Orientació i desorientació - Escola Pia de Catalunyaw4.escolapia.cat/papers/pap-19.pdf ·...

13
Orientació i desorientació En el dins i en el fora de lalumne. Nœmero 19 - segona Lpoca - Abril 1999 SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA Una vedella massa jove no és a punt de menjar; un préssec de càmera o un de ma- durat a l’arbre, no tenen res a veure; un embotit o un bon vi, han volgut el seu temps per curar-se. A voltes, la pressa, la immediatesa o la pressió dels ritmes a què tots estem sotmesos no ens fa diferenciar el procés que necessita cada cosa. Per als educadors, l’orientació és més que un mot i, parlar-ne, és fer explícita la vo- luntat d’un acompanyament proper que ens fa partíceps del procés de creixement i de les tries i opcions que va prenent cadas- cun dels nostres alumnes. Ens fem nostres els seus problemes i maldecaps quan ens plantegen les dificultats en l’estudi, o amb els pares, o en la lluita entre el que m’agrada i el que he de fer, barrejat, tot plegat, amb el que comporta el propi creixement fí- sic. Voldríem estalviar-los el sofriment, tot i la certesa que hi han de pas- sar. I en tot ai- xò, la implica- ció és molt gran. Ser un bon orientador en el sentit absolut i amb realisme és posar el llistó ben amunt i qui s’hi consideri és tit- llat d’orgullós i de distant. Un pot ser un bon pastisser perquè el resultat de la seva feina es veu en uns pastissos exquisits i no se li exigeix, en cap moment, que sigui bo en d’altres coses. Un educador és obli- gat socialment a saber de tot: la matèria que imparteix, l’empatia que aconsegueix, l’autoritat que necessita, el que i el com del que diu, i mai no es veu, ni veu, l’immediat del seu treball. Ha de ser, també, un bon orientador perquè l’en- torn està desorientat. Ens tor- nem a trobar al mig d’una gran exigència perquè ningú no té la clau de l’educació tot i que, per l’educació, deu passar la trans- versalitat de la societat. Ser capaços, uns i altres, d’es- coltar i d’escoltar-nos, d’enten- dre sense imposicions, de tole- rar sense presses, de donar i do- nar-nos temps amb el teló de fons de la seriositat, l’exigència, la coherència i la confiança en el projecte és convèncer-nos que l’orientació que fem serà una bona llavor. 2 Entrevista. Rafael Bisquerra 3 Conclusions de lAssemblea. 4 25 anys dEscola de Pares. Marian Federico 5 Lorientació com a eix transversal. Ll. Etxeberria - M. PØrez/F. Puche - M. Sànchez - J. Cervera 9 Un punt de vista global. G. SabatØ-V. Sebastià parlem de: parlem de:

Transcript of Orientació i desorientació - Escola Pia de Catalunyaw4.escolapia.cat/papers/pap-19.pdf ·...

Orientaciói desorientacióEn el dins i en el fora de l�alumne.

Número 19 - segona època - Abril 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Una vedella massa jove no és a punt demenjar; un préssec de càmera o un de ma-durat a l’arbre, no tenen res a veure; unembotit o un bon vi, han volgut el seutemps per curar-se. A voltes, la pressa, laimmediatesa o la pressió dels ritmes a quètots estem sotmesos no ens fa diferenciarel procés que necessita cada cosa.Per als educadors, l’orientació és més queun mot i, parlar-ne, és fer explícita la vo-luntat d’un acompanyament proper que ensfa partíceps del procés de creixement i de

les tries i opcions que va prenent cadas-cun dels nostres alumnes. Ens fem nostresels seus problemes i maldecaps quan ensplantegen les dificultats en l’estudi, o ambels pares, o en la lluita entre el quem’agrada i el que he de fer, barrejat, totplegat, amb el que comporta el propi

creixement fí-sic. Voldríemestalviar-los elsofriment, tot ila certesa quehi han de pas-sar. I en tot ai-xò, la implica-ció és molt gran. Ser un bon orientador enel sentit absolut i amb realisme és posar elllistó ben amunt i qui s’hi consideri és tit-llat d’orgullós i de distant. Un pot ser unbon pastisser perquè el resultat de la sevafeina es veu en uns pastissos exquisits ino se li exigeix, en cap moment, que siguibo en d’altres coses. Un educador és obli-gat socialment a saber de tot: la matèriaque imparteix, l’empatia que aconsegueix,l’autoritat que necessita, el quei el com del que diu, i mai noes veu, ni veu, l’immediat delseu treball. Ha de ser, també,un bon orientador perquè l’en-torn està desorientat. Ens tor-nem a trobar al mig d’una granexigència perquè ningú no té laclau de l’educació tot i que, perl’educació, deu passar la trans-versalitat de la societat.Ser capaços, uns i altres, d’es-coltar i d’escoltar-nos, d’enten-dre sense imposicions, de tole-rar sense presses, de donar i do-nar-nos temps amb el teló de fonsde la seriositat, l’exigència, lacoherència i la confiança en elprojecte és convèncer-nos quel’orientació que fem serà unabona llavor.

2 Entrevista.Rafael Bisquerra

3 Conclusions del�Assemblea.

4 25 anys d�Escolade Pares.Marian Federico

5 L�orientació com aeix transversal.Ll. Etxeberria -M. Pérez/F. Puche -M. Sànchez - J. Cervera

9 Un punt de vistaglobal.G. Sabaté-V. Sebastià

parlem de:parlem de:

2

L�orientacióés com una gota malaiaParlem amb Rafael Bisquerra.

entrevista

Què és fer una bona orientació?La finalitat de l’orientació, recollida enl’article 1r a) de la LOGSE és el desenvo-lupament de la personalitat integral del’alumnat que vol dir atendre’l en totsaquells aspectes educatius que no contem-plen les matèries acadèmiques. L’orien-tació és un factor de qualitat educativa.

Què s’ha d’orientar?Tots els aspectes del desenvolupament dela persona. Distingiria quatre grans àrees:1- orientació professional; 2- estratègiesd’aprenentatge per potenciar l’aprendre aaprendre al llarg de tota la vida; 3- aten-ció a la diversitat; 4- prevenció i desenvo-lupament humà que és la prevenció del fra-càs escolar o professional, del consum de dro-gues, de conductes de risc entre d’altres.

D’acord, però com fer-ho?El com orientar fa referència a les estra-tègies i als models d’intervenció. Hi ha tresmodels d’intervenció: a) entrevistes in-dividualitzades; b) aplicació de progra-mes d’intervenció dirigits al grup classe;c) consulta col·laborativa amb el profes-sorat per establir un context de col·labo-ració on tothom s’impliqui en el procésd’orientació.

Orientar és a prop d’ajudar. També detolerar, de confiar o de tenir paciència?Totalment d’acord. L’orientació és un pro-cés d’ajuda; la consulta col·laborativa és

Rafael Bisquerra neix a Artà, Mallor-ca. És llicenciat en Pedagogia i en Psi-cologia i doctor en Ciències de l’Edu-cació. És professor a la Facultat de Pe-dagogia de la UB. Des de la docència ides de la investigació treballa en mèto-des d’investigació i diagnòstic en edu-cació. Té una extensa bibliografia imoltes col·laboracions com especialis-ta en revistes, col·loquis, congressos,simpòsiums nacionals i internacionals.

una de les formesmés actuals d’ori-entar; l’escolta em-pàtica és una habi-litat bàsica de l’o-rientador; l’orien-tació és molt mésque l’orientador.Els agents de l’ori-entació són tot elprofessorat (espe-cialment els tutors),els pares i l’orienta-dor, com un element més. Tots col·laborenen un mateix projecte.

Quines estratègies, mecanismes o recur-sos necessita un orientador?És important que siguin moltes i diferents:habilitats socials, escolta empàtica, plani-ficació, organització, dinamització, comu-nicació efectiva, control emocional, acti-tud positiva, optimisme, sentit de l’humor,habilitats tècniques per a l’entrevista, ca-pacitat per convèncer, flexibilitat. I, sobre-tot, formació en models i estratègies d’in-tervenció.

Parlem de l’alumne com a receptord’orientació.L’alumne ha de comprendre que l’orien-tació li és una ajuda per al seu desenvolu-pament integral i que ningú no hi hauriad’estar més interessat que ell mateix. I tam-bé entendre que l’orientació és un procésque s’allarga en tot el currículum i que potestendre’s al llarg de tota la vida. Cada eta-pa evolutiva pot demanar una intervenciódeterminada.

Llencem la tovallola quan no hi ha unaresposta immediata de l’alumne?Hem d’acceptar que l’alumne farà el quevoldrà, encara que no ens agradi. Hem deprocurar fer-li veure el que li convé més iaixò no és fàcil. S’hi ha d’insistir molt, talvegada massa; és com una espècie de gotamalaia psicopedagògica que, de mica enmica, va omplint la pica.

3

Les conclusionsde l�Assemblea

Els acords adoptats i les polítiques aprovades.

escola pia

El 12 i 13 de març se celebrà aCaldes de Montbui la 3ª As-semblea del Secretariat, ambrepresentació de totes les insti-tucions escolars.

Aquest article vol recollir els principalsacords aprovats pels cent trenta membresde l’Assemblea i el proper número de Pa-pers serà un monogràfic sobre l’Assembleaamb una informació més detallada i en lalínia que els directius de les escoles ani-ran fent arribar a tots els estaments.En la primera part de l’Assemblea, es refle-xionà sobre el conjunt dels darrers quatreanys i les realitzacions dutes a terme, ambla intervenció del P. Provincial, del Secre-tari General i de diferents estaments: Con-sell de les Institucions, delegats d’alum-nes i federació d’APAs. El Secretari Gene-ral respongué la multiplicitat de pregun-tes que se li feren, i es passà a una votacióvalorativa recolzant la bona feina feta i po-sant de manifest el bon assoliment dels ob-jectius de l’Assemblea anterior.En un segon moment, es féu la votació il’aprovació de diferents canvis en el Regla-ment de l’Assemblea i en el del Consellde les Institucions. Precisament, el nouConsell es votà ja d’acord amb les novesnormes aprovades.La part central de l’Assemblea, però, fou ladeterminació de les polítiques conjuntes aemprendre. A partir de les aportacions fetesper les escoles, es començà a treballar ensis enunciats. Es procedí per priorització,cercant allò més comú i necessari, donantresposta als temes menys resolts fins ara.Finalment, s’arribà a l’aprovació de les se-güents polítiques:Política 1 - Augmentar la coresponsabili-tat i la implicació dels docents, no docents,alumnat i pares i mares en el projecte edu-catiu integral de l’escola, millorant-ne elseu coneixement i afavorint-ne la sevamillora.Política 2 - Avançar en l’avaluació del cen-tre, de manera que abasti tota l’acció edu-cativa i que permeti una millor qualitat i

eficàcia del treball de les persones, del’organització escolar i del currículum.Política 3 - Impulsar la implantació de me-todologies actives i innovadores que afa-voreixin un aprenentatge que desvetlli lainiciativa i la creativitat de l’alumnat.Per a cada política es determinaren i apro-varen dos objectius generals comuns a to-tes les escoles. També es treballaren crite-ris d’avaluació per a poder mesurar el graud’acompliment de cada objectiu.

Al marge d’aquests enunciats, es remarcàla importància de treballar, a totes les es-coles i a tots els nivells, una actitud pasto-ral de base que relligui tota l’acció educa-tiva, en la línia del document «Una escolaoberta als valors de l’evangeli», lliurat a totsels membres de l’Assemblea.El Sr. Ramon Francolí, Secretari General,remarcà que no s’ha acabat la feina: ara,cada escola ha de reprendre les seves pro-postes, analitzar-les segons les polítiquescomunes i concretar-les en objectius ope-ratius i en plans d’actuació. I dur a terme,a cada lloc, aquelles altres que responguina les situacions concretes.

DOCUMENTS ELABORATS EN OCASIÓ DE L’A SSEMBLEA

• Dades i documents de situació– Estudi d’imatge i posicionament (extern).– Auditoria de la gestió econòmica i comptable.– Memòria de cada escola, quadrienni 95-99.– Memòria conjunta de les Institucions Escolars, 95-99.– Memòria de l’Equip de Gestió, 95-99.

• Avaluació dels objectius de l’anterior Assemblea– Informe de l’assoliment dels objectius; resum del treball de

les escoles.• Avaluació, reflexió i propostes

– Una lectura de les enquestes a alumnes, pares i docents.– Informe del Secretari General.– Propostes de polítiques i objectius; recull dels treballs de les

escoles.• Acords i resultats

– Polítiques i objectius aprovats i acords de l’Assemblea (incloualtres polítiques i objectius possibles i les pautes per al procésde concreció a les escoles).

4

Un teixit que es faa poc a pocUna feina fidel a una inspiració.

25 anysd�Escola de ParesUna aposta per a la família.

reflexió

experiència

Aquell començament va ser un autèntic“llançar-se a la piscina”. El curs 73-74, elnounat Secretariat Escolapi de Pedagogia(SEDEP) va servir de trampolí per iniciar ipromoure el projecte.L’Escola de Pares naixia en aquell curs perfer una tasca necessària entre els pares delsalumnes de les nostres escoles, per donar-los un cop de mà en el quefer diari de l’edu-cació dels fills, aquesta obligació i neces-sitat indispensable, negligida tantes vega-des, per desgràcia, per aquells que en sónresponsables.Les temptatives anteriors, sempre esforça-des però amb tímids resultats, ara podiengranar en una forma organitzada i posadaa l’abast de tothom. Inicis optimistes i en-grescadors que van produir una floraciócom mai no ens podíem imaginar.Ara, aquella “criatura” se’ns ha fet gran,ha arribat a aquella edat en què dóna bo decelebrar anys, tot recordant temps passats.Però, també, amb la mirada posada enda-vant, amb l’esperança que té prou vitalitatamagada, encara, per fer un camí moltllarg. És cert que les coses envelleixen: ésllei de vida; però cal estar atents als can-vis de situació i descobrir les noves necessi-tats que van apareixent en el camp sempreconstant i sempre novedós de l’educació

dels fills. Perquè és una tasca, aquesta, que,malgrat els canvis i el pas del temps, sem-pre pesarà sobre els pares com una de lesseves greus i irrenunciables obligacions.Potser encara no hem arribat a aconseguirtot allò que en un principi havíem somiat iprojectat. Però aquests anys han estat plensde satisfaccions, sobretot per dos motius:perquè, malgrat totes les deficiències i leslimitacions, estem convençuts que els ajutsdonats a les famílies han estat profitosos ihan aconseguit obrir horitzons de llum on,sovint, només apareixen ombres i temors;i perquè la gran xarxa dels grups de l’Es-cola de Pares ha creat, sense cap mena dedubte, uns lligams d’amistat profunda i dela bona, i de compartició d’anhels i de ga-nes personals de millora, que han anat moltmés enllà de la sola tasca de l’educaciódels fills, arribant a desvetllar responsabi-litats i a sentir-se part integrant de la granfamília escolàpia.Per tot això, ara en fem festa, amb una granTrobada a l’Escola Pia de Caldes, el dia25 d’abril d’enguany. El P. General M. Bal-cells, vertader “pare de la criatura”, ensha confirmat la seva presència per donar ala Trobada el seu significat festiu i testi-monial.Marian Federico

Per l�albada s�endevina el dia que farà,i per un bon començament es pot preveure el final.El transcurs de la vida depèn de l�educació rebuda en la infància:mai no es perd la seva bona aroma,igual com passa amb un recipient que ha guardat un bon licor.

Sant Josep de Calassanç

Del memorial del cardenal Tonti, 1621

5

L�orientació,com a eix transversal

Un rerefons de tota l�acció escolar.

orientació

dats per orientar-nos, però és en algunesetapes del creixement i en períodes de cri-si, com ara l’adolescència, quan l’asses-sorament i la confrontació es fan indispen-sables. Per això, caldria debatre els mis-satges contradictoris rebuts i sumar els es-forços de tots els implicats en la tascad’orientar: tutors, docents i no docents,pares, professionals de diferents discipli-nes, societat, mitjans de comunicació demasses…

ALGUNS SUGGERIMENTS PER OPTIMITZAR LA

TASCA D’ORIENTAR ELS ADOLESCENTS:– Partir del pressupòsit que qualsevol per-sona ha de poder prendre consciència desi mateixa, dels altres i del context en quèes troba; però tractant-se d’un període tansignificatiu com és l’adolescència, el noiha de poder preguntar-se qui és o qui vol-dria ser. Dit d’una altra manera, saber quiets i acceptar que no seràs mai en el ven-tall ampli d’ídols i d’ideals que ofereixen

els mass media és bàsic. Construir la iden-titat real –que s’aconsegueix millor des dela implicació afectiva i no només amb lacapacitat cognitiva– requereix orientar-se.– Tenir in mente la persona a qui vaadreçada l’orientació amb la seva història,les seves experiències infantils i actuals,la seva trajectòria, els seus aconseguimentsevolutius… afavoreix individualitzar mésel que se li diu i la manera com s’intervé

ORIENTAR-SE UN MATEIX PERORIENTAR ELS ALTRESLluïsa Etxeberria – Escola Pia Ntra. Sra.

En el moment actual, afrontar i fer bé latasca d’orientar els adolescents, resultamés difícil i complexa que abans. Els can-vis en el sistema educatiu i en la societataugmenten la preocupació i la incertesadels qui ens ocupem d’orientar a l’escola.Se sap què no s’ha de dir o fer, però no sesap ben bé què fer perquè l’orientació si-gui útil i eficaç.En poques línies vull fer notar la impor-tància d’un plantejament i d’un funciona-ment que siguin integradors dels diferentsvessants de l’orientació, tot evitant posi-cions simplistes, unilaterals i reduccionis-tes.ALGUNS ELEMENTS DE REFLEXIÓ :– Contemplar l’orientació en línia inte-gradora per no tractar el tema com un re-pertori d’activitats programades basades,en gran part, en la informació acadèmica iprofessional. La informació no és sinònimde coneixement. Avui tots constatem quevivim en una societat superinformada peròno per això som més coneixedors de la rea-litat d’un mateix i dels altres.– Mirar la persona de l’adolescent desde la seva totalitat i fer l’esforç de no deixarfora cap àrea del subjecte. Tenir presentsels factors que estan a la base de les capa-citats per aprendre com són el món afectiui relacional, les reaccions emocionals i lesconductes, l’entorn familiar, la realitat sò-cioeducativa… Així es treballa un modelintegrador.– Fer un estudi acurat de les necessitatsde cada subjecte i de cada grup que per-meti atendre la seva singularitat, integrantla varietat d’aspectes, condicions i situa-cions personals, escolars, familiars i so-cials. Preveure també els recursos humans,materials i organitzatius de les personesorientadores per tal de satisfer adequada-ment les necessitats detectades.– Orientar-se per orientar. Potencial-ment tots els subjectes necessitem ser aju-

6

orientació amb cada un, d’acord amb les necessitats,les possibilitats i les limitacions. D’aquís’esdevé una orientació personalitzada,com feta a mida.– Ajudar-lo a autoobservar-se i a reco-nèixer els dubtes, la confusió, l’ideal desit-jat, la fantasia, la realitat…; activar els re-cursos personals propis per anar a cercaruna informació acadèmica i professionalque li pot ser convenient o necessària peròevitant proporcionar-li informació inneces-sària. En tot cas, cal destriar-la, seleccio-nar-la.– Ser curosos amb els sentiments de l’a-dolescent quan està desorientat, confús, in-decís, agobiat, neguitós… pel fet d’haverde triar un crèdit, una modalitat, un ofici,una carrera, una professió o un projecte vi-tal. Si, en un primer moment, es pot perce-bre i atendre bé la demanda immediata, i si,després, es pot donar pas a una intervenciómés pausada –la qual cosa requereixtemps– s’actua amb més coneixement decausa en procedir a una valoració més real,equilibrada i integradora de la situació.Apropar-se amb una actitud empàtica alseu món emocional i contenir les ansietatsque comporta qualsevol decisió importantper a l’adolescent i acompanyar-lo en elseu procés per a garantir que les seves res-postes s’ajustin a la realitat li permetrà anarconstruint progressivament la seva identi-tat i insertar-se socialment i laboral ambuna autoestima saludable.

– Fer i pensar però, també, repensar elque es fa en la tasca orientadora per possi-bilitar petits canvis en la pròpia línia de tre-ball. Sempre es necessita revisar, avaluari, si cal, reconduir de nou les coses i enca-ra més quan un constata que, fàcilment, esdivideixen les diferents àrees de l’orien-tació i que, fent-ho, ens allunyem d’arribara la comprensió global de la persona dinsla seva experiència particular.

ORIENTACIÓ ESCOLARM. Pérez - F. Puche - E. P. de Sitges

Un dels temes que més preocupa és l’o-rientació escolar i, també, fer estreta i realla col·laboració de mestres i psicopeda-gogs. El que sovint ens passa és que estemcapficats en identificar les causes del pro-blema d’un alumne i moltes vegades noens adonem que la solució passa per mo-dificar les condicions de l’entorn, de ma-nera que incideixi favorablement en el pro-grés dels alumnes.Les dificultats i els transtorns d’un alum-ne no són independents de les experièn-cies viscudes a casa o a l’escola, ni tam-poc dels ajuts que se li faciliten.Tot això té un reflex clar en el que succe-eix a la classe. Seguint (Coll 1991) les in-teraccions pròpies del procés d’ensenya-ment-aprenentatge es podrien representar através del triangle interactiu:

professor

alumne contingut

Per tant no hauríem de centrar la valora-ció només en l’alumne, sinó en aquestainteracció.L’avaluació de les necessitats educativesespecials dels nostres alumnes que es pro-posa amb la Reforma és fonamentada enun treball col·lectiu que el realitzen elsmestres i els psicopedagogs. Aquesta ésuna col·laboració imprescindible per a po-der desplegar iniciatives que permetin uti-litzar procediments i eines útils que millo-rin el seguiment que es dóna als alumnes.Tal com diu (Climent Giné,1997) hi ha uncanvi important en l’educació especial: s’hapassat d’un model centrat en l’alumne a unmodel centrat en els suports i en els ajuts.Així doncs, la intervenció no es farà sobrel’individu sinó sobre l’entorn on l’avalua-ció serà un procés de recollida i d’anàliside la informació rellevant i no un acte pun-tual. Una avaluació interdisciplinar, ambla implicació del mestre i la del psicope-dagog, primant la metodologia observacio-nal i qualitativa. En conseqüència, tantl’individu com la família i l’escola esde-venen els àmbits propis d’avaluació i seràprimordial de saber les condicions perso-

7experiència

orientaciónals de l’alumne i de tots aquells factorsque el condicionen a casa i a l’escola.Un cop assolits aquests coneixements bà-sics caldrà disposar d’instruments idonisper a la valoració tant de l’alumne com dela pràctica docent al col·legi i també de lapràctica educativa familiar.

El concepte que tinc sobre l’orientació ésmolt ampli i no el puc delimitar solamenta aconsellar o a preparar l’alumne en lacapacitat d’elecció d’un treball o d’unsestudis, o suggerir i aconsellar les possi-bles solucions als problemes que travessaun alumne o un centre escolar. Crec queés tot això i alguna cosa més. Sóc del pa-rer que l’acció orientadora ha d’ésser pre-ventiva, no tan sols puntual.Els factors a tenir en compte serien: l’au-toconcepte, la capacitat per prendre deci-sions, la capacitat d’organització (deltemps, de les accions), el coneixement d’unmateix: aptituds, actituds, el coneixementde l’entorn, la identificació vocacional iel sistema de valors.

Els factors esmentats s’haurien de treba-llar al llarg de tot el procés d’aprenentatgeescolar mitjançant una sèrie d’activitats.Si volem que sigui un programa operatiuhaurem de tenir cura de la seva preparaciói procurar que les activitats formin part delsinteressos dels alumnes. Hem de conce-bre aquest programa com un procés obert,no pas tancat i repetitiu.Les activitats, lògicament, hauran de va-riar en relació a les necessitats del grup.Se suposa que n’hi haurà algunes que po-drien proposar-se com a bàsiques i d’altresque no ho seran tant. Al final, la conve-niència o no de tal activitat vindrà marca-da per les característiques particulars a tre-ballar. És interessant de disposar d’un re-gistre d’activitats, com una base de dades,i d’enregistrar un seguit d’especificacionsreferent a cadascuna.Com tot procés educatiu aquest Programad’Orientació hauria de ser objecte d’ava-luació, periòdicament, per part de tot elclaustre.

ÉS TOT AIXO I ALGUNA COSA MÉSMiquel Sánchez – E. P. de Vilanova

Hem de considerar l’orientació escolar comun element essencial que contribueix en laqualitat i en l’eficàcia de l’ensenyament. Sipreocupa aquest tema en les nostres esco-les, els i les professionals que composen elsrespectius claustres haurien de plantejar-sela necessitat de confeccionar i de portar en-davant un programa. Jo aniria un xic mésenllà, un eix transversal d’orientació esco-lar.Una de les tasques a l’hora de planificarl’acció orientadora seria en un primer es-tadi el de crear i incloure el departamentd’orientació dins de l’organigrama de l’es-cola i definir les funcions de tots els seusmembres. A partir d’aquesta estructura or-ganitzativa, caldria concretar les accions aportar a terme així com preveure les ne-cessitats específiques del centre en rela-ció a molts factors com poden ser: les de-mandes de formació permanent dels do-cents, els recursos necessaris per dur a ter-me la tasca orientadora a aquelles perso-nes relacionades directament amb els pro-cessos educatius i les necessitats educati-ves més prioritàries dels nostres alumnes.El programa hauria d’estar interrelacionatamb totes les disciplines del currículum.En el procés de previsió i en la realitzacióde les accions a fer en el desenvolupamentdel programa, l’Escola haurà de comptaramb la col·laboració de tots els docents delCentre.No es tractaria d’esperar que l’alumne es-tigui en els cursos de final d’etapa d’ESO(4t.) o de 2n de Batxillerat per portar a ter-me les estratègies d’orientació; caldriaaplicar-les des que l’alumne inicia el cicleinfantil i continuar aquest procés orienta-dor fins que surti de les nostres escoles.

`

8

entrevistes dem oblidar que els nens i nenes que ac-tualment cursen estudis primaris tambéaniran un dia al món laboral.És molt important que tots els alumnesconeguin el món del treball, que els aju-dem a orientar-se en els seus estudis, quesàpiguen totes les possibilitats i sortidesque trobaran en el futur. Que puguin seren definitiva unes persones realitzades,felices i útils a tota la societat.La nostra primera tasca (realitzada durantel curs 1997-98) va ser la de confeccionaruns materials de treball –recollits en unDossier d’Orientació Pedagògica i Pro-fessional– dirigits al Batxillerat amb la pre-tensió que els tutors d’aquest nivell edu-catiu disposessin d’unes eines d’orientacióamb millors possibilitats d’èxit per al’alumnat. Durant el present curs aquestsdossiers s’estan experimentat en els nos-tres batxillerats i la idea és la de fer-ne unavaloració final el proper mes de juny.Aquests materials es basen en quatre gransblocs d’objectius: autoconeixement - infor-mació acadèmica, professional i de l’en-torn - presa de decisions - inserció en elmón laboral. Es van preparar una sèrie d’ac-tivitats amb la seqüenciació d’objectius,continguts, metodologia de treball, recur-sos a utilitzar i l’avaluació.Des d’aquí volem fer constar el nostre agraï-ment als tutors de batxillerat per l’esforçque fan en l‘experimentació d’aquests ma-terials.Estem tan animats que aquest curs 98-99estem elaborant uns altres materials de tre-ball, però en aquesta ocasió dirigits a l’ESOi si es considera convenient seguirem en-davant i mantenim la il·lusió que, en unapropera, podrem proposar materials per al’educació primària.

L�ORIENTACIÓ ORIENTADORAJaume Cervera – Escola Pia de Mataró

El mes de setembre de 1997 va començara treballar a l’Escola Pia de Mataró un grupde persones sota la denominació de Co-missió d’Orientació. La il·lusió era gran icrec que segueix encara intacta. Ens vamoure la intenció d’ajudar els nostresalumnes a arribar amb les millors condi-cions i possibilitats d’èxit al món de tre-ball. Tot això amb el convenciment queaquest és un fet irreversible amb el qualtots els humans ens acabem trobant un diao altre de la nostra vida.

Aquesta comissió està formada per do-cents de tots els nivells educatius del’escola: primària, secundària obligatòriai estudis postobligatoris (batxillerats, ci-cles formatius i ensenyaments ocupacio-nals). Potser a algú li sobtarà el fet que hihagi representants dels estudis primaris,però nosaltres creiem en la importànciad’una tasca totalment vertebradora, que im-pliqui tots els nivells de l’escola. No po-

El proper número anirà dedicat a «L’ASSEMBLEA».

*

què podem llegir?què podem llegir?• Albom, M. Els dimarts amb Morrie. Ampúries. Barcelona, 1998.• Benson, B. El camí de la felicitat. Claret. Barcelona, 1996.• Bisquerra, R. Orientació psicopedagògica i desenvolupament de recursos humans. La Llar del Llibre. Barcelona, 1992.• Bisquerra, R. Orígenes y desarrollo de la Orientación Psicopedagógica. Narcea. Madrid, 1996.• Nitsch, C. - Von Schelling, C. Límite a los niños. Medici. Barcelona, 1998.• Monereo, C.- Castelló, M. Las estrategias de aprendizaje. Cómo incorporarlas a la práctica educativa. Edebé. Barcelona, 1997.• Saphiro, L. La inteligencia emocional de los niños. Grupo Zeta. Barcelona, 1997.

9

Un punt de vistaglobal

Una bona feina de síntesi.

per millorar

entusiasmi. Pensem que l’interès inicialdels alumnes s’esmorteeix quan no veuenrespostes clares a les seves propostes.Es fa necessari apropar cada vegada mésels alumnes a la informàtica, a mitjans au-diovisuals, laboratoris, mediateques,..Tampoc no podem oblidar-nos de valorarles seves capacitats, els seus èxits, el seu pro-grés individual. Cal ajudar-los a esdevenirprotagonistes del seu aprenentatge.Possiblement arribarem a la conclusió quehem de pensar en un ensenyament més par-ticipatiu, pràctic i proper a l’alumne. Ésper això que els educadors ens podríempreguntar pel que fem, amb una reflexiósobre la nostra tasca educativa.Cal formació específica en tecnologies, en-trevistes, dinàmica de grups, accions me-

todològiques, discipli-na, avaluació,... i en eltreball d’equip, trobantespais i temps per po-tenciar la planificació,l’organització i la presade decisions sobre el cur-rículum de les àrees,priorització de contin-guts, tallers,... Semblaclar que des dels depar-taments s’ha d’afavoriruna metodologia mésactiva, engrescadora,creativa i participativa.Cal evitar aïllaments isaber reconduir el fluxconstant d’informaciómillorant els canals decomunicació dintre del’escola.Volem agrair, des d’a-

quí, a tots els qui amb aquesta nostra pro-fessió intentem buscar camí en mig d’unageneració muda, perplexa, escèptica, juga-nera, escolaritzada, realista, apolítica, des-encantada, culta, protegida, còmoda, indi-vidualista, audiovisual, egoista, insegura,cosmopolita, tecnològica, tolerant, oberta,esperançada,...Gemma Sabaté - Vicenç Sebastià

Els relators, des d�un lloc d�ob-servació privilegiat a les eta-pes i a l�escola, donen pistesper reorientar millor tots elsesforços que cadascú de nosal-tres, des del propi lloc, fem.

El fet de col.laborar, amb dues altres per-sones, com a relators, en la preparació dela III ASSEMBLEA, ens ha permès de tenirun coneixement global de les diferents eta-pes, a partir de l’anàlisi del treball fet pelsdocents dels diferents centres.Exposem algunes propostes conjuntes dela primària i de la secundària que, de tipo-logia i d’abast diferents, des del punt devista de la pedagogia prospectiva, marca-rien les noves tendències i accions per apoder assumir l’educa-ció de les noves gene-racions d’alumnes, alsqui hauríem de fomen-tar gradualment l’espe-rit crític, la capacitatd’iniciativa, l’autoesti-ma, l’autonomia perso-nal, la creativitat, la cu-riositat, el raonament,la presa de decisions.També es remarca lanecessitat de l’ensenya-ment dels valors des deles àrees i d’altres àm-bits de l’escola, ja quel’educació integral delsalumnes de la primàriai la secundària ha de serun eix fonamental.Hem d’escoltar-los,comprendre’ls, ajudar-los i sobretot a la secundària, incrementarmolt més la seva participació en tots elsàmbits de l’Escola. Cal obrir camins quepermetin escoltar molt més les seves pro-postes a fi de poder-les canalitzar i donar-hi resposta.És evident, però, que als nois i noies elscosta d’organitzar-se si al darrere no hi hauna persona o un equip que els ajudi i/o

10

Noticiari breuactualitat

OLOT

UNA EXPERIÈNCIAA LA REVISTA GUIX

La revista pedagògica Guix corresponent almarç d’enguany ha publicat un article de cincdocents de la nostra escola. Tina Agustí, MariaCodina, Roser Bartrolí, Paquita Cordomí iJoan-Jaume Vila expliquen la setmana culturalrealitzada a l’escola entorn de la figura de Fran-cesc de Verntallat, un pagès de remença del qualse’n commemorà els 500 anys de la seva mort.Els alumnes del cicle superior de primària vanrealitzar aquesta activitat a partir de tallers queels feien descobrir situacions de l’edat mitjanai la seva relació amb altres aprenentatges realit-zats en d’altres moments del curs.

ESPLAI DEL CARME

PREMI JOAQUIM FRANCHMolt a prop de Sant Antoni, al casc antic deBarcelona, els escolapis tenen cura de la Par-ròquia del Carme. Al centre d’esplai Carme-Abiyoyo se li concedí l’accèssit al Premi Joa-quim Franch per a projectes d’educació en ellleure que es vol realitzar durant aquest any. Estracta que el jove se senti protagonista del seucreixement de manera que esdevingui una per-sona activa en la societat, a partir de la sevapromoció personal i social.Cal dir que l’esplai atén infants i joves de di-lluns a dissabte i en dies no escolars, i que, en-tre d’altres serveis que s’ofereixen al barri hiha l’atenció a famílies, amb fills menors de cincanys, i tasques de promoció cultural.

IGUALADA

CERTAMEN LITERARIPer setè any l’escola ha convocat un certamenliterari en el festa de Sant Jordi, enguany sotael lema L’escola amb l’art. Hi ha quatre tipusde participació: poesia, prosa (en català, caste-llà, francès o anglès), fotografia i conte il·lustrat(per a públic infantil o juvenil). La proclama-ció de premiats i lliurament de premis es fa enun acte a l’Ateneu Igualadí.

SALÓ DE L�ENSENYAMENTUn any més, el Departament d’Ensenyamentha organitzat el Saló de l’Ensenyament, els dies18, 19, 20 i 21 de març. És una mostra creadaper a oferir a l’alumnat informacions sobre fu-turs estudis, i per on passen molts joves d’es-coles i instituts i també famílies i d’altres per-sones vinculades al món de l’educació. Aquestany l’Escola Pia hi ha instal·lat un stand perdonar a conèixer els seus batxillerats i els ci-cles formatius que es realitzen a les diferentsescoles. S’ha volgut realitzar una atenció per-sonalitzada i per això diferents docents i orien-

tadors de les escoles s’han anat alternant perrespondre a les consultes o per ampliar les in-formacions de les publicacions que es lliura-ven. El Saló també ha estat l’ocasió de presen-tar al gran públic la nova imatge institucional.

PREMIS DE LA FUNDACIÓA LA CREATIVITAT

Per quarta vegada la Fundació Joan Profitósha convocat els premis per al foment de la crea-tivitat entre els alumnes de l’Escola Pia queprenguin part en els Jocs Florals de les respec-tives escoles. És com un premi de premis, quevol reconèixer aquelles obres més destacadesde cada escola i que vol afermar la dimensióde col·lectiu entre el nostre alumnat. S’ha dis-tribuït a les escoles les bases dels premis, obertsa l’alumnat a partir de 5è de primària. Hi hatres modalitats de participació: poesia, prosa idibuix o disseny gràfic.Els premis es lliuraran el 2 de juny, a la tarda,en un acte obert a les famílies que s’anunciaràoportunament i que estarà dedicat a la figuradel poeta Pere Quart, en commemoració delcentenari del seu naixement.

PUBLICACIÓ INSTITUCIONAL«Una escola oberta als valors de l’evangeli».Aquesta publicació, que serà distribuïda i pre-sentada als docents, pares i alumnes de les es-coles, formula les bases a partir de les qualsconcretem el Caràcter Propi en l’acció quoti-

11

Noticiari breu actualitat

diana. És el resultat de moltes aportacions a undocument primer, difós per l’Equip de Gestió,que s’ha anat completant i millorant a partir deles observacions de directius, coordinadors depastoral, docents i experts en l’acció pastoral.Vol ser el referent bàsic que orienti els plante-jaments escolars i que ajudi a concretar-los: totel que fem a l’escola és pastoral i tots ens hihem de sentir implicats.

TROBADA DE GRUPSEl dissabte dia 20 de març, un grup de 68 noisi noies del cicle superior de primària que parti-cipen en grups de reflexió, pregària, cateque-si… de les escoles de Sabadell, Caldes, Mata-ró, Terrassa i Granollers es van trobar a Lli-nars del Vallès per gaudir d’un dia festiu i detrobada, fer nous amics i noves amigues i po-der compartir el que fan.

L’Assemblea,un espai

de participaciói de debat

Jugant, cantant i pregant junts van viure unabona experiència que esperem que pugui tenircontinuïtat en els propers anys. Des d’aquestesratlles volem agrair a l’escola de Granollers ial responsable de pastoral la responsabilitat enl’organització i el bon acolliment.

EL SETEM FA UNA CRIDAEl butlletí de Setem Catalunya de notícies in-ternes Kasumai fa una crida, per una banda ala sensibilització i a la solidaritat informant delgreu dèficit econòmic que pateix i, per l’altra,mostrant el gran ventall de propostes id’accions engegades en formació, comerç just,camps de solidaritat, sensibilització i política.Si us interessa més informació podeu trucar altel. 93 441 53 35.

JORNADA PEDAGÒGICACom ja ha estat anunciat, el 17 d’abril es faràla Jornada Pedagògica, a l’Escola Pia d’Igua-lada. La Sra. Mª Jesús Buxó, des de la sevavisió antropològica ens ajudarà a comprendremillor l’entorn del nostre alumnat parlant-nosd’«Una cultura del comportament cívic». Totshi esteu convidats.

FORMACIÓ OCUPACIONALI BORSA DE TREBALL

El passat dia 18 de març es van reunir als lo-cals de l’Equip de Gestió els coordinadors deFormació Ocupacional i Borsa de Treball deles nostres escoles. Es va fer una reflexió perveure les estratègies i recursos que hem de te-nir per rendibilitzar el temps dedicat a millo-rar la col·laboració amb el Servei Català deCol·locació, així com la planificació de les ac-cions sobre orientació professional ques’hauran de fer durant el 99.Es va parlar, també, d’obrir una nova línia detreball entorn del tema de la ISO, per anar cer-tificant la nostra qualitat.

12

Una passadad�AssembleaCrònica informal.

contrapuntABRIL

1-3 • Pasqua Jove

8 • CEP-1 de 4 a 6 tarda.

9 • Reunió responsables zones de pastoral de10 a 1 migdia.

12 • Reunió responsables voluntariat de 4 a 6.

17 • Jornada Pedagògica a Igualada

19 • CEP-2 de 4 a 6 tarda.

20 • Presentació recursos suport àrees de 4 a2/4 de 7 tarda.

MAIG3 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

4 • Reunió coordinadors batxillerat, formacióprofessional i formació ocupacional, de 4 a2/4 de 7 de la tarda.

6 • Reunió coordinadors primària, de 2/4 de 4 a6 de la tarda.

7 • XI Jornada Esport i Cultura, per a alumnesde 6è de primària, a Vilanova i la Geltrú.

8 • Aplec Pasqual de l’Escola Pia de Mataró.

10 • Reunió coordinadors infantil, de 2/4 de 4 a 6.

11 • Reunió responsables PAI, de 10 a 1 del matí..

13 • CEP-1, de 4 a 6.• Reunió coordinadors ESO, de les 4 a 2/4 de 7

de la tarda.

17 • Reunió responsables informàtica, de 2/4 de 4a 2/4 de 7 de la tarda.

• CEP-2, de les 4 a les 6 de la tarda.

18 • Presentació de recursos de suport a les àrees,de les 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

20 • Trobada docents 3r any, de les 10 del matí ales 6 de la tarda.

21 • Trobada docents 3r any, de les 10 del matí ales 6 de la tarda.

26 • Reunió responsables activitats extraescolars,de les 5 a les 7 de la tarda.

27 • Reunió responsables biblioteques, de les 4 a2/4 de 7 de la tarda.

• CEP-1, de les 4 a les 6 de la tarda.

31 • Reunió coordinadors pastoral, de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als lo-cals de l'Equip de Gestió.

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

L�Assemblea del Secretariat deles Institucions Escolars és elmàxim organisme de gestiócol·lectiva per a totes les nos-tres escoles.

I es notava. Hi eren tots els que tenen càr-recs de gestió. Però també molts d’altres:més de quaranta docents i un pare i unalumne per escola. I altra gent que no sa-bies ben bé qui era (tot i les etiquetes aquè estem habituats en actes col·lectius).Predominava bon ambient i bon to, i di-versitat de situacions i de colors: el verddel nou logo institucional a l’enorme pla-fó que presidia l’escenari (reciclable, ja quees preparà per al Saló de l’Ensenyament) ia les portades de les documentacions, elblau –l’altre color corporatiu– a les carpe-tes, i la maleta, que ens permetia concen-trar tota la documentació, era negra.I molta feina. Com empenyien –de bonesmaneres– els de la taula per fer-nos anar al’hora (i se’n van sortir sempre, menys enuna ocasió). Realment, no semblava quel’Escola Pia estigués molt verda; més aviatse la notava molt plena d’esperança i fentrealitat allò que «de més verdes en madu-ren». Sort que al final de la tarda no toca-va cap votació: no sé pas què hauria sortitdesprés de tantes hores, perquè quasi novam poder veure ni la Font del Lleó.Tot estava previst per una organització quejuga amb avantatge: no és la primera ve-gada que hi va (fins i tot ja sabien que al-guns que no llegim bé els fulls aniríem al’altre edifici de l’escola). Vam trobar afaltar, això sí, les Flors del Remei; peròqui hauria treballat a la tarda?Algú proposava –en veu baixa– fer unaassemblea cada mig any perquè hi pogués-sim passar successivament tots els de cadaescola; però no sé si trobaríem organitza-dors. Més val difondre bé tot el que hapassat.Per cert, a veure si en..., aquell company,em torna l’informe del Secretari General,que li vaig deixar!Zum-zum

agendaagenda

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: [email protected] - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Jordi Cadevall, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Miquel Mateo i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París

e-mail PAPERS: [email protected]

13