostra família en un any.

Fase 1Feu una llista de totes les classes diferents

de envasos i embalatges de plàstic que lavostra família porta a casa i llença cada set-mana. Per exemple, bosses de plàstic, enva-sos de plàstic, embalatges d’aliments i d’al-tres articles, etc. Per saber quin tipus de plàs-tic és, consulta la pàgina 9 del Suplement“Perspectiva Ambiental”, núm. 2 (maig1995) sobre embalatges.

Fase 2Calculeu quantes bosses de plàstic utilit-

za la vostra família cada setmana:_____

Fase 3Multipliqueu aquesta xifra per 9 grams, el

pes mitjà d’una bossa de plàstic de botiga, isabreu quants grams de bosses de plàstic gas-ta la teva família cada setmana: _____

Quants grams per any? _____Dividiu per 1.000 per saber quants quilos:

_____

NotaImagina’t quants quilos d’embalatges de

plàstic deu llençar la teva família cada any.Per terme mig, cada persona llença uns 15quilos d’embalatges de plàstic cada any i eltotal nacional anual és d’unes 90.000 tones.

Fase 4Calculeu el nombre de piles que la vostra

família utilitza cada any per fer anar els apa-rells, eines i joguines de la casa:_____

Fase 5Dividiu aquesta xifra per 2 per saber quants

quilos del metall tòxic cadmi deixaríeu d’eme-tre al medi ambient si substituïssiu les pilesconvencionals per recarregables:_____

SABÍEU QUE...?

El 1993, les indústries deCatalunya van declarar a laJunta de Residus de la Gene-ralitat de Catalunya un totalde 2,6 milions de tones de re-sidus perillosos, la qual cosarepresenta gairebé mitja tonaper habitant del nostre país.

MATERIALS

PERILLOSOS

1.

2.3.

4.

5.6.

Classes d’embalatges de plàstic

19 DO

SSIE

RS

INFO

RM

ATI

US

A l’àrea metropolitana de Barcelona, en-tre 1989 i 1994 s’ha aconseguit reduïr el con-sum d’aigua de 225.000 Hm3/any a 200.000Hm3/any, gràcies a les campanyes de sensi-bilització i a l’augment de taxes.

Per què s’ha d’estalviar aigua?Estalviar aigua redueix la despesa d’ener-

gia i diners, i conserva els hàbitats naturalsd’aigua dolça. Transportar l’aigua fins a casateva i després escalfar-la per a la cuina o elbany consumeix moltaenergia. Si estalviem aiguapodem evitar en part elsproblemes ambientalsocasionats pel consum ex-cessiu d’energia, com aral’escalfament global i lapluja àcida.

Molts dels problemesrelacionats amb el consumd’aigua són atribuïbles aldesenvolupament de re-gions que tenen subminis-traments d’aigua insu-ficients. Per exemple, al’Estat espanyol, la deman-da d’aigua per a l’agricul-tura ha anat en augment a mesura que s’handesenvolupat els sistemes de regadiu, la qualcosa ha comportat la construcció de nous em-

bassaments i la intensificació agrícola de mésde 3 milions d’hectàrees de terreny. Per poderregar aquesta superfície, que es troba princi-palment a la meitat sud de la península Ibèrica,s’empra el 83% de l’aigua disponible, mentreque la mitjana mundial és del 60% i el de laUnió Europea, el 57%. El 25% de l’aigua con-sumida prové d’aigües subterrànies, amb laqual es reguen més de 900.000 ha.

La desviació d’aigües ocasiona sovint ladestrucció de fauna. Quan es redueixen els

cabals dels rius, els pei-xos ja no poden seguirles seves rutes migratò-ries habituals per tal dedesovar als indretsacostumats, i això pro-voca sovint la mancaprogressiva de repro-ducció i desaparició del’espècie en qüestió. Amés, desviar els cursosfluvials i aprofitar elsaqüífers subterranis faque cada vegada esti-guin amenaçades mészones humides i els hà-bitats naturals de mol-

tes espècies, tant animals com vegetals. Perexemplificar aquest fet ens traslladarem a ter-res de la Manxa, on una de les zones humides

L’ESTALVI D’AIGUA

“En instal·lar uns quants dispositius senzills d’estalvi d’aigua, que costen menys de 5.000pessetes, una família típica pot estalviar cada any més de 100.000 litres d’aigua i més de 6.000pessetes en les factures d’aigua i d’energia. Si tots els habitants dels EUA realitzessin aquestainversió com a projecte per al Dia de la Terra, tots plegats estalvia-ríem prou aigua com percobrir un camp de futbol fins una alçada de 2410 Km, l’energia equivalent a la produida per7 grans centrals tèrmiques i més de mil trescents milions de dòlars per any.”

AMORY LOVINS, Director de Recerca, Rocky Mountain Institute

20

➡ Comprovem el wàter. Una cisterna queperd aigua pot malgastar fins a 3.500 litres enun dia.

• El més important és integrar l’estalvi d’ai-gua en el nostre comportament i fer-ne un hà-bit quotidià. Prenguem dutxes més curtes, nofem córrer l’aigua innecessàriament a l’horad’afaitar-nos o de rentar-nos les dents, ni llen-cem coses al wàter que obliguin a accionar lacisterna.

Cuina i rentadora• Instal·lem difusors a totes les aixetes:

aquests barregen aire amb l’aigua perconsumir-ne menys.

• Fem servir el rentaplats i la rentadora deroba només amb càrregues plenes. Les renta-dores de càrrega frontal consumeixen fins un40% menys que les de càrrega superior.

• No deixem córrer l’aigua innecessàriamenta l’hora de rentar les verdures i esbandir els plats.

Plantes i jardí:• Plantem espècies natives o resistents a la

sequera.• Reguem la gespa al matí o al vespre per

evitar l’evaporació.• Reguem a poc a poc, a fons i no massa so-

vint, per ajudar que les arrels s’enfonsin bé. Pera la majoria dels arbres, és suficient un goteiglent durant una hora cada setmana. Instal·lemun temporitzador als aspersors. Un sistema derec ‘gota-a-gota’ pot estalviar molta aigua.

• Col·loquem “mulching” als arbres i arbus-tos recentment plantats o introduïm plantes co-bertores per evitar l’evaporació excessiva.

Neteja exterior• Per netejar terrasses, camins i altres àrees

exteriors, fem servir una escombra en comp-tes d’una mànega.

• Per rentar el cotxe, fem servir una galledao una mànega de boqueta automàtica per tan-car-la mentre no la necessitem.

més emblemàtiques de l’Estat espanyol, elParque Nacional de las Tablas de Daimiel, haestat dessecat per l’aprofitament excessiu deles aigües subterrànies per l’agricultura.

Una gran part de l’aigua que consumimprové de reserves subterrànies. Si aquesta ai-gua es consumeix més de pressa que no esrestaura, pot provocar l’esfondrament de lesterres. Això mateix està passant a les Tablasde Daimiel, a més d’autoincendiar-se les tor-bes acumulades per efecte de la dessecació.Un cop produït l’esfondrament, els aqüíferssubterranis que emmagatzemaven l’aigua noes poden refer. Es calcula que si es manté l’ex-plotació dels freàtics al ritme actual en mol-tes de les zones irrigades de l’Estat espanyol,aquesta font d’aigua s’esgotarà en un terminide 5-10 anys.

Mètodes d’estalviar aiguaAfortunadament, les ferreteries venen di-

ferents dispositius d’estalvi d’aigua que sónde fàcil instal·lació. Un bon lloc per comen-çar a estalviar aigua és el bany, ja que aquíes consumeix un 70% de l’aigua de la casa.A continuació es presenten algunes pràcti-ques d’estalvi d’aigua.

Bany• Prenguem dutxes en comptes de banys;

una dutxa consumeix un terç de l’aigua d’unbany.

␣• Instal·lem un telèfon de dutxa de baixcabal, amb vàlvula interruptora.

• Col·loquem un dispositiu especial per al’estalvi d’aigua a la cisterna del wàter perreduïr-ne el consum d’aigua.

• Comprovem que les connexions, cano-nades, aixetes i wàter no tinguin pèrdues.Una petita pèrdua pot malgastar uns 70 li-tres d’aigua per dia o 25.000 litres cada any.Si descobrim que hi ha una pèrdua:

➡ Examinem les aixetes i, si cal, can-viem les juntes de goma.

21 DO

SSIE

RS

INFO

RM

ATI

US

Producció d’energiaSovint resulta difícil comprendre la impor-

tància de l’energia en les nostres vides. Enun sol dia podem agafar el cotxe per anar atreballar, encendre un calefactor, guardarmenjar a la nevera, prendre una dutxa calen-ta, mirar la televisió, encendre els llums i cui-nar el sopar. Totes aquestes accions consu-meixen energia. Malauradament, les nostrespràctiques de consum energètic perjudiquenel medi ambient. La pluja àcida, l’escalfa-ment global, els abocaments de petroli i elsresidus radioactius estandirectament relacionatsamb la manera que cadas-cú de nosaltres utilitzal’energia.

Quan es cremen com-bustibles fòssils (petroli,carbó i gas) per impulsarvehicles o màquines o pergenerar electricitat, s’eme-ten ‘gasos d’efecte hiver-nacle’ (principalment CO

2)

i contaminants que generenla pluja àcida i l’smog. Aquests gasos contri-bueixen al canvi climàtic de la Terra. La plujaàcida, conseqüència també de l’ús de combus-tibles fòssils, està destruïnt rius, llacs i boscos.L’energia nuclear produeix un 80 % de l’ener-gia elèctrica a Catalunya, però aquest procés

genera plutoni i altres residus radioactius quemantenen la seva perillositat durant desenes demilers d’anys.

Eficiència energèticaSi utilitzem l’energia de manera més efi-

cient, podem reduir els impactes negatius dela producció d’energia sense renunciar a laqualitat de vida. Per exemple, les noves bom-betes fluorescents compactes es podeninstal·lar als llums convencionals, no perju-diquen la vista, i consumeixen quatre vega-

des menys que les bom-betes incandescents con-vencionals. Són més caresde comprar, però durenfins a 10 vegades més.

Altres mesures, com araaïllar les nostres cases iedificis i exigir vehiclesque tinguin un consum mésbaix, poden contribuïr demanera significativa a in-crementar l’estalvi d’ener-gia. Com a resposta a la

crisi del petroli de 1973, els països industrialit-zats van prendre mesures per millorardràsticament la seva eficiència energètica, i elresultat va ser una reducció del consum de pe-troli generalitzat. La tendència ha de ser baixarel consum energètic i de matèries primeres per

ENERGIA I MEDI AMBIENT

“Per tal d’aturar l’efecte hivernacle i d’eliminar l’smog que contamina l’aire de lesnostres ciutats, hem de començar a utilitzar l’energia de manera més eficient i d’avançarràpidament cap a una barreja d’energies més diversificada que aprofiti al màxim lesfonts d’energia netes i renovables com ara l’energia geotèrmica, solar i eòlica. Les solu-cions ja estan al nostre abast: només cal informar-se i actuar.”

CHARLES T. CONDY, President, California Energy Company.

22

unitat de producció econòmica. Si tots els paï-sos arribessin a multiplicar per quatre l’eficièn-cia energètica i de materials, es podrienpal·liar en part els problemes ambientals glo-bals que afecten la Terra.

Energies renovablesLes energies renovables, i sobretot l’ener-

gia solar, geotèrmica, eòlica, hidràulica i debiomassa, en algunes àrees són molt abun-dants i pràcticament no perjudiquen el mediambient.

L’energia solar pot servir per escalfar l’ai-gua i utilitzar-la directament per a ús humà,o per convertir la radiació solar directamenten electricitat, tecnologia que es coneix ambel nom de fotovoltaica. Actualment, l’ener-gia fotovoltaica es fa servir amb freqüènciaen àrees aïllades que no tenen xarxa elèctri-ca. Una altra forma d’energia solar, la tèrmi-ca solar, genera calor i electricitat mitjançantla concentració de llum solar en un receptorque conté un líquid, que passa després peruns tubs submergits en aigua i genera vaporper impulsar la turbina d’un generador d’elec-tricitat. Les millores de la tecnologia solarels últims 20 anys han reduït enormement elseu cost, i ja comença a competir amb elsrecursos energètics convencionals, sobretotsi es consideren els costos ambientals.

L’energia geotèrmica utilitza la calor natu-ral interna de la Terra en forma d’ aigua o va-por calents a pressió per generar electricitat.Arreu del món funcionen més de 250 centralsgeotèrmiques, amb una capacitat total previstade 13.000 megawats. Els recursos de vapor na-tural podrien ser importants en algunes comar-ques catalanes.

A Califòrnia, on estan situats la major partdels aerogeneradors dels EUA, l’energia eòlicagenera gairebé 2.000 milions de kWh d’elec-tricitat cada any, suficient per satisfer les ne-cessitats d’una ciutat com San Francisco.

Les energies renovables i l’eficiència ener-

gètica són les úniques solucions de la contami-nació ocasionada per la producció i el consumd’energia. En tant que consumidors d’energia,cadascú de nosaltres pot contribuïr a la salutdel planeta si la utilitzem de manera més cons-cient.

Coses que podem fer

Transports• Fem servir els transports col·lectius; fem

els trajectes curts amb bici o a peu.

Calefacció i refrigeració• Fem ajustar i posar a punt la caldera de

casa per maximitzar l’eficiència.• Instal·lem materials d’aïllament a la casa.• Instal·lem finestres de vidre doble.• Tanquem les portes de les habitacions poc

utilitzades i apaguem els aparells de calefac-ció o refrigeració en aquestes zones.

Escalfador d’aigua• Reduïm al mínim l’ús d’aigua calenta.

Per exemple, dutxem-nos en comptes de ba-nyar-nos i instal·lem un telèfon de dutxa debaix consum.

• Instal·lem col·lectors solars per escalfarl’aigua.

Aparells

• Substituïm progressivament les bombe-tes incandescents per bombetes fluorescentscompactes.

• A l’hora de comprar un electrodomèstic,comparem les dades de consum i busquemaparells eficients.

• Fem servir el rentaplats i la rentadoranomés amb càrregues plenes.

23 DO

SSIE

RS

INFO

RM

ATI

US

tornar a fabricar paper sense necessitat deconsumir energia i recuperar l’alumini enestat pur. Si recicléssim els plàstics podríemminimitzar el consum de productes derivatsdel petroli, que és un recurs no renovable.Però malauradament estem molt llunyd’aquesta realitat. La matèria orgànica, queconstitueix més del 50% de les escombra-ries domèstiques, no es composta per con-vertir-la en adob, ni tampoc es fa servir enaltres processos, com pugui ser la produccióde biogàs. A més, malgrat els esforços queen aquests darrers anys ha fet l’administra-ció, no s’han aconseguit valors de reciclatge

espectaculars. Per termemitjà només recuperem un30% del vidre, un 60% delpaper i cartró i un 5% deles llaunes. Altres produc-tes, com són les piles, elsenvasos tetrabrik, la fusta,els metalls i els embalatgesen general, es recullen deforma testimonial.

Per cada tona de paperque es produeix a partir depasta reciclada, s’estalvien17 arbres i es deixen de

llençar a l’abocador més de 2 metres cúbicsde paper usat. Ja que el paper constitueix mésdel 30% dels residus municipals, el reciclat-ge podria allargar considerablement el cicle

Per què cal reciclar?El reciclatge estalvia energia, recursos

naturals i espai als abocadors. La nostra so-cietat de consum fa que a l’Estat espanyol esllencin anualment més de 500 mil tones demetalls, un milió de tones de vidre, uns dosmilions i mig de tones de paper i cartró i gai-rebé sis milions de tones de matèria orgàni-ca a les escombraries domèstiques. Pràctica-ment tot aquest material es podria reciclar,reduint així els danys ambientals provocatsper les explotacions mineres i forestals i dematèries primeres, disminuint alhora la quan-titat de brossa abocada. Per terme mitjà, cadapersona a Catalunya ge-nera un quilo i escaig dedeixalles cada dia. Mésdel 80% d’aquestes dei-xalles es podrien reciclarmitjançant tecnologies jaexistents.

Si reciclem l’alumini,és possible estalviar el95% de l’energia que cal-dria per fabricar nous ar-ticles a partir de la bauxi-ta, mineral a partir delqual es guanya l’alumini.És a dir, desaprofitar una llauna d’aluminiper al reciclatge equival a llençar la meitatdel seu contingut en gasolina. Si reciclem elsenvasos tetrabrik gasificant el polietilè, es pot

EL RECICLATGE

“Estem reciclant no solament per protegir el medi ambient, sinó també per motiuseconòmics. La disposició dels residus és senzillament massa costosa i massa perillosa. Elrepte és aconseguir que l’actual moviment d’escombraries, que són plenes de matèriesprimeres, deixi d’anar als abocadors a fi que es puguin recuperar per reintroduïr en elscicles productius de les nostres indústries locals en decadència. La solució a la contami-nació són ciutats i comarques autosuficients.”

NEIL SELDMAN, President, Institute for Local Self-Reliance.

24

de la fibra de cel·lulosa. Si el reciclatge hade funcionar, però, és important que hi hagiun mercat per al nou producte. A l’Estat es-panyol hi ha una potent indústria papereraque fabrica a partir de paper usat, però cadaany ha d’importar-lo d’altres països per-què la nostra recollida selectiva és insufi-cient. La producció de paper reciclat con-sumeix fins al 64% menys d’energia quequan es fabrica a partir de pasta verge, igenera només una quarta part de la conta-minació atmosfèrica.

Coses que podem fer

Reduïm la quantitat de brossa que generem,adquirint productes de manera responsable

• Pre-reciclem, comprant productes encontenidors reciclables.

• Comprem aliments a l’engròs.• Evitem productes embolcallats en enva-

sos no reciclables (alguns plàstics, llaunes itetrabrik, es reciclen en contenidors especí-fics) i especialment els articles d’un sol ús(bolquers, encenedors, maquinetes d’afaitar,utensilis de plàstic, etc.).

• A l’hora de fer fotocòpies, fem servir lesdues cares de cada full.

• Reutilitzem els productes sempre que si-gui possible.

• Fem servir productes dissenyats perutilitzar-se moltes vegades.

• Reutilitzem les bosses de plàstic i paper.• Aprofitem el costat sense omplir dels pa-

pers per fer apunts i càlculs.• Sargim la roba trencada i reparem els apa-

rells avariats, en comptes de llençar-los.

Reciclem tots els materials possibles• Ajudem a establir i promoure un progra-

ma de recollida al carrer, si no existeix ja a lanostra comunitat.

• Portem l’oli usat i la bateria vella del nos-tre vehicle a una gasolinera o taller de repa-

racions o a una deixalleria.• Fem-nos socis d’alguna organització de

ciutadans que promogui el reciclatge.

Promoguem l’ús de productes reciclats• A l’hora d’anar de compres, busquem el

símbol del reciclatge (tres fletxes que formenun triangle), el qual indica que l’embalatgeha estat fabricat a partir de materials usats oque és susceptible de ser recollitselectivament i reciclat.

• Fem servir paper reciclat a casa i a lafeina. Tanmateix, el paper usat necessita pastaverge per renovar-se. D’aquí que el més im-portant és no llençar ni un sol gram de papera la brossa.

• Animem el diari local a utilitzar paperde diari reciclat, i dipositem els vells sempreen el contenidor de recollida selectiva.

• Animem les empreses amb les quals femnegocis a utilitzar productes reciclats.

Bibliografia• DEL VAL, Alfonso. El libro del reciclaje.

Ed. Integral, Barcelona, 1991.• DOMÈNECH, Xavier. Els residus. Bi-

blioteca Cultural. Ed Barcanova. Barcelona,1993

• OTERO DEL PERAL, Luis Ramón.MOPT. Residuos sólidos urbanos. UnidadesTemáticas Ambientales de la Secretaría deEstado para las Políticas del Agua y el MedioAmbiente. Centro de publicaciones, 1992.

Entitats• World Ressource Foundation (Warmer).Av de los Canteros, 25. 28430 Alpedrete.Tel/Fax: 91-857 17 28 (Nova adreça)• Ecotècnia S.C.C.L, Demòstenes 608028 Barcelona. Tel. (93) 330 78 60Fax (93) 411 23 45• Institut CerdàPelai, 16E-08001 Barcelona. Tel. 317 90 91

25 DO

SSIE

RS

INFO

RM

ATI

US

Què és un residu domèstic perillós?Molts productes domèstics habituals con-

tenen ingredients que són tòxics, corrosius oinflamables i, per tant, representen un perillsi s’utilitzen o s’eliminen de manera incor-recta. La salut i la seguretat de la família espoden veure afectades dins de casa seva perproductes tan quotidians com el llevaesmalt,els insecticides, el llustre de sabates, els pro-ductes de neteja i les pintures. Si no s’elimi-nen correctament, els residus domèstics pe-rillosos poden contaminar el sòl, l’aire i l’ai-gua. Els residus perillosos llençats als abo-cadors poden filtrar-se pelsòl i arribar a les aigües sub-terrànies que subministrenl’aigua potable de gran partde la població. L’any 1993es van netejar 1.320 puntsd’abocadors incontrolatsarreu de Catalunya.

Un possible resultat im-mediat de l’ús i emmagat-zematge incorrecte dels pro-ductes perillosos pot ser laintoxicació de nens i ani-mals domèstics. Els produc-tes inflamables i tòxics indegudament em-magatzemats incrementen els riscos d’incen-dis i posen en perill la vida dels bombers queels combaten. A vegades s’ha abocat gasoli-na o un altre producte inflamable als desguas-

sos i s’ha originat una explosió. A més delsproblemes més evidents que presenten elsresidus domèstics perillosos, tenen uns efec-tes a llarg termini que no són tan coneguts.Molts estudis han demostrat que alguns pro-ductes domèstics molt comuns poden provo-car càncer i altres malalties cròniques.

Un dels elements principals dels residus pe-rillosos domèstics és l’oli usat dels automòbils,que es converteix en un gran perill ambientalquan s’aboca al clavegueram. Ja que les plan-tes depuradores no estan dissenyades per trac-tar aquests tòxics, l’oli passa sovint directament

a les rieres, als rius o al mar,on contamina l’aigua i ame-naça la vida de plantes i ani-mals. Un litre d’oli pot conta-minar un milió de litres d’ai-gua potable. Actualment, aCatalunya existeix una plan-ta de recuperació amb capa-citat per a recuperar 30.000 to-nes/any. Aquest encara és unservei poc conegut i caldriaexigir que l’utilitzessin els ta-llers mecànics de reparació decotxes.

Coses que podem fer• Fem servir, sempre que sigui possible,

alternatives no tòxiques als productes domès-tics (vegeu taula de suggeriments).

PRODUCTES DOMÈSTICS PERILLOSOS

“En el clima social actual de creixement de consciència i activisme mediambiental, lapromoció de canvis en l’àmbit de l’individu té més sentit que mai. A través de les nostresaccions, les nostres compres i els nostres vots, podem canviar el comportament de lesgrans empreses i de la societat en general. El paper que cadascú de nosaltres adoptideterminarà la contribució personal a un millor futur per a les nostres famílies, les nos-tres comunitats i el nostre planeta.”

DAVID ZWICK, Director Executiu, Clean Water Action.

26

• No comprem un producte potencialmentperillós i llegim sempre l’etiqueta per assegu-rar-nos que és el més idoni per al nostre ús.Comprem-ne només la quantitat necessària, iseguim les instruccions detingudament.

• Mantinguem els productes perillosos enllocs segurs fora de l’abast dels nens.

• Abans de llençar un envàs, exhaurim tot elproducte o donem-lo a algú perquè l’aprofiti.

• No aboquem líquids d’automòbils a lesclavegueres. Utilitzem els contenidors espe-cials que hi ha en algunes gasolineres o por-tem el cotxe a un taller de reparacions on esrecullen selectivament els líquids i peces delcotxe per al seu reciclatge.

• Utilitzem les deixalleries per portar-hiels residus perillosos i altres.

• Evitem els articles d’un sol ús sempreque sigui possible. Recordem que els plàs-tics i el polistirè expandit es poden reciclarsi es recullen selectivament.

AlternativesLa majoria de les tasques de neteja domès-

tica es poden fer amb vinagre, bicarbonatsòdic, bòrax, amoníac i sabó. Es pot crear unlíquid de neteja multiusos i eficaç ambaquests ingredients no tòxics:

4 litres d’aigua calenta3/4 tassa bicarbonat sòdic1/3 tassa amoníac1/3 tassa vinagre

Per fer una solució més forta, doblem laquantitat dels ingredients llevat de l’aigua.

Comprem productes de neteja no tòxicsen botigues especialitzades; si no en trobescap, posa’t en contacte amb l’Oficina Muni-cipal d’Informació al Consumidor, amb al-guna organització de consumidors o un grupecologista.

Per obtenir més informació• KRUGER, Anna. Ecohogar. Ed. Integral.

Barcelona, 1992• BURGER, Brigitte. Hogar sin química.

Ed Integral. Barcelona, 1993

PRODUCTE PRODUCTEALTERNATIVA SEGURA ALTERNATIVA SEGURAUsem locions, gels o esprais amb èmbolPosem bicarbonat sòdic dins la neverai en àrees d’escombraries. Mantenim lacasa ben ventilada.Usem piles recarregablesUtilitzem bòrax o lleixiu secPer prevenir els embussaments, femservir sempre una reixeta. No vessemgreixos pels desguassos. Perdesembussar, utilitzem una sonda delampista o una ventosa.Freguem els paviments amb unasolució d’una part de vinagre per 32parts d’aigua. Fem servir carbonatsòdic per polir.Fem servir una solució d’unaculleradeta d’oli de llimona i miglitre d’oli mineral. Els dentifriciseliminen les taques d’aigua i la salajuda a eliminar taques de greix.Introduïm al jardí insectes depre-dadors. Apliquem aigua sabonosa ales fulles i esbandim-les bé.Fem servir productes de sabó, ipotenciem el bicarbonat sòdic.Bullim la coberteria i els utensilis decuina en una solució de bicarbonatsòdic i sal.

EspraisAmbientadors

PilesLleixiuDesembussador

Netejador depaviments

Poliment demobles

Insecticides

Detergents

Poliments per ametalls

Antiarnes

Netejador de forns

PinturesLlevapintures

Productes per a ani-mals de companyia

Esprai d’escarabats

Netejador de catifes

Betum

Netejador de plata

Netejador de wàter

Posem diaris als armaris i col·loquemsaquets d’espígol entre la robaNetejem-lo amb una barreja de bicarbo-nat i aigua calenta. Per estovar recremats,deixem-hi un platet amb amoníac duranttota la nit i netegem-lo l’endemà.Utilitzeu làtex i pintures a l’aiguaTraieu-la amb un assecador industrial,rasqueta i paper de vidreFem servir productes que continguinextractes cítrics. Hi ha sabonsinsecticides que són biodegradables ino tòxics.Deixem un plat amb parts iguals desucre en pols i bicarbonat de sòdic.Ruixem els escarabats amb aiguasabonosa.Ruixem-les amb midó sec i passeml’aspiradora. Per a taques de vi negre,apliquem sal de seguida.Fem servir betums que no continguintricloroetilè, clorur de metilè o nitrobenzè.Posem-la en remull en aigua tèbia ambuna culleradeta de sal i un troçet depaper d’alumini.Fem servir una solució de bicarbonat sòdici aigua. Traiem les acumulacions de calçamb vinagre blanc o pedra tosca.

27 DO

SSIE

RS

INFO

RM

ATI

US

Quin és l’efecte dels cotxes en el mediambient?

La dèria per l’automòbil de molts ciuta-dans de tot el món provoca un fort impacteen el medi ambient. La combustió de gasoli-na emet contaminants a l’aire que respirem;els cloro-fluoro-carbonis (CFC) dels condi-cionadors d’aire defectuosos disminueixen lacapa d’ozó; l’oli i altres líquids d’automò-bils contaminen aigües i sòls; i grans àreesde terra fèrtil es perden sota l’asfalt de carre-teres i aparcaments. Malgrat la magnitudd’aquests problemes, hi ha cada cop més gentque recorre distàncies cada cop més llarguesen cotxe. I el problema no farà més que em-pitjorar si no s’efectuen can-vis a les nostres prioritats enels sistemes de transport. Ne-cessitem imperiosament mi-llors transports públics, pro-grames d’ús col·lectiu de cot-xes privats, més interès i fa-cilitats per desplaçar-se ambbicicleta i a peu, i normes deconsum més exigents per alsautomòbils.

Els automòbils gastenaproximadament la meitat de tot el petroliconsumit a Catalunya. Per satisfer aquestademanda, les empreses petrolíferes estan per-forant en àrees naturals molt sensibles, comara les aigües costaneres i les terres verges

d’Alaska. Es calcula que les reserves conegu-des de petroli útil de la Terra quedaran exhau-rides vers l’any 2040. Resulta cada cop mésdifícil extreure el petroli, i el procés provocadanys cada cop més greus al medi ambient. Unaltre efecte secundari de la utilització del pe-troli són desastres ecològics com l’abocamentde l’Exxon Valdez a les aigües d’Alaska, o elde l’Aegean Sea a les costes de Galícia, queabocà 68 milions de litres de petroli.

Quan el petroli es crema, s’emeten a l’ai-re grans quantitats de diòxid de carboni(CO

2), el principal ‘gas d’efecte hivernacle’.

Aquests gasos atrapen la calor del sol a l’at-mosfera inferior de la Terra i provoquen un

increment de temperatures,un procés conegut com ‘es-calfament global’. Els auto-mòbils són responsables demés d’un 35% de les emissi-ons de CO

2 a la ciutat de

Barcelona. Els automòbilsemeten també un 66% delsòxids de nitrogen que contri-bueixen a la pluja àcida, amés del gas tòxic monòxid decarboni (CO) i els hidrocar-

burs que generen l’smog. A Catalunya, mésde la meitat de les persones viuen en zones quetransgredeixen les normes de qualitat d’aire.

Encara molts dels aparells condicionadorsd’aire dels cotxes utilitzen CFC (Freó), els

L’AUTOMÒBIL

“En una economia global ecològicament sostenible, el més probable és que la majoriade nosaltres anéssim amb bicicleta en comptes de conduir un cotxe.”

LESTER BROWN, Director del Worldwatch Institute.

28

quals, un cop alliberats a l’atmosfera, des-trueixen la capa d’ozó de la Terra que prote-geix els seus éssers vius de la llum ultravio-lada, que provoca càncers de pell i catarac-tes. El 1985 es va detectar a la capa d’ozósobre l’Antàrtica un forat de les dimensionsdels Estats Units d’Amèrica. Els CFC són res-ponsables, també, de fins al 25% de la ten-dència a l’escalfament global. Tot i que hi hamoltes menys molècules dels CFC que deCO

2 a l’atmosfera, cada molècula de CFC és

fins a 15.000 vegades més eficient a l’horad’atrapar la calor. Una càrrega de CFC d’uncondicionador d’aire d’automòbil represen-ta una aportació a l’escalfament global equi-valent a la quantitat de CO

2 emesa per un

cotxe nou al llarg de més de 30.000 km.I no només l’ús dels cotxes representa el

problema: hi ha molts altres aspectes direc-tament associats, com són la seva producció,els residus que generen al llarg del seu fun-cionament, l’eliminació una vegada hagi ar-ribat al final de la seva vida útil i, en espe-cial, la construcció de vials per a la seva uti-lització.

La solució• Fer que les normes d’eficiència en el con-

sum dels automòbils siguin més estrictes. Avuidia ja existeixen cotxes que consumeixenmenys de 4 litres de gasolina per cada 100 km.

• Reconvertir alguns sectors del nostre sis-tema de transports a la utilització de com-bustibles menys contaminants, com ara el gasnatural, biocombustibles o hidrogen, pot aju-dar a millorar la qualitat de l’aire.

• A més, els combustibles alternatius nocontribueixen a resoldre els problemes delsembussos i de la multiplicació de les carre-teres. L’autèntica solució rau a millorar elstransports públics, introduïr programes d’úscol·lectiu de cotxes privats i incentivar lespersones a desplaçar-se amb bicicleta i a peu.

• Segons estudis fets en relació al tema dels

transports públics, el seu ús en substituciódel cotxe redueix en més del 75% les emis-sions d’hidrocarburs que generen l’smog i enfins al 75% les emissions d’òxids de nitro-gen. Tot i aquestes xifres contundents, nos’inverteix directament ni un cèntim delsimpostos sobre la gasolina a millorar elstransports públics.

• La revista “Railway Age” assenyala queun carril de carretera serveix per desplaçar2.250 persones per hora en cotxes, 9.000 enautobusos, 15.000 en trens lleugers i 34.000en trens pesants. El TGV francès transportaels seus passatgers a 300 km/h en seguretat icomoditat, i a més, estalviant energia.

Coses que podem fer• Anem amb bici o a peu, per fer encàrrecs

a prop de casa.• Organitzem un sistema d’us col·lectiu

d’un cotxe privat amb els nostres companysde feina o d’estudis.

• Fruïm de les activitats d’oci locals encomptes de viatjar grans distàncies per tro-bar-les.

• Instem l’administració local que millorii promocioni els transports col·lectius i queconstrueixi carrils-bici.

• Demanem que s’apliquin més recursos eco-nòmics als transports col·lectius en comptes deseguir incrementant la xarxa de carreteres.

• A l’hora de comprar un cotxe, busquemun model que consumeixi poca gasolina (coma molt 5,5 litres per 100 km), no tingui airecondicionat amb CFC i tingui pneumàtics ra-dials de llarga durada.

• Mantinguem i conduïm bé el cotxe.

Per a més informació• Associació per a la promoció del trans-

port públic. Rambla de Catalunya, 29, 4t.,08007 Barcelona. Tel. (93) 302 27 78

• Amics de la BiciDemòstenes, 19, 08028 Barcelona

29 DO

SSIE

RS

INFO

RM

ATI

US

Què és l’escalfament global?Al llarg dels últims cent anys, l’espècie

humana ha convertit la Terra en un immensexperiment no planificat. En alliberar quan-titats sense precedents de gasos d’efecte hi-vernacle (diòxid de carboni, metà, cloro-flu-oro-carbonis, òxid nitrós i gasos que creenozó troposfèric), el que hem fet, en efecte, ésapujar el termòstat del planeta. Els gasosd’efecte hivernacle actuen de manera sem-blant als vidres d’un cotxe aparcat al sol: hideixen entrar l’energia delsol, però després capten lacalor reemesa. L’efecte hi-vernacle es produeix demanera natural, i evita quela Terra esdevingui glaça-da i inhabitable, però elsúltims cent anys les pràc-tiques humanes han com-portat un increment del’acumulació dels gasosd’efecte hivernacle.

Els científics ja han de-tectat un increment de latemperatura global de 0,5ºC, que podria ser conse-qüència de l’efecte hivernacle, i preveuen unincrement d’entre 1,5 i 3 ºC a la primerameitat del segle XXI, si les emissions de ga-sos d’efecte hivernacle continuen a l’escala

actual. Els anys més calorosos d’aquest se-gle s’han produït durant els darrers 15 anys,essent el 1987 i el 1988 els més calorosos detots els anys dels quals tenim dades docu-mentades. A mesura que creixin la poblaciómundial i l’ús de combustibles fòssils, s’eme-tran a l’atmosfera quantitats més grans degasos hivernacle. Tot i que els països indus-trialitzats representen només el 20% de la po-blació del món, són responsables del 80% deldiòxid de carboni emès a causa de l’ús de

combustibles fòssils.El diòxid de carboni

(el responsable d’aproxi-madament la meitat de latendència a l’escalfamentglobal), l’òxid nitrós il’ozó troposfèric -el quees produeix a nivell deterra a causa de les reac-cions dels hidrocarbursalliberats en la crema decombustibles fòssils ambl’oxigen gasos (O

2), do-

nant com a resultat el gasozó (O

3)-, són productes

secundaris de la crema decombustibles fòssils (carbó, petroli i gas) illenya. És important observar que la combus-tió del gas natural emet un 70% menys deCO

2 per unitat d’energia comparat amb el

L’ESCALFAMENT GLOBAL

“L ’escalfament global és una de les amenaces més greus que afronta el nostre planeta.L’acumulació a l’atmosfera de diòxid de carboni i d’altres gasos que contribueixen al’efecte hivernacle amenaça amb grans canvis climàtics. Tot i que està augmentant laconsciència de la gravetat dels nostres problemes ambientals, els esforços iniciats perafrontar-los han estat fins ara limitats. ”

GUS SPETH, President, World Resources Institute.

30

petroli, i un 50% comparat amb el carbó. Elsboscos i els oceans absorbeixen el CO

2 de

manera natural, però no són capaços d’ab-sorbir les quantitats emeses en l’actualitat.La desforestació, amb la consegüent cremao utilització de la fusta, allibera grans quan-titats de CO

2, a més de metà, monòxid de

carbó, ozó i òxid nitrós. El metà, responsa-ble d’un 18% de l’efecte hivernacle, el gene-ren també les maresmes, el bestiar, els arros-sars, els abocadors, les termites i els com-bustibles fòssils. Els cloro-fluoro-carbonis(CFC), utilitzats en neveres, condicionadorsd’aire, aerosols i alguns productes de neteja,són responsables d’un 17% més de l’efectehivernacle.

Molts científics pronostiquen que, a me-sura que pugin les temperatures del planeta,la vida a la Terra afrontarà una sèrie d’ame-naces potencialment catastròfiques. La pre-cipitació disminuïrà en algunes regions delmón, fet que provocarà pèrdues de conreus il’expansió dels deserts. En altres zones lespluges augmentaran i produiran inundacionsi la ràpida erosió de terres. Els canvis climà-tics dels hàbitats naturals podrien provocarl’extinció d’espècies de plantes i d’animalsincapaços de migrar cap a climes més favo-rables. I el nivell dels mars pujarà, inundantles regions costaneres i introduïnt aigua sa-lada als aqüífers costaners.

Coses que podem fer• Reduïm el nostre consum d’energia mit-

jançant un ús més eficient. Algunes compa-nyies elèctriques han començat a fer campa-nyes d’incentius econòmics per a facilitar lainstal·lació d’aparells eficients.

• Per tal d’estalviar energia, comprem pro-ductes en envasos reutilizables o reciclables.

• Plantem un arbre (o més) cada any, i cui-dem-lo fins que pugui sobreviure sol. Els ar-bres absorbeixen el CO

2, donen ombra als

edificis i generen oxigen.

• Fem que l’administració local prepari unpla per incentivar els desplaçaments ambtransport públic, sistemes d’ús col·lectiu deltransport privat i amb bici o a peu.

• Escrivim als representants polítics perfer-los donar suport a legislacions que pro-mocionin l’eficiència energètica i les energi-es renovables: solar, eòlica, biomassa i geo-tèrmica.

• A l’hora de comprar una estufa o unacaldera, considerem el consum equivalentque té en kWh per unitat de calor. Mirem quesigui de gas, ja que són menys contaminantsi més eficients energèticament.

• Evitem l’emissió a l’atmosfera de CFC,reparant immediatament qualsevol fuga dela nevera o de l’aire condicionat del cotxe, iassegurant-nos que es reciclin els CFC quanaquests aparells es revisin o es desballestin.

• Donem suport a la planificació familiara tot el món.

Per a més informació• Greenpeace CatalunyaPelai, 32, àticE-08001 Barcelona

• Grup de Científics i Tècnics per un futursense nuclears i energèticamente sostenible.

Apartat de correus 1009508080 Barcelona

• Climate Change SecretariatGeneva Executive Centre11-13 ch. des Anémones1219 Châtelaine, SwitzerlandTel. 41-22-979 9111Fax 41-22-979 9034e-mail: unfccc@igc.apc.org

31 DO

SSIE

RS

INFO

RM

ATI

US

Per què el creixement demogràfic esconsidera un tema ambiental?

La magnitud de la població humanaafecta pràcticament totes les condicionsambientals del nostre planeta. A mesuraque s’incrementa la nostra població, aug-menten les demandes de recursos, cosa queprovoca contaminació i malbaratament; esconsumeix més energia, cosa que agreujaels problemes d’escalfament global, plujaàcida, abocaments de petroli i residus nu-clears; es requereixenmés terres per a l’agri-cultura, cosa que contri-bueix a la desforestaciói a l’erosió dels sòls;s’han de construïr méscases, fàbriques i carre-teres, cosa que destrueixels hàbitats d’altres es-pècies que compartei-xen el planeta amb no-saltres i comporta sovintla seva extinció. Dit demanera planera, commés persones habitinaquest planeta finit, més pressió hi ha so-bre els seus recursos.

La població mundial va arribar als milmilions de persones vers l’any 1810. Va-ren caldre una mica més de 100 anys per-

què es dupliqués aquest nombre. El 1974ja s’havia tornat a duplicar i va arribar als4 mil milions. El 1987, la Terra ja tenia 5mil milions d’habitants, i la xifra no parade créixer. Si la població mundial conti-nua creixent a la taxa anual d’un 1.8%, estornarà a duplicar cap a l’any 2029.

Població i sostenibilitatUna societat no és sostenible si consumeix

els seus recursos a un ritme més ràpid delque aquests es podenregenerar. En altres pa-raules, una comunitatexcessivament pobladaarrasa els boscos i con-sumeix els subministresd’aigua més de pressadel que aquests es podenrenovar, o contaminamés de pressa que la ca-pacitat del medi perregenerar-se i sostenir lavida. Considerat enaquests termes, la majo-ria dels països del món

estan superpoblats.Contràriament a allò que creuen algunes

persones, l’explosió demogràfica no s’ha atu-rat. El 1990 es van afegir 95 milions de per-sones més a la Terra, més que en cap any

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

“La superpoblació no es produeix únicament al Tercer Món. En només 35 anys, no-més els països industrialitzats augmentaran en 200 milions d’habitants la població que laTerra haurà de sostenir. El futur depèn de la nostra decisió d’aplicar els frens ara.”

SUSAN WEBER, Executive Director, Zero Population Growth

32

anterior, i els anys posteriors, fins el 1994,aquesta dinàmica no ha remès. A aquest pas,a finals del segle vinent la població mundialsuperaria fàcilment els 10.000 milions i po-dria atènyer els 14.000 milions. No hi hapossibilitats factibles de millorar l’agricul-tura per donar aliment a tots el habitants delplaneta, de minimitzar la contaminació o demillorar l’eficiència energètica si seguimaquest ritme de creixement.

Els efectes del creixement demogràficEls grans consumidors dels recursos de la

Terra són els països industrialitzats. Mentreque aquests països tenen menys del 20% dela població del món, consumeixen un 80%dels recursos planetaris i generen el 80% dela contaminació global. El 95% de l’incre-ment de població a la Terra es concentra enels països en desenvolupament.

El creixement d’una població ve molt de-terminat per la cultura i la religió de cadapoble. L’educació també és un factor que in-cideix en l’augment de la població. En aquestsentit és important millorar l’accés a la in-formació en matèria de sexualitat i valorar elpaper de la dona en la nostra societat.

Coses que podem fer• Escriguem al President de la Generalitat

de Catalunya per explicar-li que volemque aquest país incentivi la promoció depolítiques de població sostenible, aquí iarreu del món. Adreça:

Molt Honorable Sr. Jordi PujolPresident de la Generalitat de

CatalunyaPlaça de Sant Jaume, 4E-08002 - Barcelona• Escriguem als parlamentaris per

instar-los a promoure legislacionsorientades a finançar la planificació fa-miliar, desenvolupar anticonceptius mésbons i a promoure la igualtat i la forma-

ció de les dones. En definitiva, ser solidarisper trencar el cercle de la pobresa.

Parlament de CatalunyaPasseig Picasso, 908003 - Barcelona• Escriguem al Banc Mundial per instar-lo

a requerir que els esforços de desenvolupa-ment de cada país incloguin programes depoblació sostenible i programes d’educaciói autonomia per a les dones.

President of The World Bank1818 H Street, NW;Washington, DC 20433 - Estats Units

d’Amèrica.• Promoure famílies reduïdes i adoptar in-

fants orfes de països en desenvolupament.

Per a més informació• Centre d’Estudis DemogràficsFacultat de GeografiaUniversitat Autònoma de Barcelona08190 Cerdanyola• Independent Commission on Populationand Quality of Life1, rue Miollis75015 Paris, França.

33

Serveis bibliogràfics

• Biblioteca Verde. Taquígraf Garriga, 10. 08014Barcelona. Tel: 93-419 3911. Fax: 93-419 7588.• Centro de Documentación sobre Medio Ambiente.Dirección General de Política Ambiental.MOPTMA. Paseo de la Castellana, 67. 28071Madrid. Tel: 91-597 70 00.• Ecotienda Natural. c/ Carranza, 9. 28004 Madrid.Te: 91-501 44 99. Fax: 91-594 04 81.• Linneo. c/Camino de Hormigueras, 122 b 5º P-1.08031 Madrid. Tel: 91-380 3090. Fax: 91- 380 3250.• Natural History Book Service Ltd. 2-3 Wills Road,Totnes. Devon TQ9-5XN, Regne Unit. Tel: 44-803865913. Fax: 44-803 865280.

Pel·lícules en video per a debats demedi ambient

• Baraka (1992) Ron FirckeUn cant a la natura i a les cultures de la Terra. Unfilm on la màgia són les imatges amb una bandasonora impressionant amb ritmes populars.• Blade Runner (1982) Ridley ScottUna reflexió sobre el sentit de l’existència humana,la vida i la mort, a través de la persecució d’unsandroides. Un clàssic de la ciència ficció per laversamblança de l’escenari proposat.• Brazil (1984) Terry GilliamUna versió lliure del llibre de Georges Orwell«1984», tanmateix amb una punyent reflexió sobre laburacratització de la societat.• Dersu Uzala (1972) Akira KurosawaLa més impressionant història d’amor envers lanatura i de defensa dels valors ecològics de la taigàrusa.• Donde sueñan las hormigas verdes (1984) WernerHerzogLa resistència d’una tribu australiana per defensar lesseves terres sagrades amenaçades per l’explotaciód’unes mines d’urani.• El Brontosaure (1979) Vera Plivova SimkovaUna colla d’adolescents s’organitzen per netejar elsabocaments d’escombraries en els boscos del’entorn.

• El gran azul (1988) Luc BesonUn submarinista amb la mateixa capacitat persubmergir-se que els dofins. Una història de ficciónarrada amb to de documental.• El oso (1989) Jean Jacques AnnaudLa història d’un petit ós orfe i d’un vell mascle a lesmuntanyes Rocalloses serveix per fer una glosad’aquests mítics animals perseguits per uns caçadors.• El río de la vida (1992) Robert RedfordUna història ambientada a principis de segle alsEstats Units, on la passió per la pesca i respecte al riuen són protagonistes.• El síndrome de China (1979) James BridgesVersió cinematogràfica del que s’especulà quehagués pogut passat durant l’accident de Harrisburgl’any 1979.• El hombre de hielo (1984) Fred SchepisiLa reanimació d’un home prehistòric atrapat en unagelera serveix d’escenari per il·lustrar la vidahumana fa 40 mil anys.• Gorilas en la niebla (1988) Michael AptedVersió novelada de la vida de la zoòloga DianeFossey que va dedicar bona part de la seva vida al’estudi i protecció dels goril·les de muntanyaafricans.• Jeremiah Johnson (1972) de Sidney PollackLa vida d’un caçador molt respectuós amb la naturaen el marc d’un western molt atípic.• Jurassic Park (1994) Steven SpielbergUn film apte per a debtre les possibilitats del’enginyeria genètica al servei de la recreació d’unparc temàtic amb dinosaures.• Koyanisqatsi (1983) Godfrey ReggioImpressionant documental amb música de PhilipGlass que reflexiona al voltant de la idea que elnostre estil de vida és absurd i que posa en perill elfutur de la Terra.• La balada del Narayama (1983) Shohei ImamuraEl drama d’una societat rural de muntanya per a lesquals els cicles de la natura determinen també la vidai la mort dels humans. Un film de gran bellesaplàstica i d’una profunditat filosòfica inusual.• La selva esmeralda (1982) John BoormannDenuncia sobre l’explotació dels indis amazònics ide la destrucció dels seus territoris.

RECURSOS ÀUDIO-VISUALS

34

• La sombra del lobo (1992) Jacques Dorfman &Christian DuguayLa vida d’un esquimal enfrontat als costums de lacivilització occidental.• Liberad a Willy (1992) Simon WincerL’amistat entre un nen i una orca capturada per a serexhibida en un aquapark que serà alliberada perquèretorni amb els seus.• Liberad a Willy-2 (1995) Dwight LittleLa vida d’un grup d’orques amenaçades per unamarea negra.• Los dientes del diablo (1983) Nicholas RayEl primer film que va portar la vida dels esquimals ala pantalla.• Los dioses deben estar locos I i II (1980 i 1990)Jamie UysDues comèdies que parodien l’absurd del modus devida dels occidentals, per contrastar-lo amb la vida ila filsosofia ingènua d’un pigmeu.• Los lobos también lloran (1983) Caroll BallardLa història d’un naturalista que es dedica a estudiarla vida i costums del llop blanc ártic.• Los últimos días del edén (1992) John McTiernanUna glosa sobre l’interès de conservar labiodiversitat de la selva tropical per la gran quantitatde substàncies amb qualitats mèdiques.• Memorias de Africa (1985) Sidney PollackMés enllà del relat autobiogràfic la pel·lícula serveixd’excusa per introduir-se en les intimitats de lacolonització del continent africà.• Nanuk, el esquimal (1933) Peter TreuchenUn documental de principis de segle sobre la vidad’una família esquimal.

• Powaqqatsi (1988) Godfrey ReggioSegona part de la pel·lícula Koyaanisqatsi. Basada enel mot d’una profecia dels indis Hopi: un estil devida que consumeix les forces de la vida i dels altreséssers més enllà de la seva existència. El tema és ladenúncia de l’explotació entre els pobles humans peraconseguir el poder econòmic.• Silkwood (1983) Mike Nichols & MichaelHausmanThriller basat en el fet real protagonitzat per latècnica d’una central nuclear, Karen Silkwood, quevol denunciar la possibilitat de fugues radioactives ala planta.• Start Trek IV: Misión salvar la Tierra (1986)Leonard NimoyUna interessant reflexió sobre l’extinció de les balenes,de la mà de la tripulació de la nau Enterprise.• Tarka la nutria (1978) David CobhamPeter Ustinov fa de narrador de l’atzarosa vida d’unallúdriga basada en l’obra del novel·lista anglès HenryWilliamson, que és situada l’any 1927 a NorthDevon. Gerald Durrell en va fer d’assessor.• Tasio (1984) Montxo ArmendarizLa vida d’una família de carboners vascos per alsquals la natura marca el ritme de la seva existència.• Una foca en mi casa (1995) George MillerPolèmica sobre la competència de les foques en unpoble pescador de la costa americana de Maine.Història basada en un fet real.• Urga (1991) Nikita MikhalkovLes contradiccions socials que pateix una família del’estepa mongola, atrapada entre els costumsancentrals i la forma de vida occidentalitzada.

CD-ROM sobre natura i ecologia

• Silver Disc. c/ Camps i Fabrés, 3-11 1er 8ena. 08006Barcelona. Tel: 93-415 36 06 • Fax: 93-237 98 81 (Mésde 1.400 títols de CD-Rom, preus variables entre 4.500i 15.000 ptes).

• A world alive (M)• Darwin Multimedia (H)• Ecodisc (M)• Enciclopedia de la naturaleza Zeta Multimedia (W)• Gaia: environmental resources CD (M)• Last chance to see (MC)• Lifemap: organic diversity (M)

• Oceans below (MC)• Our Earth (National Geographic) (M)• The big green disc (MC)• The Blue Whale (MC)• The plant doctor (P)• Wildebest migration (MC)• Zoo Barcelona 2.0 (C)• 3D ATLAS: a multimedia expedition to understandingthe planet Earth (M)

[H=Mac i PC; M=Mac; W=Windows; C=MultimediaPC]