ortografiacata3rep-110918144337-phpapp01.pdf

1 Llegeix aquest text amb molta atenci.

2 Algunes de les paraules del text que acabes de llegir tenen la primera lletra en majscula. Clas-sifica-les segons la caracterstica que compleixin:

s la primera paraula del text.

Va desprs de punt.

s un nom propi.

Va desprs dels signes dadmiraci i exclamaci si assenyalen final doraci.

QU

AC

Nom: Data:

U N I TAT 1C F I T X A 2

6

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA

Qu hi fas, aqu, Roald? Que vas perdre alguna cosa?

Ei, no! I tu?

Doncs que va agradar-me tant labadia que he volgut tornar-hi

El Peter ha dit el mateix va respondre el Roald. Mira-tel s all baix. Per cert va afegir,la Felicity s al confessionari. No crec que es confessi, ms aviat samaga

Tots dos es van mirar sense saber qu ms dir.

Qu, xavals? Tamb em direu que heu tornat per veure de nou labadia desprs de ser-hiabans-dahir i de veure-la ahir a la tele?

JORDI FOLCK, La guerra dels xiclets

1 En aquesta sopa de lletres hi ha amagats el nom de sis comarques catalanes. Trobals:

, , ,

, , .

2 Escriu el nom de cinc comarques catalanes que no hagin sortit en la sopa de lletres:

QU

AC

Nom: Data:

U N I TAT 1R F I T X A 6

10


M A R E S M E

S E G A B A N

M S E G R I A

M V U N F O Q

O L R U T E S

N X G A N O I

T F E S E D H

S E L L A V N

I P L G H U T

A S E D E N E

N

O

Y

A

R

A

Z

G

R

P

1 Aquest text ha perdut les majscules. Copial ms avall, per afegeix-hi totes les majscules quehi falten:

QU

AC

Nom: Data:

U N I TAT 1A F I T X A 10

14


la virgi va deixar-se anar sobre el seu seient i va fer un parell dinspiracions profundes. abans deres havia de tranquillitzar-se.

ei, qu et passa? li va preguntar en lluc, que seia al seu costat.

la virgi es va inclinar cap a ell i va murmurar :

he descobert una cosa: lastrloga i la dona rossa que em va avisar sn la mateixa persona. ijustament aquesta mateixa dona est asseguda tres files darrere nostre.

THOMAS BREZINA, El temple del tro

1 Els proverbis sn frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. A continuaciten reprodum uns quants:

2 Classifica les paraules dels proverbis que acabes de llegir segons el nombre de sllabes:

QU

AC

Nom: Data:


18


Sort

Llanceu lafortunat al riu i en sortir amb un peix a la boca.

(proverbi rab)

Saviesa

Lhome savi no lloga la cabraperqu li faci de jardiner.

(proverbi hongars)

Enveja

Quan tothom lloavala cua del pa,els ocells van cridar :Mireu-li les potesi escolteu-li la veu!.

(proverbi japons)

monosllabes

trisllabes

polisllabes

bisllabes de ms de tres sllabes

QU

AC

19

1 El joc que us proposem consisteix a omplir la graella segent amb el mxim nombre de paraules.El grup que aconsegueixi el nombre ms alt de paraules, guanya.

1 Feu dos grups dun mxim de tres persones per grup.

2 Cada grup tindr una graella com la de lexemple, en qu haur descriure tantesparaules com pugui.

3 Per cada paraula correcta, us heu danotar un punt.

4 Compte!, perqu per cada paraula incorrecta o mal escrita us descomptaran dospunts.

Nom: Data:



paraules amb dgraf

dgrafs que no es poden separar

ny

gu

qu

ll

dgrafs que shan de separar

ix

tg

tj

rr

tx

ll

ss

QU

AC

25

1 Separa les sllabes de les paraules segents. Abans, per, repassa els dgrafs, perqu ja saps quenhi ha alguns que se separen i daltres que no.

gat: lluna:

terra: corretja:

cam: llaminadura:

farigola: esgarrinxada:

aranya: maduixa:

rossinyol: casa:

sllaba: mot:

metge: totxo:

paquet: joguina:

calendari: caixa:

2 Classifica les paraules de lactivitat 1 segons el nombre de sllabes:

3 Descobreix les tres frases amagades daquest text i afegeix un punt al final de cadascuna:

Nom: Data:



Ls bru, alt i sorrut, era lanimal ms fort del bosc Podia posar-se dret i arribar als fruits ms altsdel castanyer Tenia les urpes tan esmolades que si esgarrinxava un tronc darbre hi deixava lesmarques per sempre ms

monosllabes

trisllabes

polisllabes

bisllabes de ms de tres sllabes

QU

AC

29

1 Qu s un dgraf? I un diftong? Explica-ho amb les teves paraules.

dgraf

diftong

2 Busca en la lectura LOriol una paraula per a cada un daquests dgrafs. Desprs separa les sl-labes de les paraules que hagis trobat.

ny: ix:

gu: rr:

qu: tx:

ll: ss:

3 Busca en la lectura deu paraules que tinguin diftong i escriu-les. Desprs separan les sllabes:

Nom: Data:



1 Respon aquestes preguntes:

Quants tipus de punt hi ha?

Quines funcions t cadascun?

2 En el text que et reprodum tot seguit hi ha quatre frases amagades. Per trobar-les, pots comen-ar separant-ne les paraules, que han quedat enganxades. Recorda que cada frase comena iacaba amb un punt.

QU

AC

Nom: Data:


30


Iesvaquedarbensorprsperquelbolnoselidesfeiaalesmansliclavunscopetsambelsditsielvasnoes-desfeialasorpresaesconvertenunpamdenaslendemalanitagafelstresbolsdelacabanaielsplantal-bellmigdelstronquetsdelfoc.

1 Escriu a sota de cada dibuix el nom del que representa:

2 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de sllabes:

3 Classifica aquestes paraules segons la posici de la sllaba tnica:

QU

AC

Nom: Data:


34


una sllaba dues sllabes tres sllabes quatre sllabes

pallasso, cocodril, gerani, tcnica, tractor, gallina, pgina, vorera, msica, figura, autocar, ocell, mquina, histria, espetec, pruna, vaixell, lgica

ltima sllaba penltima sllaba antepenltima sllaba

posici de la sllaba tnica quan lescrius

QU

AC

35

1 Subratlla els monosllabs daquests embarbussaments:

2 Completa la taula segent amb els monosllabs que has subratllat en lactivitat 1. Escriu-ne cincen cada columna:

Nom: Data:



monosllabs tnics monosllabs tons

De ploure, prou que plou

per plou poc.

La rica de la parrquia

no du perruca perqu li reca.

El que sap

no s el que tot ho sap,

sin el que sap

on s el que no sap.

Darrere el carrer

hi ha un ametller ;

pel mes de gener,

floretes veur.

1 Separa les sllabes de les paraules segents:

casa: aranya:

pa: ull:

gallina: bast:

gos: amagatall:

pastilla: sol:

cadira: alicates:

botifarra: histria:

barca: dof:

2 Classifica les paraules de lactivitat 1 segons el nombre de sllabes:

3 Escriu les paraules de lactivitat 1, separades per sllabes, i encercla la sllaba tnica de cadas-cuna:

QU

AC

Nom: Data:


40


monosllabes bisllabes trisllabes tetrasllabes

1 Combina les lletres del quadre de ms avall i escriu cinc paraules monosllabes, cinc de bisllabesi cinc de trisllabes:

paraules monosllabes

paraules bisllabes

paraules trisllabes

2 Has trobat cap paraula de ms de tres sllabes? Si la resposta s afirmativa, escriu-les:

3 Escriu les paraules que has format en lactivitat 1. A continuaci, separan les sllabes i encerclanla tnica:

QU

AC

Nom: Data:


44


T B E M U O

P N F

S L U I D C

R V A

QU

AC

45

1 Contesta les preguntes segents:

La coma t dues funcions bsiques. Quines?

2 Torna a escriure les oracions segents, per afegeix-hi les comes que els falten:

La cria de la balena blanca quan neix s de color marr.

LAnna ha comprat un enciam tres pebrots dues albergnies un manat de porros i una escarolaal mercat.

La xocolata que estava molt bona es va fondre amb la calor.

3 Completa aquestes enumeracions:

Els dits de la m es diuen:

Les deu primeres lletres de lalfabet sn:

Entre el cent vint i cent trenta hi ha els nmeros:

Nom: Data:



QU

AC

49

1 Segons si la e o la o sona oberta o tancada, el significat de la paraula canvia. De les parelles se-gents, tria la paraula adequada en cada cas:

ser/ser

A les vuit en punt davant de casa teva.

Lendem al mat el cel estava ben

terrs/terrs

Magrada posar-me un de sucre a la llet.

El paisatge era dun color , s a dir, marr.

desprs/desprs

Els nufrags shan de tots els paquets que no necessitaven.

de les notcies del migdia, presenten el temps.

2 Coneixes ms paraules que compleixin les caracterstiques de lactivitat 1? En cas afirmatiu, es-criu-les:

Nom: Data:



1 Quines lletres porten sempre laccent obert o greu?

a e i o u

2 Quines lletres porten sempre laccent tancat o agut?

a e i o u

3 Quines lletres porten portar laccent obert i tancat?

a e i o u

4 Les paraules segents tenen una sllaba destacada que sha daccentuar. Posa-hi laccent (recor-da que algunes porten laccent obert i daltres, tancat):

cami capitol

plastica estomac

nuvol pressec

pelica hipopotam

ximpanze lludriga

5 Totes les paraules segents han de portar accent. Escriu-los-el:

bacalla cigro

Merce cafe

pesol anec

enten pastis

arros autobus

QU

AC

Nom: Data:


56


1 Segons si la e o la o sona oberta o tancada, el significat de la paraula canvia. De les parelles se-gents, tria la paraula adequada en cada cas:

marqus/marqus

Aquest palau pertany al de Ribesbaixes.

Si ara un gol, encara guanyarem.

ser/ser

De gran, escriptora.

Fa un dia molt .

desprs/desprs

Marxarem del caf.

s tan que tot ho regalaria.

terrs/terrs

Aquest color tafavoreix molt.

Em pots posar un altre de sucre al caf?

2 Inventat una frase amb cada paraula de lactivitat 1 en qu quedi ben clar el significat:

QU

AC

Nom: Data:


60


1 Totes les paraules segents han de portar accent. Posals-el:

maquina numero fabrica

gabia depen pesol

japones cafe assassi

catala arros autobus

cano telefon pressec

satellit boligraf platan

2 Algunes de les paraules segents han de dur accent. Posals-el. Desprs argumenta perqu elsha posat o no els has posat accent.

Exemple: patinet No porta accent perqu s una paraula aguda que acaba en -et.

patinet formula pagina

carreto passadis avi

anorac gairebe dificil

estomac pellicula historia

QU

AC

Nom: Data:


64


QU

AC

65

3 Completa els buits de les oracions segents:

mes/ms

Va tenir vacances tot el de juliol.

Era la senyora rica del poble.

be/b

En Pere juga molt a tennis.

El pastor havia perdut un .

te/t

Va venir a prendre el amb una amiga.

, aqu tens el teu llibre.

4 Consulta el quadre de monosllabs de la pgina 76 del llibre. Trian tres parelles i inventat una ora-ci per a cada monosllab en qu quedi ben clar el seu significat.

Nom: Data:


QU

AC

69

1 Completa els buits amb una vocal accentuada:

dof bol graf t mbola

m quina pag s m sica

est mac drag falc

matal s matem tiques Pequ n

term metre l gica habitaci

volc ex rcit pr xim

2 Classifica les paraules de lactivitat 1 segons la posici de la sllaba tnica:

3 Completa les regles segents:

Les paraules agudes saccentuen:

Les paraules planes saccentuen:

Les paraules esdrixoles saccentuen:

Nom: Data:



ltima sllaba penltima sllaba antepenltima sllaba

posici de la sllaba tnica quan lescrius

QU

AC

73

1 El text que et reprodum ha perdut tots els accents. Llegeix-lo amb atenci i afegeix-hi els accentque hi falten:

2 Escriu les paraules que has accentuat i explica duna en una perqu les has accentuades:

:

:

:

:

:

:

:

:

:

Nom: Data:



La puceta de les corbates

Animalet que viu a les corbates de Terrastranya.A cada corbata (pero, ep!, nomes a les de colorllis) es disposen prop de cent pucetes de colors i la decoren. Per aixo les corbates de Terrastranyason considerades les mes boniques del mon. Una especie particular de puceta es la regleta, deforma allargada, la qual es disposa a la corbata i hi crea motius lineals bellissims.

STEFANO BENNI I PIRRO CUNIBERTI, Els meravellosos animals de Terrastranya

1 Escriu per a cada nom larticle el, la o l, segons correspongui:

escola hort autobs

arbre escalador Anna

sucre sof sabata

olla plaa escur

2 Fes el mateix que en lactivitat 1:

habitaci hind (home) ndia

hlix hmster ullal

hiena orquestra ungla

hamaca universitat hurac

3 Escriu una paraula per a cada cas:

Desa la cullera al Ara ve de la

Desa el llibre a la Ara surt del

Desa la llibreta a l Ara surt de l

Passejava pel

Passejava per la

Passejava per l

4 Omple els espais buits amb la forma corresponent:

Desa els ganivets calaix.

Rega les plantes jard.

Ha entrat un ocell balc.

LErnest ens ve a visitar volts de Nadal.

Prepara el menjar per ocells.

QU

AC

Nom: Data:


78


pels del pel als al

QU

AC

77

1 Pobra bruixa Garlinda! El seu ordinador li ha fet una mala passada i li ha barrejat els componentsper fer la poci mgica. Ajuda-la relacionant els elements de les tres columnes:

bigoti liba del desertcua foca de lrticungles de oli de flor secauna mica hipoptam del Nilun gra d elefant de lndiauna orella gat siamsparpelles ordiunes gotes aigua del carme

2 Ara que ja tens els components de la poci de la bruixa Garlinda, redacta els passos que cal seguirper preparar-la:

Nom: Data:



QU

AC

83

1 Relaciona les dues columnes amb d o d:

maig

enciam

un plat de cartes

abril

el mes sopa

macarrons

un joc d octubre

ordinador

mans

espaguetis

2 Escull cinc de les unions que has format en lactivitat 1 i escriu una oraci per a cadascun:

3 Aquests grups de paraules estan en plural. Passals al singular:

les olles: els indis:

els hotels: les gallines:

els italians: les estufes:

els accidents: les habitacions:

les hores: les angleses:

els hipoptams: les cadires:

les americanes: les herbes:

les universitats: els ullals:

Nom: Data:



QU

AC

87

1 Digues si les segents afirmacions sn vertaderes o falses:

2 Inventat un text de tres lnies en qu surtin les paraules el, els, al i als.

3 Omple els espais buits:

Desa la gorra armari.

La gent sortia hospital.

Enyora les galetes via.

Compra coca forn del poble.

Pren el sol balc de casa seva.

Es passejava universitat.

Sempre explicava histries infantesa.

Nom: Data:



El i els sonen igual que al i als. Per quan sescriu al i als?

Quan ens referim a un lloc: Va al parc. Quan fem referncia a la destinaci: Dna-ho al professor.

Larticle la sapostrofa davant de paraules femeninesque comencen per i o u o b per hi o hu tones.

Larticle el sapostrofa davant de qualsevol paraulaque comenci per consonant.

Davant duna paraula que comena per a, e, o, o ha, he, ho sempre escrivim l.

Larticle la sapostrofa si va davant duna paraula femeninaque comena per i o u o b per hi o hu tones.

nos

QU

AC

91

1 Totes aquestes paraules porten b o v. Classifica-les:

amb b:

amb v:

2 Escriu en cada requadre cinc paraules que continguin els grups mb i nv:

3 Completa les sries daquests verbs:

Nom: Data:



mb nv

bomba

bomberbleda

bromista

arbre

rambla

trobador

cebamoble

lloba

blau

llavis

avi

fava

n vol

canviadvocat

vermell

bra

poble

blavs

avet gavardina

convit

combustible

saltar

cantar

ballar

agafar

saltava

cantvem

ballveu

QU

AC

95

1 Busca en aquesta sopa de lletres cinc paraules que portin b i cinc paraules que portin v:

2 Classifica les paraules que has trobat en la sopa de lletres:

3 Completa la regla segent:

Davant de b sescriu .

Davant de v sescriu .

Nom: Data:



B O M B E R S R R

O I R C N S X A A

M N O I V U R G M

B V M L I Z A I B

E I L O A S I T L

T T D B R T I S A

A A R M N V N E C

D R T E N S E V B

Z N V A G T J N G

T N C V M T F I L

I A M B I E N T A

sescriu amb mb sescriu amb nv

QU

AC

99

1 Completa els espais buits daquest text amb b o v:

2 A partir de les paraules que has treballat en lactivitat anterior, digues si els grups i les formessegents sajusten a cap norma. En cas afirmatiu, digues a quina.

grups bl i br

grups mb i nv

formes del pretrit imperfet dels verbs de la primera conjugaci (-ava)

dins de la mateixa famlia de paraules salternen les lletres p/b i u/v

Nom: Data:



Per en runo tampoc no olia can iar de local perqu tenia un secret: esta a enamorat.

La Rita, la noia que estima a, era periodista.Vi ia a la casa del costat, al primer pis.Tenia unalc ple de flors, que dona a just damunt del pati de darrere del restaurant. Des de la cuina,

en runo la eia quan sortia a cuidar les plantes. Si feia o, la Rita sinstalla a al alc,da ant duna tauleta, i tecleja a ertiginosament en un ordinador porttil.

[]

Per en runo tenia un pro lema: era enormement despistat; quan no es descuida a la sal,so lida a de la punta dorenga, o de lalf rega fresca, o es deixa a les anxo es, o elstomquets, o loli, o el inagre

MERC CANELA, Per un plat de macarrons

QU

AC

107

1 Omple els espais buits daquests refranys amb a o ha:

Quan el sol sortit, el mosquit fugit.

lestiu tota cuca viu.

Quan la rata entra la ratera ja no pot tornar enrere.

Qui no t memria, de tenir cames.

No hi carn sense os, ni peix sense espina.

2 Omple els buits de les oracions segents amb i o hi:

Va comprar pomes, peres pltans.

En Joan anir ms tard.

Volia tornar- tota sola.

No s si trobar el que busco.

Vivia amb la seva tia el seu oncle.

Va portar un gat, un gos dos periquitos.

A larmari desa les estovalles.

3 Omple els espais buits amb o o ho segons convingui:

Qu vols, un flam un iogurt?

Podries jugar a futbol a bsquet.

No va explicar- fins lendem.

S mirava de fit a fit.

No s si sn a Barcelona a la casa del poble.

Tenia el nas gros. recordo molt b.

Escull entre llegir una novella un llibre de contes.

Nom: Data:



QU

AC

111

1 Busca en aquesta sopa de lletres aquestes paraules. Totes porten h:

2 Inventat una oraci amb cada paraula de lactivitat 1:

Nom: Data:



H A B I T A C I O R

I B X I T S M O V X

V R P T O T H O M S

E E M N H Y T E S A

R H V E H I C L E X

N O U R R X C V B M

P E T T I R M P U O

A L E S H H R E S I

Q W E R S T A U I O

A D A I R O T S I H

habitaci, hivern, ahir, herba, aleshores, vehicle, histria, tothom

QU

AC

115

1 En aquest dibuix surten deu paraules que porten la lletra h. Troba-les i escriu-les ms avall:

Nom: Data:



harmnica

QU

AC

119

1 Fixat en aquestes oracions, perqu cada una cont una paraula que sha escrit amb lordre de leslletres canviat. Troba-les i escriu-les correctament.

Aquell jamdomor tenia molta cura dels convidats.

Lanimal de zoolgic que agrada ms a en Josep s la fagira.

En Pere s viu grcies a la intervenci del gemet durgncies.

Aquella casa era molt bonica, per el dorjamen era una mica petit.

A lestiu, quan la calor ofega de valent, refresca molt menjar-se un taleg.

En Miquel em va presentar la seva magrena petita.

A aquella senyora li feien molt mal els llogens.

Nom: Data:



QU

AC

Nom: Data:

120

2 Classifica les paraules segents en el requadre que els correspongui, segons com es representi elso de la j de jaqueta.


4 Omple els buits amb g o j:

En Gabriel ha comprat una mquina re istradora per a la botiga.

No vull ugar a aquest oc. Mestimo ms participar en la imcana.

Ha fet tant de fred, que shan elat els eranis.

Setze ut es dun ut at men en fet e dun pen at.

He baixat al garat e a treuren el cotxe.

Hem viat at fins a irona per veure loncle ervasi.


jersei, girafa, Jess, pijama, esponja, dijous, ginesta, jugador, joc, rajola, jutges, pgina,

mitj, gerani, Jerusalem, injecci, granger, taronja, formatge, gelat

davant de a davant de e davant de i davant de o davant de u

Escrivim davant de a, o, u. Exemple: .

Escrivim davant de e, i. Exemple: .

En sn excepcions: , ...

sescriu g

sescriu j

1 Les paraules segents contenen el so de la j de jaqueta. Classifica-les en la graella:


QU

AC

Nom: Data:


124


genoll, pijama, garatge, Jess, joguina, jaqueta, jugar, imaginar, gens, gira-sol,

girafa, gegants, pagesa, menjo, gelat, netejar, imaginar, salvatgina, Jeroni, jersei, judici

Davant de a, o, u, escrivim .

Davant de e, i, escrivim , excepte en .


sescriu g

sescriu j

1 Escriu un derivat de cadascuna de les paraules segents. Observan lexemple:

Exemple: joc jugador

barreja

just

germ

gel

genoll

menjar

2 Fes com lexemple i busca parelles de paraules que tinguin la sllaba central idntica:

Exemple: men

pet ja da

dor

QU

AC

Nom: Data:


128


ja

jo ju

ge gi

QU

AC

134

1 Classifica les paraules segents segons la grafia que portin, que correspon al so de la c de casa:

2 Quan el so de la c de casa va davant de la u pot ser que dubtem si escriure c o q. Aleshores po-dem recrrer a la famlia de paraules corresponent per saber quina s la grafia correcta. Completaels buits daquestes paraules amb c o q:

uadre uartilla ua uinera

uadra uiro ueta uixa

3 Qu hem de fer si volem indicar que la u dels grups que i qui sona?

4 Llegeix aquestes paraules i veurs que a algunes els falta una marca perqu sonin correctament.Corregeix les paraules que no estiguin ben escrites:

barques questi

butxaques consequncia

aqueducte roques

Nom: Data:



color, queixalada, coix, mosquit, esquerra, branca, canya, esquena, esquitxar, escudella

c qu

QU

AC

135

5 Omple els buits amb c, q, qu o q:

No tes au gens a esta a titud.

Les va es de a lArnau es passegen tran illes per la cleda.

Els on ursants han de realitzar unes uantes tas es ben ompli ades.

A van onstruir la fer ms important de la omar a.

He dibuixat un uadrat en el uadern i he respost el estionari.

A mi magraden les a tituds e unimes.

Em va preguntar uant valia el ilo de tom ets.

6 Classifica les paraules de lactivitat anterior:

Nom: Data:


c q qu q

QU

AC

139

1 El so de la c de casa pot tenir ms duna grafia que el representi. Segons les vocals que lacom-panyin, escriurem c o qu. Consulta el llibre per completar la norma:

2 Escriu vuit paraules que tinguin aquest so. Quatre shan descriure amb c i quatre amb qu.

c q

3 Inventat una oraci amb una paraula amb c i una altra amb qu de lactivitat anterior:

Nom: Data:



Quan trobem el so de la c de casa, escrivim c davant de . Exemples: .

Quan trobem el so de la c de casa, escrivim qu davant de . Exemples: .

QU

AC

143

1 Prepara un dictat de paraules. Hi ha dhaver vint paraules que continguin les grafies que corres-ponen al so de la c de casa, amb totes les possibilitats que es presenten en aquesta unitat.

2 Escriu sense mirar les normes sobre el so de la c de casa que has estudiat en aquesta unitat. Sino ten recordes, consulta el llibre.

3 Completa els espais buits amb la grafia adient (recorda que es tracta del so de la c de casa):

aix me nic cro eta

cr ol iosc asar

uadrat ampi es ena

uina fo a tom et

uadre esti fre entar

Nom: Data:



QU

AC

149

1 En aquesta sopa de lletres hi trobars deu paraules que tenen el so de la x de xocolata.

2 Classifica les paraules que has trobat en el quadre segent:

3 A continuaci et presentem dos embarbussaments. Prova de dir-los tan rpid com puguis:

Nom: Data:



X I S C L A R E C P

E O D A A H O I A U

M B N L I B X T I R

E P H A Q A L P X W

N A X I T N B M A I

E T I X O R I O R

I E H P R A R N M E

A X T X U M E T O F

T I S E N I X V E O

Q A O A D I B U I X

sescriu amb x sescriu amb ix

En Pinxo va dir a en Panxo: Vols que et punxi amb un punx?.I en Panxo va dir a en Pinxo: Punxam, per a la panxa no.

Un pinxo pinxet punxava la panxa dun panxut;el panxut va dir al pinxo pinxet:Pinxo pinxet, no punxis, brut.

QU

AC

154

1 Totes aquestes paraules tenen el so de la x de xocolata. Classifica-les en els quadres de sota:

2 Completa:

Nom: Data:



sescriu amb x sescriu amb ix

xiulet, marxar, caixa, calaix, xorio, xofer, aixecar, xarxa, planxa, teixit, ximple,

xauxa, xutar, aixeta, dibuix, xarop, punx, peix, llangardaix, xai

Escrivim x a principi de .Exemples: .

Escrivim x desprs duna consonant i desprs de .Exemples: .

Escrivim ix desprs de i al final deExemples: .

QU

AC

158

1 Totes aquestes paraules tenen el so de la x de xocolata. Completa els buits amb x o ix:

ampany cu a ren er

ins ancleta iprer

emeneia co plan a

icot a engan ats

re a cala pun ar

orio arop imple


Nom: Data:



Escrivim x a principi de .Exemples: .

Escrivim x desprs duna consonant i desprs de .Exemples: .

Escrivim ix desprs de i al final de .Exemples: .

QU

AC

163

1 Classifica les paraules segents segons la grafia amb qu representen el so de la g de gat:

2 Tha quedat algun espai buit en lactivitat anterior? Per qu?

3 En quins casos escrivim g i en quins casos gu per representar el so de la g de gat?

4 A algunes daquestes paraules els manca una marca per poder-les llegir correctament. Indica quels falta i corregeix les paraules que calgui:

Nom: Data:



regular, jugueu, lloguer, guila, gos, gandul, botiguer, aigua, piga, guiar, got

aiguera, piragua, pigues, llengues, linguista, egues, presseguer, guitarra

sescriu g

sescriu gu


QU

AC

170

1 Quan trobem el so de la g de gat, no sempre lescrivim de la mateixa manera. Completa la reglasegent sobre el so de la g de gat:

2 Completa amb g o gu els buits de les paraules segents (recorda que representen el so de la gde gat):

3 Fes el plural de les paraules segents:

mniga: eruga:

poruga: botiga:

plaga: bodega:

4 Escriu el singular de les paraules segents:

algues: ortigues:

pigues: formigues:

amigues: figues:

Nom: Data:



Escrivim g davant de les vocals .Exemple:

Escrivim gu davant de a les vocals .Exemple:

jo ina,

llo er

se on,

car ol,

en anxa

ix,

ila,

se ida,

llar es,

aratge

QU

AC

174

1 Busca deu paraules que tinguin el so de la g de gat. Desprs classifica-les en el quadre de sota.Abans de classificar-les, per, sabries dir quines caselles quedaran buides. Per qu?

Nom: Data:



sescriu g

sescriu j


1 Fes totes les paraules que puguis combinant les sllabes daquest requadre. Pots repetir una sllabatantes vegades com vulguis. Procura fer paraules que tinguin un nombre de sllabes diferent.

2 Classifica les paraules que has trobat en lactivitat anterior en la graella segent:

3 Fes memria i completa:

Una sllaba s

Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en:

: tenen una sllaba.

: tenen ms duna sllaba.

bisllabes:

trisllabes:

tetrasllabes:

Nom: Data:


QU

AC


5

mos

ca

ve

pe

po

coso

sadi

pa

piven

ta

ba tuda

na

gama

tallo

ralo

la

monosllabes polisllabes

got

gat

te

1 sllaba 2 sllabes 3 sllabes ms de 3 sllabes

mos-ca

4 A totes les paraules que segueixen els ha caigut laccent. Posal a cadascuna, segons calgui:

maquina util cami cafe clixe

vuite cantare tambe tecnic aixo

camio arros Alicia proxim frances

capita helicopter neixer rapida bustia

5 Ara classifica les paraules de lactivitat anterior en el quadre segent:

6 Posa accent a les paraules segents, si cal:

sac historia gripau cultural

peo llapis llenol albades

pau xiscle musica boti

alzina anima harmonios cantir

necesser domino Llatzer pesol

melons sindria cogombre matematiques

7 Ara accentua aquestes paraules, segons el so de la vocal tnica:

melo calabos victoria medic

curios sere bolit tambe

ximpanze dese petal creixer

illogic pure intrepid tragic

Nom: Data:

QU

AC


6

paraules agudes paraules planes paraules esdrixoles

amb accent sense accent amb accent sense accent amb accent sense accent

1 sllaba

1 Separa en sllabes les paraules segents i classifica-les segons la graella de ms avall:

supermercat airejar

oli furgoneta

aspiradora cadira

pltan ull

endevinalla dof

pa autobs

globus taxi

armari avs

nou escol

matoll xocolateria

gripau grup

Nom: Data:


QU

AC


9

monosllabes bisllabes trisllabes polisllabes

Nom: Data:


QU

AC


12

1 Llegeix amb atenci aquests poemes:

2 Subratlla la vocal tnica de cada paraula dels poemes anteriors. Desprs completan la graella:

La Margarida

Sc petita i sc gentil:sempre arribo al mes dabril.Pels pradells em trobaran,tot just trec el cap brillant.Mhe posat, noms per joc,un capell que s blanc i groc.

Missenyora: quan passeu,mireu b dessota el peu,que no hi hagi, tot dolor,el meu tendre caparr,perqu sempre vaig dient:ja han fugit el fred i el vent

MARI MANENT

Diumenge

Qui no tinga en la finestrados testos de flors germans,un ocell dins una gbia,i un cor ben enamorat,no sap el que s benauranani podr saber-ho mai.I a fe us dic que es bella cosael diumenge al desvetllar-se,veure en les flors de la rosada,sentir locell refilari, per gaudir-lo amb lestimada,un jorn de festa al davant:amb lestimada que us esperaabocada al finestralamb el vestit dels diumengesque s aquell de colors clars.

JOAN MARAGALL (adaptat)

agudes planes esdrixoles

3 Pensa i completa aquesta graella:

4 Llegeix de nou la lectura i classifica les paraules amb accent segons aquesta graella:

Nom: Data:

QU

AC


13


noms danimal

noms dobjecte

noms de menjar

noms de poblaci


pas moltssim tpica

1 En els refranys segents no hi ha cap paraula accentuada. Posa-hi els accents que calgui i classifi-cals segons si sn diacrtics o no.

Secret de dos, es perillos; secret de tres, no val res. Preso i llit son prova damic.

Aigua de gener, omple botes i graner. Al que es passat, loblit.

Deu dona garrofes a qui no les pot rosegar. Qui llengua te a Roma va.

Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred. Menys parlar i mes actuar.

Qui es menja la carn que rosegui els ossos. Cada casa es un mon.

En una discussio, qui calla primer es de bona familia. Pages lluner omple poc el graner.

Mata el porc pel gener, si vols que es conservi be. Vols coneixer el gener? Mira lametller.

2 A cada una de les frases segents hi ha una paraula que ha de portar diresi. Collocal on calgui:

El gat t una oida molt fina.

Aquella noia portava un paraigues molt estrafolari.

El paisos del nord dEuropa sn els que tenen un nivell de vida millor.

La nostra veina juga a cartes amb el meu cos.

Al zoo de Barcelona es va trobar un pingui a la gbia dels elefants.

Nom: Data:


QU

AC


17

accent segons les regles accent diacrtic

3 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules amb diftong. Troba-les, escriu-les a sota i separa-lesen sllabes.

4 Fes una frase amb cadascuna de les paraules anteriors.

Nom: Data:

QU

AC


18

R E I N A T P

T V A E C A E

P U G R T U U

U I F U I R M

O T R O I O P

R P E R U A B

B O I U A D O

S I M P L A T

L L A U N A N

L L E N G U A

QU

AC

U N I TAT 2

22

1 Completa:

ms-mes

El doctubre s quan bolets vaig trobar.

t-te

, agafa els diners i paga el que he pres.

sn-son

uns avorrits, tot el dia tenen .

nt-net

El meu s el que va ms .

dna-dona

el formatge a la meva .

s-os

L es va menjar tot el dinar menys l del conill.

2 Subratlla les paraules que tenen diftong i encerclal:

Nom: Data:


R F I T X A 5

dijous noia via suau dieta vena tia

cincia beina canoa quatre trencanous guiser lle

histria guant bou riure mensual boira diari

poema rebaixa avi bonsai suar mai cuina

camioner curis viol eixugar oce guitarra persiana

QU

AC


25

1 Marca els diftongs que hi ha en aquest proverbis i refranys:

2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules que han de dur diresi. Busca-les i escriu-les:

Nom: Data:


P I N G U I R T S O

A P R A U L X E M I

S C E W H I U V V T

Q R A I M G A S E S

U P J B N N L I I E

E Q D E I T S N N U

S R L O Z B G K A Q

T L R R A P J H Q L

A E T R A I D O R B

H G J L A S I U L L

Tot esperant que les gallinescaiguessin del pal,la guineu es va morir de fam.

El llop semprecaa llunydel seu cau.

A la taula den Bernat,qui no hi s, no hi s comptat.

De diners i de bondat,la meitat de la meitat.

A lhivern boirina, i neu per vena.

Quan tothom lloavala cua del pa,els ocells van cridar :mireu-li les potesi escolteu-li la veu.

Qui mha lloatms que no calia,o mha enganyato enganyar-me volia.

Panxa plena fa bullcia,panxa buida fa malcia.

Moltes candelesfan un ciri pasqual.

QU

AC

U N I TAT 3

30

1 Recorda la definici de paraules homfones i torna-la a escriure:

2 Completa les oracions amb la paraula homfona que correspongui.

Ens ho passem b durant les vacances!

pentinar com un pallasso.

Aquesta taca es pot treure sab.

temps sense veurens!

ho penso mesgarrifo.

Espero que no plogui com ahir.

Guarda els bombons en el .

L va ser alliberat per la policia grcies a la collaboraci ciutadana.

Avui hem jugat a amb unes peces de fusta noves.

L daquesta setmana ha estat de 128 persones. La setmana que ve es preveu

hostatjar-ne 50 ms.

Dem anir al dentista perqu em faci una neteja .

El ha fet un avanament molt emocionant durant la cursa.

3 Les parelles de paraules que tens a continuaci sn homfones. Escriu una frase amb cadascuna.Si et cal, consulta un diccionari.

acte:

acta:

buit:

vuit:

maa:

massa:

Nom: Data:


C F I T X A 2

amb/em, tan/tant, quan/quant, bocal/bucal, blid/ blit, hostatge/ostatge

QU

AC

U N I TAT 3

34

1 Quina daquestes propostes defineix les paraules homfones:

Sn grups de paraules que sescriuen i es pronuncien igual i que volen dir el mateix.

Sn paraules que no sescriuen igual, per que tenen el mateix significat.

Sn dues o ms paraules que sonen igual, per que sescriuen diferents i tamb tenen signifi-cats diferents.

2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules homfones. Troba-les i utilitza-les per completar les fra-ses de sota.

Tota la sha aixecat per aplaudir els cuiners del restaurant.

Al meu germ li agrada molt .

He les pellcules que em ve de gust anar a veure.

Passam la perqu he descudellar el brou.

Si vols trobar peix fresc, has danar al a primera hora.

He fet una al llibre que em vas regalar i sembla molt interessant.

Han caigut algunes teules de la de la masia on estiuegem.

Els gossos de sn molt veloos.

La meva mare ha fet una de pasta.

El pastor va el ramat fins a la muntanya.

Nom: Data:


R F I T X A 6

T A U L A D A G T C

E M A N A R D M I A

U E M E R C A T D S

L N T L C R L A R S

A A U E C S L Z G A

D R C A B L O A L L

A M T I U N C A A

QU

AC


37

1 Identifica les parelles de paraules que hi ha en les oracions segents, encercla-les i digues quinessn homfones i quines no. Raona-ho.

El cami que transportava bales de palla sha aturat davant els nens que jugaven a bales.

El vel de la nvia era tan llarg com el bel de lovella que hem sentit tot el mat!

Mentre seia al banc del parc, he vist com atracaven el banc.

l cal s el nom de la llengua dels gitanos, per el que jo tinc ara s molta calor.

He deixat les claus del cotxe vora els claus i el martell que mhe demportar aquesta tarda.

El meu ve s molt sensat perqu est censat all on viu.

2 Pensa quina paraula pot ser lhomfona de cadascuna daquestes i fes una frase amb cadascuna:

ex. sent (verb sentir) / cent (numeral)

La Llcia diu que no hi sent gaire b.

La impressora mha costat cent euros.

celler /

bosc /

escol /

Nom: Data:


Sn homfones:

QU

AC

U N I TAT 4

41

C F I T X A 2

1 Classifica les paraules segents segons el so de lessa. Desprs completa les normes de sota.

2 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el sodessa sorda:

nece ari na i di abte ro a uro

bre ol en enyar pr ec pi arra egell

ca ador in ecte opa ta a etanta

ntims ma a enyal iutat pla a

3 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el sodessa sonora:

al ina bru a sen ill ero page a

cator e ro er ebra co ina on e

ga os vi ita tret e sorpre a col e

bri a ro ada cami a sal e cau a

Nom: Data:


msica, consell, onze, ocell, zebra, classe, resum, calat, visita, anglesa, missi, feli, cella, cassola, grisa, dola, bra, insecte, can, salobre, colze, estruos

tenen so dessa sorda tenen so dessa sonora

Per escriure el so de la essa sorda fem servir les grafies:

Per escriure el so de la essa sonora fem servir les grafies:

QU

AC


44

1 Classifica les paraules segents segons que tinguin el so dessa sorda o dessa sonora:

2 A partir dels exemples anteriors, completa quan has dutilitzar cada grafia:

Nom: Data:


quinze, savi, casa, sabata, pinzell, cervesa, cirera, sal, cos, bicicleta, museu, calze,televisor, cosa, plaa, tros, cal, consell, crvol, zona, enzim, msica, llenol, classe

tenen so dessa sorda tenen so dessa sonora

a Quan trobem la essa sorda a comenament de paraula, utilitzem les grafies i .Exemples:

b Quan trobem la essa sorda entre vocals, utilitzem la grafia . Exemple: .Tamb podem trobar la . Exemples:

c Quan trobem la essa sorda entre consonant i vocal, utilitzem les grafies , i . Exemples:

d Quan trobem la essa sorda a final de paraula, o de sllaba seguida de consonant, utilitzemles grafies i . Exemples:

a Quan trobem la essa sonora a comenament de paraula, utilitzem la grafia . Exemples:

b Quan trobem la essa sonora entre vocals, utilitzem la grafia . Exemples:

c Quan trobem la essa sonora entre consonant i vocal, utilitzem la grafia . Exemples:

s sorda

s sonora

QU

AC


47

1 Escriu el nom de les paraules definides al costat de la seva definici i, desprs, busca-les en la sopade lletres de sota. Tingues en compte que totes les paraules contenen el so dessa sorda o sonora.

Substncia que es fa servir per eliminar lolor de suor:

Local on es reuneix la gent per fer activitats culturals o de diversi:

Aparell per reproduir les cintes enregistrades. Magnetfon:

Conjunt de branquetes, fulles seques, etc., que hi ha als boscos i jardins:

Planta que fa ram:

Llegum de forma arrodonida i color carbassa clar:

Botigues:

Fi, de tacte no gens aspre:

Fer una lnia damunt una superfcie:

Conjunt de pedretes minscules que es desprenen de les roques i que se sol trobar a les platges:

Mamfer semblant a un cavall que t el pl clar i ratlles fosques:

Lloc on hi ha molts animals diferents, sovint provinents de llocs extics, reunits perqu la gent

pugui veure com sn:

Arbre el fruit del qual s la gla:

Fenmen en qu un astre tapa tot o una part dun altre astre:

Acte dagafar velocitat per saltar un obstacle:

Nom: Data:


E M B R A N Z I D A

G O R G I C U A U S

L O O N I S A C O O

O Z S D T R A A R

C A S S E T R U S R

I M A J Z E B R A A

R C N A M P F H N Y

D E S O D O R A N T

Z P C E C L I P S I

T A L Z I N A X E D

1 Les sllabes daquestes paraules shan barrejat. Ordena-les i escriu-ne les paraules en els espaisdel costat:

ra gi fa ja ron ta

pet da ja no ta gi

tat jes ma ni g a ber al

gi fu da llot re ge

2 Completa aquesta graella amb lajut de les definicions que tens ms avall.

a De poca edat.b Fer que una cosa comenci a funcionar.c Que s afectat a jugar, a fer entremaliadures.d Cincia que t per estudi la Terra.e Qualitat dgil.f Part del cos de les plantes superiors que duu fulles.g Bosc molt dens amb molts arbres, tpic dels pasos tropicals.

3 Completa aquestes paraules amb les grafies g, j, tg o tj:

avelina eure ornaler udici pi ama

rgola pa e ar ent ener mar inal

fo a mar e mon eta rega e feine ar

pe ada ard se e gara e fe e

inesta egant imns emec iron

oaquim ueu espa erarquia lle enda

ulivert farin itis elat le tim u essa

Nom: Data:


QU

AC


51

a

b

c d

ef

g

1 Destria, dentre les paraules del requadre, aquelles que tenen el so de gel o de platja i colloca-lesen la graella de sota:

2 Ara copia les paraules de la graella en el requadre segent i completa el text de sota:

Nom: Data:


QU

AC


54

projector, gat, joguina, imatge, girafa, guitarra, aritja, Jess, jugador, jersei, metge, guepard, justcia, viatge, geni, setze, gitano, salsitxa, natja, jard, gegant, geografia, joc, gimns,

politja, jerarquia, girar, jaguar, japons, jota, patge, lletjor, coratge, jeroglfic, joia, gos, llotja,jove, fitxa, jubilar, judo, calitja, galeta, equipatge, guineu, gust, guerra, sutge, jungla

sona com gel sona com platja

Sescriuen amb g o tg

Sescriuen amb j o tj

a e i o u

Davant les vocals a, o, u escrivim les grafies: i .

Davant les vocals e, i escrivim les grafies: i .

3 Subratlla totes les paraules daquest text que contenen el so de gel i de platja i, desprs, fes unafrase amb cadascuna.

Nom: Data:

QU

AC


55

El pare exclama amb veu ronca que li puja del fons ms pregon de lestmac:

Llesta?

S... No!! brama tot duna la mare i remena la bossa de m. La targeta de metro! I arrenca a crrer cap a lhabitaci mentre se la sent rabida:

s clar, com que sempre me nhe docupar jo, de tot!

El pare es mossega la llengua per no dir una bestiesa i torna a mirar el rellotge, lagulla ms petitadel qual campa frentica devorant segons. Es passa la m pels cabells i la tremolor del llavi inferiorse li trasllada a una parpella.

Vols afanyar-te dona de Du, que el metge tancar la consulta!!

Corrents la mare remena calaixos, escorcolla butxaques, regira larmari... sense cap resultat enco-ratjador. Aleshores enceta unes severes investigacions fins que, dins el joiell de la bijuteria i entreuns nmeros de cecs endarrerits, descobreix la targeta de metro. Pensant Tests fent gran, Joana.Ja no et recordes don guardes les coses, torna al rebedor, aquest cop al galop.

J. DE DU PRATS, Anorak (text adaptat)

QU

AC

U N I TAT 5

58

1 En la sopa de lletres segent hi ha 10 paraules que tenen el so de gel. Troba-les.

2 Subratlla les paraules daquest text que contenen el so de gel.

3 Troba les paraules definides:

Medicament que es fa entrar dins del cos per mitj duna agulla.

Que viu en llibertat, a la natura, sense domesticar.

Bosc de faigs.

Estar estirar sobre el terra, en un llit, etc.

Nom: Data:


A F I T X A 8

A T O G I T A N O A

J U B I L A R L A L

E I J E R S E I O Z

V B E V H G G I U G

N S C R S A L P Z I

E Q T T M U P G E P

E U E G J U G A D A

Mhe fet vegetari per motius poltics! afirma amb contundncia lAnorak. A les granges de galli-nes noms falta el cartell de Pondre ous fa lliure Per no parlar del dopatge que pateixen lesbsties de matana, pitjor que el dels futbolistes I les condicions en qu viuen? tota la seva exis-tncia amuntegats com la gent en un vag de metro en hora punta

Prou de romanos! A veure, qu menjars a partir dara?Desprs de repartir el dinar, la mare pregunta qu els sembla.Es creuen mirades furtives. CD Rom, en un genu acte de supervivncia, pren la iniciativa.Est molt bo per he reflexionat els arguments dAnorak i crec que t raCom? xiscla la mare.La dona, desconcertadssima, es mira el seu marit que t el cap baix i juga amb els peus de porc.

Lhome la mira de cua dull, agafa empenta i engega:Em sap greu, per crec que els nois tenen raLa mare, ofesa, talla un boc de peu gelatins i se lencabeix a la boca. Una minscula llgrima li

cau galta avall quan dun cop sec engoleix la manduca.J. DE DU PRATS, Anorak (text adaptat)

1 Escriu dues paraules per a cada un dels diferents sons que representa la grafia x.

2 Subratlla les paraules del text que continguin el so de xeix:

3 Acaba el conte a la teva manera, per has dutilitzar algunes paraules amb el so de ics o igz.

Nom: Data:


QU

AC


63

Durant una visita a un poblet molt pobre de Mxic, em vaig aturar en una botiga de rampoines i vaigagafar un diari vell i polss que havia pertangut a una noia anomenada Maria i que havia viscut perall a prop amb la seva mare. Suposo que no li far res si comparteixo la seva histria amb vosaltres.

El pare de la Maria va morir quan ella era petita i, per aix, la seva mare va haver de treballar dura-ment fent de terrissaire. Quan lvia paterna va ser massa gran i delicada per cuidar-se tota sola, vahaver danar a viure amb la Maria i la seva mare.

Quan a lvia Rosa li va caure un bol a terra, la mare de la Maria es va enfadar :

Ets massa maldestra per menjar amb la millor vaixella que tinc.T, menja amb aquest senzill bolde fang.

Lendem al vespre, a lhora de sopar, lvia Rosa va vessar el caf a la catifa, aleshores la mare vaperdre els estreps, i li va preparar una taula al porxo.

La Maria va anar a veure lvia per tranquillitzar-la.

Em sap molt de greu com et tracta la mare. Deus estar dolguda. Per s com ajudar-te: dem al vespre, a lhora de sopar, vull que tornis a fer caure el bol una altra vegada.

No tentenc va xiuxiuejar lvia Rosa. Si deixo caure el bol, la teva mare senutjar i mescridassar.

Encara que senutgi, no pateixis va dir la Maria.Tot anir b, ja ho veurs.

BRUCE LANSKY, El bol de lvia Rosa dins Noies en acci (text adaptat)

1 Emplena aquesta graella a partir de les paraules de la lectura La bici nova.

2 Ara escriu algunes paraules que continguin el so de ics (gz) com examen.

3 A partir del que has vist, completa:

Nom: Data:


QU

AC


67

so xeix (com panxa) so ics (com taxi)

a El so de xeix sescriu darrere de i en els altrescasos. Exemples: .

b El so dics (ks) sescriu sempre . Exemples: .c El so dics (gz) sescriu sempre . Exemples: .

1 Quants sons diferents representen les grafies x, ix? Posa exemples per a cada cas, que no siguinels del llibre.

2 Completa les paraules segents amb una x o ix. Desprs indica quin so representen en cada cas.

atonada cru iments antor a an ova

m im e agerat te e aminar

fa a sa ofon de ar sinta i

en ampar l ic gal ia ar iduc

3 Escriu un text breu on hi hagi el mxim possible de paraules amb les grafies x i el dgraf ix.

Nom: Data:


QU

AC


71

QU

AC

U N I TAT 7

74

1 Subratlla les lletres mudes que trobis en el fragment segent:

2 En aquestes oracions la grafia r muda no hi s. Posa-la on calgui:

Quan anava a cal forne a busca pa, mha caigut el claue al terra.

El menjado de la casa nova t molta claro, per en el rebedor fa fosco.

No puc sabe com podia porta aquell abre tan pesat pel cam tan estret del bosc.

3 Torna a escriure aquest text per escriu-hi la grafia h quan calgui:

4 A part de les lletres h i r, quines altres lletres poden ser mudes? Posa dos exemples de cada.

Nom: Data:


C F I T X A 2

Aquesta histria que ara comeno s, segurament, lesdeveniment ms extraordinari que he viscuten tota la meva vida i s el fet que va significar, per a la meva famlia i per a mi, un canvi ms gran.Per aix us el vull explicar, perqu en quedi memria, perqu hi ha coses que la gratitud i la fasci-naci no han de voler oblidar mai.

M. NGELS GARDELLA, La pell del lle

Abitants dun planeta desconegut an arribat a la Terra a bord de la seva nau espacial. O an explicata les notcies.A estat en un poblet de Galcia.Totom est una mica espantat, san vist uns llums moltbrillants als afores del poble. San sentit uns sorolls eixordadors i els omes i dones an sortit de lesseves cases a corre cuita.An agut de portar una persona a lospital amb el primer veicle que an tro-bat. Avui ja i a anat una bona representaci de personal cientfic i membres del govern. Alg a ditque air ja va veure alguna cosa estranya.

QU

AC

U N I TAT 7

78

1 Subratlla les lletres mudes de les paraules segents:

habitaci hora sabater home camp

comprar vehicle volant vehicle quant

pensant arbre accent hbil tant

calor hi ha llamp habitar amb

obrer hi havia tomb salt clauer

penjador cantar higiene volt client

2 Corregeix les lletres mudes que facin falta i escriu les paraules corregides en la graella de ms avall.

h igiene, veicle, ome, air, ora, erba, abilitat, ospital, i avia, otel.

r tambo, segu, retolado, penjado, abre, apendre, compendre, forne, claro.

t al, malal, asfal, mol, sal (saltar), vol (voltar), tan (quantitat), quan (quantitat).

p/b llam, cam, tom, am, trem, escam, estram.

3 Escriu en els espais buits les lletres mudes que convingui:

Estava malal i no volia p endre el medicamen .

Va vole ana a fe un tom pel cam am el tracto , per el seien era tan baix

que no arribava al volan .

Va deixa les sabates al sabate .

Tota la gen que vulgui visita lajuntamen haur de passa pel pon .

A i vam talla l erba duran una ora bona.

i avia uns retolado s que feien olo de fruita.

Nom: Data:


R F I T X A 6

h r t p/b

QU

AC


81

1 Quines lletres poden ser mudes? Posa exemples de cada cas.

2 Com podem saber si hem descriure una lletra muda? Explica-ho amb exemples.

3 Subratlla totes les lletres mudes daquestes oracions:

Aquest mat hem passat molta calor i, per aquest motiu, ens hem assegut tranquillament a fer unaorxata a la terrassa dun bar.

No s quant em va costar aquest retolador, per justament avui se mha acabat el que em vas

regalar. Sort que tenia aquest!

Sha posat malalt i li han prohibit de prendre caf.

4 Corregeix aquestes oracions, hi falten totes les lletres mudes:

Volia ana a lagrupamen, per feia tanta calo a livernacle que es va mareja tan que no va podesorti de casa.

Ai van di que amb la mor del Rober, aquet poble de la vall quedar desabitat, s a dir, no i viur ning.

La millo ora per talla lerba s quan fosqueja, perqu no fa sol ni tanta calo.

Nom: Data:


QU

AC

U N I TAT 8

86

1 Emplena els espais buits amb el grup de grafies corresponent en cada cas.

ca iar assu te co enciment ru

bo a e oltar co emorar i ent

i ens ca rebo ori a ulncia

e a aixada e udir su tus

2 Completa les paraules de sota amb els grups de grafies que et proposem. Fixat que totes portenela geminada (ll). Desprs, escriu-les al costat.

lecci

limitat

laborar

lusi

lustre

legi

nov

pup

gor

mortad

parc

Nom: Data:


C F I T X A 2

col

il

ella

illa

nv mp mb mm

QU

AC

U N I TAT 8

90

1 Classifica aquesta llista de paraules a la casella que correspongui:

2 Completa :

Davant de b i p sempre escrivim ; no hi ha cap excepci.

Davant de m escrivim , excepte en .

Davant de v escrivim , excepte en .

3 En aquest dibuix hi ha representats 8 elements el nom dels quals sescriu amb ll. Buscals i escriu-los en el rtol corresponent.

Nom: Data:


R F I T X A 6

canviar, ambulncia, commemorar, bomba, invent, rebombori, ambicis, envoltar, emmudir, company, immigrant, simpatia, investigar, Gemma,

enmig, benmereixena, tramvia, cogombre, circumvalaci

mb/mp nb/np mm nm mv nv

P

O

T C

S

C

A

A

QU

AC

U N I TAT 8

94

1 Busca en la sopa de lletres segent 10 paraules que portin ll:

2 Completa les paraules segents amb ll o l i, desprs, escriu una frase amb cadascuna. Si et cal,consulta el diccionari.

so icitar

a egre

so uci

c ula

p ida

e aborar

insta ar

mi i

mi igram

c ebre

Nom: Data:


A F I T X A 10

C O L L E C C I O X L Y N A S R

A I C N E G I L L E T N I Q E U

R T S P I Z X L L J M L R U E Q

P R L Y U C F U P P U T W A I I

B A N N F I Q M O M R T S R L A

V N P I U G M I L N M B I E L V

S Q G U W O C N B V R G S L E P

E U D S J L N A J P E J G L G R

W I N R R L L R S L Q U Y A A L

L L V A R I C E L L A B J C L G

V L B C D A T O Z C C Y O N Y R

A I R T M P C T C I N L B D S P

A T F R S T R C V G L I M U Q U

Q A N M L P U T B O V R B M L P

W T B N T R R P C L J C X Z C T

QU

AC

U N I TAT 9

98

1 Relaciona cada so amb la seva representaci grfica:

[] [ 3]

[] []

[1] [2]

[] [i]

[] [u]

2 Subratlla les vocals de les paraules segents i escriu la representaci del seu so, com en el model:

s a m a r r e t a e s t o i g b i c i c l e t a

c a l c u l a d o r a b o t i f a r r a p e r i l l

3 Completa la graella amb paraules que continguin la vocal especificada en cada cas. Escriu 5 exemples de cada.

Nom: Data:


C F I T X A 2

c a m i [2] [i] [o]

[] com cas [] com dent [11] com cel [] com bony [33] com col

[] com fil [] com ull [u] com carro, hum [22] com porta, cotxe

a

e

i

o

u

QU

AC

U N I TAT 9

102

1 Quins sons voclics hi ha en catal?

2 Quines grafies tenim en catal per representar els sons de les vocals?

3 Classifica les paraules segents segons el so de la vocal subratllada.

Nom: Data:


R F I T X A 6

pell, nas, ratol, escletxa, febre, tic, bicicleta, salm, cel, b, bo, bolgraf, escola, canvi, camp, marc, avi, jutge, bodeg, cabell, vidre, genoll, bossa, caixa, galop, cart, paper, psol, env, solar, humit, porxo

[a] [] [11] [e]

[i] [33] [o] [u]

QU

AC

U N I TAT 9

106

1 Subratlla totes les vocals del text i escriu a sota de cadascuna el smbol del so que representa. Si et cal, consulta el llibre.

2 Llegeix aquest text que el teu mestre o mestra et dictar. T molt en compte la grafia dels sons voc-lics.

Nom: Data:


A F I T X A 10

A q u e l l d i a n o s a b i e n o n a n a r i v a n d e c i d i r q u e h o f a r i e n a s o r t s.

S i s o r t i a c a r a, a n i r i e n a c a s a d e l T o n i, s i s o r t i a c r e u, a n i r i e n a l a

p l a a. E n P e r e e s p e r a v a q u e s o r t s c a r a: e l l v o l i a v e u r e u n j o c

d o r d i n a d o r q u e t e n i a e n T o n i i q u e l i a g r a d a v a m o l t.

Llex venia gaireb cada nit i ja des del vespre hi acudia gent fina i de fora del barri a causa de lapropaganda que en feia en alguns diaris i revistes. A ms, per als qui volien sopar sense afartar-seservem uns plats, que en diem lleugers i que preparava la Maria, que potser tenia tan o ms bonesmans per cuinar que la Francisqueta. Coincidia, tamb, que el barri estava de moda perqu shihavien obert fora teatres i cinemes, daquests de sala petita i pblic ents, i abans dentrar o en sor-tir de les sales anaven a menjar alguna cosa al bar Tomeu.

ORIOL VERGS, La gent del barri

QU

AC

U N I TAT 10

110

1 Escriu el plural daquestes paraules:

cambra persona amiga

drama raa titella

aleta ratlla neteja

caputxa roca corretja

dcima runa vaca

estaca salina truja

manta terra botiga

2 Escriu el singular de les paraules que segueixen:

gallines taques homes

dentistes imatges fetges

figues pares classes

garatges mares poetes

esponges llenges girafes

3 Classifica les paraules en singular de lactivitat 2:

Nom: Data:


C F I T X A 2

femenins acabats en -a masculins acabats en -e excepcions

QU

AC

U N I TAT 10

114

1 Digues si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F):

2 Completa les paraules de sota amb la grafia que representa la vocal neutra en cada cas. Si et cal,consulta les regles del llibre o un diccionari:

cas deut teatr lleur

metg cotx motxill ros

clnic closc finestr espin

viatg ven cont deur

american sostr batll frar

mar monarc pirmid teorem

fras dentist torr febr

cantav cantv u ball n ballav n

cantav n ball ball s ballv u

vin corr seur veur

obr ompl mour cour

3 Escriu dues paraules de la mateixa famlia que les proposades:

teula llet

taula mar

lla peix

Nom: Data:


R F I T X A 6

Per a la majoria de parlants de catal, la vocal neutra sempre s en sllaba tona.

Representem la vocal neutra amb la lletra o.

Representem la vocal neutra noms amb la lletra a.

Representem la vocal neutra noms amb la lletra e.

Representem la vocal neutra amb les lletres e i a.

V F

Tots els parlants de llengua catalana fan la vocal neutra en posici tnica.

QU

AC

U N I TAT 10

118

1 Resumeix i posa exemples de les regles per a ls de la vocal neutra que et presenta el llibre.

2 Completa els espais buits del text segent amb a o e:

3 Completa amb a o e les formes daquests verbs:

ballav corr crr r vin meng u

canviav n pentinv u obr menj menjari

mirari ompl mir meng n llegi s

4 Completa amb a o e les paraules segents i escriu una paraula de la mateixa famlia en qu siguitnica:

c nviar est lviar

p scador p dreta

eng biar tel fonar

arross gar c ballot

prest tgeria p reta

bibliot cari m tgessa

Nom: Data:


A F I T X A 10

Aix, doncs, no crec que stranyi a ning que corr gus a ens car les quatr andrmin s

que teni i que mapr sss dall ms a p ssar per la port .Tal com anav n les cos s,

s nse fein i amb les butxaqu s buid s, no era gaire probabl que pogus p gar ni

aquell setman , ni laltr , ni laltr ... I em vaig stimar ms no temptar el diabl .

JOLES SENELL, Lhabitant del no-res

QU

AC

U N I TAT 11

122

1 Completa amb o o u i escriu el plural de les paraules segents:

coc quiss

bomb quimon

pa po

pe porr

ferr o

caca gripa

2 Escriu la primera persona de lindicatiu dels verbs que tindiquem:

dormir: aixecar:

obrir: ventilar:

menjar: esmorzar:

pensar: xiular:

3 Completa les paraules segents amb o o u i digues de quina paraula provenen:

pil tar c rcadura

cot naire n vena

n clear at rar

4 Escriu un text breu en el qual surtin totes les paraules que hi ha a continuaci (pots variar el gnerei el nombre o utilitzar derivats). Procura memoritzar-les i no fer cap falta:

Nom: Data:


C F I T X A 2

avorrir-se, botifarra, Joan, bufetada, butxaca, muntanya, suportar, torr, sofrir, complir

QU

AC

U N I TAT 11

126

1 Emplena els buits de les paraules segents amb o o u:

peix s glob s subtt l end llar

calaix s parl s car m ssol

s rgir llal liva esbrin

disc s av rrit c nill dibuix s

tip s t rr f noll corre

ri s pa ns g vern cami ner

p sici desitj desc breix b txaca

f neds f mera b irina ll rer

lluit ll menera oss s bosc s

t rment lle ns r ny nada mas ver

2 Classifica les paraules de lactivitat anterior segons la regla ortogrfica que segueixen:

Nom: Data:


R F I T X A 6

plurals de paraulesque acaben en con-sonant i excepcions

final 1a persona present dindicatiu

primitiu derivat casos especials que cal recordar

QU

AC

U N I TAT 11

130

1 Fes el plural de:

bosc accs

text greix

peix terrs

2 Completa i fes el plural daquestes paraules. Alerta, sn excepcions.

ferr tor

caca burr

tip s cact s

ri glob s

3 Completa la primera persona de lindicatiu daquestes formes verbals:

menj unt rent instrueix

respir corr ball pint

llev accept cant dorm

4 Escriu una paraula derivada de cada paraula proposada:

forn brut

embs foc

poma fusta

5 Escriu una oraci amb cada parella de paraules que et donem. Procura memoritzar-les:

brixola/muntanya

botifarra/avorrir-se

Joan/butxaca

Nom: Data:


A F I T X A 10

QU

AC

U N I TAT 12

134

1 Corregeix les paraules conflictives que hi ha en les frases que segueixen. Consulta el llibre si etconv:

Per qu / perqu

Perque creus que mhauria dentrenar abans de dissabte? Per que penso que tanir millor

de cara al partit de la propera setmana.

Digam per que vols que et doni el llibre. Per qu ara em va b.

Alhora / a lhora

Quedarem alhora de sempre al mateix lloc.

Procureu entrar tots a lhora i aix seurem junts.

Aleshores / a les hores

Lautocar surt aleshores indicades.

I va ser a les hores que va entrar en Manel cridant.

Si no / sin

Sino vns avui almenys presentat dem.

No vaig agafar el jersei prim si n el gruixut.

2 Quines de les paraules conflictives de lactivitat 1 tenien errors ortogrfics?

3 Than funcionat els recursos per saber com shan descriure les paraules conflictives que has treba-llat en el llibre? Nhas pensat daltres? Si s que s, explicals als teus companys i companyes.

Nom: Data:


C F I T X A 2

QU

AC

U N I TAT 12

138

1 Copia els exemples del llibre que illustren cada parella de paraules conflictives i desprs inventatuna oraci per a cada paraula.

perqu / per qu

alhora / a lhora

aleshores / a les hores

sin / si no

2 A partir dels recursos que et donem al llibre per aprendre com shan descriure correctament algu-nes paraules, digues quines frases utilitzars com a estratgia per recordar-les.

Nom: Data:


R F I T X A 6

QU

AC

U N I TAT 12

142

1 Corregeix, si cal, les paraules conflictives daquestes frases.

Sino amb dius res ms pensar que no vols anar dexcursi. A les hores, ja quedarem quant et

vagi b

El tren surt aleshores en punt sin s que hi ha algun impediment com passa quant plou tan que

les vies es neguen.

No he menjat mai psols em pernil per qu quant la meva mare en fa, no sc mai a casa.

2 Escriu un text en el qual hi surtin totes les paraules del requadre. Procura escriure-les correctament.

Nom: Data:


A F I T X A 10

Amb / em, tan / tant, quan / quant, perqu / per qu, alhora / a lhora, aleshores / a les hores, sin / si no.

ortografiacata3rep-110918144337-phpapp01.pdf

Documents

Transcript of ortografiacata3rep-110918144337-phpapp01.pdf