Oliveres RogesEncara recorde com el soroll dels avions sobrevolant els nostres caps i els nostres crits agonitzants es tornaven a mesclar i em despertaven de nou. Obria els ulls; em trobava en aquelles quatre parets i mig sostre les quals anomenava habitaci. Ja feia 15 anys que em despertava amb aquell raig de llum esperanador que hi penetrava al meu habitacle per un dels forats del sostre. Per aquell dia era diferent. Aquell dia estava nuvolat, el raig de llum no hi entrava. La mare em cridava per a desdejunar. Vaig baixar lescala de fusta que hi havia a la meua habitaci. All estava la mare, preparant-me unes tallades de pa i un te amb llet. Els dos ens vam seure a la taula de fusta que va fer el pare no far ms de dues setmanes:-Qu tal has dormit, Sadir?- em va preguntar mentre em servia el desdejuni-Perfecte- li deia mentre li pegava un bes a la galta- On hi s el pare?-Est als bancals, amb els vens, hui shan alat enjorn. Mha dit que anares a ajudar-lo.-I lescola?-li vaig preguntar-Sadir, tardars en tornar a lescola, ahir van passar altra vegada.. I b.. Lescola ja no hi s.... em va dir ma mare mentre em donava la tassa de te.-Val, doncs ara anir- vaig respondre davant d' aquella notcia-Portat a Bahira, no vull que es quede soles a casa, jo men vaig al mercat.Bahira s la meua germana de 6 anys, els ulls marr clar amb un to verd com els de ma mare. Quan et mira mira fixament et captiva la innocncia i la calidesa que aboca el seu rostre. T la capacitat mgica de desarmar-te amb un xicotet somriure. Jo no la puc mentir, per ho faig.-Avui no anem a escola, Sadir?-em deia de cam als bancals amb aquell to de veu tan dol.-No Bahira, no hi podem anar perqu han tancat lescola. Diuen que van a fer una escola ms gran, plena de llibres, joguets i molts mestres. Per encara estan construint-la. Mentre l' estan construint perqu no anem a ajudar al pare-Val , que ganes tinc de tornar a lescola! No sabia que anava a contar-li quan sadonara que no anaven a fer una escola nova, segurament li contaria alguna altra histria com sempre faig. No vull que lhorror que ens envolta li esborre la tendresa del seu somriure. S que algun dia creixer i entendr tot el que passa, per no vull ser jo qui li ho explique.Caminvem per un cam de terra envoltat de cases enderrocades amb cartutxos escampats que ens recordaven que no rem lliures.A Bahira li agradaven, ja que li diem que eren lembolcall duns caramels de menta. Enfront nostre es trobaven les restes de lantic aeroport on ja no hi havia ni avions, ni persones; ni tan sols parets. Jo ja era conscient de tot el que passava, per sempre seguia el consell del pare: Les nostres armes sn la comunitat, la pacincia i la perseverana, i si les utilitzem alhora venceremLa gent del nostre poble viu la seua vida a pesar de les bombes, dels crits, de les pallisses, dels incendis... perqu saben que han de triar, viure o morir. Tots triem viure, perqu els que samaguen rere les armes i els murs saben que sn covards i saben que nosaltres no ho som, i volen fer-nos creure que ho som, i no ho aconseguiran. Nosaltres no vivim a aquesta terra, som part daquesta i si volen furtar-nos-la han de saber que nosaltres estarem ac.-Hola pare! crid Bahira en veure al pare mentre li donava una abraada.-Hola bonica, per qu no hi vas a jugar amb Dauha i els altres xiquets, mentre Sadir majuda?-Dacord pare!- deia mentre corria amb els altres xiquets.-Sadir, agafa laixada i ajuda'ns- deia mentre em llanava leinaSerem vora unes 70 persones, els meus vens, la meua famlia. Tots estvem amb lesquena al sol, sense parlar-nos, amb cares llargues i la derrota als rostres. A l' altre costat els xiquets jugaven amb branques i pedres, corrien, reien i tenien la felicitat als ulls. I jo em preguntava, qui era el que veia la vida correctament. rem els dos.Nosaltres suportvem la crrega de la realitat ,demostrvem que som conscients de qui som i qu volem, mentre que ells, els xiquets, ens mostraven que som un poble viu, que els somriures desarmen i que fan falta moltes bales per acabar amb aquelles mirades. No vaig poder disfrutar d' aquella visi tan innocent, els meus pares no mho van poder amagar molt de temps.Un home major amb els cabells grisos comen a cantar suaument una can en rab mentre acompanyava el temps amb els cops de laixada, la gent comen a cantar la can. Tots cantvem, incls jo!. Els xiquets comenaren a unir-se al nostre cant. rem una sola veu. Les parets daquells murs que ens rodejaven es feien ms petites alhora que nosaltres creixem al pas de la melodia. Les nostres cares canviaren dexpressi, aquesta era la nostra manera de lluitar, demostrant-li a aquells ssers que nosaltres rem humans, que sentem, que volem viure en pau. All estvem tot un poble entonant amb tota la fora que ens permetien els nostres pulmons. Ning dels que hi rem all rem conscients del que anava a passar..Mirrem a l' horitz tallat per aquell gran mur que havien construt els de laltra banda. Aquells ssers estaven all mirant-nos fixament, mentre parlaven entre ells. Un daquests agaf un fusell. Es va gitar al terra, va agafar un trpode i es qued immbil. Nosaltres el mirvem a ell, i ell ens mirava a nosaltres. Ell amb fusell i nosaltres amb aixada. A aquestes altures ja ning estava cantant, la nostra veu shavia apagat en vore aquell avs. Per el pare torn a cantar a pulm ple la mateixa can i tots el seguirem de nou. Vaig vore com el pare es mirava la seua camisa blanca, ja quasi marr per la sa. Hi tenia un punt vermell molt petit que tremolava. En un instant son un soroll que trenc el nostre cant i la tendresa del paisatge ple doliveres amb la mediterrnia al fons.Tots els presents ja coneixem aquest soroll, era conseqncia de viure en aquesta pres a l' aire lliure, aquesta trampa per a ratolins a la que anomenvem casa nostra. Aquell soroll era el soroll de la mort. En sentir-lo els xiquets deixaren de jugar, cap de ells va cridar, excepte Bahira. Al girar el cap vaig vore el pare amb la m al pit. Un rastre de sang li anava ocupant la camisa, com ells ens ocupaven a nosaltres. El pare no cridava, ni es queixava. Sols utilitzava les forces que li quedaven per a seguir amb la can. El punt vermell, el punt de la mort se li torn a aparixer a mon pare, per aquesta vegada al cap. Vaig crrer amb tota la fora que em permetien les meues cames, per era inevitable. Torn a escoltar-se el mateix soroll. Aquesta vegada, shavia acabat el cant. Les oliveres del voltant quedaren impregnades amb, la sang de la humiliaci davant la terra, la sang dun home assassinat, la sang de mon pare. Tots els presents agafrem les aixades i frem un forat baix lolivera roja, lolivera de la resistncia, lolivera de la valentia. Soterrrem al pare, que pass a formar part de la terra que tants anys havia cultivat. En aquell moment no mixien les llgrimes, per sn incomptables les que vaig plorar desprs. En aquell moment sentia rbia i impotncia. Quina histria li contaria ara a Bahira? Com li ho direm a la mare?

Aquella mirada ferma del pare, desprs d' anar-men amb Bahira fora daquell infern emmurallat, encara s aquell raig de llum de la meua habitaci de cada mat. Per ara hi s sempre, estiga nuvolat o faa sol. Els ulls i el coratge del meu pare, enlluernen el meu rostre cada mat. Ja ha passat temps, per encara somie tornar al meu poble per poder deixar flors sobre aquella olivera de lamargor.Guillem Barcel Orts4t ESO A