Nenswww.fersalut.org4

Bons hàbits a taula:la clau per créixer sansEl procés d’aprenentatge d’hà-bits alimentaris és especialment important durant els primers anys de vida, ja que ajudarà a consolidar uns hàbits saluda-bles i una bona relació amb el menjar en edat adulta.

L’alletament maternLa llet materna és el millor ali-ment pel nadó i canvia al llarg del temps per adaptar-se als seus requeriments. Entre altres beneficis, està demostrat que afavoreix el vincle afectiu, redu-

eix el risc de mort sobtada i exer-ceix un efecte protector enfront infeccions i al.lèrgies. També té avantatges per a la mare: ajuda en la recuperació física després del part, redueix el risc de patir càncer de mama i d’ovari, anè-mia i osteoporosi.

Durant l’alletament, augmen-ten els requeriments nutricio-nals de la mare, però només és imprescindible suplementar el iode (200 mcg/dia) per assegu-rar l’aport al lactant.

Al maig del 2016 l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya va presentar una nova guia “Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (0-3 anys)”, fruit de la revisió bibliogràfica recent i del consens de diferents professionals de la pediatria, pedagogia, nutrició i dietètica. És una publicació oficial, innovadora en molts aspectes, que pretén ser un referent pràctic per a famílies i escoles.

Nova guia sobre alimentació infantil

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Fons de les Nacions Unides per a la In-fància (UNICEF), l’Acadèmia Americana de Pediatria i l’As-sociació Espanyola de Pedia-tria recomanen l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida de l’infant, i posteriorment man-tenir-lo fins als 2 anys o més, o fins que mare i infant ho de-cideixin.

Recomanacions

1

Recomanacions per a

l’alimentació en la primera infància

(de 0 a 3 anys)

Nenswww.fersalut.org 5

Quan incorporar nous aliments?

Acompanyar els àpats dels infants

Els aliments diferents de la llet materna (o adaptada) s’han de començar a oferir al nadó quan:

•Es pot mantenir assegut per si sol.

•Pot fer la pinça (agafar els ali-ments) i portar-los a la boca.

•Ha desaparegut el reflex d’extrusió (rebutjar qualse-vol sòlid a la boca).

•Té interès pels aliments.

Això sol succeir al voltant dels 6-7 mesos d’edat.

En cas que la mare s’hagi d’incorporar a la feina abans d’aquesta edat, l’equip de pe-diatria oferirà una orientació sobre com adaptar-se millor a les necessitats nutricionals del nadó segons les circumstànci-es familiars.

Fins a l’any de vida, la llet se-gueix essent l’aliment prin-cipal. A partir de l’any, la resta d’aliments prenen més protagonisme, però convé seguir oferint llet (en el cas del pit, prefe-rentment després dels àpats).

L’alimentació és un procés més d’aprenentatge en el que hem de respectar els ritmes de l’infant, que són més lents que els dels adults; per això són indispensa-bles un ambient relaxat, temps suficient i paciència. L’objectiu no ha de ser la ingesta d’una quantitat d’aliment concreta, sinó el descobriment de gustos, textures i olors en un context fa-vorable perquè menjar saluda-ble esdevingui un plaer.

Es recomana que els àpats

siguin sempre en família evi-tant les distraccions i inter-rupcions (televisió, mòbil…). Quan els adults tenen una actitud respectuosa i tolerant davant el rebuig de nous ali-ments (neofòbia alimentària típica dels 2 als 6 anys), aquest rebuig sol ser transitori. Edu-car correctament a taula con-tribueix a prevenir Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), obesitat i també el con-sum de tòxics i malalties men-tals durant l’adolescència.

És important que tots ens in-teressem pels processos de producció dels aliments que consumim:•Escollir aliments de tempo-

rada i proximitat ens benefi-cia a tots, ja que contribuïm a la sostenibilitat del planeta i sovint aquests productes són més sans i econòmics.

•Reduir els aliments que llen-cem (malbaratament alimen-tari) és responsabilitat de tots. Podem contribuir-hi planifi-cant la nostra compra, reduint les porcions i respectant la sensació de gana dels infants.

Sostenibilitat alimentària

Nenswww.fersalut.org6

•Prioritzar els aliments d’ori-gen vegetal: verdures, fruites i cereals s’han de consumir diàriament en tots els àpats principals.

•Reduir el consum diari de proteïnes, prioritzant les d’origen vegetal (llegums) i reduint la carn.

•Reduir el consum de tots els aliments processats i potenci-ar el consum d’aliments míni-mament processats (frescos).

L’OMS recomana:

Com incorporar nous aliments?Els nous aliments (cereals, verdures, fruites, carn, peix, llegums, ou, fruita seca) es po-den anar oferint al nadó sense seguir cap ordre establert. En el cas dels aliments frescos, prioritzarem els de temporada (maduixes a la primavera, brò-quil a l’hivern…)

El retard en la introducció de certs aliments considerats de més risc al.lergènic (fruita seca,

fruits vermells, ou…) no ha de-mostrat disminuir la incidència d’al.lèrgia en els infants.

És aconsellable incorporar preparacions diferents dels triturats, per tant, oferir ali-ments sencers o a trossets de textures toves (pera, pa-tata bullida, llenties cuites aixafades, sopa amb arròs…) Convé evitar fins als 3 anys, els sòlids durs que poden su-

posar un risc d’ennuegament (fruita seca sencera, crispe-tes, pastanaga crua o poma a trossos grans…)

La piràmide nutricional proposada per l’Agència de Salut Públi-ca inclou a la seva base (consum diari) fruites, verdures i cereals, l’aigua com a única beguda i practicar activitat física diàriament.

Els nous aliments es poden anar oferint al nadó sense seguir cap ordre establert

Nenswww.fersalut.org 7

Anna Teixido i Anna Knorr

Pediatres CAP Vallcarca-Sant Gervasi

Podreu trobar informació addicional d’interès a:aprimariavsg.comNova guia de recomanacions per a l’alimentació en la primera infància.

www.aeped.esRecomendaciones sobre la lactancia materna. Asociación Española de Pediatría.

salutpublica.gencat.catLa piràmide de l’alimentació saludable. Agència de Salut Pública de Catalunya.

Els cerealsSegons l’evidència científica actual, no hi ha una edat en què sigui millor incorporar els aliments amb gluten (es poden oferir a partir dels 6 mesos en forma de pa, pasta de sopa pe-tita, cuscús...) No és necessari consumir els cereals en forma de farinetes.

S’ha de prioritzar el consum de cereals integrals (pa, pasta, arròs, cuscús…) per a tota la família, ja que són més rics en nutrients i en fibra.

El sucreEn els aliments no s’hi hauria d’afegir sucre, mel ni edulco-rants.

Són sinònims de sucre: glucosa o dextrosa, fructosa, maltosa, sacarosa o sucrosa, xarop de glucosa, sucre blanquilla, su-cre mascabado, xarop d’arròs, xarop de mais, melassa, sucre invertit, xarop d’erau, sucre in-tegral de canya, panela i mel.

La salÉs convenient oferir no-més ocasionalment els

aliments molt salats (embotits, dauets de brou i sopes instan-tànies, conserves, menjars pre-

parats…) Evitar o reduir la sal en la preparació dels plats és beneficiós per a tota la família. La sal per cuinar, cal que sigui sempre iodada.

Les begudesA partir del sisè mes del nadó, es recomana començar a oferir aigua, i a par-tir dels 12 mesos, la llet de vaca.

L’aigua ha de ser la beguda principal de tota la família. Els sucs, refrescos, batuts i altres begudes làctiques ensucrades haurien de con-sumir-se excepcionalment perquè són nutricionalment molt pobres (pràcticament només aporten sucre).

Nens vegetarians i vegansL’alimentació vegetariana i la vegana, ben plantejades per un professional de la salut expert en alimentació vegetariana, i suple-mentades quan és precís, poden satis-fer les necessitats nutricionals de nens, adolescents i adults.

Aliments processatsÉs molt important no oferir als infants productes alta-

ment processats que contenen quantitats de greix i/o sucre molt elevades (postres làctics ensucrats, brioixeria, galetes, cereals d’esmorzar ensucrats, cacau, melmelades, llamina-dures…)

En els esmorzars i berenars, cal que es doni preferència a la frui-ta fresca, el iogurt natural i el pa, juntament amb l’aigua com a única beguda.