ORDENANÇA SOBRE EL MEDI RURAL DE LA POBLA DE VALLBONA · Emetre els informes que els òrgans i les...

Pàgina 1

Ajuntament de la Pobla de Vallbona Avinguda de Colón, 93 Telèfon 96 276 00 50 Fax 96 276 00 26 CP 46185 CIF: P-46/20400D

www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

ORDENANÇA SOBRE EL MEDI RURAL DE LA POBLA DE VALLBONA

Aprovada pel Ple de la Corporació en sessió de 12 de gener del 2017

Publicada al Butlletí Oficial de la Província núm. 81 de 28 d’abril del 2017

http://www.lapobladevallbona.es

http://www.facebook.com/ajuntamentlapobladevallbona

Pàgina 2


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

L’Ajuntament Ple, en sessió celebrada el dia 12 de gener de 2017 aprovà inicialment l’ordenança del Medi Rural de la Pobla de Vallbona, que va ser publicada al Butlletí Oficial de la Província núm. 21, de 31 de gener de 2017, sense que, durant el termini d’exposició pública, s’hagen presentat al·legacions o suggeriments. Per tant, queda definitivament aprovada, procedint-se a la publicació del text íntegre per a la seua entrada en vigor: ORDENANÇA SOBRE EL MEDI RURAL LA POBLA DE VALLBONA CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte. Artícle 2. Vigència. Article 3. Drets. Article 4. Obligacions. CAPÍTOL II. DEL SERVEI DE GUARDERIA RURAL Article 5. Funcions del servei de guarderia rural. CAPITOL III. COMISSIÓ DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Article 6. Comissió de resolució de conflictes. CAPÍTOL IV. TANCAMENT DE FINQUES I CAMINS RURALS Article 7. Presumpció de tancament de finques rústiques. Article 8. Distàncies i separacions en el tancament de finques rústiques. Article 9. Reglament de tancament de camins rurals. Article 10. Prohibicions. CAPÍTOL V. DE LES SERVITUDS Article 11. Servituds de pas. Article 12. Servituds de desaigüe CAPÍTOL VI. DE LES TRANSFORMACIONS Article 13. Necessitat d’obtenció prèvia de llicència municipal. Classes: Article 14. Movimients de tipus A. Article 15. Movimients de tipus B. Article 16. Movimients de tipus C. Article 17. Movimients de tipus D. Article 18. Talussos.



Pàgina 3


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

CAPÍTOL VII. DE LES PLANTACIONS D’ARBRES Article 19. Desesnvolupament del Codi Civil. Unitat de mesura. Article 20. Distàncies de separació. Article 21. Tallada de branques, arrels i arrancada d’arbres CAPÍTOL VIII. DEL DEPÒSIT DE MATERIALS, ESTACIONAMENT DE VEHICLES, ABOCAMENTS I FOCS 18 Article 23. Estacionamient de vehicles per a càrrega i descàrrega en camins municipals. Article 24. Prohibició d’abocaments. Article 25. Focs en la pròpia finca. CAPÍTOL IX. DE LES AIGÜES DE REG. Article 26. Responsabilitat del curs de les aigües de reg. Article 27. Responsabilitat de les canalitzacions. Article 28. Prohibició d’avocaments d’aigües a camins. CAPÍTOL X. DELS CAMINS MUNICIPALS Article 29. Concepte. Article 30. Classificació dels camins municipals. Article 31. Normes i usos. Article 32: Prohibicions. CAPÍTOL XI. DE L’APROFITAMENT DE PASTURES, HERBES I RESTOLLS I INSTAL•LACIONS APÍCOLES 26 Article 33. Normes reguladores. Instruccions. Períodes. Article 34. Prohibicions i condicions. Article 35. Limitacions a l’activitat apícola. CAPÍTOL XII. Comercialització de productes del camp Article 36. Comercialització de productes del camp. CAPÍTOL XIII. INFRACCIONS I SANCIONS Article 37. Tipificació d’infraccions administratives. Article 38. Sancions. Article 39. Procediment. Disposició final.



Pàgina 4


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

CAPÍTULO I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte 1. És objecte d’aquesta ordenança la regulació de les relacions de convivència

en el medi rural, la compatibilitat entre activitats agrícoles i ramaderes en el sòl no urbanitzable, i amb caràcter transitori en els sòls urbanitzables que no hagen sigut objecte de transformació urbanística i també en el sòl que es trobe en la mateixa situació, amb la finalitat de promoure l’aplicació del codi de bones pràctiques agràries, i la plasmació escrita dels usos i costums que, dins de l’àmbit rural, s’estan practicant des de fa temps en el terme municipal de la Pobla de Vallbona, adequant-los al marc social i actual; tot açò, sense perjudici de les funcions de cooperació, col·laboració i informació recíproca que han de presidir entre l’Ajuntament i les administracions públiques de competència sectorial en matèries a les quals al·ludeix aquesta ordenança, segons al que s’ha previst en l’article 56 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, i en l’article 4 de la Llei 30/92, o en el seu contingut en la legislació vigent.

2. S’hauran de regir per les ordenances urbanístiques les actuacions que estiguen previstes en la legislació sectorial sobre la matèria, i les activitats qualificades implantades en el medi rural, d’acord amb la normativa específica, sense perjudici de l’aplicació supletòria de la present ordenança en els aspectes pròpiament agropecuaris que no estiguen regulats per les normes d’àmbit urbanístic.

3. La circulació de vehicles de motor pels camins rurals s'atindrà a les disposicions que recull la normativa específica en matèria de circulació, trànsit i seguretat viària.

Article 2. Vigència

1. Aquesta ordenança entrarà en vigor d’acord amb l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, i la vigència de la qual serà indefinida mentre no siga derogada, suspesa o anul·lada.

2. El Consell Local Agrari, a la vista de les dades i resultats que subministre l'experiència en l'aplicació d'aquesta ordenança, proposarà al Ple de l'Ajuntament totes les reformes necessàries que convinga introduir-hi. 3. Qualsevol proposta de modificació, derogació o suspensió que afecte aquesta ordenança, requerirà l’informe previ del Consell Local Agrari. Aquest informe serà preceptiu però no vinculant.

Article 3. Drets Qualsevol ciutadà del muncipi té dret a: 4. Exigir el compliment de la present ordenança a tot el que no la tinga en

compte.



Pàgina 5


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

5. Notificar l’incompliment de qualsevol article de la present ordenança al

Consell Agrari Municipal de la Pobla de Vallbona o a l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona.

Article 4. Obligacions Els titulars de predis, agricultors i ramaders, i totes les persones que exercisquen les seues activitats en el medi rural, a l'efecte d’aquesta ordenança, hauran de complir les següents obligacions, la inobservança de les quals donarà lloc a la incoació i imposició, si és el cas, de les sancions que s'hi establisquen:

a) Mantenir la parcel·la en les condicions mínimes de neteja i salubritat exigibles, a l'efecte que les possibles plagues en cultius o l'aparició de males herbes, no es propaguen a les finques adjacents i d'evitar el risc d'incendi.

b) Mantenir les fites o mollons en perfecte estat de conservació i visibilitat. c) Conrear els camps sense generar perjudicis als camins públics i a la

resta d'infraestructures agràries, així com als predis aliens. d) Exercir activitats pecuàries en estables o granges sense produir

molèsties o contaminació que afecten tercers o el medi ambient. e) Abstenir-se d'efectuar abocaments per residus sòlids o líquids que

perjudiquen el medi rural, l’enlletgisquen o produïsquen efectes negatius als cultius agraris o al medi ambient.

f) Comparéixer a les citacions efectuades en legal forma, que efectue l'Alcaldia o el regidor delegat, en nom seu, o a proposta del Consell Agrari Municipal, per a resolució de conflictes entre les parts, aclarir extrems relatius a expedients en curs o per raons mediambientals.

g) A l'observança de les normes que es deriven de la present ordenança. CAPÍTOL II. DEL SERVEI DE GUARDERIA RURAL Article 5. Funcions del servei de guarderia rural El servei de guarderia rural tindrà les funcions següents: 1. Vetlar pel compliment de les disposicions que dicte la Comunitat Europea, l'Estat, la Comunitat Autònoma i l'Ajuntament, relatives a la conservació i millora de la naturalesa, medi ambient, recursos hidràulics, la riquesa cinegètica, piscícola, apícola, forestal i de qualsevol altra índole, relacionada amb els temes rurals i mediambientals. 2. Garantir el compliment de les ordenances, reglaments i bans de l'Ajuntament, en l'àmbit de la seua actuació. 3. La vigilància i protecció del Patrimoni Municipal pel que fa a les parcel·les situades en sòl no urbanitzable o rústic, i amb caràcter transitori en els sòls urbanitzables que no hagen sigut objecte de transformació urbanística així com



Pàgina 6


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

en sòl urbà que es trobe en la mateixa situació; els espais públics rurals, així com de la delimitació i demarcació del terme municipal per a la conservació íntegra corresponent. 4. Protecció de l'hàbitat rural i de totes les espècies i classes de flora i fauna existents en el terme municipal, amb especial atenció a les que es troben en vies d'extinció. 5. Prestació d'auxili en casos d'accident, catàstrofe o calamitats públiques, així com participar en l'execució dels Plans de Protecció Civil. 6. Vigilància i cura de la xarxa de comunicacions rurals (pistes, camins, senderes, ponts, guals i anàlegs), dels desnivells naturals (assegadors, barrancs, rambles i anàlegs) i de les aigües incontrolades que puguen afectar-ne la integritat. 7. Supervisió dels aprofitaments, de tot tipus, concedits per l'Ajuntament sobre parcel·les municipals, qualsevol que siga la seua finalitat, tals com explotacions, graveres, pastures, llenya i similar, amb un especial control i vigilància a aquests últims. 8. La inspecció permanent de les activitats industrials, legalitzades o no, situades en sòl no urbanitzable o rústic, pel que fa a la repercussió dels processos productius sobre el medi ambient i els recursos naturals. 9. Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan siguen requerits per aquest motiu. 10. Control i seguiment de totes les activitats que es realitzen dins de les zones qualificades com d'especial protecció agrícola, forestal, paisatgística o ecològica pel Pla General d'Ordenació Urbana de la Pobla de Vallbona i altres instruments d'ordenació i protecció. 11. Col·laborar amb altres departaments i serveis municipals en la pràctica de notificacions o realització d'inspeccions puntuals relacionades amb el medi rural. 12. Emetre els informes que els òrgans i les autoritats municipals requerisquen. 13. Denunciar davant els organismes competents les infraccions a la legislació de caça, d’epizoòties (epidèmies) i apicultura. 14. Totes les que es relacionen amb el lloc de treball, dins de l'àmbit rural, que els òrgans i les autoritats municipals li encomanen. 15. Sol·licitar i comprovar que la recol·lecció dels camps es realitza per la persona autoritzada i que l'expedició dels productes agraris, des de l’origen en l'explotació agrària a la primera destinació, es realitza en possessió del Document d'acompanyament i traçabilitat agrària (DATA).



Pàgina 7


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

16. Totes les funcions que designe la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat i la resta de la normativa aplicable per als membres de la Policia Local i de la Comunitat Valenciana. CAPÍTOL III. COMISSIÓ DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Article 6. Comissió de resolució de conflictes

1. El Consell Local Agrari designarà la composició de la Comissió de Resolució de Conflictes, que estarà composta per les persones nomenades com a havedors/mediadors, que actuaran com a perits, i l'encarregat del Servei de Guarderia Rural.

2. En formular-se una denúncia per part de la persona propietària, la Comissió de Resolució de Conflictes determinarà els danys i la valoració corresponent d’acord amb el seu legal saber i entendre i a l'ús i costum de bon llaurador o llauradora, estenent acta, en la qual es faran constar: a. Dia, mes, any i lloc de la valoració. b. Persones que hi intervenen. c. Danys, perjudicis i sostraccions ocasionades. d. Criteris de valoració i. Quantificació dels danys ocasionats f. Signatura de les persones que intervenen que donen fe de l'acte. 3. L'actuació de la Comissió i del Consell Local Agrari en aquests actes tindrà el caràcter d'arbitratge entre les parts per a la resolució extrajudicial i equitativa del conflicte plantejat. Els seus laudes són obligatoris. 4. Si els fets assoliren una importància tan problemàtica que pogueren ser considerats com a delicte o falta, caldrà remetre el comunicat corresponent al Jutjat d'Instrucció competent.

CAPÍTOL IV. TANCAMENT DE FINQUES I CAMINS RURALS Article 7. Presumpció de tancament de finques rústiques A l’efecte de l’aplicació d’aquesta ordenança, i sempre que no hi conste la tolerància o consentiment del propietari, siga expressa o tàcita, qualsevol finca rústica del terme municipal es considerarà tancada i acotada encara que materialment no ho estiga.



Pàgina 8


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

Article 8. Distàncies i separacions en el tancament de finques rústiques 1. D'acord amb el costum tradicional pel que fa a obres, plantacions de barratges vius, barratges morts, voltes de filferro o tanques per al tancament de les finques rústiques, de manera que no es perjudique els confrontants, caldrà respectar les regles següents: a. Tancament amb filferros i teles transparents. • En cas de no posar-se d'acord els amos de les finques adjacents per al tancament amb filferros o tela, podrà fer-ho un d'ells dins de la seua propietat, respectant la fita mitgera en tota la longitud ("fita lliure"). • En general, la fita mitgera o fita serà de 10 centímetres per a la separació de propietats i en cas de no haver-ne, s'entendrà d'aquesta mesura i com si les finques estigueren fitades. • Quan es pretenga col·locar piquetes i tela metàl·lica, serà necessari obtenir prèviament la llicència municipal. b. Tancament amb barratges morts, secs o de canyes. • En cas de no posar-se d'acord els amos de les finques adjacents per al tancament amb barratges morts, secs o canyes, podrà fer-ho cadascun d'ells dins del terreny de la seua propietat, i hauran de separa-se cinquanta centímetres de la llinda divisòria o centre de fita mitgera, fins a una altura màxima de dos metres, de manera que caldrà retirar un metre més per cada metre d’elevació més gran. c. Tancament de barratges vius • En cas de no posar-se d'acord els amos de les finques adjacents per al tancament amb barratges vius, podrà fer-ho cadascun d'ells plantejant-ho dins de la seua propietat i separant-se un metre de la boga divisòria o centre de fita mitgera fins una altura màxima de dos metres, de manera que s’haurà de retirar un metre i mig més per cada metre d’elevació més gran. • El propietari del barratge viu estarà obligat a retallar-lo anualment per a mantenir-ne l’alçada reglamentària i que les branques i arrels no perjudiquen els predis adjacents. d. Qualsevol propietari podrà tancar o voltar les seues propietats per mitjà de piquetes i tela metàl·lica, d’acord amb aquestes condicions: • El clos amb tela metàl·lica haurà de presentar una alçada màxima, d'acord amb el que disposen les Ordenances Municipals de Policia de l'Edificació de la Pobla de Vallbona, d'1,50 metres i serà com a delimitació de la propietat i en precari. • En els camins rurals recollits en l'àmbit d'aplicació de l'art. 85 de les Normes d'Ordenació Detallada del Pla General, en els quals l’amplària siga menor de



Pàgina 9


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

4,00 metres, el clos indicat en el paràgraf anterior se situarà a 2 metres de l'eix del camí, de manera que l’amplària mínima aconseguisca els 4 metres. • Les obres no podran realitzar-se sense una sol·licitud prèvia i obtenció de la llicència municipal. i. Xamfrans • En les finques que facen cantonada a dos camins rurals o les finques que limiten amb camins amb girs pronunciats o bruscs, serà obligatori, per a permetre’n la visibilitat i la seguretat del trànsit, que els tancaments formen xamfrà. • En qualsevol tancament existent que no s'ajuste a aquest precepte, el propietari disposarà d'un termini d'un any per a adequar-lo. f. Hivernacles • Els hivernacles que es construïsquen en les finques caldrà separa-los com a mínim dos metres del centre de la fita mitgera. 2. Per a executar qualsevol tipus d'obres o instal·lacions, fixes o provisionals, de les que s’han previst en els apartats anteriors, o de murets per a canalitzacions, filloles o canals de desguassos, confrontants amb carreteres o camins rurals, s'exigirà la llicència municipal prèvia, para la resolució de la qual caldrà l'informe del servei de guarderia rural. Article 9. Reglament de tancament de camins rurals A causa de la situació d’indefensió que pateixen els agricultors i amb la finalitat d’evitar els robatoris de collites durant l’època de recol·lecció, i també de materials i ferramentes, es considera necessari regular el tancament de certs camins rurals com portes, maromes o cadenes d’accés, per a evitar aquests delictes i poder facilitar l’activitat dels agricultors i el treball de les forces de seguretat en el desenvolupament de la missió. Per aquest motiu, en el si del Consell Agrari Municipal s’hi crearà un grup de treball que, de manera conjunta amb les forces de seguretat, personal tècnic municipal i sector agrari, elabore, en un termini de sis mesos des de l’aprovació d’aquesta ordenança, una ordenança municipal que regule el tancament puntual de determinats camins rurals. Article 10. Prohibicions 1. Sempre que no hi conste el consentiment del propietari, ni exprés ni tàcit,

queda prohibit en les finques rústiques, en els seus annexos i servituds, segons la presumpció establida en l’article 7, el següent: a. Entrar a recollir restolls, branques, troncs o palla.



Pàgina 10


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

b. Entrar a recollir cítrics, hortalisses, llegums, verdures, fruites o qualsevol tipus de fruit bé s’hagen caigut o no, branques per a empelts o qualsevol altre fruit encara que siga després d’arreplegar la collita.

c. Creuar finques alienes siga quin siga el mètode que s’hi utilitze.

2. El propietari que es considere afectat per alguna d’aquestes conductes o

altres que considere que li han reportat un dany o perjudici a la seua propietat, podrà denunciar els fets davant el Consell Local Agrari, que procedirà en la forma establida en l’article 6 de la present ordenança, sense perjudici que aquest Consell puga exercitar qualssevol altres accions a les quals té dret.

CAPÍTOL V. DE LES SERVITUDS Article 11. Servituds de pas En matèria de servitud de pas, s'hi hauran d’aplicar les següents normes sempre que no contradiguen el que disposa el Codi Civil. Quan s'haja constituït una servitud de pas i excepte que en el títol no es dispose o resulte una altra cosa, es presumirà que té una amplària d'entre 1 metre i 2,5 metres per a cobrir les necessitats de pas. Les persones usuàries hauran d’augmentar l'amplària de les servituds o camins particulars existents, a partir d’un estudi previ del Consell Agrari Municipal i una autorització de l'amo del predi servent, en una proporció adequada per a cobrir les necessitats de pas en atenció a la maquinària agrícola utilitzada, i sense perjudici de les indemnitzacions que hi corresponguen. En l'ampliació de l'amplària de les servituds de pas i la determinació de les indemnitzacions que hi corresponguen, haurà d'intervenir el Consell Agrari Municipal, en el cas que les parts no s'hagen pogut posar d'acord i sempre abans que es determine judicialment. L'usuari de pas en aquestes servituds o camins privats té l'obligació de mantenir el camí de pas en condicions òptimes, i fins i tot té el dret d'emplenar o rebaixar el camí si així és necessari, sempre, per descomptat, que no perjudique el veïnat i amb la finalitat d'evitar embassaments per reg i pluges. Article 12. Servituds de desaigüe Segons l’art. 588 del Codi Civil, s’hi estableix que quan el corral o pati d’una casa es trobe enclavat entre altres cases, i no siga possible donar eixida per la mateixa casa a les aigües pluvials que recull aquest corral, podrà exigir-se l’establiment de la servitud de desaigüe, i s’haurà de donar pas a les aigües pel punt dels predis contigus en què siga més fàcil l’eixida i caldrà establir el



Pàgina 11


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

conducte de desaigüe en la forma que menys perjudicis ocasione al predi servent prèvia la indemnització que hi corresponga. CAPÍTOL VI. DE LES TRANSFORMACIONS Article 13. Necessitat d’obtenció prèvia de llicència municipal. Classes. Per a qualsevol tipus de transformació en la finca i que comporte moviment de terres, caldrà obtenir la llicència municipal prèvia, sense perjudici de la necessitat de disposar d’altres autoritzacions administratives d’acord amb la legislació sectorial aplicable. A aquests efectes, els moviments de terra queden classificats de la forma següent:

TIPUS A................ Entre dos parcel·les. TIPO B.................. Entre una parcel·la i un camí. TIPUS C................ En una canyada. TIPUS D................ En un barranc.

Article 14. Moviments de tipus A Quan la transformació es realitze entre dos parcel·les contigües i el resultat en produïsca un enfonsament o elevació del predi transformat, aquest deixarà el corresponent talús a partir del nivell que tinga el predi que no ha sigut transformat, sempre que no existisca cap mur, i si n’hi haguera, a partir d’aquest últim. Article 15. Moviments de tipus B S’hi aplicarà el que disposa el paràgraf anterior, i caldrà tenir en compte a més:

1. Si el predi transformat pateix un enfonsament, no es podran realitzar murs que sobrepassen el nivell del camí de manera que puguen impedir el pas de les aigües naturals.

2. Si el predi transformat pateix una elevació, haurà de disposar els

suficients sobreeixidors perquè les aigües naturals no es queden estancades en el camí afectat.

Article 16. Moviments de tipus C A més del que s’ha disposat en els articles anteriors, caldrà disposar dels mitjans suficients perquè el predi transformat no patisca cap corriment de terres i puga donar curs a les aigües fluvials.



Pàgina 12


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

Article 17. Moviments de tipus D Sense perjudici del que disposen els articles anteriors, quan la transformació es produïsca dins d'un barranc o al costat del vessant d'aquest, s'haurà de deixar el sobreeixidor suficient perquè les aigües naturals puguen circular amb facilitat. Quan el predi transformat patisca una elevació, haurà de deixar un canal de desguàs que s'imposarà de manera que per cada metre d'elevació caldrà deixar quatre metres de canal de desguàs del mateix nivell que l’estat originari, preferiblement a un costat del barranc. Aquest canal de desguàs podrà ser substituït per la col·locació de tubs d'una dimensió suficient per a canalitzar els litres d'aigua que puga allotjar o canalitzar el barranc. Article 18. Talussos 1. Serà considerat com a talús, la hipotenusa formada per un triangle equilàter d'angle recte, que resulte de prendre com a costats la mateixa distància que hi haja de desnivell en produir-se l'enfonsament o elevació del predi. 2. El talús sempre s’haurà de realitzar dins del predi que realitze la transformació. 3. Caldrà prendre les mesures necessàries perquè el talús perdure i no siga erosionat; i es podrà reclamar la restitució del predi no transformat si aquest deixa de complir totalment o parcialment la seua funció. 4. Un talús podrà ser eliminat sempre que siga substituït per un mur de formigó de solidesa suficient, les característiques del qual estaran determinades per la preceptiva llicència municipal. CAPÍTOL VII. DE LES PLANTACIONS D’ARBRES Article 19. Desenvolupament del Codi Civil. Unitat de mesura. 1.- A l’empara de l’article 591 del Codi Civil, en aquest capítol s’hi regulen les distàncies per a la plantació d’arbres. La unitat de mesura que s’hi estableix per a la determinació de les plantacions d’arbres, és el PAM, que equival a 22,5 centímetres. Article 20. Distàncies de separació 1. Les distàncies de separació dels arbres que es planten prop de les parcel·les confrontants o d’un camí o pista, hauran de ser les següents:

- 40 pams (9 metres) per a l’àlber, garrofera i anouer. - 30 pams (6,75 metres) per a l’albercoquer, palmera, figuera en horta,

olivera, coníferes i arbres resiners.



Pàgina 13


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

- 25 pams (5,625 metres) figuera en secà. - 20 pams (4,5 metres) ametlers, atzavares, canyars i similars. - 15 pams (3,375 metres) cítrics i arbres fruiters como el lledoner, pruner,

magraner, pomera, bresquillera, codonyer, morera i nisprer. - 4,5 pams (1,0125 metres) la vinya en horta i secà.

El procediment per a mesurar la distància de la fita al tronc, caldrà efcectuar-lo prenent com a mesura la distància de la fita a l’eix del tronc i no a la perifèria. 2. Els arbres per a fusta no se podran plantar ni criar a una distància menor de 15 pams (3,375 metres). 3. Els arbres de gran desenvolupament hauran de ser plantats a una distància major de la que s’ha assenyalat en els dos apartats anteriors, que indicaran en cada moment el personal tècnic municipals. Article 21. Tallada de branques i arrels i arrancada d’arbres. 1. Qualsevol propietari té dret a demanar que s'arranquen els arbres que d'ara endavant es planten o nasquen a menor distància de la seua finca que la que s’ha preceptuat en l'article anterior. Aquest dret solament podrà exercitar-se mentre aquests estiguen en període improductiu i, per contra, si aquesta petició es realitza quan ja siguen productius, perduraran en la seua posició fins que hagen de ser reposats, circumstància que serà aprofitada per la persona confrontant per a respectar les estipulacions en matèria de distàncies. S'exceptua l'aplicació d'aquest article en cas de risc per a persones i béns. 2. Si les branques d'alguns arbres s'estenen sobre una finca o camí adjacent, l'amo d'aquests té dret a reclamar que es tallen quan s'estenguen sobre la seua propietat, tot i que s'hagen guardat les distàncies assenyalades i estiguen plantats abans de l'entrada en vigor d'aquesta ordenança. 3. Si són les arrels dels arbres veïns les que s'estenen en sòl d'un altre, l'amo del sòl en què s'introduïsquen podrà tallar-les ell mateix dins de la seua finca, tot i que s'hagen guardat les distàncies assenyalades. CAPÍTOL VIII. DEL DEPÒSIT DE MATERIALS, ESTACIONAMENT DE VEHICLES, ABOCAMENTS I FOCS Article 22. Depòsit de materials en camins municipals 1. Es podran dipositar en les pistes i camins rurals per a l’entrada a les finques

particulars, amb caràcter excepcional i sempre que no puga fer-se a l’interior de la pròpia finca, fem, materials i ferramentes d’ús agrícola, durant un termini màxim de quaranta-huit hores, i la persona interessada haurà de senyalitzar com cal l’obstacle esmentat, i en qualsevol cas deixar el pas suficient per al trànsit de persones i vehicles.



Pàgina 14


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

2. Els materials d’obres menors també podran dipositar-se temporalment en

els camins, mentre duren aquestes obres i en les mateixes condicions i requisits que en l’apartat anterior. Quan es tracte d’obres majors no podran ocupar-se camins o pistes municipals o rurals.

3. En haver transcorregut el termini assenyalat en els dos apartats anteriors sense que s’hagen traslladat les ferramentes a una finca particular, l’Ajuntament podrà retirar-los dins de la que siga de propietat de la persona interessada.

Article 23. Estacionament de vehicles per a càrrega i descàrrega en camins municipals Els vehicles estacionats en pistes o camins rurals del terme municipal per a càrrega o descàrrega de mercaderies, no dificultaran el trànsit rodat i deixaran espai suficient per al pas d’altres vehicles i persones, i hauran d’observar a l’efecte les normes del Codi de Circulació, especialment pel que fa a la senyalització i qualsevol altra que resulte d’aplicació. Article 24. Prohibició d’abocaments 1. Prenent com a base la normativa sobre utilització de productes fitosanitaris

que recomana que s’hi apliquen a la matinada o a última hora de la vesprada, quan les temperatures són més baixes i el vent més calmat, l’horari habitual per a aplicar-los serà de 6 a 23 h.

2. Queda prohibit abocar o llançar en els llits públics o privats de rierols, rius barrancs, camins, cunetes, séquies, sequiols, desaigües, i similars, objectes tals com llenya, canyes, brossa, pedres, envasos, plàstics, enderrocs, deixalles, fem i en general qualsevol altre que puga impedir el pas de les aigües o siga susceptible de degradar el medi ambient. Els envasos de productes tòxics caldrà dispositar-los en els punts de recollida d’envasos agraris SIGFITO i empreses autoritzades els gestionaran.

3. Igualment queda prohibit tirar o abocar fem industrial o domèstic, enderrocs

o deixalles o qualsevol altre tipus de residus sòlids o líquids en tot el terme municipal, excepte que es dispose d’autorització de l’Ajuntament i es realitze en abocadors controlats i legalitzats, o que estiguen destinats a adob agrícola.

4. Queda prohibida l’acumulació de qualsevol altra deixalla, rebuig o productes en desús en les propietats privades, per a evitar que a causa del vent o per qualsevol altra causa es puguen escampar a terrenys confrontants i causar-hi danys.

5. Tampoc es permetrà donar eixida a camins, llits d’aigua i senderes d’ús públic o particula a aigües residuals de piques, llavadors, vàters o qualsevol altre abocament d’indústries disperses pel camp. Aquestes aigües s’hauran



Pàgina 15


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

de conduir a un dipòsit estanc o a femers situats en l’interior de les finques, que estaran preparats convenientment per a aquesta finalitat.

6. Queda prohibit qualsevol tipus d’abocaments i/o producte fitosanitari que per llei ho estiga.

7. Qualsevol actuació de les anteriors, fins i tot per mera negligència, que

cause aquests mateixos efectes, obliga la persona causant a reparar el dany causat.

Article 25. Focs en la pròpia finca Per a fer foc o realitzar crema de rastolls en la pròpia finca caldrà tindre en compte les normes que la Conselleria d’Agricultura i de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana aprove. En qualsevol cas, s’hi hauran de prendre totes les precaucions necessàries per a evitar la propagació del foc a altres finques confrontants i de materials o líquids susceptibles d’explosió o de fàcil combustió, o que assolisquen una magnitud tan gran que arribe a quedar fora de control del responsable del foc. CAPITOL IX. DE LES AIGÜES DE REG Article 26. Responsabilitat del curs de les aigües de reg Exepte prova en contra, es consideren responsables del curs de les aigües de reg i dany que hi puguen produir: a) Les persones propietàries de les finques on vaja destinat el reg. b) En cas que la persona propietària no hi estiga present, la persona que conduïsca el reg. Article 27. Responsabilitat de les canalitzacions Les comunitats de regants, els Pous, Societats Agràries de Transformació o qualsevol altra persona física o jurídica que siga titular de les canalitzacions de reg, seran responsables de mantenir-les i conservar-les. Si com a conseqüència de l'execució d'obres d'ampliació de camins o de qualsevol altre tipus, ja siguen promogudes per l'Administració o pels particulars, resultaren afectades les canalitzacions de reg, hauran de ser objecte de reposició, en perfecte estat d'ús, amb càrrec a aquestes actuacions. Excepte prova en cas contrari, es consideren responsables de les canalitzacions i del seu estat de conservació els següents:



Pàgina 16


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

a) Les Comunitats de Regants, els Pous, Societats Agràries de Transformació o qualsevol altra persona jurídica que siga titular de les canalitzacions. b) Les persones físiques que siguen titulars d'una canalització, hauran de preocupar-se que aquestes es troben en bon estat de neteja, i amb açò evitaran l’abocament de les aigües a camins o propietats privades, en cas d'accident serà el responsable dels danys que cause. c) Les Comunitats de Regants, Els Pous, Societats Agràries de Transformació o qualsevol altra persona física o jurídica titulars de sèquies de reg, preses o ramals quan efectuen la neteja d'aquestes canalitzacions i aboquen els residus d'aquestes neteges en els camins, tindran l'obligació de deixar-los lliures i expedits de qualsevol residu, per a la lliure circulació de vehicles, i seran els responsables dels accidents que s’hi pogueren causar. Article 28. Prohibició d'abocament d'aigües a camins 1. Queden prohibits els desguassos, sobreeixidors, canalitzacions o altres construccions pels quals l'aigua de reg aboca sobre camins, pistes o carreteres, i també qualsevol actuació, fins i tot per mera negligència, que cause aquests mateixos efectes. 2. Es considera infracció administrativa l'abocament d'aigües a les carreteres, camins o pistes de titularitat pública, i finques d'altres propietaris, la qual cosa portarà aparellada la corresponent sanció a més del deure de reparar el dany causat. CAPÍTOL X. DELS CAMINS MUNICIPALS Article 29. Concepte Són carreteres, camins i pistes rurals tots els de domini públic municipal i d'ús públic, susceptibles de trànsit rodat, que discórreguen pel terme municipal. Quan travessen terrenys classificats en sòl urbà o urbanitzable o per nuclis de població identificats en sòl no urbanitzable, els trams afectats tindran la consideració de carrer o vial d'accés a les parcel·les, amb el tractament propi d'aquestes. No es consideren de competència municipal la conservació i manteniment de les sendes, camins veïnals o particulars i servituds de pas de titularitat privada. Article 30. Classificació dels camins municipals Amplàries. Distàncies de separació dels tancaments



Pàgina 17


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

1. Els camins existents en el terme municipal es classifiquen en les següents categories, sense perjudici de les determinacions que a aquests efectes puguen establir els plans d'ordenació urbana. a) De primera categoria Són tots els radials que parteixen de l'àrea urbana principal de la Pobla de Vallbona, els que creuen transversalment el terme municipal, els que separen polígons cadastrals i els que així resulten catalogats de manera expressa. En tota la seua longitud, l’amplària mínima serà de sis metres, i hauran de tindre una cuneta mínima de dos metres. Els tancaments de finques particulars que recaiguen a aquests camins hauran de retirar-se tres metres de la riba de la calçada o sis metres del seu l'eix. b) De la segona categoria Són tots els que serveixen d'enllaç o travessia entre els camins de primera categoria i els que així resulten catalogats de manera expressa. En tota la seua longitud, l’amplària mínima serà de cinc metres, i hauran de tindre una cuneta mínima d'un metre i mig. Els tancaments de finques particulars que recaiguen en aquests camins hauran de retirar-se dos metres i mig de la riba de la calçada o cinc metres del seu eix. c) De tercera categoria Són tots els que no queden inclosos en alguna de les dues categories anteriors, i els que així resulten catalogats de manera expressa. En tota la seua longitud, l’amplària mínima serà de quatre metres, i hauran de tindre una cuneta mínima d'un metre. Els tancaments de finques particulars que recaiguen en aquests camins hauran de retirar-se dos metres de la riba de la calçada o quatre metres de l'eix d’aquesta. d) Camí sense eixida Els camins que donen entrada a parcel·les i que no tinguen eixida, hauran de tindre com a regla general, i mentre el planejament urbanístic no dispose una altra cosa, una amplària mínima de quatre metres, i si aquesta no fóra suficient, caldrà entreguardar els tancaments de les parcel·les per a donar-li una amplària més gran. Els tancaments de finques particulars que recaiguen en aquests camins o vials



Pàgina 18


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

d'accés a parcel·les, hauran de retirar-se dos metres de la riba de la calçada o quatre metres del seu eix. 2. L'incompliment del que s’ha establit en l'apartat anterior tindrà la consideració d'infracció administrativa, sancionable en la forma que determine la legislació urbanística vigent. 3. Quant a les edificacions o tancaments que es produïsquen en els límits en carreteres o pistes pavimentades, s'estarà al que estableix la Llei 6/1991, de 27 de març, de carreteres de la Comunitat Valenciana i disposicions complementàries i concordants. Article 31. Normes i usos a) Tots els camins rurals es regiran pel que disposa el codi de circulació i qualsevol altra norma que siga aplicable sense una altra limitació que la derivada de les seues característiques, el quals queden subjectes als usos següents: bestiar, animals de càrrega, d'esplai a passeig, turismes, furgonetes o qualsevol altre tipus de transport el pes del qual no excedisca de la capacitat del camí. b) Està autoritzada la circulació de maquinària agrícola i forestal propietat del veïnat que tinga accés al camí rural amb destinació a les explotacions agrícoles o forestals amb les limitacions de càrrega anteriorment enumerada. c) Exceptuant els casos indicats expressament, la velocitat màxima de circulació serà de 40 km/h. Article 32: Prohibicions 1. Prohibició de variar límits Es prohibeix distribuir o traslladar els pals o senyals indicadors dels límits de les propietats particulars respecte dels camins del terme municipal. 2. Prohibició d'obstrucció Els camins, canals, senderes, travessies de titularitat pública i la resta de servituds destinades al trànsit de persones i bestiar no podran tancar-se, obstruir-se, ni estrényer-se en cap concepte. Els propietaris de les finques adjacents als camins tindran l'obligació de tallar totes les branques, canyes i mala herba que molesten al trànsit per la via pública. Les terres, pedres o arbrat que, per les pluges o qualsevol altre motiu de força major es desprenguen de les finques sobre el camí, haurà de retirar-les-en el propietari.



Pàgina 19


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

3. Prohibició d'ocupació No es consentirà als particulars incorporar a les seues possessions, en tot o en part, els camins, canals, senderes, travessies de titularitat pública i la resta de servituds destinades al trànsit de persones i bestiar, ni dur a terme construccions com tanques, que minven els drets del comú de veïnat. L'Ajuntament disposarà la restitució dels primers al domini públic, instant el procediment de recuperació d'ofici de béns demanials, i iniciarà, si escau, l'expedient de restauració de la legalitat urbanística per a la demolició de les obres executades, si és el cas, i l’autoritat municipal ordenarà si no ha transcorregut un any i un dia des de l'ocupació o construcció; si intervinguera més temps, caldrà acudir als òrgans jurisdiccionals competents. 4. Prohibició de causar danys en camins i servituds públiques. Es prohibeix causar danys en els camins i servituds públiques, i també extraure’n pedres, terra o arena. Els canals, senderes o abeuradors per al trànsit i ús de bestiars hauran de trobar-se sempre expedits, i caldrà resoldre totes les conteses que se susciten sobre reconeixement i delimitacions corresponents, conformement amb la legislació vigent. Per tant, no es permetrà l'arrossegament directe pels camins de brancatge, estris de cultiu o materials de construcció. Queda terminantment prohibit realitzar desguassos o drenatges de reg en els camins i cunetes, a aquest efecte, els propietaris de les finques frontereres hauran d'adoptar les mesures perquè no es produïsquen aquests desguassos. No obstant això, no podran impedir el lliure curs de les aigües que provinguen dels camins, i caldrà fer rases o calçades en el límit de la seua propietat. CAPÍTOL XI. DE L’APROFITAMENT DE PASTURES, HERBES, ROSTOLLS I INSTAL·LACIONS APÍCOLES Article 33. Normes reguladores. Instruccions. Períodes 1. L'aprofitament de pastures, herbes i rostolls en el terme municipal es regirà per la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de Ramaderia de la Comunitat Valenciana i supletòriament el Decret 1.256/1969, de 6 de juny, que aprova el Reglament de Pastures, Herbes i Rostolls. 2. El Consell Local Agrari podrà donar instruccions per a una millor distribució i repartiment equitatiu d'aquests aprofitaments. 3. S'estableix el període per a aquests aprofitaments com el temps que discorre entre l'alçament d'una collita i fins a la producció de la pròxima.



Pàgina 20


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

Article 34. Prohibicions i condicions 1. Queda prohibit traure a pasturatge qualsevol animal que no estiga autoritzat a aquest fi. 2.Queda prohibit deixar solt el bestiar sense pastor. 3. Excepte prova en contra, es presumeix responsable dels danys que puga ocasionar el bestiar solt a la persona propietària. 4. Els responsables dels ramats hauran de cuidar amb la major cura, en el

període d'aprofitament de pastures, herbes i rastolls, que el bestiar no produïsca cap tipus de dany en les finques particulars o en els camins, i haurà d’observar sempre que: a. No es podrà entrar en els guarets llaurats i preparats per la sembra immediata, i en qualsevol cas, després de pluges intenses i recents on es puga produir un estovament dels terrenys de la finca.

b. El bestiar haurà d'entrar de manera que no creue ni produïsca sendes, assegadors o qualsevol tipus de pas que endurisca de forma contínua el terreny de la finca. c. No es podrà afectar la integritat dels ribassos, murs o qualsevol altre sistema utilitzat com a paret mitgera entre parcel·la i parcel·la. d. Que els desplaçaments en escamot d'una finca a una altra, que es realitzen assíduament, hauran de discórrer pels camins. i. Altres limitacions i condicions que, per causes justificades, establisca el Consell Local Agrari. 4. La col·locació de canyes en forma vertical suposarà l'oposició dels amos de la finca, per una causa justificada i excepte prova en contra, a l'entrada de ramat, o bé que el camp, ribàs, cuneta, o zona en concret que es tracte, haja sigut fumigat contra les males herbes, supòsit que comportarà que es col·loque en les canyes un cartell informatiu amb aquest text: Perill VERÍ. Article 35. Limitacions a l'activitat apícola



Pàgina 21


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

Queda prohibit l'assentament de ruscs en tot el terme municipal en època de floració de cítrics; a aquests efectes, es fixa la prohibició per al període comprés entre l'1 d'abril i el 31 de maig. Sense perjudici de l'aplicació de la legislació sectorial corresponent, en l'època en la qual estiga permesa la instal·lació d'un assentament apícola en el terme municipal de la Pobla de Vallbona, s'exigirà autorització de l'Ajuntament, amb un informe previ del Consell Agrari Municipal. CAPÍTOL XII. Comercialització de productes del camp Article 36. Comercialització de productes del camp En el moment del lliurament, en els punts de destinació, de la mercaderia transportada, el seu receptor exigirà la guia de transport corresponent, document d'acompanyament i traçabilitat agrària (DATA), que acredite la legítima procedència del fruit que es rep. El receptor de la mercaderia realitzarà les anotacions corresponents en el dors de la guia dels lliuraments que reba. També hi anotarà la data i hora en la qual es fa el lliurament i la quantitat rebuda. Les mateixes dades caldrà anotar-les en el quadern d'explotació agrària, que haurà de mantenir-se actualitzat i que haurà de guardar durant un termini de cinc anys. Els receptors hauran de guardar i custodiar durant un any les guies que se'ls entregue i hauran d'exhibir-les en el moment que l'autoritat competent els ho demane. Si en els punts de destinació, lloc de compra o similars, es rep alguna partida que no vaja acompanyada de la corresponent guia de transport o que aquesta estiga caducada, el seu receptor mateix prendrà nota del traginer o transportista, el seu possible propietari i de la varietat i quantitat del producte transportat i ho comunicarà immediatament a l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona que realitzarà les comprovacions corresponents. En el moment en el qual es reba algun indici de procedència il·lícita de la mercaderia rebuda, es donarà compte a les Forces i Cossos de Seguretat que tinguen responsabilitat d'ordre públic, per a facilitar la labor que realitzen aquestes forces i cossos en la prevenció de possibles fets delictius. CAPÍTOL XIII. INFRACCIONS I SANCIONS Article 37. Tipificació d’infraccions administratives

1. L'incompliment, fins i tot a títol de simple inobservança, dels preceptes que inclou la present Ordenança municipal, constituirà infracció administrativa.



Pàgina 22


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

2. La responsabilitat administrativa derivada del procediment sancionador

serà compatible amb l'exigència al responsable infractor de la reposició de la situació alterada, per ell mateix, a l’estat originari, a més de la indemnització dels danys i perjudicis causats, que taxarà la Comissió de Valoració constituïda des del Consell Local Agrari mateix, que ho haurà de comunicar al responsable infractor per a la seua satisfacció en el termini que a aquest efecte s’hi determine i, si no es fa així, quedarà expedita la via judicial corresponent.

3. Les infraccions a la present ordenança es classifiquen en lleus, greus i

molt greus. A. Tindran la consideració d'infraccions lleus: a) Realitzar actes que constituïsquen deterioració dels camins i infraestructures agràries, o a senyals, pals i indicadors, per un import estimat inferior a 500,00 euros. b) Penetrar en l'heretat aliena, sense permís del seu propietari o de persona autoritzada, a arreplegar rastolls, productes agraris o equivalents. c) Produir desperfectes a cultius per un mètode de reg inadequat. d) Acampar en punts no autoritzats o sense autorització. i) Desobeir o mostrar actitud irrespectuosa als advertiments o consells dels agents encarregats de la vigilància o guarderia rural. f) Efectuar plantacions d'arbustos sense observar la distància reglamentària als predis adjacents. g) Negar-se a tallar branques o arrels que sobreïsquen del límit entre predis veïns o que envaïsquen finca aliena. h) Obstruir el trànsit o dificultar el pas per camins veïnals o servituds de pas. i) Senyalitzar indegudament o no col·locar avisos per interrupció del trànsit en camins veïnals o de serveis. j) Tirar o abandonar residus no perillosos en terrenys públics o privats, i també acumular residus en punts no autoritzats. k) Realitzar cremades de deixalles agrícoles d'escassa magnitud, que produïsquen desperfectes per un import estimat inferior a 500,00 euros o que no generen riscos de propagació d'incendi, sense autorització. l) Qualsevol altre comportament infractor no especificat en els apartats anteriors que comporte l'incompliment de la present Ordenança.



Pàgina 23


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

B. Tindran la consideració d'infraccions greus, atenent, en qualsevol cas, a la intensitat de la pertorbació ocasionada les següents: a) Realització de tancaments de finques rústiques sense atenir-se a l'autorització concedida o al marge dels condicionants que s’hi estableixen, o sense guardar les distàncies necessàries o sense atenir-se a les formes i característiques que preveu la present Ordenança. b) La transformació de finques rústiques sense atenir-se a les limitacions establides en la present Ordenança, quan no revestisquen una rellevància especial, o sense disposar de la preceptiva autorització. c) La instal·lació d'hivernacles sense haver obtingut les autoritzacions corresponents o al marge d’aquestes autoritzacions. d) Deixar solt, sense pastor, el ramat, o realitzar el pasturatge del ramat amb incompliment del que s’ha establit en aquesta Ordenança, o transitar els ramats per itineraris no permesos. i) Realitzar actes de deterioració de carreteres, camins, pistes rurals i infraestructures agràries, que generen desperfectes per un import estimat inferior a 1.000,00 euros i superior a 500,00 euros. f) Derrocar o traslladar senyals, rètols indicadors i pals o produir-hi desperfectes, per un import estimat superior a 500,00 euros. g) Obstruir, impedint el pas, o ocupar terrenys de domini públic en el medi rural, sense autorització o amb incompliment d’aquesta autorització. h) Efectuar plantacions sense complir les distàncies de separació de camins i altres infraestructures, que s’estableixen en aquesta Ordenança. i) Incompliment dels requeriments efectuats per l'Administració Municipal en matèria agropecuària. j) Fer un ús inadequat de les servituds de pas. k) Impedir el lliure curs de les aigües, per mitjà de rases o calçades que produïsquen taponaments o obturació del seu discurs. l) Canalitzar desguassos o aigües sobrants cap a terrenys del comú. m) Abandonar vehicles o bestiar en camins i vies d'ús públic. n) Executar obres en els camins públics sense l'autorització corresponent o ometre l'obligació de mantenir en adequades condicions de neteja, els camins o altres infraestructures afectades per moviments de terres o execució d'obres, situades en predis particulars.



Pàgina 24


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

o) Dipositar materials o l'estacionament de vehicles de càrrega i descàrrega en camins públics amb incompliment del que estableix aquesta Ordenança, senyalitzar indegudament o no col·locar avisos per interrupció del trànsit en camins rurals municipals. p) Efectuar abocaments de residus perillosos i envasos amb incompliment del que s’ha preceptuat en aquesta ordenança, i dipositar productes fitosanitaris o els seus envasos en punts no autoritzats. q) Realitzar focs i cremades incontrolades, no autoritzades o al marge de les condicions que s’hi estableixen, o que produïsquen desperfectes per un import estimat superior a 500,00 euros. r) Obstrucció a la labor de control i inspecció que, fent ús de les seues facultats, realitzen els agents de l'autoritat o el funcionariat municipal habilitat a aquest efecte. s) Obtenir les autoritzacions o llicències amb l'aportació de dades o documents falsos o incerts. t) Reiterar la comissió d'infraccions tipificades com a lleus en els últims tres mesos o la reincidència en el mateix tipus d'infracció en els últims sis mesos. u) No mantenir la parcel·la en les mínimes condicions de neteja i salubritat exigibles, a l'efecte que les possibles plagues en cultius o l'aparició de males herbes no es propaguen a les finques adjacents i d'evitar el risc d'incendi. C. Es consideraran molt greus, quan no tinguen la consideració d'il·lícit penal, les infraccions següents: a) L'impediment de l'ús o obstrucció de les carreteres, camins i pistes rurals de domini públic i d'ús comú general per persones o particulars, sense atendre els requeriments que hagen efectuat els serveis de vigilància rural o de l'autoritat competent. b) Els actes de deterioració greu de les carreteres, camins i pistes rurals de domini públic i d'ús comú, que produïsquen desperfectes per un import superior a 1.000,00 euros. c) Efectuar abocaments líquids considerats com a contaminants i escampar productes tòxics en terrenys públics o privats, rius, barrancs, séquies, desguassos i en camins i vies, en qualsevol punt del terme municipal, quan no constituïsquen infracció segons la normativa sectorial. d) Transformar finques rústiques amb especial rellevància per a oposar-se al PATRICOVA o a plans o programes de protecció de sòls. e) Efectuar el tancament de finques rústiques en formes i característiques que puguen revestir riscos per a les persones.



Pàgina 25


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

f) Ocupar terrenys del domini públic, apropiant-se de superfície destinada al lliure trànsit o executar tancaments o construccions que minven l'amplitud establida de vials públics. g) Generar incendis sense haver pres les precaucions necessàries, propagant-se sense control, i sobretot, produint desperfectes per un import superior a 500,00 euros. h) Reiterar la comissió d'infraccions greus comeses en els últims sis mesos, o la reincidència en el mateix tipus infractor en l'últim any. Article 38. Sancions 1. Les sancions a imposar seran les que determine la legislació sectorial aplicable i en defecte d'açò, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local que preveu una multa d'una quantia màxima de fins a 3.000 euros per a les infraccions molt greus, de fins a 1.500 euros per a les greus i de fins a 750 euros per a les lleus, (article 141 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local en la redacció que dóna la Llei 57/2003, de 16 de desembre). 2. Quan el Consell Local Agrari actue en funcions d'arbitratge entre les parts que mantinguen un conflicte privat, determinarà la forma en què ha de quedar reparat el dany causat, i serà aquesta resolució laude obligatori per a les parts en els termes establits pel Codi Civil i la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d'arbitratge. 3. Serà òrgan competent per a imposar la sanció derivada del procediment instruït a aquest efecte l'alcalde, sense perjudici que puga ser delegada si fóra possible. 4. En qualsevol cas, la quantia de la multa que s'impose haurà de ser ingressada en la Tresoreria Municipal en els terminis que s’hi assenyalen, i no podrà ser abonada als agents de l'autoritat denunciants ni s'aplicarà cap descompte si es paga ràpidament. Article 39. Procediment 1. Serà el que regula la Llei 39/2015, d'1 d'octubre del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques i Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, tenint en compte que es procurarà que l'òrgan instructor siga el regidor responsable de l'àrea i que dins del període probatori, en el cas que hi haja, caldrà incloure la taxació dels danys i perjudicis per part del Consell Local Agrari. 2. Quan la denúncia es referisca a fets que siguen de competència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció, es remetrà immediatament a l'òrgan judicial



Pàgina 26


www.

lapo

blad

eval

lbon

a.es

w

ww.fa

cebo

ok.c

om/a

junt

amen

tlapo

blad

eval

lbon

a

@aj

tlapo

bla

competent, i l'Ajuntament s’abstindrà d'instruir procediment sancionador en la mesura que no haja recaigut resolució judicial sobre aquest tema. Disposició final Primera. La present Ordenança tindrà el caràcter de normativa supletòria de la legislació sectorial, estatal o autonòmica, i també de les Ordenances específiques que es troben vigents per a matèries concretes al fet que s’hi fa referència, com a urbanístiques, de circulació i d'animals. Segona. Aquesta ordenança entrarà en vigor en publicar-se el text íntegre en el «Butlletí Oficial» de la província, d'acord amb el que es disposa en l'article 70.2. de la Llei de bases de règim local, i en transcórrer el termini previst en l'article 65.2 de la mateixa Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, que s’hi aplicarà sempre que no siga derogada, suspesa o anul·lada. Tercera. El Consell Agrari Municipal, en vista de les dades i resultats que subministre l'experiència en l'aplicació d'aquesta ordenança, proposarà al Ple de l'Ajuntament totes les reformes que crega convenient per a introduir-hi. Quarta. Per a qualsevol proposta de modificació, derogació o suspensió que afecte a aquesta ordenança, serà necessari obtenir un informe previ del Consell Agrari Municipal. Recursos: contra la present disposició que posa fi a la via administrativa, els interessats podran interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors des de l’endemà de la notificació o publicació d’aquesta, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.



ORDENANÇA SOBRE EL MEDI RURAL DE LA POBLA DE VALLBONA · Emetre els informes que els òrgans i les...

Documents

Transcript of ORDENANÇA SOBRE EL MEDI RURAL DE LA POBLA DE VALLBONA · Emetre els informes que els òrgans i les...