adu ern

LLIBRES ‘Els morts riallers’, una sàtira literària queFerran Sáez acaba derivant cap a la novel·la de tesi P4

Q

ENTREVISTA “La primera feina d’un mestre hauriade ser conèixer els alumnes”, diu Cristian Olivé P7

Núm. 1.858

DIUMENGE

20 DE JUNY

DEL 2021

Set lingüistes combaten la reculada de la llengua amb 57 propostes concretesi apunten un pacte que la faci “útil i necessària” al llibre ‘Molt a favor’

El català recula. N’alerten elslingüistes; es detecta al car-rer, als patis de les escoles i

als de veïns, a les converses telefò-niques, fins i tot. I ho demostrenles estadístiques: “Calen mesuresper intensificar processos i siste-mes per a l’aprenentatge de la llen-gua pròpia del país i per reforçarentorns que n’afavoreixin l’ús, lafluïdesa i la seguretat de les perso-nes que l’usen esporàdicament”, esllegeix a l’últim informe de PolíticaLingüística elaborat per la Genera-litat, de 2019.

Per això, un grup de set expertsen llengua catalana (Magí Camps,MíriamMartín Lloret, Rudolf Orte-ga, Maria Rodríguez Mariné, IvanSolivellas, Pau Vidal i Enric Gomà)acaben de publicar el llibre Molt afavor (Eumo Editorial), on, “llunyde la sociolingüística llagrimosa”,fan 57 propostes concretes, algu-nes de concretíssimes, per a ladifusió del català, a la vegada quellancen la idea d’un gran pacte perla llengua. Aquests set favorableses mostren decidits a anar per fei-na, posar fil a l’agulla i treballaractivament pel català. Aquest dijo-us van fer ple en la presentació delllibre que va tenir lloc a l’AteneuBarcelonès.

“Han sortit 57 propostes, peròen podrien ser més”, explica undels autors, Ortega, que subratllaque estan oberts a més iniciatives.“Volem canviar una mica l’estatd’ànim, l’esperit”, diu Gomà, queva llançar la proposta i l’ha coordi-nat. “Entrem en un terreny proposi-tiu i possible. Ara tenim el famós36% de persones que tenen elcatalà com a llengua habitual a Ca-talunya [segons l’última Enquestad’Usos Lingüístics de la Població,EUPL, de 2018]. Amb el 7% que te-nen les dues llengües com a habi-tuals, ens n’anem a un 43%. Ens calcréixer, i créixer gradualment,amb seny”. Al llibre, documentat,amè i amb sentit de l’humor, cadaproposta planteja un perill o unrisc per a la llengua i n’argumentauna solució. N’hi ha de tota mena,de més lleugeres o de més solem-nes: des d’organitzar un realityshow en català fins a la celebraciódel Tercer Congrés Internacionalde la Llengua Catalana, el 2026.

Es tracta de propostes factibles,“evitant els bons desitjos sense capprojecte que els sostingués” i ambtres factors clau: que es puguin por-tar a la pràctica dins de l’Estat es-panyol, és a dir, sense haver d’espe-rar a una Catalunya independentper executar-les; que es puguin en-gegar en un període de quatre anyscom a màxim; i que no tot depen-gui dels diners públics: cal impli-car el teixit empresarial, social, cul-tural...

PASSA A LA PÀGINA 2

Toni Polo

elpais.cat

CATALÀ: PER ARRIBARMÉS LLUNY

Propostes grans i petites són les que fan els autors de Molt a favor, perquè més gent, especialment els joves, usin més el català. / m. minocrI

VE DE LA PÀGINA 1

El llibre es tanca amb la propostad’un ambiciós pacte per la llenguaque hauria d’incloure el màxim deforces polítiques, socials, econòmi-ques i culturals per fer del catalàuna llengua “útil i necessària”. “Peraquesta raó, la nostra acció sobre-passarà l’edició d’aquesta obra, si totva bé i Déu i l’Institut Català de laSalut ho volen”, escriu Gomà, ambhumor, al pròleg.

A partir de sis blocs que serien elstalonsd’Aquil·les de la llengua catala-na —reculada entre els joves; ofertaaudiovisual insuficient; manca deconsciència unitària entre els territo-ris de parla catalana; feblesa en elmercat; globalització; i tendència alcanvi de llengua— Quadern hi con-traposa solucions del llibre.

Reculada entre els jovesSegons dades de l’Idescat, el 2013 el36,3% dels catalans d’entre 15 i 29anys feien servir el català com a llen-gua per iniciar qualsevol conversa;la xifra, però, va baixar fins al 33,7%el 2018. Al llibre no es parla nomésde la llengua que es fa servir als patisde les escoles, majoritàriament elcastellà (a l’etapa de l’escola, l’ús delcatalà és d’un 35%; als instituts esqueda en el 14,6%, segons un estudide Plataforma per la llengua del2019). Una de les mesures, signadaper Maria Rodríguez Mariné, expli-ca com s’està normalitzant el cas-tellà a l’escola a força de traduir-hotot per sistema, “cosa que relega elcatalà, el fa encara més prescindibledel que ja és”. I proposa crear unafigura preparada per fer demediado-ra davant dels conflictes que puguinsorgir en l’entorn escolar. D’altrabanda, Gomà i Ortega coincideixen adestacar “la catalanització de la uni-versitat des dels anys vuitanta, i lapolèmica recent a la selectivitat, enquè el TSJC va demanar que hi ha-gués exàmens disponibles en cas-tellà i aranès, a més del català, n’ésuna mostra: “Només el 5% dels exa-minands van demanar el full encastellà”, constata Ortega.

Els joves també són protagonis-tes d’un dels riscos més greus a quès’enfronta el català: el de la pèrduade transmissió generacional. “Perl’ús del català que fan els adoles-cents al pati de l’escola, veiem lesdificultats que hi ha per socialitzar-se en català”, adverteix Ortega. “Calprojectar-se cap al futur i pensar quea aquests adolescents, quan tinguin35 anys, els tocarà transmetre la llen-gua als seus fills. De moment, latransmissió no s’ha trencat mai,però hi ha el temor que en 20 anys lacosa sigui més complicada”.

El llibre no passa per alt les ex-pressions col·loquials, tan comunesentre els joves. “Cal tenir present l’ar-got i utilitzar-lo per transmetre laidea que en català es pot dir tot i espot parlar de tot, també informal-ment”, defensa Míriam Martín Llo-ret a Molt a favor. “Com és que capllibre de text recull maneres de dircoit o cardar omasturbar-se, o d’ano-menar el famós gilipolles segonsquin sigui el context? Que el catalàés de segona, que no serveix percrear conceptes nous ni per follar niper insultar?” És necessari crearma-terial de consulta ràpida i eficaç iobrir el camí de la col·loquialitat enels llibres de text, diu: “Treure’ns lallosa que el que no es documenta enun diccionari no es pot dir”.

Falta d’oferta audiovisualL’audiovisual és unade les assignatu-res pendents del català. Que ho pre-guntin als productors de cinema, o a

TV3, que ha vist reduït el seu pressu-post i la seva producció, tan neces-sària per a la llengua. Les maneresd’aprofitar la força que té l’audiovi-sual per a la llengua són moltes: aMolt a favor es proposa traduir video-jocs al català i, directament, crear-neen català. O, per què no, amb els se-guidors que té aquest gènere, pro-duir un reality show en català. Endonen el nom i tot: Temptacions almas, a proposta d’Ivan Solivellas. “Te-nim la part burra, dit ambmolta sim-patia, de la cultura”, observa Gomà:tenimmúsica, tenim ràdio, tenimen-treteniment, tenim xerrameca, te-nimelPolònia... Això no és alta cultu-ra, però és de qualitat i és fonamen-tal per a una societat”.

Les televisions autonòmiques—TV3 a Catalunya, IB3 a les Balears iÀ Punt al País Valencià— hi tenenmolt a dir. Els lingüistes proposenun web conjunt de les tres cadenesaccessible per a tots els catalanopar-lants. “Una plataforma, com ho sónNetflix, Movistar, Filmin i HBO (...),amb uns continguts en obert i altres

de pagament”. Gomà, autor d’aques-ta proposta, entén que els especta-dors s’han acostumat amirar el cine-ma i la televisió a través de les plata-formes. “Penso en les 12.000 pel·lícu-les (i sèries i documentals també) pelcap baix que TV3 ha doblat al catalàen els 35 anys de la seva història ique ara estan desats en un calaix”, eslamenta.

Sense consciència unitàriaL’anterior proposta porta a pensaren mesures per aprofitar recursoslingüístics diversos entre els tres ter-ritoris. Ortega admet que “tenimuna certa falta d’unitat lingüística,no només perquè ja estem fragmen-tats políticament i a cada territori hiha la seva pròpia legislació lingüísti-ca, sinó perquè realment a vegadesestem els uns donant l’esquena alsaltres. Per això, algunes de les mesu-res estan destinades a fer-nos co-nèixer una mica més entre nosal-tres”. Dit d’una altra manera, que nosoni tan estrany sentir parlar un delPallars o un de Mallorca.

“Algun dia ens hauríem d’atrevira fer un diccionari urbà dels PaïsosCatalans”, proposa al llibre MartínLloret, en lamateixa línia de l’esmen-tat recull de termes col·loquials, res-pectant en tot moment la parlaoriginària de cada lloc. De fet, tambédemana incloure per sistema lavariació dialectal en les assignaturesde dicció catalana. “Ens hem cregutque la pronúncia més nostrada i

A. Polo

El llibre Molt a favor pretén ser,eminentment, pràctic. Per això

conté un últim capítol amb les lí-nies bàsiques d’un pacte per la llen-gua obert, tot recuperant l’esperitdel discurs del lingüista Joan Solàal Parlament de Catalunya el 2009,per “crear les condicions polítiquesi socials que facin que el català si-gui una llengua útil i necessària”.

“No volem deixar la proposta depacte allà per si algú s’hi sent inter-pel·lat”, diu Rudolf Ortega, l’instiga-dor d’aquesta iniciativa. “No, laidea és que els favorables (a partirdel títol del llibre) esdevinguem ungrup més gran, encara molt inci-pient, que en algun moment, aviat,ens posem a treballar per empè-nyer el pacte i tirar-lo endavant”.

La idea ha coincidit amb unaproposta dins l’acord de govern deJunts i Esquerra, “on hi ha unparàgraf que parla d’un pacte perla llengua”, diu Enric Gomà. “Es-tem expectants per veure què pro-posaran ells. Són dos pactes pa-ral·lels que esperem que con-flueixin. Amb aquest Govern o en elfutur amb algun altre”. Ortega ad-verteix del risc que implicaria quela cosa es reduís només a un acordentre polítics: “Nosaltres volem

que hi sigui tothom que tingui algu-na cosa a veure amb la llengua, lasocietat civil. No pot ser només dela coalició de govern”.

En el terreny polític, en tot cas,tampoc cal tancar portes: “S’ha devalorar incloure-hi partits que hanfet molt bona feina pel català en els

“Cal tirarendavantun gran pacteper la llengua”

Segons elsautors, calenmés recursos,com ara undiccionariurbà, perparlar detot en català

2 QUADERN 20/06/2021

REPORTATGE

Els set ‘favorables’ proposen unacord, per sobre de qualsevol coalicióde govern, que faci que el català siguiuna llengua “útil i necessària”. Hicabria tothom, també partits que hanfet molta feina per l’idioma, com elPSC, els Comuns o, fins i tot, el PP

Parla popular, en samarreta. / m. m.

genuïna és la del català central” ique “a Barcelona tothom parla xavao camacu”. I no.

APalma, els parlants habituals decatalà són el 41,3% de la població,mentre que a Barcelona i la sevaàrea metropolitana, només el 35%,unpercentatge similar al que presen-ta la regiómetropolitana de València(34,8%). Sigui com sigui, Pau Vidalproposa al llibre visitar l’Alguer iPerpinyà com a exemples del quepot passar: “Representen el futurmés tenebrós que ens pot esperar”,clama Gomà.

Feblesa en el mercat“Sembla que per fer entrar el catalàa l’empresa privada s’hagi de dema-nar permís, que ens fan un favor uti-litzant el català com una opció més iencara gràcies”, diu al llibre Ortega,que proposa demostrar que “amb lallengua s’hi pot fer negoci del bo”.Per començar, a través d’avantatgesfiscals, perquè “per a una empresa elfet de passar-se a la llengua catalanaha de ser atractiu també en el ter-

reny comptable”, problema que bées podria resoldre amb “l’establi-ment de bonificacions fiscals per alsactes de foment del català”. Uname-sura que ja està recollida a la Llei depolítica lingüística i que només cal-dria desenvolupar.

A l’administració local i a la Gene-ralitat, la presència del català se si-tua entre el 62,6% i el 58,5%; enaquests àmbits, és la llengua mésusada. A les entitats financeres, elcatalà, el castellà i la combinació detotes dues tenen un pes similar; lapresència del català arriba així al60%. Però a les botigues o petits co-merços s’utilitza només el català osobretot el català en un 37,9%, men-tre que als grans establiments ésmés alta la combinació de català icastellà. A l’administració de l’Estat,la presència del català arriba al54,2%; l’ús exclusiu del català hi ésgairebé inexistent, per un 38,9% d’úsexclusiu del castellà.

Gomà critica la nova presidentade l’Institut d’Estudis Catalans(IEC), Maria Teresa Cabré, per ha-

ver dit que el català ja no és relle-vant per a l’ascensió social. “Jo noho crec. Molts castellanoparlantshan fet seu el català i els ha servitper al progrés social. El català enca-ra ara va associat al progrés. Formapart del dia a dia laboral, sensemenysprear el castellà”.

La globalitzacióEn el terreny d’internet i les xarxessocials, el català va irrompre fort: laViquipèdia en català té l’honor deser la tercera creada, el 2001, des-prés de l’anglesa i pocs minuts méstard que l’alemanya. Tot i així, la pri-mera paraula no anglesa publicadava ser catalana, àbac. Un dels reptesactuals seria exigir el GPS del cotxeen llengua catalana, imés ara, que elDepartament de Polítiques Digitalsde la Generalitat de Catalunya, ambla col·laboració del Barcelona Super-computing Center, ha impulsat elprojecte Aina, la famosa Siri però ca-talana.

Segons el llibre, cal participar acti-vament en un munt de tasques, des

de fomentar l’ús del català en les tanmediàtiquesmanifestacions feminis-tes (“hemcomputat cartells i pancar-tes” i el castellà guanya per golejada,apunta Vidal) fins a dedicar deu mi-nuts a configurar els dispositius elec-trònics en català (una feina quegràcies als algoritmes acabarà bene-ficiant la llengua), passant per trans-criure els noms d’alfabets no llatinssegons les normes catalanes: i s’es-menta un defensa ucraïnès que vafitxar el Barça el 2009 que duia a lasamarreta escrit el nom de Chy-grynskiy. Doncs en català és Txi-grinski, com explica Magí Camps.

Tornant als més joves, Gomà des-taca que “si els immigrants arribatsals anys seixanta no van aprendrecatalà, els fills i els nets sí”. Cal, pertant, una mirada globalitzadora so-bre la cultura infantil i juvenil encatalà perquè els fills s’hi puguin in-corporar: “Si la canalla, a falta de su-pertresos, van tips de disneys i clans,després a l’hora del pati, què volsque facin, pobrets meus?”. Cal l’au-diovisual perquè si els agrada l’ani-me, el tinguin al seu abast en català,com va passar amb la mítica Bola deDrac, i “que el català no sigui la llen-gua dels avis o dels mestretites”, enparaules de Gomà. I un missatge op-timista de part d’Ortega: “L’activitata TikTok, o la dels youtubers, ensdemostra que no és cert que els jo-ves hagin abandonat la llengua”.

Tendència al canvi de llengua“Una altra de les frases top de la cata-lanor: jo ja ho voldria, però és queem passo al castellà sense adonar-me’n”, es llegeix en una proposta deVidal. Aquí es topa amb un delsclàssics paranys del català. “Algú de-mana a la facultat si la classe pot seren castellà quan resulta que el grupés en català, i el docent diu qued’acord”, ens situa Ortega. “I hi ha elcanvi de llengua que fan molts par-lants, pensant que potser no ens en-tendran, o potser creiem que és pereducació, potser veiem que l’altrapersona té menys habilitat en catalàque nosaltres en castellà, o per l’as-pecte...”. El lingüista diu que “s’ha deperdre aquest automatisme, aquestaeducació mal entesa, perquè corremel risc que les converses informals,als comerços, a l’escala de veïns, si-guin majoritàriament en castellà ique les generacions següents veginque el que és normal és parlar encastellà: hi ha mares que van a com-prar amb el fill, amb qui fan servir elcatalà, i quan parlen amb el depen-dent, li parlen en castellà. Aquestnen el que veu és que la llengua quefunciona socialment és el castellà”.

Tothom hi pot posar remei, co-mençant pels polítics, que podrienno repetir, ara en castellà sisplau, unmissatge en una roda de premsa pera les teles o ràdios d’abast estatal, talcomdefensa Camps al llibre. “El pro-blema és que s’invisibilitza el català.Desapareix”, explica Ortega. “Les te-levisions espanyoles transmeten queaEspanyano es parla resmés quenosigui castellà i la gent pot tenir lapercepció que el català es parlamenys del que es parla”.

I si trencar aquest hàbit enganyósi pervers se’ns fa complicat, elmillor,ens diuen els favorables, és posar enpràctica la consigna que llancenavui dia els coaches, segons la qualtriguem 21 dies a acostumar-nos auna nova situació: “Passem-nos 21dies sense canviar de llengua quanens dirigim a algú en català i ensrespongui en castellà. Es tracta queunparli castellà quan lliurement vul-gui fer-ho, i no per un mecanismetraïdor”.

darrers 40 anys”, considera Gomà.“Parlo, per exemple, del PSC, queha fet molt per la llengua al BaixLlobregat, al Penedès, al Vallès, al

Maresme i a tants altres llocs. Tam-bé els Comuns, esclar, i m’agrada-ria, és un desig, poder incloure elPP: tant de bo la dreta conservado-ra i espanyolista a Catalunya tam-bé s’incorporés al pacte per la llen-gua”. Ortega recorda que els popu-lars catalans “mai s’havien posaten contra de la normalització, finsque va arribar Ciutadans i va feresclatar el consens que hi havia perla llengua”.

La participació de partits com elPP, en la situació actual, és difícil.“Però la llengua té un recorregutllarg i la situació canviarà. L’augede Ciutadans, amb 36 diputats, vaser un miratge”, diu el coordinadorde Molt a favor, que torna a insistirque no cal la independència per de-fensar la llengua: “Des d’un punt devista unionista, em sembla que laseducció de romandre a Espanyapot activar molts mecanismes, und’ells, la defensa de la llengua desde l’Estat espanyol. Des de Madridpodrien tenir actituds molt més de-cidides, emprenedores, clares, queno deleguin en la Generalitat de Ca-talunya sinó que ells mateixos si-guin actors d’aquesta defensa ipromoció del català en els territo-ris on es parla, que no és nomésCatalunya”.

L’esmentat discurs de Solà a la

cambra catalana va acabar entreaplaudiments dels diputats, però“tot seguit van discutir un canvi enl’ordre del dia”, recorda el llibre... i,al final, “no hi va haver cap menade resposta de la classe política”. Elpacte dels favorables demana queuna gran institució, “per exempleel Parlament”, actuï d’òrgan impul-sor, però que sigui un grup d’ex-perts els qui elaborin un documentde treball que impliqui tots elsagents polítics, econòmics i socials:administracions, patronals i sindi-cats, cambres de comerç, universi-tats i col·legis professionals, asso-ciacions i institucions culturals, fe-deracions i clubs esportius, els estu-diants... “Tothom que hi tingui unpaper hi ha de ser convidat”.

“Els parlants tots sols no podengenerar les condicions polítiques,econòmiques i socials suficientsperquè la llengua sigui de debò útili necessària”, escriu Ortega, fentuna crida a la classe política. Peròrecorda que els catalanoparlantssón protagonistes d’una estranyaforma de fidelitat lingüística, i tor-na a Solà per reconèixer que “po-dem tenir dubtes de si disposemd’un ‘veritable poder polític’, peròno podem qüestionar el ‘sentimentnatural irrenunciable de mantenirla personalitat pròpia’”.

REPORTATGE

Aconseguir unapresència més grandel català tant a laxarxa com als patisde les escoles(costat), totcombinant llenguaculta i popular (adalt), són dos delsvessants als qualsmés solucions dedicaMolt a favor. / m. m.

Per Gomà,“el catalàencara arava associat alprogrés.Forma partdel dia a dialaboral”

No s’han de tancar portes polítiques ala defensa de la llengua, diuen EnricGomà (esquerra) i Rudolf Ortega. / m. m.

“Hauríemde perdreaquestaeducaciómal entesade passar-nosal castellà”,diu Ortega

20/06/2021 QUADERN 3