a Universitat Autònoma deBarcelona (UAB), conjunta-ment amb la Universitat Pom-peu Fabra (UPF), posarà enmarxa, de cara al curs 2003-

2004, una nova llicenciatura d’Estudis d’À-sia Oriental, pionera a l’Estat espanyol, ique serà de segon cicle. Es culmina, així, l’in-terès que la UAB ha mostrat sempre per unaàrea geogràfica es-tratègica i emergent,amb unes cultures illengües molt dife-rents de la nostra.

La UniversitatAutònoma de Barce-lona oferirà el títolconjuntament amb laUniversitat PompeuFabra. Ambdós cen-tres es repartiran ladocència, amb un60% de la progra-mació a càrrec de laUAB, i un 40% a càr-rec de la UPF.

La nova Llicen-ciatura d’Estudis d’À-sia Oriental va seraprovada pel Conselld’Universitats el mesde juny passat, i ara només resta a l’espe-ra la publicació al BOE de les directrius ge-nerals.

Les matèries troncals tractaran sobrela civilització contemporània, la història,les llengües i literatures, el pensament i lacultura d’Àsia Oriental, però també hi hauràun apropament des de l’antropologia, la

gener de 2003 / núm. 159

Nous estudis d’Àsia Orientalpolítica, l’economia, la geografia o la so-ciologia, ja que aquests nous estudis vo-len proporcionar una formació de caràc-ter general i interdisciplinari i un coneixementglobal adequat de la regió objecte d’estu-di, que engloba, entre altres països, la Xina,el Japó i Corea.

Es tracta d’una nova concepció d’estu-dis al voltant d’àrees geogràfiques i no tant

disciplinaris sobre aquesta àrea geogràfica.La Facultat de Traducció i d’Interpretacióofereix un títol propi, el Graduat Superiord’Estudis Internacionals i Interculturals–amb un itinerari d’especialització sobreÀsia–, com també diferents assignaturesde campus, mencions i cicles de con-ferències.

D’altra banda, la UAB fa temps que vainiciar les col·labo-racions amb diver-ses universitats dediferents païsoscentreasiàtics i orien-tals, on destaquenset convenis vigentsamb universitats deCorea del Sud, cincamb universitats delJapó i cinc amb uni-versitats de la Xina,els quals han generatun creixent volumd’intercanvis d’estu-diants i professors.Un dels darrers con-venis signats per laUAB va suposar lacreació del Centred’Estudis Catalans ala Shanghai Interna-

tional Studies University, primer centred’estudis català en territori xinès.

Altres novetats previstes amb vista alcurs 2003-2004 són la llicenciatura, tam-bé de segon cicle, d’Investigació i Tècniquesde Mercat, i la transformació, un cop acon-seguida l’homologació, del graduat supe-rior de Biotecnologia en llicenciatura.

L

d’especialitats, un model d’ensenyamentque ja es fa des de fa temps als EUA.

La UAB disposava ja, des de l’any 1995,del Centre d’Estudis Internacionals i In-terculturals (CEII), que va néixer de la in-tegració dels ja existents Centre d’EstudisXinesos i Centre d’Estudis Japonesos, ique promou estudis transversals i pluri-

La Universitat Autònoma de Barcelona haengegat una campanya de solidaritat ambGalícia arran de l’àmplia demanda de la co-munitat universitària per cooperar en lestasques de neteja de les costes gallegues.Es tracta d’un programa de cooperació inter-universitària entre la UAB i la Universitat deSantiago de Compostel·la, que canalitza elsvoluntaris cap a activitats organitzades perajuntaments, confraries i entitats galleguesi aporta l’allotjament i la manutenció delsuniversitaris de l’Autònoma.

Els universitaris es desplacen a Galí-cia en grups de dotze persones que s’hiestan per un període de cinc dies (dos deviatge i tres de treball de camp). Fins almoment, ja han marxat tres grups, és a dir,un total de trenta-sis persones. La major parttornen amb un doble sentiment: d’una ban-da, estan satisfets amb l’experiència, peròde l’altra, destaquen la impotència que hansentit a causa de la desorganització queregna a l’hora de coordinar les tasques deneteja.

El pròxim grup surt cap a Galícia la set-mana del 13 al 17 de gener. Des de la FundacióAutònoma Solidària confien a poder enviarvoluntaris mentre sigui possible. De mo-ment, hi ha inscrites unes quatre-centespersones, encara que es preveu una dava-llada durant el període d’exàmens. Tothomtindrà garantits els equips necessaris per dura terme les tasques de neteja (guants, gra-notes, botes, mascaretes). Els equipamentsels han cedit ECOCAT, CESPA i la FundacióAGBAR, i el transport el finança l’INCAVOL.

Jord

i Par

eto

Estudiants de la UAB, solidaris amb Galícia

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

gener 2003. Núm. 159

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaUnitat de ComunicacióGabinet de PremsaEdifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

Informació

Consell de Governl Consell de Govern que va tenir lloc el dia 19 de desembre vaacordar retirar la pro-posta de pressupost

per a l’any 2003 i prorrogar el pres-supost de l’any 2002 en els capítolsI, II i IV, amb un increment en el capítol I igual al que fixi el Govern ies publiqui al DOGC, i elevar aques-ta proposta al Consell Social.

El pressupost està previst que s’a-provi en una propera reunió del Con-sell de Govern, després de mantenirconverses amb la Conselleria.

També es va aprovar la desig-nació de Francisco Pelayo Osún iLuis Enrique Urtebey de Césaris re-presentants del Consell de Govern dela UAB al Consell Social.

El rector va informar sobre leslimitacions pressupostàries comtambé de la preocupació per la po-lítica de finançament de la Genera-litat, i va posar de manifest la con-veniència d’aconseguir més recursos.

També va informar del desen-volupament de l’Any de les Llen-gües, que amb la conferència delperiodista i escriptor Ryszard Ka-puscinski, va tenir una cloenda delprimer trimestre molt significativa pera la UAB i els seus estudiants.

Es van valorar positivament lesdades de matriculació, que no hanestat tan pessimistes com es podiapreveure en analitzar les tendèn-cies dels últims anys. Si bé el nom-bre d’estudiants matriculats enguanya totes les universitats catalanesha baixat en termes generals, la UAB s’ha mantingut en termes raona-bles.

Es va debatre la política de con-tractació del personal de suport a larecerca i es va presentar la propos-ta de normativa sobre criteris i pro-cediments per al reconeixementd’activitats que donen dret a crèdits de lliure elecció, l’aprovacióde la qual es preveu per a la pròxi-ma sessió del Consell de Govern.

Any de les Llengües 3

Lluitar per la igualtat

a les universitats 4

Reptes d’Internet 5

En defensa de les terres

de l’Ebre 5

Avaluació de les polítiques

públiques 5

Ramon Pascual i Bernat Sòria,

premiats pels

Amics de la UAB 6

Control de la congelació

d’òvuls 7

La UAB participa

en l’expedició de TV3

a l’Aconcagua 8

VI Programa Marc de la UE 8

Observatori d’Oportunitats

Educatives 9

Artur Mas presideix

la clausura del Centenari

del Doctor Robert 10

Deu anys de Möbius 11

Ryszard Kapuscinski defensa

el periodisme compromès 12

E

2

NomenamentsEl professor Marcial Murciano Martínez va ser reelegit degà de la Facul-tat de Ciències de la Comunicació el dia 11 de desembre. El professor Car-los Sánchez Lancins va ser escollit nou degà de la Facultat de Filosofia iLletres el dia 18 de desembre. La professora María Valdés Gázquez va sernomenada directora del Departament d’Antropologia Social i de Prehistò-ria l’1 de novembre passat.

En el marc de la reestructuració de la gerència, s’han produït els no-menaments següents.

El dia 26 de novembre, van ser nomenades Montserrat Balagueró Ba-ró cap de l’Oficina d’Estudis i d’Integració de la Informació, i Anna MasipArgilaga cap de l’Àrea de Relacions Laborals i d’Acció Social. Amb datade 13 de desembre, han estat nomenades Esther Crespo Romeo cap del’Àrea de Comunicació i de Promoció; Anna Barragán Leiva administra-dora de centre de la Facultat de Medicina, i María Teresa Jiménez Lazcorretaadministradora de centre de la Facultat de Veterinària.

Jord

i Par

eto

3Any de les Llengües

SSEEGGOONN TTRRIIMMEESSTTRREE ..15 de gener GGeerrmmàà CCoollóónn,, ffiillòòlleegg Sala d’actes del Rectorat 12 h

«Fons romànic d’alguns refranys hispànics», lliçó del seu nomenament coma a doctor honoris causa per la UAB

21 de febrer AAnnnnee MMaarriiee CChhaarrttiieerr,, pprrooffeessssoorraa ddee ll’’IINNRRPP Sala d’actes del Rectorat 12 h«La literatura juvenil des de la perspectiva educativa»

4 de març JJoosséé SSaarraammaaggoo,, eessccrriippttoorr Sala d’actes del Rectorat 18 hEl títol s’anunciarà oportunament

11 de març JJoohhnn LL.. MM.. TTrriimm,, pprrooffeessssoorr ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt ddee CCaammbbrriiddggee Sala d’actes del Rectorat 18 h«Política i pràctica en l’ensenyament de llengües. El paper del Consell d’Europa»

25 de març TTaauullaa rrooddoonnaa.. CCoooorrddiinnaaddoorr:: JJoosséé MMaannuueell BBlleeccuuaa Casa Convalescència UAB 18 h«Llengües sense fronteres: cultures i multilingüisme»

TTEERRCCEERR TTRRIIMMEESSTTRREE ..10 d’abril TTeerrrryy EEaagglleettoonn,, pprrooffeessssoorr ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt

ddee MMaanncchheesstteerr Sala d’actes del Rectorat 18 h«Els problemes d’un animal lingüístic»

29 d’abril MMààrriiuuss SSeerrrraa,, eessccrriippttoorr ii vveerrbbíívvoorr Casa Convalescència UAB 18 h«La llengua com a joc comú»

13 de maig CCaarrmmee RRiieerraa,, eessccrriippttoorraa Casa Convalescència UAB 18 h«La visió del món a través de les llengües»

Josep Quer i Josep M. Nadal parlen dels signes i de la creativitat

“ condicionament de l’escriptura ”

osep Quer, investigadorde la Institució Catalanade Recerca i EstudisAvançats (ICREA), afilia-da al Departament de Lin-

güística General de la Universitat deBarcelona, va impartir la tercera con-ferència del cicle Llengua, Coneixe-ment i Creativitat, titulada «Llen-gües minoritàries inaudibles: què ensabem de les llengües de signes?».Quer va explicar que les llengües designes es fonamenten en els matei-xos principis que les llengües natu-rals orals, cosa que dóna suport ala idea que la facultat del llenguatge,entesa com a capacitat humana, vamés enllà de les llengües orals. La con-ferència va tenir interpretació a la llengua de signes per la nombrosapresència de sords i mestres de la llen-gua gestual.

Quer va dedicar part de la sevaconferència a aclarir una sèrie demalentesos que hi ha respecte de lesllengües de signes pel desconeixe-ment general. Per exemple, va expli-car que no hi ha una llengua de sig-nes universal sinó centenars dellengües; «només a la Península n’hiha tres: la llengua de signes Espa-nyola, la llengua de signes catalanai la llengua gestual portuguesa». Unaltre malentès molt estès és pensarque les llengües de signes es basenen les llengües orals del mateix territori

o que les llengües de signes estanformades per gestos il·lustradors isón semblants a la pantomima.

Les llengües de signes poden ex-pressar les mateixes subtileses i elsmateixos significats complexos que lesllengües orals, amb la mateixa com-plexitat estructural que qualsevol

gua. A continuació, va fer veure queel fet que els parlants d’una llenguaidentifiquin com a propi un mateix sis-tema d’escriptura és degut al fet queels sistemes d’escriptura són equívocs:«No tots els sistemes d’escripturasón, però, igualment equívocs». Perexemple, el sistema alfabètic quetrobem a les llengües europees ésmolt menys equívoc que el sistemalogogràfic del xinès.

D’altra banda, les varietats lin-güístiques parlades al territori xinèssón tan o més diferents entre ellesque les llengües romàniques. El sis-tema alfabètic de les llengües romà-niques, però, com que no és tan equí-voc, contribueix a reflectir lesdiferències. El sistema logogràfic delxinès, en canvi, en ser molt més equí-voc, permet que totes les seves va-rietats hi quedin recollides. Dit això,Nadal va fer veure que tots els sis-temes d’escriptura són igualmenteficaços i que el sistema d’escriptu-ra d’una llengua depèn en gran partde factors historicopolítics.

El primer trimestre de l’Any de lesLlengües a la UAB es va tancar ambla conferència del periodista Rys-zard Kapuscinski –en trobareu mésinformació a l’última pàgina d’a-questa publicació–. Podeu consultarel calendari de les conferències delsegon i tercer trimestre al quadresegüent.

J

llengua, amb fonologia, morfologia,lèxic, sintaxi i discurs, i uns aspectesexterns com la variació dialectal, la va-riació en el registre, l’evolució histò-rica i el desenvolupament del lèxic:«Amb els signes es pot fer poesia i finsi tot música!», va destacar Quer.

Josep M. Nadal va pronunciar lasegüent conferència del cicle Llengua,Coneixement i Creativitat, una lliçómagistral en què va reflexionar so-bre el paper fonamental de la llenguaescrita com a aglutinadora d’un con-junt de varietats lingüístiques en unamateixa llengua.

Josep M. Nadal va començar laconferència «Llengua literària i llen-gua parlada. El condicionament del’escriptura», posant de manifest l’e-levat grau de diversitat lingüísticaque es pot distingir en qualsevol llen-

Campus

es universitats espa-nyoles han de recórrerun llarg camí per acon-seguir la igualtat d’o-portunitats per a tots

els seus estudiants. La integraciócompleta dels alumnes amb neces-sitats especials és encara una assig-natura pendent per a molts centresuniversitaris, ja que en molts casosdepèn de la voluntat del rectorat dela universitat i no pas d’un programa

Lluitar per la igualtat a les universitats

4

la VII Reunió del Reial Patronat sobrela Discapacitat, que va tenir lloc a laUAB. L’edició d’enguany, que ha or-ganitzat la Fundació Autònoma So-lidària (FAS), s’ha centrat en la in-fluència de la Llei Orgànicad’Universitats (LOU) en la integraciódels alumnes amb discapacitats.

La trobada va reunir un cente-nar de professionals d’acollida i vice-rectors de seixanta universitats del’Estat, com també representants delsgoverns català i espanyol. L’objectiud’aquestes jornades era establir qui-nes mesures es poden prendre perfacilitar la integració dels estudiantsdiscapacitats durant la seva vida uni-versitària cercant iniciatives amb unestàndard comú per a tots els cen-tres.

Durant la inauguració de la reu-nió, Carlos Egea, secretari generaldel Reial Patronat sobre la Discapacitat,va destacar la importància del mo-ment que viuen les universitats es-panyoles a causa del «terratrèmol» queha provocat la LOU. Egea va fer unacrida perquè les conclusions de lesjornades «satisfacin a tothom i que,quan acabem, tinguem alguna cosaque oferir a la comunitat università-ria». Per la seva banda, Montserrat Cer-vera, directora de l’Institut Catalàd’Assistència i Serveis Socials del De-partament de Benestar Social i Fa-mília de la Generalitat, va assenyalarque s’ha de lluitar per una «societat

inclusiva, on tothom tingui un lloc i unpaper», i per aconseguir-ho «s’ha desaber com potenciar les capacitatsde cadascú».

El document resultant d’aquestareunió ressalta la necessitat que les uni-versitats treballin conjuntament ambles respectives conselleries d’Educa-ció i de Cultura. Així mateix, assenyalala conveniència de crear un programade suport específic que s’ha de pre-veure en els estatuts del centre. Eldocument també demana que s’e-fectuïn les adaptacions curricularspertinents a partir d’una valoració in-dividual de cada alumne, però senseque suposin un menor nivell d’exigènciao supressió de continguts, sinó una mo-dificació. Així mateix, es reitera la ne-cessitat d’eliminar les barreres ar-quitectòniques i que els professorsutilitzin recursos multimèdia en lesseves classes. En darrera instància,es considera necessari promoure el vo-luntariat universitari com a suport ala integració i facilitar la mobilitat in-ternacional dels estudiants amb dis-capacitats.

«La UAB té un paper de liderat-ge claríssim en la integració dels es-tudiants amb discapacitats dins l’Es-tat espanyol», va destacar MontserratCervera durant la inauguració de lesjornades. Això és degut al Programad’Integració dels Universitaris ambNecessitats Especials (PIUNE), quedesenvolupa la FAS des de 1992.

específic que ajudi a regular-ho. Elsdies 28 i 29 de novembre es va fer unpas endavant en aquesta matèria en

Eug

ènia

San

z

L

Louis Lemkow i Muriel Casal, a les Jornades sobre Discapacitat organitzades per Autònoma Solidària.

Memòria i vellesaEl 16 de desembre va tenir lloc una taula rodona sobre «Memòriai vellesa: de la psicologia bàsica a la intervenció», en què van par-ticipar els professors Javier de la Fuente, de la UB, Conrado Navalón,de la Universitat de Múrcia, i Dolors Sáiz, Mercè Jodar i Mercè Pé-rez Salanova, de la UAB.

La presentació de la jornada va ser a càrrec de Dolors Sáiz, capde la Unitat de Psicologia Bàsica de la UAB, i de Conrad Izquierdo,cap del Departament de Psicologia de l’Educació de la UAB. Totsdos van destacar el paper de la investigació en la prevenció de leslimitacions de la memòria imposades en el transcurs dels anys.

La jornada va constar de dues parts. Javier de la Fuente i Con-rado Navalón van parlar dels treballs en psicologia bàsica sobre apre-nentatge i memòria; Dolors Sáiz va parlar dels factors que modu-len la pèrdua de la memòria en la vellesa; i les professores MercèJodar i Mercè Pérez Salanova van explicar les experiències concretesi les pràctiques per evitar aquest deteriorament: van parlar dels ta-llers d’entreteniment que es fan a Barcelona i de l’experiència deLa Universitat a l’Abast que la UAB duu a terme amb la col·laboraciód’alguns ajuntaments.

Nadal poètic a TraduccióLa poesia ha conformat l’ambient nadalenc a la Facultat de Traducciói d’Interpretació. Un debat sobre la seva traducció i un recital poè-tic són els dos actes amb què el centre ha volgut anticipar-se a lesfestes nadalenques. «Traducció I: és possible traduir la poesia?» va ser el títol de la taula rodona que va reunir el poeta Enric Casasses,Miquel Edo, coordinador del postgrau de Traducció Literària, i Joa-quim Sala-Sanahuja, poeta i traductor. Durant el diàleg, que va te-nir lloc el 12 de desembre, es va posar de manifest els avantatgesi els inconvenients que pot comportar el contacte entre traductori autor durant el procés de traducció. Així mateix, es va destacarel paper de mediador que es veu obligat a exercir en molts casosl’editor. També es va debatre sobre la rima i la possibilitat de res-pectar-la sense perdre el significat original de l’obra.

El 18 de desembre va ser el torn del recital «De pensament, pa-raula i obra I: pensament». Els assistents van gaudir de les inter-pretacions d’Anna Aguilar-Amat, Josefa Contijoch, Dolors Miqueli Ramon Farrés, que van llegir poemes dels seus propis llibres i, finsi tot, en van presentar alguns d’inèdits. Els quatre autors ho van feramb acompanyament musical.

5Campus

Reptes d’InternetLes nombroses aportacions que po-den realitzar les noves tecnologiesal món del dret es van debatre enles jornades interdisciplinàries d’es-tudi Reptes d’Internet, Aportacions Ju-rídiques i Socials, que va organitzarla Facultat de Dret. Les sessions es vanfer a l’aula magna de la Facultat elsdies 25, 26 i 27 de novembre.

Imma Tubella, codirectora delProjecte Internet a Catalunya, va im-partir la conferència inaugural. Tu-bella va explicar les línies generalsd’aquest projecte de recerca inter-disciplinari sobre la societat de la in-formació a Catalunya. També va apun-tar, des del començament, que laxarxa a Catalunya té un paper «coma indicador de canvi però no pas coma factor de tal».

La conferenciant va assenyalarque Internet no ha canviat els rolssocials: «És un instrument de la vidaquotidiana però no es troba com unelement de modificació importantd’aquesta». Entre els causants d’això,Imma Tubella va destacar el fet quela implantació de la banda ampla alnostre país és escassa a causa de lamanca d’una oferta pública de serveisque faci necessari connectar-se. Tu-bella va concloure que la xarxa esvalora com un element de llibertat, en-cara que a Catalunya encara queda unllarg camí per fer.

l Departament de Ge-ografia ha posat enmarxa un cicle de con-ferències i activitatssobre la incidència de

les ciències socials en la societat.La primera jornada va tenir lloc el17 de desembre i es va dedicar ala lluita que es viu a les terres de l’E-bre en contra del transvasamentque preveu el Pla Hidrològic Na-cional (PHN).

Un dels actes centrals va ser laconferència d’Antoni Borrell, pagèsde Miravet i membre de la Platafor-ma en Defensa de l’Ebre.

Antoni Borrell va denunciar queel PHN es va tirar endavant senseconsens, amb l’agreujant que es vafer a corre-cuita. Segons Borrell, hiha nombrosos motius que indiquenque un transvasament des del riuEbre podria resultar fatal.

Borrell va posar com a exempleles repercussions que va tenir el

En defensa de les terres de l’Ebretransvasament d’aigües a Tarragona,que va reduir la captura anual demusclos de dos milions a un. Aixímateix, Borrell va recordar que les comarques de l’Ebre «tenen un des-envolupament per sota de la mitja-na i, si els treuen un recurs fona-

Espanya pateix «un problema de ges-tió dels recursos i no pas una man-ca d’aquests». Durant la conferèn-cia, Borrell també va fer una crida peradoptar una nova cultura de l’aiguabasada en criteris de coneixement dela natura, estalvi en el consum, mi-llora de les xarxes de distribució,creació de bancs d’aigües i estacionsdepuradores, així com el dessalatgede l’aigua del mar.

Segons Borrell, tot això és pos-sible si es té la col·laboració de tot-hom.

La xerrada va estar acompa-nyada de la projecció del vídeo Aigua,la font de la vida, de Mario Pons, i d’undebat posterior que es va establirentre els assistents a l’acte. La jornadava prosseguir a la tarda amb un se-minari on es van tractar aspectesmés concrets sobre com els governsi altres poders fàctics utilitzen lageografia i altres ciències socials peral seu propi profit.

E

mental per donar-lo a altres regionsmés desenvolupades, es crea un des-equilibri territorial». El pagès va as-segurar que el govern central «faservir les terres de l’Ebre per vendre’sel nostre futur», i va afegir que les in-versions que s’ofereixen a canvi deltransvasament «deixen el nostre fu-tur hipotecat».

D’altra banda, Borrell va garan-tir que existeix un «desgovern hí-dric», ja que, segons el seu parer,

“ aigua, la fontde la vida ”

Els dies 2 i 3 de desembre, va tenir lloc,a l’Hotel Campus de la UAB, l’euro-conferència sobre «Avaluació de po-lítiques territorials regionals i locals:utilitat i capacitació per a les admi-nistracions». L’objectiu d’aquestes jor-nades era triple. D’una banda, pre-sentar i discutir sobre com s’ha fetfins ara l’avaluació de polítiques i pro-grames a Europa. En segon lloc, veu-re com s’està fent l’avaluació en tresàmbits: política de desenvolupamentregional i local, política laboral i polí-tica de formació i educació. El tercerobjectiu era analitzar en quina me-sura s’està utilitzant el coneixementque es deriva d’aquests treballs i, pertant, quin valor aporta l’avaluació a lapresa de decisions.

Les sessions van ser organitzadesconjuntament per la UAB, la FundacióCarles Pi i Sunyer i la Societat Es-panyola d’Avaluació de Polítiques Pú-bliques.

La conferència va reunir un to-tal de cent vint persones entre di-versos responsables de l’avaluacióde la Comissió Europea, nombrososacadèmics i professors universitarisde diferents països europeus, ex-perts i consultors del sector privat,i ONG de cooperació per al desen-volupament.

El congrés es va centrar en qua-tre temes: l’orientació i la qualitat de

les avaluacions, les variacions en elsenfocaments adoptats per avaluarles polítiques regionals i locals, lesnoves orientacions de la Comissió Eu-ropea relatives a l’avaluació dels FonsEstructurals, i el treball realitzat perjoves investigadors que es pot utilit-

zar per a les polítiques d’avaluació.D’aquesta manera, el congrés es pro-posava contribuir a la sensibilitzaciói a la capacitació dels diferents ac-tors de la vida pública en la verifica-ció dels resultats, els efectes realsdels programes i de les iniciatives iles polítiques territorials desenvolu-pades per les institucions.

Avaluació de les polítiques públiques

Àngel Garcia, Joan Rigol, Francesc Gòdia i Carlos Román.

a tenacitat científica iacadèmica i la llibertatd’investigació van serpremiades en els pro-fessors Ramon Pascual

i Bernat Sòria per l’Associació d’A-

Campus

Ramon Pascual i Bernat Sòria, premiats pels Amics de la UAB

Ramon Pascual, que va ser pre-sentat per Josep Laporte, va ser rec-tor de la UAB en temps de la transi-ció democràtica i ha estat conseller deSanitat i d’Universitats i Recerca de laGeneralitat de Catalunya.

vertit en un dels projectes emblemà-tics de la investigació a Catalunya.Santiago Dexeus, director de la càte-dra d’Investigació en Obstetrícia i Gi-necologia UAB-Institut UniversitariDexeus, va ser l’encarregat de pre-sentar el professor Bernat Sòria. De-xeus va glossar les valuoses contri-bucions del professor Sòria alconeixement de la diabetis i tambéla seva actitud de no posar límits a larecerca adreçada a millorar les con-dicions i la qualitat de vida de les per-sones. Sòria ha estat un dels defensorsmés significatius de la utilització de lescèl·lules mare en investigació.

En el transcurs de l’acte es va lliu-rar un distintiu als socis que feia deuanys que formaven part de l’Associa-ció, als alumnes als quals s’ha atorgatel premi extraordinari de doctorat i alsmembres de Cultura en Viu.

Xavier Muñoz, president de l’As-sociació, va agrair la presencia i l’ac-tivitat dels membres de l’Associació iels va encoratjar a prosseguir en la se-va tasca d’enfortir els lligams entre launiversitat i la societat. El rector, LluísFerrer, va felicitar els guardonats ennom de la UAB i va recordar la im-portant tasca que han dut a termeels membres de l’Associació d’Amicsde la UAB.

L’acte va tenir lloc al restaurant LaMiranda del Museu, al Museu d’Històriade Catalunya, i la celebració de la fes-ta va ser amenitzada pel Combo de Mú-sica Moderna de la UAB.

L

6

Ramon Pascual, Xavier Muñoz i Bernat Sòria.

Ant

onio

Zam

ora

mics de la UAB, en un acte que vaaplegar, el 29 de novembre, nombro-sos professors i membres de l’Asso-ciació en el marc de la festa organit-zada per aquesta.

Laporte va glossar la claredat ex-positiva del professor Pascual, tambéla seva capacitat de treball i, sobretot,la seva insistència en el projecte de lafont de llum del sincrotró, que s’ha con-

La immigració als mitjans de comunicació

El Consell d’Administració de Radiotelevisió Espanyola està estudiantl’elaboració d’un document en què es recullin les recomanacions peral tractament en general, i especialment per a la seva aplicació enel camp informatiu, dels temes relacionats amb la immigració.Aquest document («Declaració de Bellaterra»), que es preveu quevegi la llum l’any 2003, va tenir com a prolegomen la sessió de tre-ball que els representants d’aquest mateix organisme van fer ambels membres del Migracom (Observatori de Migració i Comunicació)de la UAB, el dia 18 de desembre de 2002, i la trobada amb els res-ponsables de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del De-partament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la UAB.

En la sessió de treball, van participar-hi, per part del Consell d’Ad-ministració de RTVE, Anna Balletbó, Isabel Ugalde, Charo López iMarc Puig, i també es va tenir la col·laboració del filòsof Josep Ma-ria Terricabras, catedràtic de la Universitat de Girona.

Neix el programa Campus 33

TV3 va estrenar, el dia 15 de gener, un nou programa, Campus 33,que tracta temes d’actualitat de les universitats del Països Catalansi que s’emet pel Canal 33 els dimecres, a les 21.30 h. El programa,que dura mitja hora, està dirigit per Enric Violan i és presentat perl’escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer.

Campus 33 és una coproducció de Televisió de Catalunya i l’Ins-titut Joan Lluís Vives, amb el suport del Departament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació (DURSI), de la Generalitat de Ca-talunya i de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les IllesBalears. Segons els seus responsables, el programa neix amb lavoluntat de ser una finestra oberta al món universitari, amb l’objectiud’informar i de divulgar tot allò que giri a l’entorn de les universi-tats de parla catalana.

El programa finalitza amb un apartat sobre publicacions uni-versitàries.

Control de la congelació d’òvulsa utilització d’òvuls con-gelats (criopreservaciód’oòcits) per a la poste-rior fecundació in vitroés una tècnica experi-

mental de reproducció assistida, moltbeneficiosa principalment pera les dones amb risc de pèrduaprematura de la funció ovàricaa causa de processos cancero-sos i altres indicacions. La sevaeficiència ha augmentat en elsdarrers anys, i ja hi ha una tren-tena de nens fruit de l’aplicacióde la tècnica, però encara noés òptima.

Un equip d’investigadors dela UAB i d’USP Institut Univer-sitari Dexeus (centre docent ads-crit a la UAB) ha determinat unade les causes que molts delsòvuls preservats per congela-ció no es desenvolupin de forma cor-recta durant la fecundació in vitro.

Els científics han observat queels cromosomes de molts d’aquestsòvuls es desordenen durant la con-gelació. Es tracta d’un coneixementclau per orientar els futurs esforçoscap a l’optimització d’aquesta tècnicade reproducció. La descoberta ha es-tat possible gràcies a les fotografiesde la distribució dels cromosomes enels òvuls humans congelats, obtin-gudes pels investigadors de la UAB iUSP Institut Universitari Dexeus alServei de Microscòpia de la UAB.

La congelació dels òvuls es pot dura terme de dues maneres: bé conge-lant l’òvul madur quan es troba en

l’anomenada metafase II (MII), ambtots els cromosomes disposats a l’e-quador d’una estructura filamentosaanomenada fus; o bé congelant l’òvulquan encara no és madur (vesículagerminal, o VG). Les imatges (obtin-

gudes per microscòpia confocal), quehan estat portada de la prestigiosarevista Human Reproduction, mos-tren que la congelació dels òvuls entots dos estadis afecta en alguns ca-sos l’estructura del fus i, per tant, des-ordena els cromosomes de maneraque es dispersen. Aquest desordre ésmés probable en el cas de congelacióen estat MII, i en molts casos (però nosempre) pot donar lloc a anomalies enel nombre de cromosomes de lescèl·lules embrionàries un cop l’òvulés fecundat, que es tradueixen enuna baixa eficiència en la implantacióen l’úter. Els investigadors suggerei-xen dur a terme estudis amb un nom-bre més gran d’òvuls per tal d’obtenir

L

Ciència 7

dades més fiables sobre l’estat dels cro-mosomes dels embrions que provenend’òvuls congelats, com també la in-clusió d’un diagnòstic genètic preim-plantacional en el protocol de repro-ducció assistida basat en la congelació

d’òvuls per incrementar la se-guretat i l’eficiència del mèto-de de reproducció. Aquest ti-pus de diagnòstic consisteix aseleccionar els embrions senseanomalies cromosòmiquesabans de ser transferits a l’úterde la futura mare, quan nomésconsten de vuit cèl·lules i tresdies de desenvolupament. Els autors de l’estudi afirmenque, actualment, l’aplicació d’a-questa tècnica de reproducciós’ha de limitar a casos concretsde dones que actuen com a do-nants per a elles mateixes a

causa d’un risc de pèrdua prematurade la funció ovàrica. Seria el cas de do-nes sotmeses a processos de radio-teràpia i/o quimioteràpia, que tenenquistos ovàrics o que pateixen endo-metriosis. Així, els científics sugge-reixen que, de moment, hauria dequedar exclosa en programes de do-nació d’òvuls atesa la seva baixa efi-ciència.

En la recerca han participat JosepSantaló i Montse Ponsà, del Depar-tament de Biologia Cel·lular, de Fisio-logia i d’Immunologia de la UAB, MercèMartí, del Servei de Microscòpia de laUAB, i Irene Boiso, Anna Veiga i PereN. Barri, de l’Institut Universitari Dexeus.

Disseny de proteïnes

La conferència «Combinació funcional per al disseny (a la carta?)de noves proteïnes amb potencial biotecnològic», a càrrec del pro-fessor del Departament de Genètica i de Microbiologia Antoni Vi-llaverde Corrales, va tancar el cicle de divulgació Tardor Científica.Villaverde va exposar l’experiència del Laboratori de MicrobiologiaAplicada de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la UABen l’ús de les metodologies d’enginyeria genètica per al disseny debiosensors per a diagnòstic molecular, vehicles no vírics per a la terà-pia gènica i anticossos amb activitat enzimàtica. Antonio Villaver-de va explicar que l’enginyeria genètica permet introduir canvis es-tables en gens individuals que permeten modificar les funcions deles proteïnes que codifiquen. En sistemes cel·lulars apropiats, és pos-sible produir i purificar les proteïnes resultants. En el context de lesseves possibles aplicacions biotecnològiques, pot ser desitjable lacombinació de funcions de proteïnes diferents en una única molè-cula a través de la unió dels dominis responsables o de les proteï-nes completes. Per a Villaverde, la bioproducció d’aquestes proteï-nes s’enfronta a una sèrie de colls d’ampolla que s’han de resoldre.

La memòria escrita de Roma

El professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’EdatMitjana Joan Gómez Pallarès va pronunciar la conferència «Lamemòria escrita a la cultura de Roma», en el marc del cicle TardorCientífica. Gómez Pallarès va exposar la importància del context deproducció dels textos de la cultura de Roma per a la seva interpre-tació tot resumint, amb el títol de la conferència, una manera d’en-tendre l’estudi del text a l’antiguitat clàssica. Per a Gómez Pallarès,el text s’ha d’entendre, d’una banda, com un dels dipositaris del quevan ser la cultura i la civilització romanes: com eren els ciutadansdel món romà, què feien, què pensaven, com es divertien, què men-javen i com estimaven. D’altra banda, s’ha de considerar el text enel seu context de producció: no som davant de productes aïllats d’u-na cultura, fruit de voluntats creadores individuals, sinó que hemd’interpretar els textos tenint en compte les dades que, sobre el seuentorn creatiu, ens aporta el conjunt del que anomenaríem ciènciesde l’antiguitat, com són l’epigrafia, l’arqueologia o la història del’art, entre d’altres.

Comparació d'un nucli normal (esquerra) amb un nucli amb anomalies (dreta)

a causa de la congelació.

Ciència8

n equip de recerca di-rigit pel doctor EduardEscrich, professor delDepartament de Fisio-logia i d’Immunologia

de la UAB, estudia l’adaptació al’alçada dels participants en l’expe-dició del programa de TV3 El cim.

Els sis joves catalans que pre-nen part en aquest programa es tro-ben, des del 2 de gener, a l’Argenti-na per tal d’assolir el cim del’Aconcagua (6962 m), la muntanyamés alta del continent americà.

Al llarg de l’expedició, l’equipmèdic determinarà les funcions res-piratòria i cardíaca i la saturació ar-terial d’oxigen, per tal de valorar l’es-tat d’aclimatació dels expedicionaris;estudiarà els trastorns del son mit-jançant l’anàlisi de paràmetres res-piratoris, cardíacs i neurològics, amés de la saturació arterial d’oxi-gen, en diferents individus a dife-

rents altituds; valorarà el mal agut demuntanya (MAM) utilitzant una escalade puntuació clínica dels símptomes

els determinats en el test d’hipòxia(manca d’oxigen) realitzat abans desortir i amb els clínics obtinguts dià-riament a la muntanya. L’equip in-vestigador està compost pels doc-tors Eduard Escrich (director delsestudis i expedicionari, UniversitatAutònoma de Barcelona), Olga Parra(Hospital del Sagrat Cor, Barcelona),Anton Ricard (Hospital de Bellvitge,l'Hospitalet de Llobregat), Anton Ra-ñé (expedicionari, Hospital de SantaCaterina, Girona), Ferran Rodríguez(Institut Nacional d’Educació Físicade Catalunya) i Toni Veres (Institutd’Estudis de Medicina de Muntanya).Els estudis de control de l’adaptacióa l’altitud i dels trastorns del son enaquest medi són finançats per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. En aquests estudis, hi col·laboren l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelonai l’Institut Nacional d’Educació Físi-ca de Catalunya (INEFC).

U

La UAB participa en l’expedicióde TV3 a l’Aconcagua

Eduard Escrich, fent proves a un dels expedicionaris.

i signes d’aquest mal; i, a l’acaba-ment de l’expedició, correlacionaràels resultats obtinguts entre si i amb

a és oberta la convo-catòria del VI ProgramaMarc d’I + D de la UnióEuropea, amb el princi-pal objectiu de contri-

buir a la creació d’un Espai Europeud’Investigació EEI que fomenti la qua-litat científica, la competitivitat i lainnovació mitjançant una millor coo-peració i coordinació.

Una de les característiques delVI Programa Marc és la concentracióde fons en relativament poques àre-es temàtiques prioritàries i la utilitzaciódels nous instruments, principalment

els Projectes Integrats i les Xarxesd’Excel·lència, que apleguen un grannombre d’investigadors, per tal deconcentrar encara més els esforços enunes línies d’investigació molt defi-nides.

El programa de finançament de larecerca atendrà principalment les se-güents àrees temàtiques prioritàries:genòmica i biotecnologia per a la sa-lut; tecnologies de la societat de lainformació; nanotecnologies, mate-rials intel·ligents i nous processos deproducció; aeronàutica i espai; segu-retat alimentària i riscos per a la sa-

VI Programa Marc de la UElut; desenvolupament sostenible i can-vi global; com també ciutadans i go-vernabilitat en la societat europeabasada en el coneixement. En el V Programa Marc de la UE, la Uni-versitat Autònoma de Barcelona haefectuat cent un contractes de pro-grames de recerca, vuit d’ells coor-dinats per la UAB, i ha assolit un fi-nançament total d’11.156.017 euros.

Això a suposat un augment del35% en el nombre de contractes id’un 70% en el finançament comunitariobtingut respecte del programa an-terior.

J

Seminari sobre microbiologia alimentàriaEls dies 27, 28 i 29 de novembre de 2002, va tenir lloc,a la sala d’actes de la Facultat de Veterinària, el I Ta-ller sobre Mètodes Ràpids i Automatització en Micro-biologia Alimentària, organitzat per Marta CapellasPuig i Josep Yuste Puigvert, del Centre Especial deRecerca Planta de Tecnologia dels Aliments i el De-partament de Ciència Animal i dels Aliments, i adreçata diversos col·lectius, com ara tècnics de laboratoris iindústries agroalimentaris, inspectors veterinaris, pro-fessionals d’empreses relacionades amb la microbiologia,professors i estudiants de tercer cicle i de diverses di-plomatures i llicenciatures.

El ponent va ser Daniel Y. C. Fung, professor de Cièn-cia dels aliments del Department of Animal Sciencesand Industry de la Kansas State University (Manhattan,Kansas, EUA). Fung és un científic de prestigi internacionalen l’àmbit dels mètodes ràpids i miniaturats i l’automa-tització en microbiologia alimentària.

A més, el professor Fung, guanyador del premi in-ternacional de l’Institute of Food Technologists el 1997,és l’editor de la revista Journal of Rapid Methods and Automation in Microbiology i el director del Taller In-ternacional sobre Mètodes Ràpids i Automatització enMicrobiologia.

Grup de Recerca 9

valuar la situació dedels alumnes amb riscd’abandonament es-colar, estudiar-ne lescauses i dissenyar es-

tratègies per afavorir una escolarit-zació positiva que augmenti les pos-sibilitats d’èxit d’aquests alumnessón alguns dels objectius de les re-cerques realitzades per l’Observato-ri d’Oportunitats Educatives (OOE), ungrup de recerca integrat en el De-partament de Pedagogia Aplicadade la UAB.

L’OOE, tot i ser de creació recent,prové d’un grup de recerca anterioranomenat Diversitat, Desigualtat iIntervenció Educativa que, desprésd’un replantejament de propòsits iestratègies, es va orientar més cap ala millora de les oportunitats educa-tives.

Entre les recerques realitzadesja com a Observatori d’OportunitatsEducatives, en destaca una, fruit d’unconveni amb l’Àrea d’Educació de laDiputació de Barcelona, que tractad’afavorir l’escolarització positiva delsalumnes amb risc de desescolaritza-ció desenvolupant estratègies i ac-cions globals amb l’objectiu de mi-llorar l’èxit escolar.

Actualment, un cop feta l’ava-luació de la situació a cada un dels ter-ritoris d’intervenció respectius –els ins-tituts amb els quals s’ha treballat alllarg de l’any 2002 són de Calella,Martorell, Sabadell i Vic–, el grupafronta la segona fase del projecte, quepretén afavorir l’escolarització posi-tiva dels alumnes amb risc o ambgreu risc d’abandonament de l’esco-laritat mitjançant el disseny d’es-tratègies d’intervenció i la implanta-

Observatori d’Oportunitats Educativesció d’accions globals en el territoriper tal de modificar positivament lespossibilitats d’èxit d’aquells alumnes.

Una altra de les recerques encurs del grup és el Projecte Sòcrates«Désescolarisation», aprovat perl’Agència Europea i que pretén esta-

celona, un Simposi Internacional so-bre la Millora de les Oportunitats Edu-catives en una Societat en Transfor-mació –vegeu el requadre.

L’OOE té acords de col·laboració,a més de la Diputació de Barcelona,amb diferents ajuntaments, com el de

A

Membres del grup de recerca Observatori d’Oportunitats Educatives.

Barcelona, per a qui fan un sondeigsobre hàbits i l’assoliment de com-petències funcionals bàsiques de dosmil alumnes. L’Observatori d’Opor-tunitats Educatives està format ac-tualment per cinc professors del De-partament i quatre professors desecundària. A més a més, i segonsels projectes, hi treballa un nombreindeterminat de becaris. Joan Ruéés l’investigador principal del grup, ila resta de l’equip de recerca estàformat per Maria Jesús Comelles,Cristina Laborda, Xavier Moreno, Mi-quel Àngel Essomba, Glòria Valls,Carmen Núñez, Alícia Garcia i Lour-des Balaguer.

L’Observatori d’Oportunitats Educatives i la Diputació deBarcelona organitzen conjuntament el Simposi Interna-cional sobre la Millora de les Oportunitats Educatives enuna Societat en Transformació, que tindrà lloc a la UABCasa de Convalescència, els dies 5, 6 i 7 març de 2003.

Segons els organitzadors, aquest simposi vol generaruna reflexió entorn del paper de l’educació en una situacióde ràpida transformació social i productiva.

Així, dues són les pretensions bàsiques del Simpo-si: recollir i divulgar el treball i les experiències de diversosagents educatius que s’emmarquen en el propòsit de pro-moure millors oportunitats educatives per a tots, i ofe-rir noves perspectives sobre l’èxit educatiu i, especial-

ment, experiències contrastades que mostrin evidènciesque és possible ampliar les oportunitats educatives detots els alumnes, especialment d’aquelles persones quetenen més dificultats.

Les jornades són dirigides a tots els agents educa-tius locals o escolars interessats a aprofundir sobre laseva pròpia acció des d’aquesta perspectiva. Les mésde noranta comunicacions ja rebudes per l’organitzacióaporten experiències i reflexions sobre accions de mi-llora de les oportunitats educatives, sigui sobre un ter-ritori o en un àmbit específic. Les comunicacions pro-venen d’arreu del món i hi participaran conferenciatsconvidats d’Espanya, França, el Regne Unit i els EUA.

Simposi internacional sobre educació i transformació social

blir una comparació entre contextoslocals a tres països –amb la participacióde diferents instituts d’Anglaterra,de la regió de París i de Catalunya–,davant el fet de l’abandonament es-colar a la secundària obligatòria i lesseves causes, com també les eventualsxarxes d’atenció als alumnes externesals centres i el seu funcionament.

Entre altres activitats, l’OOE harealitzat cursos d’especialització,postgrau i mestratge sobre estratè-gies educatives per a l’alumnat derisc, i està preparant un curs obert enlínia sobre desescolarització.

Per al mes de març de 2003, or-ganitzarà, amb la Diputació de Bar-

Fundació UAB

Fu

nd

ac

ió

U

AB

F

un

da

ci

ó

UA

B

Fu

nd

ac

ió

U

AB

La Generalitat de Catalunya va aco-llir, el dilluns dia 2 de desembre, l’ac-te de clausura del Centenari del Doc-tor Robert. El conseller en cap de la

Generalitat, Artur Mas, va presidiraquest acte solemne, en què van in-tervenir el vicerector de Relacionsamb les Institucions Sanitàries de la

Universitat Autònoma de Barcelona,Miquel Vilardell, i el professor del De-partament d’Història Contemporà-nia de la UAB Joan B. Culla.

10

Artur Mas presideix la clausura del Centenari del Doctor Robert

El doctor Robert (1842-1902). Medi-cina i compromís polític, amb aquesttítol es presenta una biografia ac-tualitzada de la figura del doctor Bar-tomeu Robert. El president de la Di-putació de Barcelona, Manuel Royes,i el director general de la FundacióUniversitat Autònoma de Barcelo-na, Josep Llopart, van presentaraquest llibre el 23 de desembre pas-sat, a la Llibreria de la Diputació deBarcelona.

Amb motiu de la commemoraciódel centenari de la mort del doctorRobert, l’organització ha treballat enl’edició d’aquesta biografia. L’obra,prologada per l’historiador Joan B.Culla, ha estat editada per EdicionsProa (Enciclopèdia Catalana) i realit-zada per l’historiador Santiago Iz-quierdo. La Fundació UAB va estimarque enguany era el moment idoni perrevisar aquesta biografia i recopilar in-formació relativa a les seves inter-vencions públiques.

El contingut d’aquest llibre ha es-tat dividit en dues parts de biografia;la primera se centra en la trajectòriaprofessional i científica del doctor Ro-

bert, i la segona, en la seva curta iimportant carrera política. L’obra tam-bé recull el contingut de documents,

discursos i intervencions de Barto-meu Robert en tots els seus vessantspúblics i professionals.

L’edició d’aquesta nova biografiadel doctor Robert està inclosa en el pro-grama d’activitats confeccionat per

la Fundació Universitat Autònoma deBarcelona i la Fundació Doctor Ro-bert, amb motiu de la celebració delCentenari del Doctor Robert.

En la presentació d’El doctor Ro-bert (1842-1902). Medicina i compro-mís polític, el president de la Diputa-ció de Barcelona, Manuel Royes, vadestacar la importància d’aquestaobra, ja que permetrà que «tothom pu-gui saber qui va ser i què va fer un delspersonatges més destacats de la histò-ria de Catalunya».

La Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB), a través de la FundacióUniversitat Autònoma de Barcelona ila Fundació Doctor Robert, ha orga-nitzat els actes de commemoració delcentenari de la mort del doctor Robert.El actes es van iniciar el 10 d’abril pas-sat, amb un homenatge que l’Ajunta-ment de Barcelona va retre al doctorRobert. El Congrés dels Diputats, el Se-nat, l’Ajuntament de Sitges, el Parla-ment de Catalunya i la Generalitat deCatalunya també han lloat, al llargd’aquest any, aquest il·lustre metge ipolític des del vessant humà, social, mè-dic, científic i polític.

Biografia del metge i polític

PPuubblliiccaacciioonnss

GGeessttiióó dd’’uunn pprroojjeeccttee ddee mmaattee--rriiaall ddiiddààccttiicc ppeerr aa IInntteerrnneettEnric Serra i Casals. Servei dePublicacions de la UAB. 112 p. 16 x 23 cm. 8,5 euros.Els serveis lingüístics de lesuniversitats catalanes fa anysque treballen en l’elaboracióde productes formatius adreçatsa pal·liar els dèficits detectatsen el seu àmbit d’actuació. Enel marc de col·laboració de vuitd’aquests serveis lingüístics, s’-ha elaborat el projecte Argu-menta, que planifica l’actuaciói l’ús d’un material didàctic mul-timèdia per a l’entorn virtuald’aprenentatge, amb la finali-tat d’ajudar a resoldre les ne-cesitats lingüístiques i comu-nicatives dels estudiantsuniversitaris.

EEll ccaattaallàànn.. UUnnaa lleenngguuaa ddee EEuurrooppaa ppaarraa ccoommppaarrttiirr.. Vicentde Melchor, Albert Branchadell. 254 p. 15 x 21,5 cm. 10 euros.Llibre en castellà, adreçat als fo-rasters de l’àmbit lingüístic ca-talà, amb l’objectiu d’ajudar acomprendre la situació de lallengua catalana a les perso-nes que volen acostar-se a la re-alitat d’aquest idioma.

Deu anys de Möbiusoincidint amb la cele-bració enguany deldesè aniversari del PrixMöbius Internationaldes Multimédias, la Fa-

cultat de Ciències de la Comunicacióha realitzat l’exposició retrospectiva«Deu anys promovent multimèdiade qualitat».

La mostra, que es va poder veu-re del 9 al 20 de desembre de 2002a la Biblioteca de Comunicació iHemeroteca General de la UAB, vaexposar totes les produccions fi-nalistes i guanyadores de les edi-cions anteriors del PMBM i del Prix

CPrograma Universitats per Catalu-nya del Banco Santander Central His-pano, Antoni Pérez-Portabella. Gra-sa va glossar l’esforç de la Facultatde Ciències de la Comunicació i delsprofessors Emili Prado i Rosa Fran-quet, i va encoratjar a continuar ambla tasca, que ara compleix deu anys.Prado va explicar aquests deu anysd’experiència, des dels primers pre-mis fins a la creixent relació amb lesempreses del sector.

Pérez-Portabella va expressar laseva satisfacció per poder col·laboraramb la institució i va animar a produirnoves propostes multimèdia.

11Premis i publicacions

Möbius International des Multimé-dias.

En l’acte inaugural de l’exposi-ció, van intervenir-hi el vicerectorde Relacions Institucionals i secretarigeneral, Rafael Grasa; el president delPMBM, Emili Prado; i el director del

També van ser presents a l’acteel degà de la Facultat de Ciències dela Comunicació, Marcial Murciano;la delegada general del Prix MöbiusInternational des Multimédias, Ghis-laine Azemard; i la delegada generaldel PMBM, Rosa Franquet.

Emili Prado va explicar la trajectòria del premi.

Premi Cirera d’Arboç

El catedràtic d’Economia de laUAB i cofundador del Grup de De-fensa de les Gavarres, Joan Cals,ha rebut el IV Premi Cirera d’Ar-boç que atorga el Consorci de lesGavarres. Cals ha rebut aques-ta distinció a proposta de l’a-juntament d’Arboç i en reconei-xement a la seva tasca dedefensa del massís. Des de l’any1975, Joan Cals ha estat moltvinculat a tots els movimentsque defensen la serra de les Ga-varres. Així mateix, també ésl’autor del Manifest de les Ga-varres, que feia front al procésurbanitzador del massís.

Fundació Caixa Sabadell

Josep Alavedra i Bosch ha rebutla beca Fundació Caixa Sabadellde mans de la consellera d’En-senyament Carme Laura Gil idel president de la Fundació Cai-xa Sabadell, Manel Grau. Alave-dra està vinculat al Departa-ment d’Història Moderna iContemporània de la UAB, onrealitza un tesina sobre les for-mes de sociabilitat femenina aSabadell entre els segles XVI

i XIX. La beca permetrà a Alave-dra desenvolupar l’esmentat pro-jecte de recerca. L’acte de lliu-rement de la beca es va fer aReus.

Campus

l periodista i escriptor polonèsRyszard Kapuscinski es va adreçara la gran quantitat d’estudiantspresents a la sala d’actes del Rec-torat de la UAB, el dia 15 de de-

sembre, per recomanar que «s’impliquin en lapràctica de la seva feina i que no callin»davant de molts temes que queden forad’una agenda imposada.

Kapuscinski va impartir una multi-tudinària conferència que va tenir lloc ala sala d’actes de la UAB dins del cicleLlengua, Coneixement i Creativitat, queorganitza la UAB amb motiu de l’Any deles Llengües.

Kapuscinski va ser presentat per Jo-an Fontcuberta, degà de la Facultat deTraducció i d’Interpretació. Sota el títol«Traduir el món», la conferència de Ka-puscinski es va centrar sobre els princi-pals canvis del segle XX i la funció del pe-riodista com un traductor de la realitatper apropar-la al lector.

En el seu repàs dels principals can-vis del segle XX, Kapuscinski va destacardos moviments humans que han can-viat el món: la descolonització de la ma-joria dels països del tercer món i la ur-banització de la població, que «va passard’un 3% a més d’un 50% de població ur-bana en poc menys d’un segle».

La fi de la guerra freda, simbolitza-da pel triomf de Solidaritat a Polònia, lacaiguda del mur de Berlín i el desmem-brament de la Unió Soviètica, va obrir unnou període de la humanitat que «Fran-cis Fukuyama ha profetitzat com la fi de la història», mentre que d’altres,com Samuel Huntington, han auguratun xoc de civilitzacions, on vuit grans grups culturals constituiran nous conflictes globals.

Kapuscinski defensa el periodisme compromès

ESegons Kapuscinski, en l’actualitat s’ha

passat d’una divisió horitzontal est-oest a unadivisió vertical sud–nord, «molt més aguda i di-fícil d’igualar».

La globalització ha aportat moltes con-tradiccions, com que «el desenvolupament

primera vegada –afirma l’escriptor polonès–, s’ha separat el capital del treball i triomfen fi-gures de l’especulació, com George Soros».També va recordar que aquesta situació va amés, ja que «263 homes tenen més capitalque el 41% de la humanitat».

La nova situació ha provocat, segonsva explicar, la marginació de la perifè-ria, des de la família, on ja es marginadones i nens, «primeres víctimes de lesguerres modernes», fins a les regions,els països, els continents, etc.

Al final, el planeta es divideix entrerics i pobres: «Un 20% de desenvolu-pats contra un 80% de subdesenvolu-pats», que provoquen una pobresa sen-se sortida, sense expectativa de millorar,sense esperança: «per això no es re-bel·len, la pobresa mata l’ànim, no tenenesperança».

En el debat posterior, a Kapuscinskili van preguntar sobre el paper actual delsmitjans de comunicació i sobre quinaha de ser l’actitud ètica del periodista. Se-gons Kapuscinski, «molts nous perio-distes no saben escriure –professional-ment parlant–, no s’autopregunten, nobusquen la veritat», i va recordar que,abans, ser periodista era una forma deviure, una raó de ser, una identitat: «araés una professió qualsevol, es fa de pe-riodista com es podria treballar en unbanc».

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, vaagrair la presència «d’una personalitatfascinant», que s’implica en el periodis-me quan afirma que «el meu tema sónels pobres». El rector es va felicitar tam-bé que la clausura del primer trimestre

de l’Any de les Llengües fos en una sala d’ac-tes «plena de gom a gom de gent jove».

12

Ryszard Kapuscinski, a la sala d’actes del Rectorat, el 15 de desembre de 2002.

Enr

ic C

omal

long

a

Enric LarreulaEnric Larreula, professor del Departament deDidàctica de la Literatura i de les Ciències Socialsde la Facultat de Ciències de l’Educació, ha estat

guardonat amb el premi Jaume I d’Acció Cívica. Larreula ha rebutaquest guardó en virtut de tota una trajectòria dedicada a la de-fensa i difusió de la llengua catalana com a professor d’aquesta ipedagog. Enric Larreula va començar la seva tasca als anys setanta,amb accions de catalanització als barris de l’entorn de Barcelona.

Així mateix, Larreula ha estat un dels membres fundadorsde la DEC d’Òmnium Cultural i del seu Comitè Pedagògic, i undels impulsors de les escoles Bressola a la Catalunya Nord. EnricLarreula ha publicat diferents llibres de literatura per a nois inoies, que han estat guardonats amb diversos premis.

Acaba de publicar Dolor de llengua, sobre com es viu unasubstitució lingüística.

Marcial MurcianoEl degà de la Facultat de Ciències de la Comuni-cació de la Universitat Autònoma de Barcelona,Marcial Murciano, va ser elegit president de la Con-

ferència Espanyola de Degans de les Facultats de Ciències de la Co-municació, en la reunió que va tenir lloc a Màlaga, els dies 13 i 14de desembre, per constituir la conferència de degans de les facultatsde Ciències de la Comunicació de vint-i-una universitats espanyoles.Una primera proposta de la Conferència de Degans ha estat lasol·licitud al Ministeri d’Educació i Cultura del reconeixement delcamp científic de la Comunicació a l’efecte de l’actuació de l’Agèn-cia Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació del Sistema Uni-versitari Espanyol. La Conferència de Degans vol afavorir la coo-peració entre les facultats de Ciències de la Comunicació, adoptaracords en matèries específiques dels deganats i, fonamentalment,expressar l’opinió col·lectiva sobre els temes que els afecten en laseva vida acadèmica.

provoca més desigualtat», tot i els intents–«fracassats»– de solucions neoliberals: «Per