NUMERO 38. 5 DE JUNY DE 1998

Estudiar senseacalorar-se

Beca d’investigació alDepartamentd’Informàtica i Electrònicade la Facultat de Física

La convoca: La Universitat deValència. Dirigida a: Enginyerssuperiors matriculats en el tercercicle o que adquireixen el compro-mís de fer-lo. Objecte: Una plaçade becari al Departamentd’Informàtica i Electrònica de laFacultat de Física vinculada al pro-jecte European Espatial MetadataInfraestructure (ESMI). Dotació:145.000 pessetes brutes al mes.Duració: Un any prorrogable.Termini de sol·licitud: Fins al 6 dejuny del 1998.Més informació: Enel Diari Oficial de la GeneralitatValenciana del 20-5-98.

IV Convocatòria de Bequesper a la realitzacióde tesis doctorals

Les convoca: Fundació RamónAreces. Dirigides a: Titulats supe-riors interessats en BiologiaCel·lular i Molecular, Microbiologiai Organismes Eucariòtics, BiologiaVegetal, Física de l’Estat Sòlid dePolímers. Dotació: 125.000 pessetesmensuals. Duració: Un any.Termini de sol·licitud: Fins al 3 dejuiol.Més informació: A laFundació Ramón Areces. Tef.: 91563 06 69.http://www.fundacionareces.es

Ajudes per a l’elaboració devocabularis de terminologia

Les convoca: El Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València. Dirigidesa:Membres del PDI o del PAS oestudiants de la Universitat deValència. Objecte: Elaboració devocabularis de terminologia ambun mínim de 300 termes iequivalències almenys en castellà ien anglés i un mínim de 500termes amb equivalències encastellà. Termini de sol·licitud:Des del 15 de maig fins al 15 dedesembre del 1998. Quantitat:200.000 pessetes brutes. Mésinformació: Al Servei deNormalització Lingüística. C/ArtsGràfiques, 13. 46010, València.Tef.: 96 386 47 84.

Bequesal sector industrial

Les convoca: El Consell Superiord’Investigacions Científiques(CSIC). Dirigides a: Titulatssuperiors universitaris que hagenacabat la carrera després de l’1 dejuny del 1996 i graduats que hagenobtingut el títol amb posterioritat al’1 de gener del 1997. Dotació: Lesbeques predoctorals tenen unadotació anual d’1.320.0000 pessetesi les postdoctorals d’1.935.000

pessetes. Termini de sol·licitud:Fins al 10 de setembre.Més in-formació: Al CSIC. Tef.: 91 585 5130/31/34. //www.csic.es/postgrado

Ajudes per a activitats depromoció del valencià

Les convoca: El Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València. Dirigidesa: Els grups i entitats cíviques quedesenvolupen les seues activitats ala Universitat de València o enalgun dels seus centres, com tambéels òrgans de la mateixa Universitat.Objecte: La subvenció d’ajudes alsprojectes que estiguen relacionatsamb la promoció de l’ús delvalencià en algun àmbit de la vidauniversitària. Dotació: Les bequestenen una dotació d’1.000.000 depessetes, que es distribuirà entretots els projectes al Serveid’Extensió Universitària. Si aquestdepartament ho considera oportú,podrà ampliar els ajuts. Termini desol·licitud: Les sol·licituds es podenpresentar des de l’1 d’octubre finsal 31 de juny.Més informació: AlServei de NormalitzacióLingüística. C/Arts Gràfiques, 13.Tef.: 96 386 47 84.

Ajudes per a lectoratsd’espanyol a universitatsestrangeres

Les convoca: El Ministeri d’AfersExteriors. Secretaria d’Estat per a laCooperació Internacional i per aIberoamèrica. Dirigides a: Titulatssuperiors, llicenciats o doctors en l’à-rea d’humanitats amb preferència defilologia.Objecte: Ajudes per alectorats d’espanyol a les universi-tats de Leipzig i Jerna (Alemanya),Melbourne (Austràlia), Innsbruck(Àustria), Nitra (Eslovàquia),Quebec i York (Canadà), Corfú(Grècia), Szeged i Pecs (Hongria),Jerusalem (Israel), Trieste (Itàlia),Poznan, Varsòvia i Sosnowiec(Polònia), Lisboa (Portugal), Cluj-Napoca i Brasov (Romania),Gotemburg (Suècia) i Ankara(Turquia). Dotació: L’import delsviatges, una ajuda mensual, assegu-rança sanitària i materialdidàctic.Termini de sol·licitud: Finsal 20 de juny.Més informació: En elBOE del 21-5-98.

Beca d’investigació alDepartament de BiologiaVegetal

La convoca: La Universitat deValència. Dirigida a: Llicenciats enCiències Biològiques i alumnes detercer cicle. Dotació: 125.000 pes-setes brutes al mes. Duració: Unany. Termini de sol·licitud: Fins al6 de juny del 1998.Més in-formació: En el DOGV del 20-5-98.

2 Cites

BEQUESDidàctica del’organització escolar

Organitza: Departamentde Didàctica del’Organització Escolar.Durada: 20 hores. Preu:7.560 pessetes. Data derealització: Del 6 al 17 dejuliol. Termini desol·licitud: Fins al 15 dejuny.Més informació: AlServei de FormacióPermanent. C/Amadeu deSavoia. 46010, València.Tef.: 96 362 00 61.

Psicologia infantil:programes demodificació deconductes conflictives

Organitza: Departament dePersonalitat, Avaluació iTractaments Psicològics.Durada: 40 hores. Preu:26.180 pessetes. Data derealització: Del 13 al 24 dejuliol. Termini: Fins al 22de juny.Més informació:Al Servei de FormacióPermanent. Tef.: 96 362 0061.

Aplicació de tècniquescognitivo-comportamentalsi hipnòtiques en lapràctica clínica

Organitza: Departament dePersonalitat, Avaluació iTractaments Psicològics.Durada: 60 hores. Preu:38.873 pessetes. Data derealització: Del 13 al 28 dejuliol. Termini: Fins al 22de juny.Més informació:Al Servei de FormacióPermanent. Tef.: 96 362 0061.

Règim laboral de laxicoteta i mitjanaempresa

Organitza: Consell Socialde la Universitat deValència.Preu: Per a la realitzaciódel curs és necessari ferefectiva una fiança de10.000 pessetes que es tor-narà una vegada acabat elcurs. Data de realització:Del 29 de juny al 24 dejuliol, 100 hores.Mésinformació: A l’ADEIT.Fundació Universitat-Empresa. Plaça del’Ajuntament 19-2. Tef.: 96352 50 00.

Curs dedramatització poètica

Organitza: L’Hora BaixaTeatre. Objecte: Escriureen l’aire, curs de dramatit-

zació poètica a càrrec dePau Esteve. Data de realit-zació:Mes de juliol, dies aconcretar.Més informació:A la Sala Xerea. C/EnBlanch, 6. Telèfon: 96 39128 77. València.

XXIX Curs Internacional‘Manuel de Falla’

Organitzen: Juntad’Andalusia i Ajuntamentde Granada. Objecte: Larealització de cursos d’anà-lisi magistral i de documen-tació musical. A més, clas-ses de percussió, violí, vio-loncel, clau, música decambra, piano, guitarra icant. Beques d’allotjament idescompte en matrícula i enl’assistència a espectacles.Data de realització: Del 15de juny al 12 de setembre.Més informació: CursosInternacionals “Manuel deFalla”. Tef.: 34 958 21 0429. Fax: 34 958 21 03 39.

Màster d’Entitats deCrèdit. XI Edició

Organitza: Departamentd’Economia Financera iMatemàtica, amb lacol·laboració de Bancaixa iCaixa Rural de València.Dirigit a: Llicenciats i diplo-mats, preferentment deCiències Econòmiques iEmpresarials. Professionals aentitats de crèdit. LaUniversitat de València esta-

blirà una convocatòria d’aju-des econòmiques per alsmatriculats en el Curs dePostgrau i els alumnespodran realitzar pràctiques aempreses. Preu: 370.000pessetes. Data de realitza-ció: Del 15 de setembre finsal 30 de juny del 1999.Termini: Fins al 17 de juliol.Més informació: A laFundació Universitat-Empresa, ADEIT. Plaça del’Ajuntament, 19-1. Tef.: 35106 63. Fax: 351 28 18.

El funcionament del’estat Autonòmic:perspectives de futur

Organitza: Xarxa d’univer-sitats Institut Joan LluísVives. Dirigit a: Estudiantsuniversitaris, diplomats opostgraduats. Data de realit-zació: Del 29 de juny al 2 dejuliol Data límit de sol·lici-tud: 25 de juny.Preu: 17.000pessetes.Més informació:Universitat InternacionalMenéndez Pelayo València.Plaça del Carme, 4. Telèfon:(96) 386 98 05. Aquest cursserà convalidat per 2 crèditsde lliure elecció per laUniversitat de València.

Aspectes ètics en lagestió empresarial

Dirigit a: Estudiants univer-sitaris d’Administració iDirecció d’empreses.Datade realització: Del 3 al 17

de juliol. Preu: 10.000 pes-setes, per a la comunitat uni-versitàia, 6000.Més infor-mació: A l’EscolaaEmpresarials FloridaUniversitària, C/ Rei enJaumeI, 2. Catarroja. Tel:(96)126 64 00.

Atenció a la diversitat.La integritat a l’aula

Organitza: Edetània. EscolaUniversitària de Magisteri.Crèdits: Curs reconegutamb 2 crèdits de lliure elec-ció. Data de sol·licitud:Fins al 26 de juny. Data derealització: Del 6 al 10 dejuliol. Preu: 13.000 pesse-tes.Més informació: AEdetània. C/Sacre Cor, 5.Godella. Tef.: 96 363 74 12.http://edetania.uv.es

Internet. El llindar d’uncanvi de societat?

Organitza: UniversitatInternacional MenèndezPelayo de València. Crèdits:2 crèdits de lliure elecció.Data de sol·licitud: Fins al3 de juiol. Data de realitza-ció: Del 6 al 10 de juliol.Preu: 13.000 pessetes.Mésinformació: A la UniversitatInternacional MenèndezPelayo de València Plaça delCarme. Tef.: 386 98 05.http://uimp.es

CURSOS

NOU DISE 33885 JUNY 98

3ESPECIAL ESTIU NOU DISE 33885 JUNY 98

MARISOL HOYOSNo sembla massa apetitós, aixíque s’han acabat els exàmens iamb alguna assignatura en el cappendent per a setembre, prendreuna vegada més els llibres i tor-nar a la universitat. Per a molts,l’únic desig és fugir-ne i obli-dar-la com abans millor.

Per a altres, però, les Univer -sitats d’Estiu són la combinacióperfecta entre formació i vacan-ces. Activitats culturals i espor-tives, tallers, paisatges dife-rents..., a més d’un preuat certi-ficat d’assistència que pot estal-viar-nos més d’un maldecapamb els crèdits de lliure opcióque mai no acaben de comple-tar-se en l’expedient. En tot cas,ara és el moment de consultarprogrames, comparar preus iomplir les motxilles per a estarben preparats.

Integrades enuna xarxa querecorre vint-i-setlocalitats dife-rents de la Medi -terrània, un totalde quinze univer-sitats distribuïdesal llarg de la geo-grafia valenciana,balear, catalana i,fins i tot, fran-cesa, proposenenguany més dequatre-cents cur-sos agrupats en set àrees acadè-miques diferents: art i humani-tats; ciències econòmiques; cièn-cies jurídiques i so cials; cièn-cies de la salut; ciències de l’e-ducació; estudis tècnics; i idio-mes.

La Comissió Tècnica de Co -ordinació d’Activitats d’Estiude l’IJLV ha sol·licitat el reco-neixement de tots els cursos enel si de totes les universitatsmembres. Així, els estudiants dequalsevol d’aquestes universi-tats poden veure reconegudescom a crèdits de lliure opció leshores cursades en una altra uni-versitat, d’acord sempre amb ladecisió última de la universitatd’origen.

Més de deu mil persones s’a-costaran a aquestes universitatsdurant tot l’estiu i, per a facili-tar la informació més concreta,

la Xarxa d’Universitats de l’Ins -titut Joan Lluís Vives ha editatuna guia amb les característi-ques, preus i durada dels cursos,que podeu trobar a les oficinesdel DISE dels tres campus.

La Universitat de Valènciatambé organitza enguany laUniversitat d’Estiu-Gandia, pio-nera de les escoles d’estiu, diri-gida per Isabel Morant, profes-sora d’Història Moderna. Sotael lema Contra corrent, el pro-grama d’activitats previstesinclou dotze cursos de vint-i-cinc hores lectives que s’impar-tiran al Col·legi de l’Escola Pia,del 20 al 31 de juliol, conjunta-ment amb altres actes oberts,taules redones so bre temes d’ac-tualitat, cicles de ci ne ma i repre-sentacions de teatre al car rer.Malauradament, les places per

als cursos estanesgotades des delse gon dia d’ober-tura de la ma -trícula.Comuniquem la

ciència: la divul-gació científica ésel nom que portenenguany els cursosd’estiu que secelebraran alPalau Comtal deCocentaina, del 14al 18 de juliol,organitzats per la

Universitat d’Alacant. Pro posentemes tan diversos com ara laredacció científica, la iniciacióa l’estudi de l’astronomia, ladocumentació científica i elcanvi climàtic. Un interés espe-cial han despertat els seminarisModels d’univers al llarg de lahistòria, que impartirà l’astrofí-sic Guillem Bernabeu, i Lesimatges de la ciència i la tecno -logia en la publicitat televisiva,a càrrec del sociòleg RafaelXambó. El preu dels cursos ésde 15.000 pessetes.

La Universitat d’Alacant haorganitzat també el FòrumEuropeu de Benissa, que se cele-brarà del 14 al 18 de setembreamb l’objectiu de reflexionarsobre l’evolució de la societateuropea del segle XX. Dos semi-naris impartits per sociòlegs,filòsofs, polítics, geògrafs i eco-

nomistes rellevants abordaran laproblemàtica D’una Europa d’e-migrants a una Europa d’immi -gració i la Modernització de lasocietat europea: balanç i pers-pectives.

Molt a prop, la Universitatd’Estiu Terres de l’Ebre ofereixun total de dotze cursos per ana-litzar temes tan diversos com araels fonaments de sociolingüís-tica general, el turisme sosteni-ble, el patrimoni a les terres del’Ebre o l’impacte d’Internet enla societat actual. Els cursos esrealitzaran a Morella, Amposta,Deltebre i l’Horta de Sant Joan,amb una durada d’entre 15 i 30hores i uns preus que van des deles 12.000 fins a les 22.950 pes-

setes. El termini de la primeramatrícula acaba el 12 de juny, ila segona començarà el dia 15de juny.

I, finalment, la UniversitatInternacional del Mediterrani,en el marc incomparable de lablanca illa d’Eivissa, posadamunt de la taula vuit temes dedebat sobre el present, el futur iel passat de la societat actual:des de les xarxes de comunica-ció, la moneda única europea ol’experiència de l’Antàrtida, finsa la retrospectiva reflexió sobrel’època i la generació del 98.Així mateix, l’escola rememo-rarà el cinquanta aniversari dela declaració dels drets humansi reflexionarà sobre els movi-

ments no governamentals decooperació internacional al des -envolupament. L’oferta de cur-sos de la UIM es complemen-tarà amb excursions i visites amonuments i museus de lesPitiüses. El preu dels cursos ésde 20.000 pessetes per la matrí-cula i l’allotjament amb pensiócompleta a la Platja d’en Bossa,del 3 a l’11 de juliol.

Per aconseguir més informa-ció sobre les Universitats d’Estiuque presentem en aquestes pàgi-nes, només heu d’acostar-vos alDISE de qualsevol dels trescampus de la Universitat i con-sultar-hi les carpetes d’infor-mació.

Arriben els exàmens i, enmig de l’angoixa i del desassossec gene-rals, també és ara el moment de plantejar-se què farem en vacan-ces. Les aules no tancaran les seues portes i les universitats tras-lladaran els seus campus i els ompliran amb altres aires i méscolor. A la vora de les platges, dels rius, al nord i al sud de la nos-tra geografia, les Universitats d’Estiu proposen un ampli i coloritventall de cursos que plantegen temes molt concrets i acullen lesveus dels especialistes. Espai idoni de reflexió i de debat, les uni-versitats canvien la seua cara i esdevenen també lloc d’esplai. Onanem, doncs, a la platja o a la muntanya?

Formació i vacances a les Escoles d’Estiu

La Xarxa d’Universitats d’Estiu Joan Lluís Vives

ofereix més de400 cursos repartits per

tota la geografia

mediterrània

TTaalllleerr ddee ccuuiinnaa mmeeddiieevvaall,, cceelleebbrraatt eenn LLaa NNaauu ddeellss EEssttuuddiiaannttss ddeell mmeess ddee sseetteemmbbrree ppaassssaatt..

Universitats sota el para-sol

M. H.El passat dilluns, un total dedotze monitors de grup, dotzemonitors de taller, dos monitorsde recolzament a xiquets ambdiscapacitats, una monitora deludoteca i deu animadors s’in-corporaren a l’equip de coordi-nadors que, des del passat mesde maig, treballa intensamentper tal de concretar les activi-tats, eixides i continguts del’Escola d’Estiu, organitzadapels vicerectorats de Cultura id’Estudiants de la Universitat.

Tots tenen experiència en elmón de l’animació, i molts d’ellssón estudiants de titulacions comara Pedagogia, Psicologia,Magisteri i altres especialitatsíntimament lligades a les tasquesque hauran dede s envo lupa rdurant l’Escola.

Ara, amb for -ça il·lusió, pre -paren jocs i acti-vitats perquè elprimer de juliolels xiquets trobenla Universitatamb un altrecolor i llesta pera rebre’ls.

A hores d’ara, 325 xiquetss’han inscrit ja a La Nau, aug-mentant així la tripulació en rela-ció amb l’any passat, però, almateix temps, s’ha ampliat elnombre d’estudiants que els

acompanyaran durant els dies detravessia a l’Escola.

Els xiquets començaran lajornada entre les 8 i les 8:30hores del matí a l’Aulari Multi -usos, situat al costat del Campd’Esports de la Universitat, i lesdues primeres hores estarandedicades als tallers: titelles,joguines amb materials reciclats,pilota valenciana, cuina, olim -píades esportives, jocs tradicio-nals, taller literari, astronomia,arts plàstiques, medi ambient,danses del món i música.

Després d’esmorzar, arribaràl’hora de les activitats i, mentreun grup s’acostarà a la piscinade Benicalap, l’altre pujarà alRocòdrom i prendrà part en unjoc multiaventura al Campus

dels Taron gers,ambientat en l’es-calada al Kara -korum que realit-zarà un equip de laUniversitat ambmo tiu de la celebra-ció del cinqué cen-tenari de la institu-ció, l’estiu del 99.

Els xiquets s’a-costaran als tres

campus i descobriran les diver-ses facultats i estudis, i també alCol·legi Major Rector Peset on,de la mà d’un contacontes,coneixeran la història de laUniversitat amenitzada amb jocsi cançons.

A bord d’un autobús espe-cial de l’EMT, que els conduiràa tots els llocs que visitaran, viat-jaran a l’Hemisfèric i somiaranen les estrelles reflectides al’IMAX (allí veuran El gust perla vida, El somni és viu), faranuna activitat d’esports adaptatsal Camp d’Esports i encara ani-ran a visitar una col·lecció d’e-nologia al Museu de laBeneficència.

I aquells que es queden al’Escola, jugaran a la Ludotecai realitzaran nombroses activi-tats d’audiovisuals, com aradibuixos animats i programes deràdio.

Al final del dia, potser ja unxic cansats, tornaran a l’aula pera realitzar activitats de grup o elrecull de premsa, on confeccio-naran ells mateixos les notíciesde La Nau dels Xiquets. A lestres de la vesprada, tornaran acasa.

De vegades, tindran excur-sions d’un dia i viatjaran a laMarjal de Pego-Oliva per tal derealitzar activitats d’educacióambiental i descobrir el museudedicat al cultiu d’arròs, o aGandia, on recorreran amb jocsel Palau dels Borja, laCol·legiata, l’Hospital de SantMarc, el port i el convent deSanta Clara.

Per als més grans s’ha pre-parat una acampada a Almedíjar,on passaran quatre dies a l’al-berg La Surera i es barrejaranamb la natura i el paisatge ambactivitats de medi ambient.

Els xiquets aniran en grupsde vint, acompanyats sempre perun monitor de grup i un altre detaller, a més dels animadors quedinamitzaran i ompliran de con-tingut les activitats de l’Escola.

Comença el compte enrere. Només algunes setmanes i a laUniversitat es produirà la gran desbandada. D’una banda,els estudiants fugiran dels pupitres i deixaran enrere elsexàmens, i, de l’altra, els xiquets que hi arribaran una voltamés amb les mateixes ganes de transformar les nostresaules en el seu camp de jocs. Amb l’ajuda de monitors i d’a-nimadors, arriba l’hora d’aplanar el camí per als xiquets.

En el mes de juliol, la Universitat acollirà 325 menuts

L’equip de treball de La Nau delsXiquets prepara

els jocs, les activitats i els continguts per a rebre els menuts

4 NOU DISE 33885 JUNY 98

La Nau dels Xiquetsdesplega les veles

ESPECIAL ESTIU

Madrid, encara que no hihaja platja. La UniversitatComplutense deMadrid, a l’Escoriali a Almeria, posa unany més a l’abastdels estudiants nom-broses trobades i jor-nades dedicadesespecialment al futurdels mitjans decomunicació, itambé organitza uncurs d’interpretacióde piano i el VI CursInternacional deDansa, dirigit perAlicia Alonso. Elpreu dels cursos és

de 19.000 pessetes.Una de les escolesd’estiu més conegu-des és la UniversitatInternacionalMenéndez y Pelayo(UIMP), amb seu aSantander, encaraque també desenvo-lupa nombrosos cur-sos a la Corunya, alsPirineus, aBarcelona i aValència.

Tirant lo Blanc, oratòria en una granja escolaAlgunes entitats cívi-ques també proposenactivitats formatives

a la seua Escolad’Estiu, com araTirant lo Blanc. Unaassociació de jovesde les quatre univer-sitats valencianes,que enguany organit-za l’encontre a laGranja EscolaTorreta del Marquésde Benigànim, on esrealitzaran cursosd’oratòria, d’organit-zació d’activitats, denacionalisme valen-cià, de comunicacióde masses i de tècni-ques d’expressióescrita, entre altres.El preu de l’escola ésde 8.900 pessetes.

De la tradició a la innovació

5NOU DISE 3388

Prop del Guadalquivir sona una guitarra

Integrats dins del Festival Inter -nacional de Música i Dansa deGranada, la XXIX edició delscursos Manuel de Falla tenen coma objectius principals millorar elsconeixements dels estils i de lestècniques d’interpretació delsrepertoris en les classes magistralsde cant, guitarra, percussió, pianoi música del segle XVIII,promoure activitats pedagògiquesd’intèrprets solistes com ara elpianista Boris Berman, o de grupscom ara Europa Galant o de lesPercussions de Strasbourg,conéixer tècniques d’investigaciómusical i reforçar l’educaciómusical mitjançant un taller dePedagogia Musical.També a Granada, el CentreMediterrani de la Universitat deGranada organitza durant tot l’es-tiu seminaris de temàtica moltdiversa, que tindran lloc aAlmuñecar, Motril, Guadix iLanjarón. El preu de la matrículaen aquest cas és de 16.500 pesse-tes, i la durada dels cursos és decinc dies.Així mateix, la UniversitatInternacional d’Andalusia plantejatambé nombrosos cursos d’unasetmana durant tot l’estiu, a la seuAntonio Machado Baeza i a la seuIberoamericana La Rábida.A Fuente Obejuna (Còrdova), del5 al 31 de juliol, l’ajuntament i laUniversitat de Còrdova han orga-nitzat els IV Cursos de Música i laI Escola d’Estiu de Salut Pública,que es desenvoluparan juntamentamb diversos seminaris i cursosd’arqueologia, educació i societat,medicina, etc.

Castella mira cap a la història

La Universitat de Burgos ofereixtambé durant el mes de julioldiversos cursos d’una setmana dedurada i de temàtica diversasegons la seua ubicació: aMiranda de l’Ebre es tractarà lagestió de residus i sòls contami-manats; a Peñaranda de Duero, lahistòria de Castella; i a Medina dePomar, l’estudi del patrimoniartístic. El preu dels cursos és de17.000 pessetes.La Universitat de Valladolid, dinsde la càtedra d’estudis sobre latradició, organitza enguany els IICursos de Patrimoni Cultural,museus i col·leccions al Castell de

la Mota a Medina del Campo. Eltermini d’inscripció acaba el 12 dejuny i els cursos tindran una dura-da de 32 hores. El preu per perso-na és de 17.000 pessetes, queinclouen la matrícula, la gestió deldiploma i l’allotjament al Castellde la Mota en règim de pensiócompleta.

Pirineus, voluntariat a la muntanya

Incavol, la tercera edició del’Escola d’Estiu del Voluntariat, esrealitzarà enguany al PallarsSobirà, a Rialp, amb la propostad’un munt de cursos, tallers i acti-vitats de formació i reflexió sobreel món del voluntariat. A més deresultar un espai idoni per a com-partir experiències, l’Escola ofe-reix seminaris d’entre 2 i 12 horesde durada i dóna la possibilitat alsparticipants de descobrir la comar-ca del Pallars Sobirà (ParcNacional d’Aigües Tortes, Llac deSant Maurici, Monestir de SantaMaria de Gerri, Poble de Perameai Observatori Meteorològic deSort). La data d’inscripció acabael 15 de juny, i els preus van desde les 4.000 pessetes de la matrí-

cula fins a les 9.000 pessetes queinclouen també l’allotjament.

Amplitud i diversitat al Cantàbric

El programa de la XVIII ediciódels cursos d’estiu europeus que la

Universitat del País Basc-EuskalErriko Unibertsitatea organitza alPalau de Miramar de SantSebastià, del 22 de juny a l’1 desetembre, inclou 54 cursosimpartits per més de cinc-centsprofessors i amb la participaciód’uns cinc mil estudiants.Caracteritzats especialment per laseua actualitat, amplitud idiversitat, aquests cursos costenunes 3.000 pessetes diàries il’allotjament es pot fer en diversesresidències o albergs per un preuque pot oscil·lar entre les 1.800 iles 3.700 pessetes per llit idesdejuni. S’hi celebren també cursosinternacionals: Annual EairForum, Highter EducationInstitutions, International Seminaron Improving Machine ToolPerformance, a més de les IXJornades de Paral·lelisme i delseminari Magnetisme ofNanostructured Phases.I per als amants de la natura,durant els mesos de juliol, agost isetembre la Universitat deCantàbria ha organitzat uns cursosmonogràfics d’una setmana deduració que abordaran laproblemàtica i gestió del medinatural, el tractament de les aigüesresiduals industrials, lainformàtica en la gestió delsrecursos naturals i els sistemesd’informació, cartografia iteledetecció, entre altres. Els preusdels cursos van des de les 20.000fins a les 35.000 pessetes il’allotjament costa 12.000 pessetesper persona en una habitaciócompartida, durant sis dies. Eltermini per a la reservad’allotjament acaba el dia 20 dejuny. Del 7 al 31 de juliol, la Universitatde Cantàbria organitza també elsIX Cursos Monogràfics dePatrimoni Històric, que esdesenvoluparan a Reinosa,capçalera de la comarca deCampoo, situada a 75 quilòmetresde Santander. La durada delscursos és de cinc dies (22 hores) iel preu és de 8.000 pessetes fins al19 de juny.Amb temàtiques molt diverses iuna durada mitjana de sis dies, laUniversitat d’Oviedo proposa unasèrie de cursos d’estiu que secelebraran a Gijón, Avilés,Astorga, Castropol, Cangas delNarcea, Coaña, Ibias, Langreo,Lena, Llanes, Mieres, Noreña iVillamayor. La inscripció cal fer-la abans del dia 15 de juny al

DE NORD A SUD, ESCOLES D’ESTIUINCAVOL (Escola d’Estiu), plaça PauVila, 1, 08039, Barcelona. Tef.: 900300 500. www.voluntariat.org

Associació Universitat d’Estiu de lesTerres de l’Ebre. Ciutadella, 13, 3r,43500, Tortosa. Tef. : 977 51 06 83.www.readysoft.es/uete

Secretaria dels cursos d’estiu de laUniversitat del País Basc. PalauMiramar, passeig Miraconcha, 48,20.007, Sant Sebastià. Tef.: 943 21 95 11.

Universitat de les Illes Balears. ICE.Serveis Administratius Edifici LaRiera. 07071, Palma de Mallorca. Tef.: 971 17 24 17.

Universitat de Cantàbria. Cursosmonogràfics a Laredo. Facultat deCiències de la Universitat deCantàbria, avinguda de los Castros s/n,39005, Santander. Tef.: 942 201016. www.unican,es/laredo.html

Cursos Internacionals Manuel deFalla. Apartat de Correus 1129,18080, Granada. Tef.: 958 21 04 29.

Universitat de Burgos. Edifici delRectorat, Hospital del Rey, s/n, 09001,Burgos. Tef.: 947 25 80 32. www.ubu.es.

Fuente Obejuna. Tef.: 957 584 560.

Universitat de Valladolid. Palau deSanta Cruz. Extensió Universitària.Plaça de Santa Cruz, 8, 47002,Valladolid. Tef.: 983 36 13.

Universitat de Cantàbria. Cursosd’Estiu. Edifici de la Facultat deFísiques, avinguda de los Castros s/n,39071, Santander. Tef.: 942 20 10 16.www.unican.es/reinosa.htmlCentre Mediterrani de la

Universitat de Granada, carrerRector López Argüeta, Granada. Tef.:958 24 29 22. www.ugr.es/-cm.

Universitat Internacionald’Andalusia. Tef.: 959 35 04 52 (Seula Rábida) i 953 74 27 75 (seu AntonioMachado). www. uniaam.uia.eswww.uniara.uia.es

ACV Tirant lo Blanc, DelegacióCentral d’Alumnes-UniversitatPolitècnica de València. Camí de Vera,14, 46071, València. Tef.: 387 94 08.www. upv.es/tirant

Palau Comtal de Cocentaina.Universitat d’Alacant. Apartat deCorreus 99, 03080, Alacant. Tef.: 96590 93 23.www.vrnntt.ua.es/seus

Universitat Catalana d’Estiu. GranVia de les Corts Catalanes, 600, 3r, 2ª,08007, Barcelona. Tef.: 93 581 23 93.www.partal.com/uce

Universitat Autònoma de Barcelona.Edifici A del Campus de Bellaterra,08193, Bellaterra. Tef.: 93 581 23 93.http://blues.uab.es/ice

Universitat d’Estiu de Tarragona.Escorxador, s/n, 43003, Tarragona.Tef.: 977 55 80 00.www. urv.es/ve/index.htlm

Universitat de Perpinyà.Departament de Filologia Catalana.Av. Vilanova, 52. Molí de Vent.66860, Perpinyà (França). Tef.: 07-33468 66 21 73. www.univ. perp.fr

Fòrum Europeu de Benissa.Universitat d’Alacant. Tef.: 96 590 93 23.

ON HAS DE TRUCAR?

n Busquem una xica per a compartir pis propde Blasco Ibánez. El pis està situat entre la plaçad’Amèrica i el Corte Inglés del carrer Colom. Bencomunicat. Habitació individual, amb molta llum iperfectament moblada. El pis disposa de renta-dora, televisió i bones condicions. A compartiramb una llicenciada en Filologia que treballa a laUniversitat. Si us interessa truqueu al 96 333 57 31i pregunteu per Eva.

n Busque xic/a per a compartir pis. El pis està alcarrer Viver, 8-10, i només has de pagar 10.000pessetes mensuals. L’habitació és doble, però no hiha cap problema per a compartir-la. Els meu telè-fon és el 96 362 33 38. Demaneu per Tere.

Busquem un xic/a per a compartir pis a l’avin-guda Menéndez Pidal, 8-17. El pis està situat enuna zona que gaudeix de molts avantatges: propdel jardí del Túria, de l’Estació d’Autobusos... Elpreu és de 35.000 pessetes/mes. Si us interessa tru-queu al 96 340 51 24 i pregunteu per Maria.

n Es busca xic/a per a compartir pis al carrerAlmassora, 68-7. Amb telèfon. El preu és de18.000 pessetes/mes. Truqueu a Cristina al 96 13254 83.

n Llogue un pis a l’avinguda Baró de Càrcernúmero 22, porta 10. El lloguer és de 60.000 pes-setes. Truqueu al 96 352 65 14 i pregunteu perJuana.

n Busquem xic/a per a compartir pis al carrerRamon Lluch. Ben il·luminat, l’habitació és indi-vidual. El preu és de 20.000 pessetes/mes. Si usinteressa truqueu al 96 362 90 73 i pregunteu perGlòria.

n Busque company/a de pis al carrer Leandro deSaralegui, 4-11. El pis està ben moblat, amb televi-sió i vídeo. El preu és de 15.500 pessetes/mes. Sit’interessa truca al 96 361 50 23 i pregunta perFrancesca.

n Vols llogar un bon pis? Telefona al 96 395 1502/151 76 92 i pregunta per Mari Carmen o Loli.El pis està al carrer d’Arts i Oficis, 30. Està molt aprop de l’avinguda del Port i de la platja. El preués de 58.000 pessetes/mes.

n Busque xiques que estiguen compartint pisque els quede una habitació buida i vulguen llogar-la a una altra xica durant el primer quadrimestredel curs 98/99. Que el pis estiga prop de laFacultat de Filosofia i Ciències de l’Educació.Pregunteu per Beatriz al telèfon 964 51 16 52.

n Es donen classes de repàs. ESO, BUP, COU iexàmens de la Junta Qualificadora de Valencià. 700

pessetes l’hora. Pregunteu per Pepa al 393 03 27.

n Done classes d’Alemany i faig intercanvis deconversa. També realitze traduccions per ordina-dor. Pregunteu per Martina. Telèfon: 340 14 88.

n Done classes d’Estadística per a Psicologia,Criminologia, Pedagogia i Bioestadística. Nivelluniversitari. Pregunteu per Carlos al número detelèfon 369 61 44.

n Done classes d’Italià. També de BUP. A domi-cili. Pregunteu per Sol al telèfon 253 08 76.

n Done classes de repàs de llengua espa nyola ide valencià. Prepare per als exàmens de la JuntaQualificadora. Si us interessa podeu telefonar-meal 149 39 10. Demaneu per Raquel.

n Nadiva anglesa dóna classes d’Anglés. Per atots els nivells. Telefoneu a Susan al 369 61 44.

n Done classes de Francés. Tinc el títol superiorde l’Escola Oficial d’Idiomes, telefona’m al 96356 05 73.

n Venc un Seat Panda 40, matrícula deCastelló, per 125.000 pessetes. Té la ITV passadaamb assegurança. Rodes i fars nous. Telèfon: 96333 57 31.

n Venc el llibre de Nomenclatura Botànica deBonnier-Layens per 3.000 pessetes. Els interes-sats podeu telefonar al 241 79 67. Pregunteu perMaria. A partir de les 21:30 hores.

n Venc moto Yamaha XJ 650 V-BJ per 100.000pessetes. Si us interessa, truqueu al 96 333 49 87.Deixeu el missatge en el contestador.

n Hola, sóc una xica peruana i tinc a la meuadisposició articles de periòdics mexicans prouinteressants sobre el conflicte de Xiapes. Si usinteressa, contacteu amb Irene aidiezan@alumni.uv.es o al 963 60 75 28.

n Venc dossier amb exàmens de Proficiency deCambridge de l’última convocatòria portatsdes de Londres. Si hi esteu interessats escriviu al’Apartat de Correus 12.272. 46020, València.

n Busque nadiva anglesa per a practicar el meuanglés: a canvi, ella podria parlar amb mi espan-yol. Si t’interessa, només has de telefonar a Sofiaal 96 372 77 27.

n S’ofereix dibuixant de murals, senefes,retrats, caricatures i rètols. Els interessats podeutelefonar al 340 14 88 i preguntar per Angelo.

n Passe tota classe de treballs i d’escrits a l’or-dinador. Cobre 75 pessetes per full amb servei adomicili. Telefoneu al 939 07 99 23.

n Es busca grup jove de teatre per a realitzaractivitats al país. Envieu currículum a l’Apartat4.047. 46080, València.

n Família a Alemanya busca au-pair per a sis

ALTRES

VENDES

CLASSES

PISOSaulaQuina cara Creuen posseir la veritat. I el pit-jor és que des de la tarima la pre-diquen. Quan claven el rem,mantenen la mateixa cara, senseun gest. Quina cara! Ara tens l’o-portunitat de restablir la veritat,sense identificar el pecador.Envia’ns les millors perles delsteus profes.

Un professor de Matemàtiques queestava resolent un problema es referia ala fracció 1/2 com un mitjo. Els alum-nes van començar a riure i el professorva intentar corregir l’error, nomésintentar, perquè a partir d’ara deia unmedi, i no perquè fóra blavero.

Menuda creuPensen que són forts perquè sónjoves i actuen en grup. Però lasuperioritat, els estudiants l’hau-rien de demostrar en els exàmensi això no passa sempre. Menudacreu! Si com a professor t’inte-ressa aclarir les coses, envia’nsles respostes (anònimes) mésxocants que t’han fet empassar.

En un examen de Literatura Catalana,una companya li diu a una altra en veubaixa, per a no alertar el professor: “Dis-me algun autor contemporani més”, i l’a-miga li respongué xiuxiuejant: “TerenciMoix”. Contenta, l’altra va completar laseua llista d’autors amb: Tere Simó.

Ventisquero, cava, nevera..., sónnomés algunes de les denomina-cions de les antigues construc-cions que, disperses per les nos-tres muntanyes, han servit durantsegles per a emmagatzemar laneu a l’hivern i poder-ne fer ús alllarg de tot l’any.La Bellida (1.319 m) està situadaen l’alineació muntanyenca que,baixant de Javalambre, divideixles comarques de l’Alt Palància i

els Serrans. Junt amb la penyaParda tanca pel sud la petita vallon es troben les poblacionsd’Andilla i la Pobleta. Per arri-bar-hi haurem de situar-nos en lacarretera que uneix Alcubles ambSogorb.Si optem per la primera, hauremd’agafar l’autovia de Llíria i, totjust quan aquesta s’acaba i esconverteix en carretera, trobaremel desviament a la dreta cap a lesAlcubles (Alcubles).Pocs quilòmetres després d’a-questa població agafarem unadesviació a l’esquerra que mena aBegís, passant per Sacanyet. Desd’aquesta última població agafa-rem una estreta –i en no massabon estat– carretera que ens con-

duirà a la petita localitat deCanales (1.170 m).La nostra destinació la trobarempoc abans d’arribar-hi, just al llocon hi ha indicat el port de laBellida. Des d’aquest punt par-teix cap al proper cim un camídes del qual, desviant-nos a dretai/o esquerra, podem visitar granpart de la cinquantena d’aquestesconstruccions que, esguitades acíi allà, ocupen tota la muntanya.Per a poder observar-les bé convéfer-ho sense neu, però, si voleuun consell, agafeu-vos unesbones botes, un impermeable,roba d’abric i les cadenes per alcotxe (sovint són necessàries apartir de Sacanyet) i, a la primeranevada, pugeu-hi: és tot un plaer

LL’’AAuullaa MMaaggmmaa és un espai políticament incorrecte, que no disposad’autorització governativa (ni ganes tampoc). Aquesta secció necessi-ta de la teua col·laboració i enginy per a cada una de les seues sub-seccions. Si ets un virtual digitalitzat en la xarxa global i mediàticaque ens envolta, envia’ns les teues propostes a E-mail: Premsa@uv.es.Si ets un/a romàntic/a lletraferit/da, per correu al Gabinet de Premsa,C/ de l’Antiga Senda de Senent número 11, planta 4, València, 46023.

BARTOLIN (Pol.) m. Nou

líder per a les generacions

de

joves en cerca d’emocions

fortes. Després de l’estètica

Santiago Segura, ja superada

per excessivament comer-

cial, s’imposa la moda

Bartolín: posa un segrest en

la teua vida.

MAREY (Just.) Antic degus-

tador de fesols en llauna,

marca Litoral, servits per

dos policies amb iniciativa

(i no d’aquests que s’ofe-

guen quan persegueixen un

lladre). Els agents de l’ordre

dormien amb ell per a evitar

que es refredara i, a més, el

portaren a conéixer els pai

-

satges de Cantàbria.

Malgrat tot, la gent no

valora aquest impecable tre-

ball policial.

CIS (Fil.) Empresa que pre-

gunta als ciutadans per què

no pensen votar a l’actual

Govern si ho fa la mar de bé.

Després fitxa els enquestats

i

els envia una inspecció

d’Hisenda que ja veuran.

PREYSLER (Filos.) f.

Representant del perio-

disme més agressiu de la

televisió actual. Tot i que

ella no està totalment satis-

feta amb el seu treball,

NOU DISE l’anima en la

seua impagable tasca de

carregar-se l’escàs prestig

i

que quedava en TV.

EUROPA (Pol.) Contuberni de

masons que odien València i

mai no li donen la capitalitat

cultural. Tots els anys dema-

nant-la, però ells ni cas.

Europa no ha sabut valorar

la subtil intel·ligència dels

polítics autòctons, la inigua

-

lable bellesa de les seues

dones, o la musicalitat i ha

r-

monia de les composicions

locals més conegudes: les

mascletades.

DICCIONARI PER A AGRAFS

L’agrafia és la incapacitat

per a expressar idees per

escrit. Si ets àgraf total, no

et

preocupes. Pots arribar a

ministra d’algun govern,

a president d’un club de fu

t-

bol o, amb paciència, a per

iodista de NOU DISE. Si et

s àgraf parcial, col·labora

amb el Diccionari per a àgr

afs, una obra magma que

serà de consulta obligatòri

a

en el futur per a investigad

ors de Criminologia Estat

alista.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panells amb anuncisde tota mena. Si podeu embrutar un full de NOU DISE iarribar a milers de persones, per què continuar amb grafitsque resulten més antics que la partitura del Misteri d’Elx.Envia’ns els teus missatges i reclams, gratis, a l’adreçahabitual o a la Borsa d’Habitatge del CADE.

Carlos Giraldós

Si quan acabes el teu curs encara et queden ganes de fer-ne més,pren nota d’aquestes adreces webs i visita-les:L’Institut Joan Lluís Vives t’ofereix informació sobre més de 400cursos, en 27 localitats diferents, en les nostres universitats i altresentitats vinculades a les universitats, i en els quals està previst queparticipen unes 10.000 persones: http://www.ijlv.uji.es.Si a més t’abelleix eixir un poc lluny, la Universidad de Verano deAdeje (Tenerife), http://www.costa-adeje.com/universidad98, ésel principal encontre cultural de l’estiu a Canàries. Homenatges aGoya i al poeta Pedro García Cabrera.IX Cursos d’Estiu de la UNED 1998, del 29 de juny al 24 dejuliol: http://www.uned.es/cverano.I com no! La Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, comtots els anys, ofereix els seus cursos: http://www.uimp.es.

6 AULA MAGMANOU DISE 33885 JUNY 98

‘Ventisqueros’

Al voltant de la xarxa

MAGDALENA RUIZUn jove amb una llauna de cer-vesa tanca la porta fortament.Puja a l’escenari, es llança al sofà,agafa l’arma dels teleaddictesdomèstics (el comandament adistància) i apunta sense escrú-pols una gran pantalla. Darrere,un fum d’imatges muntades a unavelocitat vertiginosa. El nostretranquil telespectador en tria una:II Certamen de Comunica cióAudiovisual. L’escena s’enfos-queix progressivament is’il·lumina la part esquerra del’escenari, on es troben els pre-sentadors. D’aquesta manera vacomençar el II Certamen deCreació Audiovisual celebrat alSaló d’Actes de Filologia eldivendres passat.

Enrere quedaren els nervis,l’esforç i moltíssimes hores alTaller d’Audiovisuals per alsquasi vint estudiants de la segonapromoció encarregats de l’orga-nització de l’acte. “Aquestes últi-mes setmanes han estat espe-cialment esgotadores. Moltes denosaltres hem estat de les nou delmatí fins a les deu de la nit al

Taller d’Audiovisuals muntantels reportatges. Agraïm lacol·laboració dels tècnics, deVirtual Vídeo i del Vicerectorat,que van a ajudar-nos en aquestaproposta”. José Manuel MasFernández, director del Certa -men, ha assenyalat que el treballen equip entre professors, tècnicsi estudiants ha estat el mésrecompensant. Alguns dels tre-balls de José, com també d’altresorganitzadors, hi estaven nomi-nats, però sens dubte l’exitosaparticipació del públic va ser elmés ansiat guardó.

I és que el públic va quedar fas-cinat amb les imatges d’un Hum -phrey Bogart preocupat més pelscrèdits que no per la seua virili-tat, o d’un partit de futbol en elqual les estrelles eren UmbertoEco i Walter Benjamin, entrealtres. “Llàstima: faltava Mar -shall McLuhan!”. Tot plegat grà-cies a les operacions de muntatgei de doblatge. A més, els assis-tents van gaudir de la presenta-ció de les obres guanyadores.

Els treballs premiats del curs97-98 en les diferents modalitats

són: Millor docudrama: En algúnlugar; Millor muntatge: II GranGala de Comunicació Audio -visual; Millor interpretació: Labanda de El Elegido; Millor guió:Pancho, la piedra maldita II;Millor direcció: Recuerdos deFelipe i El elegido; Millor curt-metratge: Lado oscuro; i Millorpremi al públic “Lola Baldoví”:Recuerdos de Felipe.

El jurat ha estat format pelsprofessors de les especialitats deràdio, televisió i cine de la lli-cenciatura. Aquests van votar encomú tres treballs, dels quals en

van escollir un individualment(menys en l’especialitat de cine).Per la seua banda, el públic hatingut la possibilitat de votar elsmillors curts de l’any durant elsdies 26 i 27 de maig.

La cerimònia va concloureamb un vi d’honor durant el qualels assistents van poder felicitarels guanyadors, ja amb les espe-rades recompenses de fusta delmaterial amb què estan fets elssomnis. Potser han nascut jovesestrelles que no imiten el glamourde Hollywood.

7Informació NOU DISE 33885 JUNY 98

II Certamen de Creació Audiovisual

And the winner is...Són joves, creatius, emprenedors, i els seus treballsestan impregnats del dinamisme d’uns estudiantsamb ganes de donar-se a conéixer. La segona pro-moció de Comunicació Audiovisual l’ha demostraten el lliurament dels premis als millors productesaudiovisuals de l’any 97-98. Una cerimònia ambl’humor i l’originalitat com a convidats d’honor.

La Plataforma pelGrup A es tanca a les escolesREDACCIO

Centenars d’alumnes de les tretzeescoles de la Universitat deValència i de la Politècnica es tan-caren la nit de dimarts en set cen-tres. Els estudiants pretenen cri-dar l’atenció dels responsables dela Generalitat perquè, tal com elshavien promés, atenguen la seuareivindicació d’incloure els titu-lats en carreres de tres anys en unsubgrup del grup A de la funciópública.

Segons fonts de la Plataformapel Grup A, l’objectiu de la tan-cada s’ha complit, ja que el direc-tor general d’AdministracionsPúbliques de la Generalitat,Fernando Cano, els va comunicarque el pròxim dilluns a les 18:30hores mantindria una reunió ambells per a tractar el tema i estudiarla possibilitat que algun dels seusrepresentants es desplace amb ella Madrid per a reunir-se amb res-ponsables del Ministeri.

La Plataforma del Grup A per-segueix que el Consell d’Estat,instància on es troba actualmentl’esborrany abans de passar pelConsell de Ministres, no aprovela reforma de l’Estatut Bàsic dela Funció Pública, en el qual nos’inclouen els titulats de carreresde tres anys en el grup A. Unareclamació que, segons la Plata -forma, és legítima ja que coinci-deix amb el que s’està fent a laresta de països europeus.

Les tancades a les aules són unaprolongació de la manifestaciómultitudinària de protesta que esva celebrar el passat 5 de maig aValència i també en altres ciutats

UUnn mmoommeenntt ddee llaa ggaallaa ddeellss OOssccaarrss uunniivveerrssiittaarriiss..

Fa unes set ma nes,el rector de la Uni -ver sitat Po li tècnicade Va lèn cia (UPV)fou cridat pelConsell Valencià deCul tura (CVC) perser inter rogat sobre

el mal denominat conflicte lingüís-tic. Les altres universitats valencia-nes, molt abans, ja havien preparatels seus informes i la seua resposta.Un problema greu mereix una Faunes set manes, el rector de la Uni -ver sitat Politècnica de Valèn cia(UPV) fou cridat pel Consell Valenciàde Cultura (CVC) per ser inter rogatsobre el mal denominat conflicte lin-güístic. Les altres universitats valen-cianes, molt abans, ja havien prepa-rat els seus informes i la seua res-posta. Un problema greu mereix unaresposta solemne, rigorosa i contun-dent. I perquè siga el més democrà-tica possible, només poden donar-lael seus màxims òrgans de represen-tació: les Juntes de Govern respecti-ves.

Era d’esperar, ja que aquest temano havia sigut debatut últimament ala UPV, que el senyor rector es reme-tera a la resolució que en desembredel 1995 va prendre la Junta deGovern, on aquesta instava el senyorrector a establir converses ambl’Institut Interuniversitari de FilologiaValenciana per tal que la UPV s’hiadscriguera formalment. Que aquestingrés no es produïra realment (elsenyor rector deu saber el perquè) noinvalida la substància de l’acord, queno era altra que la de sumar-se a la

resta d’universitats valencianes en latasca per dignificar i despolititzar lallengua.

Lluny d’això, pel que en sabemper la premsa, el nostre rector anà alCVC a dir “que les universitats nohan d’imposar els seus criteris alGovern”. És a dir, quan el mateixGovern valencià, a través del CVC,reclama l’opinió de les universitatssobre un tema que considera de cièn-cia, el rector no solament no dóna capopinió, sinó que explica una estranyateoria contradictòria amb el mateixmotiu de la visita.

A més, s’absté d’opinar sobre eltema al·legant que a la UPV “notenim estudis de filologia”. Com si ala UPV no hi haguera un departamentd’idiomes amb persones adscrites al’àrea de filologia catalana/valen-ciana; com si a la UPV no hi hagueraun Servei de NormalitzacióLingüística (SNL) amb personal qua-lificat per opinar; com si a la UPVno hi haguera professors que dia adia s’esforcen a millorar les seuesclasses que realitzen en valencià; comsi a la UPV no hi haguera personesque fan del valencià la seua eina detreball i, en algun cas, de produccióliterària. Si haguera sigut conseqüentamb aquest criteri, en ser preguntaten qui haurien de recaure les com-petències normatives, hauria d’haverrespost “en els que sí que tenen estu-dis de filologia: les universitats”; peròcuriosament aquesta vegada es decidíper una sospitosa neutralitat.

Amb aquesta actitud, la UPVqueda una vegada més al marge delmón intel·lectual i es posa decidida-

ment en la seua contra. Amb la seuaabstenció, deixa la resta d’universi-tats enfrontades a tot un conjunt d’en-titats que, salvant honroses excep-cions, han anat a insultar i a amenaçarels mateixos membres del CVC.Segurament el senyor rector consi-dera que aquestes associacions sí quetenen estudis de filologia.

Tampoc no deixà de recordar unavegada més que, en aquest tema, laUPV farà “lo que diga la legalidadvigente”. És curiós que, mentre unsrectors es juguen el propi futur perdefensar l’autonomia de les seues uni-versitats, d’altres l’ofrenen en senyald’acatament i vassallatge. Em pre-gunte quins beneficis polítics oeconòmics per a la UPV (si és quen’hi ha algun) poden justificar unaactitud tan mesquina, insolidària iacientífica.

Però, malauradament, el tarannàque la UPV demostra en el tema delvalencià apareix en molts altresaspectes: la pèrdua de classes envalencià en alguns centres (com araa la Facultat d’Informàtica) no mereixni la més mínima atenció per part deningú. El senyor rector es compro-meté fa prop d’un any a posar undirector al capdavant del SNL, queencara estem esperant.

La revista Polivalencia, de novacreació, malgrat que parla sis vega-des en el seu editorial de “la inte-gración de la UPV en su entorno”,no conté ni una sola línia en valen-cià en tot el número. L’Escola d’Estiu,que llevat del nom podria fer-se per-fectament a l’Escorial, enguany hatingut a bé crear un grup d’immersióen anglés i passar a denominar-se LaEscuela del Tesoro... Amb aquestesi altres actuacions respecte a la nos-tra llengua, la UPV no posa en dubtela dignitat del valencià, el que estàposant en joc és la mateixa dignitatde la UPV. Una Politècnica cadavegada menys univer sitària i cadavegada menys valenciana.

38Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: Vicent Alonso. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Redacció: Ferranda Martí, Olga Dénia,Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Juan Jordán,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es.

Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital:Tomás Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27,46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, AntoniTordera, Pilar Sanz, Josep Lluís Barona,Josep Maria Jordan Galduf, Asunción Dobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.

8 OpinióNOU DISE 33885 JUNY 98

CASIMIR NALDAComissió de Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València.

Prendre apunts virtuals

Sóc estudiant de RelacionsLaborals de l’Escola Univers i -tària de València, i he publicatuna pàgina personal amb elpseudònim de Sherlock, la quales basa en la possibilitat de des-penjar apunts de la diplomaturagratuïtament, cosa que es podriafer des de l’aula d’informàticade l’Escola. La meua pàginatambé consta de vincles amb elsbutlletins oficials i la legislaciólaboral, com també amb orga-nismes oficials.

La qüestió per la qual us escricés per si seria possible que lameua pàgina fóra mencionadaen el vostre periòdic per a donar-li un poc de publicitat, perquèla gent la coneguera, ja que crecque és un servei beneficiós pera tots els estudiants.

El que intente aconseguir ésque hi haja un intercanvi d’a-punts, perquè així la gent quetreballa o aquells que se’ls sola-pen diverses assignaturespuguen aconseguir tota menad’apunts.

En aquests moments em trobeen una fase que ja no puc acon-seguir més apunts, i la reper-cussió de la meua pàgina, des-prés d’haver posat cartells, noha estat molt gran.

Per això us en demane unesment, ja que està lliure de totapublicitat i és totalment altruista.

Espere la vostra contestació,ja siga positiva o negativa, per-què no dispose de diners peranunciar-me en el vostre periò-dic i no sé si fer-ho és gratuït ono. Atentament i esperant rebreuna resposta satisfactòria, us diuadéu Sherlock, demanant-vosdisculpes pel temps preciós queus he robat. Un salut i fins asempre.

La meua adreça de correuelectrònic és:

a.sanchez@arrakis.essherlock@arrakis.esLa meua pàgina és:http://www.arrakis.es/-a.san-

chezhttp://www.arrakis.es/-a.san-

chez/Ángel Sánchez.Estudiant de

Relacions Laborals

Bústia Oberta

El principi constitucional d’auto-nomia universitària està plenamentreconegut. Aquest principi noimplica, però, ignorar el conjunt denormes i pautes que afecten a totesles administracions públiques. Entot el temps que estic treballant enqualitat d’assessor jurídic de la nos-tra Universitat, he vingut observantla gran dificultat que tenen els uni-versitaris per assumir que formemuna administració i que estem sot-mesos a les mateixes regles que unajuntament, una conselleria, unadelegació ministerial o una delega-ció d’Hisenda. La veritat és queresulta difícil entendre que undocent, o un director de depar -tament, posem per cas, ha de com-portar-se com un funcionari més dela burocràcia i la maquinària del’Estat. El problema rau en ser admi-nistració, funcionari, i no conside-rar-se quelcom especial i diferent.

Sovint ens enfrontem a proble-mes de funcionament als òrganscol·legiats (departaments, juntes...)i ens trobem amb la perplexitatdels nostres professors quan elsdius que el reglament que tenendiu..., però que cal aplicar la Lleide Procediment en tot allò queconcerneix a absències, quòrums,actes... Al remat, en aquest tipusde qüestions hem de recordar compot acabar tot davant del tribunalcontenciós administratiu, com sies tractara d’un tema d’urbanisme,de tributs o del que siga. La rea-litat és eixa: som administració i,si no volem passar pel correctiujudicial, no tenim altre remei quetindre en compte la legalitat iobservar-la dins de totes les admi-nistracions públiques.

A la comunitat universitària, for-mada per professors, alumnes i per-sonal de serveis, se li solen plan-tejar un gran nombre de problemesi situacions que no tenen méseixida que l’administrativa i la del

respecte als drets constitucionals.Multitud de temes que, aparent-ment, són exclusius de l’àmbit uni-versitari, no ho són. Recordem lasignificativa experiència que tin-guérem en els primers anys de gau-dir d’autonomia quant a la docèn-cia en valencià, i com els tribunalsde justícia ens obligaren a posar elspeus en terra.

Això de ser administració com-porta moltes servituds, com araajustar-nos en la compra i con-tractació a les normes generals, alsrecursos administratius, a les for-malitats de procediment, als ter-minis i a un llarg etcètera.

El nostre servei de l’assessoria,el qual està per a ser suport úni-cament a la institució, se les veuper a explicar i repetir que somadministració, i no és que a nos -altres ens agrade aquesta cir-cumstància... De vegades tenim laimpressió de ser com un quasienemic, uns creadors d’entre-bancs. Ja estan ací els formalistesde l’assessoria!

No ens queda més remei que feruna apel·lació a la paciència. Somadministració pública, què li anema fer!

La Universitat és, també,una administració pública

La UPV i el conflicte lingüístic

VICENT ÁLVAREZCap del Servei Jurídic.

CCaammppuuss ddee VVeerraa ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt PPoolliittèèccnniiccaa ddee VVaallèènncciiaa..

MARC FERRIL’encontre, sota el títol España:La mirada del otro, ha reunit alllarg de tres dies especialistes detot l’Estat espanyol amb d’altresprocedents d’Itàlia, França,Estats Units, Alemanya i GranBretanya, en un intent de deba-tre els estudis que sobre la rea-litat espanyola es fan en aquestspaïsos.

Les jornades han estat orga-nitzades pel Departament d’His -tòria Contemporània de la Uni -ver sitat de València en col·labo-ració amb l’Aso ciación de

Historia Contemporánea. En l’obertura de les jornades

es proposà un gir suggerent altema central de debat: aportaruna mirada de marcat caràcterlocal –la de Ricard Pérez Casado,actual president de la FundacióBancaixa– sobre el conflicte del’exIugoslàvia, a partir de la seuaexperiència com a administra-dor per a la UE de la ciutat deMostar. Pérez Casado sorpren-gué bona part del públic present,en trencar amb les imatges difo-ses per la major part dels mitjansde comunicació. Tant Mostarcom el conjunt de l’antigaIugoslà via, segons el ponent, estroben lluny d’un clima de recon-ciliació entre les parts en con-flicte, i la comunitat internacio-

nal, si bé ha pogut aturar lamatança, no està resultant, ahores d’ara, prou eficient comper a garantir la recuperacióeconòmica de la zona.

Alguns dels debats viscuts enel nou estat croat serviren elponent per a establir compara-cions amb la guerra de símbolsque va viure en la seua etapa coma alcalde de València. Tal comexplicà, entre els somriures delspresents, l’existència de comu-nitats separades en el si del nouestat croat féu necessari un granesforç de diplomàcia per a con-sensuar els colors de la nova ban-dera nacional. A més, des de l’es-clat de la guer ra, els intents deles tres comunitats enfrontadesper marcar les seues diferèncieshi han fet aparéixer tres llengües,separades per diferències imper-ceptibles, del que abans era elserbocroat. En aquest context,Pérez Casado no amagà un certpessimisme sobre el futur de laregió. “Els conflictes no s’hi hanextingit ni resolt, cap de les partsen conflicte ha assolit el seuobjectiu polític i militar: la sepa-ració. Així, el nou status quo nosatisfà les aspiracions de cap deles comunitats en conflicte”.

REVISIO DE L’HISPANISME . L’his pa nis -me, que, com es recordà per part

d’alguns po nents, va jugar unpaper fonamental per a la moder-nització de la historiografiaespanyola dels anys seixanta isetanta, ha anat ocupant des d’a-leshores un paper més secundaria les universitats espanyoles,atesa la notable millora dels estu-dis locals. S’ha produït així uncanvi important en l’objectiu delsestudis d’aquests investigadorsen les darreres dècades. ComJean-François Botrel i JoséCarlos Mainer, moderats perAlfons Cucó, s’encar regaren derecordar, els estudiosos estran-gers han ajudat a popularitzar lacultura espanyola a nivell inter-nacional, cosa que s’ha fet notaramb la reedició de llibres clàs-sics i la traducció de les novel·lesdels autors contemporanis mésimportants. A més, com apunta-

ren alguns dels presents, el tre-ball dels hispanistes està servintactualment per a difondre la idead’un Estat espa nyol plurinacio-nal, en prestar més atenció alnord peninsular en perjudici dela imatge tòpica d’Andalusia.

Gabriele Ranzato aportà unavisió innovadora sobre lainfluència dels estudiosos del’Espanya contemporània en laItàlia actual, en analitzar la repre-sentació que s’ofereix del nos-tre país en els manuals escolarsitalians. Una imatge que apareixsimplificada, distorsionada i,molt sovint, falsejada pels errorsdels redactors.

Com s’apuntà en el debat pos-terior, les investigacions històri-ques, en tots els països, podentardar dècades a trobar el seureflex en els manuals.

9Informació NOU DISE 33885 JUNY 98

Un encontre sobre l’hispanisme contemporani reuní a Bancaixa destacats investigadors

Mirades sobre la història“La trobada entre distintes percepcions i tradicionsen un debat permanent”, en paraules d’Is mael Saz,ha estat l’objectiu de l’encontre d’historiadors quetingué lloc els passats 1, 2 i 3 de juny a l’edifici de laFundació Bancaixa.

Els odontòlegsrecapten fons pera una clínica solidària

Cinc Segles convoca un premiper a joves dramaturgs

REDACCIO

Alumnes, professors i professio-nals d’Odontologia, agrupats enl’associació Odontologia Solidària,han organitzat per al pròxim 20 dejuny, a l’Aula Magna de la Facultatde Medicina, un simpòsium sobrePrevenció de riscos professionalsen la pràctica odontològica. Elsbeneficis que se n’obtindran esdestinaran a la creació d’una clí-nica dental a València per a l’a-tenció de persones sense recursos.

Per 1.000 pessetes, els estu-diants, i 5.000, els professionals,es podrà assistir a les ponènciesde destacats metges i odontòlegs.El telèfon és el 96 349 06 19.

REDACCIO

Si tens menys de trenta anys i t’a-grada escriure obres de teatre,aquesta és la teua oportunitat pera llançar-te a la fama, guanyar500.000 pessetes i, tal vegada,veure el teu text representat per ungrup teatral de la Universitat.

La Fundació General de laUniversitat, Patronat Cinc Se gles,ha organitzat aquesta convocatò-ria de premis a textos escrits envalencià o en castellà i ambgènere i extensió lliures. Els par-ticipants heu de presentar els tre-balls abans del 15 d’octubre alCol·legi Major Rector Peset.

AAllffoonnss CCuuccóó.. RRiiccaarrdd PPéérreezz CCaassaaddoo..

MARIA ÀNGELS ULL*

No és que m’agrade espe-cialment que es dedique undia a l’any a una cosa enconcret, és com si la restade l’any no ens recordàremd’allò que cal celebrar orecordar aquell dia, i maimillor aplicat que el diad’avui, dedicat arreu delmón al Medi Ambient.Com si tots els dies noforen dies a considerar elmedi ambient i el notreimpacte sobre l’entorn.Però ja que hi som i és eldia dels bons propòsitsambientals, ho recorde,perquè cada un de nosal-tres fem aquests bonspropòsits, perquè ací síque ens podem aplicar elsbons propósits al nostrecomportament diari, a mésd’exigir que així ho facenels que es dediquen a lagestió en general i a lagestió ambiental en parti-cular. I això pot anar desde la més alta instànciainternacional fins a la sen-yora ministra del ram, elsenyor conseller, els sen-yors diputats i els senyorsregidors. Alguns d’ells, otots plegats, de segur quefan la seua declaració debons propòsits el dia d’a-vui als mitjans de comuni-cació. Però cal recordar-los que tenen els altres364 dies per a dur-losendavant i, nosaltres, per aexigir el compromíspúblic i el nostre privatper la defensa d’un mónhabitable per a tots elshumans i per a la resta deles espècies.

*Delegada de MediAmbient de la Universitat

5 de juny, DiaMundial delMediAmbient

10 AgendaNOU DISE 33885 JUNY 98

TEATRESala Palmireno

Avui divendres, 5 de juny, ales 19:30 hores, la companyiaDe Fábula Teatre presentaAria da capo, d’Etna Ft.Vincent Millay. Dirigida perVicky Algarra i RussellDinapoli. Versió en anglés.

Teatre Principal

Fins al 7 de juny s’estrenaPíntame en la eternidad, unespectacle d’Alberto Mirallesamb Manuel Galiana,Gerardo Malla, CarmenMartínez i Cipriano Lodosa.Dirigit per Gerardo Malla.C/Barques, 15.

Teatre Rialto

Fins al 7 de juny esrepresenta l’obra Imprebís, deMichel López i SantiagoSánchez. Amb CarlesCastillo i Carles Montoliu.Plaça de l’Ajuntament, 17.

Sala Xerea

La Sala Xerea obri la seuaprogramació del mes de junyamb: El 6 de juny es presenta a les23:00 hores 17ªDescowntrolada de latemporada. ¿Has hechoalguna vez el humor engrupo? Obra d’humor per apúblic adult.El 20 de juny, a les 23:00hores, 18ª i últimaDescowntrolada de latemporada. ¿Has hechoalguna vez el humor engrupo? Humor garantit per aadults. Tots els dissabtes idiumenges a les 18:30,¡Caramelos!, a càrrec de lacompanyia Teatro Quimera.Humor dirigit a un públicfamiliar i infantil.

CINEMAAula de Cinema

9 de juny: Las amistadespeligrosas, de StephenFrears. 10 de juny: A través delespejo, de Robert Siodmak.17 de juny: La mujer en laluna, de Fritz Lang.

16 de juny: Beatiful thing,de H. Macdonald.23 de juny: Ella és única,d’E. Burns.30 de juny: Seven, de D.Fincher. Les projeccionstindran lloc a l’Aula deVídeo del Col·legi MajorLluís Vives. Entrada lliure.Totes a les 19 hores.

CONFERENCIESLlengua i informacióen els mitjans de comunicació

El divendres 12 de juny, a les22:30 hores, Toni Mestre,periodista de RNE, JoanMarí, corresponsal d’ElPeriódico de Catalunya iexdirector d’El Temps, iManuel S. Jardí, periodistade Canal 9 i col·laborador deLevante-EMV, debatran sobrela llengua valenciana en elsmitjans de comunicació. Més

informació: Al CasalArrancapins. Carrer ÀngelGuimerà, 60, València.

Sobre l’avortament

El dimecres 17 de juny, a les19:30 hores, se celebrarà unataula redona sobrel’avortament. Al Saló d’Actesdel Col·legi Major RectorPeset. Plaça del Forn de SantNicolau, 4. Telèfon: 96 38648 35.

II Jornades d’Educació Ambiental a la Comunitat Valenciana

L’educació ambiental a lasocietat global és el títold’aquestes jornades,organitzades pel Departamentde Teoria de l’Educació. Se celebraran els pròximsdies 1, 2 i 3 de juliol a l’Aulade Cultura de la Caixad’Estalvis, 4, de Torrent.MÚSICA

Concert de Solidaritat ‘Voces para la Alegría’

El pròxim dia 17 de juny ales 20:15. A la Sala Iturbi delPalau de la Música. Passeigde l’Albereda, 30, València.

Jazz al Vives

Amb Grant Stewart, FabioMiano, Mario Rossy i MjarcMiralta, el 9 de juny a les19:30 hores. Al Saló d’Actesdel Col·legi Major LluísVives. Avinguda BlascoIbáñez, 23. València.

Concert Bòlit Jazz Group

El 2 de juliol, a les 23 hores,concert de jazz. Al pati delCol·legi Major Rector Peset ala plaça del Forn de SantNicolau, 4. Telèfon: 96 39103 40.

TROBADESFestival Mundial de la Joventut’98

El Festival de la Joventut ésuna iniciativa de Portugal encol·laboració amb Plata -formes Con tinentals de laJoventut. Es tracta d’unmegacampament de 10 diesde duració, durant els qualstant joves comorganitzacions juvenilsparticiparan en diversesactivitats sobre temes que

interessen a lajoventut iper aconéixerjoves detotes lesraces,cultures inacions.La citaés alCentre de Vacances, a 2 kmde Lisboa i de l’Expo, de l’1al 10 d’agost. La inscripció,estada, menjar i visita al’Expo per 3.000 pessetes.Més informació a laSecretaria de CCOO, tef.:96 388 21 00.

EXPOSICIONSIVAM

Paul Klee:Fins al 14 de juny.. Hendrik NocolaasWerkman: L’obra impresa,1923-1944. Fins al 28 de juny.Afred Kubin: Sueños de unvidente.Fins al 28 de juny. CentreJuli González. Guillem deCastro, 118. València.Telèfon: 96 386 30 00.

EXHIBICIOESPORTIVAPrimer festival fi de cursd’aeròbic infantil

El pròxim 14 de juny, alPavelló Universitari, tindràlloc una exhibició de fitness acàrrec de la tricampionamundial d’aeròbic CarmenBalderas.

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

11Informació NOU DISE 33885 JUNY 98

EDUARD URENA“Fer que aquest món siga menystancat des del coneixement i lasolidaritat” és un objectiu tanambiciós com àmplia és la cul-tura que pot comunicar una uni-versitat, la nostra i les d’arreu delmón. La idea aprofitaria per acanviar molts personatges i situa-cions de la nostra realitat, per acanviar no sols el decorat de larepresentació que tenim davantdels ulls, o, millor, sota els peus,perquè en aquest cas no és tea-tre, és investigació i cooperació,i la nostra mirada gira cap al sud.

Poques vegades en els últimsanys ha estat tan palés que almón hi ha dos ritmes, o un dalti un davall, com en la guerra delGolf. D’entre les reflexions ques’emportaren de Kuwait algunsprofessionals del món acadèmic,encara que no hi foren, una d’e-lles va ser que la universitat potser el vehicle més ecosaludableper apropar nord i sud.

Des del 1991 treballa a laUniversitat de València el Patro -nat Sud-Nord, que en els set anysque compleix de vida ha evolu-cionat fins assolir un cos pro-gramàtic important per a totapersona que creu en la coopera-ció, la solidaritat i el treball enl’educació per al desenvolupa-ment dels pobles. El Patronats’estructura principalment en dosfocus d’activitats, els projectesde cooperació i les càtedres, cofi-nançats per la Universitat ambuna part del 0,7% del seu pres-supost i per Bancaixa. Des de lescàtedres es promouen xarrades,cursos, intercanvis de professorsi un gran nom-bre d’activitats.

La CàtedraUnesco, cen-trada en qües-tions ecoam-bientals, va nài-xer de maneraconsolidada ensetembre del1994 i ha adre -çat la seua acti-vitat a la inves-tigació, ladocència, la informació i la sen-sibilització. Amb la seua tascaentre els estudiants ha suscitatun nucli de debats sobre la mun-dialització dels sistemes econò-mics i els projectes de co operaciói desenvolupament del TercerMón. La Càtedra Unesco-Bancaixa inclou l’estada de pro-fessors visitants de prestigi con-trastat, com ara Rafael Aloisi, dela Universitat de Sao Paulo,expert en residus orgànics, oEduardo Bedoya, de la Univer -sitat de Lima i especialista enantropologia social i ecologiapolítica al Tercer Món. L’ob jectiu

d’aquestes activitats i dels inter-canvis professionals és l’elabo-ració i difusió d’inves tigacionsi documentació sobre les regionsdels Estats Àrabs, d’AmèricaLlatina i del Carib.

En la segona càtedra, laMediterrània-Bancaixa, les acti-vitats canvien de marc per a trac-tar de potenciar el paper deValència i del País Valencià coma nuc entre els països de laMediterrània. La iniciativa haestablit xarxes d’intercanvis uni-versitaris, estades de professorsvisitants i tasques d’investigacióamb els països riberencs. Fruit

d’aquest treball,han visitat laUniversitat EdgarMorin i el directorde l’Institut d’Es -tudis i Investi -gació Europa-Me -di terrani de Pa rís,Sami Naïr, i s’hanfet cursos sobreTurquia, Pa les tina,França i la UE.

Des del Patro nates treballa per tal

d’implicar tot el col·lectiu uni-versitari i, per extensió, tota lasocietat amb cursos sobre des -envolupament i mitjans de co -municació, migracions, treballsentre pobles, realitat política d’al-tres països... A més, s’ha prepa-rat i dissenyat Infosud, un fonsdocumental, hemero gràfic i au -dio visual sobre desenvolupamentque a partir del curs vinent espodrà consultar a la Bibliotecade Ciències Socials de Taron gers.

El Patronat Sud-Nord ha eixitde l’aula i de València a fi d’es-tendre la seua tasca, dins d’unalínia de cooperació universitària

amb altres països: ha organitzatcursos, preparat professors,infrastructures, sempre des de laidea de “realitzar activitats noassistencials ni de dependència”,com assenyala el president exe-cutiu del Patronat, Rafael Valls.A Cuba han promogut cursos dedoctorat en dret i en econòmi-ques, amb la seua corresponentdotació bibliogràfica, dins d’a-questa línia de facilitar “l’auto-nomia en el tema que s’aborda”.

A Nicaragua han aplegattambé, mitjantçant l’aportaciódel 0,37% de les nòmines demolts professors i de personald’administració de la Universitat,cursos de ciències, materialsbibliogràfics i la informatitzacióde la Uni ver sitat de León.

Al Sàhara el problema ésd’òptica dels habitants i s’hi vafer una campanya d’inspeccióocular amb aportacions de labo-ratori i la formació d’una espe-cialista per tal que despréspuguen dissenyar un programasimilar al realitzat. L’any vinent,previsiblement, les ulleres noarribaran al Sàhara des deValència, se’ls enviarà instru-mental per a confeccionar-les ifer exàmens sobre el terreny.

A Guatemala o Colòmbia noenlluerna el sol, sinó la despoli-tització. L’objectiu ací és prepa-rar gent per a processos d’inte-gració social. A Cuba, els medi-caments falten. La idea és impul-sar-hi l’ecomedicina, productesde cost mínim i fabricables ambels mitjans existents. A Xile, elsxicotets productors d’arròs nopoden transformar-lo i l’han devendre al cacic: el Patronatimpulsà la construcció d’un molíarrosser.

Els coneixements de la solidaritat universitària

El Patronat Sud-Nord impulsa la cooperació a països del Tercer Món

RReevviissiióó òòppttiiccaa aall SSààhhaarraa,, uunnaa ddee lleess aaccttiivviittaattss ssoolliiddààrriieess ddee llaaUUnniivveerrssiittaatt..

El Patronatha eixit de l’aulai de Valènciaa fi d’estendrela seua tascadins d’unalínia de

cooperació amb

V I S I TA ’ N S E N L A X ARXA

CARMEN AMORAGAomés en una hectà-rea d’una de lesseues selves espoden trobar trentaespècies d’arbres,cinquanta tipus

diferents d’orquídies, tres-centespapallones diürnes, quaranta clas-ses d’aus i vint de mamífers. Justen aquest idíl·lic lloc, el trenta percent de la població és indígena, inomés el deu per cent de lesvivendes disposa de serveis d’ai-gua, llum i clavegueram. Es tractade Xiapes, un lloc on, a pesar quexafem un sòl que guarda enor-mes riqueses naturals (reservespetrolieres, producció hidroelèc-trica, o un gran potencial genè-tic), els indígenes conviuen dià-riament amb la misèria i la mar-ginalitat.

Però per tal de conéixer la seuahistòria i la seua realitat, no calviatjar fins a la frontera entreMèxic i Guatemala; almenys, nohi caldrà durant deu dies, ja queaquests mes de juny Xiapes estaràpresent a València a través del’exposició Xiapes, el despertard’un poble, organitzada perl’ONG Metges del Món amb lacol·laboració del Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència.

La mostra, que estarà oberta alpúblic a les instal·lacions de laFacultat de Filologia, oferirà alsvisitants tota la informació sobreel passat i el present d’aquestaregió mexicana on la meitat delsadults són analfabets i on lapoblació indígena continua res-ponent amb orgull davant delsintents per aniquilar-la. De fet, apesar dels atacs de grups para-militars, el nombre d’indígeneshi ha crescut des del 1994, no solsper l’increment en la natalitat,sinó perquè “molts que abansamagaven la seua condició indí-gena davant dels mestissos, araes declaren orgullosament indí-genes”, asseguren els experts.

Els organitzadors han previstla instal·lació de material gràfici d’elements de suport visual,com ara la projecció de vídeos iimatges sobre les vivendes delsindígenes de Xiapes, una de lespeticions més freqüents de lapoblació, tal com va assenyalaren el seu moment el text de lesDemandes de les Dones deXiapes: “El que nos altres volemés una casa amb tres o quatrecambres per als homes; una altra,per a les dones; una altra, per alspares; un lloc per a les nostrescoses, un lloc per als animals i la

cuina a part, on no puga entrarl’aigua quan ploga; volem aigua,llum, i, si més no, latrines, per-què no hi ha aigua. Volem sabersi el govern ho donarà i quan. Siserà un regal o serà a crèdit.Nosaltres demanem tot això per-què es complisca així la Cons -titució”.

Precisament les males condi-cions de la vivenda dels indíge-nes –on habiten una mitjana deset persones– és una de les cau-ses principals de l’elevat índexde mortalitat de la zona; nomésel quaranta-cinc per cent de lescases tenen clavegueres (xifra quees redueix al quinze per cent sies tracta de municipis indígenes),el vuitanta per cent de les llarsindígenes no disposen d’aigua, isolament el trenta-vuit per centde les vivendes reben llum elèc-trica. “Les malalties respiratòriestenen molt a veure amb les males

condicions de les vivendes, noadaptades a la humitat i al rigorpropis del clima tropical de laselva i del fred a les terres altes”,asse nyalen els responsables de lamostra.

“Per a comprendre el momentque està passant Xiapes, calconéixer la història que arrossegala població indígena –afegeixen–.Per això, hem inclòs també en lamostra una sèrie de resums histò-rics de la zona”. Així, l’exposi-ció està dividida en diverses àreesdidàctiques, que reflecteixen tantla realitat física de Xiapes coml’origen històric de la poblacióindígena, com també els darrersesdeveniments que estan prota-gonitzant els habitants d’aquestaregió, des del començament del’alçament de l’exèrcit zapatistad’Alliberament Nacional fins ales últimes matances a la pobla-ció indígena, en les quals les víc-

times van ser majoritàriamentdones i xiquets. Xiapes, el despertar d’un poble

inclou a més una recopilació delsprojectes que Metges del Mónrealitza en aquesta zona, on habi-ten tzetzals, tzotzils, xoles, tojo-labals, zocs, mames, lacandons imixos. La major part d’ells des-cendeixen dels maies, i disposende 0,3 llits d’hospital per cada milpersones.

I, malgrat tot, els indígenescontinuen vivint a Xiapes; con-tinuen reclamant des d’allí terra,justícia i llibertat, i provocantreaccions internacionals de soli-daritat i d’intel·lectuals destacatscom ara José Saramago, CarlosFuente i el recentment desapare-gut Octavio Paz, que va mani-festar: “No són ells, els indis deMèxic, sinó nosaltres, els quehauríem de demanar perdó”.

DDeettaallll ddeell ccaarrtteellll ddee ll’’eexxppoossiicciióó ssoobbrree XXiiaappeess..

LA COLUMNAEl Vicerectorat d’Estudiants i Metges del Món organitzen una exposició sobre Xiapes

’any 2001 lanau d’ArthurC. Clarke con-tinuarà volant

pel fum de totes les galàxies,però la ciutat de Valènciaveurà passar de llarg la cer-cavila de la capitalitat cultu-ral europea, una capitalitatper la qual tant havia sospiratl’alcaldessa Rita Barberà ique ara es convertirà en elfantasma victimista que sem-pre ha impulsat les polítiquesconservadores del cap icasal.Pensar que València reuniales claus per aspirar al ceptrede capital cultural per a totaEuropa és igual que si miremun desert i el que hi veiem ésun terreny tot ple de quios-quets de Coca-Cola: com siels de la Coca-Cola foren unsbeneïts i no saberen escollirel lloc idoni per a muntar elsseus quiosquets. Així, lapobra Rita Barberà: somianten la corona, inventant-setercers mil·lennis a so debombo i platerets, contrac-tant a colp de talonariUmberto Eco perquè dictarauna conferència sobre la rela-ció entre el desenvolupamentsostenible, el paper higiènic iels xinesos. Pobra alcaldessa.Pobra.La planxa de ferro de StanleyKubrick amb el fetus dintrecontinuarà fent voltes perl’univers més enllà del 2001,però a València continuareminventant-nos una culturamés falsa que Judes i des-trossant el patrimoni històricde l’Horta perquè es facenmés rics els rics valencians ise’ns òmpliga la platja devaixells d’esplai amb matrí-cula de Madrid. Una altravegada serà. Potser quanarribaran altres temps i elvictimisme s’haurà superaten els braços d’una culturapoderosa que arranque lasolidaritat i vaja cap a lanecessària transformació delmón que tota la cultura s’exi-geix a si mateixa i a allò quel’envolta. Potser aleshores:no sé quan...

ALFONS CERVERA

Capital

12 ÚltimaNOU DISE 33885 JUNY 98

LOrgull indígenaN