P E R S P E C T I V Ael paisatge i deixa les poblacions mancades dels béns essencials per a la...

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Setembre 2006

SUPLEMENT DE

3 7Certificació forestal

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes, 3 • 08001 Barcelona• Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632http://www.ecoterra.org. En aquesta web podeu tro-bar la col·lecció sencera de tots els quaderns d'edu-cació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL enformat PDF Acrobat d'ADOBE que es publica desde l'any 1995.

Redacció:Verònica Serrano

Fotos interiors i il·lustracions:Fundació Terra i altres

Imprès sense fotolits amb el sistema Computer toPrint. Autoedició feta en ordinadors alimentatsamb energia solar fotovoltaica. Maquetat ambAdobe InDesign CS

Impressió:GyERSA

Dipòsit Legal: B. 2090-1975

Certificació forestalEl bosc, una història lligada als humansEls boscos del mónServeis ecològics forestalsEls boscos i el canvi climàticÚs o abús del boscLes persones i el boscEls últims boscos primarisLes tales il·legals i la fusta de la guerraPaïsos industrialitzats: menys qualitat ecològicaLa certificació forestalDiferències entre sistemes de certificacióLa certificació FSCEls principis en què es basa el certificatEls 10 principis i criteris del FSCProductes FSCEl paper FSCEl paper sempre ve de la fusta?Nous missatges als consumidorsÉs l'hora que el paper conservi els boscosFem el millor paperMirem l'etiquetaEl paper i les seves qualitatsSeguir el camí d'un producteVisita a una fàbrica de paperBibliografia, recursos i internet

Setembre 2006

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 37

1

FUNDACIÓTERRA 2006

Pedagogia activa

Fa més de deu anys, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la Fundació Terra van arribar al’acord d’impulsar els quaderns Perspectiva Ambiental. Al ritme d’uns tres exemplars anuals,s’ha arribat a més de 35 números on s’han abordat temes pioners en l’àmbit de l’educació pera la sostenibilitat. També des de fa temps la Fundació Terra estudiava la possibilitat que el«medi fos el missatge», és a dir que la mateixa publicació fos complidora del compromísambiental que es predica. Per això el maig de 2006 va aconseguir la creació del Grup deCadena de Custòdia ECOTERRA per a poder utilitzar paper certificat pel Consell d’Administraciódels Boscos (FSC), el qual garanteix que un determinat producte forestal (com és el cas delpaper) prové de boscos aprofitats de manera sostenible. Així, doncs, ja en el número anteriori per primera vegada a l’Estat espanyol una revista lluïa la marca internacional del FSC i feiaexplícit el compromís d’utilitzar un paper de qualitat que no s’havia fabricat amb perjudici delsboscos, la fusta dels quals serveix per a fer la pasta de paper com el d’aquesta revista que tensa les mans.

El bosc és font de vida no només per als éssers vius que l’habiten, sinó també per anosaltres, els éssers humans que n’extraiem tota mena de productes per a la nostra supervivència.El paper és un element clau per a la comunicació i ha tingut i té un paper important en lahistòria de la humanitat. Tot i que vivim ja en l’era digital, el paper continua essent un materialprimordial per a la difusió cultural. Contràriament a les prediccions inicials segons les quals elsbits farien retrocedir el paper, el seu consum no ha parat d’augmentar.

En l’era dels bits, el suplement Perspectiva Ambiental ha estat una de les primeres publicacionsa penjar-se d’internet en format Adobe PDF. Ara aquests quatre mil exemplars que acompanyentres números anuals de la revista Perspectiva Escolar assumeixen un nou repte en ser impresossobre paper certificat FSC, el qual garanteix que des que es talla l’arbre fins que la revistaarriba a les mans del lector hi ha una cadena de complicitats perquè es mantingui la sostenibilitatdel producte. El fet que la certificació FSC sigui un aval mundial dóna una nova dimensió aaquest suplement d’educació ambiental en llengua catalana.

En aquest número ens hem proposat fer pedagogia pràctica i endinsar-nos en les finalitatsd’aquest segell mundial impulsat pel Forest Stewardship Council (FSC), i també què és i comactua. L’existència del Grup de Cadena de Custòdia ECOTERRA creat per la Fundació Terrapermet que altres entitats s’hi puguin adherir, utilitzar paper certificat i explicitar-ho seguint elsprocediments establerts pel FSC. Per tant, el suplement Perspectiva Ambiental en aquest 2006no és només una revista d’educació ambiental, sinó que també fa de senyera del fet que unaaltra cultura en l’ús del paper és possible. Quan vàrem decidir fer una revista d’educacióambiental monogràfica, en cooperació amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat, de manerasubtil afirmàvem que, ja que utilitzem un producte valuós com el paper, el seu missatge hauriade ser el màxim de permanent. Amb aquest esperit, aquest número especial, el segon ques’imprimeix amb el segell FSC, vol ser una guia d’aquesta nova i necessària cultura del paper.

2

PERSPECT IVAAMBIENTAL 37

Certificació forestalA

MBI

ENTA

L

Certificació forestal

Cada any s’extreuen més de 1500 milionsde metres cúbics de fusta per a usosindustrials, dels quals un 20 % s’aprofitacom a combustible i encenalls, un 40 % esdestina a mobles i un 40 % s’acabaconvertint en paper. Es fa evident que caltrobar l’equilibri per tal d’abastir-nossense malmetre el bosc ni perjudicar lespersones que en depenen. La certificacióforestal FSC contribueix a un ús assenyatdels productes del bosc.

El bosc, una història lligada alshumans

La història dels boscos i la humanitat estàestretament lligada des de fa uns 800 000 anys i,sobretot a partir del Neolític, en el qual elshumans començaren a aprofitar el bosc i a in-fluir-lo. El lligam és tan íntim que alguns tipusde bosc no existirien si els humans no haguessinmodelat el paisatge natural durant segles, comés el cas de la devesa andalusa, una formacióforestal de baixa densitat on té cabuda la cobertaforestal, l’aprofitament agrícola, l’extracció desuro, la ramaderia, la caça, i més darrerament laconservació i el turisme rural. Els boscos hanproveït les poblacions humanes del seu voltantde productes diversos: fusta per a la construcció,

3

FUNDACIÓTERRA 2006

En el darrer segled’independènciadels EUA s’han

talat tres quartesparts dels seus

boscos. Avui quedamenys d’un 5 %

dels boscosoriginals. La meitat

de la cobertaforestal original del

planeta hadesaparegut.

fer eines i recipients, llenya i carbó com a combustibles per a escalfar-sei cuinar, fruits per a alimentar-se o plantes medicinals per a la salut. Elbosc també era el refugi per a caçar o l’espai que calia artigar per sem-brar-hi o convertir-lo en praderies perquè hi pasturessin els ramats.L’aprofitament del bosc ha estat sempre un motor de progrés, però peruna altra banda l’explotació forassenyada també és el flagell que destrossael paisatge i deixa les poblacions mancades dels béns essencials per a lacomunitat, a més de provocar altres efectes ambientals desastrosos. Lasobreexplotació forestal causà l’erosió dels fèrtils terrenys de l’antigaSumèria i va provocar també el declivi de la primera civilització quehabità l’illa de Pasqua. La sobreexplotació dels recursos forestals con-vertí una frondosa illa volcànica en un territori depauperat i sense recur-sos forestals ni per fer canoes. La decadència de la civilització romanatambé va començar ambl’escassetat de fusta desprésd’una explotació exageradadels boscos per a construirvaixells i dedicar la fusta aaltres usos com ara combusti-ble per a escalfar aigua a unatemperatura elevada per alsbanys. En temps recents, elsorgiment dels Estats Unitscom a potència econòmica hatingut molt a veure ambl’explotació dels boscos davantuna Europa desforestada per lescontínues guerres dels segles XVII i XVIII. Ja en el temps de les colòniesbritàniques, i posteriorment, quan assoliren la independència, els seusboscos abundants de fusta i la riquesa de les seves terres col·locaren laregió en una posició avantatjosa pel que fa al seu desenvolupament, lamillora de la qualitat de vida i els guanys en el comerç. La creu d’aquelldesenvolupament fou la destrucció de grans extensions de bosc, la pèrduad’espècies com els bisons, la sobreexplotació de terres i la destrucció deles condicions de vida de les comunitats natives.

4



La pèrdua debiodiversitat i delllegat cultural delsindígenes no semprees pot recuperar ambles reforestacions.

Tot i que el nostre actual sistema econòmic amaga temporalment lesconseqüències de l’abús de la natura, no hem d’esperar que es facinevidents per a evitar una crisi forestal de proporcions globals que originino només una pèrdua irreemplaçable d’espais naturals, sinó també lapèrdua d’embornals per a regular el clima. La història ja conté massalliçons que il·lustren sobre la necessitat d’un ús assenyat dels boscos iels productes que se n’obtenen. No hi insistirem perquè hi ha obres al’abast com ara els llibres Colapso i Armas, gérmenes y acero, de JaredDiamond.

Els boscos al món

El 30 % de la superfície de la Terra és coberta per boscos, en total4.000 milions d’hectàrees. Això representa 0,62 ha de bosc per persona,però no estan uniformement repartides: set països no tenen gens de bosc,mentre que la Federació Russa, Brasil, Canadà, Estats Units i Xina su-men només ells més de la meitat de la superfície de bosc mundial. Desdel punt de vista ecològic, s’estableixen diferents tipus de formacionsboscoses, que depenen de la diversitat de climes, ecosistemes i boscos.També aquests factors es reflecteixen finalment en diferències enl’estructura interior dels arbres, la forma de créixer o en l’accessibilitatal bosc, factors que determinen també el fet que uns boscos s’explotinmés que uns altres i que els béns forestals que s’hi obtenen siguin més o

menys apreciats des del punt de vistaeconòmic.

Les selves plujoses i els boscos ne-bulosos es troben a la zona equatorial(Àfrica Central, Amèrica del Sud i Cen-tral i el Carib). La selva tropical ésl’ecosistema més divers del planeta i pre-senta boscos espessos i exuberants,sempre verds, amb un entramat d’arbresgegantins, de fusta molt densa, vegetacióherbàcia i lianes. Les fustes, doncs, hi sónde gran qualitat, bellesa i resistència, i

5

FUNDACIÓTERRA 2006

Imatge obtinguda per l’equip del Moderate-resolution Imaging Spectroradiometer (MODIS) Team quemostra la distribució de la concentració de vegetació al món. Aquest mapa aporta l’anomenat Índex deVegetació Ponderat (Enhanced Vegetation Index, EVI). Valors suaus de verd equivalen a matollar i pratsmentre que els colors més foscos són els boscos temperats i tropicals

Imatge de MODIS Land

Group/Vegetation Indices;

Alfredo Huete, Principal

Investigator, and Kamel

Didan, University of

Arizona.

des de sempre considerades les més luxoses. A banda de la fusta, elshumans poden aprofitar la infinitat de fruits, plantes i principis actiusque la biodiversitat de la selva conté. Els boscos nebulosos es troben enaltituds elevades i tenen unes condicions d’humitat especials perquè sóninfluïts per boires d’origen orogràfic. L’atmosfera hi actua com a fontd’aigua i formen un paisatge boirós, on els arbres són recoberts de líquensi de les branques pengen epífits com ara les molses. La seva accessibilitatmés difícil fa que siguin menys explotats. Els boscos monsònics tambées troben al tròpic, però estan afectats per l’alternança dels monsons(nord-est de l’Índia, sud-est d’Àsia, zones de la costa nord-est i nord-oest d’Austràlia). Com que hi ha estacions seques intermèdies, no s’hiforma la selva plujosa com a tal i hi ha espècies de fulla caduca quedeixen caure les fulles a les èpoques de sequera. Les formacions llenyosesobertes o sabanes també es troben al tròpic, envoltant la selva plujosa,en els contorns de la qual es fonen les dues formacions. Són formacionsmolt poc denses, amb arbres dispersos i predomini de les gramínies. Lafusta dels arbres d’aquest ecosistema s’aprofita sobretot com a llenya.

6



Els colors delsboscoscaducifolisconstitueixen unespectacle de lanatura.

Un altre tipus de forests són elsboscos plujosos perennifolis, que estroben a Florida (EEUU) i al sud-estasiàtic, i es conserven selves frag-mentades en petits reductes per tot elmón. Tot i que no es troben a l’equador,són boscos d’estructura exuberant icomplexa, encara que no tan bio-diversos com les selves tropicals.Sobretot al sud-est d’Àsia, són boscosfortament explotats a causa de lademanda de fustes exòtiques.

El bosc mediterrani, el trobem a Espanya, nord d’Àfrica i la costadels països que rodegen el mar que li dóna nom, tot i que hi ha altresregions al planeta amb unes condicions semblants a les de la Mediterràniacom són petites extensions del sud d’Austràlia, de Xile, i de Califòrnia.La regió mediterrània es caracteritza pels estius calorosos i els hivernsfrescos o moderadament freds, suavitzats per l’efecte del mar, i perprecipitacions de primavera o tardor variables, amb una sequera estival.L’època calorosa coincideix amb la seca (un tret únic al món), i lavegetació és perenne i escleròfil·la, és a dir, està adaptada per a resistirla manca d’aigua. Ha estat fortament influïda pels humans, tot i que enmolts casos es demostra que el manteniment de l’ecosistema natural potser compatible amb les activitats humanes. Es considera un bosc de baixaproductivitat, el qual ha estat aprofitat sobretot de manera tradicional,lluny de l’ús industrial intensiu dels seus productes, ja que s’hi podenextreure fustes de qualitat com la del roure i productes com el carbó, elsfruits i plantes silvestres, o les fibres per a fer estris.

Els boscos caducifolis del centre i del nord Europa i la costa est delsEEUU tenen un clima temperat i estacions marcades, i hi predominenels arbres de fulla caduca. En perdre les fulles abans de l’estació freda,fan variar el verd del paisatge cap als ocres i rojos a la tardor. Tant aquestbosc com el mediterrani coincideixen amb les zones de clima temperat,on es localitzen gens casualment els grans assentaments humans, motiupel qual són un tipus de bosc que ha esdevingut molt alterat amb el pas

7

FUNDACIÓTERRA 2006

La devesa és unpaisatgé forestal

producte del’acció

mil·lenària isostenible.

del temps (tales, introducció d’espèciesforanes, aprofitaments forestals ambtractament i selecció, recol·lecció,repoblació forestal...).

Finalment, els boscos boreals oacicufolis (taigà) es troben al nordd’Àsia, d’Europa, d’Amèrica del Nord,i de la costa nord-oest dels EEUU, i hiha un predomini de les coníferes(pícees, avets, pins, làrixs), amb alguncaducifoli com ara el bedoll o el trèmol.Tot i el rigor climàtic que fa que les fulles en forma d’agulla quedininactives a les èpoques llargues de fred excessiu a què estan exposats,tenen un creixement gens menyspreable de 4 m3 /ha/any i lescaracterístiques de la cel·lulosa dels seus arbres resulta ideal per a lafabricació de paper. La taigà també pateix incendis causats per lestempestes naturals, però avui és un dels boscos que més explotaciósofreix. La resta de biomes terrestres (sabanes, deserts i subdeserts càlidsi freds, estepes i praderies, tundra i alta muntanya, Antàrtida i gelspermanents) no tenen bosc.

Es faria ben difícil intentar trobar algun d’aquests grans tipusde bosc no alterat o influït per les poblacions humanes. Per aixòtambé es fa servir una altra classificació, basada en la influènciahumana en els boscos. Així, els boscos primaris o originaris sóngrans extensions boscoses on no hi ha signes evidents de lainfluència humana. De vegades s’hi inclouen zones on hi ha unmínim impacte, com pot ser el de la recol·lecció de productes nofusters o la tala d’alguns arbres sense un impacte ambientalsignificatiu. Poden ser un 20 % de la superfície mundial de bosc (iun 36’4 % segons la segona opció). Es calcula que només de l’1 al2 % del bosc actual d’Europa occidental i septentrional és primari,i baixa a un 0,1 % la superfície de boscos primaris temperatsd’Europa. Als boscos primaris, s’hi donen els processos ecològics(regeneració, cicles de nutrients, viabilitat de les poblacionsd’espècies, migracions) sense alteracions humanes.

8



El bosc protegeixde l’erosió i elsesllavissaments.

En canvi, els boscos naturals modificats són zones amb espèciesautòctones regenerades de manera natural, però on hi ha clars indicis del’activitat humana. Són un 52,7 % dels boscos del món, i inclourien, perexemple, zones on s’ha talat selectivament, o àrees que es regeneren demanera natural després d’un ús agrícola o un incendi, i de vegades no éspossible distingir-hi entre regeneració natural o assistida.

Els boscos seminaturals són el 7,1 % i són zones d’espècies autòctonesestablertes mitjançant plantació, sembra o regeneració natural provoca-da pels humans. Inclouen, per exemple, àrees sotmeses a cultiu intensiuen les quals s’utilitzen les espècies autòctones, però es varia la composiciódel bosc amb l’augment de la proporció de les espècies que mésinteressen, tant d’espècies autòctones com d’espècies introduïdes ques’hi estant regenerant de manera natural, i s’hi realitzen tales i tasquesde fertilització.

Finalment, les plantacions productives (3 %) o protectores (0,8 %),són zones amb poques espècies, autòctones o foranes, en fileres rectes iamb edats similars, establertes per plantació o sembra, les primeres pera producció de fusta i productes no fusters i les segones per a la provisióde serveis com ara protecció del sòl o l’aigua, el control de plagues oconservació de l’hàbitat per la diversitat biològica.

Serveis ecològics forestals

Aquestes diverses masses forestals proveeixen, doncs, de fustes oaltres productes comercials, però també d’elements intangibles, dels quals

no és tasca fàcil transmetre’n el valor, adiferència dels primers. Se sap que elcomerç mundial de productes forestalsva moure 150.000 milions de dòlarsl’any 2003, però no és possibletransmetre en valor monetaril’existència i preservació dels boscos,els quals participen en cicles i processosque generen les condicions adequadesper a la vida a la Terra. Aquests són els

9

FUNDACIÓTERRA 2006

Els boscos i el canvi climàtic

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Els boscos, arbres i plantes realitzen la fotosíntesi, és a dir,absorbeixen diòxid de carboni per obtenir substàncies i energia per alseu creixement, i deixen anar oxigen. Per aquest motiu hom diu que elsboscos són embornals de carboni, perquè absorbeixen CO

2 i

l’emmagatzemen i fixen en els seus teixits. Es calcula que els boscosdel món emmagatzemen 283 gigatones de carboni a la seva biomassa iel resultat és que el carboni retingut com a biomassa forestal (arbresmorts, fullaraca i sòl) supera en un 50 % la quantitat de carboni al’atmosfera. Per aquest motiu es diu que l’existència de coberta vegetali forestal podria mitigar les elevades concentracions de CO

2 a l’atmosfera

generades per activitats humanes com el transport i l’ús d’energia basatsen la crema de combustibles fòssils, els quals, segons els indicis, estanprovocant l’escalfament i canvi climàtic globals. Per això els boscos es consideren al Protocol de Kyoto com unmecanisme per a reduir les emissions d’efecte hivernacle, ja que les superfícies de bosc d’un territori«compensarien» les emissions que s’hi generen.

Però aquesta visió té dos problemes fonamentals. El primer és que, malgrat el paper que hi puguin tenir elsboscos, fins al moment la desforestació i la sobreexplotació dels boscos tampoc no s’atura (amb la qual cosa elreservori de carboni a la biomassa està disminuint a regions d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud a causa de lapèrdua de bosc), i s’alimenta així encara més la desestabilització del clima i la incertesa pel que fa als efectesperjudicials sobre els mateixos boscos. El segon és que el carboni de la biomassa viva i el dels combustiblesfòssils, tot i que els mecanismes de comerç d’emissions els equiparin, no són ben bé el mateix. L’emissió decarboni a partir de combustibles fòssils és pràcticament un camí d’anada, perquè la terra trigaria milers d’anys atornar a produir aquesta mena de combustibles i a fixar «permanentment» el carboni. En comparació ambaquest cas, l’emmagatzematge del carboni en la vegetació és per un període molt més curt: les plantes absorbeixencarboni mentre creixen, però al cap d’uns anys el tornen a emetre a l’atmosfera, en morir i descompondre’s, enpatir un incendi o quan es talen arbres per a la construcció, fer mobles o paper, que no són reservoris de carbonia llarg termini.

En termes del mercat de carboni, els projectes de reforestació es podrien dirigir a la reducció del còmputd’emissions d’un país, tot i que les emissions totals no es redueixin, o fins i tot es podrien vendre «certificats»o «crèdits d’emissió de carboni» a altres països o empreses que no hagin establert mesures per a reduir emissions.Són mecanismes de mercat que poden tornar-se perversos.

Cal que l’efecte de compensació per l’absorció de carboni que realitzen els boscos no es converteixi en unaexcusa per a l’expansió de plantacions industrials, amb els problemes ambientals consegüents, que aprofiten elsavantatges econòmics dels mecanismes de comerç d’emissions. I cal que no es creï la il·lusió que plantant arbreses compensa un ritme de vida perjudicial per a l’ambient. Cal no caure en un joc de compensacions en el qual larecuperació d’espais forestals i la plantació d’arbres siguin la moneda de canvi per a continuar fent activitatscontaminants que ens resistim a reduir (transport, crema de combustibles fòssils). Els espais forestals naturals ohumanitzats poden ser mitigadors del ja incipient canvi climàtic, no només per la capacitat de captar CO

2, sinó

pel seu paper en la disponibilitat d’aigua, la provisió d’aliments i plantes o la protecció de l’erosió. Preservar elsboscos inalterats i els espais recuperats i aprofitats de manera no destructiva pot ser un coixí per a neutralitzar elcanvi climàtic, al qual hem d’afegir l’esforç de reduir realment les emissions de CO

2, consumint menys i amb

més eficiència.

10



Des de l’any 1975el consum depaper arreu delmón s’ha duplicati creix a un ritmede més del 3 %anual

anomenats serveis ecològics, tot i que no és res que ofereixi la naturaparticularment als humans, sinó que són processos que al nostre planetaes produeixen de manera natural i que beneficien en certa manera lespoblacions humanes i també les altres espècies. Per exemple, els boscossón un reservori de biodiversitat, perquè dos terços de les espèciesterrestres hi viuen. Una riquesa més gran d’espècies permet una adaptaciómés gran dels ecosistemes als canvis ambientals i, per tant, possibilitaque perdurin tot evolucionant en el temps. Des del punt de vista humà, labiodiversitat permet disposar d’un banc mol·lecular i genètic inestimabletant per al present com per al futur. Un altre exemple és el fet que elsarbres realitzen una depuració de l’aire en captar CO

2 i alliberar oxigen

durant la fotosíntesi. També tenen un paper clau en el cicle hidrològic enrealitzar l’evapotranspiració, la qual bombeja aigua del sòl a l’atmosfera ifacilita així la formació de pluges (un arbre gran pot evaporar 265 litresd’aigua diaris). La vegetació i el sòl forestal retenen l’aigua de pluja iesmorteeixen les crescudes dels rius i les avingudes. Durant aquestacirculació també es depura l’aigua. Pel que fa a la conservació dels sòls ila fertilitat de la terra, els boscos protegeixen la terra de l’erosió. L’erosióen una superfície sense bosc s’estima en el 75 % de l’aigua que suporta,mentre que en una zona recoberta amb el 60 % de bosc l’erosió no éssuperior al 8 %. Els boscos són un pas bàsic en la circulació dels nutrients(carboni, nitrogen, fòsfor, sofre, calci, sodi, potassi) i de les cadenestròfiques de l’ecosistema. Una hectàrea de bosc pot arribar a fixar en un

any fins a cinc tones de carboni. Per això els boscoses consideren la pell o els pulmons del planeta.

Ús o abús del bosc

Només un 20 % dels boscos del món es con-sidera originari, és a dir, no alterat pels humans.La resta, doncs, ha estat modificada, sigui perl’ocupació del territori i expansió d’infra-estructures o per l’aprofitament excessiu delsboscos per a l’obtenció de matèries primeres irecursos econòmics.

11

FUNDACIÓTERRA 2006

Les persones i el bosc○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El 2003 es van extreure 3.342 milions de metres cúbics de fusta entronc dels boscos del món, dels quals una mica més de la meitat s’empràcom a llenya (en un 90 % consumida als països en desenvolupament) ila resta en usos industrials com construcció, mobles, taulers, portes,finestres, parquet o paper. A Espanya, es van fabricar aquell any gairebé1.9 milions de tones de cel·lulosa, que van consumir prop de 6 milionsde m3 de fusta. El consum de productes forestals, tot i no ser l’únicacausa, té un paper destacat en la pèrdua de bosc al món.

Les zones forestals són la llar del 70 % de les espècies terrestres sobre 1,7 milions d’espècies descrites,inclosa la humana. Es calcula que més de 1.600 milions de persones al món, bàsicament als països endesenvolupament, depenen, en diferent mesura, dels boscos, perquè n’obtenen els mitjans per a mantenirel seu nivell de vida, com ingressos econòmics, combustible, menjar o plantes medicinals. En dades, el 80% de les persones dels països en desenvolupament depenen dels productes forestals no fusters com fruitso herbes per a les seves necessitats primàries de salut i nutricionals, i les captures de tot tipus d’animalsdels boscos o arbres poden ser fins al 85 % de la ingesta de proteïnes de les persones que hi viuen a prop.Per a un 75 - 90 % dels habitants dels països no desenvolupats, els productes naturals són l’única font demedicines al seu abast. D’altra banda, cal destacar que prop de 60 milions d’integrants de comunitatsindígenes es poden considerar gairebé totalment dependents dels boscos, i el bosc els és aixopluc, aliment,remei per a les malalties, cultura i tradició. La societat occidentali lligada al consum material representa la cara oposada d’aquestmode de vida i, irònicament, a més contribueix a la seva destrucció,ja que moltes d’aquestes comunitats actualment veuen pressionati malmès el seu territori i, per tant, en perill el seu estil de vida.

Alguns exemples de comunitats o pobles que encara viuen enuna relació molt estreta amb el bosc que els acull són els sámi,comunitat indígena de la regió de Lapònia, els anishinaabe o GrassyNarrows, al Canadà, o les desenes de pobles indígenes de la selvaamazònica o del Sud-est asiàtic. Per a tots ells, les seves tradicions,ocupacions i recursos estan en perill a causa de l’explotació intensaque du a terme la indústria forestal dels territoris que han habitatdes de sempre. Les seves protestes, i les de grups ecologistes, hanarribat a bloquejar les tales a través d’accions no violentes omitjançant la protesta contra les empreses que es proveïen d’aquestsboscos, però el conflicte sobre el dret a seva la terra encara no s’haresolt.

Els centenars de cultures indígenes són un patrimoni humà queens fa més rics com a espècie, a banda que guarden un coneixementtradicional de la natura que constitueix un patrimoni cultural atresorat durant milers d’anys. Un patrimonidel qual la civilització humana actual n’és tan sols usufructuària i té l’obligació de passar-lo a les generacionsdel futur.

12



Activistes deGreenpeaceinterceptant fustade procedènciail·legal al port deValència (2003).

Des del 1950, ha desaparegut lameitat de la selva tropical. Entre lesdècades de 1980 i el canvi de segle,els boscos dels països industrialitzatsvan guanyar 20 milions d’hectàrees(per l’abandonament de conreus quees converteixen en matollars, ol’expansió de les repoblacions iplantacions), mentre que als països envies de desenvolupament es vanperdre 200 milions d’hectàrees debosc. El resultat és que es va perdre

cobertura de bosc a un ritme de 10 milions d’hectàrees cada any.Actualment, només queda al món un terç del bosc que existia al principidel segle XX. La tendència actual, del període 2000-2005, és una pèrduaneta de bosc a Oceania, Amèrica del Nord i Central, i sobretot al’Àfrica i l’Amèrica del Sud, i un augment de cobertura forestal aEuropa i Àsia (a la Xina s’ha engegat una política de repoblació fo-restal a gran escala). Tot i que el ritme de destrucció s’ha alentit, encinc anys s’ha produït una pèrdua neta de 73.000 km2 anuals, unasuperfície que dobla de llarg la de Catalunya. A més del problema dela pèrdua de bosc total global, hi ha el de la pèrdua de qualitat delsboscos, ja que els guanys de bosc amb plantacions o matollars no espoden equiparar a les funcions ambientals que realitzen els boscosnadius. En definitiva, cap indret és aliè al desequilibri que estanprovocant les activitats humanes en els boscos. La pèrdua més grande bosc dels últims cinc anys es concentra a deu països: Brasil,Indonèsia, Sudan, Myanmar, Zàmbia, Tanzània, Nigèria, R.D. delCongo, Zimbawe i Veneçuela, els quals sumen una pèrdua de 8,2milions d’hectàrees anuals.

Als països en vies de desenvolupament, amb el comerç deproductes forestals s’hi barregen qüestions de fons, de tipussocioeconòmic,com ara la desigualtat, la pobresa, la cobdícia de lestransnacionals i la corrupció política (l’avançament del desert a l’Àfricadel Nord ha fet disminuir la superfície de bosc en 10 milions d’hectàrees).

13

FUNDACIÓTERRA 2006

Àfrica conservamés de 200

milionsd’hectàrees de

bosc tropical, un20 % de lasuperficiemundial.

Els últims boscos primaris

De boscos intactes no alterats pels humans, gairebé no en queden i jas’ha destruït el 80 % dels boscos originaris de la Terra. Els anomenatsboscos primaris són superfícies contínues de bosc original intacte, queconserva una dinàmica i evolució que depèn només del règim depertorbacions naturals, amb escassa o nul·la intervenció humana. No hiha activitat industrial a gran escala i són prou grans per a garantir lasupervivència de poblacions viables de tots els éssers vius, incloses lesespècies migratòries. La seva importància ecològica i cultural (paper enels cicles ecològics del planeta, biodiversitat que acullen, comunitatsindígenes que hi viuen) no ha impedit, però, que durant els últims cincanys s’hagin perdut, segons s’estima, 60.000 km2 de bosc primari cadaany. Els boscos boreals proveeixen el 60 % de la fusta en rotlle indus-trial, i són els proveïdors més grans de polpa i paper del món, i peraquest motiu la majoria del territori forestal s’ha convertit en boscossecundaris i només un 5 % es considera que continua intacte. Al Canadài Rússia, encara hi ha grans extensions de bosc intacte, però un 90 % del’extracció fustera del primer país es considera que es realitza en boscprimari i més d’un 50 % de l’extracció rusa es considera il·legal. En totsdos casos, l’explotació industrial és tan intensa que sembla que consideriel bosc com a il·limitat, amb reforestació quasi inexistent, i una líniad’aprofitament de la fusta que avança sense parar cap a zones noves.

Les tales il·legals i la fusta de la guerra

La fusta que s’obté de l’aprofitament d’unbosc sense permís és il·legal. L’elevada deman-da de fusta per part dels països més ricseconòmicament ha incentivat en els països mésrics en boscos la seva sobreexplotació o la talail·legal. S’hi obtenen concessions d’explotaciómitjançant suborns o falsificant documents comara títols de propietat o llicències d’explotació.D’aquesta manera, es talen arbres sense permís,

14



Butterfly Hill,l’activista americanaque va romandre 2anys vivint sobre lasequoia Luna perevitar la tala d’unbosc primari de lacosta oestd’Amèrica del Nord.

Dou

g W

olen

s, J

ulia

But

terf

ly H

ill a

nd L

una

fora de les àrees permeses, fregant els límits detala, o fent-ho per sota o per sobre de la midapermesa. Sovint també es trasllada fustaobtinguda de manera il·legal a països fronterers,així un cop arriba al mercat ja no es pot diferen-ciar de la fusta obtinguda legalment.

Habitualment, la tala il·legal es produeix apaïsos que tenen poc control sobre els seus re-cursos o amb governs dèbils en aquestes tasquesde vigilància, com és el cas de països tropicalscom els de la conca de l’Amazones o la del Con-go, però també en països com Rússia i altres

d’Europa de l’Est. Es calcula que el 15,8 % de les importacions espanyolesde fusta vénen de regions on les tales il·legals són habituals. Per exemple,s’estima que a Indonèsia la dècada de 1990 el 73 % de l’explotació erail·legal, i actualment el 80 % de l’explotació a l’Amazònia brasilera i el50 % al Camerun són il·legals. Fins ara no hi ha instruments per a evitarla tala il·legal en origen i comerç amb el seu producte, mancança que unrecent reglament (FLEGT a Europa, AFLEGT a l’Àfrica) pretén corregir.La tala il·legal causa danys ambientals i socials als països productors icomunitats locals: altera el mercat i els països productors deixen d’obteniringressos que obtindrien amb una explotació regulada.

El que es coneix com a fusta de la guerra és fusta que s’extreu o vena països en conflicte armat, els beneficis de la qual es destinen a la com-pra d’armes i a continuar alimentant el conflicte bèl·lic. Aquest ha estatel cas de països com la R.D. del Congo, Colòmbia o Libèria.

Països industrialitzats: menys qualitat ecològica

Als països industrialitzats s’argumenta que la superfície forestalaugmenta, però el problema està en la qualitat de la nova coberta fores-tal. Les masses de bosc temperat o mediterrani que van sersobreexplotades en temps passats estan actualment sense cap atenció is’expandeixen per terres de cultiu abandonades, les quals comencen arecuperar els primers estadis de bosc, per bé que també constitueixen un

15

FUNDACIÓTERRA 2006

Desforestacióprovocada per tales

il·legals al’Amazònia. L’Estatespanyol és un dels10 importadors més

grans de fustatropical.

Alb

erto

Mar

ques

. Unb

.br

terreny abonat per als incendis forestals. També es fan repoblacionsforestals per a recuperar espais naturals, així com plantacions forestalsd’espècies de creixement ràpid per a produir troncs i pasta de paper aun ritme accelerat. Les plantacions són cultius d’una o poques espèciesen els quals s’apliquen tècniques de conservació i plantació, adobs,herbicides i plaguicides o tècniques de millora genètica. Sovints’aconsegueix talar i obtenir la collita en temps rècords com ara setanys. Una plantació nova té, en general, un 90 % menys d’espècies queel bosc precedent. Les plantacions són una font ràpida de materials,especialment per a obtenir cel·lulosa i fabricar paper. Per exemple, lagran demanda de la indústria paperera i una planificació del territorigens curosa ambientalment va causar la destrucció de bosc i matollarautòcton durant les dècades 1950-1970 a favor dels paisatges simplificatsde les plantacions d’eucaliptus a moltesregions de la península Ibèrica.

La pressió sobre els boscos procedeixtambé de la pèrdua i fragmentació d’espaisnaturals a causa de l’avançament de lesconstruccions i infraestructures humanes ques’apropien del paisatge, els incendis fortuïts oprovocats, com a conseqüència d’una pressióurbana més gran, o l’abandonament de l’ústradicional i més diversificat del bosc.

Els guanys més grans de bosc són a la Xina,Espanya, Vietnam, Estats Units, Itàlia, Xile,Cuba, Bulgària, França i Portugal, que sumen un guany de 5,1 milionsd’hectàrees per any. Els inventaris, però, també hi compten la superfíciepotencialment forestal, raó per la qual és possible, doncs, que es tractid’un augment de superfície vegetada sense un caràcter forestal.

La certificació forestal

Protegir els boscos del món i fer-ho compatible amb el funcionamentde les societats humanes no és gens fàcil. Les campanyes desensibilització i l’activisme de les associacions ambientalistes ho in-

16



Qualsevol sistemade certificacióforestal és unagarantia quel’extracció de fustano és il·legal niinsostenible. Peròno tots els sistemesajuden a conservarel patrimonibiològic i culturaldels boscos delplaneta.

tenten. Els acords internacionals també fan que els països es comprometina protegir ecosistemes d’alt valor i espècies en perill i que els governsestableixin polítiques de protecció d’espais naturals. Tot i així, elsengranatges del mercat no s’aturen i la pressió sobre els boscos tampoc.Per aquest motiu va sorgir la certificació forestal com un mecanisme«de mercat» que se suma a totes les estratègies anteriors. La realitat ésque els boscos continuaran essent aprofitats i per això cal que es faci demanera sostenible. De fet, l’explotació dels boscos és beneficiosa, si noes malmet la capacitat de regeneració del sistema, atès que els productesforestals són renovables, reciclables o reincorporables a la natura(compostables). Tanmateix, hem vist que la manera com la humanitatels ha explotat les últimes dècades fa perillar la seva existència futura.La certificació forestal pretén diferenciar la gestió que no posa en perillel bosc donant la possibilitat d’escollir als consumidors. Així, doncs,pretén incentivar l’explotació del bosc amb l’aplicació d’uns criteris mésrespectuosos basats en l’obtenció de les matèries de les forests de mane-ra no destructiva, és a dir, sense superar la capacitat del bosc per a rege-nerar-se. La definició d’uns criteris o estàndards de com és una explotaciórespectuosa del bosc és el que distingeix una certificació forestal. Unbosc amb certificat ha de satisfer unes determinades normes, les qualshan de poder ser verificades per a validar-lo. Aquesta és la base per apoder etiquetar i vendre els seus productes com a procedents d’una gestiórespectuosa del bosc.

La comprovació que es com-pleixen les normes, la realitza unaentitat independent, anomenadaentitat certificadora, la qual ha estatautoritzada (o formada) per a realitzaraquesta tasca per part de l’entitat quevetlla per la certificació forestal i n’haestablert les normes.

Tot plegat es basa en un conceptesenzill, que és que per a poder dife-renciar i qualificar un producte com aecològic, d’una certa qualitat o, en

17

FUNDACIÓTERRA 2006

Diferències entre sistemes de certificació

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La certificació forestal és una eina voluntària per als productors i gestors forestals que fa arribar unmissatge en forma d’etiquetes als consumidors finals. El primer sistema es posà en marxa el 1993 per partdel Forest Stewardship Council, impulsat per diverses entitats ambientals. Des de llavors s’han desenvolupataltres iniciatives, cadascuna amb les seves normes i etiquetes que introdueixen un cert desordre icompetitivitat entre els diferents sistemes. La major part de les certificacions que fan la competència alFSC no apliquen criteris estrictes ni tampoc tenen un abast mundial. Tot i així, les relacionem perquè noens confonguem.

• PEFC (www.pefc.es). Vigent a Europa des de 1998. PEFC és l’acrònim del Programa per alReconeixement de Sistemes de Certificació Forestal. Fou creat per la indústria forestal i una part delspropietaris europeus. Es centra només en els criteris de la gestió del bosc amb uns estàndards detraçabilitat febles. Actualment engloba 32 diferents estàndards regionals en 22 dels quals asseguren ésun procés rigorós. Aquests 22 esquemes sumen actualment 190 milions d’hectàrees certificades (més del50 % són boscos del Canadà) i es consideren el sistema de certificació majoritari al món. Tanmateix, elsestàndards inclosos en el PEFC no són reconeguts per la major part de les entitats ambientals. Aquestsistema s’ha volgut imposar per sobre el FSC tot i que li manca el prestigi d’aquest.

• SFI (www.aboutsfi.org) Vigent als Estats Units des de1994. La Sustainable Forestry Initiative fouimpulsada per l’American Forest and Paper Association, la indústria forestal dels Estats Units. Es basaessencialment en el manteniment de la coberta forestal en termes de productivitat. El programa promoupràctiques forestals més respectuoses. No garanteix que un determinat material forestal provingui d’unbosc ben gestionat.

• CSA (www.csa-international.org). Vigent al Canadà des de 1994. El Canadian Standards Association ésdel Govern canadenc i de la indústria (forestal) del país. El CSA realitza la verificació i control delcompliment dels estàndards. Hi ha tres etiquetes diferents en funció del nivell de control de la cadena decustòdia.

• MTCC (www.mtcc.com.my). Vigent a Malàisia des del2000. La Malasyan National Timber Certification Councilaplica la legislació del país i les instruccions del’Organització Internacional de Fustes Tropicals (ITTO).Sorgeix com a resposta a la pressió de grups ecologistessobre l’explotació del bosc tropical al Sud-est d’Àsia.

• LEI (www.lei.or.id/english/index.php). Vigent aIndonèsia des del 2004. La Lembaga Ekolabel Indonesiafou creada per a controlar les tales il·legals. És l’únicesquema de certificació que iguala o sobrepassa elsrequisits de l’FSC. Un certificat de LEI no pot ser expeditsi abans no s’ha obtingut un certificat FSC. Hi ha unreconeixement que fa que puguin trobar-se ambduesetiquetes juntes.

18



Campanyainternacional afavor de lacertificacióforestal delForestStewardshipCounicl (FSC)

aquest cas, procedent de gestió sostenible del bosc, un verificador fiableens ha de poder assegurar que ho és. Només el fet que el control el duguia terme una tercera instància independent i imparcial garanteix lacredibilitat de la certificació.

Hi ha més d’un sistema de certificació, i estar acollit a un o a un altreno és l’única manera de fer un aprofitament sostenible del bosc, però síque és una manera de comunicar amb garanties el tipus de gestió que esfa. No és una afirmació vaga, sinó que és un sistema que es pot comprovari que per això té el rang de marca. La certificació forestal garanteix tambéque aquells materials no provenen de pràctiques il·legals o destructivesals boscos tropicals o boreals. Una certificació, si té unes condicionsexigents, i que són les mateixes arreu del planeta, dóna un valor afegit ala fusta i els altres productes del bosc. Alhora posa a l’abast del consu-midor (intermedi o final) productes etiquetats i, per tant, compromesosamb uns valors ambientals que contribueixen a conservar els valorseconòmics, ecològics i socials del bosc. El valor d’una certificació ambaval mundial encara no està del tot assumit a casa nostra. A l’Estatespanyol hi ha 405.000 hectàrees amb certificació forestal (315.800 hagarantides pel sistema PEFC i 89.200 ha garantides pel sistema FSC).

L‘any 2005 hi havia 59 cadenes de custòdiacertificades (35 garantides pel sistema FSC i 24garantides pel sistema PEFC). D’aquestes, siscorresponen al sector paperer.

La certificació FSC

La certificació FSC és la primera garantia fores-tal que es va posar en marxa, i de fet va sorgir comuna alternativa a les eines de protesta contra ladesforestació que promovien les organitzacionsecologistes, basades en el boicot a la compra de fustatropical i, per extensió, tendents a la reducció delconsum de productes fusters. Amb l’objectiu de con-tribuir a preservar els boscos, però defensant el seuaprofitament responsable, es va fundar la organització

19

FUNDACIÓTERRA 2006

internacional sense ànim de lucre anomenat Consell d’Administraciódels Boscos o Forest Stewardship Council, l’acrònim del qual és FSC.

Aquest sistema de certificació és el més reconegut i recomanat perles organitzacions ambientalistes i l’Administració, a causa de la sevaindependència i equitat i per l’elevat nivell d’exigència per a atorgar elcertificat. Els membres del Forest Stewardship Council són des depropietaris de boscos i agents i empreses de la indústria de la fusta finsa organitzacions ambientalistes o grups indígenes, i hi estanequitativament representats els interessos ambientals, socials i econòmicstant del Nord com del Sud. Actualment té més de 600 membres de 73països diferents, entre empreses, organitzacions no governamentals iindividus. D’altra banda, l’FSC es finança mitjançant donacions defundacions privades o governamentals, quotes d’inscripció i els drets deverificació, que permeten sostenir la seva independència, ja que noaccepta finançament de la indústria.

L’objectiu és promoure una gestió en els boscos d’arreu del món quefaci compatible el vessant econòmic amb el social i l’ambiental, és a dir,fomentar un aprofitament del bosc viable crematísticament parlant, ique a l’hora no destrueixi el medi forestal. L’explotació dels recursosforestals garantits ha de ser beneficiós per a l’entorn natural i humà quel’envolta. Els criteris de l’FSC s’han establert de manera que es puguinaplicar a qualsevol bosc del planeta, raó per la qual es tracta d’unacertificació forestal d’abast mundial.

Els principis en què es basa el certificat

Tota certificació es basa en la definició d’uns criteris a aplicar. En elcas de l’FSC, hi ha deu principis generals i tota una sèrie de normes, elsquals si es compleixen permeten obtenir la certificació que l’aprofitamentdel bosc és sostenible (certificat de gestió forestal) o que un producteforestal procedeix d’un bosc certificat (certificat de cadena de custòdia).Tot i que són directrius molt generals, a la pràctica es tracta de garantirque l’explotació forestal es realitzi tot protegint la continuïtat del bosc,per exemple, fent només tales selectives que mantinguin diferènciesd’edats i diàmetres d’arbres, i evitant perjudicar la biodiversitat que hi

20



habita, com ara espècies autòctones.És un tipus d’aprofitament forestal queconserva les característiques del’ecosistema i protegeix la riquesa delsòl o els recursos hídrics com ara elsrierols o aqüífers. En el camp social,la certificació requereix mantenir unescondicions adequades de qualitat devida i seguretat per als treballadors del’explotació, així com el respecte delsdrets de les comunitats indígenes i queprodueixi beneficis per a l’economia

local. Per això, sovint les operacions certificades als tròpics, on lescondicions laborals i criteris socials són sovint més laxes que no pas enels països del Nord amb boscos temperats, han produït millores en laformació, la seguretat, els salaris i les condicions de vida dels treballadors.Per exemple, a Guatemala, abans de la certificació els treballadors nodisposaven de calçat, roba o proteccions adequades, o accés a primersauxilis, i vivien en campaments provisionals sense mesures higièniquesmínimes. Els contractes eren verbals i sense assegurança, hi havia unaelevada accidentalitat i fins i tot mortalitat laboral, i treball infantil. Totsaquests problemes es poden resoldre amb l’obtenció de la certificacióforestal FSC.

L’organització millora de manera contínua els seus criteris iprocediments per tal d’adaptar-se a la realitat dels boscos, de les entitatso dels consumidors. Per exemple, actualment s’està desenvolupant tambéla certificació FSC per a explotacions comunitàries de grandària reduïda(conegudes com a SLIMFs). Aquests petits explotadors comunitarissovint tenen manca d’informació i no produeixen quantitats prou gransde fusta per a establir relacions amb grans importadors dels mercatsd’Amèrica del Nord i Europa. Per altra banda, també s’està revisant lapolítica de plantacions. Tot i que les plantacions són considerades cobertaforestal per organismes com la FAO, hi ha controvèrsia, des del punt devista ecològic, sobre si boscos i plantacions poden ser comparables.L’FSC pot certificar plantacions, doncs, i ho ha fet, però, donada la

La certificacióforestal garanteixla conservació dela biodiversitatdels boscos.

21

FUNDACIÓTERRA 2006

Els 10 principis i criteris del FSC

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

1. Observació de les lleis i els principis del FSC. La gestió forestal ha de respectar totes les lleis nacionals,els tractats i acords internacionals dels quals el país és signatari, i ha de complir tots els Principis i Criterisdel FSC.

2. Drets i responsabilitats de tinença I/S. La tinença i els drets d’ús a llarg termini sobre la terra i elsrecursos forestals han d’estar clarament definits, documentats i legalment establerts.

3. Drets dels pobles indígenes. Els drets legals i consuetudinaris dels pobles indígenes per a posseir, usar igestionar les seves terres, territoris i recursos han de ser reconeguts i respectats.

4. Relacions comunals i drets dels treballadors. La gestió forestal ha de mantenir o elevar el nivell social ieconòmic a llarg termini dels treballadors forestals i de les comunitats locals.

5. Beneficis del bosc. La gestió forestal ha de promoure l’ús eficient dels múltiples productes i serveis delbosc per a assegurar la viabilitat econòmica i una gamma àmplia de beneficis ambientals i socials.

6. Impacte ambiental. Tota gestió forestal ha de conservar ladiversitat biològica i els seus valors associats, els recursosd’aigua, els sòls, i els ecosistemes fràgils i únics, a més delspaisatges. Amb l’aplicació d’aquests principis, les funcionsecològiques i la integritat del bosc podran ser mantingudes.

7. Pla de gestió. Cal establir, implementar i actualitzar unpla de gestió proporcional al nivell i la intensitat de lesoperacions proposades. També s’hi hauran d’establirclarament els objectius de gestió i els mitjans per a assoliraquests objectius.

8. Seguiment i avaluació. S’han d’avaluar, d’acord amb l’escala i la intensitat de la gestió forestal, lacondició del bosc, el rendiment dels seus productes forestals, la cadena de custòdia i l’activitat de la gestiói els seus impactes socials i ambientals.

9. Manteniment de boscos amb un alt valor. Les activitats de gestió en aquesta classe de boscos han demantenir o incrementar les condicions que s’estableixen respecte a aquests boscos. Les decisions referentsals boscos amb alt valor de conservació s’han de prendre sempre dintre del context d’un enfocament deprecaució.

10. Plantacions. Les plantacions han de ser planejades i gestionades d’acord amb els Principis i Criteris del’1 al 9 i amb els Criteris del Principi 10. Si bé les plantacions poden proporcionar una solució de beneficissocials i econòmics i poden contribuir a la satisfacció de productes forestals al món, les plantacions han decomplementar la gestió dels boscos naturals, reduir la pressió a què se’ls pugui sotmetre i promoure’n larestauració i conservació.

22



○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

controvèrsia que generen, actualment s’estan revisant els requisits ques’han d’exigir i s’hi posen límits, com ara no acceptar terrenys que hanpassat de bosc a plantacions en una data posterior a novembre de 1994,a no ser que la plantació estigui essent restaurada per a convertir-la enun bosc silvestre.

Auditoria

Quan l’aprofitament del bosc que es porta a terme s’adequa als criterisque marca l’FSC, es pot obtenir el certificat. Per a comprovar sobre elterreny que es compleixen les normes, la unitat de gestió forestal i elsseus responsables se sotmeten a una verificació o auditoria, i si resultafavorable, obté el Certificat de Gestió Forestal (conegut per les siglesFM, de Forest Management).

A partir d’aleshores, les matèries primeres del bosc, fins que esconverteixen en un producte final poden mantenir la certificació semprei quan al llarg de la cadena de manipulació es mantinguin els requisitsdels criteris de seguiment dels productes que surten del bosc ben gestionat(cadena de custòdia). Llavors, els productes que arriben al mercat sónproductes que en origen tenen fusta o provenen d’un bosc certificat. Lacadena de custòdia és una de les característiques de la certificació FSC.

23

FUNDACIÓTERRA 2006

Banc de fustacertificada

elaborat perl’empresa catalana

DAE (Diseño yAhorro

Energético) que téla Cadena de

Custòdia FSC.Mobiliari urbà

adquirit perl’Ajuntament deBarcelona ubicatal Punt zero del

barri del Carmel.

Cadena de Custòdia

Imaginem dues hectàrees de bosc oselva. L’empresari que les explota haobtingut la certificació FSC de gestió fo-restal. Hi ha una demanda de fusta d’unaespècie determinada (iroco, roure, avets),i es decideix tallar un exemplar, d’edat idiàmetre mitjans. El marquen i s’intentaafectar tan poc com sigui possible la res-ta de vegetació i espècies que l’envolten.El tiren a terra diversos treballadorsprotegits convenientment i que cobren un sou just. Es ven com a fustacertificada FSC a peu de camió al comprador interessat, i aleshores po-den passar dues coses.

Si el comprador no està certificat, aquell tronc s’introdueix sense mar-car i es barreja amb altres troncs al camió. Aquests altres troncs podenvenir d’un aclariment de la selva que no ha deixat cap arbre dret, realitzatper treballadors contractats sense condicions dignes. Els troncs se serren ies van transformant (en una sola planta o més d’una) en un producte defusta. Els encenalls i les restes dels processos de tall es reutilitzen per a fertaulers de partícules o pasta de paper. Quan el producte arriba a les botigues,sabem que és un objecte de fusta, però no si el bosc d’on s’ha obtingutpodrà regenerar-se o si les poblacions locals han sofert explotació.

En canvi, si el comprador està certificat, és a dir, que acredita unprocediment per al maneig dels troncs que garanteixi el seu origen d’acordamb les normes del FSC, els emmagatzemarà amb altres troncs certificats.Els troncs es portaran a la serradora o a la planta de transformació. Si hi hadiferents transformadors implicats, tots ells estaran també certificats, demanera que una vegada més s’assegura que la matèria primera de fustaque tractaran continua perfectament identificada, marcada i separada dela resta. Si és necessari afegir en el producte un tipus de fusta del qual nos’ha trobat material certificat, s’adquireix fusta «controlada», la qual noprocedeix de tala il·legal o d’indrets d’alt valor ecològic. Els encenalls iles restes dels processos de tall es venen a altres fabricants com a material

24


Certificació forestalE

tiqu

etes

del

s pr

oduc

tes

FSC

certificat FSC i es reutilitzen per a fer taulers de partícules certificats opasta de paper certificada. L’últim fabricant, el que acobla les fustes percrear el producte final, hi col·loca una etiqueta de «certificat FSC», laqual podrà veure el consumidor. Quan arribarà a les botigues, sabremque és un objecte de fusta, i que el bosc d’on s’ha obtingut no s’ha vistafectat negativament i s’han respectat i millorat les condicions de lespoblacions locals. En d’altres paraules, com a consumidors podríemrastrejar a través dels codis dels diferents intermediaris fins arribar alsilvicultor del bosc amb certificat.

Aquesta és la importància del fet que, més enllà de controlar com s’obtéla fusta i certificar l’explotació forestal, s’estengui el control a tota la ca-dena de producció, des que surt la matèria primera fins als productesderivats del bosc que trobem al mercat. Aquest seguiment de cada pas dela producció és la Cadena de Custòdia, basada en el que s’anomenatraçabilitat de la fusta, que no és res més que el manteniment de la fustaprocedent d’un bosc certificat identificada durant tots els processos: eltransport, la manipulació, el processat i l’etiquetatge. Tot aquest sistemase segueix a través de la facturació, que és on apareixen els números decertificat de cadascun dels passos. Aquesta identificació només la garanteixel fet que cada pas de la producció estigui certificat. Si es compleixen els

• Etiqueta FSC pur (Pure label), on tot el materialés certificat (100 % FSC).• Etiqueta FSC reciclat (Recycled label), on tot elmaterial és reciclat postconsum (100 % reciclatpostconsum).• Etiqueta FSC barrejat (Mixed label), on elproducte sempre conté material FSC i a mésmaterial reciclat (recuperat postconsum) i/omaterial de fonts controlades. A més, quan s’incloumaterial reciclat postconsum es pot fer constar ono a l’etiqueta el percentatge en contingut reciclat.Aquestes diferents opcions poden produir fins acinc combinacions d’etiquetes de FSC barrejat.• Les antigues etiquetes indicaven el percentatgemínim de fibra certificada FSC.

25

FUNDACIÓTERRA 2006

Producteselaborats amb lescondicions de la

certificacióforestal del

ForestStewardship

Council (FSC)

requisits que marca l’FSC al respecte, es potaconseguir el certificat de Cadena de Custòdia(CoC, per les sigles angleses de Chain ofCustody). Cada serradora, fusteria o planta deproducció de paper té el seu certificat i codide cadena de custòdia, i respecta aquestaidentificació de la fusta o producte fuster.Només quan es garanteix això, l’etiqueta fi-nal que consulta el consumidor és veraç.

La comprovació d’aquests criteris per aexpedir el certificat de cadena de custòdiasuposa que en cada pas s’ha realitzat una verificació per part de l’entitatcertificadora independent que ho assevera. Hi ha explotacions forestalsque treballen també productes del bosc i que apliquen els criteris degestió i de traçabilitat, amb la qual cosa poden rebre el Certificat deGestió Forestal i de Cadena de Custòdia (FM/CoC).

La certificació FSC va ser la primera que va incloure requisits detraçabilitat i cadena de custòdia, mentre que les certificacions forestalsque l’han seguida els han començat a desenvolupar no fa gaire i nopermeten el seguiment unívoc de la cadena de producció amb el rigorque ho fan les normes del Forest Stewarship Council.

Productes FSC

La certificació FSC dóna un valor afegit a tots els productes que espoden obtenir del bosc. D’un bosc certificat es pot obtenir tota una sèriede matèries primeres. En primer lloc cal destacar la fusta massissa, per afer mobles o per a la construcció, tant si procedeix de coníferes de lataigà com de frondoses (bedoll, roure, faig) del bosc temperat, o d’arbrestropicals. L’etiqueta FSC en els mobles d’exterior de fusta tropical apor-ta la garantia que no s’han obtingut a canvi de la desforestació ni de ladestrucció de la biodiversitat de la selva plujosa equatorial. També hi hafustes certificades i que poden ser una alternativa a les fustes tropicals,com és el cas de la fusta de la falsa acàcia o de l’alerç. La certificacióforestal també es fa extensiva a tots els altres productes que s’obtenen a

26



El certificat FSCtambé abastaproductes nofustaners comara fruitssilvestres, boletso el suro. Al’Estat espanyolel suro és unproducte genuíque pot sercertificat pelFSC.

partir dels troncs dels arbres (com el carbó vegetal) o els productes sobrersdel processament de la fusta, com els taulers de partícules o deconglomerat, o el paper.

També poden rebre la certificació els productes no fusters o secundaris,com ara el suro (l’escorça de l’alzina surera que s’empra per a ferpaviments, materials d’aïllament, taps, etc.), el olis i altres ingredientsextrets de plantes silvestres, els bolets o la mel. Algunes espèciessecundàries del bosc aporten també productes interessants com és el casde la vimetera, les branques de la qual aporten les vares flexibles per a laindústria de la cistelleria. Tanmateix, de tots els productes certificats, abanda de la fusta, cal destacar el paper per la seva incidència en l’explotaciódels boscos per a obtenir material per a fabricar elements d’ús quotidià.

El paper FSC

El paper constitueix un element essencial en la nostra societat. Cadahabitant de l’Estat espanyol consumeix 175 kg de paper l’any i a països comAlemanya o el Regne Unit aquesta xifra se situa ja en 200 kg/hab/any. L’any2005, a Espanya es van imprimir 275 milions de volums, que equivalen a25.000 tones de paper no estucat. El subministrament de la cel·lulosa per afabricar paper representa més d’un terç de la fusta que es tala al món. Així,anualment s’extreuen al món més de 1.500 milions de metres cúbics defusta per a ús industrial (que inclou tots els usos, tret de la llenya), dels qualsun 20 % s’aprofita com a combustible i encenalls, un 40 % es destina a

mobles i un 40 % s’acaba convertint en paper.Tot i així, només el 20 % de la població mun-dial, la dels països industrialitzats, es beneficiamajoritàriament d’aquest producte: consu-meixen el 87% del paper d’impressió i escripturadel món. El paper, però, és un material que espot reincorporar fàcilment al cicle productiu.L’any 2005, a l’Estat espanyol es van recuperar4,32 milions de tones de paper i cartró, peròl’índex de recollida va ser només del 58,5 %,tot i que fou un 10 % superior al de l’any ante-

27

FUNDACIÓTERRA 2006

El paper sempre ve de la fusta?

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

rior gràcies a la tasca de les empreses recuperadores, la instal·lació decontenidors municipals i una consciència social més gran respecte elreciclatge. A l’Estat espanyol, s’extreuen 5,8 milions de m3 de fusta, ques’empren en la fabricació de paper i, a més, cal importar encara 1,5 milionsde m3 de fusta per a fabricar pasta de paper, sense comptar el paper usat ques’importa d’altres països per emprar-lo com a matèria primera en moltes deles papereres i que l’any 2005 fou de 808.300 tones; curiosament, per unaltre costat es van exportar 512.000 tones de paper, de les quals el 50 % vananar a la Xina.

Per a obtenir una qualitat òptima de paper cal una barreja de fibresllargues (com ara les de l’avet o el pi) amb fibres curtes (com ara les delbedoll o l’eucaliptus). La taigà, però també les plantacions (un 30 % del

A Occident, paper i arbres van indissolublement units. Tanmateix, els primers papers usats a la Xinacap al 200 a.C. eren de seda o lli. Després la tècnica es perfeccionà i s’aprofitaren també les fibres delkozo, l’escorça de morera i el bambú. La fabricació i ús del paper s’estengué arreu, però durant segles fouun luxe a l’abast de només uns pocs. Finalment, al segle XIX, les màquines papereres a vapor feren possiblefabricar paper amb fibra de polpa de fusta. A partir d’aleshores, la producció industrial del paper tinguédues conseqüències clares: la universalització de l’accés alpaper (alfabetització, llegir el diari, escriure cartes) il’augment de la pressió sobre els boscos.

Des d’aleshores ençà, paper i arbres van de bracet i nomésd’un 7 a un 10 % del paper que es fabrica a tot el món es faamb fibres de cultius no fusters. Aquestes fibres provenende parts de la planta que són residus agrícoles, com és el casdel cànem, el jute, el kenaf, la palla d’arròs i de blat, el cotó,el lli, l’espart, el sisal o el bagàs de la canya de sucre, elsquals en cas de no aprofitar-se són cremats. A l’Àsia, elsartesans continuen fabricant papers d’arròs, kozo o talls deloto.

En general, els cultius no fusters contenen menys ligninai l’obtenció de la cel·lulosa requereix menys productesquímics i menys temps. A més, sovint les fibres resulten idònies per al paper, com les llargues fibres de llio cànem que permeten obtenir un paper d’alta qualitat per la barreja amb les fibres curtes del paper d’oficinareciclat postconsum. Els cultius agrícoles per a paper permeten obtenir fibres amb més rapidesa que ambles formacions boscoses, eviten dependre de les plantacions d’arbres per a cel·lulosa i poden revifar espaisrurals abandonats. Hi ha estudis que apunten que el rendiment en obtenció de fibres és superior al de lesplantacions d’arbres. L’ideal, en tot cas, seria que, bé establerts com a complement de cultius agrícolesexistents o bé com a cultius amb entitat pròpia, s’hi apliquessin pràctiques de cultiu ecològiques.

28



Una eina per a impulsar el paper certificat FSC

paper es fa amb fusta de plantacions), són les principals fonts de matèriaprimera per a fer paper. La quantitat de tones de paper que es fabriquenarreu del món poden marejar-nos. En tot cas, potser cal saber que un 17 %de la fibra verge utilitzada per la indústria paperera mundial procedeix deboscos primaris i que les repoblacions forestals amb espècies de creixementràpid com l’eucaliptus o el pi insigne o radiata sumen prop d’un miliód’hectàrees, extensió que representa un 6 % de la superfície arbrada.D’aquesta superfície, un 40 % es destina a satisfer la demanda de paper.La simplificació dels paisatges que originen les plantacions contribueix ala pèrdua de biodiversitat i incrementa l’erosió dels terrenys forestals.

Perquè es comenci a aplicar un nou criteri en la gestió forestal, calque el consumidor exigeixi paper verge provinent de boscos certificats.Fer servir paper amb garanties del seu origen ens apropa més a un possiblecicle ideal del paper.

Nous missatges als consumidors

La dècada de 1980, la creixent consciència ecològica va portar a l’altardel consum el paper reciclat elaborat amb fibres de paper usat, ja fos depreconsum (paper rebutjat per la indústria o que no ha entrat en el mercat)

La Fundació Terra, conscient d’aquesta realitat, l’any 2005 decidí impulsar la creació d’unGrup de Cadena de Custòdia per a aglutinar entitats interessades a imprimir en paper certificat pelFSC. El maig del 2006 es va obtenir el certificat oficial i com a conseqüència aplica les normes FSCa l’edició d’aquests quaderns d’educació ambiental. L’objectiu de l’anomenat Grup de Cadena deCustòdia ECOTERRA és atraure altres membres, especialment entitats socioculturals, petitesempreses o fins i tot escoles. Darrera d’aquesta iniciativa hi ha l’aspiració que la marca FSC, quesimbolitza arreu del món la conservació dels boscos, sigui visible en materials impresos (fulletons,revistes, butlletins, llibres, etc.). Atès que la certificació individual pot resultar molt cara, la certificaciócol·lectiva permet compartir la despesa entre els membres i fer-la més assequible. També hi ha lapossibilitat que l’existència d’impremtes certificades ho permeti, però ara per ara són comptades.

El model del Grup de Cadena de Custòdia permet que l’entitat membre pugui terciaritzar el seucompromís amb el FSC a la impremta de la qual ja és client habitual. Ara per ara encara no sóngaires els fabricants de paper certificat, però només una pressió efectiva del consumidor ambl’exigència de paper FSC pot fer que les normes per a la conservació del bosc del Forest StewarshipCouncil es vagin estenent.

29

FUNDACIÓTERRA 2006

La nostraresponsabilitat en la

salvaguarda delsboscos tropicals

demana que com aconsumidors exigim

productes ambcertificació forestal.

o postconsum (el que s’ha usat i es recull selectivament). Els missatgeseren contundents i solien acudir al nombre d’arbres estalviats. No hi hadubte que per cada tona de paper reciclat s’evita la tala de molts arbres,però tampoc no es pot oblidar que perquè hi hagi paper usat abans hi had’haver paper de fibra verge. Malauradament, la fibra del paper no espot reutilitzar més de set vegades i sempre necessita l’aportació de fibraverge per a la seva fabricació. Tot i els avenços en la indústria gràfica, iespecialment en el món editorial, no sempre el paper reciclat permetobtenir la qualitat desitjada per a alguns tipus d’edició. Així es vancomençar a desenvolupar nous conceptes com ara el paper ecològic lliurede clor (ECF) o totalment lliure de clor (TCF). Aquest darrer és el mésrespectuós amb les exigències ecològiques perquè empra oxigen en elblanqueig de la fibra. Com a resultat d’aquestes noves demandes delsconsumidors, es van establir etiquetes ambientals que certifiquen el res-pecte ambiental d’un determinat paper. Tanmateix, aquestes ecoetiqueteses fixen només en el procés industrial de fabricació del paper, però noanalitzen l’origen de la fusta. Les denúncies dels grups ecologistes detales indiscriminades de boscos primaris a Rússia, Canadà o les selvesdel Sud-est asiàtic han posat en relleu la importància de tenir en comptel’origen de la fibra del paper que utilitzem. En aquest sentit, la certificaciódel FSC és l’única que a escala mundial aporta, ara per ara, garantiesd’una explotació sostenible dels boscos.

En molts usos, i especialment com a material per a la comunicacióescrita, el paper reciclat no sempre acompleix perfectament la seva funció,perquè també cal tenir en compte que la fibra verge o el paper blanc potdurar més que no pas el reciclat, i per això és important valorar en cadamoment quin tipus de paper és millor fer servir. Per exemple, creiem queuna revista com Pers-pectiva Ambiental me-reix ser feta amb unpaper de qualitat atès elvalor cultural que vehi-cula. El mateix podríemdir de determinatsllibres.

30



La certificació FSC permet etiquetar productes impresos sempre iquan la impremta estigui certificada i formi part de la cadena de custòdiao bé ho sigui l’entitat editora. Des de fa un temps, Greenpeace ha impulsatel programa Llibres Amics dels Boscos perquè es facin amb paper reciclato paper certificat. Ara mateix ja hi ha un bon nombre d’autors de renominternacional que donen suport a la iniciativa com ara Isabel Allende,José Saramago o Rowling. Però, la manca de cadenes de custòdia en elmón editorial o de les impremtes no permet que aquests llibres es puguinetiquetar amb la marca FSC.

És hora que el paper conservi els boscos

Tot i la por inicial que l’era digital produís una disminució de lafabricació de paper, la realitat ha mostrat justament al contrari. Quansemblava que els diaris desapareixerien per la immediatesa d’internet o eltelèfon mòbil, es publiquen més diaris que mai. El consum del paper arreudel món s’ha desbordat i amb el consum el patiment per als boscos.Correspon al consumidor valorar l’acceptació del paper i exigir el seuorigen. Potser ha arribat el moment de rebutjar tants diaris gratuïts el paperdels quals dura menys de vint minuts. Potser és l’hora que tanta revista decontingut banal impresa en paper de qualitat es limiti als mitjans telemàtics.Però, sobretot, és l’hora que comencem a pensar que l’etiqueta del paperreciclat tingui com a parella de fet la del paper certificat FSC, perquè no hipot haver paper usat sense paper verge i cal impulsar el fet que el paperverge provingui de boscos certificats. Això és una realitat que només elsistema de certificació del FSC ara per ara garanteix arreu del món. Elsproductes FSC ja fa temps que són al mercat (tot i que pocs encara) iavalats per figures mediàtiques gràcies a l’esforç de les entitats ambientals.Cal fer néixer una nova cultura del paper basada en el coneixement del’origen de la fibra verge i exigir que provingui de boscos explotats ambcriteris de sostenibilitat com els de les normes FSC. Tenim la clau, noméscal posar-la al pany. Un pany que primer ha d’obrir-nos a una disminucióde la nostra fam de paper i en segon lloc que fem servir el paper mésescaient per a cada ús. El millor paper és el que prové dels boscoscertificats.

31

FUNDACIÓTERRA 2006

AM

BIEN

TAL

Fem el millor paper

El paper certificat pel FSC ésquelcom més que un producteetiquetat per les seves bondatsecològiques. Alhora és el resultatd’una decidida vigilància de tots elsprocessos que ens permeten garantirque un determinada fibra decel·lulosa FSC prové d’un bosccertificat. Conèixer l’origen i el destífinal dels productes de consum és unrepte ambiental indefugible.

Mirem l’etiqueta

La major part dels productes porten etiquetesper informar el consumidor. També hi ha etique-tes que ens aporten dades sobre la qualitat am-biental d’un producte: són les etiquetesecològiques. Es tracta de sistemes voluntaris dequalificació ambiental que identifiquen i certifi-quen de forma fefaent certs productes o serveisque tenen menys incidència sobre el mediambient. Actualment, hi ha sistemes d’etiquetatgepromoguts per entitats privades i d’altres que hosón per entitats públiques.

El sistemes d’etiquetes ecològiques aCatalunya són el Distintiu de Qualitat Ambientalatorgat per la Generalitat de Catalunya i l’Etiquetaecològica de la Unió Europea. Tots dos sistemes,

32



Podríem imaginarl’exercici de pesartot el paper quefem servir a l’auladurant unasetmana i valorar acontinuació quinaquantitat enconservarem idurant quant detemps.

quan etiqueten un determinat producte ho fan perquè s’ha pogut avaluarque en l’ús de matèries primeres, en els consums d’aigua i d’energiaesmerçats en la seva fabricació, en la contaminació de l’aigua, del’atmosfera o la generació de residus, entre altres criteris, els productesi serveis distingits hi han reduït el seu impacte ambiental. En aquestsentit, l’etiqueta ecològica en un producte vol dir que darrera hi ha unaempresa de qualitat, ambientalment responsable i basada en els principisi valors del desenvolupament sostenible. El Distintitiu de Qualitat Am-biental es va crear a Catalunya el 1994. Actualment hi ha més de 800productes i serveis oferts per més de 130 empreses que el tenen. Podeuinvestigar quins productes són al web del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Similars a aquestaetiqueta hi ha la desenvolupada per cada país com són l’Àngel Blau aAlemanya, el Cigne Blanc als Països escandinaus, la NF-Environnement a França, etc.

En l’àmbit de l’alimentació, cal assenyalar el segell d’agriculturaecològica atorgat pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica dela Generalitat de Catalunya (CCPAE). Altres Comunitats autònomes tenenels seus consells reguladors propis. Tanmateix, la imatge és similar entots. Per a l’agricultura ecològica europea hi ha una etiqueta genèrica ala Unió Europea, però algunes entitats privades també ofereixen segellsde qualitat en els productes alimentaris com és Demeter, Vida Sana, etc.

L’Etiqueta ecològica de la UE és emprada per empresestransnacionals, però és poc estesa. Una altra etiqueta pública i potser

més coneguda és l’etiquetatge energèticdels electrodomèstics per a distingir els queconsumeixen menys energia. Totes lesecoetiquetes tenen un logotip propi.

Però com hem dit, també hi ha etique-tes no oficials, per bé que les entitats queles garanteixen són molt reconegudes perla seva fiabilitat. El cas dels productesprocedents del bosc del FSC és potser elmés conegut, juntament amb el Öko-Texque s’atorga a productes tèxtils per part de

33

FUNDACIÓTERRA 2006

Els llibres amicsdels boscos és un

programa impulsatper Greenpeace

que compromet aque els seus autors

publiquin llibresamb paper reciclat

o certificat

l’Associació Internacional d’Investigació i Assaig en el Camp del’Ecologia Tèxtil.

Ser conscients i valorar les etiquetes ecològiques és una actitud quecom a consumidors hauríem d’adoptar. Per això seria bo que a l’aulaféssim una investigació de les etiquetes que podem trobar, des del paperde les fotocòpies fins al menjar.

El paper i les seves qualitats

Aquesta monografia ha centrat el seu interès en el món del paperambientalment sostenible perquè s’obté de boscos explotats amb criterisque en permeten conservar la biodiversitat, les comunitats humanes quel’habiten i extreure els productes forestals amb seny. La pasta de paperés la matèria principal per a fer paper. Per a fabricar la pasta es pot ferdirectament amb la fusta trinxada –és el cas del paper de diari– i per aixòs’anomena pasta mecànica. Però, per al paper de qualitat cal separardels troncs de fusta la cel·lulosa de la lignina i això es fa amb mètodesquímics, motiu pel qual es coneix com a pasta química. La major partdel paper que toquem durant el dia és de pasta química, tot i que hi haprocessos mixtos com la pasta termomecànica o quimicotermomecànica.La pasta química es pot blanquejar o no. Fins ara s’havia emprat el clorper a blanquejar, però actualment hi ha sistemes de molt baix impacte itoxicitat ambiental com el que es coneix per TCF (totalment lliure declor). També es pot fabricar pasta amb paper usat o vell. La major partde les fàbriques de paper del nostre paísempren essencialment paper usat com amatèria primera, complementada amb pas-ta verge. Finalment, el paper es pot deixartal com queda o es pot estucar, és a dir se’lpot impregnar d’una substància (calç) queli doni una textura més brillant i consistentperquè a l’hora d’imprimir tingui unapresència de més qualitat.

Tot i la quantitat de paper que ensenvolta, en sabem molt poca cosa. Potser

34



Els productes queconsumim hauriende disposard’avals oecoetiquetes quegaranteixin que nomalmeten elnostre entorn.

és hora que a l’aula aprenguem a distingir els productes paperers per laseva qualitat estructural i el gruix o gramatge. Podem fer una llista de lesdiferents qualitats de paper segons els usos: el paper d’una revista, de lapropaganda del supermercat, d’un diari, de les còpies a l’escola, etc.També podem fixar-nos en el paper que és reciclat i el que no ho és.Adonem-nos i fem reflexionar sobre l’evidència que no hi pot haverpaper vell si no hi ha paper nou, és a dir, si no es fabrica pasta de paper.Al nostre país, el consum de paper verge és prou alt perquè siguem mésresponsables en la facilitació de la recollida selectiva del paper usat.Sens dubte és important comprar productes reciclats, però encara ho ésmés que els productes verges vagin acreditats per sistemes de certificacióo etiquetatge ambiental. Investigueu la qualitat dels productes de paper.Podem elaborar una taula en la qual tinguem no només l’ús i la qualitat,sinó també la durada del producte paperer. Es tracta que ens adonem queper a productes de curta durada (una revista de moda, per exemple)emprem papers de pasta verge i que, a més, sovint no acaben al contenidorde recollida selectiva blau.

Seguir el camí d’un producte

A diferència d’altres etiquetatges, la certificació forestal FSC fa res-ponsables del producte i les seves transformacions tots els que intervenenen la fabricació del paper, des dels que obtenen la matèria primera del

bosc fins al consumidor. Per això, més que decertificació es parla de cadena de custòdia.Curiosament, a la nostra societat el consumidor noés gaire conscient del paper que juga quan té unproducte a la mà. D’on ve, per exemple, l’aparelldel mòbil? Tots els seus components provenen delmade in X? Quan el duem a reciclar, cap on es por-taran les diferents parts? A la botiga on l’hemadquirit, d’on els ha vingut, de l’estrangerdirectament, d’un magatzem proper? Aquestes ialgunes altres preguntes similars ens les podríem ferreferides a uns pantalons, al paper de fotocòpia o a

35

FUNDACIÓTERRA 2006

La visita a unafàbrica de papercom la deStoraensoBarcelona és moltinstructiva persensibilitzar sobrela recollidaselectiva delpaper.

una bombeta. El fet és que la nostra ignorància o desinterès pel camí quesegueixen els productes és el que propicia des de l’exportació de residusa països del Tercer món sense cap control ambiental, fins a l’extraccióde matèries primeres amb un elevat impacte ambiental. Avui no és gensfàcil saber ni l’origen ni la destinació final dels productes de consum.Tanmateix, necessitem desvetllar i començar a reclamar els orígens idestinacions. Només d’aquesta manera podrem adonar-nos de fins a quinpunt formen part de la insostenibilitat del nostre mode de vida. Ambqualsevol producte FSC, cada número de cadena custòdia ens permetremuntar el camí fins arribar al bosc original.

Visita a una fàbrica de paper

La fàbrica de cartronet de Storaenso Barcelona, situada a Castellbisbal,és una de les més grans d’Europa i fabrica el cartró que es fa servir per ales capses de medicaments, per als envasos alimentaris, etc. Utilitza entreun 80 a un 90 % paper usat. Permet visites concertades i sens dubte és unasortida pràctica transformadora perquè anima a la recollida selectiva detota mena de paper. Cal trucar al telèfon: 93 631 10 00.

Amb l’excusa del paper i la certificació forestal, no seria mala ideaprogramar una visita al Museu Molí Paperer de Capellades (http://www.mmp-capellades.net; tel: 93 801 28 50), atès que permet veure elprocés artesà de fabricació de la pasta de paper i disposa d’un valuósfons documental sobre el paper que es pot consultar.

36



Bibliografia, recursos i internet

• ARAÚJO, J. (Coordinador). Los bosques españoles. Madrid: Caja Madrid y Lunwerg EditoresSA, 1998.• CAMPINS, M. Sustainability labelling and certification. Madrid: Marcial Pons, 2004.• DIAMOND, Jared. Armas, gérmenes y acero. Barcelona: Debate - Ramdon House Mondadori,2006.• GREENPEACE. ¿Qué es un certificado forestal? Guías para un consumo responsable deproductos forestales. Madrid: Greenpeace, 2004• GREENPEACE. El papel. Guías para un consumo responsable de productos forestales. Madrid:Greenpeace, 2004• GREENPEACE. Libros amigos de los bosques. Guías para un consumo responsable deproductos forestales. Madrid: Greenpeace, 2004• HERNÁNDEZ, E., BLOUNT, E., MARTÍNEZ, C. Guía informativa sobre la certificación forestal.Madrid: ISTAS / CCOO, 2003.• PERLIN, J. Historia de los bosques. El significado de la madera en el desarrollo de lacivilización. Madrid: Gaia Proyecto 2050, 1999.• ROMERO, F. Construyendo el futuro de los bosques. Guía de compras verdes de maderapara las Administraciones locales. Madrid: Adena, 2004.• SOTO, MIGUEL ÁNGEL (GREENPEACE). Fes-te amic dels boscos. Barcelona: Ajuntament deBarcelona, 2006 (Guies d’educació ambiental, 28: disponible a http://www.bcn.es/agenda21).

Adreces d’internet

• http://www.fsc.org: web oficial del Forest Stewarship Council• http://www.fsc-spain.org: secció espanyola del FSC• http://www.wwf.es: campanyes i documents a favor del FSC• http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/bosques: campanyes a favor de la protecciódels boscos• http://www.certified-forest.org: informacions sobre el FSC• http://www.eco-index.org: butlletí de Rainforest Alliance, entitat promotora de lacertificació forestal• http://www.fern.org: Campaña del bosque en la unión europea• http://quin.unep-wcmc.org/forest/ntfp/: informes i dades sobre productes no fustaners ipetites comunitats• http://chrislang.blogspot.com: blog d’un activista dels boscos• http://www.terra.org/html/s/rehabilitar/madera/index.php: directori d’empreses iproductes FSC disponibles al nostre país• http://www.taigarescue.org/_v3/files/pdf/174.pdf: document de posició de 49 ONGsrespecte el paper titulat A common vision for transforming the european paper industry.• http://www.cepi.org: Confederació Europea d’Indústries de Paper• http://www.aspapel.es: Es pot baixar la Guia para la implementación de un sistema detrazabilidad para la madera - i altres documents• http://www.ctfc.es: Centre tecnològic i forestal de Catalunya, impulsor del PEFC• http:/www.itto.or.jp: Organització internacional per a la fusta tropical• http://www.unccd.int/main.php: Programa de les Nacions Unides contra la Desertificació

Hi col·laboren

P E R S P E C T I V Ael paisatge i deixa les poblacions mancades dels béns essencials per a la...

Documents

Transcript of P E R S P E C T I V Ael paisatge i deixa les poblacions mancades dels béns essencials per a la...