11

Finan~ament de lEstat (1)

o arq ols i

a I tella iexclCorona

dAragoacutesegles 1

MANUEL SAacuteNCHEZ MARTfNEZ

Aquest eacutes el primer lliurament d una serie d artshy

eles sobre el finan~ament de l Estat al larg de la

historia En aquest cas l autor analitza el regne de

Castella i de la Corona dA rag oacute dins el morc del

nou sistema fiscal gestat els uacuteltims segles de

l Edat Mitjana i consolidat a l Epoca Moderna

destacant del primer la nova forma d obtenir inshy

gressos mitjan~ant els impostos indirectes -duashy

nes ramaderia i mercats- i els directes que gravashy

ven el patrimonio Mentre el sistema fiscal castela

fou un instrument al serve del refor~ament del

poder monarquic als paisos de la Corona d Arashy

goacute la nova fiscalitat va ser controlada directament

per les Corts i per les diputacions sorgides d eles

o hi ha dubte que el sistema fiscal que va verteshybrar i alimentar les grans monarquies de Iepoca moderna tingueacute els seus oriacutegens en els tres darrers

segles de lEdat Mitjana Meacutes concretament la que alguns han anomenat laquorevolucioacute fiscalraquo baixmedieval va tenir lloc entre miacutetjan segle XIII i els anys centrals del seguumlent Aclaparats per noves necessiacutetats -la guerra en primer 1I0c pero tambeacute el creixement mateix de lEstat- i incapa~os de fer front a aquests reptes amb els ingressos tradicioshy

els monarques van bastir un nou sistema fiscal rashydicalment diferent deIs recursos que fins llavors els havien permes viure del seu patrimonio la novetat meacutes

consisteix en lintent -meacutes o menys reeixitshyliexcllmbit de puncioacute fiscal meacutes enlla deis estrets

liacutemits del domini o patrimoni reial per incloure-hi no 50shylament els vassalls directes del monarca sinoacute tambeacute tots els habitants del territori en el qual sexercia la seva soshybirania Com eacutes facil dentendre una novetat tan radical no pogueacute tenir 1I0c sense que es produlssin uns canvis fonamentals en Iestructura economica iacute social pero tamshybeacute i sobretot en larticulacioacute del poder poliacutetiacutec deis divershysos Estats Donada la naturalesa daquesta nova fiscalitat si es volia que fos acceptada per tothom calia buscar un motiu que la justifiqueacutes meacutes enlla de les

que fins en aquell moment havien vehiculat les relacions fiscals del monarca amb els seus homes En aquest punt sinscriu tot larsenal de teories subministrades pel dret roma i per laristotelisme de les quals es van servir els monarques i els seus consellers per aconseguir que saccepteacutes un sistema fiscal dabast general Com que la guerra era la causa per excelmiddotlencia que motivava la petiacutecioacute dajuda la defensio regni que involucrava a tothom va justificar la demanda dun subshysidi pagat per tots En segon 1I0c sintenta que tambeacute participessin en aquesta nova fiscalitzacioacute els habitants deis ambiacutets senyorials Naturalment en cada cas el reshysultat va ser diferent a causa de la de la monarquia feudal en cada territori on existia una

feudovassallatica ben travada (Fran~a Angla-

Alfons X va posar les bases de la nova fiscalitat a la Corona de Castella

terra) aixo es va aconseguiacuter molt meacutes facilment que per exemple a la Corona dAragoacute on les especials caracteshyriacutestiques de la monarquiacutea feudal -particularment a Catashylunya i a lAragoacute- no 5015 van retardar fins a mitjan segle XIV lacceptacioacute del nou sistema fiscal per part de la noshyblesa sinoacute que com veurem meacutes endavant van limitar molt seriosament la disponibilitat de la Corona sobre ell 1 finalment si aquest sistema fiscal tenia una nova caushysa tambeacute havia de tenir un nou beneficiari que ja no seria tan concretament la persona del monarca sinoacute meacutes aviat les necessitats de la res publica eacutes a dir lEstat1

Pero Iestabliment dun sistema fiscal de nova planta en el cor de la Baixa Edat Mitjana no fou exclusivament una fita fonamental en el proceacutes dafermament deis Estats a Ialba del moacuten modern tambeacute tingueacute repercussions seshyveriacutessimes encara poc estudiades en el teixit social No hem doblidar que la instauracioacute duna sobrepuncioacute fiscal per part de lEstat a mitjan segle XIV va coincidir plenashyment amb el desenvolupament de la crisi baixmedieval i que per tant no devia quedar aliena a les extremes dificultats que experimentaren les societats dOccident en els segles XIV i XV Quan sobserva la convergencia de diversos sistemes fiscals en Iespai local (Ieclesiastic el reialsenyorial el municipaO eacutes indubtable que la supershyposicioacute de la nova fiscalitat dEstat devia afectar molt durament determinats sectors socials i en alguns casos deviacutea suposar una bona escomesa per a lequilibriacute ja forshy~a precari de Ieconomia pagesa2 Pero en lextrem oposhysat tambeacute eacutes evident que el nou sistema fiscal fou finalment acceptat perque hi havia grups socials interesshysats com a beneficiaris directes en el seu funcionament Primer de tot la noblesa sia perque la monarquia Ii ceshydiacutes una part meacutes o menys important del producte deis nous impostos sia perque percebeacutes sucoses soldad es al servei de la Corona desviant daquesta manera en profit

una part important de lextorsioacute fiscal justificada per la guerra Pero no solament la noblesa tambeacute els agents encarregats dadministrar a diferents nivells la cada vegada meacutes complexa maquinaria fiscal els arrenshydataris deis diversos impostos o els compradors de tiacuteshytols de deute puacuteblic en el cas deis palsos de la Corona dAragoacute van ser convidats a participar en el banquet fiscal organitzat per lEstat la cronologia en Iestabliment de la nova fiscalitat eacutes forshy~a significativa i practicament la mateixa amb diferencies insignificants en totes les priacutencipals monarquies euroshypees Aiacutexiacute el proceacutes de construccioacute de la fiscaliteacute dEacutetat a Fran~a siacutenicia al final del segle XIII iacute culmina a la deshycada de 1360 a Anglaterra les grans innovacions en la configuracioacute del tax state sesdevingueren en els regnats deIs tres Eduards eacutes a diacuter entre 1272 i 1377 a la Coroshyna de Castella les bases del nou sistema fiscal sestablishyren entre 1252 i 1350 i finalment a la Corona catalanoshyaragonesa aquest proceacutes tiacutengueacute 1I0c entre els darrers anys del segle XIII i la decada de 1360 Ara beacute encara que la cronologiacutea sigui la mateixa a gairebeacute tot el resultat final del proceacutes va ser diferent tant pel que fa als components concrets del sistema fiscal resultant com sobretot quant a la disponibilitat de la monarquia sobre

Les guerres cada cap meacutes costases van servir de justificant per establir un nou sistema fiscal al lIarg de la Baixa Edat Mitjana

els nous instruments fiscals Efectivament gairebeacute semmiddot bla innecessari dir fins a quin punt ladopcioacute duna mena

o altra depenia de les peculiars i intransferibles circumstimcies economiacuteques i socials de cada territorio

per esmentar nomeacutes un parell dexemples no eacutes difiacutecil explicar que el nou sistema fiscal de la corona anshyglesa sorienteacutes cap a lexplotacioacute duanera del seu prinshycipal producte dexportacioacute la llana o que donada la vitalitat del mercat a les ciutats i viles de Catalunya i el Paiacutes Valencia el principal recurs fiscal estigueacutes basat en els impostos indiacuterectes Daltra banda sembla tambeacute evident que el control meacutes o menys estricte de la monarshyquia sobre la nova fiscalitat derivava de la correlacioacute de les forces socials a cada Estat expressada tambeacute en la major o menor capacitat dintervencioacute poshyliacutetica de la representacioacute oligarquica del paiacutes en Corts o Parlaments En contrast amb casos de disponibilitat gairebeacute absoluta del monarca sobre els nous recursos fiscals (com succeiacuteria al final duna evolucioacute meacutes o menys lIarga a Fran~a o a Castella) en trobem daltres en lextrem oposat en les quals el control total daquests recursos -incloent-hi Iambit de la gestioacute- requeia en mans de les Corts com va passar en els palsos de la Corona d Aragoacute Veurem ara a trets generals les fites principals i les cashyracteriacutestiques del proceacutes de construccioacute daquest nou sistema fiscal en els dos grans Estats peninsulars Casshytella i la Corona dAragoacute3

EIs ingressos tradicionals de les monarquies

Abans que siacutenstaureacutes la nova fiscalitat les monarquies disposaven dun conjunt molt heterogeni dingressos procedents del seu propi patrimonio Malgrat el caracter miscelmiddotlani i la variada terminologiacutea en un territori o un altre la seva entitat no difereiacutex gaire dun extrem de la Peniacutensula a Ialtre Com qualsevol senyor feudal el monarca possela abans de res un conjunt de beacutens (terres viacutenyes deveses horts parcelmiddotles de sol urba molins forns carnisseries salines

etc) deis quals extreia determinades rendes gesshytionades de maneres diferents segons els 1I0cs i que ara no podem detallar En segon 1I0c en les seves terres els monarques percebien un ampli ventall dimpostos indi-

I 11 LAven~ 242 242 LAven~ 11 f~_ 1

11

Finan~ament de lEstat (1)

o arq ols i

a I tella iexclCorona

dAragoacutesegles 1

MANUEL SAacuteNCHEZ MARTfNEZ

Aquest eacutes el primer lliurament d una serie d artshy

eles sobre el finan~ament de l Estat al larg de la

historia En aquest cas l autor analitza el regne de

Castella i de la Corona dA rag oacute dins el morc del

nou sistema fiscal gestat els uacuteltims segles de

l Edat Mitjana i consolidat a l Epoca Moderna

destacant del primer la nova forma d obtenir inshy

gressos mitjan~ant els impostos indirectes -duashy

nes ramaderia i mercats- i els directes que gravashy

ven el patrimonio Mentre el sistema fiscal castela

fou un instrument al serve del refor~ament del

poder monarquic als paisos de la Corona d Arashy

goacute la nova fiscalitat va ser controlada directament

per les Corts i per les diputacions sorgides d eles

o hi ha dubte que el sistema fiscal que va verteshybrar i alimentar les grans monarquies de Iepoca moderna tingueacute els seus oriacutegens en els tres darrers

segles de lEdat Mitjana Meacutes concretament la que alguns han anomenat laquorevolucioacute fiscalraquo baixmedieval va tenir lloc entre miacutetjan segle XIII i els anys centrals del seguumlent Aclaparats per noves necessiacutetats -la guerra en primer 1I0c pero tambeacute el creixement mateix de lEstat- i incapa~os de fer front a aquests reptes amb els ingressos tradicioshy

els monarques van bastir un nou sistema fiscal rashydicalment diferent deIs recursos que fins llavors els havien permes viure del seu patrimonio la novetat meacutes

consisteix en lintent -meacutes o menys reeixitshyliexcllmbit de puncioacute fiscal meacutes enlla deis estrets

liacutemits del domini o patrimoni reial per incloure-hi no 50shylament els vassalls directes del monarca sinoacute tambeacute tots els habitants del territori en el qual sexercia la seva soshybirania Com eacutes facil dentendre una novetat tan radical no pogueacute tenir 1I0c sense que es produlssin uns canvis fonamentals en Iestructura economica iacute social pero tamshybeacute i sobretot en larticulacioacute del poder poliacutetiacutec deis divershysos Estats Donada la naturalesa daquesta nova fiscalitat si es volia que fos acceptada per tothom calia buscar un motiu que la justifiqueacutes meacutes enlla de les

que fins en aquell moment havien vehiculat les relacions fiscals del monarca amb els seus homes En aquest punt sinscriu tot larsenal de teories subministrades pel dret roma i per laristotelisme de les quals es van servir els monarques i els seus consellers per aconseguir que saccepteacutes un sistema fiscal dabast general Com que la guerra era la causa per excelmiddotlencia que motivava la petiacutecioacute dajuda la defensio regni que involucrava a tothom va justificar la demanda dun subshysidi pagat per tots En segon 1I0c sintenta que tambeacute participessin en aquesta nova fiscalitzacioacute els habitants deis ambiacutets senyorials Naturalment en cada cas el reshysultat va ser diferent a causa de la de la monarquia feudal en cada territori on existia una

feudovassallatica ben travada (Fran~a Angla-

Alfons X va posar les bases de la nova fiscalitat a la Corona de Castella

terra) aixo es va aconseguiacuter molt meacutes facilment que per exemple a la Corona dAragoacute on les especials caracteshyriacutestiques de la monarquiacutea feudal -particularment a Catashylunya i a lAragoacute- no 5015 van retardar fins a mitjan segle XIV lacceptacioacute del nou sistema fiscal per part de la noshyblesa sinoacute que com veurem meacutes endavant van limitar molt seriosament la disponibilitat de la Corona sobre ell 1 finalment si aquest sistema fiscal tenia una nova caushysa tambeacute havia de tenir un nou beneficiari que ja no seria tan concretament la persona del monarca sinoacute meacutes aviat les necessitats de la res publica eacutes a dir lEstat1

Pero Iestabliment dun sistema fiscal de nova planta en el cor de la Baixa Edat Mitjana no fou exclusivament una fita fonamental en el proceacutes dafermament deis Estats a Ialba del moacuten modern tambeacute tingueacute repercussions seshyveriacutessimes encara poc estudiades en el teixit social No hem doblidar que la instauracioacute duna sobrepuncioacute fiscal per part de lEstat a mitjan segle XIV va coincidir plenashyment amb el desenvolupament de la crisi baixmedieval i que per tant no devia quedar aliena a les extremes dificultats que experimentaren les societats dOccident en els segles XIV i XV Quan sobserva la convergencia de diversos sistemes fiscals en Iespai local (Ieclesiastic el reialsenyorial el municipaO eacutes indubtable que la supershyposicioacute de la nova fiscalitat dEstat devia afectar molt durament determinats sectors socials i en alguns casos deviacutea suposar una bona escomesa per a lequilibriacute ja forshy~a precari de Ieconomia pagesa2 Pero en lextrem oposhysat tambeacute eacutes evident que el nou sistema fiscal fou finalment acceptat perque hi havia grups socials interesshysats com a beneficiaris directes en el seu funcionament Primer de tot la noblesa sia perque la monarquia Ii ceshydiacutes una part meacutes o menys important del producte deis nous impostos sia perque percebeacutes sucoses soldad es al servei de la Corona desviant daquesta manera en profit

una part important de lextorsioacute fiscal justificada per la guerra Pero no solament la noblesa tambeacute els agents encarregats dadministrar a diferents nivells la cada vegada meacutes complexa maquinaria fiscal els arrenshydataris deis diversos impostos o els compradors de tiacuteshytols de deute puacuteblic en el cas deis palsos de la Corona dAragoacute van ser convidats a participar en el banquet fiscal organitzat per lEstat la cronologia en Iestabliment de la nova fiscalitat eacutes forshy~a significativa i practicament la mateixa amb diferencies insignificants en totes les priacutencipals monarquies euroshypees Aiacutexiacute el proceacutes de construccioacute de la fiscaliteacute dEacutetat a Fran~a siacutenicia al final del segle XIII iacute culmina a la deshycada de 1360 a Anglaterra les grans innovacions en la configuracioacute del tax state sesdevingueren en els regnats deIs tres Eduards eacutes a diacuter entre 1272 i 1377 a la Coroshyna de Castella les bases del nou sistema fiscal sestablishyren entre 1252 i 1350 i finalment a la Corona catalanoshyaragonesa aquest proceacutes tiacutengueacute 1I0c entre els darrers anys del segle XIII i la decada de 1360 Ara beacute encara que la cronologiacutea sigui la mateixa a gairebeacute tot el resultat final del proceacutes va ser diferent tant pel que fa als components concrets del sistema fiscal resultant com sobretot quant a la disponibilitat de la monarquia sobre

Les guerres cada cap meacutes costases van servir de justificant per establir un nou sistema fiscal al lIarg de la Baixa Edat Mitjana

els nous instruments fiscals Efectivament gairebeacute semmiddot bla innecessari dir fins a quin punt ladopcioacute duna mena

o altra depenia de les peculiars i intransferibles circumstimcies economiacuteques i socials de cada territorio

per esmentar nomeacutes un parell dexemples no eacutes difiacutecil explicar que el nou sistema fiscal de la corona anshyglesa sorienteacutes cap a lexplotacioacute duanera del seu prinshycipal producte dexportacioacute la llana o que donada la vitalitat del mercat a les ciutats i viles de Catalunya i el Paiacutes Valencia el principal recurs fiscal estigueacutes basat en els impostos indiacuterectes Daltra banda sembla tambeacute evident que el control meacutes o menys estricte de la monarshyquia sobre la nova fiscalitat derivava de la correlacioacute de les forces socials a cada Estat expressada tambeacute en la major o menor capacitat dintervencioacute poshyliacutetica de la representacioacute oligarquica del paiacutes en Corts o Parlaments En contrast amb casos de disponibilitat gairebeacute absoluta del monarca sobre els nous recursos fiscals (com succeiacuteria al final duna evolucioacute meacutes o menys lIarga a Fran~a o a Castella) en trobem daltres en lextrem oposat en les quals el control total daquests recursos -incloent-hi Iambit de la gestioacute- requeia en mans de les Corts com va passar en els palsos de la Corona d Aragoacute Veurem ara a trets generals les fites principals i les cashyracteriacutestiques del proceacutes de construccioacute daquest nou sistema fiscal en els dos grans Estats peninsulars Casshytella i la Corona dAragoacute3

EIs ingressos tradicionals de les monarquies

Abans que siacutenstaureacutes la nova fiscalitat les monarquies disposaven dun conjunt molt heterogeni dingressos procedents del seu propi patrimonio Malgrat el caracter miscelmiddotlani i la variada terminologiacutea en un territori o un altre la seva entitat no difereiacutex gaire dun extrem de la Peniacutensula a Ialtre Com qualsevol senyor feudal el monarca possela abans de res un conjunt de beacutens (terres viacutenyes deveses horts parcelmiddotles de sol urba molins forns carnisseries salines

etc) deis quals extreia determinades rendes gesshytionades de maneres diferents segons els 1I0cs i que ara no podem detallar En segon 1I0c en les seves terres els monarques percebien un ampli ventall dimpostos indi-

I 11 LAven~ 242 242 LAven~ 11 f~_ 1

rectes sobre el transit i les transaccions mesuratges pesos i lezdas a la Corona d Aragoacute portazgos a Castella En tercer lloc tambeacute percebien tot un seguit dimpostos directes pels meacutes variats conceptes en destacarem per exemple la part del delme eclesiastic transferit a la Coshyrona en els casos de Mallorca i Valencia que constituYa una part molt important de les rendes patrimonials en aquests territoris a continuacioacute venien els impostos reshy

gulars com les questie catalanes les pechas aragoneses les peites valencianes o la martiniega i el pedido forero a Castella el dret a allotjar el monarca cena a la Corona dAragoacute o yantar a Castella tambeacute les redempcions del servei dhost (com la fonsadera a Castella) es pagaven mitjan~ant un impost directe i encara caldria incloure en aquesta categoria antics impostos extraordinaris ja pashytrimonialitzats el monedaje aragones i valencia (o el morabatiacute mallorquiacute) percebuts cada set anys igual que la moneda forera castellana o el bovatge cata la que

sexigia al comen~ament de cada regnat Finalment aquesta amplia gamma es tanca amb els impostos pashygats per les comunitats musulmanes i jueves cofre e tresor del senyor rey si beacute el rendiment deis tributs soshybre els musulmans variava segons les regions en relacioacute amb la seva importancia numerica i la seva rellevancia economica els subsidis extraordinaris pagats pels jueus constituYren com a miacutenim fins al final del segle XIV una

Durant el lIarg regnat de Pere el Cerimonioacutes concretament entre el

1360 i el 1370 es va establir la nova fiscalitat als palsos de la Corona dAragoacute

important font dingressos en les dues Corones que considerem aquiacute

No sempre la documenta cioacute permet coneixer labast exacte daquests ingressos ni encara menys el seu pashyper en les finances ordinaries de la monarquia En tot cas passant per damunt de diferencies i matisos que no eacutes possible detallar aquiacute tots els investigadors esta n dacord a remarcar la clara insuficiencia daquesta mena dingressos per fer front als nous reptes que es planteshyjaven a les monarquies A meacutes amb el temps aquests recursos tradicionals -fossilitzats erosionats per exempshycions i franquiacutecies alienats en meacutes o menys mesurashyperderen rellevancia en el marc general de les finances Aixiacute en el cas de Castella sha pogut parlar de lescassa consistencia deis ingressos i pechos tradicionals ja al fishynal del segle XIV que alllarg del segle XV van esdevenir clarament testimonials i pel que fa a la Corona dAragoacute malgrat la importancia deis ingressos patrimonials proceshydents del regne de Valencia encara en el segle XV sha observat sobretot a Catalunya limparable proceacutes de liquidacioacute del patrimoni reial al llarg del segle XIV i la criacutetica situacioacute al liacutemit de la fallida de les finances ordinaries al final del segle

Castella un sistema fiscal al servei de la consolidaci6 monarquica

Si beacute la relativa mancan~a de fonts no permet individuashylitzar amb precisioacute les principals etapes de la construccioacute del nou sistema fiscal a la Corona de Castella sembla fora de dubte que les principals novetats van tenir lloc entre els regnats dAlfons X (1252-1284) i dAlfons XI

(1312-1350) mentre que els monarques de la casa de Trastaacutemara es limitaren a aprofundir i ampliar el sistema que aparegueacute en aquell periacuteode Com en altres indrets dOccident tambeacute a la Corona de Castella les primeres iniciatives fiscals es van decantar pels impostos indirectes meacutes facils dacceptar per part deis contriQuents i a traveacutes deis quals la monarquia es podia beneficiar de la intensa activitat comercial conseshycutiva a lampliacioacute de lespai conquerit a llslam durant la primera meitat del segle XIII En aquest sentit Alfons X es va aprofitar dun tipus dingressos -els almojarifazshygOT dorigen musulma que assajat a Toledo al final del segle XII fou aplicat a les ciutats meridionals acabades de conquerir Ha de quedar clar que l almojarifazgo no eacutes un impost sinoacute un conjunt dingressos que es recapshytaven conjuntament4 Ara beacute amb el temps el bigarrat

conjunt format per l almojarifazgo es va anar disgregant en diversos tipus dingressos dentre els quals els drets de duanes van quedar com els meacutes caracteriacutestics i renshydibles de fet a la Sevilla del segle XV lalmojarifazgo equivalia a un impost duaner Potser seguint aquest exemple meridional Alfons X establiacute una xarxa de duashynes a la resta del reialme castella Aixiacute juntament amb el control de les anomenades cosas vedadas (reorganitzashydes entre 1251 i 1258) sestabliacute des de 1271 un delme sobre les importacions Aquest impost es cobrava en una xarxa de ports terrestres i mariacutetims situats a la costa

~

~ 4

cantabrica i a les fronteres amb Portugal Navarra i parshycialment amb Aragoacute A for~a diferencia de la resta els

ingressos meacutes substanciosos procedien de les duanes cantabriques un siacutemptoma de la vitalitat del comer~ mashyriacutetim castella per aquell front Concebuts com a simple mesura durgencia per fer front a les guerres contra els musulmans aquests delmes duaners foren novament

concedits per les Corts els anys 1313 1317 i 1329 fins a esdevenir un impost regular que no requeria lautoshyritzacioacute de lassemblea Tambeacute en lepoca d Alfons X es va organitzar la fiscalitat

sobre la cabanya ramadera a partir de 1276 es va estashyblir un servicio anual sobre la ramaderia transhumant potser per compensar lempara reial a lorganitzacioacute de la Mesta les Corts tampoc no intervenien en la concesshysioacute daquest imposto Lany 1343 Alfons XI va prendre per a ell el montazgo que a canvi de luacutes de les pastures percebien els senyors i els municipis quatre anys meacutes tard va unir aquest impost al servicio i aixiacute va neacuteixer la renda mixta anomenada de servicio y montazgo Tret de las rentas menudas de l almojarifazgo que com ja hem vist gravaven la compravenda de productes al mercat Castella va ser relativament tardana a lhora dadoptar una fiscalitat indirecta que afecteacutes el consum io les transaccions a linterior del reialme Aixo no sucshyceiacute fins a 1342 quan les Corts van concedir a Alfons XI la percepcioacute durant tres anys duna alcabala sobre tot el

territori per finan~ar la campanya dAlgeciras5 Malgrat que les Corts li van renovar el dret a percebre-les els

anys 1345 i 1350 amb la condicioacute que las alcabalas no esdevinguessin pecho aforado -eacutes a dir impost regularshysembla que durant la decada de 1370 es van cobrar cada any finalment cap al 1400 les alcabalas es transformaren en uns impostos fixos i ordinaris que no necessitaven el permiacutes de les Corts a partir de llavors van esdevenir

lingreacutes meacutes important de la Corona castellana Si beacute els impostos indirectes van acabar convertits en un ingreacutes regular que la monarquia percebia sense necessishytat que les Corts ho autoritzessin en el cas deis imposshytos directes sobre el patrimoni deis contribuents el conshytrol de les assemblees fou molt meacutes amplio Aixiacute des de

1269 les Corts comen~aren a concedir els servicios sol-lishycitats pels monarques i ho continuarien fent al llarg de tot el periacuteode baixmedieval Al principi els servicios equishyvalien a una o diverses monedas eacutes a dir sutilitzava com a criteri de percepcioacute el tipus impositiu utilitzat en la recaptacioacute de la moneda forera Meacutes endavant tambeacute sempra com a procediment de percepcioacute el pedido la qual cosa implicava la confeccioacute de recomptes generals dlaquohumosraquo i de padrons de riquesa deis contribuents Encara que com ja hem apuntat les Corts van intervenir meacutes activament en aquesta mena de fiscalitat fixant els metodes de recaptacioacute o controlant-ne els comptes els servicios no van esdevenir la clau de volta del sistema fiscal castella que es basa prioritariament en la resta dimpostos establerts lliurement per la Corona sense

intervencioacute especial de les Corts A lepoca deis Reis Catolics es va produir simplement un perfeccionament del sistema fiscal nascut a la segona

A Castella el nou sistema fiscal va ser controlat molt directament per la monarquia sense que les Corts escurcessin de forma especial les capacitats regies dins daquest ambit

meitat del segle XIII i culminat al llindar del segle XV El tret meacutes caracteriacutestic fou el recurs cada vega da meacutes exshy

tensiu als ingressos extraordinaris eacutes a dir als servicios atorgats per les Corts pero tambeacute ho van ser els ingresshysos procedents de lEsgleacutesia a meacutes de les tercias reales (dues novenes parts del delme eclesiastic) que la Corona percebia des de 1247 cal esmentar les almoines per a la Croada els subsidis extraordinaris del clergat els drets despoli i rendes de les seus vacants pero per damunt de tot la incorporacioacute deis mestrats deis Ordes Militars

a la Corona va suposar una font de recursos addicional i for~a important Si aquests ingresos extraordinaris sigshynificaven el 30 de les entrades de la monarquia a la primera meitat del segle XV en temps deis Reis Catolics

van assolir el 60 i el 70 Com afirma Ladero gracies a laugment i consolidacioacute daquests nous ingressos exshytraordinaris laquoel sistema de hacienda bajomedieval contishynuoacute funcionando al menos doscientos antildeos maacutes en eacuteposhyca de los Austrias [ ] y pudo sostener empresas poliacutetishycas que otros monarcas contemporaacuteneos habriacutean sido

incapaces de soportarraquo

La Corona dAragoacute un sistema fiscal al marge del monarca

Deixant enrere els monedajes aragonesos i els bovatges catalans com a primers -i preco~os- exemples duna fisshycalitat extraordinaria durant el segle XIII ens hem de

situar en les darreres decades daquest segle per trobar les iniciatives meacutes clares de construccioacute dun nou sisteshyma fiscal Com no podia ser duna altra manera la causa va ser la guerra en aquest cas els conflictes mediterrashynis derivats de la conquesta de Siciacutelia per part de Pere el Gran lany 1282 Excomunicat pel Papa entredits els seus reialmes i lliurats a la casa de Fran~a tant aquest monarshyca com Alfons el Franc (1285-1291) i Jaume 11 en els prishymers anys del seu regnat (1291-(1305) van haver de fer front a la poderosa coalicioacute francoangevinopontifiacutecia a lhostilitat del rei de Mallorca (aliat a la causa antiaragoshynesa) i a Castella En aquesta dramatica conjuntura els

I 111 LAven~ 242 LAven~ ID 1______ _ J 242

rectes sobre el transit i les transaccions mesuratges pesos i lezdas a la Corona d Aragoacute portazgos a Castella En tercer lloc tambeacute percebien tot un seguit dimpostos directes pels meacutes variats conceptes en destacarem per exemple la part del delme eclesiastic transferit a la Coshyrona en els casos de Mallorca i Valencia que constituYa una part molt important de les rendes patrimonials en aquests territoris a continuacioacute venien els impostos reshy

gulars com les questie catalanes les pechas aragoneses les peites valencianes o la martiniega i el pedido forero a Castella el dret a allotjar el monarca cena a la Corona dAragoacute o yantar a Castella tambeacute les redempcions del servei dhost (com la fonsadera a Castella) es pagaven mitjan~ant un impost directe i encara caldria incloure en aquesta categoria antics impostos extraordinaris ja pashytrimonialitzats el monedaje aragones i valencia (o el morabatiacute mallorquiacute) percebuts cada set anys igual que la moneda forera castellana o el bovatge cata la que

sexigia al comen~ament de cada regnat Finalment aquesta amplia gamma es tanca amb els impostos pashygats per les comunitats musulmanes i jueves cofre e tresor del senyor rey si beacute el rendiment deis tributs soshybre els musulmans variava segons les regions en relacioacute amb la seva importancia numerica i la seva rellevancia economica els subsidis extraordinaris pagats pels jueus constituYren com a miacutenim fins al final del segle XIV una

Durant el lIarg regnat de Pere el Cerimonioacutes concretament entre el

1360 i el 1370 es va establir la nova fiscalitat als palsos de la Corona dAragoacute

important font dingressos en les dues Corones que considerem aquiacute

No sempre la documenta cioacute permet coneixer labast exacte daquests ingressos ni encara menys el seu pashyper en les finances ordinaries de la monarquia En tot cas passant per damunt de diferencies i matisos que no eacutes possible detallar aquiacute tots els investigadors esta n dacord a remarcar la clara insuficiencia daquesta mena dingressos per fer front als nous reptes que es planteshyjaven a les monarquies A meacutes amb el temps aquests recursos tradicionals -fossilitzats erosionats per exempshycions i franquiacutecies alienats en meacutes o menys mesurashyperderen rellevancia en el marc general de les finances Aixiacute en el cas de Castella sha pogut parlar de lescassa consistencia deis ingressos i pechos tradicionals ja al fishynal del segle XIV que alllarg del segle XV van esdevenir clarament testimonials i pel que fa a la Corona dAragoacute malgrat la importancia deis ingressos patrimonials proceshydents del regne de Valencia encara en el segle XV sha observat sobretot a Catalunya limparable proceacutes de liquidacioacute del patrimoni reial al llarg del segle XIV i la criacutetica situacioacute al liacutemit de la fallida de les finances ordinaries al final del segle

Castella un sistema fiscal al servei de la consolidaci6 monarquica

Si beacute la relativa mancan~a de fonts no permet individuashylitzar amb precisioacute les principals etapes de la construccioacute del nou sistema fiscal a la Corona de Castella sembla fora de dubte que les principals novetats van tenir lloc entre els regnats dAlfons X (1252-1284) i dAlfons XI

(1312-1350) mentre que els monarques de la casa de Trastaacutemara es limitaren a aprofundir i ampliar el sistema que aparegueacute en aquell periacuteode Com en altres indrets dOccident tambeacute a la Corona de Castella les primeres iniciatives fiscals es van decantar pels impostos indirectes meacutes facils dacceptar per part deis contriQuents i a traveacutes deis quals la monarquia es podia beneficiar de la intensa activitat comercial conseshycutiva a lampliacioacute de lespai conquerit a llslam durant la primera meitat del segle XIII En aquest sentit Alfons X es va aprofitar dun tipus dingressos -els almojarifazshygOT dorigen musulma que assajat a Toledo al final del segle XII fou aplicat a les ciutats meridionals acabades de conquerir Ha de quedar clar que l almojarifazgo no eacutes un impost sinoacute un conjunt dingressos que es recapshytaven conjuntament4 Ara beacute amb el temps el bigarrat

conjunt format per l almojarifazgo es va anar disgregant en diversos tipus dingressos dentre els quals els drets de duanes van quedar com els meacutes caracteriacutestics i renshydibles de fet a la Sevilla del segle XV lalmojarifazgo equivalia a un impost duaner Potser seguint aquest exemple meridional Alfons X establiacute una xarxa de duashynes a la resta del reialme castella Aixiacute juntament amb el control de les anomenades cosas vedadas (reorganitzashydes entre 1251 i 1258) sestabliacute des de 1271 un delme sobre les importacions Aquest impost es cobrava en una xarxa de ports terrestres i mariacutetims situats a la costa

~

~ 4

cantabrica i a les fronteres amb Portugal Navarra i parshycialment amb Aragoacute A for~a diferencia de la resta els

ingressos meacutes substanciosos procedien de les duanes cantabriques un siacutemptoma de la vitalitat del comer~ mashyriacutetim castella per aquell front Concebuts com a simple mesura durgencia per fer front a les guerres contra els musulmans aquests delmes duaners foren novament

concedits per les Corts els anys 1313 1317 i 1329 fins a esdevenir un impost regular que no requeria lautoshyritzacioacute de lassemblea Tambeacute en lepoca d Alfons X es va organitzar la fiscalitat

sobre la cabanya ramadera a partir de 1276 es va estashyblir un servicio anual sobre la ramaderia transhumant potser per compensar lempara reial a lorganitzacioacute de la Mesta les Corts tampoc no intervenien en la concesshysioacute daquest imposto Lany 1343 Alfons XI va prendre per a ell el montazgo que a canvi de luacutes de les pastures percebien els senyors i els municipis quatre anys meacutes tard va unir aquest impost al servicio i aixiacute va neacuteixer la renda mixta anomenada de servicio y montazgo Tret de las rentas menudas de l almojarifazgo que com ja hem vist gravaven la compravenda de productes al mercat Castella va ser relativament tardana a lhora dadoptar una fiscalitat indirecta que afecteacutes el consum io les transaccions a linterior del reialme Aixo no sucshyceiacute fins a 1342 quan les Corts van concedir a Alfons XI la percepcioacute durant tres anys duna alcabala sobre tot el

territori per finan~ar la campanya dAlgeciras5 Malgrat que les Corts li van renovar el dret a percebre-les els

anys 1345 i 1350 amb la condicioacute que las alcabalas no esdevinguessin pecho aforado -eacutes a dir impost regularshysembla que durant la decada de 1370 es van cobrar cada any finalment cap al 1400 les alcabalas es transformaren en uns impostos fixos i ordinaris que no necessitaven el permiacutes de les Corts a partir de llavors van esdevenir

lingreacutes meacutes important de la Corona castellana Si beacute els impostos indirectes van acabar convertits en un ingreacutes regular que la monarquia percebia sense necessishytat que les Corts ho autoritzessin en el cas deis imposshytos directes sobre el patrimoni deis contribuents el conshytrol de les assemblees fou molt meacutes amplio Aixiacute des de

1269 les Corts comen~aren a concedir els servicios sol-lishycitats pels monarques i ho continuarien fent al llarg de tot el periacuteode baixmedieval Al principi els servicios equishyvalien a una o diverses monedas eacutes a dir sutilitzava com a criteri de percepcioacute el tipus impositiu utilitzat en la recaptacioacute de la moneda forera Meacutes endavant tambeacute sempra com a procediment de percepcioacute el pedido la qual cosa implicava la confeccioacute de recomptes generals dlaquohumosraquo i de padrons de riquesa deis contribuents Encara que com ja hem apuntat les Corts van intervenir meacutes activament en aquesta mena de fiscalitat fixant els metodes de recaptacioacute o controlant-ne els comptes els servicios no van esdevenir la clau de volta del sistema fiscal castella que es basa prioritariament en la resta dimpostos establerts lliurement per la Corona sense

intervencioacute especial de les Corts A lepoca deis Reis Catolics es va produir simplement un perfeccionament del sistema fiscal nascut a la segona

A Castella el nou sistema fiscal va ser controlat molt directament per la monarquia sense que les Corts escurcessin de forma especial les capacitats regies dins daquest ambit

meitat del segle XIII i culminat al llindar del segle XV El tret meacutes caracteriacutestic fou el recurs cada vega da meacutes exshy

tensiu als ingressos extraordinaris eacutes a dir als servicios atorgats per les Corts pero tambeacute ho van ser els ingresshysos procedents de lEsgleacutesia a meacutes de les tercias reales (dues novenes parts del delme eclesiastic) que la Corona percebia des de 1247 cal esmentar les almoines per a la Croada els subsidis extraordinaris del clergat els drets despoli i rendes de les seus vacants pero per damunt de tot la incorporacioacute deis mestrats deis Ordes Militars

a la Corona va suposar una font de recursos addicional i for~a important Si aquests ingresos extraordinaris sigshynificaven el 30 de les entrades de la monarquia a la primera meitat del segle XV en temps deis Reis Catolics

van assolir el 60 i el 70 Com afirma Ladero gracies a laugment i consolidacioacute daquests nous ingressos exshytraordinaris laquoel sistema de hacienda bajomedieval contishynuoacute funcionando al menos doscientos antildeos maacutes en eacuteposhyca de los Austrias [ ] y pudo sostener empresas poliacutetishycas que otros monarcas contemporaacuteneos habriacutean sido

incapaces de soportarraquo

La Corona dAragoacute un sistema fiscal al marge del monarca

Deixant enrere els monedajes aragonesos i els bovatges catalans com a primers -i preco~os- exemples duna fisshycalitat extraordinaria durant el segle XIII ens hem de

situar en les darreres decades daquest segle per trobar les iniciatives meacutes clares de construccioacute dun nou sisteshyma fiscal Com no podia ser duna altra manera la causa va ser la guerra en aquest cas els conflictes mediterrashynis derivats de la conquesta de Siciacutelia per part de Pere el Gran lany 1282 Excomunicat pel Papa entredits els seus reialmes i lliurats a la casa de Fran~a tant aquest monarshyca com Alfons el Franc (1285-1291) i Jaume 11 en els prishymers anys del seu regnat (1291-(1305) van haver de fer front a la poderosa coalicioacute francoangevinopontifiacutecia a lhostilitat del rei de Mallorca (aliat a la causa antiaragoshynesa) i a Castella En aquesta dramatica conjuntura els

I 111 LAven~ 242 LAven~ ID 1______ _ J 242

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute

11

Finan~ament de lEstat (1)

o arq ols i

a I tella iexclCorona

dAragoacutesegles 1

MANUEL SAacuteNCHEZ MARTfNEZ

Aquest eacutes el primer lliurament d una serie d artshy

eles sobre el finan~ament de l Estat al larg de la

historia En aquest cas l autor analitza el regne de

Castella i de la Corona dA rag oacute dins el morc del

nou sistema fiscal gestat els uacuteltims segles de

l Edat Mitjana i consolidat a l Epoca Moderna

destacant del primer la nova forma d obtenir inshy

gressos mitjan~ant els impostos indirectes -duashy

nes ramaderia i mercats- i els directes que gravashy

ven el patrimonio Mentre el sistema fiscal castela

fou un instrument al serve del refor~ament del

poder monarquic als paisos de la Corona d Arashy

goacute la nova fiscalitat va ser controlada directament

per les Corts i per les diputacions sorgides d eles

o hi ha dubte que el sistema fiscal que va verteshybrar i alimentar les grans monarquies de Iepoca moderna tingueacute els seus oriacutegens en els tres darrers

segles de lEdat Mitjana Meacutes concretament la que alguns han anomenat laquorevolucioacute fiscalraquo baixmedieval va tenir lloc entre miacutetjan segle XIII i els anys centrals del seguumlent Aclaparats per noves necessiacutetats -la guerra en primer 1I0c pero tambeacute el creixement mateix de lEstat- i incapa~os de fer front a aquests reptes amb els ingressos tradicioshy

els monarques van bastir un nou sistema fiscal rashydicalment diferent deIs recursos que fins llavors els havien permes viure del seu patrimonio la novetat meacutes

consisteix en lintent -meacutes o menys reeixitshyliexcllmbit de puncioacute fiscal meacutes enlla deis estrets

liacutemits del domini o patrimoni reial per incloure-hi no 50shylament els vassalls directes del monarca sinoacute tambeacute tots els habitants del territori en el qual sexercia la seva soshybirania Com eacutes facil dentendre una novetat tan radical no pogueacute tenir 1I0c sense que es produlssin uns canvis fonamentals en Iestructura economica iacute social pero tamshybeacute i sobretot en larticulacioacute del poder poliacutetiacutec deis divershysos Estats Donada la naturalesa daquesta nova fiscalitat si es volia que fos acceptada per tothom calia buscar un motiu que la justifiqueacutes meacutes enlla de les

que fins en aquell moment havien vehiculat les relacions fiscals del monarca amb els seus homes En aquest punt sinscriu tot larsenal de teories subministrades pel dret roma i per laristotelisme de les quals es van servir els monarques i els seus consellers per aconseguir que saccepteacutes un sistema fiscal dabast general Com que la guerra era la causa per excelmiddotlencia que motivava la petiacutecioacute dajuda la defensio regni que involucrava a tothom va justificar la demanda dun subshysidi pagat per tots En segon 1I0c sintenta que tambeacute participessin en aquesta nova fiscalitzacioacute els habitants deis ambiacutets senyorials Naturalment en cada cas el reshysultat va ser diferent a causa de la de la monarquia feudal en cada territori on existia una

feudovassallatica ben travada (Fran~a Angla-

Alfons X va posar les bases de la nova fiscalitat a la Corona de Castella

terra) aixo es va aconseguiacuter molt meacutes facilment que per exemple a la Corona dAragoacute on les especials caracteshyriacutestiques de la monarquiacutea feudal -particularment a Catashylunya i a lAragoacute- no 5015 van retardar fins a mitjan segle XIV lacceptacioacute del nou sistema fiscal per part de la noshyblesa sinoacute que com veurem meacutes endavant van limitar molt seriosament la disponibilitat de la Corona sobre ell 1 finalment si aquest sistema fiscal tenia una nova caushysa tambeacute havia de tenir un nou beneficiari que ja no seria tan concretament la persona del monarca sinoacute meacutes aviat les necessitats de la res publica eacutes a dir lEstat1

Pero Iestabliment dun sistema fiscal de nova planta en el cor de la Baixa Edat Mitjana no fou exclusivament una fita fonamental en el proceacutes dafermament deis Estats a Ialba del moacuten modern tambeacute tingueacute repercussions seshyveriacutessimes encara poc estudiades en el teixit social No hem doblidar que la instauracioacute duna sobrepuncioacute fiscal per part de lEstat a mitjan segle XIV va coincidir plenashyment amb el desenvolupament de la crisi baixmedieval i que per tant no devia quedar aliena a les extremes dificultats que experimentaren les societats dOccident en els segles XIV i XV Quan sobserva la convergencia de diversos sistemes fiscals en Iespai local (Ieclesiastic el reialsenyorial el municipaO eacutes indubtable que la supershyposicioacute de la nova fiscalitat dEstat devia afectar molt durament determinats sectors socials i en alguns casos deviacutea suposar una bona escomesa per a lequilibriacute ja forshy~a precari de Ieconomia pagesa2 Pero en lextrem oposhysat tambeacute eacutes evident que el nou sistema fiscal fou finalment acceptat perque hi havia grups socials interesshysats com a beneficiaris directes en el seu funcionament Primer de tot la noblesa sia perque la monarquia Ii ceshydiacutes una part meacutes o menys important del producte deis nous impostos sia perque percebeacutes sucoses soldad es al servei de la Corona desviant daquesta manera en profit

una part important de lextorsioacute fiscal justificada per la guerra Pero no solament la noblesa tambeacute els agents encarregats dadministrar a diferents nivells la cada vegada meacutes complexa maquinaria fiscal els arrenshydataris deis diversos impostos o els compradors de tiacuteshytols de deute puacuteblic en el cas deis palsos de la Corona dAragoacute van ser convidats a participar en el banquet fiscal organitzat per lEstat la cronologia en Iestabliment de la nova fiscalitat eacutes forshy~a significativa i practicament la mateixa amb diferencies insignificants en totes les priacutencipals monarquies euroshypees Aiacutexiacute el proceacutes de construccioacute de la fiscaliteacute dEacutetat a Fran~a siacutenicia al final del segle XIII iacute culmina a la deshycada de 1360 a Anglaterra les grans innovacions en la configuracioacute del tax state sesdevingueren en els regnats deIs tres Eduards eacutes a diacuter entre 1272 i 1377 a la Coroshyna de Castella les bases del nou sistema fiscal sestablishyren entre 1252 i 1350 i finalment a la Corona catalanoshyaragonesa aquest proceacutes tiacutengueacute 1I0c entre els darrers anys del segle XIII i la decada de 1360 Ara beacute encara que la cronologiacutea sigui la mateixa a gairebeacute tot el resultat final del proceacutes va ser diferent tant pel que fa als components concrets del sistema fiscal resultant com sobretot quant a la disponibilitat de la monarquia sobre

Les guerres cada cap meacutes costases van servir de justificant per establir un nou sistema fiscal al lIarg de la Baixa Edat Mitjana

els nous instruments fiscals Efectivament gairebeacute semmiddot bla innecessari dir fins a quin punt ladopcioacute duna mena

o altra depenia de les peculiars i intransferibles circumstimcies economiacuteques i socials de cada territorio

per esmentar nomeacutes un parell dexemples no eacutes difiacutecil explicar que el nou sistema fiscal de la corona anshyglesa sorienteacutes cap a lexplotacioacute duanera del seu prinshycipal producte dexportacioacute la llana o que donada la vitalitat del mercat a les ciutats i viles de Catalunya i el Paiacutes Valencia el principal recurs fiscal estigueacutes basat en els impostos indiacuterectes Daltra banda sembla tambeacute evident que el control meacutes o menys estricte de la monarshyquia sobre la nova fiscalitat derivava de la correlacioacute de les forces socials a cada Estat expressada tambeacute en la major o menor capacitat dintervencioacute poshyliacutetica de la representacioacute oligarquica del paiacutes en Corts o Parlaments En contrast amb casos de disponibilitat gairebeacute absoluta del monarca sobre els nous recursos fiscals (com succeiacuteria al final duna evolucioacute meacutes o menys lIarga a Fran~a o a Castella) en trobem daltres en lextrem oposat en les quals el control total daquests recursos -incloent-hi Iambit de la gestioacute- requeia en mans de les Corts com va passar en els palsos de la Corona d Aragoacute Veurem ara a trets generals les fites principals i les cashyracteriacutestiques del proceacutes de construccioacute daquest nou sistema fiscal en els dos grans Estats peninsulars Casshytella i la Corona dAragoacute3

EIs ingressos tradicionals de les monarquies

Abans que siacutenstaureacutes la nova fiscalitat les monarquies disposaven dun conjunt molt heterogeni dingressos procedents del seu propi patrimonio Malgrat el caracter miscelmiddotlani i la variada terminologiacutea en un territori o un altre la seva entitat no difereiacutex gaire dun extrem de la Peniacutensula a Ialtre Com qualsevol senyor feudal el monarca possela abans de res un conjunt de beacutens (terres viacutenyes deveses horts parcelmiddotles de sol urba molins forns carnisseries salines

etc) deis quals extreia determinades rendes gesshytionades de maneres diferents segons els 1I0cs i que ara no podem detallar En segon 1I0c en les seves terres els monarques percebien un ampli ventall dimpostos indi-

I 11 LAven~ 242 242 LAven~ 11 f~_ 1

rectes sobre el transit i les transaccions mesuratges pesos i lezdas a la Corona d Aragoacute portazgos a Castella En tercer lloc tambeacute percebien tot un seguit dimpostos directes pels meacutes variats conceptes en destacarem per exemple la part del delme eclesiastic transferit a la Coshyrona en els casos de Mallorca i Valencia que constituYa una part molt important de les rendes patrimonials en aquests territoris a continuacioacute venien els impostos reshy

gulars com les questie catalanes les pechas aragoneses les peites valencianes o la martiniega i el pedido forero a Castella el dret a allotjar el monarca cena a la Corona dAragoacute o yantar a Castella tambeacute les redempcions del servei dhost (com la fonsadera a Castella) es pagaven mitjan~ant un impost directe i encara caldria incloure en aquesta categoria antics impostos extraordinaris ja pashytrimonialitzats el monedaje aragones i valencia (o el morabatiacute mallorquiacute) percebuts cada set anys igual que la moneda forera castellana o el bovatge cata la que

sexigia al comen~ament de cada regnat Finalment aquesta amplia gamma es tanca amb els impostos pashygats per les comunitats musulmanes i jueves cofre e tresor del senyor rey si beacute el rendiment deis tributs soshybre els musulmans variava segons les regions en relacioacute amb la seva importancia numerica i la seva rellevancia economica els subsidis extraordinaris pagats pels jueus constituYren com a miacutenim fins al final del segle XIV una

Durant el lIarg regnat de Pere el Cerimonioacutes concretament entre el

1360 i el 1370 es va establir la nova fiscalitat als palsos de la Corona dAragoacute

important font dingressos en les dues Corones que considerem aquiacute

No sempre la documenta cioacute permet coneixer labast exacte daquests ingressos ni encara menys el seu pashyper en les finances ordinaries de la monarquia En tot cas passant per damunt de diferencies i matisos que no eacutes possible detallar aquiacute tots els investigadors esta n dacord a remarcar la clara insuficiencia daquesta mena dingressos per fer front als nous reptes que es planteshyjaven a les monarquies A meacutes amb el temps aquests recursos tradicionals -fossilitzats erosionats per exempshycions i franquiacutecies alienats en meacutes o menys mesurashyperderen rellevancia en el marc general de les finances Aixiacute en el cas de Castella sha pogut parlar de lescassa consistencia deis ingressos i pechos tradicionals ja al fishynal del segle XIV que alllarg del segle XV van esdevenir clarament testimonials i pel que fa a la Corona dAragoacute malgrat la importancia deis ingressos patrimonials proceshydents del regne de Valencia encara en el segle XV sha observat sobretot a Catalunya limparable proceacutes de liquidacioacute del patrimoni reial al llarg del segle XIV i la criacutetica situacioacute al liacutemit de la fallida de les finances ordinaries al final del segle

Castella un sistema fiscal al servei de la consolidaci6 monarquica

Si beacute la relativa mancan~a de fonts no permet individuashylitzar amb precisioacute les principals etapes de la construccioacute del nou sistema fiscal a la Corona de Castella sembla fora de dubte que les principals novetats van tenir lloc entre els regnats dAlfons X (1252-1284) i dAlfons XI

(1312-1350) mentre que els monarques de la casa de Trastaacutemara es limitaren a aprofundir i ampliar el sistema que aparegueacute en aquell periacuteode Com en altres indrets dOccident tambeacute a la Corona de Castella les primeres iniciatives fiscals es van decantar pels impostos indirectes meacutes facils dacceptar per part deis contriQuents i a traveacutes deis quals la monarquia es podia beneficiar de la intensa activitat comercial conseshycutiva a lampliacioacute de lespai conquerit a llslam durant la primera meitat del segle XIII En aquest sentit Alfons X es va aprofitar dun tipus dingressos -els almojarifazshygOT dorigen musulma que assajat a Toledo al final del segle XII fou aplicat a les ciutats meridionals acabades de conquerir Ha de quedar clar que l almojarifazgo no eacutes un impost sinoacute un conjunt dingressos que es recapshytaven conjuntament4 Ara beacute amb el temps el bigarrat

conjunt format per l almojarifazgo es va anar disgregant en diversos tipus dingressos dentre els quals els drets de duanes van quedar com els meacutes caracteriacutestics i renshydibles de fet a la Sevilla del segle XV lalmojarifazgo equivalia a un impost duaner Potser seguint aquest exemple meridional Alfons X establiacute una xarxa de duashynes a la resta del reialme castella Aixiacute juntament amb el control de les anomenades cosas vedadas (reorganitzashydes entre 1251 i 1258) sestabliacute des de 1271 un delme sobre les importacions Aquest impost es cobrava en una xarxa de ports terrestres i mariacutetims situats a la costa

~

~ 4

cantabrica i a les fronteres amb Portugal Navarra i parshycialment amb Aragoacute A for~a diferencia de la resta els

ingressos meacutes substanciosos procedien de les duanes cantabriques un siacutemptoma de la vitalitat del comer~ mashyriacutetim castella per aquell front Concebuts com a simple mesura durgencia per fer front a les guerres contra els musulmans aquests delmes duaners foren novament

concedits per les Corts els anys 1313 1317 i 1329 fins a esdevenir un impost regular que no requeria lautoshyritzacioacute de lassemblea Tambeacute en lepoca d Alfons X es va organitzar la fiscalitat

sobre la cabanya ramadera a partir de 1276 es va estashyblir un servicio anual sobre la ramaderia transhumant potser per compensar lempara reial a lorganitzacioacute de la Mesta les Corts tampoc no intervenien en la concesshysioacute daquest imposto Lany 1343 Alfons XI va prendre per a ell el montazgo que a canvi de luacutes de les pastures percebien els senyors i els municipis quatre anys meacutes tard va unir aquest impost al servicio i aixiacute va neacuteixer la renda mixta anomenada de servicio y montazgo Tret de las rentas menudas de l almojarifazgo que com ja hem vist gravaven la compravenda de productes al mercat Castella va ser relativament tardana a lhora dadoptar una fiscalitat indirecta que afecteacutes el consum io les transaccions a linterior del reialme Aixo no sucshyceiacute fins a 1342 quan les Corts van concedir a Alfons XI la percepcioacute durant tres anys duna alcabala sobre tot el

territori per finan~ar la campanya dAlgeciras5 Malgrat que les Corts li van renovar el dret a percebre-les els

anys 1345 i 1350 amb la condicioacute que las alcabalas no esdevinguessin pecho aforado -eacutes a dir impost regularshysembla que durant la decada de 1370 es van cobrar cada any finalment cap al 1400 les alcabalas es transformaren en uns impostos fixos i ordinaris que no necessitaven el permiacutes de les Corts a partir de llavors van esdevenir

lingreacutes meacutes important de la Corona castellana Si beacute els impostos indirectes van acabar convertits en un ingreacutes regular que la monarquia percebia sense necessishytat que les Corts ho autoritzessin en el cas deis imposshytos directes sobre el patrimoni deis contribuents el conshytrol de les assemblees fou molt meacutes amplio Aixiacute des de

1269 les Corts comen~aren a concedir els servicios sol-lishycitats pels monarques i ho continuarien fent al llarg de tot el periacuteode baixmedieval Al principi els servicios equishyvalien a una o diverses monedas eacutes a dir sutilitzava com a criteri de percepcioacute el tipus impositiu utilitzat en la recaptacioacute de la moneda forera Meacutes endavant tambeacute sempra com a procediment de percepcioacute el pedido la qual cosa implicava la confeccioacute de recomptes generals dlaquohumosraquo i de padrons de riquesa deis contribuents Encara que com ja hem apuntat les Corts van intervenir meacutes activament en aquesta mena de fiscalitat fixant els metodes de recaptacioacute o controlant-ne els comptes els servicios no van esdevenir la clau de volta del sistema fiscal castella que es basa prioritariament en la resta dimpostos establerts lliurement per la Corona sense

intervencioacute especial de les Corts A lepoca deis Reis Catolics es va produir simplement un perfeccionament del sistema fiscal nascut a la segona

A Castella el nou sistema fiscal va ser controlat molt directament per la monarquia sense que les Corts escurcessin de forma especial les capacitats regies dins daquest ambit

meitat del segle XIII i culminat al llindar del segle XV El tret meacutes caracteriacutestic fou el recurs cada vega da meacutes exshy

tensiu als ingressos extraordinaris eacutes a dir als servicios atorgats per les Corts pero tambeacute ho van ser els ingresshysos procedents de lEsgleacutesia a meacutes de les tercias reales (dues novenes parts del delme eclesiastic) que la Corona percebia des de 1247 cal esmentar les almoines per a la Croada els subsidis extraordinaris del clergat els drets despoli i rendes de les seus vacants pero per damunt de tot la incorporacioacute deis mestrats deis Ordes Militars

a la Corona va suposar una font de recursos addicional i for~a important Si aquests ingresos extraordinaris sigshynificaven el 30 de les entrades de la monarquia a la primera meitat del segle XV en temps deis Reis Catolics

van assolir el 60 i el 70 Com afirma Ladero gracies a laugment i consolidacioacute daquests nous ingressos exshytraordinaris laquoel sistema de hacienda bajomedieval contishynuoacute funcionando al menos doscientos antildeos maacutes en eacuteposhyca de los Austrias [ ] y pudo sostener empresas poliacutetishycas que otros monarcas contemporaacuteneos habriacutean sido

incapaces de soportarraquo

La Corona dAragoacute un sistema fiscal al marge del monarca

Deixant enrere els monedajes aragonesos i els bovatges catalans com a primers -i preco~os- exemples duna fisshycalitat extraordinaria durant el segle XIII ens hem de

situar en les darreres decades daquest segle per trobar les iniciatives meacutes clares de construccioacute dun nou sisteshyma fiscal Com no podia ser duna altra manera la causa va ser la guerra en aquest cas els conflictes mediterrashynis derivats de la conquesta de Siciacutelia per part de Pere el Gran lany 1282 Excomunicat pel Papa entredits els seus reialmes i lliurats a la casa de Fran~a tant aquest monarshyca com Alfons el Franc (1285-1291) i Jaume 11 en els prishymers anys del seu regnat (1291-(1305) van haver de fer front a la poderosa coalicioacute francoangevinopontifiacutecia a lhostilitat del rei de Mallorca (aliat a la causa antiaragoshynesa) i a Castella En aquesta dramatica conjuntura els

I 111 LAven~ 242 LAven~ ID 1______ _ J 242

rectes sobre el transit i les transaccions mesuratges pesos i lezdas a la Corona d Aragoacute portazgos a Castella En tercer lloc tambeacute percebien tot un seguit dimpostos directes pels meacutes variats conceptes en destacarem per exemple la part del delme eclesiastic transferit a la Coshyrona en els casos de Mallorca i Valencia que constituYa una part molt important de les rendes patrimonials en aquests territoris a continuacioacute venien els impostos reshy

gulars com les questie catalanes les pechas aragoneses les peites valencianes o la martiniega i el pedido forero a Castella el dret a allotjar el monarca cena a la Corona dAragoacute o yantar a Castella tambeacute les redempcions del servei dhost (com la fonsadera a Castella) es pagaven mitjan~ant un impost directe i encara caldria incloure en aquesta categoria antics impostos extraordinaris ja pashytrimonialitzats el monedaje aragones i valencia (o el morabatiacute mallorquiacute) percebuts cada set anys igual que la moneda forera castellana o el bovatge cata la que

sexigia al comen~ament de cada regnat Finalment aquesta amplia gamma es tanca amb els impostos pashygats per les comunitats musulmanes i jueves cofre e tresor del senyor rey si beacute el rendiment deis tributs soshybre els musulmans variava segons les regions en relacioacute amb la seva importancia numerica i la seva rellevancia economica els subsidis extraordinaris pagats pels jueus constituYren com a miacutenim fins al final del segle XIV una

Durant el lIarg regnat de Pere el Cerimonioacutes concretament entre el

1360 i el 1370 es va establir la nova fiscalitat als palsos de la Corona dAragoacute

important font dingressos en les dues Corones que considerem aquiacute

No sempre la documenta cioacute permet coneixer labast exacte daquests ingressos ni encara menys el seu pashyper en les finances ordinaries de la monarquia En tot cas passant per damunt de diferencies i matisos que no eacutes possible detallar aquiacute tots els investigadors esta n dacord a remarcar la clara insuficiencia daquesta mena dingressos per fer front als nous reptes que es planteshyjaven a les monarquies A meacutes amb el temps aquests recursos tradicionals -fossilitzats erosionats per exempshycions i franquiacutecies alienats en meacutes o menys mesurashyperderen rellevancia en el marc general de les finances Aixiacute en el cas de Castella sha pogut parlar de lescassa consistencia deis ingressos i pechos tradicionals ja al fishynal del segle XIV que alllarg del segle XV van esdevenir clarament testimonials i pel que fa a la Corona dAragoacute malgrat la importancia deis ingressos patrimonials proceshydents del regne de Valencia encara en el segle XV sha observat sobretot a Catalunya limparable proceacutes de liquidacioacute del patrimoni reial al llarg del segle XIV i la criacutetica situacioacute al liacutemit de la fallida de les finances ordinaries al final del segle

Castella un sistema fiscal al servei de la consolidaci6 monarquica

Si beacute la relativa mancan~a de fonts no permet individuashylitzar amb precisioacute les principals etapes de la construccioacute del nou sistema fiscal a la Corona de Castella sembla fora de dubte que les principals novetats van tenir lloc entre els regnats dAlfons X (1252-1284) i dAlfons XI

(1312-1350) mentre que els monarques de la casa de Trastaacutemara es limitaren a aprofundir i ampliar el sistema que aparegueacute en aquell periacuteode Com en altres indrets dOccident tambeacute a la Corona de Castella les primeres iniciatives fiscals es van decantar pels impostos indirectes meacutes facils dacceptar per part deis contriQuents i a traveacutes deis quals la monarquia es podia beneficiar de la intensa activitat comercial conseshycutiva a lampliacioacute de lespai conquerit a llslam durant la primera meitat del segle XIII En aquest sentit Alfons X es va aprofitar dun tipus dingressos -els almojarifazshygOT dorigen musulma que assajat a Toledo al final del segle XII fou aplicat a les ciutats meridionals acabades de conquerir Ha de quedar clar que l almojarifazgo no eacutes un impost sinoacute un conjunt dingressos que es recapshytaven conjuntament4 Ara beacute amb el temps el bigarrat

conjunt format per l almojarifazgo es va anar disgregant en diversos tipus dingressos dentre els quals els drets de duanes van quedar com els meacutes caracteriacutestics i renshydibles de fet a la Sevilla del segle XV lalmojarifazgo equivalia a un impost duaner Potser seguint aquest exemple meridional Alfons X establiacute una xarxa de duashynes a la resta del reialme castella Aixiacute juntament amb el control de les anomenades cosas vedadas (reorganitzashydes entre 1251 i 1258) sestabliacute des de 1271 un delme sobre les importacions Aquest impost es cobrava en una xarxa de ports terrestres i mariacutetims situats a la costa

~

~ 4

cantabrica i a les fronteres amb Portugal Navarra i parshycialment amb Aragoacute A for~a diferencia de la resta els

ingressos meacutes substanciosos procedien de les duanes cantabriques un siacutemptoma de la vitalitat del comer~ mashyriacutetim castella per aquell front Concebuts com a simple mesura durgencia per fer front a les guerres contra els musulmans aquests delmes duaners foren novament

concedits per les Corts els anys 1313 1317 i 1329 fins a esdevenir un impost regular que no requeria lautoshyritzacioacute de lassemblea Tambeacute en lepoca d Alfons X es va organitzar la fiscalitat

sobre la cabanya ramadera a partir de 1276 es va estashyblir un servicio anual sobre la ramaderia transhumant potser per compensar lempara reial a lorganitzacioacute de la Mesta les Corts tampoc no intervenien en la concesshysioacute daquest imposto Lany 1343 Alfons XI va prendre per a ell el montazgo que a canvi de luacutes de les pastures percebien els senyors i els municipis quatre anys meacutes tard va unir aquest impost al servicio i aixiacute va neacuteixer la renda mixta anomenada de servicio y montazgo Tret de las rentas menudas de l almojarifazgo que com ja hem vist gravaven la compravenda de productes al mercat Castella va ser relativament tardana a lhora dadoptar una fiscalitat indirecta que afecteacutes el consum io les transaccions a linterior del reialme Aixo no sucshyceiacute fins a 1342 quan les Corts van concedir a Alfons XI la percepcioacute durant tres anys duna alcabala sobre tot el

territori per finan~ar la campanya dAlgeciras5 Malgrat que les Corts li van renovar el dret a percebre-les els

anys 1345 i 1350 amb la condicioacute que las alcabalas no esdevinguessin pecho aforado -eacutes a dir impost regularshysembla que durant la decada de 1370 es van cobrar cada any finalment cap al 1400 les alcabalas es transformaren en uns impostos fixos i ordinaris que no necessitaven el permiacutes de les Corts a partir de llavors van esdevenir

lingreacutes meacutes important de la Corona castellana Si beacute els impostos indirectes van acabar convertits en un ingreacutes regular que la monarquia percebia sense necessishytat que les Corts ho autoritzessin en el cas deis imposshytos directes sobre el patrimoni deis contribuents el conshytrol de les assemblees fou molt meacutes amplio Aixiacute des de

1269 les Corts comen~aren a concedir els servicios sol-lishycitats pels monarques i ho continuarien fent al llarg de tot el periacuteode baixmedieval Al principi els servicios equishyvalien a una o diverses monedas eacutes a dir sutilitzava com a criteri de percepcioacute el tipus impositiu utilitzat en la recaptacioacute de la moneda forera Meacutes endavant tambeacute sempra com a procediment de percepcioacute el pedido la qual cosa implicava la confeccioacute de recomptes generals dlaquohumosraquo i de padrons de riquesa deis contribuents Encara que com ja hem apuntat les Corts van intervenir meacutes activament en aquesta mena de fiscalitat fixant els metodes de recaptacioacute o controlant-ne els comptes els servicios no van esdevenir la clau de volta del sistema fiscal castella que es basa prioritariament en la resta dimpostos establerts lliurement per la Corona sense

intervencioacute especial de les Corts A lepoca deis Reis Catolics es va produir simplement un perfeccionament del sistema fiscal nascut a la segona

A Castella el nou sistema fiscal va ser controlat molt directament per la monarquia sense que les Corts escurcessin de forma especial les capacitats regies dins daquest ambit

meitat del segle XIII i culminat al llindar del segle XV El tret meacutes caracteriacutestic fou el recurs cada vega da meacutes exshy

tensiu als ingressos extraordinaris eacutes a dir als servicios atorgats per les Corts pero tambeacute ho van ser els ingresshysos procedents de lEsgleacutesia a meacutes de les tercias reales (dues novenes parts del delme eclesiastic) que la Corona percebia des de 1247 cal esmentar les almoines per a la Croada els subsidis extraordinaris del clergat els drets despoli i rendes de les seus vacants pero per damunt de tot la incorporacioacute deis mestrats deis Ordes Militars

a la Corona va suposar una font de recursos addicional i for~a important Si aquests ingresos extraordinaris sigshynificaven el 30 de les entrades de la monarquia a la primera meitat del segle XV en temps deis Reis Catolics

van assolir el 60 i el 70 Com afirma Ladero gracies a laugment i consolidacioacute daquests nous ingressos exshytraordinaris laquoel sistema de hacienda bajomedieval contishynuoacute funcionando al menos doscientos antildeos maacutes en eacuteposhyca de los Austrias [ ] y pudo sostener empresas poliacutetishycas que otros monarcas contemporaacuteneos habriacutean sido

incapaces de soportarraquo

La Corona dAragoacute un sistema fiscal al marge del monarca

Deixant enrere els monedajes aragonesos i els bovatges catalans com a primers -i preco~os- exemples duna fisshycalitat extraordinaria durant el segle XIII ens hem de

situar en les darreres decades daquest segle per trobar les iniciatives meacutes clares de construccioacute dun nou sisteshyma fiscal Com no podia ser duna altra manera la causa va ser la guerra en aquest cas els conflictes mediterrashynis derivats de la conquesta de Siciacutelia per part de Pere el Gran lany 1282 Excomunicat pel Papa entredits els seus reialmes i lliurats a la casa de Fran~a tant aquest monarshyca com Alfons el Franc (1285-1291) i Jaume 11 en els prishymers anys del seu regnat (1291-(1305) van haver de fer front a la poderosa coalicioacute francoangevinopontifiacutecia a lhostilitat del rei de Mallorca (aliat a la causa antiaragoshynesa) i a Castella En aquesta dramatica conjuntura els

I 111 LAven~ 242 LAven~ ID 1______ _ J 242

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute

rectes sobre el transit i les transaccions mesuratges pesos i lezdas a la Corona d Aragoacute portazgos a Castella En tercer lloc tambeacute percebien tot un seguit dimpostos directes pels meacutes variats conceptes en destacarem per exemple la part del delme eclesiastic transferit a la Coshyrona en els casos de Mallorca i Valencia que constituYa una part molt important de les rendes patrimonials en aquests territoris a continuacioacute venien els impostos reshy

gulars com les questie catalanes les pechas aragoneses les peites valencianes o la martiniega i el pedido forero a Castella el dret a allotjar el monarca cena a la Corona dAragoacute o yantar a Castella tambeacute les redempcions del servei dhost (com la fonsadera a Castella) es pagaven mitjan~ant un impost directe i encara caldria incloure en aquesta categoria antics impostos extraordinaris ja pashytrimonialitzats el monedaje aragones i valencia (o el morabatiacute mallorquiacute) percebuts cada set anys igual que la moneda forera castellana o el bovatge cata la que

sexigia al comen~ament de cada regnat Finalment aquesta amplia gamma es tanca amb els impostos pashygats per les comunitats musulmanes i jueves cofre e tresor del senyor rey si beacute el rendiment deis tributs soshybre els musulmans variava segons les regions en relacioacute amb la seva importancia numerica i la seva rellevancia economica els subsidis extraordinaris pagats pels jueus constituYren com a miacutenim fins al final del segle XIV una

Durant el lIarg regnat de Pere el Cerimonioacutes concretament entre el

1360 i el 1370 es va establir la nova fiscalitat als palsos de la Corona dAragoacute

important font dingressos en les dues Corones que considerem aquiacute

No sempre la documenta cioacute permet coneixer labast exacte daquests ingressos ni encara menys el seu pashyper en les finances ordinaries de la monarquia En tot cas passant per damunt de diferencies i matisos que no eacutes possible detallar aquiacute tots els investigadors esta n dacord a remarcar la clara insuficiencia daquesta mena dingressos per fer front als nous reptes que es planteshyjaven a les monarquies A meacutes amb el temps aquests recursos tradicionals -fossilitzats erosionats per exempshycions i franquiacutecies alienats en meacutes o menys mesurashyperderen rellevancia en el marc general de les finances Aixiacute en el cas de Castella sha pogut parlar de lescassa consistencia deis ingressos i pechos tradicionals ja al fishynal del segle XIV que alllarg del segle XV van esdevenir clarament testimonials i pel que fa a la Corona dAragoacute malgrat la importancia deis ingressos patrimonials proceshydents del regne de Valencia encara en el segle XV sha observat sobretot a Catalunya limparable proceacutes de liquidacioacute del patrimoni reial al llarg del segle XIV i la criacutetica situacioacute al liacutemit de la fallida de les finances ordinaries al final del segle

Castella un sistema fiscal al servei de la consolidaci6 monarquica

Si beacute la relativa mancan~a de fonts no permet individuashylitzar amb precisioacute les principals etapes de la construccioacute del nou sistema fiscal a la Corona de Castella sembla fora de dubte que les principals novetats van tenir lloc entre els regnats dAlfons X (1252-1284) i dAlfons XI

(1312-1350) mentre que els monarques de la casa de Trastaacutemara es limitaren a aprofundir i ampliar el sistema que aparegueacute en aquell periacuteode Com en altres indrets dOccident tambeacute a la Corona de Castella les primeres iniciatives fiscals es van decantar pels impostos indirectes meacutes facils dacceptar per part deis contriQuents i a traveacutes deis quals la monarquia es podia beneficiar de la intensa activitat comercial conseshycutiva a lampliacioacute de lespai conquerit a llslam durant la primera meitat del segle XIII En aquest sentit Alfons X es va aprofitar dun tipus dingressos -els almojarifazshygOT dorigen musulma que assajat a Toledo al final del segle XII fou aplicat a les ciutats meridionals acabades de conquerir Ha de quedar clar que l almojarifazgo no eacutes un impost sinoacute un conjunt dingressos que es recapshytaven conjuntament4 Ara beacute amb el temps el bigarrat

conjunt format per l almojarifazgo es va anar disgregant en diversos tipus dingressos dentre els quals els drets de duanes van quedar com els meacutes caracteriacutestics i renshydibles de fet a la Sevilla del segle XV lalmojarifazgo equivalia a un impost duaner Potser seguint aquest exemple meridional Alfons X establiacute una xarxa de duashynes a la resta del reialme castella Aixiacute juntament amb el control de les anomenades cosas vedadas (reorganitzashydes entre 1251 i 1258) sestabliacute des de 1271 un delme sobre les importacions Aquest impost es cobrava en una xarxa de ports terrestres i mariacutetims situats a la costa

~

~ 4

cantabrica i a les fronteres amb Portugal Navarra i parshycialment amb Aragoacute A for~a diferencia de la resta els

ingressos meacutes substanciosos procedien de les duanes cantabriques un siacutemptoma de la vitalitat del comer~ mashyriacutetim castella per aquell front Concebuts com a simple mesura durgencia per fer front a les guerres contra els musulmans aquests delmes duaners foren novament

concedits per les Corts els anys 1313 1317 i 1329 fins a esdevenir un impost regular que no requeria lautoshyritzacioacute de lassemblea Tambeacute en lepoca d Alfons X es va organitzar la fiscalitat

sobre la cabanya ramadera a partir de 1276 es va estashyblir un servicio anual sobre la ramaderia transhumant potser per compensar lempara reial a lorganitzacioacute de la Mesta les Corts tampoc no intervenien en la concesshysioacute daquest imposto Lany 1343 Alfons XI va prendre per a ell el montazgo que a canvi de luacutes de les pastures percebien els senyors i els municipis quatre anys meacutes tard va unir aquest impost al servicio i aixiacute va neacuteixer la renda mixta anomenada de servicio y montazgo Tret de las rentas menudas de l almojarifazgo que com ja hem vist gravaven la compravenda de productes al mercat Castella va ser relativament tardana a lhora dadoptar una fiscalitat indirecta que afecteacutes el consum io les transaccions a linterior del reialme Aixo no sucshyceiacute fins a 1342 quan les Corts van concedir a Alfons XI la percepcioacute durant tres anys duna alcabala sobre tot el

territori per finan~ar la campanya dAlgeciras5 Malgrat que les Corts li van renovar el dret a percebre-les els

anys 1345 i 1350 amb la condicioacute que las alcabalas no esdevinguessin pecho aforado -eacutes a dir impost regularshysembla que durant la decada de 1370 es van cobrar cada any finalment cap al 1400 les alcabalas es transformaren en uns impostos fixos i ordinaris que no necessitaven el permiacutes de les Corts a partir de llavors van esdevenir

lingreacutes meacutes important de la Corona castellana Si beacute els impostos indirectes van acabar convertits en un ingreacutes regular que la monarquia percebia sense necessishytat que les Corts ho autoritzessin en el cas deis imposshytos directes sobre el patrimoni deis contribuents el conshytrol de les assemblees fou molt meacutes amplio Aixiacute des de

1269 les Corts comen~aren a concedir els servicios sol-lishycitats pels monarques i ho continuarien fent al llarg de tot el periacuteode baixmedieval Al principi els servicios equishyvalien a una o diverses monedas eacutes a dir sutilitzava com a criteri de percepcioacute el tipus impositiu utilitzat en la recaptacioacute de la moneda forera Meacutes endavant tambeacute sempra com a procediment de percepcioacute el pedido la qual cosa implicava la confeccioacute de recomptes generals dlaquohumosraquo i de padrons de riquesa deis contribuents Encara que com ja hem apuntat les Corts van intervenir meacutes activament en aquesta mena de fiscalitat fixant els metodes de recaptacioacute o controlant-ne els comptes els servicios no van esdevenir la clau de volta del sistema fiscal castella que es basa prioritariament en la resta dimpostos establerts lliurement per la Corona sense

intervencioacute especial de les Corts A lepoca deis Reis Catolics es va produir simplement un perfeccionament del sistema fiscal nascut a la segona

A Castella el nou sistema fiscal va ser controlat molt directament per la monarquia sense que les Corts escurcessin de forma especial les capacitats regies dins daquest ambit

meitat del segle XIII i culminat al llindar del segle XV El tret meacutes caracteriacutestic fou el recurs cada vega da meacutes exshy

tensiu als ingressos extraordinaris eacutes a dir als servicios atorgats per les Corts pero tambeacute ho van ser els ingresshysos procedents de lEsgleacutesia a meacutes de les tercias reales (dues novenes parts del delme eclesiastic) que la Corona percebia des de 1247 cal esmentar les almoines per a la Croada els subsidis extraordinaris del clergat els drets despoli i rendes de les seus vacants pero per damunt de tot la incorporacioacute deis mestrats deis Ordes Militars

a la Corona va suposar una font de recursos addicional i for~a important Si aquests ingresos extraordinaris sigshynificaven el 30 de les entrades de la monarquia a la primera meitat del segle XV en temps deis Reis Catolics

van assolir el 60 i el 70 Com afirma Ladero gracies a laugment i consolidacioacute daquests nous ingressos exshytraordinaris laquoel sistema de hacienda bajomedieval contishynuoacute funcionando al menos doscientos antildeos maacutes en eacuteposhyca de los Austrias [ ] y pudo sostener empresas poliacutetishycas que otros monarcas contemporaacuteneos habriacutean sido

incapaces de soportarraquo

La Corona dAragoacute un sistema fiscal al marge del monarca

Deixant enrere els monedajes aragonesos i els bovatges catalans com a primers -i preco~os- exemples duna fisshycalitat extraordinaria durant el segle XIII ens hem de

situar en les darreres decades daquest segle per trobar les iniciatives meacutes clares de construccioacute dun nou sisteshyma fiscal Com no podia ser duna altra manera la causa va ser la guerra en aquest cas els conflictes mediterrashynis derivats de la conquesta de Siciacutelia per part de Pere el Gran lany 1282 Excomunicat pel Papa entredits els seus reialmes i lliurats a la casa de Fran~a tant aquest monarshyca com Alfons el Franc (1285-1291) i Jaume 11 en els prishymers anys del seu regnat (1291-(1305) van haver de fer front a la poderosa coalicioacute francoangevinopontifiacutecia a lhostilitat del rei de Mallorca (aliat a la causa antiaragoshynesa) i a Castella En aquesta dramatica conjuntura els

I 111 LAven~ 242 LAven~ ID 1______ _ J 242

rectes sobre el transit i les transaccions mesuratges pesos i lezdas a la Corona d Aragoacute portazgos a Castella En tercer lloc tambeacute percebien tot un seguit dimpostos directes pels meacutes variats conceptes en destacarem per exemple la part del delme eclesiastic transferit a la Coshyrona en els casos de Mallorca i Valencia que constituYa una part molt important de les rendes patrimonials en aquests territoris a continuacioacute venien els impostos reshy

gulars com les questie catalanes les pechas aragoneses les peites valencianes o la martiniega i el pedido forero a Castella el dret a allotjar el monarca cena a la Corona dAragoacute o yantar a Castella tambeacute les redempcions del servei dhost (com la fonsadera a Castella) es pagaven mitjan~ant un impost directe i encara caldria incloure en aquesta categoria antics impostos extraordinaris ja pashytrimonialitzats el monedaje aragones i valencia (o el morabatiacute mallorquiacute) percebuts cada set anys igual que la moneda forera castellana o el bovatge cata la que

sexigia al comen~ament de cada regnat Finalment aquesta amplia gamma es tanca amb els impostos pashygats per les comunitats musulmanes i jueves cofre e tresor del senyor rey si beacute el rendiment deis tributs soshybre els musulmans variava segons les regions en relacioacute amb la seva importancia numerica i la seva rellevancia economica els subsidis extraordinaris pagats pels jueus constituYren com a miacutenim fins al final del segle XIV una

Durant el lIarg regnat de Pere el Cerimonioacutes concretament entre el

1360 i el 1370 es va establir la nova fiscalitat als palsos de la Corona dAragoacute

important font dingressos en les dues Corones que considerem aquiacute

No sempre la documenta cioacute permet coneixer labast exacte daquests ingressos ni encara menys el seu pashyper en les finances ordinaries de la monarquia En tot cas passant per damunt de diferencies i matisos que no eacutes possible detallar aquiacute tots els investigadors esta n dacord a remarcar la clara insuficiencia daquesta mena dingressos per fer front als nous reptes que es planteshyjaven a les monarquies A meacutes amb el temps aquests recursos tradicionals -fossilitzats erosionats per exempshycions i franquiacutecies alienats en meacutes o menys mesurashyperderen rellevancia en el marc general de les finances Aixiacute en el cas de Castella sha pogut parlar de lescassa consistencia deis ingressos i pechos tradicionals ja al fishynal del segle XIV que alllarg del segle XV van esdevenir clarament testimonials i pel que fa a la Corona dAragoacute malgrat la importancia deis ingressos patrimonials proceshydents del regne de Valencia encara en el segle XV sha observat sobretot a Catalunya limparable proceacutes de liquidacioacute del patrimoni reial al llarg del segle XIV i la criacutetica situacioacute al liacutemit de la fallida de les finances ordinaries al final del segle

Castella un sistema fiscal al servei de la consolidaci6 monarquica

Si beacute la relativa mancan~a de fonts no permet individuashylitzar amb precisioacute les principals etapes de la construccioacute del nou sistema fiscal a la Corona de Castella sembla fora de dubte que les principals novetats van tenir lloc entre els regnats dAlfons X (1252-1284) i dAlfons XI

(1312-1350) mentre que els monarques de la casa de Trastaacutemara es limitaren a aprofundir i ampliar el sistema que aparegueacute en aquell periacuteode Com en altres indrets dOccident tambeacute a la Corona de Castella les primeres iniciatives fiscals es van decantar pels impostos indirectes meacutes facils dacceptar per part deis contriQuents i a traveacutes deis quals la monarquia es podia beneficiar de la intensa activitat comercial conseshycutiva a lampliacioacute de lespai conquerit a llslam durant la primera meitat del segle XIII En aquest sentit Alfons X es va aprofitar dun tipus dingressos -els almojarifazshygOT dorigen musulma que assajat a Toledo al final del segle XII fou aplicat a les ciutats meridionals acabades de conquerir Ha de quedar clar que l almojarifazgo no eacutes un impost sinoacute un conjunt dingressos que es recapshytaven conjuntament4 Ara beacute amb el temps el bigarrat

conjunt format per l almojarifazgo es va anar disgregant en diversos tipus dingressos dentre els quals els drets de duanes van quedar com els meacutes caracteriacutestics i renshydibles de fet a la Sevilla del segle XV lalmojarifazgo equivalia a un impost duaner Potser seguint aquest exemple meridional Alfons X establiacute una xarxa de duashynes a la resta del reialme castella Aixiacute juntament amb el control de les anomenades cosas vedadas (reorganitzashydes entre 1251 i 1258) sestabliacute des de 1271 un delme sobre les importacions Aquest impost es cobrava en una xarxa de ports terrestres i mariacutetims situats a la costa

~

~ 4

cantabrica i a les fronteres amb Portugal Navarra i parshycialment amb Aragoacute A for~a diferencia de la resta els

ingressos meacutes substanciosos procedien de les duanes cantabriques un siacutemptoma de la vitalitat del comer~ mashyriacutetim castella per aquell front Concebuts com a simple mesura durgencia per fer front a les guerres contra els musulmans aquests delmes duaners foren novament

concedits per les Corts els anys 1313 1317 i 1329 fins a esdevenir un impost regular que no requeria lautoshyritzacioacute de lassemblea Tambeacute en lepoca d Alfons X es va organitzar la fiscalitat

sobre la cabanya ramadera a partir de 1276 es va estashyblir un servicio anual sobre la ramaderia transhumant potser per compensar lempara reial a lorganitzacioacute de la Mesta les Corts tampoc no intervenien en la concesshysioacute daquest imposto Lany 1343 Alfons XI va prendre per a ell el montazgo que a canvi de luacutes de les pastures percebien els senyors i els municipis quatre anys meacutes tard va unir aquest impost al servicio i aixiacute va neacuteixer la renda mixta anomenada de servicio y montazgo Tret de las rentas menudas de l almojarifazgo que com ja hem vist gravaven la compravenda de productes al mercat Castella va ser relativament tardana a lhora dadoptar una fiscalitat indirecta que afecteacutes el consum io les transaccions a linterior del reialme Aixo no sucshyceiacute fins a 1342 quan les Corts van concedir a Alfons XI la percepcioacute durant tres anys duna alcabala sobre tot el

territori per finan~ar la campanya dAlgeciras5 Malgrat que les Corts li van renovar el dret a percebre-les els

anys 1345 i 1350 amb la condicioacute que las alcabalas no esdevinguessin pecho aforado -eacutes a dir impost regularshysembla que durant la decada de 1370 es van cobrar cada any finalment cap al 1400 les alcabalas es transformaren en uns impostos fixos i ordinaris que no necessitaven el permiacutes de les Corts a partir de llavors van esdevenir

lingreacutes meacutes important de la Corona castellana Si beacute els impostos indirectes van acabar convertits en un ingreacutes regular que la monarquia percebia sense necessishytat que les Corts ho autoritzessin en el cas deis imposshytos directes sobre el patrimoni deis contribuents el conshytrol de les assemblees fou molt meacutes amplio Aixiacute des de

1269 les Corts comen~aren a concedir els servicios sol-lishycitats pels monarques i ho continuarien fent al llarg de tot el periacuteode baixmedieval Al principi els servicios equishyvalien a una o diverses monedas eacutes a dir sutilitzava com a criteri de percepcioacute el tipus impositiu utilitzat en la recaptacioacute de la moneda forera Meacutes endavant tambeacute sempra com a procediment de percepcioacute el pedido la qual cosa implicava la confeccioacute de recomptes generals dlaquohumosraquo i de padrons de riquesa deis contribuents Encara que com ja hem apuntat les Corts van intervenir meacutes activament en aquesta mena de fiscalitat fixant els metodes de recaptacioacute o controlant-ne els comptes els servicios no van esdevenir la clau de volta del sistema fiscal castella que es basa prioritariament en la resta dimpostos establerts lliurement per la Corona sense

intervencioacute especial de les Corts A lepoca deis Reis Catolics es va produir simplement un perfeccionament del sistema fiscal nascut a la segona

A Castella el nou sistema fiscal va ser controlat molt directament per la monarquia sense que les Corts escurcessin de forma especial les capacitats regies dins daquest ambit

meitat del segle XIII i culminat al llindar del segle XV El tret meacutes caracteriacutestic fou el recurs cada vega da meacutes exshy

tensiu als ingressos extraordinaris eacutes a dir als servicios atorgats per les Corts pero tambeacute ho van ser els ingresshysos procedents de lEsgleacutesia a meacutes de les tercias reales (dues novenes parts del delme eclesiastic) que la Corona percebia des de 1247 cal esmentar les almoines per a la Croada els subsidis extraordinaris del clergat els drets despoli i rendes de les seus vacants pero per damunt de tot la incorporacioacute deis mestrats deis Ordes Militars

a la Corona va suposar una font de recursos addicional i for~a important Si aquests ingresos extraordinaris sigshynificaven el 30 de les entrades de la monarquia a la primera meitat del segle XV en temps deis Reis Catolics

van assolir el 60 i el 70 Com afirma Ladero gracies a laugment i consolidacioacute daquests nous ingressos exshytraordinaris laquoel sistema de hacienda bajomedieval contishynuoacute funcionando al menos doscientos antildeos maacutes en eacuteposhyca de los Austrias [ ] y pudo sostener empresas poliacutetishycas que otros monarcas contemporaacuteneos habriacutean sido

incapaces de soportarraquo

La Corona dAragoacute un sistema fiscal al marge del monarca

Deixant enrere els monedajes aragonesos i els bovatges catalans com a primers -i preco~os- exemples duna fisshycalitat extraordinaria durant el segle XIII ens hem de

situar en les darreres decades daquest segle per trobar les iniciatives meacutes clares de construccioacute dun nou sisteshyma fiscal Com no podia ser duna altra manera la causa va ser la guerra en aquest cas els conflictes mediterrashynis derivats de la conquesta de Siciacutelia per part de Pere el Gran lany 1282 Excomunicat pel Papa entredits els seus reialmes i lliurats a la casa de Fran~a tant aquest monarshyca com Alfons el Franc (1285-1291) i Jaume 11 en els prishymers anys del seu regnat (1291-(1305) van haver de fer front a la poderosa coalicioacute francoangevinopontifiacutecia a lhostilitat del rei de Mallorca (aliat a la causa antiaragoshynesa) i a Castella En aquesta dramatica conjuntura els

I 111 LAven~ 242 LAven~ ID 1______ _ J 242

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute

rectes sobre el transit i les transaccions mesuratges pesos i lezdas a la Corona d Aragoacute portazgos a Castella En tercer lloc tambeacute percebien tot un seguit dimpostos directes pels meacutes variats conceptes en destacarem per exemple la part del delme eclesiastic transferit a la Coshyrona en els casos de Mallorca i Valencia que constituYa una part molt important de les rendes patrimonials en aquests territoris a continuacioacute venien els impostos reshy

gulars com les questie catalanes les pechas aragoneses les peites valencianes o la martiniega i el pedido forero a Castella el dret a allotjar el monarca cena a la Corona dAragoacute o yantar a Castella tambeacute les redempcions del servei dhost (com la fonsadera a Castella) es pagaven mitjan~ant un impost directe i encara caldria incloure en aquesta categoria antics impostos extraordinaris ja pashytrimonialitzats el monedaje aragones i valencia (o el morabatiacute mallorquiacute) percebuts cada set anys igual que la moneda forera castellana o el bovatge cata la que

sexigia al comen~ament de cada regnat Finalment aquesta amplia gamma es tanca amb els impostos pashygats per les comunitats musulmanes i jueves cofre e tresor del senyor rey si beacute el rendiment deis tributs soshybre els musulmans variava segons les regions en relacioacute amb la seva importancia numerica i la seva rellevancia economica els subsidis extraordinaris pagats pels jueus constituYren com a miacutenim fins al final del segle XIV una

Durant el lIarg regnat de Pere el Cerimonioacutes concretament entre el

1360 i el 1370 es va establir la nova fiscalitat als palsos de la Corona dAragoacute

important font dingressos en les dues Corones que considerem aquiacute

No sempre la documenta cioacute permet coneixer labast exacte daquests ingressos ni encara menys el seu pashyper en les finances ordinaries de la monarquia En tot cas passant per damunt de diferencies i matisos que no eacutes possible detallar aquiacute tots els investigadors esta n dacord a remarcar la clara insuficiencia daquesta mena dingressos per fer front als nous reptes que es planteshyjaven a les monarquies A meacutes amb el temps aquests recursos tradicionals -fossilitzats erosionats per exempshycions i franquiacutecies alienats en meacutes o menys mesurashyperderen rellevancia en el marc general de les finances Aixiacute en el cas de Castella sha pogut parlar de lescassa consistencia deis ingressos i pechos tradicionals ja al fishynal del segle XIV que alllarg del segle XV van esdevenir clarament testimonials i pel que fa a la Corona dAragoacute malgrat la importancia deis ingressos patrimonials proceshydents del regne de Valencia encara en el segle XV sha observat sobretot a Catalunya limparable proceacutes de liquidacioacute del patrimoni reial al llarg del segle XIV i la criacutetica situacioacute al liacutemit de la fallida de les finances ordinaries al final del segle

Castella un sistema fiscal al servei de la consolidaci6 monarquica

Si beacute la relativa mancan~a de fonts no permet individuashylitzar amb precisioacute les principals etapes de la construccioacute del nou sistema fiscal a la Corona de Castella sembla fora de dubte que les principals novetats van tenir lloc entre els regnats dAlfons X (1252-1284) i dAlfons XI

(1312-1350) mentre que els monarques de la casa de Trastaacutemara es limitaren a aprofundir i ampliar el sistema que aparegueacute en aquell periacuteode Com en altres indrets dOccident tambeacute a la Corona de Castella les primeres iniciatives fiscals es van decantar pels impostos indirectes meacutes facils dacceptar per part deis contriQuents i a traveacutes deis quals la monarquia es podia beneficiar de la intensa activitat comercial conseshycutiva a lampliacioacute de lespai conquerit a llslam durant la primera meitat del segle XIII En aquest sentit Alfons X es va aprofitar dun tipus dingressos -els almojarifazshygOT dorigen musulma que assajat a Toledo al final del segle XII fou aplicat a les ciutats meridionals acabades de conquerir Ha de quedar clar que l almojarifazgo no eacutes un impost sinoacute un conjunt dingressos que es recapshytaven conjuntament4 Ara beacute amb el temps el bigarrat

conjunt format per l almojarifazgo es va anar disgregant en diversos tipus dingressos dentre els quals els drets de duanes van quedar com els meacutes caracteriacutestics i renshydibles de fet a la Sevilla del segle XV lalmojarifazgo equivalia a un impost duaner Potser seguint aquest exemple meridional Alfons X establiacute una xarxa de duashynes a la resta del reialme castella Aixiacute juntament amb el control de les anomenades cosas vedadas (reorganitzashydes entre 1251 i 1258) sestabliacute des de 1271 un delme sobre les importacions Aquest impost es cobrava en una xarxa de ports terrestres i mariacutetims situats a la costa

~

~ 4

cantabrica i a les fronteres amb Portugal Navarra i parshycialment amb Aragoacute A for~a diferencia de la resta els

ingressos meacutes substanciosos procedien de les duanes cantabriques un siacutemptoma de la vitalitat del comer~ mashyriacutetim castella per aquell front Concebuts com a simple mesura durgencia per fer front a les guerres contra els musulmans aquests delmes duaners foren novament

concedits per les Corts els anys 1313 1317 i 1329 fins a esdevenir un impost regular que no requeria lautoshyritzacioacute de lassemblea Tambeacute en lepoca d Alfons X es va organitzar la fiscalitat

sobre la cabanya ramadera a partir de 1276 es va estashyblir un servicio anual sobre la ramaderia transhumant potser per compensar lempara reial a lorganitzacioacute de la Mesta les Corts tampoc no intervenien en la concesshysioacute daquest imposto Lany 1343 Alfons XI va prendre per a ell el montazgo que a canvi de luacutes de les pastures percebien els senyors i els municipis quatre anys meacutes tard va unir aquest impost al servicio i aixiacute va neacuteixer la renda mixta anomenada de servicio y montazgo Tret de las rentas menudas de l almojarifazgo que com ja hem vist gravaven la compravenda de productes al mercat Castella va ser relativament tardana a lhora dadoptar una fiscalitat indirecta que afecteacutes el consum io les transaccions a linterior del reialme Aixo no sucshyceiacute fins a 1342 quan les Corts van concedir a Alfons XI la percepcioacute durant tres anys duna alcabala sobre tot el

territori per finan~ar la campanya dAlgeciras5 Malgrat que les Corts li van renovar el dret a percebre-les els

anys 1345 i 1350 amb la condicioacute que las alcabalas no esdevinguessin pecho aforado -eacutes a dir impost regularshysembla que durant la decada de 1370 es van cobrar cada any finalment cap al 1400 les alcabalas es transformaren en uns impostos fixos i ordinaris que no necessitaven el permiacutes de les Corts a partir de llavors van esdevenir

lingreacutes meacutes important de la Corona castellana Si beacute els impostos indirectes van acabar convertits en un ingreacutes regular que la monarquia percebia sense necessishytat que les Corts ho autoritzessin en el cas deis imposshytos directes sobre el patrimoni deis contribuents el conshytrol de les assemblees fou molt meacutes amplio Aixiacute des de

1269 les Corts comen~aren a concedir els servicios sol-lishycitats pels monarques i ho continuarien fent al llarg de tot el periacuteode baixmedieval Al principi els servicios equishyvalien a una o diverses monedas eacutes a dir sutilitzava com a criteri de percepcioacute el tipus impositiu utilitzat en la recaptacioacute de la moneda forera Meacutes endavant tambeacute sempra com a procediment de percepcioacute el pedido la qual cosa implicava la confeccioacute de recomptes generals dlaquohumosraquo i de padrons de riquesa deis contribuents Encara que com ja hem apuntat les Corts van intervenir meacutes activament en aquesta mena de fiscalitat fixant els metodes de recaptacioacute o controlant-ne els comptes els servicios no van esdevenir la clau de volta del sistema fiscal castella que es basa prioritariament en la resta dimpostos establerts lliurement per la Corona sense

intervencioacute especial de les Corts A lepoca deis Reis Catolics es va produir simplement un perfeccionament del sistema fiscal nascut a la segona

A Castella el nou sistema fiscal va ser controlat molt directament per la monarquia sense que les Corts escurcessin de forma especial les capacitats regies dins daquest ambit

meitat del segle XIII i culminat al llindar del segle XV El tret meacutes caracteriacutestic fou el recurs cada vega da meacutes exshy

tensiu als ingressos extraordinaris eacutes a dir als servicios atorgats per les Corts pero tambeacute ho van ser els ingresshysos procedents de lEsgleacutesia a meacutes de les tercias reales (dues novenes parts del delme eclesiastic) que la Corona percebia des de 1247 cal esmentar les almoines per a la Croada els subsidis extraordinaris del clergat els drets despoli i rendes de les seus vacants pero per damunt de tot la incorporacioacute deis mestrats deis Ordes Militars

a la Corona va suposar una font de recursos addicional i for~a important Si aquests ingresos extraordinaris sigshynificaven el 30 de les entrades de la monarquia a la primera meitat del segle XV en temps deis Reis Catolics

van assolir el 60 i el 70 Com afirma Ladero gracies a laugment i consolidacioacute daquests nous ingressos exshytraordinaris laquoel sistema de hacienda bajomedieval contishynuoacute funcionando al menos doscientos antildeos maacutes en eacuteposhyca de los Austrias [ ] y pudo sostener empresas poliacutetishycas que otros monarcas contemporaacuteneos habriacutean sido

incapaces de soportarraquo

La Corona dAragoacute un sistema fiscal al marge del monarca

Deixant enrere els monedajes aragonesos i els bovatges catalans com a primers -i preco~os- exemples duna fisshycalitat extraordinaria durant el segle XIII ens hem de

situar en les darreres decades daquest segle per trobar les iniciatives meacutes clares de construccioacute dun nou sisteshyma fiscal Com no podia ser duna altra manera la causa va ser la guerra en aquest cas els conflictes mediterrashynis derivats de la conquesta de Siciacutelia per part de Pere el Gran lany 1282 Excomunicat pel Papa entredits els seus reialmes i lliurats a la casa de Fran~a tant aquest monarshyca com Alfons el Franc (1285-1291) i Jaume 11 en els prishymers anys del seu regnat (1291-(1305) van haver de fer front a la poderosa coalicioacute francoangevinopontifiacutecia a lhostilitat del rei de Mallorca (aliat a la causa antiaragoshynesa) i a Castella En aquesta dramatica conjuntura els

I 111 LAven~ 242 LAven~ ID 1______ _ J 242

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute

A Iepoca deis Reis CatoUcs es van consolidar a la corona castellana totes les mesures fiscals adoptades des de la segona meitat del segle XIII

monarques hagueren de recoacuterrer a la peticioacute de substanshyciosos subsidis de caracter general tant a Catalunya (1289 1292 i 1300) com a lAragoacute (1290 1300 i 1301) i Valencia (1286 1302 i 1304) Aixiacute doncs entre les dues darreres decades del segle XIII i els primers anys del XIV tot el territori de la Corona es va veure sotmes a una pressioacute fiscal probablement intensa materialitzada en la percepcioacute dimpostos indirectes (sisas) de taxes sobre la sal (Aragoacute 1300) o de contribucions directes (Valencia 1302 i 1304) Pero meacutes important encara que constatar aquests primers i clars exemples duna fiscalitzacioacute que transcendeix el patrimoni reial eacutes observar els trets espeshyciacutefics que regeixen les concessions daquests subsidis i que deriven del laquopactisme poliacutetiogt cristaHitzat -no creatshya les Corts catalanes i aragoneses de 1283 Tots aquests donatius foren atorgats graciosament (non ex debito sed solum ex providentia et vountate ) en diverses reunions de Corts En consequumlemcia com que es tractava duna fiscalitat aliena al patrimoni reial tant la decisioacute sobre la mena dimpostos que sestablirien per reunir aquests donatius com tot el que feia referencia a la seva gestioacute (i fins i tot al seu destO seria competencia de les mateixes Corts amb lexpressa exclusioacute del monarca i deis oficials ordinaris Aquest peculiar model de relacions entre la monarquia i la representacioacute oligarquica de cada territori regiria a partir de lIavors tot el proceacutes de construccioacute del nou sistema fiscal als parsos de la Corona dAragoacute Com que encara no sha estudiat amb identica profundishytat Ievotucioacute de Iesmentat proceacutes als tres territoris de la Corona fa de mal presentar una siacutentesi acabada i coheshyrent del periacuteode compres entre 1300 i 1360 En tot cas podriacuteem apuntar que solucionats momentaniament els problemes mediterranis en els primers anys daquell seshygte Jaume 11 i el seu successor Alfons el Benigne (1327shy1336) potser van poder tornar a viure del seu patrimoni encara que amb esporadiques apelmiddotlacions a una fiscalishytat extraordinaria sobretot en ocasioacute de la duriacutessima conquesta de Sardenya (1323-1324) o per fer front a la primera guerra amb Genova a la decada de 1330 Si ens cenyim al cas de Catalunya el meacutes ben estudiat obsershyvem que davant les fracassades temptatives (els anys 1323 1333 i 1340) per obtenir un donatiu general en la liacutenia deIs concedits al final del segle XIII els monarques

L11 LA 4

es van adre~ar als 1I0cs on era meacutes facil obtenir un subshysidi copioacutes les ciutats i viles del patrimoni reial Duna banda la Corona es podia beneficiar deIs prospers recurshysos daquests nuclis urbans en aquells moments en pleshyna expansioacute demografica i economica de Ialtra els flamants organismes municipals van saber aprofitar les urgents necessitats del monarca per dotar-se dun sisteshyma fiscal propio Aixiacute en el cas del Principat es pot dir que van ser les ciutats i les viles del patrimoni reial les que finan~aren en gran part la conquesta de Sardenya les guerres amb Genova i ja en el regnat de Pere el Ceshyrimonioacutes (1336-1387) les campanyes contra els mariacutenishydes la reintegracioacute del regne de Mallorca i els conflictes mediterranis derivats de la insubmissioacute de Sardenya Pero igual que havia succen amb els donatius en Corts tambeacute els subsidis oferts per les ciutats i viles eren voshyluntaris Per tant la gestioacute deIs impostos concedits rei per a reunir-los (sense excepcioacute imposicions sobre el consum les transaccions i la circulacioacute de productes molt semblants a les alcabalas castellanes) eren dexclushysiva competencia municipal Daquesta manera en uacuteltishyma instancia fou la Corona amb les seves demandes creixents qui provoca el naixement i la posterior consolishydacioacute del sistema fiscal municipal En tot aquest proceacutes tingueacute un paper decisiu el desenvolupament del deute puacuteblic consolidat un vigoroacutes tret diferencial de les finanshyces municipals catalanoaragoneses respecte de Castella Efectivament a partir de mitjan segle XIV la necessitat de pagar amb urgencia al rei els considerables donatius mogueacute els municipis a utilitzar un nou sistema de credit emetent censals i violaris a meacutes baix interes i terminis de devolucioacute meacutes lIargs que els preacutestecs tradicionals Colmiddotlocar les imposicions al servei dun deute cada vegashyda meacutes important va acabar convertint aquells impostos en permanents la qual cosa contribuiacute a fixar el sistema fiscal municipal6

La instauracioacute definitiva de la fiscalitat dEstat als paIsos de la Corona dAragoacute va tenir 1I0c en un ciar paralmiddotlelisshyme amb eLcas frances en els anys centrals del segle XIV a consequumlencia de la dura i costosa guerra contra Casshytella Aixiacute a les Corts generals de Monzoacuten (1362-63) en que es van reunir representants dAragoacute Catalunya Vashylencia i Mallorca es va votar un considerable donatiu

La nova fiscalitat va agreujar encara meacutes els ja precaris equilibris de les economies camperoles

A diferencia de Castella als paisos de la Corona dAragoacute la nova fiscalitat va ser decidida per les Corts establerta per elles i gestionada per comissions emanades daquelles assemblees

per tlnan~ar el conflicte peninsular Per reunir la quantishytat es van establir per primer cop les generalitats formashydes per dos conjunts dimpostos el que posteriorment sanomenaria dret de la bolla que afectava la produccioacute i comer~ de draps i el dret dentrades i eixides un imshypost duaner percebut en determinats indrets situats en les fronteres mariacutetimes i terrestres de la Corona Una alshytra part del donatiu votat a Monzoacuten sobtindria mitjanshy~ant limpost di recte del fogatge Seguint les pautes del model fiscal catalanoaragones aquests nous impostos no serien gestionats ni pel rei ni pels seus oficials sinoacute per comissions emanades de les Corts en cada territori les anomenades Diputacions del General Si beacute en princishypi el sistema fiscal dissenyat a Monzoacuten per a tota la Coshyrona (i adaptat Iany 1365 especiacuteficament per a Aragoacute Catalunya i Valencia) tindria una vigencia limitada al peshyriacuteode de concessioacute deIs donatius molt aviacuteat Iemiacutessioacute de deute puacuteblic per part de les Diputacions va tenir efectes meacutes o menys semblants als que havia tingut en els mushynicipis una decada abans Duna banda va oeroetuar les generalitats colmiddotlocades al servei del es van haver de mantenir les elegides temporalment per gestionar els ClonatluS per fer front al pagament de les pensions del deute Aixiacute fou

com en la transcendental decada de 1360 es crea un sistema fiscal -basat en el doble conjunt dimpostos de les generalitats i en un impost directe repartit viacutea fogatge entre els bra~os reunits en Corts- que amb pocs canvis perduraria en els palsos de la Corona dAragoacute fins al comen~ament del segle XVIII En un ciar contrast amb el que sobserva a Castella el nou sistema fiscal catalanoaragones es construiacute absolushytament al marge del monarca Daquesta manera a partir deis anys 1360 es pot parlar duna banda duna fiscashyIitat i unes finances reials limitades exclusivament als ingressos del patrimoni i als impostos pertanyents a aquesta orbita (questia cena) i de Ialtra dunes finanshyces propies dAragoacute Catalunya i Valencia administrades per les respectives Diputacions del General que salimenshytaven duns impostos especiacutefics i que utilitzaven per a les necessitats exclusives deis regnes i el Principat Eacutes cert que si meacutes no a Catalunya Pere el Cerimonioacutes va intentar construir basant-se en antigues regalies una laquonovaraquo fiscalitat reial durant la segona meitat del segle XIV Duna banda existia lobligacioacute de tots els suacutebdits independentment de la jurisdiccioacute a la qual pertanyien dajudar el sobira en cas dinvasioacute exterior (usatge laquoPrinshyceps Namqueraquo) amb aquest pretext el rei invoca en

242 LAvent 11

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute

nombroses ocasions el vell usatge amb la finalitat priorishy

taria dobtenir substancioses redempcions monetaries

Oaltra banda la Corona va intentar tambeacute revitalitzar Iobligacioacute deIs habitants del patrimoni reial i deIs terrishy

toris eclesiastics a contribuir en ocasioacute de les coronacions

reials i del matrimoni del monarca o les infantes daquesshy

ta manera es van exigir coronatges i es multiplicaren els

maridatges des de la segona meitat del segle XIV Aixo

no obstant les Corts van mirar de limitar tambeacute aquesshy

tes temptatives del monarca per dotar-se dun ambit fisshy

cal dexclusiva competencia seva pretenent imposar el

principi que qualsevol fiscalitat que ultrapasseacutes els Iiacutemits

del patrimoni havia de ser consensuada amb Iassemblea

Aixiacute mentre els monarques castellans van poder construir

un sistema fiscal per la seva propia autoritat en el qual les Corts si beacute foren consultades no minvaren de manera

sensible la capacitat reial en aquest ambit als paisos de

la Corona dAragoacute i a consequumlencia de Iespecial configushy

racioacute de la monarquia feudal i de les relacions daquesta

amb els grups privilegiats qualsevol iniciativa fiscal que

sobrepasseacutes els estrets liacutemits del patrimoni reial havia de

ser consultada a Corts consentida (o no) per aquestes i

finalment gestionada per comissions emanades delles

Per tant si la construccioacute del nou sistema fiscal a Castella

fou una eina de consolidacioacute del poder monarquic a la

Corona dAragoacute aquest aparell fiscal serviacute per enfortir la representacioacute oligarquica del paiacutes en un primer moment

meres gestores daquest nou sistema fiscal les Oiputacions

no trigarien a adquirir com meacutes va meacutes competencies poshy

Iiacutetiques i com en el cas de Catalunya durant la segona

meitat del segle XV arribarien a enfrontar-se amb el

mateix monarca bull

11 NOTES

1 Com diu A Rigaudiere a qui seguim en aquesta rapida evocacioacute de lentitat del nou sistema fiscal laquoes va operar daquesta manera una despersonalitzadoacute del beneficiari de

una mutacioacute que es realitza en profit dun Estat els contorns i les necessitats del qual es van anar deflnint proshygressivamentraquo d RIGAUDIERE A laquoLessor de la fiscaliacuteteacute royale du regne de Philippe le Bel (1285-1314) a celui de Philippe VI (1328-1350)gtgt dins DDAA Europa en 105 umbrales de la crisis (1250-1350) Gobierno de Navarra Pamplona 1995 pp 335-336 Vegeu tambeacute la introduccioacute de GENET lPh La Genese de [ttat moderne Preacutelevement et redistribution Ed du CNRS Pariacutes 1987 pp 7-12 Les Corts de Catalunya de la segona meitat del segle XIV ens ofereixen exemples evidents de la distincioacute entre les laquoguerres del reiraquo que el monarca havia de sufragar amb els recursos del seu propi patrimoni i la defensa de la res publica Cathalonie que era competencia de tothom i caliacutea costejar amb un subsidi general percebut en tot el Principat

2 Vegeu un intent davaluacioacute en el marc local daquests diversos sistemes fiscals a FURIOacute A laquoEstructures fiscals pressioacute tributaria i reproduccioacute economica al Paiacutes Valencia a la baixa Edat Mitjanaraquo dins SAacuteNCHEZ M FURIOacute A (eds) Colmiddotloquiacute sobre Corona municiacutepiacutes i fiscaitat a la Baixa Edat Mitjana Ueida 1997 pp 495-526 i tambeacute el suggeridor artide de BOIS G laquoFiscaliteacute et deacuteveloppement eacuteconomique a la fin du Moyen Aacutegeraquo dins Colmiddotloquiacute Op Cit pp 337-348

3 Vegeu dentrada les siacutentesis de LADERO QUESADA MA Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369) Universidad Complutense Madrid 1993 MENJOT D laquoLeacutetablissement du systeme fiscal eacutetatique en Castille (1268-1342)gtgt dins RUCQUOI A Genese meacutedieacutevale de lttat moderne la Castille et la Navarre

I ) 111 LAven 24 2

I L

(1250-1370) Editorial Aacutembito Valladolid 1987 pp 149-172 SAacuteNCHEZ MARTiacuteNEZ M La evolucioacuten de la fiscalidad regia en los paiacuteses de la Corona de Aragoacuten (c 1280-1356) laquoEuropa en los umbrales de la crisisraquo Gobiemo de Navarra pp 393-428 SESshyMA MUNtildeOZ lA Las transformaciones de la fiscalidad real en la baja Edad Mediaraquo XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten vol 1 1 Saragossa 1996 pp 233-291

4 Aixiacute l almojarifazgo eomprenia entre molts altres elements censos dimmobles de propietat reial (molins forns banys mercats deIs sedaires (alcaiceriacuteas) alfondecs carnisseriacutees tallers etc) ingressos per luacutes deIs pesos i mesures reiacuteaIs rentas meshynudas sobre la compravenda de productes i aranzels duaners sobre el comer~ exterior Com eacutes prou evident la major part daquests drets es corresponien tipologicament amb els ingresshysos que rebien els monarques catalanoaragonesos els seus dominis patrimonials En aquest sentit iexclalmojarifazgo com a laquotresor del reiraquo shauria dindoure dins deIs ingressos del patrimoni reial tanmateix com que fou aplicat a les grans ciutats del sud peninsular a partir deIs anys centrals del segle XIII es corresponen molt beacute amb les noves ofensives fiscals que estem observant

5 No puc deixar de remarcar la sincronia amb la generashylitzacioacute de les imposicions -un tipus dimpost molt semblant a les alcabalas castellanes- a tot Catalunya la qual cosa tambeacute tingueacute 1I0c entre 1340 iacute 1344 La diferencia essencial com en alshytres casos rau que les imposicions catalanes es van establir exshyclusivament a les ciutats i viles del patrimoni reial mentre que les alcabalas van abra~ar tot el territori castella

6 Sobre tot plegat vegeu SAacuteNCHEZ MARTfNEZ M El naixement de la fiscalitat dEstat a Catalunya (segles XI-XIV) Eumo Vic 1995 i SAacuteNCHEZ M ORTiacute P laquoLa Corona en la nesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)) al

sobre laquoCorona municipis i fisealitat a la baixa Edat Lleida 1997 pp 223-278

11 BIBLIOGRAFIA

Coiexcliexcloqui laquoCorona muniacutecipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjanaraquo (coord per SAacuteNCHEZ M i FURIOacute A) Lleida 1997 FERRER MALLOL MT El patrimoni reial i la recuperacioacute deis senyorius juridisdiccionals en els Estats catalanoaragonesos a la fi del segle XIV Anuario de Estudios Medievales 7 1970-71 Finanzas y fiscalidad municipal V Congreso de Estudios Medieshyvales (coord por MARTiacuteN RODRiacuteGUEZ lL) Lleoacute 1997 La Genes de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV) (coord por FURIOacute A) en Revista dHistoria Medieval 7 1996-97 GUINOT E El patrimoni reial al Paiacutes Valencia als inicis del segle Xv Anuariope Estudios Medievales 22 1992 HERNAacuteNDEZ SAacuteNCHEZ FJ Las rentas del rey Sociedad y fisco en el reino castellano del siglo XII 2 )ols Fundacioacuten Ramoacuten Areces Madrid 1993 KOCHLER W Die Finanzen del Krone Aragon wahrend des 15 Jahrhunderts (Alfons V Und Johann 11) MuumlnsteriexclWestfalen 1983 (trad Editorial Alfons el Magnanim Valencia 1997) LADERO QUESADA MA La Hacienda Real de Castilla en el siglo Xv Universidad de La Laguna La Laguna de Tenerife 1973 LADERO QUESADA MA El siglo XV en Castilla Fuentes de renta y poliacutetica fiscal Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Barcelona 1982 MENJOT D Fiscalidad y sociedad Los murcianos y el impuesto en la Baja Edad Media Academia Alfonso X el sabio Muacutercia 1986 MONTAGUT ESTRAGUEacuteS T El Mestre racional a la Corona dArashygoacute (1283-1419) 2 vols Fundadoacute Noguera Barcelona 1987 MUNtildeOZ POMER R Oriacutegenes de la Generalidad valenciana Genemiddot ralitat de Valencia Valencia 1987 SESMA MUNtildeOZ JA La Diputacioacuten del reino de Aragoacuten en la eacutepoca de Fernando 11 Institucioacuten Fernando el Catoacutelico Saragossa 1977

Manuel Saacutenchez Martiacutenez

Cientiacutefic titular del eSlc

Traduccioacute lourdes Bigorra

Nuacutem 229 - octubre 1998 Dossier Les arrels socials del catalanisme El canvi estructural i la transicioacute cap a la democracia una perspectiva comparada Joaquim Nadal conversa amb Joaquim Molas i Joan L1uiacutes Marfany sobre el catalanisme popular Internet un nou camiacute per a la historia

Nuacutem 230 - novembre 1998 Dossier El repartiment dAfrica disputes colonials i diplomacia europea PSUC el somni duna nit destiu La globalitzacioacute deIs mitians de comunicadoacute El centenari de Felip II

Nuacutem 231 - desembre 1998 Dossier Els paisatges del passat 20e aniversari de la Constitucioacute 50e aniversari de la Declaracioacute Universal deIs Drets Humans El disseny industrial una empresa per al dema

Nuacutem 232 - gener 1999 Dossier Unioacute Europea i integracioacute continental els reptes del segle XXI La creen~a en poliacutetica La quumlesshytioacute de la servitud voluntaria Adolfo Peacuterez Esquivel un lluitador per la pau La propaganda a les guerres daquest segle

Nuacutem 233 - febrer 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (1) El nazisme la viacutea alemanya cap al feixisme Per que Kosovo Historia i mites dun cont1icte 1912-1998 Records grafics de la Barcelona contemporania

Nuacutem 234 - mar~ 1999 Dossier Versions de Jesucrist Entrevista al P Miquel Batllori Lembassament de Rialb i la

Durant aquest curs 1999-2000 us oferim com a regal de benvinguda el llibret bilinguumle en alemany i catala de Lohengrin de Richard Wagner

nuacutem 16 de la Colmiddotleccioacute Opera de ~Aven~

EDITORIAL lAVEN~ Sl Conselt de Cent 278 Ir 2a 08007 Barcelona - Te 93 488 34 82 Fax 93 487 78 08 e-mail avencredestbes

~VEN HISTORIA CULTURA PENSAMENT

regulacioacute del riu Segre Elisabeth Ret1exions sobre el regnat dlsabel I d Anglaterra

Nuacutem 235 - abriacutel1999 Dossier Histoacuteries de Uibres El Kurdistan La historia duna negacioacute Les fonts literaries en Iensenyament de la historia Tinta o bits Internet com a biblioteca planetaria

Nuacutem 236 - maig 1999 Dossier La cultura a la Barcelona de la decada deis seixanta Sobre Joseacute Agustiacuten Goytisolo Ciutadania i iacutemmigracioacute a Alemanya 1945-1999 Bitllets sobre 11 de

Nuacutem 237 - juny 1999 Dossier El moacuten maia Llnstitut-Escola de la Generalitat un assaig densenyament renovador Violencia i terror base del franquisme Bitllets sobre la guerra de Kosovo

Nuacutem 238 - julioVagost 1999 Dossier Barra futbo histoacuteria i societat Lherencia centenaria de Jorge Luis Borges Ramon Llull i lalquiacutemia Les joguines com a patrimoni

Nuacutem 239 - setembre 1999 Dossier El Dr Robert i la seva epoca La formacioacute de caC la poliacutetica al servei de CDC El repte del dia despreacutes Lherencia medieval de Barcelona

LAVEN(

Nuacutem 240 - octubre 1999 Dossier Testimonis de la resistencia antifranquista (11) El Gran Teatre del Liceu intent de siacutentesi historica La poesia i la vida Conversa amb el poeta Miquel Martiacute i Poi El segle de leducacioacute

OFERTA DE SUBSCRIPCIOacute