ORDRE DEL DIA - Barberà del Vallès2017/10/25 · EL DIA 25/10/2017. A la Casa Consistorial de...

1

ACTA DE LA SESSIÓ ordinària núm. 9 REALITZADA PER PLE DE L 'AJUNTAMENT EL DIA 25/10/2017.

A la Casa Consistorial de Barberà del Vallès, essent les 19:05 hores del dia 25/10/2017, sota la presidència de la senyora alcaldessa, per tal de realitzar sessió ordinària de PLE DE L 'AJUNTAMENT , en primera convocatòria, es reuneixen:

ASSISTENTS A LA SESSIÓ:

SÍLVIA FUSTER ALAY ; ALCALDESSA PRESIDENTA (PCPB)JUAN ANTONIO GRIMALDO DUEÑAS ; 4t TINENT D'ALCALDIA (PCPB)FRANCISCO BLANCO ROMERO ; 6è TINENT D'ALCALDIA (PCPB)MANEL FERRETÉ FERRER ; 2n TINENT D'ALCALDIA (PCPB)YOLANDA MOLINERO CAMPILLO ; REGIDORA (PCPB)FABIÀ DÍAZ CORTÉS ; 5è TINENT D'ALCALDIA (JUNTSXB)DAVID CLARÀ GARCÍA ; REGIDOR (JUNTSXB)SANDRA RAMOS MONTESINOS ; 1a TINENTA D'ALCALDIA (JUNTSXB)MIREIA SÁNCHEZ PI ; REGIDORA (JUNTSXB)ANA DEL FRAGO BARÉS ; REGIDORA (PSC)XAVIER GARCÉS TRILLO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA SEMPERE CREUS ; REGIDORA (PSC)IGNACIO NAVARRO CASTRO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA MAYA GONZÁLEZ ; REGIDORA (PSC)PERE PUBILL I LINARES ; REGIDOR (ERC)ROGER PÉREZ ÁLVAREZ ; REGIDOR (ERC)

JAIME FERNÁNDEZ PÉREZ ; REGIDOR (PP)ALEJANDRO DOMÉNECH MARTÍN ; REGIDOR (PP)JOSÉ LUÍS RIVERA ARIAS ; REGIDOR (RECUPEREM BARBERÀ)YOLANDA GONZÁLEZ DELGADO ; REGIDORA (RECUPEREM BARBERÀ)JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ MARTÍNEZ ; SECRETARI GENERAL ACCIDENTALNÚRIA CASTELLÀ i POUGET ; INTERVENTORA HABILITADA

ABSENTS:

ANTONIO BÁEZ BALBUENA ; REGIDOR (PSC)

ORDRE DEL DIA

2

1.- ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

GABINET D'ALCALDIA I COMUNICACIÓ

2.- ADHESIÓ2.01.- EXP.: 2017N307U0010005. ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE

LES CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS 2017.

DRETS CIVILS I CIUTADANIA

3.- APROVACIÓ BASES3.01.- EXP.: ADCC-U041-N524170015. BASES REGULADORES ESPECÍFIQUES DE

CONCESSIÓ D’AJUTS ECONÒMICS A ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE FINALITAT DE LUCRE QUE PARTICIPIN, EN EL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS, EN ELS MARCS FESTIUS DE CAVALCADA DE REIS I CARNAVAL.

4.- DECLARACIÓ4.01.- EXP.: ADCC-U036-SPGE170047. DECLARACIÓ DEL MUNICIPI DE BARBERÀ

DEL VALLÈS COM A "CIUTAT FEMINISTA".

SERVEIS GENERALS

5.- MODIFICACIÓ5.01.- EXP.: N210170005. MODIFICACIÓ DE L'ADREÇA WEB (URL) D'ACCÉS A LA

SEU ELECTRÒNICA DE L'AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

SERVEIS ECONÒMICS I ADMINISTRATIUS

6.- APROVACIÓ PROVISIONAL ORDENANCES6.01.- EXP.: SSEE2017/006. APROVACIÓ PROVISIONAL DE LES ORDENANCES

FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS PER A L'ANY 2018.

7.- MODIFICACIÓ DE CRÈDIT7.01.- EXP.: IPMC 2017/008. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 8 PER SUPLEMENTS I

TRANSFERÈNCIES DE CRÈDIT ENTRE APLICACIONS DE DIFERENT ÀREA DE DESPESA.

SECRETARIA GENERAL

8.- RESTAR ASSABENTATS8.01.- EXP.: 2016N534U0240002. RESTAR ASSABENTATS DEL NOMENAMENT DE

LA JUTGESSA DE PAU TITULAR.

8.02.- EXP.: 2016N534U0240003. RESTAR ASSABENTATS DEL NOMENAMENT DEL

3

JUTGE DE PAU SUBSTITUT.

9.- DONAR COMPTE DECRET9.01.- EXP.: 2017N016U0240013. DONAR COMPTE DEL DECRET NÚM. 2806, DE 26

DE SETEMBRE DE 2017, DE CESSAMENT, REVOCACIÓ FACULTATS DELEGADES I REVOCACIÓ RÈGIM DEDICACIÓ REGIDORS.

10.- CESSAMENT I DESIGNACIÓ10.01.- EXP.: 2017N016U0240014. CESSAMENT I DESIGNACIÓ NOUS

REPRESENTANTS EN D'ALTRES ÒRGANS I ENTITATS.

11.- MOCIÓ11.01.- EXP.: 2017N060U0240018. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE

RECUPEREM BARBERÀ PER DEMANAR LA GESTIÓ MUNICIPAL DELS PISOS DE LA SAREB I EVITAR L'ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA ALS MUNICIPIS.

11.- EXP.: 2017N060U0240019. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM BARBERÀ DE REBUIG A LA REPRESSIÓ CONTRA LA CIUTADANIA I LES INSTITUCIONS DE CATALUNYA I DE DEFENSA DEL DIÀLEG POLÍTIC.

ALCALDIA

12.- DONAR COMPTE AL PLE 12.01.- EXP.: 2017N0170009. DONAR COMPTE AL PLE DE LES RESOLUCIONS

D'ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

13.- MOCIONS D'URGÈNCIA.

14.- PRECS I PREGUNTES.

QÜESTIÓ PRÈVIA

Com qüestió prèvia, abans de l'inici del debat dels punts que configuren l'ordre del dia de la sessió plenària, es dóna compte de la recepció a la Secretaria General, en data 16 d'octubre de 2017, de la credencial de la regidora del Grup municipal de la Plataforma Ciutadana per Barberà, la senyora Yolanda Molinero Campillo, remesa per la Junta Electoral Central. Al respecte, per l'alcaldessa informa també que la Sra. Molinero ha emplenat prèviament, davant el secretari de la Corporació, tota la documentació preceptiva per poder prendre possessió del càrrec. Raó per la qual, en trobar-se aquesta present a la sala de sessions, se la convida a prendre possessió i incorporar-se a la sessió plenària i, seguidament, ocupar el lloc corresponent en la Sala de Sessions del Ple.

Tot seguit, la senyora Molinero va prometre el compliment fidel de les obligacions del càrrec, segons el format legal establert a aquest efecte, amb el pronunciament següent:

" Prometo, per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions de regidora de

4

Barberà del Vallès, amb lleialtat al Rei, i servar i fer servar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat ".

A continuació, va prendre possessió del seu càrrec ocupant el lloc corresponent en la sala de sessions del Ple.

____________

DICTÀMENS

1. ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

EXP.: 2017N018000008. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior, feta el proppassat dia 27 de setembre de 2017, de la qual prèviament s'ha tramès còpia a tots els components de la corporació.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

2 ADHESIÓ

2.1 EXP.: 2017N307U0010005. ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE LES CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS 2017.

Atès que l'Ajuntament de Barberà del Vallès com a soci dels Fons Català de Cooperació, és membre de la Comissió de Construcció de Pau.

Atès que el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, conjuntament amb la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Institut Català Internacional per la Pau, amb la participació dels municipis de Barberà del Vallès, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Girona, Granollers, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans; i la participació d'altres institucions com ara la Diputació de Barcelona, la Casa Amèrica de Catalunya, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona han presentat a l'esmentada Comissió de Construcció de Pau el projecte " 3052 de Ciutats Defensores dels Drets Humans 2017".

Atès que des de l'Ajuntament es vol promoure la sensibilització i la mobilització ciutadana en l'àmbit de la defensa dels drets humans, ajudant a conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d'integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

Atès que per part d'aquest Ajuntament existeix la voluntat de continuar donant suport per cinquè any consecutiu al projecte de Ciutats Defensores del Drets Humans, aprovat en la Junta de Govern Local de 27 de setembre de 2017.

5

I atès que, amb aquesta finalitat, s'ha elaborat una "Declaració Institucional de les Ciutats Defensores dels Drets Humans 2017" conforme al contingut que es transcriu a continuació i a iniciativa de l'alcaldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster Alay, es proposa al Ple Municipal l'adopció del següent

ACORD:

Primer. - Aprovar l'adhesió a la "Declaració Institucional de les Ciutats Defensores dels Drets Humans 2017", que a continuació es transcriu:

"Declaració Institucional de les Ciutats Defensores dels Drets Humans

El respecte pels drets humans i el foment de la pau són deures que totes les administracions públiques han d’assumir i que cal realitzar a escala global i local. Els municipis tenen doncs un paper fonamental en la promoció i garantia dels drets humans i la pau.

En solidaritat i suport amb les lluites pels drets humans que se succeeixen per tot el món, diverses ciutats catalanes han organitzat per cinquè any consecutiu, amb suport de la societat civil i d’institucions públiques, el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans.

Aquest projecte té per finalitat posar en valor la tasca de defensores i defensors de drets humans: individus i col·lectius que promouen i protegeixen els drets humans i les llibertats fonamentals, particularment pel que fa a persones desplaçades o desposseïdes i a col·lectius que en determinades circumstàncies es poden trobar en situacions d’especial vulnerabilitat, com les dones, la joventut o les persones que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques.

Moltes d’aquestes defensores i defensors posen en perill la seva vida i llibertat pel fet de reivindicar i exercir drets que són universals: drets socials i de participació política que són trepitjats grollerament als seus països per les autoritats públiques o amb la seva aquiescència. L’any 2016, 281 persones defensores dels drets humans van ser assassinades a 25 països, gairebé la meitat de les quals defensaven la terra i els drets mediambientals i dels indígenes, segons dades de Frontline Defenders. A més del risc a perdre la vida, centenars d’activistes pels drets humans són criminalitzats amb l’objectiu de silenciar les seves lluites.

El risc és especialment greu per a les dones defensores de drets humans, que són susceptibles de majors abusos i agressions. Per aquesta raó enguany 8 dels 9 activistes convidats en el marc del projecte són dones que protagonitzen la defensa dels drets a contextos geogràfics tan diversos com el Nord d’Àfrica, l’Àfrica Subsahariana, l’Orient Mitjà, Europa i Amèrica del Sud i del Nord. Les amenaces diàries que pateixen moltes d’elles fan imprescindible el suport i la solidaritat dels pobles i ciutats de Catalunya.

Enguany ens congratulem especialment de la presència de Wafae Charaf al grup de defensores, amb qui ens hem solidaritzat en les dues anteriors edicions del projecte per haver estat empresonada únicament per la seva denúncia de violacions dels drets humans al seu país. Lamentem, en canvi, que Victoire Ingabire, Abdulhadi Alkhawaja i Ilham Tohti segueixen empresonats pel mateix motiu i que a Omid Kokabee, tot i que es troba en llibertat provisional pel seu estat de salut, no se li hagi concedit la llibertat incondicional.

6

En aquest context:

Ens adherim un any més al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans que se 1.celebrarà entre el 25 de setembre i el 7 d’octubre de 2017.Reivindiquem la vigència i ple respecte dels drets de les persones que defensen els 2.drets humans a desenvolupar la seva tasca sense riscos ni amenaces, particularment de les dones defensores que requereixen una especial protecció.Reivindiquem igualment el ple respecte dels drets fonamentals de les persones que es 3.veuen obligades a fugir de casa seva, amb particular cura pel que fa als drets de dones i infants, en tots els estadis des de llur sortida del país fins el seu assentament definitiu.Recordem la situació d’especial vulnerabilitat que viuen determinades minories i la 4.indefensió que pateixen davant les violacions dels seus drets.Instem al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat a mantenir i ampliar les 5.polítiques públiques de suport als defensors i defensores de drets humans a escala internacional i, en particular, a fer gestions per a aconseguir l’alliberament de Victoire Ingabire a Ruanda, Abdulhadi Alkhawaja a Bahrain, Ilham Tohti a Xina i la llibertat incondicional d'Omid Kokabee a l'Iran. Condemnem la imposició de limitacions a les activitats dels defensors i defensores de 6.drets humans, incompatibles amb el dret internacional dels drets humans, i llur persecució per part de governs. Renovem el nostre compromís amb els drets humans a escala local i ens 7.comprometem a mantenir i intensificar les polítiques públiques locals de suport als defensors i defensores de drets humans, tant a escala local com internacional.


INTERVENCIONSDurant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sr. Pérez: Bona tarda. Primer de tot, anunciar que clarament i com sempre el nostre vot serà favorable. Sobren els arguments i compartim al cent per cent aquest manifest. I el que ens sobta, doncs, és que en aquesta mateixa moció, i suposo que avui també ho faran, el Partit Popular l’any passat va votar a favor, però ens sobta molt que el Partit Popular, doncs, es rigui de tots nosaltres votant a favor d’aquesta declaració, quan l’1 d’octubre vam patir la brutalitat policial de los cuerpos de Seguridad del Estado Español, amb més de mil ferits i aquells policies que porten més d’un mes tancats en uns vaixells als ports catalans generant una despesa que ja suma més de 35 milions d’euros. Uns agents que estan com bojos esperant para que los dejen actuar. Quan també voten a favor d’això quan tenen presos polítics, als quals des d’aquí els enviem una forta abraçada, als Jordis; quan us heu carregat tota llibertat d’expressió, dret de reunió, d’associació, de participació pública. Voteu a favor d’això quan teniu darrere l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, la Unió Europea, Amnistia Internacional, condemnant la poca qualitat democràtica del vostre estimat Estado Español. En aquesta cinquena edició han participat defensors i defensores de tot tipus. Però m’agradaria destacar tres, com la Wafae Charaf, que és una defensora dels drets laborals al Marroc. Vostès saben el que són els drets laborals? Ho dubto, perquè el 2012 se’ls van

7

carregar tots amb la seva reforma laboral. O la Hatice Kamer, que és una directora de cinema i periodista kurda i defensora dels drets del poble kurd. Un poble que fa poc va votar lliurement en un referèndum d’autodeterminació on va guanyar el sí. Saben el que és el dret a vot i la llibertat d’expressió? Ho dubto, perquè s’ho carreguen a cops de porra i requisant urnes. I, finalment, el Felipe Moreno, un defensor de la recuperació de la memòria històrica a Espanya. Saben el que és la memòria històrica? Ho dubto o si no, que els expliquin els familiars de les més de cent mil víctimes del franquisme repartides per les foses i les cunetes arreu d’Espanya.I, finalment, ja acabo, si s’han llegit el manifest, vull destacar una tasca molt important que fan aquests defensors i defensores que és reivindicar els drets humans de les persones desplaçades o desposseïdes a causa dels conflictes bèl·lics, sobretot els que tenen lloc a l’Orient Mitjà, els quals aquest senyor que tenim presidint aquesta sala n’és responsable directa a causa de la venda d’armes i la signatura de tractats que realitza amb aquests països. I nosaltres, que no volem ser col·laboradors d’aquest negoci amb la vida de tants milers de persones, esperem i desitgem que en els propers dies, doncs, puguem despenjar d’aquesta sala el retrat d’aquesta persona. Gràcies.

Sr. Fernández: Buenas tardes. No iba a intervenir, pero dada la alusión. El Pleno ha empezado muy bien. Hemos visto un concejal más, pues, ofreciendo la lealtad al Jefe de Estado y, por lo tanto, prometiendo también el cumplimiento de la Constitución, para que ahora un concejal de Esquerra Republicana, pues, quiera desde el primer minuto ya, pues, emponzoñar esta sesión.Yo le voy a responder. Es evidente que usted posiblemente no entenderá por qué votamos a favor y por qué llevamos tiempo votando a favor de esta moción, perdón, de este manifiesto, cada año que se presenta, pues, posiblemente porque sus fronteras intelectuales son estrechas, que son las del separatismo catalán, ¿no? Pero no voy a entrar ahora en esa situación. Simplemente, le voy a explicar que España, como sabrá usted, ha sido elegida nuevo miembro de la comisión garante de la Declaración Universal de los Derechos Humanos de la ONU, ¿no? Nada menos con 180 votos de apoyo y de los 186 estados que integran la Asamblea General. Es evidente que había otros que se presentaban y, por lo tanto, se entiende que hubieron una serie de estados que no votaron a favor, ¿no? Es decir, 180 votos a favor de que nuestro país, pues sea miembro de este Consejo de defensa de los derechos humanos. Yo creo que esto le tendría que decir algo y es que España, como país, ha demostrado, pues, que se puede confiar y que tiene un reconocimiento en la comunidad internacional en esta materia sobrada, no solo por el Gobierno sino por todas las administraciones que conforman nuestro país y nuestro Estado. Por lo tanto, simplemente quería apuntar esto y que no quedara sin decir, ¿no?, el hecho de que esta declaración tiene también su respaldo y va a tener su política por parte del programa que tiene España en el Consejo de Naciones Unidas enfocado sobre todo…, hay muchos puntos, pero yo voy a destacar alguno que es el enfocado a la mujer, a la igualdad de género, a la lucha contra el racismo y la xenofobia, la protección de las personas con discapacidad, como digo, entre otras cuestiones. Y nada más. Muchas gracias.

Sra. Sánchez: Bona tarda a tots i totes. Nosaltres, des de Junts per Barberà volem refermar el nostre compromís amb els drets humans i les persones represaliades per defensar-los. En aquest sentit, continuarem donant suport a totes aquelles iniciatives que impliquin la sensibilització i la mobilització ciutadana, com ja hem fet en altres ocasions. Dir també que valorem de manera molt positiva que aquest any s’hagi posat especial èmfasi en el paper de les dones en les lluites socials. Les dones i els infants són la majoria de

8

vegades els que més pateixen les violències d’aquest sistema capitalista i patriarcal.I com bé deia la Rosa de Luxemburg: «Qui no es mou no sent les cadenes.» Les dones sabem molt bé quin és aquest soroll feixuc de les operacions que ens esclavitzen i que no permeten que puguem gaudir d’una vida digna. Però si sentim el soroll és perquè fa molts anys que estem en peu de lluita. Les dones, el 52 per cent de la població mundial, no només sempre han estat sostenidores de vida, sinó que també han estat el motor de canvi. Encara que molts les hagin volgut invisibilitzar, tenim una història de dones que no s’han arronsat i que han denunciat cadascuna de les cadenes que han aparegut. I és per això que cal reconèixer el seu paper, ens devem al seu llegat i cal continuar amb el seu exemple de camí. Agraïm la participació de la Diana Avella i l’Aisha Altubuly, portant al nostre municipi la seva aportació a la lluita pels drets de les dones. I lamentem no haver pogut gaudir de la companyia de l’activista kurda Hatice Kamer, que de ben segur que ens hauria mostrat la seva feina d’alliberament nacional i apoderament que han fet les dones kurdes.Per últim, ens agradaria fer palès que, com bé diu aquesta declaració, aquest projecte que té per finalitat fer valdre la tasca de les persones defensores que promouen i protegeixen els drets humans i les llibertats fonamentals. I malauradament, creiem que moltes vegades se’ns oblida que a l’Estat espanyol hi ha persones perseguides i empresonades per posar en valor això mateix, com estem veient els darrers dies i els darrers anys, que no s’han respectat els drets humans. Dit tot això, evidentment, el nostre posicionament serà a favor. Gràcies.

Sra. Fuster: Senyora Maya, endavant. Excusar, dels companys del Partit dels Socialistes de Catalunya, el senyor Báez, perquè per qüestions personals no pot acompanyar-nos avui a la Sala de Plens. Ara sí, senyora Maya, endavant. Bona tarda.

Sra. Maya: Bona tarda. Bé, des del Partit dels Socialistes de Catalunya, també evidentment donem suport a aquesta nova edició de les «Ciutats defensores dels drets humans». Compartim plenament els objectius d’aquest projecte i la defensa i la promoció dels drets humans mitjançant la sensibilització i el finançament de projectes de cooperació. Sí que comentar que, com es llegia en el manifest, a la declaració, aquesta edició ha estat del 25 de setembre al 7 d’octubre. Per tant, altres anys ho hem fet previ, l’adhesió al manifest ha sigut prèvia als actes. I, per tant, en el Ple de setembre, per tant, sí que entenem que és com més coherent poder fer-ho abans. Per tant, demanar també si... com que tant la conferència del TMC com les conferències a la biblioteca ja han tingut lloc, quina és la valoració que es fa de les activitats enguany. I tornar a reiterar que, més que mai, doncs, val la pena continuar fent realitat aquests projectes de cooperació que són una oportunitat per enfortir el coneixement i la sensibilització vers la ciutadania en l’àmbit de les diverses realitats, de la tolerància i del respecte a la diversitat. Gràcies.

_____________________

3 APROVACIÓ BASES

3.1 EXP.: ADCC-U041-N524170015. BASES REGULADORES ESPECÍFIQUES DE CONCESSIÓ D’AJUTS ECONÒMICS A ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE FINALITAT DE LUCRE QUE PARTICI PIN, EN EL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS, EN ELS MARCS

9

FESTIUS DE CAVALCADA DE REIS I CARNAVAL.

Tenint en compte les competències municipals, regulades a nivell general per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.

Atesa la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, publicada en el BOE núm. 276, de 18 de novembre i el seu Reglament de desenvolupament aprovat pel Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Atesa la necessitat d’establir uns criteris i normes bàsiques que regulin els processos de concessió d’ajuts econòmics a les entitats i associacions sense finalitat de lucre, en el municipi de Barberà del Vallès que participin, en els marcs festius de Cavalcada de Reis i Carnaval.

Atesa la voluntat de facilitar la participació de les entitats culturals i associatives a la programació lúdica i festiva de la nostra ciutat. En conseqüència, es proposa al Ple Municipal l'adopció del següent

ACORD:

Primer: Aprovar les Bases reguladores específiques de concessió d'ajuts econòmics a entitats i associacions sense finalitat de lucre que participin, en el Municipi de Barberà del Vallès, en els marcs festius de Cavalcada de Reis i Carnaval, d'acord amb el document que consta a l'expedient.

Segon: Publicar un extracte de les bases reguladores al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, comunicar aquesta publicació a la Base Nacional de Datos de Subvenciones per a la realització dels tràmits establerts legalment i procedir a la publicació íntegra de les bases en la pàgina web municipal i el Portal Municipal de transparència.



Sra. Sánchez: Bé, simplement és aprovar les bases reguladores específiques que fem cada any. Passo directament a llegir els acords.

(Efectua una lectura de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 3.1 de la preacta)

Sr. Pérez: Sí. Molt breu. Doncs, veiem que no s’ha produït cap tipus de canvis en les bases, ens congratulem que la feina que vam fer en l’àmbit dels convenis en el seu dia, doncs, se li doni la continuïtat. Gràcies.

10

Sra. Sempere: Bona tarda. Doncs, des del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya, doncs esperem que les subvencions s’ajustin a les necessitats de les nostres associacions i també de tot el nostre teixit cultural, per poder gaudir-ne i ajudar-los a fer-los créixer. Gràcies.

_____________________

4 DECLARACIÓ

4.1 EXP.: ADCC-U036-SPGE170047. DECLARACIÓ DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS COM A "CIUTAT FEMINISTA".

Antecedents:

Victòria Sau va definir el feminisme com "un moviment social i polític que s’inicia formalment a finals del s. XVIII i que suposa la presa de consciència de les dones, com a grup o col·lectiu humà, de l’opressió, dominació i explotació de la que han estat i són objecte per part del col·lectiu d’homes en el sí del patriarcat, cosa que les mou a l’acció per a l’alliberació del seu sexe amb totes les transformacions de la societat que aquella requereixi".

El feminisme, en tota la seva diversitat, és un discurs polític que es basa en la justícia. El discurs, la reflexió i la pràctica feminista comporten també una ètica i una forma d’estar en el món.

El feminisme és una crítica al model social imperant, que es basa en el patriarcat i una visió androcèntrica de la realitat, que ha definit i determinat la construcció de les modernes “democràcies”, a esquenes del 52% de la població, és a dir, les dones.

Aquesta visió ho impregna tot i, per tant, calen fer canvis estructurals per transformar la societat i aconseguir una veritable democràcia vital, és a dir, una reconstrucció de les institucions androcèntriques i patriarcals, introduint polítiques feministes que treballin per la consecució de l’equitat de gènere en la nostra societat, i en conseqüència, a la nostra ciutat.

El Consell d'Europa proposa introduir la transversalitat de gènere en les nostres institucions per aconseguir aquesta transformació, de manera que la perspectiva d’igualtat de gènere, s’incorpori en totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques.

Els poder públics hem d’aplicar la perspectiva de gènere reconeixent el valor que aporten dones i homes i fer els canvis necessaris per a millorar la societat i respondre a les realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives de dones i homes.

L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha mostrat el seu compromís per treballar per l'equitat de gènere al llarg dels anys, creant un Programa Municipal específic ja l'any 1996.

Des d'aleshores, s'han anat incrementant les polítiques feministes en el municipi, tant adreçades a la ciutadania com en el sí intern del propi consistori, destacant la consolidació dels Serveis d’Atenció a les Dones, el Pla per a la Igualtat de Gènere per a la ciutadania i el

11

Pla Intern per a la Igualtat de Gènere de l'Ajuntament, el Protocol d'Assetjament Sexual i per raó de sexe, el Protocol per a l'abordatge integral de la violència masclista en l'àmbit de la parella, el Protocol per unes festes i espais d'oci lliures de violències masclistes, així com moltes d'altres actuacions de sensibilització i coeducació que es recullen anualment en programes municipals.

L'any 2017, a iniciativa de l’Equip de Govern, el Ple Municipal va crear i integrar dins l'estructura orgànica municipal, l'Oficina de Polítiques de Gènere, que significa una aposta per potenciar la implementació real de la transversalitat, com a eix vertebrador present en totes les polítiques desenvolupades per l’Ajuntament.

Totes aquestes accions han fet de Barberà del Vallès, un municipi referent pel que fa a les polítiques de gènere, que ha mantingut un compromís ferm, aconseguint d'aquesta manera avançar cap a una ciutat més justa, equitativa, i inclusiva.

Fonaments de dret:

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, que modifica la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, estableix, en el seu apartat 10 que l’Estat i les comunitats autònomes, en l’exercici de les seves competències respectives, poden delegar en els municipis l’exercici de la competència en la promoció de la igualtat d’oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona.

La nota explicativa sobre l'aplicació a Catalunya de determinats aspectes de la Llei 27/2013, elaborada pel Departament de Governació i relacions institucionals de la Generalitat de Catalunya, explicita que en matèria d'igualtat, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 27/2013, els ens locals hauran de seguir prestant els serveis d'acord amb la llei 5/2008, de 24 d'abril, del Dret de les dones a eradicar la violència masclista.

La llei 5/2008, de 24 d'abril, del Dret de les dones a eradicar la violència masclista, estableix, en el seu article 83, que correspon competencialment als municipis programar prestar i gestionar els serveis d'informació i atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei.

La llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes estableix en el seu article 3 els principis d’actuació dels poders públics i recull que en compliment del principi de perspectiva de gènere a què fa referència l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia i que s’han de regir pels principis de: transversalitat de gènere; equilibri entre el treball de mercat i el treball domèstic i de cura de persones i corresponsabilitat en el treball; eradicació de la violència masclista; apoderament de les dones; democràcia i participació paritària; perspectiva de les dones; justícia social i redistribució de la riquesa i un ús no sexista ni estereotipat del llenguatge.

Aquesta mateixa llei, en el seu article 6, que dins de l'àmbit territorial respectiu, i en l'exercici de les competències que els atribueix l'ordenament jurídic, corresponen als municipis i altres entitats locals, en matèria de polítiques d'igualtat de gènere, les funcions següents: estudiar i detectar les mancances i necessitats de les dones, per a complir les finalitats d'aquesta llei dins de llur àmbit territorial, comptant amb la col·laboració de les associacions de dones; sensibilitzar la població sobre les causes de la violència masclista i impulsar actuacions i

12

campanyes de prevenció; atendre, informar i orientar les dones sobre programes i recursos per a facilitar l'exercici efectiu de llurs drets i sensibilitzar als homes i dones en termes d'igualtat de drets i deures; crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en llurs actuacions; establir les condicions de formació i capacitació del personal a llur servei; elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans d'igualtat de dones i homes destinats al personal a llur servei a què fa referència l'article 15 de la llei; dissenyar, aprovar, executar i avaluar els plans d'igualtat a què fa referència aquesta llei que afecten els ens locals; fomentar l'autonomia personal i econòmica de les dones i impulsar l'ocupació femenina; fomentar la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions; donar suport als grups feministes i a les entitats de defensa dels drets de les dones i impulsar-ne la participació en el disseny, l'elaboració, el desenvolupament i l'avaluació de les polítiques d'igualtat i de transversalització de gènere; adequar i mantenir estadístiques actualitzades que permetin un coneixement de la situació diferencial de dones i homes en els diferents àmbits d'intervenció local; dissenyar i aplicar polítiques destinades a eradicar les desigualtats i les explotacions de les dones en tots els àmbits locals d'intervenció.

D'acord amb els antecedents i els fonaments de dret exposats, amb la voluntat de donar continuïtat als projectes i serveis actuals, i amb l'objectiu d'aconseguir una major complicitat social, per construir conjuntament amb les entitats, les associacions, els partits polítics, els sindicats, el sector empresarials, d'altres institucions públiques i la pròpia ciutadania, una ciutat amb una perspectiva feminista, garantint així, uns nivells més alts de democràcia i qualitat de vida tant pels homes com per les dones, a proposta de la Regidora amb competència en l'àmbit dels Programes per a col·lectius socials, la Sra. Mireia Sánchez Pi, es proposa al Ple Municipal l’adopció del següent

ACORD:

PRIMER.- Declarar el municipi de Barberà del Vallès "Ciutat Feminista".

SEGON.- Proposar la creació d'un òrgan de participació amb la major representació possible a nivell institucional, polític, social i econòmic de la ciutat, que vetlli per garantir els principis que defineixen l'equitat de gènere i impulsi un pacte per la seva consecució.

TERCER.- Iniciar els treballs per l'elaboració del "Pacte Local pel Feminisme", que haurà d'incloure acords en els àmbits de l'educació, la comunicació i publicitat, l'ús dels espais i equipaments públics, les polítiques de mobilitat i habitatge, la participació ciutadana, la cultura, els esports i el lleure, la salut i els drets sexuals, el treball i l'ocupació, l'acció social, la reorganització dels usos del temps i la corresponsablitat ens els àmbits familiars, econòmics i socials.

QUART.- Revisar el nomenclàtor dels carrers, equipaments i espais públics de la ciutat, per visibilitzar l'aportació històrica de les dones en tots els àmbits de la vida i la societat.

CINQUÈ.- Donar difusió dels acords anteriors a través de la notificació dels mateixos a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, les entitats, partits polítics i sindicats registrats al municipi, els centres educatius, la publicació a la pàgina web i al Portal municipal de Transparència i, simbòlicament, a través de la instal·lació de plaques indicatives a les entrades del municipi amb la llegenda: "Barberà del Vallès, Ciutat

13

Feminista".

SISÈ.- Expressar el compromís que els pressupostos municipals dels propers exercicis incorporin els recursos humans i econòmics necessaris per implementar les accions que es derivin de l'acord adoptat.

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 18 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB, 5 PSC) Vots en contra: 0Abstencions: 2 (PP)

_____________________


Sra. Sánchez: Bona tarda de nou. Avui portem aquesta declaració. Començaré dient, com deia la Victoria Sau, quan va definir ella el feminisme. Ella va dir que el feminisme el definia com un moviment social i polític que s’inicia formalment a finals del segle XVIII i que suposa la presa de consciència de les dones, com a grup o col·lectiu humà, de l’opressió, dominació i explotació de la que han estat i són objecte per part del col·lectiu d’homes en el si del patriarcat, cosa que les mou a l’acció per a l’alliberació del seu sexe amb totes les transformacions de la societat que aquella requereix.El feminisme, en tota la seva diversitat, és un discurs polític que es basa en la justícia. És una crítica al model social imperant que es basa en el patriarcat i una visió androcèntrica de la realitat, que ha definit i determinat la construcció de les modernes democràcies a esquenes del 52 per cent de la població, és a dir, les dones. Aquesta visió ho impregna tot i, per tant, calen fer canvis estructurals per transformar la societat i aconseguir una veritable democràcia vital, és a dir, una reconstrucció de les institucions androcèntriques i patriarcals, introduint polítiques feministes que treballin per la consecució de l’equitat de gènere en la nostra societat i, en conseqüència, a la nostra ciutat. Els poders públics hem d’aplicar la perspectiva de gènere, reconeixent el valor que aporten dones i homes i fer els canvis necessaris per millorar la societat i respondre a les realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives de dones i homes.L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha mostrat el seu compromís per treballar per l’equitat de gènere al llarg dels anys, creant un programa municipal específic ja l’any 1996. Des d’aleshores, s’han anat incrementant les polítiques feministes en el municipi, tant adreçades a la ciutadania com en el si intern del propi consistori, sobretot en els darrers anys.L’any 2017, el Ple municipal va crear i integrar dins l’estructura orgànica municipal l’Oficina de Polítiques de Gènere, que significa una aposta per potenciar la implementació real de la transversalitat com a eix vertebrador present en totes les polítiques desenvolupades per l’Ajuntament.Des de la regidoria pensem que ara toca per un pas més enllà. Cal fer de Barberà del Vallès un municipi referent pel que fa a les polítiques de gènere, mantenint un compromís ferm i aconseguint d’aquesta manera avançar cap a una ciutat més justa, equitativa, i inclusiva.Per això caldrà molta feina, caldrà formar-nos, posar-nos les ulleres liles, no només de cara enfora sinó també dins.

14

És per això que, amb la voluntat de donar continuïtat als projectes i serveis actuals i amb l’objectiu d’aconseguir una major complicitat social per construir conjuntament amb les entitats, les associacions, els partits polítics, els sindicats, el sector empresarial, d’altres institucions públiques i la pròpia ciutadania una ciutat amb una perspectiva feminista, garantint així uns nivells més alts de democràcia i qualitat de vida, tant per als homes com per a les dones, per això, proposem al Ple municipal l’adopció dels següents acords.

(Efectua una lectura de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 4.1 de la preacta)

Finalment, m’agradaria acabar amb la frase de l’Emma Goldman que deia que un canvi social real mai ha sigut portat a terme sense una revolució: «Revolució no és sinó el pensament portat a l’acció.» Moltes gràcies.

Sra. Fuster: És que avui hauríem d’explicar, no al públic present que ha ho veu, però sí a la gent que ens escolta per la ràdio, que estem estructurats d’una manera diferent, perquè hem decidit obrir l’hemicicle que teníem a la nostra Sala de Plens, queda oberta cap al públic i no els donem l’esquena i, per tant, tenim una reestructuració diferent dels nostres companys regidors i regidores.

Sr. Rivera: I explicar també que intervenim en funció del menor nombre de vots primer, i després per ordre, perquè s’entengui perquè, si no, pensaran: «És igual que comenci el Roger.» No passa res.

Sra. Fuster: Així és.

Sr. Rivera: Gràcies. Molt breument. Per a nosaltres és molt satisfactori que puguem declarar Barberà Ciutat Feminista. Ens sentim molt còmodes, perquè el feminisme és una cosa que no significa sinó la igualtat. Per tant, ens hi sumem sense cap problema. Que sí que ens agradaria que aquests compromisos que s’indiquen i s’apunten al punt sisè, que siguem capaces i capaços de fer-los realitat, perquè realment sí que és una fita que ens declarem ciutat feminista, però si després no hi posem els mitjans, serà només una declaració que no convé, perquè el tema és seriós. Gràcies.

Sr. Doménech: Buenas tardes. Desde el Grupo Popular no podemos dar apoyo a este punto y voy a explicar por qué. Bien. Aquí encontramos, en el texto, una cita, ¿no?, de Victoria Sau en la cual dice que el feminismo es un movimiento social y político. Y después se añade «también es un discurso político». Lo añaden ustedes. En definitiva. ¿Qué es el feminismo? Una ideología. Entendemos que en Barberà hay más de 30.000 habitantes, cada uno tiene, pues, una idea diferente de cómo lograr, pues, la igualdad entre hombres y mujeres. Yo, por ejemplo, no me considero una persona feminista, lo digo abiertamente. Y voy a explicar por qué. No me considero feminista porque yo, por ejemplo, no creo que para lograr la igualdad entre hombres y mujeres tengamos que acudir a políticas de discriminación positiva, que se dice. Yo no creo en ese tipo de políticas y es una de las políticas que abandera el feminismo. Tampoco creo en una terminología muy populista como hablar del patriarcado. Yo creo que todos somos capaces de distinguir a un machista. Todos sabemos quién es machista y quién no. Podemos diferenciarlo. Pero esto del patriarcado, ¿qué es? ¿A qué se refiere? ¿Quién es parte del patriarcado, quién no? Son palabras confusas y muy genéricas, propias de ideologías, como digo, populistas.

15

Entonces, ¿en qué creo yo? Yo creo en la igualdad jurídica y en la igualdad de oportunidades de todas las personas, de todos los individuos, entre hombres y mujeres. También de la comunidad LGTB, también de personas, antes hablaba, en el punto de los derechos humanos, de personas con algún tipo de discapacidad, pues, física o psíquica, también incluso, ¿por qué no?, de exconvictos, gente que en un pasado ha cometido algún error y si ha pagado por él, también tiene derecho, ¿no?, a la igualdad. Yo creo en la igualdad del individuo en su definición más amplia.Entonces, por ejemplo, aquí encontramos, en estos últimos años, Partido Popular, a nivel nacional, y además, con el apoyo de Congreso de los Diputados en casi todas las veces, de forma unánime, ha logrado políticas de igualdad, como digo, nuevas asignaturas, más medios físicos y humanos en juzgados de violencia de género, también la prohibición de custodia compartida cuando haya maltrato, y, como no, policía especializada veinticuatro horas, esa policía de la que algunos tanto se molesta, ¿no?También contamos con una ministra de Igualdad, porque es así, el Ministerio es el de Igualdad, no el de Feminismo. Y lo encabeza la señora Dolors Montserrat, que les puedo asegurar que está muy centrada en la lucha contra el machismo. También puedo añadir, en España, a nivel nacional, incluso existen leyes feministas. No hace falta que nos vayamos muy lejos, podemos hablar en nuestro ámbito, las listas paritarias, las listas electorales paritarias. Esto es una ley feminista que está en vigor. Yo, personalmente, no la comparto. No creo que una mujer o un hombre tenga que ir en una posición determinada en la lista electoral simplemente por su género, sino por otro tipo de cualidades: por el esfuerzo personal, por la valía… Pero están esas leyes también vigentes y nosotros, evidentemente, las cumplimos.En fin, en conclusión, y no me alargo más, yo creo que la población de Barberà es adulta y es libre de escoger la ideología que libremente piense que es más acorde a su forma de pensar. Y, desde luego, así lo pienso yo, como he estado diciendo, y hablo a título personal, pero creo que también puedo hablar en nombre de Jaime, incluso puedo hablar en nombre de los 1.300 votos que obtuvimos en las municipales, e incluso también hay personas que no han votado mi candidatura, yo tengo un buen amigo que votó a la candidatura precisamente de José Luís Rivera, y él lo dice abiertamente: «No soy feminista.» Cuando decimos que cuando vamos a nombrar a Barberà Ciudad Feminista, lo que estamos diciendo es que en esta ciudad impera esta ideología y ya digo, no es así. Yo no soy feminista y también formo parte de Barberà. Estas 1.300 personas también y también el resto que no lo son. Barberà no es una ciudad feminista, no es una ciudad de izquierdas, no es una ciudad de derechas. Barberà es una ciudad muy heterogénea y muy plural. Muchas gracias.

Sr. Pérez: Bona tarda de nou. Des d’Esquerra estem a favor d’aquesta iniciativa i ens alegrem de la proposta. Ens podem considerar una de les ciutats impulsores d’aquest projecte de ciutats feministes. Creiem que és una, com bé deia el company, el Pepe Rivera, creiem que és una declaració carregada de bones intencions i esperem que es dugui a terme ben aviat. No tenim cap dubte que cal seguir treballant amb determinació i fermesa apostant clarament per polítiques actives a favor de la igualtat i l’equitat de gènere. Incidir molt en el que diu en el text, el que diu el Consell d’Europa, que és introduir la transversalitat de gènere en les nostres institucions per tal d’anar expandint-lo per la societat. Per això volem recordar al Ple que no serem una ciutat vertaderament feminista si una sola dona a Barberà continua tenint condicions laborals desavantatjoses, si continua vivint sota l’amenaça i la violència... El que venim a dir era això, que, tant la declaració de ciutat feminista com la creació d’aquest Pla local pel feminisme, no sigui això, una declaració de bones intencions, sinó que aconseguim el màxim de consens per treballar plegats i plegades per tal que aquesta sigui efectiva.

16

I finalment, ens agradaria fer dos apunts. El primer sobre l’acord de revisió del Nomenclàtor. Recordar que quan formàvem part de l’equip de govern, Esquerra ja va proposar un canvi de nom concretament a un equipament municipal. Justament perquè aquest fos el tret de sortida per aconseguir visibilitzar l’aportació històrica de les dones i, lamentablement, en aquell moment no es va considerar encertada. I el segon apunt, recordar que la nostra lluita és transversal, que lluitem, i per això ens empresonen a l’Estat espanyol, per defensar una república catalana feminista, equitativa i lliure.I no vull acabar sense abans fer menció a la declaració que ha fet el company Alejandro i dir-li que quan hi hagi igualtat efectiva deixarà de tenir sentit la discriminació positiva.

Sr. Ferreté: Bon vespre a tots i a totes. La Plataforma Ciutadana per Barberà dóna suport a aquesta declaració de ciutat feminista. No podem oblidar que la nostra història i la nostra realitat ens empeny a fer el canvi. Que no només s’ha de quedar en una declaració sinó que, a més a més, ha d’evolucionar fins a assolir el desenvolupament ple. En tot projecte ha d’haver un fi, i aquest s’aconseguirà en el moment en què no hi hagi cap dona que sigui maltractada o sigui discriminada pel fet de ser-ho. Malauradament, ens queda un camí llarg que esperem doni abast a molts més aspectes de la nostra vida quotidiana que els que es mencionen en aquesta declaració. Moltes gràcies.

Sra. Sempere: Bona tarda de nou. Des del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya donem suport a aquest punt. I recordar que des de l’any 1996, aquest Ajuntament treballa per l’equitat de gènere i esperem que arribi el dia que aquest compromís ferm sigui una realitat a tots els nivells de la ciutadania. Gràcies.

Sra. Sánchez: Bé. Només agrair els vots positius. Penso que aquest és un punt, no?, la idea d’aquesta declaració és començar a treballar conjuntament amb tota la ciutadania. I els partits polítics, doncs, han de ser-hi presents. I simplement, donar-vos les gràcies i convidar-vos a participar.I als portaveus del PP és que jo ja no sé què dir, però és evident que el feminisme és una ideologia, o sigui, no hi ha més. O sigui, o et creus el feminisme o no te’l creus. I com ells deien que el seu partit ha fet..., bé, no?, que deien que no creiem en polítiques de discriminació positiva. Jo penso que millor creure en les polítiques que estan fent ells de lleis contra els drets de les dones. I com a prova hem de veure la quantitat de dones assassinades que hi ha a l’Estat espanyol cada any i per mi això és un insult als seus fills i les seves famílies. És vergonyós que pugui dir això. A part de, quan, per exemple, la Generalitat de Catalunya ha fet lleis que vostès han tombat com..., o part d’elles han tombat, com la llei efectiva entre homes i dones. O sigui, i ja, sense més, què dir del seu portaveu, el senyor Albiol, parlant de l’urna que té la seva dona a casa que..., bé, dient, no?, que és on té els draps bruts. Que, bé, comentaris d’aquests, doncs, no sé, per això imagino que no es consideren persones feministes, perquè de masclistes ja tenen un bon tros. I res més. Simplement, convidar-vos a participar de les activitats que es faran aquest novembre i ara ja podeu gaudir, si voleu, d’una exposició que hi ha de la Montserrat Roig allà al hall del Casal de Cultura. Res més. Moltes gràcies.

Sr. Doménech: Sí, sí, brevísimamente. Bueno, ya nos han llamado fascistas, racistas, ahora también somos machistas. Mire, debería aprender… aquí hay gente que piensa diferente a usted y no pasa absolutamente nada. Vivimos en una sociedad libre donde cada uno puede opinar como quiera y puede perseguir sus ideas de la manera que crea más conveniente. Y, desde luego, me parece lamentable que acuse como responsable o pretenda responsabilizar al

17

Partido Popular de las muertes de mujeres en este país. Es deleznable. Cuando en este Ayuntamiento, ¿eh?, usted -se dedica a hacer políticas feministas, ¿cómo? Colgando pancartitas en el Ayuntamiento o queriendo ahora colocar un cartelito en la entrada del pueblo. Y, bueno, parece que con esto ya se van a solucionar todos los problemas de las mujeres. Pues no. Ya le digo yo que no. Ya le digo yo que así no se hacen las cosas. Hace falta más acción y no tanta actividad simbólica que no conduce a nada. ¡Hombre ya!

Sra. Fuster: Una qüestió només. Intentem no apropar-nos tant al micro. Ja sé que a vegades, eh?, això d’apropar-se al micro és com... intentem no apropar-nos tant perquè se sent molt de rebot i entenc que les persones que ens escolten no ens deuen escoltar allò de bé que hauria de ser. Per tant, fer aquesta apreciació.

Sra. Sánchez: Sento discrepar en això. O sigui, no estem acusant el Partit Popular d’assassinar dones. Estem acusant que és directament responsable que morin dones perquè està aplicant unes polítiques –i diré aquesta paraula– de merda respecte els drets de les dones.

Així doncs, si vostè s’ha vist el programa i les memòries, no d’ara, sinó de fa uns anys, respecte a las polítiques que està implementant l’Ajuntament de Barberà sobre el tema de l’equitat de gènere, veurà que es fa més enllà de penjar cartelitos y pancartitas en el Ayuntamiento. Perquè aquest any han passat un munt de persones, tècniques i professionals, tant de l’Ajuntament com d’altres empreses relacionades amb l’Ajuntament per temes de formació d’equitat de gènere. Sense més, demà hi ha una formació en la que participaran vint-i-cinc persones.

_____________________

5 MODIFICACIÓ

5.1 EXP.: N210170005. MODIFICACIÓ DE L'ADREÇA WEB (URL) D'ACCÉS A LA SEU ELECTRÒNICA DE L'AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

Des del Consorci AOC, amb registre d’entrada E2017014054 de data 26/7/2017, hem rebut la comunicació del pròxim tancament del servei SEU-e 1.0. SEU-e correspon al servei de gestió de contingut de Seu Electrònica que ofereix el Consorci AOC a les administracions públiques de Catalunya.

Des què va entrar en funcionament el servei SEU-e 2.0, també del Consorci AOC, que a més de la gestió de contingut per a la Seu Electrònica incorpora la gestió de contingut pel Govern Obert i Transparència, l’Ajuntament va realitzar la migració d’informació al nou portal SEU-e 2.0 i va deixar d’utilitzar l’anterior servei SEU-e 1.0. El comunicat ens informa que el servei SEU-e 1.0 serà discontinuat (tancat) de manera definitiva en el transcurs del mes de desembre de 2017.

Aquest tancament, en quant a contingut no afecta als continguts de la Seu Electrònica ja que s’està utilitzant el servei SEU-e 2.0. El que encara és vigent és l’adreça web (URL) d’accés a la Seu Electrònica de l’Ajuntament que es va definir en el moment de la seva creació, aprovada en sessió plenària de data 25 de gener de 2012 (expedient de l’acord NTPR110005), i que amb el servei SEU-e 1.0 és: https://www.seu.cat/barberadelvalles. La comunicació ens informa també que aquesta i totes les URLs de SEU-e 1.0 amb domini https://www.seu.cat

18

deixaran de ser operatives en les dates indicades (desembre de 2017). La nova adreça (URL) de la Seu Electrònica SEU-e 2.0 és: https://www.seu-e.cat/web/barberadelvalles. La proposta de canvi a la Seu Electrònica només afecta a l’adreça web (URL).

Vist això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD:

Primer: Aprovar el canvi d’adreça web (URL) d’accés a la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès a «https://www.seu-e.cat/web/barberadelvalles», què també és accessible des del portal web municipal «http://www.bdv.cat».

Segon: Donar publicitat a l’acord de canvi de URL d’accés a la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Tauler d’edictes i anuncis de l’Ajuntament.

Tercer: Donar publicitat a l’acord a totes les àrees i seccions municipals de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.



Sr. Garcés: Bona tarda a tothom. En primer lloc, m’agradaria ressaltar la importància que el Consorci AOC, l’Administració Oberta de Catalunya, ha representat i està representant suport a les administracions locals i per la seva modernització. Formen part d’aquest Consorci: la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions i la majoria d’ajuntaments del territori, de Catalunya. I això permet a molts ajuntaments poder avançar dintre d’aquesta modernització que parlava. I també, quan estem parlant d’aquest nou servei 2.0 que ens presta aquest Consorci, a més del contingut de la Seu Electrònica, com molt bé diu l’acord, també incorpora la gestió del contingut pel Govern obert i transparència. I jo em volia centrar en aquest punt concretament, del Govern obert i transparència. Ja fa més d’un any que va finalitzar el termini per acomplir la Llei de transparència. I ens agradaria conèixer quin és l’estat del seu acompliment, i jo crec que fins i tot estaria bé una explicació oberta a tota la ciutadania de tota la situació actual per conèixer tots els avançaments que s’hagin pogut produir. Moltes gràcies.

Sra. Fuster: Gràcies, senyor Garcés. De fet, recollim la seva petició, o el seu prec, diguem-li com sigui. I sí, podem traspassar-vos la informació tant als companys regidors com cap problema a fer una exposició oberta a la ciutadania de com està aquesta qüestió. Gràcies.

_____________________

6 APROVACIÓ PROVISIONAL ORDENANCES

6.1 EXP.: SSEE2017/006. APROVACIÓ PROVISIONAL DE LES

19

ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS PER A L'ANY 2018.

El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.

Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats.

La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.

Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

En aquest sentit, les aprovacions i modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen, al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment.

En conseqüència, es proposa l'adopció del següent

ACORD:

Primer.- Derogar per a l'exercici 2018 i següents:

ANNEX 10: Preu públic per la prestació del servei de podologia als casals de Gent �

Gran

Segon.- Renumerar els annexos dels preus públics de les Ordenances Fiscals com a conseqüència del punt primer.

Tercer.- Aprovar provisionalment per a l'exercici 2018 i següents la modificació de les Ordenances fiscals que a continuació es relacionen, així com el seu text refós.

20

1. Impostos

Ordenança Fiscal 1.1. Impost sobre béns immobles (IBI)Ordenança Fiscal 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM)Ordenança Fiscal 1.3. Impost sobre activitats econòmiques (IAE)Ordenança Fiscal 1.4 Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO)

2. Taxes

Ordenança Fiscal 2.1. Taxa per l'expedició de documents administratiusOrdenança Fiscal 2.2. Taxa per l' otorgament de llicències urbanístiques o per la comprovació d'activitats comunicades en matèria d'urbanismeOrdenança Fiscal 2.3. Taxa per la prestació de serveis d’intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacionsOrdenança Fiscal 2.5. Taxa per serveis de cementiri municipalOrdenança Fiscal 2.6. Taxa per la qual es regula el dret sobre concessió de plaques, distintius, patents i d'altres anàloguesOrdenança Fiscal 2.10 Taxa per ocupació del sòl, subsòl i volada de la via públicaOrdenança Fiscal 2.12. Taxa per la qual es regulen les entrades de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol menaOrdenança Fiscal 2.15. Taxa per aprofitament especial del domini públic local, a favor d'empreses explotadores de serveis de subministraments d'interès general

3. Preus públics

Ordenança Fiscal 3.1 Ordenança reguladora dels preus públics.Annex 5: Preu públic per la plantació d'arbratAnnex 9: Preu públic per l'assistència al servei de vacances de la gent gran.Annex 11: Preu públic per la prestació del servei de visites culturals

Ordenança Fiscal 3.3. Preu públic per la prestació de serveis d'atenció domiciliàriaOrdenança Fiscal 3.4. Preu públic per la prestació del servei de teleassistència

Quart .- Acordar la imposició del Preu públic de nova creació per a la prestació del servei d'actes culturals dirigits a la gent gran i del Preu públic de nova creació per a la prestació del servei de Tallers per a la gent gran.

Cinquè.- Aprovar, provisionalment, els nous preus públics, que a continuació es relacionen, així com el seu text.

3. Preus públics

Annex 18. Preu públic per a la prestació del servei d'actes culturals dirigits a la gent granAnnex 19. Preu públic per a la prestació del servei de Tallers per a la gent gran.

El text de les modificacions de les Ordenances Fiscals esmentades, consta a l’expedient com

21

document número 1.

Sisè.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província.

Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, l'acord adoptat restarà definitivament aprovat.

Setè.- L'acord definitiu en matèria d'aprovació i modificació d’Ordenances fiscals per a l’exercici de 2018, així com el text refós aprovat, serà objecte de publicació en el Butlletí Oficial de la Província.

VOTACIÓ:

Vots a favor: 9 (4 JUNTSXB, 5 PCPB) Vots en contra: 9 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 5 PSC)Abstencions: 2 (PP)

APROVAT pel vot de qualitat en sentit favorable de l'alcaldessa_____________________


Sr. Ferreté: Bon vespre novament a tots i a totes. Durant els darrers anys hem anat adaptant l’IBI a les actualitzacions del cadastre perquè no afectés d’una manera exagerada en el rebut de la contribució.Aquest any 2017 ens han informat, el Ministeri d’Hisenda, que aquestes actualitzacions ja han acabat. Han acabat perquè ja ha assolit el 50 per cent del valor de mercat de les propietats. Per tant, si el Ple ho autoritza, l’IBI per a l’any 2018 no pujarà, degut que, com veurem més endavant, en les següents propostes, no tenim necessitats d’ajustos a l’alça de diners.El passat any es van fer ajustos, contemplats en la llei sobre l’IBI per a usos. Es va fixar una quantitat de base liquidable que a tots ells i en aquest temps ens hem adonat que afecta propietaris particulars de pàrquings i petits i mitjans comerços. Per tant, hem apujat l’afectació d’aquests límits per a usos per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Barberà, pel fet de constituir una comunitat de propietaris de pàrquings o que els comerços petits i mitjans siguin menys gravats. El total de canvis ve a reduir la recaptació amb un 0,3 per cent sobre el total del pressupost del 2017, xifra que no és gaire significativa en aquest aspecte. Tots sabem que si s’aproven provisionalment aquestes ordenances, hi haurà una exposició de trenta dies que es podran formular al·legacions tant pels membres del Ple com pels ciutadans i les ciutadanes. Tingueu present que totes les que es presentin seran considerades i estudiades per a la seva acceptació,

22

sempre que sigui possible i coincidint amb el parer de l’equip de govern que no és altre que el benefici dels ciutadans i ciutadanes de Barberà. Si m’ho permeteu, passo a llegir el que són els acords directament. És una mica llarg i us demano excuses per això, però... (Efectua una lectura de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 6.1 de la preacta)

Moltes gràcies.

Sr. Rivera: A veure, molt breu. Ens hagués agradat poder participar més, però per dificultats personals, doncs, no ha estat possible poder comentar algunes coses, però per això tenim el període d’exposició pública, per poder fer propostes. I que l’aprofitarem. Per tant, ja us anuncio que nosaltres votarem en contra per poder presentar aquestes reclamacions. Veiem algunes coses que ens semblen positives, com per exemple el fet de tenir aquesta sensibilitat amb contribuents de l’IBI que en realitat són comunitats de propietaris de propietat horitzontal i que realment no és ajustat. Segurament es podria buscar una altra fórmula, però ens sembla positiu que es busqui. El que no hem trobat ha estat suficient acreditació en els informes econòmics, d’acord?, de la projecció en l’expedient.Trobem a faltar, com sempre, doncs, que avancem una mica més o molt més, perquè sí que hi han exemples com, per exemple, els preus públics de teleassistència o assistència a domicili, que hi ha una progressivitat molt adequada i que està molt ben pensada i que té molt a veure directament amb els ingressos de la persona beneficiària, trobem a faltar que això s’estengui a altres figures. I, finalment, perquè no tot és negatiu, evidentment, veiem molt positiu que s’adeqüin les ordenances amb llenguatge no sexista, ens sembla que és un pas important. Segurament hi haurà altres portaveus que no ho valoren, però per a nosaltres és important. També que es substitueixen paraules com minusvalia ens sembla bé. A nosaltres ens agrada més diversitat funcional que discapacitat, però ens sembla que és un pas endavant.Per tant, farem el vot en contra, però amb la voluntat de fer esmenes i propostes perquè en l’aprovació definitiva pugui ser a favor. Gràcies.

Sr. Fernández: Bien. Supongo que para el feminismo, el haber cambiado «obligados tributarios» por «personas a efectos tributarios» debe ser prácticamente como… no sé, un gran avance, ¿no? Realmente, yo creo que no tiene ninguna utilidad esto, sinceramente. Yo creo que tienen que dedicar el trabajo y el esfuerzo en otras cosas y no en esto. Entre otras cuestiones porque cuando modificamos una normativa jurídica, especialmente una normativa jurídica que es compleja, como es la tributaria, hay que saber lo que se modifica, porque, si no, acabas cometiendo errores. Y esos errores, por ejemplo, están aquí, en esas transcripciones, pasando de un lenguaje jurídico que tiene unas categorías determinadas en el ordenamiento jurídico tributario como son «sujeto pasivo». «Sujeto pasivo» es un concepto, una categoría, no se puede cambiar por una perífrasis que intenta decir algo que no es lo que es un «sujeto pasivo». Por lo tanto, tampoco se puede decir «sujeta pasiva», es que es así, tenemos que aceptarlo y punto, ¿no?Lo de obligados tributarios. Se ha añadido la palabra personas a todo. Yo no tengo ningún inconveniente en que haya esta palabra persona interesada, pero es que en algún aspecto, por ejemplo, se habla de, pues esto, de los obligados tributarios. Obligado tributario no solo son personas, hay entidades que no son personas, ni personas jurídicas ni personas físicas. Estamos hablando, por ejemplo, de las comunidades de bienes, estamos hablando de las

23

sociedades civiles, no tienen personalidad jurídica. Estamos hablando de las herencias yacentes, esos son sujetos obligados tributarios que, tal como está escrito ahora, pues, resulta que no son obligados tributarios. Entonces, claro, estos desmanes se provocan precisamente porque hay alguien que tiene una ideología de la que se ha hablado antes y ve en un texto que no tiene nada de borroso algo que está en sus ojos. Y, por lo tanto, yo creo que tenemos que proscribir este tipo de lecturas que no llegan a ninguna discriminación, no hay ninguna discriminación para la mujer ni para nadie; es el lenguaje, es así.Por lo tanto, creo que… céntrense en lo que tienen que hacer, en las bonificaciones, en los incentivos y déjense de modificar una cantidad de artículos que ahora todo esto se va a tener que publicar, que va a tener un coste importante en publicaciones.Nada más. Gracias.

Sr. Pubill: Bé, bona tarda. Nosaltres sí que parlarem de les Ordenances fiscals. Simplement recordar, em ve de gust, doncs, explicar una mica també, sembla que els companys del Partit Popular el tema del patriarcat i el matriarcat... allò del patriarca es una marca de polvorons. Ho dic per si encara no ho tenien clar. Bé, dit això, anem a coses serioses. Nosaltres, en aquesta primera votació, nosaltres votarem en contra d’aquestes Ordenances fiscals, però ho fem dient, doncs, que presentarem al·legacions, que són les mateixes que hauríem fet si haguéssim estat a l’equip de govern encara. I, per tant, creiem que són interessants les aportacions que puguem fer des de tots els partits i que serà, doncs, bo que aquestes al·legacions les puguem veure entre tots i totes.Volíem saber també quina era l’afectació en els ingressos pel tema de l’IBI. Ens ho ha explicat ja el senyor Ferreté. Per tant, no tenim gaires coses més a dir en aquest apartat, i ens emplacem, doncs, a presentar aquestes al·legacions que presentarem. Gràcies.

Sr. Clarà: Bona nit ja, o bon vespre, a tots i totes. Bé, primer, doncs, farem potser una intervenció dividida en dues parts. Per una banda tenim els impostos i, per altra banda, tenim les taxes i els preus públics. Creiem que el que es presenta, que presentem en aquest Ple suposa una actualització de la reforma que ja es va fer l’any anterior, on per fi, doncs, es va segmentar l’IBI per trams i vam aconseguir una recaptació de prop d’un milió d’euros gravant totes aquelles propietats industrials, comercials, de més valor. Per tant, vam, per fi, poder començar a aplicar polítiques redistributives una mica en la línia del que han comentat alguns companys també des de l’oposició. I aquesta és la voluntat per a nosaltres de continuar treballant, no?, de donar una altra volta en aquest model que permeti, doncs, una certa progressivitat perquè al final les persones que més ingressos tenen paguin una miqueta més en favor de les persones que tenen més dificultats, que paguin una mica menys. Si veieu els preus públics, per exemple, a nivell de Serveis Socials, això ja ho té. També hi ha hagut una modificació de llindar, és a dir, que ara obrim a més persones, doncs, que tinguin accés a aquestes bonificacions, i una mica la línia de treball és aquesta.Nosaltres vam adquirir un compromís l’any passat, que no sé si el recordeu, de poder treballar conjuntament en un espai les ordenances. Com a govern, en aquell moment es va dir, era una reclamació que es feia sempre des de l’oposició. I creiem que aquesta és la via que s’hauria de recuperar per treballar. Per tant, ara sí que anem en un període on es poden presentar aquestes al·legacions. Nosaltres, tot i que ja dic que presentem aquí, doncs, taxes i preus públics, el nostre sentit de vot serà l’abstenció. Aquesta abstenció va en la línia de proposar, doncs, en aquesta Sala de Plens, que obrim aquest espai on pugui participar Recuperem, on pugui participar Esquerra Republicana, on pugui participar el PSC i on, fins i tot, el Partit Popular, si vol presentar, doncs, al·legacions respecte al llenguatge inclusiu, que ho faci. Però jo sí que instaria que tinguem una mica de

24

responsabilitat política totes plegades, siguem capaces de deixar les diferències en un costat, perquè al final sí que el tema de preus públics i Ordenances fiscals no només té un impacte sobre el pressupost sinó que té un impacte sobre tota la ciutadania. Vull dir, és un dels punts claus que determinen què passarà durant tot l’any següent. Per tant, sí que convoquem i obrim aquí a tots els companys i a tots els grups polítics que ens asseguem en un espai que no serà orgànic, que és un espai informal, però que sí que ens puguem asseure en una taula i puguem discutir aquestes propostes, en primer lloc, perquè estem segurs que moltes coincidiran. Ens vam trobar, per exemple, l’any anterior, que moltes de les al·legacions que presentava el Partit dels Socialistes es van aprovar; les de Recuperem, per exemple, que van entrar dintre del termini, però en el límit final, no es van poder aplicar perquè anaven en una línia que requeria d’uns estudis tècnics que requereixen molta feina. Llavors, el que plantegem és: seiem, nosaltres tenim també algunes propostes relatives al que fa referència especialment a impostos i també, doncs, als ajuts i a les bonificacions, perquè sabeu que els impostos i també les bonificacions ens venen marcades des de l’Estat, però sí que tenim capacitat, per exemple, municipal, per fer ajuts que ajudin aquelles famílies que més ho necessiten, que ajudin les famílies monoparentals o d’altres.Per tant, seria, doncs, acordar això, emplaçar-nos a tots, pot ser una junta de portaveus o pot ser una sessió extraordinària, que és el que jo recomanaria perquè pugui ser molt més àmplia, que seguem i puguem començar a parlar amb temps de quines són aquestes modificacions. Sobretot perquè no passi una cosa que passa de vegades, que és que si esperem a l’últim moment per entrar aquestes al·legacions, després fa impossible que tècnicament des de l’Ajuntament es puguin assumir.Per tant, si entenem que moltes de les persones i dels grups que estem aquí, estem en la línia al final que la ciutadania tingui, doncs, una pressió fiscal molt més justa i que no hagi de pagar tothom les mateixes quantitats i puguem aplicar aquests criteris de progressivitat, seiem en una taula amb temps, amb el suport també dels Serveis Tècnics Municipals, i parlem sobre totes aquestes propostes i que això no implica la pèrdua de la identitat de les propostes que vulgui fer Esquerra, Recuperem o el PSC. Només el que diem és que parlem, que les discutim allà i que, al final, doncs, en l’aprovació definitiva, puguem aprovar unes ordenances fiscals que tinguin un consens de ciutat, que jo crec que seria tot un èxit per a Barberà del Vallès. Gràcies.

Sr. Garcés: Bona tarda. Intentaré ser breu sobre aquest punt de l’ordre del dia. Jo ho diré, perquè hom tenia previst, no perquè hagi sortit en el debat, perquè ja ho hem dit en alguna altra intervenció: nosaltres, el nostre grup, sí que valorem positivament tot el tema del llenguatge no sexista i inclusiu, no només en les ordenances fiscals sinó en qualsevol acord que es prengui en aquest Ple.També vull valorar que, fonamentalment en aquesta proposta d’ordenances, el que estem fent és adaptar la normativa vigent, aprofitar per fer alguns aclariments en alguns dels punts i també incorporació d’alguns redactats que han estat recomanats per la Diputació de Barcelona que faciliten la lectura i l’enteniment d’aquestes ordenances. Una vegada dit tot això, i entrant en poc detall avui perquè els temes operatius i concrets, una vegada puguem estudiar tranquil·lament tota aquesta proposta i durant el període d’al·legacions ja farem el que correspongui, doncs, sí que m’agradaria dir concretament respecte a l’IBI, que estarem d’acord segurament, en què no s’incrementi l’IBI als ciutadans de Barberà, però m’hagués agradat, o ens hagués agradat des del PSC, que un consens que ja portava vigent durant cinc anys i que tenia una vigència de més de... o d’una dècada, s’ha trencat unilateralment. És a dir, això que s’ha posat a sobre la taula, amb la informació que s’ha dit des de la Presidència, doncs, ens hagués agradat que tothom l’haguéssim pogut

25

compartir, que tothom ho haguéssim pogut tornar a consensuar, i aquella progressivitat que havíem aplicat per ja tenir en compte que l’IBI de Barberà, dels més baixos que n’hi ha, des de sempre, llavors per no provocar un increment a les properes generacions de forma brusca, doncs, replantejar-nos el consens, cap problema, i si no ha de pujar, de meravella, no?, però, en aquest sentit, ens hagués agradat seure en una taula i tornar-ho a parlar.Respecte a l’IAE, jo crec que no afectarà, però m’agradaria saber si s’ha fet una valoració d’aquestes empreses que tenen la seva seu social a Barberà del Vallès i que l’han canviat fora del territori català, si això pot repercutir d’alguna forma en una menys recaptació per al nostre municipi. Jo crec que no ha de ser gaire, però ens agradaria saber si s’ha fet algun estudi o alguna valoració.I també estem parlant que aquesta és la tercera proposta d’ordenances per part de la regidoria delegada d’Hisenda de l’actual mandat, i portem, bé, que no es fàcil modificar les ordenances, però ens hagués agradat també un pas quelcom més radical, no?, més fort, en aquest tema, en què segurament nosaltres podíem també haver col·laborat. Ens ha estranyat una mica l’última intervenció de Junts per Barberà, d’aquesta obertura i aquest parlar-ho entre tots. Portem dos anys perduts. Podríem haver-ho parlat entre tots fa dos anys també. I sembla que en aquell moment no es va creure oportú que des de l’oposició es poguessin fer aportacions a temes com ordenances i pressupostos. Jo crec que això realment ens sembla bé escoltar-ho, però, per una altra banda, ens sembla també incongruent que des d’un grup de govern es faci aquest oferiment, no? Bé, llavors sabrem una mica per què des d’una part del grup de govern si ens arriba aquest oferiment de fer una reunió de tots junts i no arriba directament formalment des de la regidoria d’Hisenda, no? Jo crec que és d’on hauria de ser. I un altre dels motius perquè també aquí hem valorat i que jo crec que és important treballar-ho és que, normalment, quan es presenten les ordenances, sabent que no és en el mateix punt, sinó en punts consecutius, hi ha tot el tema de proposta de subvencions, que sí que són acords que s’han de prendre. No s’acompanya de cap proposta de nova subvenció. Jo crec que és un tema que també s’ha de treballar i posar-lo a sobre la taula. Bé, tots aquests motius són els que ens faran reflexionar la nostra intenció de vot. Moltes gràcies.

Sr. Clarà: Bé. L’oferiment, jo crec que l’any passat, quan vam parlar del tema de les Ordenances fiscals, aquest oferiment ja el vam fer. Tots sabem quina ha sigut la realitat política a Catalunya durant els darrers mesos, que probablement és quan s’hauria d’haver fet aquest debat ampli, per tant, l’estem proposant, doncs, ara en aquest període que tenim fins a l’aprovació definitiva. No ha de ser cap sorpresa que nosaltres fem aquest oferiment, perquè això és una cosa que s’ha discutit dintre de Govern. Vull dir que no us ha d’estranyar que hi hagi aquest oferiment per part del grup de Junts per Barberà, perquè al final nosaltres el que dèiem és: tenim unes propostes sobre la taula que volem discutir amb la resta de grups, que això és una cosa que ens havíem compromès a fer com a grup abans, i com a membres de la Comissió Econòmica; això és un tema que s’ha consensuat a Govern, i això és el que expressem avui en aquest Ple. I el que sí que esperem és que, ja que fem aquest oferiment que es porta demanant des de l’oposició, com molt bé has dit, des de fa dos anys, i segurament abans que nosaltres estiguéssim a l’Ajuntament, tots els grups de l’oposició demanaven que ara, quan nosaltres convoquem aquesta taula hi vingui algú. Perquè si després a nosaltres se’ns demana que fem un espai ampli, nosaltres obrim aquest espai perquè tots els grups hi puguin participar i sobretot, pel que he dit abans, perquè al final és un tema de ciutat... Jo aquí sí que crec que tots tenim molt clar que és un tema de responsabilitat política, que és un tema de ciutat, que

26

crec que val la pena que ho discutim en una taula i després que cadascú entri i presenti les seves al·legacions. Però és que n’hi ha moltes en què potser ens podrem posar d’acord abans o podrem discutir-ho. Crec que és una cosa perfectament lícita, responsable, i que val la pena que s’hi participi. Ara bé, també pot passar que nosaltres fem aquest oferiment i després no vingui ningú. Si això passa, també ho direm, en l’aprovació definitiva, perquè no val demanar «vull participar», i després, quan s’ofereixen i s’obren aquests espais que ningú hi participi. Res més.

Sr. Ferreté: Molt bé. Com he comentat en la meva intervenció, estem disposats a escoltar les al·legacions i acceptar totes aquelles que beneficiïn els ciutadans i ciutadanes. I penso que amb això obro la porta també per contactar, per negociar i per parlar tot el que es proposa aquí en canvis.Permeteu-me fer alguns aclariments. S’havia comentat el tema de nomenclatura, que minusvalia i diversitat funcional; el terme legítim ha de ser discapacitat. I és per això que s’ha fet la modificació aquesta. D’acord? Ja està.Em sembla que al senyor Fernández no cal contestar res. No hi ha res a contestar. De Pere, esperem les vostres aportacions. I, com t’he dit, estem oberts a discutir tot el que sigui necessari i beneficiós per a Barberà del Vallès.A Junts, ja hem parlat una mica abans, abans de la presentació d’aquestes ordenances, i ja us he dit que, també, que estem disposats a seguir parlant i a seguir afegint, modificant, el que calgui. També cal dir que les modificacions no es fan un sol cop l’any. Es poden fer durant tot l’any, i es poden modificar una a una les ordenances que calguin.I al senyor Garcés, agrair la seva valoració, la seva experta coneixença sobre això. Quant a la valoració de l’afectació de l’IAE en empreses que hagin decidit canviar la seu social no tinc dades. Intentarem fer un estudi al més ràpid possible. I res més. Moltes gràcies a tots.

Sr. Rivera: Brevíssim, per al·lusions. A veure, és evident que el terme legal és discapacitat, però també el terme legal és subjecte passiu. Això no vol dir que no puguem fer un aclariment en un espai de l’ordenança general, per exemple, de preus públics, dient: «S’entendrà allà on el terme legal és discapacitat, nosaltres diem diversitat funcional.» Igual que es pot fer amb persones obligades o igual que es pot fer amb subjecte passiu, substituint-lo per una expressió que no tingui aquesta càrrega, que fa que algunes persones es puguin sentir no incloses. Ja està. Gràcies.

Sra. Fuster: Queda clar, doncs, que ens agrada més diversitat funcional, segurament a tots i totes. Si el terme legal és l’altre, doncs, el que hem de fer és intentar, doncs, proposar, a veure si tenim sort i el canvien.

_____________________

7 MODIFICACIÓ DE CRÈDIT

7.1 EXP.: IPMC 2017/008. MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 8 PER SUPLEMENTS I TRANSFERÈNCIES DE CRÈDIT ENTRE APLICACIONS DE DIFERENT ÀREA DE DESPESA.

27

Atesa la inexistència de crèdit suficient de l'aplicació pressupostària del Pressupost de despeses vigent, per a atendre les aportacions a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com a conseqüència de la revisió de liquidacions en participació de tributs de l'Estat dels exercicis 2014 i 2015.

Atesa la decisió de destinar part del superàvit obtingut de la liquidació del Pressupost 2016 a reduir l'endeutament municipal.

Atesa la petició de la secció d'activitats física i esports d'incrementar determinades aplicacions per a atendre una sèrie de deficiències detectades així com per a atendre el deteriorament accelerat de les instal·lacions esportives.

Atès l'informe de serveis territorials en el que es proposa una modificació de crèdit per transferències, per atendre despeses sobrevingudes en neteja i consums d'aigua.

Vista la memòria de la regidoria d’Hisenda.

Vist l’informe favorable de la Intervenció municipal núm. 2017/15.

Vist l'informe de la Intervenció sobre l'avaluació del compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària

FONAMENTS DE DRET

Vistos els articles 169 a 177 i 179 i 180 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Vistos els articles 34 a 38 i del 40 al 42 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el Capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de Pressupostos.

Vistes les bases 8 a 12 de les Bases d’Execució del Pressupost municipal per a l’exercici 2017.

En conseqüència, es proposa l'adopció del següent

ACORD:

Primer.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit número 8 del Pressupost vigent de despeses següent:

- Per suplements de crèdit finançats amb Romanent de Tresoreria per a despeses generals:

INCREMENTS DESPESA

Aplicació pressupostària Concepte Import a.p. Actual Import alta Import final

2017 550 340 21200Esports. Millores i conservació edificis i construcc.

110.450,00 € 70.000,00 € 180.450,00 €

2017 550 340 22706 Esports. Estudis i treballs tècnics 5.000,00 € 30.000,00 € 35.000,00 €

TOTAL CAPÍTOL II 100.000,00 €

28

2017 410 942 46402 Àrea Metropolitana. PIE 582.297,10 € 66.748,75 € 649.045,85 €

TOTAL CAPÍTOL IV 66.748,75 €

2017 230 011 91300Serveis Econòmics. Amortització de crèdits

2.984.808,22 € 7.147.973,00 € 10.132.781,22 €

TOTAL CAPÍTOL IX 7.147.973,00 €

TOTAL DESPESES 7.314.721,75 €

FINANÇAMENT


2017 230 87000Romanent de Tresoreria per a despeses generals

3.341.326,44 € 7.314.721,75 € 10.656.048,19 €

TOTAL CAPÍTOL VIII 7.314.721,75 €

TOTAL INGRESSOS 7.314.721,75 €

- Per transferències de crèdit entre aplicacions de diferent àrea de despesa:

INCREMENTS DESPESA


2017 540 920 22700Cultura. Treballs altres empreses. Neteja

29.835,88 € 1.500,00 € 31.335,88 €

2017 420 920 22101Serveis tècnics. Consums d'aigua

5.523,67 € 1.500,00 € 7.023,67 €


TOTAL DESPESES 3.000,00 €

FINANÇAMENT


2017 550 340 22110 Esports. Productes de neteja 25.000,00 € 3.000,00 € 22.000,00 €


TOTAL INGRESSOS 3.000,00 €

Segon.- Exposar l’expedient de modificació de crèdits a informació pública per un període de quinze dies, a comptar de l’endemà de la publicació del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que els interessats puguin examinar-lo i presentar, si s’escau, reclamacions davant el Ple Municipal.

Tercer.- Si durant el període d’informació pública no es presenten reclamacions, l’expedient de modificació de crèdits, es considerarà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord, i es publicarà un resum del mateix, per capítols, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.


Vots a favor: 11 (2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB)

29

Vots en contra: 7 (2 RECUPEREM, 5 PSC)Abstencions: 2 (PP)

_____________________


Sr. Ferreté: Hola de nou. A veure. Estem arribant al final d’any i tenim tota una sèrie d’accions econòmiques que s’han de fer, una d’elles seria la destinació del que és el romanent de Tresoreria per amortitzar deute. Llavors, proposem les següents modificacions de crèdit i al mateix temps afegim alguns increments de despesa que ens hem vist obligats a treballar amb això. Aquests increments de despesa serien: en l’apartat... en l’Àrea d’Esports, 70.000 euros, afegir 70.000 euros a la partida 21200 pel que són millores i conservació d’edificis; afegir 30.000 euros a la partida 22706 quant a estudis i treballs tècnics en Esports. Després, també tenim en el Capítol IV, de l’Àrea Metropolitana, ens veiem amb la necessitat d’afegir 66.748,75 euros degut al que és la participació dels impostos de l’Estat. Ens han retornat la liquidació i hem d’acabar d’ajustar aquest ingrés cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En el Capítol IX, tenim el que són amortitzacions de crèdit. Hem pensat en màxims i amortitzar 7.147.973 euros. Tots aquests diners, que sumen 7.314.721,75 euros els trauríem de la partida de romanent de Tresoreria 87.000. I, després, hi hauria una altra modificació de crèdit en concepte de... tot és de Territori: el que són treballs d’altres empreses de neteja serien 1.500 euros, que s’ha d’afegir a la partida 22700, i 1.500 euros més en Serveis Tècnics, el que és consum d’aigua. Aquesta modificació de crèdit es trauria de la partida de la mateixa àrea, la 22110, que són esports, productes de neteja. I la sortida serien 3.000 euros. Si us sembla bé, acabem de... us he mig explicat el que és l’acord primer, on es relaten totes aquestes xifres.

(Efectua una lectura dels dos últims punts de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 7.1 de la preacta)

Moltes gràcies.

Sr. Rivera: Molt bé. Nosaltres ens posicionarem en contra d’aquesta modificació de crèdit, no perquè no hi hagin algunes despeses que estan prou justificades en l’expedient, d’acord? Manteniment d’edificis, entenem que en l’informe diu que hi ha una necessitat, per tant, no ens hi negaríem. Ara, estem en contra totalment del plantejament que ha fet el senyor Ferreté, en el sentit que anem a màxims en l’amortització de préstecs. Ja sabem que tenir un préstec és una cosa «gravosa». Ja ho sabem que genera despeses. Però per a nosaltres, els diners públics han de servir per a inversió pública. Per tant, si podem amortitzar 7 milions, també podem amortitzar 5 i buscar solucions creatives perquè aquests 2 es puguin invertir en necessitats de la ciutat. No diem que... No crec que ningú d’aquí pugui dir que no hi han projectes que necessiten d’aquest finançament. Per tant, nosaltres no compartim aquesta idea que s’ha de reduir el deute municipal tant com es pugui. Creiem que s’ha de reduir, però en la mesura que es puguin mantenir unes inversions i augmentar unes inversions. Perquè l’Ajuntament de Barberà té una capacitat

30

d’ingressos que permet que es pugui abordar aquestes inversions. A nosaltres... Segurament als companys del Partit Popular els semblarà molt bé, però nosaltres no estem aquí per fer feliç al Montoro; estem aquí per defensar els drets socials i els drets dels nostres veïns i veïnes. Per tant, ens agradaria que això no fos d’aquesta manera. Per tant, com que no tenim una altra, votem en contra. Gràcies.

Sr. Pubill: Nosaltres avançar que votem a favor d’aquesta modificació de crèdit. En relació amb aquestes modificacions, pel que fa referència al tema d’Esports, doncs, entenem que cal fer-lo per complir amb els preceptes legals que toquen. Però també volem recordar que, per exemple, al TMC tenim un problema similar d’accessibilitat que en el seu dia ja es va informar i que necessita també d’una inversió per habilitar una porta automàtica a l’accés principal per facilitar l’entrada a les persones amb cadira de rodes. Ja es va explicar també que si això no se solucionava podia comportar la pèrdua de la subvenció que rebem a l’hora de pagar els caixets artístics. És a dir, que si tenim diners per solucionar aquest problema, que no deixa de ser important i ho reconeixem, demanem també que es faci l’esforç per solucionar el problema del teatre, que estem convençuts que té un cost molt inferior i que segur que tothom estarà a favor. Dir també, doncs, que, quant a la utilització del romanent, creiem que la millor manera d’utilitzar-lo, per dir-ho d’alguna manera, doncs, és fer inversions plurianuals, perquè això del romanent ha de ser una bossa, una garantia per poder fer projectes plurianuals. Pensem que si això no es fa, i que al final la reducció de l’endeutament és aquesta quantitat que estem dient, és fer una mica de maquillatge i fer-nos trampes a nosaltres mateixos. Perquè al final ens gastem els diners en alguna cosa que sembli que estem utilitzant els diners i que fem coses, no? Per tant, en aquesta part nosaltres, en aquest sentit, també acceptem la nostra responsabilitat. És a dir, no estem criticant l’acció de l’equip de govern, ni molt menys; simplement diem que val la pena mirar una mica més enllà i utilitzar bé aquest romanent de Tresoreria. I, com a resum, dir, doncs, això, una mica en la línia que comentava el company de Recuperem, que, per tant, destinem 7 milions a liquidar set crèdits; quedarien al voltant d’1.600.000 euros de deute en finalitzar el 2017, i entenem que és positiu però que tampoc no és la solució quant a utilitzar el romanent. Gràcies.

Sr. Garcés: Bona nit de nou. El nostre vot serà en contra, per dos motius, fonamentalment. El primer, si és aquest tema que s’està parlant, tots diem: «Hem de fer projectes de ciutat.» Una de les bones coses per poder fer projectes de ciutat és tenir diners per poder fer-los. Estem parlant que, segons diu l’expedient, el que està molt ben documentat, el deute a 30 de setembre era de 9 milions d’euros sobre un pressupost de més de 41 milions d’euros; estem parlant d’un endeutament d’un 20, 21, 22 per cent, estem parlant d’una cosa controlada, sobretot quan en aquests moments hi havia un romanent pendent de destinar de més de 14 milions. És a dir, que el romanent disponible és superior a l’endeutament. Amb la qual cosa es pot dir que es podria considerar un endeutament zero el que té aquest Ajuntament. I per què estem en contra? Primer, perquè jo crec que era un altre d’aquests temes que s’havien d’haver consensuat entre tots. Estem parlant d’una cosa molt, molt important, un volum molt important. Segon, perquè estem cancel·lant crèdits amb tipus d’interès zero, això, també em perdonareu, no li veig el sentit de cancel·lar crèdits que no tenen cost, quan el dia que vulguem fer aquestes inversions plurianuals haurem d’acudir a crèdit, pagar comissions d’obertura i fer una sèrie de despeses de constitució d’aquests crèdits que segurament seran superiors a aquests imports. Sí que estàvem d’acord a rebaixar una part. Entenem que hi havia un crèdit que sí que estava

31

amb un tipus d’interès que podia ser superior al més recomanable. I jo sé que no volem donar negoci als bancs. Amb això estem d’acord. Però aquests crèdits barats no crec que sigui el més adequat.I el segon punt és el tema de la modificació de crèdit d’Esports. Estem modificant una partida que el seu import inicial era de 110.000 euros. Aquesta partida, segons l’estat d’execució que figura a l’expedient, a mitjan del mes d’octubre només estava executada en 55.000 euros. És a dir, que avui, des del Ple d’avui fins a final d’any, que estem parlant que queden dos mesos i escaig, en aquesta partida gastarem 55.000 euros que hi havia pendents, més els 70.000 que estem incorporant, estem parlant de 125.000 euros. Segurament estan justificats, i ens hagués agradat veure els pressupostos dels industrials que faran aquestes accions, per conèixer exactament què és el que es farà. Aquí es posava un exemple clar d’accessibilitat. Ens agradaria veure concretament què significaria aquests 120.000 euros a gastar en dos mesos en l’Àrea d’Esports, que poden ser per això: adaptacions o el que fossin. Fins i tot les normatives van canviant i algunes normatives que s’han de complir, però bé, ens hagués agradat veure el detall d’aquest destí d’aquests 120.000 euros.Per això el nostre vot serà en contra. Moltes gràcies.

Sr. Ferreté: A veure, em dirigeixo a tots, no aniré un a un. En principi, el que és el romanent de Tresoreria ha d’anar destinat una part a amortitzar crèdit. Com molt bé has dit, Xavier, tenim suficient diner com per amortitzar gairebé tot el crèdit i encara quedaria pendent. No es pot fer servir en res més si no amortitzes crèdit, d’acord? Quant al tema d’Esports, se’ns ha presentat un problema, i vosaltres, suposo que tothom ho coneix, vam tenir una fuita de... o una mala càrrega d’àcid sobre el tanc de clor. Arran d’aquell incident, vam veure que no ho teníem bé, amb la qual cosa les piscines d’estiu no es poden fer servir si no s’arregla. I això s’ha d’arreglar ara. I degut també a això, hi ha tota una sèrie de comentaris per part dels nostres tècnics que no hi ha cap instal·lació de Barberà del Vallès, esportiva, que compleixi la normativa, amb la qual cosa hi ha els 30.000 euros aquests destinats a iniciar projectes per, primer, veure quines parts de la legislació no compleixen i poder-les adequar de cara ja als pressupostos de l’any 2018.I sí, es faran abans... les obres s’han de fer abans d’acabar l’any, que és un dels principals problemes, senyor Rivera, per utilitzar el romanent de Tresoreria. Són projectes que han d’acabar i s’han de finalitzar aquest any. Gràcies.

Sr. Garcés: Molt breu. Ha vist que sobre el tema dels 30.000 euros no he fet cap comentari, perquè entenem que les adaptacions han de ser permanents. Allí, ho veig correcte aquesta part. Un apunt molt concret sobre el tema de la reducció de crèdit. Això que estem fent en el 2017 no es va fer en el 2016, no es va fer en el 2015, no es va fer en el 2014, no es va fer en el 2013, i ningú els ha dit res. És a dir, jo crec que per davant estan els interessos de la ciutat de Barberà, que es podia haver pogut tornar a justificar, i alguna d’aquestes inversions plurianuals es podien haver justificat com de sostenibilitat, inversions sostenibles. Això sí que es permet. Me’n recordo una modificació de crèdit per un tema de... tot el tema de clavegueram, que es va aprovar en aquest Ple. Per tant, jo crec que si pensem, trobarem inversions sostenibles que es poden fer i que passen per davant de reduir el crèdit. Gràcies.

Sr. Ferreté: Són inversions... Si parles de clavegueram, clavegueram s’han de fer en aquest any; és complicat, perquè els projectes no es fan d’avui per demà, triguen el seu temps, hi ha les exposicions, licitacions, i això triga molt. I, perdona, però considero que tenir els diners al

32

banc no dóna cap benefici avui en dia, està sobre el 0,01 per cent, és gairebé 0. I dels crèdits que has dit que tenim o els préstecs bancaris que no tenen interès, tenen un interès més un diferencial. I aquest diferencial és el que ens està fent mal.Per tant, estalviem quartos o estalviem diners per al que són el tema de préstecs, i tenir els diners al banc que no ens dóna benefici, no ens reporta cap benefici tampoc per a la ciutat de Barberà.

Sr. Garcés: Molt breu. Hi ha una cosa que es diu «cost d’oportunitat»._____________________

8 RESTAR ASSABENTATS

8.1 EXP.: 2016N534U0240002. RESTAR ASSABENTATS DEL NOMENAMENT DE LA JUTGESSA DE PAU TITULAR.

Restar assabentats de l'acord de data 12 de setembre de 2017, de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel qual es va nomenar pel càrrec de Jutgessa de Pau titular, de Barberà del Vallès, la senyora Sandra Medina Pérez, conforme a la proposta que en aquest sentit va ser acordada pel Ple en sessió de data 22 de febrer de 2017.

Restar assabentats, així mateix, de la publicació d'aquest nomenament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 4 d'octubre de 2017, als efectes de còmput de termini de quatre anys del seu mandat.

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

8.2 EXP.: 2016N534U0240003. RESTAR ASSABENTATS DEL NOMENAMENT DEL JUTGE DE PAU SUBSTITUT.

Restar assabentats de l'acord de data 2 de maig de 2017, de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel qual es va nomenar pel càrrec de Jutge de Pau substitut, de Barberà del Vallès, el senyor Guillem Vilaregut Pérez, conforme a la proposta que en aquest sentit va ser acordada pel Ple en sessió de data 22 de febrer de 2017.

Restar assabentats, així mateix, de la publicació d'aquest nomenament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 18 de maig de 2017, als efectes de còmput de termini de quatre anys del seu mandat.


9 DONAR COMPTE DECRET

9.1 EXP.: 2017N016U0240013. DONAR COMPTE DEL DECRET NÚM. 2806, DE 26 DE SETEMBRE DE 2017, DE CESSAMENT, REVOCACIÓ FACULTATS DELEGADES I REVOCACIÓ RÈGIM DEDICACIÓ REGIDORS.

33

Donar compte al Ple del Decret núm. 2017LLDC002806, de data 26 de setembre de 2017, la part resolutiva del qual, es transcriu a continuació:

"RESOLC:

Primer.- Cessar al senyor Pere Pubill i Linares com a membre de la Junta de Govern Local designada mitjançant resolució municipal 2015LLDC001594, de data 2 de juliol de 2015. Els efectes del seu cessament es produiran a partir de la convocatòria de la propera sessió d'aquest òrgan municipal.

Segon.- Revocar, amb efectes de 25 de setembre de 2017, el nomenament del senyor Pere Pubill i Linares com a 3r Tinent d'alcaldia, acordat mitjançant resolució municipal 2015LLDC001595, de data 2 de juliol de 2015.

Tercer.- Revocar, amb efectes del dia 25 de setembre de 2017, les facultats i atribucions delegades mitjançant resolució núm. 2016LLDC002261, de data 6 de setembre de 2016, a favor del senyor Pere Pubill i Linares en els àmbits competencials de Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació, així com les facultats específiques de contractació també delegades mitjançant aquest mateix decret, que refon i actualitza d'altres decrets anteriors.

Quart.- Revocar, amb efectes del dia 25 de setembre de 2017, les facultats i atribucions delegades mitjançant resolució núm. 2016LLDC002261, de data 6 de setembre de 2016, a favor del senyor Roger Pérez Álvarez en els àmbits competencials de Cultura, Entitats i Ciutadania, així com les facultats específiques de contractació també delegades mitjançant aquest mateix decret.

Cinquè.- Revocar, així mateix, el càrrec de President de la Comissió Informativa núm. 4, de Cultura, Entitats i Ciutadania que, per delegació de l'alcaldia, venia exercint fins ara el senyor Roger Pérez Álvarez.

Sisè.- Deixar sense efecte, a partir d'aquesta mateixa data de 25 de setembre de 2017, la situació i règim de dedicació parcial a les tasques municipals derivades de l'exercici dels càrrecs revocats a cadascun dels regidors anteriors, que es van establir mitjançant resolucions d'aquesta alcaldia núm. 2015LLDC001643, de data 14 de juliol de 2015, amb referència al senyor Pere Pubill i Linares, i núm. 2016LLDC002262, de data 6 de setembre de 2016, amb referència al senyor Roger Pérez Álvarez.

Setè.- Recuperar amb efectes d'aquesta mateixa data de 25 de setembre de 2017 les facultats originàries d'aquesta alcaldia, en els àmbits i matèries objecte de la revocació anterior, incloent-hi les de revisar les resolucions i actes dictats per les persones delegades, en els mateixos casos i condicions que les establertes per a la revisió d'ofici dels actes administratius dels òrgans unipersonals.

Vuitè.- Donar compte de la present resolució al Ple Municipal en la pròxima sessió que aquest celebri.

Novè.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades, així com procedir a la seva publicació en legal forma."

34


INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Fuster: (Efectua una lectura del donar compte del decret, la qual no es transcriu per constar en el punt 9.1 de la preacta)

El Partit d’Esquerra Republicana de Catalunya ens notifica que deixa el Govern municipal en data 25 de setembre de 2017, i per això aquesta data es repeteix, i és, a efectes d’aquesta data, que fem, doncs, el cessament i la revocació de les facultats delegades i dels règims del regidors.

Sr. Garcés: Només una sol·licitud d’aclariment. Quan es revoquen les delegacions del senyor Roger Pérez es parla de Cultura, Entitats i Ciutadania. Crec que també tenia delegacions en tot el que s’anomena com el tema del procés. Aquestes delegacions en mans de qui queden actualment?

Sra. Fuster: En principi, de moment, entenc que tot el que no s’anomeni aquí està descrit tal qual estava, i òbviament, en el transcurs d’aquests dies, nosaltres, bé, doncs, tindrem les converses que haguem de tenir i seguirem modificant, si cal, competències com la que vostè anomena. De moment, totes les que no estan nomenades aquí segueixen com estaven. D’acord?

_____________________

10 CESSAMENT I DESIGNACIÓ

10.1 EXP.: 2017N016U0240014. CESSAMENT I DESIGNACIÓ NOUS REPRESENTANTS EN D'ALTRES ÒRGANS I ENTITATS.

La comunicació oficial de la decisió adoptada pel Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de no formar part de l'equip de govern municipal, amb renúncia expressa als càrrecs, facultats i competències delegades per l'Alcaldia, ha motivat la resolució adoptada per l'Alcaldia mitjançant decret núm. 2017LLDC001594, de 26 de setembre, del qual s'ha donat compte al Ple en aquesta mateixa sessió. Així mateix, implica la conveniència o necessitat d'acordar per aquest Ple municipal allò que calgui tant sobre el cessament en els càrrecs representatius per als quals van ser designats els regidors d'aquest Grup municipal, que ara han decidit no format part de l'equip de govern, com pel que fa a les noves persones a designar.

És per raó d’això esmentat que aquesta Alcaldia proposa al Ple municipal l'adopció del següent

ACORD:

Primer.- Cessar al senyor Pere Pubill i Linares com a Patró de la Fundació Barberà Promoció

35

i designar al senyor José Manuel Ferreté Ferrer com a nou Patró d'aquesta entitat, en substitució de l'anterior.

Segon.- Cessar al senyor Pere Pubill i Linares com a representant municipal en Pacte Industrial Regió Metropolitana de Barcelona i designar al senyor José Manuel Ferreté Ferrer com a nou representant en aquesta entitat, en substitució de l'anterior.

Tercer.- Cessar al senyor Roger Pérez Álvarez com a representant en el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental i designar a l'alcaldessa, senyora Sílvia Fuster Alay, com a nova representant en el Centre esmentat, en substitució de l'anterior.

Quart.- Cessar al senyor Roger Pérez Álvarez com a representant en el Consorci de Normalització Lingüística i designar a l'alcaldessa, senyora Sílvia Fuster Alay, com a nova representant en el Consorci esmentat, en substitució de l'anterior.

Cinquè.- Cessar al senyor Roger Pérez Álvarez com a representant en la TDT Demarcació Sabadell i designar a l'alcaldessa, senyora Sílvia Fuster Alay, com a nova representant en aquesta entitat, en substitució de l'anterior.

Sisè.- Notificar el contingut d'aquest acord a les entitats, organismes i persones interessades, en la part que els hi afecta.

VOTACIÓ:NO APROVAT amb el resultat següent:

Vots a favor: 7 (2 PP, 5 PCPB) Vots en contra: 9 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 5 PSC)Abstencions: 4 (JUNTSXB)

_____________________


Sr. Pérez: Bé, bona tarda de nou. Bé, per al·lusions en aquest punt, m’agradaria recalcar el que significa per a Barberà aquest canvi en les delegacions que jo personalment tenia com a representant, tant en el Consorci com en el Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3. En el primer de tot, el canvi no és tan important, únicament és el que es diu informalment com un canvi de cromos, passo de ser jo el representant que ho sigui ara la senyora alcaldessa. Però el que ens preocupa més és el canvi que es duu a terme al Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, que per a qui no ho sàpiga és com una delegació del consorci en una part de la nostra comarca, que aglutina més de 235.000 habitants de Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat.A Barberà, des del 2015, estem assumint la Presidència d’aquest òrgan i el que significa aquest canvi és que perdrem la Presidència i deixarem empantanegada molta feina, com acords que s’estaven promovent amb comerciants, entitats d’aquestes ciutats anomenades anteriorment, tant per potenciar-los el català com per engegar projectes comuns, i sobretot volem que es notifiqui clarament qui serà la nova persona representant en aquest òrgan al

36

consorci perquè sabem que hi ha certa preocupació dins del consorci.I el que m’agradaria ressaltar en el Plenari és que no és obligatori que se’ns retiri aquest càrrec, ja que no fa falta ser regidor de l’equip de govern per formar part del consorci. I tenim com a exemple recent el de Ripollet, que el representant de l’Ajuntament era un membre de l’oposició.Per això us demanem que, bé, ja que s’ha pres aquesta decisió que se’ns tregui aquesta facultat, us demanem que treballeu plenament, tal com hem fet aquests últims anys, ja que tenim un dels serveis locals de català més potents de la comarca i que, a més, està creixent i que ho aprofitem i que no ens deixem... i que si no és així, doncs, que ens deixeu que seguim encarregant-nos nosaltres d’aquest tema. Gràcies.

Sra. Ramos: Hola. Bona nit. Bé, la nostra intervenció és una mica també al fil del que comentava el Roger, però no en el cas del Consorci de Normalització Lingüística, sinó en el cas de la Fundació. Entenem que hi ha cessaments i nomenaments en altres organismes que sí que cal que siguin membres de l’equip de govern, però en el mateix cas que el Consorci de Normalització Lingüística, la Fundació, que és el Pere qui exercia com a vicepresident, sí que la Vicepresidència, ja que comporta que tingui una signatura, hauria de ser una persona de l’equip de govern, però com a patró no cal que faci aquest cessament. En aquest cas, com els punts no es poden votar per separat i s’ha de votar tot per bloc, nosaltres comuniquem que votarem abstenció.

Sr. Garcés: En la mateixa línia del que s’ha expressat en les darreres intervencions, i lligat amb la invitació que s’havia fet pel tema d’ordenances, doncs, jo crec que també s’havia d’haver establert aquesta invitació a tots els grups que formem part del Ple dintre d’aquesta possibilitat de representar la nostra ciutat en aquests organismes. Jo crec que es podia haver parlat abans de portar aquest punt a l’ordre del dia del Ple, haver analitzat si alguna de les persones que hi ha ocupant aquests càrrecs es podien mantenir o hi havia altres propostes dintre del Plenari, som vint-i-un, i això es podia haver parlat i haver decidit què era el més convenient entre tots.Per tant, nosaltres votarem en contra.

_____________________

11 MOCIÓ

11.1 EXP.: 2017N060U0240018. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM BARBERÀ PER DEMANAR LA GESTI Ó MUNICIPAL DELS PISOS DE LA SAREB I EVITAR L'ESPECUL ACIÓ IMMOBILIÀRIA ALS MUNICIPIS.

Moció presentada pel grup municipal de Recuperem, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"La SAREB (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancaria), el 'banc dolent' va ser creada al 2012 per recollir els actius tòxics dels bancs i caixes, és a dir, els immobles i terrenys no desitjats en aquell moment perquè resultaven difícilment comercialitzables i/o s'havien desvalorat, establint un marc de sanejament de caràcter comptable i financer per a les entitats financeres rescatades pel FROB.

Tot i que la SAREB gestiona més de 100.000 propietats i és un 45% pública -i l'altre 55% és

37

de les entitats rescatades amb capital públic-, no s'ha establert cap norma sobre la gestió d'aquests actius, o sobre la conveniència de destinar els habitatges a algun tipus de finalitat social, és més, la gestió desenvolupada fins el moment ha comportat la venda d'actius en condicions tant avantatjoses pels compradors que la SAREB acumula un dèficit d'explotació proper al 60.000 milions d'euros, que haurà de ser compensat amb recursos públics.

Una gestió del parc d'habitatges que esta fent inviable l'oportunitat històrica d'intervenir d'una manera eficaç en el mercat de l'habitatge i ajudar a crear un gran parc d'habitatge de gestió o titularitat pública.

Per tant, en comptes de garantir el dret a l'habitatge per a centenars de milers de persones que es troben al carrer o en situació de vulnerabilitat habitacional, ens trobem que - malgrat ser una banca gestionada amb diners públics-, ara que el mercat de l'habitatge es reactiva i comença a reproduir-se un altre cop els risc d'un creixement dels preus de l'habitatge tant de venda com de lloguer, l'únic objectiu de la SAREB és vendre els seus actius aconseguint el major benefici i no la intervenció per regular el preu del mercat.

En aquest context no podem obviar el compromís i les mesures, dins de les seves possibilitats i recursos econòmics, que des dels ajuntaments s'han executat per minimitzar o donar resposta a la crisi i vulnerabilitat habitacional. La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica de l'emergència habitacional contrasta, doncs, amb els milers de pisos en desús que acumula la SAREB. Aquests immobles, obtinguts també com a conseqüència d'execucions hipotecaries executades pels bancs i caixes, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, impròpia d'una societat amb una gestió i capital majoritàriament públic.

A més a més, la SAREB no només ha posat dificultats sinó que de manera ininterrompuda ha anat augmentat el preu dels immobles dificultant així la materialització d'incorporar en la política d'habitatge públic els actius del SAREB, posant per davant interessos de mercat i especulatius a la garantia, com institució suportada amb recursos públics, a corregir el dèficit històric en habitatge públic i social.

A Barberà del Vallès, entre d'altres immobles, SAREB gestiona l'edifici en sòl públic de la Ronda Santa Maria 213, en que les persones llogateres han hagut de suportar unes condicions gens socials i en que no s'esta complint la funció social de l'habitatge.

Per tot allò exposat, el Grup Municipal Recuperem Barberà proposa al Ple de Barberà del Vallès els següents acords:

1. Instar el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat a promoure els canvis necessaris a la SAREB perquè la seva missió inclogui també l'objectiu de col·laborar en les polítiques adreçades a garantir el dret a un habitatge digne i adequat.

2. Instar el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat a promoure els canvis necessaris a la SAREB perquè prioritzi la funció social de l'habitatge i en aquest sentit, que quan hi hagi una administració pública interessada en l'adquisició d'edificis o terrenys per destinar-los específicament a habitatge públic i social, col·labori amb les mateixes mantenint o ofertant

38

uns preus de venda que no facin inviable l'operació.

3. Instar el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat a fer possible la territorialitzacio de la gestió de la SAREB per a atansar-la a la ciutadania.

4. Instar la SAREB a informar anualment als municipis, i als ens supralocals sobre els habitatges que formen part dels seus actius, i a estudiar la transmissió d'una part del parc d'habitatges a mig termini, a aquestes institucions o als seus operadors públics d'habitatge.

5. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya i els grups parlamentaris, al Congrés dels Diputats i els grups del Congrés, al Ministeri d'Economia, a la SAREB i les entitats promotores de la Llei 24/2015 (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Aliança contra la Pobresa Energètica i Observatori DESC)."


Vots a favor: 18 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB, 5 PSC) Vots en contra: 0Abstencions: 2 (PP)

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquesta, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: A veure, no faré la lectura de tota la moció. Només faré una petita explicació i llegiré els acords. Sabeu que la SAREB, més coneguda com «el banco malo», és una societat mig pública, mig privada, bé, 45 per cent pública i 55 privada, en la qual els actius més tòxics immobiliaris es van col·locar, va ser en teoria, un invent del Govern del Partit Popular per millorar les condicions de vida i millorar el mercat immobiliari i, al final, sí que ho van fer, però només per a alguns, només per als bancs i les grans immobiliàries, que van aconseguir, d’aquesta manera, alliberar els seus balanços i van aconseguir això. La SAREB gestiona més de 100.000 propietats, i precisament a la nostra ciutat n’hi ha una, que és a ronda Santa Maria, 213, de la qual hem parlat en repetides ocasions en aquest Ple, i que, tot i ser gestora d’aquests immobles, la SAREB no està complint cap funció social. Per tant, és un tema que afecta tot Espanya, que afecta també Barberà del Vallès.Per tot això, proposem al Ple l’adopció dels següents acords.

(Efectua una lectura de la part resolutiva de la moció, la qual no es transcriu per constar en el punt 11.1 de la preacta)

Gràcies.

Sr. Fernández: Bien. La verdad es que planteada la moción con un objeto muy concreto que es un edificio de Barberà, pues tiene un sentido determinado y, en cambio, cuando leemos detenidamente la moción, pues, ese objetivo creo que se pierde porque acabamos pidiendo, pues, una serie de modificaciones que creo que son difíciles de que se cumplan. Básicamente porque la SAREB no está pensada para el objetivo que aquí se promueve, ¿no? Y yo creo que

39

tienen que pensar, sobre todo el portavoz que propone esta moción, que en más de una ocasión nos ha estado diciendo que hay mucho dinero que se ha perdido y que la SAREB no va a poder rescatar todo ese dinero y devolverlo a la ciudadanía. Y, sin embargo, aquí lo que nos está pidiendo es que esos inmuebles que tiene la SAREB, pues, que no se vendan y que no entren, por tanto, en el mercado, ¿no? Nosotros, claro, esto no lo podemos… creemos que el objetivo de la SAREB no sería exactamente el que se pide aquí en la moción, a pesar de que estamos de acuerdo en que puede haber modificaciones en la gestión de este organismo, ¿no?Nosotros, por lo tanto, no nos vamos a oponer a la moción, pero tampoco podemos votarlo a favor. Gracias.

Sr. Pubill: Bé. Nosaltres, avançar que el vot serà a favor. Tot i que la SAREB gestiona més de 100.000 propietats i, com deia el company Rivera, té un 45 per cent de públic i un altre 55 per cent és de les entitats rescatades amb capital públic, no hi ha cap norma per destinar els habitatges a finalitats socials. A més, han especulat tan malament que acumula un dèficit de més 60.000 milions d’euros, que segurament haurem de compensar amb recursos públics. De fet, la SAREB, lluny de garantir el dret a l’habitatge, només sembla que vulgui fer-hi negoci. La manca de recursos dels ajuntaments per fer front a la manca d’habitatges i poder-los destinar a fins socials es contraposa amb els milers de pisos en desús que acumula la SAREB, immobles obtinguts, no ho hem d’oblidar, com a conseqüència d’execucions hipotecàries de bancs i de caixes.En el conjunt només de l’àrea metropolitana, hi ha més de 10.000 pisos buits de grans tenidors, que per les dificultats que, a més a més, va posant la SAREB, han augmentat el preu, cosa que ha dificultat incorporar-los al parc d’habitatge públic. No només la SAREB amb això no ha corregit el dèficit històric en habitatge públic, sinó que ha posat per davant els interessos de mercat i, evidentment, doncs, ha especulat. Dèiem que votaríem a favor i, a més a més, volíem posar dues coses... afegir un parell de coses més. Una és que la SAREB ha de ser exemple en aquest sentit per a la gestió pública d’aquests actius tòxics. Però la resta de bancs també s’han de responsabilitzar de la situació que han generat amb la fama especulativa que han tingut i, per tant, s’hauria de fer el mateix amb totes les entitats bancàries. I, per acabar, doncs, volem posar en valor l’intent que hi ha des de... a nivell comarcal, consensuadament amb alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en la matèria, per intentar solucionar aquest problema endèmic que tenim al nostre país. Gràcies.

Sra. Ramos: Bona nit de nou. Bé, el nostre vot serà favorable, evidentment, perquè nosaltres tot el que sigui la mobilització dels habitatges buits i fomentar el dret d’accés a l’habitatge hi estarem sempre a favor. L’únic que sí que ens agradaria, doncs, recordar que aquí el problema que tenim més gran és l’edifici de ronda Santa Maria, que és el que s’ha esmentat abans, que té vuitanta-dos habitatges, i un gran percentatge d’aquests habitatges actualment no estan comercialitzats i estan buits, i els que hi han individuals al municipi que es troben buits no arriben a la quinzena. Llavors, la problemàtica més gran que ara tenim és aquest edifici. Cal recordar que aquest edifici està en mans de la SAREB perquè anteriors equips de govern van fer una cessió de dret de superfície, que ja es va donar a un fons voltor que era Proviure, i que de Proviure va passar a SAREB.També recordar que qui promou aquesta moció és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que té l’empresa que és l’Institut Metropolità Sòl, que aquí a Barberà també té pisos buits, amb el qual hem hagut de fer un conveni de lloguer pel qual també va presentar al·legacions, perquè el propi Impsol mobilitzés aquest parc buit d’habitatges que tenia, el que no va fer cas a les

40

nostres al·legacions i, finalment, es va haver de materialitzar en un conveni de lloguer que estem pagant nosaltres per atendre els casos d’emergència social.També recordar que l’edifici de ronda Santa Maria té dos problemàtiques, no només els pisos que té buits sinó els elevats lloguers que té per a pisos que són de trenta-cinc a quaranta-cinc metres quadrats. Nosaltres hi donarem suport, evidentment, perquè estem per garantir el dret d’accés a l’habitatge, però que tinguem en compte, doncs, certes coses del passat que ens estan passant factura ara. Gràcies.

Sr. Ferreté: Bé, des de la Plataforma Ciutadana per Barberà ens agradaria que el municipi disposés de recursos adients per atendre les necessitats bàsiques de les famílies i persones que ho necessitin. No hi ha dubte que el dret a un habitatge digne és una d’aquestes necessitats i que la realitat econòmica amb els preus de lloguer actuals dificulta aquest dret. Sens dubte, disposar d’un parc d’habitatges gestionat correctament pels operadors d’habitatge, tant municipals com supramunicipals, ajudaria a apaivagar aquest desencontre, moltes vegades insalvable. I és clar que la necessitat hi és, que habitatges buits també hi són al nostre municipi i només falta reunir aquestes dues realitats perquè coincideixin amb acords possibles.Donarem, doncs, recolzament en aquesta moció per afavorir aquesta coincidència que sigui possible al més aviat possible. Gràcies.

Sra. del Frago: Hola, bona nit i gràcies. Nosaltres votarem a favor aquesta moció, naturalment que sí. I sí que volíem fer esment a alguns quants paràgrafs. Estem d’acord amb tota la part expositiva i amb la part dels acords, però potser afegiríem, si no avui en una altra ocasió, algun acord més. No ens hem d’oblidar de l’Agència Catalana de l’Habitatge. Realment la SAREB des que es va crear, desgraciadament, i des que es va muntar, ha sigut un instrument que no ha estat ni clar ni ha facilitat els ajuntaments ni se sabia la seva seu física ni s’han posat en contacte absolutament per res, ni abans ni ara, i amb la qual els problemes no només de gestió, sinó d’intercomunicació han estat molt grans. Però també és ben cert que tots els ajuntaments, en el passat i ara, han fet esment allà on tocava, en totes les taules que hi han hagut de l’Habitatge, que han sigut moltes, amb les quals membres de la SAREB mai han anat, i que s’ha demanant sempre al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana que hi seguessin, i us ho puc dir perquè compartíem taula moltíssima gent. Aquests esforços s’han quedat per a les promocions que des de la pròpia Agència Catalana de l’Habitatge es portaven a terme, però mai els ajuntaments. Per tant, estem d’acord amb la moció, subscrivim tota la feina que es fa des dels ajuntaments, també la que es fa des de l’Ajuntament de Barberà, que és molta i bona, tal com abans s’havia fet perquè ara es pogués fer aquesta. A vegades, les dificultats amb l’Impsol i amb tots aquests organismes, sembla que són teòriques quan s’expliquen i quan un s’hi posa veu que és ben pràctic. Naturalment que sí. Instem també que tots aquells moviments que fa uns anys tenien una força molt important respecte al dret a l’habitatge, a la posada en valor dels habitatges en lloguer en una ciutat com la nostra que n’hi ha molt pocs, doncs abans parlàvem d’ordenances, i tenim un exemple ben clar, potser una de les línies que hem de treballar tots més és la d’incentivar tots aquells propietaris que pel fet de poder cedir els seus habitatges en lloguer en borses de lloguer social a la ciutat, es poguessin implementar.I reiterem el nostre vot favorable en aquesta moció.

Sr. Rivera: Molt breument. Primer de tot, agrair el recolzament a la moció. Fer algun

41

aclariment. Al senyor... al company del Partit Popular, a veure, ja ho sabem que no té funció social, però el que volem és que la tingui, perquè per això hi han diners públics. Els diners públics no són per ajudar els amics privilegiats, els diners públics són per fer una funció social que beneficiï la majoria, la gent normal, la gent que s’aixeca per treballar i que penso que a Barberà i en aquest Ple som majoria.Després, aclarir..., no, la moció la va promoure el Grup de l’Entesa de la Diputació. Nosaltres la vam presentar aquí i hi ha tres grups que la van presentar a l’Àrea Metropolitana, entre ells el grup del PSC. Esquerra també? Sí, i Esquerra també. Per tant, aclarir això, que, evidentment, hi han moltes mancances. Nosaltres el que volíem era posar l’accent en aquest tema i, sobretot, el que esperem és que no siguin mocions sinó que puguem participar en accions concretes de les que han sortit en aquesta Taula i moltes més. Gràcies i ja està.

Sr. Fernández: Muy breve. La SAREB tiene una función social, efectivamente, es poner a disposición del mercado todas esas viviendas que tiene y, por lo tanto, que sean ocupadas. Por lo tanto, es evidente que tiene una función social. Gracias.

_____________________

11.2 EXP.: 2017N060U0240019. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM BARBERÀ DE REBUIG A LA REPRESSIÓ CONTRA LA CIUTADANIA I LES INSTITUCIONS D E CATALUNYA I DE DEFENSA DEL DIÀLEG POLÍTIC.

RETIRAT DE L'ORDRE DEL DIA_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquesta, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: A veure, aclarir que aquesta moció s’ha modificat, d’acord? Sí, és que ens heu passat mocions però estaven una mica obsoletes, perquè al llarg d’aquest matí sobretot hi han hagut propostes que s’han consensuat, d’acord? Per tant, aclarir: si la voleu que la votem ara, que la discutim ara, i si no...El text definitiu no el teniu aquí, però és igual, jo aclariré quin és el text que canvia. D’acord?I si no, la retirem i la discutim d’urgència.

Sra. Fuster: Senyor Rivera, sí, un moment, si us plau, un segon. Senyor secretari, teníem constància d’això?

(Comentari de fons del secretari.)

D’acord. No teníem constància. Entenc que, perquè entengui la ciutadania, tenim moltes mocions en el Ple del dia d’avui, algunes en l’ordre del dia del Ple, i moltes de caràcter d’urgència. Entenc que aquest, doncs, és un trasbals més dins d’això que els explico. Per tant, el Grup de Recuperem Barberà, aquesta moció que presentàveu en el Ple de forma ordinària s’ha modificat i proposeu presentar-la d’urgència. Molt bé. Doncs llavors, el que hauríem de fer és no tenim la modificació, per tant, si us plau, si vostè mateix vol entregar-la perquè puguin fer fotocòpies i la tinguin la resta de companys regidors, donat que això és...

42

(Comentari de fons.)

I, en tot cas, avancem. Molt bé, ara passem las còpies, d’acord? I, en tot cas, avancem en l’ordre del dia i la passarem a moció ordinària.

(El secretari diu: «Urgent.»)

Ai, perdó, urgent, urgent. Avancem.

_____________________

12 DONAR COMPTE AL PLE

12.1 EXP.: 2017N0170009. DONAR COMPTE AL PLE DE LES RESOLUCIONS D'ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

En compliment d'allò que estableix l'art. 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte referenciada al Ple Municipal de les resolucions adoptades per l'Alcaldia Presidència, des de l'última sessió plenària ordinària, la relació de la qual consta en l'annex 1.


13. MOCIONS D'URGÈNCIA.

Conforme a l'art. 91.4 del Real Decreto 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales es presenten les següents mocions pel procediment d'urgència.

_____________________

13.1 EXP.: 2017N060U0240020. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS D'ERC I DE JUNTS PER BARBERÀ PER LA DECLARACIÓ DE PERSONA NON GRATA DE FELIP VI.

Moció presentada pels grups municipals d'ERC i de Junts per Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"El dia 3 d'octubre Barberà es va mobilitzar en l'aturada general convocada a tot el País per condemnar la violència i repressió de les forces policials i militars espanyoles a la ciutadania de Catalunya durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Amb actitud pacífica i cívica, milers de persones es van manifestar durant tot el dia pels carrers i places de les nostres ciutats reclamant el respecte als seus drets fonamentals. A la tarda, la ciutat va poder viure davant de l'Ajuntament una de les mobilitzacions més grans de la seva història, amb moltes persones clamant per la llibertat.

La resposta de l'estat espanyol ha estat negar els fets, vulnerar la separació de poders un cop més amb la intervenció del fiscal Juan Carlos Padín, responent a les denuncies del govern

43

català en defensa de la ciutadania minimitzant els fets, ometent les proves evidents i fent un escrit de caràcter purament polític a un problema d'ordre públic.

La intervenció a la nit del 3 d'octubre del cap de l'estat espanyol, Felip VI, hereu de Juan Carlos I, successor del general Franco al capdavant de l'estat espanyol, ometent les agressions a la ciutadania, justificant l'actuació del govern espanyol i renunciant a assegurar els drets i les llibertats de la ciutadania per centrar-se en un missatge amenaçador on ni tan sols va aparèixer, per pur formalisme com acostuma a fer, la paraula diàleg, deixa sense resposta ni empara a la ciutadania que es va manifestar en pau i civisme. Una figura, la de la monarquia, obsoleta i arcaica, llunyana a qualsevol concepció democràtica, que aquest 3 d'octubre va quedar deslegitimada per representar als barberencs i barberenques, als catalans i catalanes i al conjunt de la ciutadania espanyola.

El cap de l'estat espanyol, no només va ignorar a les víctimes de la repressió policial sinó que va lligar el seu discurs i futur com a representant institucional d'un únic discurs polític, el de l'actual govern espanyol i els partits que li donen suport en la deriva autoritària per fer callar per la força les aspiracions democràtiques i legítimes del poble de Catalunya. Aquells qui demanen la reprovació i canvi del govern espanyol veuen que la seva petició no pot anar deslligada del qüestionament d'una figura monàrquica que ha lligat la seva continuïtat a una única visió política.

Per tots aquests motius, els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i de Junts per Barberà, proposem a l'Ajuntament de Barberà del Vallès l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Condemnar les paraules del rei espanyol Felip VI pronunciades el dimarts 3/10 després d'una jornada de vaga general i mobilització popular.

Segon.- La reprovació de Felip de Borbó com a cap de l'Estat Espanyol i la declaració de persona non grata a la nostra ciutat. Trencar tot tipus de relació amb la Casa Reial Espanyola, no convidant-ne a cap membre a cap acte de la ciutat ni participar, en nom de l'Ajuntament, a cap acte on algun membre de la casa reial hi tingui presència.

Tercer.- Enviar aquests acords a la Delegació del govern, als grups parlamentaris, a les corts espanyoles i a la Casa Reial Espanyola."

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per 18 vots a favor (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB, 5 PSC) i 2 vots en contra (PP), donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

Vots a favor: 8 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB)

44

Vots en contra: 7 (2 PP, 5 PSC)Abstencions: 5 (PCPB)

APROVADA_____________________

INTERVENCIONSPrèviament a la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Fuster: Ara sí que arribaríem a l’apartat de les mocions d’urgència. Demanaria paciència i tranquil·litat, perquè en tenim unes quantes. Comencem per la primera d’elles. I és... Us les vaig anomenant, eh? La primera d’elles seria... hem intentat fer una mica per ordre d’entrada al Registre d’aquestes mocions. Aquestes mocions val a dir que algunes o bastantes d’elles han patit canvis varis, per dir-ho així, intentarem una mica respectar aquest torn d’arribada al Registre en aquest Ajuntament.La primera, si us sembla, faríem la moció per a la declaració... –silenci, si us plau– per a la declaració de persona non grata de Felip VI. És una moció que presenten conjuntament Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Barberà, segons em fan arribar. I entenc que la defensa la farà el senyor Pere Pubill. Per tant, senyor Pubill, endavant. Perdó, sí, votem la urgència. Disculpeu, eh? Votarem la urgència.

INTERVENCIONSUn cop feta la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Pubill: La moció, tal com has dit, Sílvia, és la moció per la declaració de persona non grata de Felip VI.

(Efectua una lectura de la moció, la qual no es transcriu per constar íntegra en el punt 13.1 de l'acta)

Sr. Rivera: En primer lloc de tot, saludar..., que quan hi ha una figura pública que actua d’aquesta manera, amb menyspreu dels drets de les persones que al final paguem el seu sou, està molt bé que es pugui reprovar i saludem aquesta iniciativa. No és la primera vegada que passa, eh?, que hi ha una figura pública, en aquest cas és el ciudadano Borbón. Hem tingut de vegades intents per reprovar, demanar la dimissió per exemple de la Irene Rigau quan va començar a fer les destrosses a l’escola pública catalana; hem mostrat la nostra disconformitat al carrer contra, per exemple, Felip Puig o contra l’Artur Mas. Per tant, entenem que això no s’ha de veure com una cosa anormal, sinó com la cosa més normal del món. Quan els representants públics no compleixen o no complim, estem sotmesos a crítica i hem d’estar sotmesos a la censura pública. No calien aquests motius, eh?, per censurar una figura com la monarquia; la monarquia que és anacrònica i antidemocràtica. En tenim motius tots els dies. Però si alguna cosa va fer mal d’aquella intervenció de Felipe de Borbón va ser l’actitud amenaçadora i poc dialogant i que semblava que li faltava només l’uniforme militar.Saludem aquesta iniciativa. Nosaltres li donem suport i recordem que hi han altres figures que potser cal eliminar de l’espai públic a la nostra ciutat, com per exemple, les al·lusions a l’ex

45

molt honorable president Pujol. O, per exemple, la que tenim aquí sota, a l’entrada d’aquesta casa, que és la Verge del Roser, és l’alcaldessa perpètua. Per tant, jo crec que podríem vestir-nos de democràcia i dir allò que deien els anarquistes de «ni déu, ni pàtria, ni rei». Gràcies.

Sr. Doménech: Buenas noches de nuevo. Bien. Bueno, yo estoy anonadado con la moción presentada. En un inicio se presentaba esta moción para declarar simplemente persona non grata al Rey, pero se han debido dar cuenta de que eso, al fin y al cabo, no cambiaba demasiado las cosas, ¿no? Al fin y al cabo, el Rey seguiría presidiendo el Salón de Plenos, seguiría ondeando en este Ayuntamiento una bandera española con un escudo timbrado con una corona real y además con un bonito blasón de la casa reinante, de los Borbones. Y lo que más quizá les fastidiaba es que con esa moción –estoy convencido de ello–, si el Rey visitaba la ciudad, la alcaldesa le recibiría con todo el respeto que se merece el Jefe del Estado al que pertenecemos, como ha demostrado con otras autoridades que han visitado nuestra ciudad. Así que han decidido, juntamente con la CUP y Podemos, presentar esta moción en la que se pide nada más y nada menos que el Ayuntamiento de Barberà del Vallès rompa relaciones con la Jefatura del Estado. En fin, yo no sé en qué cabeza cabe eso. Desde luego, vamos a analizar por dónde van los tiros, ¿no?, de dónde está el origen. Bueno, el origen, ya lo dicen ustedes, está en el mensaje que trasladó el Rey. ¿Qué dijo aquel día, el 3 de octubre? Bueno, tres cuestiones muy básicas. Una era la unidad del territorio nacional. Yo creo que esto por parte del Rey no nos puede sorprender a ninguno. Después, por otra parte, el respeto a la ley y a la Constitución, que hoy teníamos aquí delante. Una Constitución que, por cierto, fue redactada por, entre otros, el nacionalismo catalán y también el comunismo. Y que en un ejercicio de consenso, bueno, decidieron que la Jefatura del Estado recayese sobre un monarca. Oiga, un monarca… Yo les voy a explicar muy brevemente una cuestión histórica. Yo no sé si sabrán aquí, espero que sí, quién fue don Pelayo. Don Pelayo tenía un yerno con un sobrino que se llamaba Bermudo I, este hombre, Bermudo I, rey de Asturias, vivió allá por el siglo IX, en los años ochocientos y pico. Este tal Bermudo I es antepasado directo del actual Rey de España Felipe VI, también otros personajes como puede ser Wilfredo el Velloso, al que ustedes conocerán como Guifré el Pilós, o Jaime I el Conquistador. En fin, una serie de personajes de la Edad Media y que, por lo visto, bueno, en un día de lucidez, Franco, mil doscientos años después, inventó la monarquía. Debió también descubrir América e inventarse el pan con tomate. No sé. En fin. Pues, basándonos en estas dos líneas y, cómo no, en el mantener y el defender los derechos de los ciudadanos de Cataluña, el Rey hizo un mensaje. En fin, yo creo que no se salió de sus funciones constitucionales, yo creo que las cumplió perfectamente. Y, bueno, como a ustedes no les gusta que su Majestad cumpla con sus funciones, preferirían que se quedase en casa calladito y viendo como ustedes hacen todos sus tejemanejes libremente, pues, parece que ponen una condena, ¿no?, al Rey y a toda su familia para que no se pueda acercar a nuestra ciudad, ¿no?Bueno, en fin, yo no me voy a poner a hablar ahora de cosas como el AVE a la Meca o el Canal de Panamá o la Cumbre Iberoamericana, me voy a centrar un poco en España y vamos a ver cómo el Rey allá donde va, pues, crea riqueza, da publicidad e incluso estabilidad al lugar. Vamos a ver, ¿ustedes creen que Asturias no ha cambiado desde antes y desde el después de los Premios Princesa de Asturias? Oiga, son unos premios que al PIB asturiano le reporta más de 5 millones de euros. No hace falta irse tan lejos, podemos irnos un poquito aquí más arriba, la Fundación de la Princesa de Gerona, que además esto me interesa mucho porque se encarga del desarrollo profesional y personal de los jóvenes, aporta hasta 2,8

46

millones de euros. Y vamos aún más cerca, aquí a Barberà. Tenemos en Barcelona, muy cerquita, el famoso Mobile World Congress, que mueve 400 millones de euros, más de 400 millones de euros entre los ciudadanos, que nos beneficia a todos, a los de Barcelona y a los que estamos en todo el arco metropolitano. Y es público y notorio la presencia del Rey en este acto.En fin, y quieren apartar Barberà de todo esto. ¿Por qué? Bueno, pues, muy fácil: el odio a España y el odio al Rey. El odio al Rey que ustedes tienen no es nada nuevo lo que pasa que este mensaje que lanzó el Rey les ha irritado mucho y yo sé el porqué, yo sé por qué. Este mensaje motivó a muchos ciudadanos a que el domingo siguiente, 8 de octubre, salieran a las calles de Barcelona a manifestarse en favor de la unidad nacional. Y mientras tanto, ¿qué estaba pasando aquel día, ese 8 de octubre en Barberà? Bien, en Barberà mucha gente, como digo, motivada por el mensaje del Rey, salió y fue a la estación a coger el tren, donde hubo colas desde...no sé, supongo que conocerán Barberà y conocerán la estación, había colas desde el edificio hasta la escalera mecánica. El andén, el andén dirección Barcelona estaba lleno hasta la bandera, nunca mejor dicho. Y desde luego, yo mismo tuve que dejar pasar un tren porque ni siquiera se cabía dentro. Trenes que ni siquiera paraban en plaza Cataluña porque estaba colapsada. Eso es lo que a ustedes les da rabia, eso es lo que a ustedes les da rabia. Les da rabia que el mensaje de su Majestad también haya motivado muchos vecinos que, como vemos estos días en Barberà, sacan la bandera de España con orgullo en sus balcones. Y no la sacan sola, la sacan acompañada de la senyera, la bandera de Cataluña. Aquella de la que ustedes han renunciado por una estelada que llaman ustedes, en fin.Miren, yo frente a estas mociones movidas solo por odio y que no traen nada bueno a la ciudad, que parece, ya digo, que quieran poner una orden de alejamiento a la Alcaldesa frente al Rey, yo simplemente terminaré con una frase que pronunció su Majestad en la última edición de los Premios Princesa de Asturias y que dice así: «Cataluña es y será parte esencial de la España del siglo XXI.» Y yo añado: «Y Barberà también». Muchas gracias.

Sra. Fuster: Gràcies, senyor Doménech. Alguna intervenció més? Demanaria, si us plau –demanaria, si us plau–, la corresponsabilitat de tots i totes. Tenim moltes mocions d’urgència, amb la finalitat de poder-les debatre totes, que féssim un ús responsable, que ja el feu, però ja sabeu tots i totes per què ho dic, que fem un ús responsable dels torns d’intervenció. Jo no voldria haver de dir-vos, doncs: «Dos minuts cadascú per la intervenció.» Feu servir el temps que necessiteu, com s’ha fet sempre. I aquí estem per fer debats, però, si us plau, us agrairia a tots i totes que fem aquest ús, bé, potser la paraula no és ben bé responsable perquè ja ho som, però un ús només el necessari i l’indispensable per, bé, per fi i efecte de poder, doncs, arribar al debat de totes les mocions dins del Ple en sessió ordinària d’aquest mes d’octubre. D’acord? Molt bé.

Sr. Clarà: Molt bé. Bona nit. A veure, després contestem a això del Partit Popular, que és de ciència ficció, com sempre. En primer lloc, nosaltres, com a espai republicà, doncs, aquesta reprovació, com deia aquí el company de Recuperem, doncs, ja la fem sempre, no només arran del que va passar en aquest famós missatge el dia 3 d’octubre. Pensem que una institució, bé, institució o una figura com el rei, una figura feudal en el 2017 és que no hi té cabuda, no té cabuda en cap societat democràtica. El rei és un càrrec no electe, i qui em digui que és que el rei el va posar la Constitució de 1978 que es va votar fa quaranta anys, que m’expliqui quina és aquesta qualitat democràtica. Les eleccions es fan, de càrrecs públics i electes, es fan cada quatre anys per alguna raó. Si no, votem cada quaranta anys. Té molts nassos defensar a dia d’avui, hores d’ara, una persona com és el rei.

47

Parlem de les funcions. Las funciones del Rey. Perquè s’ha parlat aquí de quines són las funciones del Rey. En cas que nosaltres assumíssim que hi ha d’haver una figura con el rei, las funciones, i llegeixo literalment, «son simbólicas y representativas, arbitrales y moderadoras y mediadoras». Jo no sé si vau veure tots el discurs incendiari del rei, de la figura del rei, després d’una jornada pacífica amb protesta per unes càrregues policials brutals que van deixar nou-cents ferits. Càrregues policials contra persones que dipositaven un paper en una urna. I no entraré en debats de legitimitats jurídiques ni coses d’aquest tipus, aquesta és la realitat del que va passar. I això és el que porta l’Ajuntament de Barberà a dir que aquí no volem cap rei. Ja no el volíem, però després d’haver incomplert directament la seva funció mediadora, encara el volem menys. És una vergonya. Vergonya per a tot el país. I no facin servir les banderes, perquè aquí no hi ha cap conflicte de banderes. I aquí no hi ha cap odi contra la bandera espanyola ni contra cap bandera ni contra cap poble. Aquí el problema el tenim amb les persones que, com vostès, fan servir les banderes per tapar les seves vergonyes i, a més, ara intenten enfrontar la societat civil, perquè no hi ha hagut cap enfrontament. I jo sempre ho recordo. Jo em vaig criar en una casa en la que els meus avis... el meu avi parlava en català, la meva àvia parlava en castellà, i es van passar així tota la vida, i mai van tenir cap enfrontament. I amb això m’he criat jo, i aquesta és la Catalunya mestissa que s’està defensant. I aquesta Catalunya que es defensa al carrer permet que una persona pugui sortir en una manifestació independentista amb una bandera espanyola i no li passi absolutament res. No com vostès, que el que fan és treure al carrer l’extrema dreta, i si no, recordin el que va passar el dia 12 d’octubre. Això és el que estan avalant vostès. I quan parlen de las funciones del rey, no sé si dintre de las funciones del rey entra anar a caçar elefants, per exemple. Ho recordeu això de lo del gran rey Juan Carlos, el que va passar, que va demanar disculpes? No els fa vergonya defensar aquesta institució? Recordem el senyor Urdangarin imputat, amb la complicitat de la seva dona. Recordem Juan Carlos cazando elefantes. Si us plau, ja n’hi ha prou de vergonya. Nosaltres a Barberà del Vallès és una figura que no la volem. No la volíem abans i no la volem ara. I, per acabar, no banalitzin les ordres d’allunyament, perquè és un tema seriós. Les ordres d’allunyament que es posen a les persones que al final pateixen violència masclista és un tema molt seriós, no banalitzi, perquè el que nosaltres estem declarant aquí és que una persona que no té cabuda la seva figura en una societat democràtica i que, a més, va demostrar ser un irresponsable absolut, no el volem en aquesta ciutat.

Sr. Ferreté: Bona nit a tots. Permeteu-me que aprofiti aquest espai per fer un comunicat de la Plataforma Ciutadana per Barberà respecte al posicionament general de les mocions a l’Ajuntament de Barberà del Vallès. D’ençà que l’any 2015, la Plataforma va entrar a formar part de l’equip de govern local, el nostre partit sempre per coherència i per donar format d’equip, hem assumit amb facilitat la votació de la majoria de les mocions que els nostres companys de Junts i Esquerra han presentat als plens del nostre consistori. S’ha de reconèixer que tant uns com altres hem fet sempre esforços per arribar a acords que d’alguna manera reflectissin el pensament de les tres forces polítiques que componien aquest Govern, cosa que a vegades no ha estat gens fàcil per a ningú, però que ha fet que gairebé totes les mocions presentades per uns i altres hagin estat votades per l’equip de govern sencer. Actualment, després de l’abandonament d’Esquerra de l’equip de govern municipal, a falta d’una resposta clara de la permanència del Grup Municipal de Junts per Barberà, a més de la complexitat política que per a la Plataforma Ciutadana per Barberà, un partit exclusivament d’àmbit municipal, suposen els esdeveniments del procés d’independència i la multitud de mocions que han provocat, volem comunicar el següent.

48

Punt 1. Respecte del procés d’independència. Ens reafirmem en el compliment de la llei que vam prometre el dia de la presa de possessió del càrrec polític. Manifestem el nostre rebuig davant de la violència que l’Estat va exercir l’1 d’octubre i creiem que hi havia altres solucions polítiques. Rebutgem l’aplicació d’una DUI, declaració unilateral d’independència, donat que aquesta situació empitjoraria l’estat actual de Catalunya pel que fa a aspectes de caràcter institucional, internacional, social i econòmic. Demanem a l’Estat espanyol la retirada de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, donat que vulnera la voluntat democràtica que el poble de Catalunya va exercir el 27 de setembre del 2015 d’una manera legal i d’acord amb la Constitució. Ens reafirmem en el dret de decidir amb garanties i pactat. Apel·lem al sentit comú i la bona política per arribar a acords que representin el desig majoritari dels catalans i les catalanes. El diàleg i la política han d’anar aparellats de manera inequívoca. Punt número 2. Respecte del posicionament general de la Plataforma, amb l’elaboració i votació de les mocions a l’Ajuntament. La situació política actual al nostre consistori, la diversitat ideològica dels militants de la PCPB, a més del fet que la nostra formació política és d’àmbit únicament municipal, ens fa replantejar la nostra situació respecte a l’elaboració i votació de mocions. I volem anunciar que, primer, de les vint-i-una iniciatives que portava el nostre programa electoral, una d’elles estava dedicada a l’agilització dels plens municipals de Barberà del Vallès, donant més importància als temes exclusivament de Barberà i defugint d’aquelles que pensem que només serveixen per fer propaganda ideològica o per la seva complexitat s’escapen del nostre abast municipalista. I, segon, manifestem que a partir d’ara la Plataforma Ciutadana per Barberà s’abstindrà als plens de l’Ajuntament de la nostra ciutat en qualsevol moció que entengui que no compleix aquests requisits, amb excepció d’aquelles que facin referència a la nostra ciutat, siguin de caràcter solidari i/o humanitari o que pensem que afecta l’interès general. Per això votarem sí a totes les urgències i ens abstindrem a totes les mocions. Gràcies.

Sr. Garcés: Moltes gràcies. Espero no ser el primer a qui em toqui el tall.

(Rialles)

Sobre aquesta moció s’han dit ja moltes coses. Però el primer crec que és bo que en aquest Ple es debatessin temes polítics per tots els grups que estem aquí. I ja en concret sobre aquesta moció que estem parlant, nosaltres també estem totalment en desacord de com es van produir els actes de l’1 d’octubre. Crec que va ser lamentable el que es va veure amb la ciutadania, que la intervenció que es va produir el 3 d’octubre de mobilització dels ciutadans de forma lliure hem d’apuntar-la i tenir-la en compte tots. Jo crec que surt en la moció la paraula diàleg, jo crec que és un dels temes pel qual hem de continuar treballant en tot moment. Que quan el cap d’Estat va fer la seva intervenció no va ser ni amb oportunitat ni el seu contingut el més adequat, però de totes maneres, parlant en el tema que dèiem de diàleg, des del nostre grup sempre estem parlant i proposant una modificació de la Constitució. Dintre d’aquesta modificació, si s’ha de parlar de la institució de la monarquia, doncs, haurem de parlar i arribar a acords entre tots per tirar endavant quina és la millor solució dintre del nostre Govern. I el que no ens agrada és personalitzar. Quan es parla de declarar a una persona en concret, doncs, creiem que no és el més adequat, que el més important és, sobretot, en els moments actuals, en els que encara costarà sortir de la situació actual en el sentit que sigui, que el que hem de buscar és entesa, hem de buscar diàleg i ens hem d’oblidar d’anar amb enfrontaments. Per tant, el nostre vot serà en contra. Gràcies.

49

Sr. Rivera: Molt bé, seré molt breu. A veure, dues qüestions. La primera és que això que ha explicat el company del Partit Popular no és ciència ficció, això és flipant. A veure, ha sortit amb don Pelayo, Bermudo, Guifré el Pilós... A veure, les nacions no existien, eh?, abans de la Revolució francesa no hi havia nacions, senyor Doménech. Primer això. Segon, no hi ha continuïtat. Alfonso XIII va marxar, es va emportar les joies i els diners i qui va posar a Juan Carlos va ser Franco. Això que quedi clar. I, fins i tot, l’actual rei, el ciudadano Borbón Felipe VI , el rei emèrit, abans que s’aprovés la Constitució, se’l va emportar a Astúries i el va nomenar príncep d’Astúries, perquè no nomenessin la seva germana. Per tant, jo crec que s’hauria de tenir molt respecte per la història de la Constitució, aquesta que diuen defensar, abans de dir segons quines coses aquí. I segon, per manifestar que votarem en contra de la moció que ha plantejat la Plataforma. Gràcies.

Sra. Fuster: No presti a confusions. La Plataforma no ha presentat cap moció, les presenten vostès en aquest cas.

(El Sr. Rivera diu: «És ironia.»)

Doncs no presti a confusió, si us plau, sobretot per al públic que el que està aquí ens pot entendre més, i el que ens escolta per la ràdio una mica més complicat.

Sr. Doménech: Buenas noches de nuevo. Bien. Bueno, podríamos ir a la historia. Alfonso XIII no abdicó de la corona, pero bueno. Da igual. Mire, lo que hablábamos antes, es que aquí podemos hacer un debate de la república sí, república no, pero creo que no es el tema, es que no es el tema aquí. No se está hablando de eso. Es que, claro que la monarquía no se vota, igual que no se votan los jueces o no se votan otros cargos públicos. Claro que no. Pero es que ni aquí ni en Japón, que es imperial, ni en Suecia, ni en Noruega, ni en Dinamarca, ni en otros países. Es más, en Canadá tampoco. De las diez economías más potentes del mundo, siete son monarquías, es que no tiene nada de malo. Pero, insisto, no voy a entrar en ese debate. Porque aquí la cuestión, aunque la Plataforma no quiera verlo, es de lo que se está proclamando, y es que se está diciendo, que el consistorio que ustedes presiden con la Alcaldía, va a romper relaciones con la Casa Real. Sí, lo dice. Hombre, no diga que no, porque lo dice aquí, se lo leo si quiere: «Trencar tot tipus de relació amb la Casa Reial espanyola, no convidant a cap membre a cap acte de la ciutat ni participar en nom de l’Ajuntament a cap acte on algun membre de la Casa Reial hi tingui presència.» Vamos, yo creo que esto se refiere a Barberà. Yo creo que mirar hacia otro lado no es una buena forma de hacer política. Pero bueno, allá ustedes. Ya lo he dicho antes, yo creo que antes ya he dicho todo lo que tenía que decir y, sin más, pues, recordar nuestro… ya que mi antecesor ha dicho que votará en contra, yo recuerdo también que yo votaré… O sea, perdón, al revés, votarán a favor, yo votaré en contra de esta moción. Muchas gracias.

Sr. Pubill: Intentaré ser tot el breu que em doni la meva capacitat. Portava... Com que ja esperava, doncs, una reacció similar dels companys del Partit Popular, no faré tota la intervenció, em centraré només en els temes sobretot dels que ha anat parlant. Bàsicament, vostè ha fet molt esment al tema de l’Edat Mitja, i no m’estranya perquè és que vostès segueixen encallats encara allà a l’Edat Mitja. No sé si és bo o és dolent, però és una constatació que ara, a més a més, de tenir en contra, doncs, els independentistes, els separatistes, els perroflautas, els podemitas i tot això, també

50

ara ja els feministes també entrem a formar part d’aquest grup. Vostè ha dit també que gràcies al seu rei estem com estem. Doncs, efectivament, a Espanya, l’Estat espanyol té un atur endèmic del 13 per cent, gràcies al senyor Borbó.Vostès demanen respecte per les banderes i vostè ha sigut el primer que parlava de la bandera estelada amb un respecte que feia o deixava bastant a desitjar. Li volia també dir que per ser monàrquic s’ha de ser pilota de mena, perquè si no, com s’entén que es vulgui mantenir una figura que ningú ha escollit –de fet, sí, el va escollir el senyor Franco–, i que any rere any només serveix perquè infli la seva fortuna. Les monarquies, en el segle XXI, són un insult a la democràcia. Nosaltres tenim clar que només una república és el futur. La monarquia per a nosaltres és una forma de govern impulsada per aquells que mai han tingut comunió espiritual amb el poble. I vostè parlava d’història. Avui ens ha volgut donar alguna lliçó. Jo no li pretenc donar cap lliçó, però sí li voldria recordar o explicar-li si coneixen la història d’Efialtes de Tessàlia. Segur que no, oi? No els sona aquest nom. Doncs aquest era el personatge que va trair els espartans l’any 480 abans de Crist. Sap què buscava? Esperava ser recompensat pel rei Jerjes de Pèrsia quan aquest guanyés. Però, clar, per poder guanyar havia de destrossar els seus propis paisans. Què buscaven vostès reclamant a les forces policials a la nostra ciutat el dia 1 d’octubre? Què volien, repetir les imatges que es van repetir a Sabadell o a Castellbisbal, amb gent arrossegada pels cabells, gent demòcrata amb el cap obert? Això també ho volien a Barberà? Jo crec que la història ens jutjarà a tots. La història. I, per tant, espero que vostès tinguin un bon advocat per a aquesta història i que ompli de raons comprensibles per al poble la seva actuació contra la democràcia.

Sr. Díaz: Només per... Bé, després d’haver escoltat també la intervenció una mica... totalment legítima, però una mica sui generis de la Plataforma, sí que fer una reflexió, perquè també és un lloc, com hem dit, per fer política, i sí que recordar que quan es reclama municipalisme, de fet aquí hi ha més espais polítics que provenim d’això, i el municipalisme es demostra quan tens autonomia en les teves assemblees per decidir coses, encara que hagis de compartir-les amb altres companys, altres municipis i altres escales de decisió, aquí es demostra el municipalisme i, per tant, aquí hi ha diferents espais que bevem d’això. Però jo sí que faria una reflexió i com a Junts per Barberà, perquè l’hem estat fent en els nostres espais, és que si la intervenció que hem sentit ara per part del representant portaveu de la Plataforma, el Manel Ferreté, parlant del seu municipalisme com a espai polític i reclamant que no es posicionarien en temes que sortissin dels límits municipals de Barberà, doncs, segurament aquest darrer mes i mig, i parlaré no del darrer mes i mig, parlaré des del mes de juliol, quan van haver-hi les primeres converses, que no es comunicaven a la resta de l’equip de govern, per dir que l’Ajuntament de Barberà no cediria els locals per a les votacions, diguéssim que si s’hagués mantingut aquest criteri que ara ha exposat el seu portaveu, doncs, ara no tindríem o no haguéssim viscut la crisi de govern i també la sortida d’un grup com el d’Esquerra Republicana que entenc que no era una cosa que volguéssim, perquè en principi tots vam signar un pacte de govern.Vull dir, fer aquesta reflexió i també deixar clara una postura que jo crec que també en això sí que estic d’acord amb el regidor, i estem d’acord amb el regidor del Partit Popular: el que anem a votar és una cosa que hi ha gent que estem aquí que des del carrer, de fet, hi ha gent que muntaven aquí setmanes anticonstitucionals i havien tingut problemes amb altres governs d’altres èpoques. Vull dir, que venim de fer això al carrer. Fa molts anys que, com ha dit el David, ja ens reclamem republicans, ja ens reclamen fins i tot anticonstitucionals quan les constitucions no estan al servei de les persones ni dels drets de les persones ni tampoc el respecte a

51

l’autodeterminació dels pobles. I l’única cosa que fem és la democràcia. Ara estem aquí asseguts amb un vot popular, ara estem en un Govern municipal també expressant lliurement i legítimament el nostre posicionament i el que fem és portar aquestes propostes aquí. Si s’aproven, està clar que els regidors i els grups municipals que votem això ja ho fèiem al carrer, però si algun dia apareix el rei d’Espanya aquí, doncs, no el rebrem, faci el que faci el qui hagi de fer. M’enteneu? Però aquí el que anem a votar ara, com bé has dit, és una moció que parla de declarar non grata la figura del rei d’Espanya.I aquí també insistir, el rei d’Espanya, el senyor... el ciudadano o el ciutadà Felipe de Borbón, no sé com són els cognoms, però pot venir tranquil·lament a fer una cervesa a Barberà a qualsevol bar, no li passarà res, al revés del que li ha passat a companys nostres a València amb els feixistes que es manifesten amb vosaltres, com li ha recordat també el David, i el que ha passat també a Barcelona amb les agressions, sense oblidar l’actuació de la policia en alguns pobles que es dediquen a fer vandalisme, diguéssim que és això, que aquest ciutadà podrà venir aquí tranquil·lament a fer les cerveses al bar que li doni la gana amb la seva família. El que no admetrem és que com a figura d’un Estat que està totalment deslegitimat, i li recordo que el problema de la intervenció de l’altre dia no és, com vostè ha dit, perquè ha fet una intervenció, com s’ha dit, una mica per dir-ho així, esperpèntica, és que va obviar literalment a bona part de la societat catalana que aquell dia es va mobilitzar.Ja s’ha recordat que el seu paper és la mediació. El problema d’aquella intervenció és que no va citar en cap moment cap de les persones ferides. Hi ha una societat catalana que legítimament està demanant poder exercir el seu dret a l’autodeterminació i a ser, si ho decideix aquest país, independents. Gràcies.

_____________________

13.2 EXP.: 2017N060U0240021. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM BARBERÀ DE REBUIG A LA REPRESSIÓ CONTRA LA CIUTADANIA I LES INSTITUCIONS D E CATALUNYA I DE DEFENSA DEL DIÀLEG POLÍTIC.

Moció presentada pel grup municipal de Recuperem Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Ens trobem davant la major crisi de relacions institucionals entre Catalunya i el govern de l’Estat Espanyol, principalment per l'actitud de bloqueig del govern del PP davant la demanda majoritària dels catalans i catalanes de decidir l'estatus de Catalunya en un referèndum.

El conflicte polític sobre la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol és un afer polític, que requereix del diàleg i la negociació per a cercar una via de solució, que ineludiblement ha de passar per donar la veu a la ciutadania perquè pugui expressar la seva opinió i decidir el seu futur a través d'un referèndum. Aquesta és una base ineludible de la democràcia, i és el que la societat catalana reclama de forma molt majoritària des de fa anys.

Lluny d'avançar en aquest sentit, fa anys que l'Estat espanyol obvia les propostes i la reivindicació legítima que des de Catalunya s’han plantejat. Tot el contrari, els moviments i actuacions del govern estatal han anat en sentit oposat a la voluntat majoritària de la societat catalana, un retrocés que, amb la seva actitud repressora i allunyada de la solució democràtica, fa el conflicte cada vegada més profund.

A les darreres setmanes, el govern de l'estat espanyol ha sobrepassat totes les línies

52

imaginables, actuant de forma inacceptable des d'un punt de vista democràtic, emprenent un gravíssim atac a l'autonomia, les institucions i el poble de Catalunya, que lluny de facilitar una solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, l'ha dut a un atzucac que l'inhabilita com a govern democràtic per a la resolució de la situació. La citació a centenars d’alcaldes i alcaldesses a declarar, la detenció de càrrecs públics catalans, la prohibició d'actes i campanyes polítiques, l'entrada de les forces de seguretat en impremtes i en mitjans de comunicació, el segrest de revistes, la irrupció en dependències del Govern, són actuacions que estan destruint la convivència i les bases constitutives de la democràcia, i que estan portant a Catalunya i a Espanya a una situació d'excepcionalitat alarmant.

La imatge de l’actuació desproporcionada de les forces de seguretat de l’Estat el diumenge 1 d’octubre de 2017, desallotjant centres educatius per la força, provocant molts desperfectes en edificis públics i instal·lacions, realitzant càrregues policials contra ciutadans i ciutadanes indefensos sense cap tipus d’avís, amb centenars de persones ferides, que es mobilitzàvem pacíficament en un exercici de llibertat d’expressió democràtica, és una prova de la demofòbia del govern del Partit Popular, de la seva incapacitat de diàleg i de la seva actitud involucionista, intolerant i regressiva contra els drets i les llibertats.

Denunciem i rebutgem aquest desproporcionat abús de la força contra la ciutadania que pacíficament volia expressar el seu dret al vot. Les actuacions policials per desallotjar violentament els milers de persones que s’havien aplegat en els col·legis de Catalunya i per requisar el material per a la votació són absolutament inadmissibles i són una violació de drets civils i polítics. A hores d’ara són a prop de 900 persones ferides, algunes en estat greu o per afectacions a conseqüència de l’ús de pilotes de goma, prohibides a Catalunya.

Tanmateix reiterem que la mobilització ha estat presidida per un compromís cívic, solidari i respectuós amb les manifestacions exterioritzades per la ciutadania que acudia a exercir el seu dret al vot.

Si aquestes actuacions que denunciem ja són prou greus, les compareixences de la Vicepresidenta del Govern del PP i del propi President del Govern de l’Estat afirmant que l’actuació policial s’havia fet en defensa de les persones, demostren un immens grau de cinisme que supera qualsevol límit ètic i els inhabilita per a governar.

Alhora expressem la nostra sorpresa i preocupació per la intervenció del Rei el dimarts 3 d’octubre que en el seu discurs no va mostrar cap empatia cap als sentiments majoritaris de rebuig i indignació pels esdeveniments de diumenge passat, ni cap referència a la mediació i el diàleg.

Continuarem compromesos i compromeses des dels nostres municipis perquè la política, el debat i la democràcia siguin les eines bàsiques de les institucions i de la ciutadania per afrontar el futur, així com defensar les llibertats, els drets fonamentals, l'autogovern i la capacitat de Catalunya, de la seva ciutadania de decidir el seu futur.

Cridem a la mobilització, en defensa de les llibertats, els drets fonamentals, la democràcia, l'autogovern i les institucions pròpies de Catalunya.

En virtut d’aquestes consideracions el Grup Municipal de Recuperem Barberà proposa al Ple de l’Ajuntament de Barberà del Vallès els següents

53

ACORDS:

1. Reclamar la dimissió del president del Govern de l’Estat Espanyol, Mariano Rajoy per estar inhabilitat per resoldre la greu crisi política entre Catalunya i Espanya. Reclamar la dimissió del Delegat del Govern, Sr Enric Millo, per l’actuació de la delegació del govern espanyol a Catalunya, sota la seva responsabilitat, primer justificant les agressions a la ciutadania sense tenir en compte la seguretat pública i els drets i llibertats individuals i col·lectius, i cinc dies més tard demanant perdó.

2. Expressar el nostre enèrgic rebuig a la intervenció desproporcionada de les forces de seguretat de l’Estat contra centenars de ciutadans i ciutadanes que es manifestaven pacíficament reivindicant el seu lliure exercici de vot.

3. Expressar la solidaritat a totes les persones ferides i el desig que es recuperin ben aviat, alhora que considerem que aquests fets mereixen una resposta contundent.

4. Expressar el suport als més de 700 alcaldes i alcaldesses de Catalunya que estan sent investigats per la justícia per promoure l’exercici del dret a decidir o de qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica amb empara en els principis fonamentals d’autonomia local i dret a la participació política.

5. Instar el Govern Espanyol perquè aturi totes les actuacions repressives que amenacen les llibertats fonamentals constitutives de la democràcia i que obri un diàleg amb la Generalitat de Catalunya i amb el conjunt d'actors polítics per buscar solucions polítiques democràtiques al conflicte. Unes solucions que permetin a la ciutadania catalana decidir el seu futur en un referèndum.

6. Instar la Comissió Europea a un pronunciament de rebuig i denúncia de la repressió contra la seva pròpia ciutadania i la promoció d’una mediació política internacional imparcial que permeti trobar vies de diàleg que superi les solucions unilaterals.

7. Instar la Comissió Europea a obrir una investigació rigorosa, independent i imparcial sobre els actes de violència i vulneració de drets fonamentals contra la seva pròpia ciutadania tal i com afirma l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.

8. Fer una crida al conjunt de la ciutadania de Catalunya en la seva pluralitat i diversitat, per la defensa d’un marc democràtic que tingui per principi el diàleg i no la força, la política i no l’autoritarisme, el respecte i no la intolerància. La unitat és la millor defensa de la democràcia.

9. Adherir-nos al manifest de la Taula per la Democràcia impulsada per entitats, els sindicats i les organitzacions de la societat civil catalana per donar una resposta unitària, transversal, ferma i decidida en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té la ciutadania de Catalunya a decidir el seu futur polític i la democràcia.

10. Preservar la cohesió social i la convivència cívica i democràtica des de la diversitat i pluralitat i els valors existents al nostre país.

11. Exigir que el Govern de l'Estat assumeixi totes les responsabilitats pels danys personals i

54

materials conseqüència d'aquesta brutal repressió. Així, exigir a l'Estat Espanyol el rescabalament de tots els danys soferts ja sigui a les persones o als equipaments i espais públics i privats, arran de les diferents intervencions dels cossos policials."

12. Exigir la retirada immediata dels efectius policials dels cossos de l’Estat que van ser destinats a Catalunya per reprimir el referèndum i que encara hi romanen.

13. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Municipis per la Independència, al Ministeri de l’Interior, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Subdelegació corresponent.

14. Traslladar aquests acords al president del govern de l’Estat Espanyol, al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, al President del Parlament europeu, als grups polítics del Congrés, Senat, Parlament de Catalunya i Parlament Europeu i a les entitats municipalistes de Catalunya. "

_____________________


Vots a favor: 8 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB)Vots en contra: 2 (PP)Abstencions: 10 (5 PCPB, 5 PSC)

APROVADA_____________________

INTERVENCIONSPrèviament a la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: A veure, és que és una de les mocions que hem consensuat, d’acord? Es diu Moció de rebuig a la repressió contra la ciutadania i les institucions de Catalunya i de defensa del diàleg polític. Es va presentar el 4 d’octubre originalment, i segurament moltes coses de les que diu el text han quedat superades per coses que han passat després, malauradament.Igualment, jo em limitaré a llegir els acords, perquè crec que és el que val la pena, tenint en compte que hi han altres mocions que parlarem d’altres coses molt relacionades i que han passat després.

Sra. Fuster: Perdó. Avui estem, almenys estem espessos. Votem la urgència. Perdó, perdó, senyor Rivera.

55


Sr. Rivera: Mireu, proposem els següents acords, que són fruit d’una moció que vam presentar originalment però que també compten, alguns acords, incorporacions de les companyes de Junts per Barberà i també d’Esquerra Republicana. D’acord? Que primer de tot vull agrair aquesta voluntat de col·laborar i de poder arribar a un text conjunt. Per tant: «U. Reclamar la dimissió del president del Govern de l’Estat espanyol, Mariano Rajoy per estar inhabilitat per resoldre la greu crisi política entre Catalunya i Espanya.» Parlem dels fets que van passar l’1 d’octubre quan una part molt important del poble de Catalunya estava expressant-se i va rebre una repressió injustificada. Per tant, demanem la dimissió del president Mariano Rajoy. «Reclamar la dimissió del delegat del Govern, senyor Enric Millo, per l’actuació de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, sota la seva responsabilitat, primer justificant les agressions a la ciutadania sense tenir en compte la seguretat pública i els drets i llibertats individuals i col·lectius, i cinc dies més tard demanant perdó.»

(Efectua una lectura de la part resolutiva de la moció, la qual no es transcriu per constar en el punt 13.2 de l'acta)

Jo crec que deixaré espai perquè els altres grups puguin intervenir i em limito a llegir això. Gràcies.

Sr. Fernández: Bien. Desde el Grupo Municipal del Partido Popular, pues, a estas alturas yo creo que poca gente quedará ya escuchándonos en esta tediosa sesión. Pero, claro, tenemos que intervenir y tenemos que decir lo que consideramos que no es de recibo, ¿no?Desde la perspectiva nacionalista, bueno, a estas alturas queda claro que la visión que se ha dado es que los agentes de la Guardia Civil y de la Policía Nacional desplazados en Cataluña, pues, pasaron por encima de una población civil indefensa, arrancaron a los niños de los brazos de sus madres, abusaron de las mujeres, mostraron parece un especial interés o predilección en cazar a ancianos a los cuales parece que se les aporrearon con saña. En fin, esta visión sádica y tal es la que, dijéramos, TV3 o el independentismo ha querido encapsular el discurso, ¿no?No voy a valorar lo que es la miseria moral de aquellos que se colocaron allí en una situación de peligro y potencialmente peligrosa con niños. Yo creo que las imágenes eran reveladoras. Pero sí que quiero dejar claro que la gente que se agolpaba en esos colegios, sabiéndolo o no, siendo pacífica o no, lo cierto es que se estaba colocando o estaba contribuyendo a un acto que era ilegal. Y estaba cometiendo un delito que era oponerse a que agentes legítimos, pues ejercieran sus funciones y cumplieran con una orden judicial, ¿no?Desde que existe algo que se denomina sociedad civilizada, pues se mantiene esa sociedad civilizada porque se puede emplear la fuerza contra aquellos que amenazan la seguridad y las libertades públicas. En todas las democracias liberales, el imperio de la ley va indisolublemente unido a esa capacidad del Estado para imponer, como digo, a veces, aunque sea desagradable, con una violencia legítima, el monopolio, como digo, del Estado de Derecho.Lo que vimos, yo lo que vi y creo que muchísimos vimos ese 1 de octubre, fue a muchos policías y guardias civiles con muchísima paciencia mientras eran insultados gravemente y que actuaron en unos determinados colegios. Hubieron muchísimos en los que no hubo

56

ningún incidente. Y tuvieron que hacer uso de la fuerza porque no se les permitía realizar el cometido que tenían que hacer. Ser adulto implica ser consciente de que violar la ley puede tener sus consecuencias, a pesar de que lo hagas acompañado de muchos o muchísimos, ¿no? Te puede caer un porrazo, puedes recibir un empujón, te puede hacer daño una bala de goma, esto sucede siempre que la policía antidisturbios de cualquier lugar del mundo, de cualquier país del mundo civilizado, tiene que hacer respetar los derechos y las libertades. Yo sé que a muchos de ustedes les escandalizará, pero es que esas imágenes, a veces falsas, porque había muchísimas imágenes falsas que se han distribuido y tienen que… eso también lo tienen que decir, ¿no?, eran imágenes en muchos casos de fotografías que circularon en redes sociales de varios años atrás, protagonizadas por los Mossos d’Esquadra en manifestaciones en las que actuaron con una violencia incluso mayor de la del 1 de octubre en una situación muchísimo menos grave que una insurrección. Porque estábamos en una insurrección. En fin, en una democracia, como digo, e intento acabar ya, el derecho de cada cual acaba donde empieza el otro. Y para eso, para violar los derechos de los demás, no se necesita una violencia, basta con la propia voluntad de impedir a los demás que no están conformes. La imposición a otros, por ejemplo, es un resultado contrario a la ley es violencia. La aprobación de unas supuestas leyes privando a parte del Parlamento de los derechos que le son propios, eso es violencia. Impedir la aplicación de la ley, evitar la obtención de pruebas a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, es obstaculizar, como digo, al Estado y a su funcionamiento. Yo sé que muchísima gente piensa que, bueno, nos venden la idea del pacifismo y de que todas estas acciones son pacifistas, pero no tienen nada de pacífico. Estas protestas no son pacíficas en absoluto. Y, desde nuestra posición, lo que sucedió el 1 de octubre ¿podía haberse evitado? Sí, podía haberse evitado, especialmente si en Cataluña se hubieran cumplido muchísimas instrucciones dadas previamente para evitar esa jornada.Por lo tanto, nosotros, evidentemente, no vamos a votar a favor, sino en contra de todo lo que se dice en esta moción. Gracias.

Sr. Pubill: Nosaltres, evidentment, votarem a favor. I intentaré també ser... explicar només les idees més bàsiques que tinc per explicar avui. Bàsicament, nosaltres el que diem és que el dia 1 d’octubre passarà a la història per vergonya de l’Estat espanyol, un Estat repressor; que sobretot restarà en els nostres cors i en la nostra memòria per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i l’estat de setge i de por que vostès ens van voler fer veure.

Condemnem de forma enèrgica, alta i clara, tota la violència generada –fins i tot la que vostès anomenen legítima; cap violència és legítima, cap– del seu Govern contra els veïns i veïnes de les nostres ciutats i dels nostres pobles que simplement el que volien era decidir, i seguim pensant que cal decidir i exercir la democràcia. No parlaré de les persones ferides ni de les persones que segons vostès eren tot muntatges. Jo crec que el fet que ho diguin vostès ja queda clar si és veritat o no.A la nostra comarca ja vam veure també atacs sense justificació possible, a Castellbisbal o a Sabadell, com he dit abans, entre moltes altres poblacions catalanes i que es van fer amb intenció que la gent s’espantés i no anés a votar, malgrat això. Volem agrair també, doncs... Fem un reconeixement a l’actitud i el comportament d’aquests més de dos milions de persones que van anar a votar, amb el vot que els semblés més oportú, però, de fet, van anar a votar, i amb especial menció als qui se’ls va usurpar el dret de vot. La seva valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent

57

que volia votar i no caient en la provocació, són el reflex d’una societat madura, pacífica i plenament democràtica. Fer també un reconeixement a tots els votants, a tots els voluntaris, sobretot de la ciutat de Barberà, a tots els alcaldes i alcaldesses, a tots o bona part d’ells dels càrrecs electes i treballadors públics que van fer possible que es pogués votar, també a Barberà. Malgrat que vostès, senyors del Partit Popular, com ja he dit abans també, es passessin força estona fent guàrdia a veure si podien robar-nos, segrestar-nos el dret a vot, a Barberà es va votar. Vostès crec que no són prou conscients del que va representar l’1 d’octubre, perquè segueixen pensant que som uns colpistes, que hem vist com vostès, el seu Govern ens tracta de colpistes a la gent que simplement som demòcrates. Jo crec que no saben realment què és el que estan dient. Un cop d’estat mai ho és quan s’utilitzen les urnes com a armes. Mai un cop d’estat es fa amb urnes, amb paperetes ni amb sobres. Bé, amb sobres sí que hi ha hagut algun cop d’estat o millor dit, algun cop a l’Estat, a l’estat de dret que ha defensat la ciutadania. Ja ens hem après molt bé allò que ens diuen vostès que tothom és igual davant de la llei. I de fet, en tenim uns exemples ben clars: Urdangarin, Bárcenas, el Pujol, la infanta o amb el Toni o la Cassandra o en aquest cas el Jordi Cuixart i el Jordi Sánchez. Tots iguals. També fan servir allò que la participació i les garanties. Doncs apuntin un parell de coses que potser els anirien bé saber. Un 39 per cent del cens total va votar «sí», sense computar les urnes segrestades. Per exemple, el PP, el seu partit, governa l’Estat amb el 33 per cent dels vots de les darreres eleccions, i segur que per a vostès tenen tota la legitimitat de les urnes, oi? Doncs si és així, la gent de Junts pel Sí, només, té un 39,49 per cent i, per tant, si vostès tenen legitimitat, els demés què tenen? Com a mínim, a Catalunya més que el Partit Popular, que només va tenir el 8,49. Una altra dada, la Constitució europea es va aprovar amb el 26 per cent. I sobre les garanties que demanen vostès –n’hem parlat moltíssimes vegades–, garanties, quines? Les dels 900 imputats que tenen 65 casos de corrupció, 5 tresorers investigats, això són clars exemples de la seva garantia. Fa unes setmanes parlàvem que això no anava d’independentisme, que anava de democràcia. Ho recorden? Doncs ara ja estem dient que no només va de democràcia, que va de llibertat, que va de respecte als drets humans, i ara podem afegir que també va d’amnistia per als representants màxims d’Òmnium i de l’ANC. Certament, a Europa, al segle XXI, tenim presos polítics. I són polítics perquè són a la presó per defensar unes idees polítiques. Vostès, que parlen de cop d’estat, han de saber que el terme cop d’estat, que va evolucionar durant el segle XIX volia dir: «Acció violenta d’un component de l’Estat, per exemple, l’exèrcit, amb l’objectiu de desplaçar el poder vigent.» El concepte va començar a fer-se servir a la França del segle XVIII per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el rei, sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la pròpia monarquia. Els sona això?També ens acusen de sedició. Què vol dir sedició? Els llegeixo la definició: «Alzamiento colectivo y violento contra la autoridad, el orden público o la disciplina militar, sin llegar a la gravedad de la rebelión.» Vostès es creuen que això realment és el que està passant al nostre país? Per això diuen que som uns colpistes? Per això defensen una actuació policial que seguia ordres del Govern de l’Estat, un Estat que també obvia el que diuen els principis bàsics de l’ONU de l’any 1990? I aquí voldria fer una reflexió perquè estiguin una mica atents, sobre la utilització de la força i de les armes de foc per a funcionaris encarregats de fer complir la llei per evitar danys en la població. Això es va celebrar a l’Havana, l’any 1990. Aquests principis inclouen algunes disposicions dirigides a minimitzar el dany causat per la violència de les forces de seguretat abordant una llarga varietat d’aspectes, des de la formació dels funcionaris a la possibilitat de presentar recursos per part de les persones afectades. Un

58

dels elements clau, inclòs en aquestes disposicions, és el de com les forces de policia han d’actuar en el cas que l’ús de la força sigui inevitable. I aquí podíem discutir si ho era o no el dia 1 d’octubre.En aquest cas, la Llei oficial d’aplicació diu que: «Punt 1: serà exercir moderació i actuar amb proporció a la gravetat de la infracció i l’objectiu legítim perseguit. I 2: minimitzar els danys i lesions i respectar i protegir la vida humana.» Veiem, doncs, que no es van respectar cap d’aquests dos principis. De fet, l’actuació de la Delegació del Govern a Catalunya, sota la responsabilitat d’Enric Millo, primer, justificant les agressions a la ciutadania, sense tenir en compte la seguretat pública, i els drets i llibertats individuals i col·lectius, i cinc dies més tard demanant perdó. No és només reprovable, sinó un insult a la intel·ligència. No em vull estendre més. Crec que ja ha quedat prou clar el que volia dir. Però només, per acabar, una frase de Gandhi, que jo crec que ens anirà molt bé, sobretot a vostès. Diu que: «Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania no el pot dominar.» Gràcies.

Sr. Díaz: Dues parts. Una centrada en la moció que, com hem reiterat en el Ple passat, en rodes de premsa, en altres espais també on tenim representació, diguéssim que, això, que donarem suport a la moció, com és obvi. I que també recordar això, que el context repressiu del que estem parlant és, en concret a la moció, és del dia 1 d’octubre, però que recordem que el balanç repressiu, en el cas de Barberà i de la resta del país, l’hem de situar en dies previs i en setmanes prèvies. De fet, el balanç repressiu en aquesta ciutat significa que hi hagi persones identificades, que hi hagi requisat material, que hi hagi, el dia 1 d’octubre, hi ha cinc regidors que estan aquí asseguts que estan identificats com a responsables de l’obertura dels col·legis electorals. Vull dir, que el balanç repressiu d’aquests dies, tant de l’1 d’octubre com dels dies previs, no l’hem d’oblidar ni l’oblidarem mai, a banda, també, d’algunes aparicions televisives que al final el que van fer és criminalitzar una part d’aquesta ciutat que legítimament i democràticament estava muntant per donar la veu al poble. Això per una part. I per l’altra part, és en resposta al Partit Popular, perquè de fet, el seu representant ha fet un Dastis, no?, no sé, ha fet una intervenció en la qual, doncs, intenta parlar de fake news i de no sé quines històries més. Però li pregaria també que quan estiguin parlant els regidors..., però bé, sembla que això no li importa una merda, però bé, el que li volia dir...

Sra. Fuster: Si us plau, senyor Díaz, mesuri les paraules. Mesuri les paraules.

Sr. Díaz: També et diré que quan altres vegades...

Sra. Fuster: Mesuri les paraules, senyor Díaz.

Sr. Díaz:...també parlen de la meva persona, dels meus companys també...

Sra. Fuster: Demostrem, demostrem l’educació.

Sr. Díaz:...facis les mateixes intervencions. Gràcies. No, dic que també ho recordis sempre això.

Sra. Fuster: Gràcies.

Sr. Díaz: Gràcies. El que volia insistir, la situació en la que estem és que a dia d’avui hi ha sis persones, sis ciutadans d’aquest país que han estat un, avui detingut i d’altres persones que

59

han hagut de passar per una comissaria en relació amb els fets de l’1 d’octubre defensant els col·legis. Vull dir, el balanç repressiu, jo encara no he vist a cap policia nacional, que de fet no diré que pugui arribar a entendre, entenc i sé i conec molt bé que els policies nacionals o qualsevol força de l’ordre públic té una forma d’actuar també quan ha de fer ús de la força, encara que nosaltres la critiquem, però això ho coneixem bé. De fet, el problema és que aquell dia es van passar qualsevol protocol d’actuació, i això és el que li estem comentant. Diguéssim que aquí no està havent-hi cap depuració, no està havent-hi cap investigació, de fet, l’única investigació l’està fent algun jutjat català que a sobre ha estat retirat, de fet, hi ha un tribunal espanyol que està dient fins i tot que no són competents per investigar els incidents d’aquell dia i de l’excés de l’ús de la força d’aquell dia. Però li torno a insistir, sis detinguts; de la banda de la violència de la policia encara desconeixem què està passant i si s’ha obert alguna investigació. I després, li torno a recordar, perquè aquest és part del conflicte, diguéssim, el no respecte a la sobirania dels pobles. El Parlament català ja fa temps que va aprovar la prohibició de l’ús de les pilotes de goma, i que vostè hagi aquí ridiculitzat, a sobre que és això, vull dir, una pilota de goma mai t’hauria de donar en un ull perquè en principi el policia sap que això ho ha de disparar d’una forma concreta. Encara que ningú, o almenys en l’espai de Junts per Barberà, mai defensarem l’ús d’aquest material, però és que resulta que el Parlament de Catalunya va aprovar la seva prohibició i el seu no ús. Si han de venir aquí amb els seus policies a disparar-nos com si fóssim animals, i tot el respecte pels animals, doncs, és el que li insistim, vull dir, que millor que es quedin a casa i que millor que, igual que han esborrat discs durs dels seus ordinadors, igual que estan ara caient diferents representants seus en temes de corrupció i que no està sent cap mena de notícia, el que li recordarem és això, que es centrin en això, que utilitzin la policia per perseguir els corruptes i que deixin en pau el poble de Catalunya. Gràcies.

Sra. del Frago: Doncs, molt bona nit de nou. Mireu, en aquestes hores i no només per les hores de Ple que portem, sinó perquè tots vivim totes les hores molt intensament, cadascú des del seu compromís i amb la situació en la que estem vivint es fa difícil no aportar idees que puguin ajudar a la reflexió. Quan nosaltres llegíem «Moció de rebuig a la repressió contra la ciutadania i les institucions de Catalunya i de defensa del diàleg polític», diem: «Sí, estem d’acord i estem a favor.» Quan anem mirant, tant la part expositiva com la part resolutiva, coincidim amb moltes coses i de fet les hem defensat i les hem votat. Però hi han algunes amb les quals no ens sentim tan representats. Per això, el nostre portaveu, que avui no pot estar aquí, va oferir la possibilitat que debatéssim sobre unes mocions que s’havien acordat entre la majoria dels grups que tenen representació tant a la Diputació –de la majoria, quasi bé tots, exceptuant el Partit Popular–, tant a la Diputació de Barcelona com a l’Àrea Metropolitana, perquè feien unes matisacions i un enfoc de les realitats amb les quals tots podem coincidir. Perquè, naturalment, que nosaltres coincidim amb el rebuig i amb la condemna de la violència que aquell dia es va patir. Naturalment. Allà on estava. Tots tenim amics i companys i família que van exercir el que pensaven que havien de fer, amb respecte, i que s’ho van passar malament. I no és de justícia que ningú avali aquestes coses, ni molt menys.Ja passant als acords. El primer. Home, José Luís... digo José Luís porque eres tú el que lo has dicho... el primer punt, por supuesto, claro, per nosaltres reclamar la dimissió del president del Govern de l’Estat espanyol Mariano Rajoy..., pues, sí, nos pone y estamos totalmente de acuerdo. Pero seríamos injustos... seríem injustos si, continuant la frase, diu: «...per estar inhabilitat per resoldre la greu crisi política entre Catalunya i Espanya.» És cert, està inhabilitat perquè no l’està resolent. Però hauríem d’afegir altres noms d’altres partits i

60

de més a prop. Perquè pensem que tampoc no s’està resolent i que també haurien d’estar inhabilitats. Ens falta: «Reclamar la dimissió del delegat del Govern, el senyor Enric Millo, per l’actuació de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, sota la seva responsabilitat.» Doncs sí. Efectivament, però també ens faltaria alguna altra part. I podem continuar: «Expressar el nostre enèrgic rebuig a la intervenció desproporcionada de les forces de seguretat de l’Estat contra centenars de ciutadans i ciutadanes que es manifestaven pacíficament reivindicant el seu lliure exercici de vot.» Sí. Estem absolutament d’acord. Però després, quan passem en el suport als més de set-cents alcaldes i alcaldesses de Catalunya que estan sent investigats, nosaltres haguéssim volgut que l’expressió fos més àmplia, perquè són aquests alcaldes i tots els alcaldes i totes les alcaldesses que per expressar el que lliurement pensen i per defensar-ho estan també perseguits. I tots tenim coneguts, companys i companyes. Per tant, aquest punt per nosaltres hauria de ser més ampli també.I podem continuar i podem arribar al punt de no estar d’acord amb el que volem per al nostre país. Amb el que volem jo crec que sí que estaríem d’acord, amb de quina manera ho volem i quins són els mitjans i els escenaris que s’estan produint aquí, que potser ho parlarem més endavant o potser ho parlarem en un ple extraordinari la setmana que ve, que tampoc no es descarta. Per tant, nosaltres refermar la denúncia d’aquesta manera de fer, per suposat que sí, de la violència; refermar el compromís amb la tolerància, amb la llibertat, amb el diàleg; la defensa de tots aquells càrrecs electes que pel fet d’expressar el que pensen i el que creuen es veuen perseguits de moltes maneres; i sentir-nos que els ajuntaments i els electes locals també continuem, continuem i potser ara més que mai, sent ponts d’unes realitats més properes que no la que es parla al Senat a vegades, al Parlament i al Congrés dels Diputats. I que el nostre compromís amb els nostres veïns i amb els nostres ciutadans passa perquè cadascú defensem allò que creiem, però d’una forma respectuosa, amb les persones, amb les institucions, amb el país i amb la vida de cadascú.Per tant, la nostra posició serà d’abstenció, compartint molts dels espais. Gràcies.

Sr. Rivera: Millor abans. Un cop que votem, s’ha acabat. (Riu.)Primer de tot, agrair els suports. Jo crec que s’han posat sobre la taula molts temes i jo crec que tothom s’ha expressat. Sí que és veritat que aquesta moció anava en la línia de denunciar aquesta part. Podem parlar d’altres realitats que existeixen. Això ja li reconec a l’Ana, eh? Però, en aquest moment, davant la repressió brutal, d’una banda, i davant actuacions que no compartim per part del Govern de la Generalitat, nosaltres hem volgut posar per davant el que és prioritari, que són els drets de les persones a la integritat física i a la llibertat d’expressió. Per tant, aquest és el sentit de la moció. I res més.

_____________________

13.3 EXP.: 2017N060U0240022. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS PER BARBERÀ PER EXIGIR LA LLIBER TAT DELS PRESIDENTS D'ANC I ÒMNIUM, JORDI SÁNCHEZ I JOR DI CUIXART.

Moció presentada pel grup municipal de Junts per Barberà, el text íntegre de la qual es

61

transcriu a continuació:

"El passat dilluns 16 d’octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. De nou, es va judicialitzar un conflicte polític que l’Estat espanyol no sap resoldre amb diàleg i negociació.

Un Govern espanyol que, utilitzant tots els mecanismes de què disposa, va tornar a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar persones per manifestar-se pacíficament, tenir idees diferents i donar veu al poble. Un fet que posa en greu risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.

Les idees són la llibertat més gran que tenen els homes i les dones del segle XXI després de lluites incansables de persones anònimes, de col·lectius socials, fins i tot de guerres... Avui, per sort, estan protegides en tots els tractats internacionals.

No hi ha estat democràtic al món que jutgi les idees i menys encara que les empresoni; que persegueixi les urnes, el vot, la decisió democràtica d’escollir. No hi ha estat democràtic al món que persegueixi la llibertat d’expressió; que censuri els mitjans de comunicació, que dicti les notícies als periodistes i que coaccioni la llibertat d’informació; que privi de la llibertat de reunió i de manifestació.

Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus. Quan algú és còmplice d’aquesta vulneració és còmplice també d’una forma d’actuar pròpia d’una dictadura.

Empresonar representants de la societat civil forma part de l'estratègia de l'Estat per tensar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L'objectiu final és desactivar tota la societat civil. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social.

Per tots aquests motius, el grup municipal de Junts per Barberà proposa al Ple de l’Ajuntament de Barberà del Vallès els següents

ACORDS:

PRIMER.- Exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

SEGON.- Declarar la vulneració de les llibertats de les persones, recollides i protegides en tots els tractats internacionals i manifestar la persecució de la lliure expressió i del dret a decidir de les persones per part d’un estat que jutja les idees i empresona de forma il· legal.

TERCER.- Denunciar la manca de separació de poders a l’Estat espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació.

QUART.- Demanar a les institucions europees que no continuïn donant l’esquena a Catalunya davant accions pròpies d’una dictadura.

CINQUÈ.- Comunicar al Parlament de Catalunya, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans (ACNUDH) i al

62

Congrés dels Diputats, així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció."

_____________________



APROVADA_____________________


Sr. Díaz: Bé. Aquesta és una moció que s’està presentant a molts municipis del nostre país. I, de fet, el que hem fet, l’ha presentat Junts per Barberà, però la podia haver presentat qualsevol dels altres grups, que la votaran favorablement, segurament.I diu així. Bé, bàsicament és això. Vull dir, no cal que recordi la situació d’aquestes dues persones. Dues persones que des de l’àmbit pacifista, doncs, sempre s’han mogut i han defensat els seus ideals i que ara, doncs, estan segrestats per l’Estat espanyol com altres presos i preses polítiques que encara hi ha a l’Estat espanyol i també a l’Estat francès.El que fem aquí, ja dic, passaré als acords. Vull dir, la situació la coneixeu, i després, doncs, podrem tenir un moment, si cal, per fer algun debat. També recordant que hi ha una paraula d’un veí de Barberà que és això, que mirem entre tots i totes que també pugui intervenir.

(Efectua una lectura de la part resolutiva de la moció, la qual no es transcriu per constar en el punt 13.3 de l'acta)

Gràcies.

Sr. Rivera: Molt breu. A veure, en atenció que ens queden molts temes que tractar i també una intervenció de la ciutadania. Només posicionar el nostre grup que serà a favor. Sí que és cert que el redactat potser no compartim el cent per cent, però davant les situacions que es creen de manca de llibertat per una actuació que, no som jutges, però que sembla que la reacció sobretot de la Fiscalia és desproporcionada respecte a uns actes que són de llibertat d’expressió, nosaltres hem d’estar així. I només recordar dues coses. Avui mateix fa 345 dies que hi ha uns nois d’Alsasua que estan en presó provisional amb la Llei antiterrorista, i tenim un company de Vallecas, l’Alfon, que porta vint-i-vuit mesos a presó. Per tant, jo crec que val la pena entendre que els presos

63

polítics no són cosa d’avui ni de fa un mes. I després, segurament el que faria falta és més polítics presos, per exemple, per les cajas B.

Sr. Fernández: Desde el Grupo Municipal del Partido Popular, pues, vamos a hacer nuestra exposición, también, para contribuir a este tedio, y es que el independentismo catalán tiene lo que quería tener, que era un arma en sus manos como eran las dos víctimas, o dos camorristas en este caso, dos líderes callejeros. Y estos dos individuos están en prisión no por ser presos políticos, sino por obstaculizar el trabajo de la policía.

(Comentaris de fons)

Sra. Fuster: Demanaria respecte per aquestes dues persones que, estigui passant el que estigui passant, mereixen respecte com a persones. D’acord?

Sr. Fernández: Les voy a dar el mismo respeto que se ha tenido por el Jefe de Estado.

Sra. Fuster: Respectant... Si us plau, estic parlant jo. Respectant la seva opinió, òbviament. Com hem de fer tots i totes. Endavant.

Sr. Fernández: En mi opinión. Bueno, pues estos personajes, Jordi Sánchez, de la ANC, i Jordi Cuixart, de Òmnium, que ya han sido bautizados como los Jordis, bonito nombre para un dúo de la rumba catalana, en menos de un mes han pasado…

Sra. Fuster: Senyor Fernández, si us plau.

Sr. Fernández: …han pasado de ser, como digo, de subirse con un altavoz al techo de un Nissan Patrol de la Guardia Civil, a sentarse, como digo, en su interior, en este caso, camino de la cárcel. Dice Arnaldo Otegui que están encarcelados por luchar por la libertad. Bueno, esto es lo mismo que decían los terroristas de ETA, ¿no? En realidad, no es así, no es por pensar diferente. Estas personas no están encarceladas por pensar diferente, sino por haber organizado una operación tumultuaria de acoso a los guardias civiles que cumplían un mandato judicial registrando el Departamento de Economía de la Generalitat de Catalunya. Esa es la verdad. Después, ustedes pueden vender lo que quieran.Y en un Estado de Derecho, cuando tú incitas públicamente a la violencia cuando amenazas a la policía, cuando organizas este tipo de actos violentos que hostigan, pues, a representantes de la justicia y provocas, además, daños en los vehículos policiales, pues, es lo normal que te pase, ¿eh?, es lo normal en un país democrático. Y los Jordis, pues, hicieron esto, se subieron en el capó de un todo terreno de la Guardia Civil. Primero lo habían vandalizado esta gente, los super demócratas, ¿no?, arengaron a las masas y después, pues, para su propio orgullo, pues, hicieron gestos incluso de victoria... Bueno, estos señores, como digo, se creían los más listos del independentismo y se colocaron donde se han metido, ¿no?, ellos solos. Yo, lo desesperante, lo que veo en todo esto es que esta gente no ha conseguido… yo creo que la desesperación que hay en el mundo independentista es que no ha movido las masas que ustedes pensaban. Hoy no hay una manifestación aquí, ¿eh? Este Pleno, que teóricamente tendría que estar ebullendo Barberà, pues no, la verdad es que aquí no hay nadie aparte de cuatro personas aquí que pertenecemos a grupos. Y esa es la realidad, esa es la realidad que hay en Cataluña. La realidad es que no ha tenido la contestación que ustedes esperaban ese furor callejero, no se ha caído el firmamento, y por algo tan evidente y es que estas personas

64

están en la cárcel por una serie de hechos que se están investigando y parecen evidentes y, por lo tanto, no hay ningún preso político aquí.Nada más. Nosotros vamos a votar en contra. Gracias.

Sr. Pubill: Prometo pel meu honor que seré molt breu, perquè no cal estendre’s gaire. Realment vostès dos són uns dignes, més que dignes representants del seu partit a Barberà. Jo crec que no cal dir res més.Diuen que... Han vingut a dir, alguna cosa així com que perdem el temps parlant d’aquestes coses en el Ple de Barberà. Jo els convido que presentin alguna moció vostès, que en més de dos anys que portem nosaltres al Ple no n’han presentat només que una i en contra del procés. Quant a la forma d’expressar-se, home, prefereixo no dir res per si de cas la gent del seu partit tornen a obrir la Model i m’hi foten a dins a mi. Per acabar, alguns titulars de diaris que segurament vostès han obviat. I aquesta gent sí que hauria d’estar a la presó. No són de TV3, eh?, no s’espantin. Són de la SER, d’El País , de l’ABC , d’eldiario.es, d’Expansión, El Mundo, El Periódico o elplural.es. «Ana Botella vendió 3.000 pisos públics a un fons voltor de forma il· legal.» «El PP de València va pagar amb diner públic la trama Púnica per millorar la seva imatge.» Això ho diu l’ABC. «Granados cobrava 900.000 euros per cada col·legi concertat adjudicat.» «La Fiscalia acusa un senador del PP de amañar contratos por más de 800.000 euros desde una alcaldía.» Un altre: «El PP desvía dinero público para pagar a Azucar Moreno en un míting de Aguirre, Rajoy y Gallardón.» «El PP y las constructores se repartieron los 1.000 millones de sobrecostes de los colegios públicos valencianos.» Podem continuar. No els faré perdre el temps. Ara sí, per acabar en aquesta moció, a mi m’agradaria veure gent del seu partit, de la seva ideologia, sortint al carrer a reclamar que tots aquests lladres tornin els diners que han robat.

Sr. Díaz: Ràpidament. Primer, bé, això que... la intervenció va una mica en la línia de saber distingir, i que de fet el company de Recuperem ho ha introduït, vull dir, aquí del que estem parlant és de la presó preventiva. Vull dir, que aquestes persones segurament tenen una... l’Estat espanyol sol aplicar quasi, quasi, que els quatre anys i del que estem parlant és d’això. Vull dir, s’equivoquen de lluny, i això és la part que no han entès, que qualsevol independentista, anarquista o comunista o feminista, quan està lluitant contra lleis injustes té molt clar que a vegades li pot caure la llei a sobre. I, de fet, aquí hi ha persones que estem aquí assegudes que això ho hem conegut de prop i que ho assumim. L’altra cosa és assumir que aquestes persones estiguin en presó preventiva. Ningú està dient que potser hagin... que l’Estat espanyol apliqui la seva Constitució per anar contra nosaltres. De fet, hi ha moltes persones que aquí, com he dit, aquí hi ha persones que estan identificades per estar en un col·legi, que potser en els propers dies el seu Estat espanyol, doncs, igual actua contra aquestes persones que són veïns d’aquesta ciutat simplement perquè vam defensar que aquests col·legis es poguessin obrir.El que estem dient, no ens fa por anar a la presó, i fins i tot, ni anar a l’exili, ni haver de desaparèixer, ni... Això no ens fa por, perquè creiem en el que lluitem. El que sí que és injust és que aquestes persones, per això estem demanant el respecte, perquè tenen unes famílies, i el drama de la dispersió el que fa és que, i la presó preventiva, és una condemna doble, perquè són aquestes persones les que estan allà dintre, però també són les seves companyes i els seus fills. I el que estem criticant és que aquestes persones no hagin pogut tornar a Catalunya després d’anar a fer una declaració, encara que tinguessin alguna acusació i que fos totalment falsa, però igualment això ho assumim, perquè estem lluitant per canviar les coses, i quan lluites per canviar les coses assumeixes que a vegades la repressió pot actuar contra tu.

65

Llavors, és el que estem dient, que el que és injust és que aquestes persones que es van pujar a sobre d’un Patrol, a part, hi han imatges, que no és cap notícia inventada, sinó que es van pujar en un Patrol de la Guàrdia Civil per demanar que la gent marxés a casa seva, resulta que per desmobilitzar, per demanar calma, per demanar que la gent estigués tranquil·la i que marxés cap a casa, que els guàrdies civils i altres funcionaris de l’Estat poguessin sortir, perquè hi havia una massa important al carrer protestant per l’actuació de l’Estat, poguessin sortir d’allà i poguessin tornar a casa aquests policies tranquil·lament.Ara resulta que els que no han pogut tornar de Madrid, i no perquè... a Madrid jo tinc molta gent que ens l’estimem, i Junts per Barberà s’estima Madrid, però sí que en el sentit simbòlic del que significa el poder de l’Estat, aquestes persones no van tornar, i estan en una presó preventiva que pot durar, i com s’ha recordat aquí en els casos de l’Alfon o en els casos també dels nois d’Alsasua, pot arribar a quatre anys d’una presó preventiva pel que diem, per practicar la desobediència pacífica i per demanar a la gent que marxés a casa seva tranquil·lament després d’una protesta totalment legítima. Gràcies._____________________

Sra. Fuster: I, si em permeteu, ens queden, si no vaig errada, de l’ordre de quatre mocions més. Jo demanaria, fent revisió del ROM i de les potestats del president o presidenta en aquest cas, que diu així: «L’alcalde o l’alcaldessa o el tinent d’alcalde o Alcaldia que la substitueixi, en qualitat de president o presidenta del Ple municipal, té les potestats següents –i en el seu apartat a) , diu:– variar l’ordre del tractament dels punts de l’ordre del dia per fer possible la presència del màxim nombre de regidors i regidores en el debat i votació dels punts més rellevants o per qualsevol altre motiu justificat d’ordre o d’estímul de la participació ciutadana.» Què vull dir-vos amb això? Hi ha una paraula demanada al Ple, a l’alcaldessa. És cert que les paraules demanades estan fora de l’ordre del dia del Ple, per tant, no donaria això cobertura al cent per cent. Però penso que el que us demano és de sobres justificat, donat que el debat d’aquest vespre serà encara intens. Per tant, m’agradaria, si us plau, que si us sembla bé, doncs, si voleu, ho votem i si no el que digueu, però si us sembla bé, doncs, donem pas a la paraula demanada, perquè aquestes persones, doncs, puguin seguir acompanyant-nos o bé puguin marxar cap a casa perquè es fa tard. I continuaríem nosaltres amb el debat de les mocions.

Sr. Rivera: Cap problema a variar l’odre. Però jo entenc que això seria suspendre el Ple fins que acabi la intervenció del ciutadà i el tornem a reprendre després. Perquè, clar, la intervenció dels ciutadans està fora del Ple, com molt bé ha dit la presidenta.

Sra. Fuster: Ho he dit.

Sr. Rivera: Sí, sí.

Sra. Fuster: Ho he dit.

Sr. Rivera: I l’altra cosa que volia dir, perdó, és que ens queden dues mocions. Però igualment estic molt d’acord que canviem l’ordre del dia perquè pugui intervenir aquest ciutadà.

Sra. Fuster: Fem una cosa, si us sembla (comentari de fons) –tres–, suspenem el Ple deu

66

minuts, jo crec que amb deu minuts ho podem fer tot. Jo donaria pas, si us sembla bé, si no teniu cap inconvenient cap dels grups polítics que conformem el consistori, donem pas a la paraula demanada i, si voleu, fem un breu paro de cinc minuts i reprenem amb les... entenc que són tres mocions les que queden. D’acord? Sí? Hi esteu tots d’acord, i totes? Sí? Doncs ho farem així.

(Conforme a les indicacions de l'alcaldessa, quan són les 22:18 hores es produeix una variació puntual del desenvolupament de la sessió consistent en la interrupció provisional de l'apartat de l'ordre del dia relatiu a les mocions d'urgència presentades perquè pugui intervenir la persona que ha plantejat una pregunta al Ple)

Intervencions públic

Sra. Fuster: Hi ha una paraula demanada del senyor Ernesto Hernández Olvera, que es troba aquí entre el públic. Endavant, és el seu torn, Ernesto.

Sr. Hernández: Sí. Hola, ¿qué tal? Buenas noches. Tal y como ha dicho la alcaldesa, soy Ernesto Hernández Olvera, trabajador de Ràdio Barberà durante más de doce años, por ende, también de esta casa. Para poner un poco en situación a toda la gente que está aquí en el Pleno que no sepa la situación, la gente que nos escucha también desde la radio. El pasado mes de mayo, a principios de mayo, se llegó al acuerdo por parte de este Gobierno de despedir a seis colaboradores trabajadores –así nos consideraban, colaboradores, yo mantengo que somos trabajadores– de Ràdio Barberà. Se dijo, entre otras cosas, de que estos colaboradores trabajadores, pues, nos darían una respuesta sobre entrar otra vez a formar parte de Ràdio Barberà. Más que nada pongo en antecedentes para que se sepa, yo llevo doce años cobrando de este Ayuntamiento en negro, sin Seguridad Social. Me llegaba al banco el concepto «Nómina», así es como me llegaba, sin cotizar en la Seguridad Social y sin pagar mis correspondientes impuestos. Este Ayuntamiento pagaba a la Asociación de Amigos de la Radio, Associació d’Amics de la Ràdio, un convenio que ha durado durante más de veinticinco años, me parece. A raíz de una denuncia que hice yo al partido político Junts per Barberà, pues parece ser que se llegó a esta conclusión por parte del equipo de gobierno de cerrar preventivamente la radio hasta que se encontrara un marco legal para los trabajadores de la radio. La pregunta que yo quisiera formular al equipo de gobierno es, bueno, ya han pasado seis meses, no es una situación fácil para ninguno, no hablo en boca de nadie, solamente hablo en boca de mí mismo, no es una situación fácil y quisiera que se… ya que solamente he mantenido algunas reuniones informales con alguno de los miembros del equipo de gobierno de Junts per Barberà, pero desde la Plataforma, por ejemplo, no se ha hablado conmigo, ni que yo sepa con ningún otro trabajador despedido de Ràdio Barberà, pues, a ver un poco la situación, porque se está dando lugar a un cierto tipo de pábulos y de rumores en la ciudad, como por ejemplo, me ha llegado por oídos de trabajadores de Ràdio Barberà que, por ejemplo, se está pagando ya las nóminas que correspondían al mes de febrero, marzo y abril, así como también que se está creando una plaza para sustituir al antiguo coordinador de Ràdio Barberà, Lluís Ricart, que se está creando una plaza para cubrir la suya por incapacidad o jubilación.Dicho esto, también quiero remarcar que se ha dado… es una paradoja, pero siempre en la radio lo que ha faltado muchas veces es la comunicación. Lo digo porque más que nada las tres personas que hay ahora mismo trabajando que tienen un contrato por parte de este Ayuntamiento, puedo asegurar por mi parte y por boca de muchos trabajadores de que no se

67

nos informó correspondientemente en su época de que se abrió unas plazas legales para trabajar en la radio. Por eso me gustaría que se informara sobre todo lo relacionado en la radio y si se piensa tomar alguna medida al respecto. Muchas gracias.

Sra. Fuster: Gracias, señor Hernández.

Sr. Ferreté: Buenas noches ya. Entiendo que tú has puesto dos demandas al Ayuntamiento, comprendo que estás en tu derecho y tienes tus reivindicaciones. Nosotros, como no puede ser de otra forma, esperaremos la resolución de estas dos demandas. Respecto a la solución de la radio, tenemos previsto ya la programación que en breve se pondrá en marcha. Y no hay nada más que decir.

(Comentaris de fons del Sr. Hernández.)

Sra. Fuster: Sí, es que quan es demana una paraula, no és per iniciar un debat aquí, ni una... En qualsevol cas, no hi ha cap inconvenient, ens emplacem...

(Comentaris de fons del Sr. Hernández.)

Ernesto, hem avançat la paraula. Ens emplacem, si vols, a trobar-nos en una reunió posterior i et donem tots els detalls fil per randa de com està la situació actual. D’acord?Doncs, esperem cinc minutets i... Bé, doncs molt breument, senyor Clarà.

Sr. Clarà: Gràcies a la Presidència per la paraula. Yo más que nada un poco por explicar toda la situación de la radio y también el posicionamiento. Cuando a nosotros esto nos llega, que parece que era una cuestión que era vox populi en la ciudad, aquí ya somos un grupo que no teníamos responsabilidades ni en Gobierno ni en oposición y que entramos nuevos y que, al final, pues, a raíz de tu denuncia nos damos cuenta de que tenemos un servicio de radio municipal, con una especie de contratación irregular con una entidad que paga a sus trabajadores en negro. Así de duro y literal, ¿eh? Es decir, esto es lo que dice el primer informe y, bueno, y aquí había una serie de irregularidades o de presuntas irregularidades, si preferís, que eran, por ejemplo, pues, que se asigna directamente el servicio de radio municipal a través de esta entidad sin ningún tipo de contratación pública, se hacen unos convenios que en 2007-2008 también desde el Área Económica, pues, parece que manifiestan que son irregulares, no tenemos la mayoría de las justificaciones... Es decir, aquí hay toda una serie despropósitos y el peor de todos es tener gente al final subcontratada en negro. Y aquí la decisión que se toma al final es poner freno a eso que entendemos que es el mínimo ya por mínima responsabilidad política, porque tener conocimiento de que eso está pasando y continuar con esa fórmula creo que es un disparate. Esa era la situación y esa es la situación. Y que quede claro que nos encontramos nosotros aquí y que no descubrimos, no al entrar, sino que hasta que no denuncias esta situación, nosotros esto ni lo sabemos. Que quizá sea otra de las cosas que haya que tener en cuenta también cuando se hable de esta reestructuración: cómo es posible que al final esta información no fluya a todo el Gobierno hasta que un trabajador lo denuncia. En cuanto al servicio de radio, ayer o antes de ayer se publicó una noticia que hablaba de este tema, en L’Independent, que me hubiese gustado que hubiese sido más informativa y más parcial, porque al final, pues, no aclara en absoluto lo que pasa con la radio. Nosotros ya lo hemos dicho, al final la apuesta tiene que ser: abrir un espacio participativo y creo que es en eso en lo que coincidiremos todos, un plan director, un plan de comunicación, un plan de

68

servicios de comunicación públicas en Barberà que permita que todo el mundo, tejido asociativo, ciudadanía, profesionales de la comunicación y Gobierno y oposición, decidamos qué modelo queremos para la radio municipal, porque siempre lo hemos dicho, no hay ningún problema ni con ninguno de los trabajadores ni con los profesionales de la comunicación ni con técnicos ni con colaboradores y colaboradoras. Es decir, el problema está en que no se puede mantener una estructura que está cogida en pinzas, que está en negro, que la asociación que distribuía este dinero se ha disuelto, parece ser. Es decir, bueno, esta es la situación, que es un absoluto disparate. Claro que hay la voluntad de resolver el conflicto. Tendrá que ser en este proceso, ya se ha iniciado. Es decir, sí que podemos decir que ya hemos empezado a discutir esto que no será fácil, es lo que quiero decir, y al final yo creo que también hay que ser honestos y honestas. Me gustaría poder decir que la solución sea para de aquí a dos días o una semana o un mes, pero seguramente será un recorrido más largo intentando reconocer o reconociendo todo el trabajo de todos estos profesionales que habéis estado, que, ya digo, no se os cuestiona en ningún momento y entiendo la situación, porque al final los que no estáis cobrando y los que estáis en esa situación precaria y habéis estado durante veinte años o doce, habéis sido vosotros y vosotras y ahora os toca pagar el pato. Sí que pedimos que se entienda que al final hemos hecho una cosa que para mucha gente a lo mejor, según como se lo expliquen, dirán: «Hosti, vaya lo que han hecho con la radio»; yo creo que es un ejercicio mínimo de responsabilidad política. Lo que me parecía una barbaridad y absolutamente irresponsable era mantener el servicio de radio municipal, el único medio de comunicación propio que tenemos, en estas condiciones. O sea, eso es una cosa que me cuesta entender que durante tanto tiempo esto haya estado así y se haya mantenido y no se haya abierto el debate a este respecto. Entonces, la voluntad de solucionarlo está ahí y, bueno, será una vía jurídica complicada, pero que tenéis que saberlo, que al final el respaldo para los trabajadores y trabajadoras lo tenéis y lo habéis tenido desde el primer momento.

Sra. Fuster: Gràcies, senyor Clarà. Fem una aturada... Molt breu, senyora del Frago, perquè això era per avançar la paraula i no era per encetar un debat i fer una moció més d’això. Per tant, molt breu, senyora del Frago. Li demano si us plau.

Sra. del Frago: I tant! Buenas noches, Ernesto. Yo no soy la indicada para contestarte, el teniente de alcalde lo ha hecho con todo el detalle del mundo, pero únicamente si… aprofitant...

(Comentari de fons.)

Perdón, el concejal. Perdón, perdón, que es que tanto cambio me despisto yo también. El David lo ha dicho con mucha claridad. Però jo sí que demano en algun moment, independentment de la resposta que se li dóna al ciutadà i de la resolució que prengueu, en algun moment tenir l’oportunitat, perquè penso que es diuen coses que no són així. No vull entrar ara, David, eh?, que no és el moment, però sí que vull expressar la voluntat de clarificar conceptes que ni molt menys són així. I que crec que molts de totes aquestes persones a les quals feies al·lusió, David, ho poden corroborar exactament igual que jo.Res més. Gràcies, presidenta.

Sra. Fuster: Gràcies, senyora del Frago per la seva brevetat. Ara sí. Gràcies, senyor Ernesto Hernández. Són dos quarts, a menys vint reprenem la sessió. D’acord? Fins ara.

69

(En aquest moment se suspèn provisionalment la sessió durant un període de descans aproximat de 10 minuts, sent a les 22:42 hores quan, prèvia confirmació de què s'hi troben presents tots els membres del Ple assistents a l'inici de la sessió, es reprèn la mateixa amb el debat de les mocions d'urgència següents). _____________________

Sra. Fuster: Som-hi, reprenem de nou l’ordre del dia del Ple. Enllacem amb més mocions d’urgència. _____________________

13.4 EXP.: 2017N060U0240023. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE RECUPEREM BARBERÀ I D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE REBUIG A LA SUSPENSIÓ D E L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I EN DEFENSA DE L'AUTOGOVERN.

Moció presentada pels grups municipals de Recuperem Barberà i d'ERC, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"El Consell de Ministres de dissabte 21 d’octubre de 2017, previ acord entre el PP, PSOE i C´s, va acordar mesures d’excepcionalitat en aplicació de l'article 155 de la Constitució per a ser elevades al Senat per a la seva aprovació.

L’activació d’aquest mecanisme, inèdit en la història política recent, suposa la suspensió de l’autogovern de Catalunya amb mesures com el cessament del president i vicepresident del govern i dels consellers que integren el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya; la direcció de la seguretat pública de Catalunya controlant el cos de Mossos d’Esquadra, que poden ser substituïts per efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, l’assumpció de les funcions de govern i administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i del Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya, la intervenció dels mitjans públics de Catalunya (TV3 i Catalunya Ràdio) i el control i la limitació competencial legislativa del Parlament de Catalunya, al que se l’impossibilita d’exercir el control dels òrgans que governin provisionalment Catalunya -que correspon al Senat- i se l’imposa una censura prèvia en el debat polític.

Dites mesures han subvertit la legitimitat dels representants escollits pel poble de Catalunya amb la implantació d’una comissió tecnocràtica imposada que no representa l’expressió de la voluntat popular. Un govern tècnic guiat i dirigit pel govern de l’Estat Espanyol amb objectius imposats des d’una concepció de l’Estat que separa més que uneix, i amb un evident perill d’involució del nostre model de societat.

Un conjunt de mesures a executar contràries a la Constitució que s’invoca, i en especial als drets de participació política, de les llibertats d’informació i d’expressió, i al de l'autonomia de les nacionalitats i regions. En definitiva aquest acord representa la fallida de l'ordre constitucional i és un atemptat antidemocràtic al nucli essencial del dret a l'autonomia del nostre país.

L’actitud bel·ligerant i d’humiliació cap a Catalunya per part del govern de l’Estat Espanyol

70

forma part de la incapacitat endèmica del PP i C's però també del PSOE d’acceptar l’autèntica naturalesa plurinacional de l’Estat i, per tant d’afrontar des del diàleg polític aquesta realitat per a ells molesta i, tanmateix, innegable i necessària per bastir un model d’Estat de reconeixement de les nacions.

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de construir un país fonamentat en el progrés, la sostenibilitat, la justícia social, la igualtat de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva. Catalunya avui és producte de moltes lluites compartides, individuals i col·lectives, de persones amb orígens i sensibilitats diverses que han compartit el repte d'assolir el reconeixement de Catalunya com a nació i el seu caràcter de subjecte polític i jurídic.

No estem disposats a renunciar ni al nostre autogovern, per això davant d'aquesta agressió l’única resposta possible, independentment del nostre posicionament polític i de no compartir el full de ruta del Govern, és donar suport a les nostres institucions, treballar per una democràcia i un país de qualitat i defensar la voluntat de la majoria de la societat de Catalunya de votar en un referèndum reconegut, inclusiu i amb garanties.

L’1 d’octubre no pot substituir el referèndum que Catalunya necessita. Les condicions d’excepcionalitat en les que es va desenvolupar van impedir que aquest complís amb els estàndards internacionals. Com a conseqüència, no és circumstància habilitant per declarar unilateralment la independència i podria instal·lar una profunda divisió en el sí mateix de la societat catalana. Rebutgem l’immobilisme i la lògica recentralitzadora, però també les iniciatives unilaterals perquè poden conduir Catalunya a una greu esquerda social.

En aquest moment d’amenaces i d'agressions sense precedents, el món local, ens bàsic en la vertebració nacional del país i de la seva cohesió social i territorial, ha de ser una sola veu en la defensa d'una causa col·lectiva: la dignitat de les institucions de Catalunya i del nostre autogovern perquè està en joc també l’autonomia local i la seva despossessió política.

La societat catalana reaccionarà amb fermesa en defensa del nostre l’autogovern i en contra de la suspensió de les nostres institucions. La reacció d’organitzacions socials i de la ciutadania ha de ser contundent i exemplarment cívica. Des de la imposició i des de la força no es podrà resoldre la major crisi política, territorial i institucional de la democràcia que ha de tenir una solució política negociada.

Per això, és més necessari que mai promoure i articular la unitat del conjunt d’institucions públiques catalanes, forces polítiques, agents socials i entitats i organitzacions per donar una resposta des del civisme al segrest institucional i defensar el nostre autogovern.

Tot i la indignació que ens provoca les actuacions que venen de lluny des de l’autoritarisme de determinades forces polítiques de l’Estat Espanyol; cal reiterar que només el diàleg i la democràcia seran les eines per superar la crisi territorial i institucional més greu des de 1978.

Defensar l’autogovern de Catalunya constitueix l’expressió unitària de les aspiracions de Catalunya i el nostre horitzó de futur com a país.

En virtut d'aquestes consideracions, els grups municipals de Recuperem Barberà i d'ERC

71

proposem al Ple de l’Ajuntament de Barberà els següents

ACORDS:

1. Rebutjar l'aplicació de mesures excepcionals derivades de l'activació de l'article 155 de la Constitució que suposen trencar l'autogovern de Catalunya.

2. Exigir al govern de l’Estat espanyol que desactivi les mesures de suspensió de l’autogovern de Catalunya en aplicació de l'article 155 de la Constitució i retorni les competències segrestades per a recuperar la normalitat democràtica al nostre país.

3. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

4. Articular una resposta unitària des de les institucions democràtiques, amb tots els partits polítics, els ajuntaments, sindicats, associacions empresarials, i societat civil en defensa de l’autogovern, coherent amb els valors i principis que garanteixen la cohesió social del nostre país.

5. Exigir la llibertat immediata de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, empresonats per defensar les seves idees des de la llibertat i la democràcia. Així mateix, procedir a arxivar totes les causes obertes judicialment com a reacció política davant de les diferents mobilitzacions i processos participatius.

6. Exigir la retirada dels efectius policials del Cos Nacional de Policia i la Guardia Civil enviats de manera expressa a Catalunya per impedir les votacions de l’1 d’octubre i que romanen encara al nostre país.

7. Instar el Govern Espanyol que obri un diàleg amb la Generalitat de Catalunya i amb el conjunt d'actors polítics per buscar solucions polítiques democràtiques al conflicte. Unes solucions que permetin a la ciutadania catalana decidir el seu futur en un referèndum.

8. Instar la Comissió Europea a la promoció d’una mediació política internacional imparcial que permeti trobar vies de diàleg que superi les solucions unilaterals.

9. Preservar la cohesió social i la convivència cívica i democràtica des de la diversitat i pluralitat i els valors existents al nostre país.

10. Traslladar aquests acords al president del govern de l’Estat Espanyol, al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, al President del Parlament europeu, als grups polítics del Congrés, Senat, Parlament de Catalunya i Parlament Europeu i a les entitats municipalistes de Catalunya."

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva

72

inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per 18 vots a favor (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB, 5 PSC) i 2 vots en contra (PP), donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:


APROVADA_____________________


Sr. Rivera: Estem parlant, per abreujar una mica i limitar-nos a llegir els acords, estem parlant de l’aplicació de l’article 155, però no de l’aplicació de l’article 155, sinó aquesta versió amb asteroides que s’ha inventat el Govern del Partit Popular de l’article 155. Perquè, clar, una cosa és que el Govern de la Generalitat, que una autonomia, hagi de rebre ordres del Govern de l’Estat i una altra cosa és dissoldre l’autonomia, que és aquest el problema. Per tant, jo passaré a llegir els acords.

(Efectua una lectura de la part resolutiva de la moció, la qual no es transcriu per constar en el punt 13.4 de l’acta)

Només afegir que és una proposta que compta amb aportacions dels dos grups, de Recuperem Barberà i d’Esquerra Republicana, i jo, sens més, dono la paraula als meus companys.

Sr. Fernández: Bien. Brevemente, porque estamos ya en el enésimo capítulo del mismo tema. El resultado de la situación que estamos viviendo es que hay familias rotas, hay un ambiente irrespirable, hay tensión, hay ruina económica, huida de empresas, planes de futuro, por tanto cancelados, ansiedad, mal rollo, podríamos decir... ¿Por qué? Pues porque la Generalitat hace tiempo que ya gobierna sólo para una parte de los catalanes y ha convertido, pues cosas como TV3 en un canal de propaganda, la policía de todos en la Gestapo, intenta convertir, aunque no lo consiga, la escuela de todos en unas madrasses nacionalistas y las instituciones de todos en una masía separatista. Yo creo que el Gobierno de la nación –y hay muchísima gente que ya piensa así, no sólo nosotros–, el Gobierno de la nación ha tenido muchísima paciencia, ha avisado mucho, ha dado muchas oportunidades, ha enviado cartas, ha requerido aclaraciones, ha exigido el cumplimiento de la ley y de las sentencias, pero unos fanáticos están decididos a llevar su ideología hasta el final, y es evidente que el Gobierno tiene que actuar.Nuestros dirigentes, por lo tanto, como digo, de la Generalitat, han hecho absolutamente caso omiso a todo lo que se les ha pedido, a que desistan. Y el Estado al final tiene que reaccionar y tiene que imponer, de la manera más leve posible, incluso, es decir, de la manera que sea menos traumática, pero tiene que imponer el Estado de Derecho. Nada más. Muchas gracias.

Sr. Pubill: També molt breument. El 10 d’octubre es va fer una aturada com mai per donar una oportunitat al diàleg. Carregats de raons vam aconseguir repercussió en l’àmbit

73

internacional i la resposta va ser la de sempre, és a dir, repressió i, en aquest cas, aplicació de l’article 155 per usurpar les funcions de l’autogovern, en una decisió sense precedents. S’ha de respondre a aquesta agressió a les institucions catalanes i donar una resposta clara de defensar les institucions escollides legítimament en les eleccions amb més participació de la nostra història. La millor resposta a l’atac del 155, des del nostre punt de vista, evidentment, és la República catalana. Enfront d’un Govern espanyol irreformable, la república és l’única garantia. I vostè deia –acabo, eh?, molt ràpidament–, utilitzava l’argument de TV3 i adoctrinar i no sé com ho fa anar..., potser es pensen que fem, o fan, com fan vostès, a la Televisió Espanyola, perquè els recordo que la Televisió Espanyola va utilitzar un argumentari del PP per elaborar una notícia sobre la declaració de Mariano Rajoy a l’Audiència Nacional. I això no ho dic jo, eh?, ho diu el Consell d’Informatius de la cadena pública. Per tant, jo crec que ja està tot dit. Gràcies.

Sr. Clarà: Bé, intento ser breu també. Per posar en context el que estem parlant, el famós article 155 de la Constitució, el seu apartat 2 diu literalment: «Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las comunidades autónomas.» El que està fent el Partit Popular aquí al final és donar un cop d’estat a Catalunya. Això sí que és un cop d’estat el que estan fent vostès, que amb 340.000 vots, si arriba, o una cosa així, volen agafar, imposar el seu govern a Catalunya.Per tant, no sé, com a mínim que quan parlem, parlem clar. Els que volen donar un cop d’estat a Catalunya són vostès, i no tenen cap legitimitat per fer-ho. I de fet, no podran fer-ho, perquè al final tindran davant una majoria catalana que ja s’ha expressat democràticament i que moltíssimes vegades ha instat al diàleg. No hi ha cap confrontació entre veïns i veïnes, no hi ha cap confrontació a Catalunya. Molta gent que estem fins i tot compartint espais polítics, com és el cas que no som independentistes i que compartim grups municipals amb espais que són independentistes, ens podem entendre perfectament amb una cosa que és defensar l’autogovern de Catalunya i defensar la democràcia. Posats a aplicar articles de la Constitució, a veure si tenen tanta pressa per aplicar l’article 27, que és el dret a l’educació; l’article 28, el dret a la vaga; l’article 47, el dret a l’habitatge, i l’article 35, el dret al treball digne. Tot això en aquest país s’està incomplint. No sé si hauríem de declarar inconstitucional o denunciar davant del Tribunal Constitucional el Partit Popular, que està desgovernant tot l’Estat espanyol.

Sra. del Frago: Mireu, nosaltres la nostra posició serà d’abstenció i explico per què. En la moció inicial sí que hi havia un punt 3 que jo el llegeixo, que deia, en els acords: «Manifestar que la declaració unilateral d’independència pot suposar un pas que s’allunyi de la resolució del conflicte, de manera que instem el president de la Generalitat de Catalunya que no la faci efectiva ni la posi en votació en el Parlament de Catalunya com a resposta a l’agressió del Govern del PP de l’Estat espanyol.» Nosaltres l’anàvem a votar favorablement perquè coincidim absolutament amb tots els arguments que aquí hi ha. Entenem que, en aquests moments, l’aplicació del 155, de la manera amb la que s’està plantejant, sembla d’atac radical a l’autogovern i a les institucions de Catalunya, no el compartim, però tampoc compartim la declaració unilateral d’independència. Per la qual cosa, la nostra posició serà d’abstenció. I sí que volíem afegir, també, que no ens cansarem, fins demà, fins divendres, de demanar que es puguin trobar aquests espais de la manera que sigui i amb la forma que sigui, perquè es pugui arribar a un acord de buscar altres fórmules polítiques i no judicials, ni molt menys repressives com estem veient.

74

Perdó, i me n’oblido. Nosaltres també defensem les nostres institucions i els nostres governs, fins i tot quan els nostres diputats no poden intervenir en el Parlament. Gràcies.

Sr. Rivera: Realment, agrair el suport, agrair les argumentacions raonades i ja està. Gràcies.

_____________________

13.5 EXP.: 2017N060U0240024. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC: "ENCARA SOM A TEMPS: ELECCIONS!" .

Moció presentada pel grup municipal del PSC, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Atesa, la Declaració d'Independència fins ara suspesa, que el President de la Generalitat i el seu Govern van presentar al Parlament de Catalunya de forma il.legal, unilateral, fora de l'Estat Social i de Dret, i sense cap garantia democràtica.

Atès que, els dies 6 i 7 de setembre el Parlament de Catalunya es va aprovar la llei de referèndum i l'anomenada llei de transitorietat jurídica sense atendre l'informe del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya en què declarava que les institucions de la Generalitat no tenen competències per convocar un referèndum d'independència d'acord amb la constitució i l'Estat social i de Dret a Catalunya i a Espanya.

Atès que la majoria de la ciutadania a Catalunya demana la convocatòria d'unes eleccions al Parlament, per després trobar una solució per mitjà del diàleg, la negociació i el pacte institucional.

Per tot l'esmentat anteriorment, el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya proposa al Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès l'adopció dels següents acords:

Primer. Instar al President del Govern de la Generalitat a que convoqui immediatament unes noves eleccions al Parlament de Catalunya com a una de les sortides a l'atzucac polític que vivim i a la paràlisis parlamentària que pateix la nostra institució legislativa.

Segon. Traslladar aquests acords al President del Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta i a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Govern de l'Estat, a les Corts Espanyoles, a la Diputació provincial, al Consell Comarcal, i a la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Municipis de Catalunya."

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per unanimitat, donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

75

Vots a favor: 5 (PSC)Vots en contra: 6 (2 ERC, 4 JUNTSXB)Abstencions: 9 (2 RECUPEREM, 2 PP, 5 PCPB)

NO APROVADA_____________________


Sr. Garcés: Bona nit. Faré la lectura de la moció, que com ja s’ha avançat, porta com a títol «Encara som a temps: eleccions!».

(Efectua una lectura de la moció, la qual no es transcriu per constar íntegra en el punt 13.5 de l’acta)

Ens agradaria arribar fins a l’últim moment podent dialogar i poder arribar a un acord. I ens agradaria que en totes aquestes institucions ens poguéssim expressar lliurement. Gràcies.

Sr. Rivera: Intentaré ser breu, però el tema jo crec que té profunditat. A veure, primer, la part expositiva, no compartim que la declaració d’independència es presentés al Parlament de Catalunya, perquè no es va declarar. De fet, això el senyor Iceta ho va veure molt ràpid. Es va fer un parlament que deia que s’assumeix el mandat democràtic, però després no es va declarar, que llavors sí que convindria després dir si s’ha suspès o no. Però en realitat no s’ha declarat. Per a nosaltres, tot i que entenem que la petició d’unes eleccions al Parlament de Catalunya podrien ajudar a aturar el 155, això fa dos dies potser ho hauríem compartit. Després d’escoltar el Govern del PP dient que a més de les eleccions autonòmiques s’ha de fer aquí un acte de constricció i demanar perdó, no podem donar suport. Evidentment, no estem en contra perquè entenem que és una solució... o entenem que és una mesura que està raonada.Sí que nosaltres no compartim que sigui la solució. La solució per a nosaltres és que hi hagi una aturada de l’armament. Vull dir, cal que s’asseguin a una taula el Govern espanyol, el Govern català; que el Govern espanyol d’entrada renunciï a aplicar el 155; que el Govern català d’entrada renunciï a fer una DUI, i que es plantegi un escenari de negociació que permeti que al final el que sí que està demanant la majoria de les persones del poble de Catalunya és que es faci un referèndum efectiu i on pugui participar tothom, tothom pugui fer campanya i tothom se senti cridat. I nosaltres entenem que aquesta ha de ser la via. Unes eleccions potser són necessàries però no són la solució. Gràcies.

Sr. Fernández: Desde el Grupo Municipal del Partido Popular, pues, quiero decir que no estamos nosotros en condiciones como concejales de decidir o de instar que una convocatoria sin más de elecciones autonómicas, pues, tenga que implicar necesariamente la inaplicación del artículo 155 de la Constitución. Lo digo porque el Senado es el que tiene que valorar esto, porque, claro, Carles Puigdemont tendría que convocar unas elecciones autonómicas ajustadas a la Ley Orgánica del Régimen Electoral General, la LOREG, y no vestirlo como unas falsas elecciones constituyentes, ¿no?, de un Parlamento constituyente que podría ir por esta línea.Nosotros creemos que la moción que presenta el Partido Socialista, aunque parte de una

76

buena voluntad, creemos que no podemos votarla a favor, como digo, porque tenemos el riesgo de que Puigdemont utilice precisamente estas elecciones revestidas de un elemento constituyente, ¿no?, de esa República catalana y, por lo tanto, sea un fraude, un nuevo fraude más al Estado.Por lo tanto, nosotros nos abstendremos en esta moción. Gracias.

Sr. Pubill: A nosaltres no ens fa por anar a unes eleccions, evidentment. Sembla ser que hi ha alguns partits que sí, perquè la qüestió és buscar pegues a tot. Nosaltres el que direm és que entenem que aquesta moció que presenta el Partit Socialista, doncs, evidentment, està feta amb la més bona de les intencions, però nosaltres no compartim que el fet que hi hagi unes eleccions sigui la solució. Per tant, votarem en contra i, a més a més, bàsicament també perquè no ens agrada gens el primer paràgraf quan diu que «el president de la Generalitat i el seu Govern van presentar al Parlament de Catalunya de forma il· legal, unilateral, fora de l’estat social i de dret, i sense cap garantia democràtica». Nosaltres això no ho compartim i, per tant, no podem ja, diguéssim, votar aquesta moció.

Sr. Clarà: Bé. Una mica seguint tots els raonaments que s’han fet. Al final, el problema que planteja aquesta moció, que jo crec que la necessitat de diàleg és una cosa que sempre hem compartit tots els grups, hi va haver una taula, no?, pel Pacte Nacional pel Referèndum, que ja veieu per què va sortir. Per tant, aquí el problema és que s’està mantenint una equidistància que no és proporcional. Vull dir, s’ha buscat una forma de diàleg, i aquí només s’està demanant a una part que doni una solució, quan hi ha una altra part que està bloquejant sempre i permanentment qualsevol tipus de solució democràtica. També recordar una mica que l’actuació del Partit Popular, malauradament l’està fent amb el suport del Partit Socialista a Madrid i també amb el Partit Socialista Català aquí, perquè s’han fet declaracions favorables des del seu partit a l’aplicació del 155, que està provocant dimissions dintre del seu propi espai polític. Per tant, entenem que, com s’ha dit, no és la solució. Creiem que és una moció que no representa o que no és una representació realista del conflicte real, que és molt més profund i, per tant, sense més, diem que tot i que creiem que és molt necessària i que hi ha una necessitat real de diàleg, tal com està plantejat, la votarem en contra.

Sr. Garcés: Molt breu. Agrair les intervencions. El que diu la primera línia és que s’ha suspès la declaració, és que no s’ha arribat a fer la declaració, és el que volia dir, eh? O sigui, en aquest sentit. Per tant, sí que estaríem d’acord en aquest aspecte més formal.Entenem que no és la millor solució. A nosaltres també ens agradaria això del pacte, el diàleg, seure, i que no continuéssim aixecant el llistó, que és el que sembla que alguns volen continuar fent. I per això proposem aquesta sortida com a primera cap a altres mesures d’entesa i de diàleg. Però res més. Gràcies.

_____________________

13.6 EXP.: 2017N060U0240025. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC I D'ERC PER FER DE L'EDUCACIÓ UN A EINA FONAMENTAL PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA SOCIETAT PLENAMENT DEMOCRÀTICA, SOCIALMENT COHESIONADA I ECONÒMICAMENT PRÒSPERA I DE SUPORT A L'ESCOLA

77

CATALANA.

Moció presentada pels grups municipals del PSC i d'ERC, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Atès que, a Catalunya, es va optar per un sol model educatiu, perquè per a nosaltres és més important treballar la convivència de nens i nenes de forma integral i inclusiva, que no pas seguir altres models d’altres comunitats autònomes i països, on la separació per llengua i per l’elecció de les famílies entre dos models diferenciats ha acabat establint diversos models educatius.

Atès que, aquest model s’ha demostrat de qualitat, com així ho demostren els resultats obtinguts tant en l’adquisició de competències bàsiques com en els resultats de finals de cicle i, singularment, en les proves d’accés a la universitat.

Atès que, l’aportació del sistema educatiu a la integració de persones nouvingudes a la nostra societat -tot i els sobre costos i esforços que els centres, els docents i les comunitats territorials educatives han hagut d’efectuar-, ha estat cabdal per a la consecució de més cohesió social.

Atès que, l’esperit crític, la capacitat analítica, la tolerància, el respecte, la participació, el debat, la llibertat i la pau són els valors generals que ens mouen i esdevenen principis pedagògics que compartim i defensem.

Al llarg de tots aquests anys, els alumnes catalans han assolit els objectius lingüístics del coneixement de les dues llengües oficials del nostre país, el català i el castellà. En aquest segon cas, fins i tot milloren la mitjana estatal per sobre de comunitats monolingües, dades del mateix ministeri d’educació de l’Estat.

Són els mestres i professors els que han de determinar pedagògicament com assolir els objectius lingüístics. Fins a dia d’avui s’ha demostrat la validesa d’aquesta tasca docent.

Malgrat tot, des de l’Estat fa anys que hi ha una ofensiva contra la nostra llengua.

Per tot l'esmentat anteriorment, els Grups Municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer. Rebutjar les actituds i veus que, de forma hostil, demagògica i falsa, posen en qüestió l’acció educativa i el model d’escola catalana.

Segon.- Manifestar el suport als docents que vetllen, amb estima i passió pel desenvolupament integral dels nostres infants i joves, agrair-los la seva dedicació i encoratjar-los a seguir realitzant la seva tasca amb la mateixa determinació de sempre.

Tercer. Instar al Ministeri d’Educació a la retirada dels seus requeriments sobre suposats "adoctrinament ideològics" que havia sol.licitat a la Conselleria d’Ensenyament, però que no tenen cap base fonamentada i sols venen motivats per la situació política que viu el país i

78

demanar la rectificació dels ministres Dastis i Méndez de Vigo i la disculpa pública d’aquells dirigents polítics i mitjans de comunicació que han mentit deliberadament.

Quart. Instar a la Conselleria d’Ensenyament a prendre les mesures necessàries per mantenir la cohesió i convivència dins a les escoles en el marc del model educatiu que ens hem donat.

Cinquè. Vetllar per preservar els i les alumnes de tota possible simplificació de missatges mancada de respecte, agressivitat i assetjament que pugui aparèixer en els centres educatius.

Manifestar el suport a les institucions catalanes en la presa de decisions que garanteixin preservar el model històric d’escola catalana.

Sisè. Traslladar aquests acords a la Conselleria d’Ensenyament, al Parlament de Catalunya, al Ministeri d’Educació, a les Corts Espanyoles, a la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis per la Independència, a Somescola.cat i a les entitats educatives del municipi."

_____________________


Vots a favor: 18 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB, 5 PSC)Vots en contra: 2 (PP)Abstencions: 0

APROVADA_____________________


Sra. del Frago: La defensarem conjuntament. Començaré jo i continuarà el Roger. Bé, molt senzill. Molt senzill, molt clar i molt important, pensem també, perquè al llarg de tots aquests dies, una de les parts que més està patint és la nostra educació i la nostra escola i, per tant, els nostres infants i joves, docents, etcètera. Està patint, per una banda, pels atacs de forma desmesurada respecte a la professionalitat –i aquí posa... no la llegiré, eh?, perquè la tenim tots– la professionalitat i els valors que mouen l’educació dels docents. Un atac respecte a la llengua, també, com a model que no serveix i que segrega i que crea divisions a la nostra societat, quan és tot al contrari i aquí s’explica el model d’immersió lingüística. I un atac fet, bé, en boca de persones que, si més no, si ho diuen des de la ignorància és molt greu, que ho diguin des d’aquesta ignorància, i si ho diuen per fer mal, encara és pitjor.

79

Per tant, nosaltres sí que hem cregut molt important el fer una defensa del model d’escola catalana, el fer una defensa de les comunitats educatives, el fer una defensa dels infants i joves. I això apareix aquí. Per una altra banda, davant de totes aquestes crítiques d’adoctrinamientos que estan sortint, sí que no volem deixar escapar també l’oportunitat de dir que en alguns casos sí que algunes persones, que ni molt menys són la majoria, no estan entenent bé què significa ser docent. I sí que hi han casos, i si no, el Síndic de Greuges no hagués obert avui mateix o ahir un informe i un estudi d’aquestes denúncies que en algunes famílies, i a mi m’arriben molts, de Barberà no tinc cap notícia, i espero i confio i estic segura que no serà així, però en altres llocs, en altres poblacions, sí que s’estan produint situacions que tampoc les hem de defensar.Nosaltres defensem l’escola catalana, nosaltres defensem el model d’immersió lingüística, defensem la comunitat educativa i tot... els profits i tots els resultats que estan donant. I per suposat, el prestigi. Però de cap manera defensem cap acció manipuladora, entre cometes, en cap sentit, dins de l’escola. Quan un comença a estudiar pedagogia, el primer que aprens és que l’educació no és neutra, perquè és cert, no és neutra. Però el que no ha de ser mai és manipuladora. Tot té els seus valors que es transmeten, però el que no s’ha de convertir és en una cosa que no és. I li cedeixo la paraula al Roger.

Sr. Pérez: Bé. Bàsicament, abans de fer la lectura dels acords, dir que nosaltres també impulsem conjuntament amb el Partit dels Socialistes aquesta moció perquè per sobre de tot, era el que deia l’Ana, volem defensar l’escola catalana, el model educatiu català dels atacs basats en falsedats i acusacions per part de membres del Govern espanyol i les formacions polítiques que li donen suport, com Ciudadanos. Crec que una gran majoria dels presents en aquesta sala hem tingut el privilegi d’estudiar sota el paraigua del sistema educatiu públic català, que ens permet poder dominar perfectament el català, el castellà, tenir nocions bàsiques d’anglès i, fins i tot, l’oportunitat d’aprendre una segona llengua estrangera.Tots i totes reconeixem la professionalitat dels docents, que sempre s’han mantingut al marge de qualsevol postura política i que si han aixecat la veu és per defensar tant els seus drets com a treballadors i treballadores i, a més, els dels propis estudiants. Drets que s’estan atacant aquests dies amb les declaracions vergonyoses que s’estan fent fins i tot de gent que ha estudiat a Catalunya, i que això ens sorprèn molt.L’escola catalana és tot un exemple de convivència, de llibertat, de democràcia i de plurilingüisme, que ha sabut renéixer després de quaranta anys de veritable adoctrinament, basat en la formación del espíritu nacional, que segregava per sexes, que prohibia tota llengua que no fos el castellà i que castigava tot pensament que no fos compartit pel Movimiento. Nosaltres no permetrem que ataquin els nostres professionals, no permetrem que coaccionin els nostres estudiants, i si volen saber per què una gran part de la ciutadania de Catalunya vol la independència o es troba molesta en la situació actual, no han de fixar-se en les escoles, sinó que... ni fixar-se tampoc en els mitjans públics, sinó que han de veure els greus atacs que han fet contra Catalunya en els últims anys i ho podran entendre tot.I directament, doncs, passo a fer lectura dels acords.

(Efectua una lectura de la part resolutiva de la moció, la qual no es transcriu per constar en el punt 13.6 de l’acta)

Gràcies.

80

Sr. Rivera: Molt breument. A veure, compartim al cent per cent el contingut de la moció. Agraïm als dos grups que l’han promogut. I només esmentar un parell de coses. La primera és que, malauradament, i malgrat els èxits de l’escola pública al nostre país, hi ha una assignatura pendent que tenim com a societat, no només com a escola, que és la cultura democràtica. I que en moments com aquest és fonamental que des de l’escola pública hi hagi aquest interès i aquest focus en que els valors de la pluralitat del debat lliure, del respecte a les persones diferents estiguin ben assenyalats. No ho dic perquè no s’hagi fet, sinó que ho dic perquè, com a país, em sembla que tenim una cultura democràtica pobra.I, finalment, dir dues coses. Nosaltres estem a favor de l’escola catalana pública, coeducadora, laica i gratuïta, sense retallades i sense concerts amb escoles que segreguen per sexe.

Sr. Fernández: Desde el Partido Popular no podemos votar a favor de esta moción, especialmente por lo que se dice de retirar los requerimientos, que en realidad se llaman «cartas de colaboración», que ha hecho el Ministerio de Educación. El Gobierno lo que ha hecho es que, ante la existencia de bastantes denuncias por parte de personas en las cuales, pues, se han producido… sobre hechos que se han producido en Cataluña muy graves, la portavoz del PSC se ha referido precisamente a que ha habido hechos graves en escuelas, con niños, con familias que se han visto señaladas porque sus padres, pues, tenían una determinada profesión o incluso simplemente porque tienen convicciones diferentes… ideológicas diferentes, pues, se han producido hechos gravísimos. Lo que ha hecho el Gobierno es precisamente, a través de la Alta Inspección, mandar estos requerimientos para investigar qué ha sucedido aquí, y es su competencia. Por lo tanto, lo que no puede es hacer dejación de funciones. Nosotros estamos a favor, por tanto, de una educación que pueda ejercerse con tolerancia y libertad. Y en muchas ocasiones sucede que, aunque sea una minoría, que aquí no se trata de hacer una causa general contra los docentes, porque ese no es el discurso, jamás hemos buscado ningún discurso de ese tipo y lo hemos rechazado, sino que lo que sí que denunciamos es que, por parte de la consejería de Educación, d’Ensenyament, de la Generalitat se ha buscado muchas veces utilizar las escuelas para un adoctrinamiento ideológico, es decir, para mandar mensajes a la comunidad educativa en un sentido u otro, pero siempre, como digo, desde la conselleria.Yo tengo algún ejemplo. Yo ahora no voy a hacer una exposición muy detallada, pero yo tengo, por ejemplo, un ejemplo de dos comunicados de escuelas de aquí de Barberà en relación a la huelga que hubo el 3 de octubre, y hay uno en concreto que hace, pues, una comunicación a los padres de que se va a producir esta huelga de una forma muy aséptica, muy correcta, que es lo que debería suceder. Y hay otro, de otra escuela, no voy a mencionar el nombre porque no se trata aquí de señalar a ninguna escuela, porque ese texto no viene de una escuela ni de un centro… ni un claustro escolar, sino que procede de estos comunicados que envía la Generalitat de Catalunya a las escuelas. Y ahí se hace toda una apología de por qué se tiene que ir a esa huelga y el deber de ir a esa huelga, hasta el punto de que viene a decir cosas que ha de triunfar la razón sobre lo que entienden que es la violencia y, evidentemente, los que van a esa huelga son los que tienen la razón y los otros no tienen ninguna razón y están, parece ser, a favor de la violencia. También se dice que al alumnado, pues se le tiene que poner de manifiesto este tipo de cosas. Y que, además, pues bueno, que es un deber, es un deber ir a la huelga, se dice, para estos profesores. En cambio, los que no hacen huelga, evidentemente, parece que estaban incumpliendo ese deber. Este comunicado, como digo, tiene un contenido claramente ideológico evidente. Y esto son las cosas que no se tienen que consentir, no se tienen que consentir. Yo entiendo que hay

81

muchos docentes que están en una posición complicada y difícil, y creo que tomando las precauciones que, por ejemplo, hizo una de las escuelas, evitar todo tipo de sesgo en este tipo de comunicaciones, se está haciendo un enorme favor a todo el mundo, ¿eh?, a los que piensan de una manera y de otra.Por lo tanto, nosotros no vamos a aceptar, como digo, no podemos aceptar la retirada de estos requerimientos porque ha habido conductas graves que tienen que ser como mínimo investigadas.Por lo tanto, votaremos en contra. Gracias.

Sr. Clarà: Bé, en primer lloc celebrar que es presenti aquesta moció i que crec que està bé que es presenti de manera conjunta, que això demostra que al final hi ha possibilitat de diàleg entre espais polítics que a priori, doncs, difereixen en moltes coses. Però que amb això crec que és un gran consens nacional que tenim aquí a Catalunya, que és el model educatiu, i la immersió lingüística, el bilingüisme, que ha demostrat que millora i facilita les capacitats dels nostres fills i filles, que al final demostra també que Catalunya és una terra acollidora, una terra plural i una terra mestissa, i que mai hem tingut cap problema amb el model educatiu fins que alguns polítics absolutament irresponsables han volgut tirar llenya al foc dient, doncs, autèntiques barbaritats, que és el que s’ha dit. Aquí no hi ha adoctrinament, aquí no hi ha conflicte de banderes ni hi ha tota aquesta falsedat i tota aquesta manipulació informativa que es fa des del Govern i que fa el Govern utilitzant mitjans de comunicació, tant públics com privats. Perquè també cal recordar què és el que fan vostès, i hi ha comunicats de treballadors públics de Televisió Espanyola, per exemple, que s’han posicionat en aquest sentit. Per tant, abans de parlar de TV3 potser que mirin una mica també com ho fan a casa.Una altra cosa que s’ha de dir també, ja que es parla d’adoctrinament potser sí que, i ho ha dit el José Luís, ho ampliem una mica més, podríem parlar dels concerts educatius, que aquí al final estem parlant de donar diners públics en unes escoles que sí que adoctrinen ideològicament, que sí que adoctrinen religiosament, que segreguen per sexe... Això sí que és una cosa que hauríem d’estar denunciant. I aquest és el model que precisament el Partit Popular ens intenta imposar i és el model que defensa. M’agradaria saber què opinen sobre aquest model educatiu, si això no és adoctrinament, perquè potser el focus del debat l’hauríem de tenir aquí.En qualsevol cas, dir que el nostre vot serà favorable.

Sr. Ferreté: Hola. Permeteu-me acabar aquesta ronda. Com a Plataforma Ciutadana per Barberà, creiem en el model educatiu de l’escola catalana i no estem d’acord amb les opinions que s’han manifestat en contra d’aquesta realitat, que entenem estan malfixades per la situació política tan convulsa que patim.La integració de la diversitat ens fa créixer i ens permet formar i preparar els nostres nens i nenes per a un futur que ha d’anar molt més enllà que la simple realitat del territori català o espanyol. Estem preparant els nostres joves perquè visquin una realitat europea que és molt més diversa i enriquidora. Donem, doncs, suport a aquesta moció per instar les institucions que salvaguardin la nostra educació.

Sra. del Frago: Bé, agrair les expressions i el suport de tothom, però sobretot agrair que compartim un mateix model, que és el més important. Y, Jaime, únicamente decirte que, vamos a ver, no te falta razón en algunas cosas de las que dices, que ya lo he dicho yo, es decir, no podemos tolerar eso. Però, si et fixes, en el punt tercer, també diem en aquesta moció: «Instar la conselleria d’Ensenyament a prendre les

82

mesures necessàries per mantenir la cohesió i la convivència dins de les escoles en el marc del model educatiu que ens hem donat.» L’Alta Inspección Educativa... Vamos a ver, educación es una competencia que tenemos traspasada hace muchísimos años. Las relaciones dentro de los consejos que hay territoriales en todas partes de educación con el Gobierno de España existen y todo el mundo va y se reúne y se sienta y habla. Pero lo que no puede ser es que se mande, a nuestro juicio, a la Alta Inspección Educativa a moderar o a decir: «Oiga, usted esto no lo está haciendo bien», teniendo unos instrumentos, perquè també existeix dins del Departament d’Ensenyament els àmbits en els quals aquestes coses s’han de vetllar i s’han de vigilar. I aquesta era la intenció de la moció, no només dir a uns sinó als altres també, de dir: «Feu el que heu de fer perquè aquestes coses no passin.» Que és el que no volem.Ja està. Res més.

Sr. Pubill: Molt brevíssim. Simplement, això també, eh?, celebrar, doncs, que hem estat capaços de trobar una via, diguéssim, de pactar en un tema tan important com és l’educació. Això demostra que quan hi han ganes d’arribar a acords, s’arriba. I, per acabar, no m’agradaria deixar de dir que, igual els senyors del Partit Popular... avui ja han tingut el seu moment de glòria durant força estona, però potser no han entès bé el que vol dir adoctrinar , perquè sembla ser que se n’adonen ara que estem adoctrinant els nens. I simplement recordar que els nens no voten i, en tot cas, els que s’han adoctrinat igual fa molts anys que estan adoctrinats ja. Gràcies.

_____________________

14. PRECS I PREGUNTES.

_____________________

INTERVENCIONSEn aquest apartat, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Doménech: Muy rápidamente. Como saben, ya los días se acortan y me han llegado quejas. Entonces yo querría hacer un ruego para que en el pipican del parque Central del Vallès se mejorara la iluminación. Nada más. Muchas gracias.

Sra. Fuster: Del Parc Central, eh?Muy bien, tomamos nota. Algun prec, alguna pregunta més? No? Doncs, ara sí que donem per acabat el Ple del dia d’avui. Moltes gràcies i molt bona nit. Gràcies a tothom.

_____________________

I no havent-hi més assumptes per tractar, la Presidència va aixecar la sessió a les 23:20 hores, de la qual s’estén aquesta acta a reserva de la seva aprovació en la propera sessió que es celebri i sens perjudici de la immediata executivitat dels seus acords, salvat allò establert a

83

l’article 208 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Un cop aprovada aquesta acta, es transcriurà el seu contingut en el llibre d’actes corresponent, en folis numerats i degudament legalitzats amb el segell de la Corporació.

L’alcaldessa presidenta, El secretari general acctal.,

Sílvia Fuster Alay José Antonio Martínez Martínez

ORDRE DEL DIA - Barberà del Vallès2017/10/25 · EL DIA 25/10/2017. A la Casa Consistorial de...

Documents

Transcript of ORDRE DEL DIA - Barberà del Vallès2017/10/25 · EL DIA 25/10/2017. A la Casa Consistorial de...