P P7 Quadern
of 3
/3
Embed Size (px)
Transcript of P P7 Quadern
Untitledadu ern
LLIBRES ‘Els morts riallers’, una sàtira literària que Ferran Sáez acaba derivant cap a la novel·la de tesi P4
Q
ENTREVISTA “La primera feina d’un mestre hauria de ser conèixer els alumnes”, diu Cristian Olivé P7
Núm. 1.858
DEL 2021
Set lingüistes combaten la reculada de la llengua amb 57 propostes concretes i apunten un pacte que la faci “útil i necessària” al llibre ‘Molt a favor’
E l català recula. N’alerten els lingüistes; es detecta al car- rer, als patis de les escoles i
als de veïns, a les converses telefò- niques, fins i tot. I ho demostren les estadístiques: “Calen mesures per intensificar processos i siste- mes per a l’aprenentatge de la llen- gua pròpia del país i per reforçar entorns que n’afavoreixin l’ús, la fluïdesa i la seguretat de les perso- nes que l’usen esporàdicament”, es llegeix a l’últim informe de Política Lingüística elaborat per la Genera- litat, de 2019.
Per això, un grup de set experts en llengua catalana (Magí Camps, MíriamMartín Lloret, Rudolf Orte- ga, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas, Pau Vidal i Enric Gomà) acaben de publicar el llibre Molt a favor (Eumo Editorial), on, “lluny de la sociolingüística llagrimosa”, fan 57 propostes concretes, algu- nes de concretíssimes, per a la difusió del català, a la vegada que llancen la idea d’un gran pacte per la llengua. Aquests set favorables es mostren decidits a anar per fei- na, posar fil a l’agulla i treballar activament pel català. Aquest dijo- us van fer ple en la presentació del llibre que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès.
“Han sortit 57 propostes, però en podrien ser més”, explica un dels autors, Ortega, que subratlla que estan oberts a més iniciatives. “Volem canviar una mica l’estat d’ànim, l’esperit”, diu Gomà, que va llançar la proposta i l’ha coordi- nat. “Entrem en un terreny proposi- tiu i possible. Ara tenim el famós 36% de persones que tenen el català com a llengua habitual a Ca- talunya [segons l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, EUPL, de 2018]. Amb el 7% que te- nen les dues llengües com a habi- tuals, ens n’anem a un 43%. Ens cal créixer, i créixer gradualment, amb seny”. Al llibre, documentat, amè i amb sentit de l’humor, cada proposta planteja un perill o un risc per a la llengua i n’argumenta una solució. N’hi ha de tota mena, de més lleugeres o de més solem- nes: des d’organitzar un reality show en català fins a la celebració del Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 2026.
Es tracta de propostes factibles, “evitant els bons desitjos sense cap projecte que els sostingués” i amb tres factors clau: que es puguin por- tar a la pràctica dins de l’Estat es- panyol, és a dir, sense haver d’espe- rar a una Catalunya independent per executar-les; que es puguin en- gegar en un període de quatre anys com a màxim; i que no tot depen- gui dels diners públics: cal impli- car el teixit empresarial, social, cul- tural...
PASSA A LA PÀGINA 2
Toni Polo
CATALÀ: PER ARRIBAR MÉS LLUNY
Propostes grans i petites són les que fan els autors de Molt a favor, perquè més gent, especialment els joves, usin més el català. / m. minocrI
VE DE LA PÀGINA 1
El llibre es tanca amb la proposta d’un ambiciós pacte per la llengua que hauria d’incloure el màxim de forces polítiques, socials, econòmi- ques i culturals per fer del català una llengua “útil i necessària”. “Per aquesta raó, la nostra acció sobre- passarà l’edició d’aquesta obra, si tot va bé i Déu i l’Institut Català de la Salut ho volen”, escriu Gomà, amb humor, al pròleg.
A partir de sis blocs que serien els talonsd’Aquil·les de la llengua catala- na —reculada entre els joves; oferta audiovisual insuficient; manca de consciència unitària entre els territo- ris de parla catalana; feblesa en el mercat; globalització; i tendència al canvi de llengua— Quadern hi con- traposa solucions del llibre.
Reculada entre els joves Segons dades de l’Idescat, el 2013 el 36,3% dels catalans d’entre 15 i 29 anys feien servir el català com a llen- gua per iniciar qualsevol conversa; la xifra, però, va baixar fins al 33,7% el 2018. Al llibre no es parla només de la llengua que es fa servir als patis de les escoles, majoritàriament el castellà (a l’etapa de l’escola, l’ús del català és d’un 35%; als instituts es queda en el 14,6%, segons un estudi de Plataforma per la llengua del 2019). Una de les mesures, signada per Maria Rodríguez Mariné, expli- ca com s’està normalitzant el cas- tellà a l’escola a força de traduir-ho tot per sistema, “cosa que relega el català, el fa encara més prescindible del que ja és”. I proposa crear una figura preparada per fer demediado- ra davant dels conflictes que puguin sorgir en l’entorn escolar. D’altra banda, Gomà i Ortega coincideixen a destacar “la catalanització de la uni- versitat des dels anys vuitanta, i la polèmica recent a la selectivitat, en què el TSJC va demanar que hi ha- gués exàmens disponibles en cas- tellà i aranès, a més del català, n’és una mostra: “Només el 5% dels exa- minands van demanar el full en castellà”, constata Ortega.
Els joves també són protagonis- tes d’un dels riscos més greus a què s’enfronta el català: el de la pèrdua de transmissió generacional. “Per l’ús del català que fan els adoles- cents al pati de l’escola, veiem les dificultats que hi ha per socialitzar- se en català”, adverteix Ortega. “Cal projectar-se cap al futur i pensar que a aquests adolescents, quan tinguin 35 anys, els tocarà transmetre la llen- gua als seus fills. De moment, la transmissió no s’ha trencat mai, però hi ha el temor que en 20 anys la cosa sigui més complicada”.
El llibre no passa per alt les ex- pressions col·loquials, tan comunes entre els joves. “Cal tenir present l’ar- got i utilitzar-lo per transmetre la idea que en català es pot dir tot i es pot parlar de tot, també informal- ment”, defensa Míriam Martín Llo- ret a Molt a favor. “Com és que cap llibre de text recull maneres de dir coit o cardar omasturbar-se, o d’ano- menar el famós gilipolles segons quin sigui el context? Que el català és de segona, que no serveix per crear conceptes nous ni per follar ni per insultar?” És necessari crearma- terial de consulta ràpida i eficaç i obrir el camí de la col·loquialitat en els llibres de text, diu: “Treure’ns la llosa que el que no es documenta en un diccionari no es pot dir”.
Falta d’oferta audiovisual L’audiovisual és unade les assignatu- res pendents del català. Que ho pre- guntin als productors de cinema, o a
TV3, que ha vist reduït el seu pressu- post i la seva producció, tan neces- sària per a la llengua. Les maneres d’aprofitar la força que té l’audiovi- sual per a la llengua són moltes: a Molt a favor es proposa traduir video- jocs al català i, directament, crear-ne en català. O, per què no, amb els se- guidors que té aquest gènere, pro- duir un reality show en català. En donen el nom i tot: Temptacions al mas, a proposta d’Ivan Solivellas. “Te- nim la part burra, dit ambmolta sim- patia, de la cultura”, observa Gomà: tenimmúsica, tenim ràdio, tenimen- treteniment, tenim xerrameca, te- nimelPolònia... Això no és alta cultu- ra, però és de qualitat i és fonamen- tal per a una societat”.
Les televisions autonòmiques —TV3 a Catalunya, IB3 a les Balears i À Punt al País Valencià— hi tenen molt a dir. Els lingüistes proposen un web conjunt de les tres cadenes accessible per a tots els catalanopar- lants. “Una plataforma, com ho són Netflix, Movistar, Filmin i HBO (...), amb uns continguts en obert i altres
de pagament”. Gomà, autor d’aques- ta proposta, entén que els especta- dors s’han acostumat amirar el cine- ma i la televisió a través de les plata- formes. “Penso en les 12.000 pel·lícu- les (i sèries i documentals també) pel cap baix que TV3 ha doblat al català en els 35 anys de la seva història i que ara estan desats en un calaix”, es lamenta.
Sense consciència unitària L’anterior proposta porta a pensar en mesures per aprofitar recursos lingüístics diversos entre els tres ter- ritoris. Ortega admet que “tenim una certa falta d’unitat lingüística, no només perquè ja estem fragmen- tats políticament i a cada territori hi ha la seva pròpia legislació lingüísti- ca, sinó perquè realment a vegades estem els uns donant l’esquena als altres. Per això, algunes de les mesu- res estan destinades a fer-nos co- nèixer una mica més entre nosal- tres”. Dit d’una altra manera, que no soni tan estrany sentir parlar un del Pallars o un de Mallorca.
“Algun dia ens hauríem d’atrevir a fer un diccionari urbà dels Països Catalans”, proposa al llibre Martín Lloret, en lamateixa línia de l’esmen- tat recull de termes col·loquials, res- pectant en tot moment la parla originària de cada lloc. De fet, també demana incloure per sistema la variació dialectal en les assignatures de dicció catalana. “Ens hem cregut que la pronúncia més nostrada i
A. Polo
E l llibre Molt a favor pretén ser, eminentment, pràctic. Per això
conté un últim capítol amb les lí- nies bàsiques d’un pacte per la llen- gua obert, tot recuperant l’esperit del discurs del lingüista Joan Solà al Parlament de Catalunya el 2009, per “crear les condicions polítiques i socials que facin que el català si- gui una llengua útil i necessària”.
“No volem deixar la proposta de pacte allà per si algú s’hi sent inter- pel·lat”, diu Rudolf Ortega, l’instiga- dor d’aquesta iniciativa. “No, la idea és que els favorables (a partir del títol del llibre) esdevinguem un grup més gran, encara molt inci- pient, que en algun moment, aviat, ens posem a treballar per empè- nyer el pacte i tirar-lo endavant”.
La idea ha coincidit amb una proposta dins l’acord de govern de Junts i Esquerra, “on hi ha un paràgraf que parla d’un pacte per la llengua”, diu Enric Gomà. “Es- tem expectants per veure què pro- posaran ells. Són dos pactes pa- ral·lels que esperem que con- flueixin. Amb aquest Govern o en el futur amb algun altre”. Ortega ad- verteix del risc que implicaria que la cosa es reduís només a un acord entre polítics: “Nosaltres volem
que hi sigui tothom que tingui algu- na cosa a veure amb la llengua, la societat civil. No pot ser només de la coalició de govern”.
En el terreny polític, en tot cas, tampoc cal tancar portes: “S’ha de valorar incloure-hi partits que han fet molt bona feina pel català en els
“Cal tirar endavant un gran pacte per la llengua”
Segons els autors, calen més recursos, com ara un diccionari urbà, per parlar de tot en català
2 QUADERN 20/06/2021
REPORTATGE
Els set ‘favorables’ proposen un acord, per sobre de qualsevol coalició de govern, que faci que el català sigui una llengua “útil i necessària”. Hi cabria tothom, també partits que han fet molta feina per l’idioma, com el PSC, els Comuns o, fins i tot, el PP
Parla popular, en samarreta. / m. m.
genuïna és la del català central” i que “a Barcelona tothom parla xava o camacu”. I no.
APalma, els parlants habituals de català són el 41,3% de la població, mentre que a Barcelona i la seva àrea metropolitana, només el 35%, unpercentatge similar al que presen- ta la regiómetropolitana de València (34,8%). Sigui com sigui, Pau Vidal proposa al llibre visitar l’Alguer i Perpinyà com a exemples del que pot passar: “Representen el futur més tenebrós que ens pot esperar”, clama Gomà.
Feblesa en el mercat “Sembla que per fer entrar el català a l’empresa privada s’hagi de dema- nar permís, que ens fan un favor uti- litzant el català com una opció més i encara gràcies”, diu al llibre Ortega, que proposa demostrar que “amb la llengua s’hi pot fer negoci del bo”. Per començar, a través d’avantatges fiscals, perquè “per a una empresa el fet de passar-se a la llengua catalana ha de ser atractiu també en el ter-
reny comptable”, problema que bé es podria resoldre amb “l’establi- ment de bonificacions fiscals per als actes de foment del català”. Uname- sura que ja està recollida a la Llei de política lingüística i que només cal- dria desenvolupar.
A l’administració local i a la Gene- ralitat, la presència del català se si- tua entre el 62,6% i el 58,5%; en aquests àmbits, és la llengua més usada. A les entitats financeres, el català, el castellà i la combinació de totes dues tenen un pes similar; la presència del català arriba així al 60%. Però a les botigues o petits co- merços s’utilitza només el català o sobretot el català en un 37,9%, men- tre que als grans establiments és més alta la combinació de català i castellà. A l’administració de l’Estat, la presència del català arriba al 54,2%; l’ús exclusiu del català hi és gairebé inexistent, per un 38,9% d’ús exclusiu del castellà.
Gomà critica la nova presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Maria Teresa Cabré, per ha-
ver dit que el català ja no és relle- vant per a l’ascensió social. “Jo no ho crec. Molts castellanoparlants han fet seu el català i els ha servit per al progrés social. El català enca- ra ara va associat al progrés. Forma part del dia a dia laboral, sense menysprear el castellà”.
La globalització En el terreny d’internet i les xarxes socials, el català va irrompre fort: la Viquipèdia en català té l’honor de ser la tercera creada, el 2001, des- prés de l’anglesa i pocs minuts més tard que l’alemanya. Tot i així, la pri- mera paraula no anglesa publicada va ser catalana, àbac. Un dels reptes actuals seria exigir el GPS del cotxe en llengua catalana, imés ara, que el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Barcelona Super- computing Center, ha impulsat el projecte Aina, la famosa Siri però ca- talana.
Segons el llibre, cal participar acti- vament en un munt de tasques, des
de fomentar l’ús del català en les tan mediàtiquesmanifestacions feminis- tes (“hemcomputat cartells i pancar- tes” i el castellà guanya per golejada, apunta Vidal) fins a dedicar deu mi- nuts a configurar els dispositius elec- trònics en català (una feina que gràcies als algoritmes acabarà bene- ficiant la llengua), passant per trans- criure els noms d’alfabets no llatins segons les normes catalanes: i s’es- menta un defensa ucraïnès que va fitxar el Barça el 2009 que duia a la samarreta escrit el nom de Chy- grynskiy. Doncs en català és Txi- grinski, com explica Magí Camps.
Tornant als més joves, Gomà des- taca que “si els immigrants arribats als anys seixanta no van aprendre català, els fills i els nets sí”. Cal, per tant, una mirada globalitzadora so- bre la cultura infantil i juvenil en català perquè els fills s’hi puguin in- corporar: “Si la canalla, a falta de su- pertresos, van tips de disneys i clans, després a l’hora del pati, què vols que facin, pobrets meus?”. Cal l’au- diovisual perquè si els agrada l’ani- me, el tinguin al seu abast en català, com va passar amb la mítica Bola de Drac, i “que el català no sigui la llen- gua dels avis o dels mestretites”, en paraules de Gomà. I un missatge op- timista de part d’Ortega: “L’activitat a TikTok, o la dels youtubers, ens demostra que no és cert que els jo- ves hagin abandonat la llengua”.
Tendència al canvi de llengua “Una altra de les frases top de la cata- lanor: jo ja ho voldria, però és que em passo al castellà sense adonar- me’n”, es llegeix en una proposta de Vidal. Aquí es topa amb un dels clàssics paranys del català. “Algú de- mana a la facultat si la classe pot ser en castellà quan resulta que el grup és en català, i el docent diu que d’acord”, ens situa Ortega. “I hi ha el canvi de llengua que fan molts par- lants, pensant que potser no ens en- tendran, o potser creiem que és per educació, potser veiem que l’altra persona té menys habilitat en català que nosaltres en castellà, o per l’as- pecte...”. El lingüista diu que “s’ha de perdre aquest automatisme, aquesta educació mal entesa, perquè correm el risc que les converses informals, als comerços, a l’escala de veïns, si- guin majoritàriament en castellà i que les generacions següents vegin que el que és normal és parlar en castellà: hi ha mares que van a com- prar amb el fill, amb qui fan servir el català, i quan parlen amb el depen- dent, li parlen en castellà. Aquest nen el que veu és que la llengua que funciona socialment és el castellà”.
Tothom hi pot posar remei, co- mençant pels polítics, que podrien no repetir, ara en castellà sisplau, un missatge en una roda de premsa per a les teles o ràdios d’abast estatal, tal comdefensa Camps al llibre. “El pro- blema és que s’invisibilitza el català. Desapareix”, explica Ortega. “Les te- levisions espanyoles transmeten que aEspanyano es parla resmés queno sigui castellà i la gent pot tenir la percepció que el català es parla menys del que es parla”.
I si trencar aquest hàbit enganyós i pervers se’ns fa complicat, elmillor, ens diuen els favorables, és posar en pràctica la consigna que llancen avui dia els coaches, segons la qual triguem 21 dies a acostumar-nos a una nova situació: “Passem-nos 21 dies sense canviar de llengua quan ens dirigim a algú en català i ens respongui en castellà. Es tracta que unparli castellà quan lliurement vul- gui fer-ho, i no per un mecanisme traïdor”.
darrers 40 anys”, considera Gomà. “Parlo, per exemple, del PSC, que ha fet molt per la llengua al Baix Llobregat, al Penedès, al Vallès, al
Maresme i a tants altres llocs. Tam- bé els Comuns, esclar, i m’agrada- ria, és un desig, poder incloure el PP: tant de bo la dreta conservado- ra i espanyolista a Catalunya tam- bé s’incorporés al pacte per la llen- gua”. Ortega recorda que els popu- lars catalans “mai s’havien posat en contra de la normalització, fins que va arribar Ciutadans i va fer esclatar el consens que hi havia per la llengua”.
La participació de partits com el PP, en la situació actual, és difícil. “Però la llengua té un recorregut llarg i la situació canviarà. L’auge de Ciutadans, amb 36 diputats, va ser un miratge”, diu el coordinador de Molt a favor, que torna a insistir que no cal la independència per de- fensar la llengua: “Des d’un punt de vista unionista, em sembla que la seducció de romandre a Espanya pot activar molts mecanismes, un d’ells, la defensa de la llengua des de l’Estat espanyol. Des de Madrid podrien tenir actituds molt més de- cidides, emprenedores, clares, que no deleguin en la Generalitat de Ca- talunya sinó que ells mateixos si- guin actors d’aquesta defensa i promoció del català en els territo- ris on es parla, que no és només Catalunya”.
L’esmentat discurs de Solà a la
cambra catalana va acabar entre aplaudiments dels diputats, però “tot seguit van discutir un canvi en l’ordre del dia”, recorda el llibre... i, al final, “no hi va haver cap mena de resposta de la classe política”. El pacte dels favorables demana que una gran institució, “per exemple el Parlament”, actuï d’òrgan impul- sor, però que sigui un grup d’ex- perts els qui elaborin un document de treball que impliqui tots els agents polítics, econòmics i socials: administracions, patronals i sindi- cats, cambres de comerç, universi- tats i col·legis professionals, asso- ciacions i institucions culturals, fe- deracions i clubs esportius, els estu- diants... “Tothom que hi tingui un paper hi ha de ser convidat”.
“Els parlants tots sols no poden generar les condicions polítiques, econòmiques i socials suficients perquè la llengua sigui de debò útil i necessària”, escriu Ortega, fent una crida a la classe política. Però recorda que els catalanoparlants són protagonistes d’una estranya forma de fidelitat lingüística, i tor- na a Solà per reconèixer que “po- dem tenir dubtes de si disposem d’un ‘veritable poder polític’, però no podem qüestionar el ‘sentiment natural irrenunciable de mantenir la personalitat pròpia’”.
REPORTATGE
Aconseguir una presència més gran del català tant a la xarxa com als patis de les escoles (costat), tot combinant llengua culta i popular (a dalt), són dos dels vessants als quals més solucions dedica Molt a favor. / m. m.
Per Gomà, “el català encara ara va associat al progrés. Forma part del dia a dia laboral”
No s’han de tancar portes polítiques a la defensa de la llengua, diuen Enric Gomà (esquerra) i Rudolf Ortega. / m. m.
“Hauríem de perdre aquesta educació mal entesa de passar-nos al castellà”, diu Ortega
20/06/2021 QUADERN 3
LLIBRES ‘Els morts riallers’, una sàtira literària que Ferran Sáez acaba derivant cap a la novel·la de tesi P4
Q
ENTREVISTA “La primera feina d’un mestre hauria de ser conèixer els alumnes”, diu Cristian Olivé P7
Núm. 1.858
DEL 2021
Set lingüistes combaten la reculada de la llengua amb 57 propostes concretes i apunten un pacte que la faci “útil i necessària” al llibre ‘Molt a favor’
E l català recula. N’alerten els lingüistes; es detecta al car- rer, als patis de les escoles i
als de veïns, a les converses telefò- niques, fins i tot. I ho demostren les estadístiques: “Calen mesures per intensificar processos i siste- mes per a l’aprenentatge de la llen- gua pròpia del país i per reforçar entorns que n’afavoreixin l’ús, la fluïdesa i la seguretat de les perso- nes que l’usen esporàdicament”, es llegeix a l’últim informe de Política Lingüística elaborat per la Genera- litat, de 2019.
Per això, un grup de set experts en llengua catalana (Magí Camps, MíriamMartín Lloret, Rudolf Orte- ga, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas, Pau Vidal i Enric Gomà) acaben de publicar el llibre Molt a favor (Eumo Editorial), on, “lluny de la sociolingüística llagrimosa”, fan 57 propostes concretes, algu- nes de concretíssimes, per a la difusió del català, a la vegada que llancen la idea d’un gran pacte per la llengua. Aquests set favorables es mostren decidits a anar per fei- na, posar fil a l’agulla i treballar activament pel català. Aquest dijo- us van fer ple en la presentació del llibre que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès.
“Han sortit 57 propostes, però en podrien ser més”, explica un dels autors, Ortega, que subratlla que estan oberts a més iniciatives. “Volem canviar una mica l’estat d’ànim, l’esperit”, diu Gomà, que va llançar la proposta i l’ha coordi- nat. “Entrem en un terreny proposi- tiu i possible. Ara tenim el famós 36% de persones que tenen el català com a llengua habitual a Ca- talunya [segons l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, EUPL, de 2018]. Amb el 7% que te- nen les dues llengües com a habi- tuals, ens n’anem a un 43%. Ens cal créixer, i créixer gradualment, amb seny”. Al llibre, documentat, amè i amb sentit de l’humor, cada proposta planteja un perill o un risc per a la llengua i n’argumenta una solució. N’hi ha de tota mena, de més lleugeres o de més solem- nes: des d’organitzar un reality show en català fins a la celebració del Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 2026.
Es tracta de propostes factibles, “evitant els bons desitjos sense cap projecte que els sostingués” i amb tres factors clau: que es puguin por- tar a la pràctica dins de l’Estat es- panyol, és a dir, sense haver d’espe- rar a una Catalunya independent per executar-les; que es puguin en- gegar en un període de quatre anys com a màxim; i que no tot depen- gui dels diners públics: cal impli- car el teixit empresarial, social, cul- tural...
PASSA A LA PÀGINA 2
Toni Polo
CATALÀ: PER ARRIBAR MÉS LLUNY
Propostes grans i petites són les que fan els autors de Molt a favor, perquè més gent, especialment els joves, usin més el català. / m. minocrI
VE DE LA PÀGINA 1
El llibre es tanca amb la proposta d’un ambiciós pacte per la llengua que hauria d’incloure el màxim de forces polítiques, socials, econòmi- ques i culturals per fer del català una llengua “útil i necessària”. “Per aquesta raó, la nostra acció sobre- passarà l’edició d’aquesta obra, si tot va bé i Déu i l’Institut Català de la Salut ho volen”, escriu Gomà, amb humor, al pròleg.
A partir de sis blocs que serien els talonsd’Aquil·les de la llengua catala- na —reculada entre els joves; oferta audiovisual insuficient; manca de consciència unitària entre els territo- ris de parla catalana; feblesa en el mercat; globalització; i tendència al canvi de llengua— Quadern hi con- traposa solucions del llibre.
Reculada entre els joves Segons dades de l’Idescat, el 2013 el 36,3% dels catalans d’entre 15 i 29 anys feien servir el català com a llen- gua per iniciar qualsevol conversa; la xifra, però, va baixar fins al 33,7% el 2018. Al llibre no es parla només de la llengua que es fa servir als patis de les escoles, majoritàriament el castellà (a l’etapa de l’escola, l’ús del català és d’un 35%; als instituts es queda en el 14,6%, segons un estudi de Plataforma per la llengua del 2019). Una de les mesures, signada per Maria Rodríguez Mariné, expli- ca com s’està normalitzant el cas- tellà a l’escola a força de traduir-ho tot per sistema, “cosa que relega el català, el fa encara més prescindible del que ja és”. I proposa crear una figura preparada per fer demediado- ra davant dels conflictes que puguin sorgir en l’entorn escolar. D’altra banda, Gomà i Ortega coincideixen a destacar “la catalanització de la uni- versitat des dels anys vuitanta, i la polèmica recent a la selectivitat, en què el TSJC va demanar que hi ha- gués exàmens disponibles en cas- tellà i aranès, a més del català, n’és una mostra: “Només el 5% dels exa- minands van demanar el full en castellà”, constata Ortega.
Els joves també són protagonis- tes d’un dels riscos més greus a què s’enfronta el català: el de la pèrdua de transmissió generacional. “Per l’ús del català que fan els adoles- cents al pati de l’escola, veiem les dificultats que hi ha per socialitzar- se en català”, adverteix Ortega. “Cal projectar-se cap al futur i pensar que a aquests adolescents, quan tinguin 35 anys, els tocarà transmetre la llen- gua als seus fills. De moment, la transmissió no s’ha trencat mai, però hi ha el temor que en 20 anys la cosa sigui més complicada”.
El llibre no passa per alt les ex- pressions col·loquials, tan comunes entre els joves. “Cal tenir present l’ar- got i utilitzar-lo per transmetre la idea que en català es pot dir tot i es pot parlar de tot, també informal- ment”, defensa Míriam Martín Llo- ret a Molt a favor. “Com és que cap llibre de text recull maneres de dir coit o cardar omasturbar-se, o d’ano- menar el famós gilipolles segons quin sigui el context? Que el català és de segona, que no serveix per crear conceptes nous ni per follar ni per insultar?” És necessari crearma- terial de consulta ràpida i eficaç i obrir el camí de la col·loquialitat en els llibres de text, diu: “Treure’ns la llosa que el que no es documenta en un diccionari no es pot dir”.
Falta d’oferta audiovisual L’audiovisual és unade les assignatu- res pendents del català. Que ho pre- guntin als productors de cinema, o a
TV3, que ha vist reduït el seu pressu- post i la seva producció, tan neces- sària per a la llengua. Les maneres d’aprofitar la força que té l’audiovi- sual per a la llengua són moltes: a Molt a favor es proposa traduir video- jocs al català i, directament, crear-ne en català. O, per què no, amb els se- guidors que té aquest gènere, pro- duir un reality show en català. En donen el nom i tot: Temptacions al mas, a proposta d’Ivan Solivellas. “Te- nim la part burra, dit ambmolta sim- patia, de la cultura”, observa Gomà: tenimmúsica, tenim ràdio, tenimen- treteniment, tenim xerrameca, te- nimelPolònia... Això no és alta cultu- ra, però és de qualitat i és fonamen- tal per a una societat”.
Les televisions autonòmiques —TV3 a Catalunya, IB3 a les Balears i À Punt al País Valencià— hi tenen molt a dir. Els lingüistes proposen un web conjunt de les tres cadenes accessible per a tots els catalanopar- lants. “Una plataforma, com ho són Netflix, Movistar, Filmin i HBO (...), amb uns continguts en obert i altres
de pagament”. Gomà, autor d’aques- ta proposta, entén que els especta- dors s’han acostumat amirar el cine- ma i la televisió a través de les plata- formes. “Penso en les 12.000 pel·lícu- les (i sèries i documentals també) pel cap baix que TV3 ha doblat al català en els 35 anys de la seva història i que ara estan desats en un calaix”, es lamenta.
Sense consciència unitària L’anterior proposta porta a pensar en mesures per aprofitar recursos lingüístics diversos entre els tres ter- ritoris. Ortega admet que “tenim una certa falta d’unitat lingüística, no només perquè ja estem fragmen- tats políticament i a cada territori hi ha la seva pròpia legislació lingüísti- ca, sinó perquè realment a vegades estem els uns donant l’esquena als altres. Per això, algunes de les mesu- res estan destinades a fer-nos co- nèixer una mica més entre nosal- tres”. Dit d’una altra manera, que no soni tan estrany sentir parlar un del Pallars o un de Mallorca.
“Algun dia ens hauríem d’atrevir a fer un diccionari urbà dels Països Catalans”, proposa al llibre Martín Lloret, en lamateixa línia de l’esmen- tat recull de termes col·loquials, res- pectant en tot moment la parla originària de cada lloc. De fet, també demana incloure per sistema la variació dialectal en les assignatures de dicció catalana. “Ens hem cregut que la pronúncia més nostrada i
A. Polo
E l llibre Molt a favor pretén ser, eminentment, pràctic. Per això
conté un últim capítol amb les lí- nies bàsiques d’un pacte per la llen- gua obert, tot recuperant l’esperit del discurs del lingüista Joan Solà al Parlament de Catalunya el 2009, per “crear les condicions polítiques i socials que facin que el català si- gui una llengua útil i necessària”.
“No volem deixar la proposta de pacte allà per si algú s’hi sent inter- pel·lat”, diu Rudolf Ortega, l’instiga- dor d’aquesta iniciativa. “No, la idea és que els favorables (a partir del títol del llibre) esdevinguem un grup més gran, encara molt inci- pient, que en algun moment, aviat, ens posem a treballar per empè- nyer el pacte i tirar-lo endavant”.
La idea ha coincidit amb una proposta dins l’acord de govern de Junts i Esquerra, “on hi ha un paràgraf que parla d’un pacte per la llengua”, diu Enric Gomà. “Es- tem expectants per veure què pro- posaran ells. Són dos pactes pa- ral·lels que esperem que con- flueixin. Amb aquest Govern o en el futur amb algun altre”. Ortega ad- verteix del risc que implicaria que la cosa es reduís només a un acord entre polítics: “Nosaltres volem
que hi sigui tothom que tingui algu- na cosa a veure amb la llengua, la societat civil. No pot ser només de la coalició de govern”.
En el terreny polític, en tot cas, tampoc cal tancar portes: “S’ha de valorar incloure-hi partits que han fet molt bona feina pel català en els
“Cal tirar endavant un gran pacte per la llengua”
Segons els autors, calen més recursos, com ara un diccionari urbà, per parlar de tot en català
2 QUADERN 20/06/2021
REPORTATGE
Els set ‘favorables’ proposen un acord, per sobre de qualsevol coalició de govern, que faci que el català sigui una llengua “útil i necessària”. Hi cabria tothom, també partits que han fet molta feina per l’idioma, com el PSC, els Comuns o, fins i tot, el PP
Parla popular, en samarreta. / m. m.
genuïna és la del català central” i que “a Barcelona tothom parla xava o camacu”. I no.
APalma, els parlants habituals de català són el 41,3% de la població, mentre que a Barcelona i la seva àrea metropolitana, només el 35%, unpercentatge similar al que presen- ta la regiómetropolitana de València (34,8%). Sigui com sigui, Pau Vidal proposa al llibre visitar l’Alguer i Perpinyà com a exemples del que pot passar: “Representen el futur més tenebrós que ens pot esperar”, clama Gomà.
Feblesa en el mercat “Sembla que per fer entrar el català a l’empresa privada s’hagi de dema- nar permís, que ens fan un favor uti- litzant el català com una opció més i encara gràcies”, diu al llibre Ortega, que proposa demostrar que “amb la llengua s’hi pot fer negoci del bo”. Per començar, a través d’avantatges fiscals, perquè “per a una empresa el fet de passar-se a la llengua catalana ha de ser atractiu també en el ter-
reny comptable”, problema que bé es podria resoldre amb “l’establi- ment de bonificacions fiscals per als actes de foment del català”. Uname- sura que ja està recollida a la Llei de política lingüística i que només cal- dria desenvolupar.
A l’administració local i a la Gene- ralitat, la presència del català se si- tua entre el 62,6% i el 58,5%; en aquests àmbits, és la llengua més usada. A les entitats financeres, el català, el castellà i la combinació de totes dues tenen un pes similar; la presència del català arriba així al 60%. Però a les botigues o petits co- merços s’utilitza només el català o sobretot el català en un 37,9%, men- tre que als grans establiments és més alta la combinació de català i castellà. A l’administració de l’Estat, la presència del català arriba al 54,2%; l’ús exclusiu del català hi és gairebé inexistent, per un 38,9% d’ús exclusiu del castellà.
Gomà critica la nova presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Maria Teresa Cabré, per ha-
ver dit que el català ja no és relle- vant per a l’ascensió social. “Jo no ho crec. Molts castellanoparlants han fet seu el català i els ha servit per al progrés social. El català enca- ra ara va associat al progrés. Forma part del dia a dia laboral, sense menysprear el castellà”.
La globalització En el terreny d’internet i les xarxes socials, el català va irrompre fort: la Viquipèdia en català té l’honor de ser la tercera creada, el 2001, des- prés de l’anglesa i pocs minuts més tard que l’alemanya. Tot i així, la pri- mera paraula no anglesa publicada va ser catalana, àbac. Un dels reptes actuals seria exigir el GPS del cotxe en llengua catalana, imés ara, que el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Barcelona Super- computing Center, ha impulsat el projecte Aina, la famosa Siri però ca- talana.
Segons el llibre, cal participar acti- vament en un munt de tasques, des
de fomentar l’ús del català en les tan mediàtiquesmanifestacions feminis- tes (“hemcomputat cartells i pancar- tes” i el castellà guanya per golejada, apunta Vidal) fins a dedicar deu mi- nuts a configurar els dispositius elec- trònics en català (una feina que gràcies als algoritmes acabarà bene- ficiant la llengua), passant per trans- criure els noms d’alfabets no llatins segons les normes catalanes: i s’es- menta un defensa ucraïnès que va fitxar el Barça el 2009 que duia a la samarreta escrit el nom de Chy- grynskiy. Doncs en català és Txi- grinski, com explica Magí Camps.
Tornant als més joves, Gomà des- taca que “si els immigrants arribats als anys seixanta no van aprendre català, els fills i els nets sí”. Cal, per tant, una mirada globalitzadora so- bre la cultura infantil i juvenil en català perquè els fills s’hi puguin in- corporar: “Si la canalla, a falta de su- pertresos, van tips de disneys i clans, després a l’hora del pati, què vols que facin, pobrets meus?”. Cal l’au- diovisual perquè si els agrada l’ani- me, el tinguin al seu abast en català, com va passar amb la mítica Bola de Drac, i “que el català no sigui la llen- gua dels avis o dels mestretites”, en paraules de Gomà. I un missatge op- timista de part d’Ortega: “L’activitat a TikTok, o la dels youtubers, ens demostra que no és cert que els jo- ves hagin abandonat la llengua”.
Tendència al canvi de llengua “Una altra de les frases top de la cata- lanor: jo ja ho voldria, però és que em passo al castellà sense adonar- me’n”, es llegeix en una proposta de Vidal. Aquí es topa amb un dels clàssics paranys del català. “Algú de- mana a la facultat si la classe pot ser en castellà quan resulta que el grup és en català, i el docent diu que d’acord”, ens situa Ortega. “I hi ha el canvi de llengua que fan molts par- lants, pensant que potser no ens en- tendran, o potser creiem que és per educació, potser veiem que l’altra persona té menys habilitat en català que nosaltres en castellà, o per l’as- pecte...”. El lingüista diu que “s’ha de perdre aquest automatisme, aquesta educació mal entesa, perquè correm el risc que les converses informals, als comerços, a l’escala de veïns, si- guin majoritàriament en castellà i que les generacions següents vegin que el que és normal és parlar en castellà: hi ha mares que van a com- prar amb el fill, amb qui fan servir el català, i quan parlen amb el depen- dent, li parlen en castellà. Aquest nen el que veu és que la llengua que funciona socialment és el castellà”.
Tothom hi pot posar remei, co- mençant pels polítics, que podrien no repetir, ara en castellà sisplau, un missatge en una roda de premsa per a les teles o ràdios d’abast estatal, tal comdefensa Camps al llibre. “El pro- blema és que s’invisibilitza el català. Desapareix”, explica Ortega. “Les te- levisions espanyoles transmeten que aEspanyano es parla resmés queno sigui castellà i la gent pot tenir la percepció que el català es parla menys del que es parla”.
I si trencar aquest hàbit enganyós i pervers se’ns fa complicat, elmillor, ens diuen els favorables, és posar en pràctica la consigna que llancen avui dia els coaches, segons la qual triguem 21 dies a acostumar-nos a una nova situació: “Passem-nos 21 dies sense canviar de llengua quan ens dirigim a algú en català i ens respongui en castellà. Es tracta que unparli castellà quan lliurement vul- gui fer-ho, i no per un mecanisme traïdor”.
darrers 40 anys”, considera Gomà. “Parlo, per exemple, del PSC, que ha fet molt per la llengua al Baix Llobregat, al Penedès, al Vallès, al
Maresme i a tants altres llocs. Tam- bé els Comuns, esclar, i m’agrada- ria, és un desig, poder incloure el PP: tant de bo la dreta conservado- ra i espanyolista a Catalunya tam- bé s’incorporés al pacte per la llen- gua”. Ortega recorda que els popu- lars catalans “mai s’havien posat en contra de la normalització, fins que va arribar Ciutadans i va fer esclatar el consens que hi havia per la llengua”.
La participació de partits com el PP, en la situació actual, és difícil. “Però la llengua té un recorregut llarg i la situació canviarà. L’auge de Ciutadans, amb 36 diputats, va ser un miratge”, diu el coordinador de Molt a favor, que torna a insistir que no cal la independència per de- fensar la llengua: “Des d’un punt de vista unionista, em sembla que la seducció de romandre a Espanya pot activar molts mecanismes, un d’ells, la defensa de la llengua des de l’Estat espanyol. Des de Madrid podrien tenir actituds molt més de- cidides, emprenedores, clares, que no deleguin en la Generalitat de Ca- talunya sinó que ells mateixos si- guin actors d’aquesta defensa i promoció del català en els territo- ris on es parla, que no és només Catalunya”.
L’esmentat discurs de Solà a la
cambra catalana va acabar entre aplaudiments dels diputats, però “tot seguit van discutir un canvi en l’ordre del dia”, recorda el llibre... i, al final, “no hi va haver cap mena de resposta de la classe política”. El pacte dels favorables demana que una gran institució, “per exemple el Parlament”, actuï d’òrgan impul- sor, però que sigui un grup d’ex- perts els qui elaborin un document de treball que impliqui tots els agents polítics, econòmics i socials: administracions, patronals i sindi- cats, cambres de comerç, universi- tats i col·legis professionals, asso- ciacions i institucions culturals, fe- deracions i clubs esportius, els estu- diants... “Tothom que hi tingui un paper hi ha de ser convidat”.
“Els parlants tots sols no poden generar les condicions polítiques, econòmiques i socials suficients perquè la llengua sigui de debò útil i necessària”, escriu Ortega, fent una crida a la classe política. Però recorda que els catalanoparlants són protagonistes d’una estranya forma de fidelitat lingüística, i tor- na a Solà per reconèixer que “po- dem tenir dubtes de si disposem d’un ‘veritable poder polític’, però no podem qüestionar el ‘sentiment natural irrenunciable de mantenir la personalitat pròpia’”.
REPORTATGE
Aconseguir una presència més gran del català tant a la xarxa com als patis de les escoles (costat), tot combinant llengua culta i popular (a dalt), són dos dels vessants als quals més solucions dedica Molt a favor. / m. m.
Per Gomà, “el català encara ara va associat al progrés. Forma part del dia a dia laboral”
No s’han de tancar portes polítiques a la defensa de la llengua, diuen Enric Gomà (esquerra) i Rudolf Ortega. / m. m.
“Hauríem de perdre aquesta educació mal entesa de passar-nos al castellà”, diu Ortega
20/06/2021 QUADERN 3
