El rector, Pedro Ruiz Torres,va criticar ahir, durant l’ober-tura oficial del curs, l’absèn-cia d’iniciativa política de lesautoritats educatives.Aquestes paraules les vaescoltar el president de la

Generalitat, Eduardo Zaplana,que va assistir per primeravegada a l’acte d’obertura decurs de la Universitat deValència. Zaplana també vaescoltar els xiulits d’un grupd’estudiants, que criticaren la

política del Consell. El presi-dent autonòmic va prometreun esforç per a millorar elfinançament de les universi-tats. També va defensar l’au-tonomia universitària.

Pàgs. 2 i 3

NUMERO 40. 2 D’OCTUBRE DE 1998

El curs s’obriamb to crític

El rector, Pedro Ruiz Torres, critica davant d’Eduardo Zaplanal’absència d’iniciativa política de les autoritats educatives

Col·labora aju-dant lesvíctimes del‘Georges’El Vicerectoratd’Estudiants i elPatronat Sud-Nord estanrecollint aliments, roba imedicaments per aenviar-los als damnifi-cats pel ciclóGeorgesde la RepúblicaDominicana. Hi potscol·laborar duent-los al’Aulari 3 de BlascoIbáñez, a l’edifici gene-ral de serveis deBurjassot o al vestíbulcentral de l’Aulari Suddels Tarongers.

2.300 alumnes de laUniversitat de València s’a-vançaren al començament decurs l’última setmana de

setembre per assistir als 60cursos que el Vicerectoratd’Estudiants va organitzar dinsl’espai formatiu La Nau dels

Estudiants. Amés de formaciópràctica i teòrica, els assistentsparticiparen en tertúlies idebats. L’OrquestraFilharmònica oferí un delsseus millors repertoris i un

grup d’artistes valenciansmuntaren una mostra d’artplàstic compromés. La pilotavalenciana i una festa de clo-enda completaren l’oferta d’a-questa segona edició. Pàg. 5

Els estudiantsenvaeixenLaNau

REDACCIOL’acte solemne es va celebrar a laFacultat deMedicina. Hi assistirentambé el conseller d’Educació,Francesc Camps; el president delConsell Social, Carlos Pascual; i elsrectors d’Alacant, de Castelló id’Elx.Durant aquest curs, concretament

el pròxim 30 d’abril, es compliranels cinc-cents anys de l’aprovació,pels jurats de la ciutat de València,de les constitucions per les qualss’havia de regir el nou EstudiGeneral.Així ho va recordar ahir el

rector, que va anunciar l’inici d’unambiciós programa d’actes com-memoratius dels Cinc Segles de laUniversitat.Durant el discurs d’obertura,

Pedro Ruiz Torres va insistir en lanecessitat de donar un nou impulsa l’actual procés de modernitzacióde la universitat espanyola. El rec-tor va assenyalar: “S’ha avançatmolt a l’hora d’eixir de l’endarreri-ment material i la mediocritatintel·lectual en què ens van sumirquaranta anys d’autoritarisme. Peròaixò no vol dir que no calga revisar

a fons el que s’ha fet i caminarmoltmés de pressa. Només una auto-crítica sincera pot posar al desco-bert els efectes negatius d’unareforma que va començar a mo-dernitzar la universitat, però que fatemps que hauria d’haver canviatde rumb. En comptes d’això, a lareforma i els seus defectes ha seguit,per desgràcia, durant els darrersanys, l’absència d’iniciativa polí-tica”. Aquesta falta d’impuls polí-tic va estar explicada de maneracontundent per Pedro Ruiz Torres:“Els rectors som poc originals al’hora de recordar-ho cada oberturade curs.No debades continuemambels mateixos problemes que vamtraure a la llum fa diversos anys.Acanvi, les reaccions dels governantscomencen a resultar d’una ceguesaque ens preocupa”.Amés de modificacions urgents

en el procés de modernització uni-versitària, el rector va exigir unamillora del finançament per acurtardistàncies amb el sistema d’ense-nyament superior vigent a Europa.

“Les universitats espanyoles són lespitjor finançades de la UnióEuropea, si exceptuemGrècia. Peraixò es pot i s’ha de discutir quantens fa falta, a quin ritme s’ha de pro-curar i com s’ha de repartir”, vama-nifestar Pedro Ruiz. El rector vaadmetre que l’increment del fi-nançament ha estat important en ladarrera dècada. Però va afegir: “Iencara seria més gran si el governautònom s’haguera fet càrrec de totsels programes que estaven inicial-ment previstos enel primer d’aquestsplans: investigació,innovació educa-tiva i tercer cicle,inversió específi-cament destinada amanteniment ireposició delsimmobles univer-sitaris.Nohoha fet,com tampoc no vacomplir el compromís de revisar elmodel als dos anys, per tal de corre-gir suposicions que estaven com-

pletament equivocades”.El rector també va tenir paraules

per a demanar “un espai de norma-litat per a tractar el problema uni-versitari amb rigor”. Aquesta nor-malitat no és ara possible perquè elsvalencians continuem marcats perun “conflicte estèril, en el qual launiversitat és presentada davantd’un sector de l’opinió pública ambuns interessos polítics que en abso-lut té, un conflicte que veiem ambpreocupació com es trasllada als lli-

bres de text de l’en-senyament secun-dari”. El rector vaapostar per la supera-ció d’aquest conflicteque enfronta un sec-tor de valencians perqüestions relaciona-des amb la llengua ila cultura valencianes:“Hem manifestat unmoderat optimisme

després del dictamen del ConsellValencià de Cultura”.Finalment, el rector va recordar

“Continuem sense saber quina és la política univer-sitària del Govern”. El rector de la Universitat deValència, Pedro Ruiz Torres, va realitzar aquesta afir-mació ahir durant l’obertura del curs 1998/1999. Ruizva afegir: “L’actual falta d’iniciativa dels màxims res-ponsables del nostre sistema educatiu no té cap justifi-cació”. El discurs del rector fou escoltat pel presidentde la Generalitat, Eduardo Zaplana, que va assistirper primera vegada a l’obertura del curs de laUniversitat de València. Grups d’estudiants van aco-llir les paraules de Zaplana amb xiulades i pancartes.

El president de laGeneralitat assisteix per primera vegada a l’acte oficial d’obertura de laUniversitat deValència

“Les universitatsespanyoles sónles pitjor

finançades de laUnió Europea, siexceptuemGrècia”

2 Inauguració del Nou CursNOU DISE 44002 OCTUBRE 98

El rector critica “l’absènciad’iniciativa política” del Govern

DD’’eessqquueerrrraa aa ddrreettaa,, CCaarrllooss PPaassccuuaall,, EEdduuaarrddoo ZZaappllaannaa,, PPeeddrroo RRuuiizz,, AAnnddrrééss PPeeddrreeññoo ii FFeerrnnaannddoo RRoommeerroo..

3NOU DISE 4400

REDACCIOCinc-cents anys després, laUniversitat de València es plantaa les portes del segle XXI amb49 titulacions que s’impartei-xen en els seus campus i 14 acentres adscrits. Logo pèdia,Turisme, Sociologia iPsicopedagogia són els noustítols que aquest curs s’estrenena la Universitat.Per atendre els quasi 65.000

estudiants matriculats, a laUniversitat de València treba-llen 1.500 PAS, personal d’ad-ministració i de serveis, i 3.000professors. Al Campus de Blasco Ibáñez

es troben les facultats de l’Àread’Humanitats a més de lad’Infermeria i la de Medicina iOdontologia. Al de Burjassots’apleguen totes les titulacionsde Ciències i al campus més noui també el més gran, Tarongers,s’estudien les titulacions de l’À-rea de So cials.L’Escola de Ma -gis teri Au siàsMarch resta ensolitari a l’altrapart del riu.La Universitat

de València dis-posa també d’u -na sèrie de ser-veis de gran in -terés per als estu-diants, com arael Servei dePublicacions, el Servei deNormalització Lin güística, elServei d’Informació a l’Estu -diant (DISE), el Centre d’As -sessorament i Dinamització de

l’Estudiant (CADE) i el Serveid’Esports, entre molts altres.La Fundació General de la

Universitat té en el seu si òrganscom ara el Patronat Sud-Nord,des d’on es treballa per la co -operació i la solidaritat amb paï-sos subdesenvolupats, o l’Or -questra Filharmònica de laUniversitat, dirigida per Cris -tóbal Soler i composta per 80músics, la majoria dels qualsestudiants de la Universitat. Entre les coses més estima-

des de la Universitat hi ha elJardí Botànic, on es realitzentreballs de divulgació, recerca iconservació del món vegetal, amés d’exposicions i concerts.Al llarg dels seus cinc-cents

anys d’existència, la Universitatha anat acumulant un importantpatrimoni bibliogàfic, artístic iarquitectònic. Amb motiu delseu cinc-cents aniversari, totesaquestes riqueses s’han recupe-

rat o restaurat, sicalia, per tal dedescobrir-les alpúblic en general. L’antiga Uni ver -sitat de Valèn cia,al carrer de la Nau,també s’està res-taurant per tal deconvertir-la en ungran centre cultu-ral amb una biblio-teca on es guarda-ran els arxius i el

més destacat patrimonibibliogràfic de la Universitat,com ara els còdexs. Als col·legis majors de la

Universitat, el Lluís Vives i el

Rector Peset, tindràs preferèn-cia per allotjar-te si ets alumnede la Universitat. A més, hi potsaconseguir beques per a fer-hogratuïtament. El Col·legi RectorPeset ha esdevingut, en els dosanys que porta de funcionament,un important punt de referèn-cia dins del panorama culturalvalencià. S’hi celebren cicles deconferències, debats i exposi-cions setmanalment. Pròximament, cap al mes de

gener, se celebraran a laUniversitat les eleccions d’es-tudiants al Claustre. Una cita ala qual no has de fallar perquètries els teus representants enl’òrgan màxim de govern de laUniversitat de València. A més,

hi triaràs també aquells que hand’exigir els teus drets com amembre d’aquesta comunitat enla junta de la teua facultat oescola. Hi ha molta informació que

cal que conegues com a estu-diant d’aquesta universitat. LaNormativa d’Impugnació d’E -xàmens o la Carta de Drets iDeures dels Estudiants en sónun exemple. El Vicerectoratd’Estudiants, a través delDISE, publicarà molt promptela Guia per als nous estudiantsd’aquest curs. No deixes defullejar-la per tal de no perdre’tni perdre’t res de la teua uni-versitat.

Benvingutsa classe

que la Universitat de Va lència és“quantitativa i qualitativament elprincipal organisme públic d’in-vestigació, amb quatre-cents cin-quanta grups d’investigació, quetreballen en mil sis-centes línies dis-tintes”.En la seua intervenció, Eduardo

Zaplana va destacar també la com-memoració dels Cinc Segles de laUniversitat. El president autonòmicva prometre un augment dels recur-sos destinats a finançar les univer-sitats. “A quin Govern no el satisfàveure ateses totes les necessitats dela societat que l’ha triat?”, es va pre-guntar. I va afegir: “L’únic límit sónels interessos generals i els recur-sos de què es disposa. I dins delsinteressos generals, per al meuGovern, l’educació és una inversióprioritària”.Zaplana va qualificar de “gran

acord social” la creació de l’A -cadèmia Valenciana de la Llen gua,i va defensar l’autonomia univer-sitària, sempre que no es desvirtue“amb fins distints als que la conce-beren”.Un grup d’estudiants va inter -

rompre el discurs de Zaplana coma protesta per la política educativade la Generalitat. El desplegamentde pancartes i el llançament de pam-flets van acompanyar els crits delsestudiants. La mediació del rector,qui va demanar respecte a la lliber-tat d’expressió del president autonò-mic, va calmar els ànims.Per la seua part, la lliçó magistral

de l’acte d’obertura va ser pronun-ciada pel professor An tonioMartínez Naveira, que va parlarsobre la història de les matemàti-ques a València i als països medi-terranis. La secretària general de laUniversitat, Rosa Moliner, va pre-sentar les dades més rellevants del’estructura i del funcionament dela institució al llarg del curs passat.Moliner va explicar que durant elcurs 1997/1998 es van matricular61.545 estudiants. A més, 555 estu-diants d’altres països van realitzarestudis als centres de la nostraUniversitat. Mentre que 690 delsnostres estudiants cursaren estudisen altres països. La Universitat deValència té signats contractes d’ac-tivitats Sòcrates-Erasmus amb 171universitats europees. La Universitatté 3.000 professors i més de 1.500treballadors d’administració i deserveis

La Universitat de València obri un curs més les seuesaules als estudiants de primer curs. La universitat mésgran i més vella del País Valencià, amb prop de 65.000alumnes, ja té preparats els seus tres campus, BlascoIbáñez, Tarongers i Burjassot, per atendre com cal elsseus usuaris en l’any en què compleix cinc-cents anys.

3.000 professors,1.500 PAS i65.000

estudiantsformen laUniversitat

valenciana més

EEll ccuurrss 11999988//9999 iinniicciiaa eellss aacctteess ddee CCiinncc SSeegglleess..

Beques per al programa‘Iniciació en l’Empresa’

Les convoca: La Fundació EmpresaPública en col·laboració amb empre-ses i entitats públiques i privades.Dirigides a: Titulats superiors omitjans que hagen finalitzat els seusestudis en el curs 94-95 o posteriorsi que siguen menors de 30 anys.Objecte: 350 beques per al pro-grama d’Iniciació en l’Empresa,dirigides a persones que no han rea-litzat mai cap treball relacionat ambla seua titulació.Termini: Fins al 9 d’octubre del1998.Més informació: En qualsevol deles oficines del DISE.

Beques d’investigació al’Institut d’InvestigacionsCitològiques

Les convoca: La FundacióBancaixa en col·laboració amb laFundació Valencianad’Investigacions Biomèdiques.Dirigides a: Doctors graduats peruna universitat espanyola o estran-gera.Objecte: 6 beques per a participaren projectes d’investigació que esdesenvolupen a l’Institutd’Investigacions Citològiques.Termini: Fins al 15 de novembredel 1998.Més informació:A la FundacióBancaixa, plaça de Tetuan, 23.Telèfon: 96 387 58 64.

Ajudes del ProgramaIberoamericà de Ciència iTecnologia per alDesenvolupament (CYTED)

Les Convoca: Internacional(AECI).Objecte: El programa està estructu-rar en determinades àrees o sub -programes, com ara Agricultura,Biotecnologia, Biomassa, com afont de productes químics i d’ener-gia; Electrònica i Informàtica aplica-des; Tecnologia de Minerals;Microelectrònica; Química FinaFarmacèutica; Tractament iConservació d’Aliments; DiversitatBiològica; Tecnologia Mineral;Tecnologia per a Vivendes d’InterésSocial; Corrosió i Gestió de laInvestigació; i DesenvolupamentTecnològic.Termini: Fins al 17 d’octubre del1998.Més informació: Butlletí Oficial del’Estat, BOE 17-9-98.

II Concurs de ProjetesEmpresarials de Joves

El convoca:Ministeri de laPresidència.Dirigit a: Joves de manera indivi-dual o en grup, de la Unió Europealegalment establits a Espanya i queno superen els 30 anys el 31 de

desembre del 1998.Objecte: Els projectes es referiran aactivitats dirigides a l’obtenció,comercialització, reparació, mante-niment, transformació o reutilitzacióde productes, activitats d’embassa-ment i d’embalatge i activitats d’a-profitament, de recuperació i d’eli-minació de residus o subproductes.Prestació de serveis en general, enespecial incidència en matèriesd’enginyeria i disseny, com tambéserveis de consultoria i d’assistènciatècnica en el camp industrial i enl’ambiental.Termini: Fins al 2 d’octubre del1998.Més informació: En el ButlletíOficial de l’Estat, BOE 19-9-98.

Beques per a estudis iinvestigacions a universitatsalemanyes i altres escolessuperiors

Les convoca:Ministerid’Assumptes Exteriors, DireccióGeneral de Relacions Culturals iServei Alemany d’IntercanviAcadèmic.Dirigides a: Joves graduats amb unexcel·lent expedient acadèmic fins al’edat de 32 anys i de totes les espe-cialitats (excepte la de música).Imprescindible bons coneixementsd’alemany i contactes establits ambinstituts i professors alemanys.Objecte: Realitzar investigacions aAlemanya durant el curs acadèmic1-10-99 fins al 31-7-00.Termini: Fins al 13 de novembredel 1998.Més informació:Al Departamentde Filologia Anglesa i Alemanya dela Facultat de Filologia.

Beques per a cursos d’idiomaalemany de l’Institut Goethe

Les convoca: El Servei Alemanyd’Intercanvi Acadèmic.Dirigides a: Titulats superiors quetreballen en una universitat espa -nyola o estudiants de penúltim oúltim any de carrera, de qualsevolespecialitat, excepte germanística,que no superen els 32 anys d’edat enel moment de començar la beca,amb coneixements de l’alemany; nopodran obtenir beca els que ja la tin-gueren l’any passat.Termini: Fins a l’11 de desembredel 1998.Més informació:Al Departamentde Filologia Anglesa i Alemanya dela Facultat de Filologia.

Beques per a cursets d’estiu enuna universitat alemanya

Les convoca: El Servei Alemanyd’Intercanvi Acadèmic.Termini: Fins al 4 de desembre del1998.Més informació:Al Departamentde Filologia Anglesa i Alemanya dela Facultat de Filologia.

4 Cites

BEQUESDiploma de delictescontra el patrimoni il’ordre socioeconòmic enel nou codi penal

Organitza: Àrea deConeixement de DretPenal. Dirigit a:Llicenciats en Dret.Duració: Novembre 98-juny 99. 120 hores. Dimartsi dijous, de 16 a 18 hores.Preu: 85.000 pessetes.Preiscripció: Fins al 5d’octubre del 1998.

Diploma d’Informàtica Educativa

Organitza: EscolaUniversitària de Magisteri“Edetània”.Dirigit a: Llicenciats enPedagogia i Psicologia.Diplomats en Magisteri oTreball Social.Duració: Octubre 98-juny99. 200 hores. Divendres,de 18 a 21:15 hores;dissabtes, de 9 a 14 hores.Preiscripció: Fins al 7d’octubre del 1998.Més informació: ADEIT,Fundació Universitat-Empresa. Plaça del’Ajuntament, 19, 1ª.46002, València. Telèfon:96 351 06 63.

Màster de Medicina iCirurgia Tropical

Organitza: Departamentde Cirurgia.Dirigit a: Llicenciats idiplomats en Ciències de laSalut.Duració: Octubre 98-juny99. 412 hores.Preu: 250.000 pessetes.Preiscripció: Fins al 6d’octubre del 1998.Més informació: ADEIT,Fundació Universitat-Empresa. Plaça del’Ajuntament, 19, 1ª.46002, València. Telèfon:96 351 06 63.

Certificatd’actualitzacions enmalalties infeccioses

Organitza: Departamentde Pediatria, Obstetrícia iGinecologia.Dirigit a: Llicenciats enMedicina.Duració: Octubre 98-gener99. 40 hores. Dissabtes, de9 a 13 hores. Preu: 15.000 pessetes.Preiscripció: Fins al 5d’octubre del 1998.Més Informació: ADEIT,Fundació Universitat-Empresa. Plaça del’Ajuntament, 19, 1ª.46002, València. Telèfon:

96 351 06 63.

Curs de castellà per a estrangers

Organitza: Gabinetd’Estrangers.Dirigit a: EstudiantsErasmus i altres estrangersinteressats.Prova de nivell: El dia 14d’octubre a les 13 hores.Duració: Del dia 19d’octubre al 28 de gener de1999. 50 hores. Dilluns,dimarts, dimecres idivendres de 14 a 18 hores.Preu: 20.000 pessetes.Més informació: Gabinetd’Estrangers. Universitat deValència. Antiga Senda deSenent, 11. 4623, València.Telèfon: 96 386 41 80.

Sistemes d’indicadorsnacionals per a l’anàlisidel turisme

Organitza: UniversitatInternacional Menéndez yPelayo.Dirigit a: Estudiantsuniversitaris, diplomats i

postgraduats.Duració: Del 13 al 16d’octubre. 2 crèdits.Preu: 10.000 pessetes.Preiscripció: Fins al 8d’octubre del 1998.Més informació:Universitat InternacionalMenéndez y Pelayo. Plaçadel Carme, 4. València.Telèfon: 96 386 98 02/04.

Curs d’anglés específicper a la interpretació ila formació actoral: laseua projecció social iprofessional

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Universitat de València.Duració: Del 15 d’octubreal 24 de decembre del1998. 40 hores. Dimarts idijous, horari de vesprada.Termini: Fins al 13d’octubre.Preu: 12.000 pessetes.Més informació: Serveid’Extensió Universitària.Universitat de València.C/Arts Gràfiques, 13, segonpis. Apartat 2085. València.

Telèfon: 96 386 41 00.

Taller d’escripturacinematogràfica

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Universitat de València.Duració: Del 19 d’octubreal 21 de desembre del1998. 20 hores. Dilluns de18:30 a 20:30 hores.Termini: Fins al 16d’octubre.Preu: 9.000 pessetes.Més informació: Servei d’ExtensióUniversitària. Universitatde València. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis.Apartat 2085. València.Telèfon: 96 386 41 00.

Cinema Llatinoamericà:claus per al realisme màgic

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Duració: Del 19 d’octubreal 21 de desembre del1998. 20 hores. Dilluns de17 a 20 hores.

CURSOS

NOU DISE 44002 OCTUBRE 98

REDACCIOLa Nau dels Estudiants ja s’haconvertit en una fita clau per alsalumnes de la Universitat deValència abans de començar elcurs. El Vicerectorat d’Estu -diants, a través del CADE, queés qui l’organitza, ho sap, i peraixò cada any ofereix més cur-sos i més places per a respon-dre a l’elevada demanda. Enguany, en la seua segona

edició, aquest espai de forma-ció ha posat a l’abast dels estu-diants 60 cursos impartits permés de 150 professors sobretemes tan diversos com aral’Educació am biental; Integra -ció sociocultural; Societat i tre-ball; i Formar-se per a estudiar.A més, s’han encetat dues novesàrees que han despertat entre elsestudiants un gran interés:Mirant la nostra terra iCooperació i solidaritat. Amb la primera de les dues

novetats es pretenia acostar elsestudiants a la realitat valen-ciana a través de cursos sobrellengua, cultura i nacionalis-me. Els cursos sobre Coope -ració i solidaritat s’organitza-ren amb el Patronat Sud-Nordde la Universitat amb l’objec-tiu de sensibilitzar i formar elsalumnes en aquesta matèria.Cada una de les sis àrees va

recolzar-se en una taula redonaen la qual experts i investiga-dors donaren als estudiants l’o-portunitat de l’intercanvi d’i-dees i el debat. Josep VicentMarqués, Edgar Cárdenas,Rafael valls, Javier de Lucas o

Joaquín Araujo protagonitzaren,junt a molts d’altres, les tertú-lies de La Nau.Però hi va haver una Altra

Nau, un Espai d’Expressió titu-lat Reivindicacions. Una expo-sició interdisciplinar integradaper l’aportació individual icol·lectiva d’artistes valenciansen l’àmbit de la creació plàsticacompromesa. La qual es podràvisitar també durant la Festa deBen vinguda al Campus deBurjassot. Reivindicacions la confor-

maven sis espais temàtics:“Estar a la Punta”, una col·lec-

ció fotogràfica sobre la mobi-lització ciutadana en contra dela declaració de zona d’activi-tat logística de la Punta; “Lesrevoltes del Maig del 68-98”,cartells i material audiovisualgenerat amb motiu del seu trentaaniversari; “Memòria Industrial:la Fàbrica Cros”, com a mani-festació de la necessitat de pro-tecció d’aquest conjunt arqui-tectònic de valor històric i tes-timonial; “La Cultura de laViolència”. “L’Estat de Ben -estar/L’Estat de Dret”; “Quèsom? Qui som?”, el feminismecom a objecte de reivindicació;

i, finalment, l’exposició “In -gerències”, fotografies i docu-ments audiovisuals de l’activi-tat organitzada a la Gerència delPort de Sagunt. La música i la festa s’apro-

piaren de les vetlades de La Nauamb l’actuació de l’OrquestraFil harmònica de la Universitatde València al campus i la delsgrups Tramperos i La Banda delTrueno al Roxy Club. Unademostració de pilota valen-ciana, també al campus, com-pletà els actes de La Nau delsEstudiants d’enguany.

5Informació NOU DISE 44002 OCTUBRE 98

El Vicerectorat d’Estudiants va matricular 2.300 estudiants en La Nau dels Estudiants

Formar-se sense exàmens No havia començat elcurs i el Campus delsTarongers ja semblavaun vesper. 2.300 estu-diants celebraven l’inicide la tardor en La Naudels Estudiants, un espaiformatiu sense exàmensper aprendre i divertir-seabans del curs.

A l’hora dematricular-te,‘Tria valencià’REDACCIOEl Servei de NormalitzacióLingüística ha posat en marxa,conjuntament amb les altresuniversitats valencianes i laGene ralitat, una nova campanyad’extensió de la docència envalencià, titulada Tria valencià.El principal objectiu de la cam-panya és estimular l’afloramentde la demanda latent de classesen valencià. Per a això s’haninstal·lat taules d’informació enels diversos punts de matricu-lació i també als centres d’au-toaprenentatge de llengua deBlasco Ibáñez i de Magisteri, ials DISE de Burjassot i deTarongers. Els estudiants queparticipen en la campanyarebran una carpeta i participa-ran en un sorteig amb diversospremis.Quant a la investigació, s’o-

fereixen ajudes econòmiques pera l’elaboració en valencià deprojectes finals de carrera, tre-balls d’investigació de tercercicle, tesis doctorals i tesis dellicenciatura. Paral·lelament, s’ha fet arri-

bar als professors i al personald’administració i de serveis sen-gles fullets amb els eslògansVolem estudiar en valencià.Només tu ho pots fer possible iVolem viure en valencià..., jun-tament amb informació sobrel’oferta formativa del Servei deNormalització Lingüística: cur-sos de llengua, centres d’auto -aprenentatge i, especialment, elscursos d’atenció personalitzadaadreçats al PDI.Amb aquesta iniciativa, el

Servei de Normalització Lin güís -tica pretén aconseguir un aug-ment de la docència università-ria en valencià, com també unincrement de la capacitació lin-güística del professorat i del PASde la Universitat. Tota la infor-mació referida a la campanya lapots trobar en la web del Serveide Normalització Lin güística:http://www.uv.es/~snl/

UUnniivveerrssiittaarriiss qquuee aassssiissttiirreenn aallss ccuurrssooss ddee LLaa NNaauu ddeellss EEssttuuddiiaannttss eennttrree eell 2211 ii eell 2255 ddee sseetteemmbbrree..

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta,Charo Álvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría.

Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Telèfon: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.

Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar -tola, 17-27, 46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, AntoniTordera, Pilar Sanz, Josep Lluís Barona,Josep Maria Jordan Galduf, AsunciónDobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.

6 OpinióNOU DISE 44002 OCTUBRE 98

La Junta de Govern de laUniversitat de València ha seguitamb preocupació la polèmica sus-citada pel canvi de nom de l’ins-titut de batxillerat de Castalla. Ladecisió de retirar el nom d’EnricValor d’aquest centre mereix unareflexió.El 30 de novembre de 1993, la

Universitat de València va inves-tir Enric Valor doctor honoriscausa. L’impagable treball de l’es-criptor de Castalla en la recupera-ció i la dignificació del valencià,com també el seu tarannà conci-liador i el seu compromís cívicamb les llibertats, varen ser deter-minants a l’hora d’incorporar Valoral claustre de professors de la nos-tra institució acadèmica. Re -centment, la Universitat ha editatun llibre, amb el títol Paraula dela terra, que recull els discursospronunciats en l’acte d’investidura,com també altres escrits de l’es-criptor de l’Alcoià.La societat valenciana està

seguint amb interés els esforçospolítics per superar l’anomenatconflicte lingüístic. Una polèmicaque ha entrebancat durant moltsanys l’assoliment de la normalitatcultural necessària per a la crea-ció literària. En moments comaquest emergeixen amb una forçaespecial figures com la d’EnricValor, un dels valencians que mésha contribuït a l’estudi i la difusióde la llengua. Una tasca plasmadaen novel·les i contes d’enormeriquesa lingüística, com també enmanuals específics de llengua. Amés, l’escriptor de Castalla va rea-litzar la major part d’aquest treballen uns temps especialment difícilsper al poble valencià. I precisa-ment ara, en un moment on s’hau-ria de valorar la figura i l’obrad’Enric Valor com a senyera decompromís amb la llengua, esdecideix retirar el seu nom de l’ins-titut del poble on va nàixer.Aquesta mesura no contribueix

a la necessària reconciliació entre

sectors socials amb sensibilitatsdistintes. En qualsevol altre país,Enric Valor seria una persona res-pectada i molts centres escolars,carrers i places portarien el seunom. És trist que els valencianssiguem incapaços de posar el nomde Valor ni tan sols a l’institut delseu poble.La decisió de canviar la deno-

minació de l’esmentat institut noha estat explicada amb cap raóobjectiva. Es tracta d’una peticióformulada per quatre dels integrantsdel consell escolar municipal, i quela Conselleria de Cultura, Educaciói Ciència s’ha afanyat a acceptar.Els professors, els pares i maresd’alumnes, com també molts delsveïns de Castalla, no entenenaquesta persecució de la figura d’unhome de lletres. Especialment per-què Enric Valor ha escrit molt sobreaquest municipi de la comarca del’Alcoià i sempre ho ha fet amb lapassió d’un fill enamorat del seupoble. Però són també amplis sec-tors de la societat valenciana elsque no comprenen com es perse-gueix un home de cultura, l’obradel qual ha ajudat i continua aju-dant a diverses generacions devalencianes i valencians a apren-

dre, millorar i estimar el principaltret d’identitat del nostre poble: elvalencià.La Junta de Govern de la

Universitat de València demana ala Conselleria de Cultura, Educaciói Ciència la restitució del nomd’Enric Valor per a l’institut deCastalla. En primer lloc, perquè ésun deute de les institucions amb unhome de bé, culte, tolerant i treba-llador incansable en la tasca de dig-nificar el valencià. En segon terme,perquè els valencians no estemsobrats de referents culturals i ètics.També perquè en aquests momentscal un esforç final entre tots elsvalencians per tal de normalitzarla vida cultural. I, en aquesta línia,la decisió de censurar el nomd’Enric Valor recorda altres temps,els de la in tolerància. Estem segursque la Conselleria d’Educació sabràretre homenatge a la figura d’EnricValor restituint la denominació del’institut de batxillerat de Castalla.La Universitat de València ja varealitzar aquest homenatge fa cincanys, quan el va investir doctorhonoris causa. Perquè un honor ésper a aquesta institució tindre alclaustre un professor com EnricValor.

Tribuna

La distribució de NOU DISE

Sóc un estudiant de la Facultat de Dret.Totes les setmanes llig la vostra publi-cació. En la meua opinió té uns conti-guts interessants i està ben feta. Penseque també compleix un gran paper enel procés de normalització lingüística.Però tot això es veu molt dificultat si,com he vingut observant des de fa temps,la distribució del NOU DISE és tan defi-cient. És una autèntica llàstima vore comsovint la majoria dels paquets ni tan solssón oberts. Si ho comparem amb l’altrapublicació que es distribuïx periòdica-ment en la meua Facultat, tot és moltdecebedor, més encara si pensem queen aquest cas juguem a casa. Algunesvegades, jo mateix m’he dedicat a repar-tir-lo (als bars, a la biblioteca, repro-grafia...) i he vist com molta gent l’a-gafa, però això no és la nostra tasca.Vull demanar-vos que en el curs que

en pocs dies encetarem, i que un anymés acudirem a la cita setmanal amb elperiòdic de la nostra Universitat i en lanostra llengua, tot açò se solucione i se’nfaça adequadament el repartiment. A lamajor part de la gent, si no li poses lescoses, com qui diu, davant del nas, noes pren la molèstia, i seria fantàstic (ipossible si xicotets detalls com aquestsno ens fallen) que NOU DISE siga unpunt de referència clau, més que ara, pera tota la comunitat universitària. Moltesgràcies i que siga un curs millor per avosaltres i nosaltres. Jesús Arnau Ruiz.Estudiant de Dret.

Agraïment a Enric Valor

La Conselleria d’Educació ha arrancatel nom d’Enric Valor de l’institut deCastalla. Han volgut arrabassar-nos-elde la memòria, però el seu mestratge ésprofund i el seu exemple continuarà viuentre els valencians i les valencianes queestimen la seua llengua, que l’empren ique reclamen el reconeixement de laseua condició de persones lliures i igualsa la resta. Ara que no els ha funcionat,inventaran algun nou dilema buit i polè-mic mirant de fer de Valor un personatgeinassumible per tota la societat.

Disculpeu, aquesta gent no volen capsocietat valenciana que no siga la deldesgavell, la guerra i el sotmetiment.Ningú no vol llevar-li res al poble de

Castalla, i menys els qui l’hem conegutamb simpatia mercés al seu gran escrip-tor. Qui escriu això i diu que informa,menteix. “És l’estupidesa i el fanatismetotalitari que tracta de negar uns dretscívics col·lectius o una racionalitat idemocratització administratives des dela crispació del seu nacionalisme uni-formista castellà”. Vicent Bello ho deixàescrit fa deu anys i ara no ho podríemexplicar millor. Aquest escrit, des delrespecte i l’estima, voldria ser un pane-gíric per a Enric. No arribarem a tant, itanmateix tampoc caurem en la trampade justificar-nos. Aquesta reacció de re -coneixement és l’única comprensible,fins i tot des de la discrepància, de quivulga la convivència entre valencians.Tothom deu recordar Martin Luther

King per la seua tasca de reclamaciódels drets civils davant la injustícia ila repressió que patien les persones decolor incorrecte. També n’hi havia quideia que no es podia permetre queblancs i negres compartiren autobúso escola, també hi havia el Ku KluxKlan, i tots recordem com volguerensilenciar el seu missatge. Quan en elsseixanta passava això als EUA, Valorja portava trenta anys treballant peroferir un present digne als seus con-ciutadans i un futur per al seu poble.Ell encara continua, i molts ens hi hemafegit per tal d’acompanyar-lo.Els millors fruits de la pàtria no són

els monuments ni els mites ni elsromanços. Són les persones com ell,capaces del treball quotidià amb hones-tedat, sacrifici i perseverància. Aixòtambé ens ho ha ensenyat ell, entre d’al-tres. Com cantava l’Ovidi, nosaltresestem “un altre cop de part dels bons”encara que “segurament els hi diranque són dolents”. Estem certs que ensom molts amb Enric Valor, un valen-cià de bé, un home bo. I reconeixent-ho, ja comencem a traure el cap delfang i la misèria on alguns ens volencondemnar. Eduard Ramírez. Co -ordinadora Enric Valor.

Bústia Oberta

El valor d’un nom

NOU DISE torna a la seuacita setmanal amb mésforça que mai. Desprésdel llarg parèntesi de

l’estiu, el periòdic de laUniversitat de València ja es trobaen tots els centres de la nostra ins-titució. També en Internet es potconsultar el número actual i totsels editats des del passat mes degener, quan ens vam incorporarplenament a la xarxa. El primernúmero del curs 1998/1999 pre-senta canvis de seccions i d’inte-grants dels consells editorial i deredacció. També des del propernúmero canviarem la data depublicació. Fins ara, NOU DISEestava al carrer a primera hora decada divendres. Des de la prò-

xima setmana, la cita amb elsnostres lectors començarà el matíde cada dijous. NOU DISE és elperiòdic de tota la comunitat uni-versitària. Per això necessitem dela participació de tots i totes per aenriquir les nostres seccions.Cada estudiant, professor i treba-llador d’administració i serveis téles portes obertes del periòdic.Tribunes, cartes, suggeriments,crítiques –fins i tot elogis– seranben rebuts en les nostres pàgines.Cada setmana, 20.000 exemplarss’imprimeixen per a donar unarepàs a l’actualitat universitària.També milers de persones acce-deixen al periòdic a travésd’Internet. L’èxit d’aquesta boge-ria depén de tots.

Editorial

Text íntregre de la resolucióaprovada per la Junta deGovern de la Universitat elpassat 22 de setembre

Tota la comunitat universitària (estudiants, professors i PAS) téobertes les pàgines de NOU DISE. Les cartes i les tribunes s’hande remetre a Premsa@uv.es, o bé a Gabinet de Premsa, carrer del’Antiga Senda de Senent, número 11. València, 46023.

EEnnrriicc VVaalloorr,, eenn eell cceennttrree,, eenn uunnaa iimmaattggee ddeell ppaassssaatt jjuunnyy..

REDACCIOEl patrocini del Santander per-metrà, entre altres iniciatives, ladigitalització dels fons docu-mentals de la Universitat, ambla creació d’una biblioteca id’una hemeroteca virtuals. La Universitat de València

posseeix una de les hemerote-ques més importants d’Espanya,amb uns 7.000 títols que abra-cen des del segle XVIII fins al’actualitat. Des de l’any 1990,el Servei d’Informació Biblio -gràfica (SIB), que dirigeix elprofessor Josep Lluís Canet, harealitzat un important treball demicrofilmació. Tots els fonsvalencians del segle XVIII i lescol·leccions més destacades delXIX ja estan microfilmades. Araes tracta de digitalitzar totaaquesta informació per a tenir-la accessible mitjançant Internet.A més a més, dels títols de la

Biblioteca Històrica també estanja microfilmats tots els manus-crits del segle XV, com tambémolts dels documents proce-dents de la Desamortització. A

hores d’ara, la Universitat dis-posa de 1.484 microfitxes de lli-bres dels segles XVI, XVII,XVII i XIX.La característica principal del

treball realitzat és que s’ha fil-mat el llibre o el periòdic com-plet i no només les il·lustracionsi altres elements aïllats. El SIBpretén iniciar aquest curs1998/99 la digitalització.A més de la digitalització dels

fons documentals, el suport delSantander finançarà les lliçonsmagistrals que el músic YehudiMenuhin impartirà a la Uni -versitat. Aquestes lliçons, tambéincloses en el projecte CincSegles, consistiran bàsicamenten un curs de tècniques de violíadreçat a xiquets i xiquetes d’en-tre cinc i set anys. En aquesta

iniciativa, el prestigiós músicestarà ajudat pels integrants delQuarteto Silvestri, formació decambra resident a la Universitatde València dins del Patronatd’Activitats Musicals. YehudiMenuhin també dirigirà els jovesintegrants de l’Orquestra de laUniversitat de València.El patrocini de l’entitat finan-

cera servirà també per a l’orga-nització de la V Biennal d’ArtMartínez Guerricabeitia. Aixímateix, la Universitat i el Bancde Santander estudiaran con-juntament la possibilitat dereforçar els programes de doc-torat i de co operació acadèmicaper a llicenciats iberoamericans. D’altra banda, el banc pres-

tarà la seua col·laboració tec-nològica, financera, operativa i

de gestió. També treballarà pertal de facilitar l’accés a Internetals membres de la comunitatuniversitària en les millors con-dicions possibles.A l’acte de signatura del con-

veni, van assistir el rector, PedroRuiz Torres; el president delBanc de Santander, Emilio BotínSáez de Sautuola; els vicerec-tors Antoni Tordera i FranciscoMorales; el gerent de laFundació General de laUniversitat, Alejandro Mañes;el gerent de la Universitat, JoséVicente Ca baller; el subdirectorde Projectes del banc, JoséAntonio Villasante; el directordel Projecte d’Universitats, JoséManuel Moreno, i el subdirec-tor general adjunt de València,Ángel Calmache.

7Informació NOU DISE 44002 OCTUBRE 98

El Banc de Santander patrocina la digitalització dels fons documentals de la Universitat

Joies en microfilmLa Universitat deValència i el Banc deSantander han signatun conveni de col·labo-ració per als pròximsquatre cursos acadè-mics. L’entitat financeraaportarà 100 milions depessetes en activitatsrelacionades amb lacommemoració delsCinc Segles.

La Universitatrestaura imostra dues

REDACCIO

Els espills de la Justícia és el títolde l’exposició que avui, diven-dres 2 d’octubre, s’inaugura dinsde la commemoració dels CincSegles de la Universitat deValència. Dues teles barroques,propietat de la Universitat, hanestat restaurades i es poden con-templar al Centre CulturalBancaixa, ubicat a la plaça deTetuan de València. Es tracta dedues pintures de les acaballes delsegle XVII, atribuïdes al valen-cià Llucià Salvador Gómez. Unaporta com a títol El juí deSalomó, i l’altra s’anomena Lavenjança de Tomiris. Aquestesteles reflecteixen una determi-nada visió de la cultura barrocasobre dues imatges universals dela Justícia.Els espills de la Justícia s’em-

marca en el projecte Thesaurus,l’objectiu del qual és la recupe-ració, la conservació i la difusiódels tresors artístics que laUniversitat de València ha anatacumulant al llarg dels seus CincSegles d’història. La primera d’a-questes iniciatives fou la mostraCel i Terra, que va permetre recu-perar i exhibir dos globus car-togràfics –un del cel i un altre delplaneta Terra– també de creacióbarroca.En aquesta ocasió, la Uni -

versitat ha comptat amb lacol·laboració de la FundacióBancaixa. Daniel Benito, NuriaBlaya i Norberto Piqueras són elsimpulsors d’aquesta exposició.L’acte oficial d’obertura tindràlloc a les 20 hores d’avui, diven-dres, al Centre Cultural de

PPeeddrroo RRuuiizz,, aa ll’’eessqquueerrrraa,, ssaalluuddaa EEmmiilliioo BBoottíínn,, dduurraanntt llaa ssiiggnnaattuurraa ddeell ccoonnvveennii..

El Servei d’Informació al’Estudiant (DISE) i el Centred’Assessorament i Dinamitzacióde l’Estudiant (CADE) delCampus de Blasco Ibáñez elstrobaràs ara en la primera plantade l’Aulari III, just darrere delCol·legi Major Lluís Vives.Aquests nous espais, molt mésamplis que els que ocupavenabans a l’Antiga Facultat deFarmàcia, disposen a més d’unasala d’autoedició i d’un hoteld’associacions amb una sala dereunions per a ús exclusiu de lesorganitzacions estudiantils de laUniversitat.El DISE t’ofereix tota la infor-

mació sobre beques, cursos, opo-sicions i treball que t’interessacom a estudiant universitari.

Informa’t de toten els nousespais delDISE/CADE al’Aulari III

n Es busca xic/xica per a com-partir pis situat en una zona molttranquil·la, a Benimaclet. Té tots elselectrodomèstics, aire condicionat,televisió, telèfon, vídeo. És un pisamb molta llum. Ambient d’estudi.15.000 ptes./mes més despeses. Si

t’interessa truca al 929 66 02 01 ipregunta per Joan.

n Busquem xiques per a comple-tar pis. El pis està al carrer PerisMendeta, 31-11, zona deBenimaclet. 10.000 ptes./mes. Si usinteressa truqueu als telèfons 96290 76 84 i 96 238 04 54.

n Llogue un pis al carrerConca, 4. El preu del lloguer ésde 21.500 ptes./persona i el pis téuna habitació doble i dues indivi-duals. Si hi esteu interessats tru-queu al 96 341 17 73 i pregunteuper Amparo.

n Es busca xic/a per a compartirpis a l’avinguda del Port. Habitacióindividual, gran i ben il·luminada.El pis té tots els electrodomèsticsnous i està situat a prop de laPolitècnica i dels Tarongers. Si usinteressa truqueu al 939 43 74 09 ipregunteu per Lola.

n Llogue un pis a l’avinguda deBurjassot, número 41. El lloguer ésde 45.000 pessetes. Truqueu al 96348 41 05 i pregunteu perMargarita.

n Busquem xic/a per a compartirpis al carrer Sagunt número 187.Habitació individual. El preu dellloguer és de 19.000ptes./mes. Si usinteressa truqueu al 96 365 05 06 ipregunteu per Eduardo.

n Busque company/a de pis alcarrer Dénia, 44. El preu del lloguer

és de 20.000 ptes./mes. Si hi estàsinteressat/ada truca’m al 91 981 1418 i pregunta per David.

n Vols llogar un bon pis? Telefonaal 96 372 89 80 i pregunta perÁngeles. El pis està a la plaça delCedre número 13. Té quatre habita-cions individuals. El preu és de20.000 pessetes/persona.

n Alquile dues habitacions indivi-duals al carrer Visitació número 6,porta 5. El preu és de 15.000 pesse-tes/persona. Si t’interessa truca al96 347 69 48 i pregunta perCarmen.

n Busque dues xiques per a com-pletar pis al carrer Samuel Ros, 20.El preu del lloguer és de 14.000ptes./mes i tens una habitació indi-

vidual. Si t’interessa truca’m al 91330 59 37 i pregunta per Ana.

n Vols llogar un bon pis?Telefona al 96 365 21 75 i pre-gunta per Maria. El pis està alcarrer Molinell número 20. Tétres habitacions individuals i unadoble. El preu és de 50.000 pes-setes.

n Llogue una habitació indivi-dual a una xica a l’avinguda Peris iValero. El preu és de 20.000 pesse-tes/persona. Si t’interessa truca al96 374 85 87 i pregunta perCristina.

n Es donen classes d’Informàticai de Ciències, Ofimàtica iProgramació. Programes a mida,Moden, Red, Internet, etc. Desde800 ptes. hora. A domicili. Mètodepropi. Experiència de més de cincanys. Aprén en tres o quatre classes.Llicenciat en Informàtica.Particulars. Si us interessa truqueual 909 01 59 11 i pregunteu perLuis.

n Done classes de Ciències i deComptabilitat. Per a BUP, COU icarreres a domicili de qualsevolzona de València. Des de 1.000ptes./hora. Mètode propi. Garantiscl’aprovat amb sols dues classes persetmana. Els interessats truqueu al

CLASSES

PISOS

Des de la ciutat de València, laserra més pròxima –i, per tant,la més popular per als ciclistesdel cap i casal– és la de laCalderona. La nostra seccióvol començar el nou curs ambla recomanació de pujar alGarbí, una muntanya de 601metres des d’on l’emoció delpaisatge resulta intensa. Unade les opcions per arribar-hi ésaquesta: Des de Bétera hi haun carril bici fins a Nàquera.Després, el tram Nàquera-Serra és d’una gran bellesa.Una vegada a Serra només elsciclistes molt en forma podenintentar la pujada a l’Oronet. Iúnicament els semiprofessio-nals de la bicicleta poden ata-car el Garbí.En cotxe, l’ascensió al Garbíresulta molt més descansada.De fet, l’automòbil es pot apar-car a un centenar de metres

dels miradors d’aquesta mun-tanya. Des del Garbí s’albirenles comarques del Camp deMorvedre, l’Horta Nord i elCamp de Túria.Una altra de les opcions de laSerra Calderona és la visita ala rodalia del Monestir de laCartoixa. Aquest monestir noestà obert al públic i cal res-pectar la intimitat dels seusresidents. S’hi pot arribar desde Nàquera per una carreteraque travessa una de les partsmés interessants d’aquestaserra, o des de la carretera queuneix Bétera amb Olocau.Per als amants de caminar persendes de muntanya, una de lesmillors opcions consisteix avisitar la Font del Berro iRebalsadors. Cal deixar l’au-tomòbil uns tres quilòmetresabans d’arribar a la Cartoixa.L’entrada a la senda està bensenyalitzada.També des d’Olocau es potpujar, en bicicleta o enautomòbil, fins al poble anticde Marines. I, ja posats, desd’allí es pot arribar a Gàtova,uns dels pocs pobles que hacanviat de província. Fins fanomés tres anys pertanyia aCastelló. Ara és de València.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i elspanells amb anuncis de tota mena. Sipodeu embrutar un full de NOU DISE iarribar a milers de persones, per quècontinuar amb grafits que resulten mésantics que la partitura del Misteri d’Elx.Envia’ns els teus missatges i reclams,

Carlos Giraldós

Coincidint en el temps ambl’obertura delcurs 1998-1999, una novaBiblioteca de laUniversitat deValència obriles seues portesal Campus delsTarongers. Es tracta d’una deles més innovadores d’Europaquant a la seua dotació tec-nològica i la seua funcionali-tat, junt amb un ampli desple-gament de mitjans al serveidels estudiants i investigadors.Arranca en principi amb uns250.000 volums, 1.200 llocsde lectura preparats per a laseua connexió a serveisd’Internet (actualment hi haprop del 30% de dotacióinformàtica als llocs de con-sulta), bases de dades en cede-rom i fons bibliogràfics. Per atal fi s’ha realitzat una integra-ció de les biblioteques deDret, Econòmiques iEmpresarials, Treball Social iRelacions Laborals.Per a major informació delsserveis disponibles, tant enaquesta nova Biblioteca comen les ja existents en els diver-sos campus de la Universitat,podem consultar la pàginaweb del Servei d’InformacióBibliogràfica(http://www.uv.es/~infobib)des d’on tindrem accés a l’o-ferta dels serveis bibliogràfics.

8 Facultats pertorbadesNOU DISE 44002 OCTUBRE

El Garbí de la Calderona

Al voltant de la xarxa

Àries

Aquestasetmana nohauries de

començar cap cursuniversitari. T’hi potanar molt millorjugar a les diversesalternatives que ofe-reix el Patronatd’Apostes MútuesEsportivo-Benèfiques.

Lleó

Atén elsbatecs delteu cor

aquests dies. Ésrecomanable quet’enamores.Preferentment d’unaaltra personahumana. Ja ho va diraquell: “Ningú no ésperfecte”.

Sagitari

Els astrest’animen ainiciar un

llarg viatge. Preguntaals teus éssers esti-mats si ells tambédesitgen que vagesben lluny una tempo-radeta. O dos.

Taure

Els teusproblemesamb els

diners no tenen solu-ció. No sigues cabut:“El qui naix desgra-ciat...”. Doncs això.

Verge

La salutcontinuaràestable,

dins de la gravetat.No t’oblides deprendre les set pasti-lles abans de cadadinar.

Capricorn

Aquestasetmanapots acon-

seguir un bon treball(en termes contem-poranis). És a dir,sense contracte,sense SeguretatSocial i sense salari.

Bessons

La teuaentrada enpolítica

hauria de decidir-seja. Compra un bon

ganivet, que estancomençant a confec-cionar-se les llistes.

Balança

El desequi-libri emo-cional que

arrossegues no ésgreu, encara. Lescoses sempre podenempitjorar.

Aquari

La tardor ésbona per lespluges.

Enguany, a més deles pantanades habi-tuals, pots donarnom a algun huracàque s’acoste.

CrancL’amor ésla teuaúnica espe-

rança. Les perver-sions menors hauriesd’anar aparcant-les ala teua edat.

Escorpió

Les rela-cions fami-liars conti-

nuaran la seuamarxa. No tornes aabandonar el gos.

Peixos

No estudiesdemà allòque pugues

estudiar despús-

HORRORòSCOPLa recent inauguració d’un observatoriastronòmic permet a la Universitatinvestigar d’allò més bé els problemesque tenen els planetes, les estrelles i totaixò. Les dades són barrejades poste-riorment en els ordinadors d’últimageneració que atresora la institució. Elsresultats són imaginables.

9Entrevista NOU DISE 44002 OCTUBRE 98

ESTER PINTER–Com es guanya un estudiant,d’entre els més de seixanta milde la Universitat, la confiançadel rector per a ser membre delseu equip?–Pense que s’hi requereixen

dues coses: experiència encàrrecs de representació o ges-tió universitària i consens entreles associacions. A més, cal teniruna visió progressista de la Uni -versitat, d’una universitat públi -ca, valenciana i de qualitat, i unapreocupació per la llengua i lacultura dels valencians.–Creus que les universitats

han de ser un espai de creacióde quadres que després gover-naran, des de diferents àmbits,aquest país?–Evidentment molta de la gent

que passa per la Universitat i ésinquieta va a canalitzar la seuainquietud envers la representa-ció estudiantil i després la cana-litzarà envers la representaciópolítica. A més, durant aquesttemps l’estudiant pot desenvo-lupar una sèrie d’habilitats moltútils com ara la comunicació ambaltra gent o la capacitat d’escol-tar per tal de solucionar proble-mes.–Així doncs, com interpretes

el fet que encara que hi hajauna majoria d’estudiants nacio-nalistes a la Universitat això noes trasllade després a l’àmbitpolític valencià?–La Universitat de València

replega només un sector de lapoblació que pot permetre’sd’estar estudiant. Ja per acítens un tall en relació amb lapoblació total. A més, la pobla-ció universitària té un com-plement formatiu que no té laresta de la població. De totamanera, la gent que vota nacio-nalisme a la universitat tambéhi vota en les autonòmiques imunicipals.–Creus suficient la participa-

ció dels estudiants?–En termes absoluts, hi ha

molta gent que hi participa, i enrelatius molt poca, som 65.000estudiants i deu participar-hi acti-vament un 1%, unes 600 perso-nes, xifra bastant elevada. A més,la gent que ho fa li dedica moltde temps. –Però en canvi la participa-

ció electoral és molt baixa,

només d’un 15-20%.–Intentem superar-ho fent

campanyes d’animació electo-ral, facilitant una millor forma-ció dels representants quant a lacomunicació, i ajudant els grupsen el moment de les eleccions. –Significa això que els estu-

diants no confien en els seusrepresentants? No els arribainformació o no els interessa lapolítica universitària?–Sí que és cert que en la socie-

tat en general hi ha un ambientd’escepticisme, sinó general, pot-ser més estés que fa deu o quinzeanys. Potser, també, que com queno es trien directament els ges-tors, aquestes eleccions perdeninterés. Però no s’ha d’oblidarque la supervisió dels gestors iles propostes encaminades a l’a-compliment del seu programasón fonamentals. També és certque hi ha una manca de comu-nicació entre els representants iels estudiants.–La Universitat de València

li proporciona qualitat de vidaa l’estudiant o és una fàbrica detitulats?–Sí que li’n proporciona, però

evidentment és millorable.–Entre els punts del teu pro-

grama hi havia el d’acostar elsuniversitaris al món laboral.–Sí, i estem treballant-hi.

Estem fent una tasca de recollidad’informació sobre el que fan lesadministracions al respecte ianem a esforçar-nos perquè,encara que no hi ha molt, el quehi haja arribe a la gent, tant a tra-vés del DISE, del CADE o delmateix NOU DISE. També pro-movem la participació d’estu-diants en programes de recolza-ment a la iniciativa empresarial,tenim contactes estrets amb elCentre d’Empreses Innovadores,el Servei Valencià d’Ocupació il’ADEIT.–Segons els informes, la Uni -

versitat de València és de les pit-jors finançades de l’Estat espa -nyol; això comporta una pitjorqualitat de l’ensenyament?–Si la Generalitat no posa solu-

ció a aquest desequilibri, evi-dentment això repercutirà en laformació. –No obstant això, les taxes

sobre els estudiants han pujatigual a la Universitat deValència que en les altres en un2,4%, un 0,34% per damunt del’IPC. Com han de reaccionarels estudiants?–Sobre una matrícula de

60.000 pessetes és una quanti-tat molt baixeta. Pense quepodem fer cavall de batalla d’a-questa pujada però sense perdrede vista que el que hem de recla-mar és que puge en paral·lel elfinançament públic de les uni-versitats. És normal que hi hajaun mínim garantit per taxes peròsempre que s’articule una polí-tica justa de beques.–Catalunya ja està gestionant

les seues beques; al PaísValencià s’hauria de fer elmateix?–Evidentment, com més a

prop estiga l’òrgan gestor delproblema a gestionar, molt mésfàcil de resoldre i més eficaç serà.Si a més es tinguera el modeldel que es vol per a aquest paísen els pròxims quaranta anys, espodria dissenyar una políticaeducativa com cal.–Els representants d’estu-

diants de les universitats s’arti-culeu a través del CIVE; però enquins òrgans de l’administracióus falta representació?–En el Consell Interuniversitari

Valencià, presidit per la directora

General d’Universitats. Afor -tunadament, sembla que hi habona predisposició perquè hi en -trem, ja que no té massa sentitque no hi estiguem els inter -locutors dels usuaris dels serveisuniversitaris.–La promoció de la llengua

pròpia de la Universitat és unaaltra de les inquietuds del Vice -rectorat, què hi feu sobre això?–Treballem conjuntament amb

el Servei de Normalització Lin -güística per augmentar la docèn-cia en valencià, la bibliografia il’ús habitual d’aquesta llengua,però per a solucionar el lamen-table desequilibri que hi ha entrel’oferta i la demanda de classesen valencià nosaltres no somsuficients. S’ha de fomentar desde tots els àmbits, departaments,juntes de centre, associacions,vicerectorats i Rectorat.–La neura d’aconseguir crè-

dits de lliure elecció assegural’èxit de qualsevol espai de for-mació com ara La Nau delsEstu diants?–Evidentment el crèdit sem-

pre és un incentiu per als estu-diants, però si no es fa una bonaoferta formativa els estudiantsno hi responen. Enguany La Nauha tingut molta acceptació perl’interés pràctic dels cursos.–Com col·laborarà el Vice -

rectorat amb la celebració delsCinc Segles de la Universitat?–Estem formant voluntaris

perquè treballen en els actescommemoratius. També trauremun concurs d’idees per als estu-diants i un premi per a aquellsque presenten projectes de CincSegles.

L’estudiant de l’equip

DAVID GARCIAVicerector d’Estudiants

“La pujada de lestaxes ha d’anar en paral·lela l’augmentd’inversió

universitària”

Té vint-i-cinc anys i set d’ells d’experiència com arepresentant estudiantil a la Universitat de València.Des del juny passat ha deixat la supervisió per la ges-tió del Vicerectorat d’Estudiants. David és llicenciaten Dret i actualment prepara el doctorat.

Les universitatsexigeixen ala Generalitatl’1% del PIBREDACCIO

Els vicerectors i gerents de les cincuniversitats valencianes exigeixena la Generalitat un finançamentequivalent a l’1% del ProducteInterior Brut valencià. D’aquestamanera, les universitats disposa-rien d’uns 80.000 milions de pes-setes anuals per a les seues despe-ses corrents i per a les inversions.D’aquesta quantitat, els estudiantsaporten, mitjançant les taxes, uns10.000 milions. Fins ara, les uni-versitats estan rebent menys del0,5% per a despesa corrent i unesquantitats variables per a inver-sions. Aquestes inversions són ele-vades en alguns exercicis, com aral’actual, però en altres resulten cla-rament insuficients, segons elsrepresentants universitaris.Els vicerectors i gerents de les

cinc universitats valencianes es vanreunir la passada setmana a laUniversitat de València per a ela-borar una posició conjunta a fi depresentar-la a la Conselleria d’E -ducació. El dia següent van man-tenir una reunió amb la directorageneral d’Universitats, CarmenMartorell. “Les subvencions públi-ques han de continuar programant-se, com s’ha fet l’últim quatrienni,responent a criteris objectius, i s’hade millorar la informació sobre elscostos en què es basa la distribu-ció de recursos”, afirmen els equipseconòmics universitaris. Aquestsexperts han elaborat un documenton s’afirma: “Com a conseqüèn-cia de l’esforç inversor dels darrersanys, les instal·lacions università-ries implicaran en el futur uns com-promisos de manteniment més ele-vats. Aquesta circunstància s’ha detenir en compte a l’hora de pro-gramar les noves inversions queencara són necessàries per acon-seguir unes instal·lacions adients.Seria convenient que els recursosassignats a finançar despesescorrents i d’inversió foren presosen el futur conjuntament, com aparts d’un únic import total de fons,i que les universitats es responsa-bilitzaren de les decisions d’assig-nació a una o altra partida”.

DDaavviidd GGaarrcciiaa,, nnoouu vviicceerreeccttoorr dd’’EEssttuuddiiaannttss..

La pàgina web del Serveid’Informació a l’Estudiant, DISE,ha guanyat el premi que el Serveide Normalització Lingüística de laUniversitat concedeix a la millorweb d’informació institucional.L’adreça és http://www.uv.es/dise/El mantenidor d’aquesta web ésJosep Gonzalbo Gómez. En l’a-partat de docència, ha guanyatGregorio García Mesanat, delDepartament d’Anàlisi Eco nòmica:http://aeserver.anaeco.uv.es/Els guanyadors rebran sengles

lots per valor de 50.000 pessetesen material informàtic, biblio gràfici/o audiovisual en valencià.

El DISE, guardonatper la seua ‘web’

10 AgendaNOU DISE 44002 OCTUBRE 98

TEATRETeatre Principal

Els dies 1, 3, 5 i 7 d’octubrees representa l’obra LaFlauta Mágica, de W.Amadeus Mozart. Direccióescènica a càrrec de LindsayKemp, i la direcció musicalper Randall Behr. Cor deValència i OrquestraSimfònica de València.C/Barques, 15. Tef.: 96 35100 51.

Teatre Rialto

Del 13 al 25 d’octubre esrepresenta l’obra Musical’es.Dirigida per Alba Delgado iJaime Costa.Pl. de l’Ajuntament, 17.Tefs.: 96 351 23 36 i 96 35191 30.

Sala Moratín

De l’1 al 18 d’octubre esrepresenta l’obra Òxid, deRoberto García. Dirigida perRoberto García i amb ToniMisó, Eva Zapico i JoanMiquel Reig.Pl. de l’Ajuntament, 17. Tef.:96 351 91 30.

Sala Xerea. Curs Clown I.‘A la búsqueda de tupropio clown’

Data: Del 19 al 23 i del 26 al30 d’octubre.Horari: De 20:30 a 22:30hores. Lloc: Sala Xerea. Telèfon ifax: 96 391 28 77.

EXPOSICIONSFotografies de Mollà.“Refugio - Harbour”

Data: Fins al diumenge 4d’octubre.Horari: Vesprades, de 19 a22 hores.Lloc: Borras Centre Cultural.C/Borras, 4.

Exposició de fotografia:“Picasso mi amigo”, deLucien Clergue

Data: Fins al 15 denovembre.Horari: De dilluns adissabte, de 10 a 21:30 hores,

diumenges i festius de 12 a21:30 hores.Lloc: FNAC Sant Agustí.

DEBATSCicle: La ciutat i la seuagent. Taula redona: Joves i la ciutat

Participants:Marta Torrado,Pablo Gil, FelicianoAlbaladejo, Társilo Piles iManuel Moret.Data: Dimecres, 7 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Sala d’Actes delCol·legi Major Rector Peset.Pl. Forn de Sant Nicolau, 4.València.

CONFERENCIESProjecte utopia: El mediambient urbà isostenibilitat

Data: 13 d’octubre.Horari: 19:30 hores.

Hi participa: Rafael SerraFlorensa. Arquitecte.Catedràtic de l’Escolad’Arquitectura de Barcelona.Lloc: Sala Sorolla. CentreCultural Bancaixa. Pl. Tetuan,23. Tef.: 96 387 58 64.

Complexitat iarquitectura ecològica. Uncrit a la cultura deconstruir entre tradició iinnovació

Data: 10 de novembre.Horari: 19:30 hores.Hi participa: SerenaOmoedo Salè, arquitecta.Autora de Verdadeurodell’architettura.Lloc: Sala Sorolla. CentreCultural Bancaixa. Pl. Tetuan,23. Tef.: 96 387 58 64.

Ecologia urbana ivaloració del patrimonicultural

Data: 6 d’octubre.Horari: 19:30 hores.

Hi participa: Luigi FuscoGirard. Catedràticd’Arquitectura. Departamentd’Urbanisme de laUniversitat de Nàpols.Lloc: Sala Sorolla. CentreCultural Bancaixa. Pl.Tetuan, 23. Tef.: 96 387 5864.

Primera Mostra del Llibre Anarquista

Dates: 13, 14, i 15 denovembre del 1998.Hi haurà parades de llibres,presentacions de novetatseditorials, xarrades, debats,exposicions i actes lúdics.Més informació: Per aconfirmar assistència,suggerir idees i demanar mésinformació sobre laprogramació i activitats,contacteu amb el BAC:Butlletí Antagonista deContrainformació. Apartat deCorreus 7019. 46080,València. Correu electrònic:bac@xarxaneta.org

CINEMAEl Odio

Director:Mathieu Kassovitz.Data: Diumenge 4 d’octubre.Horari: 20:30 hores.Lloc: Borras Centre Cultural,C/Borras, 4.

PREMISXVIII Concurs Fotogràfic de Meliana

Data: Fins al 13 denovembre.Organitza: InstitutMunicipal de Cultura deMeliana.Més informació:Ajuntament de Meliana.Institut Municipal de Cultura.Plaça Major, 1. Tef.: 96 14960 70. 46133, Meliana.

VIII Concurs deNarrativa Infantil Empar de Lanuza

Data: Fins al 23 d’octubre.Organitza: InstitutMunicipal de Cultura deMeliana.Més informació:Ajuntament de Meliana.Institut Municipal de Cultura.Plaça Major, 1. Tef.: 96 14960 70. 46133, Meliana.

I Premi de Contes iNarracions MercèRodoreda

Data: Fins al 30 d’octubre.Organitzen: ÒmniumCultural, FundacióEnciclopèdica Catalana iEdicions Proa.Més informació: Carrer de Montcada, 20(Palau Dalmases). Tef.: 93319 80 50.

II Premi de LiteraturaCientífica

Data: Fins al 30 denovembre.Organitza: FundacióCatalana per a la Recerca.Edicions de la Magrana.Més informació: Fundació Catalana per a laRecerca. Pg. de LluísCompanys, 23. 08010, Barcelona.

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem a casa

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

XIMO REVERT

Com cada curs, elPatro nat Sud-Nordobri el termini perquèla comunitat univer-sitària presente can-

didats a professors visitants de laCàtedra Unesco i la CàtedraMediterrània. Els departaments, instituts, uni-

tats docents i d’investigació dela Universitat poden presentar lesseues candidatures fins al 31d’octubre del 1998. En aquestsanys l’estada entre nosaltres deprofessors de diverses naciona-litats, com ara Rafael Aloisi(Brasil), Eduardo Bedoya(Bolívia), Edgar Morin i SamiNaïr (França), han donat prestigii rellevància a les activitats orga-nitzades des de cada càtedra i sotala seua direcció. Ambdues càte-dres, adscrites al Patronat, com-parteixen l’objectiu de formarespecialitzadament, difondrenous valors i aprofundir en l’anà-lisi de la realitat mundial quantal desenvolupament, per unabanda, i de l’altra, en les relacionspolítiques, socials, econòmiquesi interculturals de la Mediterrània.Les bases i condicions de la

convocatòria poden consultar-sea través de la pàgina www delPatronat Sud-Nord, en la mateixadirecció del departament univer-sitari on ha estat enviat el textíntegre de cada convocatòria, obé dirigint-se al Patronat.Els departaments de la Uni ver -

sitat podran proposar la candida-tura de professors, especialisteso experts en aquestes matèries pera estades de tres a sis mesos ondesenvoluparan activitats decaràcter docent, investigador idivulgatiu a través de la realitza-ció de seminaris, conferències,articles o la creació de grups detreball universitari.

Patronat Sud-Nordpatronat.sudnord@uv.es

http://www.uv.es/~psudnordTef.: 96 398 30 46. Fax: 96 398 30 47.

Obert el terminide candidaturesa les càtedresUnesco iMediterrània

REDACCIOEl Col·legi Major Rector Pesetde la Universitat de València, ubi-cat al número 4 de la plaça delForn de Sant Nicolau, acull finsal 23 d’octubre l’exposició iti-nerant Els Joglars, 35 anys, ques’ha exposat ja a Barcelona(Teatre Romea) i a Madrid(Teatro María Guerrero).L’exposició, que mostra un

recorregut per la història d’aquestgrup teatral català, es divideix entres grans blocs: Retrat de famí-lia, que es compon de plafons,fotografies i vídeo sobre el tre-ball quotidià d’Els Joglars; Lesobres, que il·lustra mitjançantplafons i projeccions els progra-mes de les obres i la seu posadaen escena; i Entre la polèmica ila popularitat, que tanca l’ex -posició amb documents extretsde periòdics i articles sobre larepercussió política de les acti-vitats del grup.Els Joglars van nàixer com a

col·lectiu el 1962, en fusionar-setres grups de mim dirigits res-pectivament per Albert Boadella,Anton Font i Carlota Soldevilla.Amb tot, aquest grup inicial esva dissoldre en tornar del Festivalde Zuric (1967) i Boadella vaconstituir la primera companyiaprofessional amb Marta Català,Esperança Fontà, Enric Roig iJaume Sorribas, entre d’altres.La companyia s’ha anat modifi-cant i renovant en diferents eta-pes.A partir d’El diari (1968) i El

joc (1970), el grup mostra un estil

propi que posa en relleu l’espai,el gest, la veu i els jocs musicals.La pantomima pura realitzada enaquesta etapa culmina amb Cruelubris (1971), una obra altamentinfluïda per la commediadell’arte i altres formes del tea-tre popular. En Mary d’Ous(1972), les formes musicals esrelacionen amb la interpretacióteatral a través d’un argumentque es desenvolupa en forma desimfonia.Àlias Serrallonga (1977) és

final i inici d’una etapa de for-mes teatrals més complexes: elstextos, la música popular, el ball,l’espai i els objectes s’apleguenen una línia narrativa contínua itrenada amb diversos fils con-ductors. En La torna (1977), ElsJoglars recorren el sumari judi-cial de Heinz Chez. A partir del1978 plantegen amb nous termesel sistema de representació tea-tral de la majoria dels seus espec-tacles: en forma de conferència(M-7 Catalònia), de reportatge(Laetius, Bye, bye Beethoven–1987), de míting (Olympic ManMovement), de concert (Els vir-tuosos de Fontainebleau), d’en-registrament televisiu (Teledèum–1983), de manicomi (Yo tengoun tío en América –1991).El sistema de representació

triat busca contínuament el tren-cament de la quarta paret perimplicar d’una forma directa elpúblic, generalment cansat i reti-cent amb l’anacronisme de l’artteatral.

REDACCIOLa darrera Junta de Govern hafet seues les idees expressadesper l’IFFV, amb data de 16 desetembre, sobre la futura com-posició de l’Acadèmia Valen -ciana de la Llengua. La comuni-tat universitària demana de formaunànime l’atenció a criterisobjectius i científics a l’hora detriar els integrants de l’organismeque ha de vetlar pel valencià.La llei de creació de l’Aca -

dèmia estableix: “En el terminimàxim d’un mes des de l’en-

trada en vigor de la present llei,les Corts Valencianes elegiranels primers vint-i-un acadèmics,dels quals almenys dos terce-res parts seran experts en valen-cià amb una acreditada com-petència científica i acadèmica,segons criteris d’avaluacióobjectiva, i la resta seran des-tacades personalitats de les lle-tres o de l’ensenyament ambuna competència lingüística ouna producció reconeguda enel camp del valencià”.Arran d’aquest manament

legal, l’IIFV recorda que l’acre-ditació científica i acadèmica dela condició d’experts en una llen-gua “correspon essencialment ala institució universitària”. L’escritafegeix: “En relació a les carac-terístiques de la resta de compo-nents de l’AVL, resulta evidentque la competència lingüísticaque se’ls exigeix ha de tenir unreflex objectiu en una produccióextensa, acurada i de reconegudaqualitat en la llengua objecte d’es-tudi, tal com ocorre en les acadè-mies de qualsevol llengua”. El compliment rigorós d’a-

quests requisits garantirà l’ope-rativitat, la solvència científica il’autoritat moral de l’AVL. Aixímateix, permetrà la col·labora-ció de la Universitat, segonsl’IIFV.

11Informació NOU DISE 44002 OCTUBRE 98

Acadèmics científics

La mostra analitza els 35 anys del grup

La història d’ElsJoglars s’exposa alRector Peset

Tots els integrants de l’Acadèmia Valenciana de laLlengua han de tenir acreditació científica univer-sitària o una producció de qualitat en valencià.Això opina l’Institut Interuniversitari de FilologiaValenciana (IIFV), que compta amb el suport de laJunta de Govern de la Universitat de València.

DD’’eessqquueerrrraa aa ddrreettaa,, RRaammoonn LLaappiieeddrraa,, JJooaaqquuíínn CCaalloommaarrddee ii SSaannttiiaaggoo GGrriissoollííaa,, ddeesspprrééss ddee ssiiggnnaarr eell ddiiccttaammeenn

El professor Manuel Costa rebràla Medalla de la Universitat deValència, segons va decidir laJunta de Govern el passat dia 22.Costa és catedràtic de BiologiaVegetal i director del JardíBotànic, tasca en la qual el seuservei a la comunitat científica haestat extraordinari, segons laJunta. Manuel Costa ha exercit impor-

tants càrrecs de responsabilitat alservei de la comunitat científica:secretari del Reial Jardí Botànicde Madrid; degà de la Facultat deFarmàcia de la Universitat deValència; director del seu De -partament de Botànica; directorde l’Institut de Biologia de laIVEI; membre electe del Claustrede la Universitat de València; ges-tor del Programa de Conservaciódel Patrimoni Natural del PlaNacional R+D del CICYT; idirector des de fa dotze anys delJardí Botànic de la Universitat.

Medalla de laUniversitat aManuel Costa

nava aescriure sobrel’atracamentlingüísticordit per

Zaplana, però he deciditcomençar el curs parlantd’un projecte de la nostraUniversitat que té un nomsemblant al d’una famíliade dinosaures o a algunforçut com els que aparei-xen en els tebeos de lameua infància.Al fil dels seus Cinc Seglesd’existència, un trio formatper Daniel Benito, NuriaBlaya i Norberto Piquerass’ha inventat el projecteThesaurus perquè el patri-moni cultural que laUniversitat de València havingut atresorant no esperda pels racons foscos del’abandonament i de l’oblit.Per això han muntat unaexposició que, com aquellade Cel i Terra que arranca-ven d’una parella de globusterraqüis fabricats l’any1640 al taller holandés delsBlaeu, ara indaguen en elsconceptes més profunds dela justícia a partir de dosquadres de LucianoSalvador, un pintor valen-cià del segle XVII, copiatssegurament d’altres deRubens: Judicis de Salomói Venjança de la reinaTomiris. Els dos procedei-xen de la Capella de laSapiència de la Universitati, a través d’ells, amb elgenèric Espills de laJustícia, aquest trio de per-sonatges entranyables, queviuen entre ordinadors dedisseny i imatges de l’anyde la picor, han coordinatun savi i divertit itinerariper la història de l’art i laidentitat de la justícia.En l’esdevenimentcol·labora Bancaixa i lacosa s’inicia aquesta ves-prada de divendres, 2 d’oc-tubre, a la seua seu culturalde València, més o menys ales vuit. No s’ho perden.

ALFONS CERVERA

LA COLUMNA

La Filharmònica de la Universitat porta la millor música a l’aeroport de Manises

Thesaurus

12 ÚltimaNOU DISE 44002 OCTUBRE 98

A

Un viatge màgicREDACCIO

ent cinquanta perso-nes van realitzar elpassat dia 16 unmàgic viatge sensenecessitat d’eixir dela sala d’embarca-

ment de l’aeroport de Manises. Enpoc més d’una hora els viatgers vanrecórrer la Finlàndia més romàntica,l’Anda lusia profunda i el Madrid cas-tís. El prodigi va ser obra del’Orquestra de la Universitat deValència.La Fundació Cinc Segles i la

Fundació Aena (Aeroports Es panyolsi Navegació Aèria) van organitzaraquest singular viatge realitzat sensemés impuls que els motors de l’art ila imaginació. Aena inaugurava lainstal·lació de l’escultura Les tresGràcies, obra de l’artista valenciàAndreu Alfaro, a la sala de factura-ció de l’aeroport i volia completarl’esdeveniment amb un concert acàrrec de l’Or questra Filharmònicade la Uni versitat. El director, CristóbalSoler, i els joves professors del’Orquestra van oferir un programaque es va iniciar amb l’obra deSibelius Finlàndia i en el qual tambées van interpretar algunes peces d’Elsombrero de tres picos de Manuel deFalla i el preludi de l’òpera Carmende Bizet, com també l’intermezzo deLa boda de Luis Alonso de GerónimoGiménez.La Fundació Aena es va crear el

1995 per a gestionar el patrimonihistòric, cultural i artístic acumulatals aeroports espanyols i continuaamb la tradició d’incorporar a lesseues instal·lacions obres d’artistesde la península i de Llatinoamèrica.

A més de Les tres Gràcies, Aenaha adquirit obres de Rafael Canogar,Luis Caruncho, Martín Chirino, LuisFeito, Luis Gordillo, Agustín Ibarrola,Ben Jakober, Roberto Matta iEduardo Úrculo.

Aquesta escultura d’Alfaro enri-queix el patrimoni de la FundacióAena, segons va explicar el seu pre-sident Fernado Piña Sáiz, completantla col·lecció amb obres dels artistesmés rellevants encara absents en ella.“Al seu torn, l’escultura d’Alfaro enri-queix de manera molt significativales instal·lacions de l’aeroport, ja quees tracta d’una obra destacada d’unescultor valencià de renom interna-cional”, va afegir .L’obra d’Alfaro instal·lada a

Manises va ser contemplada per pri-mera vegada pel públic a l’ex posicióque li va dedicar l’Ivam al Centre JuliGonzález i està formada per tres granspeces de marbre blanc, tallades a l’es-til de columnes salomòniques i queremeten al quadre de Rubens Les tresGràcies.El viatge protagonitzat per

l’Orquestra de la Universitat es vainiciar amb retard, però, a pesar dellloc on es va celebrar el concert, enaquesta ocasió no va ser culpa ni deltrànsit aeri ni de cap vaga d’Iberia,de fet no s’hi va interpretar aquestasuit d’Albéniz. El retard fou degut aldescuit de dos músics que van con-fondre l’hora d’eixida del vol. Elsseus companys van compensar elpúblic interpretant pas-dobles. D’altrabanda, la interferència d’alguns avi-sos per la megafonia de l’aeroport vafer que alguns moments del concerttingueren aires d’experiment avant-guardista.

C

REDACCIOL’OrquestraFilharmònica de laUniversitat deValència ha guanyataquest estiu la 27edició del Festivalde Música Jove deViena, el més presti-giós del món en laseua especialitat. Eljurat va co incidiramb l’opinió delpúblic, que va aco-llir amb entusiasmel’actuació de la nos-tra agrupació musi-cal, celebrada al’Àustria VienaCenter. Tot i que estractava d’unaactuació dins d’unconcurs –i no d’unaexhibició–, el públicva apludir llarga-ment els músics

universitaris valen-cians.Hi van participar setorquestres de diver-sos països del món,que havien estat prè-viament selecciona-des. La Universitatde València és l’ú-nica d’Espanya queté una orquestrasimfònica.L’Orquestra de laUniversitat, dirigidaper Cristóbal Soler,va interpretar en elconcurs obres deBeethoven,Sibelius, Falla iGerónimo Giménez.A més de la partici-pació en el Festival,l’Orquestra va oferirun concert a l’esglé-sia de la ciutat deLeobersdorf.

La simfonia número5, en do menor, deLudwing VanBeethoven va ocu-par la primera partdel concert de l’or-questra valenciana.La segona partestava integrada perla peça Finlàndia,de Jean Sibelius; Elsombrero de trespicos (suit II), deManuel de Falla; il’interludi de Laboda de LuisAlonso, deGerónimo Giménez.Aquesta darrerapeça fou la mésaplaudida pel públicque va seguir elFestival a l’auditoride la capital austrí-aca.

La conquesta de Viena

A partir de la setmana que

ve, NOU DISE estaràal carrer cada dijousdurant tot el curs.

UUnn mmúússiicc ddee llaaUUnniivveerrssiittaatt,,dduurraanntt eell ccoonn--cceerrtt ooffeerriitt ppeerrll’’OOrrqquueessttrraaFFiillhhaarrmmòònniiccaa aall’’aaeerrooppoorrtt..