de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Encarnació GarciaJosep Ginjaume

Josep LligadasVíctor J. Martínez

Miguel de la RubiaMercè Solé

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publi-car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules.

El nostre correu electrònic:puntviladecans@telefonica.net

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

17Any 2

15 de desembre 2008

Sumari2 De la Pineda de Viladecans a la Fageda d’En Jordà. Jordi

Mazón

3 Universos blocaires. Mercè Solé

4 El moment de l’acció. Toni Mora

5 Al servei de la paraula: Manuel Tosca. Salvador Obiols

6 Amanecer del 2009 con los saharauis. Rosa Mercader

7 Nou conveni de col·laboració, ara l’Àrea Bicing. Eulogi López

8 Mori el Pla Local d’Habitatge. Ricard Caba

9 Concursos enganyosos. Maria Comas

10 L’educació pública de tots i totes. Miguel de la Rubia

11 Viladecans celebra els Drets Humans. Mercè Solé

12 Les nostres entitats: El Club Beisbol Viladecans. Jordi Amat

13 Conèixer Viladecans: Gavà, la vila privilegiada. Víctor J. Martínez

14 El personatge: Una passejada pel barri de Sales amb en Mohammadi. Josep Ginjaume

Després de la Fira de Nadal: dinamitzar el centre

El darrer cap de setmana de novembre va tenir lloc la Fira de Nadal pels carrers del centre de Viladecans, en un ampli recorregut que anava des de Salvador Baroné a la Plaça de la Vila, i que, malgrat la pluja, va fer sortir molta gent al carrer, a exercitar aquesta activitat tan sana que és caminar i badar, i de passada, també, de tant en tant, comprar.És un bon invent, aquesta Fira. Segurament que milloraria si el que és pròpiament “mercat medieval” estigués agrupat i recreés una mica més l’ambient medieval. Ja s’intenta, però amb una mica més d’esforç organitzatiu, la Plaça de la Vila i el seu entorn més proper podria tenir més personalitat “d’època”. Però en tot cas, és un bon invent.I com que és un bon invent, de seguida ve al cap de pensar si aquest bon invent no podria funcionar més vegades. S’ha comentat molt, que tot el que és el centre històric de Vilade-cans és un lloc massa mort. És cert que des de l’administració s’han fet alguns esforços per dinamitzar-lo, alhora que també és cert que no és una cosa que depengui només de l’ad-ministració. Però el fet és que al nostre centre històric hi falten comerços, bars, restaurants, espais culturals, centres d’activitats que atreguin la gent. Estem segurs que, si allà s’hi pro-moguessin més sovint activitats com les de la Fira, que acostumessin la gent a acostar-s’hi més, si espais com la Torre Modolell i la Torre del Baró deixessin de ser edificis d’oficines i passessin a ser llocs amb activitats de cara a la gent, i si la Plaça de la Vila fos alguna cosa més que un lloc de pas (simplement: que en alguna banda de la plaça hi hagués un plànol de la ciutat i algunes informacions tant municipals com d’entitats ciutadanes), podria ser un estímul per a donar vida a aquest espai central de la ciutat que ara està tan desaprofitat. I Viladecans tindria més atractiu.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 2

Si a Olot hi ha la Fageda d’En Jordà, al Montseny els cas-tanyers i els avets de Cam-pins, a Viladecans tenim la

Pineda i les maresmes del Remolar i les Filipines. La comparació, tot i que alguns la trobin desmesurada, no és així. La qüestió és creure’s que la zona litoral de Viladecans és realment original, única a l’àrea metropolitana, i a Catalunya. I això lamentablement l’equip de govern no ho creu, segons es dedueix del projecte que vol desenvolupar en aquesta zona. Però, què tenim al litoral de Vila-decans? Hi ha un ecosistema conti-nu únic de dunes-pineda, i que així hauria de seguir. La pineda de Vila-decans és la darrera que queda ín-tegra a l’àrea metropolitana, i de les poques al litoral mediterrani espa-nyol. Una pineda densa de pi blanc, amb copes denses que fan una om-bra compacta. Pins tombats per la marinada, el vent que des de març a octubre bufa diàriament amb força. Una pineda a primera línia de mar, de tres quilòmetres i mig de llarg, i uns 200 o 300 metres d’ample, a to-car d’un plegat de dunes amb una vegetació i fauna pròpies. Uns pins plantats pels pagesos de Viladecans fa un centenar d’anys, per evitar que el vent i la sal marina afectés els con-reus més pròxims al litoral. I tot ple-gat a tocar de la zona protegida del Remolar-Filipines, on s’instal·larà el CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins), i una zona que no té res a envejar als aiguamolls de l’Empordà (excepte que cada 45 se-gons passa un avió a pocs centenars de metres).

Quin projecte s’hauria de de-senvolupar en aquesta zona?Som al segle XXI, i lamentablement a Viladecans encara no hem entès que el desenvolupament d’una zona no cal que porti totxo associat. En aquesta zona potser s’escauria un projecte d’educació ambiental, com els que hi ha a la Fageda d’En Jordà. Hi hauria d’haver un centre d’inter-

pretació de la zona, amb un equip de monitors, que rebrien sense cap dubte milers i milers d’estudiants de secundària i post-secundària de Barcelona, àrea metropolitana i de més enllà. Els monitors descobririen a aquests estudiants els valors de la zona: una pineda que és capaç de sobreviure a primera línia de mar, amb una història i una funció, unes dunes amb una vegetació autòctona, uns aiguamolls, amb zones declara-des IBA (Important Bird Area, per la Unió Europea), ZEPA (Zona Especi-al de Protecció d’Aus) i Xarxa Natu-ra 2000 (Unió Europea), i un equipa-ment científic de primer ordre com és el CRAM. I tot en un entorn sense restaurants, xiringuitos, habitatges... a deu minuts de la plaça d’Espanya de la ciutat del costat, Barcelona. Fins i tot, i a l’estil de la Fageda d’En Jordà, podrien oferir-se passeigs en tartana sota la pineda, pels camins ja existents, i no permetre l’accés en cotxe. Estic convençut que un pro-jecte educatiu d’aquesta mena seria autosuficient i comportaria beneficis per al municipi, com ho són d’al-tres projectes molt més modestos en pobles molt més petits, com per exemple l’observatori meteorològic de Pujalt, reconegut amb un premi de la Unió Europea a la innovació en l’àmbit rural. A més a més de promoure l’educa-ció ambiental de la zona, recuperant i reparant aquelles zones més mal-meses de la Pineda, a nivell mundial existeix un turisme de qualitat, que mou molts diners, relacionat direc-tament amb l’observació d’aus, en zones d’espacial protecció. Una zona com aquesta, declarada com dèiem IBA, ZEPA, Xarxa Natura 2000, ben a prop de Barcelona ciutat i de l’ae-roport, podria convertir-se en un pol interessant per a aquest turisme de qualitat i gran poder adquisitiu, que podria de ben segur, si es promocio-nès la zona com cal i s’intervingués en la línia d’una recuperació i màxi-ma protecció, comportar una font in-

teressant de diners per al municipi, que es podrien invertir en el mante-niment de la zona.

Què proposa l’equip de go-vern de Viladecans?El projecte que s’ha donat a conèixer per a la zona, però, no va en aquesta línia. Un projecte molt intervenci-onista promogut per l’ajuntament (equip de govern) i la diputació de Barcelona, proposen la creació d’un passeig marítim entre la Pineda i les dunes, trencant aquesta continuïtat única, la rehabilitació d’antigues edi-ficacions per a uns usos no definits, però que tot apunta que podrien ser restaurants, i que per tant, l’accés a la pineda es pogués fer en molts trams en cotxe privat. L’accés rodat per l’interior de la Pineda segons sem-bla serà permès en alguns trams. En definitiva, es pretén seguir el passeig marítim de Gavà, amb la diferència que no hi haurà noves construccions d’habitatges sota la pineda (bàsi-cament perquè no es pot, pel soroll dels avions...). En definitiva, un projecte típic dels anys 60, 70 i 80 del segle passat. Un model caduc, arcaic, i sense innova-ció. Un projecte elaborat per una ad-ministració local que no es creu els valors que tenim al nostre litoral, i que ho veu més com una nosa que com un valor.

En resum...El nostre litoral és únic, singular, i així hauria de ser. Si volem anar a pendre unes copes, a la disco, o als pubs, podem anar a Playafels. Si vo-lem patinar, passejar més tranquil-lament, podem anar a Gavà-Mar. Si volem gaudir d’una natura litoral única, gairebé verge, podem anar encara a la platja de Viladecans. Hauríem de ser conscients d’això, i com a bons viladecanencs i viladeca-nenques, no ens hauria d’escandalit-zar que la nostra platja és diferent.

Jordi Mazón

De la Pineda de Viladecans a la Fageda d’En Jordà

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 3

Un blog és una mena de diari, penjat a in-ternet, gratuït, molt fàcil de fer i de con-

sultar i que permet l’intercanvi d’opinions i de comentaris. Hi ha blogs de tota mena i de tot co-lor. N’hi ha de literaris, de polí-tics, de religiosos, de comarcals, de tot el que vulgueu. Alguns s’agrupen per afinitats, formant “blogosferes”, de manera que és més fàcil conèixer-ne de nous, reflexionar conjuntament sobre alguns temes, etc. També hi ha blogs que més que centrar-se en el mitjà escrit, ofereixen imatges o música. N’hi ha de totalment públics i n’hi ha de restringits a la nostra penya És una eina, doncs, molt flexible.Un blog, com generalment tot allò que circula per internet, requereix un cert dinamisme: constància, vaja, per anar-hi escrivint. De fet, la consulta en blogs es converteix en una mena de ritual: engegues l’ordinador, mires el correu, i fas

Universos blocairesun cop d’ull al blog o blogs que més t’interessen. Acabes fent rela-ció amb gent de tot arreu a qui se-gurament mai no hauries conegut d’una altra manera. I t’obliga a fer tot el possible per expressar-te de manera que la gent que no és de la teva corda et pugui entendre. Ho aconsegueixes més o menys, però l’esforç com a mínim t’ajuda a adonar-te que de vegades vivim en mons compartimentats. Hi ha gent que hi escriu coses molt personals, d’altres marquen més distància o alguns fan només d’altaveu d’allò que els interessa: les seves obres literàries, les seves creences polítiques...Com a part integrant d’internet té el problema que la mateixa lli-bertat d’acció i agilitat que per-met de vegades es converteix en l’insult més groller sovint des de l’anonimat. Sobretot es dóna això

en àmbits polítics o religiosos. O simplement permet una reacció immediata de vegades poc repo-sada. No sempre incita a la refle-xió, sinó que provoca una respos-ta visceral. És certament una altra forma de comunicar-se.Us poso –i els vinculo també al blog del Punt de Trobada– uns quants blogs viladecanencs. Si en coneixeu algun altre, ens envieu un correu i també l’afegirem. En fi, material per distreure’s, no en falta. Estaria bé també que el Portal de Viladecans o l’Ajunta-ment promoguessin un portal on es trobessin fàcilment tots aquests blogs. I que s’hi afegissin entitats, instituts, etc. Pot ser una manera de debatre i de compartir idees. Mentrestant, mirarem que el nostre blog ofereixi un llistat dels col·legues viladecanencs (i viladecanenques).

Mercè Solé

Blogs d’entitats i associacions

Biblioteca de Viladecans: http://bibliotecadeviladecans.blogspot.com

Club de baile deportivo Totball de Viladecans: http://totball.wordpress.com

L’Agulla:http://punxo.blogspot.com

Noticias del Club Ciclista Viladecans:http://ccviladecans.blogspot.com

Parròquia de Santa Maria Magdalena: mariamagdalenaviladecans.blogspot.com

Rugby Sales Viladecans: http://rugbysalesviladecans.blogspot.com

Salvem Oliveretes: http://salvemoliveretes.blogspot.com

i, és clar, el de la nostra publicació: http://puntviladecans..blogspot.com

Blogs polítics

David Chacón (Ciutadans): http://david-chacon.blogspot.com

JERC Viladecans: http://jercviladecans.bloc.cat

Eulogi López (CiU): Bloc d’Eulogi López: http://eulogilopez.blogspot.com

Bàrbara Lligadas (ERC): Una finestra al món de la Bàrbara: http://babs.bloc.cat

Josep Lligadas i Mercè Solé (ICV): El mosquit i el camell: http://mosquiticamell.blogspot.com

Gisela Navarro (PSC): Cachitos de Gi: http://giselfust.blogspot.com

Francesc Roca (PSC): Opinió personal sobre l’activitat política: http://francesc.roca.gavaciutat.cat/blog/vlogger.html

Blogs personals

Annie: Ens veiem pel poble!: http://kumbeta.blogspot.com

Marc: Filosofia, frikisme i d’altres: http://filosofreak-cat.blogspot.com

Miguel Franco: El mundo de Mike: http://theworldofmax.blogspot.com

Josep Ginjaume: Gin: http://gin.bloc.cat

Sergio Ojeda: Ojucles: http://sergioojedaucles.blogspot.com

Insignias verdiblancas: http://coleccionismobetico.blogspot.com

Mare Nostrum: http://baix-resistencia.blogspot.com

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 4

El que ens vèiem que arribaria ja és aquí. Encara que alguns i al-gunes van pensar que

amagant-la amb eufemismes enfonsarien la realitat i la dis-fressarien, són temps ja de crisi. I el 2009 serà pitjor.A la comarca la presència del sec-tor de l’automoció és fonamental per al desenvolupament econò-mic actual. Milers de treballadors i treballadores desenvolupen la seva activitat laboral en aquest sector econòmic i per tant milers de famílies fan dependre les se-ves economies domèstiques d’ell. Són gent de totes les edats i són gent habitants de tots els muni-cipis del Baix Llobregat, molts i moltes d’ells i elles no han treba-llat mai en altres sectors i veuen amb incertesa i preocupació com determinats polítics fan depen-dre de desideràtums futurs com el cotxe elèctric la solució als pro-blemes d’ara. A l’assemblea de treballadors i treballadores de Nissan celebrada al Prat el pas-sat 24 de novembre ho deixàvem molt clar, la unitat dels treballa-dors i treballadores, la unitat sin-dical, serà la resposta contundent a l’especulació dels poderosos i les ineficiències dels que han de decidir.No només el sector de l’automo-ció ja pateix la crisi, sectors com la química, la construcció (evi-dentment después dels pelotazos i els diners fàcils, dels pirates i els especuladors), ja tenen moltes empreses amb procés de regula-ció o tancament. És previsible que el sector del comerç i l’hostaleria es ressenti amb la constricció del consum a les properes dates fes-tives.

El moment de l’accióNosaltres ho tenim clar. Recent-ment he estat elegit Secretari general de les Comissions Obre-res del Baix Llobregat i al nostre Programa d’acció, aprovat unà-nimement al Congrés, hem plan-tejat línies d’acció ben clares per fer útil el sindicat més que mai en aquesta època de crisi. L’acti-visme i la reflexió com a binomi parella de la negociació i la mobi-lització està al nostre ADN però ara serà temps de posar tota la carn a la graella i cridar ben fort a les empreses i els bancs perquè creguin en la societat que els en i donin contingut real a la parau-la responsabilitat adjectivada de social.Ara és l’hora de fer activisme social partint de la consciència de classe però tenint a la vegada un objectiu clar a les persones. La ciutadania és també la nos-tra referència principal i com a agent social a la comarca, CCOO ho tenim sempre present. L’abast d’aquesta crisi és molt superior al que podem arribar a albirar i de-pèn de nosaltres que després tot no quedi igual, és hora de refun-dar el sistema econòmic amb una gran S de social i no tornar a pri-vatitzar beneficis volent después socialitzar les pèrdues.Es l’hora de foragitar els mer-caders del temple amb coratge i posar per davant la justícia social per reequilibrar aquesta societat. Però si volem canvis ens haurem de moure, no quedar-nos als “so-fàs acomodaticis” i trencar con-ceptes com els que ens han inten-tat fer creure amb el resum que la història s’havia acabat. Ans al contrari, com deia el poeta: Tot està per fer i tot és possible!

Toni Mora

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 5

MANUEL TOSCA I AMELLA, admi-rat escriptor, poeta i lingüista, l’u de novembre va lliurar la seva àni-ma a Déu. Tots els que el coneixíem

l’estimàvem i admiràvem, tant per la seva vàlua humana, com per la seva llarga i sòlida trajectòria literària.La seva vida va estar entregada al servei de l’impuls de la cultura i de la llengua catalana, d’una forma seriosa i destacada. Ho demostra el llegat que ens ha deixat com a artista creador i com a lexicòleg: “Tot fent camí” (1978), “Entre el caliu i la flama” (1989), “Sala de miralls” (2000) “Triada” (2001) ”El Nadal i les Nadales” (2002), “Credere in Deum” (2005). El llibre d’assaig “Viatge per la memòria”(1994), “Segon viatge per la memòria” (1997). Coautor del “Diccionari Pràctic i Contemplatiu de la Llengua Catalana” (2002). Era membre d’Honor de l’Asso-ciació d’Escriptors en Llengua Catalana. Havia for-mat part durant cinc anys del Seminari d’Investi-gació Poètica de Barcelona. En el decurs de la seva carrera literària havia estat àmpliament reconegut en certàmens literaris i li havien estat atorgats més de cinquanta guardons, entre ells tres títols de Mes-tre en Art Poètica, o Gai Saber. Actualment estava treballant en la preparació de tres llibres de poesia, un de narrativa curta i un breu tractat de correcció de barbarismes.A Viladecans va ser fundador del Grup Literari El Caliu, a través de qual va fer una tasca important pel desenvolupament i difusió de la poesia i la llen-gua catalana, a través d’un mestratge, que va esti-mular a diferents viladecanencs, entre els quals em compto, a interessar-nos pel difícil art de la versifi-cació i a estimar la poesia i a ser fidels seguidors de les seves ensenyances i els seus consells.És just que la nostra ciutat li expressi el reconeixe-ment que es mereix, en forma d’homenatge pòstum, i també ho seria posar el seu nom a un centre cultu-ral, d’ensenyament, un espai de la via pública.... Manuel Tosca i Amella estarà present en la memò-ria i en el cor d’aquells que ens mantindrem fidels a les seves ensenyances i als seus consells. Gràcies mestre.

Salvador Obiols

Al servei de la paraula

Darrera carta (Tríada-XLI)

Voldria que fessisuna bandera de pau,voldria que fessisuna sendera d’amor,voldria que fessisun benigne clar de lluna,voldria que fessisun clam de justícia,voldria que fessisun bell crit de germanor,voldria que fessisun afany de llibertat,voldria que fessisuns versos plens de records.Voldria que fessistot això i molt mésamb les meves cendres.

Manuel Tosca i Amella

Foto A.M.C. Canal

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 6

Al cumplirse 33 años del abandono por parte de España del Pueblo Saharaui, que-

remos hacer un viaje solidario y reafirmar nuestro apoyo y cariño para estar cerca de ellos en estas fechas tan significativas.Mientras una parte del mundo se prepara para celebrar el fin de año, el pueblo saharaui continúa esperando que el año 2009 sea mejor y más justo que el anterior, en el que han continuado vivien-do y sufriendo en campamentos de refugiados y en las zonas ocu-padas por Marruecos, igual que en los últimos 33 años. La lucha por hacer valer su derecho sobre una tierra que les fue arrebatada en 1975, la paciencia y la resis-tencia, la fe en la justicia y la con-fianza en su razón, es lo que ha hecho que los saharauis, a pesar de las promesas reiteradamente incumplidas, hayan sido capaces de vivir todo este tiempo en una de las zonas mas inhóspitas del planeta.La responsabilidad directa del Estado español, de la que el Sá-hara Occidental fue provincia, no se puede seguir ocultando por más tiempo. El sentimiento de vergüenza colectiva hacia ese pueblo hermano que aún conser-va el castellano como lengua, nos hace manifestar de modo claro y rotundo nuestra solidaridad.Por ello hemos organizado un viaje para esta fecha tan seña-lada, durante el cual podremos comprobar de cerca como vive el pueblo saharaui, alojándonos en sus jaimas, compartiendo co-

mida y bebida con las familias, participando en charlas... en de-finitiva, celebrando cerca de ellos la despedida del año.Será un fin de año distinto, un encuentro de asociaciones, comi-tés de solidaridad, ONG, institu-ciones y organismos que defien-den la causa de la independencia del Sáhara Occidental, junto con artistas, escritores, intelectuales, músicos... que quieran demostrar su apoyo a los saharauis. Gracias a tu participación, haremos que esa noche los Campamentos sean el centro de la solidaridad y la fiesta de Nochevieja se convierta en un acto de reivindicación de los derechos de un pueblo que lucha esforzadamente por regre-sar a su tierra.Nos encontramos en un momen-to delicado en aplicación del Plan de Paz, auspiciado por la ONU, a causa de los constantes obstácu-los marroquíes. Debemos llamar la atención del mundo acerca de la represión que sufren los saha-rauis en el territorio que ocupa el ejército marroquí, y la inde-fensión de la población civil, que está a merced de colonos y mili-tares con una presencia de fuer-zas de la ONU insuficiente.

No más olvido de la Comuni-dad Internacional. Paz y jus-ticia para los saharauis¡ 33 años bastan !

REFERÉNDUM LIBRE, SÁHARA INDEPENDIENTE

Rosa Mercader

Amanecer del 2009 con los saharauis(del 28 de diciembre de 2008 al 3 de enero de 2009)

Un encuentro solidario por la paz y la amistad en el desierto

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 7

Malgrat que encara no s’ha suprimit l ’ i m p r a c t i c a b l e carril bici del car-

rer Àngel Arañó (autèntic ho-menatge a la inutilitat), el nostre Ajuntament ens sorprèn, encara que poques coses ens poden sor-prendre ja, amb el nou conveni de col·laboració amb l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) per a la implantació del servei públic de bicicletes Area Bicing en Viladecans.

Els ciutadans –ens diuen– dispo-saran de 200 bicicletes repartides en 25 estacions que connectaran la ciutat, inclosa l’estació de Ren-fe.Diu el Sr. Alcalde que aquest ser-vei facilitarà la mobilitat soste-nible en la ciutat. Encara més, el president de EMT (gran coneixe-dor de la ciutat, especialment de les zones de Roureda, Montser-

ratina, etc.) diu que Viladecans té una orografia adient per a aquest mitjà de transport.Viladecans no és Barcelona (61.718 habitants enfront de 1.595.110 habitants segons la Di-putació el 01.01.2007).A Barcelona, la idea del servei de Bicing ha estat tot un encert, però a la vegada està donant molts problemes. Problemes que Barce-lona pel fet de ser la ciutat que és, està solucionant a poc a poc.

Viladecans (o Sant Boi, o Gavà, etc.), no és Barcelona.No hauríem d’intentar imitar les grans ciutats.Hem de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, i per fer-ho haurem de fixar-nos en iniciatives d’èxit en altres muni-cipis, però en municipis amb ca-racterístiques similars al nostre.

Viladecans necessita millorar la circulació, el trànsit pels carrers de la ciutat, els embussos cons-tants.Necessita augmentar la freqüèn-cia de pas dels autobusos inte-riors (VB), necessita reactivar la línea 83.Necessita solucionar de forma definitiva el paviment de la Ram-bla Modolell.Necessita millorar substancial-ment la neteja i il·luminació dels seus carrers, places, parcs, jar-dins.Necessita més seguretat, més presència de la Policia Municipal als barris.Necessita de manera urgent am-pliar les zones d’aparcament.Necessita l’estació de Renfe que es mereixen els seus ciutadans (senzilla, sense luxes, però sense passar fred ni mullar-se).Necessita asfaltar multitud de carrers, especialment l’Avinguda Generalitat (l’artèria principal), així com les voreres i els passos de vianants.Necessita el tercer CAP.Necessita, etc, etc.Hem de prioritzar les nostres necessitats, els assumptes i pro-blemes pendents de resoldre, els d’ahir i els d’avui.I desprès, quan ja s’hagin resolt els temes pendents, quan ens ha-guem posat al dia, podrem dei-xar volar la imaginació i plantejar nous reptes, nous objectius per al futur.

Eulogi López

Nou conveni de col·laboració, ara l’Àrea Bicing

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 8

A partir del dijous dia 4 de desembre estan penjats a la pàgina web de l’ajuntament

els dos volums que configuren el Pla Local d’Habitatge de Vi-ladecans (PLH).Link: http://www.aj-viladecans.es/Plantilles/presentacions/_JNJtGAWc42Z9wgs6IngUNqL-QeE7hjokx46CqKDULgEk.El document fa una anàlisi molt àmplia de la realitat del parc d’habitatges i del creixement pre-vist a Viladecans. Però al mateix temps està ple de contradiccions.Comença analitzant la realitat de Viladecans, en habitatges actu-alment són 23.062, amb una po-blació de 64.570 habitants, i con-templa que hi caben un total de 33.252 habitatges. Segons sembla, si la mitjana és de 2,8 a 3 habitants per habitatges, Viladecans pot ar-ribar als 100.000 habitants. Una gran aposta del document són els pisos de protecció ofi-cial. Com que la llei marca que s’ha de tenir un mínim del 15% d’habitatges de protecció, calcu-len que han d’haver-hi uns 5.000 habitatges protegits a Viladecans. Tenint en compte que ja n’hi ha 1.600, s’ha de preveure construir-ne uns 3.500 mes. Concretament, el PLH fa una projecció a dotze anys vista pro-jectant un escenari de creixement i preveu la construcció de 4.883 habitatges, dels quals 2.143 seran protegits, en dotze actuacions diferents, destacant els 2.649 a Oliveretes, tot i que el pla parcial nomes n’encomana 2.377.Igualment, preveu que l’any 2019 Viladecans arribi a una pobla-ció de 72.997 habitants i un parc d’habitatges de 27.338.

Però la contradicció està al llegir que a Viladecans hi ha un parc d’habitatges buits de 1.194 habi-tatges, a mes de 1.000 pisos nous construïts sense vendre, 900 pi-sos de segona mà a la venda, 200 habitatges posats a llogar sense llogar. O sigui, un total de 3.300 pisos suposadament per a ser ocupats.A més, en l’estudi sociològic diu que Viladecans es pot qualificar com a ciutat madura amb “un alentiment del creixement per ex-pansió i intensificació del creixe-ment pel propi desenvolupament urbà, el qual segueix suposant un creixement demogràfic però més pautat i amb major possibilitat d’absorció per l’organisme urbà.” Per això és estrany que es plani-fiqui un creixement de 800 habi-tants per any, quan hauria de ser només de 100 a 300, com a creixe-ment natural de Viladecans. Això evidencia que no cal desenvolu-par projectes tant faraònics com

el Pla de Llevant a Oliveretes..Per tant, el pla d’habitatge de Vi-ladecans hauria de començar per acabar de conjuntar el casc urbà i no urbanitzar Oliveretes. Comen-çant si calgués, segons el PLH, pel que es planteja en deu actu-acions dins el casc urbà, d’inici-ativa pública, possibilitant fer-hi 1.585 habitatges dels quals 790 serien de protecció, i augmentar la població fins el 2019 en uns 4.000 habitants, uns 360 per any, i anar fent...Tot això sense comptar amb les noves construccions d’iniciativa privada dins el casc urbà, quan per exemple, una casa vella es converteix en un pis de diversos habitatges.Viladecans pot transformar-se d’una altre manera. Cal frenar aquesta fal.lera constructiva/destructiva que tenen els nostres governants.

Ricard Caba

Mori el Pla Local d’Habitatge de Viladecans

Concursos enganyosos

Tot esmorzant, poso la tele per informar-me de les notícies del dia, que com sempre són

molt alarmants: empreses que deixen un munt d’aturats, que la crisi no començarà a remetre fins a l’any 2010, etc., etc.Amb aquest panorama em de-primeixo i decideixo buscar un canal de TV que m’alegri una mica el dia, i en compto quatre que m’ofereixen molts diners: només he de trucar a un núme-ro de telèfon 905... per endevi-nar uns jocs que són molt fàcils. A la pantalla hi veig una pila de bitllets que cada cop n’hi ha més, i la presentadora animant perquè truquis i puguis endur-te tots aquests diners i pal.liar una mica la crisi.Apago la tele indignada. Com es presten algunes televisions a fer aquesta mena de progra-mes? Perquè el que fan és jugar amb la innocència d’algunes persones que s’ho creuen. En sé d’algun que li han vingut més de 400 € a la factura de telèfon, i de premis res de res.Aconsello que per no caure en la temptació de fer aquestes trucades se sol.liciti a telefònica que et donin de baixa d’aquests números 806 o 905 i així us evi-tareu disgustos.

Maria Comas Oriol

Per una Festa Major amb més personalitat

El dilluns 19 de genera les 7 de la tarda

Viladecans Punt de Trobada organitza una taula rodona per parlar de com fer que la nostra Festa Major sigui un

moment de trobada ciutadana amb més vitalitat.

Hi direm la nostra,i convidarem els representants dels grups municipals

a dir-hi la seva.

Reserveu-vos la data. El lloc ja l’indicarem oportunament.

Moltes preguntes. I moltes novetats per a les persones que acaben d’arribar a Viladecans. Per això Càritas, que manté contacte amb moltes dones estrangeres que han vingut a treballar a la nostra ciutat, orga-

nitza una xerrada el dimarts, 13 de gener, a les 7 de la tarda, als seus locals (Av. Roureda, 44). Parlarem amb ells i amb Maria Bargalló, una mestra que treballa a la comarca. La xerrada és oberta a tothom, vol tenir un caire molt participatiu i iniciar així un espai de diàleg i de convivència per a persones immigrades.

Fa poc que els teus fills viuen a Viladecans?

Acaben d’arribar o són a punt de fer-ho?

No parlen castellà? No parlen català?

Els costarà l’escola?

Saps com funcionen les escoles a Catalunya?

Et fan por les dificultats que puguin trobar?

Fins on podrà estudiar?

Tens relació amb altres pares i mares de l’escola?

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 9

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 10

L’educació pública de tots i totes

El passat mes de novem-bre començava la “an-dadura” de la LEC (Llei d’educació de Catalu-

nya). Aquest projecte comença-va sense acord entre el govern i la comunitat educativa, i sense acord entre les forces que com-ponen el Govern d’ Entesa.Entitats pertanyents al món edu-catiu van presentar al Parlament de Catalunya un manifest (que a sota reproduïm) amb una sèrie de requisits que hauria de complir aquesta llei i que proposen nego-ciar amb la Conselleria. Aquest manifest ha estat impulsat per la FAPAC, la FAPAES, CCOO, UGT,

AJEC i MRP. És gratificant veure la quantitat d’associacions, tant de pares i mares d’alumnes com d’altres fins i tot de altres llocs de l’Estat Espanyol, que s’han adhe-rit a aquest manifest demostrant d’aquesta manera que es preocu-pen cada dia per aconseguir una educació pública, gratuïta i de qualitat.Per altre banda, és important destacar positivament el com-portament de les AMPAS de tres centres de Viladecans, la de l’IES Sales i les dels CEIP Pau Casals i Marta Mata, que s’han adherit a aquest manifest.

Miguel de la Rubia

M A N I F E S TSolucions per a l’educació, ja! Aquesta llei necessita millorar. Portem al Parlament l’educació real

Demanem al Parlament de Catalunya que, abans de prendre cap decisió sobre el Projecte de llei d’educació de Catalunya i sobre el pressupost del Departament d’Educació per al 2009, tingui en consideració la situació general de l’educació al nostre país i conegui els problemes reals que pateix.

A més, demanem que tingui en compte les consideracions següents, que també subscrivim.

• Defensem un servei públic educatiu, laic, democràtic i participatiu i de qualitat, que garanteixi el caràcter públic i gratuït de l’educació, definit com un dret de ciutadania i en què tots els centres que siguin finançats amb fons públics garanteixin condicions d’igualtat i equitat per atendre tot l’alumnat.

• L’educació de Catalunya no pot permetre’s uns pressupostos regressius. El compromís establert en el Pacte Nacional per a l’Educació d’arribar al 6% del PIB ha de ser recollit per la llei i assumit pel Parlament. Per garantir la cohesió social i el desenvolupament econòmic, l’educació ha de ser una prioritat i s’ha d’avançar en la seva gratuïtat i en la seva millora.

• La Llei d’educació de Catalunya ha de trencar la dualització del sistema educatiu i evitar la segre-gació de l’alumnat.

• L’educació pública s’ha de sustentar en els valors democràtics, de respecte, solidaritat, i de lliure pensament, en què totes les opcions religioses i ideològiques es puguin expressar de forma lliure i responsable.

AJEC - CCOO - FAPAC - FAPAES - MRP - UGT

Teniu alguna foto, octaveta, retall de diari, o altre material del tipus que sigui

referent a la vaga de la Roca dels anys 1976-1977?

Estem recollint tot el material possible d’aquell esdeveniment per poder-lo exposar perquè tothom el pugui conèixer.

Poseu-vos en contacte amb el Grup Tres Torres a través del correu electrònictrestorresviladecans@telefonica.net o trucant al número 652 947 107 (Jaume Lligadas).

En farem una còpia i us ho tornarem.

Perquè és la història de tots, i no s’ha de perdre!

Va ser un acte emotiu que es va fer el dia 10 de desembre, en què es complia el 60è. aniversari de la proclamació d’uns drets que, com

es va recordar en el mateix acte, són trepit-jats cada dia a tot el món.La commemoració va consistir en una taula rodona en què van participar un representant d’Amnistia Internacional (Alfonso López), Nancy Fiallo i Sultana Jaya, dues dones que, l’una a Colòmbia i l’altra amb el poble Saha-rià han patit greus amenaces que han arribat fins a l’agressió física, per la seva defensa de la pau i de la llibertat dels seus pobles.Després de la taula rodona es va fer una lec-tura pública de tots els articles dels Drets Hu-mans amb exemples concrets de la reiterada vulneració que, en països rics i en països po-bres, se’n fa.Van llegir alumnes d’ensenyament secundari de la ciutat, membres de la xarxa Parlar per Conviure i de diverses entitats, i els regidors municipals presents a l’acte.A la biblioteca podreu trobar encara una expo-sició sobre el tema.

Mercè Solé

Viladecans celebra el 60è. aniversari de la proclamació dels Drets Humans

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 11

El Club Beisbol Viladecans va ser fundat el 1945, i en els primers anys es va de-dicar a portar a terme partits amistosos i realitzar activitats de promoció, que

van contribuir a la difusió d’aquest esport entre les poblacions properes a Barcelona, i a fomentar una forta tradició local que s’ha consolidat a tra-vés dels anys fins a l’actualitat.La seva participació en competicions oficials es va iniciar a partir del 1954 amb la integració d’un equip de 2a categoria, que va aconseguir el seu primer re-sultat destacat el 1957 en proclamar-se Campió del Trofeu “Radio Ciudad de Barcelona” El 1970, pel 25 aniversari de la fundació del Club, ja es treballa seriosament amb les categories inferiors, participant en competicions de les categories infan-til, juvenil i primera divisió.

El 1974 el beisbol català entrà en una profunda crisi fins a prop del final de la dècada. En aquest temps es produeix la desaparició de clubs històrics com Pica-dero, Pops de Lloret de Mar, Alacrans, Universitaris, Dinámicos Siemens. El Club Beisbol Viladecans va ser un dels pocs clubs, no sense problemes, que so-breviu els difícils anys d’aquest esport a Espanya.Fruit d’aquesta constància el 1976 arriben els èxits al Campionat Nacional d’Espanya a les categories Juve-

nil i Cadet. D’aquestes categories sortiran els jugadors que més endavant donaran vint anys d’èxits al club.L’any 1979 marca l’inici de la pràctica del Softbol entre les dones, que es proclamen campiones nacionals jú-nior el 1986 i campions de Lliga Nacional en 1992. El 1982, per primera vegada, l’equip masculí del Club Beisbol Viladecans es proclama Campió Nacional d’Espanya categoria sènior; i Campió de la Copa del Rei, supremacia que ha continuat aconseguint con-secutivament en divuit ocasions fins el dia d’avui. Igualment Igualment ha resultat Campió de la Lliga Nacional Sènior Divisió d’Honor durant 14 ocasions consecutives des de la seva instauració el 1986.El 1987 va tenir lloc la inauguració del Camp Mu-nicipal de Beisbol de Viladecans on, amb les instal-lacions amb grades cobertes d’aforament per a 1.500 espectadors, s’han desenvolupat importants competicions nacionals i internacionals amb els Jocs Olímpics del 1992, Copes Intercontinentals del 1991 i 1997 i Copes d’Europa del 1989, 1994, 1998. El 2001 es guanya la dinovena Copa del Rei conse-cutiva, i la quarta posició a la Copa d’Europa Poll-A a Nettuno, Itàlia. El 2002 es va obtenir el vint-i-unè campionat de Lliga Nacional.En l’actualitat el Club Beisbol Viladecans té una Es-cola Municipal i equips de Beisbol a les categories d’Aleví, Infantil, Cadet, Júnior i Sènior A i B; a més a més d’equips de Softbol de Júnior i Sènior.

Presidents del Club Béisbol ViladecansJosep Gusi Zaidin, 1945-1946. FundadorJosep Padrós Gribé, 1947-1950Julià Bonich Pallarès, 1950-1955Carles Gusi Zaidin, 1955-1964Ignasi Alavedra Casas, 1964-1974Josep Mazón Hernández, 1976-1977Josep Ballester Sarabia, 1978-1987Andreu Comellas Doñate, 1988-1995Jordi Amat Saval, 1995-2003Jose Julio Cano Ridruejo, 2003- Fins l’actualitat.

Pràcticament, fins als anys 60, no es crea la figura estatutària de president. Per això les persones que pertanyen a períodes anteriors podríem dir que fe-ien de president.

Per contactar: C.B. ViladecansApartat de Correus 33 – Tel. i fax 936372588

http://www.beisbolviladecans.com

Jordi Amat

El Club Beisbol Viladecans

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 12

les nostres entitats

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 13

conèixer viladecans

En el nostre trajecte visitant les poblacions veïnes de Viladecans, ens aturem avui a la vila de Gavà.Per la seva ubicació podem afirmar que es

tracta d’una vila privilegiada, ja que en el seu territori podem gaudir d’un paisatge forestal, d’un nucli urbà amb encant i d’una de les platges amb més renom de Catalunya. D’aquí que sigui certa la dita gavanenca “De tot tenim a Gavà: Platja, muntanya i pla”.De la seva història en tenim prou vestigis i documents com per a fer un estudi, gairebé sense interrupcions, des dels primers pobladors de l’era neolítica (vora l’any 6000 a.C) fins a l’actualitat.I van ser aquells primers habitants qui deixaren a la vila una de les millors herències que es troben en el Baix Llobregat. Les mines de variscita situades a Can Tintoré.Lloc de residència, posteriorment, dels ibers, romans i visigots, el nom de Gavà apareix documentat per pri-mer cop durant l’època medieval, cap a l’any 1000. I fou durant aquesta etapa quan Gavà assolí un lloc de domini sobre les poblacions de les rodalies. El Castell de l’Eramprunyà seria el lloc escollit per establir-se les famílies que posseïen i controlaven el territori fins el segle XVI. Els Condal i posteriorment els March.A partir del segle XVII el nucli urbà es va anar conso-lidant al voltant de l’església de Sant Pere. D’aquesta època encara es conserven diverses vivendes que es poden contemplar passejant pel casc antic.Paral·lelament, però, com a la resta del delta, tot un conjunt de masos van continuar la seva existència do-nant lloc, més endavant, a la creació de petits nuclis, actualment barris de Gavà com Can Tintorer, La Sentiu o Bruguers. D’aquest últim, situat a la part més munta-nyosa, en destaquen construccions com la seva ermita construïda al segle XIII. La seva ubicació fa de la petita església un lloc amb un encant especial, des del qual, quan el temps ho permet, es poden iniciar diverses ru-tes a peu molt recomanables i que al proper número de la nostra trobada continuarem descobrint.

Víctor J. Martínez

Els nostres veïns IV. Gavà, la vila privilegiada

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 14

El personatge

Dimecres al vespre, ens trobem en un bar regentat per homes d’origen magrebí

just al bell mig del barri de Sa-les, a la plaça de la Diversitat. Està ple a vessar, ha acabat la jornada i sempre deu venir de gust fer-la petar amb els amics i compatriotes abans d’anar a so-par i dormir. Això sí, no es veu ni una dona, tot i que ben pen-sat això no es pas exclusiu dels magrebins. A la televisió algun canal àrab d’esports i a les mans un te amb menta ben calent. El rebombori és ensordidor. El nom de la plaça sembla ade-quat: és l’àgora i el principal lloc de pas d’un barri que ha tingut des de fa bastants anys una im-portant presència de població marroquina. Força abans de l’au-ge del totxo i el ciment, la nostra vila ja era reclam per a les famílies del nord d’Àfrica, que trobaven i encara troben, tot i que en menor mesura, possibilitats de treball a les explotacions agràries del Del-ta. Això ha estat així principal-ment perquè els autòctons hem renunciat a treballar el camp: ja se sap, ajupir l’esquena és poc agraït. Parlem d’un barri que viu estigmatitzat precisament per la presència d’aquestes persones d’orígens, costums i maneres de fer diferents als de la gran majo-ria. Una percepció que, val a dir-ho, és més pròpia dels forans que dels propis veïns. Precisament per trencar possibles barreres i conèixer millor altres realitats que conviuen amb no-

saltres, al Punt de Trobada hem volgut veure el barri de Sales des d’una altra perspectiva, en con-cret a través dels ulls d’un jove botiguer que va arribar a la ciutat fa pocs anys. El nostre guia es diu Mohammadi El Kourachi, té una trentena d’anys i és pare de dues criatures. Va néixer a la regió de Nador, una ciutat al nord-est del Marroc. De fet, és amazigh (ber-ber en la versió despectiva) com la gran majoria de marroquines i marroquins que han vingut a viure a Catalunya. Una cultura mil·lenària, amb llengua pròpia (el tamazigh), que s’estén per di-versos països del Magreb fins al Sàhara i que és anterior a la is-lamització dels països nord-afri-cans. Quasi res, vaja.En Mohammadi va creuar l’Estret a principis dels anys 2000. Fugia de la misèria a la recerca d’un fu-tur millor. El trajecte el va fer en patera, arriscant la vida entre forts corrents marítims, després d’ha-ver estat a punt de morir asfixi-at en un camió frigorífic mentre esperava d’amagat que arribés la nit per pujar a la barcassa. Quan ho explica sembla un guió de pel-lícula, però malauradament tots sabem que és una història mas-sa real, massa vegades repetida amb finals molt més dramàtics. La seva història és la d’un jove indocumentat que supera mil obstacles i històries rocamboles-ques per arribar a Barcelona. Un cop aquí alterna diverses feines, compta amb l’ajut de compatri-otes ja instal·lats i aconsegueix una feina com a assalariat a la

indústria, on aprofita per apren-dre a parlar castellà. Tot això fins que decideix muntar el seu propi negoci: se sent còmode, amb em-penta i té una clientela pròxima.Li preguntem per què de vega-des sembla que la comunicació entre uns i altres sigui tan difí-cil, per què tanta distància en tan pocs metres. Per a ell, gran part de la raó passa pel fet que la majoria de persones que arri-ben del Marroc són analfabetes, viuen un xoc cultural importan-tíssim quan trepitgen Europa, la majoria han d’aprendre de la nit

Una passejada pel barri de Sales amb en Mohammadi

Mohammadi El Kourachi, en una replantada a sant Ramon

Us desitgem un molt bon

Nadal i un solidari 2009!

Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 15

al dia les nostres rutines, els nos-tres costums i sistemes de funci-onament occidentals, que poden semblar-nos elementals, però que no ho són tant a les seves regions d’origen. Els seus índexs de de-senvolupament i de pobresa són

diametralment oposats als nos-tres i això es nota quan s’emigra d’un país a l’altre. En Mohamma-di denota que com a tot arreu hi ha compatriotes i autòctons que s’obren i tenen una actitud posi-tiva de convivència i d’intercan-

vi, així com n’hi ha que rebutgen tot allò que sigui diferent al seu món habitual. En tot cas, la lec-tura positiva passa (un cop més) per les generacions futures i per l’escola, on famílies i mainada de tots colors es barregen amb una franquesa i unes sinergies molt constructives, que permeten pen-sar en temps millors. Quan li preguntem pel nivell de convivència al barri de Sales ens respon que com sempre tot és millorable, però percep un acostament progressiu entre els veïns originaris del Marroc i els veïns de tota la vida o que fa més temps que van arribar al barri. La prova més evident la trobem amb l’entorn veïnal més proper a la seva botiga, on després d’uns inicis més complicats, amb algu-nes actituds poc receptives, s’ha passat a una situació més norma-litzada en què una gran part dels seus clients són autòctons i el cli-ma d’entesa i bon veïnatge no té res a envejar al d’altres parts de la ciutat.

Josep Ginjaume

La Plaça de la Diversitat al barri de Sales