MU LlJ^ OBDOO

FONS A. VtUAOOT

butUetí C P S cototuny* n 1 desembre 1975 cristians peí socialisme

SUMARI:

lEDtTORIAL 2.SECTORS CPS: trocada d'un sector 3. REINTERPRETACIO DE LA FE: l'esperanca cristiana 4.DOCUMENTS: article sobre PORTUGAL aparegut a Uaisons

¡nternacionals de juny-agost 1975 5. ESGLESIA: l'esglesia oficial devant els darrers esdeveniments

document de la coordinadora de l'estat espanyol document de la coordinadora europea

1 EDITORIAL Parque tenia asperonea i parque creiea an 1'autentica l l iber te t ,

paz tot eixá CRISTIANS PEL SOCIALISME val eatar praaont an

ta hora decisiva, coa ha intantat estax-hi d'ence qua ana vea

constituir coa a ta l aoviaent.

Aqueet Ce, precisament, l 'objectiu que ea proposa equeet primar but l le t í ,

orga coordinador da CPS de C*talunya e instrument de dif usiá que penae en

tota aqualle que coapertaixan s i s nostres objectiu» i e l rustro corabat.

Miran enxaxe, xecoxdea coa e l genex del 1973 ve éaeex une dato iaportant -

A "l'encontro d'Avila " varea anax-hi aolta de nosaltxaa i d'ence ena hea

cooxdinat al voltant da la idea i l 'eaprit de CPS» D» f»t , no hea invantat

res de ñau. Varea xscoll ix 1'experiencia i l e practica dala CPS a América

Llatina. Després ena non aeguit I ta l ia , l'Eraigrociá eapanyola a Europa, Fren

ce, Portugal, e t c . . . Cadaacú an e l eeu terreny esta coaplint i asta oferint

una alternativa inédita i plana d'espérense : nombroeos sactoxa da cristiana

éa diapoaen a xacolzar al gran coabat de la lliboraciá an la construcciá del

aocialxaaa. L'ex ampie dala CPS italiana Ss aol t aignif icat iu.

Varitableaent ja abans da * 1'encontré d'Avila • aolta da noaaltrea

ail itavaa en diferente fronta i partita que lluitan pal eoclellaaa.

Ho faioa sonsa xanunciax a l a noatxa fe en jsauexiat i sansa aortix

di la gxun coaunitat cristiana. Avui, aixó ja no constituex una ex-

capcio'.

D'ence aquella data la noatxa idee ha eatat xacollida i aapliada

par noabxoaoe aactora cristiana de Catalunya i d'altrea poblaa da

l 'Estet eapanyol. 5'han aucceit aneantros, reflexiona, acciona fina

arribar al darrar encontré da Burgos ( eaptaabxa 1,975 )al qua eon-

corxexen xapraaantanta de tote ele grupa da CPS da l 'Estat aapanyol.

Aqueat encontró va propoeax-aa * valorar al caal recorregut dea da

1'encontré d'Avila i 'discut ir quines serien lea rostros l inees d"ne­

cia coa CPS en e l s noaenta d i f i c i l a i decisius pal noetre futur pol i

t i c iaaadiat ". lea circunstancies espaciáis en lea qua 1'encontré

ve celebror-ss eran eapecielaent tenses - Ejacuciona da patriotas

vaacs i militante revolucionaria i aobretot prospectivos d'un futur

qoa s'epropava t La aoxt del dictador aab to t e l qua podía s ignif icar.

El dictador ja ha desaperagut. Totea loa foreas i grupa contimiistas Ca dispo­

sen a recol l ir 1'herencia. I Ca aixl coa nosaltxaa ena sentía interpalata par

una feta i una nova rea l i ta t . Deapree da queranta anya de dictadura sembla qua

un vent freac revif i la noetre esperance, pero no ans quedaa atúrate • Al coa-

txaxi, ene esperen novas tasques i una llarga aarxa que, an definitiva, ser»

una continuaciS del caaf que hea anant fent fin* ara junteaent anb tota ola qua

han paxdut l a vida en l'aapeny o qua o'han viat prívate da l a l lxbertat , junta-

aant aab tote aquelle que un día daxxaxe l ' a l txe han aatet a priñera f i l e del

ooabat par xaconquarix lee l l ibertata que han aigut arrapadas e l poblé pala

anani.cs de sanpre. I equaatea l l ibertata l e e raeabrarea raalnent ai ara redu-

pllquea ele noetree aaforcos.

Ene preguntaa que éa al que evui interpal . la de forae aapecífica a

CRI5TIAWS PEL SDCIALISME e Catalunya i quin cení os-na convide a

seguir eapenyuta per l a historie del noatra poblé 1 per lea aatai-

xea oxigancies da la noatre fe en jsaucriet .

En priaer l l o c a f inen que Se noetre eapeny de que l a noatra fe en

jeaucriat aigui una fe alliberadora, lluny de tota aabigOatat i qua

aigui la baaa i l ' iapnle d'una aagléaia catalana al real aervei da

tota aquella que aapiran e une térra aolidaria, fraterna, igual i ta

ria i f idal a l a aava tradiciá i a l a aava cultura i eobratot a l a

aava l l ibaxtat . I entenea que tot aixo ea conseguir» en l a preapec

tiva d'un coabet pal aocialiane.

A l'encontre de Burgoe aa va posar da aanifaat que ara mis qua ¡nei, l 'opciá re­

volucionaria dale cristiana, de l e que CPS aa una expresiá o í s , ha d'ajudar ala

cristiana daaorientata i incoaodaa en nitg d'una eaglésia ambigua, a daacobrir

una alternativa de recerca i transforaecid' ec lea ia l .

A a i s , CPS ha d<eapenyer ele crietiena a qua unaixin ele aaforcos i la aova n i l i

tancia activa »n aquella organismee i partite po l i t i ce que l lu i ten per lea l l i ­

bertata i a l soc ia l i s ta . En equeet sentit estarea saapre diepoaeta e denunciar

e aquella grupa o foraeciona politiquee coa certa aectore demócrata-cristiane

que pretanen aonopolitzer en non de l e f e , l'opciá polít ica dala crist iana, aal

gret que reconeixaa la contribucií que aqüestes opciona poden aportar per l e dee

trucciá de to t residuo del feixiane.

Creien que equeet fa e l gran repte que tenia per devant en equeete

aoaente.MD aabea, per nosaltrea, veura cep e l tre alternativa. I a

eixfi preten reepondre aqueat Butl let í , per mitje d 'e l l volea coor

dinax-nos. per aixa convidan a tots s i s grupa de CPS de Catalunya

a que oportin les sevee experiencias i l e s sevee propostes, per

a i t j e d 'e l l intentaren suministrar meteríais de reflexiá teo logi ­

ce i pcsaibles l inees d'accio' en e l terreny especific de CPS.

Sebea que la noatre tasca no sera f á c i l , pero coa as va dir en l'encontre da

Burgos " l a real i tat de CPS conatituaix, per nosaltrea un dele feta mes s igni -

f icet ius en l a historia de l e noatre eegléaia durant ala darrera anya ". i estea

diaposets per tota e l s mitjans i enb tot el ncstre empeny e que aixo es trans-

foroi ban eviet en une amplia rea l i tat , fecunda i alliberadora per a tots ele

cristiana que volguin viure la seva fe en jesucrist posen-la al servei dele

2 TROBADA D'UN SECTOR DE CPS I. introdúcelo a la trobada

Ens reunirem 25 persones per a to rna r de nou sobre e l moment de CPS a l a

nos t ra c iu t a t i l a dinámica a servir. Varem ésser pocs pensant en l e s per

sones que s 'esperaven i que a l a p rac t i ca segueixen l a l f n i a de CPS. 7alo_

r an t e l perqué d'aixft ens va semblar que la f a l t a d*"alimentació" más pe­

r i ó d i c a de CPS t e n i a una in f luenc ia , en quant que l a trobada podia quedar

com quelcom que no estava en l a dinámica qüotidiana per a ntolts. També,

encara que a escala i n f e r i o r , alguna v i s i á p o l í t i c a d'una forma i m p l í c i ­

t a , i n f l u i a en mirar -s "ho amb menys entusiasme.podent a fec ta r en algunes

persones .

El r i tme i l a p a r t i c i p a d o de la trobada foren bons, esj.ecialment en

l a posta en comú en l a que va haver-hi un grau de comunicació per

sonai e l e v a t .

Es va comencar amb una in formada de l a trobada de 1 "Estat Espanyol de Bur ,

gos i l a p r e s e n t a d o del ooimmicat. Després, es va exposar breument l a si^

t u a c i ó de CPS a n i v e l l de Catalunya, de la r e s t a de 1"Estat Espanyol i a

n i v e l l mundial. A c o n t i n u a d o va haver-hi una re-flexió teo lógica sobre com

endinaar-nos en el miEsatge de l 'Evange l i , que resumimt

5

TL Avancos en l a riostra "re formula c ió" de l a Fe.

En l a mesura qu" rrenom mes seriosament l a r .ost.a m i l i + í r c i a peí s o e i a l i s

me experimenten! mes agudirv r.t que l e s d eterna na cions i formulacions de l a

Fe c r i s t i a n a t r a d i c i o n a l son i n s u f i c i e n t s i inoperante pe l s que EÍIB sentim

v i v i n t en l a doble opciój peí social i rme i per C r i s t .

Fer aix& ( una de l e s t asques mea propies i urgents de CPS és madu­

r a r i e laborar l a r.ostra "refor: :ulacidH de l a Fe, en base a l a nos_

t r a exper ienc ia .

Es constata que aquesta tasca no és gens f á c i l . Sxigeix una deterndnada es_

t r a t é g i a que hem de ce rca r . L'esp-erit no sor^eix de l a l l u i t a perqué s í .Fa

f a l t a una metodología, una l lev=riors, una dona que ens ajudi a donar a 11un

e l que vi ta lment estera g e s t a n t . La nost ra consciencia c r i s t ia r ia e s t a encara

massa pendent de l e s formulacions i de i s cont inguts h e r c t a t s . "o n ' h i ha

prou (UBb ent f«r en la ml l i t anc ia mwxis ta i perníineix r adhe r í t a Cr i s t per

que b r o l l l , e spontan ia , una nova exxressid de Fe. Tal dedicar mes esforcos

en aquesta t a s c a ; cal expossar-se a mes desfe tes i n t e r n e s .

Comré p rec i sa r una idea el n i v e l l d ' o r i g i n a l i t a t d ' a i x o nou que hi

ha en l a nos t ra Fe. l e s paradles "reformul^ció" o " r e i n t e r p r e t s c i ó "

poden donar a entendre que es t r a ~ t a del ",-nateix d 'abans pero u i t

d 'una a l t r a winera". Cora s i alguna vegada hagués e x i s t i t una formjj

l a c i o o i n t e r p r e t a d o de la Fe c la ra i n í t i d a , va l i da per sempre,nue

cal anar re-formulant o r e - i n t e r p r e t a n t . >ío¡ e l missatge c r i s t i a en

e s t a t pur no ha e x i s t i t ¡sai. El que va e x i s t i r fou 1 "experiencia vi_

t a l de Cr is t i de i s seus de ixeb les j pero l a forma d ' expressa r «queé

t a experiencia j a a leshores queda es t ruc turada sef:ons l a l l u i t a de

c lasses i cu l tu ra d ' a c u e l l temjs . I r .osa l t res hem rebu t l ' e x p r e s s i ó

c a p i t a l i s t a d 'una exper iencia que sembla que t é alguna cosa en coraú

amb aquel la de Cr is t i e l s de ixeb les . Ara hem de veure seriosament

s i mi l i t an t en e l marxismo hi ha en t re n o s a l t r c s una exper iencia que

pugui en l l aca r i i n e e r t a r - s e en l a de Cr is t i e l s deixebles i a l e s ­

hores ex r re spa r - l a i ror-iular-"ia de ]a n i l l o r manera que n o s a l t r e s

El pas de ]a ment- l i t n t c a p i t a l i s t a a la praxis mnrxista éa massa ^ran i se_

r i ó s com per que la "#fe *ar!»ul«oi4" <t* 1 Pe" s igui "e l ms'eix d'a'uans j e r o

d i t d'una a l t r a -¡añera". SI que experimonten és una experiencia ce Fe, '¿ue

t é nol t a vHure amb la de Crí»t , • ero que t ó nol i de nova s i la comparem

amb l e s e x p e r i e n c i a de Fe que he~i coneput f ins a r a .

Dieuem alguna cosa mee » fo- s, i c r í t i cament , d 'aques ta exper ienc ia .

Diu Pablo Richaras "Els C r i s t i n a s , a l pasar d'una consciéncia solament ""sen

s i b i l i t z a d a " " per la r e a l i t a t a un . cor.eixement c i í n t f f i c de l a r e a l i t a t , es

donem compte de que e l primer i mes fonamental ós aq jes ta r e a l i t a t soc ia l amD

t o t e s l e s seves con t rad icc ions . Aquesta r e a l i t a t preceaeix a qualsevol va lor

evangelio o doc t r ina s o c i a l . Rs t é que p a r t i r del conéixement d"aquesta r e a l i ­

t a t i de l a l l u i t a per t r ans fo rmar - l a . La consciéncia t r a d i c i o n a l s o c i a l c r i s -

t i a n a , a p a r t i r de 1 "opt-ió fonanontal pe ls va lors de l 'Bvange l i , anagava

l e s contradicoions s o c i a l s " . (Traduit del c a s t e l l á ) .

Si prenem aix5 seriosament, s i és l a cos t ra exper iencia , veurem

que és un s a l t molt gran respec te e l t i pus de Fe viscuda a i x f . i

que e l p>as d'una a a l t r e suposa una .rran desfe ta i n t e r i o r .

SÍ e l puijt de pa r t ida ée , dones, l a r e a l i t a t ana l i taada cr í t icament anb

e l métode—praxis, ens hera de prez-untar quins son e l r punts nés iir.portants

i v i t á i s d:*aquest métode—praxie i voure s i oeixem p o s s i b i l i t a t s a alguna

Fe i quina se r ia aques ta . rerqué" una cosa ¿s que experimenten! una fe s i -

fment m i l i t a n t s marxis te?; una a l t r e , és que acuesta Fe r e s i s t e i x i a la

c r í t i c a del marxir-i~ vés seriosararnt i P Í X Í puffUi é s t e r s e r i a i v á l i d a -

üicnt formulada. ^ ^

-'•i

, 1 - I ' e s d e lw r r g y j g

Un déla punte olfjus del .Tía rxi¡¡ rile, raolt fonam(=ntal, es aí'i.-mar ¿ue to t ol

que es cu l tu ra i ideolopia ve no l t condicionat , i.:en tfltixa i n s t a n c i a , ce^

terminat per l a inf ras t r -K' tura econo-ica, es a d i r , p'„-r l e s r e l i e l o n s de

producció, Només prencnt molt serioss:»i»rtt aquesta conata tac ió marxista,i ,o

dem fer una c r í t i c a o un-T defensa de la Fe que no co".si~teixi en d i s c u t i r

i barallar—nos entre conceptct, e l aborá i s en l a r i en t a l i t a t c&yi t a l i s t a pero

que uns afirmen que hi ha Leu i una a l t r e vida i a l t r e s ho he^uen.

Ja no ens i n t e r e s s e n l e s b a r a l l e s en t r e c o n c e ; t e s , s i n o veore cóm

aqueste s 'han p rodu i t . Si s 'han produit desde una pos íc i c d 'opressor

en l a infjsastructura económica, no serveixen per a rea t a n t s i ne—

guen coa s i afirmen l a Pe. Perqué son oonceptes p roau i t3 peí caav i ;

per a dominar, concíptes f e t i t x e , com l a mercadería . Si estem en l a

pos ic ió de 1"oprimit que l l u i t a per a l l i b e r a r - s o i no vol produir

mercaderies pe í canvi s ino per 1*ús huma, també l a "producció de

conceptes"sera molt d i f e r e n t , sera per 1 'a l l iberament huma r e a l , n o

a mode de f é t i txea que s ' i n t e r c a n v i e n . No hi haura b a r a l l e s en t re

soneaptea.

Fer6.pos.»tr- tí fon? (Hns i ' » - r r t a n w a - n ; - i . i d*¡:u t;. "ova forna t e

"produi t" conceptee i sfnbols-, es no*, pflrlar dr i ; 'u i de v i a r e mts •»nllfl

de t o t a mesura human;?, 'íarx r.rnsava ijiir -10. Pero acutvt "no" és nc l t .-'i.

Desde la riostra experiénca actual CPS, accej>tant a tone la c r í t i ­

ca marxista de t o t e l que és superes t ruc tura ideológica , no veiem

que quedi inval idada la nostr» " f i r - a c i ó de que ens sentirá creifenta

i e l nost re t-arlar de J'éu.

Podem prec i sa r mes qué s ign i f i ca que ene sentim c re i en t s i qué di en de ¿¿éu?«

Perqué no -nereix.';ria cap a t o n d ó que diguéí;í?1ra que és quelcom d ' i n e f a b l e ,

impoBsible t i 'expressar ni aproxinadament. Aleshores no s e r i a horra* El que

s i sembla cer t és que el que diguem sobre l a nos t ra fe o sobre l¡éu, semjre

será en un l lenguatge no c i e n t í f i c ni conccptual-exacte,sin<5 s imbol ic . PerS

e l n i v e l l de is síntbols a la nost ra vida és t an huná i v a l i a com e l s a l t r e s

n i v e l l s . Vol d i r , a l e shores , que renuncien a l a v e r i t a t entesa coma a exac

t i t u t conceptual , com a conjunt de dofmes. I que trenquen anb t o t t i p u s de

d i scu r s ideol&gic que pretengui ésser universa l i v a l i d per a t o t temps i

l l o c , f ins i t o t sobre Déu,

Perft vivim la h i s t o r i a , com a l l u i t a de c lasees que és a r a , oberta

a l ' a b s o l u t . La nos t ra Fe es centra en 1 'ober tura de l a h i s t o r i a ,

assumida ara a l cos ta t de is o p r i n i t s , cap un hor i t zd que l a superi

a e l l a - is teixa, mes f n l l í de t o t a rnerure hu-nan.-, La Pe pren forma i

llenfruatírp d '^speranca.

Així l a nos t ra opció revo luc ionar ia se sent con re l lancada per acuesta Espe

ranea ,encara que no canviT e l s seus motius h i s t o r i e s i e l s eeus ecntirieUts.

Entre 1'opció revoluc ionar ia i la de Fe no hi cap separac ió . I l e s accions

revo luc ionar les son l e s de l a Fe , i la Fe, encara que no quedi l imi tada per

aqüestes accions , no ex i s t e ix sense e l l e s . ^ »

La Fe ís e l darre-r dinamismc d>.¡ 3<¡.'> nos t re* aocions histcr1uues>

La ceva forya és mantenir en eEp<jct^ci<5 1"10í:peranca. S'¡; ' .ra üompre

1 ' e s t ruc tu r a l i et¡ v iu conuni tar ianiü . t .

A T 2-Una í n t e r peí-; l a c i o

Aquesta ober tura de la H i s to r i a , (entesa com mater"ali:.;[,e h i s t o r i a ) mes

e n l l á , d ' e l l a mateixa, la vivim en forma d ' in te r ie l . l ac ióXie ; ' ? que "Algú",

Déu, ens i n t e r p e l . l a , no ens deixa tancar d ins l&s nos t r e s t o t a l i t a t s

per ¿rrans i per fec tes que si~uin.Ens sentir* obertü a atf-ndre una .Farbula.

Podriem d i r que la Fe és la í r s x i s Revolucionarás plena de presenc ia , impre¿

nad<) d 'aques ta preseencia i n t e r p e l . l e d o r a .

Aquesta i n t e r p e l . l a c i o 1 "experimenten en cad;: momsnt h i s t o r i e en e l

c r i t d e i s opr i ra i t s , de 1 ' a l t r e . de i s margináis de l a t o t a l i t a t que

ha format e l ripteraa c a p i t a l i s t a . I ]a nos t ra r e s r o s t a és la constant

opció revoluc ionar ia ,que és opció sen¿¡e lf.Tiits, de donar—se sense lí_

mits i esperar sense lf-rút-.-íS a d i r , Fe.

Al d i r "sense l í m i t e " , "mes en l lS de t o t a mesura", " i n t c - r p e l . l a c i o " , e t c . .

ho personifiquen] de seguida i l i donem un nomt Déu. Podría ésse r d 'una a l t r e

manera, pero f ina ayoi aquesta p e r s o n i f i c a d o ena renbls e l r d l l o r . Cris t va

anar mes enll& i l i va d i r Pare . Alguna ara ja veuen acuesta ex r r e s s ió mes

r e l a t i v a .

La va l idesa huwina de l e s nos t res exvressions ' sebre Déu, 13 ¿u t ja r9

l a praxis h i s t ó r i c a , Kn l a mesura que t ende ix in a deturax aquesta

p rax i s , a a l i e n a r , cnl s u r r i - i r aquestos -xpress ions i cercar-ne á*al_

t r e s o callnr—se.

Al t ra"vnt , qualsevol pxrrT.:--ió que t roven per p a r l a r de la Fe i de i-éu,el ca

pital is-ne tundirá a rc- ibsorbir - l . i . encaixonar- la en e l e seus esuurjues i fv-r—li

Tterdre e l SPU oin?-ds~:^ revoluc ionará . B'h' iuricn de t r o n a r ex^r^sr ions que no

s i ímin " r a p i t a l i tzi-blcs" i i r t i l i t z i b l ' s con pjVínrtius cu» a l t r e s ene roben

pu ie t s en e l s seus s i l l ~ " s . JnrTjIes cu; fo¡; i - iro~sible d i r - l e s s e r a o s a n i e n t ^

s ino a ' e s t á en l a l l u i t a amo s i p ro l t t a r i a t . í ' t . ' ro mc-ntres curi e l c a p i t a -

lis"ie aixo es quasi i -mposs ib le . Potser s ' h i acosta aquesta prof'JSEió áe

fe d'A.C. Comín. feta quar. e s ta iiarlant de i s m i l i t a n t s del p r o l e t a r i a t i

" Cree en a^uests homes eu rques t s m i l i t a n t s , e l l s son l ' a u t é n t i e po­

blé de Déu en marxa. e l l s son uui porten la Yer i t^ t pronunoiaaa per C r i s t ,

en procés de descobri-ient i de mnduració" incesoarrt per mitja de l a h i s t o ­

r i a . E l l s enz porten a la t é r r a promesa,e l ls son e l s b e n a u r a t s t e l l s i e l s

germans de l l u i t a posseiran l a t é r r a " . (Traduit del o a s t e l l a ) .

Ac-b^rem amb una posta en comú de com haviem avanjat en l a C de

o r i s t i a r . s i <?n la S de s o c i a l i s t e s i com e l s i n t e r r e l a c i o n e a en 1^

nos t ra v ida , e l resum de t o t a ixo l 'expossem a continuttpio*

• V a l o r a d o de CFS a n i v e l l general

El que s 'hav ia de fer prr grups, degur a l r edu i t nombre, bo hem pogut f?r

en un de s o l . Ha dominat la s i n c e r i t a t i l ' e s p o n t a n e f t a t .

Les apor tac ions suggerides a l l l a r g ae l d i a l e p . podrien resumir-se

en dos grans a p a r t a t s .

A) COKSTATACICNS FOSITIVEE

- CPS m'ha proporcionat un avnnc r e a l en l a l l u i t a i un avanc r e a l en l a

fe ,encara que sense conceptea c l a r s d ' e l l a .

— Es un prcés i r r e v e r s i b l e . Ja no és poss ib le v iu re la fe se^-ons e l s

a n t i c s motil os .

- CFS ajuda peí seu plantejament p l u r a l i s t a de base . I-npulsa a l a l l u i t a , p e r o

r e spec ta e l s d iversos ca-dns que t i n g u i .

— El s e n t i t co^uni ta r i e s t a prepent a CI'3. Ja no ens sen t id so i s ih—

t e n t a n t e l canvi profund en l a mi l i t anc i a c r i s t i a n a .

- Ajuda a fer replante jsments a fons de la propia f e . 2s un motiu d"exigencia .

— Alliberament i n t e r i o r a l fer poseible l a nos t ra vida do fe dins

l ' E s ^ l é s i a .

- Canvi de 1'esquema v i t a l . Ara la vida t é un s n t i t ce l l u i t a .

3

11

B) HÍQUIETUIS I I'ESITJOL- UUtó g* RffOR

— Serem ead- d i a méc S i mcnys C?.

— S i ens sepa rem ( i en 1"! r e ñ l i t á t a i x í no s e r r t i a ) d e i s a l t r e s c r i s .

t i a n o . t¿ué s e r a de 1 ' ¡ ¿ s i l e s i a ? , i Q e l a n o t t r a f e , s i l t s e l é E Í a

s ' a l i a amo e l s p o d e r o s o s ? .

— Dol e l m u n t a t p e E s g l é ^ i a . A r r i b a r a e l d i a e n que n i t a n s o i s poorem ano.

menar—nos c r i s t i a n e ? .

— J í o e a l t r e » l l u i t e m p e r un c a n v i i e l v i v i m . p e r o a a q u e s t a VTIJA,

com 1'anomenem?•

— Es c o n s t a t a l a d i f i c u l t a t de s a b e r e i p l i c i t a r an c o n c - p t e s l a n o c t r a e x ­

p e r i e n c i a v i t a l c r i s t i a n a .

La p r e o c u p a d o b á s i c a que r e s u m i r í a t o t a l a j o r n a d a s e r i a :

COM C0NCEPTUALITZA3.EN TO VIStU, AÍ.UESTA FS V.UE SS VIV I E S L E U COKESOMS

MABXISTA, EEMJWCIAWT A >>KEB LA VEHITAT COM EXACTITUT.

V a l o r a c i ó de CPS a n i v e l l de s e c t o r .

— I n t e r e s s a t e ñ i r m a t e r i a l p e r a d e s b l o q u e j a r l e s c o m u n i t a t s a e b a s e .

— P o t s e r l e s f u l l e s i b u t l l e t i n s e s t á n a un n i v e l l üiassa e l e v a t . p o c

• a s e q u i b l e i no a e r t r e i x e n p e r a t r e t a l l a r . S i q-ie s e r v e i x , en c a n v i ,

e l m a t e r i a l d 'Arae r i ea L l a t i n a i e l s q ü ' e s t i o n a r i s . Es c o n s t a t a que e l s

g ü e 3 t i o n a r i s s " h a n u t i l i t z a t m o l t .

— CPS e n c a r a no é s c o n e ^ u t p e r unes 5 0 o 60 p e r s o n e s que s e ,sap que m i l i t a n

e n l a f e i e l s o c i a l i s i t e . H\xé e s p o d r i a f e r ? .

— S ' a p o r t e n s o l u c i o n s p e r a f e r - n o s mes a s s e q u i b l e s i

. p r e p a r a c i ó de q ü e s t i o n a r i s a n i v e l l l o c & l , amb r e p r e -

s e n a t a n t s d e i s que t e ñ e n m a ja r p r e p a r a c i ó e x p e r i m e n ­

t a l t a n t de S com de C¿

un Comité i n t e g r a t p e r r e p r e s e n t a n t s de t o t e s l e s Comu

n i t a t s , p e r a c o n e c t a r mes f a c i l n e n t .

. i n t e n t a r una m a j o - i n f l u e n c i a en ] s s c o m u n i t a t s de b a s e ,

mi t j a n -ant l a p r e p a r a c i ó de m a t e r i a l de r e f l e x i ó .

Novembre d e 1 9 7 5 .

L'ESPERANCA CRISTIANA £1 plantejaaent a CPS de l a queatid de 1'esparante podría fer-ee aeguint do»

1 . - veure coa ela da CPS vauen i viuan oixa da 1 * esperance e r i a t i e -

ne. Fer una mica d"esquena de lea postura» exi»tanta i «alorar­

les cr i t iceaent .

2.— En base a aqueat ana l is i , enar caicant i donant elementa qua por

metin d'avancer cap a una concepciá mes profunda i aéa hoacgania

del que és 1'espéranos cr is t iana .

pax ajudax a aquaata tasca i an basa a l e darxaxa discusid da l a cnavi a t i da

• refoxnuleciá da l a fe », hea f s t un p a t i t eabog de tipología da concepción»

da l'oaperance an a l a l da CPS i haa comencet a reco l l i r alguna elaaenta qua

puguin ajudax an aquaata tasca d'aprofundir i hoaoganaitzax.

1 . - En quan a l punt da 1 ' espérense, l e aituacid' da CPS sembla caree t a r i t i a r -

aa par una a fintéelo" aaaaiva d'eeperanea pera entenant-la de diferente mañerea,

qua potaax é» podan xeauaix en aqüestes tres concepción» :

a) Un primer gxup ident i f i ca 1*esperance cr ist iane aab 1'esperance his

t f l r ica. Aab una voluntad de xadona l i t a t i da coherencia aab a l me-

ta r ia l i aaa i l a ciencia, i aab un rebuig da laa concepciona dual is­

tas , aa posa l'eccent en l a superada da laa contredicciona que 1<

hoae pot dux a taxae i a» aaxca coa a espexanga f i n a l l a aociatat

sensa claaaea.

Kl ha m aquesta concepciá una voluntat ao l t positiva da culsnancla

i xeal iaaa, i té un valor fonanentsl l a aeva eccentueciá del pxasant

i l a xea l i ta t actual coa a eleaants tbnaaantals de l'eepexance. Cu­

rio seaent, pero a 1'integras l a temática eacatologica tradicional

en un horitzá huBanaaent abas tabla, s'efirma mea o aenya conciant-

aent una certa corralecid de termas ( revoluciá proletaxia- judici

f i n a l ; paa de l a prehistoria a l a historia de l a humanitet - aegoaa

vinguda de Crist ; sociatat senae classes - qegne de D*U ) qua porten

a una concepciá eacatologíata i f i n a l i s t a de l a aataixa h is tor ia . %

O sigui qua de vegada» lm voluntad da cohexenda c i en t í f i ca o aa te -

r i a l i a t a ha f e t a l ia inar a l mSn • traacandant • paro l 'h» integrat

an e l aó"n da l a h ia tor ia , portant da vagadea a concepciana no aaaaa

xlgpxoaaa dal procéa h is tor ie .

Aquesta concepciá coaporta també, coa a f r u i t d'aquaata voluntad da

cohaxencia aab dedes c ient í f ique», una cexta resignacid* davant da laa

limitación» hunane» no supexablea historieanent, con axa l a eor t , a l

dolor, l a soladat, l a l i a i t a c i í , l a t x i» t» *a , a te .

Pxohwhleaent a CPS 'a una concepciá e inor i tax ie .

b) Un legan grup , poaaiblaaent aaj or í t a r i , aaauaeix laa afirmación» da 1'anterior

sobra l a " taxxenal i tat " da 1 ' osperanca pera vau i retoñáis qua h i han punta

qua san dabi le , pexqua h i ha r e a ü t a t » qua intaxpel . lan brutnlmrnt l a seva aa-

pexanca, 1 an l t espsdalasnt una : l a nort . i_lsvoxs »>entra an una situado' coii

f l i c t i v a , donetno aa vau aaaaa clax coa afixaax l'aspexanca an l a eupereciá da

l a eort i alboxa sex cahaxant aab una concepciá c i e n t í f i c a dal oón. £e una t s n -

aiá no reeolta, doloxoaa 1 d i f í c i l .

El pxobleaa d'aqueata concepciá, a paxt d'aquest teñir un punt no r e ­

sol t , as e l d'aquest subxstllax quesi excluaivsaent «1 punt da l a eort

coa a xslevsntt ohlidsnt una aica to ta l ' aap l i a gana da punta qus ss

sitúan an a l astsis pía > f r u s t r a d a , aoledat, t r i« te»a , dolor, al iena

c iá , l es d s f i d s n d s s f i n q u e s i espir i tusla de tants hoaes, l a pot i to

sa os ao l ts acta», lee vides tancedes i buidos da aent i t , l a duróse de

«ida de t a i t a i ds tonta que j e han aort i no aán a teapa de eupaxex

• v W H . . . .

Paxedoxalnent, aqueat tipua da dé f ic i t ( teñir l a aort coa a únic problema ineo-

lubla ) ara a n l t propi del burga» ea t ia fe t , que ha tenie tot reaolt manya a l no-

ment da aor i i -ao . Que ho trove» també a CPS «o indica presencia da buxgoaoe, s i ­

no qua dina d'eleaenta d'avanguarda en l a l l u i t a po l í t ica i aocial , i ajudat

aoltaa vagadaa per une concepció del naixiane que tenia reapoata per a t o t , aa

dona un tipua aaablant da reeccií • san hoaaa aatiafeta dal aau comportaaent,

hoaaa p t ls quala en a l man tot esta clax i t i l a aova expl icada, i qua a l proble.

M qua tana» ás taabf a l da aor iz -aa .

Aquesta ref lex iá sobre 1'esperance hauria tembé dina de CPS de superar pos tures a ia

p l iataa d'aquaat t ipua, contribuint a ix í a formar hoaaa l lu i taobra néa consciente

da l a x a a l i t a t da l a gran majoria.

e) E l tercer grup es caxacteritza par aaauair l aa afirmación» tradicisnala

acara 1'esperance ( reaurrecci í , torre nove , selweció par t o t a , vida ataz

na, treaor a l c a l , f i l i a c i ó divina da tothoa, a t e . ) i intenta vaura l a

aava incidencia án l a vida concreta da cada home, par vaura qua valen

diz par a l a vida praaant. El p o r i l l d'aquaat grup, minoriteri a CPS» ' »

a l da faz aarviz un llenguatga aaaaa peculiar, a part , i aab fortes reao-

nenciee dualistas, que d i f i cu l ta aqueat U iga r -ae aab l a r a a l i t a t concre­

te da l ' e v u i . I no nones Sa un problema da llenguatga, ai.no qua aoltaa

<esanaa súpose una accaataaU B B Í Í U B É f tana hersncla histories qua can­

ta un dualismo da concepció'. Cía hi nanea tasca da zafozaulacid' d'aquaata

conceptas heredata, defansant-sa noltaa vagadaa aab a l recura a l a gratui

t a t s coa que l ' ac ta de f e Sa gratuit i inexplicable, i aquesta aleñante

de l'eaperanca sin afiraacions de f e , no cal buecar-hi explicscions n i

consxxons anb l a r e a l i t a t quntidians, aaient a ix í en un simplismo pari l lOs

15

i an una «anca da reviaiá da 1' incidancia praasnt da l*saperanca •

Bal aantaent aiaS aón t ip i f icaeiona eiapl i f icadaa i par tant i r r e a l » , aab 1'única

f i n a l i t a t d'ajudar l ' a n a l i e i . podes paro ajuder-noa a deacobrir ala punta an c r i a i

da l a noatsa vivencia da l'eaperanga cr is t iana .

2 . - pausan qua Sa necaaeari rasarcar una serie d'elnawnt» que cxeiea eaencial» an l a

ooncapcii da l'aaperansa cr is t iana a f i de qua aa pugui anax evancant vara una

vivencia coafi i B¿S profunda d'aqueat aapecta fonaaental da l a fa c r is t iane .

• ) L'eaperanc/a cr ist iana paaaa par dina da lea esperance» huaanea, encara qua no

a ' idsnt i f ica aab a l i as de ajanara t o t a l . Esperances huaanea a o l t concrete» i quo-

tjdjanaa da auperacio' da la» contradicción» tan en lea eatructurea i en las r a l a

Cioaa huajanss cosí en l a aeteix» vida peraonal de cadascu.

"L'hoaa ñau • 6a va fant cada di» i trobea una certa experiencia da plenitud en

a l * pe t i ta i parcial» progressos que enea f e n t . t'esperanca cr ist iana ea • xss-

l i t x e " i b * ve r i f i ca " , "p»»«» per * les esperance» quotidiane» deis hoee».

L'ebjeetiu da l'esperanc» cr ist iana no ea solaaent una plenitud t o t a l qua esperen

teñir on d i» , adLno' qus és 1» vivencia eonscient i jo ioss, d ' aqueete Plenitud que

l a v iv ía Ja ara en cada realitzacid' da superada personal i social en a l cení de

la ver i t . t , l'anor i la justicia.

b) Pero e l contingut pie de l'eaperanca cr is t iana , í» 1-eeperanca da p l s -

nitut t o t a l , de superado' da tota contradircio" i tote l i e i t a c i í huaanea.

Txeacendeix per tent lea eeperencee quotidianse i hiatoriquea, en lee

que ee r e a l i t z a i v e r i f i c a . I pretan l a salvociá de to ta i cadeacún

dala hoaes an l a aeve singular! tat peraonal; l e Vida eterna en une

Terra Nova, sense nal n i dolor an l a qua hi aiguin to te ala qua han es

t ina t l a j u s t i c i e i han aborzit l e i n i q u i t a t , l l u i t a n t paz superar t o ­

t a ajort, an e l narc da l 'acceptaci í de l a vida da Déu an l 'ex i» tenci»

de l 'hoaa.

e ) aquesta r e e l i t a t eacatológiea no pot sor expreaada siná par un l lengustje siahnlic

qua axpieei a l * plus " qus l e f a experimente en r e l a c i i a l a taaporal i ta t i l e l i

•itaeAá de les r e a l i t a t e historique» i quotidiane».

aqueet Uanguatje stahnl i r seta aubjacte necBsaariaaent a laa coordanedee d'espai

1 taapa i a l t a r i t e t an lee que ee BOU l a noatra existencia histór ica.

niaS genera en to t l lenguetje siabol ic sobre l s Trascendencia un cer t » to dual is ­

t a " • El l lenguatje siabolic sobre ü*u, l a salvaciá, l s r esurreccic', l a vida éter

na, a l ragne da Déu, a t e . . . t i aeapre un cert to dual ista, pera l inea diaccsptsr

coa una característ ica del nostre l lentjuetje. _ ^ ^

Eos cal lehutjai a l • dualiaaa ontologic i estat ic • qus porta a l a • xasignacio' "

parfi rabutjar totalaent aqueata característ ica del rostro llenguatjc serla caudas

nax-nos. an l a rastra actual s i t u a c i í , a no podar expresar axplicitaaent ras da l a

fa an l a Trascendencia n i an l 'Escalologis, i eondenner-aa a no poder expl ic i tar

la fe ¿ no seria condeanar-sa a buidar-la da aent i t ? •

d) L'aaperanca cristiana no ea referaix a " un a l t r a afin «, l luny d'aqueat.

sino" a un • m£n Altra " . I Obi a l craiaa coa l a Font i a l Fonaaent que

posaih i l i ts , f a poaaible l a rsalitzacio' d'aqueat mín A l t ra . cada cop qus

anaa cemüant aauast a tn n o s t » i a l faa) ana u » afea • a l t r a • , neú aa

• a a i f w t a . Tot aixó (a una Bañara aiabolica, metafórica, para valida

d'axpreaaar a l que cra iaa.

El aateix passa quan anaa canviant l 'hoae, i l 'enea fant una aica afea

• a l t ra • l'hone nou I

La " Gloria de oeu fea l'horae vivent » . Tot progris varitableaent huma

a g lor i f ica • Dfeu, perqué fes aanifestacid ( real i tzacid' , varificacio' )

da l a • Gloria*de Dfeu.

• ) L'objacta de 1" esperance crist iana is La Real i tat Absoluta i Trascendant que ano-

aanea Dfeu, aqueat Dfeu que ea present i es aanifeata an e l aán i ala hoaos j a a v u i .

Par tant l'eaperanga cr ist iana na i s aolanent l a dal futur , s iní taabi l a dal pre­

sent • . L'esperance da podar comunicar aeapre aab DSU ennig del ir.Sn, en ela hoaea,

evui , aquí, ara .

Aqueata experiencia de comunií da Vida Absoluta, u t i l i t z a n t e l llenguatje de jesús

1'expresas aab a l siabol de l a * f i l i a e i f i « , Anonanea a r ío - pare " i a noaaltrea

* f i l i a " . La f i l ia r in* es quelcoa que j a v iv ia encara que n'esperaa l a plena aani-

f e a t a c i * . _ ^ k

17

f) L'esporanga cristiana no just i f ica raa ( ni la l imitaciá, ni a l fracas,

ni a l dolor» ni l'oprasait5t e t c . ) ni garanteix res ( al f inal da l ' h i s

t i r i o , l a seguretat absoluta en el txioaf historie passi al qua passi )•

a no ser l a presencia del D&U crucificat en e l dolor de l'hoaa .

Tanir esperance criatiana na val dir suprimir 1'ananaes de f rus trad!

qua gravita aobra l'hoaa ( el nal, al pacat, l a aort ) . Es pot aer h is -

toxicanent pessinista i tanir esperarles crist iana.

El qua no 8a poasibla per un cr i s t ia , í s ser esceptic sobre e l valor da­

f i n i t i u deis petita i grans progrsssos de transformado que ela bornea

ansa fent, dones 1'esperanza cristiana es real itza en Aquel! qua fona-

aenta i posaibil itza da asnera definitiva tota aqueste progresan».

La fa an l'Abaolut que fonananta i posaibil itza tot progría ens fa capa

aaoa da creure possible tota " novetat • tota * sorpresa • . Aquesta ca-

pacitat de • sorpresa • ana fa viura l a rea l i ta t an una postura d'espe-

ranga an dialéctica constant ( al valor que trabo en les coses a'aliñen

to 1'esperance, i 1'esperance fonaaentada an l a fa en fa donar valor da

cosa aerioSB i definitiva al valor que trono en l e s cosos.

La fe aria ajana ana fa donar valar dafinitiu a tot vsritabls progría historie , pa­

ro na aa pronuncia aobra al que aera o no la realitzacid' taaporal da l 'h is tor ia .

L'asparanca criatiana no afiraa ni nega res, no aa pronuncia aobra e l que aera i

esa l a rea l i ta t taaporal da 1'historia huaana.

Afiraa, paro, en un intent d'axpresaar e l que no as pot dir anb paraulea, que

* Díu aer» to t an tota • , an aquella coaunio' de vida qua axclou tot podar opraaaox

( regne da la aort ) i fina i tot e l darrer opressor qus Ss l s aateixa aort .

( vaura priaera carta da pau ala Corintia. 15 ) — . —— i • a — » — • a

4 CONTRA- INFORMADO

PORTUGAL

publique» un article eparagut a "Liaisons Internationale» • de j u l i o l -

Agoat del 75 atb aqueata crida •

• Creieei urgent una occió de -tota ela grupa de CPS i de crietians compro-

aeaoa o pro gres s i s tes , de cara a denunciar ala aeua respectiua biabóte la situació

da 1'osglEsie portugueaa» Cal preaaionar i aixecar una veu profetice oficac. He»

de racolzar tarbé l 'acció da CPS a Portugal, que en una situació extreaadaaent di ­

f í c i l , vol donar testimoni da L'evangeli alliberedor del Crist ». 4 ^

19

L'eagleaia jerárquica ha i n i c i a t una ofensiva • anticoaunists • sltaaent

l ia i l l l i iea i Ha fa apxofitant un aoaent de d a b l l i t a t del pxocaa portugués • e r i a l dal

guvexi» da coal ic iá , fúgida dele Tan*tal a nacianala, caiguda dal tur iaaa , boicot aco-

noaóc dala paísoa euxopeue i d'USA a Portugal. Tot aixa ha cxaat una d i f í c i l s i tuac i í

seonflau.es i un deacontant en laa «asees despolit itzades, que és provecat deaagogica-

aant paz l 'opoaiciá. L 'act i tu t del Par t í t Socialiata ha donat una cobertura democrá­

t ica a totaa laa forcea da l 'oposició. L* "a.iticoauniees" saabrat a l l l a r g da 48 anya

de dictadura f e i x i s t a i banatt par l ' e s g l l s i a a pítima, es coaenca a encendre aab a l

fanatiaail de laa crauadaa. para no només es e l p.C- l -ob jac t iu de l'»antico«umsme-,

sino totaa laa aaua dala par t i t a d"esquerra, ala sindicato, laa aaaociaciona cul túrala

i f i na i tot ala atanda da venta dala productea de lea fabrique» autogeativaa. |_'"an-

tirnatsiiataa aoatra a l aau veri tabla rostrs reaccionari i ant isoc ia l is ta . £ la biabea

«asi i «lien 1'ofensiva •anticonuniata": coaenca e l biaba d'Aveiro, preaident da l a Con­

ferencia Episcopal, responsable da l a aanifestació "anticonuniata" del 13 de j u l i o l .

Al biabe no l i fa por da d i r j "que l'axeaple d'Aveiro aa repeteixi da Nord a 5ud, en

• a a u . . . ' . I aixo áa e l que aucceix; l 'exeaple d'Aveiro és eeguit per lea diócesis da

Viseu, Braganga, Coiabra, Braga i Laraago, i cada vegada aab mes violencia i amo a i -

l l a r orgenitzacié. Ea taa, aab fonaaent, un pía nacional organitzat par l ' eag lés ia ,

d'extandre e l aoviaant re l ig iáa ant isocial ista a totes les diócesi» ds Portugal, que

acabarle sa* un'cpp da gracia", a Fatiaa. A totes lea oanifeataciona a 'hi noten aques­

ta» csnstantai \J Son convocsdes anoniaaaent, pero anuneiades dea de laa txonea per

noabroaoa capellana, 2 / es busca de reegrupor especialaent l e poblaciá r u r a l , qua

arr iba a laa ciutata epiacopala en nemorosos autobueoa l logata per aquest f í , 3 / ala

slogans eon eaaencialment una cr ida a l 'ordre i a l ' a u t o r i t o t , en part icular a l a dal

biaba, 4 / ea deaana l a devolució de l a Radio Renascenge (robada pele "coaunistas") i

5/ tota ele biabea intervenen en lea aanifeetacions. Citen coa a exeapla part del d is-

cura prommciat par Don Francisco Mana de S i lva , biabe de Braga, a l a aanifestació

ant isocial ista reel i tzeda e l a seva diócesi; ^ k

20

•Quin éa a l problema, a l varitabla problema qua avui afronta l a noatra

Patria? El problaaa éa aquaat i nonéa aqueat: d'una banda l a srirmria. contra l a

voluntat dal pobla, iapoaa a l a nació a l comuniaaa, on l a pat r ia independen! no

h i t í l l o c , n i teajpor l a r e l i g i ó . o 'a l t ra banda, una gran aajor ia que diu "no« a l

coauniaae. La l l u i t a es jura entre ela una i ela a l t raa . Ea aqueat a l problema fo—

naaantal i noaéa aquaat. £1 qua asta sn joc, s í , jo ho rápetelas, éa única i a iepls-

aant l a l l i b e r t a t de l a noatra pat r ia , l a l l i u r a practica de l a r e l i g i ó , ela (treta

fonaaentala de l a persona humana. En aqueat aonent h istor ie , jo ela advartaisn del

p a r i l l , l 'únic p e r i l l . j o , fent aixB, astic coaplint e l meu deura. paro, éa e l co­

auniaae a l noatra enaaic, l 'anenic da l a rel igió? serse cap asna de dubta. £s 1'ané­

ale núaaro u. Na hea) de creare els esue capa. Ni tan sola quan declaran volar res­

pectar l a r a l i gilí. En afecta, a l a x e a l i t a t , coa a l a aava doctrina, ea mas tren

h í s t i l e a Déu, a l a veritable r e l i g i á , i a l 'Església dal Cr is t . practiques noaal-

t raa l'anticoauniaae? Nosaltrea denuncien noaéa un error, desocraticaaaat, pero sen-

aa aabigüi ta ta . . . Ha arr ibat l 'hora de d i r "no", haa de despertar-nos. Ala poblaa i

a laa c iu ta ta , per tot arreu, a l poblé c r i s t i a no pot pernatre que unas miñones

a la iaposin l a seva voluntat. La legimitat de l ' a u t o r i t e t c i v i l , aigui l a qua s igu i ,

f ine i to t l a que ea diu revolucionaria, romea pot venir dal consensúa de l a volun­

t a t l l i u r a dal pabla. El contrari no s s t i i a l t t a cosa qué dictadura i t i r a n í a , LB

voluntat d'aquest pobla catal ie éa re ina , e'ha ds respectar. El pobla c r i s t i a ha

d'easunir l a aava responsabil i tat, anb l a certesa de que h i ha valora ais grana qua

l a propia vida; Déu, l a seva Eagléaia, l a p a t r i a * .

fs i n ú t i l de comentar aqueat discura i l a violencia que pot desencadenar

en 1'actual situaciá portuguesa. L'Eagléaia traiciona L'Evangeli i aa sotnet ala

ídole de l e ideologia burguesa. Quina aera l a reecció dala el trea biabata? a i lenc i i

coaplicitat?

par a acabar, ci taa a Alvaro Cunhal, Secreter! general del PCP: "pense»

que l 'Església portuguesa ha tingut une oportunitat histórica després del 25 d 'Abr i l

d'eaborrar alguna deis seua pacata. Mentr» va durar e l feixieme, l 'Esgléaia h i va c o l . l a

borar estretanent i va recalzar, dea de lee sevea ent i te ts mea a l tea , l a p o l í t i c a d«e-

laahorea. Halqrat t o t , daapréa dal 25 d 'Abr i l , els comunistea no ho han aprof i tat per

a fox retreta o acuaaciona contra l 'Església . Hea f e t un gran eaforc per que l 'Esglé­

sia pugui adaptar-se i t rohi e l cerní d'une intervenció que l e netegi dele seua pacata

paaaata. . ." (resumí t da "Portugal Information" N« 22-Agost75)

21

5 V ^ ESGLESIA

L'ESGLESIA OFICIAL DEVANT ELS DARRERS ESDEVENIMENTS

paz l a iaportancia dala aadavaniawnta aucceita en laa dezzezaa aataansa i paz

l a incidencia qua han tingut an a l a i de l 'Església Catalana hoa czaout conva

niant publicar aqueste» conaidezaciona.

tt> fa «o l ta diea, l a fozta pluja da multas, pez conceptea eupreaata

an hoai l io», que caiguaran pala quatza costa» da l 'Eata t aapanyol,

va superar da an l t laa previsión» de quanaavol profeta del taaps ,

pzovocant un clima, qua contraatava foztaaent aab a l ca l id i t ran­

qui l aar i tatg» entre l 'Església i l ' E a t a t .

POTO, a l cezt éa que, deixant lea comparárteos, a laa multes, detención», pro-

vacacciona que de aanaza historicaaent deaconeguda presencia» en l 'Eagléaia

aspanyola va anar-hi a aunar-» 'hi tota l a r e l i g i o s i t a t i a l fetichisaa qua ala

dazzBxs scontexsaenta provocaren»

Vea VBUZB iaatgas, "mantos " , re l iquie» , preca i Bes pzeca i l a jus t i f icac ió i

exaltaciá d'una valora i d'una aocietat que contzadiu ala aéa elementóla drata

huaan», aonea anaz aés l luny . . . Vea vauze adusar de l a bona voluntat da ao l ta

gant aanci l la paz l a e l a i l l o z canal d'expzesiá éa l a r a l i g i o s i t a t i l a postu­

ra espoctant i coaplaent da l a aajoz pazt da l'aoiacopst i a l c l a r a . Jk

22

Par a nolta da noaaltras asa tornar a aquella anye en ale que l ' e e -

gleeia benaie anb plaeaia ele cenone de le"cruzada", a l a int iaa coa

penetraciá da l ' e e g l í a i e i e l regia franquista.

Ven eer momenta de naxiao violaciá de l e l l i b e r t a t po l í t i ca dal cr ia

t i e . Cedeecú de noaaltree ho ve sentir en e l mea pxofund da l a seva

conaciencie cristiana i p o l í t i c a . Multes a capellana palé aaua pcaoa,

per neger-ee e celabrer deteraineta actas, insulta i a l tarcata a Sen

Sebesti» quan aa celebreva un funeral Mn. Sacien per no re fe r i r -aa a

en Franco i l a eeve p o l i t i c e . I en general e l f a t de que tota ala actea

c i v i l a d>aquelle diea aneein acoapanyate obligatoriaeent per eareaoniea

religiosas a laa que tote hevien d i a e a i a t i r - h i .

Par í , lea apariencias o f ic ía le eatan nolt llunyenea de eer reflaxe de late que viu

a l pobla Cr is t i » , l e distancie del franquieae i d'aqueet regia i l a voluntat de-

aocrátiea d'aaplie aectore da l 'eegléeie ia j a un fat» per aixá aa repriaoixen

hoail iae i pregeriae, parqua avui l ' a p e r e i l l ideólogic que aignlfleava l«aeglé-

a ie , aauasix l a aeva aisaiá profetice i evangelizadora a l coatat d'aquella qua

l l u i t a n i aofraixan par una aés gran jus t ic ia en una aociatet p lura l is ta i de-

aocr t t i ca .

Han par la t ala biaba», aolta eop* volguan fer-ae portaveua da tota l 'ae

glaaie, quan aahaa que e l aau drat a parlar coa a l t rea , no aupoae un

drat e representar-noe a to ta . Da Mn. González Martin apologaata d>en

Franco i dal seu regia f ine e Mn. Tararean qua dafaneeve a l ¡Jíst de

de l 'eaglSaia a predicar " tot l 'Evangsli encere que . . . •

Recalce» plenaaent lee pereulea d'an Terancán, pero volea manifesté» qua na

tindran cap valor r e a l , ni podran conpenaar l a postura o f i c i a l da l ieegleaia

avana da la aort d'an Franco a i juntoaent a aquaatea peraulaa no a'unaix l a

vau que reclama una enmittie general. Avui par avui , en l 'Eetat Eapanyol, l a

reconci l iada pasa per l ' ana ia t i a i l ' esg l ís ia s i veriteblaaent vol poaar-ae

a l coatat dale que l l u i t e n l'aapeny d'une societat deaocratice i reconciliada

heuxa d'unir-aa a aquesta exigencia.

23

CRISTIANS PEL SOCIALISME

Rsunit a l Comité Coordinador de " C r i s t i a n a

p a l Social ismo » de l ' e s t a t eapanyol e l 22

de Vovembre de 1975, es va prandre l ' a c o r d

de difondxe e l següent comunicat : i . ii

ENFRONT LA MORT DE FRANCO EL REPTE DE LA LLIBERTAT

Franco aa aort ! ! ! . . . Hietóricaaont, aab l a aor t dal dictador, eeapre

ha agonitzat i ha aort l a aeva dictadura. Ea l í g i c qua daapria da quaranta anya da

podar paraonal i da regia p o l i t i c t o t a l i t e r i , l a nort da Franco provoqui, en e l po

ble a a n z i l l , aneietat; en ala qui a'han aprof i ta t del regia, por i agreeiv i ta t ; en

l a claaee qua detente e l poder econoaic, afany da continuitat pax tota ala a i t j ana ;

i en ala qui han eatat l l u i t a n t per l e l l i b e x t e t , reaponaabilitat devant una nova

etapa de l l u i t a en e l l l a r g porcia da 1'al l i b e r a d a . ^

U LLIBERTAT ES UN PROCES . . » . '

CRISTIANS PEL SCCIALISHE parla avui perqua a'ha proposat, daa del aau

naixeaant, d'expressar i viure l a seva fe a pa r t i r de l a practica con

creta, entesa con a comprarais revolucionar! d•all iberació del poblé

opr la i t .

1 . - Eatan convenjuts que l a I l u i t a per l a I l i b e r t a t és una aarxa l l a r g a . Ara, nía

que n a i , ens ofonyan, a l costat de tote ala qui creuen en l a I l i b e r t a t , a l

conbat per aconaeguir en un futur inmediat, l a Tí del xegin antidenocretic.

2 . - pero no ens podan angenyar. Tenin a l devant un l l a r g procés f ins aconaeguir qua

l a l l i b e r t e t democratice sigui plena i t o t a l dins una aociatat i g u a l i t a r i a i

soc ia l is ta . Saben qua hi ha ela qui están diapoaata a jugar a l t re cap anb a l

poblé i anb l e classe obrera, en non de l e democracia, negant- l i , un cop a i s ,

a l poblé, l e aava vau i e l seu protagonisne en l a marxs cap a l a I l i b e r t a t »

3 , - pax aixo no podan abandonar l a I l u i t a . Le democracia raa l ssgueix pasant sobra

Isa espetilos de l a classa traballadora, parque aquesta democracia és inconci­

l i a b l e anb un aiatana capi ta l is ta da prodúcela i anb una organitzacid burgasa

dt l a aociatat a'he eeeudat darrera l a t i ran ía d i c t a t o r i a l , ara pot canuflar-ae

aota a l aanta l l de l a danoexncia f o r a a l . Tant l ' inper le l iana ú< USA coa l 'Euro-

pa del Hercat ConQ, donant l a ná a l a burgesia * avangada * da 1-sstat espsnyol,

eatan j a a l ' agua i t . per tan t , l a I l u i t a continua.

. . . QUE DESAFIA EL5 CRISTIANS.

Aqueet novaabre de 197S a'ha donat c i t a e l futur dala poblea aotaesoa a l ' aa ta t aa-

panyol. Ela c r is t iane , a aqueata amanta h ia tar ica , ela doñea e l no* de » aignea

dala taapa • porque eontenen un a ign i f iea t que cal deabroaaar i convoquen a una

reaponeebilitat que ca l aaauaix.

1 . - |Ba« a l pabla eecc l l i» , l a r a a l , e* pea* an caaf cap • l a Terra ruwseo.

i a ta ieva una aventura plena da riaea i p e r i l l a . Era e l prau da l a I l i b e r

t a t . Avui constata» que e l pobla aenz i l l t« per e l a l l i b e r t a t ; <a una

por aatutaaant injectada pal regia frenquieta i extranyonent avalada i

encorotjeda per l 'eaglésia que de l a pau aapulcral n>ha f a t v i r t u t j da

l 'ordre d i c t a t o r i a l , gracia del cal ; del t i r a , cant ina l - la de l a c r i e -

t i a n i t a t ; dal r iac i de l e l l u i t a , subveraió. Es une iapoeture c r i e t i e

na. Noaaltrea epel- lea a l a fe d'Ábranse), a l a l l i b e r t a t dale profetea,

a l e l l u i t a del poblé Fsco l l i t , a jesús de Natzareth, a tota e la quL a r r i

varen e l a l l i b e r t a t parque van correr r iace i van teñir confiante.

2 . - La l l i b e r t a t evangélica no ha aigut preciaaaent e l f o r t de l a jerarquía de l 'aa

t a t aapanyal. L'eaglaaie o f i c i a l ha eotet , per aol ta anya, l a legi t iaedare del

reg ia . I , par ate evident que siguí l ' i n t e n t de deeengenxax-ae de carta sactora

de l 'epiacopat, no ha deixet de eer pie de calcula i d'anbigüitats. par t icu ler -

aent en aquesta u l t iae seaos, h i ha hagut aolta " si lencia " , aoltee pora, i

f a l t e de confianca an a l poblé creient ( nones s'ha donat, e n i v e l l ind iv idua l ,

alguno postura evangélica ) . Devant ala recenta procesaos i simulacros de j u d i -

c i , venjancee i aaaeaainata per pert de l ' e e t e t , l 'eaglaa ie he c e l l a t . guan ere

urgant da denunciar 1'eesencj.a t o t a l i t a r i a dal reg ia , a'ha refugiat en aoral iaae

i en abatrecciona, i seapre he pre fe r i t lea anadea i tornedea ele deepetxoe a i

n ister ia la qua no poaar-ae a l costat del poblé. ^ k

3 . - pero l 'enbigüi ta t de l a jerarquía eclesiást ica, gaixabf an l a aava to ta -

l i t s t , a'ha f e t patant da forma vaxgonyoaa e l 'hora da l a aort del dicta

dor. Ha corregut " f i d a l • a honrar e l s a u " f i l l predilecto " . £a l a aa-

ta ixa jerarquía que un dia va benair ala * canana da l a cxeuade " . l e que

avui enelteix i g lor i f ico e un homo que mor aab laa aana tacadas do eang.

Con a cr is t iane, mai no negaren una oracio* i una pregará a pela qui noren.

paro ana causa una eaguincada que, a aqueste oracio* h i vagi unida una bo~

fatada i un daapxeci inaultant a tota ala qui han anrt per l l u i t a x an f a ­

vor de le l l i b e r t a t , a tota els qui encere resten a lea preaona franquis­

tas, ais qui ala sata vadat da tornar a l a patr ia i han de roaandra a

l ' e x i l i .

Ara ata que aai hea d'asforgar-nos par a impedir l a * continuitat » d<un regia qua

ha antrat a l a aava descoaposicio' d e f i n i t i v a . Ea e l noaent de no t r a l r un pobla qua

no vol aaguix opx ia i t . Al t ra oop, pero, toaaa l'oportunisae d'aquesta jaxarquia qua

d£na una abracada de despedida a l'opraeeox, i a'afanye a donar l a a i a noua opra-

seora, benelnt i ancoxatjant ala paxt í ta burgeeoa i daaocriatiens.

Coa • CTISTIANS PEL SOCIAUSME volas recordar qua a i a l aiaaatge Cr is t is

es un anunci d • alliberasjent pax a to ta ela hoaoa, aquesta univaraal i tat

sasaa pe* l ' a l l i o e i — a n t « a i pabla s p i f a l t . pa* atna tBn, pac a jaaOa,

ala • asarse a , ala pr iv i leg ióte as i ftegn*. Aqueat pobla daapoaaaSt naca

• a i t a avui ao l idar i ta t an l a l l u i t a i an laa eaperencee, i qua a l dsixin

d'anganyax aab falsas reconciliaciona ela qui n i l l o r ho poden i ho Beban

fox .

*m

. . . . I QUE CONVIDA A LA UNITAT EN LA LLUITA

Sabe» qua l e s organi tzac iona qua es tán portant e l pea de l a l l u i t e » en e l a i de l e a

quala molts de noaal traa m i l i t e » , auperant contrad icc iona , busquen l a u n i t a t pax a

guanyaz l a nova etapa da l a rastra l l i b e r t a t .

CR1STIANS PEL SOCIALISME, das da l a sava i n s t a n c i a propia , se sant compróme» pax

aqueat matni» r e p t a , i aa f a ressfi da l e s a s p i r a c i o n s mea inmediatas qua avui tañen

clavados en s i seu cor t o t a a la pables sotmesos per l ' e s t a t espanyol :

, l ' a m n i s t i a de t o t a a i s presos p o l í t i c a

. l e s l l i b e r t a t s máximas d ' exproas iá , de reunió*, d 'assoc iac io ' i

da vaga .

. l a l l i b e r t a t de t o t a e l s p e r t i t a p o l í t i c a que presenten auten­

t i q u e s a l t a r n a t i v e s da canvi cap una a o c i s t a t s o c i a l i s t a .

. l a separaciá de l ' e a g l e a i a i l ' e s t a t .

. a l reconeixement de l e a d i f e r e n t e n e c i o n a l i t a t e e x i a t e n t a en

l ' a c t u a l a s t a t eapanyol , amb t o t e s l e s conseqOkncies que eixo

. l a transformada de t o t e ! l e í I n s t i t u c i ó n ! di l ' e r t . t , p o l i t i ­

quee, admin i s tra t ivos i s o c i a l » , a l s e r v a l d a l pobla i a c t a e l

aeu c o n t r o l .

Taabé easumim, con ho ham f e t eempre, l e p a r t i c i p a c i o en l e s greña tasques h i s t o r i -

qusa qua, a t ravés de l a l l u i t a de d e s e e s i de l e s organi tzac iona p r o l e t a r i o s , por

t i n e l e d e s e e obrara i popular a protagpni tzer i c o n s t r u i r l a revo luc ió s o c i a l i s ­

ta f i n s l e s u l t i m e s conseqüenc ie s .

I dins d1aqueat preces i després d'afirmar qua pertenyem e l ' e a g l e s i e

da j e s u c r i s t , ens e s forcea en e c o n p l i r f ide lment e l e o b j e c t i u s que, dea

d e l primer moment, han e s t e t l e rastre rea de s s r coa a c r i s t i a n a p e í

s o d e l i s m e .

. l a l l u i t a i d e o l ó g i c a e i d ins l ' a s g l é s i a per ejudar a i s c r i s t i a n a

a que e ' e l l i b a r i n de p r e j u d i c i s burrjesos i une ix in e l s seus e s -

forcos i l s seve m i l i t a n d o en e l s f r o n t s marxis tes que l l u i t s n

per s l e cons trucc iá d'una s o c i e t e t s o c i a l i s t a . j |

23

• la vivencia de fe en un Crist alüberador, Déu-Pare de tota ala

nones, des de la practica revolucionaria*

• la solidaritat i al recolzement a totes laa instancias de clasaa

que es proposin al recobrar 1'EsglSsia de Crist i l a conatrucciá

d'una esg l l s ia al servei del poblé i de l'alliberamant total deis

pobres i oprimits.

Un taapa nou a'eata apropant. La l l u i t a Ss Haiga.

Construía, ja ara i cada día, la gran esperanza !.

CHISTIANS PEL SOCIALISHE

22 de Noveabre de 1975 .

CRISTIAN PEL 5 O CI ALISES

-C_orrri_t_é ¿ ' £ . R ¿ l ¿ 9 _ a _ £ ^ o_pa.-

DE CLARA CIO DAVAKT LA M05T I'E ERAffCO

El comité d'enl lac europeu del ITovinent "CJiIbTIAf!"¿ 1 EL iCClUliJü," ha celebrat

la aeva terrera reunid a Grenoble (Franva) e l s 41 e i 8 i 9 de liovembre de X^Ty,

Aqueat Comité reur.eix e l s repreaentanta d ' I t a l i a , Portugal, Estat Espanyol,

emigraciá espanyola a Europa, Aleman/a Occidental, gafaos baixoa, Bélgica, fVan_

ca 1 Austria,

Al f ina l da l a reunid e l Comité ha a l fas dos Comuricate sobre la situado* de

l 'Eetat Espanyol i sobre Portugal, Beunit peí aeu ooatat e l Comité Coordina­

dor de CR1ET1A1J3 ÍEIi SOCIAUSMB de l 'Eatat Espanyol, «1 día 22 de Novembre ea

fa reaaS del Coaunloat Europeu i creu oportt] d i fondre' l , fina i to t havent

morí Ja Franco.

Eespréa de quaal 40 anva de regnat abaolut aobre ala poblea d'Eapany«,el dio.

tador f e l z l e t a Tranco ea mor,

l)en«pareix oom va surgir, embrutat amb la sang encara fresca dala qul a'atrg.

viren a fer front e-nb va lent ía a 1 'opreeaid i barbarie f e i x i e t a . El reoent assae

ainat de Txiki, Sánchei Bravo, Sana i Otaegul eón ala darrers crina comeaos pal

qui d i r i g í , amb la benediccié de 1'Espídala, la ejblevacio" contra la Reptlbli-

ea Espartóla qua provoca un m i l l í de -íorta 1 peí que mea da trente anya de

terror no ha parat d'eliminar a nombroaoa obrera, estudiante, putriotaa bao.

c o a , e t c . . .

En aqueata momento en que a'bbren pola poblea d'Eajanya nnvaa perspectivas a ' a l l i ,

berament e l e grupa de CBISTIANS 3 EL S0CIALIL1& d'Kuropa, reunita en Comité

d 'enl lac , manifestem la nostra so l idar i ta t amb la l l u i t a da to:a e ] . pobles

d'Espanya peí BOU allibnrament 1 animom a tota e l s oriutians a unir cadn vega­

da mé s el aeu esforc al combat de tota e l s poblea contra el ca¡ritalisme i peí

accialisme.

Cronoble, üovombre de 197t>.

(Trnriuit del cast-lla).