Original Arxius 52-7c:Original Arxius 52continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/... ·...

AR

XIU

S52

CCultura Arxius

Editorial. El desplegament de la Llei 10/2001 d’arxius i documents,pàg. 1 / Qüestions de treball. El PlaBruniquer: plantejament d’un pla de preservació del patrimonidocumental, pàg. 3 / 5è Laboratorid’Arxius Municipals, pàg. 8 /Noticiari. pàg. 10 / Rerefons.Exposició «Pergamins Segellats de l’Arxiu Històric de Tarragona»,pàg. 36 / Memòries d’un arxivador de secà. pàg. 38 / Bibliografia. pàg. 39

Pri

mav

era

20

08

EditorialEl desplegament de laLlei 10/2001 d’arxius i documents

La Llei 10/2001 d’arxius i documents, apro-vada per unanimitat del Parlament deCatalunya, constitueix un referent norma-tiu que té el suport unànime del col·lectiuprofessional. Amb tot, i més enllà de les se-ves innegables potencialitats, calia fer rea-litat la reivindicació dels professionals delsector que n’urgien el seu desplegament.

A hores d’ara, el balanç d’aquest desple-gament ens mostra que som al final del que podríem denominar com d’execució de la normativa més estructural i que d’ara endavant caldrà planificar curosa-ment quines són les urgències més apres-sants del sector.A tall d’inventari, cal recordar que enguany

Original Arxius 52-7c:Original Arxius 52 15/5/08 8:44 Página 1

2

AR

XIU

S52 disposem d’una legislació bàsica constituï-

da pels decrets que creen el Consell Nacio-nal d’Arxius i el Decret 13 2008, de 22 de ge-ner, sobre accés, avaluació i tria de ladocumentació, i que s’està tramitant elRegistre d’Arxius. Paral·lelament, l’inici delCens d’Arxius de Catalunya a les comarquesdel Priorat i el Vallès Oriental –i la seva con-tinuïtat seqüencial a la resta de comarquescatalanes– posa les bases per cloure una pri-mera fase de formulació de les normes mésrellevants. En aquest sentit, cal remarcarl’interès del decret que reformula l’antigaComissió Nacional d’Avaluació i Tria, a laqual s’afegeix una funció de tanta trans-cendència democràtica com és el tema del’accés. La configuració d’aquesta doble fun-ció ha aconsellat dibuixar una estructurade treball més complexa, de manera que –al’igual que es féu amb el Consell Nacional–aquesta Comissió pugui desdoblar-se en unapermanent i un plenari, diferenciant clara-ment una primera fase de treball i elabora-ció de propostes, amb una segona de mésexecutiva. En aquests moments ens trobemimmersos en el procés de rebre les desig-nacions de membres que han de nomenarles institucions i entitats que en formenpart.

Cal assenyalar que ja hi ha una primera re-dacció del Reglament dels arxius comarcalsde Catalunya, elaborada per un grup de tre-ball d’arxivers de la xarxa, que en els pro-pers mesos caldrà consensuar amb elcol·lectiu professional. I també que moltaviat es procedirà a iniciar els treballs d’ac-tualització del Decret 76/1996 en la mesuraque cal afrontar l’il·lusionant projecte cor-poratiu de gestió documental arreu del’Administració de la Generalitat amb unsuport normatiu que aplegui els extraordi-naris canvis soferts pel sector i la societaten aquests darrers anys. Finalment, convéremarcar que tal com es va fer en l’aprova-ció de l’ordre que creava els grups de tre-ball, és en avançat estat de redacció una or-dre relativa a la classificació de la docu-mentació administrativa de la Generalitat il’Acord de Govern pel qual s’estableixen elsprincipis rectors i calendari del projecte cor-poratiu del sistema de gestió electrònica dela documentació de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya (SIGeDA).


3

AR

XIU

S52Qüestions de treball

El Pla Bruniquer: plantejament d’un pla de preservació del patrimoni documentalEnric Cobo Barri, cap del Servei deCoordinació General d’Arxius

BRUNI… QUÈ? Bruniquer és el nom, la de-nominació d’un ambiciós projecte de pre-servació del patrimoni documental deCatalunya liderat per la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental (SGAiGD). Elpla és denominat Bruniquer, en recordan-ça d’Esteve Gilabert Bruniquer (Granollers,1561 – Barcelona, 1641), notari públic i es-crivà de ració del Consell municipal deBarcelona, autor de les anomenades Rúbri-ques de Bruniquer i d’altres obres descripti-ves de l’Arxiu Municipal de Barcelona i so-bre la història de Barcelona.

El patrimoni documental de Catalunya haestat durant molts anys un focus innegabled’atenció per part d’investigadors, histo-riadors, polítics, etc. La realitat ens ha per-mès observar com aquesta demanda no escorresponia amb les garanties de preserva-ció de la documentació, ja que en molts ca-sos l’estat de conservació de la documen-tació no era l’òptim. Per tant, és unaobligació professional que els òrgans com-petents donin resposta a aquestes man-cances de conservació del nostre patrimo-ni documental. Aquesta resposta no pot sertestimonial i en aquest sentit des de laSubdirecció General d’Arxius i GestióDocumental s’està donant un important im-puls a la preservació del patrimoni docu-mental que es conserva en els arxius de laGeneralitat de Catalunya. En aquest contextneix, l’any 2006, el projecte “Esteve GilabertBruniquer 2006 (Pla Bruniquer)”.

Missió del Pla BruniquerAquest projecte, destinat exclusivament ala Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) i l’ArxiuNacional de Catalunya (ANC), donarà su-port a les tasques relacionades amb els fonsdocumentals que es conserven en els ar-xius, amb la missió de garantir la conser-vació del patrimoni documental. Més enllàde la missió de conservar el patrimoni, desde la Subdirecció General d’Arxius i GestióDocumental valorem la necessitat de pre-servar per difondre. Conservar els docu-ments en bon estat i establir polítiques dedigitalització ha de garantir no només lapreservació, sinó també que es faci una di-fusió que permeti mostrar aquest patrimo-ni a la ciutadania d’una forma presencialen els arxius o per mitjà del web.Aquesta missió no és altra que la d’ajudarels arxius comarcals i l’Arxiu Nacional deCatalunya en les tasques d’organització, pre-servació i conservació de la documentacióque es conserva en els arxius. Fins l’any2006 les actuacions de preservació del nos-tre patrimoni havien anat recollint actua-cions atomitzades geogràficament i senseun criteri de globalitat patrimonial; és a dir,no s’havia definit un pla concret sobre lapreservació del patrimoni, sinó que es feienactuacions sobre el patrimoni de forma in-dividual i sense la perspectiva d’una xarxapatrimonial amb una visió de globalitat i in-tegritat. A més, aquestes actuacions respo-nien majoritàriament a actuacions sobre elsgrans fons documentals, en molts casosconcentrats en pocs arxius i que tenien po-


4

AR

XIU

S52 ca incidència en el conjunt d’arxius de la

xarxa.

Abast del projecte

La proposta de l’SGA partia de les necessi-tats de tots els arxius de la xarxa i, en con-seqüència, el Pla Bruniquer ha de donar res-posta a tots aquests arxius. La visió delpatrimoni com un element global ha de per-metre desenvolupar projectes de digitalit-zació, per exemple, a l’Arxiu Comarcal delPallars Sobirà o a l’Arxiu Nacional de Cata-lunya, sense valorar exclusivament el vo-lum documental i el valor nacional dels fons.Aquest pla proposa actuar, òbviament, so-bre els fons més “importants”, però inter-venir i donar suport a actuacions sobre laresta de patrimoni d’àmbit local o comar-cal i que té una importància fonamental perla nostra història. En aquesta línia, les di-rectrius de la Subdirecció General d’Arxiusi Gestió Documental en el desenvolupamentdel Pla Bruniquer proposen actuacions in-tegrals i que incideixin sobre el conjunt delnostre patrimoni documental.

Per tal de preservar i conservar el patrimo-ni documental que es troba a la XAC i l’ANCés necessari aplicar-hi anualment algun ti-pus de tractament documental que n’asse-guri la seva conservació en el temps i en ga-ranteixi la seva perdurabilitat com apatrimoni documental de Catalunya. Enaquest sentit s’han impulsat nous procedi-ments administratius que permetran ac-tuar de forma més eficient sobre documentsque es conserven en els arxius i que es tro-ben en unes condicions de conservació moltprecàries, fet que aconsella fer-hi algun ti-pus d’actuació, ja sigui restaurar-los o digi-talitzar-los. En aquest sentit, el programaabasta actuacions molt àmplies relaciona-des amb la preservació de patrimoni en elsàmbits d’actuació següents:

1. Contractació dels treballs de digitalitzacióde fons documentals textuals.

Els concursos sobre els fons documentalstextuals es conformen de diversos lots, elsquals s’han agrupat tenint en compte tantla localització geogràfica dels documents,els diferents suports documentals i les es-pecificacions tècniques del procés de digi-talització. Aquestes agrupacions en lots faciliten la concurrència de diferents em-

preses i alhora donen l’oportunitat de pre-sentar-se a un o més lots, segons les carac-terístiques tècniques i de classificació decada empresa. A més, un dels requerimentsespecials que es proposa és l’execució del’actuació in situ quan les característiquesde conservació de la documentació que s’ha de tractar ho requereixin.

2. Contractació dels treballs de digitalitzaciód’imatges.

La contractació dels treballs de digitalitza-ció de les imatges s’ha fet de forma dife-renciada del concurs esmentat anterior-ment, perquè si la digitalització de fonsdocumentals textuals és ja prou complexa,quan es parla d’imatges aquesta digitalit-zació encara és més específica. Es tracta dedigitalitzar un tipus de document que estàen suports diferents i de mides variables(positius i negatius de diferents mides, su-ports d’acetat de cel·lulosa, plaques de vi-dre, etc.). El treball previ de manipulació delsuport és molt important, ja que és molt fà-cil malmetre’l o trencar-lo. En els casos méssensibles es requereix una actuació in situ.

3. Contractació dels treballs de restauració.

El fet d’agrupar els documents en lots pe-tits respon al tipus de feina artesana quecal fer en cadascun d’ells i segons els tipusd’empreses que ofereixen aquests serveis.En el primer cas, cal dir que la tasca de res-taurar un protocol notarial o un pergamí ésbastant manual, es fa full a full. Així, per ala restauració d’un protocol es triga una mit-jana d’uns 2 mesos, amb costos molt va-riables segons les patologies detectades i elvolum, però que oscil·len entre els 2.500 eu-ros i els 8.000 euros per volum. És urgent larestauració d’aquests documents, perquè amés d’estar malmesos, alguns contenenfongs i això és un perill per a la resta de do-cuments.

4. Contractació dels treballs de neteja i res-tauració d’imatges.

La tasca de neteja i restauració d’imatgesés de tots els concursos que s’estan trami-tant la tasca més específica i complexa iaquella de la qual el mercat disposa demenys empreses. Es tracta, per exemple, denegatius de fotografies en suport nitrat oacetat de cel·lulosa i les tasques de neteja


5

AR

XIU

S52i restauració s’han de fer manualment i em-

prant els productes de restauració adients.

Els diferents concursos o negociats són re-ferits al patrimoni documental, però les tas-ques que s’han de fer en cadascun d’aquestssón molt diferents atesa la seva especifici-tat i cal tenir en compte els serveis que po-den oferir les empreses de forma que lescontractacions per oferta pública no que-din desertes.

Qui es pot acollir al Pla? Beneficiaris

Qualsevol arxiu de la xarxa es pot acollir alPla i, indirectament, l’Arxiu Nacional deCatalunya també es beneficia d’actuacionsque s’hi emmarquen independentment,com els arxius comarcals, de les actuacionsque fa amb el seu propi pressupost. Noméscal que l’arxiu que opti al Pla faci arribar laproposta, a partir dels fons i els documentsconservats en l’arxiu. La proposta ha d’es-tar ben definida i justificada quant als do-cuments que podrien beneficiar-se’n, i had’explicar les motivacions que justifiquenla inversió, ja sigui per la importància delsdocuments, el seu estat de conservació, laseva manipulació freqüent, els nivells deconsulta, etc. Des de la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental s’externalit-zen les tasques relacionades amb la pre-servació del nostre patrimoni documentalmitjançant el procediment de concursos inegociats públics. Així, qualsevol director odirectora d’un arxiu comarcal pot sol·licitartractar específicament la documentació queconsideri pertinent.

Com es pot accedir al Pla? Metodologia

Atesa la complexitat d’aquestes actuacions,des de la Subdirecció General d’Arxius iGestió Documental s’han externalitzat lestasques relacionades amb la preservació delnostre patrimoni documental mitjançant elprocediment de contractació pública. Per talde procedir a la conservació i preservaciódel patrimoni documental que es conservaa la XAC és necessari aplicar-hi anualmentalgun tipus de tractament documental quen’asseguri la conservació en el temps i engaranteixi la perdurabilitat com a patrimo-ni documental de la Generalitat de Cata-lunya.

La seqüència de tramitació de les actuacionso projectes del Pla Bruniquer respon a la ne-

cessitat de normalitzar totes les fases delprocés i integrar-les en les accions queanualment desenvolupa tant la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental comel mateix arxiu.

• 1a. fase: Selecció de propostes.

Aquesta fase s’inicia amb les propostes mo-tivades dels diferents arxius per poder par-ticipar en el Pla i requereix un estudi previde necessitats i costos. Així, cada arxiu en-via una proposta a través d’un model nor-malitzat dissenyat per la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental ambannexos d’imatges dels documents propo-sats per restaurar o digitalitzar, pressupostde l’actuació, etc. És fonamental disposarde models normalitzats, ja que la xarxa té34 arxius que es poden acollir al Pla i calexecutar el procediment de forma eficient.Aquesta fase inicial és fonamental i té l’ob-jectiu de motivar cadascuna de les propos-tes de manera que des de la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental es pu-guin seleccionar les accions més necessà-ries amb la màxima informació possible ifer-ne una valoració correcta. Per aquestmotiu, la proposta recull dades estandar-ditzades i que emmarquen la necessitat,l’actuació a fer i els costos. A més, es podenplantejar suggeriments i alternatives al trac-tament. Els criteris que se sol·liciten els po-dríem resumir en: nom de l’arxiu, nom dela persona responsable, data de la propos-ta, tipus d’actuació, procedència, títol del/sdocument/s, dates extremes, nombre de pà-gines, mides, suport, prioritat, pressupost(restauracions), etc.

En realitat els arxius poden optar a tantespropostes d’actuació com desitgin en qual-sevol de les modalitats que es proposen, pe-rò han d’indicar-ne la prioritat numerant lespropostes d’1 a 5, aspecte bàsic a l’hora devalorar actuacions urgents, primàries o se-cundàries. Cal insistir en la necessitat dedefinir la prioritat de les actuacions ambuna seqüència real i evitar, com passa en al-guns casos, proposar 10 prioritats amb unnivell 1, cosa que no permet fer cap selec-ció.

• 2a. fase:Tramitació administrativa.

La gestió del Pla des del punt de vista ad-


6

AR

XIU

S52 ministratiu requereix una seqüència d’ac-

cions que parteixen de la redacció d’unsplecs de prescripcions tècniques i admi-nistratives que permetin fer concurs público negociat per donar cobertura al conjuntd’actuacions. Aquesta redacció s’ha de mo-tivar tècnicament i administrativament, co-sa que incrementa substancialment els in-terlocutors del procés (assessoria jurídica,servei de contractació, intervenció…) i obli-ga la Subdirecció General d’Arxius i GestióDocumental a redactar múltiples informes(econòmics, jurídics, administratius…) perdonar-li la motivació necessària a la con-tractació. Òbviament, aquest fet prolongael procés, cosa que ha fet que alguns anysla resolució i l’execució de les actuacions esconcentrés a finals d’any. Actualment, desde la Subdirecció General d’Arxius i GestióDocumental s’està treballant per tal de ga-rantir un calendari més eficient i que per-meti l’inici dels tractaments durant el se-gon trimestre de cada any. Aquest fet ensobliga, a tots els agents implicats, a complirestrictament els terminis de presentació,tramitació i execució.Les tasques de digitalització i restauraciód’aquestes tipologies documentals solen sermolt específiques i les empreses que hi po-den optar solen ser conformades per pro-fessionals que tenen una formació espe-cialitzada. En els plecs de prescripcionstècniques es fa referència explícita a la ne-cessitat de fer assegurances sobre el patri-moni que s’ha de tractar i possibilita, als li-citadors, de presentar propostes de millorestècniques del procés o material. Atesa la di-versitat de tractaments i la dispersió geo-gràfica, en alguns casos s’explicita l’obliga-torietat de fer el tractament in situ.

• 3a. fase: Execució del tractament o actuació.

Aquesta fase, una vegada superada la tra-mitació, requereix una forta implicació delsdiferents professionals que hi participen.Primer, cal concretar clarament allò que s’ha de fer i com s’ha de fer. Això i la ne-cessitat d’evitar malentesos entre les dife-rents parts, ha fet que des de la Subdirec-ció General d’Arxius i Gestió Documentalproposem les actuacions de planificació se-güents:

• Reunió inicial:Assistents: Empresa adjudicatària i la

Subdirecció General d’Arxius i Gestió

Documental.Objectiu: concretar els aspectes legals,

planificar l’actuació i repassar compro-misos contractuals (tècnics i adminis-tratius).

• Traspàs d’informació. L’Subdirecció Gene-ral d’Arxius i Gestió Documental enviadades de referència a cada arxiu: em-presa adjudicatària, calendari, requeri-ments, plec de prescripcions tècniques,millores addicionals, etc.

• Reunió tècnica.Assistents: Empresa adjudicatària i ar-

xiu comarcal.Objectiu: concretar aspectes tècnics i

de logística (espais, condicions d’actua-ció, explicacions pertinents, previsionsde finalització, etc.).

• Informes de seguiment o incidències.Objectiu: fer un seguiment a l’actuació

/ tractament durant l’execució del con-tracte.

Comunicar a la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental qualsevoldesviació tècnica, logística o de planifi-cació.

• 4a fase: Finalització de l’actuació.

Per tal de poder valorar l’actuació de l’em-presa adjudicatària, tant tècnicament comfuncionalment, el director o directora del’arxiu comarcal elaborarà un informe so-bre els resultats de l’actuació, la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental el va-lidarà i es comunicarà a l’òrgan competentdel Departament de Cultura i Mitjans deComunicació per tal que faci efectiva la li-quidació a l’empresa adjudicatària. Enaquest informe de l’arxiu han de constarels apartats següents: dates de l’actuació iobjectiu, grau d’execució tècnica de l’ac-tuació, valoració dels resultats tècnics deles diferents actuacions, compliments deles obligacions bàsiques segons plecs deprescripcions tècniques i de les millores pro-posades en les ofertes de les empreses ad-judicatàries, valoració sobre aspectes labo-rals de les empreses o personal que executal’actuació, incidències aparegudes durantel tractament, millores en les actuacions,etc.

Consideracions finalsLa conservació del patrimoni documentalimplica, independentment de les prescrip-


7

AR

XIU

S52

cions legals, una necessitat per garantir lapreservació i la difusió de la nostra histò-ria. Més enllà de pensar en un suport (ésfreqüent quan parlem de restaurar que pen-sem en el suport paper), el Pla Bruniquer in-tervé sobre el conjunt del patrimoni, ja si-gui textual, d’imatges o enregistramentsradiofònics. Així, des de la Subdirecció General d’Arxiusi Gestió Documental estem treballant en lalínia de facilitar estratègies que permetinals arxius comarcals i l’ANC disposar de re-cursos extraordinaris per poder atendre tas-ques de restauració i digitalització del pa-trimoni. És important remarcar que en elspressupostos ordinaris d’aquests arxius jas’hi destina una partida a tasques pròpiesde restauració i digitalització, però creiem,i especialment en el cas dels arxius comar-cals, que el suport extraordinari facilita unamillor gestió dels recursos ja que els recur-sos econòmics de cada arxiu són limitats ihan d’atendre un ampli espectre d’objec-tius (difusió, descripció, conservació, etc.).Aquesta situació de doble actuació sobre lapreservació del nostre patrimoni ha provo-cat que comencem a disposar d’un patri-moni digital important com a conseqüènciade les diferents digitalitzacions que es fanen els arxius, tant amb pressupost ordinaricom a través del Pla Bruniquer. Així, en unestudi recent que ha engegat la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental s’hanobtingut uns resultats que permeten visua-litzar la necessitat de disposar d’un reposi-tori segur per conservar aquest patrimonidigital. Sumant les dades de l’ANC, la Xarxad’Arxius Comarcals, els arxius centrals ad-ministratius i la mateixa Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental disposem degairebé 25.000 GB (25 Terabytes). Aquest fetha provocat que des de la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental esti-guem buscant solucions tecnològiques quepermetin garantir la conservació correctad’aquest patrimoni digital i la seva difusióa través del web. Actualment s’estan valo-rant diferents alternatives i és la nostra in-tenció disposar en breu d’un repositori se-gur que garanteixi la conservació delsmasters (normalment digitalitzacions en for-mat TIFF d’alta resolució i altres formats au-diovisuals més específics). D’aquesta ma-

nera garantiríem aquesta conservació en unservidor segur i disposaríem de còpies deseguretat fora del centre de treball d’unamanera normalitzada.Un altre element que cal considerar per laseva importància i necessitat és la contrac-tació d’una empresa externa i especialitza-da per fer un estudi sobre l'estat de con-servació del patrimoni documental delsarxius de la XAC i l’ANC. Es tracta d’elabo-rar un estudi sobre l’estat i les condicionsfísiques de conservació en què es troben elsfons documentals que es custodien avui diaen aquests arxius per tal de conèixer el graude conservació física i, si escau, les accionsde neteja i restauració en les quals cal ac-tuar tot prioritzant cadascun dels casos.Amb aquest estudi s’analitzarà la situaciód’aquests fons documentals i la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental ela-borarà un document final que plantejaràestratègies d’actuació sobre el patrimoni endiferents nivells de seguretat i urgència.Aquest estudi té una durada de 2 anys i harepresentat una inversió per part de laSubdirecció General d’Arxius i GestióDocumental de 78.000 euros. Els resultatspermetran fer un mapa de l’estat de con-servació del nostre patrimoni documentali definir estratègies que permetin actuarprogressivament per aconseguir garantir lapreservació i difusió del capital documen-tal de Catalunya.Amb tot, des de la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental consideremque la inversió sobre la preservació del pa-trimoni és una tasca necessària i que ha depermetre projectar aquest patrimoni, a tra-vés de bones polítiques de màrqueting i di-fusió, a tota la ciutadania. En 2 anys de PlaBruniquer s’ha actuat sobre 1.226.503 do-cuments en concepte de restauració o digi-talització, amb un cost al voltant dels850.000 euros. Des de la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental hem incor-porat en el pressupost una partida regulardestinada a preservar el patrimoni i espe-rem consolidar una xifra que ens permetiactuar de forma eficient sobre el conjuntd’arxius comarcals i l’ANC. En el proper número del Butlletí d’Arxiusexposarem els resultats del Pla Bruniquer2006-2008 que són, certament, engresca-dors.


8

AR

XIU

S52 5è Laboratori d’Arxius Municipals

Jordi Serchs i Serra, director de l’ArxiuFotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

El proppassat dia 27 de febrer, tingué lloc alCentre de Cultura Contemporània de Bar-celona la cinquena edició del Laboratorid’Arxius Municipals, que organitzen con-juntament l’Associació d’Arxivers de Cata-lunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Oficinade Patrimoni Cultural de la Diputació deBarcelona i la Subdirecció General d’Arxiusde la Generalitat de Catalunya.

Amb l’assistència de més de 200 professio-nals de l’arxivística de tot Catalunya, aques-ta edició es va centrar en el paper de l’ar-xiu municipal en el marc de l’Administracióelectrònica, i es va desenvolupar al llarg de tot el dia a partir de dues ponències, trestallers simultanis i una taula rodona a latarda.

La ponència de l’arxiver britànic DavidReeve es va centrar en l’experiència d’im-plementació del document electrònic a lesoficines del Comtat de Dorset, mentre quel’arxiver de Vila-real, Vicent Gil, en la sevaponència va presentar els models per a unsistema arxivístic en xarxa a l’Administraciólocal al nostre país.

Els tres tallers, concebuts com una eina dedebat i participació a partir d’un coordina-dor i una sèrie de professionals especial-ment convidats a intervenir des de la “filazero”, es van centrar respectivament en lesnormatives a l’entorn de l’Administracióelectrònica, l’accés i la preservació dels do-cuments electrònics i les estratègies per ala implantació de l’Administració electrò-nica.

Posteriorment, la taula rodona coordinadaper Lluís-Esteve Casellas, va abordar la tran-sició a l’Administració electrònica, oportu-nitat i amenaces, amb la participació de re-presentants de diverses administracionsimplicades.

En l’acte de cloenda es van llegir les con-clusions d’aquesta cinquena edició delLaboratori, que són les següents:

• A l’hora d’implementar un Sistema deGestió de Documents Electrònics (SGDE),és molt important tenir en compte tantles etapes inicials: diagnosi, auditoria, pla-nificació i disseny, com triar i dimensio-nar apropiadament les proves pilot.

• El model organitzatiu d’un SGDE s’ha debasar en un equip multidisciplinari, sotauna mateixa direcció i implicar els òrgansamb poder de decisió. Cal una plenacol·laboració entre totes lesAdministracions i la cooperació entre elsprofessionals de diferents disciplines queparticipen en el procés de creació i difu-sió de l’Adminis-tració electrònica.

• L’Administració electrònica té com a ob-jectiu possibilitar una societat de la in-formació fàcilment accessible als ciuta-dans, i millorar la qualitat i productivitatdels sistemes de gestió i informació.

• Cal aconseguir que en el marc de l’Admi-nistració electrònica, la marca “Arxiu” tin-gui una bona reputació corporativa i so-cial, a través del desenvolupament desistemes arxivístics en xarxa.

• La Llei 11/2007 planteja l’Administracióelectrònica com un dret del ciutadà, i obli-ga les administracions públiques a ga-rantir-lo. En aquest sentit, el documentelectrònic aconsegueix l’equivalència fun-cional absoluta amb el document tradi-cional.

• Després d’un període on la prioritat ha es-tat l’oferta d’informació al ciutadà (websmunicipals) i la prestació telemàtica deserveis al ciutadà (FrontOffice) sembla queha arribat el moment de posar l’accent en


9

AR

XIU

S52l’expedient electrònic i treballar cap en-

dins (BackOffice). L’oportunitat es presentaarran de l’obligació legal que assenyala laLlei 11/2007.

• Si bé la normativa arxivística vigent és su-ficient per integrar els arxius municipalsa l’Administració electrònica, cal el des-envolupament de la normativa d’aplica-ció específica i delimitar la responsabili-tat dels arxivers.

• Es constaten dificultats i incògnites perdefinir el suport i el format més adequatsper a la preservació, l’accés i la difusió delsdocuments electrònics, així com per a lacertificació, la integritat i la validesa de lasignatura electrònica.

• Es planteja la necessitat de definir a escala municipal els requeriments d’un pro-gramari de gestió de documents electrò-nics, d’acord amb els estàndards establerts.

• A l’hora d’implantar l’Administració elec-trònica cal plantejar estratègies adreça-des tant a afavorir la ciutadania com lamateixa Administració. Aquesta transfor-mació és difícil, costosa i lenta, però éstambé una bona oportunitat en la qual s’ha de participar activament.

• Contràriament al que es pensa, en lloc deles qüestions legals, econòmiques o tec-nològiques, són la precària cultura orga-nitzativa, la manca d’estratègia, la pèrduade lideratge polític i l’escassa adequaciódel sector privat els factors que endarre-reixen l’extensió de l’Administració elec-trònica.

• Cal actuar en un doble sentit: la convi-vència dels macroprojectes amb els mi-croprojectes. I treballar per trobar solu-cions tancades, paquets claus en mà per ales administracions locals que esdevin-guin solucions comunes als mateixos pro-blemes.

• Es constaten pocs avenços en la intero-perabilitat i una necessitat de millora delsprocessos interns i de compartir la infor-mació per treballar serveis comuns.

• El repte veritable és el canvi intern que s’ha de produir a l’Administració públicaque ha d’esdevenir una nova Administra-ció: saber qui ha de fer què esdevé de vi-tal importància (coordinació i cooperacióinteradministrativa).


10

AR

XIU

S52

Subdirecció General d’Arxius

Subvencions als arxius de Catalunya 2008El 25 de març s’ha publicat al DOGC (núm. 5096)l’Ordre CMC/126/2008, de 26 de febrer, per la quales modifiquen les bases que han de regir la con-cessió de subvencions als arxius de Catalunya is’obre la convocatòria per al 2008. Enguany, s’han tornat a convocar les línies de subvencióper al foment de la implantació de sistemes degestió documental, descripció i restauració do-cumental. Cal remarcar el notable augment delpressupost de la convocatòria destinat a les fun-dacions i altres entitats privades sense finalitatde lucre. El termini de presentació de sol·licitudsva finalitzar el dia 25 d’abril. Per a més infor-mació sobre la convocatòria podeu consultar lapàgina web: http://www.gencat.cat/cultura/subvencions

Finalitza la instal·lació definitiva de l’aplicacióinformàtica GIAC als arxius de la Xarxad’Arxius Comarcals Durant el primer trimestre de 2008, conclosa lafase de la formació particularitzada en cadas-cun dels arxius comarcals del programa GIAC(Gestió Integral d’Arxius Comarcals) i el períodede proves, s’ha procedit a fer les instal·lacionsdefinitives i la migració corresponent de les da-des contingudes en l’anterior aplicació GAC.Alhora, per al bon coneixement i ús del progra-ma, s’han elaborat de forma expressa dos ma-nuals d’ús, conceptes i continguts per als mò-duls de descripció textual i no textual, respec-tivament.Actualment i durant el període que resta del2008, és previst d’iniciar, després de dimensio-nar-ne el cost i la complexitat, la fase de migra-ció al nou programari de la informació contin-guda en altres bases de dades distintes a la delprogramari GAC. Es tracta de migrar més de tres-centes bases (en format Accés, Filemake i Excell,etc.) que representen aproximadament uns900.000 registres. Comença el cens d’Arxius de Catalunya a les co-marques del Priorat i del Vallès OrientalAquest mes de març s’ha posat definitivamenten marxa el projecte de Cens d’Arxius de Cata-

lunya. La primera fase ha començat per les co-marques del Priorat i del Vallès Oriental i s’arti-cula i organitza des dels arxius comarcals co-rresponents.El procediment l’inicia la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental que és la respon-sable de presentar oficialment el projecte i de-manar la col·laboració a totes aquelles institu-cions que generen i guarden patrimoni docu-mental.Per començar, la Subdirecció s’ha posat en con-tacte amb els ajuntaments, consells comarcals,bisbats i departaments de la Generalitat deCatalunya per tal d’obrir un primer camp de tre-ball sobre els arxius públics i privats més relle-vants del territori.Amb el suport de l’arxiu comarcal del Priorat iVallès Oriental i l’assessorament dels seus res-pectius directors, dos arxivers, contractats perla Subdirecció General d’Arxius, han començatel treball de camp. La recollida de dades, que s’e-fectua sobre un formulari prèviament elaboratdes de la Subdirecció, ha començat en l’àmbitdels arxius municipals.

Jornada commemorativa dels 25 anys de creaciódels primers arxius comarcalsEl passat 4 d’abril es va fer a l’Arxiu Comarcal dela Ribera d’Ebre la jornada 25 anys d’arxius co-marcals: reflexions al voltant del futur de la Xarxa.La jornada, adreçada als professionals que tre-ballen als arxius comarcals, pretenia fer un re-pàs de la trajectòria recorreguda durant els pri-mers 25 anys de la creació d’aquests centres iabordar els reptes més importants que haurand’afrontar en un futur pròxim.La jornada comptà amb la presència del presi-dent del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre,senyor Josep Solé i Arnal; de l’alcalde de Mórad’Ebre, senyor Joan Josep Duran i Miró; del di-rector dels Serveis Territorials de Cultura a lesTerres de l’Ebre, senyor Xavier Vega i Castellví;del director general del Patrimoni Cultural, sen-yor Josep Maria Carreté i Nadal i del subdirectorgeneral d’Arxius i Gestió Documental, senyorRamon Alberch i Fugueras.La jornada s’estructurà en set ponències queabordaren qüestions candents per a la Xarxad’Arxius Comarcals, com el model de relació ambles diverses administracions públiques amb lesquals tenen contacte, el paper del director delcentre i les seves relacions amb el personal, elrepte de la difusió i dels nous usuaris, el papercentral que han de tenir els arxius comarcals enl’entorn cibernètic al qual es veuen inexorable-ment abocats, la importància de la formació i elreciclatge per poder afrontar els continus can-vis que es produeixen al món de l’arxivística ac-tual i, finalment, l’establiment d’un model co-mú de relació per als arxius comarcals quepotenciï la pertinença a la Xarxa i el treball cor-poratiu.

Noticiari


11

AR

XIU

S52

AdquisicionsLa Subdirecció General d’Arxius i Gestió Docu-mental ha adquirit, per l’import de 336 euros imitjançant l’exercici del dret de tempteig, dosdocuments remarcables de la guerra del segleXV: Capítols donats per en Martí Corró, secretari efamiliar del spectable visconte d’Illa e de Canet, e sen-yor de les baronies de Pinós e de Mathaplana, de laPortella, de Luçà, de Paguera e de la Vall de Toses, ala magestat del senyor rey de França o a mossènTanguy del Castell, son governador de Rossillon e deCerdanya e loctinent general en aquest pa_s deCathalunya. Camprodon, 5 novembre 1469, [4] f.,i Chappitres donnez par mossur Damien Descallar et Martin Corró, de la maison de noble Galceran dePinós… a illustre Tanguy du Chastre gouverneur deRoussillon… et lieutenant general du roy… Cam-prodon, 21 octubre 1469. [3] f. Es tracta dels do-cuments originals signats pel lloctinent del reide França. Han estat ingressats a l’Arxiu Nacionalde Catalunya.

Feria de Abril

Exposició «Córdoba viene a la Feria: Carteles delas Ferias de Córdoba (1859-2000)», a Barcelona,que fou inaugurada el 25 d’abril de 2008, al’Edifici Fòrum, Rambla Prim, 1-2. Organitzadaper l’Ajuntament de Còrdova amb la col·laboraciódel Departament de Cultura i Mitjans deComunicació de la Generalitat de Catalunya,l’Ajuntament de Barcelona, la Federación deEntidades Culturales Andaluzas en Cataluña (FE-CAC) i el Consorci de Turisme de Còrdova.

Arxiu Nacional de Catalunya

Els arxius centrals han transferit més de600.000 registres informàtics a l’ANCEls darrers deu anys (1996-2007) l’ANC ha rebut607.564 registres informàtics transferits per di-versos arxius centrals de la Generalitat deCatalunya, corresponents als instruments dedescripció de la documentació ingressada.Els primers anys –fins al juliol del 2000–, els re-gistres transferits es lliuraven en bases de dadesde formats i estructures diverses, que a l’ANC esnormalitzaven per fer-les compatibles amb elGANC, el programa que gestiona els fons del’Arxiu.A partir del juliol del 2000, després d’haver ex-perimentat amb un format d’intercanvi provi-sional, l’ANC va definir les característiques delformat d’intercanvi actual, vàlid per a fitxers dbfo mdb. Es tracta d’una estructura estàndard dedades mínimes, compatible amb les normes dedescripció, a la qual cal traspassar els registresde descripció que s’han de transferir a l’arxiuhistòric des dels diferents sistemes informàticsde gestió de processos documentals que s’uti-litzen als departaments i organismes de laGeneralitat.Aquests deu anys, l’Arxiu ha rebut registres dedescripció procedents de sistemes de gestió do-cumental propis, de bases de dades creades ambprogrames ofimàtics i també dades capturadesde gestors de documentació activa. Un 9%, apro-ximadament, d’aquests registres descriuen launitat d’instal·lació, un 21% la unitat documen-tal simple i la majoria, un 70%, la unitat docu-mental composta.Fins a l’any 2000, el format de lliurament pre-dominant va ser el format dbf, en part perquèen els departaments dels arxius transferidors elprograma Approach del paquet d’ofimàtica deLottus era el més implantat. A partir de la data,el fet que a la Generalitat domini el paquet d’o-fimàtica Office, amb el programa Access, ha fetque la majoria de bases de dades rebudes pertransferència siguin fitxers mdb.Les bases de dades que rep l’ANC es revisen i espreparen per migrar al GANC. D’acord amb elscriteris del centre, per tal de normalitzar, siste-matitzar o millorar les descripcions que els usua-ris consultaran a sala de consulta o, si s’escau,des d’Internet, s’activen rutines informàtiquesper renumerar capses, concatenar o separar in-formació de determinats camps, o s’adeqüen icompleten dades, com ara les que fan referèn-cia a la cronologia dels documents.Sens dubte, la forma d’intercanviar dades elec-tròniques haurà d’evolucionar i millorar per tald’adequar-se a les necessitats que l’Administra-ció i la tecnologia actuals vagin plantejant. Però,de moment, el format d’intercanvi de l’ANC ésl’eina que permet migrar les descripcions de lestransferències ordinàries d’una forma eficaç.


12

AR

XIU

S52 Es publica el catàleg d’expedients de carreteres

de Barcelona

El proppassat 29 de gener el Govern va presen-tar les bases del Pacte Nacional per a lesInfraestructures, una proposta per consensuaramb els grups parlamentaris i la societat civil lesgrans actuacions que necessita el país en in-fraestructures del transport, de l’energia, del ci-cle de l’aigua, dels residus i dels regadius. Undels objectius del Pacte és dotar el país d’unaxarxa viària ben integrada, que preveu tant lacreació de nous eixos viaris com la millora i laconservació de la xarxa viària existent.Des de l’any 2005 els precedents de l’actual xar-xa viària de les comarques de Barcelona són al’ANC. L’Arxiu Central del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques va transfe-rir la sèrie documental Expedients de construcció iadequació de la xarxa de carreteres, produïda perla Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelonaentre el 1844 i el 1980. I com a resultat del trac-tament fet per l’Arxiu Central i l’ANC, enguanyes publica un catàleg dels 1.600 projectes d’o-bres que la formen.L’instrument permetrà aproximacions de con-junt i parcials sobre la xarxa de camins, carre-teres i autopistes de la província de Barcelonadurant 135 anys, i posarà a l’abast un ric patri-moni documental que mostra l’evolució de lesvies de comunicació de la part del territori ca-talà més activa des del punt de vista econòmici demogràfic en aquest període. Els projectes sóntestimoni del progrés tecnològic i de la profun-da transformació del territori i dels seus criterisd’ordenació. En aquest sentit, constitueixen elsantecedents històrics de l’actual configuracióviària, necessaris per entendre-la i per empren-dre noves planificacions com les que ara elGovern es planteja.

Catalogació del fons documental Llinatge Foixà,de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

El fons documental de la família Foixà, conser-vat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona,ha estat catalogat al llarg de l’any 2007. El fonsestà organitzat segons els tres grans llinatgesproductors: els Foixà de Tarragona, els PérezMoreno i Garma de Barcelona i els Guiu de Lleida.Aquest treball dóna continuïtat al projecte d’in-tegració en un únic instrument de descripció dela documentació de la baronia d’Eramprunyà,dispersa en diversos arxius patrimonials, que laSubdirecció General d’Arxius ha encarregat al’Arxiu Nacional de Catalunya. En una fase an-terior es va catalogar i digitalitzar l’arxiu de lafamília Girona, i ara ha tocat el torn al de la fa-mília Foixà.El fons conserva la documentació de diferentspatrimonis, com la senyoria de Clarà (Tarragonès)i la baronia de Vilanova d’Espoia, Cabrerad’Igualada i Vallbona d’Anoia. Els documents

d’Eramprunyà formen part del subfons PérezMoreno i Garma, que van ser barons indivisosde la baronia d’Eramprunyà en el segle XVIII, finsque aquesta passà per matrimoni als Foixà, elsquals la vengueren a Manuel Girona i Agrafel el1897.El fons documental consta de 38 capses, 11 ma-nuscrits i 88 pergamins. La descripció en el ni-vell d’unitat documental simple ha donat coma resultat un catàleg informatitzat en base dedades de 1.431 unitats registres. El nombre d’i-matges per digitalitzar referides a la baroniad’Eramprunyà és de 12.000, tasca que es farà alllarg del 2008.

La descripció del fons Pilar Llorens (PastoraMartos)Personalitat polifacètica, Pilar Llorens Souto (laCorunya, 1929 – Sant Cugat del Vallès, 1999), fouballarina de primer nivell, mestra, traductora del’anglès, gestora de companyies, coreògrafa i crí-tica de dansa. S’inicià als dotze anys sota el mes-tratge de Josefina Cira i completà la seva for-mació a Londres. Prestigiosa ballarina durant ladècada dels cinquanta, actuà en les principalscompanyies del panorama peninsular. Impulsàdiversos projectes: una companyia pròpia (1963)i el Jove Ballet de Catalunya (1986); centres d’en-senyament com ara l’Escuela de Danza PastoraMartos a Barcelona (1968) i Sant Cugat del Vallès(1976), a més d’impartir ensenyaments de dan-sa a l’Institut del Teatre i a l’INEF; publicacionscom ara Monsalvat, primera revista espanyola dedansa de la qual fou cap de redacció o unaHistòria de la Dansa a Catalunya (1987). Treballàcom a coreògrafa per a diverses companyies.Com a traductora, historiadora i crítica de dan-sa col·laborà amb diverses publicacions inter-nacionals. Resultat del seu prestigi en l’àmbitacadèmic i professional, actuà com a jurat enconcursos i certàmens, i fou membre del ConsellAssessor de la International Dance Alliance deNova York, delegada a Espanya de l’Institut deDansa i Art Coreogràfic Internacional de París(IDACI) i membre de l’Institut Internacional delTeatre (ITI) de la UNESCO.El seu fons personal va ingressar a l’ANC, a títolde cessió en comodat, el 8 d’abril de 2004. Hi des-taca, pel que fa a la dedicació professional, la do-cumentació relativa als seus centres d’ensenya-ment, la direcció del Jove Ballet, l’associació dedivulgació i foment de la dansa Pro-Dansa i l’or-ganització de diversos espectacles. L’obra crea-tiva conté sobretot els materials elaborats per ala revista Monsalvat. El fons inclou correspon-dència de caire personal i relacionada amb la di-recció de la revista, així com el testimoni de laseva participació com a jurat en certàmens i pre-mis. La part, però, amb diferència més volumi-nosa i rellevant del fons correspon als recursosd’informació aplegats per la productora, orga-nitzats en 773 dossiers temàtics. Durant el mes


13

AR

XIU

S52

nacionals. Ha estat igualment president, a pro-posta d’Islàndia davant l’oposició espanyola, delComitè Internacional de Linguapax, programade la UNESCO per a l’aprenentatge de les llen-gües dins una cultura de pau (1994-2001). Ésmembre del consell assessor de la Plataformaper la Llengua. És autor dels llibres Nacions, es-tats i fronteres (1996) i Diplomàtic sense estat (2006).A banda de participar com a jurat en diversospremis, ha rebut, entre altres distincions, la me-dalla UNESCO de Drets Humans (1995), la Creude Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2002)i la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona(2006).El fons, molt complet, inclou la documentaciórelativa a la seva activitat professional, (princi-palment la relacionada amb el Centre UNESCOde Catalunya i el Programa Internacional de laUNESCO per a la protecció de la diversitat lin-güística, Linguapax); obra creativa; correspon-dència emesa i rebuda; activitat associativa i po-lítica al Centre Eiximenis, la Fundació JaumeBofill, Justícia i Pau, “Pax Romana” i altres enti-tats; participació en simposis i congressos; re-cursos d’informació i monografies. Abraça elsanys 1959-2007 i té 29,2 metres de documenta-ció textual i fotografies.

L’Exposició «Pau Casals i l’Exili» a l’ArxiuNacional de CatalunyaLa figura de Pau Casals és un referent culturalde primer ordre, atès l’impacte del seu ressò in-ternacional, la qualitat de la seva música i laconstància de la seva posició en defensa de laidentitat catalana, la democràcia, la justícia i la

de desembre de 2007 s’ha procedit a la descrip-ció exhaustiva del fons. Com a resultat de l’a-plicació del quadre de classificació normalitzatde fons personals, han estat identificats els se-güents grups de sèries: activitat personal i fa-miliar; activitat professional; obra creativa; re-lacions externes; activitat de representació idossiers temàtics. La descripció a nivell d’unitatde catalogació, mitjançant registre informàtic,ha inclòs la informació dels camps codi de clas-sificació (atribució de sèrie); codi d’unitat de ca-talogació (821 unitats); títol; descripció; dates ex-tremes (1941-1999) i unitat d’instal·lació (105 entotal). Les unitats de descripció creades han con-figurat un inventari provisional del conjunt delfons, que permet l’accés a la seva rica informa-ció en format textual i gràfic sobre dansa relati-va a països, entitats, institucions, grups, com-panyies, coreògrafs i ballarins, corresponents ala segona meitat del segle XX.

Ingrés del fons Fèlix Martí, una personalitat ca-talana de relleu internacionalL’octubre de 2007, l’ANC va ingressar, a títol dedonació, la documentació que conforma el fonspersonal de Fèlix Martí i Ambel (Barcelona, 1938),una de les personalitats catalanes d’avui més re-conegudes en els àmbits internacionals. Membrede l’equip fundador del Centre d’Estudis FrancescEiximenis (1956), primer director de la FundacióJaume Bofill (1969 -1971), especialitzada en la re-cerca en ciències socials, i col·laborador delCentre d’Estudis Pastorals de Catalunya (1972-1980), on promogué un servei d’estudis adreçata aplicar les orientacions del Concili Vaticà II al’Església catòlica catalana. Fou perseguit, tor-turat i empresonat per la policia política fran-quista el 1971, acusat de propaganda il·legal, icondemnat pel Tribunal de Orden Público, fins aacollir-se a l’amnistia política de 1977. Fou pro-fessor i director del Curs Preuniversitari del’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona(1968-1970) i director de Laboratori de Sociologiadel mateix Institut (1972-1975), a l’Institut deTeologia de Barcelona (1973-1988) i a l’Escola dePsicologia de la Fundació Vidal i Barraquer (1978-1998). De la seva intensíssima activitat associa-tiva en l’àmbit nacional i internacional destacaen primer lloc l’elecció a Roma i reelecció qua-tre anys més tard a Mèxic com a president delMoviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics(Pax Romana) (1975-1983), així com la presidèn-cia alguns anys més tard de l’Associació Amicsde Pax Romana (1993-2004). Cal remarcar, igual-ment, la tasca duta a terme a la direcció de l’or-ganització no governamental Centre UNESCO deCatalunya (1984-2002), del qual és president d’honor d’ençà del 2003, oficina coordinadora deles diverses xarxes UNESCO existents a Cata-lunya (formada per càtedres, associacions, es-coles i biblioteques) i promotora de la participa-ció de Catalunya als seus programes inter-


14

AR

XIU

S52 pau. D’aquesta manera, l’exposició vol donar a

conèixer Pau Casals com a exemple de gran fi-gura a l’exili, mostrant el seu vessant d’exiliatactiu i el seu compromís amb la causa de la lli-bertat i la democràcia.«Pau Casals i l’Exili» és un projecte que ha fet laFundació Pau Casals, conjuntament amb l’Oficinade Promoció de la Pau i dels Drets Humans i laDirecció General de la Memòria Democràtica, delDepartament d’Interior, Relacions Institucionalsi Participació de la Generalitat de Catalunya.A través de nombrosos documents, es fa un re-corregut pel període de l’exili de Pau Casals (1939-73), des de l’esclat de la guerra de 1936-39 finsal retorn de les seves despulles, el 1979. La do-cumentació prové dels arxius de Pau Casals quela vídua del mestre va donar recentment a laFundació Pau Casals, i dipositats a l’Arxiu Na-cional de Catalunya. Així mateix, s’ha comple-mentat amb altres arxius i fons documentals,com l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià o laBiblioteca de Catalunya, que conserva el fons deldoctor Trueta, exiliat a Anglaterra, amb qui Casalsva tenir una gran amistat. L’exposició presentadiversos documents inèdits com és la carta quePau Casals va escriure a Boaz Piller, director del’Orquestra Simfònica de Boston, provinent dela documentació de la Hans and RosaleenMoldenhauer Collection, de la Library of Con-gress, on Pau Casals parla de la Maternitat d’Elna,dels camps de concentració i on defineix el na-zisme com la “bèstia que està amenaçant tot elmón”. El discurs de l’exposició aposta per unmissatge clar i concís. L’exposició es podrà veu-re a la seu de l’Arxiu Nacional del 10 d’abril al30 de juny.

Es presenten dos nous volums de la col·lecció de l’ANC adreçada al món educatiuL’Arxiu Nacional de Catalunya, en continuïtatamb la seva línia de projecció cap a la ciutada-nia, presenta, adreçats al món educatiu, dos nousvolums de la col·lecció Exposicions. Una MiradaCrítica.Aquesta col·lecció aporta els continguts de lesdiferents exposicions que organitza l’ANC, o enl’organització de les quals participa, amb l’ob-jectiu d’oferir un conjunt de recursos que podenfacilitar l’assoliment d’objectius didàctics, tantmentre dura la mostra com després de finalit-zada.Cadascun dels volums es compon d’un quadernque conté tots els textos i fotografies de l’expo-sició, així com les referències dels documentsde la mostra i les propostes didàctiques. Incloutambé, en format digital, els audiovisuals i lesimatges de tots els documents exposats, a mésd’un conjunt de documents de suport que faci-liten l’adaptació dels continguts de l’exposicióals objectius curriculars. L’aportació del suportdigital permet la utilització dels documents d’ar-xiu en el context de l’aula.

Apropem-nos a l’exposició «25 Anys de l’ANC. LaComunicació de la Memòria», amb 2 audiovisuals,90 documents digitalitzats, 8 documents de su-port i un ampli conjunt de propostes didàcti-ques, presenta els fons documentals que con-serva l’ANC i les funcions que fa. Mostra, demanera molt particular, els procediments i lestècniques que apliquen els arxivers en les sevesfuncions i els instruments que elaboren per talde posar a l’abast dels ciutadans el patrimonidocumental.Apropem-nos a l’exposició «Guerra Civil aCatalunya. Testimonis i Vivències» aporta interes-sants documents relacionats amb la guerra quepermeten un apropament al conflicte des de di-ferents perspectives. Aplega 7 audiovisuals, 316documents digitalitzats i 32 documents de su-port, a més de les propostes didàctiques que enfaciliten la seva aplicació a l’aula.L’Arxiu Nacional de Catalunya es proposa, ambaquests volums, contribuir a la comunicació delpatrimoni documental i a la formació de la cons-ciència històrica dels nostres joves.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Conclosa la catalogació de la col·lecció de més d’un miler d’impresos teatrals i imatgesd’Antoni Montal (1941-1997) L’ACAE ha enllestit la catalogació d’una col·lecciód’impresos i fotografies d’Antoni Montal Mitjans,un recull exhaustiu al llarg dels anys, duta a ter-me per aquest director i actor teatral amateurfiguerenc. La col·lecció es compon de sis àlbumsque estotgen des de documentació personal, im-presos, retalls de premsa de la seva immersió en

El director teatral Antoni Montal en una imatge ambreminiscències del cine de Hitchcock (1958)


15

AR

XIU

S52

el món del setè art, amb un total de 1.215 peces–cartells, fullets, programes de mà.Complementen la documentació textual 82 re-portatges fotogràfics que inclouen 458 imatgesque il·lustren diverses posades en escena de lesmúltiples obres teatrals en què va participar, desde l’entitat cultural Patronat Parroquial de laCatequística i després al Casino MenestralFiguerenc, amb l’Associació Teatral Arlequín.Antoni Montal també va crear una productoracinematogràfica que va fer tres pel·lícules, ondestaca el 1987 El Teatre-Museu Dalí tanca a les set.

L’Arxiu Comarcal incorpora els documents deldespatx dels procuradors Jou de FigueresL’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha conclòsl’inventari-catàleg d’un important fons compostde 390 capses arxivadores –40 metres lineals–(1386-2001) de documents procedents del des-patx del carrer Joan Maragall de Figueres del pro-curador Tomàs Jou Barbosa i el seu fill Josep JouCarreras. Els expedients judicials sumen 3.600causes civils, des del 1892 en què el procuradorJou, amb trenta anys d’edat, inicià la seva acti-vitat com a agent fiscal al nou despatx; també181 causes penals, així com nombrosos afers ad-ministratius privats amb asseguradores, lloguers,i tramitacions diverses.El fons conté un volum important de documen-tació referent a l’administració de patrimonis departiculars situats a l’Alt Empordà. L’extensaclientela del despatx inclou des de petits pro-

pietaris agrícoles a grans propietaris rendistes,passant per institucions com l’Hospital de Pobresde Figueres. Del conjunt de gestions destaquenespecialment les encaminades al cobrament d’a-rrendaments o de censos emfitèutics, així comla reclamació d’anualitats o pensions endarre-rides que en alguns casos acaben en demandesjudicials. La documentació generada per l’ad-ministració d’aquests patrimonis permet l’estu-di d’altres aspectes interessants com la conflic-tivitat pagesa o la pervivència fins ben entrat elsegle XX de relacions de propietat característi-ques de l’Antic Règim, sense oblidar l’aportacióque significa per a estudis sobre els diversos mu-nicipis de la comarca. El fons d’empresa Jou incorpora documentacióderivada de la participació de Josep Jou Carrerasen la vida política i social de Figueres, en es-pecial, dels períodes en què fou alcalde de la ciutat –1928-30, 1939-46–. Igualment destaca la documentació de l’Asil Vilallonga que es con-serva dins el fons pel fet d’haver-ne estat secre-tari. En aquesta mateixa línia es localitzà tam-bé documentació de l’Associació de Música deFigueres corresponent al període 1923-1936 –Joutambé n’havia estat secretari.

Ingressa a l’Arxiu un dels llibres més antics editats a Figueres El proppassat gener va ingressar a l’Arxiu unexemplar de Colección de los caxones de sastre ca-thalan, que en manual de honesta diversión ofrece el

L’alcalde Jou a la presó de Figueres el 1945 (ACAE).


16

AR

XIU

S52

señor público el marqués de Zigarral… imprès l’any1762 a la impremta d’Ignasi Porter Marimon dela capital altempordanesa. Sabem que feia d’im-pressor i de llibreter, ofici que continuà el seufill Ignasi Porter Presas. És una reedició del pu-blicat l’any anterior a Barcelona. L’estat de con-servació és molt bo. Té 312 pàgines. Era un set-manari literari més aviat d’actualitats, ambinteressants articles de costums, societat i críti-ca teatral. Fins ara només es coneixien poc mésd’una dotzena d’obres impreses per aquest lli-breter i impressor establert a Figueres.

Digitalització de 320 imatges de patrimoni natural i artístic de la comarcaLa col·lecció d’imatges de l’ACAE s’ha vist in-crementada amb aquesta nova aportació cedi-da per un particular que està formada per foto-grafies en color, datades entre els anys 1995-1997,d’esglésies i monestirs, com és el cas de SantLlorenç de Sous i Sant Quirze de Colera, ambdósrestaurats ja fa uns anys i de gran rellevànciaper al discurs historicoartístic de la comarca, decastells com el castell de Vallgornera, docu-mentat al segle XII, i Orriols o Vilarig, de l’exis-tència dels quals es té constància des del segleX. A banda de les imatges de caire més artístic,hi ha també vistes i detalls d’una bona part demunicipis i paratges naturals altempordanesos,comprenen des de Portlligat a Garriguella, Pontde Molins i la Jonquera.

Donació de 148 negatius de plaques de vidre L’ús de la fotografia per obtenir còpies de treballo de conservació de documentació original haexperimentat un gran impuls en els darrerstemps arran del boom de la fotografia digital.L’Arxiu Comarcal ha rebut darrerament una cu-riosa donació que demostra que fa gairebé centanys ja es recorria a la tècnica fotogràfica ambles mateixes finalitats. Es tracta de 130 negatiusfotogràfics sobre placa de vidre amb la repro-ducció d’un expedient judicial dels anys 1901-1917 que fa referència a l’execució d’unes obresde reparació d’una casa a Figueres. No hi ha dub-te que a Joan Corney, propietari de l’immoble iuna de les parts implicades, la seva activitat coma fotògraf li va permetre proveir-se fàcilment d’u-na còpia del plet en una època en què no hi ha-via fotocopiadores ni molt menys encara tecno-logia digital.

Archiu Generau d’Aran

Dipòsit del fons personal Frederic Vilà FerrerLa senyora Anna Maria Arbonès Claverol ha in-gressat, per contracte de dipòsit, el fons perso-nal de Frederic Vilà Ferrer. El fons és format per294 positius en plàstic i en color, format diapo-sitiva, que recullen imatges de diversos poblesde la Val d’Aran durant els anys setanta del se-gle XX. Les imatges van servir a Vilà Ferrer coma model per fer la seva obra pictòrica.

Ingrés de documentació de la Sindicatura delConselh Generau d’AranEl 9 de gener es va produir la transferència n. 22des del Conselh Generau d’Aran. El metre line-al de documentació ingressat procedeix delDepartament de Sindicatura. Les dates extremesabasten des de l’any 1996 fins al 2005 i compre-nen les sèries relatives a correspondència, in-formes i visites institucionals.

Exposició: José M. Solé Monlau (1917-1999). En tot caminar per AranEl fons personal de José M. Solé Monlau recull elmaterial fotogràfic produït per ell mateix en unmoment determinat de la seva vida, des del 1974fins al 1997, moment en què, havent retornat ala Val d’Aran, uneix dues aficions: l’excursionis-me i la fotografia. El resultat d’aquesta afició són42.299 imatges fotogràfiques, 21.359 positius i21.940 negatius, i 38 escrits de creació literàriaen aranès no normalitzat. La mostra seleccionada consta de 100 imatges.El seu itinerari segueix el quadre de classifica-ció del fons documental i s’hi mostraran foto-grafies dels pobles i dels paisatges de la Val, enquè destaca el gran treball fet per Solé Monlausobre la flora de muntanya aranesa.L’exposició es podrà visitar, en la sala d’exposi-


17

AR

XIU

S52

El 28 de març va ser inaugurada al Casal deCultura Can Ricart de Sant Feliu de Llobregat. Enel marc d’aquesta exposició, hi havia també unespai expositiu que aprofundia en la trajectòriade l’Arxiu al llarg d’aquests 25 anys. Es mostra-ren alguns documents originals que s’hi con-serven. Una guia didàctica orientava les visitesdestinades a l’alumnat de secundària. També esvaren fer visites comentades adreçades alscol·lectius que ho sol·licitaren. Dues conferèn-cies varen aprofundir en els reptes de futur delsarxius i en el patrimoni documental, una a cà-rrec de Ramon Alberch, amb el títol: “Arxius i me-mòria: del suport paper al suport digital”, el dia3 d’abril; i l’altra, a càrrec d’Àngels Bernal, ti-tulada “La documentació confiscada a Catalu-nya. Què podria retornar del Baix Llobregat”, el17 d’abril.

L’exposició «Històries en Revelat. Blas Serrano,Fotògraf (1962-2007)»Del 10 al 28 d’octubre es va fer al casal de cultu-ra Can Ricart de Sant Feliu de Llobregat l’expo-sició «Històries en Revelat. Blas Serrano, Fotògraf(1962-2007)». La mostra recull la trajectòria pro-fessional d’aquest fotògraf santfeliuenc. La cro-nologia s’inicia l’any 1962 amb algunes imatgescompartides amb el seu mestre el fotògrafJoaquim Ferrer; continua en la dècada dels se-tanta, quan en Blas s’independitza, instal·la laseva botiga i comença a signar reportatges peral Boletín Municipal, i arriba fins als nostres dies.Són històries en revelat que parlen de trànsits: delpas d’una societat rural a una d’urbanitzada, dela transició de la dictadura a la democràcia i decanvis i mutacions en la vida de les persones. L’exposició, que va coincidir amb els dies de lesFestes de Tardor, va ser visitada per més de 2.000persones. Les imatges pertanyen al fons del’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i es con-serven a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.Recentment el fotògraf n’ha cedit els drets d’ex-plotació.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat fa 25 anysEl 23 d’abril de 1983 l’Ajuntament de Sant Feliude Llobregat i el Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya van signar el convenide creació de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.Per fer balanç del que han estat aquests anys iper donar un nou impuls a aquest servei, hemprevist organitzar un seguit d’activitats. Avancemalgunes propostes programades en col·laboracióamb les diferents institucions vinculades al’Arxiu. Durant les Festes Primavera de Sant Feliu deLlobregat, els dies 9, 10 i 11 de maig, l’Arxiu, encol·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu, fauna exposició sobre la història de l’ExposicióNacional de Roses, en el marc de la celebracióde la 80a edició i de la 50a mostra de caràcternacional.

cions temporals de l’església de Sant Joand’Arties, des del 8 d’abril fins al 15 de juny, dedimarts a diumenge i de 17.00 a 20.00 h.

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Els arxius municipals i el comarcal del BaixLlobregat organitzen de forma conjunta una exposició itinerant sobre el patrimoni documentalAl mes d’octubre de 2007 va ser inaugurada a Sant Vicenç dels Horts la mostra itinerant «ElsNostres Arxius, la Nostra Memòria» que preténvisitar, fins a l’any 2009, els 17 municipis de la comarca del Baix Llobregat que disposen d’ar-xiu.L’exposició ha estat feta conjuntament pels ar-xius municipals i el comarcal del Baix Llobregaten col·laboració amb el Consell Comarcal de BaixLlobregat i té com a objectiu primordial difon-dre el patrimoni documental de la comarca i do-nar a conèixer les funcions que desenvolupenels arxius. El projecte ha rebut el suport de laSubdirecció General d’Arxius de la Generalitatde Catalunya i de l’Oficina de Patrimoni Culturalde la Diputació de Barcelona. La mostra està co-ordinada pel Centre d’Estudis Comarcals del BaixLlobregat i n’és la comissària la senyora PilarReverté. Es va elaborar una guia didàctica perorientar les visites destinades a l’alumnat de se-cundària


18

AR

XIU

S52

Al llarg de l’any hem previst diverses tertúlies al’Arxiu, una, al mes de març, sobre la guerra delFrancès a Sant Feliu i la comarca del BaixLlobregat, amb motiu del bicentenari de l’inicid’aquesta guerra i, l’altra, de cara a la tardor, so-bre la finca Torreblanca com a bressol de la ro-sa, el símbol santfeliuenc més genuí. També hi haurà una activitat basada en el cine-ma. Al mes de maig, conjuntament amb Ci-neBaix, es presenta un documental històric so-bre Erasme de Gònima, fabricant d’indianes deBarcelona i important propietari del Baix Llo-bregat, a càrrec de Xavier Juncosa, premi nacio-nal de cinematografia.

També s’organitzen visites comentades i tallersper a escolars al llarg de tot el curs. El públic adultque vulgui conèixer millor l’Arxiu ho podrà feramb les visites concertades previstes durant laSetmana Internacional dels Arxius, al mes dejuny. Durant la Setmana de la Gent Gran, al juliol, esvol fer un curs per aprendre a fer l’arbre genea-lògic.I a la tardor retornarà un dels cursos que ja sónclàssics a l’Arxiu, el curs d’iniciació a la recercahistòrica al Baix Llobregat, amb l’objectiu de con-nectar amb els joves que vulguin començar a ferinvestigació històrica a la comarca.Es presentarà juntament amb el Centre d’EstudisComarcals del Baix Llobregat, el fons d’històriaoral sobre el memorial democràtic, al mes dejuny.Darrere els actes del 25è aniversari de la funda-ció de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, hi hala voluntat de donar a conèixer millor aquestservei. El context ho afavoreix especialment.L’any vinent, es disposarà d’un nou equipamentque permetrà desenvolupar amb plenes garan-ties les funcions de preservació i conservació detot tipus de documents. També, es gaudirà delsespais necessaris per a la prestació de diversosserveis (sala d’exposició, sala de consulta, espaiper a exposicions, conferències i aula didàctica).La cloenda d’aquestes activitats coincidirà ambl’obertura del nou Arxiu i amb els reptes de fu-tur d’una nova etapa. Aquest aniversari en seràel pòrtic.

Signatura del conveni de creació de l’Arxiu Comarcaldel Baix Llobregat, 23 d’abril de 1983. Fotògraf: Blas Serrano.L. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Acte d’inauguració de la primera seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, al carrer de Ventura Gassol, el 23 d’abril de 1983. Fotògraf: Blas Serrano. ACBL. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


19

AR

XIU

S52Agència Catalana de Certificació

de Barcelona

IV Jornades de signatura electrònicaEls dies 29 i 30 d’octubre de 2007, varen tenirlloc a Barcelona les IV Jornades de signatura elec-trònica organitzades per l’Agència Catalana deCertificació. L’objectiu de les Jornades era de-batre les principals novetats del camp de la cer-tificació electrònica i les identitats digitals iaconseguir incentivar-ne el desenvolupamenti la divulgació, tant en l’entorn públic com enel privat. Entre els diferents àmbits professio-nals assistents a les Jornades, també hi haviaprofessionals de la gestió documental i arxi-vística. De fet, la signatura electrònica crea do-cuments autèntics, documents que hauran derebre el seu tractament arxivístic. Per altra ban-da, s’ha de destacar, que en moltes ponènciesi intervencions la referència a l’arxiu fou cons-tant. A tall d’exemple, a la presentació de lesJornades, el varen esmentar tant la presidentade l’Agència Catalana de Certificació com elconseller del Departament de Governació iAdministracions Públiques. Des dels arxius,quan encara s’ha d’acabar de resoldre l’encaixde la Gestió Documen-tal en els processos degestió de les nostres organitzacions, hem de co-mençar a conèixer, entendre i assumir què ésla signatura electrònica i com repercuteix en lanostra professió.

Arxiu del Consorci de les DrassanesReial de Barcelona

L’Autoritat Portuària de Barcelona diposita alConsorci de les Drassanes Reials i MuseuMarítim de Barcelona una part del fons històricdel Port de Barcelona La documentació dipositada correspon a la parthistòrica del fons de l’Autoritat Portuària, con-cretament a l’etapa del Port gestionada per laJunta d’Obres del Port, entre els anys 1868 i 1978.La creació d’aquesta Junta tenia per objectiuaconseguir els recursos i el finançament neces-saris per donar un impuls a les obres del Port deBarcelona i finalitzar-ne la construcció. El dipòsit està constituït per 1.229 caixes i 290llibres, que ocupen un volum de 197 metres li-neals, i és un reflex de les activitats que va des-envolupar la Junta d’Obres del Port en el com-pliment de les seves competències. Destaca ladocumentació generada per l’activitat econò-mica i financera, la documentació de Secretaria,els expedients d’obres, les concessions, i en ge-neral, documentació generada per l’activitat del’organisme portuari.

Arxiu Municipal de Barcelona

20 anys d’Arxius Municipals de DistricteEl juny de l’any 1988 l’Ajuntament de Barcelonaes dotava de les primeres places d’arxiver o ar-xivera als districtes de Sants-Montjuïc, les Corts,Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí. Defet, en gairebé tots aquests districtes, l’Arxiu jatenia un precedent des de feia uns anys, lligaten alguns casos al moviment associatiu.Fins al gener de 1989 no es van cobrir la resta deplaces d’arxiver/a, als Districtes de Ciutat Vella,l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i NouBarris, però podem considerar l’any 1988 coml’any d’inici de la xarxa d’Arxius Municipals deDistricte, impulsats des del Projecte d’ordenaciód’arxius de l’Ajuntament de Barcelona i la polí-tica de descentralització municipal, que arribafins als nostres dies.L’any 2008 es vol celebrar aquest 20è aniversariamb un seguit d’activitats, presents en el terri-tori de cada districte, i també a nivell de la ciu-tat i del conjunt de l’Arxiu Municipal, que elsArxius Municipals de Districte han contribuït acrear tal com és avui en dia.Us convidem a aportar idees, documents o foto-grafies que ens puguin ajudar a documentar ideixar constància d’aquests 20 anys de trajec-tòria, i sobretot us invitem a celebrar-ho entretots, donant-li la màxima difusió possible aaquesta convocatòria.

El “Llibre del Consell”El projecte d’investigació signat el 2002 entrel’Arxiu Històric de la Ciutat i el Consell Superiord’Investigacions Científiques per a la publicacióde les eleccions municipals incloses en el Llibredel Consell ha culminat amb l’edició del volumcorresponent (Batlle i Gallart, C.; Ferrer i Malloll,M. T.; Mañé i Mas, M. C.; Mutgé i Vives, J.; Riera iViader, S. i Rovira i Solà, M. El “Llibre del Consell”de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: Les eleccionsmunicipals. Barcelona: Consell Superior d’Inves-tigacions Científiques. Institut de Cultura. ArxiuHistòric de la Ciutat, 2007, 912 pàg.). La primerapart del llibre ha anat a càrrec de C. Batlle, queha fet un estudi històric del Llibre del Consell i del’evolució d’una important família de laBarcelona medieval, com són els Gualbes, men-tre que M. T. Ferrer ha fet l’estudi sobre elsMarquet, eminent família de navegants, i d’al-tres famílies i membres de l’oligarquia barcelo-nina.La segona part del volum, a cura de M. C. Mañé,J. Mutgé, S. Riera i M. Rovira, inclou l’edició ínte-gra dels fragments del Llibre del Consell relatiusa les eleccions dels càrrecs municipals (1301-1401), amb les nòmines de tots els consellers, ju-rats del Consell de Cent i altres càrrecs electesdel municipi barceloní. Inclou també un índexmolt complet dels personatges, institucions illocs esmentats en tot el volum.


20

AR

XIU

S52 Arxiu Municipal de Blanes

Blanda 10: la publicació de l’Arxiu Municipal deBlanes fa 10 anys

Ramon Alberch, subdirector general d’Arxius, vapresentar el passat 11 de gener el darrer exem-plar de la revista anual Blanda, que enguany arri-ba al número 10. Hi sobresurten els treballs queparlen de la figura del pintor Ricard Ferrer (JosepBota-Gibert), del botànic blanenc del segle XVIIIBahí i Fontseca (Pasqual Bernat) o dels escrip-tors Joaquim Ruyra (Pep Vila) i Josep Roig iRaventós (Domènec Valls). Altres aportacions quecal destacar són els treballs sobre l’empresa SA-FA (Pere Sala), un repàs als homenots blanencs(Antoni Reyes), la història del Racó Blau (JosepCosta) o la biografia d’un anarquista blanenc exi-liat a França (Juli Baca). Blanda 10 té 168 pàgines,on també hi ha espai per repassar les notíciesde l’Arxiu, fer un resum de les novetats edito-rials blanenques i donar a conèixer la històriade la família Sicra a partir del seu fons d’imat-ges (Aitor Roger).

Actes culturals per celebrar els 10 anys deBlandaEl Teatre de Blanes ha estat l’indret escollit percentralitzar els actes del desè aniversari de la re-vista Blanda, la publicació anual de l’ArxiuMunicipal de Blanes. En aquest espai cultural s’hi va fer una exposició sobre fons documentalde Josep Alemany i Borràs, periodista i escriptorblanenc vinculat amb la intel·lectualitat cultu-ral i política catalana i estatal de finals del segleXIX i primera meitat del XX; una projecció depel·lícules antigues del fons d’imatges de l’arxiublanenc acompanyades d’una selecció musicalal piano o l’espectacle La Catalunya de JosepAlemany. Literatura i música, amb guió i narraciódels tècnics de l’Arxiu de Blanes.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

L’Ajuntament de Vimbodí adquireix un manuscrit de 1733 que el transfereix a l’ArxiuComarcalL’Ajuntament de Vimbodí va adquirir en una sub-hasta el manuscrit Llibre de compras y vendas, cen-sals, rebuts, actas [i] àpocas fets per mí, Pau Nadal.Vimbodí 1733. Es tracta d’un llibre de 20 pàginesamb coberta de pergamí reutilitzat, format foliprolongat i conté diferents còpies notarials.L’Ajuntament féu lliurament d’aquest volum al’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà el dia15 de novembre de 2007.

Publicació en suport digital de les actes de les VII Jornades d’Història de la Farmàcia quevaren tenir lloc a l’arxiu comarcalS’han publicat en suport CD les actes de les VIIJornades d’Història de la Farmàcia que, organit-zades per la Societat d’Amics de la Història i dela Ciència Farmacèutica Catalana, es van fer a laseu de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberàels dies 21, 22 i 23 d’octubre de 2005. El CD ha es-tat editat per la Societat d’Història de la Farmàciaamb el nom: VII Jornades d’Història de la FarmàciaCatalana. Crònica, conferències i comunicacions.Montblanc, 21-23 d’octubre de 2005.

Col·laboració en exposicionsDel 12 al 28 d’octubre l’Arxiu Comarcal va par-ticipar en l’exposició que organitzà el Grup deJubilats del Casal Montblanquí, amb el títol«Estimar el Cinema», que es va fer a les depen-dències del mateix Casal Montblanquí.L’Arxiu Comarcal també ha col·laborat en l’ex-posició «Els Anys Negres. Els Antecedents delConflicte, la Guerra Civil i la Postguerra enFotografies de Gran Format i Documents Origi-nals», organitzada per l’Associació Cultural BaixaSegarra i que es va fer al castell dels Comtes deSanta Coloma de Queralt entre el 25 de novem-


21

AR

XIU

S52

bre i el 9 de desembre. L’exposició va tenir ungran èxit d’assistència.

IX Premi Aires de la Conca de recerca comarcalEl dia 15 de desembre de 2007 es reuní el juratqualificador del IX Premi Aires de la Conca derecerca comarcal sobre la Conca de Barberà. A laconvocatòria s’hi varen presentar un total dequatre treballs. El jurat, en aquesta ocasió, deci-dí declarar el premi desert.

Ingressa documentació del Consell Comarcal Entre els mesos de novembre del 2007 i febrerdel 2008, s’han fet un total de cinc transferèn-cies (les corresponents a les núm. 41 a 45). Estracta de documentació generada per l’Oficinad’Habitatge de l’any 2004, pels Serveis Tècnicsdels anys 2003-06, per l’àrea de Medi Ambientdels anys 2000-05, per la de Benestar Social de2006 i per la de Cultura de l’any 2004.

Ingressen còpies digitalitzades d’expedients icauses de la repressió franquista El senyor Josep M. Vallès va lliurar a l’arxiu co-marcal cinc CD que contenen la digitalitzaciód’expedients i causes de la repressió franquistaa l’Espluga de Francolí.

Arxiu Municipal de Constantí

L’Arxiu Municipal de Constantí presenta laMemòria del 2007L’Arxiu Municipal de Constantí ha presentat la

Memòria del 2007, que s’articula al voltant de lamillora dels dipòsits de la documentació admi-nistrativa, amb la col·locació d’unes modernesprestatgeries mòbils compactes; els nous in-gressos, amb el fons documental personal deldoctor Miquel Aleu, famós metge i erudit local;l’inici de la implantació d’un Sistema de GestióDocumental i, finalment, la posada en marxad’una col·lecció de llibres monogràfics sobre lahistòria de Constantí –de la qual ja es va pre-sentar el primer volum dedicat a la II República. La memòria té 67 pàgines i es pot descarregar alweb de l’Ajuntament: www.constanti.cat

Arxiu Històric de Girona

Nous ingressos documentals Entre la documentació ingressada els darrersmesos destaquem:� Pel volum i per la importància de la docu-mentació hem d’esmentar en primer lloc la do-cumentació d’Urbanisme provinent del ServeiTerritorial d’Urbanisme a Girona del Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques. Estracta de 600 capses que completen el fons

Urbanisme ja existent en aquest arxiu. Entre ladocumentació ingressada es poden trobar ex-pedients d’obres tramitats per l’antiga DelegacióProvincial del Ministeri d’Obres Públiques iUrbanisme (MOPU) de Girona així com delMinisteri de l’Habitatge en períodes anteriors,que restaren als arxius de les oficines de laGeneralitat, molts dels quals continuaren o aca-baren la tramitació en època democràtica.En aquests moments, aquest fons de la Genera-litat està format per 152 metres lineals de do-cumentació sobre ordenació urbana de les co-marques de Girona del 1956 al 1999: plansgenerals i plans parcials d’ordenació del 1957 al1993, plans especials i estudis de detall. Tambéconté sèries de normes complementàries i sub-sidiàries de planejament. Els expedients estanformats per documentació textual (memòria delprojecte), documentació gràfica (plànols, foto-grafies, etc.) i documentació administrativa (tra-mitacions, al·legacions, etc.) Aquesta documen-tació de planejament, en molts casos, no es tractade l’original, ja que aquesta es troba als ajunta-ments respectius, però com que no s’ha conser-vat en molts ajuntaments, es fa imprescindibleconsultar els exemplars del Servei Territorial.D’altra documentació que forma part d’aquestfons és una sèrie de 2.435 projectes d’obres d’in-fraestructura urbana de tots els municipis de laprovíncia del 1956 al 1985 i els llibres d’actes dela Comissió Provincial d’Urbanisme del 1978 al1980 que després s’anomenarà Comissió Terri-torial d’Urbanisme.Tota la documentació està descrita en base dedades i es pot consultar per qualsevol camp, àm-bit geogràfic, dates, títol, etc.

� Fons Ajuntament de Juià (Gironès). Es tracta de5 metres lineals de documentació. L’any 1993 elfons d’aquest Ajuntament va ser inventariat perNatàlia Navarro, treball que es va dur a termedins del programa d’inventariació d’arxius mu-nicipals que no disposaven d’arxiver, promogutpel Departament de Cultura. Al final de l’any2007, a petició de la secretària de l’Ajuntament,el fons ingressa a l’AHG, juntament amb la do-cumentació de la Cambra Agrària Local i el fons delJutjat de Pau d’aquest mateix municipi.� Fons Delegació Gironina de Tennis, 1974-2004, queconté expedients d’activitats esportives: com-peticions de totes les categories del circuit giro-ní i documentació administrativa de la Delegació,estatuts i eleccions de càrrecs, actes d’assem-blees de clubs, reunions de tècnics, reunions delComitè de Competició i expedients de llicènciesde jugadors. Aquest fons és interessant per a l’es-tudi de la història de l’esport gironí.

Curs de formació de l’EAPC i l’SGAEl dilluns 3 de març s’ha fet a l’Arxiu un curs so-bre l’aplicació de la Norma de DescripcióArxivística Catalana (NODAC) als fons icol·leccions de fotografies, organitzat per l’Escola


22

AR

XIU

S52 pora la traducció íntegra del document al cata-

là –a la qual adjunta un índex d’antropònims itopònims– i fa la transcripció del text en caràc-ters hebreus. Cal esmentar el treball de JoanFerrer, en l’annex, sobre la llengua hebrea deldocument. L’hebreu utilitzat intercala moltes pa-raules en català –parlar aljamiat, llengua habi-tual del redactor– com ara àpoca, deembre, noem-bre, empara, neula i altres que són descrites irelacionades en el mateix estudi.

Arxiu Municipal de Girona

Conferències a l’Arxiu Municipal en línia

El Servei de Gestió Documental, Arxius iPublicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona,ha publicat recentment la monografia corres-ponent al segon cicle de Conferències a l’ArxiuMunicipal, que tenia per títol “Església, societati poder a Girona. Segles XVI-XX”. No obstant ai-xò, i atès que el Servei de Gestió Documental veucom a essencial la seva divulgació, ara també espot descarregar de forma lliure i gratuïta mit-jançant la pàgina web de l’esmentat servei.També es pot descarregar el cicle de conferèn-cies de la primera edició Segona República iGuerra Civil a Girona (1931-1939).L’any 2008 el cicle se centrarà en Girona i laGuerra del Francès (1808-1814).

El diari El Punt dóna el seu arxiu fotogràfic i hemerogràfic a l’Arxiu Municipal de Girona

El diari El Punt ha signat amb l’Ajuntament deGirona un conveni de cessió dels seus fons he-merogràfics i fotogràfics. Pel que fa a la premsa la cessió inclou les cap-çaleres del Punt Diari i El Punt (en les diverses edi-cions), publicades des del 29 d’octubre de 1978en endavant; totes les publicacions editades ambla capçalera Presència, des del 10 d’abril de 1965en endavant i totes les publicacions editadesamb la capçalera El 9 Esportiu de Catalunya, desdel 2 de gener del 2002 en endavant, de maneraque s’arriba a un total d’unes 600.000 pàgines depremsa. Pel que fa al fons fotogràfic, el Grup El Punt hafet donació d’aproximadament 10.880 diaposi-tives, 142.466 estoigs de negatius –unes 1.424.660imatges–, 191 imatges en CD, 150.000 fotografiesen suport paper i 980.386 imatges en format di-gital, que fan un total aproximat de 2.566.117imatges.

El CDRI culmina el treball de documentació de les fotos de l’Escolania del Mercadal

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)de l’Ajuntament de Girona ha acabat el treballde documentació del fons fotogràfic de l’Esco-lania del Mercadal. Les 5.372 fotografies que for-

Els comptes de l’aljama de GironaEl projecte de recuperació i estudi dels docu-ments hebreus medievals de l’Arxiu comença adonar els primers i esperats fruits en la formad’aquest estudi fet pel prestigiós hebraistaEduard Feliu, amb la col·laboració de Joan Ferrer,professor de llengua hebrea i aramea de laUniversitat de Girona, que acaba de ser publicatal darrer número de la revista Tamid de la SocietatCatalana d’Estudis Hebraics de l’IEC. Amb el tí-tol “Llibre de comptes de Jucef Zabara, col·lectordel clavari de la comunitat jueva de Girona(1443)”, trobarem un interessantíssim estudi d’a-quest quadern de 9 pàgines escrit en hebreu ique recull, de la mà del jueu gironí Jucef Zabara,els comptes de l’aljama de Girona durant l’any1443. L’autor fa una introducció històrica, incor-

d’Administració Pública i impartit per ÀngelsSuquet, arxivera municipal de Sant Feliu deGuíxols, i Isabel Campos, arxivera de l’ArxiuCentral Administratiu del Departament dePresidència. Ambdues han estat membres delgrup de treball per a l’elaboració de normes dedescripció de documents audiovisuals. Aquestcurs estava adreçat als professionals dels arxiusde les comarques gironines i ha resultat un bonpunt de trobada per discernir el nivell de des-cripció de fons que tenim als arxius i, sobretot,s’ha fet evident la necessitat de disposar d’unesnormes específiques per al tractament d’aquesttipus de documentació.


23

AR

XIU

S52

men part d’aquest conjunt fotogràfic, creat du-rant els anys en què l’escolania va ser dirigidaper mossèn Ferran Forns (1923-1964), són ac-cessibles a la pàgina web de l’Arxiu Municipalhttp://www.ajuntament.gi/sgdap/cat/consulta_documents.php perfectament documentades. Per primera vegada i gràcies a les possibilitatsque ofereix Internet, el treball de catalogació hacomptat amb la participació ciutadana, princi-palment amb aquells que han format part del’Escolania en algun moment de les seves vides.Les imatges es van posar al web de l’ArxiuMunicipal l’octubre de 2006 per tal que fossindocumentades pels ciutadans. Això ha permèsla col·laboració d’antics membres de l’Escolaniaque, coordinats per Rafel Soler, han pogut iden-tificar llocs i persones. En total s’han identificat337 persones i 87 noms de lloc.

L’SGDAP de l’Ajuntament de Girona convidat a MalmöL’SGDAP de l’Ajuntament de Girona va estar con-vidat a participar en el Rencontre que tingué lloca la ciutat sueca de Malmö, on es debaté sobreels arxius i les diferents col·lectivitats territorialsexistents en l’àmbit de la comunitat europea.L’associació Les Rencontres creada per responsa-bles electes de l’àmbit de la cultura i l’educaciódels diferents països de la Unió Europea, cons-titueix una plataforma de cooperació, de debatsi d’accions en l’àmbit de la política cultural deles ciutats, departaments, regions, etc.L’Arxiu Municipal de Girona hi fou present a tra-vés de la ponència de Joan Boadas i Raset quetingué lloc el dia 23 de novembre amb el títol“Gestionar i difondre el patrimoni documental:l’experiència del Servei de Gestió Documental,Arxius i Publicacions (SGDAP) de la ciutat deGirona”.

L’experiència del CRDI a MontevideoEl Centre de Recerca i Difusió de la Imatge del’Ajuntament de Girona participà en les jorna-des Fotograma-07 que va organitzar el CentroMunicipal de Fotografía de Montevideo a travésdel Centre Cultural d’Espanya (CCE), els passats22 i 23 de novembre. David Iglésias Franch, tèc-nic superior del CRDI, va oferir un taller pràctici una conferència on va analitzar els aspectestècnics de la fotografia digital i la gestió arxivís-tica dels fons fotogràfics. Tant el taller com laconferència tenien per objectiu assentar unesbases de treball per als professionals responsa-bles de la gestió i custòdia dels arxius fotogrà-fics digitals.

Arxiu General de la Diputació de Girona

El projecte ACTUALEl dia 20 de novembre de 2007, el Ple de laDiputació de Girona va aprovar el projecte AC-

TUAL (Actes Unificades de l’Administració Local)de tractament, consulta i ús de la informació es-sencial dels municipis que permet la consultade tots els acords municipals a través de la webde la Diputació de Girona. Aquest projecte ha estat presentat als ajunta-ments de la demarcació de la província de Gironaen el marc de la Jornada Ajuntament, arxiu i ges-tió de documents: de l’administració presencial a l’ad-ministració electrònica, que va tenir lloc el passat27 de març de 2008 a Girona.ACTUAL és una base de dades documental querecull tots els acords, precs, preguntes i altres in-tervencions dels Plens i de les Juntes de GovernLocal dels ajuntaments adherits al projecte. Està plantejat en termes de cooperació i assis-tència als municipis en matèria de gestió docu-mental i de la informació. Funciona íntegramenten entorn web, és a dir, tant la transmissió defitxers des dels ajuntaments com la consultadels acords es fa a través de la web de laDiputació a la pàgina del projecte ACTUAL on hi ha tota la informació necessària per acollir-s’hi, els models de documents necessaris i elsformularis de cerca i consulta d’informació(http://www.ddgi.cat/actual/index.html ).S’ha ofert a tots els ajuntaments de la demar-cació i, actualment, ja hi ha una trentena de mu-nicipis que han sol·licitat d’adherir-s’hi a partirde les actes de plens i juntes de govern local del’any 2007 en endavant. Aquest servei és gratuït.El projecte contempla, a més a més, la creaciód’un arxiu electrònic de seguretat de les còpiesdels fitxers originals dels textos aprovats de lesactes, amb signatura electrònica del secretari,que garanteix que es tracta d’una còpia exactade l’original utilitzat per confegir el llibre d’ac-tes de les sessions del Ple i de la Junta de GovernLocal, i que permet visualitzar, des de la plata-forma de consulta, el text íntegre de l’acta ori-ginal a la qual pertany l’acord consultat.

Arxiu Municipal de Granollers

El fons Antonio Alcalde es pot consultar al’Arxiu d’Imatges de l’Arxiu Municipal deGranollersL’Ajuntament ja té la titularitat i els drets d’ex-plotació de prop de 26.000 imatges del fotògrafAntonio Alcalde Carrillo. En un acte presidit per l’alcalde Josep Mayorales va signar el contracte que regula la donacióque el fotògraf de Granollers Antonio Alcalde, vafer al llarg dels anys 2002, 2003 i 2004 a l’Ajun-tament de Granollers.La majoria de les imatges són negatius de 35mil·límetres, però també hi ha positius en paperi tres pel·lícules de 8 mil·límetres, de temes di-versos. Entre d’altres, esports, política, festes, actes socials, equipaments, actes religiosos, ac-tivitats comercials i d’alguns col·lectius, perso-


24

AR

XIU

S52 natges, obres i successos de Granollers i d’altres

poblacions.La donació està custodiada a l’Arxiu Municipalcom a fons Antonio Alcalde. L’Ajuntament dis-posa, a més, d’altres fotografies del mateix au-tor, fetes per encàrrec municipal. En aquest cas,l’autor també n’ha cedit els drets d’explotació.L’objectiu és posar tot aquest material a dispo-sició de la ciutadania i preservar-ne la conser-vació.

Arxiu Històric de Lleida

IngressosEl primer trimestre de l’any es va ingressar do-cumentació provinent del Servei Territorial aLleida de la DG de Carreteres del Departamentde Política Territorial i Obres Públiques. Es trac-ta d’expedients d’Expropiació forçosa de terrenysper construir la xarxa de carreteres de Lleida,entre els anys 1846 a 1998 (20,3 metres lineals).L’Arxiu Central Administratiu de la Delegació delGovern a Lleida ha transferit també documen-tació relativa al Registre d’establiments indus-trials dels anys 1929-2003 (77,9 metres lineals).És una sèrie de conservació permanent que per-met conèixer la realitat industrial de les comar-ques lleidatanes, tradicionalment agrícoles.

Exposició «Fossilia»Del 15 de gener al 25 de febrer, l’Arxiu ha acollitl’exposició «Fossilia. Mostra Paleontològica del’Associació Ilerdenca de Paleontologia», amb lacol·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i elDepartament de Cultura. S’hi mostren un seguitde fòssils autèntics i de reproduccions d’aqueststestimonis del passat distribuïts en diferents eresgeològiques. Aquesta exposició ha permès des-cobrir que les rajoles de la planta baixa de l’Arxiuestan farcides de fòssils.

Curs El format PDF: característiques i potencialOrganitzat per l’Associació d’Arxivers deCatalunya, es va fer a la seu de l’arxiu el 26 demarç la presentació per part de l’empresa Adobede les solucions que ofereixen a l’entorn de ladigitalització de documents i la producció de cò-pies autèntiques de documents en suports ana-lògics, la signatura electrònica i la conservació ipreservació de la documentació electrònica (ISO19005 i el PDF/A-1).

Arxiu Municipal de Lleida

Continua la tasca de digitalització dels fons hemerogràfics i del fons municipalActualment s’està duent a terme la digitalitza-ció i conversió a PDF de El diario de Lérida (1972-

1974) per tal de poder continuar oferint la con-sulta dels fons hemerogràfics de l’arxiu via weba l’adreça següent: www paeria.es/cultura/CAT/arxiu/premsa.html.També s’estan digitalitzant les Actes del Ple(1938-1987), les Comissions municipals perma-nents 1938-1985), les Comissions de la Junta deGovern (1985-1987) i les Comissions d’eixample(1938-1949). Les imatges s’aniran posant en lí-nia per tal de facilitar la consulta als usuaris iusuàries.

RestauracionsS’han restaurat tres llibres del segle XIV, de lasèrie dels Llibres de Crims conservats a l’arxiu.També s’ha restaurat i digitalitzat un plànol delcementiri de Lleida de l’any 1902. Ha fet la res-tauració l’Estudi B2.

Arxiu Municipal de Montornès del Vallès

Es publica el treball guanyador de la II BecaMontornès de Recerca HistòricaL’Ajuntament de Montornès del Vallès ha coedi-tat amb Publicacions de l’Abadia de Montserratel treball resultant del projecte d’investigació,premiat l’any 2004, que va presentar l’historia-dor Arnau Gonzàlez Vilalta, professor de laUniversitat Autònoma de Barcelona. El llibre por-ta per títol Montornès del Vallès (1931-1945). De lail·lusió democràtica al primer Franquisme. Repassales transformacions socials, polítiques i cultu-rals d’aquest període tan convuls, reflectides enel cas singular de la petita població de Montornèsdel Vallès. Els principals fons consultats per a larecerca han estat el fons municipal, la docu-mentació de la Causa General i el fons politico-social de Barcelona del Archivo General de laGuerra Civil (els anomenats Papers de Salaman-ca, custodiats avui a l’Arxiu Nacional de Cata-lunya).

Arxiu Comarcal de la Noguera

Taller de gestió de documents administratius perals ens culturals de BalaguerEl dia 16 de novembre, a la seu de l’Arxiu Co-marcal de la Noguera, es va fer un taller adreçatal personal de l’Institut Municipal de Progrés iCultura de Balaguer. La sessió va ser impartida per Trini Camats, ar-xivera de l’Ajuntament de Balaguer, i per MaitePedrol, directora de l’Arxiu Comarcal de laNoguera.Aquesta iniciativa s’ha d’incloure dins les actua-cions programades per l’arxiu comarcal per al2007, adreçades a assessorar i a donar suport ales administracions públiques de la comarca res-pecte a la gestió dels documents administratius.


25

AR

XIU

S52l’edat mitjana, actes de l’XI Curs.

La presentació va anar a càrrec de Miquel Aguilà,alcalde de Balaguer, Vicent Font, president delConsell Comarcal de la Noguera, Maite Pedrol,directora de l’Arxiu Comarcal de la Noguera,Flocel Sabaté, catedràtic de la Universitat deLleida, i Prim Bertran, professor titular de laUniversitat de Barcelona.

Plans de dinàmica educativaEl Pla comarcal de dinàmica educativa de laNoguera per al curs 2007/2008, elaborat pelConsell Comarcal de la Noguera i el Servei edu-catiu de la Noguera, ha inclòs com a activitat perals centres d’ensenyament la visita per conèixerl’Arxiu Comarcal de la Noguera.Així mateix ho ha fet del Pla municipal educa-tiu per al curs 2007/2008 que l’Ajuntament deBalaguer i el Servei Educatiu de la Noguera ofe-reixen als centres educatius.

Commemoració del 25è aniversari de l’ArxiuComarcal de la NogueraAquest any 2008, l’Arxiu Comarcal de la Noguerafa 25 anys i prepara diverses activitats per cele-brar aquest aniversari. Les actuacions que orga-nitzarà en aquest sentit aniran adreçades a unpúblic ampli i divers, a fi de difondre l’arxiu a to-ta la comarca, com és el cas de les jornades deportes obertes en les quals s’obsequiarà els vi-sitants amb un detall commemoratiu d’aquestaniversari.

Com fer un arbre genealògic. Taller de genealogia Els dies 22 i 29 de febrer l’Arxiu va organitzar uncurs de genealogia, d’inscripció gratuïta, ambmotiu dels 25 anys.El curs fou impartit per Xavier Mora i Giné, pro-fessor i membre de la Societat Catalana deGenealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologiai Nobiliària, i va tractar els temes: on i com po-dem trobar informació sobre els nostres avant-passats; com s’ha d’organitzar la informació ob-tinguda; com es fa un arbre genealògic; les casespairals i la genealogia; conceptes i recursos au-xiliars per a la recerca genealògica.

Arxiu d’Imatges d’Olot

Ja és a la venda el darrer número de la col·leccióFons i Col·leccions de l’Arxiu d’Imatges d’Olot Al desembre de 2007 es va posar a la venda elquart número de la col·lecció Fons i Col·leccionsde l’Arxiu d’Imatges d’Olot, que edita l’Arxiud’Imatges d’Olot juntament amb les EdicionsMunicipals. És una col·lecció que té com a ob-jectiu principal donar a conèixer els fons d’i-matges dels fotògrafs i col·leccionistes quel’Arxiu custodia. El quart número està dedicat alcol·leccionista i fotògraf aficionat, Pere Pagès

Taller d’organització dels documents adminis-tratius dels centres d’ensenyamentEls dies 21 i 28 de novembre de 2007, va tenir lloca l’Arxiu Comarcal de la Noguera un curs de ges-tió documental adreçat al personal d’adminis-tració i serveis del Departament d’Educació. Elcurs va ser impartit per Ferran Navalon, arxiverdel Departament d’Educació.Aquest curs forma part d’un projecte més am-pli engegat per l’Arxiu Comarcal de la Nogueraque té l’objectiu de contribuir a normalitzar lagestió integral dels fons documentals dels cen-tres educatius de la Noguera.

Presentació de les actes dels X i XI cursos d’estiuComtat d’UrgellEl dia 19 de desembre de 2007, a la seu delConsell Comarcal de la Noguera, es va presen-tar la publicació Balaguer, 1105: Cruïlla de civilit-zacions, actes del X Curs d’Estiu Comtat d’Urgell,i Natura i desenvolupament. El medi ambient a


26

AR

XIU

S52

Soler (Olot, 1916-2001) i la publicació inclou unesnotes biogràfiques, una descripció de les carac-terístiques de la col·lecció i una selecció de deuimatges representatives així com una descrip-ció de la col·lecció, segons la Norma de Des-cripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Els al-tres tres números de Fons i Col·leccions de l’AIO,han estat dedicats als fotògrafs Rafael HenaresYepes, Francesc Vidal Forga i Arcadi VilanovaPericas.

Digitalització del fons fotogràfic de Joan AntoniSatorre TomàsEntre els mesos de gener i març de 2008, l’AIO,a través de l’empresa TECNODOC de Madrid, vadur a terme la digitalització del fons fotogràficde Joan Antoni Satorre Tomàs (Figueres, 1920 –Olot, 1985). Són 14.239 negatius de pas univer-sal en blanc i negre que les filles del fotògraf,propietàries del fons fotogràfic, han cedit a l’AIOper tal d’iniciar el procés de conservació i pre-servació dels originals així com la documenta-ció de la informació que contenen les imatges.Satorre es va instal·lar a Olot quan tenia 16 o 17anys i després de fer el servei militar obrí un es-tudi fotogràfic –La Orquídea– al carrer delsClivillers. Treballà com a fotògraf de premsa du-rant els anys de la postguerra i deixà testimonigràfic dels fets més rellevants de l’Olot d’aquellsanys.

Arxiu Municipal de Palafrugell

L’Arxiu Municipal coordina l’elaboració del no-menclàtor dels carrers de PalafrugellJoan Vilardell Caixàs, mestre jubilat icol·laborador de l’Arxiu, ha treballat durant qua-tre anys en el nomenclàtor dels carrers dePalafrugell. En Joan Vilardell ha consultat bi-bliografia i documentació i ha recorregut a in-formacions orals per poder elaborar 634 fitxesamb el nom, la descripció del nom (més ex-haustiva en el cas de personatges, llocs i temesreferits a Palafrugell), la data de la denominaciói les variacions al llarg del temps. El projecte d’e-laboració del nomenclàtor s’ha coordinat des del’Arxiu Municipal i ha rebut el suport de dife-rents àrees de l’Ajuntament (Secretaria, Serveid’Informació Cartogràfica i Administració Oberta,Participació i Atenció Ciutadana) i de l’Oficinade Català. El resultat es pot consultar des de l’1de febrer ahttp://ajpalafrugell.org/content/view/554/290/1/0/

Més espai per als documentsA finals de gener han acabat les obres a l’antiganau destinada a aula taller, a tocar de l’Escorxa-dor, que s’ha adequat com a dipòsit de docu-mentació vinculat a l’Arxiu i on s’hi han instal·latprestatgeries metàl·liques fixes. Hi ha dos nivells

de prestatgeries, planta baixa i pis, i en total hicaben 1.300 metres lineals de documentació. Sisumem aquests metres als que ja hi ha a canRosés (ocupats en un 90%), en total es disposade 3.100 metres lineals per conservar en bonescondicions els documents del municipi.

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

L’experiència pedagògica de l’exposició: «LesRiuades del Segle XX al Pallars Sobirà: 1907,1937 i 1982»Una de les experiències més gratificants que hatingut per a nosaltres el muntatge d’aquesta ex-posició han estat les visites dels escolars de lacomarca. La col·laboració amb el Campd’Aprenentatge de les Valls d’Àneu i el Centre deRecursos Pedagògics del Pallars Sobirà ha per-mès fer unes propostes didàctiques adequadesper a cada nivell (tres de primària i dues de se-cundària) que facilitaven el treball a l’aula pos-terior a la visita. D’altra banda, també vàrem re-collir les seves orientacions de temps i nivell pera cada edat en les explicacions als grups, queeren fetes per nosaltres.Els problemes logístics derivats dels torns de vi-sites, de l’organització del transport escolar i dela impressió de totes les propostes didàctiques,han estat plenament compensats pels resultats.Ens han visitat tots els escolars entre 6 i 16 anys(354 alumnes de primària i 214 de secundària).Molts grups han fet una valoració a l’aula i enshan fet arribar comentaris molt positius, i el mésimportant és que el tema els ha motivat per re-flexionar sobre la problemàtica de les riuades iles conseqüències a la nostra comarca.

Arxiu Municipal del Prat de Llobregat

Beca Jaume Codina de recerca d’història localL’Ajuntament del Prat convoca la segona edicióde la beca de recerca d’història local, dotada ambsis mil euros de premi i amb la possibilitat depublicar el treball final en la col·lecció de textoslocals. Aquesta beca, per acord de tots els grupsmunicipals, porta, des d’aquesta edició, el nomde Beca Jaume Codina en homenatge i reconeixe-ment a la tasca del Dr. Jaume Codina Vilà.La beca està adreçada a projectes que, de ma-nera individual o col·lectiva, tractin aspectes in-èdits en el camp de les ciències socials i huma-nes, relacionats de manera directa amb el Prat iel seu entorn. Les persones interessades podranpresentar el seu projecte fins al 31 de març. Lesbases de la convocatòria es poden consultar alweb de l’Ajuntament (www.aj-elprat.cat).La primera edició de la beca va ser atorgada aMontserrat Piñeiro amb el projecte Inventari to-ponomàstic del Prat de Llobregat. El treball, que en


27

AR

XIU

S52l’actualitat està en la seva darrera fase, se cen-

tra en la recerca de la toponímia del Prat pel quefa a aspectes com els noms de lloc, cases, ca-mins, masies, propietats, així com vocabularid’oficis i llenguatge i parla popular.

Dipòsit dels fons documentals del Dr. JaumeCodina i del Teatre Kaddish a l’Arxiu municipalDes del mes de febrer passat, l’Arxiu municipalté dos fons documentals nous, que s’han incor-porat mitjançant la signatura d’un conveni dedipòsit. Es tracta dels fons documentals del Dr.Jaume Codina i del Teatre Kaddish. En els pro-pers mesos, aquesta documentació serà objec-te de tractament arxivístic, ordenada, classifi-cada i inventariada, per tal que ben aviat puguiser posada a l’abast del públic.El Dr. Jaume Codina, al llarg d’anys de recerca,va anar reunint documentació resultat de les se-ves pròpies investigacions, transcripcions de do-cumentació d’arxius públics i alguns documentsoriginals fruit de donacions de particulars. Aixímateix, va anar confegint una interessant bi-blioteca, que responia a les seves inquietuds in-tel·lectuals i que és d’especial riquesa pel que faal coneixement del Baix Llobregat.Des de la seva creació, l’any 1975, el TeatreKaddish ha mantingut una intensa activitat te-atral que l’ha consolidat com una de les forma-cions més estables i l’han convertit en un refe-rent més enllà de l’àmbit local. El grup ha anatelaborant i recopilant documentació diversa, re-ferida a les obres que ha representat, a projectesen què ha treballat i a la seva activitat interna.

Arxiu Comarcal del Priorat

Publicació d’un llibre sobre el comerç falsetàd’entre 1929-1936El 2 de desembre, aprofitant la Fira de SantAndreu, es presentà a la sala d’actes del’Ajuntament de Falset el treball de Pere AudíFerrer intitulat Botigues i tallers de Falset a travésde les seves factures (1929-1936); a l’acte hi assis-tiren unes 40 persones. L’obra està coeditada perl’Ajuntament de Falset i l’Arxiu Comarcal delPriorat. Es compon d’una introducció al comerçfalsetà a partir de la matrícula industrial de l’any1934, dividint-lo per sectors, d’una digitalitzacióde les factures atenent aquesta classificació ambuna ressenya biogràfica del propietari, i un con-junt de fotografies en les quals es veuen dife-rents comerços falsetans.El treball ha tingut com a base l’exposició de fac-tures feta el passat mes d’agost per l’Ajuntamenti l’Arxiu, composta per 169 factures algunes delmateix comerç o activitat industrial. En el llibrese’n reprodueixen 89, totes diferents. És una me-na de catàleg de l’exposició, però en format lli-bre en l’explicació i en el tractament de la do-

cumentació.Publicació d’una història inèdita de Porrera del 1865El proppassat 17 de gener, dia de Sant Antoni, espresentà al Casal de Porrera, amb assistènciad’unes 590 persones, l’obra inèdita escrita el 1865per Josep Simó i Serres, de cal Simó (Porrera 1806-1871) intitulada Crònica de Porrera 1865. El treballha estat coeditat per l’Ajuntament de Porrera il’Arxiu Comarcal del Priorat. El llibre consta d’u-na introducció i el treball de Josep Simó, en to-tal unes 350 pàgines, entre les quals s’han inclòsdiversos dibuixos de l’obra original, així com lareproducció d’un plànol de Porrera del 1882.El manuscrit forma part del fons patrimonial deca l’Amorós de la vila de Porrera que fou diposi-tat a l’Arxiu pel seu tractament i digitalització.Es tracta d’un document de gran importància jaque la major part del llibre (més de 200 pàgines)és explicació de fets de la població a partir delsegle XVIII i, sobretot, el XIX, època de la qual elcronista/historiador té molta més informació enels documents i en primera persona. Dóna granquantitat de dates extretes dels arxius munici-pals i parroquials, avui en dia perduts, per la qualcosa, més que ser una obra d’història, és un do-cument històric, no tan sols per a Porrera sinóper a tota la comarca del Priorat.

Ingressa el fons patrimonial de cal Roger deMargalef de MontsantIngrés del fons patrimonial de cal Roger deMargalef de Montsant; consta de dos lligalls d’es-criptures datades entre el 1380 i el 1940, duescapses d’arxiu definitiu. La documentació és enpaper, menys el document més antic que datadel 1380, que és en pergamí i tracta de la per-muta entre dos veïns de la població de béns im-mobles urbans. El fons és seriat a partir de mit-jan segle XVII, bàsicament tota la documentacióés familiar: compres, vendes, testaments, capí-tols, etc. però s’hi troba una còpia de les noteshistòriques redactades per José Ruy Fernándezl’any 1917 de la població de la Vilella Baixa.

Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

Ingressa el fons de la comunitat de regants de Móra la NovaEl 9 de gener de 2008 ingressà a l’arxiu el fonsde la Comunitat de Regants de Móra la Nova(1939-1994) El fons, que té una extensió de 4,1metres lineals, està integrat, bàsicament, pelsllibres d’actes, els informes diaris de les feinesfetes pels treballadors, la documentació comp-table i els llibres de registre de les hores de recde la comunitat.La Comunitat de Regants de Móra la Nova neixl’any 1925, paral·lelament al naixement d’altrescomunitats de regants a la Ribera d’Ebre. Els anys


vint del segle XX són extraordinàriament secs ala comarca i el modus vivendi de bona part de lapoblació, l’agricultura, perilla. Resultava contra-dictori que una comarca travessada per un ca-bal d’aigua de tanta importància veiés com lafalta de pluja condemnava la pagesia a una emi-gració forçosa o a no poder viure de les tasquesagrícoles. És aquest el context de naixement dela Comunitat de Regants de Móra la Nova.Tot i que no s’ha conservat la documentació en-tre 1925-1938 l’ingrés del fons a l’arxiu posa al’abast de la ciutadania una interessant font perconèixer l’evolució agrària de la Ribera d’Ebre ide Móra la Nova, en particular.

Ingressa a l’arxiu el fons de l’Ajuntament de la Torre de l’EspanyolEl 8 de novembre de 2007 ingressa a l’ArxiuComarcal de la Ribera d’Ebre part del fons del’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol (1575-1990). El volum d’aquesta primera transferènciaés de 10,8 metres lineals. Entre la documentació d’aquest primer ingrés hidestaca la còpia dels Privilegis, Ordenacions, iCostums de la Torre de l’Espanyol de 1517, do-cumentació relativa a diversos conflictes i re-clamacions pel dret de barcatge entre Vinebre iAscó o la còpia d’un document de 1331 relatiual procés seguit per aconseguir una església prò-pia a la Torre de l’Espanyol.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre col·laboraamb el programa Coses de ràdio de Ràdio Mórad’Ebre (Cadena Ser)L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre enceta unacol·laboració amb Ràdio Móra d’Ebre (Cadena SER)participant quinzenalment al programa Coses deràdio. El programa pretén apropar els oients dela Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat al món delsarxius i, especialment, la feina portada a termedes de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre.En el primer programa, emès el 28 de gener de2008, es va explicar la dependència jeràrquicadel centre, el seu àmbit d’actuació i les funcionsgenerals que desenvolupa.En el segon programa, emès el 8 de febrer de2008, es va explicar la documentació que co-rrespon rebre a l’arxiu, la que pot rebre amb elconsentiment dels titulars de fons que ho des-itgin i les diverses tipologies de fons que pot in-gressar el centre.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre s’inclou als espais dels “Itineraris per Móra d’Ebre” que visiten els alumnes de l’IES Julio AntonioL’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre enceta unacol·laboració amb l’IES Julio Antonio de Mórad’Ebre, que es materialitza en la inclusió als “iti-neraris per Móra d’Ebre” de la visita a l’Arxiu. Elsitineraris, que es fan en el marc dels crèdits desíntesi de l’IES Julio Antonio, a més de visitarl’Arxiu, porten els alumnes al castell, la biblio-

teca i el teatre.L’arxiu ha elaborat un dossier pedagògic que pre-tén que l’alumnat conegui la feina desenvolu-pada al centre en diversos aspectes, com el trac-tament documental, la diversitat de tipologiesque ingressem o les diferències amb les biblio-teques.La primera visita es portarà a terme el 14 de marçquan ens visitaran uns 100 alumnes, correspo-nents a 4 grups de 1r d’ESO.

Arxiu Comarcal del Ripollès

Ingrés de la documentació procedent del Castell de Montesquiu

El 24 de febrer de 2004, el senyor LleonardRamírez i Viadé va signar el corresponent con-tracte de cessió en dipòsit d’un conjunt formatper 104 pergamins, datats entre els anys 1216 i1635, que per aquest acte ingressaven a l’ArxiuComarcal del Ripollès. Per certes anotacions aldors dels originals i per l’àmbit geogràfic i cro-nològic que abastava aquest conjunt documen-tal, de seguida hom va sospitar que, a l’origen,aquesta documentació formava part de l’ano-menat Arxiu del Castell de Montesquiu. Els responsables del Parc Natural del Castell deMontesquiu van conèixer per la premsa la notí-cia del dipòsit fet per l’esmentat senyor i, al capde poc temps, van manifestar la seva intenciód’iniciar les converses perquè l’Arxiu del Castellde Montesquiu ingressés a l’Arxiu Comarcal delRipollès. Segons ells, amb aquest ingrés, per unabanda, s’assegurava la conservació adient d’a-quest conjunt documental i, per l’altra, es faci-litava el seu accés i la seva consulta a la comu-nitat científica. Finalment, després de moltes converses i ges-tions, el ple de la Diputació de Barcelona va apro-var i signar, el dia 13 de desembre de 2007, elconveni de col·laboració segons el qual, el fonsdocumental conservat al Castell de Montesquiuingressa a l’Arxiu Comarcal del Ripollès. Ara co-mença, sobretot, una feina, possiblement forçallarga, que ha de permetre que els nostres usua-ris disposin dels instruments de descripció ne-cessaris perquè es pugui utilitzar, amb les mà-ximes garanties, aquest important fons docu-mental.

Un conjunt d’imatges relacionades amb el món del ciclisme al Ripollès, ingressen al’Arxiu Comarcal

El dia 5 de novembre de 2007 es va signar el con-veni entre la Generalitat de Catalunya, repre-sentada pel president del Consell Comarcal delRipollès, senyor Enric Pérez i Casas, i el senyorVicenç Gómez Pina, segons el qual el senyorGómez va ingressar, en règim de dipòsit, a l’ACRI,un conjunt documental format, principalment,

28

AR

XIU

S52


29

AR

XIU

S52

per fotografies de l’esport del ciclisme a Ripoll ia la comarca del Ripollès. La documentació ob-jecte d’aquest dipòsit comprèn els anys 1931-2006 i ocupa 0,57 metres lineals.

S’amplia la documentació de la parròquia deSant Bartomeu de Llaers El dia 28 de novembre de 2007, va tenir lloc lasignatura del conveni entre la Generalitat deCatalunya, representada pel president del ConsellComarcal del Ripollès, senyor Enric Pérez i Casas,i el senyor Carles Babot Nel·lo, segons el qual elsenyor Babot va ingressar, en règim de dipòsit,a l’ACRI, un volum que conté els testaments re-buts pels rectors, vicaris o administradors de laparròquia de Sant Bartomeu de Llaers (Ripoll,Ripollès), des de l’any 1780 al 1857. Aquesta do-cumentació estava en possessió de l’esmentatsenyor perquè formava part del seu patrimonifamiliar. Amb aquest dipòsit, l’ACRI ha comple-mentat notablement el fons documental d’unade les parròquies de l’actual terme municipal deRipoll.

Inventari dels censals de la comunitat parro-quial de Sant Pere de Ripoll Durant l’any 2007 s’ha fet l’inventari dels cen-sals –dret de cobrar una pensió o cànon anualcom a contrapartida d’un capital donat– admi-nistrats per la comunitat de domers i preveresde l’església de Sant Pere de Ripoll. Tant pel seullarg abast cronològic (1518-1855), com pel seuvolum (633 unitats documentals simples identi-ficades i descrites, que ocupen 1 metre lineal),aquesta sèrie constitueix un interessant recursde recerca per conèixer aspectes fiscals de Ripollen època moderna, però també serveix sovint desuport a la genealogia i a la història dels patri-monis familiars de la comarca del Ripollès.

Fons d’imatges del periòdic El Ripollès (1977-1984)El periòdic quinzenal El Ripollès va generar undestacat fons d’imatges que proporciona una vi-sió molt interessant d’un període determinat dela nostra història. La millora dels procedimentsgràfics del moment van permetre un ús més in-tensiu de la fotografia que no pas havia tingutfins aleshores. Per tant, aquesta col·lecció inte-grada per aproximadament 2.500 imatges origi-nals, són una crònica objectiva d’uns anys mar-cats, entre altres esdeveniments, per una febledemocràcia tot just estrenada, una creixent con-flictivitat laboral i una encoratjada esperança perrecobrar les llibertats nacionals. A l’Arxiu Comarcal hem treballat per condicio-nar, amb els materials de conservació més ade-quats, tot aquest volum d’imatges per tal de pre-servar-lo i garantir-ne una consulta eficient perpart dels usuaris.

Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs

L’Arxiu restaura el seu patrimoni documentalL’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs ha res-taurat recentment tres padrons d’habitants pro-cedents del seu fons municipal. En els docu-ments, dels anys 1924, 1928 i 1936, es feienevidents la presència d’estrips, plecs, llacunes omanca de suport, així com de fragilitat en les fi-bres. Mitjançant el procés de restauració s’haaconseguit retornar als tres documents l’aspec-te de què disposaven inicialment, alhora que s’ha aturat el procés degeneratiu que compro-metia la seva conservació. La restauració dels tres padrons ha comptat ambel suport econòmic de l’Ajuntament de SantAdrià de Besòs i de la Xarxa d’Arxius Municipalsde la Diputació de Barcelona.

Arxiu Comarcal de la Selva

Ingrés i primers tractaments del fons fotogràficdel Consell Comarcal de la SelvaMalgrat que les transferències de documentaciótextual s’han anat fent regularment, el fons d’i-matges del Consell Comarcal no havia estat tras-passat fins ara a l’ACSE. Es tracta de més de 7.000imatges en positiu i 3.200 en negatiu, que s’es-tenen cronològicament des de la constitució delConsell, l’any 1988, fins a l’any 2003. Temàtica-ment tracten de tots els actes protocol·laris, po-lítics i de les diferents àrees, desenvolupats alllarg d’aquests anys. S’està duent a terme un pri-mer tractament descriptiu que consisteix a da-tar les imatges, identificar l’acte i, si escau, lespersones que hi apareixen.

Ingrés a l’hemeroteca auxiliar de la revistaRevistaFundada per Alberto Puig Palau, conegut pel so-brenom del tío Alberto, un industrial i mecenesi cèlebre personatge de la vida intel·lectual i bo-hèmia de la Barcelona dels anys cinquanta i sei-xanta, la Revista va sortir al carrer a l’abril del1952. Es tracta d’un setmanari que “va marcaruna nova pauta en l’encotillada vida intel·lectualdel país […] va trencar motllos mostrant la vita-litat de les lletres catalanes o de l’art d’avant-guarda”, segons Jordi Amat (El Periódico, 23-09-07). Una col·lecció íntegra dels seus números (enmanquen 2) va ser donada al mes de juliol pas-sat a l’hemeroteca auxiliar de l’ACSE per part deJosep Puigdemont i Oliveras, d’Amer.

Exposició «Temps. Canvis i Permanències. 100 Anys de Ciutat»Organitzada com a clausura dels actes de com-memoració dels 100 anys de proclamació deSanta Coloma de Farners com a ciutat, es va dura terme entre el 9 i el 25 de novembre passat,


fent coincidir l’inici de l’exposició amb la Festade la Ratafia que anualment se celebra a SantaColoma. Es van exhibir diverses imatges urba-nes de Santa Coloma, cronològicament situadesentre finals del segle XIX i els anys vint del se-gle passat, contrastades amb imatges actuals iacompanyades d’un text de contextualització.Per a la presentació es va comptar amb l’histo-riador local Miquel Borrell que va fer una ame-na síntesi del que han estat els últims 100 anysd’història de la ciutat. L’exposició, situada al pri-mer pis de la llar dels jubilats, va rebre la visitad’entre 500 i 600 persones.

Arxiu Comarcal del Solsonès

Digitalització de les actes municipals del’Ajuntament de Solsona L’Arxiu Comarcal del Solsonès, en el marc delprograma “Esteve Gilabert Bruniquer 2007” depreservació del patrimoni documental de Cata-lunya, ha digitalitzat la sèrie de llibres d’actesmunicipals de l’Ajuntament de Solsona diposi-tats a l’ACS. Aquest programa impulsat i finan-çat per la Subdirecció General d’Arxius i GestióDocumental del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació de la Generalitat deCatalunya, té com objectiu impulsar el patrimo-ni documental que es conserva en els arxius dela Generalitat de Catalunya.Els 53 llibres digitalitzats d’actes municipals(1665-1976) del fons documental de l’Ajuntamentde Solsona, constitueixen per les seves caracte-

rístiques, una de les peces més interessants delpatrimoni documental de la comarca. Al mateixtemps, el seu alt grau de consulta per part delsusuaris de l’ACS, fan del tot necessària la presade mesures per tal de garantir-ne l’accés ambuna conservació correcta. La formula de la digitalització d’aquesta sèriepermet conjugar ambdós elements. Per una ban-da disposar d’una còpia de seguretat d’aquestadocumentació essencial de l’Ajuntament deSolsona. I per l’altra, oferir als usuaris un suportsecundari d’accés a la documentació que ajudaa preservar la conservació dels originals. Sensemenystenir les possibilitats de difusió de la do-cumentació més històrica que aquest nou for-mat ens permet de fer.

Aprovació del Reglament d’arxius del CCSEn el marc de la implantació del Sistema deGestió documental del Consell Comarcal delSolsonès, que està gestionant l’Arxiu Comarcaldel Solsonès, s’ha aprovat a començaments d’anyel Reglament d’arxius i gestió documental delConsell Comarcal del Solsonès. El reglament ha de constituir la peça normativaque ha d’emparar i donar validesa a totes les ac-tuacions posteriors.

Un nou número de la publicació Oppidum Ha sortit al carrer el número 6 de la revistaOppidum, coeditada per l’Arxiu Comarcal, elCentre d’Estudis Lacetans, l’Ajuntament deSolsona i el Consell Comarcal del Solsonès. Enaquest número podeu trobar els articles: “Les

30

AR

XIU

S52


31

AR

XIU

S52

basses de Brics i l’embassament de l’Alsina”; “Elsprimers espais naturals del Solsonès amb unprojecte de conservació i custòdia”; “El Jacimentde Granyera”; “Els documents en pergamí delmas del Quadrells”; “Els molins de l’abadia deRipoll en els termes i parròquies de Sorba iGargallà (Montmajor, Berguedà)”; “Un salt d’ai-gua, un salt en el temps: història d’un molí”;“Noticia d’un solsoní a l’Oficina de Recuperaciónde Documentos”; “El cost humà de la Guerra Civilal Solsonès”, i “El projecte de relats de dones alSolsonès”.

Exposició del cinema al Solsonès Del 10 al 25 de maig l’Arxiu Comarcal del Solsonèspresenta al patí gòtic del Palau Llobera deSolsona, l’exposició «El Cinema al Solsonès». Ambles primeres notícies del cinema a la comarca ini-ciem un recorregut pels locals on es va projectarcinema de la comarca tot i reflectint la seva tra-jectòria vital. Per les característiques territorialsdel Solsonès aquests locals es van concentrar ales poblacions de Solsona i Sant Llorenç deMorunys, però malgrat això la mostra no ha vol-gut deixar de banda les aportacions fetes per afi-cionats al cinema amateur de tota la comarca.

Arxiu Històric de Tarragona

Primera fase de la digitalització del fons d’em-presa Foto RaymondEls passats mesos d’octubre i novembre, acollint-se a l’ajut destinat a la digitalització de fons ocol·leccions d’imatges del programa “EsteveGilabert Bruniquer 2007” de preservació del pa-trimoni documental de Catalunya, l’AHT ha pro-cedit a digitalitzar 8.000 fotografies del fons co-mercial Foto Raymond (1940-1991), consistentsen negatius sobre placa de vidre o cel·luloide de13 x 18, 10 x 15 i 9 x 14 centímetres. S’ha empratuna càmera digital CANON EOS 30D, amb objec-tiu macro, zoom 17 – 85 mil·límetres, llum Kaiser(freda) 5400 K, de 8 MB equivalents a 12 MB re-als, connectada a un ordinador, per tal de con-trolar els enquadraments i agrupar les imatgesen carpetes de les localitats i d’alguns clients,de cara a una recuperació més fàcil, prèviamenta la descripció definitiva. A partir de la resolu-ció de 300 ppp òptics reals, amb un ajustamentposterior dels nivells d’exposició, s’han obtingutimatges a tres formats: consulta ràpida per WEB,1 MB o menys; JPG, de 10 MB i TIFF, de 20 a 30 MB.

Neteja de les galeries del claustre Des de la construcció de l’AHT, el 1981, segonsel projecte de l’arquitecte Pasqual Monravà iGassol, sobre una part del convent de Framenorsdesamortitzat, darrerament seu de l’Institut deBatxillerat Martí i Franquès, i l’última restaura-ció del claustre d’estil barroc classicista, element

vertebrador de l’actual centre arxivístic, entre lafi del 1985 i l’any següent –intervenció d’un equipde picapedrers gallecs, rebaixament del centredel pati i enrajolat–, el pas del temps, combinatamb la pols, els efectes de la humitat –deterio-rament de la pedra i recobriment de la superfí-cie amb fongs–, la contaminació atmosfèrica, iels excrements de coloms havien anat deterio-rant l’aspecte dels elements de pedra conservatsde l’ampli espai obert setcentista. Després de larenovació de la pintura de l’interior de les gale-ries, entre la fi de desembre i el mes de gener,se n’han netejat en la seva totalitat els pilars iels arcs, mitjançant un rentatge en sec amb si-licat d’alumini a baixa pressió, que s’ha com-pletat protegint la blancor del material desco-bert amb un hidrofugant aplicat ambpolvoritzador. Cal recordar la importància d’a-quest àmbit tant per als habituals usuàries iusuaris de l’arxiu com en el recorregut seguit enles freqüents visites de grups i en la seva utilit-zació en les diverses activitats culturals durantl’estiu.

Ingrés d’un llibre del notari d’Alcover Felip deCaçador (1762-1765) El proppassat mes de desembre l’AHT va in-gressar, dins la seva col·lecció de Manuscrits i do-cuments solts, un petit conjunt datat entre el 1629i el 1929, procedent del despatx professional delnotari de Tarragona Pere Lloret Carbó –al carrerComte de Rius. Inclou un llibre notarial, un lli-gall d’escriptures (1629-1860, reorganitzat), dinsuna carpeta de cartró folrat de pergamí, amb tes-taments i òbits, compravendes de peces de te-rra i censals vinculats amb el doctor en dret JosepBoquer i Àries, germà del notari Francesc (1761-1787), ambdós de la Selva del Camp, i balançosde la fàbrica de teixits i confecció de la Societatde Vilella, Vallès i Companyia de Reus (1851-1855)i altres documents dels anys 1880-1929: capítolsmatrimonials i compravendes de cases i trossosde terra i censals de Torredembarra, Vilallongadel Camp i Tarragona. Quant al volum, enquadernat també en cartrófolrat de pergamí (sense llom), conté els manualsdels anys 1762-1765 del notari públic d’Alcover,per autoritat reial, Felip de Caçador –el ric alco-verenc Joan Caçador, destacat austriacista a laGuerra dels Segadors, rebé el privilegi de cava-ller el 1654 i l’escut familiar orna la porta d’unacasa de la vila–; 1762, gener, 13-1762, desembre,6 (II+80 F.); 1763, gener, 12-1763, desembre, 12(II+72 F.); 1763, desembre, 26-1764, desembre, 20(II+95 F.), del qual manquen els f. 63-89, arren-cats gairebé per complet i 1764, desembre, 27-1765, desembre, 11 (II+91 F.), amb índexs alfabè-tics. A més dels instruments datats a Alcover ial llogaret de la Plana, se’n localitzen d’altres del’Albiol, l’Argilaga, Cabra del Camp, Capafonts,Castellvell del Camp, Creixell, Farena, el Milà,Mont-ral, Prades, la Riba, Rojals (inclòs el molí


del Pinatell), el Rourell, la Selva del Camp, Sitges,Valls i Vallmoll. Entre la tipologia documentaltrobem: capítols matrimonials; vendes perpè-tues, de drets i a carta de gràcia; convenis; àpo-ques de cancel·lació de deute, de dot i de llegat;donacions; testaments; inventaris post mortem;debitoris; creacions, encarregaments i lluïcionsde censals; procures; relacions extrajudicials;presentacions de benefici, requestes, lletres i me-morials…Alguns dels principals cognoms d’Alcover es-mentats són: Agustenc, Agràs, Altés, Amigó,Arnau, Barberà, Bartomeu, Bover, Carreres,Climent, Coletes, Company, Dalmau, Escoter,Espanyol, Ferrer, Ferret, Domingo, Figueres,Garcia, Garriga, Giralt, Isern, Llavorer, Madurell,Martí, Mas, Masip, Miró, Molner, Nogués, Oller,Olomar, Papiol, Ponsoda, Ribelles, Roca, Sabater,Sans, Santromà, Soler, Tell, Vidal, Voltor, etc.

Digitalització dels plànols parcel·laris de rústicad’Alcover pertanyents de la Gerència Territorialdel Cadastre de TarragonaEn el marc de la col·laboració entre l’Ajuntamentd’Alcover i l’Arxiu Històric de Tarragona, durantel mes de febrer de 2008 es varen digitalitzar unconjunt de 44 plànols pertanyents a aquest mu-nicipi de l’Alt Camp. Els plànols estan datats en-tre els anys 1943-1944, i el seu format és de 75 x100 centímetres i 60 x 80 centímetres.Es tracta de plànols topogràfics parcel·laris delCadastre de Rústica o catastrones que formen partd’un conjunt de documentació molt més exten-sa pertanyent a la Gerència Territorial delCadastre de Tarragona i que va ser transferidal’any 2006 a l’Arxiu Històric de Tarragona, en elseu paper d’Arxiu Provincial. Per al procés de digitalització s’ha utilitzat unescàner aeri. S’ha obtingut una resolució de 300ppi òptics reals i s’han traspassat les imatges atres formats de consulta ràpida: web (1 MB omenys), JPG (de 10 MB) i TIFF (de 20 a 30 MB).Aquesta intervenció ha fet possible que l’AHTdisposi també d’una còpia digital, que permetràposar aquests documents a disposició dels in-vestigadors a través dels ordinadors de la salade consulta i farà innecessari manipular els plà-nols originals.Mes enllà d’aquesta actuació, l’Ajuntamentd’Alcover té previst de fer difusió d’aquesta in-teressant documentació, a través d’una exposi-ció que podria comptar amb una selecció delsplànols originals.

Reorganització i nou projecte per a la bibliotecaauxiliar de l’AHTDes de la fi de l’any passat l’AHT disposa d’unabibliotecària per reorganitzar el fons de la sevabiblioteca auxiliar, considerada com una biblio-teca mitjana, ja que comprèn uns 7.000 volums.A més de la Classificació Decimal Universal, s’in-clouran altres normes bibliogràfiques i les cata-

logràfiques que regeixen el sistema de catalo-gació del sistema bibliotecari català. Així mateixes planificarà i coordinarà l’emmagatzemamentdel fons bibliogràfic. D’altra banda, per tal d’adaptar-nos a l’ús de lesTecnologies de la Informació i la Comunicació,a través del sistema VTLS, s’integrarà la biblio-teca al catàleg de les Biblioteques Especialitzadesde la Generalitat. Aquest catàleg permet la con-sulta i difusió per xarxa del fons, conjuntamentamb 38 biblioteques i centres de documentacióque donen suport a l’activitat de les entitats del’Administració pública de Catalunya.

Jornades d’Estudi i Debat: Tarragona a l’èpocade Cristòfor ColomAmb la col·laboració del Centre d’EstudisColombins, de la Universitat Rovira i Virgili i delsServeis Territorials del Departament de Culturai Mitjans de Comunicació a Tarragona, el passatmes de novembre l’AHT va organitzar lesJornades d’Estudi i Debat. Tarragona a l’Època deCristòfor Colom.El fet que documentalment es conegui l’estretarelació de Cristòfor Colom amb algun personat-ge de Tarragona, i que en la documentació deTarragona coetània a aquest personatge apare-gui el cognom Colom amb una certa freqüència,i considerant també que hi ha un cert desco-neixement d’aquesta època a cavall de la baixaedat mitjana i l’inici de l’edat moderna, va im-pulsar la realització d’aquestes Jornades, que va-ren tenir lloc a la seu de l’arxiu els dies 8 i 9 denovembre de 2007.El dia 8 hi va haver les ponències següents:“Europa entre dos segles: les conseqüències d’u-na expansió”, a càrrec del doctor Lluís NavarroMiralles; “Tarragona al segle XV. Consolidaciód’un centre econòmic regional”, de la doctoraMaria Bonet Donato; “El conflicte del blat a laBaixa Edat Mitjana: el cas de Tortosa i Tarragona”,pel senyor Albert Curto Homedes, i “La Inquisicióa Tarragona al segle XV: el cas d’Andreu Colom”,pel Dr. Joan Bada.El dia 9 l’atenció es va centrar en la figura deColom i les seves relacions amb Tarragona; així,al matí hi va haver les ponències de la doctoraIsabel Companys “Comentari de documentacióde la Tarragona del segle XV conservada a l’ArxiuHistòric de Tarragona”, i de la doctora MontserratSanmartí Roset “L’escriptura de Cristòfor Colom.Una mostra de catalanitat”. La tarda es va ini-ciar amb la projecció del documental EnigmaColom, seguit per les ponències del senyor ErnestVallhonrat, “Les relacions de Cristòfor Colomamb Tarragona: Miquel Ballester, amic i companyde Colom” i del senyor Antoni Soler, “Els Colomde Tarragona”.Van seguir a les ponències d’ambdós dies duestaules rodones en què es varen posar en comúles diverses qüestions sorgides de les ponènciespresentades, així com les plantejades pels as-

32

AR

XIU

S52


33

AR

XIU

S52

sistents en els torns oberts de paraules.Cal fer esment que l’assistència a les Jornadeses va oferir als alumnes de la URV com a crèditlliure, amb la qual cosa la presència d’estudiantsde la Universitat va ser notable.L’arxiu té previst incorporar a la seva pàgina webels textos de les ponències i les gravacions deles taules rodones, per tal que puguin ser ac-cessibles al públic en general. Finalment, cal dir que les Jornades van tenir unampli seguiment en els mitjans de comunicaciólocals, tant pel que fa a premsa com ràdio i te-levisió.

L’AHT inicia a Salomó el servei d’assistència als municipis de la comarca del Tarragonès enl’àmbit del patrimoni documentalCanalitzat a través del Consell Comarcal delTarragonès, l’AHT ja ha iniciat les tasques d’as-sistència als municipis del Tarragonès en l’àm-bit del patrimoni documental; la primera pobla-ció a gaudir d’aquest servei ha estat Salomó, ons’estan portant a terme les tasques necessàriesper implementar un sistema d’arxiu eficient, querespongui a les necessitats del mateix Ajunta-ment, però també a l’indispensable control de la

documentació per part de l’AHT. El servei d’assistència municipal neix amb la vo-luntat de fer possible un servei permanent desuport a les localitats de la comarca que no dis-posin d’un sistema d’arxiu i gestió documentali que estiguin interessats en la seva aplicació.

Arxiu del Port de Tarragona

III Premi d’Investigació Port de TarragonaL’Autoritat Portuària de Tarragona convoca el IIIPremi d’Investigació Port de Tarragona, les basesdel qual es poden consultar a la pàgina web delPort de Tarragona, a l’adreçawww.porttarragona.cat, o sol·licitar-les a l’Arxiudel Port o al Servei de Publicacions del Port deTarragona. La dotació del premi és de 6.000 eu-ros i el termini de presentació dels treballs, el 15de desembre de 2009.L’any 2004 l’Autoritat Portuària de Tarragona ini-cià la convocatòria d’aquest certamen amb l’ob-jectiu de fomentar la investigació i els estudissobre el Port de Tarragona i el seu entorn mésimmediat. El premi es convoca cada dos anys il’obra guanyadora és publicada per la mateixaAutoritat Portuària.

Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa

Ingrés de noves col·leccions i fons fotogràficsDarrerament han ingressat a la secció Fotogràficade l’Arxiu Municipal dues col·leccions i un fonsfotogràfic que, malgrat que no són d’un volumquantitatiu considerable, destaquen per la qua-litat del seu contingut. D’una banda la col·leccióde la Massa Coral de Terrassa i de la col·leccióde Beneta Trullàs, ex directora de la mateixaMassa, i de l’altra el fons de Carles Altimira.La col·lecció de la Massa Coral ingressà al mesde novembre del 2007 fruit de la donació que féula mateixa entitat, consta de 245 positius de di-ferents formats, 195 de petit format en un àlbumi 50 fotografies de gran format emmarcades.L’abast cronològic cobreix la primera etapa de laMassa Coral entre el 1944 i el 1970, moment enquè l’entitat gaudí d’un important reconeixe-ment a escala local i sobretot, estatal.Paral·lelament, la col·lecció fotogràfica de BenetaTrullàs, composta de 209 positius disposats enun àlbum s’ocupen de la seva vida relacionadaamb la música i de la seva etapa com a directo-ra de la Massa Coral de Terrassa, conjuntamentamb l’etapa de la direcció de Rosa Puig, funda-dora de l’entitat. Les dues col·leccions permetendocumentar i il·lustrar la vida d’una entitat cab-dal en la història musical de Terrassa i que allot-jà moltíssims terrassencs i terrassenques quebuscaven en el cant coral el seu lloc d’expressióartística. Ambdues col·leccions ja s’han digita-


34

AR

XIU

S52

litzat i són accessibles al públic.El fons de Carles Altimira, fuster de professió igermà del fotògraf Jaume Altimira, arribà a prin-cipis del 2008 fruit d’una donació efectuada pelsseus descendents. Cobreix l’etapa entre el 1936i el 1967 i documenta, essencialment, les sevesactivitats lúdiques com a membre del CentreExcursionista de Terrassa. De forma especial des-taquen les imatges de les excursions d’hivern iles sortides a esquiar del Centre en diferents llocsdel Pirineu Català. Un altre grup de fotografiesil·lustra l’etapa de transformació del barri te-rrassenc de Torresana al final dels anys seixan-ta, moment d’arribada de fortes onades d’im-migrants que poblaren un sector que fins llavorshavia estat zona de conreus. La donació constade 597 plaques de vidre de petit format, amb unestat de conservació no gaire bo. Actualment elfons està en fase de tractament arxivístic, res-tauració i digitalització.

Arxiu Municipal de Torelló

L’arxiu estrena instal·lacionsEl passat mes de desembre, l’arxiu municipal deTorelló va estrenar, unes noves instal·lacions.L’arxiu s’ha allotjat al Mas Prat, una casa histò-rica de Torelló que, al llarg del temps, ha tingutuna gran diversitat d’usos: hostal, escola muni-cipal, teatre, jutjat de pau… No va ser, però, finsa finals dels anys noranta quan es va iniciar unambiciós projecte de rehabilitació i de restaura-ció de l’edifici Mas Prat per tal de convertir-lo enla futura seu de l’Arxiu Municipal.El resultat d’aquesta actuació ha estat la creaciód’un nou espai expressament pensat per donarresposta a les necessitats i els requeriments es-pecífics del servei d’arxiu municipal. Amb unadistribució en tres plantes, l’arxiu té una capa-citat total de més de 1.000 metres lineals (aptesper a un eventual creixement), disposa d’unaàmplia sala de consulta, un taller per a treballintern del personal de l’arxiu i una sala poliva-lent.Aquest nou equipament ha representat un saltqualitatiu en les funcions de l’arxiu, i sobretotha suposat un impuls a la projecció del serveicap a la ciutadania. En aquest sentit, al mes denovembre passat es va fer una primera jornadade portes obertes, amb una notable presència depúblic, per tal d’inaugurar les noves ins-tal·lacions, i així també donar a conèixer el ser-vei als ciutadans.

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental

Lliurament de curtmetratges sobre l’època franquista fets per estudiants de batxilleratCom a activitat del crèdit de cinema de primer

de batxillerat de l’Escola Pia de Terrassa, elsalumnes han fet cinc reportatges cinematogrà-fics a partir d’imatges de l’exposició fotogràfica«Terrassa, 1939-1968. L’Ull de Carles Duran» pro-duïda per l’Arxiu Municipal Administratiu deTerrassa. L’objectiu del treball ha estat aplicarels continguts teòrics de la matèria estudiada idescobrir la importància de la memòria històri-ca com a mitjà per comprendre el present. Dosd’aquests reportatges tracten les riuades de 1962a Terrassa i els altres il·lustren aspectes diver-sos del règim polític i la societat de l’època. Elresultat dels treballs ha estat lliurat a l’ArxiuHistòric de Terrassa, vinculat a l’Arxiu Comarcaldel Vallès Occidental, on es conservaran a la sec-ció de Memòria Històrica.

Arxiu Municipal de Viladecans

Exposició «Els Nostres Arxius la NostraMemòria»L’Arxiu Municipal de Viladecans (Barcelona) vaorganitzar l’exposició «Els Nostres Arxius laNostra Memòria» que es va fer a la sala d’expo-sicions de la Torre del Baró. L’exposició ha romàsoberta entre el 17 de gener i el 24 de febrer de2008.Amb aquesta exposició, organitzada per laComissió d’Arxius Municipals i Comarcal del BaixLlobregat, podreu conèixer en profunditat quèsom i què fem els arxius municipals com a equi-paments gestors del patrimoni documental lo-cal. Alhora que us convidem a endinsar-vos moltespecialment en l’Arxiu de la nostra ciutat.Com a complement a les activitats organitzadesamb motiu de l’exposició, l’Arxiu Municipal deViladecans us invita, igualment, el proper dijous24 de gener a les 19 hores, a la sala d’actes de laTorre del Baró, a la conferència «Els arxius mu-nicipals. Del pergamí al ciberespai», a càrrec deTeresa Cardellach Giménez, directora de l’ArxiuMunicipal de Terrassa. Ingressa el fons de l’Ajuntament de CastellterçolEl 27 de juliol passat va ingressar a l’ArxiuComarcal (ACVO) el fons de l’Ajuntament deCastellterçol, un total de 150 metres lineals delperíode 1852-1998. Prèviament es va signar elcontracte de dipòsit entre l’alcalde de l’esmen-tada població i el president del Consell Comarcal,en data 14 de juny. Al mes d’octubre hi ha hagutuna nova transferència de documentació.Igualment s’ha arribat a un acord amb aquestAjuntament pel qual l’arxiver comarcal asses-sorarà i ajudarà els tècnics municipals a orga-nitzar i classificar la documentació més recentque s’ha anat generant i que s’ha anat acumu-lant a l’arxiu administratiu.

Transferència del Consell Comarcal del VallèsOriental


35

AR

XIU

S52

El 19 d’octubre es va rebre a l’ACVO una novatransferència de documentació del ConsellComarcal, en concret 14 metres de caixes del re-gistre d’entrada i sortida de correspondència delperíode 1990-1996. Cal destacar que el ConsellComarcal, mitjançant la seva arxivera RaquelFerrer, està fent un important projecte d’orga-nització del seu arxiu de gestió i arxiu adminis-tratiu. En aquests moments s’està acabant d’e-laborar el quadre de classificació i, a la vegada,s’ha tramitat una proposta d’eliminació docu-mental, així com preparant i efectuant transfe-rències a l’ACVO. Tot aquest procés té el suporti l’assessorament de l’arxiver comarcal.

Altres ingressosEls darrers mesos s’han produït altres ingressosde documentació: Cambra Agrària de Lliçà deVall, tres capses (1959-1994); Centre Excursionistade les Franqueses, set documents (1973-74); no-va transferència de documents de les cambresagràries de l’Ametlla, Cànoves i Llinars del Vallès,3 capses (1963-1992); CEIP Pereanton de Grano-llers, una capsa de documents i diversos llibresde text, 2,8 m (1905-74).

Estudi dels arxius patrimonials i parroquials del Vallès OrientalEl mes d’octubre va finalitzar un estudi sobre elsarxius patrimonials i eclesiàstics de la nostra co-marca, encarregat per l’ACVO a la historiadora iarxivera Almudena Gutiérrez i que forma partdel projecte Inventari del patrimoni documental delVallès Oriental. Fruit del seu treball és un volu-minós informe que inclou llistes d’arxius fami-liars i de masies, així com inventaris dels fonsdels arxius parroquials. És remarcable la tasca

d’investigació que s’ha dut a terme a l’ArxiuDiocesà de Barcelona, on es conserven riquís-sims fons parroquials de poblacions coml’Ametlla del Vallès, Cardedeu, Lliçà d’Amunt,Martorelles, la Roca del Vallès, Sant Celoni(Vilardell i Olzinelles) i Sant Pere de Vilamajor,entre d’altres.

Archiu Generau d’Aran

Compra de 33 postals Les postals reprodueixen imatges generals depoblacions araneses i detalls d’edificis religio-sos i civils, d’autors com Frères Labouche deTolosa, Sarthe de Luchon, M. Solé de Bossòst,Silvi Gordo Montaña, Zerkowitz, Campistrous iA. Gaza.

Compra de les Ordinaciones de Juan Franciscode Gracia de 1752L’arxiu ha comprat un exemplar del llibre de lesOrdinaciones del doctor Juan Francisco de Graciade Tolba. És una reedició del 1752. El 1613, deGracia de Tolba, assessor del comtat de laRibagorça i visitador reial de la Val d’Aran, va ferun informe-relació sobre la situació d’Aran. Aixímateix, per actualitzar i recopilar l’administra-ció aranesa va redactar (1616) un document co-negut com Ordinaciones. Hi actualitza l’adminis-tració aranesa: a més dels oficials reials dels llocsi viles araneses, estaria formada per sis con-sellers, un per terçó (en aranès: terçon), un pro-curador o síndic general, sis prohoms per cadaterçó i tres oïdors de comptes. Aquests oficis, no-menats d’extracció, utilitzaren la forma de la in-


36

AR

XIU

S52

Una de les prioritats en la tasca de l’AHT ésla difusió dels seus fons. Cal fer conèixer ala societat quins documents conserva l’ar-xiu, de quina forma són tractats i com po-den ajudar a retrobar la nostra història. Ésdes d’aquesta perspectiva que cal entendrel’exposició objecte d’aquestes ratlles. Comés sabut, l’AHT és un arxiu amb tradició,creat l’any 1944 i que va incorporar bonapart de la documentació més antiga –pro-vinent del fons de l’Ajuntament de Tarra-gona i de la desamortització– de maneragairebé paral·lela a la seva creació. D’entreaquesta documentació antiga cal destacarels documents en pergamí i, dins dels da-rrers, és obligat fer referència particular alsque, malgrat la seva edat, encara exhibei-xen el segell que els acreditava com a ori-ginals. En total, l’Arxiu Històric de Tarragona cus-todia prop de 2.100 pergamins documentals–pells de vedell, ovella o cabra especialmentpreparades com a suports escripturaris–,datats entre 1056 i 1783, en general en for-ça bon estat de conservació. La procedèn-cia d’aquests exemplars és diversa: el fonsde l’Ajuntament de Tarragona, dipositat al’AHT des dels seus inicis (uns 700, recent-ment digitalitzats en llur totalitat i amb elcatàleg en curs de revisió); el patrimonialde la família Moragas (236); el de laComunitat de preveres i el senyorial delscomtes de Santa Coloma (uns 620 i 290, res-pectivament, més uns quants altres co-rresponents a l’Arboç, sense catalogar).També n’hi localitzem de la Vall Ferrera(Pallars Sobirà), vinculats amb la famíliaCastellarnau (31); d’algunes poblacions delCamp de Tarragona (100); del monestir dela cartoixa d’Escaladei, ingressats arran de

la desamortització; de Tardajos (Burgos); dela quadra de Su (Riner, Solsonès); deCruïlles…Complementàriament al procés descriptiudel conjunt de pergamins de què té cural’arxiu, s’adoptà la decisió d’extreure’ls deles habituals carpetes i de protegir conve-nientment els més solemnes, emanats deles cancelleries reial i pontifícia, de les cú-ries arquebisbal, del vicariat i de l’oficialato de la cort dels veguers –sobretot privile-gis, convinences, nomenaments, butlles isentències–, que encara posseïssin, penjantdel doblec inferior o plica, el segell, complet

Rerefons

Exposició «Pergamins Segellats de l’Arxiu Històric de Tarragona»Isabel Companys Farrerons, tècnica de

l’AHT. Ricard Ibarra Ollé, director de l’AHT


37

AR

XIU

S52o fragmentari (empremta d’una matriu me-

tàl·lica sobre cera escalfada, plom o cera so-ta paper, excepcionalment dins una caixade llauna o fusta o protegit per una bosse-ta d’aluda), característic element de vali-dació i autenticació –a més de les subs-cripcions dels atorgants i testimonis,autògrafes o no, el signum notarial i les ve-rificacions de la cancelleria–, adherit al do-cument mitjançant diferents formes d’a-posició (una llengüeta o cua tallada a la vorao, per al segellat en pendent, una tira de per-gamí o badana, fils de seda, una cinta o tren-zilla de seda groga i vermella, una veta delli de colors o un cordill de cànem tintat),atesos la fragilitat i el fàcil deterioramentdel segell i del seu lligam. Per a la necessà-ria tasca de conservació-preservació, ambel suport del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació de la Generalitatde Catalunya, es dugueren a terme dues in-tervencions els anys 2005 i 2006, a càrrec dela restauradora Anna Español, que aplicà elsistema de carpeta-caixa, amb la subjecciódel pergamí per cantoneres, damunt un su-port de cartó ploma, dins el qual s’insereixel segell, ja sigui de cera, de plom o de pa-per, i la cobertura de protecció amb un fullde tereftalat de polietilè enganxat a un cos-tat. En total es varen tractar un total de se-tanta-nou pergamins i quatre segells solts,datats entre l’any 1233 i el 1783.Els documents tractats foren despatxats en-tre altres, pel prior de la Grande Chartreuse(Alps francesos), pels papes Benet XIII,Eugeni IV, Gregori XIII, Urbà VIII…; els ar-

quebisbes Aspàreg de la Barca, ArnauSescomes i Domènec Ram; l’infant RamonBerenguer, comte de Prades, el rei Pere III,el seu primogènit Joan, com a infant i go-vernador general i com a monarca al seutorn –en una ocasió conjuntament amb laseva consort Violant de Bar, amb els segellsjuxtaposats–, Martí I, Ferran I, Alfons IV,Ferran II, Felip II, Felip III i Felip IV deCastella; per lloctinents generals o virreiscom l’esmentat infant Joan, rei de Navarra,Joan d’Aragó, el bisbe de Sigüenza o el granprior de Castella, per les cúries del procu-rador reial, dels veguers, del vicariat i ofi-cialat i per la Casa de la Ciutat.Hom pagava una taxa o dret de segell (iussigilli) per l’expedició dels documents queduien o que havien de dur estampat el se-gell del sobirà del Principat. Per evitar elsrobatoris, els fraus i les falsificacions, lesmatrius dels segells reials –a càrrec del guar-da-segells– o municipals eren tancats en co-fres –el de la Casa de la Ciutat de Tarragonaamb tres panys, un per a cada cònsol.D’acord amb els canvis dels titulars o delsseus càrrecs i territoris, podien ser retoca-des o renovades, sempre que es fonguessino inutilitzessin les anteriors. Quan moria elrei o la reina les matriusdels seus segellspersonals eren trencades a cops de martello col·locades dins la tomba.La selecció de les setze peces exposades,que comprenia pergamins i segells solts delssegles XIII-XVII, es va basar principalmenten criteris estètics i de diversitat tipològi-ca, pel que feia als segells –flaó o de ma-


38

AR

XIU

S52

El gendre

El dimecres és dia de mercat. L’arxivador hosap perquè des de la finestra de l’arxiu veucom van arribant els marxants congelatsamb cara de son, i comencen a muntar lesparades amb quatre ferros. Com que enca-ra som a l’hivern, el pesat de la música nos’atreveix a fer contaminació acústica ambpasdobles i cucurrucucús paloma, i triom-fen, encara que sembli inversemblant enuna ciutat tan levítica i conservadora, lesofertes de calcetes impossibles. És el dia enquè baixen els pagesos dels pobles de la co-marca. Aprofiten per anar a la cooperativaa buscar pinso per als gossos, o planter pera l’hort. Si fa sol, s’escalfen al racó bo de laplaça, i comenten les misèries de la políti-ca agrària i com d’escarransides s’han tor-nat les quotes làcties.De tant en tant, n’hi ha un que puja a veu-re l’arxivador. Algú li ha dit que, allà dalt, hiha un boig que pot llegir aquells paperotsdel temps de la padrina que va trobar ama-gats i plens de sutge a la teiera, un dia quefeia obres. L’arxivador s’esgarrifa, desplega

com pot els pergamins encartronats i migmenjats per les rates, entrelluca una data ibusca les quatre informacions sensibles del’àpoca, insinua al propietari que, en un fu-tur feliç, algú podrà fer-se’n càrrec com Déumana.

Un dimecres es va presentar a l’arxiu el sen-yor Emili. L’arxivador el coneixia de vista:era l’amo d’una gran casa. Feia poc que l’havia tancada i havia baixat a la ciutat. Elsenyor Emili, el Mílio de cal Casalí, va dirque tenia alguns documents en un armari,que no havia gosat deixar-los al poble, perpor que es fessin malbé o els robessin, i quesi volia, de grat els ensenyava a l’arxivador.Dit i fet: aquell armari era com l’Arca del’Aliança. Una carpeta amb pergamins enperfecte estat de revista –amb dues butlles.Llibres de comptes detalladíssims, un die-tari que abastava vuit generacions deCasalins, correspondència insòlita entre he-reus i cabalers. Una perla, un oasi enmigd’un desert. Emocionat, l’arxivador s’ofe-reix. L’ajudarà a classificar, planxarà per-gamins, farà regestes, ordenarà les cartes.

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

jestat, comú, contrasegell, butlla i de cerasota paper–, emprats com a distintius delaics i d’eclesiàstics. Deixant de banda elcontingut dels documents i els aspectes pa-leogràfics i diplomàtics, la mostra il·lustravasobre les formes –circular i ogival–, tècni-ques d’impressió, sistemes d’aposició delsegell pendent –contraposades als segellsde placa i de tampó, amb tinta o en sec, delsmanuscrits sobre paper–, la iconografia re-ligiosa –tipus hagiogràfic i devocional– i delssuccessius monarques catalans –majestà-tic, eqüestre, femení– i els emblemes he-ràldics.Per dur-la a terme es va disposar del suportdels Serveis Territorials del Departament deCultura i Mitjans de Comunicació a Tarra-gona (que va costejar l’adquisició de set vi-trines i, a més, va acollir-la físicament), com

també amb el de la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental, que es va fercàrrec del material de difusió.D’altra banda, un dels aspectes en què esva posar especial atenció fou la seguretatdels documents; cal tenir en compte queaquests pergamins sortien per primera ve-gada de l’arxiu des del seu ingrés. Es va con-tractar la corresponent assegurança i es vanreforçar les mesures de control de l’espaion restarien exposats. L’exposició va ser inaugurada el dia 10 degener i es va cloure el dia 1 de febrer; enaquest període l’assistència de públic va és-ser notable, ja que, considerant l’horari res-tringit i el fet de no obrir els caps de set-mana, gairebé 700 persones van poderadmirar aquestes peces úniques, veritablesjoies del patrimoni documental.


39

AR

XIU

S52

Bibliografia

AUDÍ FERRER, Pere. Botigues i tallers de Falset a través deles seves factures (1929-1936). Falset: Ajuntament deFalset, Arxiu Comarcal del Priorat, 2007. 186 p.

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 19. Març2008. 40 p.

Els Apunts de l’Arxiu Històric de Girona. Núm. 5 (febrer2008).7 .

Els nous terrassencs i la ciutat. Fons d’arxiu per a l’estudide la immigració a la Terrassa del segle XX. Terrassa:Ajuntament de Terrassa, Arxiu Històric de Terrassa,Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, 2007. 30 p.

GALLART, Ernest; RUIZ, Galdric; SAIZ, Sílvia. Plecs deRecerca. Una proposta educativa per al refugi antiaeri il’Aeròdrom de la FARE al Pla de la Bruguera. Castellar delVallès: Ajuntament de Castellar del Vallès, ArxiuMunicipal de Castellar del Vallès, 2007. 42 p.

GIL i ROMAN, Xavier; SOLÉ, M. Teresa. “Una troballa enel Llibre de Registre de la Cort de La Bisbal”. A: Dava.Arxiu Comarcal del Baix Empordà. (gener 2008) 2 p.

ORTEGA i ROBERT, Jordi: Una història de la Marina deSants: vides paral·leles. Barcelona: Ajuntament, 2007.253 p.

Recerca. Revista d’història i ciències socials i humanes deCastellar del Vallès. Núm. 6. Arxiu Municipal de Castellardel Vallès (desembre 2007)218 p.

SABATÉ, Flocel (ed.). Natura i desenvolupament. El mediambient a l’edat mitjana. Reunió científica XI curs d’estiuComtat d’Urgell, celebrat a Balaguer els dies 12, 13 i 14 dejuliol de 2006 sota la direcció de Flocel Sabaté i Maite Pedrol.Lleida: Pagès editors, novembre 2007. Col·leccióAurembiaix d’Urgell, XI. 352 p.

El senyor Mílio, una mica sorprès per l’ofe-riment, accepta. Queden que l’arxivador co-mençarà la setmana entrant.Arriba el dilluns i l’arxivador, amb el cor ba-tegant com si anés a una cita romàntica, espresenta a la sucursal urbana de cal Casalí.L’obre el senyor Mílio. No passa de la porta.El gendre –un enginyer químic que viu aMartorell amb la pubilla– ha vingut de visi-ta el cap de setmana i s’ho ha endut tot. Tot.

Que ja ho farà ell, i escriurà la història de lafamília i que no cal que vingui ningú de fo-ra a fer la feina, podent-la fer ell. El típiccomplex de l’intrús que vol fer mèrits.L’arxivador surt al carrer, desolat. Un copmés, constata que els gendres i els cunyatssón els principals predadors dels arxius pa-trimonials. Si en aquell moment se’n tro-bés un, l’estrangularia sense dubtar-ho ambla veta de fer lligalls.


40

AR

XIU

S52

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental. Número 52, primavera 2008.Edita: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental, carrer Portaferrissa, 1 -PalauMoja-, 08002 BarcelonaA/e: [email protected] - http//cultura.gencat.cat/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental. Àrea de Coordinaciógeneral d’Arxius. Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni Documental Consell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell, Enric Cobo i Barri, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra, A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Printing Súria, SL. / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774

SIMÓ i SERRES, Josep. Crònica de Porrera 1865. Falset:Ajuntament de Falset, Arxiu Comarcal del Priorat, 2008.339 p.

Terme. Revista d’història. Centre d’Estudis Històrics deTerrassa. Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. ArxiuMunicipal de Terrassa. Núm. 22 (novembre 2007).

VIVES i SABATÉ, Marta; MIRET i SOLÉ, M. Teresa.D’Aqualata a IGD. 50 documents, 50 mirades a la histò-ria d’Igualada. Igualada: Generalitat de Catalunya.Depar-tament de Cultura i Mitjans de Comunicació.Arxiu Comarcal de l’Anoia. Consell Comarcal del’Anoia. 190 p.

ZUCCHITELLO, Mario. Un català a la cort dels tsars: AntoniColombí Payet, comerciant i primer Cònsol General d’Espanyaa Rússia (Tossa 1749 – Sant Petersburg 1811). Barcelona:Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura iMitjans de Comunicació, Direcció General del PatrimoniCultural. Subdirecció General d’Arxius i Gestió Docu-mental, 2007. Col·lecció Arxius i societat. Quaderns dedivulgació històrica. Núm. 3. 429 p.

C


Original Arxius 52-7c:Original Arxius 52continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/... ·...

Documents

Transcript of Original Arxius 52-7c:Original Arxius 52continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/... ·...