NUMERO 50. 10 DE DESEMBRE DE 1998

Segonaoportunitatper a dinardebadesSi no vas contestar laprimera enquesta sobreels hàbits alimentarisdels estudiants, ara entens una segona opor-tunitat. Només percontestar l’enquestaentraràs en un sorteigper a dinar debadesdurant una setmana.Pàg. 8

Unes jornadesaborden lestres grans reli-gionsExperts i representantsde les tres grans reli-gions monoteistess’han reunit per areflexionar sobre elfutur. La iniciativas’ha emmarcat dins deCinc Segles, els actescommemoratius delcinqué centenari de laUniversitat deValència. Pàg. 7

Protestaestudiantil perlesgoteresd’unedificiEls estudiants de laFacultat de Ciènciesde l’Activitat Física ide l’Esport han iniciatmobilitzacions per adenunciar el mal estatde l’edifici de Xest ondonen classes.L’edifici té goteres itot. Pàg. 9

Les eleccions d’estudiants alClaustre del passat 3 de desem-bre li donaren de nou la majoriaal Bloc d’EstudiantsAgermanats, el col·lectiu més

votat a la Universitat deValència des de l’any 1985. ElBEAconsolida així la pujadaexperimentada el curs passat, al’igual que Campus Jove, el

segon sindicat més votat. Totseguit se situaren l’AEN il’Entesa. L’opció nacionalista iprogressista triomfà de nouentre els estudiants. Pàg. 3

Els estudiantsvoten continuïtat

UUnn ggrruuppdd’’eessttuuddiiaannttss,, eenneell mmoommeenntt ddee

vvoottaarr eenn lleess eelleecc--cciioonnss aall CCllaauussttrreeddeell ppaassssaatt ddiiaa 33..

Els principals sindicats revaliden els resultats electorals de l’any passat

Introducció a laterminologia

Organitza: Institutd’Estudis Documentals iHistòrics sobre laCiència.Dirigit a: Professionals,docents i estudiantsrelacionats amb lacomunicació i elllenguatge científic itècnic.Requisits: Diplomats illicenciats universitaris.Duració: Del 14 degener al 25 de març. 40hores.Preinscripció: Fins al 13de gener. Preu: 25.000 pessetes.Més informació:Al’Institut d’EstudisDocumentals i Històricssobre la Ciència.Consell Superiord’InvestigacionsCientífiques. Av/BlascoIbáñez, 17. València. Tef.:96 386 41 64

Iniciació almuntanyisme

Organitza: CentreExcursionista deValència. Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 28 de general 7 de febrer. 22 hores.Curs reconegut com alliure elecció per laUniversitat (2 crèdits).Preu: 9.500 pessetes.Preinscripció: Fins al 18de gener del 1999. Més informació: AlCentre Excursionista deValència. Plaça Tavernesde Valldigna, 4. València.Tefs.: 96 391 16 43/96392 31 47.http://www.redestb.es/cev

Excursionisme (nivell I)

Organitza: CentreExcursionista deValència.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 8 de febreral 14 de febrer. Cursreconegut com a lliureelecció per la Universitat(2 crèdits).Preinscripció: Fins al 25de gener.Preu: 5.000 pessetes.Més informació: AlCentre Excursionista deValència. Plaça Tavernesde Valldigna, 4. València.Tefs.: 96 391 16 43/96392 31 47.

Observacions: Reunióinformativa el dia 1 defebrer, a les 20:00 hores,al Centre Excursionista.

Drets bàsics del ciutadà

Organitza: CentreMunicipal d’Informació id’Animació JuvenilAlgirós.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 16 al 25 defebrer. 6 hores.Preu: Curs gratuït.Preinscripció: Fins al 9de febrer del 1999.Més informació: AlCentre Municipald’Informació id’Animació JuvenilAlgirós. C/José MaríaHaro, 9, baix. València.Tef.: 96 372 84 12

Certificat de Dret d’Hipoteques (Segona Edició)

Organitza: Departamentde Dret Civil, a càrrec deLorenzo Prats Albentosa.Dirigit a: Llicenciats enDret.Preu: 60.000 pessetes.

Duració: De gener amarç. 64 hores. Dilluns idimecres, de 16:30 a20:30 hores. Matrícula: Fins al 22 dedesembre del 1998.Més informació:AlDepartament de DretCivil.

Detecció de lacontaminacióambiental (II).Mètodes biològics

Organitza: FundacióUniversitat-EmpresaADEIT.Dirigit a: Titulatsuniversitaris de graumitjà i superior iprofessionals nouniversitaris.Requisits: Currículumamb fotocòpies delsdocuments i exposiciódels motius pels quals sesol·licita el curs.Duració: De l’11 al 28de gener del 1999. 51hores.Preu: 40.000 pessetes.Beca: Convocatòria del’ADEIT.Preinscripció: Fins al 18de desembre del 1998.Més informació: A

l’oficina tècnica delMàster. UIMP deValència. Palau de Pineda.Plaça del Carme, 4.46003, València. Tef.: 96386 98 05. E-mail:Postgrado@UIMP-V.M400.GVA.ES

Curs sobre direcció d’entitats bancàries i sistema financer

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Universitat de València.Duració i horari: Del 2de febrer al 3 de març.30 hores. Dimarts idimecres, de 17 a 20hores. Curs reconegutcom a lliure elecció per laUniversitat (3 crèdits).Preu: 11.250 pessetesper als universitaris,14.250 per al públic engeneral. Preinscripció: Fins al 29de gener del 1999.Places: 25.Més informació: AlServei d’ExtensióUniversitària. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis.Apartat 2085. València.Tef.: 96 386 41 00, ext.:2007.

2 Cites

BEQUESCURSOS

NOU DISE 550010 DESEMBRE 98

Ajudes a projectes decooperació i de solidaritat

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència.Objecte: Ajudes destinades a donarsuport a projectes de cooperació i desolidaritat amb les poblacions de paï-sos empobrits o amb els sectors mésdesfavorits de la societat valencianaque sofrixen la marginació i l’exclu-sió social. Tant per a accions d’inter-venció directa com per a campanyes oactivitats de conscienciació.Dirigides a: Grups, col·lectius oassociacions d’estudiants constituïtsformalment, com també aOrganitzacions no Governamentalsper al Desenvolupament (ONGD) quetreballen en l’àmbit de la Universitatde València o del País Valencià.Caldrà que les ONGD integren en elseu si estudiants de la Universitat deValència-Estudi General que partici-pen directament en el projecte, amb lanecessària incorporació per a la seuarealització d’almenys cinc estudiantsde la Universitat.Termini: Primera convocatòria fins al29 de gener del 1999, segona convo-catòria fins al 14 de maig del 1999.Més informació:Al CADE(Vicerectorat d’Estudiants).

Convocatòria d’ajudes aassociacions d’estudiants de la Universitat de València

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants.Destinataris: Els grups, les associa-cions i els col·lectius de la Universitatque disposen d’una organització detreball i que estiguen inclosos en elCens d’Associacions i Col·lectius delVicerectorat d’Estudiants. Les asso-ciacions amb representació alClaustre hauran de remetre els seusprojectes a la convocatòria específicadestinada a aquesta mena d’associa-cions.Objecte: Les ajudes són destinades aprojectes de caràcter social i/o cultu-ral sense finalitat lucrativa. Se sub-vencionaran projectes com ara publi-cacions, activitats culturals, exposi-cions, concerts, xarrades, congressos,intervencions en el medi ambient, etc.Termini: Fins al 15 de gener del1999.Més informació: Al CADE. CampusBlasco Ibáñez: Blasco Ibáñez, 13,tef.: 96 386 47 71. Campus Burjassot:al costat de la Facultat de Biologia,tef.: 96 386 43 15. Campus delsTarongers: Aulari Nord en l’accéscentral, tef.: 96 382 85 04.

Beques d’investigació en el Departament d’Informàticai Electrònica de la Facultat de Física

Les convoca: La Universitat deValència.Dirigides a: Enginyers enInformàtica matriculats en tercer cicle

o que adquirisquen aquest compro-mís. Objecte: Es tracta d’una beca vincu-lada al projecte ARTS, dirigit pel pro-fessor Gregorio Martín. La duració deles beques és d’un any, prorrogable, ila dotació és de 125.000 pessetes bru-tes al mes. Termini: Fin al 15 de desembre del1998. Més informació: Per a més informa-ció cal que contacteu amb el Negociatd’Investigació o amb l’esmentatdepartament.

Beca d’investigació al Departament de Medicina

La convoca: La Universitat deValència.Dirigida a: Llicenciats en Medicinamatriculats en tercer cicle o queadquirisquen aquest compromís. Objecte: Es tracta d’una beca vincu-lada al projecte Assaig clínic a llargtermini, doble cec controlat amb pla-ceb de Zenagestat (CI-1014) enpacients diabètics amb risc de des -envolupar úlcera del peu diabètic.Termini: Fins al 15 de desembre del1998.Més informació: Contacteu amb elNegociat d’Investigació o amb l’es-mentat departament.

Beques per a realitzar treballs o estudis sobre comunicació institucional

Les convoca: Corts GeneralsEspanyoles. Mesa del Congrés delsDiputats.Destinataris: Llicenciats en Ciènciesde la Informació de nacionalitatespanyola que hagen obtingut la seuallicenciatura en els deu anys anteriorsa la data de publicació d’aquesta con-vocatòria.Objecte: La realització de treballs oestudis sobre comunicació institucio-nal relacionats amb l’activitat parla-mentària encomanats pelDepartament de Premsa de laCambra.Sol·licituds: El model de sol·licitudes pot trobar en la convocatòria, en elBOE del 27/11/98. Termini: Fins al10 de desembre del 1998.

Beques al Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques

Les convoca: El Ministeri d’Indústriai Energia.Destinataris: Llicenciats, doctors ienginyers superios. Cal tindre lanacionalitat espanyola i acreditar larealització de treballs d’interés tecno -lògic durant, almenys, dos anys.Objecte: Cinc beques per a estadesde doctors i tecnòlegs a laboratorisdel CINEMAT.Termini: Fins al 15 de desembre del1998. Més informació: En el BOE de27/11/98.

La incorrecció de parlar per parlar

Aquesta carta va dirigida a se -nyors/es com ara C. Muñoz, és a dira persones que tracten de radicalit-zar i situar en actituds extremes per-sones que simplement reivindiquenel dret a utilitzar una llengua (men-tre que si els de parla castellana hofan, ho fan de bona fe, de manerainnocent). Aquest senyor explica lasituació com si ell hi haguera estatpresent i la deforma al seu gust.Si la senyoreta de l’acadèmia d’an-glés haguera sigut tan correcta comvosté diu, davant d’una negativa delsenyor Montes i Picó a adreçar-se aella continuant parlant en castellà,hauria respectat la seua elecció.Però no, ella va i canvia a l’anglés, iés ella la primera que hi canvia!(sap, C. Muñoz), és a dir que passa“del blanc al negre” (com vosté diu)com si res.I l’altre, el senyor M. i Picó, deci-deix que ja que ella s’ha ficat d’eixamanera, doncs que ara li sembla béutilitzar la llengua pont, que és l’an-glés (per què ha de ser sempre elcastellà?) i, així, de pas, deixa l’a-mable senyoreta amb dos pams denas (és ella fidel als seus princi-pis?).Bé, com a conclusió li recomaneque pense en la següent frase: “Capgeperut no es veu la gepa”.

L. Reina. Estudiant

L’altra Europa

19 de novembre, a Kosovo, en l’al-tra Europa, la marginada, on milersde persones durant aquest hivernperdran la vida per la manca abso-luta d’aliments de primera necessi-tat, mantes i un lloc on refugiar-se, ia només dues hores de vol deMadrid. Ací ha estat Motors SenseFronteres. Amb tota seguretat, mol-tes d’aquestes persones acompa -nyaran les que ja estan enterrades ales portes de les seues cases o a lesvessants de les muntanyes pròximesa Niksic i a Mijoska. En els arbresja no caben més esqueles dels quehan deixat la seua vida en aquestazona dels Balcans. Potser una minaantipersona o el tret d’un franctira-dor n’han estat la causa.El mur que separa la població alba-nesa-kosovar del respecte als seusdrets com a persones sembla infran-

quejable, precisament en el cin-quanta aniversari de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans.Als camps de refugiats que acullenla població albanesa-kosovar deMontenegro s’ultimen els prepara-tius per a suportar el dur hivern ques’acosta. Poca cosa és el que se’lspot oferir. L’escassa ajuda huma-nitària que arriba a la població ésabsorbida amb avidesa. Una casa enruïnes és el màxim a què podenaspirar. Potser uns plàstics i un pocde fusta per a construir un lloc per arefugiar-se serà tot.Un equip de logística de MotorsSense Fronteres, en col·laboracióamb la Creu Roja de Podgorice, harecorregut els camps de refugiats dela zona, on ha pogut constatar queles condicions de vida de la pobla-ció albanesa-kosovar, entre ells cincmil gitanos romanís procedentsd’Albània, voregen el límit del queés humanament suportable. La totalmancança d’infrastructures, lesnul·les condicions higiènico-sanità-ries i la total falta d’aliments con-vertixen el dia a dia en un exercicide supervivència. Gràcies a les vinttones d’aliments lliurades perMotors Sense Fronteres, encol·laboració amb el MPDL, espodrà pal·liar en alguna mesura elpatiment que espera aquestes gentsen les pròximes dues setmanes.Les autoritats locals, sota l’auspicide l’Alt Comissariat de NacionsUnides per als Refugiats, hansol·licitat a Motors sense Fronteresuna intervenció d’urgència.Per això, i per a donar una respostaa la petició d’aquests “altres euro-peus”, ens posem en marxa. Uncomboi d’ajuda humanitària ambarròs, llegums, mantes i producteshigiènics eixirà en els pròxims diescap a aquest lloc de l’Europa “obli-dada”. A les envistes del segle XXIencara hi ha moltes persones aEuropa que patixen les conseqüèn-cies de la injustícia ètnica i social,per això fem una crida a la pobla-ció perquè facen la seua aportacióeconòmica al projecte Kosovol’Altra Europa. Per a més informa-ció sobre el tema podeu adreçar-vos a la seu central a Espanya deMotors Sense Fronteres, a l’avin-guda del Doctor Tomás Sala, núm.43-A (al costat de la Creu Coberta)a València. Tel: 963 782 340.

Jesús Verdejo.Motors senseFronteres

S’imaginen vostés una uni-versitat on el degà d’unafacultat poguera nomenar“a dit” els seus professors

i cessar també, per pròpia voluntat,els que considere poc simpatitzantsdel partit en el poder? S’imaginen vos-tés una universitat on els professors ialumnes “díscols” hagen estat des-patxats dels despatxos i de les aulesper vigilants jurats manats pel mateixrector?Doncs bé, aquestes coses –i mol-

tes més– passen en una universitateuropea, situada a només dos milquilòmetres d’ací, i al bell mig delnostre continent, molt a prop d’allòque tots considerem el bressol de lanostra civilització occidental. Em refe-risc a la Universitat de Belgrad.Slobodan Milosevic, tristament

conegut per la seua agressiva políticaexterior als Balcans i per la seua into-lerant executòria interior pel que fa alpluralisme, forçà el passat mes demaig l’aprovació parlamentària de lanova Llei d’Universitats sèrbia. Sotala legislació anterior, el nomenamentde docents estava en mans d’unConsell Acadèmic, compost per pro-fessors de competència contrastada.Amb la nova llei, en canvi, els nome-naments de les autoritats acadèmiquespartixen del mateix Ministerid’Educació, i a aquestes els corres-pon el dels professors, cosa que sensdubte anticipava la interminablecadena de depuracions polítiques que

s’ha donat en els darrers mesos.Prompte van sorgir veus de pro-

testa, tant entre els professors –querebutjaren la firma dels nous con-tractes establits per la nova Llei– comentre els estudiants, periodistes i locu-tors independents. Davant d’elles, elnou degà de la Facultat de Dret–nomenat pel govern a l’empara dela nova normativa– va reaccionar ambamenaces contra tots els firmants dela protesta, i amb advertiments que lanova Llei li atorgava les mateixesfacultats que posseïen els directors deles empreses i que li permetia cessarels seus “treballadors” només quehagueren “faltat” en el seu lloc durantcinc dies consecutius, acusant a mésels firmants de la protesta de tindre“motivacions polítiques” inaccepta-bles i de “voler controlar la universi-tat des de les ombres”.A partir d’ací es posaren en marxa

les mesures repressives del governper a posar en vigor la llei contra l’o-

posició de la immensa majoria delsdocents i estudiants: les autoritats tan-caren emissores independents, elsnous degans de les facultats obliga-ren a dimitir els professors que no fir-maren els nous contractes regulats perla Llei –i que implicaven una menade “declaració de lleialtat” al règim–i diverses facultats arribaren a con-tractar guàrdies de seguretat privatsper a tirar de les classes i dels seusdespatxos diversos professors, obli-gats a prosseguir les seues classes alcarrer –el clarió en una mà i el megà-fon en l’altra– mentre les aules que-daven buides.Paral·lelament, altres traïcions del

govern socialista serbi arribaren finsa la llibertat d’expressió en els mit-jans de comunicació: en octubre pas-sat, el govern de Milosevic tancà tresdiaris independents a Belgrad, almateix temps que nombroses revis-tes i publicacions quedaven en lail·legalitat després de la promulgacióde la nova Llei de la Informació,només per constatar la realitat del país,per donar xifres de la gent que ha per-dut el seu treball o ha hagut d’emi-grar a conseqüència de la guerra, percriticar l’estat d’emergència o permostrar una foto d’un membre del’Exèrcit d’Alli berament de Kosovo.Encara més difícil de digerir és el

tema de la penalització legal d’aquellsque contravinguen la llei, en la mesuraque amb això es mostra en tota la seuacruesa l’absència d’un Estat de Dretal país: el juí dels transgressors està acàrrec d’un tribunal especial els mem-bres del qual han sigut nomenats pelgovern i les normes processals delqual són una burla als principis jurí-dics consubstancials en un Estat deDret; només s’autoritza la preparacióde la defensa en un termini de setanta-

dues hores; la Llei s’aplica retroacti-vament; no es pot invocar la possibleinconstitucionalitat d’u na Llei; el tri-bunal exigix que els mitjans de comu-nicació demostren la veracitat de totesles afirmacions fetes en les seuesinformacions; no s’admeten testimo-nis proposats per la defensa, i aaquesta se li retalla el temps disponi-ble per a emetre les seues conclusionsen el juí. Potser el cas més vergonyósd’arbitrarietat processal fou el que esva produir fa poc, quan el tribunal quejutjava els responsables del setmanariEvro pljanin els va exigir que prova-ren fefaentment que dos milions depersones havien perdut el seu treballa Sèrbia a conseqüència de la guerra.La Llei de la Informació és un enor -

me perill al gaudi mínim dels dretsfonamentals, en la mesura que les con-ductes declarades per ella com a puni-bles hi són descrites tan vagamentcom “incitació al de rro tisme”, “inci-tació al pànic” o “actuar contra elsinteressos de l’Estat”.En definitiva, la Iugoslàvia de

Milosevic acaba de donar un pas mésno fins la dictadura –ja que aquestano ha deixat de funcionar des de l’a-rribada dels socialistes al poder–, sinócap al totalitarisme més estalinista.Davant de tot plegat, de res no hanservit les actuacions d’oposició deprofessors i alumnes, ni les queixesfetes des d’instàncies acadèmiquestan respectades internacionalment comara la Conferència de Rectorsd’Alemanya o l’Aliança d’Uni ver -sitats per a la Democràcia. Cosa que,naturalment, no vol dir que com a uni-versitaris i com a europeus no esti-guem moralment obligats a fer benpatent la nostra condemna i a procla-mar ben rotundament la nostra soli-daritat.

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta, CharoÁlvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal, VicentMartínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/de l’AntigaSenda de Senent, 11, 46023). Telèfon: 96

386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola,17-27, 46021. Telèfon: 96 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: David Garcia, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Lluís Barona, Josep MariaJordan Galduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 550010 DESEMBRE 98

Tribuna Lliure Bústia Oberta

Milosevic contra la Universitat

A Sèrbia,els tribunalsexigixen que elsmitjans de

comunicació provenla veracitat de lesseues informacions

Luis T. Zapater EspíEstudiant de doctorat

PPoorrttaaddaa dd’’uunn ddiiaarrii eeddiittaatt aa SSèèrrbbiiaa..

3Informació NOU DISE 550010 DESEMBRE 98

El BEA consolida la majoriaentre els estudiants

Els grupsindependentsarrosseguenprop del 40%dels vots

Guanya l’opció nacionalista entre els estudiants de la Universitat a l’hora d’elegir els seus representants

E.P.Els col·lectius d’estudiants sabenque la millor estratègia per acon-seguir molts vots en les eleccionsal Claustre és presentar candi-datures en tots els centres oalmenys en tots els que es puga.No obstant, a la Universitat deValència des de fa uns anys estanproliferant els grups anomenatsindependents que es presentenúnicament a un centre i es diri-gixen als estudiants d’una deter-minada titulació. L’any passataquests grups aconseguiren el40% de la representació claus-tral i aquest any només hi hahagut una lleugera disminuciód’aquest percentatge. Un dels principals grups in -

dependents de la Universitat ésel Col·lectiu de RelacionsLaborals (CERELS), el qual desde fa uns anys és el majoritari enla seua escola amb tres claustralsdels sis que li corresponen aaquesta titulació. La vicedeganad’Estudiants pertany a aquestcol·lectiu, com també els seusdos antecessors. A l’Escolad’Empresarials, a la qual licorresponen huit claustrals,també destaca el CEI, Col·lec-tiu d’Estudiants Independents,que amb tres representants és elmés votat de l’Escola. Bio’99, un col·lectiu inde-

pendent de la Facultat de Bio -logia, també porta els últims anyssent el grup més votat. Enaquests comicis aconseguí dosdels cinc representants corres-ponents a aquesta facultat. GIFUnión Independiente també ésel grup majoritari de la Facultatde Farmàcia, amb quatre dels setrepresentants d’aquest centre. AMedicina, REM-i és un altre delsgrups independents amb tradi-ció a la Facultat.A les facultats on s’imparti-

xen diverses titulacions estanproliferant els grups que es diri-gixen només a una d’elles, comés el cas del Grupo de Historiadel Arte, a Geografia i Història,o el d’un nou grup de Pedagogiaanomenat PIE, el qual ha acon-seguit quatre dels set represen-tants de la Facultat de Filosofiai Ciències de l’Educació. N’hi ha d’altres que no són in -

dependents però que es presen-ten a un únic centre. Ítaca, encaraque està integrat en el BEA, con-corre sempre a les eleccions sotaaquest nom a la Facultat d’Eco -nòmiques, on és el més votataquestes eleccions ha obtinguttres dels deu representants de laFacultat. Els Quatre Gats tambéhan obtingut representants aMedicina.

ESTER PINTER

El Bloc d’Estudiants Ager ma -nats va revalidar, dijous passat,l’hegemonia que des de l’any1985 ostenta entre els estudiantsde la Universitat de València. ElBEA fou el sindicat més votaten les eleccions al Claustre, enobtindre 19 dels 108 represen-tants, els mateixos que l’anyanterior.Campus Jove es manté en la

segona posició amb el mateixnombre de representants: 13 mésun d’un grup independent deFilologia. Després se situa l’AEN,que n’ha aconseguit un més quel’any passat: 10. A continuació vel’Entesa, amb 9, tres dels qualsels compartix amb el BEA, i totseguit Aula 2000 i ValenciaUniversitaria, amb 6 cada un.Després d’aquests grups se situenl’Ad’E i Renovación Universi -taria, amb 4 cada un; PensamentCrític, amb 2; i una llarga llistade grups que en total sumen 36claustrals, alguns autoanomenatsindependents, que només es pre-sentaven al seu centre. Amb aquests resultats, molt

similars als de l’any passat,queda consolidada una claramajoria nacionalista i progres-sista representada pel BEA,Campus Jove, AEN i Entesa.A la Facultat de Dret, el centre

on més nombre de claustrals hiha, 16, el vot ha eixit molt repar-

tit. El col·lectiu RenovaciónUniversitaria, que ha obtingut totala seua representació en aquestcentre, ha sigut el més votat, amb4 representants. Aula 2000 hibaixa de 3 a 2, els mateixos queCampus Jove, i els set restantsse’ls repartiren set col·lectius.Eduard Ramírez, portaveu del

BEA, es mostrava satisfet ambels resultats generals. “Desprésde la forta pujada del BEA del’any passat, aquest any el nos-tre sindicat s’ha consolidat i elsgrups nacionalistes hem aug-mentat la nostra presència.L’equip rectoral ha de tindremolt en compte les nostres rei-vindicacions si vol comptar ambel nostre recolzament”. EduardRamírez assenyala també queels grups dependents de partitspolítics progressistes no acabende triomfar a la Universitat, i afe-

gix que “Aula 2000 ha perdut totacredibilitat en fallar-los l’estratè-gia d’acostar-se als plantejamentsideològics de Re novación Univer -sitaria a la Facultat de Dret utilit-zant els símbols característics del’ultra dreta”. Per la seua banda, Ferran

Garcia, portaveu d’Aula 2000,considera que la utilització de labandera espanyola i de la imatgede la Verge de la Sapiència en laseua propaganda electoral a laFacultat de Dret “es féu en res-posta a les acusacions que enshavia fet RU sobre el nostreacostament al BEA. Això ens vaobligar a demostrar qui som iquè és el que sempre hemdefés”. Segons Ferran Garcia,“tot i la campanya de desquali-ficacions permanent que hemrebut tant des de l’extrema dretacom des de l’extrema esquerra,

fem una valoració molt positivadels resultats, ja que hem passatde 5 a 6 representants i sommajoritaris al Campus delsTarongers”.Pedro López, portaveu del

segon sindicat més votat,Campus Jove, es felicitava delfet de continuar sent la princi-pal força junt amb el BEA, peròacusava aquests “d’acomodar-se al terreny on es presenten, encompanyia d’altres grups, i deno fer-ho únicament sota lessigles del BEA”.Carles Fluixà, el representant

del col·lectiu Entesa, tambéimplantat a la Universitat Poli -tècnica, celebrava “l’augmentde la nostra associació, comtambé el de l’opció que nos altresrepresentem, el nacionalismed’esquerres”.

UUnnaa eessttuuddiiaannttaa ccoonnssuullttaa lleess ccaannddiiddaattuurreess aabbaannss ddee vvoottaarr eenn lleess ppaassssaaddeess eelleecccciioonnss aall CCllaauussttrree..

La baixa participaciódels estudiants de laUniversitat deValència en les elec-cions anuals d’estu-diants al Claustre s’harepetit aquest curs.Prop del 18% ha estatla xifra provisional departicipació que s’hicalcula, a l’espera dela definitiva. Molt

semblant a la delsanteriors cursos, queen cap cas no ha supe-rat el 21%. Des dediversos col·lectiuss’ha criticat la falta depublicitat entre elsestudiants dels co -micis per part de lainstitució. Però altresconsideren que laxifra, encara que en

termes percentuals ésbaixa, en termes rela-tius no ho és tant, jaque dels prop de60.000 estudiants delscens bona part d’ellsno assistixen a classe.A més, afegixen queaconseguir mo bi litzar11.000 alumnes ja ésmotiu de satisfacció. Ahir dimecres es reuní

la Junta Electoral pera revisar els resultatselectorals i oferir-neles dades provisionals,però fins al dia 14 noproclamarà els resul-tats definitius. Al’hora de tancamentdel NOU DISE, lesconclusions de la re -unió encara no s’ha-vien fet públiques.

I l’abstenció continua

TEMPS DE VOTACIONS

5Informació NOU DISE 550010 DESEMBRE 98

Quan l’incaut estudiant en pràcti-ques penetra a l’arxiu deixat de lamà de Déu, el primer que fa és tos-sir i esternudar. Clarament, al seudavant observa una estesa dedocuments amuntegats i cobertsd’una lluent capa de pols, si nod’humitat. Llavors es troba en unadisjuntiva: fugir espantat o assu-mir el fabulós risc d’ordenar, clas-sificar, inventariar i instal·lar enles prestatgeries la memòria escritad’una institució pública o privada,d’una corporació municipal oempresa. Nosaltres (ai!) ens hivam ficar mans a l’obra.De bon matí va començar una

tasca àrdua i contra rellotge. Alllarg d’una setmana es va proce-dir a fer l’inventari de l’arxiumunicipal de la població del Toro,a Castelló. Reunits quatre estu-diants de darrer curs d’Història,especialitzats en Història de laCultura Escrita i Arxivística, amb

la direcció d’un tutor especialit-zat en aquestes tasques, VicentPons (professor de Ciències iTècniques Historiogràfiques), ensvam llançar a l’aventura.L’arxiu havia estat molt de

temps oblidat, fins al punt que unabona quantitat de documentació

històrica va ser trobada en un veri-table zulo en el mateix edifici del’ajuntament. L’interés de la cor-poració municipal, que va ferpública la necessitat d’una actua-ció d’urgència per a l’ordenacióprofunda de l’arxiu, va convergiramb les funcions de la FundacióUniversitat-Empresa (ADEIT),or ga nisme universitari encarregatde les activitats de pràctiques for-matives. A través d’aquesta fun-dació, es va preparar una activitatpràctica amb un equip d’alumnesdirigits per un professor especia-litzat en Arxivística.De resultes d’això, la tasca

comença un fresc (massa) dia deprincipis de primavera. El grup detreball es reunix i viatja al Toroper a prendre un primer contacteamb l’objecte del seu treball.Aquesta primera passa va consis-tir en una avaluació a colp d’ulldel volum i caràcter divers de ladocumentació. A partir d’aquestmoment, s’inicia la preparació dela faena, la qual restà fixada peral proper estiu. Calculem el nom-bre de caixes arxivadores i carpe-tes necessàries, el temps aproxi-mat que ha de costar d’ordenar,inventariar i instal·lar la docu-mentació. Una part d’aquesta, lamés antiga, ja havia sigut orde-nada i instal·lada en la prestatge-ria per tècnics de la Diputació deCastelló. Així i tot, hi trobàremnombrosos documents pertanyentsa aquest grup barrejats amb laresta. Una altra part, relacionadaamb l’exèrcit (el Toro fou zona defront en la Guerra Civil i la pre -sència militar, amb una base per-manent de recolzament aeri, hi ha

continuat fins fa pocs anys), va serreclamada pels militars i cedi datemporalment per l’ajunta ment.El dia 3 d’agost, amb un oratge

molt allunyat del normal de l’es-tiu, ens trobem de bell nou a lapoblació del Toro i anem perfaena. El primer que cal fer éstraure les velles caixes de l’habi-tació on estan distribuïts els docu-ments i fer-ne una ordenació pre-liminar de manera superficial.Després, ens dividim la tasca i

comença el veritable treball entrenúvols de pols antiga i papers quecontenen tota una lliçó d’Història.El desordre feia que hi apare-

gueren documents de diferentsseccions en diversos lligalls, ique sovint el títol de la portadano es corresponguera amb elcontingut. Així, va caldre reor-ganitzar i tornar a reordenar con-tínuament. A la fi de la setmanaja només calia passar a ordina-dor les dades recollides i prepa-

rar les etiquetes de numeració deles caixes.L’arc cronològic de la docu-

mentació inventariada compréndel segle XV al 1996 (sensecomptar-hi la que ja havia estatintervinguda per la Diputació i laque resta en poder de l’exèrcit),encara que les sèries només sóncontinuades des del segle XIX.L’Arxiu Municipal del Toro és

un exemple més entre els nom-brosos arxius municipals o dediverses institucions que es tro-ben en condicions semblants,molts d’ells amb important docu-mentació històrica. En l’actuali-tat, la creació de la figura de l’ar-xiver mancomunitari ha donat unacerta solució que pot ajudar acobrir les necessitats de petitspobles sense possibilitat de pro-veir-hi una plaça d’arxiver. Totaixò cal complementar-ho, però,amb accions més concretes i pun-tuals, promogudes des de les ins-titucions oficials. L’estudiant tot sol no pot en -

frontar-se a aquest tipus de tascasense orientació. Els resultats depràctiques a arxius sense cap espe-cialista supervisor han sigutcontra produents. No podem acabar aquest article

sense agrair a l’Ajuntament delToro, en particular al seu alcalde,José Orduña, el bon tracte dis-pensat durant els dies que hi vamser, en els quals es feren càrrec deles despesses d’allotjament i men-jar, donant-nos les màximes faci-litats per a realitzar el nostre tre-ball. És notable i digna d’esmentla curiositat intel·lectual mostradaper aquesta corporació municipalenvers el seu patrimoni cultural.

Aquest article el signen: J. Garcia Porcar, R. Gregori

Roig, A. López Bosch i X. Saurí Rausell, de

Paleografia i Diplomàtica

Entre caixes i papersQuatre estudiants expliquen la seua experiència fent pràctiques formatives a arxius d’institucions

AArrqquueettaa ddee ll’’aarrxxiiuu ddeell TToorroo oonn eessttaavveenn ddiippoossiittaattss mmoollttss ddooccuummeennttss..

L'Arxiu del Toroés un exemple mésdels nombrososarxius municipalso institucionals que contenen una important

documentacióhistòrica

n Venc els llibres de 1er d’ADE.Els llibres estan pràcticament nous is’oferixen a un preu reduït. Si usinteressen truqueu al 96 357 05 07 ipregunteu per Marta.

n Venc els següents llibres: ElDiccionario Enciclopédico Larousse

(16 toms); l’Enciclopedia Larousse;El Mundo de la Computación.Oceano: El mundo Teórico;l’Enciclopedia Albatros del Mar (4toms); l’Enciclopedia GrandesCompositores de Salvat (6 toms);Enciclopedia Infantil Lecciones,Carrogio: Biblioteca Cultural (4toms); tots els premis Planeta del1952 al 1984 (11 toms); tots els pre-

mis Nobel des de l’any 1921 al 1978(10 toms). Si t’interessa algun d’a-quests llibres truca al 96 385 02 62 ipregunta per Pepa.

nEs ven bitllet d’autobús deValència a Frankfurt. Eurolines.Preu rebaixat. Si t’interessa crida al96 362 56 24 i pregunta perEsperanza.

n Venc un diccionari manual d’a-lemany-espanyol i espanyol-ale-many. Està completament nou i uscostarà 1.000 pessetes. Demaneu perCarmen al 96 359 98 81 a partir deles 22 hores.

n Es donen classes d’Informàtica ide Ciències, d’Ofimàtica i deProgramació. Programes a mida,Moden, Red, Internet, etc. Des de800 ptes./hora. A domicili. Mètodepropi. Experiència de més de cincanys. Aprén en tres o quatre classes.Llicenciat en Informàtica. Particulars.Si us interessa truqueu al 909 01 5911 i pregunteu per Luis.

n Done classes de Ciències i deComptabilitat. Per a BUP, COU icarreres. A domicili, en qualsevolzona de València. Des de 1.000ptes./hora. Mètode propi. Garantisc

l’aprovat amb sols dues classes persetmana. Els interessats podeu trucaral 929 24 12 76.

n Done classes d’Anglés, de Llatí ide Grec parlats i escrits a gent deCOU, BUP, EGB i carreres; també aempreses i a executius. Des de 1.000ptes./hora. Mètode individualitzat, ensols un mes. Experiència amb xicsamb problemes. Si t’interessa truca al909 01 59 11 i pregunta per Susanna.

n Sóc biòloga-bioquímica i domineels idiomes francés (nativa) i inglés, perla qual cosa he combinat aquests conei-xements i aptituds per a dedicar-me arealitzar traduccions de textos tant cien-tífico-tècnics com literaris i fins i totsubtitulacions de pel·lícules quan algúaporta els mitjans tècnics per a això.Són traduccions altament fiables, ràpi-des i econòmiques. Si algú hi està inte-ressat, que no dubte a consultar-me en:gaiam@balearkom.es.

n Done classes de Francés i faigtraduccions. Sóc francesa i m’ofe-risc per a donar classes de francés dequalsevol nivell i per a traduir textosa aquesta llengua, per a la qual cosatinc molta experiència. Em diuenVeronique Bouissiere i em podeu tro-bar al telèfon 96 392 40 57.

n Done classes d’Anglés i deFrancés. En horari de matí o de ves-prada. Titulada superior per l’Escola

Oficial d’Idiomes. Preus i lloc a con-venir. Telèfon: 93 024 88 09.

n Done classes de Valencià de qual-sevol nivell. Prepare per als exàmensde la Junta Qualificadora deConeixements de Valencià. Des de1.000 pessetes l’hora. Podeu trobar-me al telèfon 96 369 42 57.

n Llicenciada en Dret i fent el doc-torat dóna classes de qualsevolmatèria de Dret. El preu és econò-mic. Si t’interessa crida al 96 341 4496 o al 96 334 05 20 i pregunta perInés.

n Done classes d’Alemany i en faigtraduccions. Sóc alemanya i m’ofe-risc a donar classes del meu idioma aqualsevol nivell i a fer-vos-hi traduc-cions. Pregunteu per Martina al telè-fon 96 340 14 88.

n Es passen treballs a ordinador.Us assegure bona qualitat d’impres-sió i rapidesa. Sóc Jorge i estic altelèfon 96 340 99 40.

nOferisc espai en el meu pis, bus-que gent per a compartir pis, estu-diants de doctorat o treballadors. Elpreu seria de 30.000 ptes./mes.

ALTRES

VENDES

CLASSES

L’excursió partixd’Altea, amb elsseus carrers sempregrats al passeig.D’allí podem acos-tar-nos a la punta dela Bombarda, al cos-tat del racó del’Albir, per a inten-tar trobar el túneld’unes velles minesde ferro i buscar lesfascinants pedresoxidades i les seuesroges mangres.

El matí següenteixim cap a Altea laVella. Per a l’eixidaen direcció aCallosa cal pujar ala serra de Vèrniabuscant una miradaàmplia sobre el mar.A Callosa ens des-viem per a veure elssalts de les Fonts del’Algar. El paratgeno sols té l’interéspaisatgístic que jus-tifica la visita de

milers de turistes. Elmés interessant estroba baix, on uncomplicat sistemade canonades depu-radores i d’estacionsde bombejamentpermet un aprofita-ment eficient d’a-questes aigües perals estiuejants queabarroten Benidorm,per a les piscinesdels centenars d’ur-banitzacions de lacomarca i per a laseua posterior reuti-lització agrícola.Pugem cap a Castellde Guadalest, unpoblet de targetapostal, amb lail·lusió que les pri-

meres neus l’hauranconvertit en unbetlem. En qualse-vol cas, les vessantsnevades de la serrad’Aitana ens asse-guren l’espectaclede la naturalesa.Per Confrides ensacostem aPenàguila, un delspobles més bells delPaís Valencià. Allíens deixem empor-tar per la màgia delsseus carrers i de lespenyes que envoltenel poble i rellegiremen viu alguns delscontes que peraquestes terres varecopilar EnricValor.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panellsamb anuncis de tota mena. Si podeu embrutarun full de NOU DISE i arribar a milers de perso-nes, per què continuar amb grafits que resultenmés antics que la cripta de Sant Vicent de laRoda. Envia’ns els teus missatges i reclams, gra-

Diuen que a mal tempsbona cara, i atesos elcaire que està prenentel temps meteorològic i

les dates en què estem, no ens esta-ria de més donar una volta perInternet per a veure la situacióactual de les pistes d’esquí. En la pàgina web d’Esquí Espanya(http://www.geocities.com/Colosseum/Pressbox/3650) trobareminformació d’utilitat sobre totes lesestacions d’esquí que hi ha aEspanya, informació meteoro -lògica, enllaços a altres llocs rela-cionats amb l’esquí, aquesta webestà en permanent actualització. La pàgina Guia d’estacions d’esquíd’Espanya, Andorra i PirineuFrancés (http://www.ciudadfu-tura.com/esqui/esqui.htm), dedi-

cada als practicants de l’esquí perun aficionat independent, cada set-mana podràs comprovar l’estat deles estacions d’aquests territoris, elsgruixos de la neu, tipus, pistesobertes, remuntes i, a més a més,dades i mapes de les estacions, comarribar-hi i també una secció per alspracticants d’esquí de fons. En la pàgina tele-ski(http://www.tele-ski.com), s’in-forma sobre la situació de les esta-cions d’esquí espanyoles i andorra-nes, a més hi trobaràs fitxa de lesestacions, plans de pistes, fotos,allotjaments i activitats, com tambéinteressants enllaços a altres pàgi-nes de tot el món relacionades ambel món de l’esquí. En Part Blanc(http://www.infase.es/~goyo),podem trobar els parts de neu de lesestacions i pistes d’esquí d’Aragó.

Finalment, hi ha la pàgina web deCyberski(http://www.cyberski.net), ontrobarem les novetats a les esta-cions i pistes en les quals podemesquiar per dos duros..., oblidant-nos dels tòpics que l’esquí és unesport per a privilegiats, comtambé altres alternatives a l’esquíforça divertides. Sense pretendre que l’anterior rela-ció de pàgines siga una llistaexhaustiva, pot servir-nos de moltaajuda i utilitat. Com també ens servirà d’ajuda lasegüent pàgina web:http://onlae.xpress.es/indexd.htm,si per una casualitat necessitàvemsaber on es ven un determinatnúmero de la Grossa de Nadal i nosabem com trobar-lo abans que secelebre el sorteig i ens deixe sensecap premi un any més.

6 Facultats pertorbadesNOU DISE 550010 DESEMBRE 98

De la mar

Àries

Per a pujar l’au-toestima et pro-posem que mi res

els millors programes detelevisió. Encara que not’ho cregues, els presenta-dors són milionaris.

Lleó

Si ja has fetaquest viatgeque tant t’inte-

ressava aquest pont de laPuríssima, hauràs de com-pensar sentimentalmentaquells que has deixatenrere: els animals decompanyia com ara elsperiquitos, els peixos i elsnòvios.

Sagitari

No hi ha res comllogar-se unacaseta de camp

per a passar l’hivern. T’higeles igual que a casa, peròet resulta molt més car.

Bessons

La vida és uncabaret, segonsla gran

pel·lícula de Bob Fosse.Però una cosa és la refle-xió intel·lectual sobre elscabarets i una altra que etpasses la vida allí.

Taure

Uns dies dormsa soles perquèestàs reflexio-

nant. Uns altres perquè laparella se’n va a l’estran-ger. Uns altres perquè...,en resum, qui naix des-graciat...

Verge

Ja estan derebaixes alsgrans magat-

zems. Tu no tens dinersper a gaudir d’aquestagran troballa de final demil·lenni, però pots ale-grar-te de la felicitataliena.

Capricorn

La salut no seràmassa bonaaquests dies.

Tampoc la situaciófinancera. Ni les pers-pectives laborals. Si decas, mira d’enamorar-tealgun dimecres i tindràsun pòquer de desfetes.

Balança

Com que jaestà tancada

l’autovia València-Madrid, et proposem araun viatge a Cartagena.Allí hi ha un carrer tot

ple de farmàcies, per alque vulgues.

Aquari

Pot eixir-te unaoferta laboral itambé l’amor de

la teua vida. Com queambdues coses són difícil-ment compatibles, no hodubtes: fes-te anacoreta.

Cranc

Vés pensantquins regals has

de comprar per Nadal. Nooblides que gastes el quegastes, sempre li semblaràpoc a la teua parella. Lasolució: canviar de parellao celebrar el ramadà.

Escorpió

La pluja i la neunomés han fetque començar.

Busca un esport alternatiual que practiques habitual-ment. Fins a la primaveraque ve hauràs de deixar derepartir caramels a la portade les escoles.

Peixos

La teua eficà-cia laborall’has demos-

trada ja en molt llocs: entots aquells que t’hanpagat la idemnització peracomiadament. Ara tensuna nova oportunitat dedemostrar aquesta eficàciaen el treball. No la des -aprofites.

HORRORòSCOPESCAPA’TLa inauguració d’un observatori astronòmic situala Universitat en un lloc privilegiat per a desco-brir els problemes dels planetes, les estrelles itot aquest simpàtic món. Les dades són barreja-des posteriorment en els ordinadors d’últimageneració que atresora la institució. I els resul-tats són imaginables.

7Informació NOU DISE 550010 DESEMBRE 98

PAULA REIGL’escenari de les diverses taulesredones i de les conferències d’es-pecialistes i teòlegs de les tresreligions ha estat el Col·legiMajor Rector Pesset, els passatsdies 3 i 4 de desembre. El marcde les jornades, la commemora-ció dels Cinc Segles. Al llarg de les dues jornades

s’han posat sobre la taula possi-bles solucions i propostes per talque l’exclusivisme religiós sigacada vegada més un fet menysfreqüent. Així ho explicava durantla primera intervenció de les jor-nades Joan Bosch, del Centreecumènic Pare Congar, quanafirmà que “s’ha de fer una fermaaposta per trobar un altre tipus derelació amb Deú”. En aquest sen-tit, “cal anar cap a un pluralismereligiós que està emmarcat en unhoritzó ecumènic, un horitzó mésgran”. Ecumenisme, diàleg inte-rreligiós, acceptació del plura-lisme religiós i convivència inter-cultural i interreligiosa forenparaules que constantment apa-regueren i s’explicaren du rant lesjornades. Per a Joan Bosch, l’e-cumenisme –l’oi koumene – és“inevitable, important, urgent,desconcertant i purificador” pertal de passar del fonamentalismereligiós a la convivència pacíficade les tres religions més impor-tants del planeta.Amb el títol de Religió islà-

mica i la seua incidència en lavida política. Una realitat inevi-table?, el pensador marxista iantic dirigent comunista francés,Roger Garaudy, fou un dels par-ticipants. Ell ha estat un dels pocsque han analitzat la religió des del’òptica marxista i tractat alhorade compaginar aspectes aparent-ment contradictoris. Garaudyexplicà durant la seua interven-ció que la religió islàmica, a laqual es va convertir, no pot con-tinuar sent “la dels desafortunats”i que ha de tindre una major“presència i consideració en elpanorama polític mundial”.Una altra de les intervencions

que més interés despertà d’a-questes jornades dirigides pelcatedràtic de Psicologia Bàsicade la Universitat de València,Esteban Pérez Delgado, fou la deReligions jueva i estat hebreu:com buscar-hi la pau?, a càrrecde Shlomo Ben Ami, per a qui“el laberint religiós israelià ésmolt més complex”. Quin sentitté la fe després d’Auschwitz?, hiplantejà Shlomo Ben Ami, a fid’explicar el fracàs de l’ortodò-xia religiosa després de l’holo-caust dels jueus europeus.Aquesta ortodòxia religiosa juevaseria, en paraules del pensadorde Tel-Aviv, una opció anome-nada “teologia política”, tal comla va definir el seu mestre, UrielTal, per a qui el món rabínic jueumai no ha estat molt procliu aplantejar-se reptes existencials i

ni tan sols arribà a acaronaraquestes qüestions. Per al ponentjueu, en la base de tots els pro-blemes culturals d’Israel hi ha, apesar de tot, importants èxits,frustracions i algunes esperancesper al futur. Una de les grans difi-cultats que Ben Ami troba en elseu país és que “el sistema s’estàdesfent. Són els grups socials elsque volen canviar la situació i,per això, s’imposen als partits”.El dirigent israelià va afirmar queles minories integrades a l’estatd’Israel són les que estan deci-dint el futur del país i que cadavegada més s’està anant cap a unasocietat invertebrada. Per al polí-tic i historiador, “el govern deNetanyahu ha de liquidar lessituacions de conflicte perquè lapau siga una realitat”.Per la seua banda, una de les

propostes que es van fer durantles jornades fou un projecte deCàtedra de les Tres Religions.Esteban Pérez Delgado foul’encarregat de traslladaraquesta proposta a la Uni -versitat de València, en la quals’establien les condicions dediàleg entre la religió i la cièn-cia, els objectius concrets i lesprincipals activitats programa-des en la Càtedra. El professorde la Universitat de La Laguna(a Tenerife) també plantejà lahistòria de les tres religionscom una alternativa a l’assig-natura de religió a l’escola, idurant la seua ponència féu unaanàlisi del problema de l’edu-cació religiosa finan çada demanera no discriminatòria perl’estat.

Èxit de les jornades sobre les tres religions organitzades en el marc dels actes de Cinc Segles

Joan Álvarez

Em van dir que es fa aixíperquè és el que s’ha esta-blit, el cartesià, però m’ha-via resultat xocant que elsorganitzadors dels CincSegles de la Universitat deValència començaren pre-sentant els rètols, els indi-cadors, el momentània-ment cèlebre ou deMariscal, i que desprésressaltaren que la recapta-ció de patrocinis els haanat meravellosament bé.Tot d’una hi vaig besllu-mar el fantasma del narci-sisme, de l’abastracció quefascina i tenalla els políticscada vegada que es propo-sen fabricar una muntanyade notícies i d’imatges pera cridar l’atenció delsgrans públics.Les dues iniciatives deCinc Segles que he cone-gut aquesta setmana m’hanfet pensar que estava equi-vocat. Tant les Jornadessobre la Universitat deValència i els estudis deteologia –dins dels qualses troben a faltar els estu-dis del budisme i d’altresreligions orientals– com laconvocatòria d’unesbeques, en col·laboracióamb la Fundació Menuhin,perquè alguns xiquets s’i-nicien en les tècniquesexpressives del violí, per-tanyen a una categoria defenòmens culturals quedesperten l’interés de l’o-pinió, contribuïxen a laformació de les persones ipoden deixar un pòsit crea-tiu amb el qual multiplicarels seus efectes en el futur.Contenen aquesta mesclad’exercici intel·lectual i feteducatiu que, al meu parer,correspon justament altipus d’acció cultural quecal esperar d’una institucióde naturalesa universitària.Són un bon auguri del queAntoni Tordera ha anatdissenyant sota l’atentamirada de Pedro Ruiz, unrector a qui li deu pagar lapena haver reunit energiesper a dur fins al final CincSegles.

LEVANTE-EMV. Diumenge 6de desembre del 1998

CincSegles

La Universitat deValència, a través de laFacultat de Psicologia ila col·laboració delCentre Ecumènic PareCongar i les comunitatsmusulmanes i jueva deValència, ha organitzatles Jornades sobre elpassat i les possibilitatsen l’horitzó de les tresreligions en l’any 2000.

RRooggeerr GGaarraauuddyy,, dduurraanntt llaa sseeuuaa iinntteerrvveenncciióó eenn eell ccuurrss ssoobbrree lleess ttrreess rreelliiggiioonnss..

QUEDEN 141 DIESPer a commemorar la data en què els Jurats de

València aprovaren les constitucions de la Universitat

SABIES QUE...? La Universitat de València té signatsquasi dos-cents convenis bilaterals amb altres universi-tats de tot el món. Entre ells, destaquen els acords ambBolonya (Itàlia), Mainz (Alemanya), Virgínia (EUA) iEast Anglia (Norwich, Regne Unit).

HEMEROTECA

Cap a l’horitzó ecumènic

8 NOU DISE 550010 DESEMBRE 98

REDACCIO

Es recomana que l’estudiant poseel seu nom i cognom en respondrel’enquesta. Fa un mes es va passarla mateixa enquesta, exactamentigual a la de hui. Ara es repetix ambl’objectiu de validar i completarl’estudi. És important posar-hi elnom i cognoms per a participar enel concurs. Totes aquestes dadess’han de mantindre. Si algun estu-diant no desitja posar-hi el seunom, però vol col·laborar en la ini-ciativa de millorar la qualitat nutri-cional dels estudiants universita-ris, pot contestar l’enquesta ambun pseudònim o un número. Si vaucontestar fa un mes amb pseudò-nim o número, cal repetir-ho ara.D’aquesta manera, les respostespodran ser validades i contrasta-des.L’enquesta i el recordatori han

d’omplir-se de la forma més apro-ximada possible.En el recordatori de 24 hores és

important tindre en compte elssegüents punts:1) S’omplirà amb referència a un

únic dia de la setmana, comprés de

dilluns a divendres, ambdós inclo-sos. Mai no s’ha d’omplir sabent queel dia que s’avaluarà serà dissabte odiumenge.2) S’omplirà tenint en compte l’a-

liment ingerit, mai el servit.3) S’ha de tindre en compte si l’a-

liment ingerit portava salsa i/o con-diment.4) Pensa i anota si has ingerit

alguna cosa fora dels principals men-jars; com ara llepolies, caramels,pipes... O bé si has pres un got dellet abans de gitar-te.5) El recordatori de 24 hores pot

realitzar-se sobre allò que vas men-jar el dia anterior.Com a exemple d’un recorda-

tori de 24 hores, ací tenim elsegüent. Per a un desdejuni, en l’a-partat d’aliment podem escriure:llet amb cacau en pols, galetes idacsa torrada. Després, en l’apar-tat d’ingredients, concretem: lletsencera de vaca (marca xxx),sucre, cacau en pols (marca xxx),galetes de xocolata (marca xxx),flocs de dacsa torrada (marca xxx).En l’apartat de mesura casolana,posarem: una tassa de desdejuni

(per a la llet), dues cullerades decafé, una cullerada de postres (peral cacau en pols), sis galetes i migbol (per a la dacsa). En l’apartatde quantitat consumida, detalla-rem: 1/4 de llet, 10 grams de cacau,o 125 grams de dacsa, per exem-

ple. Finalment, en l’apartat de formade preparació explicarem si les creï-lles del dinar eren fregides o bulli-des, o, per exemple, si en el soparmenjàrem anxoves en conserva onaturals.

UNA ENQUESTA AMB CONCURS

Segona enquesta sobre elshàbits alimentarisNOU DISE publica la segona part de l’enquestasobre costums alimentaris entre la població estu-diantil. Aquells que no hagueu pogut omplir elqüestionari fa un mes, teniu de nou l’oportunitat departicipar-hi. Entre els estudiants que contesteul’enquesta se sortejaran bons per a menjar debadesdurant una setmana en qualsevol restaurant de laUniversitat.

Data: Nom i cognoms:

Professió: nn Estudiant (carrera que estàs cursant):

nn Una altra (indica quina):

Edat: Alçària (cm): Pes (kg):

Sexe: nn Home nn Dona

11)) Segueixes algun tipus de dieta?(Si no tens una dieta estricta peròprocures evitar de prendre greixosla teua resposta és no):nn Nonn Sí (Per exemple: per a perdrepes, baixa en sal, vegetarianaestricta ovolactovege taria na.Indica quina):

22)) Realitzes exercici físic demanera habitual? (Per exemplecaminar una hora cada dia, pescardues vegades a la setmana, joc atennis un dia al mes):nn Nonn Sí (Especifica el tipus d’exercici i

les hores que el practiques al llargde la setmana, mes o any):

33)) Tens algun trastorn o malaltia?(Per exemple diabetis, intolerànciaa la lactosa, anèmia, úlcera gastro-duodenal, etc.):nn Nonn Sí (Indica quina):

44)) Estàs prenent algun suplemento vitamina? (Per exempleCalcinatal, un comprimit al diadurant els períodes d’exàmens):nn Nonn Sí (Indica preparació i dosi):

55)) Indica 5 aliments com a màximque no t’agraden, desaconsellats pelteu metge o no ingerits per exigèn-cies religioses o ètiques (Per exem-ple mai no consumisc alcohol per-què no m’agrada):

6) Prens habitualment algun tipusde medicament?nn Nonn Sí (Nom comercial i dosi):

7) Fumes?nn No

ENQUESTA RECORDATORI 24 HORESALIMENT INGREDIENTS

DE L’ALIMENTMESURA CASO-

LANA O QUANTITATAPROXIMADA CON-SUMIDA (En grams

(g)

o en litres) QUANTITAT CONSUMIDA) (En grams (g) o en litres)

MENJAR

DESDEJUNI

ESMORZAR

MENJAR

BERENAR

SOPAR

El programa de control dequalitat dels Serveis deRestauració de la Uni -versitat de València estàrealizat pel becari JoséMiguel Soriano, de l’Àreade Nutrició i Bromatologiade la Facultat de Farmàcia,en col·laboració amb elVicerectorat d’Estudiants,el Servei de Prevenció deRiscos Laborals, el CADEi les Unitats de Gestió delsCampus Universitaris. Undels projectes d’aquestpro grama es dirigix a co -néixer si el que mengen elsestudiants universitaris s’a-justa a les recomanacionsnutricionals actuals.Aquells que hi contesta-

ren fa un mes han d’ompliraquesta segona i últimaenquesta. Els que no ho vapoder fer, ara ho podeucomplimentar. Les enques-tes s’han d’entregar enqualsevol de les oficinesdel CADE. Hi ha una ofi-cina en cada un dels trescampus (Tarongers, BlascoIbáñez i Burjassot).La llista dels guanyadors

es farà pública el 21 degener del 1999 en el NOUDISE, i serà exposadatambé a les oficines delCADE.

Menjardebades,només percontestar

EEssttuuddiiaannttss,, aa ll’’hhoorraa ddee ll’’eessmmoorrzzaarr eenn uunn jjaarrddíí uunniivveerrssiittaarrii..

MARISOL HOYOS“Les ciències són difícils”.Aquesta idea ha travessat pro-bablement el pensament demolts xiquets i adolescents alllarg dels seus estudis primarisi secundaris i ha determinat tantles seues orientacions profes-sionals com la pròpia visió icomprensió del món que elsenvolta. Sens dubte, aquest plan-tejament és àmpliament accep-tat pel conjunt de la societat i,malauradament, desencadenauna visió elitista de la ciènciades del si mateix de l’escola icondiciona profundament el seuaprenentatge. Un departament també ado-

lescent, amb només quinze anysde vida dedicat a la investiga-ció de la didàctica de les cièn-cies, vol trencar amb el tòpic itransformar els mestres en in -vestigadors amb un curiós labo-ratori, que és l’aula, i l’objectiucomú de no admetre el fracàsescolar com a fenomen quasibiològic en les ciències. El Departament impartix di -

verses matèries de didàctica, tanta l’Escola de Magisteri com alCampus de Burjassot, i analitzales dificultats que presenta l’e-xercici real de la professió demestres i professors en l’ense -nyament primari i secundari. Peraixò recomanen als seus docto-rats, abans d’endinsar-se en larecerca, exercir l’ensenyamentde les ciències durant un tempsalmenys. Així poden veure comés en la pràctica el tracte ambels xiquets i quins són els pro-blemes d’aprenentatge reals ques’hi poden donar. L’anàlisi crítica de l’ense -

nyament tradicional proposa elcanvi conceptual, metodològici actitudinal a l’escola per tal decombatre aquests problemes.Algunes de les alternatives s’hanaplicat ja a l’ensenyament deteories com ara la mecànicanewtoniana o la natura corpus-cular de la matèria i de con-ceptes amb dificultat com ara elcamp elèctric o la quantitat desubstància en química. Junta -ment, s’estudia el funcionamenti aplicació de les pràctiques delaboratori i la resolució de pro-blemes de llapis i paper en

mecànica, electromagnetisme iquímica. Els obstacles i avantatges

didàctics de la teoria de Darwini Wallace com a fil conductor pera l’ensenyament de les ciènciesde la vida constituïxen una altralínia d’investigació en la qualtambé es dissenyen i descriuendiversos jocs de simulació, prin-cipalment mitjançant l’ordinador,aplicables a les matèries de cièn-cies. Aquesta recerca es conclouamb l’estudi de les possibilitatsd’avaluació de l’ensenyamentmateix i amb l’anàlisi comparadade la història de la biologia coma assignatura de l’ensenyamentobligatori. Concretament relacionats amb

la didàctica de la Biologia, laGeologia i el Coneixement delMedi, altres estudis busquen laimplicació dels estudiants en elsproblemes i el funcionament delmedi urbà, natural, artificial isocial, en el qual viuen majo-

ritàriament, entenent la ciutatcom un ésser viu. Una altra vessant enllaça amb

les investigacions del Departa -ment de Treball i Serveis Socialsa fi de determinar els hàbits, lesactituds i els coneixements dela població respecte a la higiene,l’alimentació, la sida, les dro-gues o la vida sexual. Aquestsestudis són especialment valuo-sos per als ajuntaments i els cen-tres educatius o penitenciaris al’hora de fer un diagnòstig desalut i de dissenyar programesd’actuació. En aquest àmbit, elprofessorat ha expressat tambéla seua pròpia necessitat de for-mació en educació per a la salut,pel seu interés per dur a l’aulaaquests temes. Altres investigadors estudien

les creences, actituds i valors enl’educació ambiental, al mateixtemps que dissenyen, elaboreni avaluen programes interdisci-plinars d’educació ambiental en

els diversos nivells educatius. Finalment, en relació amb la

didàctica de les Ciències So -cials, la recerca delDepartament es proposa de des-pertar determinades concep-cions i interpretacions d’alum-nes, professors i llibres sobreel món social, la història i larealitat que els envolta. La fina-litat principal d’aquest estudiés plantejar noves formes d’en-senyar les ciències socials, desd’un punt de vista més crític.La representació del medi a tra-vés de maquetes o de dibuixosen els quals els xiquets repre-senten la seua percepció del’espai, des envolupen habilitatscartogràfiques i capacitatsinductives o l’anàlisi de l’esc-tructura dels mitjans de comu-nicació i de la seua incidènciaen la població i en les relacionssocials, n’és un bon exemple.

9Informació NOU DISE 550010 DESEMBRE 98

Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials

D E P A R T A P A R TEl pupitre i la pissarra passaran a la història. Amb la implantació de la Logse, les aules demanen a crits uncanvi dels conceptes, de les metodologies i de les actituds a l’aula. El Departament de Didàctica de lesCiències Experimentals i Socials invita els futurs mestres i els que ja ho són a investigar les seues pròpiesconcepcions i plantejaments sobre les ciències. Ben ensenyada, la física no és tan complexa com sembla.

DDeeppaarrttaammeenntt::Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials.EU de Magisteri Ausiàs March.DDiirreeccttoorr:: Carles Furió Mas.IInnvveessttiiggaacciioonnss eenn ccuurrss::

Concepcions socials subjacents alsmaterials curriculars. Disseny deprogrames d’educació per a la salutdel consumidor, ambiental i nutri-cional. L’avaluació en l’ensenya-ment-aprenentatge de les ciències.

Els alumnes dela FCAFE, devaga per lesgoteresREDACCIOEls estudiants de la Facultat deCiències de l’Activitat Física i del’Esport (FCAFE) aturaren lesclasses durant tres dies la setmanapassada i es manifestaren a l’edi-fici rectoral en protesta pel malestat de les instal·lacions delComplex Educatiu de Xest, onassistixen a classe.La inundació del pavelló el pas-

sat 3 de desembre fou, segons elsestudiants, “la gota que vessà elgot, dins de la precària situació enquè es viu en aquest centre des delseu naixement, per a decidir-nosa suspendre les classes”.Els representants dels alumnes

de la FCAFE es reuniren amb elrector de la Universitat deValència per a exposar-li el pro-blema i demanar que la Univer -sitat com a institució pressionea Conselleria, propietària de lesinstal·lacions, perquè el resolga. Posteriorment a la manifestació

dels estudiants, el rector es va re -unir amb la directora Generald’Universitats, Carmen Martorell,per a transmetre-li la demanda delsestudiants, i acordaren que eldimecres següent (ahir) la Uni -versitat s’encarregaria d’arreglarels desperfectes dels serveis físicsde Xest però que seria laConselleria qui assumiria les des-peses. Per la seua banda, els estudiants

anunciaren que si entre ahir o huiels obrers no començaven lesobres de restauració, continuarienla suspensió de les classes i lesmobilitzacions.Els estudiants consideren ur -

gent la reforma de les actuals ins-tal·lacions per a continuar rebentles classes amb dignitat fins quees construïsca al Campus delsTarongers l’edifici que acolliràla FCAFE. Per això en l’escritque presentaren a registre els mésde cent estudiants, que durantdos dies es manifestaren a l’edi-fici de l’Antiga Senda de Senent,també demanaven a la Univer -sitat que s’agilitara el procés detrasllat d’aquesta facultat alCampus dels Tarongers. En l’escrit, els estudiants asse -

nyalen que “és fonamental i neces-sari, que no suficient, el trasllat aValència de la FCAFE, per tal quela qualitat de la docència puga fer-se realitat i puguen créixer aquestsestudis”. La construcció d’aquesta facul-

tat està prevista que vaja a càrrecdel pressupost de la segona fasedel pla d’inversions, que pròxi-mament se signarà amb la Con -selleria. Lluís Guia, vicerectord’Organització Administrativa,que va atendre també els estu-diants, els va dir que els estudisd’Educació Física són per a laUniversitat una prioritat i que, anivell de plantilla, ja s’hi han des-tinat molts recursos.

EEssttuuddiiaannttss ddeeDDiiddààccttiiccaa ddee lleessCCiièènncciieess,, eenn uunnaaaauullaa ddee ll’’EEssccoollaaUUnniivveerrssiittààrriiaa ddeeMMaaggiisstteerrii AAuussiiààss

Del pupitre a l’àtom

10 AgendaNOU DISE 550010 DESEMBRE 98

Teatre Principal

Del 3 al 20 de desembre esrepresenta l’obra Latragedia del Rey Ricardo,de William Shakespeare.Amb José Pedro Carrión,María Luisa San José iXavier Elorriaga. Sota ladirecció de John Strasberg.C/Barques, 15. Telèfon: 96351 00 51.

Teatre Rialto

Del 9 al 20 de desembre esrepresenta l’obra RicardoII, de William Shakespeare.Amb Eleazar Ortiz,Francisco Maestre, IsraelElejalde i Claudia Fazi.Direcció: Adrian Daumas.Plaça de l’Ajuntament, 17.Tefs.: 96 351 23 36 i 96 35191 30.

Teatre Talia

Del 25 de novembre al 20de desembre es represental’obra Aquella nit ambLluís, de Kevin Elyot, sotala direcció de RamonMoreno. Producció de laGeneralitat Valenciana.

Sala Palmireno

Els dies 12 i 13 de gener esrepresenta l’obra Inhospital(la inseguretat social), perNas Teatre. Text de CarlesPons. Direcció: Jesús Jara.

Sala Moratín

Del 10 al 20 de desembre esrepresenta l’obra Hola,Bretch, per Zitzania Teatre.Textos i cançons de BertoltBretch. Direcció: JosepMaria Mestres.

Sala Escalante

Fins al 20 de desembre esrepresenta l’obra Joan, elCendrós. C/Landerer, 5.València. Tef.: 96 391 2442.

Sala Xerea

Dies 12 i 13, Que viene eldragón. Públic infantil ifamiliar. Companyia: TeatroQuimera. A les 18:30 hores.

Dia 12 de desembre, 9ªDesclowntrolada de latemporada. Públic adult.Falaguera Teatre/TeatroQuimera. A les 23 hores.

Teatre Municipal deXirivella

Divendres, 18 de desembre,a les 23 hores esrepresentarà l’obra L’altre,per Moma Teatre. Direcció:Carles Alfaro. Preu: 400pessetes. Ajuntament deXirivella. Plaça de laConcòrdia, 1.

El desig segons Deleuze(segona sessió)

Data: Dijous, 10 dedesembre. 19:30 hores.Participant: Maite Larraui,filòsofa.Preu: Entrada lliure.Lloc: Sala Sorolla. CentreCultural Bancaixa. Plaça deTetuan. Tef.: 96 387 58 64.València.

Jornades de Turisme

Dates: 15 i 16 de desembre.Organitza: FundacióCabanilles d’Alts EstudisTurístics de València.Preu: 1.500 pessetes.Inscripcions: A laFundació Cabanilles d’AltsEstudis Turístics. C/Arts

Gràfiques, 15. Aulari 4,cinquena planta. Tef.:96 398 33 19.Lloc: Saló Sánchez Ayuso.Edifici DepartamentalOriental. Av/dels Tarongerss/n. Universitat de València.

Andrés Rábago (“El Roto”).Fins al 20 de desembre.Lloc: Col·legi MajorRector Peset. Plaça delForn de Sant Nicolau, 4.València.

Piano

Diego Alonso. 19 dedesembre a les 22:30.Entrada lliure, localitatslimitades. Centre CulturalLa Beneficència. SalóAlfons el Magnànim.C/Corona, 36. Tef.: 96 38835 79.

50 Anys de Drets Humans

Dia 10 de desembre a les19:30 hores. Conferència declausura a càrrec d’IgnacioRamonet.Lloc: Saló d’Actes de laFundació Cañada Blanch.C/Jorge Juan, 4.

Curs sobre Derivats iNoves Formes d’Inversió

Dates: Del 14 al 18 dedesembre del 1998.Informació i matrícula:Per a inscriure-vos-hi calfer l’ingrés al comptesegüent (estudiants 1.550pessetes i treballadors2.500): 2077-0724-63-3101207636 de Bancaixa ientregar el resguardjuntament amb la butlletad’inscripció a Entesa, alCampus dels Tarongers, alCADE de Blasco Ibáñez oal de Burjassot, o bé o alTirant lo Blanc-DelegacióCentrals d’Alumnes de laUniversitat Politècnica.

Seminari sobre ‘Principisper a un AnàlisiCoreogràfica’

Organitza: Institut deCreativitat i d’InnovacionsEducatives. Departament deFilosofia (Àrea d’Estètica iTeoria de l’Art).Vicerectorat d’ExtensióUniversitària.Professora: CarmenGiménez Morte.Dates: Del 14 al 29 degener del 1999.Horari: De 17 a 18:30hores.Lloc: Seminari d’Estètica iTeoria de l’Art. Facultat deFilosofia i Ciències del’Educació. Av/BlascoIbáñez, 21. València. Tef.:386 44 20. Ext.: 6248.

Primer Congrésd’Ensenyament de laPsicologia

Dates: Del 24 al 27 defebrer del 1999.Lloc: Se celebrarà a laFacultat de Psicologia de laUniversitat de València.Avinguda Blasco Ibáñez, 21.

Premis ‘Facultatde Dret de València perals millors treballsd’investigació’

Presentació:A la Secretariadel Deganat de la Facultatde Dret abans de les 14hores del dia 15 de generdel 1999.

Organitza: Facultat de Dretamb la col·laboració deTirant lo Blanch Edicions.Més informació: AlDeganat de la Facultat deDret.

II Premi de Fotografia Facultat de Dret

Les obres s’admetran fins aldia 15 de gener del 1999 ales 14 hores, i s’hauran deremetre a la Facultat deDret de la Universitat deValència. Av/Campus delsTarongers, s/n. 46071,València. Més informació: A laFacultat de Dret.

V Premi LiterariUniversitat de Sevilla

Presentació:A la Facultatde Belles Arts de laUniversitat de Sevilla.C/Laraña, 3. 41003, Sevilla.Fins al 12 de desembre,indicant en el sobre “VCertamen Literari” i la seuamodalitat, segons sigaPoesia, Novel·la o Teatre.Més informació: Al telèfon455 10 52.

Cicle cine alemany delsanys noranta

Dies: De l’1 al 27 dedesembre. Més informació: A laFilmoteca de la GeneralitatValenciana. Plaça del’Ajuntament, 17. Tef.: 96351 23 36.

Campanya ‘Una MiradaSolidària’

El dia 27 de desembre esrealitzarà una marató enCanal 9 on es recolliranfons per a Cuba i el Perú.

‘La ciutat i la seua gent’. Taula redona: ‘LaCiutat i els DretsHumans’

Dia: Dimecres dia 9 Hora: A les 19 hores.Lloc: Col·legi Major RectorPeset.

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500 pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

Estem d’enho-rabona perquèja són moltsels titulats uni-versitaris pro-

cedents de països en vies dedesenvolupament que hanpogut cursar la totalitat delsseus estudis universitaris grà-cies al Programa d’Ajudes aTaxes de Matrícula de laUniversitat de València.Aquest programa, que ges-

tiona el Patronat Sud-Nord dela Fundació General de la Uni -versitat, està específicamentdirigit a estudiants propvinentsde països en vies de desenvo-lupament que cursen estudisoficials a centres propis de lanostra Universitat en primer,segon i tercer cicle de títols ofi-cials, i que conserven la nacio-nalitat del seu país i acreditenestar domiciliats al PaísValencià durant els seus estu-dis.Amb les darreres dades obtin-

gudes podem constatar que elsmés de cent cinquanta estu-diants que han sol·licitat les aju-des aquest curs procedixen lamajoria del Magrib, OrientPròxim, Àfrica Equatorial,Amè rica Llatina i AmèricaCentral des de països com araXile, Colòmbia, Perú, Mèxic,Nicaragua, Cuba i RepúblicaDominicana.Les titulacions on es concen-

tren les preferències dels nos-tres companys estudiants sónprincipalment Medicina i Far -màcia. Hi destaca en generaltota l’Àrea de Ciències. Però elma jor nombre de sol·licituds ésper a realitzar estudis de tercercicle, amb prop del 40% dematriculats.Podem, doncs, felicitar-nos-

en. A les nostres aules la diver-sitat conviu solidàriament ambl’enriquiment mutu del conei-xement. Una Nau de Solidaritatde la Universitat de València.

Rafael Valls.President del Patronat

Diversitat, estu-diants i 0,7

11Informació NOU DISE 550010 DESEMBRE 98

JOSEP-VICENT VIDAL I VIDALCinc dies de manifestacions cul-turals, des de hui, 10 de desem-bre, i fins al 15, serviran per ademanar la conservació i milloradel barri del Cabanyal-Canya -melar. De nou la sensibilitatartística es fica del costat d’unareclamació popular, com ja vapassar amb el cas del Salvem elBotànic. En aquest cas, la proposta cul-

tural du el nom de Cabanyal-Canyamelar, portes obertes, atésque les activitats es desenvolu-paran pertot arreu, als carrers, ales places, en les cantonades i,fins i tot, cosa inaudita i no vista,a les cases dels particulars queles han cedides voluntàriamentperquè la gent puga visitar-les icontemplar la riquesa que allot-gen ara en el seu interior.La prosposta ha nascut de

diversos artistes que residixenal barri, molts dels quals impar-tixen classes a l’Escola de BellesArtes. Ells han aconseguit arros-

segar prop de dos-cents intel·lec-tuals que també exposaran lesseues obres al barri. L’esde -veniment, en la forma en quèestà plantejat, potser es conver-tirà en l’activitat cultural mésimportant de l’any a València.Entre els artistes més desta-

cats hi ha Atur Heras, CarmenCalvo, Maribel Doménech,Gabriel Fariza, Ricardo Bochos,Pepe Romero, el belga EricChavanne i Vicente Ortí, que espregunta a si mateix: “Però algúli ha preguntat a Blasco Ibáñezsi vol arribar al mar destruintallò que ell mateix va viure, vano vel·lar, va forjar i, fins i tot,va construir?”.Perquè precisament és en

aquest punt on rau el problema:l’Ajuntament de València s’haproposat d’eixamplar l’avingudaBlasco Ibáñez fins al mar, laqual cosa partiria el Cabanyalen dos i el conduiria a la mésimmediata desaparició. Això,als artistes i intel·lectuals no els

fa gens de gràcia ja que, segonsl’escultor Pepe Romero, “resultaque és la zona més conservadade la capital perquè encara nos’ha especulat amb ella. És unbarri tranquil, amb un esperitpropi i unes vibracions autènti-ques que enganen. No es potdeixar que es perda. Caldria, encanvi, rehabilitar-lo i convertir-lo en un lloc de convivència degent diversa”, assenyala. La sensibilitat amb el barri ha

arribat, també, als estudiants iprofessors universitaris, quedemanen la seua conservació.La Universitat de València haestat la primera de les univer-sitats a posicionar-s’hi oficial-ment. En la Junta de Govern delpassat 17 de novembre s’aprovàl’adhesió a la plataformaSalvem el Ca banyal-Canyamelar i es demanà elrepecte per a “aquest importantpatrimoni històric, artístic i cul-tural”.

Art obert per a salvar el Cabanyal

Dos-cents artistes exposen les seues obres en una mostra reivindicativa

AAllgguunnss ddeellss aarrttiisstteess ppllaanniiffiiqquueenn eellss eessppaaiiss ddee lleess eexxppoossiicciioonnss..

MARC FERRIAcció Ecologista-Agró i laCoordinadora per la Defensa dela Marjal han convocat una con-centració reivindicativa a la mar-jal de Massamagrell per a des-pús-demà, dissabte 12 de desem-bre. Amb aquesta acció, segonsels convocants, es pretén reivin-dicar la conservació del darrerespai humit de certa importànciaque es conserva a l’Horta Nord.La convocatòria compta amb

el suport de la Universitat deValència, el Bloc d’EstudiantsAgermanats, l’As sem blea d’Es -

tu diants Nacio nalistes i l’Entesad’Estudiants Valencians. Els orga-nitzadors pretenen aturar els pro-jectes d’urbanització aprovats perl’Ajuntament de Massa magrell.La concentració reivindicarà,segons fonts d’AE-Agró, “la mar-jal de Massa magrell-Rafalell iVista bella com una zona humidaa conservar mitjançant una accióoberta a tothom, on es combinel’acció pròpiament dita (tancaruna séquia oberta il·legalment)amb un ambient festiu que in -clourà també la difusió dels valorsambientals d’aquest espai”. Els

organitzadors han previst per almateix matí, a partir de les 11,visites guiades per la marjal. La jornada començarà, per als

més animats, amb una excursióen bicicleta cap a la marjal, quepartirà de les portes de la Facultatde Geografia i Història a les 10del matí. La resta podran acudira la platja de Massamagrell pelsseus propis mitjans, o bé afegir-se als autobusos llogats per l’or-ganització, que partiran de lesTorres de Serrans a les 10:30.

Actes en defensa de lamarjal de Massamagrell

50REDACCIONOU DISE, el periòdic setmanalde la Universitat de València,arriba hui, 10 de desembre, alnúmero 50. O, dit d’una altramanera, des de fa díhuit mesos,cada setmana els estudiants, pro-fessors i personal d’administra-ció i de serveis de la Universitatdisposen d’un mitjà on conéixerles activitats de la institucióacadèmica.La dispersió dels centres d’a-

questa Universitat –distribuïts entres campus allunyats entre ells–i l’existència d’altres serveis

repartits en diversos espais de laciutat de València van aconsellarla posada en funcionament d’a-questa aventura periodística

elebrem els vintd’anys deConstitució enmigd’ampul·loses

declaracions sobre lanecessitat o no de la seuareforma, limitades exclusi-vament a la qüestió delsnacionalismes. Aquestsoroll mediàtic amaga elfons del problema: l’aplica-ció de la llei. Creix així ladistància entre la norma i larealitat, s’amplia la bretxade la deslegitimació delmateix sistema democràtic.Ha caigut en la profundafossa de l’amnèsia l’articlemés progressista de laConstitució, s’oblida aquestsingular article 9 que instaels poders públics a “pro-moure les condicions per-què la llibertat i la igualtatde l’individu i dels grupssocials que s’integrensiguen reals i efectives;remoure els obstacles queimpedisquen o dificulten laseua plenitud i facilitar laparticipació de tots els ciu-tadans en la vida política,econòmica i social”. No és d’estranyar quedurant el procés constituentla redacció d’aquest articlealçara borradures als bancsde la dreta davant d’unanorma que significa la con-sagració constitucional dela funció promocional deldret, és a dir de l’acciópositiva per a la transfor-mació real i efectiva de lasocietat. Una norma que enla seua referència als grupssocials supera les concep-cions individualistes iinvita a la promoció delsaspectes socials de la lliber-tat i de la igualtat.Sindicats, col·lectius dedones, associacions deveïns, grups ecologistes,minories lingüístiques,ètniques i en general totsaquells que no gaudim real-ment de la llibertat i de laigualtat que proclama laConstitució hauríem de ferd’aquest article 9 la nostrabandera.Reformar la Constitució?Per a què? Aplicar laConstitució? Sí, que seseguisca la regla del 9.

Manuel Peris

LA COLUMNAEl periòdic setmanal de la Universitat arriba a la cinquantena

Constituciói prova del 9

12 ÚltimaNOU DISE 550010 DESEMBRE 98

C

UUnnaa lleeccttoorraa ddeeNNOOUU DDIISSEE ccoonn--ssuullttaa eell nnúúmmeerrooddee llaa sseettmmaannaaaanntteerriioorr..

Els exemplarsde NOU DISE arribencada setmana a altres

universitats,institucions públiques,entitats cíviques

i mitjansde comunicació

d’àmbit universitari. Però els con-tinguts de NOU DISE arriben moltmés enllà de la comunitat univer-sitària. Altres universitats valen-cianes disposen des de fa unes set-manes d’exemplars de NOU DISEper a distribuir-los entre els seusalumnes. També els mitjans decomunicació valencians rebenexemplars quan aquests encaraestan calents de la rotativa.Institucions públiques, sindicats,partits, entitats cíviques i centresd’ensenyament són destinataristambé de la publicació. Finalment,la versió electrònica de la nostra

publicació NOU DISE digital haestat consultada fins ara per mésde 27.000 persones. NOU DISEes troba en els principals busca-dors electrònics de premsa uni-versitària de la Unió Europea.Per al 1999, l’any en què es com-

memoren els Cinc Segles de laUniversitat de València, NOUDISE prestarà una particular aten-ció a aquesta efemèride i publicarànúmeros especials. També s’hiincorporaran noves seccions iespais d’humor.NOU DISE és propietat de tota

la comunitat universitària, que així

ho ha entés. Cada setmana, laredacció rep nombroses cartes, pro-postes i crítiques, que són sempreateses, agraïdes i, en la mesura delreduït espai de què disposem,publicades. Al compàs de les cele-bracions de Cinc Segles, aquestaparticipació dels integrants de lacomunitat universitària s’hi hauràd’incrementar.50 números no són 500 anys,

però representen una primera etapaen la consolidació d’un projecte depremsa universitària pioner en totaEspanya.