TARRAGONA JA POT ACOLLIR ELS VAIXELLS QUÍMICS MÉS GRANS DEL MÓN

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 231230714

DE

STA

CAT

P02

La històrica Casa Sant

Josep projecta un nou espai més modern

i funcional al centre de TGN

EL PORT DE TARRAGONA INAUGURA L’AMPLIACIÓ DEL MOLL DE LA QUÍMICA, 36 HECTÀREES AL SERVEI DEL SECTOR I AMB PERSPECTIVES D’ATRAURE NOVES INVERSIONS

PÀGINES 8 I 9

23 de juliol de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

el tema de la setmana

L a ciutat de Tarragona disposarà en un parell d’anys d’un dels Centres

Residencials d’Acció Educati-va (CRAE) per a infants i ado-lescents més funcionals de Catalunya. El departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, l’Obra So-cial de “la Caixa” i la Funda-ció Casa Sant Josep de Tar-ragona s’han posat d’acord per impulsar la construcció d’un nou edifici a l’avinguda Estanislau Figueras, al solar ocupat actualment per l’im-moble de l’Aigua del Carme, per tal de traslladar-hi els serveis que des de fa més de 100 anys ofereix a Tarragona la històrica Casa Sant Josep.

L’anunci ha estat fet aquesta setmana per la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, que es va desplaçar fins a Tarrago·na per mostrar la implicació de

l’administració catalana amb aquest nou equipament. L’acte oficial de presentació també va comptar amb la presència de Jaume Lanaspa, director gene·ral de l’Obra Social de “la Cai·xa”, Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i Primat, i Jaume Recasens, president de la Fun·dació Casa Sant Josep, entitat adherida des de fa dos anys a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. El nou equipa·ment servirà per a traslladar l’actual CRAE que la Fundació gestiona a la ciutat. En aquest sentit, les noves instal·lacions acolliran els mateixos serveis que es presten actualment: ser·vei residencial, d’acolliment familiar preadoptiu i el centre d’acolliments familiars.La consellera Neus Munté va manifestar la seva satisfacció per l’anunci del nou CRAE a Tarragona i, especialment, quan es tracta de projectes «tan preparats i estudiats com

aquest». Munté va posar de relleu ell salt qualitatiu que significa l’entrada de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Te·cla i de l’Obra Social ‘La Caixa’ al CRAE i va assenyalar la im·portància de posar la màxima cura en tots els projectes que tinguin a veure amb la pro·tecció dels infants i joves, i va afegir que «és vital que la vida d’aquests infants i joves sigui tan similar com sigui possible a la de qualsevol altre”.

L’Obra Social “la Caixa” col·laborarà en el projecte de construcció amb una aporta·ció econòmica de 1’5M€, una subvenció que es farà efectiva amb quatre anualitats i que s’emmarca en el conveni es·tablert entre el Departament de Benestar Social i Família i l’Obra Social. Jaume Lanas·pa, director general de l’Obra Social ‘La Caixa’, va destacar l’orgull que representa per a l’entitat poder participar en aquest i altres projectes de la mà de la Generalitat de Cata·lunya i del departament de Benestar Social. Lanaspa es va referir al projecte de la Casa Sant Josep com a una iniciati·va plena «d’il·lusió i esperança» per al conjunt de la societat.Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, va destacar l’enor·me tasca que du a terme des de fa molts anys la casa Sant Josep i ha elogiat la dedicació del personal que, durant tota

la trajectòria de l’edifici, ha dedicat la seva vida a acollir infants. «El nou projecte que preveu aquest equipament estarà plenament integrat i millora les anteriors planifi·cacions», va afegir Pujol, que posa de manifest la «necessitat d’estar molt pendent de tots els infants usuaris del centre i d’oferir·los afecte, però també oportunitats molt positives».Jaume Recasens, president de la Fundació Casa Sant Josep, va fer un breu repàs a la cronolo·gia històrica de l’actual equi·pament, remuntant·se als anys vint del passat segle XX fins a l’actualitat, un resum que va posar de manifest la llarga trajectòria d’aquest espai com

La històrica Casa Sant Josep es traslladarà a un nou edifici cèntric i més funcionalBenestar Social i Família, l’Obra Social ‘la Caixa’ i la Fundació Casa Sant Josep construiran un nou equipament al centre de la capital tarragoninaamb capacitat per a 40 infants i joves amb risc d’exclusió social

Moment de l’acte de presentació del projecte del nou CRAE a Tarragona, que va tenir lloc a l’actual emplaçament de la Casa Sant Josep. / Agnès Llorens.

L’Obra Social’la Caixa’ aportarà 1,5 milions d’euros per a la construcció del nou equipament, que té un pressupost total de prop de 5 milions d’euros

El nou espai ha estat projectat per l’equip tècnic de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, institució a la qual es va adherir la Fundació Casa Sant Josep ara fa un parell d’anys

La Casa Sant Josep fa més de 100 anys que atén infantsi joves en situació de desprotecció a Tarragona

| 23 de juliol de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

a eina d’ajut als menors sense tutelatge. «Ara que les instal-lacions han quedat obsoletes, en volem impulsar unes de no-ves que permetin els usuaris viure en unes condicions tan si-milars com sigui possible a una llar convencional», va declarar Recasens.

Els CRAE i la Casa Sant Josep

Els centres residencials d’ac-ció educativa són institucions per a la guarda i educació dels menors a qui s’aplica la mesura d’acolliment simple en insti-tució, d’acord amb la mesura que consti en l’informe previ dels equips tècnics. L’objectiu d’aquest servei és donar res-posta a situacions i necessitats educatives i assistencials que

requereixen una especialitza-ció tècnica en la seva guarda i educació alternativa a la seva família d’origen.La Fundació Casa Sant Josep, constituïda l’any 1912, té una trajectòria de més de 100 anys al servei de l’atenció als infants, adolescents i joves en situació de desprotecció o risc social, als quals proporciona recursos d’acolliment, educatius i d’in-tegració familiar i social.L’estiu de l’any 2012, tot coinci-dint amb la commemoració del seu centenari, la Fundació Casa Sant Josep es va incorporar a la Xarxa Sanitària i Social de San-ta Tecla, amb la qual s’ha pro-jectat aquest nou equipament que dotarà Tarragona d’un dels Centres Residencials d’Acció Educativa més funcionals del país.

«Participar en projectes com aquest és motiu d’il·lusió i esperança per a la nostra entitat»

JAUME LANASPADirector general de l’Obra Social ‘la Caixa’

«Les instal·lacions actuals han quedat obsoletes. A les noves els usuaris viuran com en una llar convencional»

JAUME RECASENSPresident de la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona

«El més important és que la vida d’aquests infants i joves sigui al més similar possible a la de qualsevol»

NEUS MUNTÉConsellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya

«Als usuaris del centre cal donar-los afecte, però també l’oportunitat de gaudir d’una vida positiva»

JAUME PUJOLArquebisbe de Tarragona i Primat

2.678 m2 de superfície i quatre plantesPer tirar endavant el projecte, la Fundació Casa Sant Josep, l’Obra Social ‘la Caixa’ i la Generalitat han subscrit un conveni de col-laboració que permetrà construir i equipar el nou centre, que s’ubicarà a l’avinguda Estanislau Figueres, en concret, al solar que actualment ocupa l’immoble conegut com l’Aigua del Carme. L’edifi ci tindrà una plan-ta soterrani, planta baixa i quatre plantes i una superfície de 2.678 m2, amb un pressu-post total d’execució de 4.993.394€, segons el projecte presentat per la Fundació Casa Sant Josep.El CRAE de la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona acollirà un màxim de 40 infants i adolescents i estarà dividit en llars inde-pendents de 8 a 12 places cadascuna. Així

s’aprofundeix en grups reduïts, espais indi-viduals i un model estructural que s’assem-bla a les condicions familiars i que facilita un treball de relacions afectives i terapèuti-ques que ajudin a les necessitats personals dels infants. Aquest plantejament respon al model educatiu que des del Departament de Benestar Social i Família s’està implemen-tant en els darrers anys: centres petits (10-12 places) i verticals (de diferents edats fi ns a 18 anys).La resta de serveis (centre d’acolliments fa-miliars i preadoptius) disposaran d’instal·-lacions més funcionals per atendre les famí-lies amb major qualitat i estaran clarament separats dels espais que utilitzen els nois i les noies residents al CRAE.

23 de juliol de 2014 | 4 | Sumari i editorial

1812 25

6 8 10A la venda les

entrades per al Concurs de Castells

El Port inaugura l’ampliat moll de la

Química

CLAUS DE LA SETMANA

Ara fa uns cinquanta anys les principals empreses químiques del món es van fi xar en Tarragona per instal·lar les seves noves fàbriques i per, des d’aquí, fer arribar els seus productes a tots els països d’Europa. Ara, cinc dècades després, Tarragona és un autèntic

referent del sector químic estatal i del sud d’Europa i, juntament amb l’activitat turística, cons-titueix la principal font de riquesa i de mà d’obra qualifi cada a les nostres comarques. L’actual economia de Tarragona i el seu entorn no es pot entendre sense la incidència del sector químic i companyies com BASF, Dow Chemical o Repsol, empreses que han donat feina estable i ben remunerada a milers de famílies tarragonines. Si bé l’efecte d’aquesta indústria sobre el paisatge i el medi ambient de la zona és un debat constant i necessari pel bé de la societat, hi ha altres agents importants del territori –per exemple la URV o l’Institut de Ciències Químiques de Catalunya (ICIQ)– que no tindrien la seva dimensió actual sense l’evident infl uència de les grans companyies establertes als polígons tarragonins. L’aterratge de la indústria química a Tarragona també ha condicionat en gran mesura el creixe-ment del Port de Tarragona que, any rere any, s’ha anat fent un lloc preferencial en el competi-tiu món de logística internacional. Entre els anys 60 i el 2000, sense cap mena de dubte, el sec-tor productiu químic i el Port de Tarragona han experimentat un llarg període de creixement sostingut que ha revertit en una major activitat econòmica per al conjunt del territori. Aquest creixement, però, s’ha vist estancat per la crisi i per la progressiva pèrdua de competi-tivitat de les empreses tarragonines (costos energètics alts, sous actualitzats als nivells actuals, la irrupció dels mercats asiàtics, etc.). Malgrat això, la química tarragonina està molt viva i vol quedar-se a Tarragona durant moltes més dècades. Una prova d’això és l’aposta per l’ampliació de les instal·lacions portuàries, una autèntica garantia per a la continuïtat d’un sector que, a més a més, ha demostrat que és totalment compatible amb l’altre pal de paller de casa nostra: el turisme.

Tarragona té químicaEditorial

Vila-seca i El Vendrell, de

festa major d’estiu

L’Orquestra Camera Musicae actua al Seminari de TGN

Encara queda alguna platja verge a la Costa Daurada

Dr. Vincenç Valentí, cap d’Oncologia de

la Xarxa Santa Tecla

La frase de la setmana

«Això és un setge. Que algú aturi aquesta actuació desproporcionada»

Josep Poblet,Alcalde de Vila-seca, imputat pel jutge del núm. 3 de Reus

En plena nit Nasreddín es passejava pel centre de la ciutat. El troba el guàrdia nocturn que li diu:- Què esteu fent aquí en aquestes hores?- He perdut la son i l’estic cercant.

Coses que molts perden i ningú troba: la son, la • paciència, l’humor, la gana, el temps...La son és la imatge de la mort.• Per descansar és necessari dormir, no pas somniar.• La son i l’esperança són calmants que la natura • concedeix a l’home.Fins i tot somniant no es perd res fent el bé.• El rostre d’un home dormit manifesta moltes coses • que amaga despert.És més fàcil perdre que renunciar.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Cercant la son

Protagonistes

Els impulsors de BCN World troben els inversors per fer realitat el projecte

Millora de la mobilitat de persones al Baix Penedès

Veremonte presentarà la seva aliança amb tres grups inver-sors per a la construcció de tres dels sis casinos que el Go-vern permetrà al macrocomplex turístic i d’oci de la costa de Tarragona BCN World. El termini per presentar ofertes a les sis llicències de la Generalitat a BCN World s’acabarà aquest divendres, 25 de juliol, i també podria presentar-se de manera independent a Veremonte el grup malaisi Genting.

El Departament de Territori i Sostenibilitat posarà en marxa un seguit de mesures per millorar les comunicacions a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. La millora més immediata, i que benefi ciarà els ciutadans del Baix Penedès i el Garraf, és que a partir del 15 de setembre hi haurà un nou servei de bus interurbà que unirà Vilanova i la Geltrú amb Tarragona passant per Cubelles, Cunit i Calafell.

SÍ

SÍ

| 23 de juliol de 2014 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografi a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó / A. Llorens

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassifi catsclassifi cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

CARTES AL DIRECTOR

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

Origen del burka

La doble tragedia del vuelo de Malaysia Airlines

Biblioteca del Seminari Pontifi ci de Tarragona

El uso del burka se inició e impu-so en Afganistán durante un man-dato de los talibanes. Esta prenda cubre los ojos de la mujer con un velo tupido que impide ver con normalidad, puesto que el enma-llado que lo compone limita la visión lateral. Asimismo, el burka afgano ejerce una fuerte presión sobre la cabeza (en forma de cas-quete), ya que la prenda llega has-ta los pies. Surgió a principios del siglo XX en Afganistán, durante el mandato de Habibullah (1901-1919), que la impuso a las muje-res que componían su numeroso harén para evitar que la belleza de sus rostros tentara a otros hom-bres. Según distintas fuentes, estas prendas envolventes, como el bur-ka, pueden causar o empeorar las condiciones médicas de algunas personas, debido a la falta de luz solar. En particular contribuyen a la predisposición para la hipovita-minosis D, que conduce al raqui-tismo y a la osteoporosis, y riesgos de convulsiones en los nacidos de madres afectadas. El burka no tie-ne raíces religiosas, ya que surgió del capricho del citado Habibullah para que otros hombres no mira-sen a las mujeres de su haren. Y se conviertió con el tiempo en some-timiento total de la mujer.

Francisco Ortiz Tarragona

Ante todo decir que me siento consternado por las victimas del vuelo de Malaysia Airlines que fue abatido cuando se dirigía a Kuala Lumpur, todas ellas sin excepción están en mis oraciones, y también ruego porque sus familiares y ami-gos encuentren el consuelo en sus corazones, sé que esto último es difícil y lleva mucho tiempo, a ve-ces toda una vida. Aunque insisto en el hecho de que mis plegarias se dirigen hacía todas las víctimas y que ninguna es más importante que otra, me gustaría hacer hinca-pié en los científi cos muertos que habían dedicado sus vidas a buscar una vacuna contra el sida, como es el caso del holandés Joep Lange, que presidio la Sociedad Internaci-onal sobre el Sida del 2002 al 2004. Sus muertes representan una pér-dida que podría ralentizar el des-cubrimiento de la vacuna contra el sida, una epidemia que ha causado por el momento más del doble de

Aprofi tant el dia de portes ober-tes, he acudit a la Biblioteca per poder gaudir d’aquests llibres cen-tenaris que ara ens posen a la vis-ta i el bibliotecari ens explica una mica de la seva història. Tres-cents noranta-nou volums del segle XV i deu incunables són el comença-ment d’una llarga llista de volums, provinents de donacions que fi ns a l’any 2000 ja eren molts milers. Surts de la sala amb la sensació que has entrat una mica més a la llarga història de Tarragona i la seva Universitat, fundada el 1572 pel cardenal Gaspar Cervantes de Gaete i que va obtenir del papa Gregori XIII el privilegi de conferir graus l’any 1574.Si n’hi ha de coses per aprendre de Tarragona! I quantes oportunitats tenim!Gràcies a les persones que han fet l’esforç de recopilar tots aquests llibres, els ciutadans que s’hi apro-pin viuran una experiència inobli-dable.

Mª Elisa AragonésTarragona

E l PP ha presentat una moció que pretén que es faci una ordenança per prohibir l’ús del burca i el niqab a la via pública.

Quantes dones hi ha a Tarragona que utilitzin el vel integral? Quatre. I per avergonyir quatre veï-nes, o alliberar-les a la força, l’Ajuntament ha ha-gut de debatre en el darrer plenari l’últim caprici del PP. S’han interessat mínimament els regidors populars per aquestes quatre persones que es ves-teixen així? Saben si ho fan obligades o per lliure elecció? No crec que els interessi saber-ho. Conei-xent els casos concrets, haurien d’admetre que si aquestes dones no són lliures de decidir què es posen, la seva prohibició, senzillament, les deixa-rà tancades a casa. I si es vesteixen amb vel per-què volen, caldria reconèixer que no violen cap llei, cosa que fa encara més arbitrària la tafaneria dels populars. És realment la dignitat de les dones, el que pre-ocupa al PP? Com s’entén doncs que en tots els altres casos les menystinguin sistemàticament? Com s’entén que preparin una reforma de la llei de l’avortament que confi sca a les dones el dret a decidir sobre el propi cos i les torna a conver-tir en uns éssers tutelats, vigilats i supervisats de manera constant? A ells no els cal cap burca per fi car-se on ningú no els demana i on no hi tenen cap dret. Però diguem-ho clarament: a Tarragona no hi ha cap problema de convivència relacionat amb la roba femenina. La moció del PP no respon a res que tingui a veure amb la nostra realitat. En part, demanen el que ja existeix: la prohibició d’acce-dir a les dependències municipals amb la cara tapada. Socialistes i convergents van fer aprovar l’any 2010 una moció que així ho disposava. Pel que fa a la resta, l’ús del burca i del niqab al car-rer, demanen el que és il·legal. Una sentència del

Tribunal Suprem del 6 de febrer de 2013 anul·lava una ordenança similar promoguda per l’alcalde de Lleida. Al text es diu molt clarament que un ajuntament no pot prendre aquesta decisió. I tot això sense oblidar que, en la nostra societat, no existeix cap permís absolut per anar sempre amb la cara tapada: ara mateix, qualsevol perso-na té l’obligació d’identifi car-se quan un agent legalment qualifi cat li ho demana. Les normati-ves sobre el vel integral són, doncs, redundants, i desprenen una ferum d’extrema dreta més que evident.Perquè al cap i a la fi , del que es tracta es d’això: de situar temàtiques d’extrema dreta en els de-bats quotidians de la ciutat, avergonyint els veïns i les veïnes i malmetent la reputació de Tarrago-na. El mes passat van anunciar allò del cens de captaires per poder-los expulsar. Al fi nal no es van atrevir a presentar-ho, atesa la reacció esgarrifada de la gran majoria de la població. Aquesta nova polèmica sobre el burca és, doncs, la torna per aquell intent fracassat. Atacar quatre dones sem-pre és més fàcil, sobretot si ho poden vestir amb tòpics i malentesos. I una gran dosi de mala fe. Em temo que aquest no sigui l’últim estirabot dels populars que haurem d’aguantar, d’aquí a les eleccions municipals. Alejandro Fernández vol ser alcalde, i pel que ha demostrat vol ser-ho amb un programa calcat del que du a França el Front Naci-onal, i a Grècia Alba Daurada. Es tracta de dividir la població en categories, i estigmatitzar-les tot explotant sense cap vergonya els estereotips que més s’escaiguin a cada cas. Aquesta és una políti-ca de la crueltat, perquè no té en compte el sofri-ment humà que provoca i només està atenta als rèdits electorals que l’explotació de determinades mentides els pot procurar. Si triomfés, i esperem que mai no ho faci, Tarragona es convertiria en una mena de Guantánamo mediterrani. Cal, doncs, que els ciutadans i les ciutadanes, i les forces polítiques i socials compromeses amb la democràcia i les llibertats diguem clarament prou. Cal que ens neguem a jugar el seu joc, i que els deixem parlant sols. La ciutat té problemes de debò. Greus i urgents. Les fòbies de Fernández no es mereixen ni cinc minuts del nostre temps.

ARGA SENTÍSCOORDINADORA D’ ICV TARRAGONA

El PP i la política de la crueltat

OPINIÓ

víctimas que la primera guerra mundial, que hasta el año 2000 ha llevado a la muerte a 22 millo-nes de seres humanos, a falta de contar los últimos 14 años. Desde el primer caso en 1981 ya se han contagiado más de 78 millones de personas, sin contar con aquellos que no se han hecho la prueba, no hay ningún continente que no haya padecido la epidemia. No es que los conocimientos de estos expertos sobre el sida se hayan volatilizado, ya que estoy seguro que estos compartían sus avances con sus colegas más afi nes. Hoy podemos decir que estas mentes privilegiadas tanto por su esfuerzo como por su humanista objetivo de erradicar esta epidemia, han dejado un gran vacío en el mun-dillo científi co especializado en el Sida, y al mismo tiempo los millo-nes de enfermos que padecen esta enfermedad han sufrido un duro golpe en su sentimiento de espe-ranza, de esperanza de no morir a causa de Sida. Aunque tengo la convicción de que los colegas de los fallecidos están a la altura de las circunstancias y pronto descu-brirán la vacuna contra el Sida.

Pedro Javier MarínCornudella del Montsant

23 de juliol de 2014 | 6 | Tarragona

tarragona

El pròxim dilluns 28 de ju-liol es posaran a la venda les entrades per a la jor-

nada de dissabte 4 d’octubre del XXV Concurs de Castells. Les localitats costaran 5 euros en lloc dels 12€ de l’anterior edició per afavorir la presèn-cia de públic a la Tarraco Are-na Plaça.

Les entrades es podran comprar a partir de les 9 h a través de les pàgines web següents:www.concursdecastells.catwww.tarragona.catwww.tap.cat Totes aquestes pàgines web con-duiran al sistema de venda de Koobin, una empresa catalana de referència a Europa en el sector del ticketing. Actualment Koobin gestiona la venda de lo-calitats de recintes com el Liceu i l’Auditori de Barcelona, clubs esportius com el Baskonia o el Zalgiris Kaunas i esdeveniments com la Final Four de l’Eurolliga de bàsquet.Les entrades per a la jornada de diumenge 5 es posaran a la ven-da el dilluns 8 de setembre, un cop confirmades totes les colles participants. Costaran 12 euros, el mateix que l’any 2012, i es podran adquirir pel mateix sis-tema que les de dissabte.Les graderies de la Tarraco Are-

na Plaça tenen capacitat per a 5.000 espectadors, però el Con-curs de Castells instal·la una graderia provisional al segon pis perquè l’aforament sigui, finalment, de 6.000 persones, aproximadament.D’aquestes 6.000 localitats (12.000 en total), tant dissabte com diumenge se’n posaran unes 5.000 (10.000 en total) a la venda per al públic en general. Les entrades restants es ven-dran a les colles participants i es distribuiran entre les autoritats

assistents.

Activitatscomplementàries

El cap de setmana tarragoní del XXV Concurs de Castells comp-tarà amb diferents activitats complementàries per omplir d’ambient casteller la ciutat i ampliar l’experiència al públic assistent.El dissabte 4 d’octubre a partir de les 16.30 h i el diumenge 5 d’octubre a partir de les 10 h

la Tarraco Arena Plaça acollirà les dues jornades principals del XXV Concurs de Castells. Per completar aquest intens cap de setmana casteller l’Ajuntament de Tarragona organitza diferents activitats complementàries.El dissabte 4 d’octubre actuarà a Tarragona la Muixeranga d’Alge-mesí, en una bona oportunitat per veure en directe aquestes torres humanes estretament vinculades amb l’origen dels castells actuals. En concret la Muixeranga farà dues actua-

cions: dissabte al migdia, a la plaça de la Font, i dissabte al vespre, a la mateixa Tarraco Arena Plaça, un cop acabada la competició.Dissabte a la nit, tenint en compte que molts castellers i espectadors faran nit a la ciutat per presenciar les dues jornades del Concurs, l’Ajuntament de Tarragona organitza una revet-lla popular a la Capsa de Músi-ca, a la Tabacalera, amb el grup de versions Cat Rock. L’entrada al concert serà gratuïta. De fet, la zona del Smart Parc Tabaca-lera es convertirà durant tot el cap de setmana en un espai cas-teller, ja que la pantalla gegant emetrà íntegrament i en directe les imatges de les dues jorna-des tarragonines del Concurs a través de la retransmissió de Tac12.D’altra banda, en col·laboració amb Tarragona Turisme, s’està treballant per oferir ben aviat una oferta comuna dels hotels de la ciutat, amb preus especi-als, per facilitar l’allotjament als castellers i espectadors que vulguin pernoctar aquell cap de setmana de la ciutat. De la ma-teixa manera, diferents restau-rants de la ciutat treballen per oferir menús especials aquells cap de setmana, adaptats també als horaris de la competició.

El dissabte 9 d’agost tindrà lloc la III Cursa Nocturna del Seguici a Tarragona,

una cursa urbana de caràcter popular que es desenvoluparà fonamentalment pels carrers de la Part Alta de la ciutat.

El recorregut, sensiblement di-ferent del de les edicions ante-riors, consta de 5 quilòmetres, sortirà a les 21,30 hores de la plaça de la Font, i clourà al Pla de la Seu. A partir de les 20 ho-res es faran les curses infantils

per a nens nascuts entre el 2002 i el 2009, des de la plaça de la Font. La cursa manté el seu ca-ràcter solidari, i una part dels beneficis que es generin seran destinats, en aquesta ocasió, a la lluita contra el càncer infantil. Els organitzadors han coordinat uns entrenaments col·lectius previs, que es duran a terme els dimecres 23 i 30 de juliol i 6 d’agost, i sortiran des de da-vant de l’Ajuntament, a les 9 del vespre.El preu d’inscripció és de 2€ per

a les curses infantils i de 10€ per a la d’adults, i les inscripcions es poden fer, presencialment, a la tenda Bikila (av. Francesc Ma-cià, 5), i virtualment per mitjà de la pàgina web www.athleti-cevents.net. Si es participa en representació d’alguna entitat del Seguici, cal especificar-ho en la inscripció, perquè, com és habitual, hi haurà una classifi-cació de la cursa específica per a integrants del Seguici, i un tro-feu per a la colla que aporti més corredors a la fita.

castells

esport

Les de dissabte costaran 5 euros i les de diumenge, 12

Es posen a la venda les entrades del Concurs de Castells 2014

La III Cursa Nocturna del Seguici (9 d’agost) estrena recorregut

Les entrades de dissabte costaran 5 euros per afavorir l’assistència de públic a la plaça./Noticiestgn

Imatge del circuit de la III Cursa Nocturna del Seguici.

| 23 de juliol de 2014 Tarragona | 7

TARRAGONA

El projecte de l’Anella Me-diterrània, on s’han de situar les instal·lacions

esportives dels Jocs, comen-ça a caminar. L’Ajuntament de Tarragona informa que ja s’ha acordat la formalitza-ció de les expropiacions dels terrenys necessaris per a la construcció de l’Anella Me-diterrània, que serà un dels epicentres esportius dels Jocs Mediterranis que s’han de celebrar aquest 2017.

Segons el regidor Javier Villa-mayor, l’inici de l’expropiació dels terrenys signifi ca que, tal com marca el Pla Director dels Jocs, «a principis de 2015 es

podrà iniciar el moviment de terres i la posterior urbanit-zació dels terrenys». Sobre els terrenys, situats entre els bar-ris de Bonavista i Campclar, es construirà un palau d’esports amb capacitat per a 5.000 es-pectadors, una piscina de 50 metres i un estadi d’atletisme provisional amb capacitat per a 15.000 espectadors. El pro-jecte també preveu la remo-delació de l’actual pista d’atle-tisme i el velòdrom, així com la construcció d’una Plaça de l’Esport dins el complex, si-tuada al costat del palau d’es-ports, que servirà de punt de trobada dins la mateixa Ane-lla.

L’inici dels tràmits per a l’ex-propiació dels terrenys va ini-ciar-se el passat mes d’abril. Ara, després de l’aprovació per part de la Junta de Govern Local del passat divendres, se sotmetrà a informació pública per tal que, posteriorment, el Registre de la Propietat expe-deixi la certifi cació necessà-ria. Amb tot, Villamayor subratlla que se segueix complint «de manera escrupolosa» el full de ruta i que el projecte d’Anella Mediterrània “deixarà a la ciu-tat unes infraestructures de primer nivell per a la pràctica esportiva i promourà la revita-lització de la zona”.

URBANISME

És la zona on s’han d’ubicar les instal·lacions esportives dels Jocs

Comença l’expropiació de terrenys per a la construcció de l’Anella Mediterrània

Imatge del projecte de l’Anella Mediterrània

23 de juliol de 2014 | 8 | Tarragona

tarragona

El Port de Tarragona és un dels líders en tràfic de productes energètics i, a

la vegada, un dels principals ports petroquímics de l’Estat i de la Mediterrània. Amb l’am-pliació del moll de la Química, el gran objectiu és convertir el Port de Tarragona en hub euromediterrani en productes químics i hidrocarburs.

El trànsit marítim del Port de Tarragona va arribar gaire-bé als 30 milions de tones el 2013, en què el petroli i els seus derivats (cru, nafta, fuel, propà, condensats, dièsel, etc.) representaven al voltant del 60% del total. En aquesta di-recció, l’ampliació del moll de la Química del Port de Tarra-gona representa un projecte estratègic que dóna suport a una activitat tan important per a l’economia com és la in-dústria química. El sector quí-mic és un client important del Port de Tarragona.Aquesta obra converteix el Port de Tarragona en un port hub en productes químics i hidrocarburs, afavorint, al seu torn, la competitivitat i gene-rant una major i important activitat econòmica al hinter-land del Port de Tarragona, i a la resta del país.Amb l’ampliació del moll de la Química a ple rendiment, el Port de Tarragona podrà mou-re fins a 6 milions de tones de productes químics a l’any; 4 milions de tones més que ac-tualment. El Port de Tarragona mou 19 milions de tones anu-als de productes petroquímics en les diferents instal·lacions i molls de la infraestructura por-tuària: moll d’hidrocarburs, moll de la Química, pantalà de Repsol i pantalà d’Asesa.

Sector privatHi ha una demanda clara del sector privat per escometre unes obres d’interès general.

Abans de finalitzar les obres, Repsol Butà, SA, concessiona-ri del punt d’atracada n. 3, ja va ampliar la seva atracada, augmentant l’operativitat i grandària de vaixells admesos, amb una inversió de 3 M€. Ha-vent fet una recepció parcial de les obres Euroenergo Espa-nya, SL, instal·la un nou punt

d’atracada en l’alineació A per poder operar vaixells de ma-jor capacitat que en el seu al-tre punt d’atracada del Port de Tarragona, amb una inversió d’aproximadament 5M€.Mentrestant, l’empresa Vopak Terquimsa ha anunciat la in-versió de 7,5 milions d’euros per ampliar la seva terminal

al Port de Tarragona.

ChemMed Tarragona

El Port de Tarragona i l’Associ-ació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) impulsen ChemMed Tarragona-Clúster de la Química i la Sostenibili-tat de la Mediterrània com el

primer de l’àrea de la Mediter-rània i del sud d’Europa, amb l’objectiu de projectar en l’àm-bit internacional l’atractiu i la competitivitat del territori per a la indústria, la investigació i la logística de la química.La constitució de ChemMed Tarragona, clúster industrial, logístic, acadèmic i científic de la química representa una actuació inèdita a Espanya, on empreses productores i de serveis, port, sindicats, uni-versitat, centres de formació centres de recerca, cambres de comerç i administracions, uneixen esforços per posicio-nar Tarragona com a empla-çament químic en el mercat global.

Objectius de ChemMed

ChemMed Tarragona és un clúster industrial, logístic, aca-dèmic i científic de la química ubicat a l’àrea de Tarragona. Els principals objectius que persegueix ChemMed Tarra-gona són:

Atraure i generar noves •inversions i activitats al voltant del clústerConsolidar el teixit de les •infraestructures, instal-lacions productives i por-tuàries, indústries auxi-liars, centres de recerca i nivell de formació.

EConoMIa

Amb l’ampliació del moll de la Química es vol convertir les instal·lacions de Tarragona en referent euromediterrani en productes químics i hidrocarburs

El Port i la indústria química reforcen la seva aliança en clau de futur

Imatge actual de l’ampliació del Moll de la Química. Al centre de la imatge es pot veure la nova esplanada de 36 hectàrees.

Al voltant d’un 60% de les mercaderies que es mouen anualment al Port de Tarragona són generades per la indústria petroquínmica del territori

EL MoLL DE La QUÍMICa En XIFrES

Inversió pública: 76,4 M€ (IVA inclòs)•

Inversió privada: 40 milions d’euros aprox.•

Dragatge: 3.245.383 m3•

Superfície ampliada: 36 ha total•

Alineacions: A: 584 metres; B: 373 metres; C: 286 metres•

Profunditats: A: 16,5 metres; B: 16,5 metres; C: 13,5 metres•

DaDES

| 23 de juliol de 2014 Tarragona | 9

TARRAGONA

El Port de Tarragona ha inaugurat ofi cialment l’ampliació del Moll de

la Química, una instal·lació estratègica tant per a les instal·lacions portuàries (ja que un 60% del trànsit anual de mercaderies té relació di-recta amb el pol petroquímic) com per a les multinacionals que operen a Tarragona.

L’ampliació, que representa guanyar al mar unes 36 hectà-rees de terreny per a ús logístic del sector químic, ha requerit uns 120 milions d’euros d’inver-sió (uns 80 d’aportació pública i uns 40 de la iniciativa priva-da). Les obres, en les quals s’ha treballat durant els darrers dos anys, constitueixen una de les accions estratègiques desenvo-

lupades pel Port de Tarragona. La ubicació d’aquests terrenys, que disposen dels millors ca-latges de la Mediterrània, situa Tarragona com una zona estra-tègica per a inversions de futur entre les grans multinacionals del sector. Amb l’ampliació del Moll de la Química el Port de Tarragona s’ha assegurat acollir amb unes garanties immillora-bles i amb connexió ferroviària directa els vaixells de càrrega de mercaderies químiques més grans que naveguen actualment per aigües internacionals.L’acte ofi cial d’inauguració es va celebrar dimarts passat a la tarda amb representants de les principals empreses de la zona i amb l’assistència de la Minis-tra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori de la Ge-neralitat, Santi Vila.

ECONOMIA

Inaugurada l’ampliació del Moll de la Química, un dels projectes estratègics del sector per atraure noves inversions de futur

El Port de Tarragona ja pot acollir els vaixells de càrrega química més grans del món

Constituïda l’empresa que construirà l’estació intermodal al centre productiu de BASF

LOGÍSTICA

BASF ha informat aquesta setmana que ja s’ha constituït l’empresa “Combiterminal Catalonia, S.L.”, que servirà per construir i operar l’estació intermodal de mercaderies dins dels terrenys de BASF Española S.L.U. al polígon petroquímic de Tarragona. L’empresa s’ha constituït com a joint-venture entre BASF, Contank S.A., Hoyer España S.A., Schmidt Holding Gmbh i Tradilo Inversiones S.L. Es confi a que la nova terminal estarà en funcionament durant el primer trimestre de 2017. Les obres requeriran una inversió d’uns 30 MEUR i les instal·lacions estaran obertes a mercaderies de companyies terceres perquè gaudeixin d’uns costos logístics competitius.

23 de juliol de 2014 | 10 | Territori

TERRITORI

Cada vegada són més di-fícils de trobar al litoral català. El boom de la se-

gona residència als municipis de costa i el constant incre-ment de l’activitat humana a la segona àrea metropolitana de Catalunya ha anat desvirtu-ant, de mica en mica, les plat-ges de la Costa Daurada, cada vegada més massificades i do-tades de serveis (banys, dut-xes, escales, accessos...) per tal d’adaptar-les a les como-ditats dels banyistes. Malgrat això, segons Ecologistes en Acció, el nostre litoral encara conserva algunes platges ver-ges, tal com ens les hauríem trobat si fóssim capaços de re-trocedir en el temps un parell de segles. A la part central de la Costa Daurada, municipis com Torredembarra, Creixell i Tarragona conserven trossos de litoral intactes.

Des de fa cinc anys, el grup Ecologistes en Acció reconeix aquelles platges i cales que, tot i que no compleixen els requi-sits exigits per les certificacions ambientals convencionals, te-nen una importància cabdal en la preservació de la biodiversi-tat natural de la zona. La majo-ria d’aquestes platges, en el cas de la demarcació de Tarragona, les trobem a la costa de les Ter-res de l’Ebre. Malgrat això, a la Costa Daurada central encara queden espais idíl·lics on la in-cidència de l’ésser humà és gai-rebé imperceptible.

CrEixEllPlatja del GorgCreixell disposa d’una magní-fica platja de sorra blanca i ai-gües poc fondes, al centre de la Costa Daurada. Té poc més de 1.800 metres en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà i la formen la platja de Creixell i la platja del Gorg. El Gorg és un espai d’aiguamolls d’unes 19 ha situat a la franja maríti-ma del municipi de Creixell, a la comarca del Tarragonès. Aquest espai era, l’any 1956, la

llacuna més gran entre el delta de l’Ebre i el del Llobregat. Les característiques ecològiques singulars del Gorg de Creixell i de l’espai del PEIN platja de Torredembarra són ideals pel refugi i descans de moltes es-pècies d’aus com el martinet blanc, el corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre. Quant a l’herpeto-fauna és especialment interes-sant la presència de diverses espècies meridionals com ho són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargan-tana cua-roja; aquesta última considerada un dels rèptils més amenaçats de Catalunya.

TorrEDEMbArrAPlatja dels MuntanyansLimita una zona d’aiguamolls que conserva moltes espècies endèmiques de la zona, tant animals com vegetals. Presenta una important varietat d’hàbi-tats que fan de refugi de moltes espècies d’aus i unes zones de llacuna salabrosa, conegudes localment com salats, que asso-leixen les necessitats d’espècies ornitològiques migratòries. És una zona dunar i la seva estruc-

tura està relacionada i depèn de la dinàmica litoral. Com a espècies vegetals, un gran sali-cornar al tercer salat i a la zona de duna i reraduna podem trobar espècies típiques com el borró, el lliri marí, el plan-tatge, el fonoll marí, tamarius, boga i diferents espècies de joncs i canyís. Com a espècies animals trobem el martinet, la fotja, l’ànec collverd, cabusset, cames-llargues, corriol camane-gre, formiga lleó i fartet.

TArrAGonAWaikiki (Cala Fonda)És una platja de sorra fina, dura quan està mullada, i ben natu-ral, ja que es manté en equili-bri sense necessitat d’aporta-cions artificials. L’aigua és poc profunda. Es compta entre les més belles cales del litoral mediterrani europeu i es tro-ba dins d’un EIN (Punta de la Móra-Tamarit). El seu paisatge és completament verge. Uns penya-segats de color ocre s’al-cen al seu voltant i un man-tell de vegetació recobreix els forts pendents des del bosc a la platja. Unes quaranta espècies animals han estat observades

als boscos i penya-segats que envolten la platja, algunes de les quals protegides per la Llei, com ara el margalló i la savi-na litoral. Juntament amb el llentiscle i el pi blanc, formen la comunitat vegetal Juniperum licyae, que a Catalunya només trobem en aquest bosc.

Calabecs i rocaplanaCalabecs és un conjunt de peti-tes cales, separades per «becs» (petits promontoris de roquer), que plegades tenen uns 250 m de llarg i entre 10 i 20 m d’am-plada, seguides per l’extrem occidental per Rocaplana, una gran roca plana que dóna el seu nom a aquest indret. És una platja de sorra fina, dura quan està mullada, i ben natural, ja que es manté en equilibri sense necessitat d’aportacions artifi-cials. L’aigua és poc profunda. De vegades a l’hivern les ona-des mullen tota la sorra de les cales. El paisatge és completa-ment verge i d’una gran bellesa natural. Unes quaranta espèci-es animals han estat observa-des als boscos que envolten la platja, com també moltes espè-cies vegetals d’importància, per

exemple el margalló i sobretot la savina litoral. Juntament amb el llentiscle i el pi blanc, formen la comunitat vegetal Ju-niperum licyae, que a Catalunya només trobem en aquest bosc.

Platja dels Capellans És una petita platja que es tro-ba entre la platja de la Savi-nosa i la platja Llarga. La seva sorra és fina, dura quan està mullada, i ben natural, ja que es manté en equilibri sense necessitat d’aportacions artifi-cials. L’aigua és poc profunda. Pel que fa a la seva flora, és la pròpia de tota aquesta zona litoral, amb Limonium gibertii (endèmic del Tarragonès), savi-na litoral que es combina amb masses pulvinar amb pi blanc i llentiscle, per resistir els em-bats i la salinitat del mar), i una gran varietat d’espècies pròpies de roquissar i de duna. Quant a la fauna, l’espai està molt aïllat per la carretera i la via. Hi ha molta fauna salvatge esquirols, conills, ocells curiosos... ja que està envoltada de bosc.

Cala JoveraA migjorn de la desembocadu-ra del Riu Gaià, trobem un bell tram de costa rocosa. Presidida pel castell de Tamarit, hi tro-bem Cala Jovera. Al centre de la cala i arran d’arena, hi ha un petit illot tot foradat i mi-nat per l’embat de les onades. Ens trobem en un indret en-voltat de roca calcària a peus d’un gran castell del segle XII. El substrat està format per una barreja de còdols i sorra i es pot gaudir normalment d’unes ai-gües cristal·lines i tranquil·les. És molt interessant el tipus de vegetació que trobem als vol-tants, es barreja la vegetació d’un bosc típic litoral mediter-rani de pi blanc amb un sota-bosc bastant atapeït i espècies de la màquia litoral. Com a espècies autòctones i caracte-rístiques d’aquest paisatge es troben entre d’altres: l’aritjol, coscoll, ginebró, llentiscle, es-parreguera (asparagus acutifolius) i margalló (chamaerops humilis).

mEdI ambIEnT

Segons Ecologistes en Acció, els municipis de Creixell, Torredembarra i Tarragona mantenen cales intactes i espais idíl·lics a la Costa Daurada

Encara ens queden platges verges

Cala Jovera, una de les platges verges de la ciutat de Tarragona. / costadoradaonline.net

| 23 de juliol de 2014 Territori | 11

TERRITORI

Jonàs SalaCOFUNDADOR DE LA PLATAFORMA DE ‘CROWFUNDING’ VERKAMI

De ben segur que us hi haureu trobat alguna vegada. Els vostres fi lls,

algun conegut o els amics us han enviat una sol·licitud per ajudar-los a gravar un disc, fer un documental o alguna altra acció a través d’Inter-net. Us dirigeixen a una web en la qual, a canvi d’aporta-cions molt grans o molt pe-tites, rebeu una recompensa equivalent al donatiu que hàgiu fet, fet que us conver-teix en mecenes del projecte. Aquest sistema és la base del micromecenatge, el sistema que usa la transversalitat d’Internet per fer possibles projectes culturals amb l’ajut de tota una comunitat. Jonàs Sala, un dels socis fundadors de Verkami (www.verkami.com) –la pàgina de mece-natge més coneguda de casa nostra– ha assistit a l’Espai Jove Kesse per explicar com funciona el projecte i les se-ves perspectives de futur.

Jonàs, ets doctor en Física, fet que, aparentment, et situa molt lluny d’una plataforma de mecenatge cultural. Com sorgeix la idea de Verkami?

Amb el meu germà Adrià haví-em elaborat, com a afi ció, un documental i estàvem buscant la manera de trobar suports econòmics per fer-lo realitat, sense èxit. Un dia, en un di-nar de diumenge, el meu pare, que és biòleg, ens va comentar que als Estats Units i en altres punts d’Europa s’estava desen-volupant el model de micro-mecenatge. I vam pensar, per què no ho apliquem al nostre país? D’una conversa informal vam començar a treballar per veure com podíem fer realitat aquesta plataforma.

Sembla fàcil explicat d’aques-ta manera, però del dinar de diumenge a ara, que ja és una plataforma consolidada, com s’ha anat gestant?Vam estar un any de prepara-ció, que va ser una època de molta feina i d’aprendre mol-tes coses, ja que no teníem cap mena d’experiència en temes d’emprenedoria i del món d’In-ternet. Va ser complicat impul-sar eles primeres iniciatives sense experiència prèvia però, gairebé quatre anys després, hem ajudat a fi nançar més de 2.000 projectes, hem aconse-guit més de 7 milions d’euros en el total dels projectes i te-nim prop de 250.000 fans.

Amb aquestes xifres al darre-re que avalen l’èxit de la ini-

ciativa, quines són les bases que ha de complir qualsevol projecte que persegueixi l’èxit a Verkami?En primer lloc, la campanya ha d’estar ben plantejada, amb uns objectius sòlids i defi nits, una fase en la qual l’equip de Verkami ens impliquem asses-sorant als projectes que opten per una operació de microme-cenatge. En segon lloc, cal que tots els creadors i associacions tinguin molt clar quin és el seu públic objectiu i quins ca-nals es faran servir per comu-nicar el projecte. La campanya s’ha d’adequar al públic que va dirigida.

Quins són els projectes que acostumen a tenir més èxit? Els projectes musicals són els que més suport reben, ja que en un 80% dels casos s’acaben assolint. Tenint en compte que Verkami és un espai que se centra en projectes de l’àm-bit creatiu, també tenen molt bona sortida les iniciatives de caire audiovisual i les editori-als. Però, en tots els casos, cal tenir molt clar què vols asso-lir i com ho comunicaràs a la teva comunitat. Per exemple, si ets un grup de música que està començant i no tens una gran massa de seguidors t’hau-ràs de plantejar un objectiu que no sobrepassi al teu radi d’acció.

Sense el grau de penetració que tenen actualment les xarxes socials seria possible una plataforma com Verka-mi?Seria molt complicat, ja que la plataforma funciona de ma-nera totalment digital. La base del micromecenatge, centrada en la idea de la comunitat que s’uneix per dur a terme un projecte, és antiquíssima, però Verkami permet traspassar-ho al món digital, fet que permet que els projectes siguin molt més fàcils de traslladar a un grup més gran de persones, a un sol clic i de manera gratuïta gràcies a les xarxes socials.

En termes absoluts, quin és el projecte que ha tingut més recaptació de diners? Fins ara, la proposta que ha recollit més recaptació és la proposta del documental L’en-demà’ que impulsa la produc-tora de cinema Isona Passola i que vol donar raons per a la independència del poble ca-talà. El projecte va ser rècord de recaptació de fons i que va recollir prop de 350.000 euros, quan l’objectiu inicial era de 150.000 euros, i es va assolir en una setmana. Pràcticament es van assolir la totalitat de cost del documental en una sola campanya.

Diners a banda, quins projec-tes heu capitanejat que ha-gin tingut molt de suport? Ara mateix tenim alguns pro-jectes que tenen una xarxa so-cial d’entre 800 i 1.000 perso-nes, una massa social elevada. Un d’ells és l’impuls d’un nou mitjà de comunicació, que es diu Crític, i també el projecte de Can Vies.

Hauria estat possible conso-lidar Verkami si els tentacles

de la crisi no haguessin esca-nyat les subvencions públi-ques per projectes culturals? Nosaltres creiem que sí. Ver-kami i el micromecenatge van sorgir en el seu moment com una altra manera de consumir cultura, hi hagi o no subven-cions, ja que aquest sistema permet aconseguir suport econòmic, però per a un cre-ador també és una manera excel·lent de conèixer quins són els seus seguidors, saber quins gustos tenen i establir un diàleg obert, que satisfà to-tes dues bandes. Cada cop més gent adopta aquest sistema per convicció, tot i que és cert que la davallada de subvencions ha ajudat a promoure el sistema.

De cara al futur, com preve-ieu que evolucioni aquest moviment? Pel que fa a Verkami ens plan-tegem seguir millorant i ofe-rir la màxima qualitat. En un àmbit més general i també internacional, el model de mi-cromecenatge està consolidat, però s’estan explorant noves vies que relacionen aquest sistema amb l’emprenedoria, aplicant el sistema de recollir suports que facin possibles no-ves iniciatives de tipus empre-sarial.

“Per triomfar en el micromecenatge has de tenir clar què vols obtenir i quin és el teu públic”

L’entrevista

«Verkami va néixer en una època de davallada de subvencions, però avui dia els creadors escullen aquesta opció perquè creuen en el model» Agnès Llorens,

Tarragona

23 de juliol de 2014 | 12 | Territori

FESTA MAJOR d’ESTiu dE ViLA-SECA

V ila-seca enceta deu dies de festa que es reparteixen entre el

mateix nucli de la població i la Pineda. Es tacta d’una festa major d’estiu que re-uneix tots els ingredients perquè tant els vila-secans com els visitants gaudeixin d’uns dies de música, festa i diversió.

Xavier Graset, president del Patronat Municipal de Turis-me de Vila-seca, destaca que «aquesta és una festa pensa-da per als vila-secans i vila-secanes però enfocada tam-bé perquè els visitants que vénen a estiuejar amb no-saltres coneguin les nostres tradicions i hi participin» Per aquest motiu, actes tan tradi-cionals com el correfoc, els focs artificials o els castells ocupen dates destacades en el programa de festes, de ma-nera que el màxim nombre de persones puguin venir a gaudir-ne. «També la canona-da, un acte tan típic de Vila-seca, es fa al vespre per afa-vorir la presència de turistes»

assegura Graset.El programa d’actes inclou activitats per a la canalla i per als joves, amb concerts destacats com el dels Bongo Botrako o els Mojinos Escocí-os, però també actes oberts a tots els públics, com els balls de festa major.Aquest any també es recupe-ra una tradició que ja existia a Vila-seca des de fa molts anys i que ara, amb l’auge que està vivint de nou, ha retornat a la vila. Parlem dels castells, ja que gràcies a l’empenta d’alguns veïns s’ha constituït una colla castellera que farà la seva actuació durant les festes. Un altre dels actes destacats, segons el regidor de Festes, són «els 25 anys el Ball de

Diables de Vila-seca, que ho celebraran amb un impressi-onat correfoc amb moltes al-tres colles», assegura Graset.El responsable de l’organit-zació de festes de Vila-seca, finalment, destaca la impli-

cació de les entitats del mu-nicipi en l’organització d’al-guns actes de la festa com el divertit concurs de llan-çament de pinyols d’oliva, organitzat per la Penya Bar-celonista, i el gran impacte

que aquesta celebració té en la vida social i econòmica del municipi. «Cada any la festa d’estiu s’ha anat equiparant en dotació pressupostària la d’hivern», afirma el regidor Xavier Graset.

Vila-seca celebra la seva festa major d’estiu del 25 de juliol al 3 d’agost

Programa d’actes FESTA MAJOR D’ESTIU DE LA PINEDA I VILA-SECA

S’ha recuperat una tradició que ja existia a Vila-seca com són els castells

10h | Pinar de PerruquetL’inflable, per reciclar saltant. Aprèn a reciclar de forma di-vertida. Horaris: de 10 a 13 ho-res i de 18 a 21 hores

19.30h | Passeig MarítimCanonada vespertina amenitza-da per la Txaranga Band Tocats

20h | Pinar de Perruquet Circ de Carrer

20h | Passeig de Pau CasalsCirc de Carrer

21h | Passeig de Pau CasalsHavaneres i rom cremat amb el grup Havana Xica

23.30h | Passeig de Pau CasalsFun Beach Party La Pineda 2014

amb l’actuació dels djs: Xavi Hu-guet, Aaron Coello i Ricky RF

18h | Centre Cívic iCultural de la PinedaRecepció d’Entitats

19h | Passeig de Pau CasalsCastells. Actuació de les colles Xiquets de Cambrils, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets de Vila-seca

20h | Pinar de Perruquet Circ de Carrer

20h | Passeig de Pau CasalsCirc de Carrer

22.30h | Passeig de Pau CasalsCorrefoc. Amb el Ball de Dia-bles de Vila-seca

23h | Pedrera del RacóGran Castell de Focs d’Artifici. La Pirotècnia Zaragozana pre-senta Apoteosi de Foc

23h | Passeig de Pau Casals Gran ball amenitzat per l’Or-questra Parfills

10.15h | Caseta Creu Rojadel Pinar de PerruquetFotowalk: Sol i platja. Ruta fo-togràfica per la Pineda. Places limitades. Apunteu-vos al Pa-tronat de Turisme.

10.30h | Platja de la PinedaXXVII Travessia Nedant “Platja de la Pineda”

20h | Pinar de Perruquet Circ de Carrer

20h | Passeig de Pau CasalsCirc de Carrer

20h | Passeig MarítimGran cercavila de Pallassos i Pa-llasses amb els espectacles Cí-clic, el Pallamòbil i la Tartana

22h | Parc de la RieraLa nit del rock. 5è Vila-seca a Tope. Amb l’actuació estel·lar de Mojinos Escocidos i Kepank Kepunk, teloners

22h | Plaça de l’EsglésiaMonòlegs (l’Oficina)

20h | Parc de la RieraGran cercavila de Pallassos i Pa-llasses amb els espectacles Cí-

clic, el Pallamòbil i la Tartana

21h | Parc de la RieraSopar a la Fresca d’ambient me-xicà amb el DJ Bembe

22h Al Centru(c. del Comte de Sicart, 2)Preestrena de la pel·lícula Àni-ma de Joan Frank Charansonet. Aportació a l’Associació Labora-tori Actors de Cine: 4€.

23h | Al Parc de la RieraConcert amb Bongo Botrako i Ghetto Orchestra

25 divendres

26 dissabte

27 diumenge31 dijous

1 divendres

| 23 de juliol de 2014 Territori | 13

FESTA MAJOR d’ESTiu dE ViLA-SECA

ALTRES ACTESFotowalk - Sant Antoni 2014A partir de l’1 d’agost es podrà veure l’exposi-ció a la Sala Polivalent de la Casa Consistorial

Concurs d’engalanament de Balcons icarrers Festa Major De Vila-Seca 2014Informació i inscripcions al Patronat Munici-pal de Turisme de Vila-seca, carrer del Patró, 10 – 977 390 362, o al correu electrònic: turisme@lapinedaplatja.info. Premis d’engalament de balcons. Jurat: Viatge per 2 persones a Andorra i 100 € per l’adquisició de material per concurs de balcons 2015. Popular: Val de 100 € de l’ACEV a gastar en el comerç local i 100 € per l’adqui-sició de material per concurs de balcons 2015Premis d’engalanament de carrers:Premi del jurat: Val de 200 € per a productes de la terra de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca i 200 € per l’adquisició de material per concurs de carrers 2015

Fotos Festa Major De Vila-Seca 2014Penja les teves fotos de la Festa Major a Insta-gram #festamajorvilaseca14. La foto més vota-da es publicarà al calendari de l’any 2015

Concurs de cartells Festa Major d’HivernSant Antoni 2015Es convoca un concurs per a presentar el car-tell de la Festa Major d’Hivern, que se celebra-rà al voltant del 17 de gener. Aquest concurs està adreçat a tothom major de 18 anys. Les bases definitives del concurs es podran recollir al Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca a partir del pròxim mes de setembre o es po-dran consultar a la web del mateix Patronat:www.lapinedaplatja.info

Concurs de fotografia Albert Iturria.Està obert el Concurs de Fotografia Albert Itur-ria sota la temàtica Espais singulars del municipi 2014. Podeu consultar les bases a la pàgina web de l’Ajuntament de Vila-seca

24h | Aparcament Riera Música i festa per a tots els jo-ves fins a les 4 de la matinada

12.30h | Parc de la RieraVermut Rumbero amenitzat per Vergüenza Ajena. Fideuà a 3.50 €

14h | Parc de la Riera Paella Popular. Venda anticipa-da a Cintet Menjars, de l’Hort a l’Olla i al bar de la plaça

17h | Plaça de l’EsglésiaFesta 5è aniversari Txaranga Band Tocats. Amb la participa-ció de La Bandarra Street Or-questra

17.30h | Plaça de l’EsglésiaInici de la cercavila

18h | Estadi MunicipalCampionat Provincial Ciclisme Interescoles Tarragona-LleidaCurses Festa Major d’Estiu

25 anys del Ball deDiables de Vila-seca

18h | Parc de la RieraTallers infantils

20.30h | C/ de Sant AntoniCorrefoc Infantil

21h | Parc de la RieraBall de Sant Miquel

21.30h | Parc de la RieraTabalada. Fins a l’inici dels iti-neraris dels correfocs.

22h | Correfocsitinerari 1: plaça de l’Església, c.d e la Verge de la Pineda, c. dels Ferrers, c. de Sant Pere, plaça de Sant Esteve, c. de Sant Antoni i c. de l’Escorxadoritinerari 2: plaça de l’Església, c. Major, plaça de Voltes, c. de Sant Bernat, c. de les Creus, c. de Sant Antoni, c. de la Font i c. de la Riera.encesa final

24h | Aparcament RieraMúsica i festa per a tots els jo-ves fins a les 4 de la matinada

23h | Parc de la RieraBingo Popular

00.15h |Parc de la RieraGran ball de Festa Major amenit-zat per l’Orquestra Esmeralda

6.00h | Parc de la RieraCanonada matinera acompa-

nyada per la xaranga Band To-cats de Vila-seca i Suquet Ca-lero

8h | Als terrenys delCeller de la CooperativaEsmorzar popular

8h | Plaça de Voltes6è Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Vila-seca

9h | Carrer MajorXLI Torneig Llampec per equips. XVI Torneig Júnior per equips

11h | Plaça de l’EsglésiaPrograma especial amb motiu del 5è aniversari de TAC12 TV

11h | Plaça de l’Església6è Concurs de llançament de pi-nyols d’oliva. Premi sènior ver-mut Yzaguirre / Premi júnior 2 entrades Aquopolis Costa Dau-rada. Iniciaran el concurs els jú-nior per després continuar amb els sènior. Vermut popular

11.30 | Plaça de l’EsglésiaRepic de campanes.Toc de Festa Major.

12h | Església parroquialde Sant EsteveMissa Major

13h | Plaça de l’EsglésiaCastells. Amb les colles Xiquets del Serrallo, Xiquets d’Alcover i Xiquets de Vila-seca

12h | Parc de la Riera Vermut Remember al Bar Sandi

12h | Parc de la Riera III Edició Vermut electrònic «Jalisco no te rajes»

14h | Plaça de l’EsglésiaVermut (l’Oficina)

21h | Parc de la RieraHavaneres i rom cremat amb el grup Morralla

23h | Plaça de l’EsglésiaInici de la cercavila de trabu-caires, amb els Trabucaires del Comú de Vila-seca fins al Parc de la Riera

23.20h | Av. del Parcde la Riera Inici del correfoc dels històrics, amb el Ball de Diables de Vila-seca. Fins a la plaça d’Alexander Flemming

23.45h | Via Màxima Gran Castell de Focs d’Artifici de fi de festa. La Pirotècnia Za-ragozana presenta La Tormenta Encantada.

3 diumenge

2 dissabte

23 de juliol de 2014 | 14 | Territori

FESTA MAJOR D’ESTIU EL VENDRELL

Del 25 al 28 de juliol el Vendrell viurà quatre dies molt intensos, amb

propostes per a tots els pú-blics, si bé els dies previs el municipi ja ha començat es-calfar l’ambient amb activi-tats de tota mena.

El primer dia de la festa grossa, el dia de Sant Jau-me, inclourà la tronada i el re-pic de campanes a les 14 h i, ja a la tarda, a les 19 h, es durà a terme un espectacle inaugural infantil a càrrec de la compa-nyia local L’Encantèrium, a la plaça Vella. A les 20 h, hi haurà concert a la Rambla amb l’Or-questra Rosaleda i a les 21 h, pels carrers de la vila, la Prèvia amb Batucada, que donarà pas al pregó de Festa Major a càrrec de Marc Rodero (a les 22.15 h al Portal del Pardo). Tot seguit, al mateix punt, es farà l’acte inaugural a càrrec de Sínoca i, a les 23.15 h, es llançarà el castell de focs, enguany des de la torre del Botafoc. El canvi d’emplaçament busca, segons els administradors, aconseguir una major visibilitat des de di-ferents punts del municipi. A

l’aparcament del Pèlag, a partir de 23.45 h, es farà el concert empalmada amb Between Hu-man and Beasts, La Desban-dada, Lax’n’Busto i la Bruixa Express. A les 12 de la nit, la

Rambla acollirà el ball amb l’Orquestra Rosaleda.

El dia de Santa Anna, 26 de juliol, arrencarà ja amb les matinades a càrrec de Les Gra-lles del Baix Penedès i els gra-llers Tocats de Canya, però tam-bé les del Ball de Diables. A les 10 h, l’església acollirà l’ofi ci so-lemne en honor a santa Anna, amb l’acompanyament musical de la cobla de tres quartans Ço del Botafoc. A les 11 h, a la pla-ça Vella, es farà la Ballada d’Ho-nor a Santa Anna i, tot seguit, la cercavila de cultura popular, que enguany incorpora el Ball infantil dels Figuetaires. Com ja és tradicional, la cercavila acabarà de nou a la plaça Vella, on seguiran els versos dels Dia-bles i l’actuació castellera dels Nens del Vendrell. Cal dir que, enguany, la cercavila de sortida a l’ofi ci comptarà amb la imat-

ge gran de santa Anna, que ha estat restaurada totalment per l’artesana Sònia Marín. Segons han explicat els Ad-ministradors, la Festa Major d’enguany ha volgut potenciar, encara més, un dels elements més característics i genuïns de la festa vendrellenca: el foc. Per això, un dels actes que s’ha reforçat és la cercavila de foc, que comptarà amb divuit grups participants. El Correfoc acaba-rà a la plaça Vella, on es farà el ball i les enceses de lluïment a càrrec de tots els grups i amb la tradicional carretillada del Ball de Diables. A les 00.30 h es donarà pas a l’espectacular encesa del campanar, un altre dels actes més signifi catius de la Festa Major vendrellenca. Des de Protecció Civil es farà el tancament del perímetre de seguretat que fi xa la normati-va dels espectacles pirotècnics.

En el programa, l’organització també hi ha detallat diversos punts recomanats per veure l’encesa.

El dia 27, Dia de Santa An-neta, la Festa Major incorpora novetats destacades. La prin-cipal és el desdoblament de la cercavila de grups de cultura popular. Els administradors han apostat per agilitzar l’ac-te, fent-ne dues de diferents. Al matí, a les 11 h, la cercavila infantil sortirà des de la plaça de França i arribarà a la plaça Vella, on cada grup farà la seva ballada de lluïment. A continu-ació, es podrà gaudir dels versos dels Diablons. D’altra banda, a les 20 h, es farà la cercavila de grups de cultura popular, que sortint del carrer Roquetes, ar-ribarà també a la plaça Vella per fer la ballada de lluïment. Tam-bé el dia 27 de juliol, la tarda

La Festa Major 2014 de la capital penedesenca arriba atapeïda d’actes i potencia el foc i la cultura tradicional

El Vendrell està de festa

Bones festes!!!

Els organitzadors del programa de festes d’aquest 2014, durant la presentació del cartell i el programa d’actes a la capital vendrellenca. / NotíciesTGN

| 23 de juliol de 2014 Territori | 15

FESTA MAJOR D’ESTIU EL VENDRELL

Bones festes!!!ESPECIALITZATS EN

RENTAT DE VEHICLES!!!

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL. 977 66 26 51

Menú especial

De dimarts adiumenge

(begudes a part)

25 €IVA inclòs

16€

www.elmolidecaltof.comreservas@elmolidecaltof.com

Bonesfestes!!!

La pàgina web de la festa

WWW.FESTAMAJORVENDRELL.COMEls administradors han posat en marxa un web propi de la Festa Major vendrellenca, www.festa-majorvendrell.com, en què es pot consultar tota la informació relativa a la Festa. També, a banda dels programes de mà, els administradors han editat enguany un programa de venda, més lluït i complet, que, a més de la informació de tots els actes, es presenta com un monogràfi c dedicat enguany a totes les bèsties i grups de foc. Aquest es pot adquirir al preu de 5 euros a l’Ajuntament, la Biblioteca, el Centre cívic L’Estació, el CIT i l’Ofi cina Municipal de Turisme de Coma-ruga, i inclou un mocador de la Festa.

incorporarà un espectacle molt destacat per als més petits: es tracta del concert infantil amb Reggae per xics, a càrrec de The Penguins, que promet ser una autèntica festa i que no deixarà el públic indiferent.

Del dilluns 28 de juliol, Dia del Gos, entre moltes altres propostes, en desta-ca el trasllat de la imatge de santa Anna a casa del portant d’honor Salvador Sabanès, les representacions del Ball de Malcasats, l’encesa d’un quilò-metre de traca i l’actuació de l’Esbart Vila del Vendrell. En aquest sentit, també s’ha re-cordat que ja s’han iniciat els

tràmits perquè la Festa Major del Vendrell sigui declarada Festa Patrimonial per part de la Generalitat de Catalunya, un fet que permetria fl exibilitzar alguns punts de la normativa esmentada. Tant l’alcalde com la regidora de Festes han agraït la tasca dels administradors de Santa Anna i la col·laboració de les entitats de la vila, així com dels patrocinadors, ja que, amb l’es-forç de tots, es pot tirar enda-vant un any més un programa amb propostes de qualitat.

Per a més informació: Regidoria de Festes, tel. 977 66 73 79 i a www.enfestat.com

23 de juliol de 2014 | 16 | Salut

xarxa sanitària i social de santa tecla

Vicenç Valentícap del Servei d’oncologia de la xarxa de Santa tecla

La investigació mèdica és fonamental en el de-senvolupament de nous

tractaments farmacològics. En l’àmbit de l’oncologia la investigació és intrínseca a la tasca de qualsevol facultatiu, també en el cas dels que de-senvolupen la seva tasca a la Xarxa de Santa Tecla. Parlem amb el doctor Vicenç Valentí, cap del servei d’oncologia, per conèixer els darrers avenços en la investigació oncològica i quin paper té la Xarxa de San-ta Tecla en aquest àmbit.

Com ha avançat en els dar-rers anys el tractament del càncer?En els darrers anys els aven-ços en la investigació contra el càncer han permès augmentar la supervivència dels pacients així com la seva qualitat de vida respecte a quinze o vint anys enrere. També s’ha aconseguit reduir l’impacte dels efectes se-cundaris dels tractaments. Tot i que els avenços no són homoge-nis en tots els tumors (parlem de casos que no es poden curar) po-dem destacar la seva incidència sobretot en el càncer colorectal, de mama i de pulmó –en aquest és especialment significativa la millora gràcies a la introducció de nous fàrmacs– i també en el melanoma.

I ha augmentat el nombre de casos que es curen?En els tumors amb intenció curativa, és a dir, en aquells en què s’aconsegueix la cura mit-jançant una tècnica, que pot ser quimioteràpia, radioteràpia o bé cirurgia, també s’ha millorat molt. Aquí destacaria el càncer de mama, on intervé un factor molt important com és el cri-batge poblacional, que ha aju-dat a reduir molt la incidència d’aquests tumors. Aquest pro-cediment d’àmbit governamen-tal, que implica la realització de revisions i mamografies en grups de població de risc, per-met detectar cada cop més avi-at els tumors i tractar-los amb molta antelació. El mateix pas-sa amb els tumors del coll uterí (citologia) i, pel que ens consta, també s’està planificant el cri-bratge en el càncer colorectal, amb la prova de la sang oculta en femta. En el cas del càncer de mama també convé destacar una millora important gràcies a la tècnica dels ganglis senti-nella.

Si hagués de destacar un pro-cediment, quin destacaria?Un dels avenços més impor-tants ha estat, sens dubte, la consolidació de l’oncologia per-sonalitzada. Anomenem així els procediments que ens per-

meten adaptar els tractaments a les característiques de cada pacient a un nivell molt bàsic. Per explicar-ho de manera ente-nedora, ara fa uns anys en casos de càncer colorectal metastàtic s’administrava a tots els paci-ents un tractament amb l’anti-còs antiEGFR. L’any 2008 es va descobrir que en un 40% dels pacients que presentaven una mutació en el gen KRAS aquest tractament era totalment ine-fectiu. Es va deixar d’adminis-trar-los el tractament de ma-nera que es van estalviar un procediment que no era efectiu per a ells i se’ls va tractar amb un altre tractament que sí que ho era. Posteriorment, es va descobrir que un altre 15% de pacients amb una mutació en el gen NRAS també rebutjaven el tractament amb antiEGFR. Amb tot això vam aconseguir un percentatge de pacients amb una eficàcia molt més alta en el tractament.

La investigació té un paper fonamental per tot això?Evidentment tots aquests aven-ços només s’aconsegueixen investigant. La investigació en oncologia es basa en esforços de col·laboració internacional. Cap centre, ni tan sols els més grans del món, poden dur a ter-me programes d’investigació en

determinades àrees de manera individual sinó que necessiten la col·laboració d’altres centres, principalment perquè les mos-tres han de ser molt grans.

I la Xarxa de Santa Tecla parti-cipa en aquests programes?La nostra col·laboració s’esta-bleix tant en l’àmbit de Catalu-nya com d’Espanya i internaci-onal. Actualment formem part de diferents grups cooperatius que tenen com a missió de desenvolupar assajos clínics i d’investigació, com és el cas del Grup espanyol d’Investigació en càncer de mama (GEICAM) o Grup espanyol d’investigació en sarcoma (GEIS), entre d’altres. Actualment tenim en marxa sis assajos clínics i un estudi sobre una molècula nova en pacients amb càncer de mama. A banda també realitzem estudis inde-pendents.

Quins destacaria?Principalment destacaria la in-vestigació sobre la proteïna la Sonic Hedgehog relacionada amb el càncer gastrointesti-nal i el receptor Smoothened, sobre una mostra de vint paci-ents que vam presentar recent-ment en un congrés mundial a Barcelona, i els estudis sobre qualitat de vida dels pacients, concretament el que ens per-met determinar quin impacte té l’aparició dels efectes secun-daris en els pacients oncolò-gics.També tenim previst iniciar un estudi de preferències i uti-litats dels pacients, un camp d’investigació que és nou i que ha de permetre calcular quins beneficis dels nous tracta-ments tenen més importància per als pacients. Podem dir que actualment l’eficàcia dels nous fàrmacs s’estableix en funció del criteri dels tècnics de les agències reguladores i sempre

tenen com a premissa que el principal benefici sigui un aug-ment de la supervivència. Però hi ha molts pacients, i això no-saltres ho veiem diàriament a la consulta, que valoren molt més un medicament que els aporti major qualitat de vida, en detriment, de vegades de l’augment de la supervivèn-cia. L’objectiu final, doncs, és que els pacients participin en la presa de decisions sobre els tractaments oncològics.

Com es finança la investiga-ció que vostès fan?Mantenim una col·laboració molt estreta amb l’Associació oncològica Dr. Amadeu Pele-grí, una entitat amb la qual ens uneix l’estima i el record cap al doctor Pelegrí i que ens ajuda moltíssim en els projectes d’in-vestigació. En els darrers anys han destinat partides de 3.000, 4.000 i 8.000 euros als estudis que he comentat anteriorment, a banda d’altres col·laboracions puntuals en diferents àmbits.Paral·lelament, la Xarxa de San-ta Tecla posa a la nostra disposi-ció els recursos necessaris tant d’infraestructura com humans per dur a terme aquesta tasca. Cal destacar en aquest sentit la figura de les «data managers», que són les persones encarrega-des de coordinar totes les dades que es recullen, una tasca que desenvolupen les infermeres d’oncologia de l’hospital de dia del CAP Llevant.

“Volem que els pacients participin en la presa de decisions sobre tractaments oncològics”

La Xarxa de Santa Tecla participa en grups d’investigació estatals i internacionals

| 23 de juliol de 2014 Social | 17

xarxa sanitària i social de santa tecla

La llar d’infants municipal de Bonavista ofereix les darreres places per al curs 2014-15Forma part de la xarxa de Llars Municipals de l’IMET (Institut Municipal d’Educació de Tarragona) i disposa de menjador i aules organitzades segons l’edat dels infants

A ctualment el centre dis-posa de places lliures per a infants de 0 a 3 anys.

Totes les famílies interessades a conèixer el model educatiu i de funcionament del centre poden visitar-lo i entrevistar-se personalment amb l’equip. Mentrestant des d’aquestes pàgines fem cinc cèntims de com s’organitza el centre i els aspectes més importants de funcionament.

El Projecte Pedagògic de la llar d’infants municipal de Bonavis-ta, igual que la resta de llars de la Xarxa, té com a referents el Lo-czy, la Pedagogia interactiva, i el Decret del Departament d’Edu-cació. Així, el model educatiu se centra a reconèixer l’infant com a ésser competent; afavorir la llibertat de moviment i la con-questa de l’autonomia; treballar perquè la persona adulta acom-panyi amb la paraula tot allò que fa amb l’infant en el moment de les cures quotidianes, amb sua-vitat i espera atenta; buscar es-tabilitat i regularitat, com a font de seguretat. En aquest sentit, la presència disponible de l’adult (educadora), la seva actitud no intervencionista possibilita que els infants es trobin entre ells i

puguin comunicar-se. Es treballa des d’una visió global de l’educa-ció de l’infant i es considera que tots els moments del dia són edu-catius.L’equip de persones que treba-llen a la llar està format per una directora, vuit educadores i una monitora de menjador. La llen-gua vehicular d’aprenentatge és el català. Disposa, com a llar d’in-fants municipal, de la supervisió d’un equip psicopedagògic, així com d’una professora de música.

Activitats

Les activitats es realitzen al vol-tant de les festes populars, les estacions de l’any, la música, la psicomotricitat..., preparant si-tuacions i material per afavorir l’exploració dels objectes, el joc simbòlic i les relacions entre els infants. Durant el curs es realit-zen sortides al teatre, a la gran-ja...

Serveis

El menjador ofereix diferents tipus de menús: triturat per als lactants, menú base, astringent, laxant, sense carn, adaptat... El berenar se serveix de 16 a 16.30 hores.

Les aules

Les aules estan organitzades per edats: Els més petits: amb infants de 4 mesos a 1 any. Són 8 infants que comencen a conèixer el món. A poc a poc es van bellugant i necessiten descobrir el seu cos i l’espai per ells mateixos. A mesura que va passant el curs els agrada observar, manipular-ho tot, experimentar, escoltar cançons..Els mitjans: en aquest grup es troben els infants d’1 a 2 anys. Són dues aules amb 13 infants en cadascuna. Durant aquest curs començaran a menjar sols, s’iniciaran en el control d’esfín-ters, respectant el ritme de ca-dascun. Augmentaran les seves

possibilitats a l’hora de mani-pular objectes, fer construcci-ons, endreçar les joguines... És un moment molt interessant per explorar els desplaçaments amb el propi cos, és la gran ex-pansió del desenvolupament motor.Els grans: en aquest grup tro-bem els infants de 2 a 3 anys. Són també dues aules amb 20 infants en cada una. Tots ple-gats estan en una etapa on l’acció és important. Necessi-ten córrer, enfilar-se, saltar... Tot i així, també els agraden les activitats tranquil·les com ara l’experimentació, jocs de construcció, creació de nous objectes... Tenen autonomia i mengen sols. Ja tenen control del propi cos i inicien la pràcti-ca del joc simbòlic. En aquesta edat es reforcen els hàbits i les rutines diàries. Són capaços de jugar en petits grups, i ho fan de manera espontània. Parlen amb frases curtes, fan moltes preguntes i també saben donar explicacions. Els agraden molt els contes i les cançons. La seva motricitat fina els permet fer exercicis de destresa i la majo-ria ja tenen assumit el control d’esfínters (alguns fins i tot a l’hora de dormir).

Es treballa des d’una visió global de l’educació de l’infant i es considera que tots els moments del dia són educatius

Horaris

La llar d’infants està ober-ta tots els dies feiners de dilluns a divendres, de 8 a 17,30 hores, amb el se-güent horari escolar: de 9 a 12 hores i de 15 a 17 hores.Menjador i migdiada: de 12 a 15 hores.

Calendari

L’Ajuntament marca el pe-ríode d’obertura durant la primera quinzena de se-tembre. L’última quinzena de juliol l’horari serà de 8 a 15 hores El calendari serà determinat anualment per l’Ajuntament, d’acord amb el calendari oficial aprovat pel Departament de Tre-ball de la Generalitat de Catalunya.

23 de juliol de 2014 | 18 | 550è Aniversari

550 anys de l’HOsPITal de sanTa Tecla

Josep Llovell, més co-negut com Pepito, ha viscut bona part de

la seva vida professional a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, arranjant, cons-truint i vivint de ben a prop la transformació de l’hospi-tal. Una tasca que ja desen-volupava el seu pare i que ell va seguir durant tota la seva etapa productiva. Ara que està jubilat mira enrere i s’adona del munt de coses que va fer i de les persones que el van acompanyar.

Vostè ha viscut tota la vida a Tarragona?Sí, sempre a Tarragona, sem-pre.

Quin record té de l’hospital de Santa Tecla de quan era petit?Abans l’hospital de Santa Te-cla era molt més petit, podrí-em dir que era molt familiar.

A què es dedica vostè?Estic jubilat des de fa un pa-rell d’anys. Abans em dedi-cava a la construcció, princi-palment aquí a l’hospital on feia feines de rehabilitació i reformes.

Què el va empènyer a esco-llir aquesta professió?Home, la tenia a casa, perquè el meu pare ho era, i a més m’agradava molt. Després vaig continuar estudiant i

vaig fer la carrera d’aparella-dor. Vaig acabar aviat, als 22 anys ja tenia la carrera i em vaig posar a treballar un any a Fomento, però m’agradava més l’empresa. A casa em ne-cessitaven i vaig dir «em que-do» i vaig començar a dirigir l’empresa familiar.

Diria que la seva profes-sió ha canviat en aquest temps?Abans hi havia molt bons pa-letes. Això no vol dir que ara no n’hi hagi, però abans el que era paleta, era paleta. Hi ha hagut una època en què tothom ho era, tot i que n’hi havia que no sabien agafar la paleta. Jo he tingut la sort, podríem dir, que m’he fet una quadrilla de paletes que sabien de tot, els podies di-rigir però no calia ensenyar-los res i això és molt bo per a una empresa. Les eines són diferents i les tècniques tam-bé han canviat. Tot ha canvi-at molt.

El seu pare ja treballava amb l’hospital?Sí, sí, de fa molts anys, de tota la vida l’he vist treba-llant, perquè el meu pare em portava a totes les feines. Vaig conèixer un administra-dor, em sembla que es deia Murtra, després hi va haver un director, que era Mn. Vilà, i després ja va entrar el doc-tor Adserà, el pare de l’actual

director. Per això dic que tota la vida he estat aquí.

Recorda la primera vegada que va venir a treballar a l’hospital?Jo era molt jove. Vaig comen-çar aquí a l’hospital potser als 13 o 14 anys. Estava es-tudiant i als estius venia a aprendre l’ofici. Abans era molt diferent, ara no treballa ningú, ara els nois estudien. Recordo que a l’hospital hi havia una església i nosal-tres vam reparar les voltes d’aquesta església. Aquesta va ser la meva primera feina aquí i estic parlant de 50 anys enrere! (riu).

Quines obres va fer la seva empresa a l’hospital?Un munt de coses! Comen-çant pel més antic, vam fer una sèrie nova de quiròfans al costat de l’església vella, a dalt de tot. Al pati de l’hos-pital hi havia uns rentadors on rentaven la roba de l’hos-pital, i nosaltres també vam reformar tota aquella part i vam pujar-hi un pis. També vam fer tota la reforma d’ur-gències i de la clínica vella, que era on hi havia el claus-tre, i vam enrajolar les plan-tes. I a banda d’això també fèiem el manteniment! Van ser molts anys i en tants anys es fa molta cosa.

Amb qui ha col·laborat fent

aquests treballs per l’hospi-tal?Jo m’he dedicat només a la construcció, ja que el cen-tre tenia ja els seus tècnics de projectes. Primer tenien l’arquitecte. Recordo que jo vaig estar molt de temps al seu despatx aprenent dibuix, que em va servir molt per la carrera. Quina diferència el

dibuix d’abans amb el d’ara, llavors era a mà de tiralínies (riu) i de fer còpies a mà i re-petir! Ara, en canvi, et poses amb l’Autocad i ja està... Ha canviat un 100%. Després va entrar el senyor Milà, i el seu germà, el Joan Milà, que era aparellador.

Van tenir dificultats?

Pepito Llovellconstructor

«L’hospital de Santa Tecla dóna feina, no només als seus treballadors, sinó a moltes empreses»

L’entrevista

«Abans em dedicava a la construcció, principalment aquí a l’hospital on feia feines de rehabilitació i reformes»

«A banda de les obres també fèiem el manteniment... Van ser molts anys, i en tants anys es fa molta cosa»

Josep Pepito Llovell és constructor. Actualment està jubilat però ha passat bona part de la seva vida porofessional treballant en obres de reforma i rehabilitació de l’hospital de Santa Tecla.

| 23 de juliol de 2014 550è Aniversari

550 ANYS DE L’HOSPITAL DE SANTA TECLA

| 19

En tots els treballs surten co-ses complicades que de vega-des has de solucionar i, per sort, se solucionen. Gràcies a Déu, a la meva empresa no hem tingut cap desgràcia. Sempre hi ha incidents, com algú que es punxa un dit, però això no és un accident. Un ac-cident és quan a un l’han de portar a l’hospital i puc dir que a la meva empresa no ha passat res d’això. M’he pre-ocupat molt de la seguretat, això també és veritat.

Recorda alguna persona d’aquella època?El Dr. Adserà pare m’escolta-va molt. Li agradava molt par-lar i moltes vegades em feia vindre al seu despatx. Volia que li expliqués moltes coses d’aquestes... que després em fes cas, és una altra cosa! (riu). Però es veu que m’apreciava molt i jo a ell també.

Tenim entès que també va treballar al cementiri?Sí, l’hospital també tenia el cementiri i es pot dir que la meitat la vam fer nosaltres. Són treballs importants. A última hora vam fer les dues illes grosses quadrades noves. El meu pare ja treballava allí després de la guerra i jo vaig continuar.

Va treballar en altres pro-jectes que no fossin per a la Xarxa Santa Tecla?L’empresa no només treballa-

va aquí, a l’hospital, sinó que treballava a tota la província. Sempre he volgut complir so-bretot amb el treball. Per això potser he tingut molta feina i he anant resistint (riu).Però jo sé que l’hospital m’ha aju-dat molt perquè, sembla que no però és important, l’hos-pital dóna molta feina, no so-lament als seus treballadors, sinó també a moltes empre-ses. I a mi em va ajudar molt.

Durant aquest temps, diria que ha canviat molt l’hos-pital?Home, l’hospital ha canviat totalment, és com totes les coses, és necessari canviar. Abans era més reduït i, ara, mira tot el que hi ha al nostre voltant i com s’ha anat este-nent per diversos punts del territori.

Ha tingut relació amb l’hos-pital com a pacient?Com a pacient poca cosa, m‘han operat d’apendicitis. És que a mi els hospitals com a pacient no m’agraden (riu). Entro en un quiròfan i ja em poso malalt. Jo he entrat a molts quiròfans, però a treba-llar! A treballar molt bé, però quan entres i et posen aquella bata... ja no m’agrada tant.

Com veu l’hospital avui en dia?Molt bé, molt ben organitzat, té bons tècnics i això infl ueix molt.

HISTÒRIA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA

«Abans l’hospital era més reduït i, ara, mira tot el que hi ha al nostre voltant i com s’ha anat estenent per diversos punts del territori»

«L’actual hospital el veig molt bé, molt ben organitzat. Té bons professionals i tècnics i això és molt important»

23 de juliol de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

U n humorista, referint-se als lluita-dors del seu temps que desitjaven transformar la societat, va escriure:

«El pitjor de la revolució és que no et deixa tardes lliures.» Volia dir que un revoluciona-ri ho és a tothora.A l’equador de l’estiu, penso que aquesta idea la podríem aplicar també als cristians. Tampoc un cristià, que en el panorama ac-tual no deixa de ser un revolucionari, fa va-cances i penja la seva fe en un penjador per rescatar-la a la tornada de la seva temporada de descans.De fet hi ha dues idees que m’agradaria des-tacar: una és aquesta: que un cristià ho és tot el temps; i la segona és que això no suposa una pena, un càstig que un s’imposa o que ens imposa Déu.El que Déu, que és un pare amorós, vol és la nostra felicitat. Els seus manaments no són un reglament exigent que tracta d’impedir la nostra espontaneïtat, sinó el llibre d’ins-truccions de la felicitat veritable. És això compatible amb descansar? I tant! Descan-sar és una necessitat i una oportunitat per a viure la vida cristiana, encara que potser en ambient divers si les vacances van acompa-nyades de viatges.Ben mirat, quina millor circumstància que passar dies sencers amb la família per trans-metre als fi lls els valors que mouen la nostra vida! Pot ser el moment de revitalitzar la fe, fent-la amable i compatible amb la diversió.Recordant l’educació rebuda dels seus pares, Joseph Ratzinger exaltava la manera conse-qüent amb què els van transmetre a ell i als seus germans les seves creences més profun-des a partir de gestos senzills, com beneir la taula i assistir junts a la missa dominical. Si uns pares que es consideren cristians —deia— no resen habitualment ni practi-quen la seva fe, en realitat tenen una vida quotidiana de pagans.Durant les vacances tenim moltes ocasions per cultivar la nostra vida cristiana. Les ex-cursions, per exemple, ens permeten recór-rer el món que Déu va crear i meravellar-nos de la natura, amb la seva bellesa i varietat enormes. Davant d’això no podem donar-ho per descomptat i seguir el ritme apressat que portem la resta de l’any com si fos l’úni-ca manera de comportar-nos, com aquells turistes d’un viatge en grup que recorrien Europa en autocar sense gairebé distingir el que veien, al punt que un, mirant el seu pla de viatge va comentar: «Si avui és dimarts, això és Bèlgica.»Que no desaprofi tem les vacances com a època de descans i refl exió tranquil·la.

J a fa uns quants dies que, cada cop que poso el Teleno-tícies, em rebel·lo contra l’ONU i la seva passivitat o, per dir-ho més suaument, la seva lentitud. Veig tants

confl ictes oberts i cap que se solucioni que em pregunto de què serveix una organització com aquesta que postu-la entre altres, mantenir la pau, respectar els drets de les persones i fomentar l’amistat entre els països. De què ser-veixen tan bones intencions si no són capaços d’aturar una guerra?Fundar l’organització, l’any 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial va ser una idea molt lloable, mostra del grau de civilització a què es va arribar després d’un escar-ment com aquell. Perquè mai més no torni a passar, devien dir. Però a la pràctica, de civilitzats n’estem poc. Provant de documentar-me, he trobat que l’ONU treballa, i molt. Cada dia fa una pila d’advertències, alertes i condemnes als paï-sos bel·ligerants, provocants dels confl ictes. I, és veritat, no serveix de gaire res, perquè els interessats a mantenir-los fan oïda sorda a tot allò que no els convé. La qüestió és: què més poden fer? No seria coherent trair un altre dels seus propòsits – el de resoldre els confl ictes per mitjans pacífi cs – emprenent una guerra per aturar-ne una altra, oi? Ja ho han fet durant molts anys els EUA i al fi nal n’han sor-tit escaldats de tanta intervenció, interessada o no. Enrere

han quedat els cent setanta mil soldats americans que a la Segona Guerra Mundial van sortir de casa seva, només per venir a defensar Europa, i no hi van tornar mai més. Eter-nament agraïts, tothom, penso. Possiblement si no hagués estat per ells, tots seríem alemanys – bé, no tan diferent de com estem ara, tot Europa fems davant la Merkel–. Potser nosaltres els del sud, morenots –cada vegada menys; les perruqueries fan miracles–, baixets i parents dels gautxos, seríem una raça extingida o en risc d’extinció. Ara, ni els interessos més interessants els mouen. La indecent, abo-minable i encara poc condemnada mentida de Bush –i els altres dos– per atacar l’Iraq en nom de la llibertat, suposo que els ha fet replantejar les seves intervencions al món. També, segurament els costos: massa morts, massa despe-sa, massa veterans de guerra, massa famílies destrossades.I tornant a l’ONU, un cop descartades les intervencions mi-litars, només li queda amenaçar, amonestar i sancionar – això si les revenges per les sancions no són pitjors, encara.Mentrestant, les matances a Síria sumen cent setanta mil morts en tres anys. A la franja de Gaza ja hi ha dos-cents morts i mil quatre-cents palestins ferits en una setmana i, possiblement i malaurada, quan es publiqui aquest article, s’hauran doblat. No he trobat la informació sobre els morts dels israelians, deuen ser molts menys. Això em convida a dir-los que mereixen el meu respecte absolut, i de tot el món, per l’horror que van passar, però la memòria també hauria de servir, a part de per no deixar-se aixafar mai més, per no desitjar el patiment per ningú més. I això només per parlar d’un parell de confl ictes.Em nego a acceptar que l’home sigui dolent per naturale-sa, però civilitzat? Em sembla que, per molt refi nats que pensem que ens hem tornat, els nostres gens no deixen de ser els mateixos que els dels homes de les cavernes de fa dos milions d’anys, que anaven a cop de garrot i quasi desconeixien el llenguatge. Ara que coneixem i dominem el llenguatge, ens hem tornat sords, que ja se sap: no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar.

C ontinuant el record de l’estança a Israel durant la intifada de l’any 2000, hem de parlar de la visita a Betlem. La ciutat, malgrat que avui urbanística-

ment sigui un suburbi de Jerusalem – vull dir que formen un únic nucli urbà, ja que quasi estan unides- té persona-litat pròpia, està en territori palestí i conseqüentment les condicions de seguretat no són les mateixes. A Jerusalem hi havia tensió, però no pas violència, a no ser en punts i moments molt concrets. La porta principal de les botigues estava tancada però bona part d’elles tenien al costat una petita porta per la qual invitaven entrar als pocs turistes que passaven pels seus carrers. Què trobaríem a Betlem? Doncs, des d’un bon començament, difi cultats. Ens diuen que la carretera principal està tallada. Això, però no es-panta el nostre xofer qui, bon coneixedor del lloc i mag-nífi c conductor, per carreteres secundàries que segueixen els wadis (barrancs) del desert de Judà, ens porta sense cap incidència al Camp dels Pastors, lloc on la tradició posa l’anunci als pastors del naixement de Jesús. Aquí, com te-níem previst, celebrem la missa presidida pel qui llavors

era arquebisbe de Tarragona i ara ho és de Barcelona, car-denal Martínez Sistach. Ho fem a l’aire lliure, tenint com a retaule Betlem, que està a uns 6 quilòmetres. Iniciada la missa ben aviat comença la música de fons, que no eren tocs d’orgue sinó trets i columnes de fum sobre Betlem. Nosaltres estàvem a sufi cient distància per sentir-nos segurs, però no es podia evitar que tot sovint els nostres ulls es dirigissin no vers l’altar sinó a l’horitzó on es veien els fums i es sentien els trets, conscients que no es tractava precisament d’un castell de focs artifi cials i menys encara d’una salutació de benvinguda. Prop del migdia podem arribar a Betlem. En aquells moments hi ha una calma, un silenci, i una buidor que fan mal. Altra vegada les botigues tancades. Es veuen poquíssims turis-tes. En la visita del lloc tradicional del naixement de Jesús, lloc on normalment cal fer llargues cues, estem pràctica-ment sols. El restaurant sant Jordi, on dinem, sembla ha-ver estat reservat exclusivament per a nosaltres. Tot sortint de la ciutat veiem novament els carrers plens de pedres. Dos nois palestins, de no més de 14 anys, dar-rere d’un bidó ple de terra, ens fan senyal movent la mà alçada indicant-nos que podem passar, com si d’ells de-pengués el permís. Poc després passem el control fronte-rer israelià sense cap difi cultat.Són tantes les notícies que rebem d’aquell país que el bosc no ens deixa veure l’arbre, és a dir, que amaguen el punt central de la qüestió, que per a mi és de si Israel tenia o no dret a formar un estat independent, concedit per l’ONU el 1947, en un territori habitat pels palestins-àrabs des de feia molts segles. Malauradament sembla que una vega-da més en la història –i cal recordar-ho, quasi sempre ha estat així- no s’imposarà la força de la raó sinó la raó de la força. A curt i a mitjà termini la força està a favor dels jueus. Serà sempre així?

Civilitzats?

TERESA DUCHESCRIPTORA I

BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

Cristianstambé a l’estiu

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

Una visitaaccidentada a Betlem

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

| 23 de juliol de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

D e tant en tant la vida et sorprèn amb un terratrèmol emocional que et deixa el cor cap per avall. Amb una mica de sort, només

n’és un, però hi ha vegades que sembla que vius a la falla del Pacífi c amb un sisme rere un altre. Fa poc que li ha passat a una amiga meva, la pobra va de sacsada en sacsada entre tremolor i rèplica. Un xou. Si t’ha passat, saps de què parlo. Davant d’això, un pla d’emergència convencional es queda una mica curt, així que vaig començar a pensar so-lucions per ajudar-la i se me’n van acudir tres.A la primera li podríem dir Pla Texas. Com sabràs en aquella regió del país més evolucionat del món són típiques les cadires elèctriques i els tornados. Qui no ha vist Twister? Cada any tenen la tempo-rada dels huracans, com aquí tenim la temporada del raïm. I tu et preguntaràs, què fa la primera po-tència mundial davant d’això? Fan cases de pedra perquè siguin més resistents, com feia el porquet gran? Doncs no, es fan cases de làmines de fusta ben primetes que volen com avions de paper. Quan arriba el Katrina tothom les mans al cap, dues set-manes fam i a reconstruir. La veritat és que jo no sóc expert en seguretat ciutadana, però em sembla que aquest pla no és gaire bo. La segona opció és el Pla Mallorca i se’l van inven-tar els alemanys. Farts de tanta pluja i tanta salsit-

xa, estalvien tota la vida per venir a viure a aquí, que serem pobres, però que de viure en sabem un “rato”. Així que una altra opció que tens davant dels terratrèmols és fer les maletes i traslladar-te, no tot el món es falla. Però si no vols deixar la fa-mília, els amics i la resta de coses, tampoc sembla una bona estratègia.La tercera opció que se’m va acudir va ser el Pla Tokio. Vaig pensar que hi ha gent que aconsegueix viure en zones amb molts terratrèmols i són feli-ços. Com ho fan? Mentre els altres fan edifi cis per resistir les sacsades, els inventors del sushi fan el contrari: edifi cis que es mouen i ballen amb les tre-molors.Quan li vaig explicar la idea a la meva amiga li va agradar, però em va preguntar com ho podia fer, una cosa és fer edifi cis i una altra és fer front a les emocions. Pensant, em vaig adonar que ella matei-xa tenia la solució. Davant de tota l’allau d’emoci-ons que està rebent aquests dies, ella és capaç de fl uir. Plora quan ha de plorar i està alegre o enfa-dada segons el moment. No es resisteix, no nega els fets ni força un somriure. També és capaç de controlar les oscil·lacions perquè l’edifi ci no vagi d’un cantó a un altre. Viu les emocions «negatives» però sap tornar a les positives quan en té motius, en un vaivé que atenua les sacsades. I a més a més, té un pla d’emergència molt clar, sap que quan tremola el terra no és moment de decidir res, és moment de protegir-se i esperar, però no deixa que la por la domini i també pensa en el futur. Com a resultat de tot això, tot i que el món s’ensorra al seu voltant, ella aconsegueix seguir endavant, amb algun moble a terra i els papers escampats per tota l’ofi cina, però res que no es pugui recollir en un parell de matins. Així que, després de tant pensar, només puc dir una cosa a la meva amiga: continua igual, que ho estàs fent molt bé. Ah, i també donar-li les gràcies per inspirar aquesta idea que segur que ajudarà algú altre.

P reveres i diaques: capellans, al cap i a la fi ! N’hi ha hagut des del començament, per bé que el perfi l d’uns i altres en els temps fundacionals de l’Esglé-

sia no coincideix del tot amb el perfi l que avui els confi -gura. Els preveres són els mossens, que tots coneixem; i, per tant, són els eclesiàstics que, sota la direcció d’un bisbe, reben d’aquest l’encàrrec d’ocupar-se de la pasto-ral ordinària de la diòcesi i, principalment, de presidir les diverses comunitats parroquials que hi ha en l’església local. Però, abans que res, els preveres són els membres del presbiteri, és a dir, membres d’una mena de senat que assisteix i ajuda el bisbe en les decisions que ha de prendre com a cap de l’església diocesana.

La personalitat del bisbe, amb el temps, ha augmentat i la del presbiteri ha disminuït. Sembla que en els temps apostòlics, els preveres eren els vertaders dirigents de l’església local i que reberen aquest encàrrec dels matei-xos apòstols per la imposició de les mans: eren l’estruc-tura visible i permanent de l’església diocesana; en canvi, el bisbe era un personatge de segona categoria, al qual el presbiteri li conferia la presidència de la comunitat dio-cesana. Els preveres eren els “ancians” que, amb la seva experiència, tenien la darrera paraula en els afers de la vida de la comunitat. Avui les coses són ben bé a l’inre-vés; avui els preveres reben la seva condició de preveres per la imposició de mans dels bisbes, que són els succes-sors dels apòstols, una imposició de mans que forma part de l’estructura material del sagrament de l’orde.

De diaques, pel que sembla, també n’hi hagué des del començament. Eren persones relativament joves al ser-vei del bisbe local, del qual rebien l’encàrrec de dirigir algunes de les tasques comunes a tota la diòcesi, prin-cipalment la tasca de socórrer els més necessitats (els veiem per primera vegada en l’església de Jerusalem, on reberen l’encàrrec dels apòstols). Avui, els diaques són els “ministres”, que reben el sagrament de l’orde de mans del bisbe, i normalment són enviats com a ajudants dels preveres en l’atenció a les comunitats parroquials.

¿Seria possible recuperar, si més parcialment, la fi gura dels preveres i del presbiteri dels primers temps? ¿Quins canvis caldria introduir perquè el presbiteri fos, de ve-ritat, l’estructura bàsica de l’església diocesana? No es tracta, evidentment, de diluir l’autoritat apostòlica dels bisbes en tant que caps i pastors de les esglésies que te-nen encomanades. Però, ¿no seria bo que els bisbes escol-tessin de debò el punt de vista dels seus preveres, en tant que la veu del poble on l’església local està i ha d’estar arrelada?

Estic convençut que una església sense preveres no és l’Església de Jesús, però tampoc no ho és una església de preveres sense estructura efi caç presbiteral. Només el presbiteri garanteix la continuïtat històrica de l’església diocesana, i només un presbiteri reconegut com a tal pot aglutinar tots els preveres de la diòcesi i superar les ten-sions i distanciaments, fi ns a cert punt normals, entre els mossens del bisbat, especialment entre els joves i els vells.

Evidentment, no estic dient que preveres i diaques són i ha de ser l’estructura de l’església diocesana. Jo defenso l’estructura laïcal de l’Església. Però això són fi gues d’un altre paner. N’haurem de parlar.

Preveres i diaques

JOSEPGILPREVERE

El Pla Tokio

ALEJANDROPÉREZ COACH

U n problema que repeteixen els mitjans de comunicació és la droga, una malaltia de la nostra societat que mai s’acabarà. Quan

la policia agafa un narcotrafi cant, n’apareixen dos més, quan un jove mor per sobredosi, sorgeixen nous addictes. Aquesta delicada qüestió em recor-da certa anècdota.

Fa anys vaig viatjar a Singapur per visitar madame Sing-Lieng, una coneguda antiquària. L’assumpte que em portava tan lluny era la venda d’una espasa que va pertànyer a Gengis-Khan i un col·leccionista com jo no es negava davant de la bona oferta que em va fer. La seva luxosa casa era també un ma-gatzem ple d’objectes. Estatuetes daurades, armes medievals, quadres… se succeïen entre aquells murs.En un saló em va rebre la jove i bonica xinesa. Ves-tia un quimono vermell i, asseguts en un sofà, vam parlar de l’article per vendre. Provocativament ella em mostrà les cames, però jo em trobava allí per negocis. Mentre prenien una tassa de te parlàrem.–Ha sentit parlar del mandarí del riu Yangtsé? –preguntà la noia.Quan vaig sentir aquelles paraules, vaig notar una tremolor i una suor freda que dominaven el meu cos perquè recordava al temut Kin-Lieng, un peri-llós cap que controlava el comerci d’opi i era co-negut amb aquell segon nom també. Era amic de Gadaffi i dels nord-coreans i va vendre armes a la Guerra dels Balcans el 1998.

El mandarí del riu Yangtsé (I)

XAVIERPARERALLICENCIAT EN

GEOGRAFIA I H ISTÒRIA

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A:LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

23 de juliol de 2014 | 22 | Botiga de Salut

L’àrea de puericultura de l’establiment disposa d’una àmplia varietat d’articles de roba íntima per a maternitat de la firma Anita

Mares còmodes, guapes i a la moda... a Botiga de Salut

E l cos d’una dona quan espera un fill experi-menta molts canvis,

tot es prepara per a l’arriba-da d’una nova vida i sovint això significa que no et tro-bis còmoda amb la teva roba habitual, especialment amb les peces interiors. El pit, el ventre… tot adquireix una major sensibilitat i reclama una cura especial, especi-alment en l’etapa final de l’embaràs i també durant la lactància. A més ara que les temperatures s’enfilen no es pot renunciar a un bon bany... i a fer-ho amb como-ditat.

Conscients d’aquestes necessitats, a l’àrea de puericultura de Botiga de Salut han apostat per una de les marques de roba íntima per a maternitat més reconegudes com és Anita, una firma que des de fa molts anys vesteix les dones que han de ser mares amb peces de roba que s’adapten a tots aquests canvis i que donen resposta a cada etapa, des dels primers mesos d’embaràs fins a la lactància i el puerperi.Anita confecciona peces cò-

modes i pràctiques que no obliden la moda, amb dis-senys i estampats juvenils, esportius o elegants, d’acord amb els gustos de cada dona.

Embaràs, lactància i postpartSostenidors que es van adap-tant al canvi i amb obertures que faciliten la lactància; cal-cetes que proporcionen sub-jecció a l’abdomen i el ventre i que contribueixen a evitar l’aparició d’estries; faixes post-

part, per ajudar que tot torni al seu lloc i que alleugen els dolors lumbars, camises de dormir lleugeres i còmodes i, evidentment, peces de bany per lluir la figura durant els mesos d’estiu. El personal de l’àrea de pue-ricultura Botiga de Salut de Tarragona us aconsellarà so-bre allò que podeu necessitar si esteu esperant un fill o bé si heu de fer un regal pràctic.

La firma vesteix les dones que han de ser mares amb peces de roba que s’adapten als canvis

Anita confecciona peces còmodes i pràctiques que no obliden la moda, d’acord amb el gust de cada dona

| 23 de juliol de 2014 Publicitat | 23

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tarragona· Tel. 977249898

En totes les ulleresde

-50%

REBAIXES de

23 de juliol de 2014 | Agenda24 |

AGENDA

Steve Butler, un venedor d’una gran empresa de gas, arriba a un poble amb la seva companya de feina per comprar els drets de perforació als propietaris de ter-res, gairebé tots ramaders. Els dos representants estan convençuts que els habitants estaran encantats d’ac-ceptar l’oferta però el que en un principi sembla un treball senzill es complica per l’oposició d’un profes-sor d’institut respectat que reuneix a tots els vilatans per explicar-los les conseqüències del fracking.Lloc: Espai Jove La PalmeraHora: 22

Miguel Poveda s’ha convertit en un dels grans noms del flamenc i la cançó espanyola. Només té 40 anys i ja celebra els seus 25 de carrera musical. A Tarragona l’acompanyen a l’escenari, entre d’altres, el prestigi-ós compositor i director Joan Albert Amargós i el gua-nyador del Goya a la Millor Cançó Original al 2013, Chicuelo. El concert oferirà una primera part amb un repertori del cant més tradicional amb les aportacions de Poveda i una segona part que comptarà amb la col-laboració de Joan Albert Amargós. Lloc: Teatre Auditori Camp de Mart Hora: 22Preu: de 31 a 53€

Des de l’estiu del 1997 que es celebra a Tarragona una Setmana Cantant. Cada tres anys es fa una crida per aplegar cantaires de la ciutat, però també de la resta del país i més enllà de les fronteres. Aquest any arri-ben a la setena edició. El concert de cloenda, Cantata Saint Nicolas de Benjamin Britten, comptarà amb la participació de més de 300 cantaires i l’orquestra Sim-fònica Camerata XXI. Lloc: Teatre Auditori Camp de MartHora: 22Preu: 15€

L’Orquestra Camera Musicae inaugura les seves actu-acios d’estiu amb la col·laboració del violoncel·lista Josep Trescolí. Dividit en dues parts, el concert comen-çarà amb l’energia del Divertimento en Fa M KV138 de Mozart, continuarà amb el Concert per a violoncel i orquestra en si menor RV424 d’Antonio Vivaldi, se-guit del Concert per a violoncel i orquestra en sol ma-jor de Luigi Boccherini. Ja a la segona part, els quatre moviments de la famosa Simfonia núm. 29 KV 201 de Mozart posaran el punt finalLloc: Claustre del SeminariHora: 22Preu: 10€

La Cantonada programa la mostra de curtmetratges Punt Mort, que dóna espai als nous creadors de peces audiovisuals del territori que inclouen obres premi-ades en el festival de Sitges fins a treballs elaborats en la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual de la URV. S’emetran els curts:

Náufrago• . N.T.• Tots ens podem sentir extraterrestres si ens trobem perduts en un món desconegut. Los reflejos de Lola• . Lola, una dona poc agraciada i d’aspecte extravagant, es prepara per sortir de festa amb la seva amiga Aurora. Però no sap que la seva vida donarà una gira aquesta mateixa nit i es transformarà completament.

Lloc: La CantondaHora: 22

En aquest viatge musical que ens proposa la Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona, sota la batuta del mestre Oscar Miguel Losada, ens endinsarem al món de la música afrocubana en una interessant fusió amb un septet de latin jazz format per músics amb una llarga trajectòria dins aquest camp. Lloc: Teatre Auditori Camp de Mart Hora: 20Preu: 10€

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

JULIOL 2014

EXPOSICIÓ

dImECrESTarragonaCinema a la fresca. ‘Promised Land’

23

dIUmENGETarragonaConcert. Banda Municipal

27

dIvENdrESTarragonaConcert. Miguel Poveda

25

dISSABTETarragonaSetmana Cantant. Concert de cloenda

26

Tarragona‘Històries de tocador. Cosmètica i bellesa i l’antiguitat’

Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. His-tòriesde tocador vol mostrar com la cura de l’as-pecte personal és quelcom comú a totes les èpo-ques i convidar al visitant a establir lligams amb l’antiguitat mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa, en els quals tots ens reconeixem.Lloc: Museu Nacional Arqueològic de TarragonaFins al 28 de setembre

EXPOSICIÓ

Tarragona‘Exposició 1911. Sobreviure a la tempesta’

L’any 1911, entre el 31 de gener i el 3 de febrer, un fort temporal assolà les costes catalanes i va-lencianes des del Maresme fins a València. Co-negut com el Temporal de La Candelera hi van perdre la vida gairebé un centenar de persones. El 2011 en diverses localitats costaneres es van organitzar un seguit d’actes per commemorar aquest fet tràgic. Un d’aquests actes va ser l’ex-posició 1911.Sobreviurealatempesta. Lloc: Arxiu del PortFins al 22 d’agost

TarragonaConcert. Orquestra Camera Musicae

TarragonaMostra de curtmetratges de proximitat

ART, CULTURA, PERSONESEns veiem el 17 d’agost al XXV Festival de Sant Magí a la Plaça la Font.Bon estiu i fins al setembre

ATENEU DETARRAGONA

| 23 de juliol de 2014 | 25

CULTURA

Cultura

El claustre del Seminari de Tarragona aco-llirà aquest pròxim dissabte, dia 26 de juliol a les 22 hores, el concert inaugural de la gira per diversos Festivals d’Estiu de

l’Orquestra Camera Musicae, amb una posada en escena immillorable que reunirà en un mateix programa obres de Mozart, Vivaldi i Boccherini compostes per a violoncel solista i orquestra. En aquesta ocasió compten amb la qualitat interpre-tativa del violoncel·lista Josep Trescolí, un jove músic amb una amplíssima trajectòria tant dins com fora de casa nostra, que ja és una garantia de qualitat. Trescolí ha treballat amb destacats músics i forma-cions del panorama català, espanyol i internacional i ha despuntat en nombrosos premis, que li han val-gut el reconeixement del públic allà on ha anat.Ara, com en altres ocasions, col·labora com a solis-ta amb l’Orquestra Camera Musicae, sota la direcció de Tomàs Grau, interpretant un repertori amb què posa en marxa la darrera producció de concerts de

la formació, els Festivals d’Estiu, que els duran per diferents indrets de la nostra geografi a. El concertDividit en dues parts, el concert començarà amb l’energia del Divertimento en Fa M KV138 de Mozart, continuarà amb el Concert per a violoncel i orquestra en si menor RV424 d’Antonio Vivaldi, seguit del Con-cert per a violoncel i orquestra en sol major de Luigi Boccherini. Ja a la segona part, els quatre moviments de la famosa Simfonia núm. 29 KV 201 de Mozart posa-ran el punt fi nal d’aquest concert que tindrà com a escenari, un cop més, l’immillorable espai del claus-tre del Seminari de Tarragona.

Pròxims concertsAquest serà el primer dels cinc concerts de la gira Festivals d’estiu, que també es podran sentir al Cas-tell del Catllar (2 d’agost, 22 h),als Teatre-Auditori de l’Hospitalet de l’Infant (3 d’agost, 19,30 h),a Altafulla (8 d’agost, 22 h) i a Llívia(9 d’agost, 22 h).

El violoncel·lista Josep Trescolí i l’OCM actuen al claustre del Seminari de Tarragona

L’Orquestra Camera Musicae enceta els concerts d’estiu amb el violoncel·lista Josep Trescolí./Anahí Montfort

La mostra ‘NIX, d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes’ de l’artista plàstic Àlvar Calvet ha clos amb un gran èxit de públic i participació. Prop de 2.700 persones han visitat aquesta exposició al Museu d’Art Modern de la Diputa-ció (MAMT), on han pogut conèixer els darrers treballs de Calvet, creacions on

l’autor experimenta i refl exiona sobre l’invisible i la ceguesa. Una línia d’atenció que Àlvar Calvet ja va encetar l’any 1997, preocupat per l’efecte de la llum no només com a procediment pictòric sinó també com a clau de la visió.

Aquesta exposició sorgeix com a conseqüència d’haver estat guardonat amb el 38è Premi Tapiró de Pintura de la Biennal d’Art 2012. A la mostra, s’hi han afegit diverses activitats re-lacionades que han facilitat la interacció del públic amb les obres d’aquest artista, entre els quals destaca un concurs a Instagram amb el hashtag #nixalvarcalvet, el qual va rebre una seixantena d’imatges. D’entre les fotografi es participants, el jurat ha decidit que la imatge de @joefuga (Juanjo Fuster), s’endugui el primer premi del concurs (imatge adjunta).

Prop de 2.700 persones ja han visitat la mostra d’Àlvar Calvet al MAMT

Que no us prenguin les nits d’estiu

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

Acasa, hi ha estones que ni les mosques vo-len volar. La llum dels fanals de la plaça s’escola com petits ganivets a través de les

escletxes de la persiana de fusta de les fi nestres del menjador, barrejada amb la remor dels que sopen al carrer, i ni l’aire gosa moure’s de lloc. Les nits d’estiu no estan fetes per embadocar-se davant de la televisió, mentre els gelats, les converses i els riures els gasten els altres. Afor-tunadament, i en contra de la creença popular que sovint ens impulsa a pensar que a Tarrago-na «no es fa res», a vegades cal quadrar l’agenda per no perdre’s coses interessants que passen en llocs bonics i –important– donen un respir a les nostres sofertes butxaques. Si sou dels que aquest estiu feu turisme de quilòmetre zero no desespereu, hi ha moltes opcions a la vora que us permetran fer coses interessants encara que l’únic bitllet que penseu pagar fi ns a setembre sigui el de l’EMT. I com a mostra, dues opcions per aquest cap de setmana. A partir d’aquest dimecres i fi ns al prò-xim diumenge, l’Espai la Palmera (plaça Imperi-al, 1), enfi la la tercera setmana de programació, amb propostes com la projecció de la pel·lícula Promised Land, de Gus Van Sant (dimecres 23, 22h); la Nit de la Dansa (dijous 24, 22h); el con-cert de Los dos hermanos i Mossèn Bràmit i Els Morts (divendres 25, 22h), i les actuacions de Da-vid Amorín i Paco Enlaluna (dissabte 26, 22.40h). D’altra banda, si sou dels que a l’estiu aprofi teu per mirar-vos totes les temporades de la darrera sèrie que us ha enganxat, ja és hora de separar el cul del sofà, que el pròxim dissabte 26 de juliol, també a les 22 hores, el Cafè Cantonada (Fortuny, 23) oferirà la segona ronda dels curtmetratges Punt Mort, un recull de produccions audiovisuals d’artistes de proximitat. Ara només caldrà que escolliu i que no us prenguin les nits d’estiu.

OPINIÓ

23 de juliol de 2014 | Gent26 |

GENT

Milers de persones han passat durant el cap de setmana del 19 i 20 de juliol per les XII Festes Populars del barri de l’Albada. Els concerts de Vergüenza Ajena i Radio Ma-candé, de divendres i dissabte a la nit, van omplir la Rambla de l’Albada. La resta d’activitats del cap de setmana també van ser un gran èxit, sobretot la Fideuà Popular Solidària, per a 400 persones, de divendres a la nit i el Vermut Popular i la Paella de diumenge. Les festes van concloure amb un festival flamenc, l’actuació de SalSixto i la gran Festa de l’Escuma.

Ja s’han començat a incorporar els alumnes en pràctiques que la companyia Dow Ibèrica rebrà durant aquest 2014, en el marc del seu Programa d’Estudiants. El passat dia 15 de juliol va tenir lloc l’acte de benvinguda d’aquest Programa d’Estudiants, un esdeveniment coordinat per Josep Boronat, i que va comptar amb la participació de Xavier Tibau, director de Recursos Humans de Dow Iberica, així com del director del Complex Industrial de Tarragona i director de la producció per a Espanya i Portugal, Kepa Díaz de Mendibil. L’esdeveniment es va iniciar amb una breu intro-ducció sobre la companyia (plantes, processos, productes i aplicacions) i també es van poder veure diversos vídeos relacionats amb la reutilització i reciclatge de plàstics.

El pròxim diumenge 3 d’agost, Prades celebrarà el tradicional Concurs de Gossos d’Atura que enguany arriba a la 27a edi-ció. A les 11 del matí al Camp de Futbol Municipal (av. de la Verge de l’Abellera) s’iniciarà aquesta competició en la qual els gossos demostraran les se-ves habilitats.

Centenars de persones han visitat el 6è Mercat d’Intercanvi i Segona Mà de Calafell, celebrat per primer cop al Passeig Marí-tim de Segur de Calafell. Els visitants van comprar objectes de segona mà com llibres, mobles, discs, pel·lícules, instruments musicals, eines, roba i complements, material per a nadons o infants, parament de la llar, electrodomèstics, material espor-tiu, jocs, disfresses, material informàtic o plantes, entre d’altres i també van poder fer intercanvis d’objectes. El mercat, també va comptar amb la participació d’associacions solidàries amb els animals com: Proccan i Napa. Així mateix, l’Associació de Ve-ïns i Propietaris de Segur Centre, en col·laboració amb Càritas i altres entitats que ajuden a les persones necessitades, van posar una parada on es van recollir tots aquells objectes (roba, calçat, estris per la casa, etc.) que els participants ja no necessitaven i que serviran per ajudar a persones.

Èxit de participació en les XII Festes Populars de l’Albada

Un total de 70 estudiants realitzaran pràctiques a DOW durant aquest 2014

Prades acollirà el

XXVII Concurs

de Gossos d’Atura

Èxit del 6è Mercat d’Intercanvii Segona Mà a Calafell

| 23 de juliol de 2014 | 27Gent

GENT

El dilluns 21 de juliol va tenir lloc a la seu de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) l’acte de benvinguda dels 10 estudiants que enguany han estat guardonats amb una de les be-ques d’estiu del programa ICIQ Summer Fellowships. L’Obra Social de “la Caixa” fi nança des del 2010 aquest programa de beques que ajuda a l’ICIQ a incorporar futurs estudiants de màster i doctorat. Els 10 estudiants que aquest estiu faran recerca a l’ICIQ vénen de les universitats de Barcelona, Sevilla, Oviedo, Granada, Russian Academy of Science, Alacant i Sharif University of Technology (Iran) i de la tarragonina Rovira i Virgili.

Al saló d’actes del complex industrial de Repsol a Tarragona es van lliurar el passat 18 de juliol els diplomes als alumnes que han cursat amb èxit el projecte de formació professional integra-da de Química Industrial promoció 2013-2014. Avui, 23 d’ells són treballadors/es en actiu, amb un contracte d’operador/a de planta química a Repsol. Aquestes 30 persones van cursar aquesta línia de formació professional integrada dins del Programa Forma i Insereix. Aquesta modalitat de formació professional integrada genera ocupació i oportunitats de reciclatge cap a estudis amb sortida laboral, és clau per donar resposta a les necessitats del territori i és possible gràcies a l’entesa de la iniciativa privada, l’administració laboral i l’administració educativa.

10 estudiants faran recerca a l’ICIQ aquest estiu

Lliurament dels diplomes als alumnes de formació professional de Repsol

Els ballarins de Coma-ruga Montse i Lluís tornen a fer un altre podi, aquest cop a la competició celebrada a Elx. A més, van ocu-par la 16a posició al Campionat d’Espanya. Gràcies als bons resul-tats obtinguts aquesta temporada han pujat de categoria.

Dos ballarins de Coma-rugafan podi en una

competició de ball a Elx

23 de juliol de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 24

Celennuvolat

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 23

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 29º / min. 22º

DIVENDRES 25

DIUMENGE 27

DIMARTS 29

DISSABTE 26

DILLUNS 28

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!Rufi és un gatet de tres mesos rescatat del carrer on, pel seu caràcter tan confi at, no podia sobreviure. Rondava desesperat i sol. És molt carinyós i curiós. És un gatet molt agraït i dolç. Necessita una família.Contacte: gaiatgn@gmail.com

SIRA EN ADOPCIÓ!La Sira té 1 mes i mig. Va aparèixer amb el seu germanet en una colònia de Tarrago-na i els vam acollir. Ara busca una família on la cuidin molt. Li agrada estar amb més gats i que juguin amb ella. info@tarracogats.orgJennifer: 639 45 12 96

Durant aquesta se tmana e l ce l es tarà ennu-vo la t . La probab i l i ta t de p lu ja serà e levada en punts determina ts e ls d ies prev is a l cap de se tmana. E l so l to rnarà a aparè ixer a l ’ in ic i de la pròx ima setmana. Les tempera-tures es mant indran.

| 23 de juliol de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia | 29

Brenners Park. Un gran hotel encisador en una ciutat de conte de fadesSens dubte, un gran hotel amb moltíssim encant en el cor d’un parc en una ciutat preciosa. Excel·lent rebuda, habitacions àmplies i molt confortables, sales de lectura, una àrea especial per fumadors, un bar amb música de piano en directe a les nits, un restaurant amb una estrella a la Guia Michelin, amb el xef Rudolf Pelkofer i una agradable piscina climatitzada coberta. Actualment estan ampliant la zona Spa. Molts detalls de bon gust, tracte exquisit i tot pensat per a la màxima felicitat dels hostes. Ubicació ideal prop dels museus i el teatre, a 8 minuts caminant del centre per als vianants. Un hotel que no s’oblida. Seguim cap al sud i ens endinsem

en la plenitud de la Selva Negra, anomenada així per l’espessor i frondositat dels seus arbres de color verd molt fosc. Cal fer una parada a Heidelberg per visitar el seu castell i passejar per aquesta població i prendre una bona cervesa en qualsevol de les nombroses terrasses vora el riu.

Esmaris és el restaurant gastronòmic de l’hotel Dolce Sitges, inaugurat l’any 2004. El xef Miguel Ángel García ofe-

reix una cuina mediterrània, d’autor i de productes de proximitat.

Una oferta a base de tomàquets i espàrrecs, mongetes i pèsols, peix de les nostres llotges com el bonítol de blanc llampant, les sardines d’argent, la corbina i el bacallà; cireres i fi ga-fl ors, préssecs i prunes; la Malvasia de Sitges; els bescuits de mel; i molt més... tot elaborat amb tècniques culinàries d’avantguarda, amb receptes actuals plenes de gust i de sabor, de textures i de compromís i properes als records presents a les nostres memòries inoblidables. Dirigeix el menjador, que té una decoració mi-nimalista i una capacitat per fi ns a 40 comen-sals, Jordi Torremorell, que exerceix també de sommelier i té cura del celler, el qual conté 70 referències de vins i caves. Destacar la terras-sa d’estiu en què resulta molt agradable sopar sota les estrelles, contemplant les bones vistes en què predomina el color verd del camp de golf veí. El nom del restaurant respon a un plat tradicional de la Costa Daurada tarragonina, especialment de la localitat de Creixell, ela-borat pels pescadors a les mateixes barques a

alta mar, amb el peix sobrant, principalment anxoves i peix blau, que no es podia comerci-alitzar i que utilitzaven per a consum propi. Especialitats i preus: Vieira marinada en fonoll sobre gelatina fi na d’api, poma verda lamina-da en osmosi inversa i escuma petita de mon-geta del Ganxet, 16,75 euros; arròs caldós de llamàntol amb galeta picada, 20 euros; bonítol rostit lleugerament amb hummus d’albergínia fumada, pètal de tomàquet confi tat i espàrrec verd, 16,60 euros; llobarro salvatge cruixent sobre llit d’espàrrec blanc amb emulsió de tò-fona d’estiu, 24,25 euros; secret d’ibèric adobat amb rissoto de patata i pop fumat amb festuc, 19,60 euros; centre de fi let de vedella aroma-titzat amb farigola i romaní sobre patata Rat-te i acompanyat de múrgola farcida de fetge d’ànec, 26,80 euros; explosió de taronja àcida amb iogurt sobre crema de xocolata blanca, 4,20 euros; amanida de fruita en tres textures: natural, confi tada i cruixent, 5,60 euros. Menú: 39 euros. Menú degustació: 59 euros. Vi de la casa: Sumarroca, blanc, negre o rosat, 12,50 euros.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Esmaris, cuina de producte i mediterrània, a Sitges

ESMARISAv. Camí de Miralpeix, 12 · Sitges

Tel. 93 810 90 00 | Fax: 93 810 90 01Horari de 19 a 22,30 hores.

info_sitges@dolce.comwww.dolcesitges.es/restaurantes/restaurantes

RESTAURANT · PLATS CUINATS

VINE A

CONÈIXER

LA NOVA

CARTA!!!

Elaboració Tallem l’alvocat per la meitat, li traiem l’os i el buidem. Tros-segem la carn de l’alvocat i també l’ou, l’enciam, el tomàquet i l’anxova. Barregem tots els ingredients i farcim l’alvocat. Posem al plat una base d’enciam per evitar que l’alvocat es tombi i ho decorem amb tomàquet. Si volem, també hi podem afegir maionesa o salsa rosa.

La recepta d’Encarna Martínez

Alvocat farcitIngredients EnciamTomàquetPebreOu durAnxovaSalPebre

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

ESCAPADES PER AQUEST ESTIU:

Uns dies a laSelva Negra (II)

23 de juliol de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. URB. PUNTA DE LA MORA. Aparellat de 150m2 (MOBLAT AMB ELECTRODOMÈSTICS), parcel·la de 400m2, 4 habitacions, 3 banys, saló, cuina de disseny, parquet i porcellànic, a/c fred i calor, � nestres d’alumini blanc amb doble vidre, persiana i mosquiteres, solàrium amb vistes, garatge de 45m2 amb traster i bany, jardí acabat 200m2, porxos i amplia barbacoa. QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA “F”. Tel. 629 232 588

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. Precio: 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente. Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 21 31 07

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire acondicionat, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 180.000€ Tel. 977 252052

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Apartamento de 2 dormitorios dobles, de obra nueva, con piscina en zona comunitaria. Precio a convenir. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Casas adosadas con zona comunitaria a estrenar 120.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Per. 495.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso de dos habitaciones, cocina independiente, perfecto estado, posibilidad de parking. Mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. MÚSICS. Dúplex seminuevo, 4 dormitorios, 2 baños, aseo, cocina of� ce, salón comedor, terraza, 2 plazas de garaje, zona comunitaria con piscina. VISTAS AL MAR. 300.000€ Tel. 977 22 45 44

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Casas adosadas con zona comunitaria y pisinca desde 160.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977 25 20 52

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó del Mediterrani, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. Per: 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. BOSCOS. Casa adosada reformada. 3 habitaciones dobles, salón con chimenea, comedor, cocina of� ce, baño, aseo, garaje, jardín privado... 160.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3 dormitorios + 2 baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA IMPERIAL TARRACO. Amplio piso reformado, 170m2, 4 habitaciones, 2 baños, cocina of� ce, amplio salón-comedor, terrazas, EXTERIOR. 227.000€ Tel. 977 22 45 44

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio en venta. Por 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot instal·lacions, molt lluminós, per 180.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Urge vender. Casa de 4 dormitorios, altillo, garaje amplio, jardín interor. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 35 69 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA VIDAL I BARRAQUER. Piso seminuevo, 3 habitaciones (una es suite), 2 baños, comedor independiente, cocina of� ce con galería, plaza de garaje... 180.000€ Tel. 977 22 45 44

TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, pàrquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN AFECTADOS HIPOTECAS. Si sus propiedades, viviendas, locales, negocios... están embargados, nuestro gabinete, experto en estos temas, garantiza mediante contrato, que los afectados seguirán disfrutando de sus propiedades como mínimo 6 años más, aunque sean subastados sus bienes y no tendrán que abandonar sus domicilios o propiedades. Hacemos análisis de las cláusulas abusivas y no de ley de sus hipotecas totalmente gratis. Tel. 673 575 270. Mail: proinconsulting@hotmail.es. Delegaciones en: Cataluña, Madrid, Aragón, Andalucía y Valencia.

LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. AVDA. FRANCESC MACIÀ. Pis en lloguer, superfície aproximada de 116m2, 4 habitacions, 1 bany + lavabo, parquet, calefacció, terrassa, exterior i assolellat, vistes panoràmiques, pàrquing, MOBLAT. NO ANIMALS. 700€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Vivenda de 3 dormitoris, bany, cuina independent i menjador. Situat davant de la clínica Monegal. Preu: 450€ Tel. 97 24 80 80

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en lloguer de 3 dormitoris, bany, cuina independent amb pati, menjador gran amb sortida a una terrassa. Preu: 470€ Tel. 977 24 80 80

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 dormitorios, baño, terraza, sol, hay electrodomésticos y muebles. También sin muebles. 400€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. C/ JAUME I, amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza, 425€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JOSEP MARIA DE SEGARRA. Semi-nou, moblat, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, traster, safreig, vestidor. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris, bany, cuina i menjador. Situat en una casa molt tranquil·la. 450€ Tel. 977 24 80 80

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

TARRAGONA. C/ JAUME I. Semi-nou , amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. 420€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjador-cuina, i bany, 2n pis sense ascensor. Per 320€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OROSI. Pis en edi� ci de 10 anys, dos dormitoris, cuina independent amb galeria i bany gran. Edi� ci amb ascensor. Situat al costat de l’estació de trens. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina, bany, rebedor gran. Per 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Tel. 977252052

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. C/ APODACA. Amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FERRER. Pis en lloguer d’un dormitori, menjador obert a la cuina, bany. Equipat amb mobles nous. Preu: 490€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

TARRAGONA. C/ MERCERIA. Àtic amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany, terrassa, 4ª planta sense ascensor. 250€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Al costat de la RAMBLA NOVA. Pis en lloguer amb 5 dormitoris, 2 banys, menjador i cuina. Edi� ci amb ascensor. 500€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

TARRAGONA. C/ BARÓ IV TORRES. Amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa, 2a planta sense ascensor. Per: 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE PALAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris amb mobles, cuina oberta al menjador i bany. Preu: 570€ amb possibilitat d’aparcament. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, planta principal sense ascensor. 425€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, amb sofà-llit, mobles, ascensor. Per 250€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis reformat de 3 dormitoris, 3 banys, menjador gran i cuina. Ideal per viure al centre en un carrer peatonal. Preu: 600€ Tel. 977248080

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 460€ Tel 977 25 20 52

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 23 de juliol de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ MAJOR. Pisos en lloguer, 1 habitació, cuina-menjador, bany, balcó, moblat, reformat. 375€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una finca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. Alquilo piso en el centro de Tarragona, lado PLAZA IMPERIAL TARRACO con muebles, de 4 habitaciones, baño, aseo, cocina, toda reformada, gran salón-comedor, balcón a la calle Pere Martell, con aire acondicionado, todo nuevo a estrenar y recién pintado. Con parking. Precio: 625€ Llamar al telf: 610 500 017 / 977 218 730 - Pedro.

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

SEGUR DE CALAFELL. Planta baja con jardín y barbacoa de 2 dormitorios obra nueva, parking y trastero. 450€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 23.800€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking en venta, plaza grande coche y moto. Buen acceso. 18.000€ Tel. 654 092 540

PLAZA IMPERIAL TARRACO. Parking en alquiler. Coche grande. 70€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 50m2, per entrar-hi, lavabo, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, superfície aproximada de 242m2, diàfan, en obra, amb sortida de fums, porta automàtica. PV. 260.000€ Tel. 977 24 34 06

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REAL/PZA. INFANTES. Parking en venta para coche grande y moto. Buen acceso. 25.000€ Tel. 654092540

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de El Corte Inglés. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€. Oportunidad única. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 21.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. Tel. 977 23 69 20 / 638 418 256

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler de local de 75m2. Directamente a propietario. Por: 750€/mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT i 10 min.de Tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540

TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias. 46.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. Per: 700€/mes. Telèfon: 977 25 20 52

TARRAGONA. REAL. De 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% . 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local en lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. P. MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 18.000€ Tel. 654092540

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275€ a 600€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, año 2011, gasolina, cambio automático, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000€ Teléfono: 977 971 142

MINI COOPER COUPÉ. 143km, año 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, año 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, año 2009, cambio automático, color negro, 3 puertas. 40.000€ Tel. 977 971 142

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, color verde, 4 puertas y 5 plazas. 17.000€ Tel. 977 971 142

BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, año 2011, diesel, automático, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900€ Tel. 977 971 142

RIO 600 CABIN FISH + SUZ. 115 hp 4T. FB (05). Sonda. Reusada. 13.750€.Tel. 661768042

QUICKSILVER 600 EXPLORER. Motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcación open, banco y mesa en proa, con un pequeño camarote, sonda, GPS y toldo bimini, del año 2005, revisión de motor hecha. Teléfono de contacto: 638789753

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

SUNBIRD 4,75 mt + JOHNSON 60hp 2T (93). Toldo sol inox. / UHF / luces nav. / sonda proa abierta. Remolque (+600€) por 3.750€. Reusada. Tel. 661 76 80 42 i comercial@nauticacomarruga.com

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.500€ Tel. 638 789 753

ZODIAC AEROTEC + HONDA 20 hp 4T + Remolque carretera (07). Reusada. 3.780€ Tel. 661 76 80 42 i comercial@nauticacomarruga.com

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha. 8000€ Tel. 638 789 753

HONDA MARINE. Motores fuera borda. Neumáticas. Precio anti-crisis. Tel. 661 768 042 i comercial@nauticacomarruga.com

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753

Se precisa peluquera con experiencia para refuerzo de verano en Roda de Bara. Tel. 617 227 376

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 Móvil: 648 272 933

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

Enginyer tècnic s’ofereix per treballs de topografia, informes tècnics, certificats energètics, projectes per a particulars i empreses. Informació sense compromís al 616 345 411

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel. 977 666 753

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Telèfon: 626010186

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Teléfono: 658 02 91 46

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

MotorNàutica

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2 cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar Tel. 630359977 / 977217132

MotorMotos

Vendo Volkswagen-Corrado

Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77977 21 71 32

ANUNCIS CLASSIFICAtSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

23 de juliol de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

El Vendrell celebra la Festa Major

El BBVA compra Catalunya Caixa

El nou moll de la Química ja està actiu

El Vendrell celebra la seva Festa Major amb actes que s’allargaran fi ns al pròxim 28 de juliol. Bones festes d’estiu!

El Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA BBVA ha comprat CatalunyaCaixa, que deixa de ser una entitat catalana.

El Port de Tarragona ha inaugurat recentment aquesta ampliació, amb l’objectiu d’atreure inversions de futur.

Roger ComaACTOR, AVIAT PRESENTARÀ LA SEGONA TEMPORADA DE ‘LES COSES GRANS’

Roger Coma és una d’aquelles cares tan co-negudes que s’explica

més bé que el nom mateix. Després de participar en projectes cinematogràfi cs, televisius i teatrals i d’es-criure dos llibres, l’any pas-

sat Coma va presentar els ca-pítols de la websèrie que ell mateix ha escrit i dirigit, ‘Les coses grans’. Convidat per la regidoria de Joventut i Coor-peració i la Pipel Entertaint-ment, Roger Coma ha estat recentment a Tarragona, on ha explicat com es duu a ter-me aquest canvi de rol.

Com passes del rol d’actor a parir la teva pròpia sèrie?

Fa temps que vaig escrivint co-ses i, en aquest cas, tenia clar que havia de ser una sitcom per Internet, per controlar els tempos. Pel que fa als textos, després de fer diverses proves, vaig seleccionar algunes de les piulades de Twitter, un destil-lat que era la base de la sèrie.

‘Les coses grans’ tracta de tot i no tracta de res?El fet que siguin capítols de deu minuts permet que anèc-dotes com una complicació intestinal, per exemple, es converteixin en una petita he-roïcitat. Està bé posar el focus en coses que normalment no el reben. Per escriure cal bus-car dins d’un mateix i en la pe-tita ràbia de cada dia que saps explicar tan bé, que sempre serà més interessant que altres temes que no coneixes.

Hi ha molt de lectura gene-racional en la sèrie? És gairebé espontani que quan escrius acabis caient sobre tu mateix. En general, les trames intenten donar una lectura ètica a coses com, per exem-ple, una bossa d’escombraries, amb paròdia, però també amb

convicció.

És gairebé inevitable que els actors us trobeu atrapats en l’ego. Escriure és una mane-ra d’escampar-lo? Tota la sèrie parteix d’una llui-ta per distanciar-se de l’ego, que és un vehicle útil per creu-re en el teu producte, però s’ha de saber fer servir per en-trar i sortir. Els personatges de Les coses grans estan atrapats en una mena de tragèdia petita.

Posar-se darrere la càmera també serveix per visualit-zar errors i encerts de la teva carrera? Totalment. Per exemple, du-rant una època de la meva vida em vaig prendre la vida molt seriosament i tenia un patir vocacional, però com més re-laxat estàs millor surten les coses, ja sigui fer aquesta feina o signar una hipoteca. El que és bàsic és potenciar el més ge-nuí de cadascú.

Hi haurà segona temporada de ‘Les coses grans’?Sí, rodarem durant els mesos d’agost i setembre i mantin-drem els personatges.

«Durant una època em vaig prendre la vida molt seriosament, tenia un patir vocacional»

L’entrevista

Agnès Llorens,Tarragona

L’odi irracional per un acordió, la pressió d’ha-ver de preparar un discurs d’un premi escolar o un vermut que s’allarga fi ns a l’hora de dinar. Aquestes són algunes de les petites històries quotidianes a les quals s’han d’enfrontar els personatges de Les co-ses grans, la sèrie de Roger Coma que va recollir un gran èxit de públic l’any passat i de la qual ara se’n prepara una segona part que segueix en la mateixa línia que la temporada an-terior, marcada pels petits desastres quotidians d’uns personatges que interro-guen directament l’espec-tador amb un to irònic i despreocupat. Si encara no heu vist cap dels capí-tols de Les coses grans (www.lescosesgrans.com), l’estiu pot ser un bon moment per refrescar-vos amb els seus guions. Bona remu-llada!

‘Les coses grans’, petites apocalipsis d’anar per casa

Butaca + PufSunrise (S)

1199€abans 1826€

fins el 31 de juliol Fabricat a Noruegawww.stressless.es