1

PPRROOJJEECCTTEE CCUURRRRIICCUULLAARR DDEE CCEENNTTRREE

IInnssttiittuutt JJooaann FFuusstteerr.. SSUUEECCAA

2002 – 2.003

2

GGUUIIÓÓ..

11.. FFiinnaalliittaatt ddeell pprroojjeeccttee..

22.. OObbjjeeccttiiuuss ggeenneerraallss..

33.. SSuuppòòssiittss mmeettooddoollòòggiiccss ggeenneerraallss ii eessppeeccííffiiccss..

44.. AAvvaalluuaacciióó..

55.. CCrriitteerriiss ppeerr aall ttrraaccttaammeenntt ddeellss tteemmeess ttrraannssvveerrssaallss..

66.. PPrrooggrraammaacciioonnss ddee ddeeppaarrttaammeenntt..

3

11.. FFIINNAALLIITTAATT DDEELL PPRROOJJEECCTTEE..

La finalitat d'aquest Projecte Curricular de Centre és bàsicament la de promoure el desenvolupament integral dels alumnes i les alumnes d'aquest centre en els nivells intel·lectual, motor, d'equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d'actuació i inserció social. Les finalitats derivades es refereixen a àmbits tals com: 1. L'aprofundiment en la independència del criteri i la autonomia d'acció en el

medi. 2. El desenvolupament de la capacitat de pensament reflexiu i lògic a partir

d'observacions sistemàtiques de fets, situacions i fenòmens. 3. L'aconseguiment de l'equilibri físic, afectiu i social a partir d'una imatge

ajustada i positiva de si mateix 4. L'adquisició i el perfeccionament d'instruments d'indagació, representació,

predicció i expressió oral i escrita. 5. La inserció activa, responsable i crítica en la vida social, fomentant la

identitat cultural pròpia. 6. La realització d'aprenentatges significatius que augmenten la seua capacitat

de comprendre la realitat. 7. Assumpció plena de capacitats bàsiques per a la convivència democràtica

en el marc dels valors de solidaritat, participació, responsabilitat, tolerància i sentit crític.

Des d'aquest projecte pretenem afavorir el desenvolupament dels alumnes i les alumnes en els distints àmbits de la seua personalitat, tant capacitats i destreses individuals com les seues capacitats de resolució de problemes reals, de participació, d'esperit crític i creatiu, de solidaritat i de treball en equip i de formació per si escau la integració en el món laboral o de preparació per al tram educatiu següent en les seues diferents modalitats - batxillerat, ensenyaments professionals o universitaris- facilitadores de la seua posterior transició a la vida laboral.

4

Pretenem fomentar aquestes capacitats de tal manera que l'alumne/a les pose en pràctica no sols en el centre sinó també en la seua vida extraescolar. Pretenem oferir les mateixes possibilitats de formació educativa a tots els alumnes i les alumnes, amb independència del seu sexe, origen social, religió, possibilitats econòmiques i qualsevol altra característica individual, donant-li al procés educatiu un caràcter compensador de les possibles deprivacions culturals, socials o econòmiques i al mateix temps satisfer les necessitats educatives reals dels alumnes i les alumnes del Centre.

5

2. DEFINICIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ D'OBJECTIUS. 2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL CURRÍCULUM DE SECUNDÀRIA Una vegada descrita la finalitat d’aquest projecte, passarem a definir els objectius de la nostra acció educativa d'acord tant amb els objectius generals enunciats al DOGV 1.759. DE 6/04/1992, pel qual s’estableix el currículum de l'ESO, com amb la realitat del nostre entorn, i el decret 39/2002. a i b. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà i, reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i la contribució d’aquest a l’organització dels propis pensaments. Comprendre i expressar-se amb propietat en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. Tenint en compte que el nostre Institut està enclavat dins d'un context sociocultural en el qual s’adverteixen carències fonamentals tant en l'àmbit de l'expressió oral i escrit com en l'adquisició de llengües estrangeres, i en el qual a més no hi ha una estimació massa positiva dels valors culturals, és necessari que tots els docents facen especial insistència en la consecució d'aquest objectiu, que no ha de comprometre únicament a les àrees de Castellà i Valencià o Llengües Estrangeres, sinó a totes les altres. D'altra banda, ha de ser propòsit de l'Institut crear estímuls favorables per a l'aprenentatge de les llengües estrangeres, posant en relleu la seua importància en el marc actual dels sistemes educatiu i productiu.

c. Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, amb la finalitat d'enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús. Aquest objectiu implica una profunda responsabilitat de l'Institut, en la mesura que el context ofereix unes possibilitats limitades d'accés a la formació artística, científica i, en part, tècnica, dels alumnes. D'altra banda, és evident que l'èxit d'aquest objectiu implica a la pràctica totalitat de les àrees i departaments del nostre Institut. Creiem que la consecució d'aquest objectiu no sols ha d'atendre's des de l'activitat didàctica, sinó també a partir d'un conjunt ben dissenyat d'activitats complementàries i extraescolars -visites i excursions, representacions, debats, concursos, exposicions, conferències, tallers, activitats de camp, etc.-, que poden ajudar a enriquir les possibilitats de comunicació dels nostres alumnes i alumnes i a afavorir l'ús correcte dels diversos codis que hauran de dominar en la seua vida social i professional. d. Obtenir i seleccionar informació utilitzant les fonts que habitualment es troben disponibles; tractar-la de forma autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establerta, i transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. De nou ens vam trobar davant d'un objectiu per a la consecució del qual l'Institut ha de suplir les deficiències d’infrastructura cultural

6

i social de la zona (emissores de ràdio, premsa, manifestacions artístiques, etc.). L'activitat didàctica del nostre Institut s'esforçarà per proporcionar als nostres alumnes i alumnes no sols les fonts d'informació de què habitualment manquen, sinó també els mitjans, les destreses i les estratègies per mitjà de les quals puguen accedir a les fonts d'informació i interpretar-les críticament.

Volem insistir en la necessitat de familiaritzar als alumnes amb l'ús de la biblioteca de l'Institut; per a això, arbitrarem les mesures oportunes per a una gestió més eficaç i per a l'increment progressiu dels seus fons. El mateix podem dir respecte a altres espais i equipaments que tenen una transcendència especial en relació amb el necessari contacte dels alumnes amb la realitat cultural, tècnica i científica del nostre temps i especialment amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació: aules i tallers de Tecnologia, tallers dels Cicles Formatius, aules dotades de mitjans audiovisuals, aules d'informàtica i plàstica, aula de música i laboratoris de Ciències Naturals, Física i Química. e. Elaborar estratègies d'identificació i de resolució de problemes en els diversos camps de coneixement i l'experiència, mitjançant procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit. Es tracta d'un objectiu molt ampli que haurà de ser precisat per les diverses àrees, ja que en cada una d'elles els continguts abordats exigeixen plantejaments i mètodes de resolució distints. No obstant això, vam considerar que ha de ser una meta comuna a totes el que els nostres alumnes i alumnes aprenguen a pensar autònomament, dins d'un marc didàctic presidit pels principis de l'aprenentatge significatiu i l'ensenyança activa i personalitzat. f. Formar-se una imatge ajustada d'ells mateixos, de les seues característiques i possibilitats, i desenvolupar activitats de manera autònoma i equilibrada, valorant l'esforç i la superació de les dificultats. Estem convençuts que és molt necessària la valoració justa i no discriminatòria de la realitat en què viuen els nostres alumnes, de manera que siguen capaços d'apreciar els avantatges i valors propis del medi rural i, al mateix temps, de superar les limitacions que l’esmentat medi imposa. Valorarem també l'esforç, la capacitat de treball, el gust per aprendre i la responsabilitat d'alumnes i alumnes, elements tots que no sols contribueixen a la seua formació integral, sinó també a la creació d'un clima de respecte mutu, treball i disciplina imprescindible en qualsevol àmbit educatiu. En aquest sentit, l'Institut desitja posar en relleu la importància que adquireix tot el procés d'orientació acadèmica i professional, i la pràctica docent, particularment les recomanacions que les juntes de professors emeten en el Consell Orientador que es lliura als alumnes en finalitzar l'E.SO. g. Adquirir i desenvolupar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques educatives i desenvolupar actituds solidàries i tolerants davant les diferències socials,

7

religioses, de gènere i de raça, tot i superant prejudicis amb esperit obert i democràtic. Es portaran a la pràctica, de manera orgànica i relacionada estretament amb la programació de les diverses àrees, i especialment amb la del Departament d'Activitats Extraescolars i Complementàries i el Pla d'Acció Tutorial, activitats accessibles per a tots i cada u dels alumnes i alumnes, de tal forma que cap d'ells se senta discriminat per raons econòmiques, socials, personals o locals. Així mateix, es fomentarà la realització de treballs en grup, debats, taules redones, etc., amb la finalitat que els alumnes i les alumnes aprenguen a escoltar i valorar la pluralitat d'opinions i elegesquen l'opció més apropiada en cada cas. h. Conèixer les creences, actitud i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que millor afavoresquen el seu desenvolupament integral com a persones. Per a complir correctament amb aquest objectiu, els alumnes i alumnes hauran de conciliar dues actituds complementàries: d'una banda, la valoració de la seua història i patrimoni cultural; per una altra, la reflexió conscient, madura i crítica sobre aquestos aspectes. En aquest sentit, l’interès de l'Institut es fixa, com ja hem assenyalat anteriorment, en la intervenció activa per part dels alumnes de la seua pròpia autonomia de pensament. i. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial aquells que fan referència als drets i deures dels ciutadans; elaborar judicis i criteris personals i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta. Per a complir aquest objectiu, hem d'esforçar-nos a fomentar en els nostres alumnes i alumnes aquelles actituds crítiques i constructives que els permeten elaborar els seus propis judicis sobre la realitat, evitant en canvi les actituds extremistes o fanàtiques, d'una banda, i acomodatícies o conformistes, per un altre. A més, estimularem la intervenció activa dels alumnes en totes les dimensions relatives al funcionament de l'Institut, com poden ser l'elaboració i confecció de normes de disciplina i convivència, la programació d'activitats complementàries i extraescolars, etc. j. Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament de la naturalesa, valorar les repercussions positives i negatives que sobre aquest tenen les activitats humanes i contribuir a la conservació i millora d'aquest. Creiem que aquest objectiu ha de ser guia fonamental de l'actuació del nostre Institut, donada la seua naturalesa rural i la riquesa del marc natural en el qual està enclavat. Insistirem en totes les àrees, però més si és el cas en aquelles directament implicades en l'estudi de la naturalesa, en la necessitat que tenen els habitants d'aquesta zona de preservar el seu medi. Es procurarà que els alumnes i les alumnes adquiresquen una visió global del medi, des de criteris conservacionistes.

8

k. Valorar el desenvolupament científic i tecnològic, les seues aplicacions i repercussió en el seu medi físic, social i productiu. I utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A aquest respecte podem fer reflexions molt semblants a les realitzades en l'objectiu anterior. I en aquesta línia d'actuació, volem no sols subratllar la importància del desenrotllament científic, tecnològic i productiu, sinó també motivar als alumnes i alumnes cap a una consideració dels perills i abusos que aquell pot arribar a suposar. Destaquem també, en relació amb aquest objectiu, la seua evident dimensió pràctica, que obliga a una didàctica activa i a la utilització planificada, metòdica i coherent de les instal·lacions de l'Institut (aules dotades de mitjans audiovisuals, aules d'informàtica, tallers, laboratoris, etc.). l. Conèixer i apreciar el patrimoni natural i cultural, i contribuir activament a la seua conservació i millora; desenvolupar una actitud d'interès i respecte cap a la dimensió pluricultural i plurilingüística, entesa com un dret dels pobles i dels individus. Creiem que l'Institut pot afirmar-se com un motor positiu del creixement cultural dels alumnes, no sols per mitjà de la didàctica de les diverses àrees, sinó també per mitjà d'un programa eficaç d'activitats culturals (excursions, visites a museus i exposicions, viatge d'estudis, intercanvis, etc.). Fomentarem, així mateix, actituds madures de respecte i interès cap a la diversitat cultural de tots els pobles, així com de conservació del patrimoni cultural. m. Conèixer els aspectes bàsics del cos humà i comprendre el seu funcionament, i a més les conseqüències de l'exercici físic, de la higiene i d'una alimentació equilibrada, i també com dur una vida sana. per a la salut. Fomentarem activitats d'oci i hàbits correctes relacionats amb l'alimentació, consum i higiene, a fi de promoure hàbits de salut adequats i prevenir aquelles conductes -especialment el tabaquisme, l'alcoholisme i altres drogodependències- que puguen danyar-la. D'altra banda, per a la consecució d'aquest objectiu es fa necessària una coordinació interdisciplinar entre les àrees. n. Conèixer i valorar el patrimoni natural, social, motriu i cultural dels valencians pel que fa al nostre context històric, social i lingüístic. El nostre Institut des del seu PEC està molt compromès amb el procés de coneixement i implicació en aquest apartat. 2.2. OBJECTIUS GENERALS DEL CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. a. "Dominar el valencià i el castellà. Atenent especialment el valencià per tal que el seu entorn siga favorable a la plena normalització". Aquest primer objectiu ha d'entendre's en tota l'extensió de la capacitat que descriu, perquè la constatació empírica del nivell d'expressió oral i escrita que

9

aconsegueixen els alumnes al terme de l'educació secundària revela en molts casos una consecució deficient de l’esmentat objectiu. En aquest sentit, insistirem que els nostres alumnes i alumnes s'esforcen per fer ús de la terminologia adequada, que empren el llenguatge específic de cada àrea i que milloren el seu domini de l'ortografia i el lèxic. b. "Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una llengua estrangera". Cal recalcar el desenrotllament d'aquesta capacitat per la importància que l'adquisició d'idiomes estrangers representa en la nostra societat actual, especialment en el marc del nostre entorn més pròxim, tant pel que fa a la pròpia realització personal -possibilitat de conèixer altres cultures i altres països- com en quant afecta a la qualificació professional del ciutadà i a les seues oportunitats per a aspirar a una millor situació educativa o laboral. Aquest compromís adquireix especial rellevància pel fet que ens trobem davant d'un alumnat que generalment mostra falta d’interès davant de les llengües estrangeres, la qual cosa origina serioses carències en la formació de base, i que també revela poques aspiracions de projecció a l'exterior. L'Institut afavorirà el compliment d'aquest objectiu no sols a través de l'activitat didàctica normal, sinó també per mitjà d'altres actuacions (sol·licitud de lectors natius, desdoblaments dels grups de més de vint-i-cinc alumnes, etc.) c i e. "Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que influeixen en ell". "Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeta actuar de forma responsable i autònoma". Pensem que el desenrotllament de l'esperit crític i la consolidació de la maduresa personal de tots els nostres alumnes han d’estar fonamentats en dos elements complementaris: d'un, les tècniques que permeten l'elaboració d'opcions personals, coherents i racionals (sense els quals no és possible un autèntic pensament crític i queden limitades les oportunitats per al creixement personal), i, d'un altre, el cultiu d'actituds civilitzades, tolerants i respectuoses cap a les llibertats individuals i col·lectives, els drets humans, la pluralitat de pobles i cultures i la preservació de pau i seguretat. Així doncs, l'activitat didàctica de l'Institut ha d'oferir tant un ampli i rigorós ventall de coneixements filosòfics, històrics, socioeconòmics, culturals, científics, artístics i ètics, com uns models de conducta, participació individuals i col·lectives que suposen un estímul favorable a la creació d'un sistema de valors autònom per part de tots els nostres alumnes. d i g. "Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic". "Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada". Aquests dos objectius, molt estretament relacionats, han de plasmar-se no sols en el perfeccionament de les habilitats pràctiques, sinó sobretot en l'adquisició per part dels alumnes d'un nucli cohesionat i ben estructurat de coneixements teòrics. Això implica que totes les àrees han de programar i portar a la pràctica una acció per mitjà de la qual els alumnes, independentment de la modalitat de batxillerat que cursen, tinguen l'oportunitat d'exercitar-se en activitats que

10

desenrotllen la teoria i pràctica del mètode científic, tant en els seus aspectes més genèrics, com en els específics de les modalitats i de les àrees curriculars i matèries optatives. Per a aconseguir aquestes finalitats, és condició indispensable que tant els docents com els alumnes i les alumnes tinguen accés als instruments amb què han de desenrotllar les seues respectives tasques, per la qual cosa l'Institut s'esforçarà a incrementar els seus recursos i materials, especialment a través d'un programa coherent d'adquisicions i de l'ús racional i eficaç dels laboratoris, la biblioteca, les aules d'informàtica i plàstica i la resta de dotacions específiques. f. "Participar de forma solidària i respectuosa en el desenvolupament i millora del seu entorn social, tot i adequant-se a les normes establertes per la comunitat educativa". A través de la nostra acció didàctica els alumnes i les alumnes han de ser plenament conscients de les possibilitats de realització personal i col·lectiva que el seu entorn els brinda. No obstant això, aquest enfocament ha de combinar-se amb una visió universal de la realitat i de les manifestacions culturals, científiques i artístiques que enriquesca la seua percepció i beneficie les seues expectatives vitals, laborals i professionals. D'altra banda, creem que la capacitació dels alumnes per a enfrontar-se amb èxit, tant a les demandes dels estudis superiors com a les del mercat de treball, constitueix una forma d'actuació molt influent en el desenrotllament i millora de l'entorn social. En aquest sentit, el nostre horitzó ha d'estar fixat en la consecució d'una formació plena en allò humà i rigorosa en l'acadèmic que garantesca als nostres alumnes les millors condicions possibles per a accedir, bé als estudis de formació professional de grau superior o als estudis universitaris, bé al món laboral. Per a aconseguir aquesta meta, fomentarem en els alumnes i les alumnes la participació en totes les activitats culturals que es desenvolupen en el seu entorn, i igualment promourem des del propi Institut la realització d'activitats culturals pròpies. h. "Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font de formació i enriquiment cultural". La labor didàctica ha d'aspirar, en relació amb aquest objectiu, no sols a proporcionar coneixements, sinó també al desenrotllament de les capacitats creatives i de la sensibilitat personal. Ha de fugir-se, per tant, d'una formació merament tecnicista o excloent en qualsevol dels seus sentits, afavorint en canvi una visió integradora i totalitzadora dels diversos àmbits del coneixement i estimulant la implicació personal dels alumnes i alumnes en el procés d'ensenyança-aprenentatge, la qual cosa afavoreix un desenrotllament harmònic de la personalitat i estimula les seues manifestacions més creatives finalment, volem recalcar la necessitat d'obrir els horitzons dels nostre alumnat, més enllà de l'àmbit estrictament escolar, al cultiu i gaudi del gust per la lectura i les manifestacions artístiques. 9. "Valorar l'activitat física com un element afavoridor del desenvolupament personal, de la salut i de la qualitat de vida". Atès que l’interès que mostren els nostres alumnes en aquests aspectes, creem que aquest objectiu ha de desenrotllar-se des de l'acció didàctica normal i també a

11

partir de la implicació de l'Institut en el foment d'activitats esportives extraescolars, propostes tant des del Departament d'Educació Física com des d'altres instàncies locals, comarcals i autonòmiques.

2.3. OBJECTIUS GENERALS CICLES FORMATIUS

1. Aconseguir que l’alumne/a adquiresca el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds mitjançant els processos formatius, que es desenvolupa a l’institut, i la formació en centres de treball, que permeten desenvolupar i realitzar els rols i situacions de treball requerits pel perfil professional.

2. Proporcionar una formació funcional, polivalent i tècnica que possibilite l’adaptació de l’alumne/a als canvis tecnològics i organitzatius relacionats amb la professió i la necessària visió integradora i global del saber professional.

3. Aconseguir que l’alumnat prenga consciència de la importància de la qualitat en el treball, fonamental en un entorn tant globalitzat i competitiu com el que ens envolta.

4. Fomentar i potenciar una actitud participativa i de treball en equip per a millorar la competència professional i les relacions humanes i laborals en el lloc de treball.

5. Conèixer i comprendre mecanismes d’inserció professional per facilitar la incorporació de l’alumnat al món del treball.

6. Conèixer i comprendre la legislació laboral i els drets i obligacions que se’n deriven de les relacions laborals.

7. Adquirir els coneixements i habilitats necessàries per a treballar en condicions de seguretat i prevenir els riscos derivats de les situacions del treball.

8. Adquirir una identitat i maduresa professional motivadora per un continu aprenentatge.

9. Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social, al temps que atendre les demandes de qualificació del sistema productiu que ens demana les necessitats laborals de l’entorn.

10. Adquirir la sensibilitat necessària per a desenvolupar les activitats professionals respectant el medi ambient.

11. Adquirir la competència lingüística professional adequada a l’àmbit de treball en les dues llengües oficials del País Valencià.

12

2.4. OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL CENTRE. Tenint en compte els objectius que acabem d'exposar, el context del nostre centre i les seues necessitats, volem recalcar una sèrie d'objectius específics del nostre centre i vàlid per a totes les etapes educatives. 1. Estimular i fomentar un clima de convivència, treball i respecte mutu entre alumnes, professors i el personal no docent. 2. Estimular i fomentar les actituds positives de responsabilitat i esforç personal en el nostre alumnat. 3. Fer possible la millora de la qualitat de l'ensenyança en tots els seus aspectes, i així mateix incrementar el rendiment acadèmic dels alumnes, per mitjà de les següents mesures: A. Aspectes acadèmics. - Coordinar entre totes les àrees una acció didàctica enfocada a l'adquisició d'aquells continguts -especialment conceptes i procediments- més rellevants i decisius per a l'èxit de les capacitats exigides quan acaba una etapa. - Establir la coordinació del seguiment dels alumnes amb àrees pendents, a través d’un tutor específic i d’activitats de coordinació-. Conjuntes amb l’alumnat i amb els departaments afectats. B. Tutoria i orientació. - Establir reunions entre els tutors i les famílies dels alumnes de cada grup. - Conscienciar a les famílies de la necessitat que fomenten entre els seus fills un hàbit regular d'estudi i treball personal. - L’objectiu de l'Orientació educativa, és optimitzar el rendiment de l'ensenyança per mitjà de l'adequat assessorament a l'alumne al llarg del seu avanç en el sistema educatiu i en el seu trànsit a la vida activa. Els seus objectius serien: a) Contribuir a la personalització de l'educació, és a dir, a la seua integralitat,

abastint a tots els aspectes de la persona, i també a la seua individualització, referint l'educació a persones concretes, amb les seues aptituds i interessos diferenciats.

b) Ajustar la resposta educativa a les necessitats particulars dels alumnes, per

mitjà de les oportunes adaptacions curriculars i metodològiques, que amb l’esforç i actitud positiva de l’alumne, li permetran arribar a l’enteniment d’uns contigus mínims tal com cadascuna de les assignatures estableix en el seu currículum. Excepcionalment es tindrà en compte aquells alumnes que tinguen NEE i necessiten un tractament específic.

c) Cooperar amb els aspectes orientadors de l'educació, com afavoridora dels

aprenentatges més funcionals, fent que l'escola aporte realment "educació

13

per a la vida". d) Afavorir els processos de maduresa personal, de la pròpia identitat, dels

propis valors, i de la progressiva presa de decisions, a mesura que els alumnes han d'anar adoptant opcions de vida, primer escolars, i després professionals.

e) Garantir els elements educatius més diferenciats i especialitzats, menys

formals o tradicionals, que difícilment, en ocasions, pot proporcionar el professor ordinari i les estructures escolars ordinàries.

f) Prevenir les dificultats d'aprenentatges i no sols assistir-les quan han arribat

a produir-se, anticipant-se a elles i evitant, en la mesura que es puga, fenòmens indesitjables com els de l'abandonament, del fracàs o inadaptació escolar.

g) Assegurar la continuïtat educativa en àrees, cicles, etapes o centres. h) Contribuir a l'adequada relació i interacció entre els distints sectors de la

comunitat educativa (professors, alumnes i pares), assumint el paper de mediació i negociació davant dels conflictes o problemes que puguen plantejar-se entre aqueixos distints integrants.

i) Contribuir a tota classe de factors d'innovació i de qualitat que redunden en

una millor educació, en una educació orientadora i en el suport tècnic a l'oferta educativa.

La LOGSE (1990), en el seu Article 60 diu: "La tutoria i orientació dels alumnes formarà part de la funció docent", la qual cosa situa l'activitat orientadora com a part ineludible de l'actuació diària del professorat que haurà de reunir els següents plantejaments bàsics:

1. L'activitat orientadora es realitza, primer que res, en el compliment de l'acció

tutorial, constituint-se la tutoria en un element inherent a l'activitat docent dins de un concepte integral d’educació.

2. Tot/a professor/a, en la seua activitat docent, ha d'exercir tasques de guia i

orientació. No obstant això, la funció tutorial de cada grup d'alumnes pot i ha de ser assignada a algun/a professor/a determinat/da.

3. Les activitats d'acció tutorial, com a part de la funció docent, estan incloses

entre las obligacions del professorat. 4. L'exercici de la funció tutorial entronca amb la individualització de

l’ensenyança. C. Aspectes organitzatius. - Aconseguir que el centre facilite espais d'estudi i oportunitat per a la realització d'activitats extraescolars, treballs o, si és procedent, sancions.

14

- Facilitar l'ús i aprofitament de la Biblioteca, dels mitjans audiovisuals i informàtics. - Organitzar activitats extraescolars que contribuesquen a fomentar un ús conscient i profitós del temps lliure per part dels alumnes. Es tindrà en compte la programació dels departaments, on s’especificaran els objectius i els responsables de les activitats. D. Aspectes de convivència. - Informar detalladament als alumnes sobre els seus drets i deures i explicar-los les normes de convivència i disciplina vigents en l'Institut. - Millorar el sistema de seguiment de les faltes d'assistència i puntualitat per part dels professors i els tutors; conscienciar als alumnes i les seues famílies sobre la importància de respectar les normes sobre assistència i puntualitat. - Promoure la implicació de les famílies en tots els aspectes relatius al comportament i actitud dels seus fills en el centre i establir amb elles mecanismes de diàleg que reduesquen al mínim imprescindible la imposició de sancions. - Millorar l'expressió oral i escrita dels alumnes. - Estimular i fomentar la intervenció activa i responsable de l'alumnat i de les seues famílies en el funcionament del centre, a través dels òrgans de participació ja previstos (Junta de delegats d'alumnes, Consell Escolar, Associació de Pares d'Alumnes), i d'altres que si és procedent puguen crear-se en resposta a les inquietuds i necessitats dels alumnes i de les seues famílies. - Aconseguir que el nostre centre es constituesca en instància propícia per a la dinamització i l'enriquiment de la vida cultural de l'entorn. - Promoure aquelles activitats recreatives i d'oci que afavoresquen hàbits i actituds de vida sana en els nostres alumnes i les seues famílies. - Estimular i fomentar la realització d'aquelles activitats que proporcionen als alumnes una visió oberta i comprensiva d'espais físics i culturals més amplis que els que habitualment coneixen. - Fomentar la integració i l'harmonia entre els alumnes i alumnes de, tant pel que fa a les activitats pròpiament didàctiques com als aspectes de convivència i comportament. - Millorar la disponibilitat dels recursos didàctics, a través de les següents actuacions:

- Impuls a les activitats de formació del professorat. - Utilització planificada, metòdica i coherent dels recursos del centre, per

mitjà de l'elaboració de quadres horaris per als espais d'ús comú i l'inventari i ordenació dels seus recursos i materials.

- Adquisició dels materials necessaris per al funcionament dels departaments didàctics.

3. SUPÒSITS METODOLÒGICS GENERALS.

15

El coneixement és construït pel subjecte quan interacciona amb el medi, tracta de comprendre'l i construeix representacions i interpretacions adequades, és quan incorporen els nous coneixements als seus esquemes cognitius quan els/les alumnes realitzen un aprenentatge comprensiu. Des d'aquesta perspectiva hi haurà tot un plantejament metodològic que es reflexa en les premisses següents: 1. L'assoliment d'aprenentatges significatius per part dels/de les alumnes porta implícit partir sempre de les seues idees prèvies, esbrinant a través d'una avaluació inicial quins són els seus preconceptes, i establint el màxim de relacions possibles entre els ja coneguts i els nous desconeguts. 2. Cada àrea posseeix una estructura conceptual pròpia, desenvolupa unes formes de coneixement i unes operacions intel·lectuals específiques, açò obliga a establir un equilibri entre l'estructura epistemològica de cada àrea i la necessitat d'establir aprenentatges significatius d'aquestes. 3. La interacció en l'aula es presenta com a element fonamental per facilitar el procés de l'aprenentatge, en aquest sentit la classe es presenta com el marc situacional del procés i les relacions personals apareixen com a element facilitador d'aquest. 4. Cada alumne/a construeix els seus aprenentatges significatius mitjançant la seua pròpia activitat no sols manipulativa sinó també reflexiva, i a partir de les situacions d'aprenentatge dissenyades en les distintes àrees per l'equip docent. 5. L'ajuda pedagògica consisteix a crear les condicions més apropiades perquè cada alumne/a construesca, modifique, enriquesca i diversifique el seus esquemes de coneixement. Es tindrà en compte sota aquesta premissa les característiques individuals de l'alumne/a, proposant activitats diferents per a estudiants amb diferents capacitats, subdividint les tasques en fases de diferent complexitat, proposant activitats de reforç diferenciades segons les dificultats... El paper del/de la professor/a és el de guia i mediador que facilite l'establiment de relacions entre els coneixements i experiències previs i els continguts nous. 6. En el desenvolupament d'aquest procés d'ensenyament- aprenentatge pretenem afavorir i facilitar el desenvolupament d'habilitats i estratègies de planificació i autoregulació de l'activitat d'aprenentatge, és a dir aprendre a aprendre. S'afavorirà així l'adquisició de continguts de procediments que es puguen aplicar als diferents àmbits i contextos. Així mateix s'intentarà garantir la funcionalitat d'aquests aprenentatges, possibilitant la seua aplicació pràctica en circumstàncies reals i la seua posterior utilització en l'adquisició de nous continguts.

16

7. En el procés d'ensenyament-aprenentatge caldrà desenvolupar una combinació de dos grans tipus d'estratègies: - d'exposició. - d'indagació. A través d'estratègies expositives, mitjançant textos escrits, de forma oral o audio-visual es presenta a l'alumne/a continguts relatius a fets, conceptes i principis fonamentals. Aquests consideraran sempre el nivell de competència, els coneixements previs i els interessos de l'alumne/a. En aquests tipus d'estratègies s'utilitzaran: - Plantejaments panoràmics. - Establiment de coordenades generals del tema. - Subratllat d'aspectes rellevants. - Elaboració d'esquemes i mapes conceptuals. - Elaboració de síntesis periòdiques. - Elaboració de síntesis finals. Aquest tipus d'estratègies és importat sobretot per al tractament d'aspectes que l'alumne/a difícilment pot assolir sol o amb ajudes indirectes. Les estratègies d'indagació són complement imprescindible de les anteriors, ja que ajuden l'alumne/a a utilitzar d'una forma reflexiva, conceptes, procediments i actituds que assolits així són més consistents. Aquestes estratègies poden traduir-se a tècniques més concretes com: - Investigacions. - Dramatitzacions.

- Debats. - Excursions.

- Resolució de problemes reals o simulats. Per tal d'evitar que aquestes activitats es convertesquen simplement en un exercici mecànic, aquestes estratègies han de finalitzar sempre amb un exercici de reflexió de l'alumne/a, mitjançant una autoavaluació. 8. La interdisciplinaritat, implica una col·laboració entre departaments, on cada àrea desenvolupa els seus propis conceptes i les relacions que li són necessàries, construïts des de la pròpia òptica però mantenint una coherència interna entorn d'un model general d'actuació. La necessària adaptació curricular es presenta a tres nivells: 9.1. Un primer nivell seria l'adaptació de les propostes de disseny curricular, objectius generals d’àrea, a les necessitats del nostre centre. 9.2. El segon nivell d'adaptació estaria constituït per les programacions d'aula.

17

9.3. En un tercer nivell es tindrà en compte els diferents ritmes d'aprenentatge, les capacitats, els interessos i les motivacions dels alumnes, aquest tractament de la diversitat dintre de l'aula tindrà en compte factors com: - Capacitat cognoscitiva de l'alumne/a. - Materials amb flexibilitat per a ser utilitzat pels diversos alumnes. - Possibilitar grups flexibles. - Avaluar de forma que es tinga en compte les diferències existents - Modificar, la temporalització prevista per aconseguir els objectius.

- Prioritzar algun element curricular sobre d'altres. -Capacitat motriu de l’alumne/a (malalties cròniques, discapacitats, lesions temporals). -Activitats, exercicis i criteris encaminats a cercar la integració de l’alumne en el grup, el coneixement de la seua malaltia i la realitat de la seua capacitat motriu. 10. Les adaptacions curriculars dirigides als/les alumnes amb necessitats educatives especials, consistiran en la inclusió o en l'eliminació de determinats continguts i la consegüent modificació en els criteris d'avaluació per part dels diferents seminaris de les àrees afectades per l'adaptació curricular programada. En tot cas, les possibles adaptacions tendiran que l'alumne/a assolesca les capacitats generals pròpies de l'etapa secundària obligatòria, intentant aconseguir la seua integració social. Aquestes adaptacions aniran precedides per una avaluació de les necessitats educatives especials dels/de les alumnes i d'una proposta curricular específica. 11. Per als/les alumnes amb més de 16 anys s'establiran les oportunes diversificacions curriculars i programes de garantia social, prèvia avaluació psicopedagògica, escoltats els/les alumnes i els pares, i amb l'informe preceptiu de la Inspecció educativa. 3.1 METODOLOGIA DIDÀCTICA SECUNDÀRIA 3.1.1. OPCIONS METODÒLOGIQUES DE CADA ÀREA.

Donada la complexitat d'aquest apartat, que contempla molt nombrosos i diversos continguts, ens remetem a les programacions de cada àrea. 3.1.2 AGRUPAMENTS.

Els agrupaments d'alumnes es realitzaran atenent als principis d'heterogeneïtat i no discriminació dels alumnes respecte als següents elements: curs, nivell d'aprenentatge, àrees optatives, consideració de repetidor, sexe i procedència acadèmica i geogràfica. Una vegada tancada la

18

confecció de les llistes no s'admetrà cap canvi de grup o àrea, llevat que existesca una sanció disciplinària que així l'exigesca o una decisió de la junta de professors del grup, assessorada si és procedent pel Departament d'Orientació i en coordinació amb la Direcció d'Estudis i amb la Direcció. 3.1.3. TEMPS.

El marc d'actuació és l'horari general del centre, aprovat pel Consell Escolar. Tots els cursos les àrees optatives s’imparteixen en franges horàries simultànies. Aquesta disposició obliga que, sobretot en 3r i 4t de Secundària, es produesquen freqüents recombinacions dels grups, d'acord amb les característiques de cada àrea i dels espais en què s’imparteixen. 3.1.4. ESPAIS.

Les aules es distribueixen per grups. Cada grup té assignada l’aula on realitza la major part de l'activitat didàctica. Estan previstos desdoblaments per a atendre a l'optativitat i a la didàctica de les disciplines que precisen espais específics de les àrees que així l’exigeixen. S’imparteixen preferentment en espais propis: aules-taller (Tecnologia), aula i tallers dels Cicles Formatius, laboratoris (Ciències de la Naturalesa, Física-Química, Biologia-Geologia) Gimnàs i Instal·lacions Esportives, Polisportiu, aules d'Informàtica, aules de Plàstica, aula de Música, Biblioteca, espais per a desdoblaments, etc.

Els espais específics s'aprofitaran d'acord amb les necessitats didàctiques i respectant els horaris establerts, evitant qualsevol interferència i donant prioritat en el seu ús al departament que el té assignat; seran responsables de la seua utilització els professors i el departament “titular” de la instal·lació que facen ús d'ells. La Direcció d'Estudis coordinarà la seua utilització per mitjà de quadres horaris o mecanismes semblants. Per a l'ús de les aules dotades amb televisió i vídeo es realitzaran quadres horaris que contemplen els recursos disponibles en cada moment. 3.1.5. MATERIALS I RECURSOS. L'ús dels materials i recursos del centre està a disposició de tota la comunitat educativa, amb les limitacions derivades de la prioritat de les activitats lectives sobre qualssevol altres. En qualsevol cas, tots els materials hauran de trobar-se davall la supervisió i responsabilitat del departament i del professor que els use o done permís per a utilitzar-los, d'acord amb el que a l'efecte estableix el Reglament de Règim Interior. Quant als llibres de text i la resta de materials curriculars que s'adopten al llarg de l'etapa, ens remetem a la normativa oficial per a la seua adopció, actualització i canvi. 3.2. PRINCIPIS METODOLÒGICS DE BATXILLERAT

19

A partir dels estudis sobre psicologia de l’aprenentatge s’evidencià que

els alumnes posseeixen concepcions intuïtives (preconceptes, idees alternatives, esquemes conceptuals previs...) sobre conceptes fonamentals, que es formen a una prompta edat i amb anterioritat a l’aprenentatge formal de les ciències, i que es queden inalterables per l’ensenyament habitual i sistemàtic. L’existència i persistència dels conceptes intuïtius falsos, a més de l’abandonament generalitzat de l’alumnat quan s’enfronten a un problema que se separe, encara que siga una mica, dels plantejats a classe, i el descens, constatat, del seu interès per les distintes assignatures a mesura que transcorre el curs i al llarg de la seua etapa escolar, són serioses traves teòriques i pràctiques per al model de transmissió verbal de coneixements ja elaborats. No obstant això, el principal interès de les investigacions sobre esquemes conceptuals alternatius dels alumnes no rau en el coneixement detallat dels seus preconceptes en cada camp, malgrat que l’esmentat coneixement siga avui imprescindible per tal que hi haja un correcte plantejament de les situacions concretes d’aprenentatge. El seu interès rau en haver donat lloc a l’elaboració d’un nou model d’aprenentatge sorgit de treballs i línies inicialment independents, però convergents en les seues conclusions, que podem denominar model o orientació constructivista, algunes característiques de les quals i possibles derivacions passem a exposar breument. La investigació sobre la naturalesa dels conceptes intuïtius i les estratègies per a operativitzar-los i/o modificar-los encara no està conclosa, encara que ja s’ha demostrat que:

1. No es tracta de conceptes aïllats, sinó d’esquemes conceptuals dotats de certa coherència interna. No es tracta d’idees irracionals, sinó simplement fonamentades en premisses diferents.

2. Els estudiants utilitzen un llenguatge imprecís i termes indiferenciats per tal d’expressar aquestes idees. En alguns casos poden, fins i tot, no fer-les explícites per a ells mateixos.

3. Idees intuïtives similars són detectades en estudiants de diferents mitjans i edats, i àdhuc en postgraduats i professorat.

4. Aquestos esquemes conceptuals són persistents i no es modifiquen fàcilment mitjançant l’ensenyament tradicional, tot i que és necessari estudiar cada cas concret, però existeixen variacions en el seu grau de persistència.

Cal tenir en compte que els coneixements mai es donen aïllats, sinó que

formen sistemes coherents entre ells. Per tant, un model que concep l’aprenentatge com un procés de canvi conceptual implica:

1. Que siga l’alumne conscient de quin és el seu esquema de partida. 2. Que se suscite la necessitat d’ampliar o rectificar els seus esquemes

conceptuals o els seus punts de vista. 3. Que s’estimule una nova conceptualització.

20

4. Que hi haja un procés de reflexió i autoavaluació dels coneixements adquirits, de manera que es puguen obrir noves perspectives d’estudi.

D’aquesta concepció activa de construcció de significat es deriven dos

punts. El primer és que la comprensió implica l’existència d’expectatives i no ser simplement un receptor passiu de la informació. El segon fa referència a la qüestió problemàtica d’allò que s’accepta com aprenentatge significatiu. En aquest sentit, solament hi ha un aprenentatge comprensiu quan els nous coneixements s’incorporen a l’estructura semàntica de l’estudiant i no queden aïllats en la memòria acadèmica, i quan hi ha acord entre les seues experiències i les seues concepcions. Açò suposa un desplaçament de la preocupació conductista per la validesa objectiva de les activitats o respostes dels alumnes cap a una actitud que els ajude a organitzar les seus pròpies experiències de manera coherent:

En definitiva, podem resumir les característiques d’un aprenentatge significatiu d’aquesta manera:

1. El que hi ha al cervell del que va a aprendre té importància fonamental.

2. Trobar sentit suposa establir relacions. 3. Qui aprén construeix activament significats. 4. Els estudiants són responsables del seu propi aprenentatge.

Aquesta última característica constitueix el reconeixement d’una condició

necessària de l’aprenentatge. Construir significats requereix esforç i una forta inversió personal, ja que exigeix que l’alumne desenvolupe la seua capacitat d’aprendre autònomament.

El model d’aprenentatge basat en el constructivisme no exclou la

diversitat d’estratègies d’aprenentatge. Precisament, l’enfocament del procés d’aprenentatge com elaboració/reelaboració dels coneixements per l’estudiant, fa que els mètodes d’ensenyament tinguen en compte:

a) Els coneixements de partida. b) Les estratègies cognitives d’interpretació i tractament de les dades. c) El camp d’experiència que s’ofereix a l’alumne. d) Les estratègies interactives i comunicatives a l’aula, etc.

En aquest procés la funció del professor és doble:

1) Estimular el desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge, això

com mobilitzar i ampliar els esquemes conceptuals de partida. 2) Orientar la reflexió interactiva a l’aula cap a una conceptualització

convergent: hipòtesis, generalitzacions, etc., comuns al grup.

3.2.1 AGRUPAMENTS.

21

El criteri bàsic per a realitzar els agrupaments es deriva de l'elecció de les modalitats i de les àrees optatives. 3.2.2 TEMPS.

El marc d'actuació és l'horari general del centre, aprovat pel Consell Escolar. 3.2.3. ESPAIS. (VEURE SECUNDÀRIA) 3.2.4. MATERIALS. (VEURE SECUNDÀRIA) 3.3. PRINCIPIS METODOLÒGICS CICLES FORMATIUS La metodologia didàctica pròpia dels Cicles Formatius ha d’estar orientada en tot moment a l’objectiu fonamental d’aquesta etapa, que es proporcionar a l’alumnat la qualificació professional necessària per integrar-se al món del treball. Per altra banda, es convenient mantenir una certa coherència amb els principis metodològics de la resta d’etapes que s’imparteixen a l’institut, doncs no hem d’oblidar que l’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà específica provenen, bàsicament, de l’ESO; així com en els cicles de grau superior, un percentatge important, prové del Batxillerat, raons ambdues que aconsellen aplicar principis metodològics que asseguren la connexió entre les tres etapes. Els principis metodològics de caràcter general que s’aplicaran al llarg de l’etapa seran els següents:

1. Programar i desenrotllar activitats didàctiques que reproduisquen de forma realista i eficaç les estratègies i sistemes d’organització del treball característics dels processos productius pertanyents als sectors corresponents als distints cicles formatius.

2. Fomentar en l’alumnat l’esperit reflexiu en relació amb els sistemes d’organització, gestió, producció i comercialització, així com la seua capacitat per proposar i portar a la pràctica innovacions en els esmentats àmbits.

3. Incorporar a la programació de les activitats didàctiques les propostes de les empreses dels diferents sectors que realitzen la seua activitat en les comarques del nostre àmbit d’influència docent.

4. Ordenar les activitats didàctiques de forma progressiva, de manera que l’alumnat tinga una guia sistemàtica i coherent que afavoresca l’aconseguiment dels aprenentatges.

5. Crear una visió integradora de tots els mòduls professionals on la referència siga el conjunt del sistema productiu del sector.

22

6. Avaluar contínua, global i individualment el procés d’ensenyament i aprenentatge i facilitar la participació de l’alumnat en el procés d’avaluació.

7. Crear un sistema eficaç d’orientació laboral i professional, que afavoresca no sols el coneixement dels drets i deures dels treballadors sinó també la possibilitat de desenvolupar iniciatives empresarials i d’autoocupació.

8. Organitzar i portar a la pràctica les activitats didàctiques, i especialment l’ús de la maquinària pròpia del sector amb l’observació escrupulosa de les normes de seguretat i higiene en el treball.

9. Incorporar a les activitats didàctiques mitjans tecnològics moderns, especialment, recursos informàtics i audiovisuals.

10. Recolzar l’activitat didàctica ordinària del professorat de cicles amb aquelles col·laboracions d’experts dels diferents sectors productius que s’estimen oportunes.

3.3.1 AGRUPAMENTS. (Veure secundària) 3.3.2 TEMPS. El marc d’actuació és l’horari general del centre, aprovat pel Consell Escolar i inclòs en la Programació General Anual. Les condicions per a la realització de la Formació en Centres de Treball s’adaptarà a allò que marque la legalitat vigent, sense oblidar l’horari de treball de la pròpia empresa. 3.3.3 ESPAIS En el Reial Decret 1004/1991, de 14 de juny, es fixen els requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments de règim general no universitari (BOE, 26/06/91); per altra banda en el Reial Decret 777/1998, de 30 d’abril, es desenvolupen determinats aspectes de l’ordenació de la formació professional en l’àmbit del sistema educatiu (BOE, 08/05/98) i s’estableix els següents espais i superfícies per als cicles que impartim en el nostre centre:

23

FAMÍLIA PROFESSIONAL

Cicle Formatiu ESPAI FORMATIU

Superfície m2 30

alumnes

Superfície m2 20

alumnes

Gestió Administrativa

Aula polivalent Aula d’informàtica Aula de Gestió

60 60 90

40 45 60

ADMINISTRACIÓ

Administració i Finances

Aula polivalent Aula d’informàtica Aula de Gestió

60 60 90

40 45 60

Secretariat

Aula polivalent Aula d’informàtica Aula de Gestió

60 60 90

40 45 60

MANTENIMENT DE VEHICLES AUTOPROPULSATS

Electromecànica de vehicles

Aula Polivalent Taller d’electricitat i neumohidràulica Taller de mecànica d’automoció

60

90

300

40

60

270

MANTENIMENT I SERVEIS A LA PRODUCCIÓ

Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies

Aula Polivalent Taller d’instal·lacions electrotècniques. Taller de manteniment. Taller de mecanitzat Taller de sistemes automàtiques

60

120

180 150

120

40

90

150 120

90

Manteniment d’equip industrial

Aula Polivalent. Aula tècnica. Taller d’instal·lacions electrotècniques. Taller de manteniment. Taller de mecanitzat Taller de sistemes automàtiques.

60 90

120

180 150

120

40 60

90

150 120

90

24

3.3.2 MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. L’ús dels materials i recursos dels cicles formatius i, en general, de l’Institut, resta regulat en els epígrafs corresponents del Projecte Educatiu i del Reglament de Règim Interior. En qualsevol cas, tots els materials hauran d’estar sota la supervisió i responsabilitat del professor/a que els utilitze o done permís per utilitzar-los. En quant als llibres de text i resta de materials curriculars que s’adopten en el cicles ens remetem a la normativa oficial per a la seua adopció com a actualització i canvi.

25

4. AVALUACIÓ. 4.1. AVALUACIÓ EN ESO 4.0. Participació de l’alumnat. Els/les alumnes alumnes participaran en la preparació i el desenvolupament de les sessions de l’avaluació coodinats pel tutor/a. 4.1.1 DEFINICIÓ I PROPÒSITS DE L'AVALUACIÓ.

El procés d'avaluació pretén obtenir informació sobre la pràctica educativa i sobre els seus resultats, a fi d'adoptar mesures d'intervenció pedagògica a partir d'ells; l'avaluació es configura com un instrument d'anàlisi i correcció de les deficiències detectades en el curs de l'acció didàctica- D'altra banda, l'avaluació no pot ser un instrument d'aplicació ocasional i caràcter penalizador, sinó que ha d'implicar al procés educatiu en el seu conjunt; així doncs, no afecta únicament i exclusivament a l'alumne, sinó també al sistema educatiu considerat de manera global, i a tots i cada u dels agents que prenen part en ell. Així doncs, i d'acord amb les reflexions que acabem de realitzar, l'avaluació ha de reunir una sèrie de característiques-

1. Ha de ser contínua, ja que constitueix una de les dimensions essencials del procés educatiu, el qual pot retroalimentar-se i autocorregir-se permanentment gràcies a la informació que proporciona. El principi de l'avaluació contínua no exclou la convergència d'efectuar una valoració (avaluació sumativa) al final del procés d'ensenyança i aprenentatge, siga quina siga l'extensió del segment considerat. De l'avaluació sumativa es desprèn la comprovació del grau de capacitat i de dificultat amb què els alumnes van a enfrontar-se al següent tram del procés educatiu (la següent unitat didàctica, curs, cicle, etc.), per la qual cosa constitueix el diagnòstic inicial d'un nou procés que s'obri a partir d'ella. 2. Ha de tenir una normativa, entenent per tal la seua capacitat d'apreciar i jutjar el nivell de progrés de l'alumnat d'acord amb els objectius proposats, d'indicar les dificultats per a la consecució d’aquestos objectius i d'informar el professorat de l'eficàcia de la programació i de la metodologia emprada, i que servesca per a la seua retroalimentació. 3. Ha de ser individualitzada i comprensiva, per a atendre al progrés personal dels alumnes des del punt de partida de cada u d'ells, i capaç de contemplar també l'especificitat del grup a què pertanyen.

4.1.2. CONTINGUT DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ.

Com ja hem assenyalat, el procés d'avaluació no sols ha d'estar orientat cap a la valoració dels aprenentatges dels alumnes, sinó que també ha de verificar

26

l'adequat desenrotllament del procés d'ensenyança-aprenentatge i l'activitat del centre en el seu conjunt. 4.1.3. AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE DELS ALUMNES.

Els objectius són el referent essencial del procés d'ensenyança i aprenentatge. Ara bé, atès que tenen un caràcter general i abstracte, i que no poden valorar-se en si mateixos, el procés d'avaluació ha de partir dels criteris d'avaluació, els quals responen a les capacitats bàsiques de cada una de les àrees de l'etapa i informen sobre el seu grau de consecució. L'aplicació d'aquests criteris ajuda a assolir, tant al professor com als alumnes, el procés d'adquisició dels conceptes, procediments i actituds de l'alumne. Per tant, és imprescindible que totes les programacions d'àrea contemplen els criteris d'avaluació d'etapa, que procedesquen a la seua distribució per cursos i cicles que els adeqüen a les peculiaritats del Centre i dels alumnes. 4.1.4. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE.

L'avaluació del procés d'ensenyança-aprenentatge és una tasca complexa, que abraça diferents aspectes i elements, en una escala de generalització ascendent.

1. La pràctica docent en l'aula. L'avaluació ha de contemplar els següents elements: el disseny i desenrotllament de les unitats didàctiques i la seua consegüent adaptació als distints grups d'alumnes i alumnes, l'atenció als alumnes amb dificultats especials que requeresquen un tracte més individualitzat, l'ambient de l'aula i la coordinació amb els docents que formen part de la junta de professors del grup, així com la comunicació amb les famílies. 2. El cicle o curs. A aquest nivell és necessari tenir en compte divers factors, que influeixen en la coordinació dels docents: el procés de l'avaluació global dels alumnes, la validesa dels criteris d'avaluació i promoció, l'adequació dels suports personals i els materials utilitzats i l'eficàcia del sistema i dels instruments de coordinació establerts. 3. L'etapa educativa. L'avaluació haurà de contemplar en aquest nivell els següents aspectes: els elements fonamentals del Projecte Curricular, la coordinació intercicles, les mesures d'atenció a la diversitat i la relació entre Departaments i amb el Departament d'Orientació. 4.El centre en el seu conjunt, on han de contemplar-se els següents aspectes: la coherència interna del Projecte Curricular de Centre i la coherència respecte al Projecte Educatiu de Centre; la gestió i aplicació dels recursos humans i materials, els espais i els temps, el funcionament dels òrgans col·legiats, la relació entre el Centre i les famílies, entre el Centre i les empreses, i els serveis de suport al Centre.

4.1.5. CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ.

27

4.1.5.1. AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE DELS ALUMNES.

Pretenem realitzar una avaluació contínua, formativa, individualitzada i comprensiva, i per a això es fa imprescindible recollir contínuament informació sobre l'aprenentatge de l'alumnat. Per a la presa de decisions a partir de la informació recollida per a l'avaluació, serà necessari tenir en compte els següents criteris:

1. Utilitzar procediments que possibiliten l'avaluació d'un mateix aprenentatge des de punts de vista distintament i mútuament complementaris. 2. Posar en pràctica procediments concrets i precisos. S'ha d'evitar que els procediments d'avaluació siguen massa nombrosos o difusos, a fi que no distorsionen les dades que es pretenen avaluar. 3. Emprar procediments que puguen ser aplicats tant pels professors com pels alumnes. Això facilita els processos d'autoavaluació i coavaluació, els quals fan més eficaç la formació de l’alumnat i la seua implicació responsable en l'acció didàctica. 4. Es faran públics els criteris de qualificació i correcció.

Entre els procediments i instruments més útils per a procedir a la recollida

d'informació poden ser els següents: l'observació sistemàtica de l'activitat didàctica i dels seus resultats per mitjà de guies, qüestionaris, etc., el seguiment i l'anàlisi del treball dels alumnes, tant a nivell individual com de grup, i la realització de proves orals i / o escrites de diferents tipus per a l'avaluació de continguts específics. 4.1.5.2. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE.

Hi ha alguns procediments valuosos per a la presa de decisions sobre com avaluar, que poden ser utilitzats voluntàriament pel professorat del centre:

1. L'autoavaluació del professor, a partir de l'observació de la seua activitat didàctica i de l'anàlisi dels resultats. 2. La comunicació i contrast d'experiències entre els membres de la junta de professors de grup i entre aquests i altres docents del Centre o d'altres centres. 3. La incorporació d'una persona aliena a l'aula (sempre que siga acceptada pel grup i el professorat implicat) per a observar la realitat de l'acció didàctica, la qual cosa permet contrastar dades de diverses procedències i facilita la presa d'acords i compromisos. 4. El lliurament i resposta a qüestionaris per part de l'alumnat i de les seues famílies sobre les seues opinions sobre la marxa general del Centre i la labor dels docents. 5. L'avaluació del Projecte Curricular de Centre per part dels serveis d'inspecció, que d'esta manera col·labora amb l'actuació de l'equip docent. Durant el curs aquesta avaluació ha de garantir un seguiment continu del

28

projecte. 4.1.6. TEMPORALITZACIÓ DE L'AVALUACIÓ. 4.1.6.1. TEMPORALITZACIÓ DE L'AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE.

L'avaluació ha de realitzar-se de forma contínua, la qual cosa no exclou la necessitat de procedir a ella d'acord amb uns ritmes i calendaris precisos i en aplicació de distints enfocaments del procés, que anem a detallar a continuació.

1. Avaluació inicial. Aquesta varietat de l'avaluació respon a l’interès per comptar amb coneixements de la situació de partida dels alumnes, tant pel que fa relació al seu nivell de coneixements previs com a un altre tipus de situacions i necessitats. Per a donar resposta a aquest interès, en la primera setmana de novembre es realitzaran reunions de les juntes de professors de cada grup, dirigides pels professors tutors. Aquestes reunions es portaran a terme en coordinació amb el Departament d'Orientació i la Direcció d'Estudis, i en elles s’analitzaran els problemes detectats i es decidiran les mesures d'actuació, com a suports dins i fora de l'aula i adaptacions curriculars. En el cas del primer curs, es partirà de la informació disponible en el Centre sobre escolarització i el procés d'aprenentatge seguit pels alumnes i les alumnes durant l'Educació Primària. 2. Avaluació formativa. Atès que les necessitats de l'alumnat poden variar en la dinàmica temporal del procés d'ensenyança-aprenentatge, és necessari ajustar l'acció pedagògica a aquestes necessitats. Açò és possible si l'observació és sistemàtica, contínua i integradora (encara que diferenciada segons les distintes àrees del currículum), la qual cosa permet detectar el moment en què es produeix un obstacle o dificultat en l'aprenentatge, les causes que el determinen i les mesures que s'han de prendre per a superar-lo. 3. Avaluació sumativa. Permet conèixer el nivell d'aprenentatge aconseguit i el grau d’acompliment de les intencions educatives, la qual cosa serveix, al seu torn, per a utilitzar-lo com a punt de partida d'una nova acció didàctica. L'avaluació sumativa permet, per tant, obtenir dades dels aprenentatges anteriors i dels afegits en cada moment concret del procés educatiu

4.1.6.2. TEMPORALITZACIÓ DE L'AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE.

L'avaluació ha de ser contínua i sistemàtica al llarg del curs escolar. No obstant això, el seu caràcter de continuïtat no impedeix que es destaquen certs moments especialment indicats per a arreplegar informació.

1. Avaluació al llarg del curs. Serveix per a avaluar el nivell d'aprenentatge

29

del grup, la pràctica docent i els recursos de què disposa el Centre. Es portarà a terme almenys en tres moments (un per trimestre) i per a això es prendran dades al final de cada segment (per exemple, unitats didàctiques, blocs de contingut, etc.); d'esta manera, al final de curs o cicle les dades obtingudes permetran avaluar, i si és procedent modificar, allò que s’haja programat anteriorment. Fóra convenient realitzar aquesta avaluació de forma que no s'alteraren, fonamentalment, les línies generals de seqüenciació d'objectius i continguts per a un grup concret d'alumnes al llarg del cicle educatiu. 2. Calendari de sessions d'avaluació. Les sessions d'avaluació es realitzaran d'acord amb el calendari establert en la Programació General Anual. 3. Activitats de recuperació. La recuperació ha de realitzar-se en el moment en què es detecta una dificultat o insuficiència en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. A aquest respecte, l'avaluació contínua ens proporciona les dades necessàries per a aplicar qualsevol tractament específic en el moment més oportú. Detectada la dificultat o anomalia la recuperació no pot posposar-se, sinó que ha d'aplicar-se un tractament immediat.

4.1.7. SISTEMA D'AVALUACIÓ-PROMOCIÓ-TITULACIÓ. Les avaluacions trimestrals dels alumnes d'ESO tindran com a referent els objectius de l'etapa establerts en el projecte curricular, agrupats en cinc qualitats essencials que perfilen una valoració homogènia per part de totes les àrees. Abans de cada sessió d'avaluació els professors introduiran en l'ordinador les dades de la qualificació global de l'àrea (expressada en termes d’Excel·lent, Notable, Bé, Suficient o Insuficient). 4.1.7.1. OBJECTIUS BÀSICS DE L'ETAPA. DEFINICIÓ DELS INDICADORS PER A LA SEUA QUALIFICACIÓ.

La valoració de cadascun dels objectius bàsics de l'etapa estarà determinada pel conjunt dels indicadors inclosos en les cinc taules que s'inclouen a continuació, i que descriuen aquests objectius des d'una perspectiva comuna que abraça totes les àrees curriculars.

OBJECTIU 1: COMPRENSIÓ 1. Comprendre el contingut de diferents classes de missatges, tant orals com

escrits(científics, matemàtics, tècnics, musicals, plasticovisuals, artístics, literaris, de mitjans de comunicació, etc.), de diferents intencions i propòsits comunicatius.

2. Comprendre el lèxic, la terminologia i els codis específics de cada àrea

curricular.

30

3. Distingir i ordenar idees principals i secundàries en missatges de distint tipus,

intenció i propòsits 4. Comprendre problemes científics, matemàtics, tècnics, lingüístics, musicals,

plàstics, esportius. artístics- etc.

OBJECTIU 2: EXPRESSIÓ 1. Elaborar missatges de distint tipus, intenció i propòsit (artístics, científics,

tècnics, comunicatius, expressius, informatius, plasticovisuals, literaris, musicals, etc.), de manera coherent, ordenada i correcta.

2. Utilitzar el vocabulari, la terminologia i els codis propis de cada àrea

curricular, i dels diversos llenguatges específics, procurant aconseguir un domini cada vegada més ampli d'ells.

3. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció. 4. Expressar-se de manera original, creativa, personal i autònoma, i amb

actitud crítica, responsable i madura.

OBJECTIU 3: ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE 1. Aplicar tècniques d'estudi i de treball intel·lectual: subratllats, esquemes,

guions, resums, presa d'apunts, mapes conceptuals, gràfics, escales, plans i dibuixos tècnics; memorització de conceptes fonamentals.

2. Utilitzar diccionaris, bibliografia i altres materials i aplicar tècniques de

recerca d'informació. 3. Utilitzar tècniques de raonament variades (deducció, inducció, inferència,

contrastació, combinació, síntesi, anàlisi, formulació d'hipòtesi, etc.), ajustades a la resolució de distints problemes en les diferents àrees de coneixement.

4. Planificar i resoldre problemes artístics, científics, tècnics, comunicatius,

expressius, informatius, musicals, esportius, ètics, etc. de forma autònoma. 5- Transferir els coneixements previs a noves situacions d'aprenentatge i a la

realitat quotidiana.

OBJECTIU 4: ACTITUDS 1. Respectar els drets dels companys i els professors, dins del marc de les

normes de convivència del centre, i especialment el dret a dependre.

31

2. Participar profitosament en les activitats lectives, complementàries

extraescolars, tant de caràcter individual com de grup. 3. Mostrar actituds de solidaritat, cooperació, tolerància, esportivitat i, en

general, comportament ètic. 4. Mostrar sensibilitat i respecte cap a les mostres del patrimoni cultural i cap al

medi ambient. 5. Respectar, tenir cura i conservar els materials i instal·lacions, i mantenir unes

normes de seguretat en la seua utilització. 6. Mostrar actituds crítiques, reflexives, responsables i madures, superant

estereotips i convencionalismes. 7. Reconèixer la importància dels valors artístics i el desenrotllament del gust

personal. 8. Mostrar una actitud de respecte cap els hàbits d’higiene i salut del

professorat, alumnat i p.a.s.

OBJECTIU 5: HÀBIT DE TREBALL 1. Assistir regular i puntualment a classe. 2. Presentar puntualment els treballs i exercicis amb ordre, fermesa, exactitud

precisió 3. Realitzar de manera sistemàtica i profitosa les activitats proposades en

l'aula. 4. Acudir a classe amb els materials necessaris. 5. Elaborar i mantenir actualitzat el quadern de treball. 6. Col·laborar amb el professor/a i companys en preparar el material i adaptar l’espai per desenvolupar milloe la tasca de treball. 4.1.8. CONDICIONS PER A LA PROMOCIÓ I LA TITULACIÓ. Ens remetem a la Resolució de 26 de juliol de 2000 de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística (DOGV 24/08/2000). 4.1.8.1. PROMOCIÓ DE PRIMER A SEGON I DE TERCER A QUART.

1. Com a conseqüència del procés d'avaluació, al final del primer cicle i del tercer curs, el conjunt del professorat del grup respectiu

32

promocionarà els alumnes i les alumnes que hagen aconseguit els objectius programats per a les distintes àrees i matèries.

2. Així mateix, el conjunt del professorat del grup respectiu podrà promocionar un alumne o una alumna que haja aconseguit globalment els objectius educatius del primer cicle o del tercer curs de l'etapa encara que no haja sigut avaluat positivament en una o en dos, i, excepcionalment, en tres àrees o matèries, sempre que la seua actitud en elles haja sigut positiva.

3. Per a prendre la decisió a què es refereix el punt anterior, d'acord amb el que disposa l'article tretze del Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana, s'aplicaran conjuntament els següents criteris:

Els criteris per a la promoció dels alumnes han de tenir en compte sempre els objectius específics i coneixements adquirits en cadascuna de les assignatures, segons els criteris establerts en les seues programacions.

4. La decisió que un alumne o una alumna no promocione es podrà

adoptar dos vegades al llarg de l'etapa, una quan finalitze el primer cicle i la segona en qualsevol dels cursos del segon cicle, escoltats l'alumne o l'alumna i els seus pares.

4.1.8.2. TITULACIÓ.

1. Com a conseqüència del procés d'avaluació, al final del quart curs, el conjunt del professorat del grup respectiu proposarà l'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària a l'alumnat que haja aconseguit els objectius de l'etapa.

2. Així mateix, el conjunt del professorat del grup respectiu podrà proposar l'expedició del dit títol a un alumne o a una alumna que haja aconseguit globalment els objectius educatius de l'etapa encara que no haja sigut avaluat positivament en una o en dos, i, excepcionalment, en tres àrees o matèries, sempre que la seua actitud en elles haja sigut positiva.

3. Per a prendre la decisió a què es refereix el punt anterior, d'acord amb el que disposa l'article tretze del Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana, s'aplicaran conjuntament els següents criteris:

a) La maduresa de l'alumne o de l'alumna. b) Les seues possibilitats de progrés en els estudis de Batxillerat

o de Formació Professional específica de grau mitjà, o bé la seua incorporació a la vida activa.

4. Per a analitzar la superació de l'etapa i la proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària, d'acord amb les finalitats

33

que l'article 18 de la LOGSE atribueix a l'Educació Secundària Obligatòria, es tindran en compte els següents criteris bàsics:

a) Haver aconseguit el suficient grau de comprensió i expressió, oral i escrita, en valencià i en castellà, que permeta a l'alumnat incorporar-se a la vida activa o prosseguir els seus estudis. b) Saber utilitzar els instruments matemàtics necessaris per a interpretar i resoldre diferents situacions i problemes bàsics en un grau suficient que permeta a l'alumnat incorporar-se a la vida activa o prosseguir els seus estudis. c) Conèixer els principals factors que influeixen en els fets socials, les lleis bàsiques de la naturalesa, els principals elements de la tecnologia i el nostre patrimoni artístic i cultural. d) Comportar-se amb esperit de cooperació, responsabilitat moral, solidaritat i tolerància.

5. Per a valorar les possibilitats de progrés en els estudis posteriors, els centres docents consideraran, com a mínim, els indicadors que es proposen a continuació:

1. Evolució del procés d'aprenentatge de l'alumne en el cicle, el curs o l'etapa, tenint en compte el seu punt de partida i no només el resultat final estrictament acadèmic. 2. Aplicació de diverses mesures d'atenció a la diversitat: reforços, permanència un any més en el mateix cicle o curs, adaptacions curriculars, Programa de Diversificació Curricular, etc. 3. Perspectives acadèmiques i professionals, obtingudes demanant l'opinió de les famílies, del Departament d'Orientació o de qui realitze les seues funcions, així com del mateix alumne o alumna.

4.1.8.3. REPETICIÓ DE CURS I MESURES EDUCATIVES 1. El claustre de professors concretarà els criteris establerts en les instruccions quinta i sexta per a decidir, respectivament, la promoció i la proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària d'aquells alumnes que no hagen sigut avaluats positivament en totes les àrees i matèries, adequant-los al context del centre i a les característiques del seu alumnat. 2. Els acords del claustre constaran en un document escrit que formarà part del corresponent projecte curricular. Eixos acords es faran públics, perquè siguen coneguts per l'alumnat i les seues famílies, pel procediment que determine la direcció del centre. 3. La comissió de coordinació pedagògica, en el seu cas, serà l'encarregada de presentar al claustre de professors, per a la seua aprovació, les propostes corresponents. 2n i 3r ESO 1. En l'última sessió d'avaluació del primer cicle i del tercer curs d'Educació Secundària Obligatòria el conjunt del professorat del respectiu grup, en el context del procés d'avaluació contínua, promocionarà aquells alumnes que

34

hagen aconseguit els objectius programats, respectivament, per al cicle o el curs, per haver obtingut avaluació positiva en totes les àrees i matèries. 2. Així mateix, adoptarà, segons corresponga, un dels següents acords amb respecte als alumnes i les alumnes que no hagen sigut avaluats positivament en totes les àrees i matèries: a) Si els alumnes o les alumnes cursen per primera vegada el segon o el tercer curs de l'etapa, la seua permanència un any més en el curs corresponent o la seua promoció al curs següent. Per a prendre esta decisió, s'aplicaran els criteris establerts en la instrucció quinta, en la concreció que d'ells haja realitzat el centre. b) Si és la segona vegada que cursen el segon o el tercer curs de l'etapa, la seua promoció al curs següent. c) Si els alumnes o les alumnes tenen més de setze anys o els compleixen a l'any natural del començament del curs, i són menors de 18 anys, la proposta d'incorporació a un programa de diversificació curricular. La proposta es podrà realitzar en finalitzar el tercer curs, en les condicions que especifica l'apartat vint-i-tres de l'Ordre de 18 de juny de 1999, per la que es regula l'atenció a la diversitat en l'Educació Secundària Obligatòria. 4t ESO 1. En l'última sessió d'avaluació del quart curs de l'etapa el conjunt del professorat del respectiu grup, en el context d'avaluació contínua, proposarà l'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària per a aquells alumnes que hagen aconseguit els objectius de l'etapa, per haver obtingut avaluació positiva en totes les àrees o matèries. 2. Així mateix, adoptarà, segons corresponga, un dels següents acords amb respecte als alumnes i les alumnes que no hagen sigut avaluats positivament en totes les àrees i matèries: a) Proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària. Per a prendre esta decisió, s'aplicaran els criteris establerts en la instrucció sexta, en la concreció que d'ells haja realitzat el centre. b) Permanència d'un any més en quart, si és la primera vegada que el cursen, o incorporació a un programa de diversificació curricular. Aqueix acord s'adoptarà en aquells casos en què es considere que els alumnes o les alumnes tenen possibilitats d'obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària per mitjà de d'una de les dos opcions indicades. c) Si els alumnes o les alumnes ja han estat un any més en el primer cicle o en tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria i es considera que no tenen possibilitats d'obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària ni realitzant una segona repetició ni a través d'un programa de diversificació curricular, l'expedició d'una acreditació dels estudis realitzats en què constaran les qualificacions obtingudes en les distintes àrees i matèries. Programa de Diversificació Curricular 1r curs 1. En l'última sessió d'avaluació del primer curs del Programa de Diversificació Curricular, el conjunt del professorat que imparteix ensenyances a aquest alumnat, en el context d'avaluació contínua, si l'alumne o l'alumna ha

35

aconseguit els objectius programats per haver obtingut avaluació positiva en totes les àrees i matèries cursades en el programa, decidirà la seua incorporació al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria o al segon curs del programa. 2. Així mateix, adoptarà una de les anteriors decisions quan l'alumne o l'alumna haja aconseguit globalment els objectius programats, encara que no haja sigut avaluat positivament en totes les àrees o matèries. Per a prendre qualsevol d'estes decisions s'aplicaran els criteris establerts en la instrucció quinta, en la concreció que d'ells haja realitzat el centre. Programa de Diversificació Curricular 2n curs 1. En l'última sessió d'avaluació del segon curs del Programa de Diversificació Curricular, el conjunt del professorat que imparteix ensenyances a aquest alumnat, en el context d'avaluació contínua, proposarà l'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària per a aquells alumnes que hagen aconseguit els objectius programats, per haver obtingut avaluació positiva en totes les àrees i matèries cursades en el programa. 2. Així mateix, adoptarà, segons corresponga, un dels següents acords amb respecte als alumnes i les alumnes que no hagen sigut avaluats positivament en totes les àrees o matèries: a) Proposta d'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària. Per a realitzar la dita proposta, s'aplicaran els criteris establerts en la instrucció sexta, en la concreció que d'ells haja realitzat el centre. b) Permanència d'un any més en el Programa de Diversificació Curricular, quan l'alumne siga menor de 18 anys i si és la primera vegada que s'incorpora a un programa que tinga caràcter terminal i, en conseqüència, s'haja organitzat en un sol curs acadèmic amb l'estructura del 2n curs del programa. Esta decisió sols s'adoptarà quan es considere que l'alumne o l'alumna té possibilitats d'obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària. c) Si els alumnes o les alumnes han cursat un Programa de Diversificació Curricular organitzat en dos cursos acadèmics o és la segona vegada que cursen un programa organitzat en un sol curs, i no han aconseguit els objectius programats, l'expedició d'una acreditació dels estudis realitzats en què constaran les qualificacions obtingudes en les distintes àrees i matèries Sessions d’avaluació 1. L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat serà realitzada pel conjunt del professorat del respectiu grup d'alumnes, coordinats pel tutor o la tutora i assessorats pel departament d'orientació del centre, o per qui tinga atribuïdes les seues funcions. 2. El professorat del grup actuarà com un òrgan col·legiat, tant al llarg del procés d'avaluació com en l'adopció de les decisions resultants del procés. Les decisions es procurarà que s'adopten de comú acord entre tot el grup del professorat; només en aquells casos en què no siga possible, s'adoptaran per una majoria qualificada de dos terços dels components del respectiu grup del professorat. 3. En l'acta que estendrà el tutor o la tutora de cada grup per a cada sessió

36

d'avaluació constaran tots els acords i totes les decisions que s'adopten, com a conseqüència del procés d'avaluació.

4.1.8.4. RECUPERACIÓ DE LES ÀREES DE CURSOS ANTERIORS. En estudi per la Comissió Pedagògica. 4.1.9. INFORME DE TRASLLAT I DE FINAL DE CURS. CONSELL ORIENTADOR. En finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, tots els alumnes i totes les alumnes rebran un document de caràcter confidencial, firmat pel tutor o la tutora i visat pel director o per la directora del centre, en què figurarà una orientació sobre el seu futur acadèmic i professional que en cap cas serà prescriptiva. 4.1.10. INFORMACIÓ ALS ALUMNES I LES FAMÍLIES SOBRE EL PROCÉS D'AVALUACIÓ. En estudi per la Comissió Pedagògica. 4.1.11. RECLAMACIONS DE QUALIFICACIONS. Respecte a les reclamacions es farà el que disposa l'Ordre de 23 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'exercici del dret de reclamació de qualificacions estimades incorrectes en els nivells d'ensenyança no universitària (DOGV de 07.02.1990), així com la Resolució de 23 de gener de 1990, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per la qual s’estableix el procediment i els terminis per a exercir el dret de reclamació de qualificacions estimades incorrectes, regulat en l'Ordre de 23 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV de 07.02.1990).

4.2. AVALUACIÓ BATXILLERAT

Fem constar a continuació els elements bàsics de la legislació reguladora de l'avaluació en Batxillerat (ORDRE de 17 de gener de1995, DOGV: 01-03-1995), així com les normes i documents propis del sistema establert en el nostre centre. 4.2.1. DESCRIPCIÓ I CARÀCTER.

37

L'avaluació de les ensenyances del Batxillerat es realitzarà tenint en compte els objectius educatius i els criteris d'avaluació establerts en el currículum. Els professors avaluaran tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d'ensenyança i la seua pròpia pràctica docent. En l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes, que es realitzarà per matèries, els professors consideraran el conjunt de les matèries del corresponent curs, així com la maduresa acadèmica dels alumnes en relació amb els objectius del Batxillerat i les seus possibilitats de progrés en estudis superiors.

L’avaluació serà realitzada pel conjunt de professors del respectiu grup d'alumnes, coordinats pel professor tutor i assessorats, si és procedent, por el Departament d'Orientació. Els professors actuaran de manera coordinada en el procés d'avaluació i en l’adopció de las decisions resultants del dit procés. Aquest procés avaluador afecta no sols als aprenentatges dels alumnes, sinó als altres aspectes de la activitat educativa: projecte curricular, programació docent i desenvolupament real del currículum.

L’ordre esmentada estableix les característiques de l’avaluació, i amplia les disposicions anteriors:

a) La valoració dels aprenentatges dels alumnes es farà prenent com a referència immediata els criteris d’avaluació establerts per a cada matèria. El seu nivell d’acompliment haurà de ser mesurat en relació als objectius educatiu del Batxillerat. b) L'avaluació serà realitzada pel conjunt de professors del respectiu grup d'alumnes, coordinats pel professor tutor i assessorats, si és procedent, pel Departament d’Orientació. A l’avaluació, que es realitzarà per matèries, els professors consideraran el conjunt de què comprèn el curs, així com la maduresa acadèmica dels alumnes en relació amb els objectius del Batxillerat i les seues possibilitats de progrés en estudis posteriors. c) Les qualificacions es formularan d'acord amb allò que s'ha establert pel punt tercer de l'Ordre de 17-I-95, que estableix els elements bàsics dels informes d'avaluació, en xifres d'1 a 10 sense decimals. Aquestos només es consignaran quan s’obtinga la nota mitjana del Batxillerat. Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a cinc punts i negatives les restants. d) La nota mitjana de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de las qualificacions de totes les matèries que el componen, expressada amb un sol decimal, (amb l'excepció de la matèria de Religió Catòlica als efectes que la llei determina).

4.2.2. PROCÉS D'AVALUACIÓ. 4.2.2.1. NORMATIVA LEGAL.

El desenrotllament del procés d'avaluació apareix reglamentat en l'apartat II

38

de l'Ordre de 17 de gener de 1995, per la qual es regula l'avaluació i la qualificació dels alumnes que cursen el Batxillerat.

El procés d'avaluació dels alumnes inclourà dos tipus d'actuació: l'avaluació contínua que es realitza al llarg de tot el procés d'aprenentatge i l'avaluació final que valora els resultats aconseguits per l'alumne al terme del període lectiu. A fi d'arreplegar de manera sistemàtica les informacions derivades del procés d'aprenentatge, se celebraran, almenys, tres sessions d’avaluació i de qualificació al llarg de cada curs. Es denominen sessions d'avaluació i qualificació a les reunions del conjunt de professors que imparteixen docència al mateix grup d'alumnes, celebrades amb objecte de contrastar les informacions proporcionades pels professors de les distintes matèries i valorar de manera col·legiada el progrés dels alumnes en l'adquisició de les capacitats que el Decret. 174/1994, de 19 d'agost (DOGV del 29 de setembre), estableix com a objectius del Batxillerat. Aquestes reunions seran coordinades pel tutor.

La sessió d'avaluació comptarà com a instrument bàsic amb les informacions i qualificacions que, sobre cada alumne i sobre el grup, aporten els professors de las distintes matèries. El tutor, a partir dels dades recollides, informarà als alumnes o a als seus representants legals a través del corresponent butlletí informatiu. A l’avaluació final s’elaborarà un informe tal i com estableix la llei.

L'aplicació del procés d'avaluació contínua de l'alumne requereix la seua assistència regular a les classes i activitats programades per a les distintes matèries del currículum.

En finalitzar el període lectiu, en l’última sessió d’avaluació, es formularà la qualificació final de les distintes matèries del curs. Aquesta qualificació tindrà en compte, junt amb la valoració dels aprenentatges específics de la matèria, l'apreciació sobre la maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del Batxillerat. En l'avaluació corresponent al segon curs, al formular la qualificació final, els professors hauran de considerar a més del que s’ha dir anteriorment, les possibilitats dels alumnes per a prosseguir estudis posteriors.

En els primers dies de setembre se celebrarà una sessió extraordinària d'avaluació i qualificació per a aquells alumnes que no hagueren superat totes les matèries en l'avaluació final del període lectiu.

L'avaluació final dels alumnes en aquelles matèries que s’imparteixen amb idèntica denominació en aquestos dos cursos estarà condicionada a la superació de l'assignatura cursada en el primer any. De la mateixa manera es procedirà a l'avaluació de les matèries els continguts del qual són total o parcialment progressius. Les matèries no qualificades, com a efecte d’allò esmentat, es computaran com a pendents. Aquesta circumstància es farà constar en els documents d'avaluació. Els departaments didàctics assumiran les tasques de suport i avaluació dels alumnes de segon curs que tinguen una o dos matèries pendents del curs anterior. A aquesta finalitat proposaran als

39

alumnes un pla de treball amb expressió dels continguts mínims exigibles i de las activitats recomanades, i programaran proves parcials per a verificar la recuperació de les dificultats que van motivar aquella qualificació. L'avaluació i qualificació de les matèries pendents de primer curs es verificarà abans de l’avaluació final ordinària de segon curs. 4.2.2. NORMATIVA DEL CENTRE.

Almenys dos dies abans de celebrar les sessions d'avaluació els professors que imparteixen docència als alumnes de 1r i 2n de Batxillerat introduiran en l'ordinador la qualificació de l'àrea, la qual s'expressarà en una escala numèrica de l'1 al 10, sense decimals. Comptant amb les dades estadístiques de cada u dels alumnes i del conjunt del grup proporcionats pel programa informàtic, el tutor de cada grup s'encarregarà de preparar la sessió d'avaluació. En esta tasca podrà ser assessorat pel Departament d'Orientació i la Direcció d'Estudis. 4.2.3. PROMOCIÓ DE 1r A 2n DE BATXILLERAT. DECISIÓ SOBRE TITULACIÓ. 4.2.3.1. NORMATIVA LEGAL.

Segons el Reial Decret 1178/1992, de 2 d'octubre, pel qual s’estableixen les ensenyances mínimes del Batxillerat (B.OE de 21-X-92) i l’ordre de 17 de gener/1995, del Govern Valencià, sobre avaluació en Batxillerat (DOGV 1 de març), per a passar del primer curs al segon de Batxillerat serà necessari haver rebut qualificació positiva en les matèries de primer amb dos excepcions com a màxim. En aquest cas els alumnes hauran de rebre ensenyances de reforç en les matèries pendents de primer i ser avaluats positivament en aquestes matèries per a poder obtenir el títol de Batxiller.

Els alumnes avaluats negativament en més de dos matèries hauran de cursar de nou totes les matèries de primer. Aquells alumnes que en finalitzar el segon curs de Batxillerat, hagen sigut avaluats negativament en més de tres matèries de estos dos cursos hauran de repetir totes las matèries de segon curs més aquelles que encara tinguen pendents de primer. Els alumnes de segon curs amb tres o menys de tres matèries pendents hauran de cursar únicament aquestes matèries. És precís tenir en compte, a efectes de les possibles repeticions de curs, que la permanència en el Batxillerat en règim escolaritzat serà de quatre anys com a màxim. 4.2.3.2. PROCEDIMENT DE PRESA D'ACORDS PER A L'AVALUACIÓ FINAL DE 2n DE BATXILLERAT.

Quan existesquen desacords sobre la situació d'un alumne o alumna en l'avaluació final de 2n de Batxillerat es recorrerà als següents indicadors:

40

- Valoració positiva de l'esforç i hàbit de treball de l'alumne. - Assistència a classe. Per a acreditar la seua decisió a aquest respecte, els professors hauran de guardar còpia de tots els fulls de faltes mensuals, o mantenir una altra forma de registre igualment adequada. - Consideració global del rendiment de l'alumne al llarg de l'etapa i estimació raonable de les seues possibilitats d'èxit en estudis o eixides posteriors o en activitats professionals futures. En el cas dels alumnes amb un matèria suspesa es podran reconsiderar els motius del suspens sempre que el professor responsable de l’assignatura ho accepte.

4.2.4. INFORMACIÓ DELS RESULTATS DE L'AVALUACIÓ.

Després de cada sessió d’avaluació, el tutor es mantindrà en contacte amb els pares dels alumnes que hagen estat assenyalats com a prioriatarisw en la sessió d’avaluació. El tutor coordinarà i recollirà tota la informació rellevant per a entendre l’avaluació dels seus alumnes i poder atendre els pares amb qualsevol informació rellevant.

A fi de garantir el dret dels alumnes a què el seu rendiment acadèmic siga valorat conforme a criteris objectius, l'Institut donarà a conèixer els objectius, continguts i criteris d’avaluació establerts en las programacions de les diferents àrees com requisits mínims exigibles per a obtenir una qualificació positiva en elles. Per a això, tots els professors que imparteixen classe en els dos cursos del Batxillerat tenen l'obligació de fer saber als seus alumnes i alumnes, durant el primer mes del curs escolar, els objectius, continguts mínims, criteris i sistemes de qualificació que figuren en la corresponent programació d'àrea.

Al final de cada un dels cursos de Batxillerat s’informarà per escrit l’estudiant i la família sobre el resultat de l’avaluació final.

(Queda pendent aquest punt ja que es discuteix a la Comissió Pedagògica)

4.2.4.1. PROCEDIMENT PER A LA RECLAMACIÓ DE QUALIFICACIONS. Respecte a les reclamacions es farà el que disposa l'Ordre de 23 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'exercici del dret de reclamació de qualificacions estimades incorrectes en els nivells d'ensenyança no universitària (DOGV de 07.02.1990), així com la Resolució de 23 de gener de 1990, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per la qual s’estableix el procediment i els terminis per a exercir el dret de reclamació de qualificacions estimades incorrectes, regulat en l'Ordre de 23 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV de 07.02.1990). 4.2.5. NORMES PER AL SEGUIMENT D'ALUMNES AMB ÀREES PENDENTS DE CURSOS ANTERIORS.

41

Les activitats de seguiment i recuperació dels alumnes que tinguen àrees pendents de cursos anteriors es guiaran per les normes que figuren a continuació, així com per aquelles instruccions específiques que, en aplicació o desenrotllament d'estes normes generals, s'incloguen en les programacions d'àrea.

(Queda pendent aquest punt ja que es discuteix a la Comissió Pedagògica) 1. Les normes específiques de valoració i qualificació del rendiment dels alumnes en les activitats de recuperació seran explícitament fixades per cada àrea en la seua programació respectiva. 2. A finals del primer mes del curs els caps de departament convocaran a tots els alumnes afectats per aquesta situació, els donaran per escrit i explicaran els objectius i continguts mínims de l’àrea i les normes i procediments que han de seguir per a la seua recuperació, i els lliuraran el calendari d'activitats i proves d'avaluació, que s'exposaran en el tauler d'anuncis. La responsabilitat de la coordinació d’aquestes activitats i proves correspondrà als caps de departament i si és procedent al Cap d'Estudis. 3. Per a la recuperació de l’assignatura pendent de primer, el departament de l’assignatura farà públic els objectius de la mateixa i el procediment de l’avaluació. Els procediments de l’avaluació són competència del departament i apareixerà en la programació anual de l’assignatura. Aquells alumnes que, per raons justificades, no hagen pogut realitzar els anteriors procediments tindran dret a fer una prova final. 4. Per a les àrees que tenen continuïtat parcial o total entre 1r i 2n es considera imprescindible la qualificació positiva del primer curs perquè puga existir la del segon. Aquesta qualificació del primer curs s'haurà de fer explícita en la sessió d'avaluació de pendents, la qual tindrà lloc almenys quinze dies abans de l'avaluació final de 2n Batxillerat.

4.3. AVALUACIÓ CICLES FORMATIUS 4.3.1. DEFINICIÓ I PROPÒSITS D’AVALUACIÓ

1. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat en els cicles formatius serà contínua i integradora.

2. És contínua ja que ha d’estar immergida en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumne i té com a finalitat analitzar-lo per detectar les dificultats en el moment en què es produeixen, indagar-ne les seues causes i, en conseqüència, adequar les activitats d’ensenyament i aprenentatge programades i les estratègies metodològiques adoptades.

3. És integradora perquè obeeix a la necessitat de tenir en compte les capacitats generals establertes per a estos ensenyaments.

4. Per això, els criteris i els procediments d’avaluació aplicats pel professorat tindran en compte la competència professional característica del títol, que constitueix la referència per a definir els objectius generals del cicle formatiu, els objectius expressats en termes de capacitats, les

42

habilitats i els criteris d’avaluació dels mòduls professionals que el formen, així com la capacitat de l’alumnat per:

a. Comprendre l’organització i les característiques del sector corresponent, així com els mecanismes de la inserció professional; conèixer la legislació laboral bàsica i els drets i les obligacions que es deriven de les relacions laborals, i adquirir els coneixements i les habilitats necessàries per a treballar en condicions de seguretat i prevenir els possibles riscs derivats de les situacions de treball.

b. Adquirir una identitat i maduresa professional motivadora de futurs aprenentatges així com de possibles adaptacions al canvi de les qualificacions.

4.3.2. PROCÉS D’AVALUACIÓ

1. L’aplicació del procés d’avaluació contínua de l’alumnat requereix la seua assistència regular a les classes i activitats programades per als diferents mòduls professionals del cicle formatiu.

2. El procés d’avaluació de la formació professional específica implica, almenys, les actuacions següents:

a. Avaluació de cada mòdul professional. Es farà, al menys, una sessió d’avaluació cada trimestre lectiu en què es podran qualificar el mòduls professionals que formen part del curs corresponent.

En qualsevol cas, després de cada sessió, els alumnes seran informats individualment i per escrit del seu progrés en l’obtenció dels objectius generals del cicle formatiu i dels objectius específics (capacitats terminals) dels mòduls professionals que el formen.

Aquesta informació estarà composta pel butlletí de notes i per informació addicional on es contemplen mesures que contribuesquen a la millora acadèmica dels alumnes. Aquesta informació addicional s’adjuntarà al butlletí per a aquells alumnes que així ho decidesca l’equip educatiu en la sessió d’avaluació, preceptiva en tot cas, per a aquells alumnes amb mòduls suspesos que representen més de 240 hores.

b. Avaluació de tots el mòduls professionals realitzats en el centre educatiu, abans d’iniciar la formació en centres de treball. En finalitzar el període corresponent als mòduls professionals impartits en el centre educatiu, i abans de l’inici de la FCT, tindrà lloc una sessió d’avaluació en què es formularà la qualificació final dels diferents mòduls professionals cursats. L’equip educatiu determinarà, atenent a allò que s’especifique en la normativa legal vigent, l’accés a la FCT.

L’avaluació positiva de tots el mòduls cursats en el centre educatiu permetrà calcular la nota mitjana ponderada, que es correspondrà amb la qualificació final del cicle una vegada superat el mòdul de FCT obtenint la qualificació d’apte. En finalitzar l’esmentada sessió el professorat signarà l’acta corresponent.

43

c. Avaluació del mòdul de Formació en Centres de Treball. Per a efectuar l’avaluació es tindrà en compte, entre altres documents l’Informe Valoratiu de l’Instructor de l’Empresa, el Full de Seguiment i Avaluació i els Fulls Setmanals de realització de la FCT.

La qualificació s’expressarà en termes d’Apte o no Apte. Se celebrarà, almenys, una sessió d’avaluació cada trimestre lectiu, en la qual es qualificarà el mòdul de FCT de l’alumnat que l’haja finalitzat.

L’acta d’avaluació del mòdul de FCT serà formalitzada, almenys, pel tutor i algun membre de l’equip directiu i complementarà l’avaluació de la resta de mòduls del cicle formatiu quan aquesta avaluació s’haja realitzat amb resultat positiu en tots.

d. Qualificació final del cicle formatiu. L’expressió de l’avaluació final dels mòduls professionals, llevat del mòdul professional de FCT, es realitzarà en termes de qualificacions, que es formularan en xifres d’1 a 10, sense decimals.

Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.

La qualificació del mòdul professional de FCT es formularà en termes d’APTE/NO APTE.

La qualificació final del cicle formatiu serà la nota mitjana ponderada de les qualificacions dels mòduls que el formen, sempre que estes siguen positives. Per a obtenir aquesta nota mitjana es ponderaran les notes obtingudes per l’alumnat en cada un dels mòduls, llevat del mòdul de FCT, amb el nombre d’hores anuals que tenen assignats en el horaris facilitats per l’Àrea d’Ordenació, Innovació i Formació Professional. Per això es multiplicarà la nota de cada mòdul pel nombre d’hores corresponents, se sumaran els productes obtinguts i es dividirà la suma pel nombre total d’hores. L’expressió de la qualificació final del cicle formatiu es formularà posant una sola xifra decimal.

3. En les sessions d’avaluació que presidirà el tutor del grup estarà present l’equip educatiu, algun membre de l’equip directiu del centre i si n’hi ha, el professor o professors especialistes.

4.3.3. PROMOCIÓ I ACCÉS A CONVOCATÒRIES EXTRAORDINÀRIES 4.3.3.1 Accés a la convocatòria extraordinària en els cicles curts Si en finalitzar el període de formació en el centre educatiu, i després de l'avaluació ordinària, l'alumne té pendents de recuperació mòduls, la suma horària dels quals siga igual o menor de 240 hores, accedirà a la convocatòria extraordinària. Si, per contra, els mòduls pendents sumen més de 240 hores, l'accés a la convocatòria extraordinària serà decisió de l'equip educatiu i figurarà en l'acta corresponent.

44

Cas que l'equip educatiu decidesca la repetició dels mòduls pendents, la convocatòria extraordinària de setembre no comptarà a efectes de les limitacions indicades al punt sisé. 4.3.3.2. Promoció i accés a la convocatòria extraordinària en els cicles llargs. Si en finalitzar el primer curs (convocatòria ordinària de juny) l'alumne té pendents de superació mòduls la suma horària dels quals no siga superior a 240 hores, podrà accedir al curs següent. L'avaluació extraordinària dels mòduls pendents corresponents al primer curs es realitzarà en la convocatòria extraordinària de setembre. Si en finalitzar la convocatòria ordinària (juny) els mòduls no superats sumen més de 240 hores l'equip educatiu decidirà si els alumnes repeteixen, de forma presencial, els mòduls pendents o si accedeixen a la convocatòria extraordinària (setembre). Cas que l'equip educatiu decidesca la repetició dels mòduls pendents, la convocatòria extraordinària de setembre no comptarà a efectes de les limitacions indicades al punt sisé. Si després de la convocatòria extraordinària de setembre els mòduls pendents sumen més de 240 hores l'alumnat repeteix els mòduls pendents de primer curs i no se li permetrà l'accés a segon curs. Si, per contra, els mòduls pendents sumen 240 hores o menys, l'alumne promociona a segon curs i haurà de realitzar les activitats de recuperació dels mencionats mòduls pendents que programe l'equip educatiu. 4.3.3.3. Accés a la FCT en els cicles curts De forma general, per a accedir a la realització del mòdul de FCT els alumnes hauran d'haver superat tots els mòduls del cicle impartits en el centre educatiu. La FCT es realitzarà durant el segon curs escolar, per això l'alumnat haurà de formalitzar la matrícula del mencionat mòdul. No obstant això l'alumnat que en finalitzar la convocatòria extraordinària (setembre) tinga pendent de superació un o més mòduls que sumen 240 hores o menys podrà accedir o no a la FCT en funció de la decisió de l'equip educatiu: a) Si se'ls autoritza l'accés a la FCT, hauran de repetir els mòduls pendents i presentar-se per a la seua recuperació a la convocatòria ordinària següent (juny). Per això, durant el període de realització del mòdul de FCT hauran de

45

compatibilitzar-la amb l'assistència a classe i/o el seguiment de les activitats de recuperació. L'alumnat formalitzarà la matrícula dels mòduls pendents i del mòdul de FCT. b) Si l'equip educatiu no autoritza l'accés a la FCT hauran de repetir com a alumnes escolaritzats el mòdul o mòduls pendents. El mòdul de FCT l'hauran de realitzar durant el següent curs acadèmic. L'alumnat, en aquest cas, només es matricularà dels mòduls pendents i posposarà la matrícula i la realització del mòdul de FCT al curs següent. Si els mòduls pendents de superació en finalitzar la convocatòria extraordinària (setembre) sumen més de 240 hores, l'alumne repetirà els mencionats mòduls. 4.3.3.4. Accés a la FCT en els cicles llargs De manera general, per a accedir a la realització del mòdul de FCT els alumnes hauran d'haver superat tots els mòduls del cicle impartits en el centre educatiu. La FCT es realitzarà durant el segon curs escolar a partir dels mesos de gener o abril, segons es tracte de cicles llargs amb un o dos trimestres de centre educatiu respectivament, i una vegada realitzada l'avaluació ordinària dels mòduls impartits en el centre educatiu. L'esmentada avaluació no podrà celebrar-se abans de l'última setmana lectiva del mes de desembre o de l'última setmana lectiva del mes de març, respectivament, una vegada finalitzades les accions formatives i impartides les hores curriculars corresponents als esmentats mòduls. Després de l'avaluació ordinària de desembre o març l'equip educatiu decideix si els alumnes que tenen pendents mòduls (inclosos els possibles de 1r) la suma dels quals siga igual o inferior a 240 hores, accedeixen o no a la FCT. Si se'ls permet l'accés hauran de realitzar la FCT i al mateix temps les activitats de recuperació dels mòduls pendents que programe l'equip educatiu. Si no accedeixen a la FCT realitzaran les activitats de recuperació programades per l'equip educatiu. Aquestos alumnes, tant si accedeixen com si no a la FCT, disposaran d'una convocatòria extraordinària al juny per als mòduls pendents de 2n i una ordinària, també al juny, per als possibles mòduls pendents de 1r. Si pel contrari, després de l'avaluació ordinària de desembre o març, els mòduls pendents (inclosos els de 1r) sumen més de 240 hores, l'alumnat no podrà accedir a la FCT. Aquest alumnat també disposarà de les convocatòries de juny i haurà de realitzar les activitats de recuperació programades per l'equip educatiu.

46

Si després de les convocatòries de juny la suma d'hores pendents dels mòduls de 2n curs, tenint superats tots els mòduls de 1r, segueix sent major de 240, els alumnes hauran de repetir els mencionats mòduls i no podran realitzar la FCT al mateix temps. Si després de les convocatòries de juny segueixen pendents mòduls de 1r i la suma d'hores totals (de 1r i de 2n) és superior a 240, els alumnes aniran a l'avaluació extraordinària de setembre per a la recuperació dels mòduls de 1r. Després d'esta avaluació, si el nombre d'hores dels mòduls pendents segueix sent superior a 240, s'hauran de repetir els mencionats mòduls i no es podrà accedir a la FCT fins que es superen. Si, pel contrari, el nombre d'hores pendents es redueix a 240 o menys, l'equip educatiu decidirà si estos alumnes poden accedir o no, en el següent curs, a la FCT. Si se'ls permet l'accés hauran de repetir els mòduls pendents i realitzar la FCT al mateix temps. Si no se'ls permet, repetiran els mòduls pendents. Realitzaran la FCT quan els superen. Si després de les convocatòries de juny (ordinària per a mòduls de 1r i extraordinària per a mòduls de 2n), segueixen pendents mòduls de 1r i la suma d'hores totals és igual o inferior a 240, els alumnes aniran a la convocatòria extraordinària de setembre per a mòduls de 1r. Després de la qual l'equip educatiu decidirà l'accés o no a la FCT. Finalment, si els mòduls pendents només són de 2n curs i la seua suma horària és igual o inferior a 240, l'equip educatiu podrà decidir, ja al juny, si es permet o no l'accés a la FCT. Les decisions sobre l'accés i/o promoció establertes en els apartats anteriors es prendran per consens entre tots els membres de l'equip educatiu. En cas de no produir-se aquest consens les decisions es prendran per majoria simple dels vots de tots els membres de l'equip educatiu que es troben presents en la corresponent avaluació i si es produirà un empat, la proposta del professor-tutor tindrà la consideració de vot de qualitat i, en conseqüència, decantarà al seu favor la mencionada decisió. 4.3.3.5. Exempció del mòdul de FCT La Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu estableix, en l'article 34.2, que el currículum dels cicles formatius inclourà un mòdul de formació pràctica en centres de treball, del qual podran quedar totalment o parcialment exempts els qui acrediten una experiència laboral que es corresponga amb els estudis professionals que es vulguen cursar. El Reial Decret 676/1993, de 7 de maig, pel qual s'estableixen directrius

47

generals sobre els títols i els corresponents ensenyaments mínims de formació professional específica, també recull, en l'article 4, la possibilitat d'exempció del mòdul de FCT. En els Reials Decrets d'ensenyaments mínims de cada un dels títols de Formació Professional Específica s’estableix així mateix que el mòdul de formació en centres de treball pot ser objecte de correspondència amb la pràctica laboral. Per últim, el Decret 8/1998, de 3 de febrer, del Govern Valencià, pel qual s’estableix l'ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica i les directrius sobre els seus títols (DOGV del 12 de febrer), en el seu article 15, també fa referència a la correspondència amb la pràctica laboral i, en conseqüència, a la possible exempció del mòdul de FCT. Segons l'anterior normativa, el procediment a seguir per a sol·licitar la dita exempció serà el següent: 1. L'alumnat que, per la seua experiència laboral, considere que té superats els objectius, expressats en termes de capacitats terminals, del mòdul professional de formació en centres de treball, podrà presentar a la direcció del centre educatiu en el qual estiga matriculat, la sol·licitud d'exempció del mateix. La mencionada sol·licitud d'exempció del mòdul de FCT es presentarà, com a norma general, en el moment de formalitzar la seua matrícula en el segon curs del cicle formatiu, excepte en els casos següents: a) En els cicles curts es podrà sol·licitar l'exempció del mòdul de FCT al matricular-se del primer curs. En aquest cas la matrícula del mòdul de FCT estarà condicionada a la concessió de l'exempció sol·licitada, sempre que siga total, ja que si no es concedeix s'haurà de procedir de nou a la matriculació del mòdul de FCT en el segon curs. b) En tots els cicles, llargs i curts, també es podrà sol·licitar l'exempció del mòdul de FCT fora del període de matrícula, amb una antelació mínima de dos mesos a l'inici de l'esmentat mòdul. 2. La sol·licitud anirà acompanyada de la documentació següent: a) Certificats de les empreses o institucions on haja realitzat el seu treball, en els quals s'indiquen les funcions, activitats i tasques exercides, així com la seua duració. La mencionada duració haurà de ser d'almenys 1 any, en el mateix camp professional de què es tracte, perquè la sol·licitud siga considerada. b) Certificat de la Tresoreria General de la Seguretat Social o de la Mutualitat Laboral a què estiguera afiliat, on conste l'empresa, la categoria laboral (grup de cotització), els períodes en alta i el nombre total de dies acreditats, o de qualsevol altre mitjà de prova admès en dret. En els certificats de la Tresoreria General de la Seguretat Social o de la Mutualitat Laboral haurà d'acreditar-se, en el mateix camp professional de què es tracte, un període mínim de 150 dies cotitzats. 3. El professor-tutor elaborarà un informe de cada una de les sol·licituds

48

sobre la possibilitat o no d'exempció, contrastant la documentació presentada amb les capacitats terminals que cal aconseguir en el mòdul de FCT, proposant en conseqüència, la possibilitat o no d'exempció i si esta ha de ser total o parcial. 4. La direcció del centre educatiu enviarà a la Direcció Territorial de Cultura i Educació, en el termini d'un mes des de la data d'entrada de la sol·licitud, la documentació següent: a) Sol·licitud de l'interessat, junt als certificats acreditatius de la seua activitat laboral. b) Informe del professor-tutor. c) Un programa formatiu tipus del mòdul de FCT, en el que figuraran necessàriament les capacitats terminals del mateix. 5. La Inspecció Educativa afegirà a l'expedient un informe tècnic, en què es farà constar si hi ha o no correspondència, total o parcial, entre la pràctica laboral justificada documentalment i els objectius (capacitats terminals) del mòdul de FCT. 6. A la vista de l'expedient, el/la director/a territorial de Cultura i Educació resoldrà, de manera individualitzada, l'exempció sol·licitada. Contra esta resolució l'interessat podrà presentar recurs ordinari, en el termini d'un mes des de la notificació, davant el director general d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. 4.3.3.6. Període de realització de la FCT El mòdul de Formació en Centres de Treball es realitzarà al final del cicle formatiu i dins del curs escolar, tenint un horari que s'ajustarà, en la mesura del possible, al de l'empresa o institució en què es realitze. La realització del mòdul de FCT en un període diferent requerirà l'autorització expressa de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. La sol·licitud d'autorització de període extraordinari, motivada per la disponibilitat de llocs formatius, estacionalitat, especificitat curricular d'algunes famílies professionals o per altres causes, es trametrà a la Direcció Territorial de Cultura i Educació, incloent la justificació raonada, el calendari i l'horari proposat, i el sistema i les condicions per al seguiment i el control tutorial. La Direcció Territorial trametrà la proposta, junt a l'informe valoratiu de la Inspecció Educativa, a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, qui la resoldrà. La sol·licitud de període extraordinari haurà de cursar-se abans de dos mesos

49

a l'inici del període proposat i afectarà al total de l'alumnat que ha de realitzar la FCT. En cap cas no s'autoritzarà la realització de la Formació en Centres de Treball en períodes fraccionats que pertanyen a dos cursos acadèmics. 4.3.4. NOMBRE DE CONVOCATÒRIES I MATRÍCULES. RENÚNCIA I ANUL·LACIÓ 4.3.4.1 Convocatòries Els alumnes podran matricular-se per a cursar les activitats programades per a un mateix mòdul professional un màxim de tres vegades, i podran presentar-se a l'avaluació i qualificació final d'un mateix mòdul professional dels impartits en el centre educatiu, incloses les convocatòries ordinàries i les extraordinàries, un màxim de quatre vegades. La no presentació a una convocatòria s'avaluarà amb una qualificació numèrica d'1 i serà computada a l'efecte de la limitació indicada. Les activitats del mòdul professional de formació en centres de treball sols podran realitzar-se 2 vegades, preferentment la segona en diferent centre de treball que la primera. L'alumnat podrà disposar per curs acadèmic, per als mòduls de centre educatiu, d'una convocatòria ordinària i una altra extraordinària com a màxim. 1. Convocatòries ordinàries: a) Es realitzaran en el mes de juny per als mòduls del primer curs, tant dels cicles curts com dels de llarga duració. b) Es realitzaran en finalitzar el període corresponent als mòduls professionals impartits en el centre educatiu, desembre o març, per als mòduls del segon curs dels cicles de llarga durada. 2. Convocatòries extraordinàries: a) Es realitzaran en el mes de setembre, per als mòduls pendents de primer curs, tant per als alumnes de primer com per als de segon curs amb mòduls pendents de primer. b) Es realitzaran en el mes de juny, per als mòduls pendents del segon curs en els cicles llargs. 3. Convocatòries de gràcia: Els alumnes que hagen esgotat el número màxim de convocatòries d'algun mòdul professional sense haver-lo superat podran sol·licitar a la Direcció

50

Territorial de Cultura i Educació corresponent una resolució d'autorització d'una convocatòria de gràcia. Les mencionades convocatòries de gràcia tindran caràcter extraordinari i es concediran, si procedeix, a títol personal i per una sola vegada per mòdul. No es concedirà cap convocatòria extraordinària de gràcia quan existesquen en la Comunitat Valenciana altres ofertes alternatives dels cicles als quals pertanyen els mòduls no superats després d'esgotades les convocatòries legals establertes en aquest apartat, com ara la Formació Professional a distància o les proves lliures per a l'obtenció dels títols de Tècnic o Tècnic Superior. El procediment a seguir serà el següent: 1. Els interessats presentaran en la Direcció Territorial de Cultura i Educació, en el termini màxim d'un mes a comptar des del dia següent al de l'avaluació en la que s'hagen qualificat negativament un o més mòduls corresponents a l'última convocatòria de les establertes legalment (la quarta en el cas de mòduls de centre educatiu i la segona si es tracta del mòdul de FCT), la sol·licitud de convocatòria de gràcia dels esmentats mòduls. La sol·licitud anirà acompanyada d'una certificació acadèmica que permeta comprovar que s'han esgotat totes les convocatòries establertes sense haver superat els mencionats mòduls. 2. El/la director/a territorial corresponent resoldrà, després de l'informe, si s'escau, de la Inspecció Educativa, cada una de les sol·licituds. En el cas de resolucions favorables, tindran les característiques següents: a) En la resolució figurarà, necessàriament, el centre docent en el qual l'alumne haurà de matricular-se dels mòduls pendents. b) La matrícula tindrà lloc en la data que el centre determine dins del mes anterior al de la següent convocatòria, ordinària o extraordinària. c) La convocatòria de gràcia es realitzarà coincidint amb la primera convocatòria de cada mòdul, ordinària o extraordinària, que tinga lloc després de les establertes legalment. d) La direcció del centre articularà el procediment i les activitats de recuperació que considere oportunes per a orientar l'alumnat. e) Els alumnes als quals se'ls concedesca una convocatòria de gràcia no podran exercir el dret a l'anul·lació de matrícula ni a la renúncia a l'avaluació dels mòduls afectats (regulat en els punts seté i huité de la present resolució). f) Contra les resolucions dels/de les directors/es territorials, els/les interessats/ades podran presentar, en el termini d'un mes des de la notificació, recurs d'alçada davant el director general d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.

51

4.3.4.2 Anul·lació de matrícula L'alumnat té dret a l'anul·lació de la matrícula del curs, perdent els seus drets a l'ensenyament, avaluació i qualificació de tots els mòduls professionals en què s'haguera matriculat. L'anul·lació de la matrícula de tot un curs no computarà a efectes del nombre màxim de tres vegades previst en el punt sisé de la present resolució. Les sol·licituds d'anul·lació de matrícula hauran de presentar-se al director del centre on figure l'expedient acadèmic de l'alumnat sol·licitant, amb una antelació d'almenys dos mesos del final del període corresponent als mòduls professionals impartits en el centre educatiu i seran resoltes, després d'escoltar, si s'escau, l'equip educatiu i el departament d'orientació, pel mateix director, qui autoritzarà l'anul·lació de matrícula. L'anul·lació de matrícula, quan l'esmentada matrícula només incloga el mòdul de FCT, se sol·licitarà amb antelació a l'inici del mateix. 4.3.4.3 Renúncia a l'avaluació L'alumnat podrà sol·licitar la renúncia a l'avaluació i qualificació d'un o més mòduls, per tal que l'esmentada convocatòria no li siga computada a l'efecte de la limitació indicada en el punt sisé. En aquest cas l'alumnat haurà d'acreditar que es troba en algunes de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de tipus físic o psíquic, prestació del servei militar o servei social substitutori, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus social o familiar que impedesquen la normal dedicació a l'estudi o altres circumstàncies degudament justificades que tinguen caràcter excepcional. Les sol·licituds de renúncia a l'avaluació hauran de presentar-se al director del centre on figure l'expedient acadèmic de l'alumnat sol·licitant amb una antelació d'almenys un mes del final del període corresponent als mòduls professionals impartits en el centre educatiu quan es tracte de convocatòries ordinàries (juny per a mòduls de primer curs i desembre o març per a mòduls de segon) i/o extraordinàries de juny (per a mòduls de segon). En el cas de convocatòries extraordinàries de setembre (per a mòduls de primer curs), les sol·licituds de renúncia a l'avaluació es presentaran amb una antelació d'almenys sis setmanes de la data prevista per a l'avaluació extraordinària de setembre. Les sol·licituds de renúncia a l'avaluació seran resoltes, després d'escoltar, si s'escau, l'equip educatiu i el departament d'orientació, pel mateix director, qui les autoritzarà, sempre que resulte acreditada l'existència d'alguna de les causes mencionades.

52

La renúncia a la realització, i posterior avaluació, del mòdul de FCT se sol·licitarà amb antelació al seu inici. 4.3.5. PROCEDIMENT DE RECLAMACIÓ DE QUALIFICACIONS Respecte a les reclamacions es farà el que disposa l'Ordre de 23 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'exercici del dret de reclamació de qualificacions estimades incorrectes en els nivells d'ensenyança no universitària (DOGV de 07.02.1990), així com la Resolució de 23 de gener de 1990, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per la qual s’estableix el procediment i els terminis per a exercir el dret de reclamació de qualificacions estimades incorrectes, regulat en l'Ordre de 23 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV de 07.02.1990). 4.3.6. NORMES PER AL SEGUIMENT D’ALUMNES AMB MÒDULS PENDENTS DE CURSOS ANTERIORS Les activitats de seguiment i recuperació de l’alumnat que tinga mòduls pendents de cursos anteriors es guiaran per les normes que figuren a continuació, així com per aquelles instruccions especifiques que, en aplicació o desenvolupament d’aquestes normes generals, s’incloguen en les programacions dels distints mòduls. 1. Les normes especifiques de valoració i qualificació del rendiment dels

alumnes en les activitats de recuperació seran explícitament fixades per cada departament i mòdul en la seua programació.

2. A principi de curs els tutors dels diversos cicles informaran a tots els alumnes amb mòduls pendents del nombre de matrícules i convocatòries que els resten perO a poder aprovar els mòduls pendents.

3. El tutor del grup on figure matriculat l’alumne, cas dels cicles curts el tutor de les FCT, cas dels cicles llargs el tutor del segon curs, ha d’informar als alumnes que tenen mòduls pendents del professorat i horari dels mòduls que tinguen pendents per a que l’alumne es fique en contacte amb el professor pertinent i aquest li facilite per escrit la programació amb els objectius i continguts mínims del mòdul i les normes i procediments que ha de seguir per a la seua recuperació.

4. El sistema de seguiment de pendents consistirà en algun dels següents procediments:

a. Proves periòdiques. b. Activitats diverses: treballs, exercicis, ... c. Una prova final per a aquells alumnes que no hagen aconseguit els

mínims exigibles una vegada valorats els anteriors procediments. 4.4. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE, DE LA PRÀCTICA DOCENT I DEL PROJECTE CURRICULAR DE SECUNDÀRIA.

53

El seguiment, avaluació i reforma dels projectes curriculars d'etapa, així com l'avaluació del procés d'ensenyança-aprenentatge i de la pràctica docent és part del procés d'avaluació del funcionament dels centres docents sostinguts amb fons públics. La legislació encarrega a la CCP, la redacció d'un pla concret d'avaluació dels projectes curriculars, que incloga precisions sobre com i quan ha de realitzar-se i els instruments i mesures que ha de contemplar, tot la qual cosa figura a continuació. 4.4.1. SEGUIMENT DEL PROCÉS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE, DE LA PRÀCTICA DOCENT I DEL PROJECTE CURRICULAR DE SECUNDÀRIA.

Després de cada una de les avaluacions trimestrals, la Comissió de Coordinació Pedagògica dedicarà una reunió específica a l'anàlisi de diversos aspectes propis del Projecte Curricular de Centre o directament relacionats amb ell:

a) Grau de compliment i desenrotllament del Projecte Curricular de Centre: - Consecució, pertinència i aplicabilitat dels objectius proposats. - Aplicació de la metodologia i dels sistemes d'avaluació. - Funcionament dels procediments d'atenció a la diversitat. - Coordinació entre els departaments didàctics i dins de cada u d'ells. - Desenrotllament dels temes transversals. - Realització d'activitats complementàries i extraescolars.

b) Rendiment acadèmic dels alumnes. Problemes detectats i solucions proposades.

Amb les dades demanades en la sessió de la CCP, l'equip directiu redactarà

un informe les conclusions del qual, propostes i suggeriments de canvi, millora o transformació seran presentades davant del Claustre i el Consell Escolar, òrgans que al seu torn podran fer precisions sobre els punts que el mencionat informe continga. Els resultats d'aquesta avaluació trimestral serviran com a font d'informació i anàlisi per a l'elaboració o/i reforma de les successives edicions del Projecte Curricular de Centre, les programacions d'àrea, la memòria de fi de curs, la Programació General Anual i, eventualment, el Projecte Educatiu de l'Institut. 4.4.2. PROCEDIMENT PER A L'AVALUACIÓ DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE.

Al llarg del curs escolar, l'equip directiu recopilarà les dades relatives a l'avaluació del procés d'ensenyança i de la pràctica docent que la legislació ordena desenrotllar, a saber:

a) El Projecte Educatiu de l'Institut i la Programació General Anual. b) L'evolució en el rendiment escolar dels alumnes. e) L'eficàcia en la gestió dels recursos de l'Institut.

54

d) Els elements que contenen el Projecte Curricular de Centre: 1. Adequació dels objectius a les necessitats i característiques dels

alumnes. 2. Selecció, distribució i seqüència equilibrada dels objectius i continguts

per cicles. 3. Idoneïtat i correcta aplicació de la metodologia, així com dels

materials curriculars i didàctics empleats. 4. Validesa dels criteris i sistemes d'avaluació i promoció establerts. 5. Compliment dels plans d'acció tutorial i d'orientació educativa i

professional. 6. Adequació de l'oferta de matèries optatives a les necessitats

educatives dels alumnes. 7. Efectivitat dels programes de diversificació curricular posats en

marxa. 8. Validesa dels criteris aplicats en les adaptacions del currículum per als

alumnes amb necessitats educatives especials. 9. Realització de les activitats complementàries i extraescolars

programades. 10. Les relacions de convivència en l'Institut.

e) La coordinació entre els òrgans responsables de la planificació i desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, Claustre de Professors, Comissió de Coordinació Pedagògica, departaments didàctics, tutors, juntes de professors,

f) La regularitat i qualitat de la relació amb les famílies i altres institucions de l'entorn.

Les conclusions més importants d'aquesta anàlisi es faran constar en la

memòria de fi de curs, document que servirà com a base de les possibles reformes o modificacions del Projecte Curricular. Aquestes es planificaran durant el mes de juliol i els primers dies del mes de setembre, i es portaran a terme d'acord amb el següent pla:

a) Redacció d'un guió pràctic dels aspectes fonamentals que s'han de reconsiderar i, eventualment, transformar o millorar. b) Nomenament de subcomissions encarregades de l'estudi dels esmentats aspectes i de la redacció de propostes:

* Equip directiu: aspectes generals d'organització (horaris, criteris de formació de grups, gestió de recursos), aspectes generals del projecte curricular de centre (objectius generals i específics, objectius del centre, relacions mútues entre els projectes curriculars i d'aquest amb la Programació General Anual i amb el Projecte Educatiu de Centre). * Subcomissió d'avaluació: tot el que es refereix al procés d'avaluació, els seus procediments de decisió i els seus instruments i documents. * Subcomissió de metodologia: tot el que es refereix a les línies generals de metodologia, estudi d'aspectes d'interdisciplinarietat i transversalitat. * Subcomissió d'orientació i tutoria: línies generals reguladors de les labors d'orientació, tutoria i atenció a la diversitat, estudi de l'oferta d'optatives

55

c) Calendari concret d'actuacions. 4.4.3. INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIÓ.

L'avaluació del procés d'ensenyança i de la pràctica docent, així com l'avaluació i eventual reforma del Projecte Curricular de Centre només poden dur-se a terme si es té en compte tota la informació disponible sobre el seu desenrotllament i aplicació. La recopilació d'aquestes dades pot realitzar-se a partir dels següents elements: a) Memòria de fi de curs, que consta de:

* memòries dels departaments didàctics. * memòria del Departament d'Orientació i d'Activitats Complementàries i Extraescolars. * memòries de les tutories. * memòria de l'equip directiu. * informes dels distints sectors representats en el Consell Escolar (pares, alumnes, professors, personal no docent, municipi, empreses).

b) Dades sobre els resultats acadèmics, extrets a partir de diverses fonts: * memòries de les tutories. * memòries dels departaments didàctics, * actes de les sessions d'avaluació. * informes de Direcció d'Estudis. * informes del Servei d'Inspecció.

c) Actes i informes dels òrgans col·legiats: * actes de les reunions dels departaments didàctics. * actes de la Comissió de Coordinació Pedagògica. * actes del Claustre de Professors. * actes del Consell Escolar i de les seues comissions.

d) Informes, suggeriments, propostes de distintes procedències: * òrgans de representació dels alumnes (Junta de Delegats).' * òrgans de representació dels professors, * òrgans de representació dels pares d'alumnes i de l'APAMA. * personal no docent. * centres escolars de la zona. * institucions municipals. * empreses.

e) Enquestes o qüestionaris remesos als distints estaments de la comunitat escolar.

f) Informes de la inspecció educativa i d'altres òrgans de l'Administració (Unitat de Programes Educatius, Cefires, etc.). Resultats de l'aplicació i el seguiment del Pla d'Avaluació de Centres.

g) Altres documents i fonts: observacions no formalitzades, auditories, etc.

56

5. CRITERIS PER AL TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS.

Donada la seua importància en la configuració de l'actual marc curricular, fóra convenient que el tractament dels temes transversals, tant en el conjunt de l'Institut com en cada una de les àrees, es guie per normes i criteris comuns, que descrivim a continuació. 5.1. CONTEXTUALITZACIÓ.

Pensem que la problemàtica dels nostres alumnes i alumnes no difereix en gran manera respecte al col·lectiu dels jóvens de la seua mateixa edat. Per tant, no creiem oportú destacar uns temes transversals enfront d'altres. 5.2. TRACTAMENT GLOBAL DELS TEMES TRANSVERSALS EN LES PROGRAMACIONS D'ÀREA.

Totes les àrees han de contemplar el tractament dels temes transversals, o almenys de la major part (perquè tal vegada resultaria forçat considerar certs temes en alguna d'elles). Aquestos temes hauran d’impregnar la programació d'aula a través del tractament dels conceptes, procediments i actituds del currículum que resulten més pròxims, i per mitjà de la utilització de materials que es presten a la seua didàctica. Per tot això, totes les programacions d'àrea hauran d'incloure un apartat específic d'atenció als temes transversals. 5.3. TRACTAMENT ESPECIAL DE CERTS TEMES EN CADA ÀREA.

Les diferents àrees curriculars i matèries optatives dedicaran un tracte preferencial a aquells temes amb què mantinguen una afinitat conceptual i operativa més estreta. Aquest tractament no implica necessàriament que s'elaboren unitats didàctiques independents (encara que pot arribar a fer-se, si es considera necessari); més bé significa que els temes transversals han d'impregnar l'activitat didàctica normal, a través de la utilització de determinats materials o per mitjà de l'enfocament donat a una activitat concreta. Per exemple, en l'àrea de Llengua es poden comentar i analitzar textos literaris que tracten aspectes d'educació ambiental o educació moral i cívica, o bé en l'àrea de Plàstica es pot abordar l'educació del consumidor a través de l'anàlisi o la confecció d'anuncis publicitaris. 5.4. PROPOSTA D’ACTIVITATS TRANSVERSALS DE CARÀCTER

57

GENERAL ORGANITZADES PEL CENTRE.

Quan es considere convenient, es dedicarà jornades escolars al tractament de cadascun dels temes transversals a través d’activitats proposades pels Departaments didàctics, col·laboracions d'experts, visites, etc. El responsable del Departament de Activitats Complementàries i Extraescolars s'encarregarà de coordinar amb la resta dels departaments l'organització d'aquestes jornades. 5.5. AVALUACIÓ.

Quan qualsevol d'aquestos temes transversals es concrete dins de la programació d'alguna de les àrees, aquestos temes hauran de ser tinguts en compte en els criteris d'avaluació de la unitat didàctica que corresponga, adaptant els objectius a les necessitats i característiques dels alumnes. (afegir document PGA)