16 diarimés 28/07/2016 CAMP DE TARRAGONA

Redacció

El Corte Inglés ha inaugurat una nova plataforma logística, situa-da estratègicament a la Bisbal del Penedès per reforçar el seu ser-vei a Catalunya i la resta de l’arc mediterrani. Segona ha informat la mateixa companyia, la plata-forma neix com un complement al centre d’emmagatzematge i distribució que el grup disposa a Montornès del Vallès, operatiu des de inals dels anys 70 i amb una extensió de 200.000 metres quadrats.

La nova plataforma, situa-da en uns terrenys de més de 230.000 metres quadrats, comp-ta en aquesta primera fase amb una superfície d’emmagatze-matge de més de 45.000 metres quadrats, gràcies a una inversió de prop de 70 milions d’euros. El centre disposa de capacitat sui-cient per augmentar en el futur, per tal de millorar el servei i la distribució, no només a Catalu-nya, sinó també a Aragó, Llevant, Múrcia i Balears.

Amb aquesta inauguració, El Corte Inglés suma gairebé un mi-

ler d’empleats dedicats a tasques de logística i distribució a Catalu-nya. A més dels centres logístics de Catalunya, el Grup El Corte Inglés compta amb una gran plataforma a Valdemoro (Ma-

drid), on la superfície d’emma-gatzematge supera els 500.000 metres quadrats. Aquest centre, en el qual treballen unes 3.000 persones, emmagatzema més de 15 milions d’unitats de productes

en una superfície equivalent a 100 camps de futbol. En aquest centre logístic, cada dia hi entren més de 700 camions amb mer-caderia i altres 450 en surten per repartir-la entre les botigues.

EMPRESA

Nova plataforma logística de El Corte Inglés a la Bisbal del PenedèsDes del Baix Penedès reforçarà el seu servei a Catalunya i a la resta de l’arc mediterrani

CEDIDA

L’equipament ocupa una superfície d’emmagatzematge de més de 45.000 metres quadrats.

VANDELLÒS I L’HOSPITALETPOLICIA LOCAL

Alguns dels articles decomissats pels agents el diumenge.

La Policia Local fa 8 comissos de productes falsificatsLa Policia Local de Vandellòs i l’Hospitalet, juntament amb els Mossos d’Esquadra, van fer un total de vuit comissos de pro-ductes comprats al top manta el passat diumenge, després que es fes un desplegament conjunt al mercadet ambulant. La presència policial als espais de mercat per informar i pre-venir la ciutadania dels riscos de comprar a aquest tipus de venedors, forma part d’una campanya iniciada aquest estiu que inclou, a més, l’edició d’uns futlletons informatius en cata-là, castellà, anglès i francès. La informació es distribueix prin-cipalment a la recepció dels

allotjaments turístics (hotels, càmpings, etc.) en el moment en què el visitant formalitza l’entrada i també s’hi han instal-lat panells explicatius. A més, els policies locals acompanyats d’un informador turístic en re-forcen la distribució al mercat ambulant dels diumenges que té lloc al passeig marítim i on es calcula que en un diumenge de temporada alta es poden reunir entre 80 i 90 parades de vene-dors de top manta. A banda de dissuadir els compradors po-tencials amb la distribució d’in-formació, s’han posat en marxa els dispositius de vigilància com els del passat diumenge.

ACN

Els Ajuntaments de Flix (Ribera d’Ebre) i Cardona (Bages) han esceniicat el front comú que emprenen davant la marxa de l’empresa química Ercros dels seus municipis, anunciada pel 2017. Els dos consistoris van celebrar ahir un ple conjunt del qual n’ha resultat un acord per «exigir» a Ercros que sigui res-ponsable dels seus passius am-bientals i restitueixi els residus i problemes de contaminació que ha generat la seva activitat econòmica, en concret la conta-minació dels terrenys de Flix i el runam salí de Cardona.«No pot-ser que s’enriqueixin, contami-nin i marxin», lamentava l’alcal-de de Cardona, Ferran Estruch. També es reclama a la Genera-litat que vetlli per «la correcta reparació» de tots dos espais, si cal, endurint la legislació vigent, i que acceleri i concreti la recer-ca d’alternatives econòmiques per a les dues poblacions. Els alcaldes argumenten que ho re-quereix la urgència social a Flix i Cardona però també suposaria una demostració que el Govern

creu en el «reequilibri territori-al». «No volem ser un parc te-màtic de cap de setmana», deia l’alcalde de Flix, Marc Mur.

Els Ajuntaments de Flix i Car-dona van mostrar la seva unitat des de la resignació i, sobretot, dolguts per l’anunci d’Ercros d’abandonar l’activitat als seus

municipis el 2017, oicialment en cas de Flixi oiciosament en el cas de Cardona. Els dos consistoris veuen la decisió poc justiicada, especialment davant d’uns comptes positius de la química i un beneicis de 19,6 milions d’euros en el pri-mer semestre de l’any. Estan disposats a pressionar i treballar conjuntament per afrontar la situació i han tancat l’acord de ple, de la sessió plenària con-junta d’aquest dimecres, amb el compromís «d’emprendre totes les accions legals i socials que

calguin per defensar els veïns, treballadors i el futur dels terri-toris» que representen.

La primera petició que fan és a l’empresa química perquè es faci responsable dels passius ambientals que ha suposat la seva activitat econòmica. La re-clamació es fa en concret per la descontaminació dels terrenys industrials de Flix i pel runam salí de Cardona. Tant l’alcalde de Flix, Marc Mur, com l’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, es neguen a acceptar que Ercros pugui aturar l’activitat sense assumir els costos ambientals. «Ens podem trobar en un es-cenari en què, no només un actor econòmic importantíssim abandoni els nostres municipis, sinó que els pot arribar abando-nar, si res no ho impedeix, dei-xant els passius ambientals dins del terme municipal i condici-onant d’una manera decisiva i fonamental el futur del nostre municipi», deia Mur. «Ens dei-xen els runams salins, aboca-dors de residus salins i altre matèries, en mig del territori», afegia el batlle.

Flix i Cardona reclamen a Ercros que assumeixi costos ambientals

TERRES DE L’EBRE

Les poblacions esdenifiquen el front comú amb un plenari conjunt

Temen que la companyia abandoni els municipis deixant passius ambientals

28/7/2016 Els Mossos i la Policia Local de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant comissen articles comprats al ‘top manta’ | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies…

http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/els-mossos-i-la-policia-local-de-vandellos-i-lhospitalet-de-linfant-comissen 1/4

Cercador de noticies

PUBLICITAT CONTACTE QUISOM HEMEROTECA

Portada Reus El Camp Catalunya Economia Opinió Esports TendènciesAgenda Serveis Digues la teva Multimèdia Enquestes

28 de Juliol de 2016

Portada > Els Mossos i la Policia Local de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant comissen articles comprats al ‘top manta’

Comparteix

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Top manta venda il·legal Mossos d'Esquadra

Els Mossos i la Policia Local de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant comissenarticles comprats al ‘top manta’

Els dos cossos han posat en marxa un operatiu conjunt en el mercat ambulant dels diumenges

27 de Juliol de 2016, per ACN

Imprimeix

Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant han posat en marxa aquest estiu un operatiu conjunt contra la venda ambulant conegudacom a ‘top manta’. La campanya combina la presència d’agents dels dos cossos policials en els llocs on acostumen a actuar els venedors il·legals i la informació a laciutadania sobre els riscos i conseqüències de comprar en el mercat il·legal. Segons un balanç facilitat per l’Ajuntament de la població, l’operatiu de diumenge passatva tenir el resultat de 8 decomisos de productes comprats al ‘top manta’.

La campanya inclou la distribució d’uns fullets informatius, editats en català, castellà, anglès i francès, que es reparteix principalment a hotels i càmpings, en elmoment que el visitant formalitza la seva entrada a l’establiment. Els policies locals acompanyats d’un informador turístic reforcen la distribució dels fulletsinformatius al mercat ambulant dels diumenges que té lloc al passeig marítim de la població.

Segons dades de l’Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, en un diumenge de temporada alta es poden reunir entre 80 i 90 parades de venedors de ‘topmanta’. L’Ordenança municipal de convivència ciutadana estableix que aquelles persones que hagin adquirit productes a la venda ambulant il·legal s’enfronten a unasanció administrativa i corren el risc de que se’ls pugui comissar allò que han comprat.

Etiquetes:

Notícies r elacionades:

Cedida

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant vol lluitar contra el top manta

28/7/2016 Policia Local i Mossos de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant reforcen la presència al mercat ambulant per evitar el “top manta”

http://laciutatdereus.com/index.php/baix-camp/24-societat-2/2756-els-mossos-i-la-policia-local-de-vandellos-i-l-hospitalet-de-l-infant-comissen-articles-com… 1/6

ESTÀS AQUÍ:  BAIX CAMP (/INDEX.PHP/BAIX-CAMP)

SOCIETAT (/INDEX.PHP/BAIX-CAMP/24-SOCIETAT-2)

Policia Local i Mossos deVandellòs i l’Hospitalet de l’Infantreforcen la presència al mercatambulant per evitar el “topmanta”REDACCIÓ / 27 JULIOL 2016 12:45

(/index.php/baix-camp/24-societat-2/2756-els-mossos-i-la-policia-local-de-vandellos-i-l-

hospitalet-de-l-infant-comissen-articles-comprats-al-top-manta)

S O CIETAT (/INDEX.PHP/BAI X- CAMP/24- S O CIETAT- 2)

ANT ERIO R NOT ÍCI A

Cambrils signa el manifest pel pla

S EG ÜENT NOT ÍCI A

La Biblioteca de Cambrils organitza

(/)(/index.php/component/banners/click/55)28

DJ, JUL

28/7/2016 Policia Local i Mossos de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant reforcen la presència al mercat ambulant per evitar el “top manta”

http://laciutatdereus.com/index.php/baix-camp/24-societat-2/2756-els-mossos-i-la-policia-local-de-vandellos-i-l-hospitalet-de-l-infant-comissen-articles-com… 2/6

director del Centre Recreatiu i

Turístic de Vila-seca i Salou

(/index.php/baix-camp/24-

un taller de xocolata en l’activitat

‘Juguem i llegim’ (/index.php/baix-

camp/24-societat-2/2754-la-

Els agents han comissat articles comprats de

manera il·legal 

Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

(Baix Camp) han posat en marxa aquest estiu un operatiu conjunt contra la venda

ambulant coneguda com a ‘top manta’. La campanya combina la presència

d’agents dels dos cossos policials en els llocs on acostumen a actuar els

venedors il·legals i la informació a la ciutadania sobre els riscos i conseqüències

de comprar en el mercat il·legal. Segons un balanç facilitat per l’Ajuntament de la

població, l’operatiu de diumenge passat va tenir el resultat de 8 decomisos de

productes comprats al ‘top manta’.

La campanya inclou la distribució d’uns fullets informatius, editats en català,

castellà, anglès i francès, que es reparteix principalment a hotels i càmpings, en el

moment que el visitant formalitza la seva entrada a l’establiment. Els policies

locals acompanyats d’un informador turístic reforcen la distribució dels fullets

informatius al mercat ambulant dels diumenges que té lloc al passeig marítim de

la població.

Segons dades de l’Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, en un

diumenge de temporada alta es poden reunir entre 80 i 90 parades de venedors

de ‘top manta’. L’Ordenança municipal de convivència ciutadana estableix que

aquelles persones que hagin adquirit productes a la venda ambulant il·legal

s’enfronten a una sanció administrativa i corren el risc de que se’ls pugui

comissar allò que han comprat.

 

 

 

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (/index.php/component/tags/tag/100-vandellos-i-l-hospitalet-de-l-infant)

Baix Camp (/index.php/component/tags/tag/134-baix-camp)

Top Manta (/index.php/component/tags/tag/440-top-manta)

| Camp i Ebre | 21EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JULIOL DEL 2016

155024-1142614®

Ajuntament de SalouServei AdministratiuTerritorial

ANUNCI d’informació pública d’aprovació

inicial d’un projecte d’urbanització

La Junta de Govern Local, en sessió or-dinària duta a terme el dia 21 de juliol de2016, va adoptar entre d’altres l’acord d’a-provar inicialment el projecte d’urbanitza-ció de la vorera sud del vial de Cavet, con-frontant amb el “Càmping Sangulí Salou”,amb les consideracions assenyalades al’informe dels Serveis Tècnics d’Arquitectu-ra de data 19 de febrer de 2016, que diuenel següent: “1.-Les papereres s’han de si-tuar a la franja de llamborda vermella, 2.-Caldrà posar malles antiarrels als arbres.”El Projecte es troba exposat al públic a l’A-juntament de Salou, al Servei Administra-tiu Territorial (3a planta), Pg. 30 d’Octubrenúm. 4, en dies feiners de dilluns a diven-dres, i horari de 9 a 14 hores, durant el ter-mini d’un mes a comptar a partir de l’en-demà de la publicació del present anuncien el Butlletí Oficial de la Província i en eltauler d’anuncis de la Corporació, per talque es puguin formular les al·legacionsque es tinguin per convenients.

Salou, 25 de juliol de 2016L’alcaldePere Granados Carrillo

El descarrilament parciald’un tren de mercaderiesva provocar ahir al matí unaltre episodi de retards iproblemes en la xarxa fer-roviària a Tarragona. Apartir de les set del matí, eldescarrilament de la loco-motora i dos vagons d’untren de mercaderies del’empresa Transfesa, percauses encara desconegu-des, va obligar a concen-trar tota la circulació pervia única al pas per l’esta-ció de Tarragona. Aquestanova incidència va provo-car retards de vint minutsde mitjana en els serveisregionals de les línies R14,R15 i R16, i rodalies delCamp de Tarragona RT1 iRT2. Tècnics d’Adif vanretirar els vagons no des-carrilats cap a la zona demercaderies de la mateixaestació, per no interferiren la circulació de trens depassatgers, i van treballarper tornar a encarrilar lalocomotora i els dos va-gons que van tenir la inci-dència. La normalitat en lacirculació a totes les líniesafectades a l’estació de lacapital tarragonina es varestablir pels volts de lesnou del matí, segons va in-formar Renfe en un comu-nicat. ■

Descarrila untren demercaderies aTarragona

C.F.TARRAGONA

A partir de l’1 de setem-bre, els ciutadans queaparquin el vehicle enqualsevol dels vuit aparca-ments municipals de Tar-ragona tindran l’ocasió dedeixar-lo a resguard du-rant tot el dia per tan sols5,50 euros. Aquesta és

una de les mesures que vaanunciar el regidor d’Es-tratègies de Ciutat, Ale-jandro Fernández, que vadestacar que la mesuraimplica una rebaixa –de12,60 a 5,50 euros– en latarifa per aparcar el vehi-cle durant un dia senceren un dels aparcaments del’esfera municipal. La re-baixa suposa que, a partir

de les dues hores i mitja,l’aparcament es deixa depagar, una mesura amb laqual es pretén reactivar elcomerç i la restauració dela ciutat. La mesura afectaels aparcaments de Bat-testini, Tàrraco, JoanXXIII, Avinguda Catalu-nya, Rambla PresidentLluís Companys, Saave-dra, Bastos i Torroja. ■

Agnès Llorens / InfocampTARRAGONA

Prioritat: aparcar tot eldia per només 5,50 euros

L’aparcament de Saavedra és un dels que quedaranafectats per la rebaixa de tarifes a partir del setembre ■ A.LL.

Acte institucional ahir desuport a la tramitació delcomplex d’oci i joc previstals terrenys del Centre Re-creatiu Turístic (CRT) en-tre Vila-seca i Salou, el co-negut popularment comBCN World. Trenta-cincalcaldes i presidents delsconsells comarcals de lademarcació van firmarformalment el manifest desuport al projecte que haimpulsat en els últims me-sos el Patronat de Turismede la Diputació de Tarra-gona, i que va voler fer visi-

ble el consens del territorisobre aquest projecte des-prés de la seva polèmicatrajectòria.

A l’acte, hi estaven con-vidats tant els presidentsdels deu consells comar-cals del Camp de Tarrago-na i les Terres de l’Ebrecom els alcaldes de les ca-pitals de comarca i de totsels municipis costaners dela demarcació, des de Cu-nit fins a Alcanar. Delstrenta-set convocats, tansols hi va haver dues bai-xes: les de l’alcalde d’Alta-fulla i també diputat alCongrés per En Comú Po-dem, Fèlix Alonso, i la de

l’alcalde de Montblanc iexpresident d’ERC alCamp de Tarragona, JosepAndreu (vegeu peça).

DiversificacióL’acte es produeix setma-nes després que la comis-sió d’Urbanisme de Tarra-gona aprovés, el dia 30 dejuny, el nou pla director ur-banístic per al projecte,que la Generalitat esperaque ja estigui en obres l’es-tiu de l’any vinent. “Vamcreure que aquest era elmoment per mostrar queno hi ha escletxes ni políti-ques ni institucionals”, va

subratllar el president dela Diputació i alcalde de Vi-la-seca, Josep Poblet. “Haestat una reafirmació de launitat del territori”, va ce-lebrar, al seu torn, l’alcaldede Salou, Pere Granados,mentre el batlle de Tarra-gona, Josep Fèlix Balleste-ros, subratllava que “elsinversors ja tenen la foto-grafia d’aquesta amplíssi-ma majoria favorable”. Ladiversificació de l’econo-mia i la creació de llocs detreball són els argumentsdestacats com a beneficispel manifest.

A banda del suport ahirdel món local, està previstque s’hi adhereixin tambéaltres institucions del ter-ritori. Ahir ja van ser pre-sents, a banda de diversosrepresentants de la Gene-ralitat, el president delPort de Tarragona i el rec-tor de la URV, a bandad’una quarantenad’agents més. ■

Azahara PalomaresTARRAGONA

Suport explícit d’alcaldesi consells comarcals alprojecte de BCN Worlda Trenta-cinc representants van signar ahir un manifest promogut per laDiputació de Tarragona a Altafulla i Montblanc es desmarquen de la iniciativa

Foto de família dels signants, ahir, del manifest a favor del projecte previst entre Vila-seca i Salou ■ A.P.

Poca sorpresa hi va haver enl’absència, ahir, a l’acte del’alcalde d’Altafulla, FèlixAlonso, que tradicionalments’ha pronunciat contra elcomplex d’oci. “Mai aposta-rem per reproduir un modelque ens ha portat a la crisi ique no produeix valor afegit,com és el turisme de borrat-xera”, va dir ahir Alonso, la for-mació del qual és també con-trària al projecte. Més inespe-rada va ser l’absència de l’al-calde de Montblanc, el repu-blicà Josep Andreu, que per

una banda va al·legar ahirproblemes d’agenda, peròper l’altra també va fer críti-ques al manifest. “Se’ns hademanat un suport a un textsobre el qual no he pogut opi-nar, això no trobo que siguidemocràtic”, va criticar. Lesbaixes van ser rebudes ambalgunes crítiques pels partici-pants, com ara l’alcalde deSalou, que va dir que “cadas-cú és esclau de les seves pa-raules”. Poblet es va limitar arecordar que tots dos munici-pis són turístics. ■ A.P. / A.LL.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Absències amb recels

“No podíem donaruna millor imatged’unitat. Aquest és unprocés que ja no téaturador”Josep PobletPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ IALCALDE DE VILA-SECA

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La frase

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JULIOL DEL 201622 | Camp i Ebre |

1400

20-1

1423

24w

El festival d’acció poèticaBouesia, que enguany haarribat a la dotzena edició,no es repetirà l’any que vea Deltebre, el seu puntd’origen, per les desavi-nences dels organitzadorsamb el nou equip de go-vern del municipi, enmans de Convergència(CDC). “Hem tirat la tova-llola perquè no ens hementès amb el nou governde Deltebre; hi ha hagutun xoc de sensibilitats”,afirma Miquel Àngel Ma-rín, codirector del festivaljuntament amb Rafel Tor-mo. Marín, que també la-menta l’intrusisme polí-tic, diu que no s’han volgut“sotmetre a l’intervencio-nisme institucional” i cri-tica “la política de creureque tot és una empresa ique s’ha de fiscalitzar tot”.

La darrera edició delBouesia va tenir lloc elsdies 8 i 9 de juliol a Delte-bre, amb el lema Menjar-se lo Delta. Menjar-se Car-les Hac Mor. Menjar-se lapoesia. Però, igual com enels darrers anys, es desple-ga per altres ciutats delterritori i encara hi ha al-gunes cites pendents.Aquest cap de setmana,justament, el festival arri-barà un any més a Vande-llòs i l’Hospitalet, on s’hanprogramat accions poèti-

ques al voltant de l’obra deCarles Hac Mor, com a ho-menatge pòstum a aquestpoeta. A l’octubre, al cen-tre d’art Lo Pati d’Ampos-ta, es presentarà l’accióMenjar-se el Delta, de lacompanyia Ali&Cia, crea-dora de diverses cerimò-nies d’urbanofàgia arreudel món. Consistirà, se-gons Marín, a crear unamaqueta a escala del Deltaamb productes alimenta-ris propis de la zona. “Ensmenjarem el Delta”, excla-ma. El Bouesia es tornaràa projectar a la tardor, persegon any consecutiu, al’Arts Santa Mònica deBarcelona i també seràpresent als premis Octu-bre de València.

L’any que ve, els orga-nitzadors d’aquest festivalque uneix dues paraulesaparentment tan distantscom bou i poesia, descar-ten muntar-lo a Deltebre,tot i que sí que preveuenprogramar una iniciativapoètica similar a Vande-llòs, “amb aquest nom o unaltre”, afirma Marín. L’as-sociació Rabera de Bo-uetes, que és l’entitat or-ganitzadora, també pre-veu col·laborar en accionssimilars amb el centred’art Lo Pati. Marín desta-ca el paper que ha tingut elfestival en els seus dotzeanys. “És un festival trans-gènere, que ha aportatuna forma de pensar no-va”, assenyala. ■

a L’organització denuncia “intervencionisme institucional” i el cancel·ladesprés de 12 edicions a A Vandellòs, però, es mantindrà un festival similar

Carina FilellaDELTEBRE

Posen fi al festival poèticBouesia per desavinencesamb el govern de Deltebre

Els impulsors del festival Bo-uesia formen part de la novaplataforma Topografies Peri-fèriques, que es va presentarel 9 de juliol i que “agrupa unsector cultural emergent deles Terres de l’Ebre” que neixcom a “interlocutor en lesagressions contra l’art i lacultura”, segons Miquel ÀngelMarín, que forma part del noucol·lectiu, al costat de NeteVericat, coordinador de lesJornades Musicals d’Ulldeco-na, i el filòsof Roman Aixen-dri, entre altres.

Miquel Àngel Marín, director del festival Bouesia, en una coetera del Delta ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Creen una novaplataformacultural a l’Ebre

El teatre i les arts escèni-ques es trobaran a Altafu-lla i es mesclaran amb lavil·la romana dels Munts iel parc Voramar, dos en-clavaments especials delmunicipi que seran l’esce-nari del cicle d’arts escèni-ques Escena Altafulla Tea-tre. Enguany, la progra-mació torna a estar capita-nejada per la batuta de ladirectora artística del fes-tival, Anna Estrada, i in-clou quatre propostes queseduiran aquells qui cer-quin propostes arriscadesi també, com a novetatd’enguany, dos especta-cles infantils “de franc”amb els quals se cercad’“atreure el públic fami-liar i aconseguir que gau-

deixi del cicle”, en paraulesde la regidora de Culturade l’Ajuntament d’Altafu-lla, Montse Castellarnau.El programa inclou pro-postes com la reinterpre-tació del clàssic Fuenteo-vejuna (30 juliol, 22 h), ladansa magnètica d’AndrésCorchero i el seu Now-hereMan (31 juliol, 22h), elsequilibris de Tu vas tom-ber (1 agost, 12/20h) i elrecital del poema Canigó acàrrec de l’actor Lluís So-ler (1 agost, 22h). Per alsmenuts, la companyia LesBianchis ha programat elsespectacles Les Supertie-tes (31 de juliol, 19h) i Lafilla del senyor Bianchi (1agost, 19h). Les entradeses poden comprar a Tarra-coticket, a l’oficina de tu-risme d’Altafulla i abans decada espectacle. ■

El teatre i ladansa es trobenals Munts

Agnès Llorens / InfocampALTAFULLA

a El cicle Escena Altafulla Teatre esfarà el 30 i el 31 de juliol i l’1 d’agost

A la vil·la romana dels Munts es va fer la presentació delcicle Escena Altafulla Teatre ■ A.LL / INFOCAMP

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JULIOL DEL 2016 | Camp i Ebre | 23

161022-1142576®

El grup municipal de laCUP de Reus va reclamarahir la dimissió del gerentde Reus, Mobilitat i Ser-veis, Reus Transport i Re-dessa, Josep Maria Adse-rà, l’únic d’alt rang que

queda de l’època del tri-partit, quan Josep Pratmanava a Innova. Els cu-paires van fer aquesta pe-tició en el consell d’admi-nistració de la segona so-cietat i, com que Adserà varebutjar-la, es va votar unpunt en l’ordre del dia coma assumpte sobrevingut

per destituir-lo. Tot i això,la petició no va prosperar,ja que el govern (CiU, ERCi Ara Reus) i el PSC hi vanvotar en contra, i el PP iCiutadans es van abstenir.

El motiu per demanar ladimissió d’Adserà és la sen-tència emesa pel Tribunalde Comptes contra ell, Jo-

sep Prat i Josep Iglesiasque els obliga a pagar pocmés de 100.000 euros alconsistori de Reus per l’au-torització d’una pujada desou als empleats de diver-ses empreses municipals,entre el 2009 i el 2011,quan els pressupostos del’Estat no ho permetien. ■

Rebutjada la petició de la CUP perfer cessar un gerent municipalE. Canovaca / ReusdigitalREUS

Els cupaires Edgar Fernández i Xavier Angelergues vancomparèixer ahir en roda de premsa ■ ENRIQUE CANOVACA

El Gaudí Centre de Reusva presentar ahir la incor-poració de dues cadiresdissenyades per l’arqui-tecte a la segona planta del’equipament situat a laplaça del Mercadal, cedi-des pel Museu del Moder-nisme de Barcelona. Elnou espai on estan situa-des s’anomena Gaudí, ar-tista global i mostra la ver-satilitat del geni també enel camp decoratiu. Lesdues noves incorpora-cions, la cadira Calvet i lacadira Llimona, es podranvisitar fins a l’estiu de l’anyque ve. A més, els dos cen-tres han acordat disposarde material de promocióper fer-ne difusió entre elsvisitants.

Gaudí va dissenyar elmobiliari complet de la ca-

sa Batlló. Per aquest mo-tiu, l’espai també disposa-rà d’una de les portes de vi-driera doble de fusta defreixe d’aquest conegutedifici, realitzat pel tallerCasas i Barés. Aquesta pe-ça va ser cedida pel Museud’Art de Catalunya, grà-cies al conveni de col·labo-ració del 2007 i amb motiua l’obertura del Gaudí Cen-tre.

La cadira Calvet va serdissenyada per formarpart del mobiliari de la ca-sa Batlló. Realitzada ambfusta de roure el 1903, re-corda la pressió del pes delcos humà sobre la cadira,que modifica així la matè-ria. Per la seva banda, lacadira Llimona, de l’any1890, està elaborada ambfusta de freixe i forma partde set peces que l’arquitec-te va regalar a l’escultorJosep Llimona. ■

Gaudí, el genique dissenyavacadires

Clàudia Ruiz / ReusdigitalREUS

a El Gaudí Centre de Reus mostraràaquests elements fins l’any vinent

Les dues cadires dissenyades per Gaudí han estat cedidespel Museu del Modernisme de Barcelona ■ CLÀUDIA RUIZ

Diari Dijous, 28 de juliol de 201602 TEMA DEL DIA |

TEMA DEL DIA El plan no contempla sanción a las obras ilegales■ Una construcción no declarada en el Catastro no implica que sea ilegal, si tie-ne su licencia urbanística. El programa

de Hacienda se centra en la obligación de presentar una declaración de altera-ción del bien en el Catastro.

RAÚL COSANO

Los drones y el satélite son ya los mejores aliados del ministro en funciones Cristóbal Montoro. Es-tas herramientas revolucionarias se han convertido en el arma más eficaz del Ministerio de Hacien-da para detectar inmuebles no declarados y que, por tanto, no tributan. La Agencia Tributaria, junto con más de 4.000 ayunta-mientos en España, han rastrea-do durante dos años y medio el territorio en busca de fraudes.

La campaña en la provincia ha sido fecunda: desde inicios de 2014 se han detectado 29.974 in-muebles, tanto urbanos como rús-ticos, cuyo valor no se reflejaba convenientemente en el catas-tro. A través de esas fórmulas tec-nológicas de rastreo sin prece-dentes en España (que equivalen a décadas de trabajo ordinario de inspectores), la Dirección Gene-ral del Catastro ha logrado gene-rar una recaudación extraordi-naria en el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) de 23,5 millones en las comarcas tarraconenses, un dinero que ha pasado a nutrir las arcas municipales para alegría de concejales y alcaldes. Y eso que el plan del gabinete de Cristóbal Montoro está por finalizar: estos son los datos tras haberse com-pletado la inspección en 73 mu-nicipios tarraconenses.

Drones e inspección ‘in situ’ El fraude descubierto alcanza el 9,72% de los inmuebles urbanos registrados en el padrón de la provincia. Hacienda ha compro-bado en Tarragona 308.270 in-muebles, un 37% del total. Se pre-vé que este programa, basado en la recogida de imágenes aéreas y en la labor de los inspectores sobre el terreno, esté culmina-do durante el próximo año.

La casuística es muy diversa. No siempre se trata de nuevas cons-trucciones que no estén dadas de alta. Casas por las que sólo se tri-buta el suelo, viviendas de un pi-so que ahora tienen dos o bloques antiguos y en mal estado que han sido sometidos a profundas obras de rehabilitación forman parte

de las situaciones detectadas en las ‘batidas’. También puede ha-ber, sobre todo en municipios con segundas residencias, casas de campo transformadas en chalets, almacenes que ahora tienen un uso comercial, fincas familiares con vivienda adicional levanta-da al lado, balsa de riego recon-vertida en piscina, ampliación de la casa para ganar metros al pa-tio trasero o, en la ciudad, un áti-co con una terraza cerrada para sumar otra habitación.

En Tarragona, el 46% de las 29.974 irregularidades corres-ponden a reformas y cambios de uso, esto es, modificaciones que

nunca constaron. Son 13.788 en total. El 24%, es decir 7.193 ca-sos, son relativos a nuevas cons-trucciones, esto es, viviendas edificadas y que de inicio nunca figuraron en el Catastro y, por lo tanto, permitieron a los dueños ahorrar impuestos. Las amplia-ciones y las rehabilitaciones son otro supuesto, en este caso el 22%. Constituyen 6.594 situa-ciones de fraude. Hay un 2% res-tante que corresponde a ‘otros’.

Capítulo aparte merecen las piscinas no declaradas. En Tarra-gona se han detectado 1.798 pis-cinas que eran irregulares, el 6% del fraude total cuantificado. Esas construcciones, generalmente en chalets o parcelas, pasaban de-sapercibidas para los ayuntamien-tos y escapaban a las obligacio-nes de la tributación.

En total, a principios del año pa-sado, el número de propiedades ocultas afloradas fue de 10.979, localizadas en los 28 municipios peinados por el Catastro hasta entonces. La cifra se ha dispara-do hasta la actual (29.974), a me-dida en que la lista de localidades exploradas ha ido aumentando.

Esta regularización no acarrea multas. Eso sí, los propietarios cazados deben abonar una tasa de 60 euros, además de pagar el IBI recalculado con el incremento del valor del inmueble, así como los atrasos por, como máximo, los cuatro años anteriores.

Según los cálculos del fisco, el recibo medio del IBI urbano pa-ra los infractores se ha incremen-tado en 187 euros en Tarragona, un dato por encima de la media estatal (178). Además, la liquida-ción de atrasos ha aumentado en 484 euros en Tarragona, también

por encima de la estadística en España, que se sitúa en 474 euros. El incremento de lo recaudado en IBI para todos los ayuntamien-tos tarraconenses fue de 1,8 millo-nes en 2014, de 2,3 en 2015 y de 732.764 euros en lo que se lleva de 2016, una subida de alrededor del 2,91% en cada año. La canti-dad que se ha ingresado por atra-sos alcanza los 12,3 millones.

‘No es un catastrazo’ En cada oleada de datos, el Minis-terio de Hacienda se ha esmera-do en aclarar que el proceso no consiste en un catastrazo. «No se pretende alterar el valor de los bienes declarados sino incorpo-rar al registro aquellos inmuebles y alteraciones como ampliacio-nes y rehabilitaciones que no fi-guren. Todo eso supone un frau-de fiscal, al no coincidir la des-cripción en el Catastro con la realidad inmobiliaria», defien-den fuentes del Ministerio.

El valor catastral es decisivo para determinar qué se paga en impuestos municipales como el IBI (coloquialmente conocido como contribución) o las plusvalías. La regularización pretende corre-gir una anomalía que ganó espe-

Hacienda descubre en Tarragona

1.798 piscinas que no tributabanDrones y satélites han hecho aflorar en dos años y medio de inspección 29.974 propiedades sin declarar. Se han detectado 13.788 reformas ocultas y 6.594 ampliaciones que no constaban

SOCIEDAD | LOS MUNICIPIOS DE LA PROVINCIA RECAUDAN 23,5 MILLONES EXTRAS EN IBI TRAS LA REGULARIZACIÓN CATASTRAL

Casas de campo transformadas en chalets o balsas en piscinas son algunos de los casos

Turno para Alcover, Reus y Valls■ La lista de municipios de la pro-vincia que se someten a la regula-rización catastral sigue amplián-dose. En estos momentos, y des-de el pasado mes de febrero, los rastreos se están produciendo en municipios de la provincia co-mo Alcover, L’Aleixar, L’Ametlla de Mar, Vespella de Gaià, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Forès o Corbera d’Ebre. También se está llevando a cabo el procedimien-to en algunas de las ciudades más importantes de la provincia, como son Reus y Valls, donde la gran cantidad de población hace pre-ver que aumente el número de propiedades que hasta ahora han permanecido ocultas para el Ca-tastro. En una primera fase, se

sometieron a este plan 28 muni-cipios, entre los que se incluían ur-bes de relevancia como la capital, Tarragona, o Tortosa. Además, también pasaron por ese trámite núcleos más pequeños como Be-nifallet, Poboleda, Sant Jaume d’Enveja, Caseres, Santa Oliva, Rasquera, Torroja, Sarral, Roda de Berà, Ulldemolins o Freginals.

Dentro del balance que acaba de ofrecer la Dirección General del Catastro ya se incluye la inspección que se realizó el año pasado en al-gunos municipios importantes como Cambrils o Amposta. A fina-les de este mismo mes concluirá la aplicación en pueblos como Castellvell del Camp, Miravet, La Palma d’Ebre o Mont-ral.

E L P L A N S I G U E A P L I C Á N D O S E P O R L A P R OV I N C I A

La delimitación de las fincas desde el aire.- Una de las imágenes aéreas empleadas en el plan de Hacienda,

en la que las líneas rojas marcan los límites de las propiedades. La geolocalización es básica para el rastreo.

Diari Dijous, 28 de juliol de 2016 03 | TEMA DEL DIA

Una iniciativa del Ministerio que se autofinancia■ Además de asumir los incrementos oportunos en los recibos, el titular de ca-da propiedad aflorada deberá abonar una

tasa de 60 euros por inmueble regulariza-do, una cantidad que sirve para autofinan-ciar este plan del Ministerio de Hacienda.

El eslogan: ‘Si pagamos todos, pagamos menos’■ El Ministerio sostiene que hacer aflorar estas propiedades puede ser una oportu-nidad para que los ayuntamientos reba-

jen los tipos sin ver reducidos sus ingre-sos totales en el IBI, en base al lema ‘Si pa-gamos todos, pagamos menos’.

FOTO: DIRECCIÓN GENERAL DEL CATASTRO

(MINISTERIO DE HACIENDA)

E L B A L A N C E E N C ATA LU N YA

Tarragona, segunda provincia en fraude

■ Con 29.974 propiedades localizadas, Tarragona es la segunda pro-vincia de Catalunya con más fraude, sólo por detrás de Barcelona (48.974). La demarcación supera en esa lista a Girona (26.726) y a Lleida (24.441). Lugo es la primera provincia de España, con 85.289.

SOCIEDAD | A LA INSPECCIÓN DESDE EL AIRE, VÍA DRON, SE HAN SUMADO LAS VISITAS ‘IN SITU’ DE LOS INSPECTORES

RAÚL COSANO

Las quejas han proliferado en-tre una parte de los miles de ta-rraconenses que en los últimos meses recibieron una notifica-ción de Hacienda para la regula-rización catastral de sus propie-dades. Algunos, disconformes con una medida que repercutía en un aumento de los impues-tos a abonar, se dirigieron a en-tidades como la Cambra de la Propietat Urbana de Tarrago-na, para ser asesorados en su re-clamación. «Cada caso es dis-tinto. En alguna situación, te pueden haber aumentado el va-lor catastral porque han detec-tado un porche y te han dicho que has ampliado la superficie ha-bitable, cuando en realidad no es así. Entonces tienes que recu-rrir y demostrar que ha habido

un error. Aquí en la cámara les ayudamos y les guiamos para presentar un recurso de repo-sición», explica Manel Sosa, se-cretario de la Cambra de la Pro-pietat Urbana de Tarragona. La capital fue una de las ciudades de la provincia que formó par-te del plan en su primera olea-da, a principios de 2014.

Darle más valor En otras ocasiones, no hay mu-cho que hacer más allá de asu-mir el aumento en el propio re-cibo. «Mucha gente no lo lleva a cabo, pero la ley contempla que cuando tú haces un cambio o una ampliación tengas que dar cuenta de ello tú mismo al Ca-tastro. A veces no se hace y de ahí que Hacienda haya decidido im-pulsar esta campaña, que en el fondo sólo busca regularizar.

Aunque tú, como propietario, de entrada tengas que pagar más, en el fondo te interesa que quede registrado el valor real, pa-ra tu escritura, para darle más va-lor por si un día quieres vender tu casa», cuenta Sosa.

El interés del Ministerio de Hacienda por arrojar luz sobre aquellas pertenencias ocultas ha alcanzado algunos extremos. Por ejemplo, se ha llegado a con-templar como reforma la reha-bilitación exterior de fachadas. «A través de las licencias de obras que se han tramitado desde las comunidades de vecinos, los ayuntamientos han transferido datos al Catastro y se ha calcu-lado un aumento del valor, a ve-ces tratándose sólo del arreglo de fachadas», añade Sosa.

En la reforma de fachadas se trata de incrementos pequeños aunque, en general, algunos pro-pietarios vieron aumentar la ta-sación catastral de su inmueble entre un 30 y un 40%, debido a la detección de ampliaciones, nuevas construcciones levan-tadas junto a otras más antiguas o piscinas, sobre todo en loca-lidades donde las urbanizacio-nes tienen un peso específico.

El Catastro halla fraude hasta

en las fachadas rehabilitadasTampoco el exterior remozado de bloques escapa al rastreo. En Tarragona se han registrado quejas de varios propietarios

cial relevancia durante la burbu-ja. El boom inmobiliario, entre sus múltiples desmanes, provo-có en su momento que muchas construcciones escaparan de los registros, en mitad de la fiebre por levantar edificaciones aquí y allá, a veces con poco orden y le-jos de los registros oportunos. De esa manera, el Catastro quie-

re corregir esa disfunción de las propiedades que gozan de los mis-mos servicios que el resto de sus vecinos (alumbrado, recogida de basuras, saneamiento) sin estar contribuyendo al sostenimiento de esas prestaciones públicas.

En España se han detectado 1,6 millones de inmuebles con el valor catastral falseado, lo que ha

comportado 1.200 millones más de IBI, un resultado superior en un 24% a las previsiones inicia-les. En Catalunya las propieda-des afloradas ascienden por el momento a 130.115. De media, el Estado calcula que por cada euro invertido en el plan se recuperan 16 en la recaudación. Actualmen-te, 2.177 municipos en España es-

tán en proceso de comprobación o a la espera de que se inicie la ins-pección. Según la estadística re-ciente del Ministerio, el padrón de cada municipio ha aumentado, de media, alrededor de un 3%.

El programa se ha convertido, de paso, en una inyección de li-quidez extra para los ayuntamien-tos, que han visto en el IBI toda una

salvación. Ese impuesto ha sido clave para los consistorios en los años de la crisis. Muchos de ellos se han aferrado a ese tributo pa-ra compensar la generalizada caí-da de ingresos. En la provincia, los ingreses procedentes del IBI se dispararon un 81% entre los años 2007 y 2014, en el periodo más crudo de la recesión.

L A S C I F RA S

12,3 millones de euros ■ han ingresado los ayuntamien-tos tarraconenses sólo en con-cepto de IBI atrasado.

187 euros ■ ha aumentado, de media, el re-cibo medio del IBI urbano para los infractores de la provincia. Se-gún Hacienda, la liquidación por atrasos ha aumentado en 484 eu-ros por recibo en Tarragona.

73 municipios de la provincia ■ han visto culminar ya el plan de regularización, que comenzó en 2014 y se prolongará hasta el año que viene.

6% de las irregularidades ■ detectadas en la provincia co-rresponden a piscinas.

La ley obliga al dueño a dar cuenta al Catastro de cualquier cambio o remodelación

28/7/2016 VISITA GUIADA: POBLAT HIFRENSA, d'Antonio Bonet Castellana : Circ de la Cultura

http://www.circdelacultura.com/acte/33206/visita-guiada-poblat-hifrensa-dantonio-bonet-castellana 1/3

CIRCDELACULTURA.COMA GEND A CULT URA L D E LA PROVÍNCIA D E TA RRA GONA

ACTES avui (201) demà (201) cap de setmana (228) d'avui en 8 (489) d'avui en 15 (636) tots els futurs (1220) dijous, 28 de juliol de 2016

FITXA DE L'ACTE

On

H os pit a l de l C oll de Bla g ue r

Plaça del Pou, 11 (Hospitalet de l'Infant) -

VANDELLòS I L'HOSPITALET DE L'INFANT

Preu

2,00 €

Inclòs en la programació de

Visites guiades al patrimoni de Vandellòs i

l Hospitalet

COM ARRIBAR

MULTICERCA QUAN? QUÈ FEM? ON? ESPECIALS GRATIS RECOMANATS NOTICIES OPINIÓ

0 Tuit

VANDELLÒS I L'HOSPITALET DE L'INFANT - 28 DE JULIOL DE 2016 - 20,00 HORES

VISITA GUIADA: POBLAT HIFRENSA, d'Antonio BonetCastellanaVisita recomanada per a públic adult. Recorregut a peu pel Poblat d'HIFRENSA. Accessibilitat

fàcil.

Tots els dijous, a les 20h (1h)

Preus:

Adults: 2 '    Menors de 12 anys: 1 '    Menors de 4 anys: gratuït

Places limitades.

Idioma: català / castellà.

Per reservar, cliqui AQUÍ

Sortida i pagament de la reserva, al Centre de Visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer.

Per a visites de grups (més de 15 persones) i consultes, contactar amb: tel. 663 95 46 28, en

horari del Centre de visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer, de dimarts a diumenge, de

10.30 a 13.30 h i de 18.00 a 21.00 h. 

El menor d'edat haurà d'estar acompanyat sempre per un adult. Hi ha l'opció de realitzar les

visites en anglès o en francès, si es demana i el nombre de persones és suficient. La Regidoria

de Cultura i Patrimoni es reserva la possibilitat d'anul·lar les visites guiades que no tinguin un

mínim d'assistència (2 persones), o quan les condicions meteorològiques siguin adverses. En

aquests casos, es retornarà l'import que s'hagi pagat. 

 

www.culturaalabast.cat

0M'agrada Comparteix

Dades del mapa ©2016 Google, Inst. Geogr. NacionalInformeu d'un error al mapa

ampliar mapa

Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informacióaquí.