de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Encarnació GarciaJosep Ginjaume

Josep LligadasVíctor J. Martínez

Miguel de la RubiaMercè Solé

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publi-car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules.

El nostre correu electrònic:puntviladecans@telefonica.net

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

21Any 3

15 d’abril de 2009

Sumari

2 Imprimiu-ho i passeu-ho

2 Obrim el blog als comentaris

3 Visc a Viladecans. Montse Pastor

4 Manca de sensibilitat en l’increment de preus dels serveis bàsics. Associació de Veïns Casc Antic de Viladecans

5 De vegades que injusta sembla la justícia. Miguel de la Ru-bia

6 Un acte insòlit. Mercè Solé

7 Benvingut, Mister Marshall. Eulogi López

8 Set qüestions sobre la ventada del 24 de gener. Jordi Ma-zon

11 Uns terrenys urbanísticament maleïts. Ricard Caba

El comerç de ViladecansQuan un sent parlar els comerciants del centre de Viladecans, és fàcil adonar-se que tenen por. Una por general, la que causa la crisi econòmica en què ens trobem submergits, i una por específica, que és la que provoca el no saber com repercutirà en els seus negocis la propera obertura de nous comerços a la zona de Vilamarina. I tot això amanit, a més, amb les perplexitats provocades per la desaparició de les dues associacions de comerciants, l’Eix i l’Illa, i la seva fusió-substitució amb la nova entitat que s’ha engegat amb el nom de Xarxa Comercial.Certament que l’obertura i potenciació de les noves zones comercials de Vilamarina deu ser una decisió pensada des del nostre ajuntament per afavorir els interessos col.lectius. Però mala cosa serà si aquesta decisió s’ha pres i gestionat sense pensar alhora en com fer que el comerç ja existent també sigui convenientment potenciat. Perquè, lamentablement, sembla que la situació és precisament aquesta, sobretot en el lloc que més s’hauria de vetllar, pel seu caràcter emblemàtic: el del centre històric. A hores d’ara, ja es pot dir sense embuts que la peatonalització del nostre centre històric ha estat un abso-lut fracàs, almenys si mirem el que actuacions d’aquest mateix estil han provocat en altres poblacions on s’ha fet. La peatonalització del centre històric ha comportat, simplement, que hagi esdevingut un desert. No s’han pres les mesures necessàries per fer que un espai que hauria de ser punt de referència de tota la ciutat, tant des del punt de vista comercial com cultural, ho sigui. Segur que hi ha molts motius que ho fan difícil. Però segur que hi ha tam-bé moltes coses que es podrien fer i no es fan. I això és un mal per a tots.El tema corre pressa. I tenim la sensació que no hi acaba d’haver la necessària voluntat política d’afrontar-lo eficaçment.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 2

Com sabeu, des del primer dia podeu trobar els articles del Punt de Trobada al nostre blog (http://puntviladecans.blogspot.com). Fins ara, però, no s’hi podien fer comentaris. De fet, alguns dels nostres lectors ens ho havien sug-gerit i reclamat. I nosaltres ens hi hem resistit fins ara bàsicament per dos motius:

Perquè contestar un article •sempre es pot fer amb un altre article en el número se-güent. Si bé un blog permet l’espontaneiïtat i la immedia-tesa del comentari, un article pot aportar més reflexió. Perquè, observant què passa •a d’altres fòrums, veiem que

Imprimiu-ho i passeu-hoMés d’un lector del Punt de Trobada ens ha explicat que ho fa, i com que és una bona cosa aquí ho posem per convidar, a tothom qui li sembli útil, a fer-ho també.Es tracta d’imprimir la revista i passar-la a la gent que no té correu electrònic però que li pot re-sultar interessant de llegir-la: els pares que són grans, o la veïna, o els botiguers de la cantonada... Aquesta revista la podem tirar endavant perquè no costa diners, i només exigeix l’esforç i les ganes dels qui la fem i dels qui hi escriuen. Si l’haguéssim de fer en paper, no ens sortirien els comptes. Però en canvi, els qui la rebeu, podeu imprimir-la i donar-la als qui no poden rebre-la...

Obrim el blog als comentarisinternet es presta a una fàcil desqualificació de l’altre des de l’anonimat.

Amb tot, ens animem a obrir aquesta possibilitat. A partir d’ara des del nostre blog us po-deu “baixar” la revista sencera i tots els articles s’aniran publicant paulatinament, al llarg del mes, de manera que serà més fàcil en-cetar-hi debats. Tenim tota la con-fiança en el vostre sentit crític, en la vostra responsabilitat a l’hora de firmar i en la vostra elegància innata. En fi. Que a veure si ens hi escri-viu alguna cosa!!!!

La redaccció

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 3

Al llegir a la revista un article on un veí de Viladecans se sentia tan trist per com li han canviat la vila, em va fer pensar en com

m’hi sentia jo i quina era la meva relació amb ella.Fa quaranta anys vaig arribar-hi per esta-blir-m’hi i treballar-hi. De començament dels anys 70 visc, he treballat al poble i aquí ha estat també on s’ha arrelat la meva fa-mília Els primers anys veia un poble poc obert i amb moltes mancances. Recordo

que des d’on vivíem fins al centre no esta-va ben comunicat, i sovint si volia anar a comprar, portar els meus fills al parc, anar al metge, agafar l’autobús... havia de passar per camins de terra que travessaven camps plens d’ermots amb bestioles que passaven i traspassaven al meu pas i quan plovia el fangueig era considerable.Si penso en la meva feina a Viladecans, te-níem poques possibilitats per als nostres alumnes quan volíem portar-los al teatre o a algun espectacle cultural. El Centre Par-roquial ens acollia, però aviat es va quedar petit; això feia que haguéssim de sortir de la població amb autocars. També recordo que a la classe els alumnes em comentaven

que no hi havia una bona biblioteca on anar a consultar, fer deures, llegir... Era cert, es-tava per fer, com d’altres coses. Tot alhora no podia ser i així ens conformàvem.Aquesta mirada enrere em fa pensar que, amb amics de fora, quan parlàvem de Vila-decans per a ells era un poble de pas entre Barcelona i Castelldefels quan anaven a la platja, però no era significatiu per res més.Al poder viure i treballar-hi he tingut l’oportunitat de col.laborar amb nombroses activitats del poble, la majoria relacionades amb la meva feina, però sempre que he vol-gut i pogut he participat en projectes oberts a tothom, sovint amb no massa participació ciutadana, ja que del que no ens interessa no ens n’assabentem. El més fàcil és criticar, ja se sap: les reunions són pesades, tots es-tem cansats i estressats...Ara veig una ciutat oberta al mar, noves avingudes, parcs per a la mainada a tots els barris, un teatre important que és referent a la província, una biblioteca gran i moderna, escoles a tots els barris...Però és quan passejo per Viladecans i un ex alumne em para, m’explica què és el que ara està fent, o la senyora magribina que aprèn català em fa una bona abraçada, o quan en Xavier Laborda, doctor de la Universitat de Barcelona em diu: “Montse, haig de venir a Viladecans a fer unes classes d’estiu”, o la tarda que vaig poder saludar el mediàtic doctor Sebastià Serrano a la biblioteca o hi vaig escoltar l’escriptora Najat El Hachmi, entre altres situacions, quan em sento cofo-ia i orgullosa de viure a Viladecans.No voldria molestar ningú, crec que tots te-nim la pròpia visió del nostre poble, jo m’hi trobo molt bé, no és la ciutat perfecta, tot és millorable, d’acord, tot i així considero que tinc molta sort de viure on visc i dono gràci-es als que em van acollir per formar-ne part i així poder-hi deixar la meva emprenta.

Montse Pastor i Pujadó

Visc a Viladecans

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 4

El moviment veïnal, canalitzat per la CONFACV (Confederació de Fe-deracions d’Associacions de Veïns de Catalunya) i per les diverses Federacions d’Associacions de Veïns locals, estan manifestant-se en contra de les excessives alces de preus per sobre de l’IPC dels serveis

bàsics i tributs que ens afecten directament o indirectament a tots els ciuta-dans.Serveixin com a exemple les següents dades:

Electricitat: S’ha apujat fins un 3,4%, després dels augments de l’any passat del 11%.Aigua: El nou cànon aprovat per l’Agèn-cia Catalana de l’aigua, ha augmentat un 5,3%, al qual s’ha d’afegir la pujada de les tarifes de molts municipis de Catalu-nya. A l’àrea metropolitana la suma dels increments del rebut arriben a un 8%.La brossa: un 7% a l’àrea metropolitana.Transports públics: Rodalies i mitja dis-tancia, 6 i 5%.Transports públics metropolitans: una mitjana del 4,7%.Peatges: els de la Generalitat un 4,6%, i els estatals un 4,4%.Les taxes, tarifes i impostos pels Ajun-taments de Catalunya: una mitjana del 4,5%.

Aquestes dades demostren una absoluta manca de sensibilitat envers el ciuta-dà, tant per part de les Companyies com dels Ajuntaments.El passat 10 de març, a moltes poblacions de Catalunya, es van convocar con-centracions en protesta per aquests augments i demanant a les administraci-ons publiques que prenguin part en el problema. Viladecans no podia restar al marge i també es va organitzar una concentració per tal que els ciutadans tin-guessin l’oportunitat de significar els seus sentiments respecte a aquesta injusta iinsolidària situació.Des de l’Associació de Veïns del Casc Antic volem transmetre la nostra voluntat de seguir col·laborant i treballant per la defensa dels interessos dels ciutadans i perquè aquestes circumstàncies tan injustes es puguin reconduir.No volem desaprofitar aquesta oportunitat per recordar als ciutadans la con-veniència de participar amb les diverses Associacions de Veïns de Viladecans i de no restar passivament davant aquestes situacions així com de la importància de comptar amb el seu suport, ja que aquesta es la principal raó de la nostra existència.

Associació de Veïns Casc Antic de Viladecans

Manca de sensibilitat en l’increment de preus dels serveis bàsics

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 5

Aquests dies ha sortit sentència a l’acusat de colpejar i insultar una noia equatoriana en un vagó dels Ferrocarrils el 2007. Un delicte

que ha quedat ben provat al haver-se enre-gistrat íntegrament per les càmeres de segu-retat i haver-hi diversos testimonis. Al final, a l’agressor, Sergi Xavier Martín, el jutjat penal número 16 de Barcelona l’ha con-demnat a vuit mesos de presó, que no complirà en no tenir ante-cedents. D’aquesta manera la jut-gessa ha rebaixat la pena de tres anys de presó que demanava la fiscalia per un delicte de lesions amb l’agreujant de xenofòbia i ha condemnat el jove de Santa Colo-ma de Cervelló per una falta de maltractament, perquè la víctima no va necessitar assistència mèdi-ca després de l’agressió. L’agres-sor tampoc es podrà acostar a la víctima durant tres anys i l’haurà d’indemnitzar amb 6.000 euros. Però la sentència, amb el seu ta-rannà, no es queda aquí. Quan parla de les lesions produïdes ho minimitza de manera que les agressions sofertes per la noia són valorades com que no eren de rellevàn-cia perquè “no va acudir a cap centre mèdic o hospitalari”. D’aquesta manera va considerar que no hi havia un delicte de lesions, encara que tenia hematomes a les costelles i a la cui-xa, sinó que era una falta de maltractament. Pel que fa a les conseqüències psicològiques, tampoc no s’ha pogut demostrar que “la me-nor tingués lesions psíquiques per les quals necessités de manera objectiva tractament mèdic psiquiàtric”.Estem davant d’un cas de racisme, de violèn-

cia de gènere i d’agressió a una menor, però aquest noi li ha sortit molt barat aquest episo-di de feixisme incontrolat.Si aquest cas de racisme, tan estès mediàtica-ment, ha estat castigat d’aquesta manera, no estranya el que passa quan l’agressió es pro-dueix aïlladament sense testimonis o quan el agressor és un membre de les forces de segu-retat. Senzillament no es diu res i l’agressió

resta en l’oblit com tantes d’altres. L’ombra d’un racisme amagat i quotidià amb postures com aquestes, amb les persones vingudes de fora, no fa una altra cosa que demostrar que som un país bastant racista. Un racisme que sens dubte pot anar en augment a mesura que avancin els efectes de la crisi. I és que per a alguns la crisi serà responsabilitat d’aquests nous veïns i no d’un sistema econòmic injust i d’una sèrie de personatges que s’han inflat de diners a costa de tots els ciutadans.

Miguel de la Rubia

De vegades que injusta sembla la justícia

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 6

El passat 27 de març va tenir lloc a Viladecans, al Centre Cultural Sant Joan, un acte fora del

comú: una taula rodona orga-nitzada pel bisbat de Sant Feliu, amb presència del bisbe titular, i adreçada no solament als cris-tians sinó a tothom en general, especialment a les persones amb inquietuds socials i polítiques. Els organitzadors ja sabíem que amb aquesta taula rodona, que comptava amb un cartell inte-ressant i divers (Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu, Pilar Malla, síndica de greuges de Barcelona, Toni Mora, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Joan Torrents, conseller de Càritas Diocesana i Josep Bonastre, tre-ballador d’una entitat financera i, com a “telonero” Xavier Pe-drós, president de la veïna Fun-dació Marianao de Sant Boi) no arreglaríem pas la crisi, però de fet tots els qui hi intervenien són persones que viuen la crisi des d’una considerable proximitat i implicació i són persones amb capacitat de reflexionar i de fer propostes. Fins i tot el bisbe, que ha anat demostrant amb fets una considerable sensibilitat social. L’acte va obtenir una molt bona resposta, d’assistència, de plura-litat i de participació.Es fa difícil resumir què es va dir, i segurament no ens cal. En des-tacaria, però, algunes qüestions:La constatació, que féu Pilar Ma-lla, que en època de vaques gras-ses no s’ha fet res per reduir la desigualtat i que, segons els pa-ràmetres europeus, tant el salari mínim interprofessional com les pensions no contributives i les pensions mínimes de la Segure-

tat Social es troben per sota del llindar de la pobresa. Hem avan-çat, ens deia, amb la llei de Ser-veis Socials i la Llei de la Depen-dència, que estableixen l’atenció social com un dret; dues lleis que les administracions públiques incompleixen sistemàticament, perquè no estan dotades dels pressupostos necessaris.La valoració –del bisbe– que la crisi té un component d’immo-ralitat considerable, pot semblar d’un to molt diferent al que ha-bitualment estem acostumats. Però el cert és que el capitalisme que vivim enriqueix els rics, em-pobreix més els pobres i no es fa responsable de les pròpies decisi-ons. L’Església té l’obligació d’es-tar al costat de la gent que més pateix.Toni Mora, de CCOO, va posar l’accent en la imprescindible mo-bilització en la defensa no només dels llocs de treball sinó de la necessària qualitat de la contra-ctació. De fet, algun dels partici-pants va manifestar, amb encert, que la progresiva desregularitza-ció, tant del control del sistema financer, com de la legislació la-boral ha fet possible que arribem on hem arribat.

El representant de Càritas va po-sar l’accent en com s’ha disparat la demanda d’ajut per cobrir ne-cessitats bàsiques. Segons les da-des que va aportar (que es corres-ponen perfectament amb les de Càritas de Viladecans) durant tot el primer trimestre d’aquest any s’han donat gairebé tants ajuts econòmics com durant tot l’any passat. Càritas va llançar tam-bé un crit d’alerta sobre l’actual projecte de llei sobre estrangeria, que pot acabar penalitzant l’ajut a persones sense papers, o sigui penalitzant la solidaritat amb la gent que més pateix la crisi i que, com va remarcar Toni Mora, for-ma l’actual gruix de la classe tre-balladora.Finalment, Josep Bonastre ens va recordar a tots que l’endeutament excessiu, el consum desorbitat, l’especulació immobiliària, la in-versió arriscada no són patrimo-ni exclusiu dels més poderosos, i que tots segurament som cor-responsables d’aquest miratge. També tots hauríem de treballar per sortir d’aquesta situació. En fi, res novedós, si voleu. La novetat potser va raure en el ma-teix plantejament de l’acte.

Mercè Solé

Un acte insòlit

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 7

Donat que la major part dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local (10,9 mi-lions) que li corresponen a Viladecans es destinaran a 29 projectes de diver-

ses adequacions, reformes, reparacions i man-teniments, possiblement haurem de reconèixer que el nostre Alcalde té raó quan parla i escriu sobre les meravelles del anomenat Pla Zapatero. Així doncs, senyor Zapatero: Moltes gràcies. Mol-tes gràcies perquè al marge de considerar si el Pla es encertat o no, a nosaltres, a Viladecans, ens arre-gla part del problema crònic de la manca de man-teniment de la ciutat.Es dóna una situació molt semblant a la que reflec-tia l’obra de Berlanga, “Bienvenido, Mister Marsha-ll”. Que situava la acció en el petit poble de Villar del Rio durant els anys 50, quan es prepara per a rebre la presumpta visita dels americans en ple pla d’ajuda al desenvolupament per la reconstrucció de l’Europa occidental de postguerra.

Dit això, i desprès d’aquesta referència cinemato-gràfica. L’altre part de la reflexió es la següent: Si gràcies a les inversions del govern espanyol encap-çalat pel Sr. Zapatero es podran arreglar cruïlles, voreres, senyals de trànsit, equipaments d’escoles, paviments, clavegueres, etc, etc (fins a 29 projectes diferents), a què carai s’ha dedicat aquest Ajunta-ment els darrers anys?A Viladecans 29 projectes. L’Ajuntament de Gavà invertirà la part que li correspon del Fons Estatal en 3 projectes. Aquest “petit” detall potser ens mostra una altra manera d’entendre i gestionar una ciutat.Destinar una important aportació econòmica ines-perada i absolutament extraordinària a fer el man-teniment de la ciutat es podria considerar com un suspens en gestió (i en sentit comú) i, possiblement, desídia.

Eulogi López

Benvingut, Mister Marshall

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 8

El passat dia 24 de gener vam viure un episodi de vent molt violent, les conseqüències del qual

són ben paleses al nostre munici-pi, i sobretot a la comarca del Baix Llobregat i l’Anoia. Els mitjans de comunicació, tant els locals com els nacionals i estatals ja han par-lat exhaustivament dels danys humans (aquests lamentables i irreversibles) i materials que va generar aquest temporal. Aquest escrit no pretén seguir aportant més dades sobre els desperfectes ocasionats, sinó mostrar d’altres qüestions més relacionades amb el fenomen, fruit de l’estudi que l’autor ha desenvolupat dins del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya.

1. Perquè fa vent?

En ser la Terra esfèrica, els raigs solars incideixen amb més ener-gia sobre l’equador que sobre els pols. Així, l’aire més calent sobre l’equador té tendència a aixecar-se, mentre que el fred dels pols a romandre en superfície, i despla-ça-se sobre aquesta cap a l’equa-dor, per reomplir el forat que dei-xa l’ascens de l’aire en aquesta zona, establint-se així un circuit d’aire entre els pols i l’equador. El procés és molt més complex, i la rotació terrestre trenca aquesta circulació en tres cèl·lules, que aca-ben provocant zones d’alta pres-sió i baixa pressió en superfície. Aquesta diferència de pressions fa desplaçar l’aire, generant el vent.

2. A Viladecans, d’on prové el

vent de major força?

El vent que bufa amb més for-ça a Viladecans provè de dues

Set qüestions sobre la ventada del 24 de gener

direccions: de llevant, o de po-nent. El llevant, que acostuma a anar acompanyat de pluges a la tardor, és un vent que sol ser generat per depressions mediter-rànies, d’unes dimensions mo-destes. La pressió atmosfèrica al centre d’aquestes depressions no acostuma a ser molt baixa, lleu-gerament per sota de la pressió normal (hem de recordar que la pressió normal, en un dia que no fa ni bon ni mal temps és de 1.013 hectopascals). El vent de llevant per tant acostuma a assolir velo-citats modestes, inferiors gene-ralment als 100 km/h.L’altre gran vent que ens afecta és el ponent, i aquest ens porta una baixa humitat, cels serens i molt bona visibilitat. A l’estiu a més, temperatures molt altes, que junt amb la poca humitat poden fomentar els incendis forestals. Aquest vent acostuma a ser ge-nerat per una depressió atlàntica, amb una pressió al seu centre ja més baixa, i per tant amb un vent que supera els 100 km/h quan arriba al Delta. La resta de vents no ens afecten tan directament, ja que les mun-tanyes del nostre entorn ens pro-tegeixen d’ells.

3. Per què va fer tant de vent

el dia 24?

Les condicions atmosfèriques que van generar el fort vent du-rant la matinada i el matí del dia 24 van ser causats per una pro-funda depressió formada sobre l’ Atlàntic, que es va desplaçar pel nord de la península Ibèrica, el sud de França, arribant el dia 25 al nord d’ Itàlia. La característica principal d’aquesta pertorbació

va ser el fort i constant vent, amb ràfegues huracanades que van afectar a tot el nord de la Penín-sula Ibèrica, el sud de França, i de forma atípica la zona del Medi-terrani català i balear. En aques-tes zones es van produir vícti-mes mortals i gran quantitat de danys materials, principalment per la caiguda d’arbres, i estruc-tures. Aquesta pertorbació no es correspon amb el típic patró de depressions atlàntiques que afec-ten les nostres latituds, si no que l’origen d’aquesta correspon al fenomen denominat ciclogènesi explosiva, més comú en latituds superiors a la nostra, i de mar en-dins. La ciclogènesi explosiva es el fenomen pel qual una depres-sió es profunditza en els nivells baixos de la troposfera en molt poques hores, degut a la interac-ció amb una depressió aïllada en els nivells alts de la troposfera (al voltant dels 9.000 metres). El fenomen de la ciclogènesi explo-siva va ser identificada por San-ders y Gyakum l’any 1980, com aquelles depressions en què la pressió atmosfèrica en el seu cen-tre i en superfície experimentava una caiguda en 24 hores que de-penia de la latitud del lloc, però que pels 60º de latitud deuria ser igual o superior a 24 hPa. Per les nostres latituds, aproximadament 42º, el fenomen de la ciclogènesi explosiva tindria lloc amb caigu-des de pressió de l’ordre dels 20 hPa en 24 hores. A la taula següent es mostra la caiguda de pressió en el centre de la depressió a partir de l’anàlisi de la sortida dels models numè-

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 9

rics del Centre Europeu de Predicció a Mig Termini (CEPMT), el servei de meteorologia del Regne Unit (UK Metoff) i l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

Dia Hora (UTC) Hora local Pressió en superfície (hPa)

23 00 01 100024 00 01 96424 12 13 980

Taula 1. Evolució de la pressió en el centre de la de-pressió segons el model HIRLAM

Dia Hora (UTC) Hora local Pressió en superfície (hPa)

23 00 01 100224 00 01 96824 12 13 980

Taula 2. Evolució de la pressió en el centre de la de-pressió segons el model CEPMT

Organisme Variació de la pressió en 24 h

(ΔP /24 h)AEMET 36CEPPM 34

UK Met Office 38

Taula 3. Caigudes de pressió en el centre de la depres-sió a partir de l’anàlisi dels mapes de superfície

Com queda reflectit en aquestes tres taules, la caigu-da de pressió sobre Catalunya en 24 hores va arribar a ser d’entre 34 i 38 hPa, molt per sobre del que seria d’esperar per un fenomen de ciclogènesi explosiva per a les nostres latituds (20 hPa en 24 hores)

4. Hi ha precedents d’una situació com aquesta?

A Catalunya, no. Hi ha una situació donada els dies 27 i 28 de desembre del 1999 amb una evolució molt semblant, amb una depressió similar però amb la diferencia que la del dia 24 es va localitzar al sud de França i ens va afectar força, mentre que la del 1999 es va desplaçar pel nord d’aquest país, on hi va haver 150 víctimes mortals.

5. Quina velocitat es va assolir a Viladecans, i

a la comarca?

L’estació del Servei Meteorològic de Catalunya, situada a Can Gusi, en ple delta del Llobregat, va registrar 122 km/h a 10 metres d’altura, valor més alt des que es van iniciar les mesures, l’any 1993. En d’altres estacions, el vent va superar aquest valor, com mostra la taula 4.

Localitat Ràfega màxima (Km/h)

Sant Feliu de Llobregat 132Begues (cota 500 m) 130Gavà 121Esplugues de Llobregat 118Sant Vicenç dels Horts 113Sant Boi 111Castelldefels 115Olivella (cota 211 m) 178

Taula 4. Cops de vent màxim (estacions de la xarxa Meteoclimatic)

6. Cada quan podem tenir un vent com aquest?

A partir de la sèrie de dades de l’estació de Vila-decans, i aplicant la distribució de probabilitat de Gumbel, molt utilitzada per a determinar el perío-de de retorn de fenòmens extrems, s’ha pogut cal-cular els anys que han de passar, en promig, per a tenir cops de vent similars.

Ratxa de vent (Km/h) Període de retorn (anys)

90 1.5100 3.5110 9120 25130 70140 190

Taula 5. Períodes de retorn a ViladecansÉs a dir, que un cop de vent de 120 km/h el tindrem cada 25 anys, aproximadament.

7. I quina és la probabilitat que passi un feno-

men com aquest?

Novament aplicant l’estadística, concretament la distribució de Poisson per a fenòmens rars, poc fre-qüents, obtenim la resposta: un 0,007% que tinguem un cop de vent superior als 120 km/h.

Rang (Km/h) Probabilitat 70 -80 65.8 %80-90 27.5 %90-100 5.7 %100-110 0.8 %110-120 0.08 %

>120 0.007 %

Taula 6. Probabilitat d’ocurrència d’un cop de vent comprès entre un interval.

Jordi Mazon Bueso

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 10

Associació d´Art i Oficis de Viladecans

Concurso de pintura en la fiesta de San Isidro en la Fira d’Entitats,los días 16 y 17 de mayo

Todos los jóvenes hasta 16 años que deseen participar en dicho concurso deben rellenar un formulario y entregarlo el mismo día 16 sábado desde las 10 horas, en el que conste el nombre, la dirección y el teléfono. Recogerán su bastidor para poder pintar entregando un euro por el bastidor, y se devolverá el euro el domingo día 17 antes de la 13 horas cuando entregue su cuadro pintado.A las 18 horas del domingo un jurado determinará los premios.

•Primerpremio:Cajadepinturadeóleo •Segundopremio:Cajadeacuarelas •Tercerpremio:Unapaletaparapintaralóleo

Todos los participantes tendrán diploma de agradecimiento por su cooperación.

Esperamos que todos os apuntéis y disfrutéis de la pintura!

Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 11

El nostre litoral són uns terrenys que arrosse-guen una maledicció urbanística, plena de

projectes frustrats. Viatgem en el temps i ens re-muntem als anys 30 del segle XX., quan, el 1933, el Gatcpac fir-ma el seu projecte més popular, la Ciutat del Repòs i les Vacances, una ciutat de descans dels obrers, un projecte inclòs en el pla Ma-cià (1933-1935), i aprovat per la Generalitat el febrer de 1937, un projecte que contemplava edificis de cèl·lules mínimes, càmpings, hotels, zona de banys, piscines, camps d’esport, fins i tot horts de lloguer, però que va ser truncat per la Guerra Civil.El 1953, es recupera el projecte i dins el Pla comarcal d’aquell any, es qualifiquen els terrenys com a esportius i recreatius.La Comissió d’Urbanisme, el 5 de desembre de 1963, dins el pla Perpinyà (1955-1966) cataloga aquest terrenys com a turístico-recreatius. Planificant la cons-trucció de 13.964 habitatges, amb una població de 62.838 habitants (236 hab/ha.), i es passava d’ús públic a ús privat del territori.Any 1966. Davant la possibilitat que Espanya organitzés els jocs olímpics de 1972, i Barcelona acollís les proves de natació, rem i nàutica, es va tornar a pensar en aquest indret com a equipaments: Aquest nou pla recollia conceptes del pla comarcal de l’any 1953.Més tard, la monografia de costes del pla director de l’àrea metro-politana de Barcelona 1969, per-metia grans equipaments litorals d’ús recreatiu, parc urbà i bosc.Finalment, el Pla General Me-tropolità del 1976, vigent actual-ment, qualifica la franja costane-

ra d’equipaments metropolitans i parc de reserva natural del Re-molar. Des de llavors s’han presentat diversos estudis i projectes a la zona:El pla d’ordenació de l’àrea me-tropolitana de Barcelona consi-derà la zona com a prolongació del parc del Garraf i pel seu valor com a reserva biològica o com a zona recreativa en funció de la qualitat de platges i pinedes.Una proposta redactada per la ofi-cina dels jocs olímpics del 92 pro-posava els territoris de dins la re-serva del Remolar per a les proves d’hípica, fent unes instal·lacions amb capacitat de 3.000 persones assegudes i 1.000 dretes.El projecte més curiós fou el pro-jecte d’un Parc Aquàtic, amb pis-cines, tobogans, rius ràpids, ka-mikazes, i un parc temàtic. Es va aprovar definitivament el 13 de maig de 1987, per la Corporació Metropolitana de Barcelona, un projecte de reajustament urbanís-tic que es volia fer amb l’excusa de salvaguardar la reserva natu-ral del Remolar. Segons el registre de planejament

urbanístic de Catalunya, aquest Parc Aquàtic és l’últim planeja-ment urbanístic aprovat definiti-vament a la zona. Tot i així n’hi va haver un altre.El ple de l’ajuntament de Vila-decans va aprovar a l’octubre de 1997 l’adjudicació per a la cons-trucció i explotació d’un camp de golf, i la va concedir a l’empresa Golf de Viladecans S.A. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs presentat per un grup de veïns de Viladecans, amb el re-colzament de la Unió Europea, contra els acords municipals, i va anul·lar l’acord municipal i la fir-ma del contracte de concessió.Finalment, l’any 2000 s’aprova la Xarxa Natura 2000, i els terrenys del costat de la reserva natural del Remolar entren a formar part d’aquesta protecció mediambi-ental europea. El segle XXI comença amb la compra dels terrenys pel Barça, i entra en joc el seu projecte “La Ciutat del Soci”. El malefici con-tinua... i en parlarem en el núme-ro que ve.

Ricard Caba

Uns terrenys urbanísticament maleïts