Organització i Direcció de centres Guia Docent 2018-2019 fileOrganització i Direcció de Centres....
Transcript of Organització i Direcció de centres Guia Docent 2018-2019 fileOrganització i Direcció de Centres....
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
1
ÍNDEX
1.- Dades d’identificació........................................................................................................ 2
2.- Descripció i Objetius Generals ........................................................................................ 2
3.- Requisits previs ............................................................................................................... 3
4.- Competències ................................................................................................................. 3
5.- Resultats d’aprenentatge ................................................................................................. 5
6.- Activitats formatives i metodología .................................................................................. 5
7.- Continguts ....................................................................................................................... 7
8.- Avaluació de l’aprenentatge .......................................................................................... 10
9.- Proposta d’actuacions específiques .............................................................................. 12
10. Bibliografia comentada ................................................................................................. 12
11. Normes especifiques de l’assignatura .......................................................................... 19
12. Consultes i atenció a l’alumnat ..................................................................................... 19
© FLORIDA UNIVERSITÀRIA Este material docent no podrà ser reproduït total o parcialment, ni transmetre’s por procediments electrònics, mecànics, magnètics o per sistemes de emmagatzemament i recuperació informàtica o qualsevol altre medi, ni prestar, alquilar o cedir el seu us de qualsevol altra forma, amb o sens ànim de lucre, sense el permís previ, per escrit, de FLORIDA CENTRE DE FORMACIÓ, S.C.V.
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
2
1.- Dades d’identificació
Assignatura: Organització i Direcció de Centres
Matèria/Mòdul: Processos i Contextos Educatius
Caràcter/tipo de formació: Formació bàsica
ECTS: 6
Titulació: Grau en Educació Infantil i Primària
Curs/Semestre: Primer curs / Primer semestre
Unitat: Educació Infantil i Primària
Professorat:
Nom: Carme Albors (1º A Primària)
Mail: [email protected]
Despatx: Edifici C – Sala 0.2.
Horari d’atenció: Dimecres – Divendres de
12.45 a 14.00 hores
Nom: Ana de Castro Calvo (1ºA EDI, 1ºB)
Mail: [email protected]
Despatx: D.3.4.
Horari d’atenció:
Dilluns 9:15-10:15 i dijous de 9:15 a 10:15
NOTA: Es recomana demanar i confirmar la cita
per correu electrònic
Idioma en el que s’imparteix Valencià
2.- Descripció i Objectius Generals
Aquesta assignatura introdueix a l’alumnat en l'estudi de les formes d’interrelació dels elements
que intervenen en una realitat escolar amb l’objectiu d’aconseguir una major eficàcia educativa.
Els objectius generals són els següents:
Adquirir la capacitat per a debatre sobre el significat de l’escola i del paper del mestre i la
mestra, tant des d’una perspectiva individual com col·laborativa.
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
3
Conèixer, analitzar i valorar l’estructura acadèmica, organitzativa i de participació del
sistema educatiu de l’Estat Espanyol atenent al marc normatiu que el regula.
Utilitzar amb precisió els conceptes i la terminologia pròpia d’aquesta àrea d’aprenentatge.
Apropar-se a les problemàtiques reals dels centres escolars de forma reflexiva i
critica,proposant alternatives.
Treballar en equip amb altres professionals desenvolupant habilitats i actituds que
afavoreisquen el treball col·laboratiu en un centre escolar en temes com la planificació,
avaluació, innovació, formació...
Adquirir l’hàbit de lectura i desenvolupar la capacitat de recerca, selecció i utilització de les
fonts d’informació pròpies de la matèria.
Comprendre i identificar els fonaments organitzatius de l’educació infantil i primària.
Participar en la definició del projecte educatiu i en l’activitat general del centre atenent als
criteris de gestió de qualitat.
Definir críticament quines han de ser les competències de l’escola i dels seus professionals.
Assumir que l’exercici de la funció docent ha d’anar perfeccionant-se i adaptant-se als
canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
3.- Requisits previs
Competència comunicativa suficient, tant oral com i escrita, pel que fa al català.
Actitud oberta i favorable cap a l'aprenentatge permanent i autodidacta.
Coneixements bàsics en l’ús de ferramentes informàtiques: Word, Power point, recerca
en Internet, correu electrònic...
Capacitat de treballar de manera autònoma i en equip.
Capacitat de recerca i de gestió de la informació.
Capacitat per a planificar les tasques i gestionar els temps.
Capacitat d'il·lusionar-se i atrevir-se a somniar sobre com voldríem que fora l’escola
4.- Competències
COMPETÈNCIES MODEL EDUCATIU FLORIDA
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
4
G1. Ús de les TICs
G2. Comunicació oral
G3. Comunicació escrita
G4. Comunicació en idioma estranger
G5. Treball en equip
G6. Resolució de conflictes
G7. Aprenentatge permanent
G8. Compromís i responsabilitat ètica
G9. Iniciativa, Innovació i Creativitat
COMPETÉNCIES DEL TÍTOL
BÁSIQUES Y GENERALS
CG13 – Expressar oralment i per escrit correcta i adequadament en les llengües oficials de la
CCAA
CG14 – Utilitzar amb solvència les tecnologies de la informació i de la comunicaciói com eines
de treball habituals
CG16 – Promoure el treball cooperatiu i autònom I l’esforç individual
CG21 – Saber treballar en equip amb altres professionals de dins i fora del centre en l’atenció a
cada estudiant, així com en la planificació de les seqüències d’aprenentatge i en la organització
de les situacions de treball en l’aula i en l’espai de joc.
ESPECÍFIQUES
CE27- Coneixerà els fonaments de l'educació infantil i primària.
CE28 - Analitzarà la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.
CE31 - Coneixerà i abordarà situacions escolars en contextos multiculturals i de coeducació.
CE32 - Coneixerà i aplicarà experiències innovadores en educació infantil i primària.
CE33 - Participarà en la definició del projecte educatiu i en l'activitat general del centre atenent a
criteris de gestió de qualitat.
CE34 - Comprendrà que la dinàmica diària en educació és canviant en funció de cada estudiant,
grup i situació i saber ser flexible en l'exercici de la funció docent
CE35 - Valorarà la importància de l'estabilitat i la regularitat en l'entorn escolar, els horaris i els
estats d'ànim del professorat com factors que contribueixen al procés harmònic i integral dels
estudiants.
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
5
5.- Resultats d’aprenentatge
RESULTATS D’APRENENTATGE COMPETÉNCIES
R1. Explica els fonaments organitzatius de l'educació infantil i l'educació primària
CG13, CG21, CE27, CE34,
R2. Analitza les condicions institucionals que emmarquen la pràctica docent en educació infantil i educació primària
CG16, CG21, CE27, CE34
R3. Entén i explica els condicionaments legislatius de l'activitat educativa.
CG21, CE27, CE34,
R4. Aborda i i sap resoldre situacions escolars en contextos multiculturals.
CG16, CG21, CE31, CE34,
R5. Pensa críticament les competències de les escoles i dels seus professionals.
CG16, CG21, CE28, CE34, CE35
R6. Identifica pràctiques innovadores i participa de forma activa en la definició del PEC, atenent als criteris de gestió de la qualitat.
CG14, CG2, CE28, CE32, CE34
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
6
6.- Activitats formatives i metodologia
El volum de treball de l’alumnat en l’assignatura és equivalent a 25 hores per cadascun dels
crèdits. Corresponen, per tant, a un total de 150 hores atenent al valor de 6 crèdits estipulats per
a l’assignatura Aquesta càrrega de treball es concreta entre:
Activitats formatives presencials (classes teòriques i pràctiques, seminaris, projectes
integrats, tutoria,…..). 60 hores.
Activitats formatives de treball autònom (estudi i preparació de classes, elaboració
d’exercicis, projectes, preparació de lectures, preparació d’exàmens…..): 90 hores
D’acord amb el que s’ha formulat, el treball queda distribuït entre les següents activitats i
percentatges d’aplicació:
ACTIVITATS FORMATIVES DE TREBALL PRESENCIAL
Modalitat
Organitzativa Metodologia Percentatge
CLASSE TEÓRICA Exposició de continguts per part del professorat. 25%
CLASSES PRÁCTIQUES
Sessions grupals de treball supervisades pel professorat. (Construcció significativa del coneixement mitjançant la interacció i l’activitat de l’alumnat)
35%
LABORATORI Activitats realitzades en espais amb equipament especialitzat. Sessions d’investigació sobre la didàctica de l’aula.
-
SEMINARIS / TALLERS
Sessions monogràfiques supervisades i amb participació compartida.
Conferències/Seminaris d’experts, Visites a empreses, Asistencia a fires, Asistencia a Jornades/Congressos, Debats, Seminaris de desenvolupament de competències específiques o transversals.
10%
TREBALL EN EQUIP / PROJECTO INTEGRAT
Realització d’un projecte per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats.
25%
TUTORIA
Atenció personalitzada i en xicotet grup. Instrucció realitzada amb l’objectiu de revisar, reconduir materials de classe, aprenentatge i realització de treballs, etc.
Consultes puntuals de l‘alumnat. Tutories programades
5%
TOTAL (40% del total) 100%
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
7
ACTIVITATS FORMATIVES DE TREBALL AUTÓNOM DE L’ALUMNAT
Modalitat
Organitzativa Metodologia Percentatge
TREBALL EN GRUP Preparació individual i en grup d’assajos, resolució de problemes, projectes, etc. Per a entregar i exposar a les classes pràctiques
50%
TREBALL INDIVIDUAL / AUTÓNOM
Estudi de l’alumnat.
50%
TOTAL (60% del total) 100%
La metodologia predominant fomentarà el pensament crític, la creativitat i el treball cooperatiu;
sense oblidar el grau de compromís ètic i acadèmic de cadascuna i cadascú cap a la seva formació
com a mestra/e.
Durant el curs s’empraran diferents tipus de metodologies en funció del treball a realitzar.
En general, en cada tema partirem d’una reflexió individual sobre l’objecte d’estudi i la compartirem
amb la resta del grup, utilitzant diferents estructures de treball cooperatiu. Es contarà amb períodes
d’exposició de continguts teòrics i d’introducció dels conceptes fonamentals per part de la
professora, els quals s’aniran intercalant amb períodes de treball individual i/o col·lectiu. El que es
pretén, a més de treballar sobre els continguts de la matèria, és familiaritzar als estudiants amb l’ús
d’aquestes tècniques per tal que després puguen utilitzar-les a l’aula amb els seus alumnes.
També hi hauran exposicions dels estudiants tant individuals com de grup i potser comptarem amb
persones expertes (docents en actiu), de centres públics i privats concertats i cooperatius que
invitarem a participar en les classes presentant-nos experiències d’organització i gestió dels seus
centres.
A l’aula virtual de cada grup es podrà accedir al cronograma previst de l’assignatura, adaptat al
horari dels diferents grups.
7.- Continguts
Relació de continguts
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
8
BLOC I. MARC CONCEPTUAL I TEORIA GENERAL DE L'ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE
CENTRES:
Característiques de l’escola com a organització: concepte d’escola i els components
d’un centre escolar.
Concepte d'organització escolar i àmbit d’estudi. La Didàctica i l'organització escolar.
Teories i enfocaments que tracten d’explicar les organitzacions educatives.
BLOC II. DIMENSIÓ PROJECTIVA: Marc polític en l’organització i direcció de centres
Algunes consideracions sobre el desenvolupament del sistema educatiu.
Marc legislatiu: constitució 1978, LODE, LOGSE, LOE, ROF... declaració dels drets
humans i de la infantesa...
Les administracions educatives: competències i relació que mantenen amb els centres
docents. Les reformes educatives i les polítiques educatives.
Tipologia de centres: l'escola pública i privada CRAs, Caus, CEE....
El context social dels centres educatius: famílies, serveis municipals, col·lectius de
barri...
BLOC III. DIMENSIÓ INTERNA DEL CENTRE ESCOLAR: Escoles democràtiques: la gestió, la
coordinació, la participació i la cultura en la vida quotidiana dels centres docents.
Els documents institucionals com instrument de coordinació: El Projecte Educatiu de
Centre, El Projecte Curricular, la Programació General Anual, el Reglament de Règim
Interior, programes i plans institucionals, PAM, ...
Òrgans de govern i de coordinació docent.
La direcció com a lideratge comunitari (pedagògic) i com gestora de la participació de la
comunitat educativa, de la coordinació docent i de l’autonomia dels centres. La gestió
econòmica, administrativa (de recursos humans i materials, d’espais i temps),
curricular...
La cultura escolar i la micropolítica en l’escola. Les relacions, la comunicació, la presa
de decisions i la resolució de conflictes en els centres educatius.
La veu i la participació de l’alumnat
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
9
El context social dels centres i la relació d’aquestos en l’entorn social (famílies, serveix
municipals, col·lectius del barri...)
Funcions i tasques del professorat. El professor tutor. El treball coordinat i control
democràtic de la pràctica docent. Condicionants,contradiccions i conflictes en el treball
docent.
La Cultura Organitzativa i l’acció directiva.
BLOC IV. L’AVALUACIÓ I, LA INNOVACIÓ I LA GESTIÓ DEL CANVI EN L’EDUCACIÓ
L’avaluació del sistema educatiu, dels centres escolars, del professorat i de l’alumnat
Els centres com a unitat d’innovació. Projectes d’innovació en centres: estratègies d’atenció
a la diversitat en escoles inclusives, projectes coeducatius de centre, comunitats
d’aprenentatge, projectes de mediació...
La gestió del canvi, la metodologia, el paper de la direcció, la formació del professorat,
l’organització que aprèn...
Planificació temporal
ACTIVITATS FORMATIVES RESULTATS
D’APRENENTATGE
Nº DE
SESIONES
(hores)
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
10
Prova diagnòstica de coneixements previs R1 2
Confecció d’un dossier de premsa sobre els successos
socioeducatius i que es relacionen amb qüestions
organitzatives de l’activitat docent
R1, R2, R3, R5, R6
Inici de totes les
sessions
Lectura i anàlisi de textos relacionats amb la temàtica que
s’estiga treballant. Cercle dialògic. TOTS
Una vegada cada
15 dies
Visionat de la pel·licula ‘Hoy empieza todo’, reflexió grupal
i posterior entrega d’un treball individual sobre les relacions
organitzatives d’un centre
R4
2
Revisió de diferents normatives per tal de realitzar un
anàlisi comparat R3
1
Role-playing d’un claustre de professorat. Es mostren
diferents enfocaments sobre la qualitat de l’educació R1, R2, R3
1
Elaboració d’un guió i posterior desenvolupament del PEC
com a eix central per al PI TOTS
6
Visionat sobre la ‘necessitat d’innovar per a millorar
l’educació’. Anàlisi i reflexió comuna: Ken Robinson R6
1
Contextualització i bones pràctiques en escoles democràtiques: contextualitzar l’experiència, descripció de
la mateixa. Oportunitats i dificultats que s’han trobat. Característiques bàsiques que compleixen les escoles
democràtiques
R1, R5, R6
3
8.- Avaluació de l’aprenentatge
A l’avaluació es tindrà en compte tant els objectius com les competències comuns a les
matèries del títol, com les específiques de la matèria.
L’avaluació serà contínua i global, tindrà un caràcter formatiu i analitzarà els processos
d’aprenentatge individual i col·lectiu. De l’avaluació es derivarà la qualificació final.
En aquest sentit, la qualificació tractarà de ser un reflex de l’aprenentatge individual,
entès no solament com l’adquisició de coneixement sinó como un procés que té que
veure fonamentalment amb canvis intel·lectuals i personals dels estudiants al trobar-se
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
11
amb situacions noves que exigeixen desenvolupar capacitats de comprensió i
raonament.
És per això que l’alumne/a haurà de ser capaç d’elaborar una visió personal sobre la
complexitat de l’organització escolar, sent capaç d’exposar-la públicament i defensar-la
amb arguments racionals, aplicant la terminologia tècnica relacionada amb l’estructura
organitzativa del centre escolar, del seu govern i de la seua gestió.
També haurà d’adquirir coneixement al voltant de l’estructura i el funcionament del
sistema escolar, així com, de les finalitats i funcions de l’escola i del sistema educatiu
en la societat. Per a que l’alumne siga capaç d’elaborar la seua visió personal
necessitarà:
Comprendre les idees bàsiques expressades en les informacions i debats,
així com, la dels autor/es del material treballat a classe.
Saber relacionar idees i elaborar-ne de pròpies.
Aprofundir en l’anàlisi, això significa anar més enllà de les declaracions
generals, aconseguint donar significat personal a allò que exposa.
Dominar els conceptes i termes que s’utilitzen en els treballs.
Es valorarà que els treballs expressen un estil propi, que siguen originals en
el plantejament o en el tractament dels temes.
Claredat en l’exposició de l’escrit, expressió i ortografia correcta.
Assistència i participació a la dinàmica de l’aula.
La detecció de còpia equival a suspendre l’assignatura
No es pot escriure amb faltes ortogràfiques
Per aprovar l’assignatura cal tindre totes les parts aprovades.
Sistema d’avaluació
SISTEMES D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ
Instruments d’avaluació Resultats
d’aprenentatge Percentatge
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
12
avaluats
Escoles democràtiques TOTS 20%
Treball pel·lícules R5 10%
Cercle dialògic TOTS 20%
Dossier de premsa TOTS 10%
PEC R6 10%
Assistència i tutoria TOTS 5%
PI R5, R6 25%
Segona Convocatòria
L’avaluació es basarà en una prova escrita tant per a l’alumnat que haja seguit la
modalitat presencial com la no presencial. Amb idèntics criteris d’avaluació.
El projecte integrat es valorarà si la professora ho considera oportú.
9.- Proposta d’actuacions específiques
L’assistència a classe és obligatòria. L’alumnat ha d’assistir almenys al 80% de les
classes.
En el cas que qualsevol estudiant, per raons de malaltia o treball, li fora impossible acudir
a les classes, haurà de posar-se en contacte amb la professora, a l’inici del curs, bé per
correu electrònic o bé assistint a l’horari de tutoria per pactar el pla de treball a realitzar.
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
13
Les qüestions relatives al PI seran sotmeses al protocol d’actuacions. En tot cas,
cal parlar en la professora davant de situacions específiques i concretes per las
que no es fa PI.
10. Bibliografia comentada
MEIRIEU, P. (2006): Carta a un joven profesor. Por qué ensenyar hoy. Barcelona:
Graó
Els debats educatius es troben, en nombroses ocasions, presidits per posicions aferrissades que
presenten les diferents posicions com antinòmies en què necessàriament cal decantar-se per un
extrem o l’altre. Així, per citar un parell d’exemples, trobem que quan es discuteix sobre la figura del
professorat s’emfatitza el caràcter vocacional davant la professionalització de la carrera docent, o
quan es destaca la importància d’abordar educativament la motivació i les actituds, hi ha qui ho
veuen com un enfocament oposat al desenvolupament dels continguts i a l’adquisició
d’aprenentatges "seriosos". Philippe Meireu, autor amb una dilatada i rica carrera docent tracta en
la seva Carta a un jove professor de conciliar aquests extrems i oferir-nos una sèrie de reflexions
de gran riquesa pedagògica, especialment dirigides a aquells i aquelles que s’inicien en la seva
obstinació com a mestres i mestres .
DOMÈNECH, J. (2009) Elogi de l'educació lenta. Barcelona: Graó
Fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l’elogi d’un model educatiu
entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les
nostres vides i les de l’escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui
ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu. Més, abans i més ràpid no són
sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.
Bibliografia Bàsica:
ANTÚNEZ, S. y GAIRÍN, J. ( 1996): La organización escolar. Práctica y fundamentos. Graó.
A l'altura que ens trobem l'educació apareix com una acció organitzada cap a unes finalitats
sustentades en els ideals de la humanitat que pretén aconseguir finalitats individuals i socials. Com
es concep organitzada, això és, institucionalitzada, cronològicament graduada i jerarquitzada, és
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
14
avui lloc comú en les ciències de l'educació considerar a l'organització escolar com el mitjà a
cuidar, doncs en ell s'assenta la possibilitat que els processos didàctics o les decisions curriculars
esdevinguts a l'aula milloren els seus resultats. És, per tant, l'organització escolar la peça essencial
en l'articulació d'una educació el nucli fonamental de la qual és l'aula a través de la comunicació
bidireccional entre mestre i alumne. I en connexió amb aquesta idea que fixa la seva atenció en el
marc institucional, el propòsit del llibre és delimitar, analitzar i reflexionar sobre els elements bàsics
que incideixen en el funcionament dels centres escolars. I tot això es fa en el llibre sobre la base de
l'experiència directa, entesa aquesta no com a models a seguir mimèticament, sinó com a
exemples que il·lustren cada element escollit de l'organització escolar. Potser sigui el fet que el
llibre es completi en l'experiència el que expliqui el seu èxit, doncs la pràctica ajuda a la seva
comprensió i il·lustra cada tema al mateix temps que convida a la reflexió.
APPLE, M.W. Y BEANE, J.A. (1997): Escuelas democráticas. Madrid. Morata.
En aquest llibre, APPLE i BEANE han seleccionat quatre experiències de treball quotidià de
professors i professores directament compromesos en pràctiques escolars innovadores, i que fan
de la democràcia el seu estil de vida i el seu ideal. Les seves accions testifiquen el poder de les
persones que treballen en equip per superar dificultats i aconseguir metes creatives en educació.
En moments en els quals s'està posant en qüestió la viabilitat de l'escola pública, les experiències
que aquí es recullen ens recorden el seu important paper en la fonamentació de bases fermes
sobre les quals assegurar i perfeccionar societats democràtiques.
BALL, S.J. (1989): La micropolítca de la escuela. Hacia una teoría de la organización escolar.
Barcelona. Paidós / MEC.
Com estan organitzades les escoles? Stephen Ball sosté que són llocs on la influència
interpersonal, el compromís i les negociacions entre bastidors arriben a ser tan importants com els
procediments formals i les reunions oficials. Les escoles són, de fet, camps de disputa ideològica
més que burocràcies abstractes i formals. La micropolítica descriu el "costat fosc" de l'organització i
implica la lluita per imposar la definició de l'escola (i per tant de l'educació mateixa). El lideratge,
per tant, es converteix en una qüestió d'habilitat política: l'adreça està formada per actors/actrius
estratègics que adopten estils o aspectes particulars de si mateixos a fi de dominar l'organització; el
poder sorgeix de la lluita; les converses i el seu control són de fonamental importància.
BELTRÁN, F. Y SAN MARTÍN A. (2002): Diseñar la coherencia escolar. Madrid. Morata.
El que semblaven ser consensos indiscutibles sobre les funcions de l'educació avui disten de ser-
ho. Alguna cosa sembla moure's a l'interior dels centres educatius que crea desassossec, i aquests
mostren cada vegada més clarament l'ambigüitat de les seves funcions. Abunden els indicis d'un
creixent descontent i d'un més evident desencontre en el que els agents socials esperen de les
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
15
institucions escolars. Professors, pares, estudiants, administradors i altres col·lectius "interessats" i
relacionats amb l'educació projecten sobre les escoles exigents expectatives que potser aquestes
no puguin satisfer.
Una creixent tensió, tant en la vida interna com en les relacions amb els diversos agents socials,
sembla ser la conseqüència de canvis que s'estan produint en la societat, i que generen alteracions
dels papers que venien exercint els professors; una tensió afavorida per l'aparició de pràctiques
educatives disperses, i no poques vegades contradictòries, en els diferents espais de socialització i
de formació. La credibilitat de les escoles pot deteriorar-se per la visible dificultat d'establir acords
sobre l'educació.
BERNAL J.L. (2006): Comprender nuestros centros educativos. Zaragoza, Mira.
Aquest llibre tracta els següents àmbits: Precisions semàntiques. Teories que expliquen les
organitzacions: perspectiva diacrònica. Concepte d'organització escolar. El paradigma sociocrític en
la seva proposta com a perspectiva micropolítica: concepte, desenvolupament i característiques. La
legislació educativa com a concreció de la política educativa. Principis generals del sistema
educatiu. Estructura i característiques del sistema educatiu espanyol. La presa de decisions en el
context d'un Estat autonòmic. L'escola rural com una característica pròpia del nostre sistema
educatiu. Recursos electrònics per a l'escola rural. L'escola com a organització complexa: la seva
perspectiva micropolítica. El poder i la participació. Els espais de negociació i conflicte. Els
processos de negociació. Els processos d'innovació. L'atenció a la diversitat: una opció per la
integració.
CARBONELL, J. (2001): La Aventura de innovar. Madrid. Morata.
Una de les tesis del llibre és que la innovació està associada al canvi dels centres i del professorat,
però no necessàriament als processos de reforma. Una altra de les tesis és que les innovacions
més sòlides i profundes troben els seus punts de referència en el pensament i en la pràctica de les
pedagogies progressistes, molt crítiques tant amb el model de pedagogia tradicional com amb les
pedagogies actives psicològiques. Aquest és el paraigües que acull els diferents capítols del llibre.
Finalment l'autor ens ofereix un 'Decàleg utòpic per al professorat innovador i per a Administracions
renovades'.
FEITO, R. y LÓPEZ, J. I. (2008): Construyendo escuelas democráticas. Barcelona, Hipatia.
És, en cert sentit, una prolongació espanyola en la mateixa filosofia del clàssic llibre d'Apple i
Beane (1997). El llibre ressenyat és una compilació d'experiències que serveixen de base per
mostrar exemples reals d'escoles democràtiques en el nostre context. Les escoles que presenten la
seva experiència són testimoniatges reals de processos de construcció o transformació
democràtica de la seva cultura escolar, més enllà de les persones concretes que les han liderat o
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
16
han estat partícips en algun moment donat. Les quatre experiències recollides, amb els seus relats
exemplifiquen els seus particulars i consolidats processos de democratització i que van mostrant
característiques comunes transversals que els fan valedors de tal qualificatiu Però no és una
compilació a l'ús. En aquesta dialèctica amb les quatre experiències, s'arma una construcció
discursiva sobre quins són i en quines dimensions es construeix l'apel·latiu “escoles
democràtiques” aquí i ara (en un món en canvi i en una societat diversa i del coneixement, en la
qual persisteixen i les desigualtats i els enfocaments academicistes d'ensenyament). D'aquesta
manera, enfront de la laxitud interpretativa preponderant, suposa una compromesa
conceptualització contextualitzada de què són escoles democràtiques i quins serien els seus
elements i dimensions claus.
GIMENO, J. (2005): La educación que aún es posible. Ensayos acerca de la cultura para la
educación. Madrid, Morata.
Si l'educació és encara possible, en un món en el qual tant s'espera d'ella i quan tants
descontentaments es reuneixen fent-nos visible la seva deterioració, és perquè creiem en la
possibilitat de redescobrir-la. No veiem diluït el seu futur entre una mirada retrospectiva cap al seu
passat -imaginat ara com a gloriós, encara que mai ho va ser-, la fragmentació del mercat i l'aposta
per entendre-la com una clau de l'entrada al món de les imprecises societats de la informació.
GONZÁLEZ, M.T. (coord)(2003): Organización y gestión de centros escolares. Dimensiones y
procesos. Madrid, Pearson.
És un llibre dirigit a estudiants i docents de Pedagogia i de Magisteri interessats a identificar i
caracteritzar una sèrie de dimensions i processos lligats, d'una manera i un altre, a la qualitat de
l'educació i de les organitzacions escolars. Es tracta, doncs, d'un llibre imprescindible per conèixer
la qualitat de l'educació des del punt de vista de l'organitzacions.
MARTINEZ BONAFE, A. (2002): Vivir la democracia en la escuela: herramientas para intervenir en
el aula y en el centro. Sevilla. MCEP (También en Ed. Graó. 1999. Viure la democràcia a l’escola).
Viure la democràcia a l'escola és un projecte dirigit al professorat que fomenta l'anàlisi i la presa de
decisions davant problemes pràctics del centre i de l'aula, tenint en compte la manera en què
aquestes decisions permeten viure experiències de democràcia real tant al professorat com a
l'alumnat. Proposa un esquema d'anàlisi en tres parts: A) La realitat de la qual partim, la nostra
pràctica; B)Les idees que hi han darrere d'aquestes pràctiques; C) l'Agenda de reformes factibles,
el pla de millores o de renovació pedagògica que cada equip o centre decideix aplicar.
SANTOS, M. A. (2002): La escuela que aprende. Madrid, Morata.
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
17
L'escola és una institució que ensenya, però ha de ser també una organització que aprèn. Se sol
parlar del currículum de l'escola, o sigui, del que els alumnes han d'aprendre, de la forma en què
han d'aprendre-ho i de com es va a avaluar; però no es pensa en el currículum per a l'escola, és a
dir: què és el que l'escola ha d'aprendre i per què, com va a poder fer-ho, quins obstacles
existeixen perquè aquest aprenentatge sigui real i com es va a comprovar si ho està realitzant
d'una manera efectiva i, si fos possible, entusiasta.
Partint de la idiosincràsia de la institució escolar, i en el marc de la cultura neoliberal, el llibre
ofereix una anàlisi del que ha d'aprendre l'escola, dels obstacles que dificulten el seu aprenentatge
i dels processos, generals i concrets, que permetran aconseguir-ho.
Bibliografia Complementària:
ANTÚNEZ, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona. ICE-Horsori
BERGER, P. y LUCKMANN, T. (1991): La construcción social de la realidad social. Buenos Aires.
Amorrurtu.
MARTÍN-MORENO, Q. (2007): Organización y Dirección de Centros Educativos Innovadores. El
centro Educativo Versàtil. Mc Graw Hill.
TONUCCI, F. (2003). Cuando los niños dicen ¡basta!. Madrid. Fundación Germán Sánchez
Ruipérez (També en Ed. Graó. 2004. Quan els infants diuen prou!).
TONUCCI, F. (1997). La ciudad de los niños: un modo nuevo de pensar la ciudad. Madrid.
Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
TORRES, J. (2001). Educación en tiempos de neoliberalismo. Madrid. Morata
VERA, J. M., MORA, V. y LAPEÑA, A. (2006): Dirección y gestión de centros docentes. Barcelona.
Graó.
VIÑAO, A. (2002): Sistemas educativos, culturas escolares y reformas. Madrid. Morata.
WOYCIKOWSKA (Coord.) (2008): Cómo dirigir un centro educativo. Barcelona. Graó.
Legislació:
BOE. www.boe.es
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
18
DOCV. http://www.docv.gva.es/portal/
Educació infantil; http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_infantil.htm
Educació primària; http://www.edu.gva.es/ocd/areard/val/ordenacion_primaria.htm
LODE. Ley orgánica reguladora del Derecho a la Educación. (BOE 4 de julio de 1985)
LOGSE. Ley de Ordenación General del Sistema Educativo. Ley 1/1990 de 3 de octubre (BOE
de Octubre de 1990)
LOPEG. Ley Organica de la participación, la evaluación y el gobierno de los centros docentes
(BOE 11-1995).
LOCE. Ley orgánica de Calidad de la Educción (BOE 24 de diciembre de 2002).
LOE. Ley Orgánica de Educación (BOE 4 de mayo de 2006).
ROF Primària. Decret 233/1997 (DOCV 08/09/1997).
Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no
universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares,
tutors o tutores i personal d’administració i servicis.
Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual
s’aproven les instruccions que regulen l’organització i el funcionament dels centres docents que
imparteixen ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, preescolar, primària, general
bàsica, educació especial, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, mantinguts
amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la
Generalitat Valenciana (DOGV 17/05/1992).
Resolució de 21 de juliol de 1997, de la Secretaria General i de les direccions generals de
Centres Docents, d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, i de Personal, per a
qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels col.legis d’Educació
Infantil i Primària per al curs 1997-98.
Decret 53/1989, de 18 d’abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regulen els
SPE (DOGV de 25/04/1989).
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
19
Ordre de 10 de març de 1995, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la qual es determinen
les funcions i es regulen aspectes bàsics del funcionament dels SPE del sector. (DOGV de
15/06/1995).
Primer cicle d’infantil. Currículum. Decret 37/2008, de 28 de març del Consell.
Segon cicle d’infantil. Currículum. Decret 38/2008, de 28 de març del Consell. El currículum
comprén objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació.
Revistes
AULA DE INNOVACIÓN EDUCATIVA.
BORDÓN Rev. Sociedad Española de Pedagogía. Madrid.
CUADERNOS DE PEDAGOGÍA Barcelona.
http://www.cuadernosdepedagogía.com
EDUCADORES. Madrid.
ENFANCE. Puf. Paris.
ENSEÑANZA. Anuario interuniversitario de didáctica. Salamanca.
EXPERIENCIA PEDAGOGICA. Salamanca.
INFANCIA Y APRENDIZAJE. Edisa, Madrid.
INVESTIGACIÓN EN LA ESCUELA. Sevilla.
KIKIRIKÍ. Sevilla
LA ESCUELA EN ACCION. Madrid.
NOUVELLE REVUE PEDAGOGIQUE. Ecole Normal de Malonne. Belgique
ORIENTAMENTI PEDAGOGICI. PAS. Roma.
REVISTA DE CIENCIAS DE LA EDUCACION. ICCE, Madrid.
REVISTA DE EDUCACION. MEC.
http://www.revistaeducacion.mec.es
Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19
FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària
20
REVISTA ESPAÑOLA DE PEDAGOGIA. C.S.I.C., Madrid.
REVUE FRANÇAISE DE PEDAGOGIE. Institut National de Recherche Pédagogique. Paris.
REVISTA INTERUNIVERSITARIA DE FORMACION DEL PROFESORADO. (AUFOP).
Zaragoza.
http://www.aufop.com/aufop/home
REVIEW OF EDUCATIONAL RESEARCH. The American Educational Research Association.
11. Normes especifiques de l’assignatura
12. Consultes i atenció a l’alumnat
Les cites es concertaran prèviament, por correu electrònic; per veure la possibilitat de
concertar cita altres dies i a altres hores, cal consultar disponibilitat horària, via email.