REFORÇ SANITARI D’ESTIU A LA COSTA DAURADA

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 229090714

Comida japonesanatural y al momento

Menú diario

11€(IVA incluído)

Menúdegustación

japonés

(IVA incluído)12’50€

TA

RR

AG

ON

A

P08

CiU denota sensació

d’inseguretat en diversos espais

de la capital tarragonina

Reclamen més videovigilància a les

zones confl ictives

TE

RR

ITO

RI

P15

Calafellenceta nou

dies d’activitat amb la seva festa

major d’estiu La celebració de la

Santa Creu al Poble de Calafell s’allarga fi ns al

dia 19 de juliol

ELS CENTRES DE PRIMÀRIA DEL NOSTRE LITORAL

ATENDRAN AQUEST ESTIU MÉS DE 50.000 URGÈNCIES GENERADES PEL TURISME

PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

9 de juliol de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

C om cada estiu, els mu-nicipis del nostre lito-ral reben milers de

turistes, la qual cosa incre-menta notablement la pres-sió assistencial als centres sanitaris d’atenció primària de la gran majoria de pobla-cions de la Costa Daurada.

Tot al contrari del que pas-sa a l’àrea metropolitana de Barcelona, les comarques de Tarragona s’omplen de gent durant l’època més calorosa de l’any. Parlem de milers de persones desplaçades al ter-ritori per vacances, fet que obliga els principals muni-cipis costaners, com ara Sa-lou, Vila-seca, Calafell o Tor-redembarra, a incrementar exponencialment els serveis que ofereixen a la ciutadania (subministrament d’aigua, neteja, recollida d’escom-braries, seguretat ciutadana, etc.). Un dels pals de paller perquè la Costa Daurada sigui reconeguda com a una de les destinacions turístiques més importants de Catalunya és la seva qualitat pel que fa a l’as-

sistència sanitària en època de màxima pressió assisten-cial. Des de fa molts anys el conjunt de CAP i consultoris mèdics de les principals po-blacions turístiques de la zona despleguen un dispositiu de

reforç d’estiu (amb més facul-tatius, infermeres i personal administratiu) que s’activa el dia de Sant Joan (24 de juny) i que s’allarga com a mínim fi ns a la Diada Nacional de Ca-talunya (11 de setembre).En el cas de les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès els dos proveïdors encarregats de donar aquesta cobertura a la població desplaçada (sense descuidar la demanda assis-tencial corrent de la població resident durant tot l’any) són la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i l’Institut Català de la Salut (ICS). En el cas dels centres d’assistència primà-ria gestionats per la Xarxa de Santa Tecla (Calafell, Coma-ruga, Roda de Barà, Torredem-barra i la Pineda), aquest any es preveu que atenguin en el seu conjunt prop de 35.000 urgències. L’estiu passat, per exemple, es van atendre unes

13.600 persones a Calafell, unes 14.000 a Torredembarra, unes 4.000 a la Pineda i unes 1.500 al consultori de Coma-ruga (el Vendrell).Per cobrir aquesta creixent demanda assistencial provo-cada per l’activitat turística, la institució sociosanitària posa en marxa com sempre el seu dispositiu de reforç a tots els centres del litoral. Les hores de reforç afegides equi-valen a la contractació d’un equip de 15 metges, 13 infer-meres i 7 auxiliars adminis-tratius, que es distribueixen en els diferents equipaments durant la temporada. Pel que fa al CAP de Salou, gestionat per l’Institut Català de la Sa-lut (ICS), el reforç d’estiu con-sisteix en un equip addicional de 5 metges, 2 infermeres i 2 professionals administratius. Aquest desplegament s’allar-garà enguany fi ns al dia 14

de setembre. Salou, la prin-cipal destinació turística de la demarcació, genera durant el mes d’agost més de 10.000 atencions de primària durant el mes d’agost i més de 6.000 durant la primera quinzena del mes de setembre.

Reforç sanitari als municipis de costa per atendre la població desplaçada

Òliver Márquez, Tarragona

Els centres d’atenció primària de les destinacions turístiques de la Costa Daurada tripliquen la seva activitat normal durant els mesos d’estiu. Reforç de metges, infermeres i administratius fi ns al 14 de setembre

La qualitat dels centres sanitaris del territori, peça determinant perquè la Costa Daurada sigui considerada com una important destinació de vacances a Catalunya

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONANecesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Tel. 977 21 93 50

ADMINISTRACIÓNSEGUROS

PERITACIONES

COMPRA-VENTAALQUILERESTRASPASOS

C/ Soler, 2 dorm. reformado 300€ / C/ Mar pisos 1/2 dorm. ascensor 325€ / P. Riba, 3 dorm. 400€ /R. Cajal, 4 dormitorios, baño, aseo. 500€ / Av. Andorra, estudio con balcón. Equipado. 300€ Naves. Pallaresos. Muelle carga y descarga 525m 460€ / Locales capuchinos 90m 425€ /

Sant Antoni Maria Claret, 72m, 3 dormitorios, baño, soleado, exterior, parking.....................63.500€Casco antiguo. 75m, 3 dorm., baño, aseo, comedor, balcón, exterior, gas natural, 2º piso..43.000€Av. Catalunya, 160m, 5 dorm., baños, calef., a/a., ventana climat., trastero, sol mañ/tard...142.500€P. Martell, 135 m, 5 dormitorios, baño, aseo, terraza, sol, calefacción gas, trastero.............130.000€Mallorca, 120m, 4 dorm., 2 baños, armarios, calef. gas natural, sol, orientación sur-este...140.000€Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, aseo, sol mañana/tarde, todo reformado, ventanas, calef...153.000€R.R. Nova, 140m, 4 dorm. dobles, armarios, baños, terraza, buenas vistas, calef., parking...238.000€P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza a calle, lavadero, g. natural, bien conservado..135.000€P. Martell, 75m, 3 dorm., baño, cocina. Piso alto, sol, exterior, buen estado, reformado......120.000€R. Cajal, 90m, 3 dorm., baño, aseo, terraza con vistas al parque, alto, buen estado............134.000€Serrallo, 3 dormitorios, cocina, comedor, baño, trastero, lavadero.........................................50.000€P. Martell, 110m, 4 dormitorios, baño, aseo, comedor, balcón, calefacción, radiadores......100.000€Parkings.Parkings. Rambla Nova 23.800€ / Torres Jordi coche y moto 21.000€ / P. Martell 18.000€

ALQUILER TARRAGONA

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES

| 9 de juliol de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

La tipologia de les urgències ateses als centres d’atenció primària sol ser, en general, banal i molt relacionada amb l’estiu (cremades, processos diarreics, infeccions d’orina i otitis, cops…), així com les urgències greus que es poden produir en qualsevol moment i que res tenen a veure amb els riscos propis de l’estiu i que són normalment derivades als centres hospitalaris (Hospital del Vendrell, Hospital de San-ta Tecla o Joan XXIII).

Hospital del Vendrell

Quant a l’activitat d’urgències hospitalàries, és l’Hospital del Vendrell el que nota més l’ar-ribada de l’estiu. Mentre que

l’activitat als hospitals de San-ta Tecla i de Joan XXIII es man-té estable amb increments puntuals d’activitat que no su-peren el 20%, a la capital del Baix Penedès es poden arribar a realitzar fi ns a 400 atencions en un únic dia d’agost, la qual cosa duplica la mitjana de 200 urgències diàries que registra el centre durant la resta de l’any. És per aquest motiu que al Vendrell també es reforça el servei d’urgències davant la creixent demanda. De fet, es calcula que de les 20.000 ur-gències que s’atenen durant els mesos d’estiu a l’hospital, unes 10.000 són atribuïbles al fenomen de l’activitat turísti-ca, és a dir, casos de persones no residents al territori.

1 | CALAFELL

2 | COMA-RUGA

3 | RODA DE BERÀ

4 | TORREDEMBARRA

5 | LA PINEDA

6 | SALOU

12

43

56

HEL VENDRELL

HSANTA TECLA

HJOAN XXIII

DISPOSITIU FINS AL 14 DE SETEMBREEls Centres d’Atenció Primària i Consultoris Mèdics de les principals poblacions de la Costa Daurada atenen una mitjana de 50.000 urgències en el període comprès entre els mesos de juliol, agost i mitjan setembre. El dispositiu d’estiu d’aquest 2014 passa per l’increment d’hores de servei de metges, personal d’infermeria i personal administratiu als centres de Calafell, Coma-ruga, Roda de Berà, Torredembarra, La Pineda (Vila-seca) i Salou. Pel que fa als centres hospitalaris de referència, el que nota més la incidència del turisme és l’Hospital del Vendrell (Baix Penedès), que durant el mes d’agost pot arribar a atendre fi ns a 400 urgències en un únic dia.

REFORÇ ASSISTENCIAL DE COSTA (TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS)

A la pàgina de l’esquerra, afl uència de turistes al passeig Jaume I de Salou durant un dia d’estiu. Damunt d’aquestes línies, consultori mèdic de la Pineda (Vila-seca), un dels centres de costa que experimenten una forta activitat assistencial en aquesta època de l’any.

9 de juliol de 2014 | 4 | Sumari i editorial

1716 22

8 10 15CiU denuncia inseguretat a punts de TGN

L’oferta cultural com a reclam

turístic a l’estiu

CLAUS DE LA SETMANA

La Costa Daurada és, sense cap mena de dubte, una de les principals destinacions turísti-ques de Catalunya i de l’Estat espanyol. Durant anys, l’acció de polítiques conjuntes entre municipis i la consolidació d’atractius com PortAventura ha fet que, de mica en mica, el

territori hagi aconseguit desestacionalitzar la temporada turística i que l’activitat del sector econòmic més important de la demarcació s’allargui gairebé fi ns a 8 mesos de l’any (des de la Setmana Santa fi ns ben entrada la tardor). Malgrat això, els mesos d’estiu continuen sent els més importants, si parlem en termes d’afl uència de visitants al territori, fet que es tradueix en una major ocupació hotelera, en càmpings i segones residències plenes, en una creixent activi-tat al comerç de la zona i en una certa alegria als establiments de restauració. Aquesta població desplaçada genera riquesa a les nostres comarques (està calculat que un 18% del Producte Interior Brut de la província el genera el turisme), però alhora exigeix un sobre-esforç de part dels municipis que l’acullen. Destinacions com ara Salou, amb una població censada que no arriba als 30.000 habitants durant els mesos d’hivern, poden arribar a acollir més de 200.000 persones en dies puntuals del mes d’agost. Els ajuntaments d’aquests munici-pis turístics, que a casa nostra n’hi ha uns quants, han de fer mans i mànigues per adaptar els seus serveis públics (neteja, recollida d’escombraries, proveïment d’aigua, etc.) a una població fl otant que pot arribar a multiplicar per deu la demanda normal dels residents de tot l’any. El mateix passa amb els serveis sanitaris dels municipis costaners, que durant els mesos de més calor també incrementen la seva activitat per l’efecte del turisme. Com a resposta a aquesta major demanda assistencial, els proveïdors sanitaris de la zona apliquen un reforç especial d’estiu als serveis de primària (més metges, més infermeres i més personal administratiu). Col-labora així el sistema sanitari a fer que l’estada dels turistes a casa nostra sigui el més còmode possible. I és que l’accessibilitat a un centre mèdic de qualitat és una de les primeres coses que una família mira abans de decidir la seva destinació per les vacances d’estiu.

Salut al servei del turisme

Protagonistes

Editorial

Serial a TorredembarraDues setmanes després de l’entrada de la Guàrdia Civil a les dependències de l’Ajuntament de Torredembarra, el cas conti-nua presentant molts interrogants tant per a l’opinió pública com per als mitjans de comunicació, que aporten les novetats informatives en comptagotes mentre el jutjat del Vendrell, que és l’únic que pot oferir una versió ofi cial de l’afer, manté el secret de sumari. L’alcalde, Daniel Masagué, continua a la presó i les darreres informacions apunten que no renunciarà als seus càrrecs públics fi ns que no torni a estar en llibertat. Mentrestant, el desgovern és la nota dominant d’un consisto-ri que haurà de treballar molt bé per trobar l’estabilitat que mereix la ciutadania de la Torre fi ns a les pròximes eleccions municipals (maig de 2015). En les dues darreres setmanes s’ha incrementat el nombre de persones imputades en la investi-gació judicial i els regidors que formaven part de l’equip de Masagué, alguns abans que altres, han renunciat a les seves competències de govern. Això obliga el conjunt de forces pre-sents al ple a consensuar un pacte solidari i generós que eviti la paralització de la principal institució del municipi.Al marge de l’evolució dels fets i de la futura depuració de responsabilitats, tant en l’àmbit polític com judicial, és evi-dent aquesta investigació a l’Ajuntament i l’empresonament del seu principal personatge públic col·loquen el nom de Tor-redembarra en una posició no desitjada. El municipi turístic, que principalment viu de la projecció de la seva imatge i de les seves virtuts davant dels seus visitants, es pot veure greu-ment perjudicat si la resolució d’aquest cas no es fa per la via ràpida. El conjunt de la població de Torredembarra i la bona tasca que ha realitzat durant les darreres dècades per situar el municipi dins del competitiu món del turisme no pot posar-se en dubte ara per la investigació oberta a un grup reduït de persones (això sí, públiques) que, fi ns que no hi hagi sentèn-cia, conserven el seu dret a la presumpció d’innocència.

Dow reduirà les emissions d’efecte

hivernacle

Entrevista a Santiago Castellà

(smart cities)

?

Festa major de la Santa Creu a

Calafell

El diagnòstic social a la Xarxa

de Santa Tecla

La frase de la setmana

«Fer gols és com fer l’amor. Tothom sap com es fa, però ningú no ho fa com jo»

Alfredo Di Stéfano,President d’Honor del Reial Madrid i un dels millors jugadors de futbol de la història. Mort als 88 anys.

Quan Nasreddín era infant va preguntar al seu pare:–Per què tens el cabell gris?–Perquè els nens que fan preguntes impertinents als seus pares fan que el seu cabell es torni blanc.–Ara entenc perquè el cabell de l’avi era blanc com la neu!

No és la blancor del cabell allò que dóna prudència.• El pèl fuig per por de la mort.• A tots ens agrada arribar a vells, però tots creiem no haver-hi arribat.• Envellim quan ens espanten les coses noves• D’un mal exemple se’n poden treure bons consells.• «Abans de casar-me tenia cinc teories sobre l’educació dels fi lls i cap fi ll. • Ara tinc cinc fi lls i cap teoria». (Anònim).«L’ànima del nen no és un vas que heu d’omplir sinó una llum que heu • d’encendre» (Plutarc).El secret d’una llarga vida és no escapçar-la.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Per què es fan blancs els cabells

| 9 de juliol de 2014 | 5Opinió

claus de la setmana

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó / A. Llorens

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassificatsclassificats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

cartes al director

Envia lEs tEvEs cartEs al dirEctor i articlEs d’opinió a: lector@ noticiestgn.cat

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

Han pasado dos años

Tiempo de colonias escolares: ¿Qué privilegian?

Nos danun mal vivir

Han pasado dos años desde que unos vecinos de Boscos avisamos a la Guardia Urbana por la dejadez y suciedad de un solar, sito en la calle Alosa núm. 7, de dicha urba-nización.La Guardia Urbana, a la que felici-tamos por su rapidez y buena ges-tión, realizaron un informe, el día 4 de julio 2012, en el que detallan que es un solar de unos 7.000m2 en malas condiciones de higiene, salubridad, seguridad y conser-vación adecuada con hiervas y matorrales muy altos, secos y con peligro de incendio. También nos hemos quejado re-petidamente de plaga de gusanos que nos invaden las viviendas veci-nas, por no hablar del criadero de ratas, que ni los gatos se atreven a entrar en el solar. Las ramas de los árboles del solar, que no son poda-dos, ocupan más de la mitad de la calle golpeando los cristales de los coches y obligando a los motoris-tas a esquivarlas para no herirse en la cara. Los vecinos para acce-der a los contenedores de basura tenemos que podarlas para evitar lastimarnos la cara o quedarnos tuertos.Este solar pertenece a F. Habitat, SL de Reus hace años que lo tie-ne abandonado, haciendo caso omiso a la Ordenanza General de convivencia Ciudadana que en su artículo 97 apartado 4 dice: Los ti-tulares de solares, urbanizaciones, edificios tendrán que mantenerlos en la condiciones de higiene, salu-bridad, seguridad y conservación necesaria. Los servicios técnicos municipales determinan si cum-plen las condiciones anteriores. Los titulares también estarán obli-gados a la desratización, desinsec-tación y desinfección de los espaci-os nombrados.Nada de todos esto se cumple, si-guen las ratas y en pleno mes de julio corremos un alto riesgo de incendio y yo me pregunto ¿des-pués de dos años del informe de la Guardia Urbana el Ayuntamiento no ha hecho nada al respecto? y lo que sería peor ¿hay alguien en el Ayuntamiento que sea parte inte-resada en el solar?. Espero y deseo que no sea así y el Ayuntamiento obligue al propietario a limpiar el solar o en su defecto lo limpie el Ayuntamiento a cargo del propie-tario.

Agustín Bessa GasparTarragona

Pese a que en la mayoría de los ca-sos las actividades en las colonias escolares privilegian los juegos y/o deportes de pista, las excursiones, la natación en piscinas -vigiladas por expertos monitores- y en fin, las prácticas de idiomas que tanto nos hacen falta en nuestro país, al-gunos de los padres se angustian frente a las perspectivas de pasar unos días alejados de sus hijos, so-bre todo cuando son pequeños. No valoran que en el transfondo de prácticas concretas en las colonias escolares, subyacen: la camarade-ría, la solidaridad, la percepción de las diferencias, y el sentimiento de pertenencia social, valores bási-cos para el desarrollo infantil. Las colonias, deberían entonces apare-cer como el instrumento -seguro, en la medida que pueda serlo-, que permite a los hijos integrarse en la aonvivencia, y a los padres ela-borar el sentimiento de ansiedad, mientras los hijos crecen.

Francisco Vañó RufasTarragona

Creo que la mayoría de personas se conformarían con que se devolvie-ran a las arcas públicas todos los millones que se han robado, bien por políticos o por políticos en connivencia con empresarios esta-fadores que unos han corrompidos a otros y ahora ya no distinguimos por dónde empezó todo esto, el caso es que cada día salen más y más casos y piensas ¿tanto dinero se mueve por ahí, descontrolado?Los 137 millones de euros reuni-dos por la familia Pujol, que igual los podrían haber ganado traba-jando todos, pero está la duda de si los han ganado gracias a que el padre fue President de Catalunya. Supongo que los medios lo acla-rarán algún día.Los 265 millones de euros inverti-dos en La Ciudad de la Luz de Va-lencia, que por lo que dicen tam-bién son ilegales. Y ha sido una inversión totalmente nefasta.Los 57 ex ministros empleados en las eléctricas a cambio de no sé qué concesiones, según explicó en La Cuatro el señor Revilla (que bien habla este hombre). Y los 3 ex pre-sidentes que también se han “aco-

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

gido” a este tipo de sobresueldos, como si con su paguita de ex no tuvieran suficiente. Hay que aña-dirles los cobros por conferencias, que no creo vayan a parar a una ONG. Y cuidado con las ONG que hay alguna que ha salido un poco tocada. O sea que nos queda poco en lo qué confiar, como no sea en nosotros mismos y ojo avizor que alguien nos puede torear.Nos fríen a impuestos y ayudan a los Bancos. Quitan las ayudas a los dependientes y van rociando mi-llones por aquí y por allá, que al final pagamos todos. Cada vez hay más de lo mismo. Hay más ricos y hay más pobres. No sé quién podrá solucionar todo esto. En América hay condenados a cadena perpe-tua, aquí no llegan a entrar en la cárcel. Se quedan como imputados de por vida. Pero nadie devuelve nada.

M. Elisa AragonésCalafell

imatge de la setmana

TROBEN RESTES TARDOROmANES A LA PLAçA DELA àNGLES DE TARRAGONA. Amb motiu de les obres de substitució del clavagueram que s’estan duent a terme a la Plaça dels àngels, per part d’EmATSA i dins el Pla Integral de la Part Alta (PiPA), s’han detectat restes arqueo-lògiques que serien presumiblement d’època tardo-antiga, de les quals actualment s’està duent a terme la documentació i avaluació. Un cop fet l’estudi arqueològic, que és previst que duri tota la setmana, l’obra del clavagueram finalitzarà amb tota normalitat, sense malmetre ni modi-ficar la ubicació originària de les restes esmentades.

9 de juliol de 2014 | 6 | Tarragona

tarragona

Josep Fèlix Ballesteros s’ha mostrat taxatiu i contundent a l’hora

d’anunciar que «no he co-brat mai ni un euro de la Federació de Municipis de Catalunya». L’alcalde de Tar-ragona ha explicat que des que començar a formar part de la FMC va deixar clar que «no volia cobrar res sota cap concepte». Per corroborar la seva afirmació, Ballesteros ha presentat davant de la premsa un document signat pel secretari de la federació, Alfonso Moreno Sansano, en el qual s’acredita que «la Federació de Municipis de Catalunya no ha abonat cap remuneració al senyor Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, durant els anys 2011 i 2012».

El batlle tarragoní ha recone-

gut que ha amenaçat la federa-ció d’emprendre accions legals si no acreditaven que ell mai no ha cobrat d’aquest ens. Amb tot, Ballesteros considera que la FMC és un òrgan necessari que ha fet valer la seva utilitat com a interlocutor amb la Ge-neralitat i amb l’Estat.

L’alcalde de Tarragona tam-bé ha advertit a la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que ha destapat l’escàndol, i als mitjans de comunicació, que «s’haurien pogut informar abans de publicar el seu nom», que emprendrà accions legals contra tots aquells que vulguin

embrutar el seu nom, ara que ha demostrat que mai va co-brar.

Més de 40 alcaldesimputats pel cas FMC

La Fiscalia demanarà que se citi a declarar com a imputats els

44 alcaldes que haurien cobrat sobresous irregulars de la Fede-ració de Municipis de Catalu-nya perquè donin explicacions davant la jutge del cas Mercuri, que també investiga la trama de corrupció de l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos.Es tracta de saber fins a quin punt el sistema per pagar die-tes de la federació s’ajustava a la llei. Se sospita que la quan-titat fixa pressupostada per viatges, àpats i reunions no sempre coincidia amb allò que en realitat es feia. És a dir, que es percebia com si fos un sou fix i no hi havia justificants ni tiquets. Ara la justícia haurà d’aclarir si un càrrec públic pot fer això i si una entitat privada que manega diner públic com la federació podia compensar-ho d’aquesta manera.Un alcalde del territori que sí que ha reconegut haver cobrat diners de la FMC ha estat el bat-lle de Reus, Carles Pellicer, que ja ha tornat els 5.000 euros que va rebre.

L’empresa castellonenca Pirotècnia Martí SL, de Burriana (Castelló); ha

estat, segons el jurat, la mi-llor del concurs. Per aquest motiu se li atorga el Premi Especial Festa Major de Gra-nollers-Trofeu Blancs i Blaus i l’adjudicació del castell de focs de la Festa Major de Gra-nollers i el Trofeu Venus Ciu-tat de Tarragona, així com el Trofeu Venus Ciutat de Tar-ragona, un document acre-ditatiu de l’adjudicació dels espectacles públics de focs durant les Festes de Santa Tecla 2014.

El jurat ha manifestat la im-possibilitat de puntuar l’ac-tuació de dissabte 5 de juliol per part de l’empresa Xaraiva, ateses les especials condicions meteorològiques que no van permetre poder atorgar un ve-redicte per la manca de vent i l’acumulació de fum, tot i haver complert els criteris de participació. D’altra banda, el segon premi ha estat per a la pirotècnia Turís S.L., del País Valencià, amb el trofeu Venus Ciutat de Tarragona, i, final-ment, en tercera posició, ha quedat l’empresa eslovaca Pri-vatex Pyro S.R.O.

PoLÍtICa

FoCS artICIaLS

L’alcalde amenaça amb accions judicials contra aquells que el difamin

Els castellonencs guanyen el Concurs Internacional de Focs ArtificialsCiutat de Tarragona un altre cop en la seva segona participació

Ballesteros: «No he cobrat mai de la FMC. No tenen ni el meu número de compte»

Dos de dos per a la pirotècnia Martí

Oriol Montesó,Tarragona

L’alcalde Ballesteros compareixent davant de la premsa per demostrar la seva innocència./ Foto: Oriol Montesó.

Foto de família de l’organització amb el primer i segon classificat al certamen. / Vídeo: Tomàs Varga

| 9 de juliol de 2014 Tarragona | 7

TARRAGONA

Les clavegueres de Sant Salvador i Sant Ramon es van col·lapsar a cau-

sa de les pluges torrencials i, en conseqüència, una gran quantitat d’aigües fecals va deixar el riu ple de residus sòlids que s’aboquen al và-ter. Mediterrània denuncia aquest fet, que es repeteix cada vegada que es donen aquestes circumstàncies me-teorològiques.

Segons l’ONG, aquest proble-ma sorgeix a causa de la inca-pacitat del sistema per recollir

totes les aigües generades du-rant episodis de pluja al clave-gueram i perquè no existeix separació entre les clavegueres pluvials i les d’aigües negres.L’entitat ecologista considera que «la gran problemàtica exis-tent a la ciutat de Tarragona arran de la manca de recursos hídrics (que ens fan dependre d’un bé que ve de 100 quilò-metres al sud), encara no ha fet reaccionar els nostres diri-gents a l’hora de començar a buscar solucions locals davant la mancança d’aquest recurs tan vital. La contaminació i sa-

linització dels pous locals des de fa dècades, l’increment de la població o els excessos en l’ús de les aigües del Francolí condueixen Tarragona a una complicada situació, ja que ningú no pot saber com serà el nostre futur hídric quan el can-vi climàtic sigui més sever».Mediterrània vol recordar que els aqüífers són un bé públic. Per això exigeix a les adminis-tracions competents que ela-borin un inventari amb l’estat actual dels pous pròxims al Francolí, especialment els més propers a Tarragona.

MEDI AMBIENT

L’ONG lamenta que no existeixi separació entre les claveguerespluvials i les d’aigües negres a Tarragona

Mediterrània denuncia un nou abocament d’aigües residuals al Francolí

Restes de paper higiènic, bolquers, compreses i altres residus que van anar a parar al riu Francolí.

9 de juliol de 2014 | 8 | Tarragona

tarragona

El grup municipal de Convergència i Unió ha denunciat que «la situa-

ció d’inseguretat en algunes zones de la ciutat de Tarra-gona, tant al centre com als barris, és una evidència i un problema que cal solucionar abans que arribin mals ma-jors». Des de CiU es posa de manifest que «la degradació de la convivència en alguns indrets, com a conseqüència evident de la crisi econòmi-ca, ha portat a una situació greu que obliga a generar so-lucions».

Convergència i Unió denuncia «la inoperativitat de l’actual govern quan afirma que no poden fer res per solucionar el problema i el populisme demagògic del PP per propo·sar fer cens d’indigents i de·monitzar als exclosos socials».

La solució, segons apunta la federació nacionalista, «és in·crementar la presència de la

Policia Local a les zones que presenten més problemàtica, potenciant molt especialment

la policia de proximitat». CiU considera «del tot insuficient que ara hi hagi només tres pa·relles al matí i tres a la tarda fent patrulla a peu pel terme municipal» i formula, com a proposta principal, «una reor·ganització de la Guàrdia Urba·na de Tarragona». Una altra mesura que Conver·gència i Unió apunta com a imprescindible si es vol soluci·onar el problema «és la instal·lació de càmeres de videovigi·lància a la part baixa, la Part Alta o a la zona de Llevant». Plantejar una política de se·guretat que doni una major importància als actes incívics també forma part de les petici·ons de CiU, tot i que es plante·ja des d’un vessant pedagògic en lloc d’aplicar directament multes i sancions contra les persones que duguin a terme els actes d’incivisme.

CiU matisa que «Tarragona no és una ciutat violenta i que les forces d’ordre fan la seva fei·na correctament, però la inse·guretat és un concepte molt ampli i inclou actituds inapro·piades a certes zones o la sen·sació d’indefensió que poden tenir els ciutadans quan es de·nuncia un acte incívic i no s’hi posa solució. Tot plegat, in·crementa la sensació de poca seguretat que cal evitar en tot moment».

El grup municipal de Conver·gència i Unió a l’Ajuntament de Tarragona dubta de la se·guretat de la bastida de Ca l’Ardiaca (al Pla de la Seu) i fa arribar als mitjans fotografies amb ciutadans enfilats a l’es·tructura.CiU recorda que el Pla de la Seu ha estat punt de concen·tració de centenars de perso·nes aquests darrers dies, per diverses activitats, i que «s’ha posat de manifest que la bas·tida que se situa al lateral de l’edifici de Ca l’Ardiaca, actual·ment en procés de rehabilita·ció, pot resultar molt perillosa si es manté el seu estat actual. Aquesta bastida metàl·lica no

disposa de cap element que garanteixi la seguretat de les persones que hi pugen». CiU demana que «es posin mesures protectores per evi·tar l’accés de les persones a la

bastida» i que «l’Ajuntament de Tarragona insti els propie·taris a garantir la seguretat en aquells casos que pertoqui i els obligui a adoptar les mesu·res corresponents».

L’entitat bancària Ibercaja manté tancades les seves oficines mentre membres de la PAH posen setge a les portes d’entrada. La Plata·forma d’Afectats per les Hi·poteques vol evitar l’ordre de llançament d’un pis d’un noi de Vila·seca. En primer lloc lamenten que tot i que estan en negociacions per aquest cas, Ibercaja no ha aturat el procediment, com és normal, i ha subhastat l’habitatge afectat. Fins i tot ha posat en marxa el desnonament amb un ro·manent de 58.000€.Des de la plataforma de·manen que el deute de la

persona afectada pel des·nonament s’elimini o es re·dueixi. A banda, sol·liciten a l’entitat que permeti que el desnonat visqui al ma·teix pis pagant un lloguer social.Durant el matí, els mem·bres de la PAH s’han des·plaçat a dues de les oficines que Ibercaja té a Tarragona (a la Rambla Nova i al car·rer Unió) i a la de Vila·seca de la plaça de les Voltes.Les darreres accions de la plataforma a Tarragona, dutes a terme al Banco Po·pular, va aconseguir que l’entitat acceptés quatre dacions en pagament.

SEgUrEtat

SEgUrEtat DESnonaMEntS

CiU denuncia «la situació d’inseguretat d’algunes zones de Tarragona»

Polèmica per la bastida del Pla de la Seu

La PAH obliga a tancar oficines d’Ibercaja de Tarragona i Vila-seca

El grup municipal demana que es creiïn més patrulles policials i es posincàmeres de videovigilància a la part baixa, a la Part Alta i a Llevant

Victòria Forns és la portaveu del grup municipal de CiU a Tarragona. /Foto: R.C.

«Tarragona no és una ciutat violenta i les forces d’ordre fan la seva feina correctament», Victòria Forns

| 9 de juliol de 2014 Publicitat | 9

9 de juliol de 2014 | 10 | Especial

CULTURA A L’ESTIU

Les comarques tarragoni-nes basen la seva oferta turística en una potent

xarxa de municipis costa-ners, amb platges cuidades i dotades de tots els serveis ne-cessaris, també en una ofer-ta hotelera capaç d’absorbir l’important fl ux de visitants que s’hi desplacen cada es-tiu així com en uns serveis d’oci i restauració de primer nivell. Però molts municipis complementen aquesta ofer-ta turística amb programes culturals pensats per satisfer tant els ciutadans que es que-den a casa com als visitants: cinema, música i teatre són els principals reclams d’unes programacions que mariden oci i cultura per als dies i els nits d’estiu.

Els principals municipis turís-tics de la demarcació de Tar-ragona consoliden cada any que passa una programació d’activitats d’estiu que combi-na diferents disciplines i que aprofi ta les bondats del clima mediterrani per treure la crea-tivitat al carrer.Música, teatre, cinema... om-plen les programacions d’estiu dels diferents patronats i re-gidories de turisme, així com les iniciatives de caràcter pri-vat que també veuen en l’es-tiu una bona oportunitat per atreure visitants, tant de dins com de fora de casa. Tant si us quedeu a casa com si sou visitants, teniu a l’abast una agenda ben plena d’actes, al-guns dels quals us presentem en aquestes pàgines.

Festival internacional de música

La setmana passada va tenir lloc un dels actes que dóna el tret de sortida a les activitats cultural d’estiu a la capital tarragonina: el 14è Festival Internacional de Música, organitzat per l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que ha reunit gairebé dues mil perso-nes al llarg de cinc dies. El ca-ràcter internacional d’aquest festival es refl ecteix en la pro-cedència dels professionals de reconegut prestigi que hi par-ticipen (Catalunya, Valladolid, Saragossa, València, Terol, País Basc, Alemanya i Anglaterra) i que situa la ciutat en el panora-ma d’aprenentatge i especialit-zació musical europeu.

Les principals poblacions de la demarcació de Tarragona preparen una potent oferta cultural per als mesos d’estiu com a reclam turístic

Maridatge cultural i turístic

Gairebé dues mil persones han gaudit ja d’una setmana intensa de cursos i concerts a càrrec de professionals de reconegut prestigi internacional., orga-nitzats per l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona. Un dels concerts destacats va ser el de Spanish Brass Luur Metalls.

| 9 de juliol de 2014 Especial | 11

CULTURA A L’ESTIU

El Festival d’Estiu de Tar-ragona (ETC) de música, teatre i dansa comptarà

entre el 10 de juliol i el 19 de setembre amb les actua-cions d’artistes com Chucho Valdés, Miguel Poveda, Sílvia Pérez Cruz, Sergio Dalma i Melendi. Obrirà la compa-nyia T de Teatre amb la pro-posta ‘Dones com jo’ (10/7, Teatre Tarragona), per deixar pas l’endemà a Chucho Val-dés al costat dels Afro-Cuban Messengers i la seva propos-ta ‘Border Free’ (11/7, Camp de Mart).

Els experts del tambor japo-nès Kodo (12/7, Camp de Mart) faran ressonar els seus instru-ments de la mà d’una desena

de músics tradicionals. Jordi Boixaderas i Jordi Bosch se sot-metran a les ordres de Sergi Belbel per interpretar l’espec-tacle teatral El Crèdit (18/7, Tea-tre Tarragona).Els cantants Sergio Dalma (19/7, Camp de Mart) i Miguel Poveda (25/7, Camp de Mart) prendran el relleu en les se-güents jornades: amb Tour Cadore 33 i Coplas del querer res-pectivament. L’endemà de l’ac-tuació de Poveda, un total de 300 cantors i l’Orquestra Sim-fònica Camerata XXI enfi laran el mes de juliol amb la Canta-ta Saint Nicolás (26/7, Camp de Mart), de Benjaim Britten, per acabar el mes amb la Ban-da Municipal Plays Latin Jazz (27/6, Camp de Mart).

Abraham Mateo (1/8, Camp de Mart) protagonitzaran la seva actuació dins de la gira AM. Els Amics de les Arts visitaran els escenaris tarragonins per

presentar el seu darrer treball, Només d’entrar hi ha sempre el di-nosaure (2/8, Camp de Mart).La Jove Orquestra Intercomar-cal farà el seu cinquè aniver-

sari amb el programa Fidelio. La JOIC amb la Lliga contra el Càncer (3/8, Teatre Tarragona), abans que Motis & Chamorro Big Band tornin al festival ETC (9/8, Camp de Mart).La dansa serà present de la mà del Ballet Nacional Cosac de Rússia (15/8, Camp de Mart) amb el seu nou espectacle, mentre que Melendi comme-morarà l’endemà els seus deu anys sobre els escenaris(16/8, Tarraco Arena Plaza).El musical en homenatge a Me-cano La Fuerza del Destino (17/8, Camp de Mart), La Extraña Pa-reja (6/9, Camp de Mart), Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró Granada (13/9, Camp de Mart), i Malú (19/9, Tarraco Arena Plaça) tancaran l’ETC.

Sergio Dalma i Melendi són alguns dels altres protagonistes del festival

Chucho Valdés i Sílvia Pérez Cruz, a l’ETC

Música de cambra a la plaça

Chucho Valdés és un dels concerts més esperats.

L a plaça de l’Església d’Altafulla acollirà del 26 de ju-liol al 23 d’agost el 27è Festival Internacional de Mú-sica d’Altafulla, que organitza la regidoria de Cultu-

ra de l’Ajuntament d’Altafulla, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Tarragonès. El recital del Cor Infantil Amics de la Unió serà el concert inaugural del certamen el dissabte 26 de juliol a les 22 hores.

El festival, sota la direcció artística del prestigiós fl autista Clau-di Arimany i la coordinació de Josep Maria Recasens, combina la música coral i els concerts de cambra i totes les actuacions són a la plaça de l’Església a les 22 hores. En aquest sentit, s’han programat sis concerts: el primer tin-drà lloc el dissabte, 26 de juliol, amb el Cor Infantil Amics de la Unió. El segon, el dilluns 4 d’agost, amb Dissonanze, amb Fabio Furia, Marcello Melis i Massimo Battarino. El divendres 8 d’agost actuaran l’Orquestra Camera Musicae i Jean-Louis Beaumadier, i diumenge 10 d’agost serà el torn de Claudi Arimany, Eduard Sánchez, Cristian Chivu-Ivan i Magdalena Cristea-Popa, que oferiran Música de divertimento. Dimecres 20 d’agost, Jago Ramos, tenor; Undine DreiBig, mezzosoprano, i Frank Wasser, al piano interpretaran àries conegudes de dife-rents òperes. Finalment dissabte, 23 d’agost, clouran el festi-val els Hermanos Cuenca, a la guitarra i piano, i Immaculada Almeda, soprano.Preus i venda d’entrades: Entrada un concert, 15€; Pack 4 con-certs (15% dte), 51€; Abonament festival, 75€.Més informació a; www.altafulla.cat/festival.

9 de juliol de 2014 | 12 | Especial

CULTURA A L’ESTIU

U na de les ofertes cultu-rals més potents és la que prepara la capital

turística de la Costa Daura-da per excel·lència, Salou. La seva agenda d’activitats d’estiu és tota una declaració d’intencions respecte als col-lectius als quals va dirigida: salouencs i salouenques però també visitants que tenen la seva segona residència o bé que trien alguna de les seves nombroses places hoteleres per gaudir de les seves vacan-ces.

Passarel·les i càstings de moda

(19 i 26 de juliol), arts escèni-ques al carrer (durant juliol i agost) i fi res de comerç low cost (12 i 13 de juliol i 23 i 24 d’agost), sense oblidar les ac-tivitats més tradicionals com la festa de Sant Joan o de Sant Pere, els cicles de sardanes i ha-vaneres, entre d’altres, formen part d’aquesta programació d’estiu que té com a plats forts actuacions musicals de primer nivell. Destaquen les dels mí-tics Extermoduro (8 d’agost) o de Dani Martín (9 d’agost), així com les Nits Daurades (del 7 al 15 d’agost), que inclouen amb una programació àmplia i diver-

sa per a tots els públics. També destaca el festival per a mú-sics joves Anden Zero (16 i 17 d’agost), o el Road Show dels 40 Principales el dia 18 d’agost. Les activitats culturals també tenen lloc en espais destacats com la Torre Vella, la Masia o bé la Vil-la romana de Barenys, on des del 2 de juny al 30 de setembre es duen a terme visites guiades. No pot faltar tampoc el cinema a la fresca (11 i 12 de juliol i 1 i 2 d’agost) així com una comple-ta agenda esportiva, tant en re-cintes tancats com a les platges.Per més informació:www.salou.cat.

El valor de la cultura i l’art en un dels municipis turístics per excel·lènciaEl programa d’activitats recull el vessant artístic, musical i festiu de Salou

| 9 de juliol de 2014 Especial | 13

CULTURA A L’ESTIU

La Vil·la Museu Pau Casals, epicentre cultural i gastronòmic

Activitats culturals i d’oci als nuclis de Vila-secaEl dia 11 de juliol comencen les activitats d’estiu

Hi haurà actes diàriamentE l pròxim divendres 11

de juliol comencen les activitats d’estiu a la

Vil·la Museu Pau Casals amb noves incorporacions als ma-ridatges musicals, visites nocturnes, visites guiades, i la 5a edició del Festival Jove, Mú-sica als jardins, que enguany se celebra del 26 de juliol al 23 d’agost.

En aquest nou cicle dels mari-datges musicals a la Vil·la Mu-seu Pau Casals s’ha reinventat aquesta experiència que fusio-na la música i la gastronomia en un sorprenent maridatge de tots els sentits. Enguany s’ha incorporat el tast de les delíci-es salades, elaborades pel xef Jordi Guillem del Restaurant Lo Mam, acompanyades com sem-pre de les xocolates de la pas-tisseria l’Obrador i els vins Jané Ventura que ompliran la música de sabors i aromes. L’activitat es farà el dimecres 16 i el dimarts 29 de juliol, i el dimecres 20 d’agost de 20 a 21,15 h. Els divendres és el torn de les visites nocturnes, per gaudir del museu sota l’encant de la nit i acabar als magnífi cs jar-dins de la Vil·la amb un petit piscolabis. Les visites comencen el divendres 12 de juliol fi ns al 23 d’agost de les 20,30 a les 22 hores. Els dissabtes a la tarda, la mú-sica clàssica s’apropa a tots els

públics amb l’audició de les millors formacions de l’Escola Superior de Música de Catalu-nya. El Festival Jove Música als jardins que enguany arriba a la

cinquena edició. Els concerts són gratuïts i tindran lloc des del 26 de juliol al 23 d’agost, a les 19:45 als jardins del museu. A més es poden complementar amb les visites guiades que tots els dissabtes a la tarda el museu oferirà a les 18 hores.Per fer aquestes activitats és ne-cessari fer reserva prèvia al 977 68 42 76 (Ext. 1) o al c/e museu@paucasals.org, a excepció dels concerts als jardins que són gra-tuïts, no es reserven localitats. Podeu trobar més informació de les activitats i de la progra-mació dels concerts a la pàgina web www.paucasals.org

E l programa d’activitats d’estiu de Vila-seca-la Pine-da-la Plana inclou espectacles infantils, familiars, música, activitats a la platja, teatre i literatura, es-

ports, balls i actuacions, cultura i tradicions i cinema. És previst que totes aquestes activitats es desenvolupin durant els mesos de juliol i agost.

Aquest complet programa d’activitats pensades tant per als vila-secans i vila-secanes com per a la gent que ve a visitar la vila té com un dels actes més destacats el Circ al carrer!, que té lloc cada dia, de 20 a 22 hores, al passeig Pau Casals (al costat del grup escultòric Pineda) i al Pinar del Perru-quet (a l’espai les Fonts). La música té un paper destacat, amb les Nits Musicals (5 i 19 de juliol), les Nits a l’Estany (15 de juliol i 12 d’agost), així com la lírica, amb les Accions en poesia, que el 10 de juliol tindrà com a protagonista el poeta valencià Vicenç Andrés Estellés, i el dia 7 d’agost, la cançó francesa. No faltarà el cinema a la fresca (2, 16, 23 i 30 de juliol i 6 d’agost) i les tradicions també hi tindran el seu espai amb la Fira medieval (12 i 13 de juliol), les festes patronals de Sant Jaume (del 25 al 27 de juliol) o la festa major d’estiu, amb la Invenció del cos de Sant Esteve (del 31 de juliol al 3 d’agost). Per més informació: www.lapinedaplatja.info.Enguany s’ha

incorporat el tast de les delícies salades, elaborades pel xef Jordi Guillem del Restaurant Lo Mam

9 de juliol de 2014 | 14 | Territori

territori

U n total de 21 nens i nenes sahrauís van aterrar dissabte passat

a l’aeroport de Prat de Bar-celona en direcció a diverses localitats de les comarques de Tarragona, on passaran l’estiu acollits per famílies que han decidit prendre part en el projecte Vacances En Pau, coordinat per l’Associa-ció d’Amics del Poble Sahrauí (Hammada).

Els joves viuran amb famílies de l’Espluga de Francolí, Mia-mi-Platja, Vila-seca, Vallmoll, Reus i Tarragona durant els mesos d’estiu. Durant aquest període, les famílies tarrago-nines i l’organització treba-llaran amb els infants per, en primera instància, diagnosti-car i tractar aquells aspectes sanitaris que presentin els in-fants, i així evitar i afrontar el desenvolupament de malalties greus. L’estada permet els joves gaudir d’unes vacances d’estiu

al món occidental, lluny de les elevades temperatures del desert (s’arriba a assolir els 55 graus) i de les mancances que pateixen ells i les seves famíli-es exiliades des de fa 39 anys en campaments de refugiats. L’ex-periència, a més, permet tant a infants com a les famílies que els acullen conèixer i intercan-viar dues cultures totalment diferents. Des d’Hammada els infants són considerats com a «ambaixadors» d’un poble exi-liat, refugiat i a l’espera que les Nacions Unides posin en mar-xa el procés de reconeixement internacional malgrat l’oposi-ció del Marroc.

solidaritat

Un total de 21 nens sahrauís passaran l’estiu a municipis de Tarragona

E l passat cap de setmana va tenir lloc, a la platja de Calafell, l’acte cen-

tral de celebració del 25è. aniversari del Bot Salvavides, un acte presidit per l’alcalde de Calafell, Joan Olivella, la padrina d’Honor del Bot Sal-vavides, Marta Ferrusola, el president del Bot Salvavides, Jacob Balaguer, la regidora de Cultura, Sandra Suàrez. Tam-bé hi van ser la resta de regi-dors del consistori i de tota la tripulació del Bot Salvavides, així com de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

La història del Bot està lligada a la voluntat de construir una embarcació que garantís el sal-vament dels pescadors de Cala-

fell, en una època –any 1920– en què molts morien ofegats per alguna tempesta. Avui, l’embar-cació té una funció principal-ment turística, ja que en dates significatives el Bot Salvavides fa exhibicions de la seva capaci-tat de donar voltes sobre si ma-teix, sense que s’enfonsi mai. I és que les característiques sin-gulars de la seva construcció li confereixen la capacitat de ser bolcat expressament, i després tornar a la seva posició origi-nal. La padrina del Bot, Marta Ferrus-sola, es va adreçar als tripulants del Bot, exhortant-los a enco-manar la il·lusió de comandar aquest vaixell de pares a fills per tal que aquesta tradició anés perdurant al llarg del temps. Se-

gons el seu president, Jacob Ba-laguer, «el Bot Salvavides és un símbol d’identitat del poble de Calafell, i del nostre passat, tot i que durant un temps ens vam quedar orfes d’aquesta embar-cació”. Balaguer ha recordat en el seu discurs aquelles persones que precisament van fer possi-ble que aquest bot tornés a ser un dels símbols d’identitat de Calafell, així com les diferents tripulacions que ha tingut. L’al-calde de Calafell, Joan Olivella, també ha volgut «recordar la funció de salvament amb què va ser construïda originària-ment aquesta embarcació». En el transcurs de l’acte s’ha fet un reconeixement als a tripulants més antics del Bot Salvavides: Josep Martí i Ramon Palau.

calafell

L’expresident Jordi Pujol assisteix a la celebració dels 25 anys de la recuperació del Bot Salvavides

Marta Ferrusola, esposa de l’expresident Jordi Pujol, és la padrina d’honor. /Cedida

Imatge dels nens i nenes sahrauís que passaran l’estiu amb famílies de les nostres comarques. / Cedida

Els infants viuran amb famílies de l’Espluga, Reus, TGN, Vila-seca, Vallmoll i Miami

| 9 de juliol de 2014 Territori | 15

TERRITORI

21.30h | TeatreAuditori Joan ColetFesta de fi de curs del grup de ball Inquietud amb l’obra Dege-nerats. Preu: 5 euros

21.30h | TeatreAuditori Joan ColetFesta de fi de curs del grup de ball Inquietud amb l’obra Dege-nerats. Preu: 5 euros

22h | Plaça de Cal CubanoSopar de carmanyola

23h | Plaça de Cal CubanoActuació del grup Sifora Kem-fai Elföll. A continuació, Pau Saura (Homo orquestriens)

13h | Plaça de CatalunyaCorrebars dels Estrellats. Rua pels bars del poble

18.30h | Plaça de Cal CubanoActuació de l’Esbart Dansaire de Calafell, del grup de ball In-quietud i de Sergio Escuela de Salsa/Club Dejavú

19h | Església de Sant Pere de la platja de CalafellMissa en honor a la Mare de Déu del Carme. Tot seguit, pro-cessó marinera per terra i per mar

20.30h | Plaça deMariano SolerTarda de Mini-vip’s Marxeta per als més menuts

22.30h | Plaça de CatalunyaPregó de festa major a càrrec de Joan Santacana, el nen de cal Pepet de l’Agneta

23h | des del CastellGran castell de focs d’artifi ci. A continuació, a la plaça de Catalunya, ball i empalmada amb l’Orquestra Costa Brava i el grup de versions La Glamour Band

23h | Plaça de Mariano Soler Música VIP’S amb DJ’S

12,30h | Plaça de Catalunya Exhibició castellera amb els Nens del Vendrell, els Borde-gassos de Vilanova i la Colla Jove de Castellers de Sitges

18h | Plaça de CatalunyaCercavila gegantera amb les co-lles de Lliçà de Vall, la Palma de Cervelló, Valls, Alcover, Vilano-va d’Espoia, Corbera de Llobre-gat i Calafell

18.30h | Plaça de cal Cubano Ballada de sardanes

22.30h | Plaça de CatalunyaCercavila i correfoc amb els Di-ables de Bocs de Can Rosès i els Diables Guaite’ls de Calafell

D’ 11.30 a 14 i de 16.30 a 19h Plaça de CatalunyaParc d’infl ables d’aigua.

13h | Plaça CatalunyaXeringada popular

18h | Plaça de cal CubanoFestival internacional de ball, música i corals infantils i juve-nils de l’est d’Europa. Projecte-Mañana.

22h | Plaça de CatalunyaCinema a la fresca amb la pel-lícula La gran família espanyola (recomanada per a +13 anys)

D’ 11 a 13hPlaça de CatalunyaConcurs de dibuix infantil

19h | Plaça de cal CubanoActuació del Grup de castanyo-les de Paqui Trujillo i del grup Almas Rocieras.

23h | Plaça de Catalunya, Concert i ball de festa major amb l’Orquestra Maravella.

11h | Església dela Santa CreuOfi ci solemne, ofi ciat per Edu-

CALAFELL

Calafell Poble es prepara per viure la festa major de la Santa Creu del 10 al 19 de juliol

ard Arrufat, rector de la parrò-quia, i missa cantada pel cor parroquial Santa Creu i repi-cada de campanes. A continu-ació, benedicció i cercavila del pa beneït amb els grallers de Calafell

19h | Plaça de Cal Cubano Marremango, espectacle infantil amb Pep Callau

20h | Plaça de Mariano Soler Bany d’escuma

22h | Plaça de CatalunyaActuació de la Bellvei Band

20h | des de cal Llagostera Ruta pel nucli històric, sopar i concert amb el quartet de cor-da Altamira.

De 20 a 00hPlaça dels Països Catalans, marató de salsa, amb Lázaro Manzano de l’Escola de ball Mira que rico. Amb exhibi-cions de balls cubans, salsa, música en viu, participació del públic, exposicions... Be-gudes i menjars típics de l’illa de Cuba.

10 dijous 13 diumenge 19 dissabte

17 dijous11 divendres

12 dissabte14 dilluns

15 dimarts

16 dimecres

9 de juliol de 2014 | 16 | Territori

territori

La multinacional química Dow Chemical Ibèrica ha publicat el seu Informe Pú·

blic corresponent a l’any 2013, on es recullen les principals fites, activitats i projectes duts a terme amb els seus grups d’interès. A banda, l’empresa química amb seu a Tarragona també ha presentat un informe específic en matèria de sosteni·bilitat. Segons informen en un comunicat, durant l’any passat, la seva estratègia, enfocada als mercats i clients finals, va tenir com a reptes principals la mi·llora de competitivitat i l’efici·ència energètica.

El proveïment d’aigua i aliments, un habitatge digne, el canvi cli-màtic o la necessitat de noves fonts d’energia: aquests reptes han marcat l’acció de Dow du-rant l’últim any. També la creació de valor per als seus clients de manera sostenible, innovant en productes i materials que ajuden a prevenir residus, redueixen la

petjada de carboni i consumei-xen menys energia.Dow Chemical Ibèrica ha implan-tat de manera voluntària pràcti-ques de gestió ambiental en línia amb la normativa ISO 14001:2004, present en les seves plantes de Tarragona des de 1999.

El 2005 Dow va establir els objec-tius de sostenibilitat pel 2015, en-tre els quals destaquen la protec-ció de la salut i del medi ambient local o la contribució a l’èxit de la Comunitat. Dow té previst desen-volupar abans de 2015, com a mí-nim, «tres descobriments que mi-

lloraran de manera significativa la capacitat del món per resoldre els reptes més urgents de la socie-tat, com el subministrament ade-quat d’aliments, habitatge digne, proveïment d’aigua potable o la millora de la seguretat i la salut de les persones». Dos d’aquests

projectes ja s’estan desenvolu-pant: els olis Omega 9 derivats de les llavors de colza i girasol per millorar el subministrament ade-quat d’aliments i la tecnologia DOW Filmtec RESSORT RO, per a la purificació d’aigua. En matèria energètica i per pal·liar els efec-tes del canvi climàtic, la compa-nyia es compromet a reduir per 2015 la seva intensitat energètica del 25% i la seva emissió de gasos d’efecte hivernacle en un 2,5% per any.

Suport a l’educació i la solidaritat

Durant 2013, la companyia ha consolidat la seva relació amb la Universitat Rovira i Virgili, no-menant-la Universitat Europea Estratègica de la regió d’Euro-pa, Orient Mitjà i Àfrica (EMEA). En aquest context, destaquen la càtedra Dow/URV de desenvo-lupament sostenible o el curs DOW-ETSEQ 2013 sobre finances ètiques.

La Plataforma Cel Net de·nuncia abocaments il·legals de peces d’asfalt en

un punt de les obres de l’Auto·via A·27 en el tram de Tarrago·na al Morell. Des de la platafor·ma anuncien que «l’Empresa Arexmir SL ha estat abocant de manera il·legal grans peces d’asfalt en un punt de les obres de l’Autovia A·27 del tram Tar·ragona·El Morell en un terreny proper a la riera del terme del Morell. Les peces probable·

ment provenen de les obres de la carretera del Rourell. Pos·teriorment d’haver abocat els residus d’asfalt, les peces han estat tapades amb terra».

Arexmir SL és una empresa sub-contractada per FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) i responsable de l’obra de cons-trucció de l’autovia A-27. L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha-via autoritzat la creació d’un bai-xant, però encara no havia auto-

ritzat al reompliment amb noves terres. La plataforma lamenta «les evidents conseqüències con-taminants pel medi ambient que una acció d’aquestes caracterís-tiques comporta i més tenint en compte que l’asfalt és un residu que s’ha de portar a una deixa-lleria controlada». Tant la Plata-forma Cel Net com l’Ajuntament del Morell han efectuat la conse-güent denúncia a l’Agència Cata-lana de l’Aigua per evitar que es torni a produir.

MeDi AMBieNt

MeDi AMBieNt

Dow Chemical es compromet a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle

Denuncien abocaments il·legals depeces d’asfalt a les obres de l’A-27

La companyia química amb seu a Tarragona anuncia tres descobrimentsper al 2015 que ajudaran a resoldre els reptes més urgents de la societat

La Plataforma Cel Net lamenta «les evidents conseqüències contaminantspel medi ambient que una acció d’aquestes característiques comporta»

Accés a la planta de Dow Chemical Ibèrica de Tarragona.

| 9 de juliol de 2014 Social | 17

xarxa sanitària i social de santa tecla

El diagnòstic social com a eina per detectar les necessitats dels usuaris de la XarxaEls treballadors socials els elaboren per conèixer quins són els problemes més habituals de la població a la qual atenen

L a Xarxa Sanitària i So-cial de Santa Tecla dis-posa des de fa molts

anys d’un departament de Treball Social Sanitari. La feina d’aquests professionals dintre de l’àmbit sanitari pos-sibilita el coneixement d’una manera de fer i d’actuar que repercuteix en la tasca diària dels treballadors socials, és a dir, que intentem adaptar el millor dels nostres companys sanitaris i incorporar-ho al dia a dia del treball social.

Com a professionals amb in·quietuds dintre del seu àmbit d’actuació, i preocupats per donar als usuaris i clients la millor qualitat de servei, vam veure en el camp sanitari un exemple a seguir per poder saber quina era la problemà·tica de la població a la qual ateníem. D’aquesta manera va sorgir la idea de treballar amb diagnòstics, en aquest cas soci·als, per conèixer en qualsevol moment les necessitats de les persones de la nostra zona de cobertura. Però en l’àmbit soci·al no existia res semblant, nin·gú no s’havia aventurat a cons·truir uns diagnòstics socials que permetessin treballar de manera conjunta tots els pro·fessionals del treball social. Dintre de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla els treba·lladors socials es troben en di·ferents serveis: àrees bàsiques de salut, hospitals, centres soci·osanitaris, equips de treball in·terdisciplinari, com és l’equip PADES o l’UFISS, i, actualment, dintre d’un àmbit pròpiament social, com són les residències, centres de dia, servei d’atenció domiciliària, àmbit de la infàn·cia en risc, CDIAP, centres ocu·pacionals, tallers i residències

per a persones amb disminu·ció. Havíem d’elaborar uns di·agnòstics que donessin cabuda a tots els àmbits d’actuació de la Xarxa.

El procés

Vam iniciar una recerca dintre de la universitat, d’altres cen·tres i també documental i tan sols vam trobar una persona que en aquells moments esti·gués realitzant un treball de recerca sobre diagnòstics so·cials: la Dolors Comes. El seu treball encara està en fase de documentació, per la qual cosa vam decidir treballar sobre uns diagnòstics socials específics que ens permetessin conèixer les problemàtiques amb les quals treballàvem diàriament. Durant un Congrés de Treball Social celebrat a Barcelona, vam conèixer un grup de tre·

balladors socials sanitaris de les Illes Balears que havien pu·blicat un petit llibre amb uns diagnòstics socials sanitaris, però que encara no havien im·plantat. Sobre la base d’aquests di·agnòstics vam elaborar els nostres, que constantment es troben en fase de modificació i revisió. Els vam incorporar a través de formularis al nostre programa informàtic sanitari, el GoWin, i vam decidir que, dintre del curs clínic, ja treba·llaríem sobre una plantilla on sortissin com a desplegables, per poder extreure dades des del primer contacte amb l’usu·ari.

Els diagnòstics

Els diagnòstics actuals estan dividits en diferents àmbits: sanitari, social, educatiu, fami·

liar, discapacitats i dependèn·cies, i cadascun està format per diferents nivells que inten·ten abastar totes les necessi·tats que ens trobem en la feina diària. Un mateix usuari pot tenir al llarg de la nostra intervenció diferents diagnòstics i cada di·agnòstic porta associat un pla de treball i una feina concreta. I, alhora, aquesta etiquetació permet realitzar les derivacions i les coordinacions entre dife·rents serveis amb un coneixe·ment més complet del cas i del treball realitzat. Per exemple, si el Servei d’Atenció a Domi·cili atén una persona que viu sola i és gran (90 anys i dona), quan aquesta usuària necessiti un ingrés en residència, centre de dia o centre sociosanitari, per motiu de dependència fun·cional que impedeix que conti·nuï vivint sola amb un suport

molt puntual com és el servei d’atenció domiciliària, la deri·vació a aquests serveis dintre de la Xarxa és àgil, atès que la primera feina que ja s’està fent amb aquesta usuària ha permès conèixer el cas, saber quin diagnòstic o diagnòstics socials té i quina intervenció ulterior cal concretar. I així, el servei que se’n fa càrrec con·tinua l’atenció, possibilitant el contínuum assistencial que ens caracteritza. Dintre de la varietat de diag·nòstics amb què treballem, el que més atenem són persones dependents, en un grau mitjà, és a dir, que necessiten el su·port d’una tercera persona de manera puntual diverses vega·des al dia. Aquest coneixement ens possibilita treballar amb programes i projectes adreçats a oferir recursos per a aques·tes persones que no es troben dintre de l’oferta pública de serveis. El darrer projecte que hem el·aborat, basant·nos en aquests diagnòstics, ha estat en col·laboració amb el Col·legi de Farmacèutics i Càritas, i es trac·ta d’aconseguir medicació per als malalts crònics que no es poden fer càrrec de les despe·ses de la medicació, ja que no són pensionistes i no la poden comprar. Aquest projecte s’es·tà duent a terme, actualment, al Vendrell, sota la supervisió de la treballadora social de l’àrea bàsica de salut.

Anna GómezCoordinadora de Treball Social

Sofia Ramos és una de les treballadores socials del Servei d’Atenció Domiciliària de la Xarxa de Santa Tecla/ T.V.

«Un mateix usuari pot tenir al llarg de la nostra intervenció diferents diagnòstics»

9 de juliol de 2014 | 18 | 550è Aniversari

550 anys de l’HOsPITal de sanTa Tecla

Fèlix Adserias actual·ment està jubilat i gau·deix d’una de les seves

principals aficions, el col·leccionisme de coses anti·gues de Tarragona. Però du·rant quaranta anys ha estat director de sucursal de l’enti·tat bancària de “la Caixa” i ha viscut en primera mà tot el procés de finançament de la Xarxa de Santa Tecla, que va tenir el seu punt àlgid durant la dècada dels noranta, amb la remodelació de l’hospital de la Rambla Vella.

Vostè va néixer a Tarragona?No, jo sóc fill de Constantí, però als 6 anys vaig baixar a Tarragona. Així que, tot i que estimo molt Constantí, em considero tarragoní. Quan va a començar a treba·llar a “la Caixa”?Vaig entrar-hi als 13 anys per fer de noi dels encàrrecs, però no aquí, sinó a Barcelona, a la central de Via Laietana, 56. Imagina’t, me’n vaig anar sol, amb gorra, galons, uniforme... i hi vaig ser durant dos anys i mig.

I després?Després em van enviar a Reus. Allí em van dir que no neces-sitaven un noi dels encàrrecs, que necessitaven un adminis-tratiu. Em vaig posar a despat-xar a la finestreta i veia que la gent no venia on jo era. Llavors el director em va dir que em tragués l’uniforme, que la gent no venia per la manera com anava vestit... Allí vaig ser-hi durant vuit anys, després vaig venir a Tarragona, a l’oficina

principal, i d’allí vaig marxar com a director a l’oficina 352 a Sant Salvador. Imagina’t, ara “la Caixa” té 10.000 oficines, aleshores tan sols hi havia 300 directors a tot Catalunya, fins i tot el director general a Barcelona ens rebia de tant en tant. De Sant Salva-dor vaig passar a Cronista Ses-sé, que era el meu barri, i d’allí, a Comte de Rius. L’any 1982 o 1983 vaig començar a treballar amb l’hospital de Santa Tecla.

Com va ser que va començar a treballar·hi?Les entitats de crèdit anaven al darrere de l’hospital, perquè era un bon client, un client segur. El motiu pel qual vaig començar a treballar va ser per oferir el servei que l’hospital pogués pagar les nòmines a través de la llibreta. Vaig in-tentar mostrar a l’hospital la necessitat de fidelitzar-se amb una entitat amb un alt nombre

de clients com la nostra que els permetés gestionar les nòmi-nes sense complicacions. Més tard vam començar a oferir-los altres serveis com la Targeta Visa i posteriorment la targe-ta Visa Or, que donava molta seguretat. Altres entitats feien operacions de crèdit amb l’hos-pital, però nosaltres fèiem les més importants. Qui era el responsable de l’hospital en aquella època?Llavors estava al davant de tot el Dr. Adserà pare, un home molt entregat, un home que ho donava tot per l’hospital i que volia que tots els que d’alguna manera hi col·laboràvem, ho donéssim tot (riu). Recordo que sovint feia mans i mànigues per pagar les nòmines, perquè l’hospital havia de pagar els seus proveïdors però els diners de la Generalitat no arribaven a temps.

Diria que això ha canviat avui en dia?Actualment l’Administració tarda molt més a pagar, ales-hores es retardava, com a mà-xim, dos o tres mesos, però quan es comprometia amb una data, complia. Això volia dir que podies pagar els teus proveïdors perquè tenies la seguretat que cobraries, era un préstec sense risc. Potser aquesta és la diferència més important respecte a l’actuali-tat. També he de dir, però, que amb totes les despeses iinte-ressos pagats pels retards en el pagament per part de l’Ad-ministració durant tos aquests anys s’haurien pogut fer mol-tes coses.

Com es va solucionar la situ·ació?Vaig proposar pagar els proveï-dors de l’hospital a tres mesos. D’aquesta manera, els diners que hi havia durant aquest temps servirien per finançar-se, per pagar nòmines... però l’administració de l’hospital d’aquell moment no ho veia clar i preferien pagar amb im-mediatesa. Realment es trenca-ven les banyes per poder satis-fer tots els pagaments i complir amb tothom. L’arribada d’un nou director d’inversions, Ma-nel Jovells, que actualment ocupa un alt càrrec a la Gene-ralitat, va avalar la meva idea i vam començar a finançar els nostres proveïdors a tres me-sos. I això ja va ser un respir. En aquella època es va refor·mar l’hospital, com es van fi·nançar les obres?Mitjançant hipoteques. I aquí he de dir que el mèrit no va ser meu sinó de la meva enti-tat, ja que malgrat el risc que comportava l’operació, va im-plicar-se. El risc de finançar l’hospital era que la hipoteca sobre l’edi-fici no es podia executar, per motius obvis, D’una banda, si s’executa la hipoteca sobre un hospital, on van els malalts? i, de l’altra, el solar és un so-lar protegit d’interès sanitari, amb la qual cosa no es poden fer pisos. Des del punt de vis-ta de l’entitat aquesta era una mala inversió. Encara recordo que el meu director general d’aleshores em va fer aquesta reflexió i fins i tot em feia bro-ma que si les coses no sortien bé em posaria a mi a la direc-

ció de l’hospital per vetllar per una correcta gestió econòmica. Afortunadament tot va sortir bé i no em va caler ser-ho! Re-cordo que mossèn Aragonès, el president del Patronat, sempre em deia «Adserias, si no pa-guem, què passarà?» I jo li deia «Vostè tranquil, que des de dalt ja l’ajudaran» (riu).

I tot va sortir bé, doncs...Sí, gràcies al fet que anàvem pagant i finançant l’hospital

Fèlix Adseriasdirector de sucursAl bAncàriA i president de l’AssociAció d’Amics de l’hospitAl

«Com a pacient, per mi l’hospital de Santa Tecla és dels millors»

L’entrevista

«El motiu pel qual vaig començar a col·laborar amb l’hospital de Santa Tecla va ser oferirel servei perquè es poguessin pagar les nòmines a través de la llibreta d’estalvis» «Sovint s’havien

de fer mans i mànigues per cobrir les nòmines, ja que l’hospital havia de pagar els seus proveïdors però els diners de la Generalitat no arribaven a temps»

| 9 de juliol de 2014 550è Aniversari

550 ANYS DE L’HOSPITAL DE SANTA TECLA

| 19

podia anar fent, perquè si hagués esperat a tenir els di-ners, no ho hauria fet mai. És com una parella que es casa i

es vol comprar un pis, si espe-ren a tenir els diners que val, ja seran vells; en canvi, si fan una hipoteca que puguin pa-

gar, ja tenen la casa, la van pagant i en uns anys –abans en 10 o 15 ara en 30– ja és seva.

Creu que ha canviat molt la situació amb la crisis actual?Molt. Jo per sort vaig plegar l’any 2000, quan va entrar l’eu-ro, per tant, em vaig estalviar tot el cacau de la conversió de pessetes a euros. A banda, jo era una persona que estimava els clients i tenia uns poders per prendre decisions, era director de risc, de fi nançament... Ara crec que els directors d’ofi ci-nes, malauradament, no tenen cap poder de decisió, no poden fer crèdits, res de res... A banda de la professional, manté un altre tipus de rela-ció amb l’hospital?Només t’he de dir que jo gaire-bé ja sóc un home de quiròfan perquè m’han adormit per en-trar-hi per operar-me onze ve-gades! (riu). Quina opinió te de l’hospi-tal?Com a pacient, per mi és dels

millors. A Llevant hi ha molt bon servei i tens l’avantatge que tens tots els especialistes que també estan a la Rambla Vella. Actualment tinc 72 anys i cada dimecres surto a caminar amb un grup de tarragonins un mínim de 16-18 quilòmetres... i estic operat dels dos meniscs!

Encara continua la seva vin-culació amb l’hospital?Fa uns anys es va constituir l’as-sociació Amics de l’Hospital, que tenia a com a president en Josep Sendra, però com que ell estava molt per Barcelona, m’ho van proposar a mi. Actualment no du a terme cap activitat i crec que caldria revifar-la...

Quina era la fi nalitat d’aques-ta associació?La idea era fer diverses acti-vitats, trobades... A més es va instituir un premi que es dona-va, a judici dels membres de la junta de l’associació, a la per-sona que havia sigut més be-nefi ciosa per a l’hospital, que s’havia portat més bé o havia donat més facilitats. El premi era una reproducció de l’està-tua de Santa Tecla que hi ha a la façana de l’hospital feta pel mateix escultor tarragoní que va fer l’original, Bruno Gallar-do. Un any se li va donar a Jor-di Pujol com a president de la Generalitat perquè va ajudar molt al fi nançament de l’hos-pital, un altre any se li va do-nar a l’arquebisbe, un altre any va quedar desert...

HISTÒRIA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA

«L’economia de l’hospital va començar a respirar quan es va implantar el pagament de les factures dels proveïdors a tres mesos»

9 de juliol de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

N ombrosos profetes de l’Antic Testa-ment, alguns tan importants com Elies i Eliseu, van predicar i viure en

coves de la muntanya del Carmel, a Terra Santa. El seu exemple d’oració i penitència va ser continuat segles més tard per cristi-ans que van viure allí com a eremites.A mitjans del segle XII, un grup de devots van construir en aquell lloc la primera es-glésia dedicada a Santa Maria del Mont Car-mel. Van voler viure en comunitat sota els aspectes marians que sortien refl ectits en els textos evangèlics: maternitat divina, vir-ginitat, immaculada concepció. Van ser el bressol de l’Orde dels Carmelites, i la seva devoció a la Mare de Déu va permetre que naixés una nova advocació: la Mare de Déu del Carme.És signifi catiu que aquesta devoció mater-nal sorgís en una muntanya tan propera als escenaris on la Mare de Déu va donar a llum a Jesucrist i el va acompanyar en els seus re-correguts fi ns al moment del seu sacrifi ci al Calvari.Van passar més segles i el 1521, sembla que el 16 de juliol, el General de l’Orde Carmeli-tà, Simon Stock, va tenir una visió en la qual Déu li va donar a entendre l’especialíssima protecció de Maria, a l’hora de la mort, en-vers els qui veneraven el seu nom, oferint-li en penyora l’escapulari com a signe d’aques-ta aliança mariana.Aquesta és la història, en grans pinzellades, d’una devoció que va arrelar fort i que molts sants, com Teresa de Jesús i Joan de la Creu, van estendre a tota l’Església; l’espiritualitat carmelitana, que tant ha contribuït a aug-mentar l’amor a Déu en les ànimes.La Mare de Déu del Carme és una festivitat que conserva tot el seu vigor històric i que sempre ha gaudit d’enorme popularitat. És la patrona dels mariners, un col·lectiu tan important a la nostra arxidiòcesi.Personalment procuro unir-me a la gent del mar en aquesta festa mariana, aquest any amb els pescadors de Torredembarra. Emo-ciona veure la processó amb la imatge de la Mare de Déu portada a coll per treballadors amb peus descalços sobre la sorra i davant del mar. La Verge, Estrella del Mar, en una de les seves advocacions, protegeix els qui treballen entre les ones i li demano que tin-gui cura també de tants turistes que aquests dies gaudeixen de les nostres platges.Que tots els qui la invoquem seguim aquella indicació seva a Canà de Galilea quan va dir: «Feu el que ell us digui.» Que aquesta frase ressoni a les nostres consciències en aquesta assenyalada data mariana.

A vegades l’aclaparadora realitat, expandida pels mitjans de comunicació, ens pot fer confondre i generalitzar de manera injusta. Molts no són

tots. Vagi per davant la meva admiració i gratitud més fervent a aquells polítics que, m’imagino que heroica-ment, resisteixen l’atractiva i seductora temptació de corrompre’s. L’ofi ci de polític ha de ser ben dur des del primer dia: sotmetre’s a votació, jurar el càrrec, gaudir, alguns, d’aforament, decidir, manar, suportar les crítiques, l’oposició, a vegades l’escarni...Potser això podria explicar el fenomen de la corrupció, tan estès entre la classe política. Potser alguns polítics, ja que pateixen tant i estan tan pringats, creuen tenir el dret moral de parar la mà i allargar-la a qui més con-vingui pels seus interessos. Potser. Potser sí o potser no. La qüestió és que els escàndols de corrupció estan augmentant en progressió geomètrica pels nostres ve-rals més propers.Arran del cas de l’ajuntament de Torredembarra vaig voler informar-me i gairebé em marejo de tanta pro-ducció corruptiva. A Espanya, des que hi va arribar la democràcia, l’any 1976, uns cent quaranta casos de cor-rupció, entre els quals, vint a Catalunya. Estem parlant de casos fl agrants, que han esquitxat per totes bandes. Els casos modestos aquí no hi estan comptabilitzats.

Entre els modestos i els més brillants, actualment, se-gons el Consell General del Poder Judicial, hi ha mil sis-cents seixanta un casos de corrupció oberts.M’ha cridat l’atenció el cas de Torredembarra perquè la major part del consistori hi està implicat. Els par-tits, CIU, PP i independents en aquest cas, sempre en pugna, sempre fent-se la guitza, aquí han anat tots a la una per, presumptament, enriquir-se. Ja se sap que als pobles no hi ha colors polítics i es fa tot pel bé del poble. Però sense el poble, com durant el Despotisme Il·lustrat.Es podria pensar que qui investiga la corrupció té una gran punteria, perquè allà on posa l’ull, hi posa la bala, però molt em temo que posi l’ull on el posi, sem-pre l’encerta. Aquí vas a tret segur: esgarrapa i trobaràs merda.Quanta merda i quanta vergonya! Que deuen pensar a Europa – al nord – de nosaltres, pretesament euro-peus, que, dia sí i dia també, ens llevem amb nous ca-sos de corrupció. No els envejo res als països del nord. Tenen els seus defectes, però en el cas de la corrupció, almenys actualment, o bé en tenen menys casos o bé els amaguen millor. La qüestió és que dels que surten a la llum, una sola sospita és sufi cient perquè l’imputat dimiteixi. Igual que aquí, igualet!He estat temptada de creure que la corrupció formava part de la condició humana, però ara mateix em decan-to a pensar que forma part de la condició mediterrània. Només cal fer un repàs a tots els països que envolten el Mediterrani, del nord i del sud, del marge esquerre i del dret. No se’n salva ni un: Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, els països del Nord d’Àfrica i també le France, ara amb monsieur Sarkozy, que no és pas el primer pro-tagonista de corrupció política al país veí.Els mediterranis compartim el sol, les platges, la dieta, la meravellosa dieta mediterrània, que no canvio per cap altra, però llàstima! L’envinagrem amb la corrup-ció, que és un amaniment que, els que ens ho mirem des de sota, comencem a trobar altament indigest. I en-cara surt el president espanyol dient que s’ha proposat la regeneració de la política! Mentre no cremin tots els sobres i deixin d’esborrar discs durs...

H e meditat força abans d’escriure aquesta opi-nió. Entenc que abans de defensar l’honorabi-litat d’algú s’ha d’estar convençut de la seva

honestedat. La consciència és quelcom molt personal. Però el meu sisè sentit diu que tinc raó. Per aquest mo-tiu, esteu llegint aquest escrit. He volgut afegir-me al grup de persones que «es mullen» per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. No em pronuncio sobre la seva gestió política (que deixa molt que desitjar), però vull defen-sar la seva honradesa. Confi o en la seva innocència en l’escàndol dels sobresous de la Federació de Municipis Catalans. Si es comprovés que estic equivocat em dece-bria moltíssim, perquè tinc Ballesteros per una perso-na en el pòdium de l’honestedat i la integritat. No puc

concebre que l’alcalde tarragoní acabi sent imputat per corrupció, tràfi c d’infl uències o res que tingui a veure a fi car la mà a la caixa, conscientment o inconscient-ment. No suportaria aquesta desil·lusió. Ballesteros no és el meu polític favorit, però, pel poc que l’he cone-gut, podria assegurar que és una persona íntegra. No he dit que sigui un sant, però no és – fi ns que es demos-tri el contrari– un corrupte o que s’aprofi ti del(s) seu(s) càrrec(s) per enriquir-se.La societat està cansada de patir i que li demanin es-forços mentre uns quants xoriços s’enriqueixen irregu-larment. Tots estem al·lucinant amb la barra d’alguns polítics que han estat elegits per governar-nos i han acabat governant-se i defensant només els seus inte-ressos personals i partidaris. Ha arribat l’hora de posar en evidència tots els «mangantes» encorbatats i aconse-guir que siguin empresonats i, sobretot, que tornin els diners pispats. Hem de presentar totes les denúncies possibles i imaginàries. No obstant això, no podem ge-neralitzar ni voler enfangar-ho tot. Hem de confi ar en la presumpció d’innocència i ser benèvols amb els que aporten «proves» que deixen clara la seva credibilitat i integritat. Hem de lluitar per canviar la casta política que ens ha conduït a un precipici econòmic i que ig-noren el dolor i les difi cultats dels seus conciutadans. I això només s’assoleix amb determinació i constància. Però hem de vigilar per no caure en el radicalisme.Jo confi o en l’honestedat de Pep Ballesteros i espero no equivocar-me.

Dietamediterrània

TERESA DUCHESCRIPTORA I

BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

La mare de Déu del Carme

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

Confi o enBallesteros

RICARD CHECAPERIODISTA

| 9 de juliol de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

A ssertivitat és una d’aquelles paraules que has sentit mil vegades i que creus que saps què signifi ca fi ns que et toca explicar-la, com ab-

negació o idiosincràsia. Quan et pregunten què és el que et passa pel cap és: saber dir que no. Doncs la cosa va per aquí, però no només per aquí. L’asser-tivitat és l’habilitat d’expressar les teves emocions i desitjos a la resta de persones sense hostilitat ni agressivitat. Es tracta de trobar el punt mitjà entre la passivitat (fer tot el que et diuen) i l’agressivitat (imposar als altres allò que tu vols). Sempre dic que sí a tot. Sempre faig el que diuen els altres. Mai faig el que vull. Et sona? Doncs estàs sent una persona passiva, una persona que prefereix fer el que diu la resta per tal de no portar la contrària. És més, encara que no siguis aquest tipus de persona estic segur que més d’una vegada a la teva vida t’has trobat fent coses que no volies fer. Això no és ni bo ni dolent, però cal veure si et fa feliç o no. Si tots els teus amics volen anar a la discoteca, és lògic que vagis amb ells, igual que si la teva parella vol veure una peli de Julia Roberts, no passa res per veure-la. El problema ve quan fas coses que et fan sentir ma-lament perquè van en contra dels teus principis: un amic t’ofereix droga, un client et convida a un club o t’obliguen a matar algú. I, si no ets un mafi ós, una cosa tan simple com no ser capaç de dir al cambrer que s’ha oblidat de posar ceba a l’hamburguesa. En aquestes situacions prefereixes renunciar a allò que vols per tal d’evitar una situació incòmoda.Què pots fer amb això? Com comprendràs, hi ha gent que escriu llibres sencers sobre el tema, així que no et donaré la solució, però et deixaré un truc: no compris sabates. Moltes vegades el problema ve de no ser capaç de suportar la tensió de dir que no a una altra persona. La por a decebre o fer enfadar. La bona notícia és que això se supera practicant. Així

que vés a una botiga de sabates, emprova-te’n 3 o 4 parells amb l’ajuda del dependent i marxa sense comprar res. Com veus, la situació serà una mica incòmoda. Has estat fent treballar una persona una estona per res. Cert. Però aquesta persona està a la tenda per això, no? És la seva feina i cobra per fer-la. A més, el fet d’emprovar-te unes sabates no t’obliga a comprar-les, no? Si vas repetint l’exercici amb altres coses similars, començaràs a perdre el sentiment de culpa i et tornaràs més assertiu o assertiva. Això sí, posa’t d’acord amb la resta de lectors per no anar a la ma-teixa sabateria, que tampoc no cal.Però l’assertivitat també té una altra cara. No tot a la vida és dir que no. És molt possible que no tinguis cap problema per expressar els teus desitjos sinó més aviat al contrari. Així com ser passiu és una cosa molt evident per a un mateix (de seguida identifi ques quan fas alguna cosa que no vols fer), ser agressiu és més fàcil de reconèixer. Per començar, cal entendre que agressivitat no només vol dir escridassar i donar puntades de peu. Quan parlem d’agressivitat en ter-mes d’assertivitat ens referim a veure si imposes els teus criteris i desitjos als altres. Jo no faig això. Se-gur? Com ja t’he dit, és més difícil adonar-te’n, així que et proposo una sèrie de preguntes:Amb els meus amics, parella i família fem sempre el que jo vull? Sóc el líder del meu grup? Sempre he d’organitzar jo les coses? Sóc l’única que prenc deci-sions? Sóc l’únic que pren bones decisions? M’enfa-do si no fem el que m’agrada? No m’apunto als plans que no m’agraden? Sempre discuteixo per veure què fem?Pots dir que ningú diu res, que no tenen criteri o que les seves idees estan equivocades. Si vols, ho pots dir. Però si has contestat que sí a la majoria de preguntes que acabem de fer, ja comences a adonar-te que pot-ser estàs imposant-te. Em sap greu, però em sembla que potser t’has de posar a treballar l’assertivitat, però de l’altre cantó. Què pots fer? Això també dóna per fer un llibre, quan publiqui el meu li dedicaré unes pàgines, però mentrestant et deixaré un altre truc: deixa de parlar, refl exiona i, de tant en tant, cedeix.Si t’adones que de vegades imposes el teu criteri i vols deixar de fer-ho, la pròxima vegada que hagis de decidir deixa que parlin els altres, no hi ha pressa per donar la teva opinió. Pensa si el que diuen té sentit i, si és així, suma’t a la iniciativa i explica’m com ha anat l’experiència.

E l genet esperonava desesperadament el seu cansat cavall mentre el canons de l’assetjada Barcelona rugien per cobrir la seva arribada i

allunyar les tropes enemigues. Aviat l’espia Monta-là va parlar en un despatx amb el conseller en cap Rafael Casanova, el general Villarroel i l’enginyer austríac Hausen.–Les tropes del duc Berwick cerquen els voltants de

la ciutat –deia el genet–. Cervera ha passat al bàn-dol contrari i porta armes i provisions a l’exèrcit.–Maleït Felip d’Anjou! –exclama Casanova–. Herr Hausen... Com està el nostre projecte?–Queda poc– respon. Aquells dies d’estiu de 1714 van transcórrer entre fam, tensió i atacs constants. Montalà estava per la ciutat, visitava sovint una taverna i s’enamorà d’una meuca, “La rossa.” El 9 de setembre Berwick va rependre l’assalt men-tre Casanova ordenava que Montalà i la seva noia s’endinsessin a un túnel de la costa. Ja sabien les instruccions. Els canons del duc ensorraren part dels murs de Barcelona quan el conseller va caure ferit amb la bandera de Santa Eulàlia. Els assetjats esperaven ajuda, però Berwick entrà l’11 de setem-bre... Han passat 300 anys i aviat es recordaran aquests esdeveniments el mateix dia del 2014. Estudiava amb arqueòlegs mapes d’un canal subterrani que anava des de Mataró fi ns a Barcelona...

N o sé si heu fullejat el llibret que he escrit i que porta per títol Per què no vaig a missa. En el llibret parlen vint-i-sis persones que expliquen per què no van a missa,

uns testimoniatges que, en conjunt, ofereixen un panorama de les motivacions d’aquest abandó, i ofereixen material de refl exió per a qualsevol cristià o cristiana interessat en la vida eclesial. No cal dir que l’abandó de la participació en l’Euca-ristia és un dels fets més notables del canvi que hi ha hagut, a molts nivells, en la vivència de la fe cristiana entre nosaltres. Acostar-se una mica als perquès d’aquest procés és, sens dub-te, un bon exercici per conèixer la nostra realitat i per pensar en com cal plantejar el treball eclesial en el futur que ja ha començat.

En la presentació del text escric: “Els destinataris d’aquest lli-bre són bàsicament els cristians i cristianes, especialment els qui estan preocupats per la davallada més que evident dels assistents regular a la missa dominical; però em sembla que una persona no practicant i fi ns i tot no creient el podria llegir amb profi t. De fet, en el llibre sura la idea que la crisi religiosa d’avui no és una crisi de pràctica religiosa, sinó una crisi de fe, una crisi que pateix molta gent, i no només de les generacions més joves; la pateixen moltes persones, per bé que cada vega-da són més les que ja no se’n senten”.

I afegeixo: “El llibre, d’altra banda, per bé que indirectament, planteja la qüestió de si és o no és tan important la missa del diumenge. El diumenge, per a molta gent, ha canviat de signe i, per un altre cantó, qui sap si no es pot endevinar en les res-postes consignades una tendència que malda per situar en el centre de la vida comunitària de la fe no tant l’Eucaristia sinó la Paraula, una tendència que podria espantar alguns, però que en realitat respon a la convicció de la necessitat urgent i radical d’un canvi d’estructura, diguem-ho així, de la mateixa Església. No per minimitzar el paper de l’Eucaristia, però sí per pensar com ha de ser ara aquest paper”

Els nostres germans protestants, que volen ser tan fi dels com nosaltres a l’Evangeli de Jesucrist, no celebren cada diumenge l’Eucaristia pròpiament dita, per bé que cada diumenge cele-bren la litúrgia de la Paraula. I penso que no aniria malament que l’Eucaristia pròpiament dita es reservés per a ocasions més assenyalades.

Cito el testimoni d’una noia de 23 anys, que va deixar d’anar a missa quan va començar els estudis universitaris: “No sé si tornaré mai més a anar a missa. Però sí que endevino una cosa: que, a l’Església, hi tornaré, però no a l’Església dels bis-bes i dels capellans, sinó a l’Església que treballa en el camp de la promoció humana dels més desfavorits i desvalguts. No sé què faré, però d’una cosa sí que n’estic segura: que l’amor pel xicot que he conegut em conduirà un dia o altre a Jesucrist. Així ho espero”.

Cal anar a missa, però no perquè estigui manat, sinó perquè val la pena anar-hi. El diumenge és el dia del Senyor i és ell, el Senyor, qui ens convida a la missa, perquè vol compartir amb nosaltres el millor que té: ser el Fill de Déu. La missa cer-tament no és el més important, però creure en Jesucrist i no anar a missa és com una contradicció.

Potser sí que caldria revisar la legislació actual sobre el pre-cepte dominical; no ho sé. Però sí que sé que són moltes les coses que caldria revisar. Només puc dir que l’actitud del papa Francesc m’inspira molta confi ança.

S’hi ha d’anar,a missa?

JOSEPGILPREVERE

Assertivitat

ALEJANDROPÉREZ COACH

La foscor d’Estigia (I)

XAVIERPARERALLICENCIAT EN

GEOGRAFIA I H ISTÒRIA

9 de juliol de 2014 | 22 | Tribuna

Tribuna acTualiTaT

Santiago CastellàDIRECTOR DE LA CÀTEDRA TARRAGONA SMART MEDITERRANEAN CITY

Quan Tarragona es plan-teja esdevenir una ciutat intel·ligent i utilitzar els

Jocs Mediterranis com una pa-lanca per accelerar totes les seves lògiques de creixement, l’Ajuntament de la ciutat con-sidera que la universitat és l’aliada necessària. La manera de concretar la col·laboració de la URV en el conjunt de la fundació Tarragona Smart Me-diterranean City —a part de ser-ne patró— ha estat organit-zar la càtedra que serveix per articular tota la participació de la Universitat Rovira i Vir-gili en el projecte. Així neix la Càtedra Tarragona Smart Me-diterranean City, dirigida pel professor de Dret Internacio-nal Públic, Santiago Castellà.

Què fa intel·ligent una ciutat? Aquí a Tarragona cada cop par·lem més de ciutadania intel·ligent i menys de ciutat intel·ligent, una idea que va néixer molt vinculada al tractament massiu de dades. Quan usem smartphones deixem un rastre que les ciutats poden aprofitar per millorar la gestió i per fer nous serveis, ja que es pot saber per on passa majoritàriament la gent, a quina hora deixa les es·

combraries, on va a fer esport… Tot això que es diu el Big Data, moltes ciutats les començaven a tractar per buscar millors so·lucions per la mobilitat o en el tractament de residus. Ara, al voltant de la idea que la tecno·logia pot ajudar a la ciutat a fun·cionar millor s’ha desenvolupat el concepte cities in motion, en el qual ha agafat molta impor·tància el concepte de no aplicar només tecnologies de la comu·nicació sinó també d’eficiència energètica. En resum, ciutats que amb menys despesa poden fer molt més.

I això s’aconsegueix...?Fent les coses de manera més intel·ligent. Per exemple, utilit·zar l’aigua del freàtic, abaixar l’enllumenat dels carrers quan no hi hagi trànsit o recollir els contenidors només quan esti·guin plens de residus. Tot un se·guit de lògiques que han ajudat a crear un nou concepte d’smart city.Al final, una smart city estaria formada per tres grans revolu·cions: l’ecològica, que inclou accions d’estalvi energètic però també d’horts urbans, de taula·des verdes, d’incorporar més es·pais verds a la ciutat o d’utilitzar bicicleta. Penseu que les ciutats més dinàmiques i de referència del món cada cop són més eco·lògiques, més sostenibles i més

eficients.La segona revolució és demo·cràtica, perquè les possibilitats de participació ara són molt directes. Podem participar en la política en línia i hi ha expe·riències molt interessants com la del Govern de Londres, on els ciutadans quan tenen o veuen un problema a l’espai públic fan una foto, ho envien i saben a quina hora es resoldrà aquest problema. En aquest sentit estan sortint moltíssims aplicatius.I la tercera revolució associada és la de l’emprenedoria: desen·volupar APP, aplicatius, pensar noves possibilitats d’utilitzar la ciutat… Això fa que les ciutats es tornin molt més creatives, que la investigació i la recerca tinguin un paper més impor·tant i que hi hagi una atracció permanent de talent. Ara una smart city s’explica més amb aquestes lògiques que no només amb tecnologia. La tecnologia és només el mitjà, però, al final, la ciutadania és la intel·ligent, en el sentit de poder fer les coses millor amb menys recursos i que s’incrementi la qualitat de vida dels ciutadans.

Quin serà el paper de la cà-tedra a l’hora d’aplicar tot això?El que farà serà impulsar que hi hagi projectes parlant amb les empreses, amb les entitats

i amb les institucions. Els expli·quem que Tarragona està vivint un moment excepcional amb la celebració dels Jocs del 2017, però també perquè té unes po·tencialitats econòmiques im·portants, amb un polígon pe·troquímic associat molt potent, amb patrimoni històric i cultu·ral molt fort… Tot això fa que sigui un espai molt interessant, no només per portar projectes sinó també per presentar·los al conjunt de la Mediterrània. El sud de la Mediterrània d’aquí al 2020 farà un salt impressio·nant, s’està urbanitzant molt rà·pidament, té una població molt jove, un bon teixit universitari, el paper de la dona i de les pi·

mes cada cop és més important, cada cop hi ha més estabilitat democràtica i les ciutats de la Mediterrània necessitaran po·liesportius, escoles, hospitals, enllumenat… Segurament Tar·ragona serà un aparador excel·lent i podrà explicar que ha il·luminat de manera intel·ligent, barata i eficient el patrimoni de Tarragona, un model que des·prés podrà exportar a la resta de ciutats del Mediterrani que tinguin necessitat de fer·ho per atraure turistes. O en temes de mobilitat, per exemple. Sobretot perquè estem parlant de soluci·ons que són més barates i, per a ajuntaments que no són molt rics, representen un estalvi.A la càtedra també acompanyem

els projectes perquè es puguin realitzar, els divulguem a través d’aquesta marca Tarragona vin·culada a la intel·ligència, però sobretot volem que el conjunt dels 50 o 60 projectes resultants tinguin coherència i responguin a un model de ciutat que és la que han decidit els tarragonins.

Ja n’hem pogut veure algun, de projecte?Sí. Amb BASF vam fer un aï·llament tèrmic al col·legi Cèsar August per tal de mi·llorar l’eficiència energètica del centre. Un altre exemple és que Repsol està dissenyant una línia d’asfalts intel·ligents que capta partícules conta·minants, que estan preparats per portar sensors per detec·tar el tràfic i que absorbeixen bé l’aigua. Igual que aquests, tenim en cartera una trente·na de projectes, alguns més vinculats a la recerca com un estudi que fem amb laborato·ris d’Alemanya i Àustria de la internet de les coses, com els diferents sensors poden parlar entre ells.

Què hem de fer per conver-tir-nos en un ciutadà intel-ligent?Aquesta és una de les nostres grans preocupacions i per això hem posat en marxa diferents fòrums sobre temes de salut, d’eficiència energètica, d’ha·bitatge, etc. També en farem per a joves, amb la intenció de propiciar l’emprenedoria i la creativitat, i per a gent gran, per demostrar·los que les no·ves tecnologies són una ajuda més que un problema. Cons·tantment estem fent activi·tats. Tenim una comunitat ins·piradora que volem que pensi en la ciutat que li agradaria tenir d’aquí a deu anys per mi·rar que totes les lògiques ens facin avançar cap a idees dis·ruptives que ens facin avançar cap a ciutats noves i diferents.

«La tecnologia només és el mitjà; al final,la intel·ligent és la ciutadania»

L’entrevista

«El sud de la Mediterrània, d’aquí al 2020, farà un salt impressionant i Tarragona pot ser un aparador excel·lent»

Oriol Montesó,Tarragona

| 9 de juliol de 2014 Botiga de Salut | 23

S er mare implica molts canvis, tant emoci-onals com sobretot,

físics. El cos experimenta uns canvis molt importants i necessita un temps per re-cuperar-se. Sovint, però, la manca d’estímuls a l’hora de fer exercici o el fet d’ha-ver de deixar durant una bona estona el nostre fi ll o fi lla ens juga una mala pas-sada i no ens permet tornar a gaudir d’una bona fi gu-ra o simplement recuperar l’estat de forma que teníem abans de l’embaràs i el part. Conscients d’aquesta neces-sitat, des de Botiga de Sa-lut proposen un programa d’exercici físic per aquest estiu adreçat a dones que han estat mares recentment perquè el puguin fer amb el seu nadó.

«Has sigut mare recentment?, vols recuperar la forma de ma-nera saludable?, vols fer exer-cici físic sense separar-te del teu nadó?». Aquestes són les preguntes que fa Laia Claveri-as, la responsable de la consul-ta d’exercici físic de Botiga de Salut a les dones que s’interes-sen per aquest programa que consisteix en 3 sessions setma-nals d’entrenament dirigit du-rant quinze dies, perquè facin exercici físic sense separar-se del seu nadó. És una manera divertida de treballar mare i fi ll, sense deixar de ser una ac-tivitat seriosa d’entrenament.

Per què amb el nadó?

Segons Laia Claverias, «com tots sabem, les mares són per-sones molt ocupades. És difícil trobar el temps i l’energia per poder fer-ho tot i moltes ve-gades descuiden la seva salut, utilitzant postures incorrec-tes, carregant el pes inadequa-dament i portant un estil de vida sedentari. D’altra banda, diferents estudis assenyalen que la primera infància és el millor moment per al desen-volupament dels sistemes sen-sorials. Per tant, fer exercici físic amb el seu nadó tindrà

benefi cis físics, mentals i emo-cionals per a la mare i, a la ve-gada, benefi cis per a l’infant, ja que estarem estimulant el seu creixement emocional, motor, intel·lectual i social.»

Quan podemcomençar?

Un programa d’exercici físic per a la mare es pot iniciar a les 6-8 setmanes després del part; no obstant això, sempre s’ha de tenir la confi rmació mèdica. Amb el nadó es re-comana que s’iniciïn les clas-ses quan el nadó sigui capaç d’aguantar el cap.I recordeu... mares saludables crien nadons saludables!!!

L’establiment ofereix un programa per aquest estiu de tres sessions setmanals durant 15 dies

Vols fer exercici físic amb el teu nadó? Ara pots fer-ho a Botiga de Salut

Què has de portar? Roba i calçat esportiu Manteta per al nadó Alguna joguina (optatiu) Aigua El cotxet

On et pots informar?Botiga de SalutPl. Verdaguer, 2 TarragonaHorari: 10 a 14 h i 17 a 20,30 hTel.: 977 24 98 98

«La primera infància és el millor moment per al desenvolupament dels sistemes sensorials»

9 de juliol de 2014 | Agenda24 |

AGENDA

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

JULIOL 2014

EXPOSICIÓ

ART, CULTURA, PERSONESFacebook: Ateneu de TarragonaTel. 977 233 160Correu: ateneudetarragona@tinet.cat

ATENEU DETARRAGONA Gereon Wetzel ens porta a un univers paral·lel ple

d’absurditat. Un guarda que vigila 30.000 pisos buits, ovelles que passegen per urbanitzacions a mig cons-truir, una autoescola que estalvia combustible con-duint pels carrers abandonats d’una ciutat fantasma. Poc després que la bombolla immobiliària explotés als Estats Units, Espanya pateix la mateixa sort. Aquest documental desemmascara falses promeses i deixa a l’espectador llibertat per descobrir per ell mateix les causes originàries de la crisi.Lloc: Espai Jove La PalmeraHora: 22

Una dona que s’apropa als 50 anys surt una nit de casa seva i decideix no tornar. S’amaga en un estudi d’uns 30 metres quadrats que li ha aconseguit una amiga seva. No vol sortir d’allà. Vol desaparèixer durant un temps. Estar sola. Però per què? Què li va passar aque-lla nit quan va decidir deixar-ho tot? Tres amigues se-ves, amigues de l’adolescència amb qui no ha perdut el contacte, s’amoïnen per ella. La visiten i, malgrat que ella no es deixa ajudar, li donen suport, però la dona, que ho ha abandonat tot, sembla que està més lúcida que mai. Quan li pregunten per què va marxar de casa, ella respon vaguetats. Amaga la veritable raó. En certa manera, la seva acció contagia una mica les altres, es qüestionen la vida que porten.Lloc: Teatre TarragonaHora: 22Preu: 27€

Una festa dedicada a la il·lustració on veurem com els dibuixants surten de la foscor de l’estudi per mostrar-nos la seva feina en directe i a un pam del nas!Lloc: Espai Jove la PalmeraHora: 22

Chucho tenia 3 anys quan la seva àvia, Caridad Amaro, li va dir al seu pare, Bebo, que cada vegada que ell sor-tia de casa, Chucho seia al piano i imitava durant hores (i amb molta traça) el que havia sentit fer al seu pare mentre arranjava o componia al piano. Fa ja 70 anys d’això, i la música ha crescut als seus dits. Enguany, recordarem els quaranta anys d’Irakere, la banda co-fundada per Chucho el 1973 que va revolucionar per sempre la història de la música, no solament cubana. Lloc: Teatre Auditori Camp de MartHora: 22Preu: de 28 a 48€

Mitjançant l’exploració de les il·limitades possibilitats del tambor tradicional japonès, el taiko, Kodo estan descrivint noves direccions per a una forma d’art viva i emocionant. En japonès, la paraula ‘kodo’ transmet dos significats: en primer lloc, «batec del cor”, la font primigènia de tot ritme i, en segon lloc, llegida d’una manera diferent, la paraula pot significar «fills del tambor», una definició molt adequada a l’esperit del projecte. Lloc: Teatre Auditori Camp de MartHora: 22Preu: 20 a 35€

Viu el Pont del Diable de nit i descobreix una nova perspectiva del Parc Ecohistòric.Inscripcions al 977 34 20 69 o bé al 655 603 021 o al mail visites@pontdeldiabletarragona.comLloc de trobada: Portalada d’entrada al Parc Ecohistò-ric del Pont del DiableHora: 22Preu: 10€ (adults) / 5€ (nens fins a 12 anys)

dImECrESTarragonaCinema a la fresca. ‘Casas para todos’

9

dIJOUSTarragonaTeatre. ‘Dones com jo’

10

dIVENdrESTarragonaConcert. Chucho Valdés

11

dISSABTETarragonaEspectacle. ‘Kodo’

12

Tarragona‘Històries de tocador. Cosmètica i bellesa i l’antiguitat’

Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. His-tòries de tocador vol mostrar com la cura de l’as-pecte personal és quelcom comú a totes les èpo-ques i convidar al visitant a establir lligams amb l’antiguitat mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa, en els quals tots ens reconeixem.Lloc: Museu Nacional Arqueològic de TarragonaFins al 28 de setembre

EXPOSICIÓ

Tarragona‘Exposició 1911. Sobreviure a la tempesta’

L’any 1911, entre el 31 de gener i el 3 de febrer, un fort temporal assolà les costes catalanes i va-lencianes des del Maresme fins a València. Co-negut com el Temporal de La Candelera hi van perdre la vida gairebé un centenar de persones. El 2011 en diverses localitats costaneres es van organitzar un seguit d’actes per commemorar aquest fet tràgic. Un d’aquests actes va ser l’ex-posició 1911. Sobreviure a la tempesta. Lloc: Arxiu del PortFins al 22 d’agost

TarragonaNit de la il·lustració

TarragonaNits de lluna plena al Pont del Diable

| 9 de juliol de 2014 | 25

CULTURA

Cultura

Aquesta setmana s’inicia el quart cicle Cultura de Carrer a l’Espai Jove la Pal-mera amb espectacles i actes centrats en el cinema, la il·lustració, la dansa, la

performance, el teatre i la música d’autor. Fins al pròxim 9 d’agost, el pati de l’antiga Facultat de Lletres de la URV acollirà un gran nombre de propostes que combinen els mons de la música, el cinema, la il·lustració i la dansa, un programa gratuït per a tots els gustos que enguany s’orga-nitza gràcies a la col·laboració de Vòrtex, Produc-cions; La Pipel Entertainment; Genovesa, Narrati-ves Teatrals i Altaveu Tgn.

El cinema serà un dels primers convidats a inaugurar les propostes estiuenques d’aquest espai. El dimecres 9 de juliol (22h) es projectarà la pel·lícula Casa para todos, una proposta que s’emmarca dins del cicle Drets socials, drets fonamentals de la conselleria de Coo·peració de l’Ajuntament de Tarragona. El film relata els efectes de l’explosió de la bombolla immobiliària

i les polítiques de crèdit permissives i la construcció compulsiva d’habitatges i segones residències a l’Es·tat espanyol abans de l’inici de la crisi. Les activitats d’aquesta setmana del cicle segueixen aquest dijous, 10 de juliol (22h), amb la Nit de la Il·lustració, la trobada anual dels professionals d’aques·ta disciplina amb el públic, una trobada que reuneix el millor del talent local i cares noves amb un objec·tiu clar: que els professionals surtin dels seus estudis i mostrin la seva feina en directe. La música serà el plat contundent d’aquest cap de setmana. El divendres 11 de juliol (22h) l’espai acolli·rà l’actuació dels Marina BBface & The Beatroots, ou projecte de Marina Torres, excantant de The Pepper Pots, acompanyada d’una banda que conjuga soul i rock. Acompanyant a aquesta banda, els tarragonins Islandia Nunca Quema també oferiran els seus te·mes. Dissabte 12 de juliol (22h) l’espai acollirà el concert de Pere Jou (Quart Primera) i de Joan Masdéu, que presentarà el seu darrer treball al públic tarragoní.

Comencen cinc setmanes d’actes a l’Espai La Palmera de Tarragona

Marina Torres (centre), excantant de The Pepper Pots, lidera el projecte musical Marina BBFace & The Beatroots, un grup que barreja el funk, el soul i el rock. El divendres 11 de juliol actuaran a l’Espai La Palmera de Tarragona.

Per prescripció mèdica Bill Wyman no podrà viatjar el pròxim 3 d’agost a Cambrils per fer el concert que tenia planificat. Totes les entrades venudes fins a la data seran reemborsades immediatament a través del sistema de compres, Ticketea.com o l’Oficina del Patronat de Turisme de Cambrils.

Per tal de mantenir la programació, la nit es transforma en un concert gratuït d’homenatge a The Rolling Stones protagonitzat per la banda de tribut Smoking Stones, que ja eren els res·ponsables de tancar aquesta nit stoniana. El Festival de Música de Cambrils comença el cap de setmana del 26 i 27 de juliol amb els concerts de Love of Lesbian i Auryn i segueix amb concerts tan destacats com el de José Mercé (1 agost), Montserrat Caballé i Montserrat Martí (2 d’agost), David Bisbal (7 d’agost), Marta Sánchez i Gloria Gaynor (8 d’agost), Orfeó Donostiarra (9 d’agost) i Raphael (10 d’agost).

Un accident domèstic obliga l’exbaixista de The Rolling Stones, Bill Wyman, a suspendre el concert de Cambrils

Els Smoking Stones, una de les bandes de versions dels Rollings Stones més reconegudes, actuaran el pròxim 3 d’agost a Cambrils.

Del 10 al 16 de juliol, Torredembarra ce-lebra les festes del Quadre de Santa Ro-salia. Durant sis dies, la localitat viurà immersa en un intens programa de ce-

lebracions populars i actes festius, que es durà a terme en diferents llocs del municipi.

Entre els actes més destacats del programa, desta·quen propostes com 5è remember del PLAY, un re·pàs a l’evolució de la música de ball dels mítics anys 80 i 90, el dissabte 12 de juliol a les 25 hores. L’ende·mà, el diumenge 13 de juliol i a partir de les 12 ho·res al carrer Ample, es presentarà la samarreta de la Festa de Santa Rosalia 2014 i es farà un concert ver·mut amb els grallers de diverses poblacions veïnes. A les 18 hores, està prevista l’actuació castellera de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i els Nois de la Torre, una celebració que a partir de les 23 hores viurà la seva part més festiva amb la festa dels Nois de la Torre, al carrer Ample. El dilluns 14 de juliol, a partir de les 19 hores, és prevista la cercavila del Seguici Popular Infantil pels carrers més cèntrics del municipi, i a les 22.30 hores, començarà el correfoc. El dimarts 15 de juliol, a par·tir de les 19,30 hores, començarà la Processó votiva del Quadre de Santa Rosalia, precedida del Seguici Popular de la vila. El dimecres 16 es durà a terme la processó marinera a Baix a Mar.

Les Festes del Quadre de Torredembarra s’allargaran del 10 al 16 de juliol

Imatge del cartell d’eguany de les Festes del Quadre de Santa Rosalia de Torredembarra.

9 de juliol de 2014 | Gent26 |

GENT

El divendres 4 de juliol va tenir lloc la XIX Nit de l’esport del Ven-drell, un acte organitzat pel Patronat d’Esports. Enguany la 19a Nit de l’Esport va canviar d’escenari i, després de dos anys al Pa-velló Municipal, va tornar a celebrar-se al Teatre Àngel Guimerà. Respecte a les dues darrere edicions, el format va canviar i va ser una festa plena de sorpreses amb les exhibicions de la batucada del Cabrot del Vendrell, biketrial per part d’Àngel Batlle i Daniel Tapioles i també va haver una exhibició de Zumba, una de les ac-tivitats que ofereix el Patronat d’Esports. D’entre aquestes sorpre-ses, també es va comptar amb la presència del capità del FC Barce-lona d’handbol, Victor Tomás, que no va voler faltar a la cita.

El Vendrell celebra la XIX Nit de l’Esport al Teatre Àngel Guimerà

El Port acull una nova jornada de ‘networking’ d’alt rendiment

El Refugi 1 del Moll de Costa va ser escenari de la segona jornada de networking d’alt rendiment, organitzada pel Port de Tarragona i les cambres de comerç de Tarragona, Lleida, Valls, Tortosa i Reus. El director de Desenvolupament Corporatiu del Port de Tarragona, Joan Basora, va inaugu-rar la sessió i va destacar que la jornada, Getting Contacts Export & Logistics Tarragona-Lleida, és un exemple de com es fan aquestes sinergies amb l’objectiu d’impulsar la internacionalització de les empreses, fomentant la cohesió i la cooperació dels empresaris per generar nous projectes export en l’àrea d’infl uència del Port de Tarragona.

El Refugi núm. 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona va acollir l’acte de lliurament dels guar-dons a persones i empreses participants en la tercera edició dels Jocs d’Empreses de CEPTA. A la trobada hi va assistir el president de CEPTA, J. Antoni Belmonte; el regidor d’Activació Econòmica, Projectes i Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrés, i el president del Consell Es-portiu del Tarragonès, Raül Font, que van lliurar els reconeixements als equips guanyadors així com a tots els que van destacar pel seu fair-play durant les activitats esportives. Després de les dues jornades que s’han celebrat durant aquest mes de juny, durant el qual s’han disputat partits de tennis, pàdel, bàsquet 3X3 i futbol 7, aquest esdeveniment ha fi nalitzat amb aquest acte, que ha servit també com a punt de trobada de totes les empreses participants. En cada categoria, a banda dels campions i sostscampions, s’ha reconegut a diversos equips per la seva capacitat de treball, fair-play i superació personal, entre altres distincions.

Lliurament dels Guardonsde la 3a edició de Jocs d’Empreses

| 9 de juliol de 2014 | 27Publicitat

Les teves ulleres t’esperen

ABANS: 109€ 76,30€

69,30€ABANS: 99€

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tarragona· Tel. 977249898

Rebaixes en totes les marques i models

ABANS: 106€ 53€

-50%

93€ABANS: 155€

Edició

exclusiva

Mundial

2014

-40%

-30%

-30%

26,40€ABANS: 33€

-20%

Per als

més

petits!

Per als

més

petits!

9 de juliol de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 10

Setmana desol i núvolsEn genera l aquesta se tmana predominarà l ’àmbient asso le l la t . A par t i r de d iumenge e ls in ter va ls ennuvo la ts seran més pers is tents però desapare ixeran, donant pas a un ce l serè , durant la jo rnada de d imar ts . Les tempera tures es mant indran.

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 9

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 27º / min. 18º

DIVENDRES 11

DIUMENGE 13

DIMARTS 15

DISSABTE 12

DILLUNS 14

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!Rademenes és un gatet de dos mesos. És dolç i afectuós. Va ser recollit de sota un co-txe d’on no es movia perquè estava espan-tat, segurament perquè havia perdut la seva mare. Ara s’està recuperant i busca una fa-mília responsable on poder créixer feliç. Contacte: gaiatgn@gmail.com

NUKA EN ADOPCIÓ!La Nuka és una pantereta de 8 mesos molt afectuosa i bona. La seva propietària ja no la pot seguir tenint i busquem una casa per a ella on l’estimin. Esperem que per ser negreta no es torni invisible. Els seus preciosos ulls són encisadors!!! Es lliurarà esterilitzada. info@tarracogats.orgJennifer: 639 45 12 96

| 9 de juliol de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia | 29

L’hotel Estival Centurión Platja es va construir i inaugurar l’any 1973, essent un dels pioners a la zona de Cambrils i Salou. Entre les seves moltes virtuts hi ha la seva magnífi ca situa-ció a primera línia de platja. Des del passat 2011 forma part del prestigiós Grup Hoteler Estival, que l’ha reformat i ampliat totalment. El 2013 va reobrir les portes, després d’unes importants obres, amb la categoria de 4 estre-lles superior.En total té 257 habitacions, 61 de les quals són júniors suites, distribuïdes en les tres plantes de l’establiment. Tenen una decora-ció, elegant, fresca i alhora funcional, amb un disseny que permet que el dormitori i l’àrea d’estar informal comparteixin un mateix es-pai, oferint una perfecta harmonia i relaxació amb tots els detalls perquè l’estada sigui molt agradable. El preu de l’habitació doble és de

60/215 euros/dia. L’hotel, dirigit per Antonia Lledó, disposa de pàrquing propi a l’aire lliu-re, piscina, gimnàs, sauna, jacuzzi, cafeteria, snack piscina, miniclub, sala de jocs i zona Wi-Fi gratuïta. El seu restaurant obert a tot-hom i amb terrassa ofereix tots els dies un bu-fet lliure de cuina mediterrània, que elabora el xef Pedro Mellado. El preu del menú és de 18/25 euros (segons temporada), begudes no incloses. El cap de sala és Dofí Dorrego.

Fa temps que tenia ganes de conèixer el restaurant Xaloc, del Serrallo, que des de fa 7 anys gestiona el matrimoni Xavier Ve-

ciana i Carme Lucas i que ha superat els preju-dicis que l’establiment tenia en temps passat.

Ells mantenen el nom, però res més, ja que la qualitat dels productes i de les elaboracions no té res a veure amb el d’abans. La bona feina sempre té la seva recompensa. I així, de mica en mica, el nou Xaloc ha anat guanyant prestigi i s’ha situ-at entre uns dels millors restaurants del Serrallo per gaudir de bon peix i marisc. En Xavier és pescador. Als 13 anys ja anava a la mar i, com a bon mariner, coneix molt bé tots els secrets de la cuina de les barques. La duresa de la professió va fer que decidís obrir, juntament amb la seva dona, un restaurant per oferir la cuina marinera que sap fer. Obren portes el març de 2007 en un local llumi-nós que redecoraran i deixaran al seu gust –els darrers retocs són de fa només uns mesos, de fi -nals del 2013. Es respira l’esperit mariner i les fo-tografi es del mateix Xavier obren la gana a qual-sevol: gambes, escamarlans, llagostins, crancs… La base de la cuina són els plats mariners tal com es fan a les barques. L’estrella de la casa és el ro-mesco tradicional de Tarragona. I cal deixar-se aconsellar per la Carme, que explica els sugge-riments del dia, segons les compres fetes al pei-xater del Serrallo que els subministra la primera matèria de la mar. Els arrossos també són importants a la carta: caldós, negre, de popets de Tarragona, de rap i de calamar, que porta per nom d’arròs Xaloc. La gamba vermella de Tarragona també és una de

les grans opcions per gaudir de la cuina del Xa-loc, com els popets de Tarragona o els musclos a la planxa i, per qui li agradi el toc oriental en l’oferta culinària del restaurant disposa de plats com el sushi, la tonyina vermella i els tàrtars, com el de tonyina i salmó. I al fi nal de l’àpat, una bogeria de xocolata, tòfones al Chartreusse, sor-bets, gelats… La carta de vins té unes 50 referèn-cies i el vi de la casa és el Crinell.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Xaloc, per gaudirdel bon peix al Serrallo

XALOCC/ Gravina, 65 · El Serrallo · Tarragona

Tel. 977 242 195 i 647 458 140. Horari: de 13 a 16 i de 20 a 23 hores

RESTAURANT · PLATS CUINATS

VINE A

CONÈIXER

LA NOVA

CARTA!!!

Elaboració Tallem l’enciam en juliana molt fi neta i el posem com a base del plat. Tallem els tomàquets en rodanxes o mitges llunes i l’advo-cat a làmines i ho tirem per sobre de l’enciam juntament amb la tonyina prèviament trossejada. Ratllem l’ou dur per sobre dels ingredients. Per amanir-la farem una salsa d’alfàbrega. N’agafem unes fulles i les posem en un bol amb uns quants pinyons, una mica d’oli, sal i unes gotetes de llimona. Ho triturem tot i ja està llesta per servir. Bon profi t!

La recepta d’Encarna Martínez

AmanidaSetè cel

Ingredients EnciamTomàquetAlvocatTonyinaOuAlfàbregaPinyonsOliSal

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Estival Centurión Platja, a Cambrils,un hotel per al relax

Av. de la Diputació, 70 · CambrilsTel. 977 36 14 50

www.centurionplaya.com

9 de juliol de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. Precio: 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente. Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 21 31 07

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire acondicionat, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 180.000€ Tel. 977 252052

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Apartamento de 2 dormitorios dobles, de obra nueva, con piscina en zona comunitaria. Precio a convenir. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Per. 495.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso de dos habitaciones, cocina independiente, perfecto estado, posibilidad de parking. Mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

CALAFELL. Casas adosadas con zona comunitaria a estrenar 120.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. MÚSICS. Dúplex seminuevo, 4 dormitorios, 2 baños, aseo, cocina of� ce, salón comedor, terraza, 2 plazas de garaje, zona comunitaria con piscina. VISTAS AL MAR. 300.000€ Tel. 977 22 45 44

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Casas adosadas con zona comunitaria y pisinca desde 160.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977 25 20 52

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó del Mediterrani, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. Per: 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. BOSCOS. Casa adosada reformada. 3 habitaciones dobles, salón con chimenea, comedor, cocina of� ce, baño, aseo, garaje, jardín privado... Por: 160.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3 dormitorios + 2 baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA IMPERIAL TARRACO. Amplio piso reformado, 170m2, 4 habitaciones, 2 baños, cocina of� ce, amplio salón-comedor, terrazas, EXTERIOR. 227.000€ Tel. 977 22 45 44

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio en venta. Por 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot instal·lacions, molt lluminós, per 180.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Urge vender. Casa de 4 dormitorios, altillo, garaje amplio, jardín interor. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 35 69 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA VIDAL I BARRAQUER. Piso seminuevo, 3 habitaciones (una es suite), 2 baños, comedor independiente, cocina of� ce con galería, plaza de garaje... 180.000€ Tel. 977 22 45 44

TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, pàrquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 dormitorios, baño, terraza, sol, hay electrodomésticos y muebles. También sin muebles. 400€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza, 425€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JOSEP MARIA DE SEGARRA. Semi-nou, moblat, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, traster, safreig, vestidor. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

SEGUR DE CALAFELL. Planta baja con jardín y barbacoa de 2 dormitorios obra nueva, parking y trastero. 450€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ JAUME I. Semi-nou , amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. 420€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjador-cuina, i bany, 2n pis sense ascensor. Per 320€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Àtic en lloguer de tres dormitoris al costat de la PLAÇA DEL MERCAT. Terrassa molt gran amb vistes al fòrum Romà i al mar. Edi� ci amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina, bany, rebedor gran. Per 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

TARRAGONA. C/ MERCERIA. Àtic amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany, terrassa, 4ª planta sense ascensor. 250€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis en lloguer de 5 dormitoris, menjador gran, cuina reformada, bany i bany auxiliar. Situat al costat de l’estació d’autobusos. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AVDA. FRANCESC MACIÀ. Pis en lloguer, superfície aproximada de 116m2, 4 habitacions, 1 bany + lavabo, parquet, calefacció, terrassa, exterior i assolellat, vistes panoràmiques, pàrquing, MOBLAT. NO ANIMALS. 700€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis de 2 dormitoris, cuina, menjador i bany. Situat al costat de la catedral. Edi� ci amb ascensor. Preu: 420€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, planta principal sense ascensor. 425€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, amb sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. BOSCOS DE TARRAGONA. Xalet individual en lloguer de 150m, cuina independent, menjador molt gran, 4 dormitoris i dos banys. Preu: 1.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis en lloguer de 3 dormitoris o 2 dormitoris, cuina independent. Ideal per viure al costat de la platja. Preu: 550€ Tel. 977248080

TARRAGONA. PASAJE OVIEDO. Reformat amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 475€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 460€ Tel 977 25 20 52

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ MAJOR. Pisos en lloguer, 1 habitació, cuina-menjador, bany, balcó, moblat, reformat. 375€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una � nca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 9 de juliol de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, superfície aproximada de 242m2, diàfan, en obra, amb sortida de fums, porta automàtica. PV. 260.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

PLAZA IMPERIAL TARRACO. Parking en alquiler. Coche grande. 70€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking en venta, plaza grande coche y moto. Buen acceso. 18.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REAL/PZA. INFANTES. Parking en venta para coche grande y moto. Buen acceso. 25.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ST. AGUSTÍ. Local en lloguer en zona peatonal del centre de la ciutat, de 70m. 1.700€ Tel. 977248080

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de El Corte Inglés. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€. Oportunidad única. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 21.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 50m2, per entrar-hi, lavabo, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 23.800€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. AV. ROMA. Despatx al costat de la plaça Imperial Tarraco, de 110m, dividit en 3 despatxos grans, recepció, bany i office. Preu: 800€ Tel. 977 24 80 80

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. Tel. 977 23 69 20 / 638 418 256

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler de local de 75m2. Directamente a propietario. Por: 750€ al mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT i 10 min.de Tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias. 46.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Local en lloguer de 85m, per només 1.200€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 700€/mes. Telèfon: 977 25 20 52

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 18.000€ Tel. 654 092 540

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275€ a 600€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, año 2011, diesel, automático, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900€ Tel. 977 971 142

MINI COOPER COUPÉ. 143km, año 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, verde, 4 puertas y 5 plazas. 17.000€ Tel. 977 971 142

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, color verde, 4 puertas y 5 plazas. Por 17.000€ Tel. 977 971 142

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, año 2009, cambio automático, color negro, 3 puertas. 40.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, año 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000€ Tel. 977 971 142

INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, año 2011, gasolina, cambio automático, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000€ Tel. 977 971 142

QUICKSILVER 600 EXPLORER. Motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcación open, banco y mesa en proa, pequeño camarote, sonda, GPS y toldo bimini, año 2005, revisión de motor hecha. Tel. 638789753

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.500€ Tel. 638 789 753

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha. 8000€ Tel. 638 789 753

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 Móvil: 648 272 933

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

Empresa líder necesita vendedoras de muebles y descanso con experiencia. Sueldo fijo + grandes comisiones. Tel. 616 965 231

INVERSIONISTAS, AHORRADORES y EMPRENDEDORES por ampliación de negocio de multinacional alemana líde del sector. Tel. 691863463, Sr. Diego

Psicopedagoga con amplia experiencia ofrece clases individuales o máximo dos alumnos. Especialista en problemas en la lecto-escritura. Repaso ortografia, juegos de antención y matemáticos. Casco antiguo de Tarragona. Disponibilidad verano, mañana o tardes. Tel. 606 087 342

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

Enginyer tècnic s’ofereix per treballs de topografia, informes tècnics, certificats energètics, projectes per a particulars i empreses. Informació sense compromís al 616 345 411

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel: 626010186

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46

MotorCotxes trEBALL

Professionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

MotorNàutica

MotorMotos

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar. Tel. 630359977 / 977217132

Vendo Volkswagen-Corrado

Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77977 21 71 32

ANUNCIS CLASSIFICAtSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

9 de juliol de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

S’incorporen noves cares al Nàstic

La difícil recuperació de llocs de treball

Vila-seca, tolerància zero a l’incivisme

El primer equip del Nàstic suma quatre nous jugadors en pocs dies i es prepara per a la pròxima temporada.

Aquest juny l’atur ha baixat un 5% i ha pujat el nombre d’afi liats a la demarcació, però menys que a la resta de Catalunya.

El municipi ha engegat una campanya contra els comportaments poc respectuosos en els espais públics.

Juany Fuentes TrujilloDIRECTORA DE L’ONCE A TARRAGONA

Aquest dimarts, l’Ajun-tament de Tarragona va distingir amb la Me-

dalla d’Or de la Ciutat l’ON-CE, una entitat amb més de 75 anys d’història dedicada a ajudar els cecs i defi cients vi-suals a dur una vida normal. La delegació de Tarragona

d’aquesta entitat, que també agrupa la de Tortosa, presta servei a 792 afi liats i dispo-sa de 201 agents venedors. Parlem amb la directora de l’ONCE a Tarragona, Juany Fuentes, perquè ens faci cinc cèntims dels reptes i horit-zons de l’entitat.

Felicitats pel premi. En-tenc que un reconeixement d’aquest tipus dóna forces

per seguir endavant. Un reconeixement com aquest és important i ens esperona tots a continuar treballant per donar tota l’autonomia pos-sible a les persones cegues o amb qualsevol tipus de disca-pacitat, per tal que s’integrin en la societat d’una manera normalitzada, a través d’unes eines, però també d’una acti-tud determinada.

Entenc, pel que diu, que dur una vida normal és una qües-tió d’eines i d’actitud...Més aviat és qüestió de saber usar el material que tenim al nostre abast. Per exemple, jo tinc eines per poder lle-gir, però m’han d’ensenyar a usar-les perquè siguin útils. A l’ONCE disposem d’eines òpti-ques per aprofi tar la resta de la visió, si n’hi ha, però també disposem d’un equip que ens proporciona un assessorament personalitzat adaptat a cada cas per ajudar-nos a moure i ser autònoms.

Tot i que cada cop hi ha més dispositius per facilitar un espai urbà adaptat, encara hi ha defi ciències?

Cal que totes les ciutats mi-llorin per ser adaptades. Tot i que a Tarragona i a altres lo-calitats, per posar el cas més proper, cada cop hi ha més se-màfors adaptats, encara hi ha elements que no estan deguda-ment senyalitzats i que poden ser un perill per a nosaltres.

N’assenyalaria algun en con-cret? Per exemple, si hi ha obres al carrer i no estan ben senya-litzades són un perill per a nosaltres, ja que representen canvis al carrer que nosaltres no tenim controlats i que cal-dria senyalitzar correctament, com també els elements del mobiliari urbà o els vehicles mal aparcats.

En un entorn de crisi com l’actual, l’ONCE també deu haver notat aquesta situa-ció...Evidentment. Estem dins de la societat i la nostra prestació de productes i serveis depèn també del funcionament de la societat. A més, aquesta situa-ció també afecta a la venda de productes, però seguim enda-vant.

«Cal que totes les ciutats millorin per ser adaptades»

L’entrevista

Butaca + PufSunrise (S)

1199€abans 1826€

fins el 31 de juliol Fabricat a Noruegawww.stressless.es

Agnes Llorens,Tarragona

La tasca de l’ONCE i la seva Fundació a Tarragona ha rebut un reconeixement per part de l’Ajuntament de Tarragona, que aquesta setmana li ha lliurat la Me-dalla d’Or de la ciutat. El president de les dues en-titats, Miguel Carballeda, ha rebut aquesta distin-ció, que evidencia la tasca d’aquesta entitat, que tre-balla de manera continua-da pels seus associats i, en conseqüència, pel bé de la ciutat. L’ONCE està molt arrelada a la ciutat de Tar-ragona i una bona prova d’això és la participació dels seus ciutadans en les activitats i actuacions que porta a terme l’organitza-ció, activitats encamina-des a apropar més l’ONCE i la seva Fundació, la seva feina i la seva solidaritat cap al món de les perso-nes amb discapacitat i a la societat.

L’ONCE i la seva Fundació reben la Medalla d’Orde la Ciutat de Tarragona