1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Juny 1995

SUPLEMENT DE

3

Revegetar

P E R S P E C T I V AE S C O L A R

2

Juny 1995

Escampa la llavor!Afrontar el canvi climàticPaisatges vegetals, comunitats vivesPlantes font de vidaRevegetem el país

Tècniques de reproducció1. Reproducció sexualLes llavors2. Reproducció assexualEsqueixosMurgons

Revegetació en els ambients boscans

Activitats pedagògiquesConèixer les nostres plantes autòctonesTots podem fer un bosc

Taula de reproducció de les espècies més re-presentatives de Catalunya

Edició:

Associació de Mestres Rosa Sensat

Còrsega, 271 • tel. 237 07 01

Fax: 415 36 80 • 08008 Barcelona

Fundació TERRA

Lledó, 11 • 08001 Barcelona

Tel/Fax: 319 52 80

Redacció i fotografies:

Ralf Massanés

Jordi Miralles

Dibuixos:

Jordi Massanés

Composició i muntatge:

Ermini

Fotòlits:

Lasser-Press

Imprès en paper ecològic

Impressió:

Romanyà-Valls

Dipòsit Legal: :

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 3

3

AM

BIEN

TAL

El canvi climàtic farà que larevegetació sigui cada vegada més unaactivitat imprescindible. Aquest dossiervol ser un manual per conèixer quinessón les plantes més idònies per arevegetar, com també les tècniques pera reproduir-les i així contribuir a larecuperació dels nostres boscos.

Afrontar el canvi climàtic

En temps prehistòrics, els boscos forma-ven grans extensions en àrees que avui diasón deserts. Sense anar més lluny, el mateixSàhara era una extensió de boscos ques’unien amb les masses boscoses tropicals.Els canvis climàtics d’aquest darrer períodegeològic i la pròpia activitat humana han anatdefinint el paisatge forestal que avui tenim.

La península Ibérica, en època dels ro-mans, estava coberta d’arbres des de l’estretde Gibraltar fins a la Jonquera, i així ho co-menta Estrabó, geògraf i historiador grec quevivia en aquell temps a l’anomenadaHispania: « ... un esquirol pot anar sense capdificultat, saltant de capçada en capçada d’ar-bre, des de les muntanyes dels Pirineus finsa l’estret de Gibraltar».

En aquests darrers decennis, el bosc no haestat un recurs gaire ben tractat al nostre país.Avui, els efectes del canvi climàtic podentornar a canviar l’aspecte del nostre país.Hem de preveure la possibilitat que, en unfutur proper, plantar tota mena de plantes si-gui una necessitat si no volem veure la terra

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una més gran responsabilitat de la societaten els temes ambientals.

Escampa la llavor!Fundació TERRA*

4

seca i esquarterada. Cada vegada són mésels científics que estudien els efectes del can-vi climàtic. Les seves dades ens obligaran arectificar molts dels conceptes que hem apli-cat fins ara. Tanmateix, una idea clau a man-tenir és la importància de tenir cura dels nos-tres paisatges vegetals presents o futurs.

Paisatges vegetals, comunitats vives

La vegetació organitza els paisatges naturals;una comunitat de plantes és un suport per ala vida animal. A vegades l’actor principalsón arbres, altres són arbustos i matolls osimplement plantes herbàcies. Boscos, mà-quies o brolles, fenassars i praderies tipifi-quen alguns dels paisatges vegetals més co-muns del nostre país. El bosc és un dels am-bients que té una complexitat biològica mésgran, però les altres formacions vegetals sónigualment importants per a un país. Una deles característiques de la vegetació naturalés que no ha estat feta o plantada per perso-nes, sinó que és el resultat de les relacionsespontànies i interdependents entre els sersvius i el medi físic com és ara la climatolo-gia, el tipus de sòls.

La funcionalitat que podem apreciar en-tre un paisatge vegetal espontani i un jardípot ser molt semblant. La diferència rau enel fet que el jardí, abandonat de la mà deljardiner, es converteix a poc a poc en unaformació natural. Tanmateix, un jardí potacomplir funcions ecològiques semblants ales d'un bosc. Ara bé, un bosc creix i es des-envolupa només amb energia natural, men-tre que un jardí requereix que tant l'alimentper a les plantes com l'aigua provinguin del'aportació energètica artificial.

Plantes font de vida

Les plantes contribueix a mantenir la vidasobre la Terra. Les plantes regulen el règimde pluges, contribueixen a la producciód’oxigen, mantenen un important contingentde comunitats animals i eviten l’erosió, és adir la pèrdua de sòl fèrtil.

Tanmateix, el grau de maduresa d’un pai-satge natural, a casa nostra, en general, té

com a final la forma de bosc. El bosc és unsímbol de biodiversitat, és a dir, d’un espaion el nombre d’espècies de plantes i animalsés ric i variat. Malauradament, l’actuació del’home tendeix a homogeneïtzar les massesforestals provocant una pèrdua debiodiversitat. A Catalunya hi podem trobaruna bona varietat de formacions boscoses.

Actualment, al nostre país trobem que se-gurament hi ha un mantell vegetal superioral que existia a principis del segle XX, peròtambé és cert que en els darrers 10 anys, so-bretot els estius de 1986 i el de 1994, s’hancremat més de 150.000 ha. de bosc i matollsa Catalunya.

Al nostre país hi ha moltes àrees naturalsdegradades per raons diverses: abandó deterres de conreu, solars municipals abando-nats, riberes de riu degradades, terrenys quehan patit un incendi, etc. Tots aquests llocssón potencialment susceptibles de serrevegetats o de convertir-se en zones útils pera la conservació de l’entorn i la seva utilitza-ció controlada per al lleure. Avui, les entitatscíviques, les escoles o els municipis tenenmolt a fer per contribuir a la conservació delnostre patrimoni forestal.

5

Revegetem el país

La revegetació del medi natural amb es-pecies autòctones és una activitat en la qualtots podem participar. Ara bé, per això calconèixer quines són les plantes més idòniesper a reforestar, i també les tècniques per areproduir-les.

Tècniques de reproducció

Les plantes tenen dues maneres dereproduir-se, una de les quals s’anomena re-producció sexual i l’altra reproduccióasexual. Ambdues es donen de forma espon-tània a la natura, segons les condicions am-bientals. De totes maneres, per a reproduir-les artificialment, sens dubte, una de les mésinteressants és l’asexual.

1. Reproducció sexual

És el mecanisme de propagació més habi-tual entre les plantes i té l’avantatge que pro-dueix molta quantitat de descendents, ano-menats llavors, que en alguns casos arriba-ran a germinar i formaran una nova planta,però en la majoria seran utilitzades per mul-titud d’altres éssers vius dels camps i boscosper a alimentar-se. Les llavors tenen diferentsvies de dispersió, com l’aigua, els vents, elsinsectes o altres animals, com mamífers,ocells, rosegadors, etc.

LES LLAVORS

La majoria de les llavors es recullen a latardor i es poden plantar poc després d’ha-ver-les agafat. Hi ha, però, llavors que tenenmecanismes especials que fan que calguinaltres tècniques per fer-les germinar. En al-guns casos cal rentar les llavors amb aigua odeixar-les durant uns dies en remull, però avegades n’hi ha prou a posar-les en contacteamb terra humida. Altres, cal que les posementremig de sorra humitejada fins que esti-guin a punt de treure el germen.

Hem de saber que hi ha llavors dures iimpermeables, les quals, normalment, s’hande tractar de manera dràstica per tal de fer-

les germinar. En aquests casos podem consi-derar tres tècniques.

• Donar un cop sec a la closca, de maneraque es faci una esquerda i permeti l’entradad’humitat a l’interior de la llavor.

• Llimar les closques sense fer malbé lesllavors, per aprimar-ne la cutícula que lesprotegeix i facilitar la penetració de la humi-tat del sòl.

• Posar-les en remull amb aigua calenta.Per això agafarem les llavors en sec i prepa-rarem un sedàs que les deixi passar bé, peròsense massa llibertat. Tot seguit prendrem unpot amb aigua calenta i quan trenqui el bullapagarem el foc i col·locarem les llavors adins (la fòrmula més idònia seria la d’unapart de llavors per 4 parts d’aigua), i les dei-xarem en repós a dins de l’aigua, al voltantde 24 hores. Passat aquest temps les trauremi les passarem pel sedàs. Les que no quedinretingudes hauran de tornar a tractar-se dela mateixa manera i les que hagin quedat alnostre colador voldrà dir que ja estan prepa-rades per a ser plantades en aquell mateixmoment. En aquest fulletó, us detallarem elsprocediments a seguir per a cada planta.

6

Recomanacions per a revegetar ecològicamentamb arbres i arbustos autòctons

• Al nostre país trobem moltes espècies d’arbres i arbusts diferents, que són relativa-ment fàcils de fer crèixer al jardí de casa nostra o de l’escola. El gest de recollir i plantarllavors o preparar esqueixos i murgons pot contribuir a millorar la qualitat ambientaldel nostre entorn i també afavorir el nostre benestar.

•␣Mantenir zones arbrades a prop de casa, a la ciutat, als boscos i rierols del voltantdel municipi té moltes conseqüències positives per a la natura. La vegetació és la nostraaliada en la defensa contra la degradació ambiental.

• Perquè tots vosaltres pugueu practicar les habilitats que teniu com a plantadors,sobretot, heu de conèixer les tècniques de reproducció més adequades a cada cas, perpoder aplicar les més eficients i senzilles de dur a terme.

2. Reproducció asexual

Aquest tipus de reproducció també s’ano-mena reproducció vegetativa. La diferènciaprincipal respecte a la reproducció sexual ésque els individus resultants són idèntics alprogenitor d’on han sortit. Aquest és un pro-cés espontani per a moltes plantes; per al-tres, fins i tot és el més comú. La propagacióvegetativa és doncs un mètode molt indicat ifàcil de practicar en un bon nombre de plan-tes. Les tècniques més senzilles per dissemi-nar plantes de forma vegetativa són l’esqueixo el murgó.

ESQUEIXOS

Fer un esqueix a una planta consisteix aagafar-ne qualsevol part i convertir-la en unanova planta. Gairebe totes les plantes perme-ten fer esqueixos de les parts que la compo-nen. Segons la part que fem servir obtindremesqueixos que anomenarem tendres, o bé lle-nyosos, semillenyosos, de fulla, terminals od’arrel. Una de les característiques més inte-ressants de la disseminació per esqueixos ésque queda totalment garantit que no provo-carem problemes d’hibridació, o el que éspitjor, de desgavellar el patrimoni genèticd’una determinada àrea. A l’hora de fer es-queixos assegurem-nos que l’individu pro-

genitor no sigui un híbrid entre duesespècies similars. Les espècies més propen-ses a les hibridacions són els pollancres i elsàIbers, els roures i els freixes.

Esqueixos tendres

Es fan a partir de tiges i branques que ha-gin crescut aquell mateix any i es recullenentre abril i juny. S’han de tallar amb unaincisió de ganivet el més esmolat possible, afi que el tall sigui net. D’aquesta manera fa-cilitem la formació d’arrels i s’evita que espugui podrir l’esqueix. Els esqueixos mésadequats són parts d’una planta que mesurinmig pam (8-10 cm) i el punt de tall sigui justper sota d’una fulla o d’un nus (engruiximentde la tija) de la planta. Després s’han de ta-llar les fulles de manera neta a tot l’esqueix iplantar-los com més ràpid millor, ja que, sino, es deshidraten amb molta facilitat. Elsubstracte més recomanable per a la plantaciod’esqueixos és una barreja de terra vegetalamb sorra gruixuda al 50%. Una altra mane-ra de fer-ho és posar els esqueixos en aiguafins a la meitat de la tija que hem tallat, imantenir-los així, aproximadament, uns 15dies en aigua. Durant aquest temps cal pro-curar regar-los quan baixi el nivell. Passataquest temps ja tindran arrels i podremtransplantar-los en testos o directament so-bre el terreny que volem revegetar.

7

Esqueixos semillenyosos

Es recullen entre juliol i octubre. La partsuperior serà verda i la inferior, evidentment,ja presentarà aspecte llenyós (de fusta), o si-gui, de color marronós. Els esqueixos han demesurar entre 15 i 20 centímetres i s’han d’ar-rencar de la planta madura, al contrari delsesqueixos tendres, que s’obtenien per un tall

Consells per a respectar la biodiversitat genètica

• Abans d’iniciar qualsevol activitat de revegetació, no hem d’oblidar que, per damunt de tot, calrespectar les comunitats de plantes pròpies del lloc on volem actuar. Per això hem d’estudiar quines seranles espècies més adequades en cada cas, a fi de no malmetre o desplaçar la vegetació autòctona.

• Recordeu que les espècies que es planten en indrets on no corresponen poden contaminar genèticamentla zona o fins i tot provocar petits desastres en els ecosistemes. Si revegetem amb plantes autòctones,assegurem-nos de la procedència de les llavors o els plançons, a fi de no introduir formes o subespèciesque poden malmetre la biodiversitat d’una determinada àrea o regió. Per això, és important que les planteso llavors es plantin a la mateixa àrea de procedència.

• Si volem fer les nostres plantacions d’arbres i arbusts més atractives per a la fauna que viu als boscos,és convenient que sempre s’acompanyin de plantes riques en fruits silvestres carnosos o ben granats. Sónútils per a la supervivència d’ocells, teixons, gats mesquers, talpons i molts altres habitants del bosc .

• Per escollir bé l’arbre o arbust del qual collirem les llavors, caldrà fixar-se que sigui un exemplar debona presència, que tingui la capçada frondosa i que porti moltes llavors. De tota manera, el millor ésescollir un arbre que tingui les llavors grans, ja que està demostrat que com més gran és la llavor, méspossibilitats oferirà per al desenvolupament de la futura planta. Un altre requisit és que l’arbre estigui sai no sigui ni massa vell ni massa jove.

net, fent-los una ferida. Igualment, com enel cas dels esqueixos tendres, abans de plan-tar-los els traurem les fulles a fi d’evitar quel’esqueix perdi aigua.

Esqueixos llenyosos

Aquesta mena d’esqueixos s’han de ferentre els mesos de novembre i desembre,quan les tiges són totalment de color marró,o sigui llenyosos en tota la seva grandària.La mida mínima de l’esqueix llenyós hauràde ser d’uns 30 centímetres i els talls s’hau-ran de fer a la part superior, és a dir, just perdamunt d’una gema, i en la part inferior, justper sota. Els talls superiors sempre es faranal biaix, mentre que els inferiors hauran deser horitzontals, i d’aquesta manera podremdistingir la part inferior que haurem d’en-terrar a terra. El tall superior al biaix es faperquè l’aigua s’escoli i així s’evita que l’es-queix es pugui podrir per la zona del tall.Quan els plantem, els introduirem en elsubstracte amb un angle de 45° i només dei-xarem que sobresurti una tercera part de l’es-queix (10 cm).

Esqueix tendre

8

Esqueixos terminals

S’obtenen durant els mesos d’estiu i s’ar-renquen directament de la planta mare.Aquest esqueix creix al peu de la soca de laplanta mare i en tot cas cal conservar tres oquatre parells de fulles en cada esqueix. Enplantar-los, necessitarem una barreja de ter-ra vegetal (2/3 parts) i sorra (1/3 part) i s’hau-ran de regar abundantment, però sense ofe-gar-los

Esqueixos d’arrel

Són útils en unes poques plantes. El mi-llor moment per a extreurel’s de la plantamare és en els mesos d’hivern; s'han de ferservir arrels d’un centímetre de gruix i cinccentímetres de longitud. El tall en aquest casha de ser net, fent-lo al biaix a la part méspropera al tronc i un tall recte al que estiguimés allunyat. Els plantarem amb l’extrem enel qual hem practicat el tall al biaix a l’aire,però sobresortint just per damunt de la terra.Primer li sortiran fulles i després li creixeranles arrels. Per això, cal donar-los temps abansde transplantar-los.

MURGONS

És l’altre mètode senzill de multiplicacióde plantes. La tècnica es basa a subjectar unabranca petita o un brot tendre de la plantamare, la qual cal doblegar i enterrar-ne lapunta, fins que tregui arrels. Quan aquestes

Plantació d'un esqueix d'arrel

Preparació d'un esqueix d'arrel

Murgó simple

ja despunten, podem desprendre’l de la plantamare i transplantar el murgó en l’indret es-collit per revegetar. Algunes plantes, com arales maduixeres o els esbarzers, fan murgonsper si mateixes, de manera espontània.

Murgó simple

La millor època per dur a terme aquestaoperació són els mesos de primavera. És pos-sible fer-ho amb gairebé tota mena d’arbreso d’arbusts, sempre i quan puguem fer arri-bar una branca jove o un brot tendre a nivellde terra. Les espècies que amb més facilitates deixen propagar per murgons són el boixgrèvol i les serveres. Perquè aquesta opera-ció sigui exitosa, caldrà tractar la terra on esvagi a fer el murgó. La terra s’ha de garbe-llar fins a una fondària de 15-24 cm. La planta

9

ha de rebre un tractament previ, el qual con-sistirà a practicar un tall de 4-5 cm a la bran-ca o brot que anem a utilitzar i que mantin-drem obert ficant-hi una pedreta o similar.Una altra manera de fer-ho és doblegant labranca o brot fins que s’esquinci el teixit ve-getal i deixi una ferida. Una vegada arribat aaquest punt, enterrem la branca o brot migpam, el fixem a terra amb un filferro i el co-brim de terra. La part de la branca que quedaa l’exterior es fixarà amb una canya que esclavarà a terra. Al cap d’un any es pot sepa-rar el murgó de la planta mare. Aquesta se-paració s’ha de fer quan la planta estigui enfase de repòs, és a dir, a l’hivern (quan hagiperdut les fulles).

Murgó múltiple

El procediment és el mateix que en el casanterior, però es fa servir per a plantes ambtiges molt llargues, com per exemple el lli-gabosc o les vidalbes. En aquesta tècnica, laidea és practicar diverses incisions a distàn-cies regulars al llarg de la tija, la qual queda-rà enterrada. El resultat serà que al final delperíode de creixement obtindrem més d’unaplanta per repoblar, en principi, una per cadatall que hàgim fet.

Funcions de la vegetació natural

• Contribueix a la recàrrega de les aigües subterrànies;• Evita l’erosió del sòl, una de les causes més importants de la desertització

arreu del món;• Aporta matèria orgànica natural per a la formació d’humus;• Transformen el diòxid de carboni (CO

2) atmosfèric en oxigen i, en conse-

qüència, redueix l’efecte hivernacle;• Contribueix a reduir l’impacte de les inundacions, ja que absorbeix gran

quantitat d’aigua, i en el cas dels cursos fluvials, disminueix la força de l’aiguaper retenció de sediments;

• Constitueix l’hàbitat de nombroses espècies de flora i fauna. Els boscos es-devenen corredors naturals per a les migracions i els desplaçaments. Sotmesos auna explotació racional tenint en compte criteris ecològics, ens aporten moltesmatèries primeres, primordialment fusta.

Murgó terminal

Es fa amb espècies com ara la maduixe-ra, els esbarzers i plantes semblants. Aques-tes plantes fan murgons espontàniament. Elsbrots nous queden en contacte amb el terra iarrelen, i donen una nova planta la tardorsegüent. Si aquest procés el volem multi-plicar en número, només cal enterrar elsbrots primaverals i obtindrem de cada und’ells plantes noves. Els brots cal enterrar-los a una fondària de 7-8 cm i esperaremfins al novembre de l’any següent per sepa-rar-los de la planta mare i transplantar-los.Els mesos per a fer aquesta operació són eljuliol i l’agost.

Murgó aeri

10

AM

BIEN

TAL

En aquest dossier ens hem volgutcentrar en dos paisatges vegetals moltconcrets i que hem valorat com aprioritaris: els boscos de ribera, perquècontinuen sent un paisatge maltractat, iels arbres i arbusts de muntanya, quesón víctimes de l’atac violent del focforestal.

Una vegada conegudes les tècniques, es-tem en disposició de començar a fer créixerels nostres plançons que després podremplantar a la natura. Recomanem la restaura-ció dels boscos de ribera perquè es conside-ren un dels hàbitats més amenaçats de la Co-munitat Europea. Massa sovint, les riberesdels rius han esdevingut autèntiques zonesmarginals convertides en abocadors incon-trolats, zones d’horta il·legal, fins i tot, s’handestruït amb extraccions d’àrids. La realitat,doncs, és que, en la mesura del possible, nonomés actuem per recuperar la qualitat de lesaigües dels nostres rius, sinó que a més pro-moguem una restauració integral del medifluvial. Els boscos de ribera són espais natu-rals amb una alta capacitat de regeneració iestatgen una biodiversitat de plantes i ani-mals molt alta.

Un avantatge important en la recuperaciódels marges fluvials és que els arbres de ri-bera són molt fàcils de propagar amb esquei-xos i arrelen amb molta facilitat. En el casdels salzes, gairebé el 90% dels esqueixosque es planten arriben a prosperar, àdhuc

Revegetar elsambients boscans

11

reproduir sense dificultats, podem plantejar totauna sèrie d’activitats que us relacionem totseguit.

Tots podem fer un bosc!

A tots els municipis hi acostumen a haversuperfícies susceptibles de ser replantades,ja siguin erms, zones cremades, àrees degra-dades, etc. No és gens complicat proposar al’alcalde o al regidor corresponent d’orga-nitzar una plantada per millorar la qualitatambiental i estètica de l’indret en qüestió.L’incentiu de repoblar un indret proper alpoble pot ser un element per dinamitzar l’ac-tivitat de fer créixer plançons tant a l’escolacom a casa dels alumnes. Lògicament, el patide l’escola és l’espai més idoni per conver-tir-lo en un veritable arborètum dels arbresdel nostre país.

Tanmateix, a les escoles que no disposind’un pati o espai obert per poder instal·lar unpetit viver forestal, es pot fer la mateixa ex-periència en tests. Per això, podeu aprofitaralguns envasos buids de líquids, com perexemple ampolles de plàstic retallades otetrabrik oberts per dalt. Ocupen molt pocespai i, a l'hora de fer servir les plantes re-produïdes, es poden treure fàcilment de l’en-vàs i plantar-les amb pa de terra. En tot mo-ment, es podrà fer servir l’espai per seguir elcreixement dels plançons i els diferents pro-cessos com l’aparició d’arrels, de fulles, elnaixement de la nova planta a partir de lesllavors, etc.

L’escola pot ser un veritable laboratori viuque no només servirà per a ensenyar els ti-pus de reproducció, sinó també per utilitzarles plantes resultants en activitats relaciona-des amb la reforestació.

quan es fa la propagació sobre el terreny, sen-se haver-lo de produir en viver o a casa.

Els boscos de muntanya ja siguin de la ter-ra baixa o de la muntanya mitjana també sónespais adients per a revegetar, especialmentsi es tracta d'indrets que han estat afectatsper incendis forestals. Per això n'hem rela-cionat algunes de les espècies arbòries i ar-bustives més comunes. No oblidem que, sibé les riberes fluvials són terrenys públics,els boscos de muntanya, generalment, sónprivats. Assegureu-vos de disposar de les au-toritzacions corresponents abans d'empren-dre qualsevol actuació. Per sol·licitar asses-sorament tant sobre el tema legal com tècnicus podeu adreçar a:

Departament de Medi Ambient

Direcció General de Patrimoni Natural

Av. Diagonal, 525

08029 Barcelona

Tel: 93-419 8035

ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES

Conèixer les nostres plantes autòcto-nes

En aquest cas es tracta de fer una visitapels voltants de l’escola i ensenyar una partdel patrimoni natural que ens envolta: els ar-bres més comuns del nostre país. A tot arreutrobarem una riera o riu que ens permeti apro-par les nenes i els nens a la vegetació deribera, i no molt més enllà hi haurà altresexemples de la vegetació mediterrània o demuntanya mitjana, que són els tres grups deplantes descrits en aquesta unitat didàctica.A partir del reconeixement d’aquesta vegeta-ció i sabent les èpoques en què es poden

12

Àlbers i pollancresPopulus sp.

LLAVORS: Les llavors són molt petites i difícils de recollir. La seva taxa degerminació és molt baixa i per això no s’utilitza aquest mètode per a lareproducció.

ESQUEIXOS: És el mètode més emprat per fer plantes noves i es poden utilitzaresqueixos llenyosos, que s’han de plantar a principis de la primavera. Elsesqueixos semimadurs que conserven encara les fulles es poden plantar a finalsd’estiu i fins ben entrada la tardor. Sempre haurem d’utilitzar un compost humit illeuger. També es poden separar a partir de brots d’arrel; a vegades broten delmateix tronc i en aquest cas els haurem d’extreure amb part del tronc. Quanestiguin vora la soca mare haurem de desenterrar-los i i extreurel’s com si fossinesqueixos d’arrel.Els esqueixos són el millor mètode per fer plançons de pollancres i àlbers, ja ques’obtenen els millors resultats i s’evita tota mena d’hibridacions entre espècies,cosa molt habitual a la família dels pollancres.

SalzesSalix sp.

LLAVORS: No resulta fàcil.

ESQUEIXOS: Els salzes arrelen amb molta facilitat a partir d’esqueixos, flns i totmillor que els pollancres i àlbers. Els esqueixos d’arrel tenen molt d’èxit i s’han detallar a finals de la tardor o principis de l’hivern. En canvi, els esqueixos madurs ollenyosos es prepararan a principis de primavera. En ambdos casos el composttambé ha de ser lleuger i humit.

VernAlnus glutinosa

LLAVORS: Els petits fruits en forma de pinya es cullen els mesos d’octubre inovembre, quan les escates o làmines de les pinyetes comencen a separar-se.Perquè s’obrin sense problemes i deixin anar les llavors, el millor és posar-les alsol, però que no se us ocorri d’escalfar-les artificialment, ja que temperaturessuperiors als 25°C faran que perdin la seva capacitat de germinació.

ESQUEIXOS: No s’empren per a reproduir el vern.

TamariusTamarix sp.

LLAVORS: La seva reproducció per llavor és factible, però poc emprada.

ESQUEIXOS: Els esqueixos han de ser llenyosos i tenir uns 30 cm de llargada. Esplanten a una certa fondària, a l’hivern en hivernacle i a la tardor a l’aire lliure.Arrelen fàcilment. Els esqueixos semillenyosos collits a principis de l’estiu, caleliminar-los les fulles de la part inferior, plantar-los a l’ombra i pulveritzar-los ambaigua per evitar la pèrdua d’humitat. Es poden transplantar entre novembre i març.

LLAVORS: Les llavors apareixen a la primavera, abans que l’arbre tregui lesfulles. A part de ser bones de gust quan encara són verdes, les haurem de collirquan comencin a caure de l’arbre i en aquell moment ja estaran llestes per a serplantades. La sembra es fa superficial, aixafant les llavors contra la terra, però demanera suau. No necessiten cap mena de tractament previ.

ESQUEIXOS: Els esqueixos d’arrel són els més indicats en aquest arbre, encaraque també es puguin fer esqueixos tendres i llenyosos amb alt percentatge d’èxit.

OmsUlmus sp.

ARBRES DE RIBERA

TAULA DE REPRODUCCIÓ DE LES ESPÈCIES MÉS REPRESENTATIVES DE CATALUNYA

13

LLAVORS: Es cullen durant la tardor, quan les llavors ja han pres el color torrat,excepte en el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), en el qual serà preferibleagafar-les encara verdes, durant el mes d’agost. Per facilitar la germinació de lesllavors, cal estratificar-les en sorra humida després de collides, primer atemperatura ambient durant 4-5 mesos i posteriorment a la nevera per un períodede 5-6 mesos. Per al freixe de fulla gran val el mateix, només que els tempsd’estratificació són de 2-3 i 3-4 mesos, respectivament.A la tardor es procedeix a la sembra, sense necessitat de tractaments previs. Si, encanvi, volem fer germinar les llavors durant la primavera, haurem de seguir elstractaments descrits prèviament. En ambdos casos les llavors se sembren a unafondària d’l,5 cm a la primavera i de 2 cm a la tardor, i trigaran uns 9 mesos agerminar. Les plantetes obtingudes hauran de ser protegides del sol durant elprimer any i es podrà procedir a la seva plantació al camp després d’un o dosanys.

ESQUEIXOS: Els esqueixos són possibles, encara que la propagació per aquestmètode és molt més difícil, i no es recomana per a fer planter.

ARBRES DE MUNTANYA

LLAVORS: Les aglans d’aquests arbres acostumen a madurar a la tardor i caldràcollir-les aviat, ja que no som els únics interessats. Hi ha molts animals, entre ellsels senglars, esquirols, ocells, insectes, etc. que utilitzen les aglans com a fontd’alimentació. A l’hora de collir-les hauran de tenir color brunenc i podem agafar-les tant de l’arbre com de terra. Per facilitar la germinació és convenient deixar-les en remull durant 48 hores abans de la sembra. Aquesta ha de ser a una fondàriade 2-4 cm i, si ho fem amb llavors ja germinades, l’èxit sera molt superior.Haurem d’esperar un mínim de 6 mesos abans no aparegui la planteta.

ESQUEIX: No és recomanable

Roures i alzinesQuercus sp.

Ginebró i sabinesJuniperus sp.

LLAVORS: Els fruits d’aquests arbres i arbusts són carnosos i les llavors leshaurem d’extreure per fricció. La manera més senzilla és fregar els fruits els unscontra els altres, de manera que s’alliberin les llavors, i després les netejarem ambaigua. Les que quedin surant a la galleda no són aprofitables.A continuació portarem aigua a bullir i després d’apagar el foc hi posarem lesllavors i les hi deixarem de 4 a 5 hores. D’aquí s’estratificaran en un recipientamb sorra gruixuda i es posaran a 4°C durant 4 mesos.La sembra es fa a 1,5 cm de fondària i les plantetes podran transplantar-se desprésde passat un any.

ESQUEIXOS: Es tallen entre agost i setembre i han de ser semillenyosos. Perevitar que les zones de tall es tanquin per cicatrització, una tècnica àmpliamentemprada és fer-los un bany en aigua destil·lada durant uns deu minuts.

AuronsAcer sp.

LLAVORS: Els arbres porten fruit durant la tardor, encara que en el cas de l’aurónegre (Acer monspessullanum) aquest comenci a tenir fruit al juliol. Les llavorsno s’hauran de tractar prèviament i l’èxit de germinació és alt (80%). L’únicaespècie que necessita un tractament previ és l’auró blanc (A. campestre), lesllavors del qual es posaran en un termos amb aigua a 40°C durant tres dies. Sesembren a 1-2 cm de fondària a principis de la tardor i començaran a germinar a laprimavera següent. Les plantes crescudes recentment hauran de protegir-se del soldirecte. El transplantament definitiu a la natura es pot fer després d’1-2 anys.

ESQUEIXOS: No s’utilitzen habitualment.

FreixeFraxinus sp.

14

LLAVORS: Els faigs es reprodueixen fàcilment per llavor; hem de recollir lesfages una vegada la seva coberta estigui seca i plantar-les tot seguit. Se sembrarana una fondària d’l,5-2 cm, i es procedeix a transplantar-los una vegada haginperdut la fulla a la tardor i hivern següent.

ESQUEIXOS: No s’utilizen habitualment.

LLAVORS: Com que són impermeables i tenen un procés de letàrgia, ésrecomanable collir-les tot just quan són de color vermell, sense deixar quemadurin. Per separar-les de la polpa les macerarem i les netejarem bé després. Pertrencar la closca de les llavors podem donar-los un cop per tal de fer-los una fisurao bé raspar-les sense fer malbé la llavor. Si les collim i les deixem assecar, leshaurem de posar en un termos amb aigua a 80-100°C durant 24 hores i sembrar-lesal juliol-agost. Si el tractament ha estat per cop o fricció, les plantarem tot seguit auna fondària de 1,5-2 cm, i haurem d’esperar 6-10 mesos perquè germinin. Espodran plantar el mateix any.

ESQUEIXOS I MURGONS: No s’utilitzen habitualment.

Arç blancCrataegus monogyna

LLAVORS: Es poden utilitzar quan estiguin madures o bé es guarden fins a laprimavera següent. Per separar-les de la polpa, s’han de macerar els fruits,eliminant totes aquelles llavors que surin. Recollirem totes les llavors bones i lesassecarem abans de plantar-les. Acte seguit les haurem d’estratificar en sorrahumida a 2-4°C durant 3 mesos, i posteriorment passar-les a una barreja de sorra itorba en proporció 2:1, en la qual germinaran i arrelaran. Les plantetes s’han deprotegir de les gelades.

ESQUEIXOS: Els arboços permeten la reproducció per esqueixos terminals, ques’hauran d’agafar entre agost i setembre, i plantar-los i procurar de protegir-los dela llum solar directa.

LLAVORS: Cal extreure-les dels fruits que es recullen durant la tardor, Abans deplantar-les cal netejar-les o bé assecar-les. Les llavors són impermeables, per laqual cosa es recomana tractar-les mecànicament, fregar-les amb sorra i posar-lesposteriorment en remull durant 24 hores. La sembra ha de fer-se durant laprimavera, a una fondària de 0,5-1 cm.

ESQUEIXOS: Durant la primavera s’han de fer servir esqueixos tendres i a l’estiusemillenyosos, i mantenir-los sota vidre (petit hivernacle de vidre).

LlentisclePistacea sp.

TortellatgeViburnum lantana

MarfullViburnum tinus

LLAVORS: Els fruits s’han de collir tan bon punt comencin a madurar, o sigui,entre els mesos d’agost i octubre. Cal separar les llavors de la polpa del fruit irentar-les bé amb sabó, i deixar-les assecar posteriorment. Si es vol mantenirdurant períodes de temps llargs, s’han de ficar en un recipient hermètic i a 4°C;d’aquesta manera mantindran la seva capacitat de germinació durant 3 anys.Si fem la sembra directament a la primera tardor, la llavor almenys trigarà 18mesos a germinar. Per reduir aquesta letàrgia, cal estratificar les llavors en sorrahumida durant dos o tres mesos entre 20 i 30°C i després 2-3 mesos a 4°C. Unavegada tractades, les plantarem a la primavera a una fondària d’1-2 cm, protegintles safates del sol i procurant que la terra estigui sempre humida. Podremtransplantar-los passats dos anys.

ESQUEIXOS: Esqueixos semillenyosos plantats a principis de l’hivern fins alfebrer. Arrelaran a finals d’estiu i es poden transplantar al primer hivern, encaraque és recomanable deixar passar un any després de l’arrelament.

MURGONS: Es poden fer entre febrer i març, per murgó múltiple.

ArboçArbutus unedo

FaigFagus sylvatica

15

BoixBuxus sempervirens

LLAVORS: Els fruits que contenen les llavors, quan són madurs exploten idispersen d’aquesta manera les llavors. Aquest moment és el propici per collir lesllavors, durant els mesos d’agost i setembre, i les plantarem tot just després decollides. Les plantes es desenvolupen molt a poc a poc i per això es recomanableutilitzar la reproducció per esqueix.

ESQUEIXOS: Esqueixos tendres amb fulles, que es cullen als mesos de setembrei octubre, i no cal cap mena de tractament especial per a potenciar eldesenvolupament de les arrels.Esqueixos semillenyosos agafats entre novembre i desembre i posats a l’exteriordurant l’hivern, arrelaran a la primavera, i a l’estiu es podran transplantar.

LLAVORS: Es recullen durant la tardor, i es poden secar i guardar durant més detres anys. Com que la coberta és impermeable, el millor que es pot fer perafavorir la seva germinació és posar a bullir aigua i, una vegada arrenqui el bull,apaguem el foc i aleshores hi posarem les llavors. Les hi deixarem 24-48 hores.Se sembren a una fondària de 0,5 cm en el cas del gènere Genista i d’l-1,5 cm enel cas del gènere Cytisus, i utilitzarem sempre llavors en gran quantitat. La majorpart de les llavors germinaran al cap d’un mes. Les plantes no s’han de mantenir al’ombra durant el primer any. Podem transplantar-les al segon any d’haver-lesplantades.

ESQUEIXOS: No s’utilitzen habitualment

GinestesCytisus sp. i Genista sp.

AladernRhamnus sp.

LLAVORS: Les llavors es recullen una vegada ha madurat el fruit, a finals d’estiuo a la tardor, depenent del lloc on estigui emplaçada la planta mare. La llavors’extreu de la planta mare per maceració en aigua i després es deixa assecar unsdies abans de la sembra. Un altre mètode és deixar assecar el fruit sencer al sol, ies pot sembrar directament sense haver d’extreure les llavors. Les llavors esconserven bé durant un any i si les fiquem en un recipent hermètic a 4°C, fins ados anys.La sembra s’ha de fer o bé a la tardor o a la primavera; posarem un mínim dequatre llavors per cada forat.

MURGONS: La reproducció per murgó simple és molt senzilla, i cal fer-la durantel mes de setembre.

Inverteix en la Natura

Fundació TERRATel. 93·319 52 80Aportacions al c.c. nº:0081 0025 21 0001185922Banc de Sabadell

Millorar el medi ambientUna qüestió de cultura

fundacióTERRA