WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

Fins el 15 de febrer

Butaca + PufSunrise (S)

1299€abans 1826€

220.000€

ELS PALLARESOSCASES APARELLADES

número 251140115

«TARRAGONA ARA ÉS MOLT MÉS CAPITAL QUE FA VUIT ANYS»

TA

RR

AG

ON

AP08

Salut obrirà hemodinàmica a Tarragona les

24 horesEl conseller Ruiz

ho anunciarà a fi nals de mes

Uns 130.000 habitants del

territori no parlen català

I unes 25.000 persones no

l’entenenP02

DE

STA

CAT

Ajuda Domiciliària

de la Xarxa de Santa Tecla

per a persones dependents, un servei essencial

i humàP16

SO

CIA

L

L’ALCALDE DE TARRAGONA, JOSEP FÈLIX BALLESTEROS, FA BALANÇ DEL SEU MANDAT QUATRE MESOS ABANS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DE 2015

PÀGINES 6 I 7

14 de gener de 2015 | Tema de la setmana2 |

el tema de la setmana

Un 95,1% de la població del Camp de Tarragona entén català, però no-

més el 34,7% de la població el fa servir com a llengua habitual. Aquestes són algu-nes de les dades darrer infor-me sobre ‘Ús i coneixement del català 2013’ publicat per l’Idescat, que indica que la població de 15 a 29 anys és la que més sap llegir, par-lar i escriure en català. Per contra, encara hi ha 25.000 persones al territori que no entenen la llengua, 3.000 de les quals fins i tot nascudes aquí. De fet, a les nostres comarques més de la meitat de la població (el 50,4%) té el castellà com a llengua inicial en el seu dia a dia.

L’estudi aporta dades ben inte-ressants. A les sis comarques del Camp de Tarragona, amb un cens de 503.525 habitants de més de dos anys d’edat, hi ha un total de 478.849 perso-nes que entenen el català (un

95,1%, igual que la mitjana ca-talana). Un 73,99% de la pobla-ció (372.565 persones) el sap parlar; un 79,67% (401.174 per-sones) el sap llegir i un 57,10% de la gent (287.527 persones) el sap escriure. Per contra, hi ha 24.676 persones que no ente-nen la llengua (un 4,90% de la població). Resulta xocant que d’aquestes persones que no en-tenen el català hi ha unes 3.000 que són nascudes al territori. Si analitzem les dades des del punt de vista del desconeixe-ment de la llengua, veiem que al Camp de Tarragona, a banda de les prop de 25.000 persones que directament no entenen la llengua, hi ha 130.960 persones que no saben parlar-la, 102.351 que no saben llegir-la i 215.998 no saben escriure en català.

El català a Catalunya

Actualment el 95,1% de la po-blació de 2 anys i més entén el català, percentatge que repre-senta quasi 7 milions de per-

sones. El 73,2% el sap parlar, el 78,7% el sap llegir i el 55,7% el sap escriure.Globalment, si comparem les dades del Cens lingüístic del 2011 amb les de Cens anterior (2001), el 2011 hi ha 1,1 mili-ons de persones més que en-tenen el català, 742.000 més que el saben parlar, gairebé 1,2 milions més que el saben llegir, i 1 milió més que el sa-ben escriure. El percentatge de població que té el català com a llengua primera o inicial ha experimentat una certa estabi-lització respecte de l’any 2008 (del 31,6% al 31,0%), després d’un clar descens en el període 2003-2008 (del 36,2% al 31,6%). Com a llengua habitual, en canvi, l’ús del català ha repun-tat des del 2008 (del 35,6% al 36,3%), després d’una reduc-ció significativa en el període anterior (del 46,0% al 35,6%). El castellà, per la seva banda, s’ha mantingut estable com a llengua inicial i ha augmentat com a llengua habitual (amb

més del 60% de la població del país). En valors absoluts, això representa que hi ha gairebé 2 milions de persones que tenen el català com a llengua inicial, gairebé 3,5 milions que tenen el castellà, més de 150.000 per-sones que tenen tant el català com el castellà, i unes 600.000 que tenen llengües diferents del català i del castellà com a llengua inicial, de les quals l’àrab, el romanès i l’amazic són les més freqüents.Segons el lloc de naixement, el 65,3% dels nascuts a Catalunya usa el català com a llengua ha-bitual —sol o compartit amb el castellà—, mentre que en el cas dels nascuts a la resta de l’Estat aquest percentatge és només del 14,0%, i dels nascuts a l’estranger és del 7,9%.

El català per territoris

Territorialment, els valors mà-xims de comprensió s’assolei-xen a l’àmbit de les Terres de l’Ebre (97,1%), les Comarques Centrals (96,9%) i l’Alt Pirineu i Aran (96,8%), mentre que la resta tenen valors de compren-sió que se situen al voltant del 95%. La població amb ni-vells més baixos en les quatre competències lingüístiques (comprendre, parlar, llegir i escriure) és la de l’àmbit Me-tropolità.Les diferències més significati-ves es posen de manifest en la capacitat de parlar el català. En aquesta competència, les co-marques centrals tenen el per-centatge més elevat, del 83,9%, seguides de les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran i l’àmbit de Ponent, amb valors situats al voltant del 80%. A l’àmbit de les comarques gironines, el Pe-nedès i el Camp de Tarragona, el percentatge se situa al vol-tant del 75%, i és l’àmbit me-tropolità el que té els nivells més baixos, amb un 70%.Pel que fa a la capacitat de lle-

gir i escriure, torna a ser l’àm-bit de les comarques centrals el que presenta els valors mà-xims, amb el 85,7% i el 66,8%, respectivament. A l’altre ex-trem, en l’àmbit Metropolità, el percentatge de persones que saben llegir i escriure el català és del 77,1% i 53,2%, respecti-vament.Per comarques, els percentat-ges més elevats d’entendre el català es troben a l’Alta Riba-gorça, la Terra Alta, el Pla de l’Estany, seguides del Pallars Sobirà, el Ripollès i el Bergue-dà. En canvi, els percentatges més baixos es detecten a la Val d’Aran, la Segarra i l’Alt Em-

A les comarques tarragonines hi ha 25.000 persones que no entenen la llengua, 3.000 de les quals han nascut al territori

Uns 130.000 residents del Camp de Tarragona no parlen català

Malgrat que el coneixement de la població entre català i castellà és similar, poc més d’un 34% dels habitants del territori utilitzen el català com a llengua inicial

Al conjunt de les comarques tarragonineshi ha més de 102.000 habitants que no saben llegir català i més de 215.000 que no saben escriure’l

Ús I COneIXement del CatalÀ al teRRItORI

| 14 de gener de 2015 | 3Tema de la setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

pordà. En tot cas, el territori presenta marcades diferències comarcals pel que fa al grau de competència lingüística de la població, que arriben a superar els 25 punts percentuals en el cas, per exemple, de la capa-citat de parlar el català. L’aug-ment en els darrers anys del gruix de la població estrangera també ha fet que la competèn-cia de parlar en català hagi dis-minuït en la gran majoria de comarques.En general, la població que re-sideix en municipis de petita grandària té més competència lingüística en català i les habi-litats disminueixen a mesura que la grandària del municipi augmenta. Així, els municipis d’entre 100.000 i 500.000 habi-tants presenten una diferència de més de 17 punts en la capa-citat d’escriure en català res-pecte als municipis més petits. La ciutat de Barcelona, en can-vi, registra més competències lingüístiques en relació amb la població de la resta de grans municipis catalans.

El català per edats

Si no tenim en compte el grup d’edat de 10-14 anys (que està en plena escolarització), el grup amb més coneixement de cata-là és el de les persones d’entre 15 i 29 anys: d’aquesta franja l’entén el 96% de la població, el sap parlar el 84,9%, el sap lle-gir el 89,3% i el sap escriure el 80,8%.No obstant això, el coneixement que tenen els adults d’entre 30 i 44 i entre 45 i 59 anys també és elevat, ja que en tots dos ca-

sos l’entenen més del 95%, el saben parlar més del 70% i el saben llegir més del 80%.En canvi, la població més gran és la que té un domini inferior de la llengua escrita, amb per-centatges que no arriben al 30% (29,6% en el grup de 60 a 74 anys, 23,9% en el grup de 75 a 84 anys, i 28,5% en el cas de les persones amb 85 anys i més). Una de les raons que explica això és que aquest sector de la població no va tenir l’oportuni-tat d’escolaritzar-se en català. En conseqüència, també és el grup amb més percentatge de persones que no entenen el ca-talà (5,7%, 9,3% i 12,2%, respec-tivament). En el cas del caste-llà, la competència de parlar-lo i escriure’l es manté a nivells elevats, amb independència de l’edat. En canvi, en el cas de l’anglès, la població d’entre 15 i 29 anys també és la que decla-ra saber parlar més en anglès (6 de cada 10), valor que decau en la població de més de 55 anys (1 de cada 10).

El català en l’ús quotidià

A l’Administració pública, a la feina i amb els companys d’es-tudi són els àmbits on l’ús del català és més freqüent. En les relacions amb l’Administració local i l’Administració de la Generalitat, l’ús del català dels ciutadans és més elevat que el del castellà (47,9% i 46,2%, res-pectivament); en canvi, és més baix al gran comerç (33,6%) i a l’Administració de l’Estat (35,4%). Així doncs, la presència del català és més freqüent en

els àmbits públics on l’ús lin-güístic està més regulat i, per tant, més garantit.Als centres de treball, el 45,5% de la població ocupada té el català com a llengua habitual, mentre que el 42,4 % té el caste-llà. En els usos amb els clients

a la feina, gairebé el 40% dels treballadors utilitzen el cata-là en l’atenció als ciutadans, i el 23,7%, tant el català com el castellà. Amb els companys de feina, el 33% de la població ocupada usa el català i el 17,1%, ambdues llengües.

Pel que fa als àmbits d’ús inter-personals, l’ús del català amb els companys d’estudi és el que presenta un percentatge més elevat, el 42,9%, mentre que un 17,4% fa servir tant el català com el castellà.La informació sobre el nivell de coneixement de català dels ciu-tadans s’obté, per una banda, mitjançant el Cens lingüístic —que està integrat en el Cens de població i habitatges de pe-riodicitat decennal (el darrer es va fer el 2011)— i que proporci-ona dades sobre el coneixement del català en les competències de comprendre, parlar, llegir i escriure. I per una altra, per l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 (EULP 2013), que és una activitat estadística ofi cial que es du a terme cada cinc anys (la darrera es va fer el 2008). Segons les dades d’aquest informe es constata que l’evo-lució de l’ús del català com a llengua habitual en el període 2008-2013 es manté estable, malgrat els canvis demogràfi cs experimentats durant els pri-mers anys del segle XXI, arran de l’arribada d’un gran nombre de persones procedents d’altres països.

14 de gener de 2015 | 4 | Sumari i editorial

–El meu mestre em va ensenyar que la humanitat mai serà feliç fi ns que l’home que no ha estat ofès s’indigni davant d’una ofensa de la mateixa manera que ho fa qui ho ha estat-, deia un mestre religiós.Nasreddín contesta:–Doncs el meu mestre em va ensenyar que ningú s’ha d’indignar per res fi ns estar segur que allò que li sembla una ofensa és realment una ofensa i no una lloança disfressada.

No ofèn qui vol sinó qui pot.• Ser injuriat per segons qui fa la injúria és una gran lloança.• “Ai de vosaltres quan tothom digui bé de vosaltres.”(Lc 6,26).• Els homes s’avergonyeixen no de les ofenses que fan, sinó de les que reben. Hauria • de ser el revés.La lloança és bona només quan és bo qui la fa.• Desconfi a igual d’aquell a qui no afecten les ofenses com del qui cerca les lloances.• No hi ha millor venjança d’una ofensa que oblidar-se d’ella.• “El cant que millor lloa és el que més agrada” (Temístocles).•

1612 24

6 8 11Ballesteros fa

balanç de la legislatura

Salut obrirà per fi 24 hores la unitat d’hemodinàmica

CLAUS DE LA SETMANA

Tot i que des de la conselleria de Salut i des de la Generalitat de Catalunya argumentaran que la decisió d’obrir

les 24 hores la unitat d’hemodinàmica de Tarragona era un objectiu prioritari per al 2015 i que ja estava previst –cosa que és certa–, ningú no posa en dubte que el trist incident protagonitzat per un conegut farmacèutic de Torreforta (mort per infant durant el seu trasllat a Barcelona) i el clam social posterior han fet que el conseller de Salut, Boi Ruiz, hagi accelerat la decisió de dotar el territori d’un servei que reclamava des de feia anys. A fi nal de mes el conseller visitarà Tarragona per fi xar la data defi nitiva de l’ampliació de l’horari de la unitat ubicada a l’Hospital Joan XXIII. S’evitarà a partir de llavors la derivació a Barcelona d’una cinquantena de pacients de la província que anualment pateixen un infart en horari nocturn i també es potenciarà un recurs que, sense cap mena de dubte, ajuda a salvar vides. Cal aplaudir la reacció de la conselleria de Salut i de la Generalitat de Catalunya que, per fi , han escoltat la

demanda del terrritori. Cal lamentar, però, que des de Barcelona no s’escoltés abans els seus representants polítics a la zona, ja que tant el delegat a Tarragona, Joaquim Nin, com el director dels Serveis Territorials de Salut, Josep Mercadé, feia temps que comunicaven al departament la conveniència de disposar a Tarragona de la unitat d’hemodinàmica les 24 hores tots els dies de l’any. Finalment, però, més tard que aviat, s’ha solucionat aquesta demanda històrica. I això és una bona notícia per a la ciutadania.A Tarragona, però, queden moltes altres demandes pendents. Una, que clama al cel, és la necessitat de disposar d’una estació ferroviària digna i adient a l’afl uència de passatgers que hi ha a la capital tarragonina. Aquí l’administració a la qual cal adreçar-se, i que de moment ni ha respirat, és la de l’Estat espanyol. Una infraestructura com aquesta, que no salva vides però que la pot facilitar molt, bé mereix una nova mostra d’unitat social i institucional tarragonina, capaç d’aconseguir coses quan s’ho proposa.

I ara... l’estacióEditorial

Vila-seca celebra la festivitat

de Sant Antoni

L’artista tarragoní Menpo exposa

a Nova York

Tarragona es mobilitzarà per

l’estació de Renfe

Xarxa de Santa Tecla Servei d’Atenció

Domiciliària (SAD)

Protagonistes

Frase de la setmana

«Aquest 2014 s’ha començat a superar la crisi» Artur Mas

President de la Generalitat de Catalunya

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Lloança disfressada

El Nàstic inicia el 2015 consolidant el lideratge a la classifi cació

Llum verda a la construcció del Museu Casteller de Catalunya a Valls

El Nàstic de Tarragona travessa un moment dolç. Encadena victòries a casa i a domicili i consolida la seva condició de líder de la categoria tot just quan s’inicia la part més important de la temporada. De moment ha aconseguit tornar de les vacan-ces de Nadal amb el mateix to que va acabar el 2014, fet que ens fa ser optimistes de cara al tram decisiu que ens ha d’obrir les portes de nou al play-off d’ascens a la Liga Adelante.

La Diputació i l’Ajuntament de Valls han signat el conveni a través del qual l’ens supramunicipal presidit per Josep Poblet es compromet a aportar 1,2 milions d’euros per a la cons-trucció del futur Museu Casteller de Catalunya a la capital de l’Alt Camp. L’aportació total de la Diputació per aquest equi-pament és d’1,6 MEUR, ja que cal afegir la partida de 400.000 euros concedits l’any 2009 per a la redacció del projecte.

SÍ

SÍ

| 14 de gener de 2015 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

CARTES AL DIRECTOR

Cómo está el patio

Política por sms

El sábado en Telecinco vi durante unos minutos la entrevista que le hacían a la ex-alcaldesa de Alicante, Sonia Castedo. Aparentemente no estaba nada ruborizada por las pre-guntas que le hacían los periodistas y que eran bastante fuertes. Respon-día airosamente a todos y parecía más bien un reality show. Recordé la conversación telefónica que tuvo con un empresario en la que decía que se había comprado un bolso de Carolina Herrera y otras cosas más de la misma marca y le agradecía el detalle que había tenido para con ella. Al tratarse de una persona dedi-cada a la política, sí que debería ex-plicar a qué venían estos obsequios, ya que a estas alturas todo el mundo sabe que nadie da algo a cambio de nada.También he leído que le pide 75.000€ a la presentadora Nuria Roca, por haberla llamado «choriza» en su blog. ¡Pero si esta palabra es la que más se ha escrito últimamen-te dirigida a políticos! Como todos

En el cansino culebrón de la políti-ca catalana habrá que incluir aho-ra el capítulo de los sms. Resulta que Artur Mas y Oriol Junqueras, cual adolescentes, deciden si ha-brá elecciones o no vía mensajitos telefónicos privados. Bueno, lo de privados es un decir porque CiU, en una muestra de «discreción», los publica a bombo y platillo. Quizá lo próximo sea que los presupuestos en Cataluña se aprueben con un «me gusta» de los parlamentarios en sus páginas de Facebook. Realmente en

L ’article d’avui el vull dedicar a tots els amics de barri, aquella gent que només coneixes de trobar-te-la fent vida pel teu

barri. I el vull dedicar molt especialment a les noies de la farmàcia de Prat de la Riba, que sempre m’atenen amb un somriure d’orella a orella.Com dirien Le Luthier «en la ciudad vivimos ali-enados porque se a-lienado de gente», és a dir, que cadascú va a la seva bola. Sembla que, com més gran és la ciutat on vivim, més desconnec-tats estem de la resta de persones. Al poble saps el nom de la carnissera però a Nova York no sa-ludes ni el veí de la porta del davant. És cert que la carnissera del poble, la Paquita, segura-ment serà la teva tieta, amiga de la teva àvia o la mare del Pep, amb qui jugues a la tarda. Per tant, sí, és més fàcil que la coneguis. Però hom ha observat un parell de fenòmens. El pri-mer és que allò que consideres «gran ciutat» no depèn de la mida de la ciutat on arribes sinó de la mida de la ciutat d’on véns. Per exemple, algú de Creixell que ve a viure a Tarragona dirà que Tarragona és una ciutat enorme. Per al de Tarragona, la gran ciutat serà Barcelona i per

al de Barcelona, Nova York. I, curiosament, tots sentim que la nostra ciutat era més acollidora i era més fàcil conèixer gent. Però et llanço una idea: i si resulta que coneixes més gent perquè hi has viscut molts anys i has tingut més ocasió de coincidir amb les mateixes persones? El se-gon fenomen el vaig aprendre a la meva estada a Madrid: no importa com de gran que sigui la ciutat, tu fas vida al voltant de casa teva, al vol-tant de la feina i a un parell de llocs del centre, on vas de tant en tant. I si comptem aquesta superfície en metres quadrats, és igual que vis-quis a Madrid, a Tarragona o a Ciutat de Mèxic, el tros de terra que trepitges és més o menys igual de gran i acabes anant sempre a la matei-xa carnissera dos cops per setmana. I aquí és quan tens l’ocasió de practicar el «barring». És cert que aquesta carnissera no és la mare de cap amic, ni comparteixes consanguinitat o afi nitat en cap grau, però després d’haver anat a com-prar mitja dotzena de vegades estic segur que us reconeixeu mútuament si us trobeu pel car-rer. Davant d’això, tens dues opcions: seguir a la teva bola o saludar amb un somriure. No cal fer-li una abraçada ni preguntar pels fi lls, només que saludis amb un somriure i ella et contesti ja començareu a ser amics de barri. Si fas això amb el quiosquer, la fornera, el de la ferreteria, etc., a poc a poc veuràs que el barri es va fent més acollidor i et sents més com a casa. I no només ho pots fer amb la gent dels comerços, et convido que somriguis també aquella perso-na amb qui et creues cada dia, qui sap que pot passar. Practicant el «barring» vaig conèixer la Montse, que ara és una molt bona amiga i a qui aprofi to per enviar-li una abraçada. I tu, què es-peres per començar?

E ls que defensem la llibertat d’opinió i d’expressió encara estem en estat de xoc a causa de la massacre que tingué lloc la setmana passada a París. Retinc en la memòria com

un dels fanàtics islàmics rematava un policia que agonitzava a terra. Els terroristes van assassinar innocents evocant el nom del profeta Mahoma. Una venjança que ha provocat calfreds als de-mòcrates. Ningú, a banda dels tarats islàmics, és capaç d’enten-dre o justifi car la matança. És comprensible que en aquest mo-ment hi hagi tics de racisme i islamofòbia, sobretot perquè tots, en major o menor mesura, ens sentim Charlie Hebdo. Òbviament, l’actuació dels assassins no té justifi cació plausible. Són assassins i punt. Bàrbars que no assimilen cap més tipus de llibertat que la imposada per un fanatisme religiós mal entès.Aplaudeixo la unió dels líders europeus escenifi cada a París. És important que els detractors de la democràcia s’assabentin que l’himne de les armes i el fanatisme no trobarà adeptes en els pa-ïsos civilitzats. No obstant això, em va provocar malestar veure el president del govern espanyol encapçalant una manifestació a favor de la llibertat d’expressió. Si no m’equivoco, el govern de Mariano Rajoy defensa les llibertats a l’estranger mentre que a Espanya s’oposa al dret a decidir del poble català, pretén limitar el dret a les manifestacions, amenaça de tancar televisions auto-nòmiques, pressiona perquè es tanquin programes de televisió poc simpàtics al poder i afebleix els sindicats. M’incomoda que un president que continua, en clau interna, retallant drets civils de cara a l’exterior es mostri xocat amb la violació dels mateixos drets que ell i els seus no respecten en el seu país. Per la meva professió estic acostumat a veure que alguns polítics no tenen ni consciència ni consistència. Alguns pregonen una cosa i fan exac-tament la contrària. A la capçalera de la manifestació de París hi havia molta hipocresia encorbatada, perquè molts no són Charlie Hebdo. Alguns governants haurien d’entendre que algunes de les armes contra la llibertat d’expressió no sempre disparen pólvora, però fan el mateix efecte, perquè també provoquen víctimes.

Fanatisme islàmic

RICARDCHECAPERIODISTA

OPINIÓ

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors.

ellos empiecen a visitar los juzgados reclamando su honor ya podemos prever que casi se pasarán todos los días por allí, entre citaciones por es-tar imputados y otras por reclamar su honorabilidad, será un sin vivir.Aquí no se salva ni el apuntador.

Mª Elisa AragonésTarragona

Cataluña tenemos unos políticos curiosos: se presentan engolados y serios, presumiendo de hacer his-toria cuando en realidad muestran un comportamiento grotesco y ado-lescente: no hacen nada para solu-cionar nuestros problemas reales, crean incertidumbre e inestabilidad política continuamente, juegan con el futuro y se entretienen con men-sajes telefónicos. Como diría aquel, vaya tropa!

José GinésCunit

«Barring»

ALEJANDROPÉREZ COACH

OPINIÓ

14 de gener de 2015 | 6 | Tarragona

tarragona

Josep Fèlix BallesterosALCALDE DE TARRAGONA

Josep Fèlix Ballesteros afronta els darrers mesos de la legislatura (la sego-

na consecutiva com a alcalde de Tarragona) amb el con-venciment d’haver complert bona part del seu programa i disposat a tornar a demanar la confiança de l’electorat en els comicis que tindran lloc el diumenge 24 de maig, d’aquí a quatre mesos. Amb ell fem repàs dels darrers quatre anys, dels projectes de futur si continua com a alcalde i di-buixem també el panorama de precampanya que s’inicia a partir d’ara.

S’atreveix a dir que Tarrago-na està millor ara que fa qua-tre anys?Tarragona està molt millor ara que fa quatre anys. Pen-si que l’any 2011 la ciutat i el país estaven submergits en el moment àlgid de la crisi més important que s’ha vist en les últimes dècades. No sabíem si disposaríem de prou estabi-litat política, no sabíem si la indústria química i l’activitat econòmica en general aniria bé, era el moment en què el turisme i el comerç patien més i, a més a més, era el moment de les grans retallades a les administracions. Amb aquell panorama era difícil ser opti-mista per als següents quatre anys. Ara podem dir que pres-supostàriament l’Ajuntament està perfectament controlat i que la ciutat té projectes de fu-tur amb l’Smart City i els Jocs del 2017. A més, el sector de la construcció ha anunciat un creixement de l’activitat d’un

5% per a l’any 2015, cosa que feia 8 anys que no passava. Po-dem dir que estem millor que fa quatre anys.

Tan bé que voldríem estar?És clar que no. Falten coses. Ara hem d’acabar el Mercat Central (aquesta primavera) i acabar de lligar l’ús del Banc d’Espanya, que està molt perfilat amb la Universitat, l’AEQT i l’Institut Científic d’Investigació Quí-mica (ICIQ) perquè sigui un museu d’innovació química de referència internacional. Però hem fet moltes coses. Hem aca-bat l’Escola Oficial d’Idiomes. Hem posat en marxa amb èxit el nou Teatre Tarragona. Hem desenvolupat i aprovat el Pla d’Ordenació Urbanístic Munici-pal (POUM), que arrossegava 13 anys de tramitació. Els temes que afecten la medul·la de la ciutat estan ben enfocats. Ara el que cal és que l’ambient ge-neral acompanyi i ajudi.

I les persones, estan millor?La gent de Tarragona està patint la crisi com la majoria, però en el nostre cas puc dir que l’Ajun-tament de Tarragona és dels que més ha incrementat el seu pressupost en serveis socials a tot Espanya. A final d’aquest mandat haurem incrementat els recursos dels serveis socials d’un 100%. Això no ho poden dir gaires ajuntaments. Crec que modestament hem fet tot el possible per ajudar la gent que pateix en la mesura del possible. A més tenim un nivell d’atur relativament baix amb relació a l’entorn. A Tarragona ciutat és d’un 11%, lluny del

24% que trobem a la demarca-ció o a Catalunya. A més, aquí no hi ha hagut problemes de seguretat ni involucions com-plicades des del punt de vista social o polític.

Creu que ha complert els ob-jectius que es va marcar com a alcalde en l’inici de la legis-latura?No sé qui deia que, en política, complir el 70% del programa electoral és com haver-lo com-plert al 100%. Jo no dic tant, però crec que en aquest man-dat i en el conjunt del meu mandat de 8 anys crec que la ciutat ha fet un salt qualita-tiu important. Hem complert pràcticament tot allò que vam prometre, com l’Escola Oficial d’Idiomes, les escales mecàni-ques a Part Baixa el Teatre, el Pont del Diable, el Corte Inglés, l’IKEA, els Jocs Mediterranis... tot un seguit de coses que ja estan oblidades però que s’han fet i que ajuden a mirar el futur amb un cert optimisme.

Tarragona és més capital ara que fa 8 anys?Tarragona és més capital que fa vuit anys, i tant, però no no-més respecte a Reus, que és la comparació fàcil, sinó també respecte a Catalunya. Es co-mença a parlar de nosaltres a Catalunya i a Espanya amb cer-ta admiració. Ens comencen a conèixer des del punt de vista social, econòmic, polític i cul-tural. Som l’única ciutat que ha estat capaç d’obrir un teatre en plena crisi i que a més a més funcioni.

I què queda pendent de fer?Ens falta disposar d’una estació de Renfe del nivell que la ciu-tat mereix. Jo vaig donar a la Ministra de Foment el termini d’un any quan vam començar a parlar del tema del tercer fil ferroviari, un projecte en què jo estic d’acord sempre que vagi acompanyat de millores en la seguretat de la línia i de l’es-tació. No pot ser que tinguem l’estació com la tenim. És per

això que estem estudiant de-nunciar jurídicament Adif per incompliment de la seva obli-gació d’eliminar les barreres arquitectòniques i per abando-nament d’una infraestructura pública de primer nivell. L’es-tació de Tarragona és la segona més important de Catalunya pel que fa al trànsit de passatgers. Hem donat moltes oportunitats a la ministra de Foment i a tot el seu equip i estem cansats. No estic disposat a permetre que es riguin més dels tarragonins. Si cal, convocarem mobilitza-cions, recollirem signatures i emprendrem accions legals al màxim nivell. Convocarem la societat civil tarragonina, que quan es mou unida és capaç de moltes coses.

Com per exemple que s’obri la Unitat d’Hemodinàmica les 24 hores del dia?Sí. Perquè jo al conseller de Salut ja fa dos anys en aquest despatx li vaig dir que era im-portant per a la població tenir

«La ciutat va a velocitat de creuer i li cal una nova legislatura amb estabilitat política»

L’entrevista

«Per a Tarragona no és bo que un partit tan important com CiU encara no hagi definit el seu equip ni el seu cap de llista. Però ho veig des de la distància i amb tot el respecte»

| 14 de gener de 2015 Tarragona | 7

tarragona

la unitat operativa les 24 hores del dia. Ell em va dir que no patís i que es faria. Però d’això fa dos anys. Tot i els successius tocs d’atenció que hem fet des d’aquí la cosa s’ha anat allar-gant fins ara. El que més lamen-to és que l’ampliació de l’horari del servei es faci ara després d’un incident greu.

Però no és l’únic que manca en l’àmbit sanitari a la ciutat.Jo crec que en l’oferta sanitària de la nostra ciutat hi ha d’haver una gran coordinació. Hi ha un hospital, el Joan XXIII, que té especialització i terciarisme, hi ha l’Hospital de Santa Tecla com a centre generalista, hi ha el So-ciosanitari Francolí amb el seu paper... És cert que hi ha diver-sos proveïdors, però nosaltres ens hem de mirar l’oferta sani-tària des del seu conjunt. Que és com es fa a Girona i a Lleida. Jo crec que està bé, sense que ningú perdi potència ni identi-tat, que es coordinin serveis i que hi hagi una visió única del

sistema assistencial establert a la ciutat. Fins i tot hauríem de ser capaços d’admimistrar els diners que ens corresponen per nombre de població. Així l’hi vaig dir al conseller de Salut i fins i tot li vaig dir que podien començar aquí a Tarragona per provar fórmules que ajudin a coordinar serveis i ser més efi-cients i propers a la ciutadania sense perjudici ni per als cen-tres públics, que són referents, ni els privats, que són una re-alitat que cal tenir en compte. Jo, com a alcalde, he de vetllar perquè els dos hospitals conti-nuïn funcionant amb màxima potència.

Parlem de les eleccions del 24 de maig. Les úniques que segur que es fa-ran, de moment. (somriu)

Si vol parlem de les eleccions catalanes. Que les facin o que governin. S’està jugant amb les il·lusions i aspiracions de molta gent que

legítimament pensa que aquest país pot canviar radicalment. I quan es juga amb les il·lusions és perillós, perquè es poden crear moltes frustracions.

Vostè demana que les elec-cions del 24 de maig donin com a resultat una legislatura d’estabilitat. La ciutat està en velocitat de creuer i és important que les forces polítiques que tinguin representació al Saló de Plens tinguin com a objectiu tancar acords i permetre que els grans projectes de ciutat tirin enda-vant.

Creu que per primera vegada entraran al consistori forces polítiques petites de nova for-nada?No crec que tinguem una en-trada massiva de noves forces. Com a molt espero una o dues incorporacions, una de les quals hauria de ser ERC. No crec que tinguem un ajuntament atomit-zat d’aquells amb 8 o 9 forces

polítiques. No obstant això, el poble quan vota no s’equivoca i sempre té la raó.

Totes les forces han presentat candidat a l’alcaldia a excep-ció de CiU, que encara està decidint el seu. Aquest fet el condiciona d’alguna manera?

No. Jo m’ho miro amb molt de respecte i amb una certa dis-tància. Però no és bo per a la ciutat que una força política tan important com CiU no hagi definit el seu equip a manca de pocs mesos per a la cita electo-ral. Em permetrà que no vulgui entrar més en aquesta qüestió per respecte a CiU i a les seves dinàmiques internes. Quan prenguin la decisió serà la que més convingui al partit i a la ciutat i parlarem sense cap pro-blema amb qui sigui l’escollit o escollida.

Aleshores no li pregunto quin dels dos candidats que es pos-tulen per liderar CiU li agrada més.

M’agradaria que digués que no em vull pronunciar sobre això per una qüestió de respecte.

Si torna a ser alcalde quins

objectius es marca per a la ciutat?Treballarem per una bona orga-nització dels Jocs 2017 així com el projecte Smart City i, d’altra banda, definirem d’una punye-tera vegada el pas del tren per la nostra ciutat. Definir vol dir que la ciutadania sàpiga d’una vegada per totes quin és el nos-tre futur ferroviari i que això estigui aclarit jurídicament, acceptat i signat per totes les administracions. Un altre dels projectes de ciutat és incre-mentar notablement la nostra capacitat hotelera. Crec que Tarragona pot perfectament acollir 3 o 4 nous hotels de 4 es-trelles. També és cabdal aconse-guir que Tarragona tingui més pes social, econòmic i polític a Catalunya. Hem estat massa temps mirant-nos el melic i no hem mirat prou cap al nord.

La pròxima legislatura veu-rem com es desenvolupa al-guna part del POUM?La zona de l’IKEA segur que es desenvolupa, així com la de l’anella olímpica. És possible que tiri endavant el pla parcial de la Budallera i part de la Vall del Llorito per a equipaments.

* En totes les ofertes, material i mà d’obra inclòs.

«Cal que veiem l’oferta sanitària de Tarragona com un conjunt, tal com es fa a altres ciutats. La coordinació de serveis és bona i es fa en benefici dels dos hospitals que tenim»

«Denunciarem Adif per haver abandonat l’estació de Renfe i mobilitzarem la gent. La societat tarragonina unida és capaç de tot, tal com hem fet amb la unitat d’hemodinàmica»

14 de gener de 2015 | 8 | Tarragona

tarragona

El dijous 29 de gener el conseller de Salut, Boi Ruiz anunciarà la data

definitiva d’obertura del ser-vei d’Hemodinàmica de Tarra-gona les 24 hores del dia. En comunicat enviat als mitjans el passat dilluns, que porta per títol «Anunci de l’amplia-ció a 24 hores del servei d’he-modinàmica a Tarragona», s’informa que el conseller, acompanyat del delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, i del delegat de les Ter-res de l’Ebre, Xavier Pallarès, es reunirà amb alcaldes dels municipis que tenen hospital al seu terme, amb responsa-bles dels serveis sanitaris a Tarragona i Terres de l’Ebre, així com amb els presidents dels col·legis professionals de metges i d’infermeria, per anunciar la data d’ampliació a 24 hores del servei d’hemo-dinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. La reunió es farà a les 17.30h a la seu

de la Delegació del Govern a Tarragona.

L’obertura del Servei d’Hemo-dinàmica les 24 hores del dia cada dia de l’any era un dels objectius marcats per la Re-gió Sanitària de Tarragona per aquest 2015. Tot i que en un principi no hi havia un termini establert per a la implantació de l’horari ininterromput de servei, la recent mort d’un veí de Torreforta durant el seu tras-llat a Barcelona, en estar tancat el servei de Joan XXIII (que no-més obre de 8 a 20 h), ha acce-lerat els esdeveniments. Entitats del territori havien anunciat mobilitzacions cada dissabte al matí fins a l’obertu-ra de la unitat les 24 hores del dia. Caldrà veure si amb aquest anunci de la conselleria de Sa-lut, que fixarà data d’obertura quan visita Tarragona a finals de mes, és suficient perquè els promotors de les mobilitzaci-ons decideixin desconvocar-les.

sanitat

La unitat d’hemodinàmica de Joan XXIII obrirà les 24 hores del diaEl dia 29 de gener el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, anunciarà la datad’obertura definitiva d’aquest servei tan reclamat per la ciutadania

El conseller de Sanitat, Boi Ruiz, anunciarà el dia 29 de gener l’obertura dels servei d’hemodinàmicca les 24 hores del dia.

oci nocturn

L’Ajuntament afronta una demanda del pub Highlandper un suposat «tracte de favor» cap al Tòtem Cafè

La batalla campal en què s’ha convertit la relació de dos dels locals d’oci

de Tarragona, ambdós situ-ats a la Rambla Vella de la ciutat, ha pujat de nivell. Si fins ara era el Tòtem Cafè el que es queixava d’un supo-sat tracte de favor cap al pub Highland, ara és el Highland el que gira les tornes per acu-sar el consistori del mateix però a favor de l’altre local.

Segons s’ha sabut en les darre-res hores, el dia 23 de desem-bre els responsables del High-land, mitjançant l’Associació de Sales de Festa i Similars, van interposar una denúncia al Jutjat d’Instrucció contra

l’Ajuntament de Tarragona acusant-lo de «passivitat», «tracte de favor» i de prevarica-ció i tràfic d’influències» en la concessió de la llicència al lo-cal d’oci nocturn Tòtem Cafè.La resposta de l’Ajuntament, en forma de comunicat de premsa, va ser que «es tracta d’una situació generada per la competència comercial en-tre dos locals» i que «defensa la presumpció de veracitat de la tramitació de la llicència i del«treball administratiu dels professionals». En el comuni-cat s’anuncia que cap regidor farà declaracions i que posen «a disposició del jutge tota la documentació que requerei-xi».El pub Highland està situat ala Rambla Vella de Tarragona, a pcos metres del Tòtem Cafè.

| 14 de gener de 2015 Publicitat | 9

14 de gener de 2015 | 10 | Tarragona

tarragona

Després d’uns primers treballs de consolidació i excavació arqueològi-

ca a Ca la Garsa, que es van iniciar el passat mes de juliol, s’han dut a terme les obres d’adequació de tot l’entorn, com és la plaça dels Àngels i Rovellat. Entre els treballs desenvolupats s’ha desmun-tat la tanca perimetral de se-paració de Ca la Garsa i s’ha tornat a col·locar fins arribar a tocar la façana, de manera que queda més integrada a la plaça, i també s’han consoli-dat els arcs i l’estructura de l’interior. També s’ha reposat el paviment d’una part de la plaça del Rovellat i s’ha pro-jectat la il·luminació de tot el conjunt.

A la plaça dels Àngels s’ha fet la reposició integral del pavi-ment. Prèviament, Ematsa va arranjar els sistemes d’aigua i clavegueram.Patrimonialment, aquest racó de la Part Alta és una zona ar-queològicament molt impor-tant i rica, ja que està entre la muralla i els murs del fòrum provincial, a més d’acollir Ca la Garsa. El conjunt correspon a un edifici medieval dels segles XIII-XIV i es va construir sobre un edifici visigòtic de grans dimensions.A l’edat mitjana

seria un dels casals més impor-tants del call jueu de Tarragona i donava a la plaça de la jueria o dels Àngels.El call de Tarragona es formava per una sèrie de carrerons amb accessos independents de la resta de la ciutat, que aprofita-ven les portelles romanes de la muralla. La seva proximitat al castell del rei mostra que esta-ven sota la seva jurisdicció.Les perspectives de futur són se-guir treballant en aquesta zona per al seu manteniment i, a més, s’està elaborant una ruta-itinerari dels jueus a la ciutat.Amb el nou pla especial de la Part Alta es dignificarà l’espai del call jueu i es plantejarà un tractament unitari en les reha-bilitacions de les cases i es des-tacaran els elements que pu-guin sortir amb el temps, com arcades, elements singulars, etc., o com la portella dels ju-eus, etcètera. Una de les actua-cions previstes és la col·locació d’una pavimentació singular del call que marqui els seus lí-mits, com s’ha fet en els pavi-ments del fòrum provincial i el circ, entre altres.Aquest projecte, que ha durat uns sis mesos i ha tingut un cost de 100.000€, ha estat cofi-nançat també pel Servei d’Ocu-pació de Catalunya i el Fons So-cial Europeu.

patrimoni

Finalitzen els treballs d’adequació de Ca la Garsa i el seu entornS’ha arranjat la plaça dels Àngels, antiga plaça de la jueria, i s’ha millorat el recinte de Ca la Garsa, un dels més importants del call jueu de Tarragona

Els treballs han servit per adequar aquesta casa del call jueu de Tarragona

El passat divendres 9 de gener, es va presentar en soci-etat la nova associació cultural Shalom Tarragona, una entitat que «reivindica la memòria dels jueus tarrago-nins, i les petjades que van deixar a la ciutat després habitar-la durant uns quinze segles». La vetllada va re-presentar un èxit de públic, amb 50 persones inscrites. El trajecte va recórrer el perímetre de la Part Alta i els llocs emblemàtics relacionats amb la història i la cultura del Judaisme de la mà del guia d’Itinere Xavier Mejuto. Un cop al call Jacob Cresques, comerciant de safrà del se-gle XV i Blanca, La jueva de Tortosa, van transportar als visitants en el temps, amb les seves cançons. La coordi-nació i producció tècnica de la vetllada va anar a càrrec de l’empresa turística Itinere. Shalom Tarragona forma part de TarbuT Sefarad, una associació de cultura jueva on figuren unes 300 de ciutats d’arreu del món.

Shalom, Tarragona

castells

Els Xiquets del Serrallo elegeixen la nova junta directivaL’Assemblea General ordinà-ria de la Colla Xiquets del Ser-rallo de Tarragona va reelegir Isaac Herrera com a cap de co-lla i Lluís Monfort com a pre-sident. La seva va ser l’única candidatura presentada en les eleccions per renovar la Jun-ta. Herrera i Monfort seguiran al capdavant de l’agrupació dos anys més. La nova junta va rebre el suport del 71% dels assistents en l’assemblea més concorreguda de la colla en

els darrers anys. Pel que fa a la part directiva, la junta està formada per Lluís Monfort, president; Francesc Subirats, vicepresident; Albert Torres, secretari, i Daniel Altura, tresorer. Aquestes persones formaran equips de treball amb castellers per cada àmbit d’acció i, a més a més, la co-lla tindrà organitzats dos co-mitès per a fer tallers i per a donar la benvinguda als nous castellers.

Objectius 2015Els objectius anunciats per Isa-ac Herrera per al 2015 són el 2 de 7, el 4 de 8 i el 3 de 8. Els as-sajos començaran el divendres 30 de gener, a les 19.00 hores amb l’Escola de Castells i l’as-saig de canalla, i a les 20.30 ho-res amb l’assaig general. El cap de colla també va avançar que el primer assaig general del 30 de gener serà més curt perquè la Tècnica vol fer una presenta-ció del treball programat.

Lluís Monfort i l’Isaac Herrera són els nous president i cap de colla dels Xi-quets del Serrallo.

La vetllada sefardita va ser un èxit de públic i es repetirà al febrer.

| 14 de gener de 2015 | 11Tarragona

TARRAGONA

E l regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarra-gona, Carles Castillo,

ha anunciat que des del con-sistori s’iniciaran contactes amb entitats i col·lectius de la ciutat per valorar la possi-bilitat d’organitzar una gran «mobilització» perquè el Mi-nisteri de Foment faci cas a les peticions que des de Tar-ragona es fan en relació a la millora de la línia ferroviària i estació de Renfe com a con-traprestacions per «accedir» a la instal·lació del tercer fi l per donar sortida a merca-deries. Castillo ha fet aquest anunci després que Adif, em-presa responsable de les in-versions estatals en matèria ferroviària, hagi comunicat

que es destinaran 3 milions d’euros a una millora global en l’estació veïna de Reus.

«Estem molt enfadats pel tracte que ens han donat el Ministeri i Adif», ha sentenciat el regidor tarragoní. «El que creiem, com a Ajuntament, és que hem de començar a mobilitzar-nos», ha assegurat. Des de Tarragona es reclamen «unes contrapartides molt mínimes», segons Casti-llo, respecte a la implantació del tercer fi l a la ciutat.Encara no fa un mes que l’al-calde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’expressava en la mateixa línia durant la troba-da de Nadal amb els mitjans de comunicació, anunciant acci-ons de protesta «contundents».

«Hem tingut un any i mig de paciència amb el Ministeri de Foment i s’ha acabat. No po-dem permetre per més temps que es riguin de nosaltres», va dir llavors Ballesteros.Entre les millores que el con-sistori posa com a condició per tal d’accedir a la consecució del projecte del tercer fi l hi ha construcció de passeres per a vianants per salvar la via en diversos punts de la ciutat i un seguit de «qüestions mínimes en matèria de seguretat», com ara ubicar l’intercanviador de trens de mercaderies al més lluny possible del nucli urbà. Des del consistori es van envi-ar per escrit les peticions a Fo-ment sense que encara s’hagi rebut resposta. Andanes a l’estació de Renfe de la ciutat de Tarragona.

Tarragona es mobilitzarà per reclamar les millores pendents a l’estació de RenfeCorresponen a les contraprestacions per haver acceptat la implantació del tercer fi l

INFRAESTRUCTURES

14 de gener de 2015 | 12 | Territori

FESTA MAJOR D’HIVERN DE VILA-SECA

Les curses de cavalls, el Pallassòdrom i la música, principals atractius de Sant Antoni

E l divendres 16 de ge-ner comença la Festa Major de Sant Antoni

de Vila-seca. La cercavila i el pregó són alguns dels pri-mers actes de la Festa Major d’Hivern del municipi, en commemoració del patró de la vila, Sant Antoni. El pregó d’enguany, que tindrà lloc el divendres 16 de gener a les 21 hores a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, anirà a càrrec de l’escriptor me-norquí Josep Maria Quintana «Petrus».

Cal recordar que enguany la Sala Polivalent de l’Ajunta-ment de Vila-seca acollirà el lliurament de premis de la segona edició del Concurs de

Fotografi a Albert Iturria, el dis-sabte 17 de gener a les 18.30 h. Com a novetat, el dissabte 24 de gener hi haurà un es-morzar popular a la plaça de l’Església a partir de les 9 del matí, a càrrec de Lo Col·lectiu Flixanco de Vila-seca. Per la seva banda, tothom qui ho desitgi podrà assistir als dos assajos dels Xiquets de Vila-se-

La festa major d’hivern també inclou actes tradicionals com els castells i la cercavila amb els elements del seguici

VILA-SECA

11.30h | Plaça de l’EsglésiaRepic de Campanes, toc de vi-gília de Festa Major.19.00h | Castell de Vila-secaInici de la Cercavila del Segui-ci Tradicional amb elements festius i balls. 21h | AuditoriJosep CarrerasPregó de Festa Major, a càrrec del Sr. Josep Maria Quintana Petrus, escriptor menorquí.Concert amb l’Orquestra Hän-del del Conservatori Munici-pal de Música de Vila-seca.23.30h | EnvelatNit non Stop.

05.30h | EnvelatInici de la cercavila cap a la Canonada Matinera.06h | Plaça de l’EsglésiaCanonada Matinera acompa-nyada per la Charanga los Ma-taos de Buriana

08h | Era de laCooperativa Agrícola Esmorzar Popular11h | Av. de la GeneralitatConcentració dels Tres Tombs11.30h | Av. de la GeneralitatInici dels Tres Tombs.11.30h | Plaça de l’Església Repic de Campanes, toc de Festa Major12h | Església de Sant EsteveMissa Major amb la participa-ció de la Coral Nova Unió

17h | Plaça de Voltes Cursa de Pallassos i Pallasses “Joan Busquets”.20.30h | Plaça de VoltesSortida del Correfoc21h | Plaça de l’EsglésiaLa Plaça del Foc, encesa fi nal i conjunta de totes les colles de Diables.23.30h | Envelat Gran Ball de Festa Major amb l’orquestra Costa de València i la Carpa, música i gresca fi ns a les 4 de la matinada.

10.30h | Parades d’Artesans12.00h | 1a. Cursa. Premi “la Caixa”nGalop, cavalls pura sang anglesos. 1.700 metres12.30h | 2a Cursa. Gran Premi Ajuntament de Vila-seca Ga-lop, cavalls pura sang angle-sos. 2.500 metres13h | 3a Cursa. Premi Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca Galop, cavalls pura sang anglesos. 1.700 metres

17h |Envelat Gran Gala de Dansa Sant An-toni 2015

17 i 19h | Societat El CentruEspectacle familiar Klowns Showtime de la Cia. Dandy Clowns

19h | Societat Las VegasAssaig casteller amb la Colla dels Xiquets de Vila-seca.22h | Hotel Raval de la MarTast de Gintònics

De 20 a 22h | Torre delDelme i plaça de Voltes Va de Tapes.

De 20 a 22h | Torre delDelme i plaça de Voltes Va de Tapes.21.30h |Envelat Nit de Monòlegs amb Santi Mi-llan, Javi Sancho i Loulogio

20.30h | Societat Las VegasAssaig casteller amb la Colla dels Xiquets de Vila-seca23.30h | Carpa Concert amb “Versiones ver-gonzosas” per Vergüenza Aje-na, Sicaillora tribut als “Delin-cuentes”

9h | Plaça de l’Església Esmorzar popular11.15h | Cercavila12.45h | Pista poliesportiva del Colomí Actuació castellera, amb la Co-lla Xiquets de Vila-seca.

13.15h | Plaça de l’EsglésiaCercabirra amb la Txaranga Band Tocats.

17 i 19h | Societat Las VegasEspectacle familiar. El Metre de la Cia. JAM23h | Envelat Concert amb el grups: El Ar-triste de Vila-seca, Relamidos i l’actuació estelar del Son de la Chama

8.30h | Envelat 6è Campionat de Botifarra Sant Antoni 201510h | Plaça de l’EsglésiaJoc: “El porquet de Sant Anto-ni es vesteix de festa”XXXIII Trobada Gegantera9h | Matinades de Grallers12h | Cercavila de Gegants

17 i 19h | Societat Ateneu Pi i MargallEspectacle familiar: The Mago-mic Show de la Cia. Gromic

21h | AuditoriJosep CarrerasGran Gala de l’Esport

DIVENDRES 16

PALLASSÒDROM 2015

PALLASSÒDROM 2015

PALLASSÒDROM 2015

PALLASSÒDROM 2015

TRADICIONAL CÓS DE SANT ANTONI. ELEMENT FESTIU TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL.

DISSABTE 17

DIMARTS 20

DIMECRES 21

DIJOUS 22

DIVENDRES 23

DISSABTE 24

DIUMENGE 25

DIUMENGE 18

PROGRAMA AL CIRCUIT HÍPIC DEL PARC DE LA TORRE D’EN DOLÇA (RAVAL DE LA MAR)

12 | Territori

Un dels primers actes serà el pregó, a càrrec de l’escriptor menorquí Josep M. Quintana Petrus

| 14 de gener de 2015 Territori | 13

ca que es duran a terme el 20 de gener a la Societat Las Vegas a partir de les 7 de la tarda i el 23 de gener a les 20.30 h. Final-ment, a les 12.45 h del dissabte 24 realitzaran l’actuació caste-llera a la Pista Poliesportiva del Colomí. Aquest mateix dia i a les 12 del migdia, tindrà lloc la inauguració del Centre Cívic i Cultural del Colomí, un nou espai social i cultural pel barri situat al carrer de Tarragona, 22, que es podrà visitar en jor-nades de portes obertes els dies 22 de gener a les 11 h i 23 de gener a les 19 h.D’altra banda, l’Envelat aco-llirà el Ball de Festa Major el dia 16 amb l’orquestra Nueva Alaska i el dia 17 el Gran Ball de Festa Major amb l’orquestra Costa de València. Els mateixos dies hi haurà per als més joves, música i gresca a la Carpa fi ns a les 4 de la matinada. L’Enve-lat també serà l’espai on el diu-menge 18 de gener a les 17 h es durà a terme la Gran Gala de Dansa amb la participació de diverses escoles de dansa del

municipi. Aquest any, els més joves podran gaudir d’una Nit de Monòlegs el 22 de gener a les 21.30 hores amb l’actuació de Santi Millan, Javi Sancho i Loulogio; el 23 de gener a les 23.30 hores la Carpa acollirà un concert amb els grups Ver-

güenza Ajena, Sicaillora i el DJ Lolo Selector i, per últim, els Xiquets de Vila-seca organitzen un concert amb els grups El Ar-triste, Relamidos i el Son de la Chama el pròxim 24 de gener a les 11 de la nit a l’Envelat. A més de la cercavila i el pregó, els principals actes de la Festa Major són els Tres Tombs i la Festa del Foc el dia del patró; les tradicionals curses de cavalls al Parc de la Torre d’en Dolça el diumenge 18 i la vuitena edi-ció del Pallassòdrom durant els dies 17, 18, 24 i 25. El 6è Cam-pionat de Botifarra a l’Envelat, la XXXIII Trobada Gegantera i la Gran Gala de l’Esport a l’Au-ditori Josep Carreras clouran els actes de Festa Major.

/ElDidaleteldidalet2003@gmail.com

C/ de la Font, 29 · 43480 VILA-SECA · Tel. 659 029 470

Dos actes destacats mésdel programa de festes són els Tres Tombs i la Festa del Foc el dia del patró

14 de gener de 2015 | Territori14 |

territori

La Policia Local posa en marxa una campanya per garantir la seguretat viària infantil

Creu Roja reparteix targetes de prepagament entre famílies vulnerables de la demarcació per garantir roba d’hivern als infants

A mb la tornada a l’esco-la després de les vacan-ces de Nadal la Policia

Local ha encetat una campa-nya informativa i de consci-enciació entre les persones que porten els seus fills a les escoles en vehicle (bicicleta, ciclomotor o cotxe) per pro-moure l’ús correcte dels siste-mes de seguretat als vehicles, i, especialment en els cotxes amb els sistemes de retenció infantil (SRI) segons el pes i l’edat dels menors.

Durant 15 dies, els agents que controlaran les entrades i sor-tides de les escoles, instituts i llars d’infants del municipi du-ran a terme aquesta tasca in-formativa que s’emmarca dins de les accions a escoles pel fo-

ment de l’educació vial a Salou que es realitza des del 1991.El regidor de Seguretat Ciuta-dana i Mobilitat, Ramon Pas-

cual, ha recordat com els acci-dents de trànsit, són una de les primeres causes de mortalitat infantil, i per això “l’ús d’una

cadireta de seguretat homolo-gada amb el corresponent cin-turó de seguretat ben cordat és essencial per vetllar per la protecció dels menors, els més vulnerables a l’hora de circu-lar. No podem posar excuses de rapidesa per no complir amb les obligacions perquè els nens no són paquets i han d’anar adequadament asseguts en els diferents vehicles. La seguretat és el primer”. Pascual ha volgut recordar que “estem davant d’una campanya informativa i per recordar que els accidents, sovint, es poden evitar”.La Policia Local de Salou, acon-sella utilitzar sempre els Siste-mes de Retenció Infantil, tant en els trajectes llargs, com en els trajectes curts. La Policia Local recomana utilitzar sem-

pre els seients del darrere de l’automòbil i les següents cadi-retes segons el grup per edat i pes:Grup 0 – De 0 a 10 kg o bé de 0 a 9 mesos.Grup 0+ – De 0 a 13 kg o bé fins a 2 anys aproximadament.Grup I – De 8 a 18 kg o bé de 9 mesos a 3 anys.Grup II – De 15 a 25 kg o bé de 3 a 6 anys.Grup III – De 22 a 36 kg o bé de 6 a 12 anys i menys de 150 cm d’alçada.En el cas dels viatges de nens amb un ciclomotor aquests han de tenir sempre més de 7 anys i han de portar obligatòri-ament el casc; mentre que els que viatgin en bicicleta a la ca-direta posterior han de portar també el casc.

L a Creu Roja i la Conse-lleria de Benestar So-cial i Família de la Ge-

neralitat de Catalunya han distribuït fins a principis de gener ajudes econòmiques a famílies en situació de vulne-rabilitat per a la compra de roba d’abric per als seus fills i filles durant aquest hivern. En total, 150 infants de Tar-ragona i les Terres de l’Ebre s’han beneficiat d’aquests ajuts.

La institució humanitària ha distribuït targetes de prepaga-ment a aquestes famílies, car-regades amb fons que van as-cendir a un total de 15.000 €, íntegrament finançats per la Conselleria de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya a través de la convo-catòria extraordinària de 2,5 M€ per lluitar contra la pobre-

sa amb subvencions dirigides a entitats pel desenvolupament d’actuacions d’atenció a les famílies en situació de vulne-rabilitat social, especialment aquelles que tenen infants a càrrec. Per tant, per a cada in-fant, s’han distribuït targetes

de prepagament carregades amb un import de 100 euros. Amb aquestes targetes, les fa-mílies han pogut comprar la roba d’hivern per als seus fills i filles en grans magatzems i comerços de proximitat, com ara xandalls, polars, samarre-

tes, abrics, pantalons, jerseis, botes, calçat esportiu, etc. Les ajudes s’han destinat a fa-mílies amb fills a càrrec d’en-tre 0 i 16 anys, amb ingressos inferiors o iguals a 500 € men-suals, més un ingrés addicional de 125 € per fill/a i/o persona

dependent a càrrec. Aquesta xifra es basa en l’IPREM (Indi-cador Públic de Renda d’Efec-tes Múltiples).

Ajuts al conjunt del ter-ritori

Les targetes de prepagament s’han distribuït des dels Punts de Suport a les Famílies amb què compta la Creu Roja arreu del territori català. Concreta-ment, les targetes de prepa-gament s’han distribuït per part de les assemblees locals i comarcals de: Alt Camp, Am-polla, Amposta, Baix Penedès, Cambrils, Calafell, Mont-roig, Móra d’Ebre - Gandesa - Ascó, Móra la Nova, Reus, Tarrago-na, Tortosa i Vila-Seca. Al conjunt de Catalunya Creu Roja ha repartit un miler d’ajuts valorats en 149.000 eu-ros.

Es vol promoure l’ús correcte dels sistemes de seguretat als vehicles, especialment en els cotxes amb els sistemes de retenció infantil (SRI)

A tot Catalunya el valor d’aquestes ajudes és de prop de 150.000 euros

salou

Els agents de la Policia Local informen les mares i pares de com han d’anar correctament els nens i nenes asseguts als vehicles./Cedida

solidaritat

Imatge del vídeo promocional de la Campanya Especial d’Hivern de la Creu Roja a Catalunya./Cedida

| 14 de gener de 2015 | 15Territori

TERRITORI

Subvenció per millorar l’estat dels Muntanyans

L ’Ajuntament de Tor-redembarra ha rebut una subvenció de la

Generalitat de Catalunya (Departament d’Agricultu-ra, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural) per un total de 14.800,39€, una quantitat que permetrà realitzar actuacions de fi na-lització d’infraestructures i de millora de les condicions hidrològiques de les zones humides de l’Espai d’Interès Natural dels Muntanyans. Aquesta subvenció cobreix el 90% del total dels costos d’execució i l’Ajuntament només haurà d’aportar el 10% dels costos més l’IVA total.

De totes les actuacions que permeten ordenar l’accés i donar informació a la ciutada-nia sobre els valors de l’espai, d’acord amb l’actual Pla Espe-

cial, restava un únic aspecte: completar la instal·lació de la passera de fusta paral·lela a la línia de costa, a l’entrada de l’EIN pel seu accés nord fi ns al terme municipal de Creixell, de manera que quedaria com-pletat tot el recorregut previst en l’esmentat Pla Especial en allò que fa referència a passe-res de fusta. Aquesta actuació s’ha anat realitzat per fases en aquests darrers anys amb les anteriors subvencions rebudes del ma-teix Departament. Es tracta de continuar la ubica-ció d’una passera de fusta trac-tada, ancorada a terra, que que-di aixecada sobre el sòl entre 20 i 40 cm per facilitar el pas de l’aigua i de la fauna de l’es-pai natural, en el camí situat entre els salats i la zona dunar, en el seu accés nord fi ns al ter-me municipal de Creixell com-pletant, així, tot el recorregut inicialment previst. La passera afegida a l’actual permetrà la

circulació dels vianants quan aquest tram del camí estigui inundat, la qual cosa succeeix freqüentment després de plu-ges intenses. Es calculen uns 70 metres de passera de les mateixes característiques a la ja instal·lada.Del segon bloc d’accions sub-vencionades, destaquen les destinades a la millora de la salinitat de la zona humida EIN Muntanyans – Torredem-barra. Aquesta millora es durà a terme mitjançant l’excavació (amb màquina retroexcavado-ra mitjana sobre pneumàtics) dels canals d’accés que perme-tin l’entrada de l’aigua de mar dins la zona de maresma rere-duna, propera al pas soterrat que comunica la urbanització Nova Torredembarra amb la platja. Amb aquesta subvenció es po-drà donar compliment satisfac-tòriament a aquest acord per part de les dues administraci-ons.

La partida cobreix el 90% dels costos de les actuacions proposades

És obra de Cyril Fayard

TORREDEMBARRA CALAFELL

*El 10% de la recaptaciótotal de taquilla es

destinarà a unafinalitat benèfica

Calafell ja té cartell per al Carnaval Xurigué 2015, que se ce-lebrarà del 12 al 15 de febrer. La imatge del cartell és obra de Cyril Fayard, que ha guanyat el Concurs de Cartells del Car-naval Xurigué 2015, que organitza el Patronat Municipal de Turisme. Enguany s’han presentat en aquest concurs un total de 58 treballs, d’entre els quals el jurat ha triat la imatge gua-nyadora.Així mateix, aquest concurs també contempla una modalitat júnior, que ha guanyat la nena Huiyi Yang, d’11 anys.Tots els treballs presentats en aquest concurs estaran exposats a la Sala d’Exposicions de les Dependències de la Platja de Cala-fell (Sant Pere, 29-31) del 2 al 16 de febrer de 2015.El Carnaval Xurigué de Calafell és el que reuneix més carrosses i comparses de la Costa Daurada, gràcies a les tres rues que realitza: una per Segur, una altra per la Platja i una tercera pel Poble. L’any passat va sumar gairebé 15.000 participants.

El Carnaval Xurigué ja té cartell anunciador

CALAFELL

L’Ajuntament de Calafell té en marxa la campanya de recolli-da d’arbres de Nadal. Igual com s’ha fet en els darrers anys, la Regidoria de Medi Ambient ha instal·lat diversos punts de re-collida al municipi per tal que tothom que tingui un arbre de Nadal natural, el pugui deixar per al seu posterior reciclatge.

La campanya fi nalitza el 19 de gener. Els tres punts de reco-llida d’arbres estan situats a: Pl. Catalunya (Calafell Poble), carrer Mallorca (Calafell Plat-ja) i Pl. Mediterrani (Segur de Calafell). L’objectiu d’aquesta campanya és que els arbres que estiguin en bon estat es puguin recuperar, replan-

tant-los en les zones verdes del municipi, i aquells que no han sobreviscut es portaran a la planta de compostatge per al seu reciclatge. Cal dir que el compost és un adob molt útil en jardineria i agricultura, i el que s’obtingui amb els arbres de Nadal s’utilitzarà per a les zones verdes de Calafell.

Campanya de recollida d’arbres de Nadal

14 de gener de 2014 | 16 | Social

xarxa sanitària i social de santa tecla

«Sense l’ajut a domicili no sé què seria de la meva vida ara mateix »

L a Judi Castrillón té 39 anys. Sempre ha estat una persona plena de

vida i energia. Treballadora, amb somnis i amb projectes de futur, tant per a ella com per a la seva filla de 19 anys. Fins fa un any i mig regenta-va un conegut bar a la Part Alta de Tarragona. Però de sobte la vida li va donar un cop d’aquells que ho canvia tot per sempre. Una malaltia poc habitual, una infecció a la medul·la, li va inutilitzar les cames per a tota la vida. El seu cas és irreversible, mai més recuperarà la mobilitat perduda. D’un dia per l’altre va passar de ser empresària

a persona discapacitada amb un alt grau de dependència. Ara, mesos després, la Judi comença a assumir la seva condició i a afrontar la seva nova vida disposada a no ren-dir-se, tot i els mals moments. En tot aquest procés hi ha tingut i té un paper clau el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i els seus professionals, que diàriament des que es va posar malalta han estat amb ella per ajudar-la.

«Jo havia treballat fa uns anys de cuidadora a la residència de la Mercè i sé què és això d’ajudar les persones amb de-pendència, però mai m’hauria

imaginat que jo també neces-sitaria ajuda per fer coses tan bàsiques com el menjar, la ne-teja de la casa o fins i tot la ne-teja personal». La Judi ens rep a casa seva amb un somriure però a mesura que ens explica la seva història es fa evident que ha travessat moments de molta dificultat. «Cada dia em pregunto per què m’ha passat això. Jo sempre he estat una persona sana. Sóc jove. Tenia el meu negoci i la meva filla ja s’havia fet gran. Tenia projec-tes de futur i de cop he perdut moltes de les il·lusions. Per sort a l’Hospital de Santa Tecla hi ha un gran equip de treba-lladors socials que van estar

amb mi des del primer dia i em van apropar als recursos muni-cipals existents per a persones que ho necessiten com jo. Els primers mesos van ser molt durs, perquè jo estava sola, amb tota la meva família fora de Catalunya, i tot l’ajut que vaig rebre va ser dels professi-onals de Santa Tecla. Sense el SAD no sé què hauria estat la meva vida». Des de fa uns tres mesos ha après a moure’s una mica, amb dificultat, gràcies a un camina-dor. «Ara el meu objectiu és començar a sortir sola del pis i fer tombs pels carrers del cos-tat. També començo a anar a la piscina i intentaré apuntar-me

a coses que puc fer tot i el meu estat». En l’etapa inicial, quan la Judi no podia moure les cames en absolut, rebia assistència do-miciliària al matí i a la tarda. Ara fa uns mesos el servei se li ha reduït a tres hores cada matí. «M’ajuden sobretot a fer el menjar i a netejar el pis, ja que si ho intentés fer jo seria perillós, perquè puc perdre l’equilibri i caure en qualsevol moment. És un servei impor-tantíssim a la meva vida i estic molt agraïda perquè sé que les coses estan complicades a les administracions públiques i que hi ha moltes persones que necessiten ajuda. Tant de bo hi

Judi Castrillón, usuària del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Tarragona, valora l’ajut rebut pels professionals de la Xarxa de Santa Tecla

La Judi Castrillón ens va rebre al seu pis al centre de Tarragona, on cada matí rep tres hores d’ajuda de professionals del SAD de la Xarxa de Santa Tecla, sobretot en tasques de neteja de la llar i en la preparació del dinar. / Tomàs Varga

| 14 de gener de 2014 Social | 17

hagués més recursos per a les moltes persones i familiars de Tarragona que ho necessiten fins i tot més que jo», apunta la Judi.Entre llàgrimes ens diu que «no vull rendir-me, tot i que a les nits, quan estic sola a llit, el món em cau a sobre. Jo era una dona molt presumida i ara haig de veure com el meu físic s’està deteriorant dia rere dia. I ja no parlo de la situació econòmica. Jo tenia un negoci que funcionava i ara visc amb

una pensió de minusvalide-sa». Malgrat tot, la Judi explica que «no tot és negatiu. D’aques-ta experiència de vida n’hem d’aprendre tant jo com la meva filla. I en aquest aspec-te l’equip del SAD ens estan ajudant molt. No és només la feina que ens fan, sinó també la companyia i l’estima que em demostren en el dia a dia. Tenir cura de persones depen-dents cada dia no és fàcil i, tot i que per a elles és una feina, ho fan molt bé i d’una manera molt humana». El cas de la Judi Castrillo és només un dels molts que es troben avui dia a Tarragona. En l’actualitat a la ciutat un total de 549 persones són usu-aris i usuàries, amb diferents nivells de necessitat, d’aques-ta prestació impulsada per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament. Un servei es-sencial i humà que no es pot deixar de costat, sobretot ara en temps de dificultats eco-nòmiques per a molts nuclis familiars.

xarxa sanitària i social de santa tecla

«El SAD és una part importantíssima de la meva vida actual. Tant de bo hi hagués més recursos per a la gent que ho necessita fins i tot més que jo»

Uns 550 usuaris i usuàries a la ciutat de Tarragona i 101 més al Baix Penedès

El Servei d’Atenció Domi-ciliària (SAD) de Tarrago-na és una prestació que

ofereix l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajun-tament de Tarragona a través de la Xarxa de Santa Tecla. La institució tarragonina ofereix aquest servei a totes les zo-nes i barris de la ciutat amb l’objectiu de resoldre les difi-cultats amb què es troben les persones amb dependència i els seus familiars i alhora evitar o retardar al màxim l’internament de l’usuari en centres residencials.

Cada cop són més les persones que necessiten les prestacions del SAD. La societat ha envellit molt i el concepte de família ha sofert un gran canvi. Molts són els ciutadans que viuen sols o que els seus familiars treballen i quan veuen, bé per l’edat o bé per alguna discapacitat, limita-da la seva autonomia personal necessiten algú per poder conti-nuar la vida a la seva pròpia casa. Els usuaris del servei d’atenció a domicili no només són perso-nes d’edat avançada (malgrat que són la majoria) sinó també gent jove amb malalties cròni-ques o discapacitats, i famílies amb problemàtiques especials que els impedeixen portar un desenvolupament habitual de les obligacions personals i fa-miliars de la vida quotidiana.

La Xarxa de Santa Tecla té un equip de professionals amb un centenar de treballadors famili-ars i personal de neteja que ofe-reixen el servei al voltant d’uns 550 usuaris a la ciutat tarragoni-na. Això es tradueix en prop de 10.000 hores al mes d’atenció a domicili. La prestació inclou la cura de la persona, cura de la llar, atenció de famílies en situ-ació de risc social, vulnerabilitat o desestructuració, neteja de la llar i neteja de xoc. El personal que intervé són titulats com a treballadors familiars que s’ocu-pen de l’assistència de l’usuari, i personal de la neteja que s’en-carreguen del manteniment de la llar. Hi ha diferents graus de dependència: dependència mo-derada, quan la persona neces-sita ajuda almenys una vegada al dia o té necessitats d’ajuda in-termitent; dependència severa, quan es necessita l’ajuda dues o tres vegades al dia però sense la presència permanent d’un cui-dador; i la gran dependència, quan la persona necessita ajuda diverses vegades al dia i a causa de la pèrdua total d’autonomia mental o física, requereix la presència indispensable d’una altra persona.L’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSS) és l’encarregat d’aprovar les sol-licituds d’ajuda domiciliària i estableix les hores i tipus d’aju-da que es necessita en cada cas.

La Xarxa de Santa Tecla rep la proposta i posa en marxa el servei d’assistència. L’experi-ència de Santa Tecla en l’àm-bit d’atenció domiciliària per-met comprovar que, gràcies a aquest servei, moltes persones amb dependència i autonomia limitada, així com els seus pro-pis familiars, aconsegueixen una vida més digna i amb més qualitat.

També al Baix Penedès

Des de fa uns mesos la Xarxa de Santa Tecla també es fa càrrec del Servei d’Atenció Domicili-ària a la ciutat del Vendrell i a punts del Baix Penedès, on s’ate-nen un total de 101 usuaris i usuàries, una vintena dels quals són infants mentre que la resta és gent gran amb dependència. L’atenció que es dispensa al col-lectiu de persones grans inclou l’assistència a domicili en matè-ria d’higiene tant personal com de la llar, acompanyament a la compra, al metge, a fer gesti-ons, etc. Pel que fa als infants, inclou les tasques de recollida de l’escola i trasllat al domicili, acompanyament a l’hora de fer els deures i contacte amb els progenitors per donar suport a les relacions familiars. En total, es destinen unes 1.100 hores mensuals, fet que representa una mitjana de 5 hores per per-sona a la setmana.

SERV

EISD

ELSA

D

Què cal fer per sol·licitar els serveis del SAD?

Les persones que vulguin sol·licitar el Servei d’Atenció Domiciliària de la Xarxa de Santa Tecla es poden adreçar als serveis socials del seu municipi o bé a les oficines del SAD de la Xarxa de Santa Tecla, situades al segon pis del carrer Joan Maragall, 1 de Tarragona.

També es pot trucar al telèfon 977 25 99 08 o bé escriure al correu domicili@xarxatecla.cat

SERVEIS D’ATENCIÓ A LA PERSONAAixecar i posar al llit. Vestir i desvestirHigiene personalMobilització a la llarCanvis posturalsControl i seguiment de l’administració de medicació simpleOrganització del menjar (compra i preparació d’àpats)Ajut i suport a l’alimentació

SERVEIS D’ACOMPANYAMENTAcompanyament al domicili Acompanyaments a l’exterior i gestions diversesAcompanyaments a visites mèdiques i gestió de receptesAcompanyament en activitats lúdiques i altresAcompanyaments en serveis residencials, centre sociosanitari i hospitals

SERVEIS DE L’ÀMBIT D’INFÀNCIAAcompanyament i recollida escola/casaCangur

SERVEIS A LA LLAROrdre i neteja de la casaRentat, planxat i repàs de la roba

SERVEI D’ASSESSORAMENT, INFORMACIÓ I ORIENTACIÓAssessorament al propi de l’usuariOrientació/informació sobre la cartera de serveis socialsOrientació/informació sobre tècniques i habilitats als cuidadors informalsAssessorament en l’ús de mitjans tècnics

14 de gener de 2014 | 18 | Territori

territori

Les carreteres tarragonines, les úniques que incrementen el nombre de morts

E l director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, i la direc-

tora dels Serveis Territorials del Departament d’Interior a Tarragona, Rosanna Camps, han presentat el balanç de sinistralitat de l’any 2014 a la xarxa viària tarragonina. El director de l’SCT ha desta-cat que tot i l’increment de 5 morts l’any 2014 en relació amb el 2013, «la demarcació de Tarragona en conjunt és la segona de Catalunya que ha disminuït més la sinis-tralitat mortal per accident de trànsit des del 2010, un 42%». Cal tenir en compte que el 2010 és l’any de re-ferència que marca el Pla Estratègic de Seguretat Vià-ria 2014-2020 per al compli-ment dels nous objectius de la Unió Europea en l’àmbit de la mobilitat segura. Isern també ha remarcat que «Tar-ragona lidera la reducció de ferits greus per accident de trànsit, passant de 192 l’any 2013 a 115 al 2014».

Entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014 la xarxa viària interurbana del Camp de Tarragona va registrar 22

víctimes mortals, 6 més que l’any anterior. Tot i això, des del Servei Català de Trànsit (SCT) no se’n fa una valoració negativa, ja que es pren com a referència l’any 2010 –marcat pel Pla Estratègic de Seguretat Viària–, i en aquest cas la xifra disminueix un 33%, de 33 a 22. Així, segons el SCT, la demar-cació de Tarragona en conjunt és la segona de Catalunya que ha reduït més la sinistralitat mortal des del 2010, un 42%. A Catalunya es van registrar 30 víctimes mortals menys a les carreteres catalanes aquest 2014 respecte de l’any anteri-or i 106 menys en comparació amb el 2010. En el conjunt de la demarca-ció de Tarragona (Camp de Tarragona + Terres de l’Ebre) durant el 2014 es van registrar registrat 34 víctimes mortals, 5 més que el 2013 i 24 menys que el 2010. En aquest sentit, el Priorat i el Baix Penedès lideren la baixa sinistralitat. De les comarques del Camp de Tarragona, el Priorat un any més no es va registrar cap víctima mortal i hi va haver menys morts, sobretot al Baix Penedès.Per tipus de via, les víctimes

es concentren a la C-14 entre Reus i Montblanc (cinc casos) i a la N-420 entre Reus i Móra d’Ebre (tres casos). En aquest últim cas s’hi suma un histò-ric dèficit de millora d’infraes-tructures.

Menys accidents a la nit i cap vianant mort

La sinistralitat viària al Camp de Tarragona del 2014 es va reduir a la franja horària de nit, confirmant una tendència sense variacions en els últims anys, i es va mantenir en dies feiners. Tenint en compte el ti-pus de vehicle, durant el 2014 no hi va haver morts al Camp de Tarragona amb vehicles pesants ni furgonetes i els via-nants van passar de 4 morts el 2013 a cap al 2014. Els morts en turismes i motocicletes se situen en valors similars el 2010. En aquest sentit Isern va anunciar que l’SCT seguirà aplicant aquestes mesures que ha posat en marxa durant el

2014:Desplegament de l’ampli-•ació de l’educació viària pràctica (‘tràining’) a tot el territori i presentació en els principals salons del sector.Ampliació de l’educació •viària pràctica a set uni-versitats per a turismes i, per primera vegada, a mo-tocicletes.A més, el 2014 es va eme-•tre una campanya de conscienciació viària amb l’objectiu de difondre un missatge de responsabili-tat compartida a tots els usuaris en relació al paper dels motoristes.

La mortalitat per accident de trànsit al Camp de Tarragona es manté estable a totes les franges d’edat, excepte entre les persones de 55 a 64 anys, que han passat de 2 a 6 morts.Davant la situació geogràfica de Catalunya, en la qual co-incideix la mobilitat interna

amb el trànsit de pas i l’aflu-ència turística, el 2014 va aug-mentar lleugerament, de 13 a 16, el nombre de víctimes mortals de residència estran-gera, quan el conjunt de la si-nistralitat disminueix.El 2014 al Camp de Tarragona hi va haver dos accidents amb víctimes mortals estrangeres. El fet que s’hagin hagut de la-mentar tres víctimes mortals en un únic sinistre han estat claus en el petit repunt de la mortalitat en aquest àmbit de la demarcació.Joan Josep Isern reconeix que els preocupava l’antiguitat del parc mòbil català (més del 60% dels vehicles més de deu anys) així com la seva manca de manteniment, el dèficit d’in-fraestructures al país i l’incre-ment de la mobilitat gràcies a la gradual sortida de la crisi. Tot i això, s’ha mostrat satisfet amb la disminució de morts a tot Catalunya, del 17%.Referent a la N-340 a Altafu-lla, un dels punts negres de

Malgrat aquesta dada negativa, des del Servei Català de Trànsit es destaca que Tarragona és la segona demarcació catalana que ha reduït més la sinistralitat mortal des del 2010 (un 42%)

trànsit · balanç 2014

| 14 de gener de 2014 Territori | 19

territori

La seu de la DO TGN es trasllada a Valls

viticultura

les carreteres del territori, Isern ha assegurat que «ens preocupa, té un increment de sinistralitat, i de sinistralitat mortal». Per això «demanem, exigim, que hi hagi una inver-sió per part de l’Estat en donar garanties de seguretat a aques-ta via», ha manifestat. Entre altres, ho ha justificat dient que es tracta d’una carretera que té «un trànsit intensíssim durant tot l’any», i ha assenya-lat que «la nostra obligació és traslladar als responsables la

preocupació per donar mesu-res, invertir en projectes de seguretat, en carreteres com aquestes que tenen, any rere any, un nombre important de víctimes mortals». Així, n’ha

reclamat el desdoblament, i ho ha comparat amb l’N-II, on s’ha aconseguit reduir el nom-bre de sinistres mortals amb la desviació dels vehicles pesants cap a l’autopista.

2014

2013

2012

2011

2010

22

16

16

30

33

MORTS A 24h.

% Inc. 2014 vs. 2010 -33%

Gràfic superior:El Priorat, amb cap víctima mortal, i el Baix Penedès, amb dues, van liderar la baixa sinistralitat a les comarques del Camp de Tarragona durant l’any 2014,

Gràfic inferior: Entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014 la xarxa viària interurbana del Camp de Tarragona va registrar 22 víctimes mortals, un 33% menys que l’any 2010.

COMARCA

Priorat

Baix Penedès

Tarragonès

Conca Barberà

Alt Camp

Baix Camp

0

4

5

2

0

5

0

2

4

2

5

9

MORTS 2013 MORTS 2014 El ple del Consell Regulador de la DO Tarragona ha decidit traslladar la seu administrava de la DO Tarragona a la ciutat de Valls amb el principal ob-jectiu d’acostar-se al territori, ja que a la comarca de l’Alt Camp i també a les poblacions del nord del Tarragonès és on es troben la major part dels cellers i també els viticultors adscrits a aquesta denomina-ció d’origen. El trasllat de l’actual seu de la DO Tarragona, situada fins ara i des de fa dècades a l’edifici dels serveis territorials d’Agri-cultura de la Generalitat a la ciutat de Tarragona, es farà efectiu en les pròximes set-manes, un cop finalitzi l’ade-quació del nou espai a Valls, una planta baixa situada al Carrer de la Cort, la principal via comercial i centre neuràl-gic de la capital de l’Alt Camp, entre la plaça del Pati i la pla-ça de l’Ajuntament i molt a prop del que serà el futur Mu-seu Casteller de Catalunya, un equipament que entrarà en funcionament l’any 2017 i que s’espera que sigui un re-vulsiu turístic per la ciutat de Valls.La nova seu de la DO Tarra-gona estarà situada en una planta baixa de poc més de 120 metres quadrats on s’instal·larà el personal de la DO Tarragona per continuar la feina feta fins ara a la ciutat de Tarragona i en una segona fase la part d’entrada del lo-cal es convertirà en un espai de difusió i de venda dels vins elaborats per tots els cellers de la DO Tarragona, al mateix temps que també es conver-tirà en un espai per difondre l’enoturisme a la DO Tarrago-na, una aposta ferma de molts dels cellers i del mateix con-sell regulador. Aquest trasllat a Valls ha es-

tat possible també per la col-laboració de l’Ajuntament de Valls i en concret pel seu alcalde, Albert Batet, que ha estat una figura clau pel seu suport a la DO Tarragona des de fa temps.El trasllat de la seu adminis-trativa de la DO Tarragona a Valls implica nous projectes de promoció del vi de la DO Tarragona a la comarca de l’Alt Camp i especialment la voluntat de vincular-se amb el fenomen de la calçotada i al mateix temps continuar amb la línia iniciada ja fa uns anys d’una major presència de la DO Tarragona a la ciutat de Tarragona i a la resta de po-blacions importants del terri-tori com són Reus, Cambrils, Torredembarra o Salou. De fet, ja s’està treballant en la pròxima edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona, que es farà a final de maig de 2015 a la Rambla nova i en una nova edició del Concurs de Vins Embotellats que, amb el su-port de la URV, es farà també a la primavera a Tarragona. Per aquest motiu la DO Tarragona ha volgut agrair també públi-cament «el suport de l’Ajunta-ment de Tarragona en moltes de les accions realitzades per la DO a la ciutat de Tarrago-na, suport que esperem poder mantenir en els pròxims anys perquè continuem mantenint el nom de la ciutat a les nos-tres etiquetes tot i que ara la seu estarà a la ciutat de Valls», segons Josep Lluís Grogués.El president del Consell Re-gulador de la DO Tarragona també ha volgut agrair la col-laboració del Departament d’Agricultura a Tarragona durant tots els anys que han compartit l’edifici a l’Avingu-da Catalunya i espera poder mantenir aquesta relació a partir d’ara.

C/ La Unió, 45, 1r -2a43001 TARRAGONATel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.esMÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

EL TEU ANUNCIECONÒMIC

Truca a:616 728 550 / 686 703 910 / 977 259 911

envia’ns un correu a:publicitat@noticiestgn.cat

LES DADES DEL CAMP DE TARRAGONA

14 de gener de 2015 | 20 | Opinió

OPINIÓ

J a sé que, segons qui em llegeixi, pensarà que m’he tornat boig; potser també ho hauran pensat els qui hagin llegit el meu escrit de la setmana passada. A

què ve ara la pregunta de l’article que teniu al davant? No ho diem sempre, els cristians, això de «Santa Maria, Mare de Déu»? A què ve, doncs, la pregunta?

I tanmateix no crec que la pregunta sigui de cap ma-nera estúpida, com tampoc no ho era la pregunta que encapçalava l’article de la setmana passada. Jo escric especialment per a la gent creient, cultivada o no, però no puc ignorar que hi ha un altre tipus de gent, més o menys intel·lectualment cultivada, que pensa que les creences dels cristians són gairebé un absurd, que no tenen ni cap ni peus i que, en qualsevol cas, no resistei-xen l’anàlisi més simple de la ciència. Són gent a qui, tal com jo ho veig, potser els pot fer bé que una persona amiga els aclareixi les creences dels cristians.

És evident que Déu, si és el que és, és a dir, un ésser transcendent i immaterial, etern i incommensurable, de «mare» no en pot tenir. Naturalment, les coses can-vien si partim del fet de l’encarnació. «Encarnació» és un mot que els cristians hem emprat des de sempre per a explicar el fet que el «Fill de Déu» s’ha fet home. En aquest cas, ja no parlem del «Déu etern», sinó del Fill de Déu que, per fer-se home, ha hagut de ser concebut en el si d’una dona i ha hagut de néixer d’aquesta dona. En el cas de l’encarnació, els ulls de la nostra fe ja no contemplen el «misteri del Déu etern», sinó que con-templen el «misteri del Déu fet home».

Però la pregunta que encapçala aquest escrit continua vigent. Maria és sens dubte la mare d’aquest infant que ha nascut del seu ventre. Però, si aquest infant és real-ment el Fill de Déu, que és igual al Pare, com pot ser que Maria sigui la seva mare? Si Jesús fos només un home, en el qual Déu habita com si fos el seu fi ll, seria una altra cosa. Però la fe cristiana no permet aquesta mena d’explicació. El nucli d’aquest ésser realment humà, que és Jesús fi ll de Maria, no és un nucli humà, sinó el vertader «Fill etern de Déu», igual al Pare. Com es pot dir, doncs, que Maria sigui la seva mare, si no li ha donat aquest nucli (això que anomenem «persona»)? I segur que no n’hi ha prou a dir que Maria va atorgar al «Fill etern de Déu» la «naturalesa humana», entre altres coses perquè cap mare no dóna el seu fi ll la naturalesa humana, la qual, en qualsevol cas, hauria fet seva el ma-teix «Fill etern de Déu», simplement «encarnant-se».

L’única explicació plausible rau en el fet que tots els trets humans de Jesús, des de la seva intel·ligència i la seva voluntat fi ns al món dels seus sentiments, el «Fill etern de Déu» els hauria rebut d’aquesta dona, si més no en forma germinal i potencial. Passa, en aquest cas, com amb el disc dur d’un ordinador: que tot el que hi consta, algú ho haurà escrit. I cal dir que el «misteri de la maternitat divina» de Maria no és més que una con-seqüència de l’autèntic «fer-se home» del Fill de Déu, si és que volem mantenir, sense fi ssures, l’autèntica hu-manitat del Déu fet home. Maria és «mare de Déu», no perquè hagi donat a Déu cap mena de «naturalesa», sinó perquè el Fill de Déu s’ha fet home, i fer-se home vol dir començar a zero. La «persona encarnada» del «Fill etern de Déu», ha començat a existir en el si de Maria de Natzaret.

Déu té mare?

JOSEPGILPREVERE

E l camí cap als Jocs del Mediterrani 2017 té el seu element més positiu en tots aquells ciutadans i ciutadanes que, d’una manera o

altra, es presten a fer de voluntaris o a participar en anuncis, a títol individual o en el marc d’una entitat, amb la bona intenció, que entenc i compar-teixo, que les coses es facin bé i que Tarragona en surti guanyant. Més enllà, però, d’aquesta actitud cívica, hi ha la responsabilitat sobre els Jocs. Quins compromisos comporta, quin llegat -positiu o negatiu- deixarà a la ciutat, amb quins criteris s’organitza, quines complicitats institucionals s’assoleixen, quina re-percussió mediàtica pot arriba a tenir i sobre quin públic potencial. Per fer això, cal una estructura professional i una estratègia ben defi nida; elements que, amb tota sinceritat, no veig en l’organització dels nostres Jocs.Quan es van plantejar, a mitjan dècada passada, la principal motivació va ser el potencial de transfor-mació per a la ciutat que oferien. Es va parlar d’ur-banisme, de comunicacions, d’infraestructures...en defi nitiva, d’una oportunitat per tenir una ciutat millor. Va funcionar l’emmirallament en dos exem-ples. Per una banda, els Jocs celebrats a Almeria el 2005, que en els moments més reeixits de l’econo-mia especulativa ibèrica va portar grans negocis a algunes corporacions, I, per l’altra, els Jocs Olím-pics de Barcelona 1992, que ni per la seva dimensió i repercussió ni tampoc pel seu moment històric, no tenen res a veure amb el projecte de Tarragona. El mateix alcalde Ballesteros ha manllevat algunes vegades una cèlebre expressió, que no sé a qui cal atribuir, per dir que “els Jocs de Tarragona seran els millors de la història”. Ah, sí, i per què? Per què ell ho digui? Ens quedaríem més tranquils si fos per-què es fan bé les coses. Quan només falten dos anys i mig per a la cerimò-nia d’inauguració dels Jocs, continua sense haver-hi una estructura professional i continuem sense complir, ni de bon tros, el requisit número u per la bona marxa d’un esdeveniment d’aquest nivell: la complicitat institucional. De manera molt espe-cial i destacada per part de tots els organismes que depenen del govern espanyol: el Ministerio de Edu-

cación, Cultura y Deportes, el Consejo Superior de Deportes i el Comité Olímpico Español. A manca de compromisos ferms, l’Ajuntament de Tarragona va fent el seu camí, com els bous cecs, amb la conformitat passiva de l’oposició. Hi ha de-cisions importants que ja s’haurien d’haver pres, com les que afecten l’allotjament dels participants, o si el centre de comunicacions s’ubicarà a Tarra-gona -més faltaria- o a Reus -proposta feta per l’or-ganització que no sabem si encara es manté-. Però el desconcert esdevé encara més preocupant quan es donen passes perilloses sense haver cobert les etapes anteriors. Parlo d’endeutament: als pressu-postos municipals de 2015 hi fi gura un crèdit de 12 milions d’euros per urbanitzar la zona on s’han de fer diversos equipaments esportius. 12 milions d’euros!!! Una xifra que en el darrer ple municipal de l’any no va merèixer l’atenció especial de cap partit de l’oposició. En sabem res més d’aquests 12 milions? Estem, com em sembla, adquirint compromisos a futur per cul-pa de la incompareixença de les administracions que hi haurien de col·laborar? Aquest és l’últim compromís creditici que assumirem o n’anirem agafant de nous a mesura que avanci la preparació dels Jocs? No som una ciutat que no hagi tingut precedents sagnants sobre l’incorrecte ús dels diners públics. En són tristos exemples el pàrquing de Jaume I, per una gestió que tard o d’hora es demostrarà que va ser delictiva, i el Mercat Central, per una bar-reja d’incompliment del govern central i de pusil-lanimitat de l’actual govern municipal. Diuen que l’experiència és la mare de la ciència, però sembla que això no funciona al número 1 de la plaça de la Font.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

Jocs del 2017: hiha algú a la torre de comandament?

PAURICOMÀCANDIDAT D’ERC

A L’ALCALDIA

DE TARRAGONA

| 14 de gener de 2015 Opinió

OPINIÓ

| 21

H i ha moments en què seure davant del te-clat per escriure un text es converteix en un deure feixuc més que no pas en un pla-

er. La matança a la redacció del setmanari Charlie Hebdo és un d’aquests casos, que ens imposa pen-saments i refl exions que mai de la vida hauríem volgut haver de fer. Que algú vagi a buscar persones al seu lloc de treball per assassinar-les a sang freda és una cosa tan impensable, tan esgarrifosa, tan desmesurada, que els adjectius de condemna, de rebuig, de tristor i de condol se’ns esgoten als llavis abans que els puguem dir. Se’ns queden curts i ens sembla que perden el signifi cat, perquè cap paraula podrà restituir les vides que es van perdre dimecres passat al matí a París. I tanmateix, en moments com aquests la paraula esdevé més neces-sària que mai. No per donar sentit a uns fets que no poden tenir-ne cap, sinó per retre homenatge a les víctimes i encoratjar els supervivents, i per dir-nos a nosaltres mateixos que ni la por ni la mort no poden prevaldre; que el que tenim, que és la vida i l’esperança, és infi nitament més valuós que qualsevol acte de crueltat. Charlie Hebdo era, i és, un setmanari satíric. Un mitjà de comunicació dedicat a la crítica política i social. Charlie Hebdo era, i és, una publicació naturalment

incòmoda per a tothom que s’hi veu refl ectit. La lò-gica del seu ofi ci, la seva deontologia professional, l’obliga a no defugir cap tema encara que pugui resultar delicat o perillós, perquè és èticament im-possible ironitzar sobre determinades coses al preu de cobrir-ne d’altres amb el silenci. Si algú cau en la temptació de callar el que li convé o el que li fa la vida més fàcil no es mereix el nom de periodista, ni de dibuixant, ni de ciutadà. Aquests dies s’ha escrit, molt encertadament, que la llibertat d’expressió és la llibertat de dir allò que altres no volen sentir. Charlie Hebdo es dedica precisament a això: a dir les coses, i a dir-les amb la intel·ligència sufi cient per arrencar-nos una rialla o un somriure. És contra aquesta reacció tan típicament humana que es va atemptar dimecres passat. Homes sense cap sentit de l’humor no van dubtar a cometre dotze assassi-nats perquè la resta de persones ja no puguem riu-

re. Això és monstruós i ens neguem a acceptar-ho. Com tampoc no podem ac-ceptar els intents d’utilit-zació ideològica que es fan aprofi tant l’onada de cons-ternació que aquest atemp-tat ha provocat. Quants cops caldrà repetir-ho? Un acte delictiu defi neix les perso-nes que el cometen. Però no incrimina, no pot incri-minar de cap manera ni les famílies ni els veïns dels delinqüents. Ni tampoc els adeptes a la seva religió, cas que aquests criminals en tin-guin alguna. És per això que a França, contra les veus que s’han fet sentir per tergi-versar la situació i difondre

missatges d’odi s’han alçat rotundament el que allí anomenen valors republicans, que són tres: lliber-tat, igualtat i fraternitat. És en compliment d’aquests principis que no hem de dubtar del nostre dret a fer política, a fer acudits polítics, a riure i a viure. Gràcies, Charlie Hebdo, per recordar-nos que som ciutadans i ciutadanes, i que no volem renunciar a la nostra condició de perso-nes lliures, iguals i fraternes.

S alman Rushdie va estar durant molts anys amenaçat de mort pels seus Versos satànics i Malala Yousafzai, la nena Premi Nobel de la Pau del 2014, va patir un

atemptat per part dels talibans, compatriotes seus. Són dues de les persones que, exercint la llibertat d’expressió, han estat víctimes sobreviscudes del terrorisme islàmic. Els dotze morts del setmanari satíric Charlie Hebdo no han tingut tanta sort. La irracionalitat del poder que els ame-naçava els ha arrasat a trets. L’honor a la veritat i el sentit de la justícia, uns valors que els honoraven, ara brillen més que mai, però ells són morts. La llibertat d’expressió és el dret que tenim els individus d’expressar idees i opinions lliurement. Seria un disbarat dir que la llibertat d’expressió no existeix mentre hi hagi algú que la pugui constrènyer? I que com més poder té el repressor, més replegament de valor necessita qui es vol expressar?Cada dia tenim mostres d’aquesta repressió. Assange i Snowden, perseguits arreu del món per fi ltracions de se-crets inconfessables d’una pila de governs, entre els quals el dels omnipotents Estats Units; Alemanya avisa els grecs que si voten el grup esquerrà Syriza poden sortir de l’eu-ro; Canal 9 va ser tancat fa un any perquè al govern de Fabra no li sonava bé la llengua del País valencià. Sense anar gaire lluny, Zubizarreta va ser acomiadat la setmana passada per opinar sobre la responsabilitat de Bertomeu. I ja fa mesos, Pedro J. Ramírez, un periodista que es vanta-va d’anar dient les veritats a través del seu diari, El Mundo, va ser cessat del càrrec de director per parlar massa i mas-sa fort del govern PP. Segueixo? Tot són amenaces, avisos, advertències civilitzades –així ho vull creure– que deixen molt malparada la llibertat d’expressió, però molt prò-pies de l’espècie humana evolucionada que, cada vegada més, es distingeix per l’exquisidesa de les seves formes de pressió i repressió.Però en tocant al terrorisme islamista totes les formes de civilitat desapareixen. Diuen els estudiosos de l’Islam que Al·là no inspira pas les massacres dels jihadistes. I no obs-tant això, tothom que no pensi com ells ha de morir, en-cara que en la majoria dels casos, el pensament importa poc; la major part de les seves víctimes, massives i indis-criminades, i musulmanes, no han tingut l’oportunitat d’expressar-ho. Que no tenen fi lls, pares, dona, família, amics íntims, aquesta gent? Algú que els vingui al cap quan perpetren els atemptats? Algú dels seus amb qui re-lacionar els morts que han provocat? Perquè si els tenen i ni un bri de compassió els torba, és que una nova espècie s’ha desenvolupat al món i una altra de les criatures de ciència-fi cció d’Isaac Asimov també s’ha fet realitat: els robots entrenats per matar, i només per matar, ja són en-tre nosaltres.Acabo aquesta columna quan les manifestacions a Fran-ça, en protesta per l’atemptat, han estat un triomf sense precedents per la defensa de la llibertat d’expressió i, tan-mateix, no puc evitar preguntar-me si he parlat massa o si les paraules que he emprat són les correctes. És normal?

Gràcies, Charlie

ARGASENTÍSPORTAVEU DEL GR UP

MUNIC IPAL D’ ICV-EUIA

A L’AJUNTAMENT

DE TARRAGONA

La fi ctícia llibertatd’expressió

TERESA DUCHESCRIPTORA I

BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

E l vell Burk es divertia entre aquelles dones de malucs voluptuosos i rialles cridaneres. La resta, també. Jo fi ngia estar borratxo, ja

que l’operació podia fracassar. Al matí, un cansat Johannes ens convidava a la seva mansió situada a les costes italianes. Hi vam arribar en la seva avi-oneta privada en dues hores. La majestuosa casa es trobava al cim d’un penya-segat i ara tocava el

torn de ser seriosos. Herr Burk s’abraçava a la seva esposa i, després d’un bon dinar, es presentà una bella rossa que tocava el violí. Començava una vet-llada amb tangos interpretats per la noia. Quan el vell escoltava Por una cabeza plorava i agafava la mà de la seva esposa. Repugnant! El dia abans era un monstre i ara era un home tendre. La sessió musical s’allargà fi ns a la nit. Cansada, la noia sortí per uns moments al balcó on esperava jo. Les onades xoca-ven amb força entre les roques del penya-segat.–M’agraden les aventures romàntiques sota la llum de la lluna –em deia amb un somriure mentre fu-mava.–El despatx es troba a la segona planta –vaig con-tinuar–. La clau de l’ordinador és Francisco Grana-dos, el seu amic. En aquell instant va aparèixer el vell fastigós amb champagne i digué a la rossa que es podia quedar a dormir aquella nit. Això volíem. Les hores passaven entre la foscor mentre la falsa violinista treballava. Aleshores vaig escoltar el crit ofegat d’una dona. Em vaig posar la roba i vaig endinsar-me pels pas-sadissos...

Tangosal vespre (II)

XAVIERPARERALLICENCIAT EN

GEOGRAFIA I H ISTÒRIA

14 de gener de 2015 | 22 | Botiga de Salut

BOTIGA DE SALUT

Es basa en l’electroestimulació integral dels músculs amb nivells d’intensitat personalitzats que redueix el risc de lesions i garanteix benefi cis immediats

Vine a provar el sistema Miha Bodytec a Botiga de Salut!

B otiga de Salut ofereix des de fa uns mesos la possibilitat de realit-

zar un programa de sessions d’electroestimulació inte-gral a través de Miha Body-tec, un sistema revoluciona-ri que treballa els músculs i que permet tonifi car el cos, millorar l’aspecte físic i augmentar la massa mus-cular.

L’electroestimulació inte-gral Miha Bodytec és un sistema que permet activar els diferents grups muscu-lars del nostre cos mitjan-çant un treball en el qual s’aplica un esforç màxim en cada zona. Amb sessi-ons setmanals d’entre 20 minuts i mitja hora s’in-cideix en els diferents grups musculars del cos a través d’impulsos elèc-trics, cosa que permet arribar a treballar fi ns a 300 músculs diferents del nostre cos de mane-ra segura, efi caç i total-ment indolora. Miquel Puigdevall, representant de Miha Bodytec, explica que «es-tem molt satisfets de la resposta del públic en aquests primers mesos de funcionament del ser-vei a Tarragona, ja que totes les persones que ho han començat a fer es mostren cent per cent satisfetes dels resultats».Puigdevall explica que aquest sistema ofereix avantatges a tres nivells: millora la tonifi cació, ja que permet guanyar força, millorar massa muscular i per-dre greix i volum corporal; mi-llora l’entrenament esportiu, ja que augmenta la potència, i és molt adequat com a mètode de rehabilitació en cas de le-sions, ja que permet recuperar massa muscular sense càrrega articular.El sistema Bodytec permet superar una de les principals causes d’abandonament en els mètodes tradicionals d’entrena-ment, com és la constància, ja que amb una sessió setmanal de

mitja hora de durada és sufi cient per assolir els objec-tius. D’altra banda, es garanteix que es pot realitzar un entrena-ment d’alta intensitat sense cap mena de risc.

Resultats 100% satisfactoris

«El mètode Miha Bodytec és in-dicat tant per a esportistes d’alt nivell –entrenem esportistes tan reconeguts com Usain Bolt o les nedadores de l’equip espa-nyol de natació sincronitzada– com per a una persona de 80 anys. Cada persona rep un en-trenament individualitzat, amb un entrenador personal, que garanteix els millors resultats», assegura Puigdevall. «Estem tan segurs que el sistema funciona que ens comprometem a retor-nar l’import satisfet si no s’as-soleixen els objectius, sempre establerts en funció d’uns pa-ràmetres mesurables», assegura Miquel Puigdevall.

El programa recomana la realització de 10 sessions i, a partir d’aquí, sessi-ons de manteniment segons les necessitats.

Sessions de prova

Les persones interessades a co-nèixer aquest sistema d’entre-nament personal poden posar-se en contacte amb l’empresa Miha Bodytec al 697 613 012 per gaudir d’una sessió de prova on rebran tota l’explicació sobre el programa i podran experimen-tar com funciona l’electroesti-mulació muscular.A més, ara, si comenceu el pro-grama i compartiu la sessió a Facebook amb totes les vostres amistats, la primera classe us sortirà gratis! No ho dubteu més, prepareu-vos per gaudir d’una bona salut física i d’un cos tonifi cat després dels exces-sos nadalencs, amb Miha Body-tec, a Botiga de Salut!

VINE APROVAR UNA

SESSIÓ!*

I SI HO COMPARTEIXESA FACEBOOK,LA PRIMERA

SESSIÓ, GRATIS!

CHUSMARTÍNEZ

Quant fa que vas començar?Vaig començar al mes de setembre, per tant farà qua-tre mesos.

Per què ho fas?Principalment per perdre pes.

I com valores els resultats fi ns ara?Molts satisfactoris, estic en molt bon camí!

Quins són els principals avantatges que destaca-ries?Principalment que és molt amè. I com que les sessions són molt curtes, d’uns vint minuts, i tan sols és un dia a la setmana, és molt fàcil de seguir. A més també m’agradaria destacar el paper que tenen els monitors, que ajuden molt.

*Cal fer reserva prèvia

| 14 de gener de 2014 Publicitat | 23

14 de gener de 2015 | Agenda24 |

AGENDA

DIJOUS 15 | 20hINAUGURACIÓExposició fotogràfica, Catalunya natura de Joan Jo-sep Santos Ballesteros. Fins l’1 de febrer.

DIUMENGE 18 | 18.30hBALL DE FESTA MAJORBall a càrrec del grup orquestral Ateneu.Preu: 3€ / socis 1€

A la venda els tiquets per la VI Calçotada Cultural. PROGRAMA (1 de febrer):12 h. Visita cultural guiada al Pretori Romà i Circ. 14.30 h. Calçotada. En acabar, ball amb el grup Els SPE-JOS amb Jordi Català.Preus: 23€ socis i/o grups vinculats | 28€ no socis.Informació: Estatge de l’Ateneu (C/ Sant Magí, 4), al tel. 977 233 160, de dilluns a divendres, de 17 a 21 h, i al607 808 092 (President). Places limitades.

ATENEU DETARRAGONA

Jordi Ginebra oferirà una panoràmica general del fe-nomen de la creació lèxica en la societat actual. La ter-túlia Qui fabrica les paraules noves, posarà de manifest la creació constant de paraules noves en tots els idiomes i investigarà i descriurà quins processos condueixen a crear-les a través de la lingüística que estudia la creació de paraules noves: la neologia. Lloc: Cafè MetropolHora: 20

Un repàs crític, satíric i bufonesc de l’actualitat. Una versió teatralitzada d’una altra faceta de la companyia valencia Pot de Plom: els programes d’humor Veriueu-ho (que es poden veure en les xarxes socials). Aquest monòleg és la seva manera de respondre, d’indignar-se davant el moment polític i social que vivim: fer una sàtira directa i intentar que el públic rigui amb tot aquest caos. Lloc: Sala TronoHora: 21Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala TronoAltres sessions: diumenge 18 de gener a les 18 hores.

El trio barceloní són un dels grups més coneguts del panorama català, sobretot arran de l’anunci de reci-clatge d’envasos i la seva aparició al programa Crac-kòvia. Les cantants han crescut artísticament i la seva aposta al seu segon disc Tòtem (2014) no només recicla la seva preocupació pel medi ambient, sinó que és un àlbum d’essència pop que remet a la natura i les ar-rels, amb un especial èmfasi per deixar clara la seva genealogia femenina i herència històrica.Lloc: Sala ZeroHora: 22Preu: 10€

Nova edició de la tradicional obra teatral Els Pastorets que el pròxim any celebran 50 anys d’escenificacions ininterruompudes, tot i que es té constància d’esceni-ficacions de Pastorets al Vendrell l’any 1883. Lloc: Teatre Municipal Àngel GuimeraHora: 17Preu: 10€ / 5€ menors de 10 anys. Socis d’Els Pasto-rets: entrada gratuïta. Bonificació per a grups de més de 25 persones. Bonificació especial per a grups de ju-bilats. Carnet Jove, famílies nombroses, famílies mo-noparentals i carnet TR3SC: 10% de descompte en les entrades dels adults. El 10% de la recaptació total de la taquilla es destinarà a una finalitat benèfica.Reserva d’entrades: Tel. 977 662 993 info@pastorets-delvendrell.cat (fins a 24 h abans de la representació).

Influenciats per l’onada de rock punk dels anys 80 i 90, Blowfuse crea un estil únic, barrejant l’agressivitat del hardcore punk, les melodies del punk rock i els potents riffs del rock més clàssic amb les seves, ja dis-tintives, paranoiques lletres. Coneguts anteriorment com Godfarts i des de 2013 com Blowfuse, han gra-vat tres àlbums: Messed Up Minds (2010), Into the Spiral (2013) i Couch (2014). Compartiran escenari amb The Issues, una banda punk rock tarragonina i amb Fool Brains, un grup vallenc que toquen una barreja de ritmes que va del rock al pop-punk americà. Canten cançons amb unes lletres que parlen de la vida, de la joventut i els seus problemes, sense por a tractar els aspectes més foscos. Una bona mostra és el seu primer single Heroïna adolescent, la història d’una noia que des-trossa els seus somnis, víctima d’una addicció.Lloc: Sala ZeroHora: 18Preu: 8€ / 5€ anticipada

diMECRESTarragonaTertúlia

14 diUMENGEEl VendrellTeatre. ‘Els Pastorets’

18

diSSABTETarragonaTeatre. ‘Veriueu-ho’

17

TarragonaConcert. The Mamzelles

TarragonaConcert. Blowfuse + The Issues + Fool Brains

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

GENER 2015

EXPOSiCiÓ

Mr. Ardan,el gran viatger del segle XIX

Els treballs de recerca duts a terme en els dar-rers anys per Xavier Mulet es recullen en aquesta mostra dedicada a un dels personatges més signi-ficatius i, tal vegada, més desconeguts del segle XIX. Monsieur Ardan –pseudònim amb el qual va signar la seva obra aquest misteriós personatge– ens presenta, des d’una mirada introspectiva, la societat, la ciència i la cultura de l’època mitjan-çant els estudis i les fotografies realitzades en algunes de les seves expedicions geogràfiques i dels seus viatges a llocs remots i desconeguts.

Lloc: Museu Nacional Arqueològic de TarragonaFins al 25 de gener

| 14 de gener de 2015 | 25

CULTURA

Cultura

L’artista tarragoní Menpo exposa a la ciutat dels gratacels

L’artista tarragoní Menpo ha fet un important salt en la seva carrera en veure exposada la seva obra en una reconeguda galeria d’art novaior-

quesa, l’Agora Gallery, on, des del 23 de desembre fi ns al 15 de gener, s’han pogut veure els seus qua-dres de personatges famosos.

Segons el pintor, «el sistema expositiu d’allí és diferent, ja que treballen amb les teves obres durant 18 mesos mitjançant diferents mitjans de comunicació, crítics d’art, col·leccionistes, xarxes socials i a través de la seva revista ARTisSpectrum i una publicació especial en la web ARTmine. Cal tenir en compte que a la galeria hi treba-llen 10 persones.Agora Gallery està ubicada a la ciutat de Nova York, en una zona amb molta presència de galeries d’art, la qual cosa propicia una gran afl uència de públic. «L’aposta de dur retrats de famosos era un xic arrisca-

da» explica Menpo, «perquè són obres bastant personals, però he de dir que estan sorprenent el públic i que, a hores d’ara, la galeria està intentant lligar alguns encàr-recs, segons em va comentar la subdirectora, Sabrina A. Gilbertson. A més, em van dir que Al Pacino i Martin Scorsese són personatges assidus a les galeries», afi rma el pintor.

Nous projectesDe moment, sembla que l’obra de Menpo té un bon en-caix a la ciutat dels gratacels i una mostra d’això és que des que va aterrar a New York, l’editor californià Matt Beson l’ha convidat a participar en el llibre International Contemporary Masters i a exposar en Southern Nevada Mu-seum of Fine Arts de las Vegas. A més, ha estat convidat per la directora de l’Amsterdam Withney Gallery, Ruthie Tucker, i el director de la galeria Artifac, Martin Bern-stein, ambdós de Nova York, a exposar la seva obra.

La mostra ha estat ubicada del 23 de desembre al 15 de gener a la sala Agora Gallery de Nova York

Menpo davant de dues de les obres exposades a l’Agora Gallery de Nova York./Cedida

Els increïbles viatges de Monsieur Ardan

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

Vaig tard. Tot just fa quinze dies que ha començat l’any nou i ja vaig tard, tant que gairebé passo de llarg de la història

de Wilhelm Fitzgerald, qui podria ser l’autèn-tic Maverick. Les imatges que es conserven de l’època ens expliquen que, pels volts del 1880, es guanyava la vida jugant a les cartes i temp-tant la sort a les dues bandes del Mississipí i, diuen, va guanyar 1.200 dòlars en una nit. Però la seva no és l’única història que gairebé em perdo, atrapada en les petites obligacions del dia a dia. Però, per sort no ha estat així, i diumenge passat vaig poder visitar l’exposi-ció Monsieur Ardan, gran viatger del segle XIX, una mostra encara inclosa dins de les activitats del Festival SCAN i que es pot veure a les instal-lacions del Museu Nacional Arqueològic de Tar-ragona (MNAT) fi ns al pròxim 25 de gener.Si us acosteu a visitar-la, us trobareu amb el rostre de Fitzgerald, que s’exposa al costat del de molts altres personatges exòtics i descone-guts –el cosac ucraïnès Piotr Nikolaevich o la jove Beatrix Welleagle, qui, diuen, es va quedar vídua amb només quinze anys i va ser una de les grans impulsores de l’espiritisme– que van quedar atrapats a l’objectiu del viatger monsi-eur Ardan, un dels exploradors que durant el segle XIX va viatjar a diferents racons del pla-neta amb la seva càmera i el seu equip de foto-grafi a portàtil per capturar la immensitat del món en petits trossos de paper que ara podeu contemplar a Tarragona.Si us agraden les pel·lícules del salvatge oest americà, les peripècies d’Indiana Jones, els lli-bres de Jules Verne i les novel·les d’exploradors perduts en illes desertes, no us podeu perdre aquesta mostra. A l’exposició tindreu l’ocasió de recuperar aquell nen que s’amaga dins vos-tre, afamat d’aventures que s’intueixen en les imatges que aquest explorador francès va pren-dre de les persones més curioses i singulars que va conèixer arreu del món.A través d’un viatge que recorre diferents oa-sis de la imaginació, podem visualitzar també els inicis i la posterior evolució de la fotografi a i podem ser testimonis dels primers experi-ments en el camp del cinema, en un recorre-gut senzill que uneix, en molt poques passes, punts tan allunyats geogràfi cament i exòtics com l’Índia, Arizona, París o la mítica ciutat de Troia. Per a no perdre-s’ho, no?Us explicaré un detall que heu de saber: l’expo-sició té un secret amagat que el visitant només descobreix al fi nal del recorregut i que –ho sé per experiència– s’entén molt millor si teniu l’ocasió de fer la visita guiada. El pròxim i últim passi amb guia serà el diumenge 25 de gener. Servidora ho va descobrir de casualitat i una mica més i ho deixa passar. Vosaltres arribareu a temps per fer un viatge a través del temps?

OPINIÓ

El Teatre el Magatzem ha presentat una pro-gramació amb què vol fi delitzar un públic di-vers i fent especial èmfasi en la programació

infantil. La programació de teatre i música és cada dissabte a les 20.30 h i els espectacles familiars els diumenges a les 12 del migdia, amb el valor afegit que a partir de les 11.15 hores, abans de cada espec-tacle infantil ,s’ofereix una activitat gratuïta i crea-tiva vinculada a l’espectacle que després els infants s’enduran a casa.

Gener Quietud salvatge

Els clàssics van al cabaretAmbulant (espectacle infantil)

Juan Manuel Mora: Tributo

FebrerCarmen!

Contes de la mediterrània (espectacle infantil)Neures (13 de febrer)

Two ladies (14 de febrer) La gran Birband

La Bella i la Bèstia (espectacle infantil)Duet Brulée

MarçConcert de Maria Rodés

Las aventuras de Tom Sawyer (espectacle infantil)La norma de l’extinció

Invasió subtil i altres contes

El Teatre El Magatzemenceta la programació d’hivern

14 de gener de 2015 | Gent26 |

GENT

L’alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO de l’Institut Ramon de la Torre, de Torredem-barra, ha participat en el X Concurs per l’eradicació de la violència masclista, coordinat per la professora Ángeles Pons, representant del Consell Escolar per a la Coeducació. Aquest concurs l’organitza la Plataforma unitària contra les violències de gènere conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El dibuix guanyador ha estat d’una alumna de l’Institut Ramon de la Torre, Adriana Capsir Figuerola, de 1r d’ESO. Es tracta de la il·lustració seleccionada per al Calendari 2015 de la Plataforma unitària contra les violències de gènere.

L’Associació de Dones de la Selva del Camp ha visitat el Palau de la Diputació de Tarragona, on han estat rebudes pel president de la institució, Josep Po-blet, i pel diputat i exalcalde d’aquest municipi del Baix Camp, Josep Masdeu. A continuació han pogut recórrer les sales del Museu d’Art Modern de la Di-putació, de la mà de la seva directora, Rosa Ricomà.

Premi per a un dibuix d’una alumna de l’Institut

Ramon de la Torre

L’Associació de Dones de la Selva del Camp visita la Diputació

El passat dissabte 20 de desembre va tenir lloc la presentació de la col·lecció AINE-GÜE’S a la botiga de roba Diosas de la Rambla Nova de Tarragona. Caixes de fusta de totes les mides i formes amb el to rosat com a protagonista, llaços, angelets, perles, brillants, puntes, roses i fins i tot un homenatge a les grans actrius de cinema com Audrey Hepburn, Marylin Monroe o Greace Kelly. Obra de l’artista Eugènia Gil, les caixes estan fetes a mà, vernissades, pintades i decapades amb un toc de l’estil shabby chic. A més estan personalitzades i acabades amb gran detallisme. S’aniran fent més actes de presentació de les noves col·leccions i també es pot contactar directament amb Eugènia si es vol una capsa personalitzada.

El passat diumenge dia 11 de gener, a les 19 hores, va tenir lloc el gran concert musi-cal d’Any Nou 2015 amb l’estrena de l’actuació del grup format a l’Ateneu de Tarra-gona Les Veus de l’Ateneu de Tarragona, dirigit pel cantant tarragoní Jordi Català. El repertori va ser de clàssics catalans; sardanes i cançons internacionals (cinema, per la pau i l’amor; entre altres), dla majoria de les quals es van traduir i cantar en català.

La boutique Diosas presenta la col·lecció de caixes decorades Ainegüe’s

Concert d’Any Nou de l’Ateneu de Tarragona

| 14 de gener de 2015 | 27Gent

GENT

Durant el Parc de Nadal de la Canonja, l’Ajuntament va donar a conèi-xer els tres guanyadors del Concurs de Pessebres 2014. Un any més, tots els canongins i canongines han pogut participar al concurs de pessebres del poble. El dia 22 de desembre el jurat va visitar les ca-ses dels participants per avaluar cadascun dels pessebres. La novetat d’aquesta edició ha estat la divisió dels premis en tres categories: tradi-cional, modern i original. El pessebre d’Adalía i Jordi Montero Álvarez es va endur el premi de la modalitat tradicional, Jofre Virgili Garrigós al pessebre modern i Lourdes Navarrete García a l’original.

Premis per als millors pessebres de la Canonja

L’Escola Infantil i Juvenil de Tennis del TennisPark ha començat l’any amb gairebé 150 alumnes inscrits. Pel 2015 TennisPark s’ha proposat intensifi car les competicions socials i continuar reforçant els diferents equips de competició. Els objectius de l’Escola són tancar la temporada amb més de 200 alumnes, fet que representaria una de les participacions més altes mai assolides i constataria l’encert del mètode d’ensenyament basat en el re-conegut Evolution. A la foto, Xavi Company, Víctor Mejías, Enrique Martín, Carlos Ruiz i l’entrenador Toni Romera després de la victòria a la fi nal de consolació del campionat provincial, disputada fa uns dies.

El passat mes de desembre va tenir lloc el primer derbi entre la Unió Esportiva Pallaresos i el Club Futbol Base Pallaresos. El partit va acabar 3-1, a favor de la Unió, tot i que el resul-tat va ser el menys important, ja que el millor de tot va ser poder fer aquesta foto conjunta dels dos equips. Enhorabona a tots els participants!

L’Escola Infantil de Tennis comença l’any amb

gairebé 150 alumnes

Derbi entre la UE Pallaresos i el CF Base Pallaresos

14 de gener de 2015 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 15

Setmana ennuvolada

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 14

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 16º / min. 8º

DIVENDRES 16

DIUMENGE 18

DIMARTS 20

DISSABTE 17

DILLUNS 19

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!Jasper és un gos noble amb moltes ga-nes d’agradar! És un noi alegre amb ga-nes d’aprendre! Té un gran potencial d’aprenentatge, molt intel·ligent i curiós. D’aquests que et segueixen allà on vagis passant per alt qualsevol difi cultat del camí! Va ser trobat abandonat i bastant famèlic. Si penses adoptar en Jasper potser et trobaràs un tresor! Contacte: gaiatgn@gmail.com

Els in ter va ls ennuvo la ts pers is-t i ran a l l l a rg d ’aquesta se tmana. Tot i a ixò e l so l es de ixarà ent re-veure a ls mat ins , en què gaud i rem d’un ambient asso le l la t . Les tem-pera tures ba ixaran a par t i r de d ivendres .

NEGRETA EN ADOPCIÓ! Negreta és una gateta d’uns dos mesos i mig que necessita molta atenció per la por que té als humans. Busca una família. Et vols animar a donar-li una llar? info@tarracogats.org Jennifer: 639 45 12 96www.tarracogats.org

| 14 de gener de 2015

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia i oci | 29

Les calçotades es fan quan arriba el fred i la temporada forta va de mitjan gener a fi nal de març, aproximadament, tot i que

hi ha restaurants que ja les ofereixen al novem-bre i el desembre. Per tant, ara ja podem dir que estem de ple en temps de calçotades. Així que comentarem els llocs de les nostres contrades on, segons la nostra opinió, podem gaudir ple-nament d’aquest àpat tan tradicional i familiar. Comencem pel Castell de Rocamora, situat als afores de Montferri. Certament són molts els establiments de les comarques de Tarragona que a l’hivern tenen com a àpat principal i gairebé exclusiu la cal-çotada, però de la qualitat i l’abundància de la que ofereix el Castell de Rocamora no n’hi ha gaires, a més, en un paratge immillorable. Molt bons calçots, la salsa, esplèndida; la carn, molt gustosa; els fesols, exquisits; l’amanida, completa; la taronja, ben servida tallada, i les lioneses amb xocolata calenta per fi nalitzar, un colofó memorable. Chapeau per la propietat, la família Periel i tot l’equip d’aquest castell que sap oferir calçotades de senyors. Recordem que el que fou el castell dels senyors de Rocamora, pels volts de l’any 1500, es va convertir en restaurant l’any 1984 tot conser-vant el nom. Va ser una iniciativa familiar de

Jaume Periel, amb el suport de la seva dona i la seva sogra. El paratge, situat en plena natura, a més d’un quilòmetre de la petita població de Montferri, no pot ser més bonic, i l’edifi cació, que conserva vestigis de temps passats, és tota una joia, enriquida per la vistosa decoració de les diferents dependències del casalot. Malgrat que quan es va posar en marxa es deia que nin-gú arribaria a aquest petit racó del món, l’èxit de l’establiment no va tardar a arribar i actual-ment en temporada de calçotades cal reservar amb molta anticipació i són moltes les celebra-cions que s’hi fan cada any. Els diferents menjadors, amb una capacitat per fi ns a 150 comensals i una decoració rústica ar-tística, estan dirigits per Assumpta Ferré i Fer-ran Periel. El celler, sota la supervisió de Xavier Periel, té unes 35 referències de vins i caves. El vi de la casa és el Perlat Garnatxa.I si no es vol fer la calçotada, els fogons de l’es-tabliment, a càrrec de Montserrat Bellmunt i Cristina Buitrago, amb una experiència culinà-ria de més de 20 anys, ofereixen bons plats de cuina de mercat, catalana i mediterrània, espe-cialment amb carns a la brasa. A la foto, de Ramon Segú Chinchilla, veiem la preparació de les carns.

Ja han començat les rebaixes, després de les festes nadalen-ques. Són moltes les ciutats i viles que tenen ofertes molt interessants en els seus co-merços, grans, mitjans o petits, per comprar moltís-sims articles de tot tipus. Però, sens dubte, Barcelona gaudeix de la varietat més gran per triar i remenar, la qual cosa justifi ca l’escapa-da d’un cap de setmana a la Ciutat Comtal. Després d’una llarga esto-na veient botigues arriba la gana i si volem un res-taurant de cuina tradicional per assaborir plats de tota la vida en un menjador que ens recor-da temps d’abans, amb precioses llums històriques de llàgrimes, podem anar al restaurant Senyor Perallada, del carrer Argentària, 37. Si preferim un dels millors clàssics de la cuina catalana de sempre, en un ambient distingit i elegant, hem d’anar al restaurant Freixa Tradició, del carrer Sant Elies, 22, i tastar els seus insuperables ca-nelons de rostit de tres carns, entre altres elaboracions saboroses.Però si teniu preferència per la cuina basconavarresa no hi ha dub-te que la direcció és la del restaurant Gorria, del carrer Diputació, 421, on podreu assaborir i ser molt feliços amb unes autèntiques angules d’Aguinaga, un plat meravellós que, combinat amb altres com les pochas de Sangüesa, turbot amb verduretes i allets i el cos-tellam de corder, constitueixen un dinar o un sopar inoblidable en aquest establiment. Finalment, un hotel amb caràcter per passar la nit, el Murmuri, situat a la històrica Rambla de Catalunya, número 104, proper a les Rambles, La Pedrera, Casa Batlló, i envoltat de les millors bou-tiques nacionals i internacionals. Aquest hotel boutique de ****S ofereix un allotjament incomparable, en les seves 51 habitacions, 1 suite i 1 junior suite. La façana de l’edifi ci, de pedra i amb grans fi nestrals, es fusiona harmoniosament amb l’entorn de l’Eixample. No obstant això, el seu interior amb el meravellós disseny minima-lista, luxós i sobri de la famosa interiorista britànica Kelly Hoppen ha aconseguit crear un hotel molt especial en el qual cada detall s’ha personalitzat per satisfer les exigents demandes dels viatgers més refi nats. L’edifi ci que acull l’hotel té elements ornamentals del gòtic que combina de forma original i escultures. Com a hotel Mur-muri va ser inaugurat l’any 2008. Pertany al Majestic Hotel Group, un grup hoteler català, presidit per la família Soldevila-Casals des de 1918.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Temps de calçotades: Castell de Rocamora, a Montferri

ESCAPADA DE CAP DE SETMANA:

De rebaixes

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 11,25€

Dissabtes, nits i festius 12,50€

C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns)

BUFFET CATALÀ

CASTELL DE ROCAMORAAfores, Montferri · Tel.: 977 62 01 20

castellderocamora@yahoo.eswww.castellderocamora.lacoctelera .net

Elaboració Posem el pollastre i els ingredients en una safata al forn a 180º durant 35 minuts, remenant sovint per evitar que es cremin. Quan estigui daurat ho treiem del forn. Tallem les verdures en juliana i les saltem individualment mentre bullim la pastana-ga (durant 5 minuts aproximadament). La tallem i l’afegim amb la resta de verdures. Les servim jun-tament amb un tomàquet per acompanyar aquest plat tan gustós.

La recepta d’Encarna Martínez

Pollastre amb cruditésde verduretes Ingredients PollastrePebrot vermellPebrot verdCarabassó

PastanagaLlorerAllPebre

OliSal

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

14 de gener de 2015 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. C/ COVADONGA. Piso sin ascensor, 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. URB. PARC LLEVANT RESIDENCIAL, al lado del Campo de Golf Costa Daurada. Casa en venta, en una sola planta con jardín. Amueblada, completamente equipada, parcela de 600m2 aprox., disponible. Urb. Residencial, vigilancia 24 h y muy bien comunicada con la AP7. PV: 495.000€ Tel. 607 20 80 20

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CENTRO. Piso céntrico, una habitación, baño completo, salón comedor con cocina americana, exterior. PV: 69.000€ Tel. 977 22 45 44

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Apartamento de 2 dormitorios dobles, de obra nueva, con piscina en zona comunitaria. Precio a convenir. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ IBIZA. Piso de 80m2, 3 dormitorios, cocina, comedor con balcón. 60.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

CHALET DE ALTO ESTANDING a precio muy rebajado de 1000m2 de terreno y 500m2 de casa. 4 baños, un aseo. 4 habitaciones, sala, despacho, barbacoa, garage para coches, con piscina, jacuzzi, jardines con palmeras. Toda la construcción de alta calidad. Precio: 690.000€. Información. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

ELS PALLARESOS. Chalet 2 plantas y 220m2. 4 habitaciones y 2 baños. Parcela de 400m2 con piscina. Trastero, barbacoa. Vivienda reformada. Muchas posibilidades. 122.000€. Tel. 977 233 011 / 675 873 939

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 hab., bany i aseo. 220.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Urge vender. Casa de 4 dormitorios, altillo, garaje amplio, jardín interor. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 35 69 / 691 239 003

TARRAGONA. HOSTALETS. Casa reformada en parcela de 180m2, 3 habitaciones, baño completo, cocina independiente, salón-comedor con chimenea. PV: 105.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. C/ UNIÓ. 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, aire condicionat. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52

EL VENDRELL. Piso en venta en el centro. Tel. 977 66 40 35

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

CALAFELL. Casas adosadas con zona comunitaria a estrenar 120.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. BOSCOS. Casa adosada reformada. 3 hab., salón, comedor, cocina of� ce, baño, garaje, jardín privado... 160.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. Piso de sup. aprox. 149 m2, 3 habitaciones (1 suite), bañera de hidromasaje, armarios, sala comedor de 40 m2 aprox., techos altos con vigas, calefacción y aire acondicionado por conducto, completamente exterior, 6 balcones, muy soleado. BONITAS VISTAS - TODO REFORMADO. Tel. 676 007 446

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Piso de 85m2, de 3 habitaciones, de poco más de 10 años de antigüedad, con calefacción, 2 baños completos (uno suite) y balcón. Parking, trastero y zona comunitaria con piscina. 169.000€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. TORREFORTA. Planta baixa, 93 m2, 3 habitacions, traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente. Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 21 31 07

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 hab., 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. CALLE REAL esquina JAIME I. Piso de 3 habitaciones, con muebles, comedor, cocina grande, baño, un balcón cerrado, todo exterior, muy luminoso, con ascensor, luz, agua, gas natural. Para entrar a vivir. 75.000€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Casas adosadas con zona comunitaria y pisinca desde 160.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

ATENCIÓN INVERSORES. NO DEJEN ESCAPAR ESTA OPORTUNIDAD. 4º piso sin ascensor. Precisa reforma. Tiene 33m2, distribuidos en un dormitorio, baño, cocina independiente y comedor. 35.000€ Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. Piso de 90 m2. Edi� cio de unos 16 años. Tiene 3 dormitorios, 2 baños, en muy buen estado. Calefacción y aire acondicionado. Parking y trastero en el mismo edi� cio. Precio: 160.000€ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691

TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Piso de 100m2, con 3 hab., semi nuevo, aire acondicionado, calefacción, cocina amplísima, armarios empotrados y totalmente exterior con balcón. 190.000€ Tel. 977 92 06 57

BISBAL DEL PENEDÈS. Casa-chalet-torre-villa en venta. A la Pineda de Santa Cristina. Tel. 977 66 40 35

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex, 3 dormitorios, 2 baños, 2 terrazas grandes, párking, trastero, zona común con piscina. 200.000€ Tel. 675 918 159

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavaero, cocina y baño. Buen estado. 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aproximadamente, 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

TARRAGONA. URB. SOLIMAR-MOLNARS, chalet en venta, 7 habitaciones, salón-comedor, 3 baños (1 baño con cabina de hidromasaje), cocina nueva, calefacción, a./a., chimena, terraza, solarium, 2 trasteros, barbacoa, jardín, parecela de 535m2, preciosas vistas al mar. PV: 298.000€ Tel. 607 20 80 20

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou, 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condicionat, calefacció, pàrquing i traster. Per: 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. Vendo chalet de alto estanding a precio muy rebajado. De 1.000m2 de terreno y 500m2 de casa, cuatro baños, un aseo, cuatro habitaciones, sala despacho, barbacoa, garaje para coches, con piscina jacuzzi, jardines con palmeras. Toda la construcción de alta calidad. Precio: 690.000€ Más información llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó. 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2a planta sense ascensor, per viure. Per: 330.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA PLAÇA DE BRAUS. En molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. Per 120.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

JUNCOSA DEL MONTMELL. Parcela urbana al Mirador del Penedès. Tel. 977 66 40 35

TARRAGONA. RAMBLA NOVA., ZONA BALCÓN MEDITERRÁNEO. 3 habitaciones (una es suite), 2 baños, cocina of� ce, salón comedor, vistas al mar. PV. 325.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA SUD. Vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2a planta, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. FRANCESC MACIÀ. Piso de 3 habitaciones, baño completo y aseo. Amueblado y equipado. Terraza. Cocina con galeria. Ascensor. Parquing. Muy bien comunicado. Jardín. Tenis. Oportunidad: 570€. Tel. 977 233 011 / 675 873 939

TARRAGONA. ZONA CALLE IBIZA. Piso de 3 habitaciones totalmente reformado con 85m2, muebles modernos, calefacción con balcón practicable. Precio 575€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Varios pisos en alquiler; diferentes zonas; con o sin muebles; de una, dos, tres o cuatro habitaciones. Consultar precios en 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Vivenda de 3 dormitoris, bany, cuina independent i menjador. Situat davant de la clínica Monegal. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 1.100€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS, 2. Últimos pisos en alquiler (directo propietario), 150m2, sin muebles, esquinero, luminoso, 4 dormitorios, 2 baños, gran cocina, rehabilitado. 615€/mes. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07

TARRAGONA. PL. VERDAGUER, 6. Pisos en alquiler (directo propietario) sin muebles, muy céntrico, 2 dormitorios, soleado, 3a planta, C -(totalmente rehabilitado) 550€/mes - Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. PL. VERDAGUER, 6. Piso en alquiler, directo propietario, sin muebles, muy céntrico, 2 dormitorios, soleado, 3ºD. -Sin rehabilitar, 375€/mes- Inmoberos, tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 460€ Tel 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MEDIONA, PART ALTA. Amb mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. 2n pis sense ascensor. Per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FLORENCI VIVES. Piso 3 habitaciones, baño completo y aseo. Sin muebles. 1º con ascensor. Terraza. Armarios empotrados. Chimenea. Calefacción eléctrica. Parquing. Oportunidad: 520€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en lloguer de 3 dormitoris, bany, cuina independent amb pati, menjador gran amb sortida a una terrassa. Preu: 470€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

SEGUR DE CALAFELL. Planta baja con jardín y barbacoa de 2 dormitorios obra nueva, parking y trastero. 450€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, planta baixa, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 425€ Tel. 977 25 20 52

BAIX PENEDÈS. Gran variedad de casas, pisos, locales y parkings de alquiler. Tel. 977 66 40 35

TARRAGONA. CALLE REAL esquina JAIME I. Piso de 3 habitaciones, con muebles, comedor, cocina grande, baño, un balcón cerrado, todo exterior, muy luminoso, con ascensor, luz, agua, gas natural. Para entrar a vivir. 400€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. Al costat de la RAMBLA NOVA. Pis en lloguer amb 5 dormitoris, 2 banys, menjador i cuina. Edi� ci amb ascensor. 500€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE PALAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris amb mobles, cuina oberta al menjador i bany. Preu: 570€ amb possibilitat d’aparcament. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis reformat de 3 dormitoris, 3 banys, menjador gran i cuina. Ideal per viure al centre en un carrer peatonal. Preu: 600€ Tel. 977248080

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS, 2. Tres últimos pisos alt standing rehabilitados en alquiler (directo propietario), 150m2, sin muebles, esquinero, luminoso, 4 dormitorios, 2 baños, gran cocina, rehabilitado. 615€/mes. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07

TARRAGONA. C/ JAUME I, moblat, semi-nou, 1 habitació, menjador, cuina i bany per 420€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Pisos MUY CÉNTRICOS en alquiler (directo propietario), 3 dormitorios, exteriores, luminosos, sin muebles, para entrar a vivir. 375€/mes. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07

TARRAGONA. Piso de sup. aprox. 149 m2, 3 habitaciones (1 suite), bañera de hidromasaje, armarios, sala comedor de 40 m2 aprox., techos altos con vigas, calefacción y aire acondicionado por conducto, completamente exterior, 6 balcones, muy soleado. BONITAS VISTAS - TODO REFORMADO. Tel. 676 007 446

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris, bany, cuina i menjador. Situat en una casa molt tranquil·la. 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ VAPOR. Pis sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, 2n pis sense ascensor, per 350€ i, amb mobles, 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Reformat, sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, pàrquing. Per 575€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodomèstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4a planta amb vistes. Zona Parc Central. 400€ Tel. 658 925 445

TARRAGONA. OROSI. Pis en edi� ci de 10 anys, dos dormitoris, cuina independent amb galeria i bany gran. Edi� ci amb ascensor. Situat al costat de l’estació de trens. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ APODACA. Estudi amb mobles, cuina independent, bany, assolellat. 280€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JAIME I al lado de RAMON I CAJAL. Piso amueblado, de tres habitaciones, salón-comedor, salita de estar, cocina, baño, galería cerrada, dos terrazas interiores y balcón a la calle, precio 450€ incluída la comunidad, agua y basuras. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/ FERRER. Pis en lloguer d’un dormitori, menjador obert a la cuina, bany. Equipat amb mobles nous. Preu: 490€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, bany i aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA AV. CATALUNYA. Piso de 2 habitaciones (1 doble y una individual) totalmente reformado, cocina independiente, muy luminoso, 1º sin ascensor. 400€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Piso con muebles y mucho encanto. Preciosas vistas al mar. Es un 4º sin ascensor. Tiene 2 dormitorios, comedor con cocina americana, un baño. Techos abuhardillados. Precio: 475€/ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691

TARRAGONA. C/ SANT ANTONI Mª CLARET. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 3r pis sense ascensor. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MERCERIA. Sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, i bany. 2n pis sense ascensor. 325€ Tel. 977 25 20 52

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 14 de gener de 2015 | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjador-cuina i bany. 2n pis sense ascensor, per: 320€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CRISTÓFOR COLOM, 22. Últim pis en lloguer de 70m. 3 dormitoris, sense mobles. Directe propietari. Preu: 465€/mes Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones, cocina americana, amueblado y equipado. Parking y jardín. Zona muy tranquila. Precio: 380€ Tel. 660 915 000

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL / R. CAJAL. Parking en venta. 18.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. Per: 700€. Telèfon: 977 25 20 52

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. Bar restaurante en traspaso, completamente equipado, cocina nueva, aire acondicionado, salida de humos, permisos en regla, terraza, en pleno funcionamiento. Precio traspaso: 50.000€ Tel. 607 20 80 20

TARRAGONA. CALLE ASSALT. Bar todo montado, céntrico, de 90m2, con dos aparatos de aire acondicionado, botelleros, mesas, sillas, cocina industrial con salida de humos instalada, congelador, frigorífico, lavavasos, lavaplatos, barra de mármol, etc. Precio: 600€ más indemnización económica. Para más información llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer de 50m2, per entrar-hi, lavabo. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA VALL DE L’ARRABASSADA. Locales en alquiler. Diferentes supercícies desde 150m2 a 340m2. Tel. 977 21 79 50. PROMOCIONES JOSE LUIS.

TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35

TARRAGONA. CALLE HIGINI ANGLÈS. Local de 25 m2, para entrar, con la luz conectada, todo incluído en el precio menos la luz. Llamar al 977 21 87 30 / 610 500 017

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local en lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament. TEl. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 19.700€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Local céntrico con escaparate de 80m2, todo acondicionado con separaciones para despachos, aire acondicionado, con los gastos incluídos menos luz. Precio alquiler: 575€/mes. Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Vendo parking en concesión a la altura del Centenario, es el parking subterraneo, tercera planta. La concesión es hasta el año 2069 así que quedan 54 años de concesión. La plaza es grande, caben coche y moto. Precio: 16.000€ David. Tel. 636 95 44 61

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande. Buen acceso, buen estado. Por 26.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. En edificio de oficinas. Despacho de 75m2. Totalmente acondicionado. 500€/mes. Tel. 977 21 79 50. PROMOCIONES JOSE LUIS.

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. Se traspasa cervecería restaurante por expansión de negocio. Posibilidad de franquiciarse en la misma empresa. Superficie 180m2, salones para ver futbol con 4 pantallas grandes, terraza con 20 mesas y cerrada para invierno con aluminio. Ingresos demostrables. Contactar con Javier. Tel. 678 630 641. Solo se traspasará a profesionales del sector que continuen con la líniea de negocio.

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. Tel. 977 23 69 20 / 638 418 256

ES BUSCA FINCA RURAL. Associació sense ànim de lucre busca finca rural per a projecte social i mediambiental. verdakoro2013@gmail.com, tel. 977 638 665

TARRAGONA. MALLORCA / PZ. TOROS. Alquiler parking. 80€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. C/ GASÓMETRO. Parking en venta, buen acceso. 26.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% . 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU, AV. PAÏSOS CATALANS. Local de 58m2 planta carrer i 39m2 altell, d’obra. 600€ de lloguer i PV: 165.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Bar en alquiler, sup. aprox. 57m2, completamente equipado, permisos en regla. Disponible - Sin traspaso. Tel. 676 007 446

TARRAGONA. C/ ST. FRANCESC, 20. Local comercial en lloguer. 70m2. Directe propietari. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. Desde 275€ a 600€. Tel. 977693568 / 691239003

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha. 8000€ Tel. 638 789 753

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega revisada. Con remolque y sin documentación. 2.500€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TAYLOR 50.Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

LEMA-GEN. Motor Volvo Penta v6 4.3 GXI. Año 1999. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.500€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Año 1993. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega revisada. Sin remolque. 2.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Teléfonos: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

CENTRO PSICOLÓGICO R-INICIA. Ahora con Psicoterapia Psicoanalítica también en grupos (25€/sesión). 1ª entrevista gratuita. www.rinicia.com. Tel. 977 139 197 / 628 821 456

Canvia la teva banyera per un modern i pràctic plat de dutxa, amb mampara inclosa. Per només 695€ Tel. 649 04 40 27 / 977 65 24 80

Reforma pis complet, cuina, bany, parket, portes i pintura. Des de 9.900€ Tel. 649044027 / 977652480

Tienda de muebles. Grandes ofertsa en mobiliario. Todo el año. Tel.: 977 666 753

Aprofita l’hivern per impermeabilitzar la teva terrassa amb un 20% de descompte, també amb baixants i cobertes. Tel. 649044027 / 977652480

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626010186

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFORMESE SIN COMPROMISO! Le administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Le ofrecemos garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Estamos presentes en los principales portales inmobiliarios y prensa. Tel: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel: 658 02 91 46

Rehabilitació de façanes, li oferim solucions pel seu finançament. Manteniment de comunitats. PRESSUPOSTOS AJUSTATS. Tel.: 649 04 40 27 / 977 65 24 80

AFECTADOS POR LOS BANCOS. PARALIZAMOS los procedimientos de ejecuciones hipotecarias de viviendas, locales... DURACIÓN de procedimientos entre 6 y 7 años, garantizado por contrato, nuestros clientes disfrutan de sus bienes durante años. NO IMPORTA que estén subastados sus bienes, dilatamos los procesos durante años. HACEMOS análisis de las cláusulas abusivas y fuera de Ley de sus hipotecas GRATIS. FINANCIACIÓN del 100x100 de los procesos en cómodos plazos asumibles. Tel. 673 57 52 70

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 / 648 272 933

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

Immobles motor treball FormaCIÓ

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo origi-nal y guardado siempre en gara-je. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio: 4.500€Tel. 630 359 977 / 977 21 71 32

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

MotorNàutica

MotorMotos

Vendo Suzuki-550 GSX-EFPerfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Re-galo: Porta cascos (2cascos), can-dado pitón, funda depósito, male-tas laterales Krauser.Precio: 1.800€ Tel. 630359977 / 977217132

ANUNCIS CLASSIFICAtSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

Vendo Golf V-2.0-tDI.Color azul marino, 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre en garaje.Precio: 6.900€Tel. 616 728 550

VArISAltres ofertes

14 de gener de 2015 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

Aplicació per fer-te el menú diari a mida

Atemptat a la revista ‘Charlie Hebdo’

«Cacen»tres estafadors d’obres d’art

Neix Menuterraneus el primer servei on line que planifi ca la dieta familiar a partir del menú escolar

Molts municipis tarragonins van condemnar l’assassinat de 16 persones a París per part de jihaidistes radicals

Detenen 3 persones, una a Tarragona, per comercializar dibuixos falsifi cats de Miró, Picasso iMatisse

Tens mòbil? Vols deixar de fumar? Qui contesti-afi rmativament aquestes

dues preguntes, que sembla que no tinguin res a veure, es pot considerar apte per ser voluntari d’un projecte que té com a objectiu ajudar els fumadors a deixar l’hàbit del tabac.

Es tracta del projecte Tobbstop, un assaig clínic per avaluar l’efi càcia d’una nova interven-ció per deixar de fumar amb el suport d’una aplicació per a te-lèfons mòbils i tauletes

Com un joc

L’aplicació situa el pacient en una illa contaminada, evocant un pulmó afectat pel fum del tabac. L’objectiu de l’usuari des-contaminar l’illa i, per fer-ho, ha de mantenir-se abstinent i adquirir elements de millora de l’illa com ara mobiliari o serveis, que es poden comprar al mercat a canvi de monedes obtingudes amb els minijocs. Aquestes aplicacions permeten l’usuari jugar en moments d’es-très provocat per l’abstinència

del tabac, amb jocs d’habilitat i de preguntes i respostes.

Objectius i procediments

L’aplicació té com a objectius registrar l’evolució del procés de deixar de fumar, ajudar en moments de major ansietat en el procés i informar i educar

sobre els problemes del tabac i els benefi cis d’una vida salu-dable. A banda del recorregut interactiu per l’illa i dels mi-nijocs, Tobbstop també posa a disposició del pacient una bi-blioteca sobre l’addició i el ta-bac i un reguitzell de consells pràctics per acompanyar-lo en el procés i fomentar uns hàbits saludables complementaris a

l’abandonament del tabac.L’aplicació, a més, disposa d’una xarxa social pròpia que en connecta els usuaris per a un acompanyament solidari entre pacients que tenen en comú la voluntat de deixar de fumar els quals disposen, alho-ra, d’una línia directa amb ex-perts que els facilita la resolu-ció de dubtes sense necessitat

de contactar directament amb el terapeuta de referència per telèfon o visita presencial.El resultat del treball de l’equip tècnic és una app d’alta quali-tat que monitoritza el procés de deixar de fumar del pacient coordinadament amb el seu terapeuta de referència en el seu CAP. Els terapeutes dispo-sen d’una plataforma digital que centralitza la recollida de dades i permet monitoritzar les visites dels pacients en co-ordinació amb l’app. A través d’aquesta plataforma, l’equip investigador fa el seguiment del reclutament i obté les da-des dels pacients per a la seva explotació estadística.

Com fer-se voluntari

Dinou centres d’atenció pri-mària (CAP) de l’Institut Cata-là de la Salut (ICS) al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre participen, com a punts de re-clutament de voluntarisA més s’ha habilitat el correu tobbstop.tarte.ics@gencat.cat al qual adreçar-se si es vol par-ticipar en l’estudi com a volun-tari.

Tobbstop, una aplicació per a mòbils que ajuda a deixar de fumar

Contraportada

El projecte es troba en fase de cerca de voluntaris en 19 CAP tarragonins