L’ACTUAL ITAT DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

WWW.NOTICIESTGN.CAT

SA

LU

T

TA

RR

AG

ON

A

SA

LU

T

P20 P10 P22

Atenció dels infarts

Sanitat desmenteix que a Tarragona no

s’atenguin infarts a les tardes

Xarxa Sanitària i Social de

Santa TeclaPropòsits

saludables per iniciar amb bon

peu el 2012

Pressupostos de crisi

L’Ajuntament, a punt d’aprovar

els números més restrictius de la

seva història

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

110112número 108

aniversari

2n

tarragona@inlingua.es

Idiomes

Per aprendre bé!

TARRAGONA 977234917

Rambla, 26 - 28 (Davant estació Renfe) - Tel. 977 663792 - EL VENDRELL

PÀGINES 4 I 5

TARRAGONACOMARQUES HIPOTECADES

Els anteriors governs del tripartit deixen al territori 50 milions d’euros en

inversions que s’hauran de pagar en els pressupostos de la Generalitat de 2012

Caldran més de 35 anys perquè l’Administració catalana pugui sufragar equipaments faraònics com ara el nou

edi� ci d’emergències del 112

11 de gener de 2012 | 2 | Sumari i editorial

4 8 10 20 22Tarragona, un

territorihipotecat

Baixen els accidents mortals

a la província

El pressupost de la crisi a

Tarragona

Comença l’any amb propòsits

saludables

Els hospitals de la comarca atenen

les 24 hores

Espurnes

Eureka!La recerca d’antiguitats ja es feia en temps de Nasreddín. Doncs bé, quan ell era petit la seva mare li va manar netejar l’estable i, trobant un racó molt brut, va començar a picar amb l’aixada. Cava que cava, va obrir un forat a la paret i aparagué l’estable del veí amb un parell de bous. Llavors cridà:- Eureka! Mare, vine de seguida, he trobat un estable amb dos bous, restes de l’antiguitat!

• Els llibres d’història solen manifestar el pensament dels seus autors.• «El talent dels grans historiadors consisteix a fer versemblants les inversemblances de la història» (Marañon)• «Feliç el poble la història del qual és avorrida“ (Montesquieu)• També les mules es vanten que els seus avantpassats van ser cavalls.• Tornar la vista enrere és una cosa, i marxar enrere, una altra• Hem arribat massa tard a un segle massa vell.• “Una cosa és continuar la història i una altra repetir-la” (Benavente)• “La història és la narració, quasi sempre mentidera, de fets quasi sempre insignifi cants, realitzats per persones quasi sempre poca-vergonyes i per soldats quasi sempre imbècils” (A. Bierce).• Diuen que la història és falsa perquè ha estat escrita pels vencedors. Però no seria més vertadera si hagués estat escrita pels vençuts.

d’en Mossèn Aragonès

Bernabé

La frase de la setmana

“La gestió econòmica que s’està duent a terme a Catalunya és un exemple per a la resta de l’Estat”

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya.

CLAUS DE LA SETMANA

kjvjklcjvdsgb

Segurament tots els nostres lectors hi estaran d’acord; du-rant els darrers mesos tots els mitjans de comunicació no fem més que parlar de la crisi. La inseguretat econòmica és el “trending topic” de les agendes comunicatives. Les notícies alarmants que apareixen en les pàgines dedicades a temes econòmics es veuen refl ectides també en problemes socials, els articles d’opinió, les portades i les entrevistes, fi ns a con-fi gurar diaris gairebé monotemàtics: el decreixement de la nostra qualitat de vida. Em som conscients. Creguin-nos. Els encarregats de confecci-onar aquestes línies treballem dia a dia –com la resta de mit-jans de comunicació nacionals i de les nostres comarques– per aportar-los nous enfocaments sobre la situació econòmica actual i defugir el victimisme i els dicursos catastrofi stes, tot i la particular mala situació que està patint el sector de la comunicació, un dels més afectats per les difi cultats econò-miques i que cada dia ha de veure com professionals vàlids alimenten les llistes de l’atur. En aquest punt hem d’introduir, però, un punt de crítica (i autocrítica) a la gestió que fan els mitjans de comunicació de les informacions relacionades amb la crisi. Amb el benestar no s’hi juga. Ras i curt. En èpoques com les actuals, els que ens dediquem a informar i comunicar hem de ser tan curo-sos com sigui possible a l’hora de comunicar tot allò que té a veure amb les àrees bàsiques que garanteixen la nostra qua-litat de vida (ensenyament, seguretat, sanitat...) per tal de no incórrer en l’error d’extrapolar un cas únic a una comunitat i sembrar el pànic. Un cop més, la responsabilitat és nostra i es basa a contrastar la informació que es dóna i tractar-la amb la màxima cura. En un clima de desacceleració econòmica com l’actual, cal que els mitjans siguem més responsables que mai de la informació que donem per tal d’evitar mals majors que els que travessa la societat. Estem preparats?

Crisi econòmica, crisi de valors?

EDITORIAL ProtagonistesJosep Mercadé

Joan Aregio

El director dels Serveis Territo-rials de Salut a Tarragona ha desmentit que a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona no atenguin els infarts a la tarda per manca de professionals a la unitat co-ronària del centre. El màxim responsable de Salut al territori recorda que els infarts són ate-sos als dos hospitals de la ciutat de Tarragona les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any i que només els casos susceptibles d’una angioplàstia primària són derivats a partir de les 17 hores a l’Hospital del Bellvitge.

El director del Servei Català del Trànsit, Joan Aregio, fa un bon balanç pel que fa als sinistres a les nostres carreteres. El balanç de l’any deixa palès que el nom-bre de víctimes mortals i ferits greus a la xarxa viària catalana aquest 2011 ha disminuït del 16,28% respecte al 2010. Tan sols es mostra una dada negati-va, la de morts en accidents de motocicleta, que augmenta res-pecte l’any 2010 d’un 25%. En el futur caldrà estudiar mesures per evitar aquests accidents.

SÍ

SÍ

| 11 de gener de 2012 | 3Opinió

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Manuel Sanromàmsanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:Èxit Comunicació, S.L.977 25 99 11

Cap de redacció:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts:Èxit Comunicació, S.L.Agnès Llorensredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc Lechadisseny@noticiestgn.catDisseny i redacció:Anna CompanyAna GómezAnna Jané

Departament comercialCap comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catAssessora comercial i web:Marta Dalmau

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

CLAUS DE LA SETMANA

CARTES AL DIRECTOR

Un pressupost és l’expressió xifrada de la voluntat d’un govern. I he de reconèixer que els pressupostos, tant del 2011, com el projecte que ara hi ha pel debat al Parlament de Catalunya de cara a aquest any 2012, no són els que ens haurien agradat fer. Perquè cap govern vol reduir els pressupostos, ni restrin-gir serveis, ni ajustar sous. A tots els governs els agrada poder fer pressupostos expansius que incrementin serveis per a les necessitats ciutadanes i en funció d’un model de país i d’una voluntat d’acció política. Però quan vam arribar al Govern de la Generalitat, ens vam trobar, l’any 2010, un dèfi cit del 4,22 del PIB, –més de 8.000 milions d’euros–, una situació que calia re-dreçar amb esforços de restricció per reduir el dèfi cit heretat. Tal com ha explicat el mateix president de la Generalitat “si no haguéssim fet res ens hauria portat al col·lapse”.Els números actuals responen, doncs, a aquesta doble funció: reducció del dèfi cit i del deute, fer front als compromisos rea-litzats en el passat i garantir els pilars de l’estat del benestar, tant en el present com per al futur. Són temps de responsabili-tat i de no amagar el cap sota l’ala. Calia capgirar el rumb que ens portava directament cap a les roques, i això es el que hem fet i fem.Enguany, els pressupostos per a la comarques de Tarragona res-ponen, també, a la necessitat de fer front a les anualitats d’in-versions fetes pels Governs anteriors. El projecte preveu prop de 50 milions d’euros, que caldrà pagar enguany, d’obres exe-cutades amb pagaments diferits. També tenim un augment del capítol d’interessos del deute que fa que, cada dia de l’any, la xifra d’interessos bancaris ha pagar sigui de 6 milions d’euros.Aquesta és la radiografi a d’on som. No és moment de mirar en-rere, sinó de mirar endavant, malgrat la complexitat de la situ-ació. I de pensar que tot el que fem té un sentit. Per garantir el camí que ens garanteixi la recuperació que tots necessitem. Les nostres terres estan plenes de gent amb coratge, que aprofi ta les oportunitats, que té iniciativa. Posem tots aquests actius en sintonia amb el coratge d’aplicar les mesures que calguin des del sector públic. Si ho fem, malgrat ser un any difícil, el 2012 serà més bo dels que molts auguren.

Pressupostos realistes

OPINIÓ

Quim NinDelegat del Govern

a Tarragona

Me gustaría decir algo sobre esta crisis de valores tan impetuosa que nos ha llevado a esta situación eco-nómica. Una parte de lo que deseo decir viene del Libro de los Proverbios de las Sagradas Escrituras y puede que en este momento donde el lai-cismo intenta destruir algo indes-tructible como es la Fe cristiana, pu-ede que no interese a muchos, pero estoy tan preocupado que creo que merece la pena decir en lo que creo fi rmemente: Vigilemos las secuelas de la equidad y guardemos el cami-no de sus amigos. Avancemos cuan-do la sabiduría entre nuestros cora-zones y la ciencia no sea agresiva para nuestras almas. Reservemos el éxito para los rectos, que es escudo para quien con honradez, integri-dad y entereza procede. Acepte-mos nuestra responsabilidad. No es totalmente la economía la que ha cambiado nuestro talante, mas bien es nuestra capacidad de decir si o no, de denunciar lo injusto y de actuar contra lo que esta mal. Pro-voquemos que el bien salga a fl ote

S’ha acomplert un any des que el Sr. Artur Mas és president de la Generalitat de Catalunya i sincera-ment ha estat una gran decepció.Si les solucions que posa en pràcti-ca són retallades, acomiadaments, congelació de salaris, baixar el sou als funcionaris doncs per això val qualsevol. Arribar al poder i reta-llar és fàcil. Però s’ha denunciat als polítics del Tripartit que són els que han arruïnat Catalunya amb el seu endeutament? Ara som els ciutadans els qui, una vegada més, amb el nostre sacrifi ci hem d’ajustar-nos encara més el cinturó per pagar un deute al qual ens va portar el govern anterior. No se’ls pot denunciar per malbaratament econòmic i malversació dels béns públics?Ara que no compten amb el 3% com es fi nançaran? Doncs sembla clar: augmentant els impostos i re-

Leonardo da Vinci (Vinci –Floren-cia- 1452- Amboise –Francia- 1519), genio del Renacimiento, destacó por su polimatía excepcional en to-dos los temas de la sapiencia y por sus inventos. Su magnífi ca pintura de La Santa Cena originó hace unos años una gran polémica a raíz de la publicación de la novela El Código Da Vinci. Al leer en el diario del pa-sado día 8 de diciembre el artículo “Lo que esconde Leonardo” acudió a mi memoria lo que explicó el guía judío Levi en mi viaje a Jerusalén. Al visitar el cenáculo donde Jesús celebró su última cena nos hizo dar cuenta de la poca realidad pictóri-ca de la Santa Cena de Leonardo Da Vinci. Nos comentó que en la cul-tura judía de aquella época, el anfi -trión –Jesús en este caso- nunca se sentaba en el centro como lo repre-senta el pintor, sino en el cabezal de la mesa, visible para todos los comensales. Posiblemente en aque-lla época Leonardo no tenía conoci-miento de estas costumbres judías. Además, en aquellos tiempos era impensable que María Magdalena, una mujer, asistiese a una reunión de hombres, estaba prohibido. O sea que la teoría de que al lado de Jesús fi guraba Magdalena es pura fi cción del escritor Dan Brown. El guía también nos comentó que los cristianos españoles eran muy pro-clives a creer en cosas que son algo reprobables.

Fco. Ortiz de Pinedo MendiluceTarragona

Seguint anteriors escrits referents al carrer Mallorca i a la plaça de Braus (TAP) fem una mica d’histò-ria respecte al carrer Mallorca, que l’Ajuntament “franquista” de 1950 sota el mandat del batlle Enrique Olivé Martínez (1949/1954) va ro-tular amb el nom de “Calle de la Liberación”. Aquest Ajuntament el 1952 va autoritzar el mecànic Joan Mary la obertura d’un taller de reparació de vehicles al número 14 d’aquest carrer Liberación (ara traslladat al número 16 de l’actual carrer Mallorca). Fins aquí correcte el permís d’obertura, però sempre hi ha algun problema: van autorit-zar que el gual d’entrada al taller fos al mateix nivell de la calçada del carrer, per tant, la vorera tenia un desnivell envers al traçat. Per més “inri” una reparació posterior a aquest nyap es va fer sense posar els corresponents panots sinó amb ciment polit, cosa que motiva les conseqüents relliscades després de ploure (una senyora va ser im-demnitzada per l’Ajuntament, per la caiguda). Aquesta història no s’hauria d’haver explicat si aquell Ajuntament hagués fet la “feina ben feta”.L’actual Ajuntament ha de prendre mesures i solucionar després de 59 anys el “gran nyap” del carrer Ma-llorca, ara que s’estan acabant els treballs de condicionament de la plaça de Braus (TAP) que dignifi ca-ran aquest carrer. Pel bé de Tarra-gona i els seus habitants, esperem i desitgem que sigui així.

Manuel-Jacobo Garcia RusoTarragona

Honradez, integridady entereza

Sr. Mas, retorni’m el meu vot

Leonardo da Vinci

Sr. Director

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

tallant les prestacions socials.El metge de capçalera m’ha enviat a l’otorino per un problema impor-tant en l’oïda i m’han donat la visi-ta per d’aquí a cinc mesos a causa que hi ha menys mèdics i serveis. Vergonyós, patètic!No hi ha recursos per a Sanitat, però mantenim quatre canals de Televisió i 71 ambaixades! I al cap-davant de la més important: el ger-manísim del Sr. Carod Rovira, com no!Igualment, com a compensació pel serveis prestats, a l’expresident del Parlament Català, Sr. Benach, se li pagarà als seus 51 anys una pensió de 8.667€ mensuals durant quatre anys i de 6.500€ mensuals de for-ma vitalícia.Totes aquestes gratifi cacions són una ofensa en els temps que vivim, ja que el Sr. Benach, amb el seu escàs nivell cultural i intel·lectual, ha arraconat els nostres joves i pre-parats universitaris que han d’emi-grar per sobreviure.Sr. Mas, vostè i tots els polítics em fan fàstic. S’aprofi ten que som un poble submís, espantadís i confor-mista, que ens empassem el que ens donin, a més, sense protestar, per aconseguir els seus propòsits. Però no compti amb mi i retorni’m el meu vot. No se’l mereix.

José Mª Crespo ÁlvarezTorredembarra

y así velará sobre nosotros, la re-fl exión. Entonces la prudencia nos ayudará a apartarnos de cualquier mal camino. Para mí, estas palabras tienen más valor que cualquier plan económi-co hecho bajo cualquier ideología. Seamos sinceros con nosotros mis-mos. No dependemos de la Bolsa ni de los mercados. Dependemos de nuestras intenciones y de nuestra capacidad de denunciar lo injusto en estos sectores que son como sin-dicados oscuros.

Pedro Javier Marín GarretaTarragona

11 de gener de 2012 | 4 | El Tema de la Setmana

el tema de la setmana

Caldran més de 35 anys per pagar l’edifici del 112 i el nou hospital Sant Joan de Reus

E ls esdeveniments dels darrers temps han con-firmat que la tònica

general en època d’expansió econòmica ha estat la d’esti-rar més el braç que la màniga. A la demarcació de Tarrago-na, un dels exemples més fla-grants ha estat protagonitzat pel govern de la Generalitat durant l’època dels dos tripar-tits (sobretot el darrer amb José Montilla com a president i el flixenc Xavier Sabaté com a delegat del govern a Tarra-gona). Durant aquest període de temps, quan les previsions d’ingressos a les arques ca-

talanes ja començaven a ser negatives, l’executiu català va comprometre a les comarques de Tarragona una seixantena d’inversions que s’hauran de pagar durant els pròxims anys mitjançant pagaments dife-rits en els pressupostos de la Generalitat dels futurs exerci-cis. En alguns casos, com les grans obres del nou hospital de Reus i l’edifici del 112 (tam-bé ubicat al terme municipal de la capital del Baix Camp) el pagament s’allargarà com a mínim fins a l’any 2038. De moment, aquest 2012 el pro-jecte de pressupost de la Ge-neralitat preveu destinar un mínim de 50 milions d’euros a atendre els compromisos de pagament adquirits durant les anteriors legislatures.

Si bé les partides més significa-tives se les enduen els primers pagaments corresponents a les obres i el manteniment del 112 (2,5 MEUR), del nou hospital de Reus (5 MEUR), de l’eix via-ri Reus-Alcover (5,6 MEUR) i de la nova presó del Catllar (11,7 MEUR), el nombre de projectes a pagar en els pròxims anys ar-riba fins a la seixantena. Durant l’elaboració dels pressupostos

per al 2012, el departament d’Economia ha incorporat al projecte pressupostari de Tarra-gona una llarga llista de paga-ments diferits quantificats en uns 50 milions d’euros, xifra que condiciona en gran mesura la capacitat inversora en nous projectes de l’administració ca-talana al territori. A banda de les esmentades obres, totes elles en funciona-ment a excepció de la nova pre-só del Catllar (encara en obres), el gros de les inversions realit-zades a través de la fórmula de pagament diferit el formen una trentena de centres docents (no-ves construccions i ampliacions d’instituts i centres d’educació primària arreu de les comar-ques de Tarragona), les obres als campus URV de Tarragona,

diversos jutjats i sis noves co-missaries dels Mossos d’Esqua-dra a diversos punts del territo-ri (Cambrils, Falset, Montblanc, Vila-seca, Valls i Tarragona). Aquí cal recordar que només les dues obres del nou hospital reu-

senc representen una inversió de més de 200 MEUR i que l’edi-fici del 112 (35 MEUR inicials) acabarà costant 85 MEUR amb els interessos provocats pel pa-gament diferit.I és que els compromisos ad-quirits pels anteriors governs repercuteixen directament en la capacitat inversora de la Ge-neralitat per als pròxims anys, però a més a més, comporta una despesa addicional en for-ma d’interessos. L’endeutament de l’adminstració catalana fa que cada dia s’hagin de pagar 6 milions d’euros només en con-cepte d’interessos. D’aquests, es pot calcular que al voltant d’1,5 milions corresponen a obres i actuacions realitzades a les nos-tres comarques i que s’hauran de pagar en els pròxims anys.

En època dels governs del tripartit es van realitzar al territori una seixantena d’inversions amb la fórmula de pagament ajornat en el temps. Això representa per a la província una hipoteca de més de 50 milions d’euros a pagar el 2012 i els anys successius

L’edifici d’emergències, l’hospital reusenc, les obres al campus URV, la nova presó del Catllar i una trentena de centres docents configuren el gruix de les accions pendents de pagar

PER ÒLIVER MáRquEz

L’endeutament de les arques catalanes fa que cada dia es paguin 6 milions d’euros d’interessos (1,5 dels quals corresponents a les nostres comarques)

| 11 de gener de 2012 | 5El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

El proper dilluns dia 16 de gener se celebra el ple munici-pal que ha de servir per aprovar els pressupostos de l’Ajun-tament de Tarragona per al 2012. Totes les mirades estan posades en l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, que per primera vegada haurà de presentar uns pressupostos dràsticament restrictius que passen, de moment, per la supressió d’un 10% de la plantilla municipal, tal com ell mateix va reconèixer en roda de premsa fa pocs dies. Els seus intents continuats de trobar consens i suport per part del PP i/o de CiU serà impossible si abans no dóna a conèi-xer amb detall la situació real dels comptes municipals.

Aquest diumenge dia 15 la capital de l’Alt Camp cele-bra els Tres Tombs de Sant Antoni, un dels actes més emblemàtics del calendari vallenc. A més a més, per als amants de la gastrono-mia, només dir que la festa dels carruatges coincideix amb l’inici de la tempora-da del calçot.

Vaques magres a l’Ajuntament de TGN

Festa dels Tres Tombs de Valls

SERÀ NOTÍCIA

Rambla Nova, 18 baixos - Tarragonainforma@finquestarragona.com Tel. 977 252 052

Obra nova, pisos de 2-3 dorm. i dúplexs

amb excel·lents vistes al camp.

Venda/lloguer/llogueramb opció de compra

VILALLONGA DEL CAMP

F. Xavier GrauRector de la URV

A l’espera que passi pel Parla-ment de Catalunya, la Gene-ralitat ha dissenyat un pressu-post de 2012 que preveu una inversió real de més de 73 mi-lions d’euros a les comarques de Tarragona. Segons el delegat territorial del Govern, Joaquim Nin, “es tracta d’un pressupost realista i possible en el marc actual de crisi. Salut, Educació i Benestar Social s’enduen el 69% del total de l’assignació pressupostària”. La comarca del Tarragonès, amb més de 41 milions d’eu-ros, s’adjudica el 57% del total de les inversions previstes per la Generalitat al territori aquest 2012. Això passa sobretot per la partida extrapressupostària de 13,8 milions d’euros que es des-tina a la fi nalització de les obres

de la nova presó de Mas d’Enric (El Catllar), per la partida ordi-nària de 10,5 milions d’euros per fi nançar el nou vial que uneix Vila-seca i La Pineda, pels 4,7 milions destinats a l’autovia Tarragona-Salou i pels 1,5 mili-

ons d’euros que s’inverteixen en la nova 7a planta de l’Hospi-tal Joan XXIII. Pel que fa a altres actuacions extrapressupostàri-es, cal destacar una partida de d’11,7 milions d’euros per a les obres de condicionament de la C-51 entre el Vendrell i Valls i una assignació d’1 milió d’euros per a la construcció de l’Institut La Talaia de Calafell. Quim Nin, delegat de la Genera-litat, ha volgut destacar “l’esforç inversor que es realitzarà en-guany, tot i haver-se trobat amb una herència de pagaments di-ferits de 50 milions d’euros per aquest 2012” i ha volgut desta-car que “enguany l’aportació de la Generalitat per a l’Autoritat de Transport i Mobilitat serà de 10 MEUR, la més alta realitzada fi ns al moment”.

La Generalitat destinarà més de 73 milions d’euros en inversions reals al territori aquest 2012

PRESSUPOSTOS A LES COMARQUES DE TARRAGONA

A aquesta quantitat cal afegir els 50 milions que el projecte de pressupostos preveu destinar als pagaments diferits corresponents a exercicis anteriors

Durant la roda de premsa de presentació dels pressupostos de la Generalitat a les comar-ques de Tarragona, celebrada la setmana passada, el delegat Quim Nin va avançar la xifra que l’executiu català té previst destinar aquest 2012 a l’àmbit sanitari. Els 622 milions d’euros anunciats per la Generalitat, se-gons el delegat territorial, supo-sen només “un 1,8% menys que en el pressupost de l’exercici de l’any 2011”, fet que a la delega-ció s’interpreta com la fi de les

rebaixes pressupostàries en el camp de la salut a les nostres comarques. Pel que fa als pressupostos d’en-guany en matèria de Salut, el delegat va emplaçar els mitjans de comunicació a trobar-se en una nova roda de premsa amb el director dels serveis territori-als de Salut, Josep Mercadé, que serà l’encarregat de donar al de-tall la distribució d’aquests 622 milions d’euros previstos pel CATSALUT per a les comarques tarragonines.

Nin va insistir en reiterades oca-sions sobre el greu contratemps que representa per a la capaci-tat inversora de l’administració catalana el fet que cada dia s’ha-gin de pagar uns 6 milions d’eu-ros en concepte d’interessos pel dèfi cit acumulat per la Genera-litat de Catalunya en els darrers anys del govern del tripartit. “L’objectiu d’aquest govern és arribar a una economia sane-jada sense perdre serveis en el termini pocs anys i estem en la bona línia”, va assegurar.

CATSALUT Tarragona tindrà un pressupost de més de 622 MEUR

Comarca Pressupostari Extra-pressupostari Import total

ALT CAMP 2.574.896 €

8.287.646 €

6.203.457 €

447.938 €

1.462.125 €

27.809.906 € 13.856.067 € 41.665.973 €

1.462.125 €

447.938 €

7.203.457 €1.000.000 €

8.287.646 €

2.574.896 €

BAIX CAMP

BAIX PENEDÈS

CONCA DE BARBERÀ

PRIORAT

TARRAGONÈS

46.785.967 € 26.623.785 € 73.409.752 €TOTAL ÀMBIT

No comercialitzable 11.767.718€ 11.767.718€

11 de gener de 2012 | 6 | Territori

TERRITORI

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONANecesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Tel. 977 21 93 50

ADMINISTRACIÓNSEGUROS

PERITACIONES

COMPRA-VENTAALQUILERESTRASPASOS

Prat Riba, 3 dorm., baño 400€ / P. Palau, 2 dorm., amueblado 500€ / Rebolledo reformado 3-4 dorm. 450€ /Perafort adosado 4 dorm. jardín 730€ / Pisos 1-2-3 dorm. con o sin muebles. Diferentes situaciónes /Naves ctra. Reus/Morell 700m 550€ / 400m 450€ / + Terreno 2500m / Local Capuchinos 225m 550€

C. Colón. A reformar, 60m, 2 habitaciones, Baño, Ascensor..............................................76.000€Sevilla. 3 dorm. Ascensor. Balcón. Sol. Todo exterior. A reformar..................................120.000€Prat Riba. 3 dorm. 75m, Baño. Terraza. Instal. luz, agua buen estado. Bien orientado.125.000€P. Martell 3 dorm. con armarios empotrados, 90m2. calefacción Cocina reformada.....165.000€P. Martell. 4hab, baño, aseo, calef, armarios 150.000€ / 3hab. b. orientado a reformar 135.000€Joan XXIII, 4 dorm.120m, baños, calef., terraza, bien orientado, posibilidad park.........210.000€Prat Riba, oportunidad, 4dorm., 140m2, baño, aseo, comedoPrat Riba, oportunidad, 4dorm., 140m2, baño, aseo, comedor, gas natural, ascensor..180.000€Prat Riba, 90m2, 4dorm., baño, aseo, calefacción, gres, vent. doble vidrio, armarios..280.000€Fc. Macià, 3 dorm., baños, 90m, calefacción, aire acond., parking, trastero..................210.000€Sevilla. 4 dorm., baño, aseo, 110m, calefacción. Comedor con terraza. Parking..........186.000€Pere Marell/Tabacalera. 3 dorm., 95m, calef., a/a., seminuevo, posibilidad parking.....210.000€S. Pere S. Pau. 2 dorm., baños, calefacción, terraza, planta alta, trastero, parking.....176-000€Centro. Vivienda 140m, con terraza 25m, ascensor, baño, aseo, calefacción...............165.000€Rambla, 138m, 4 hab., Baños, calef.,Rambla, 138m, 4 hab., Baños, calef., A/A, Armarios, vistas al mar, posibilidad park...320.000€Rambla, 123m, 4 dorm., baños, calefacción, posibilidad parking..................................300.000€Park. R.Cajal/Eroski 17.000€/P.Martell grande 19.800€/ Cochera 30m 15.000€Finca recreo. 5min Tarragona. unifamiliar, 74m piscina, nave 233m, terreno 7000.......190.000€Chalet Urb. La Mora 3 pl., garaje, 5 dorm., parcela 550m, piscina, 550.000€ (alquiler-compra)

ALQUILER TARRAGONA Y ALREDEDORES

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES CONCESSIONARI OFICIAL

977 66 13 12 EL VENDRELLC/ Teixidors, 32 - 35 · Pol. Ind. La Cometa

Gran stock de motos noves i segona màRecanvis i accessoris · Servei de taller

Finançament a mida

La Caixa obre el termini per accedir a pisos de lloguer solidari

L’Obra Social ”la Caixa” obre el termini per sol-licitar 506 habitatges de

lloguer solidari a Catalunya a preus d’entre 85 i 150 euros al mes que s’ubicaran a Bar-celona (103), Girona (107), Lleida (176) i Tarragona (120). El període de sol·licituds ro-mandrà obert fi ns el proper 31 de gener.

Podran optar-hi totes aquelles persones majors d’edat i uni-tats familiars amb una renda inferior a 2,5 vegades l’IPREM (Indicador Públic de Renda

d’Efectes Múltiples), 18.600 euros. L’adjudicació dels ha-bitatges es farà mitjançant un sorteig davant de notari si hi ha més sol·licituds que habitatges o per assignació directa en cas contrari. La durada del lloguer serà de cinc anys.Les persones que vulguin op-tar a un pis podran sol·licitar-lo a través del següent web, on també estarà disponible tota la informació relativa a aquesta iniciativa: http://obra-social.lacaixa.es/ambitos/vivi-endaasequible/alquilersolida-rio_ca.html.

HABITATGE

| 11 de gener de 2012 | 7Publicitat

11 de gener de 2012 | 8 | Territori

TERRITORI

Tarragona és la província que registra el descens més important del nombre de morts i ferits greus a la xarxa viària amb un 31,2% menys que el 2010

Menys morts a les carreteres

L ’any començava amb una bona notícia pel que fa a la sinistralitat

a les carreteres catalanes. El balanç de l’any deixa palès que el nombre de víctimes mortals i ferits greus a la xarxa viària catalana aquest 2011 ha disminuït del 16,28% respecte a l’any 2010. Tan sols una dada, la de morts en ac-cidents de motocicleta, aug-menta respecte l’any 2010 d’un 25%.

Un major conscienciació ciuta-dana o un model de seguretat viària efectiu, o totes dues coses a l’hora, semblen ser la causa de la signifi cativa reducció del nombre de morts i ferits greus a les carreteres catalanes durant el 2011. El balanç de sinistrali-tat del Servei Català de Trànsit d’aquest any que tot just ha fi -nalitzat és en termes generals molt positiu, ja que demostra que entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2011 la xarxa in-terurbana catalana va registrar 1.070 morts i ferits greus, un fet que representa una reducció del 16,28% respecte a 2010, quan hi va haver 1.278 persones mortes i/o ferides de gravetat.Si es comparen aquests resultats amb els que es produïen a prin-cipis d’aquesta dècada es consta-ta una reducció del nombre de morts i ferits greus del 64,96%, ja que l’any 2000 es van compta-bilitar 3.054 morts i ferits greus enfront del 1.070 de 2011. En el cas del nombre total de morts s’ha reduït un 67,85%, ha pas-sat de 622 morts el 2000 a 200 morts el 2011.Signifi catiu o no, es constata que l’ús de sistemes de seguretat passiva entre les víctimes d’acci-dents era majoritari, tant en el cas de vehicles lleugers com en els de ciclomotors i motocicle-tes.

Per franges horàriesEl balanç de Trànsit revela que les franges horàries en què més ha disminuït la sinistralitat és la nocturna amb un 19,23% menys de víctimes que el 2010, mentre que en la franja de matí la reducció és del 18,88% i en la de la tarda, del 12,73%. També hi ha hagut menys accidents mortals tant en dies feiners com en caps de setmana res-pecte a 2010, concretament un

18,87% i un 13,03% menys, res-pectivament.

Per sexesEl nombre de dones mortes o ferides greus a conseqüència d’un accident de trànsit conti-nua sent inferior que el dels ho-mes, a més aquest any 2011 s’ha constatat un decreixement del 18,05%, ja que s’ha passat de les 349 del 2010 a les 286 de 2011, enfront les 926 de 2010 i les 784 de 2011 en el cas dels homes, que han registrat un descens del 15,33%.

Per edatEntre els joves també hi ha ha-gut una reducció del nombre de víctimes mortals o ferides greus, un descens que es especialment

signifi catiu en tree ls menosrs de 14 anys en què s’ha reduït d’un 51,22% (de 41 víctimes a 20). Pel que fa a la franja d’edat entre els 15 i els 34 anys la re-ducció és del 29,28%. Tan sols en la franja d’edat compresa entre els 35 i els 44 anys el percentat-ge augment d’un 9,77% (es va passar de 215 víctimes el 2010 a les 236 el 2011)

Tarragona, on més baixaLes carreteres tarragonines són les que han registrat el decre-met més accentuat. Així entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2011, hi van perdre la vida i van resultar ferides greus 172 persones. Això representa una reducció del 31,2% respecte l’any 2010.

TRÀNSIT

Les comarques de Tarragona s’han convertit l’any 2011 en el ter-ritori català que més i millors resultats ha obtingut en la lluita contra la sinistralitat viària. El nombre de morts i ferits greus a les carreteres tarragonines s’ha reduït un 30 per cent respecte l’any 2010. Aquesta, sens dubte, és una bona dada.No sols ho és per la comparació amb l’any anterior sinó també pel que signifi ca d’acumulat des de l’any 2000, amb una xifra re-alment important: un 63% menys de morts a les carreteres tarra-gonines. Quan s’analitzen aquestes dades, més tenint en compte que per les nostres comarques passen grans eixos viaris de sud a nord de la Península ibèrica, ens adonem de la seva importàn-cia.El fet de tenir entre d’altres, la N-340, i l’AP-7, i de ser un destí turístic de primer ordre, fan especialment valuoses aquestes xi-fres. Ara bé, aquest bon resultat cal administrar-lo amb prudència. No podem abaixar la guàrdia. Tota la societat catalana és la protagonista d’aquest èxit i tota, també, ha de ser la protagonista de la millora permanent en la seguretat viària.Enhorabona i a seguir treballant!

Un bon balanç

OPINIÓ

Joan AregioDirector del Servei Català de Trànsit

MOTOS. L’única dada negativa es registra en el nombre de morts a conseqüència d’accidents de moto. Així, mentre que el nombre de morts i ferits greus en accidents de motocicleta disminueixen d’un 11,49% els morts augmenten d’un 25%.

SATISFACCIÓ I PRUDÈNCIA

La davallada del 16,28% del nombre de morts i ferits greus en comparació amb l’any 2010, ha estat qualifi cada pels res-ponsables del Govern de la Ge-neralitat com a molt positives, Així el conseller Puig afi rmava en roda de premsa que ha estat “un èxit de país i de compro-mís col·lectiu”. Tot i això Puig ha ressaltat: “No abaixarem la guàrdia. No direm que ja hem complert. Mentre hi hagi un sol mort a les carreteres tenim molta feina a fer”. En aquest sentit Puig ha dit que “hem de ser prudents, veurem com es comporta el 2012. Esperem que no tinguem un repunt de sinistralitat durant aquest any i el 2013”.

| 11 de gener de 2012 | 9Territori

territori

La partida que s’endú una major dotació econòmica la de gestió de residus, els serveis socials i ensenyament, amb més de 8,5 milions d’euros

El Consell Comarcal del Tarragonès aprova el pressupost de 2012 amb l’oposició d’ERC i ICV

E l caràcter finalista dels recursos de que dispo-sa el Consell Comarcal

del Tarragonès fa que el mar-ge de maniobra sigui escàs però per aquest 23è exercici es garanteixen íntegrament tots els serveis obligatoris que l’ens dóna als municipis del Tarragonès.

El primer plenari de l’any al Consell Comarcal del Tarra-gonès va servir per aprovar uns pressupostos anuals que ascendeixen a poc més de 18 milions d’euros i que van ser aprovats amb 24 vots a favor i tres en contra. El president de l’ens supra-comaracal, Frederic Adan, assegura que es tracta d’uns pressupostos realistes i molt ajustats a la situació actual en els quals s’han prioritzat els serveis a les persones per so-bre d’altres partides supèrflu-es i considerades innecessàri-es en el temps actuals.En el capítol d’ingressos es mantenen els provinents de la Generalitat per a les des-peses generals, i que ascen-deixen aproximadament a

888.000€, i la subvenció per a la prestació de serveis supra-municipals per un import de 172.000 € per part dels ajun-taments. Aquests ingressos, i conseqüentment de la despe-sa, seran inferiors als de l’any anterior de prop d’un 10,23%.

Tot i això, asseguren, es garan-teixen íntegrament tots els serveis obligatoris que dóna el Consell Comarcal als munici-pis del Tarragonès en l’actua-litat.La partida pressupostària més important serà, segons el res-

ponsable comarcal, en especial tots els que són en benefici de les persones i els que emanen de benestar social. Cal desta-car el capítol II, corresponent a Bens i Serveis, que inclou la gestió dels residus comarcals i les àrees de serveis socials i en-

senyament, gestions delegades pels municipis a l’ens comar-cal, i que, amb un import de 8.583.352€, és una de les més importants del pressupost. La partida d’Obres i Inversions és una altra de les que cal desta-car i que puja 5.185.000 €.El pressupost del Consell Co-marcal ha estata aprovat amb els vots en contra dels mem-bres d’ERC que en un comu-nicat explicaven que conside-ren aquests pressupostos poc sensibles amb els moviments civils a causa de les reducci-ons en les partides d’ajuts a entitats i activitats culturals d’Ajuntaments, a les activitats de Joventut i les de participa-ció ciutadana.

eNtitAtS

Altafulla i Cambrils s’incorporen a TAC12

Gete-Ecologistes en Acció demana explicacions sobre el cas Cosbapsa

D es del passat 26 de no-vembre l’Ajuntament d’Altafulla ja és membre

del Consorci per a la Gestió de la Televisió Digital Terres-tre del Camp de Tarragona (TACOALT), TAC12, igual que Cambrils.

La inversió serà d’uns 37.000€. Segons ha manifestat el regidor de Mitjans de Comunicació de l’Ajuntament d’Altafulla, Fran-cesc Farré, es tracta “d’una apos-ta clara per als mitjans de comu-nicació públics i de proximitat”. Altafulla s’afegeix doncs a Tarra-gona, Salou, Valls, Vila-seca, Tor-redembarra, Montblanc i Cons-tantí, els quals ja formaven part del projecte des dels seus inicis.La incorporació d’Altafulla a

TAC12 es va aprovar amb el suport de tots els membres del plenari municipal a excepció dels quatre representants del PPC (2) i d’Ideal (2).D’altra banda TAC12 ha signat un conveni de col·laboració amb Cambrils Audiovisual per a la coordinació de la direcció i la programació de TD Camp, el ca-nal públic de televisió de Cam-brils, i que d’aquesta manera, també s’afegeix al consorci. Amb aquests i d’altres projec-tes, TAC12 continua apostant-pels continguts de proximitat i dóna servei a un total de tres comarques amb una població propera als 250.000 habitants.que comprèn les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès.

Gete- Ecologistes en Acció de Catalunya demana explicacions a l’Agència

Catalana de Residus de Cata-lunya en relació a l’incendi en la planta de transferència de l’empresa Cosbapsa al Ven-drell.

El passat dia 22 de desembre, a les 3,45h va iniciar-se un incendi, per causes que es desconeixen, a la planta de transferència que l’empresa Cosbapsa té ubicada en una finca del Vendrell, en les proximitats de la Urbanització de Mas Borràs, on sembla que s’haurien acumulat escombrari-es durant mesos. L’empresa, que prestava serveis relacionats amb la gestió dels residus municipals a diversos municipis de les co-

marques del Tarragonès, Baix Penedès i Anoia (Roda de Berà, Creixell, Bonastre, Llorenç del Penedès, l’Arbós, Bellvei, Medio-na, la Torre de Claramunt i fins juliol de 2010 a Torredembarra, ha al·legat dificultats econò-miques per dur els treballs de manteniment pertinents i que l’han van dur a un concurs de creditorsSegons l’entitat, han realitzat un càlcul senzill, on es pot observar que la quantitat de residus acu-mulats en la planta sobrepas-sa els que podien acumular-se considerant que l’empresa tenia problemes, únicament, des del mes d’agost de 2011, quan es va iniciar el procediment de con-curs de creditors.L’entitat en un comunicat afir-

ma que “vol denunciar la pas-sivitat dels Ajuntaments a qui Cosbapsa prestava servei, la de l’Ajuntament del Vendrell que permetia l’acumulació injustifi-cada dels residus en el seu terme municipal i la de la pròpia Agèn-cia de Residus de Catalunya, que coneixien a bastament aquesta problemàtica però no actuaven, tot i les reiterades denúncies dels mateixos treballadors de l’empresa sobre les condicions de la planta i les dels veïns de la mateixa” i demana a l’Agència de Residus de Catalunya trans-parència absoluta i resposta a totes aquestes qüestions plan-tejades així com l’assumpció de les responsabilitats inherents a la mala gestió dels residus per part de tots els responsables.

comuNicAció meDi AmBieNt

Els ingressos previstos per l’ens supramunicipal seran inferiors d’un 10,23% respecte als de l’anyanterior

11 de gener de 2012 | 10 | Tarragona

TARRAGONA

PRESSUPOSTOS MUNICIPALS

IBI a preu d’or

Algunes famílies podri-en veure incrementat el que paguen d’Impost de

Béns Immobles (IBI) fi ns a un 20% aquest 2012 si fi nalment l’Ajuntament de Tarragona aprova dilluns vinent la pro-posta de pressupostos munici-pals plantejada per l’equip de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC). La precària situació eco-nòmica del consistori obliga a fer uns pressupostos realment dràstics que contemplen, en-tre altres mesures, l’increment d’impostos municipals, la re-ducció de la despesa ordinària, la fusió de conselleries i depar-taments, la posada a la venda d’algunes empreses municipals i l’aprimament de la plantilla de l’Ajuntament de més de 100 persones. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, confi a a rebre el suport dels grups de l’oposi-ció (CiU i PP), o com a mínim les seves abstencions en les vo-tacions en el ple del 16 de ge-ner, per poder tirar endavant els pressupostos. De moment, només el PP sembla diposat a abstenir-se per poder facilitar l’aprovació dels pressupostos, mentre que CiU tendeix cap al vot negatiu en considerar que Ballesteros continua amb una política de poca transparència sobre els números reals.

El ple del pròxim dilluns dia 16 de gener servirà per determinar el grau d’austeritat que l’Ajunta-ment s’ha d’autoimposar aquest 2012 si no vol entrar en fallida econòmica en el futur. Finalment l’equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros presentarà una pro-posta marcada per la rebaixa de les partides destinades a totes les àrees (tret de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Neteja Pública, Serveis Socials i Habitatge), el que es tra-dueix en un pressupost de 121,5 milions d’euros (un 4,82% menys que en l’exercici de 2011). D’aquest projecte de pressupost, els serveis centrals i econòmics del consistori s’enduran 27 mili-ons d’euros (22% del total), neteja s’adjudica més de 20 milons d’eu-ros ( 17%), mentre que seguretat ciutadana i mobilitat disposaran

d’una partida de 24,4 milions d’euros (el 20,1% del total). Les partides que experimentaran una major reducció seran Esports (-39,9%), Plans Integrals (-63,8%), el Síndic de Greuges (-28,7%), Re-lacions Ciutadanes i Universitats (-49,3%), Medi Ambient (-24,2%), Joventut (-32,8%) i Festes, Cultura i Patrimoni (-29,3%). Alcaldia, de la seva banda, també es redueix el seu pressupost particular d’un 12,9%.A banda dels grans números (en alguns apartats consensuat amb el PP, com ara la pujada fi nal de l’aportació a l’àrea de Turisme), el pla dissenyat per l’equip de govern planteja algunes mesu-res dràstiques que seran objec-te de polèmica i debat social. El mateix alcalde va anunciar ara fa uns dies que caldrà reduir la despesa de 3,5 milions d’euros en la partida de personal, fet que provocarà la retallada de la plan-tilla d’un 10% (103 persones) a través d’amortitzacions, jubilaci-ons no renovades i la no-pròrroga d’alguns contractes temporals.

A més a més, se suprimiran les hores extraordinàries, no es co-briran les baixes, es revisaran a la baixa els plusos dels alts directius i s’elimiarà gran part dels plusos de productivitat. Pel que fa als te-mes administratius, s’elaborarà un pla de millora un pla de millo-ra administrativa, amb l’objectiu de reduir l’estructura un 20% en quatre anys. Altres temes polèmics són la re-ducció de les subvencions a en-titats i associacions veïnals, la reducció d’un 50% del pressupost per a les festes de Sant Magí i de Santa Tecla i la possibilitat que el Concurs Internacional de Focs Ar-tifi cials i el Dixieland no se cele-brin enguany si no es troba algun patrocinador fort. El consistori xifra en 7 milions d’euros la baixa d’ingressos du-rant el 2011 per la davallada de l’activitat econòmica, fet que, combinat als diners pendents de cobrar de la Generalitat i l’Estat, obliga a aprovar els pressupostos més regressius de la història a la ciutat.

Abaixar la despesa, reduir la plantilla i apujar els impostos, fórmules d’un pressupost municipal de crisi per al 2012

Benvolguts Reis Mags:He de confessar que estic decebut amb el vostre viatge i sobretot amb la resposta a la meva carta. Ja sé que esteu massa atabalats lluitant per la credibilitat de la institució, però això no impedeix que els meus desit-jos siguin considerats.No és la primera vegada que passa: l’any passat us vaig demanar seny i sentit de la responsabilitat per als nostres polítics i resulta que vàreu portar un grapat de tisores. Sou capaços d’imaginar que poden fer uns governants (sense seny) amb unes tisores a la mà, en temps de crisi? Salut, sous, educació, cultura, trans-ports, feina, autonomia... en fi ... l’estat del benestar tot retallat, fet un nyap.Pel 2012 us vaig demanar tranquil·litzants i coherèn-cia per el PSC, autocrítica a Carme Chacón, sensatesa per a CiU, actitud responsable, creïble i constructiva al PP i patriotisme a ERC. Pels senyors Camps i Matas, dos expresidents molt populars, demanava un llit con-fortable en una bona garjola. El mateix desitjo per en Millet i Montull.Sol·licitava també il·lusió i vostès... ni cas. Només per-cebo angoixa, incertesa i inseguretat. Demanava que pensessiu en els treballadors i no se’ls acudeix una altra cosa que permetre que la dreta avanci amb una nova llei laboral.No m’heu dit res sobre abaixar els sous milionaris dels directius de la banca, l’excessiva burocràcia ad-ministrativa, la duplicació d’institucions públiques, la reducció justa dels salaris dels polítics, les pagues vita-lícies, acumulació de càrrecs... També us preguntava si era possible més control en les subvencions, un segui-ment estricte de l’evasió de capitals a paradisos fi scals, que es posés fi a la creació de càrrecs de confi ança amb l’únic l’objectiu d’alimentar els jobs for the boys. També feia referència en la meva carta a la llei electoral, a la possibilitat que els governants poguessin ser punits per mala gestió.Un sistema fi scal efi caç i equitatiu, tolerància zero a la corrupció i a l’abús de poder eren altres demandes que us feia. No m’he oblidat de l’augment de les pensions i de necessitat de controlar els empresaris que acomi-aden sense contemplacions escudant-se en la crisi... També demanava funcionaris encara més professio-nals perquè la qualitat del seu servei sigui excel·lent.Veig que això d’escriure cartes als Reis és com jugar a la loteria. Aquest any m’heu respost “Nóos” a tot i m’heu portat carbó... Espero que 2013 sigui, fi nalment. el meu any de la sort. Si decidiu satisfer-me en algun dels meus desitjos us demano que li feu saber a un tal Urdangarin, ja que és capaç de transformar un “Nóos” en una mina d’or...

Enfadat amb els Reis

OPINIÓ

Ricard ChecaPeriodista

| 11 de gener de 2012 | 11Tarragona

TARRAGONA

IBI a preu d’or

El ple municipal debatrà i sotmetrà a votació els pressupostos més dramàtics de la història de la ciutat el pròxim dilluns dia 16 de gener

La nostra societat i, per tant, el model que fi ns ara havíem acceptat com a paradigma per a la convivència, l’anome-nat estat del benestar, està sotmès a fortes tensions con a conseqüència de la crisi global que se’ns ha colat fi ns a l’últim racó. Fruit d’aquestes tensions, no només hi ha qui qüestiona drets socials com la salut, l’educació o les pensi-ons, sinó d’altres temes, indubtablement menys transcen-dents, però que també formen part del concepte ampliat de benestar i de convivència. Un exemple d’això que dic és la pràctica de l’esport organitzada a través dels diferents clubs.Tots ho sabem i sovint ho repetim, l’esport té molts ves-sants i, alhora, aporta avantatges en diversos àmbits, des de la prevenció de la salut fi ns l’oci, passant per la promo-ció de l’esforç, el sacrifi ci o el treball en equip. L’esport és, també, una eina més de participació ciutadana i, per tant, les administracions aporten recursos econòmics al seu manteniment.Els diferents clubs de la nostra ciutat, combinem l’activitat competitiva, a les corresponents lligues, amb la formativa a l’esport base. Sovint succeeix que els diners que arriben de l’Ajuntament se’n van a l’apartat competitiu mentre són els pares i mares qui assumeixen la despesa de la for-mació dels seus fi lls. Els cas del basquet és un exemple.ADT i CBT són els dos clubs de basquet que en els darrers anys han assolit més èxits en les competicions estatals. Tot i això, la capacitat de generar diners per les vies de capta-ció de socis, del patrocini empresarial o de la venda d’en-trades, és clarament insufi cient per a la seva subsistència, el que obliga a dependre, en gran mesura de l’aportació municipal.Conscients d’aquesta situació i de la complexitat del con-text econòmic actual, l’ADT va fer un pas endavant, renun-ciant al primer equip. Una decisió dura i difícil d’assumir, però que s’havia de prendre per responsabilitat i compro-mís amb la ciutat. Ara, més que mai, és el moment de prioritzar, d’establir preferències. Per a l’ADT, la prioritat és, des de la seva fundació, l’acció social i formativa dels joves de Torreforta i, per extensió de tota la ciutat. L’es-port base és l’essència de la nostra activitat perquè estem convençuts que els valors que incorpora són benefi ciosos a nivell individual i col·lectiu pels centenars de joves que passen pel nostre club i pel campus d’estiu.És obvi que la competició a la lliga EBA no és només una il·lusió, sinó que és un objectiu, en tant que atorga visibi-litat, però en nom de tota la Junta vull dir que estem molt orgullosos de la feina callada i efi cient que duem a terme amb els joves que s’apropen al nostre club per iniciar-se en la pràctica del basquet.L’ADT és un club que prioritza el servei a la ciutat a qual-sevol ambició esportiva. Durant la nostra història ens hem adaptat a totes les situacions que han anat sorgint i hem afrontat tots els reptes, amb l’objectiu d’avançar però sen-se oblidar-nos que el nostre origen no es va forjar a cap despatx, sinó a la plaça Primer de Maig de Torreforta a partir de la iniciativa d’un grup de veïns que l’únic capital del que disposaven era les ganes de fer coses pel bé de tots. I és que per avançar, s’ha d’estar convençut que els reptes no s’acaben mai.

ADT: Responsabilitat i compromís amb Tarragona

OPINIÓ

Robert HernándezPresident de l’ADT

Tot indica que el PSC podrà tirar endavant la proposta gràcies a l’abstenció del PP. CiU votarà en contra argumentant que l’equip de govern no és prou transparent amb els números

Ballesteros busca el consens polític fi ns a l’últim moment per no quedar-se com a únic impulsor de les dràstiques mesures

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha inaugurat aquesta setmana la novar llar de Jubilats al barri de Sant Pere i Sant Pau. / Cedida.

Si Tarragona decideix aplicar el barem d’increment màxim d’un 10% aprovat pel govern de l’Estat per a l’IBI, afegit al 9,5% aprovat pel plenari municipal abans de conèixer a mesura es-tatal del PP, el consistori preveu assolir uns ingressos extra d’en-tre 2 i 3 milions d’euros. Segons el tinent d’alcalde de Gestió Econòmica i Pressupostària de l’Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, aquests diners aniran principalment a pagar els pro-veïdors que tenen factures pen-dents amb el consistori. El ma-teix Pérez, en roda de premsa, va reconèixer que actualment l’Ajuntament deu 4,6 milions d’euros a empreses terceres, tot

i que va voler enviar un missat-ge tranquil·litzador assegurant que els pressupostos dissenyats pel seu equip preveuen el paga-ment de totes les factures. Enguany, igual que l’any passat, en el pressupost no hi fi guren

les partides d’inversions perquè els diners ja estan reservat per al fi nançament d’obres execu-tades. L’import de les obres que s’executaran durant el 2012 s’eleva a 47,5 milions d’euros i inclou entre d’altres, el Teatre Tarragona i la Comissaria de la Guàrdia Urbana, que es fi nalit-zaran enguany. Continuaran les obres que ja estan en marxa com el Mercat Central i l’Escola Ofi cial d’Idiomes i les incloses en el Pla Integral de la Part Alta i de Campclar. “A més, s’inicia-rà la construcció de dues noves llars d’infants i també del Parc de les Lletres Catalanes, entre d’altres”, va assegurar el regi-dor tarragoní.

Pérez avança que els diners de la pujada de l’IBI serviran per pagar els proveïdors

11 de gener de 2012 | 12 | Tarragona

TARRAGONA

Detingut l’excompany de la dona trobada morta a un pis del carrer Caputxins

Les quotes de les llars d’infants podrien pujar

VIOLÈNCIA DE GÈNERE ENSENYAMENT

Davant de l’anunci fet per la Generalitat sobre l’ajornament indefi nit del pagament a llars d’infants i escoles de música i art, el regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Sanahujes, ha declarat que “lamentem que la Gene-ralitat no pagui la seva part i

que aquestes decisions acabin afectant a la ciutadania. Ara obrirem un període d’anàlisi per estudiar la situació, ja que l’Ajuntament de Tarragona no pot assumir el 100% i si aquest ajornament s’allarga molt pot repercutir en un augment de les quotes.”

L’excompany sentimen-tal de la dona trobada morta el passat cap de

setmana amb símptomes de violència al seu pis del nú-mero 30 de carrer Caputxins ha estat detingut pels Mos-sos d’Esquadra i passarà en les pròximes hores a dispo-sició judicial com a sospitós d’un delicte d’homicidi.

Tot i que en un primer mo-ment es va pensar en la pos-sibilitat que fos un suïcidi (ja que la dona va ser trobada al seu llit i presentava talls als

canells i dues punyalades al pit) la investigació policial ha determinat que la veïna de Tarragona de 41 anys va ser assassinada per una altra per-sona. El cas segueix sota secret sumarial decretat pel jutge del número 3 de Tarragona, que és el jutjat que instrueix el cas ja que és el que estava de guàrdia el passat diumenge. Per tant, no han transcendit els resultats de l’autòpsia. El detingut és un ciutadà brasiler amb el que la víctima, vídua i mare de dos fi lls i empleada municipal, hauria mantingut

un relació sentimental que havia acabat feia poques set-manes en circumstàncies que encara es desconeixen. A man-ca que el jutge decideixi si el ciutadà brasiler ingressa a pre-só, aquest nou cas de violència de gènere ha commocionat la ciutat de Tarragona. Aquest di-marts al migdia les autoritats municipals de l’Ajuntament de Tarragona s’han reunit a les escales del consistori per guardar un minut de silenci en homenatge a la víctima i també com a propesta per la seva mort violenta.

Aquest dimarts va tenir lloc un minut de silenci a la porta de l’Ajuntament com a senyal de protesta per un nou cas de violència de gènere a la ciutat de Tarragona. / Cedida

| 11 de gener de 2012 | 13Publicitat

11 de gener de 2012 | 14 | Tarragona

TARRAGONA

Al llarg dels 11 anys d’història del Museu del Port s’han programat nombroses activitats adreçades a escolars de primària i secundària

Més de 3.300 alumnes participen en els tallers del Museu durant el primer trimestre escolar

El Museu del Port de Tar-ragona du a terme ac-tivitats pedagògiques

organitzades i dirigides a públics amb edat escolar. En aquest context, el passat mes d’octubre es va començar un nou curs docent amb la pro-gramació d’activitats pedagò-giques i amb una previsió de participants, al llarg del curs, d’uns 9.000 nens i nenes.

En aquest primer trimestre, 3.310 escolars ja han partici-pat dels tallers plantejats en la proposta educativa organit-zada des del Museu del Port de Tarragona. Les temàtiques que es treballen en aquests tallers giren entorn al món del mar i estàn vinculades amb la histò-ria, la pesca, la pirateria, les lle-gendes, la biodiversitat, entre d’altres. Aquestes temàtiques desenvolupades estan adapta-des en diferents tallers, segons els nivells educatius, des de Ci-cle Infantil fins a Batxillerat.El Museu del Port és un espai cultural, una exposició perma-nent dirigida a tots els públics i on es realitza un recorregut pel Port de Tarragona a través de temps, des que els romans de-

sembarcaren fins a l’actualitat. La vida dels als molls, els tipus de pesca, activitats esportives, embarcacions i les mercade-ries vinculades al nostre mar també estan representades en aquest espai cultural.

Programa pedagògic

El programa pedagògic del Mu-seu del Port de Tarragona ha evolucionat al llarg dels seus 11 anys d’història. A la propos-ta inicial del “Museu del Port a la vista!”, realitzada amb Cò-dol Educació, on es programa-ren tallers d’història del port, Deixa’t emPORTar! (adreçat a Secundària); de la pesca, Ho pesques?; i de coneixement genèric del món marítim, En sabràs la tira!, (per a Educació Infantil i Primària), s’hi han anat incorporant altres tallers relacionats amb l’evolució de la navegació, Eureka!; la màgia de llegendes i rondalles mari-neres, Un mar de contes i ron-dalles; els senyals marítims; Il·lumina’t, viu el far!; i el món de pirateria amb Una de pira-tes!Al taller Construïm es busca el perquè i el com de conceptes

com ara la construcció de dics, l’habilitació de moll, el calat, la vinculació entre la tipologia de mercaderies i els sistemes de càrrega/descàrrega, entre d’altres. L’afectació mediambiental en el medi marí també ha estat objecte didàctic de les activi-

tats pedagògiques del Museu del Port de Tarragona. Amb Auriga, Serveis Culturals, es va idear una proposta en format maleta per tal de treballar-ho als centres escolars. Planteja els principals problemes ambi-entals del medi marítim com la contaminació de l’aigua,

l’eutrofització i el canvi climà-tic, entre d’altres, a la vegada que permet reflexionar sobre les actuacions a desenvolupar. Per a més informació sobre les activitats del Museu del Port adreçades a centres escolars es pot consultar la web www.porttarragona.cat.

pORT

xeRRAdes

Amb l’inici de l’any 2012 continuen les edicions dels Dijous Culturals

del COMT. La propera sessió de les xerrades que cada mes ofereix el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) es durà a terme aquest di-jous, 12 de gener, a les 19 hores, a la seu del COMT (Via de l’Imperi Romà, 11 bis de Tarragona.

En aquesta ocasió, i seguint l’esperit didàctic d’aquestes trobades amb els col·legiats i col·legiades i la resta de la so-cietat, la xerrada, Curiositats mè-diques històriques, tindrà com a objectiu desvetllar algunes de les curiositats mèdiques que envolten el dia a dia d’aquesta professió, que beuen tant de

la tradició històrica com de la relació humana que s’estableix entre metge i pacient. Com és habitual, les conferènci-es que s’inclouen dins del cicle tenen com a ponents professio-nals de la Medicina però també representants d’altres profes-sions que puguin ser d’interès per a l’auditori. En aquesta oca-sió, la trobada també es regirà per un esperit purament didàc-tic, ja que es tractaran algunes de les curiositats i anècdotes que envolten l’ofici de metge. L’entrada és lliure.El ponent encarregat de condu-ir la xerrada serà el Dr. Federico Adan, pediatre jubilat i excap de servei de Pediatria de l’Hos-pital de Sant Pau de Tarragona i gran coneixedor de l’actuali-tat de la ciutat de Tarragona.

Aquesta serà la quarta xerrada del cicle, que arriba a la segona edició i que s’allargarà fins al proper 14 de juny amb la volun-tat de tractar temes culturals i d’actualitat. Des del passat mes d’octubre, el COMT ha acollit tres xerrades sobre temes tan diversos com el cinema, la ces-sària o el procés de refinament del petroli fins a obtenir-ne de-rivats. Després d’aquesta xerrada, el cicle preveu les conferències Per què la ITV? (9/2), Capelles de planta circular (8/3), Aspectos de la medicina forense (12/4), Arte románico (10/5) i La medicina i la pintura (14/6). Després de l’ex-posició del Dr. Adan hi haurà, com és habitual, un torn obert de preguntes de tots els assis-tents.

Les curiositats mèdiques es desvetllen al COMTEl doctor Federico Adan és el ponent de la propera edició dels Dijous Culturals

El Museu del Port ofereix una programació pedagògica estable al llarg de tot l’any escolar. Cedida.

| 11 de gener de 2012 | 15El Vendrell

EL VENDRELL

GASTRONOMIA

La 26a Xatonada Popular del Vendrell tindrà lloc el proper 5 de febrer.

La regidora de Promoció Econò-mica Àngels Turdiu va assegurar durant la presentació de la Xa-tonada, que es va fer el passat dimecres dia 4 de gener, que malgrat el context de difi cultats econòmiques, l’Ajuntament ven-drellenc continua apostant per la Xatonada i per la promoció del xató, tot i que va reconèixer que la festa patirà una retallada pressupostàriad’aproximadament un 20%.L’edició d’enguany inclourà els actes habituals: el 26è Concurs de Mestres Xatonaires, la 25a Exhibició de Xatonaires Infan-tils i la 19a Fira de productes alimentaris naturals i artesa-nals. Pel que fa al Concurs, cal dir que aquest comptarà amb els tradicionals premis per als tres primers classifi cats i un diploma acreditatiu i un lot de Cafès Brasilia per a tots els par-ticipants.Tot i que a hores d’ara encara s’està enllestint el jurat del Con-curs, la regidora de Promoció Econòmica va avançar que es comptarà amb el xef Joan Roca,

d’El Celler de Can Roca, actual ambaixador de la Ruta del Xató, així com amb el periodista gas-tronòmic Enric Ribera i diver-sos representants d’entitats del Vendrell.Durant tot el matí del dia 5 de fe-brer, a la Rambla hi haurà l’ani-mació del grup El Gobern de Catalunya i els visitants podran jugar, per un euro, en una rule-ta d’obsequis relacionats amb el xató. En concret, la ruleta, que l’any passat va construir el drac de foc El Cabrot, enguany comp-tarà amb la col·laboració de di-verses entitats del Vendrell, i

tots els diners que s’hi recaptin aniran destinats a Càritas Parro-quial.D’altra banda, des del 9 de ge-ner estan obertes les inscripci-ons per als cursets “Aprèn a fer xató”, tant per als infantils com per als adults. Informació i ins-cripcions: Patronat Municipal de Promoció Econòmica de l’Ajun-tament del Vendrell (Camí Reial, 15- 17, 4a planta, tel. 977 66 52 53), al SAC de l’Ajuntament del Vendrell (plaça Vella, 1, tel. 977 16 64 00) i al SAC (Centre Cívic) de Coma-ruga (av. Generalitat, 30-32, tel. 977 68 16 96).

La crisi no impedeix la celebració de la Xatonada del Vendrell 2012

LEGISLACIÓ

En el darrer ple de l’Ajunta-ment del Vendrell celebrat a

fi nal del mes de desembre pas-sat es va aprovar per unanimitat la moció de l’equip de govern, a la qual també es va afegir el grup municipal de PxC, d’ins-tar el govern de l’Estat a modi-fi car la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàri-es per evitar els desnonaments per motius econòmics.Amb aquesta moció, l’Ajunta-ment del Vendrell mostra la preocupació per l’increment dels processos d’execució de crèdits hipotecaris i de les conseqüències socials i econò-miques que se’n deriven, així com per la necessitat de mi-llorar l’accés dels ciutadans al

fi nançament. Per tant, es de-manarà al govern central que, tal com ha proposat la Platafor-ma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modifi cació de la regulació hipotecària que in-clogui la fi gura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitu-al, si el banc executa la hipote-ca i es queda amb l’habitatge,

la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judici-als) quedi liquidada, tal com succeeix en altres països de la Unió Europea o als Estats Units d’Amèrica.D’altra banda, amb 16 vots en contra (CiU, PSC, PP i JpV) i 5 a favor (PxC), s’ha rebutjat la moció presentada pel grup municipal de PxC per instar a la Generalitat de Catalunya al bloqueig de les prestacions de renda mínima d’inserció (RMI) als immigrants extracomunita-ris. Des del Govern s’ha expli-cat que els barems actuals són correctes i que els tècnics de Serveis Socials ja s’ocupen de detectar els casos que no tenen dret a aquesta prestació econò-mica.

El ple demana una modifi cació de la Llei hipotecària per evitar els desnonamentsEs mostra la preocupació per l’increment de processos d’execució de crèdits hipotecaris

Es mantenen la majoria dels actes, tot i la retallada d’un 20% del pressupost destinat a aquest esdeveniment

Permítanme compartir con todos los lectores mi regalo de estas Navidades que no lleva lazos, ni etiquetas, ni va envuelto en un precioso papel rojo brillante y además no se puede adquirir con una tarjeta de crédito.Un nacimiento ya es una noticia agradable y si además coincide con la noche mágica de los Reyes Magos, entonces adquiere una mayor dimensión, porque no hay mejor regalo que traer un hijo al mundo... Así le ocurrió a mi gran amiga Laia y a su recién nacido Albert. Hacía un frío intenso y por eso detuve el coche justo en la pu-erta del Hospital Sant Joan de Déu, para ahorrarle a mi mujer el gélido paseo que hay desde el aparcamiento hasta la entrada principal.Al entrar en el hospital me dirigí al ascensor, con mis gafas totalmente empañadas debido al contraste de temperatura con el exterior. Mi memoria me jugó una mala pasada y no recordaba el núme-ro de habitación donde estaba mi amiga Laia así que me dejé guiar por mi intuición. Bajé en la segunda planta.Esa decisión errónea me llevó por un pasillo donde se oía de fondo una bonita melodía acompañada de aplausos y gritos que se hacían más audibles a medida que avanzaba por un pasillo larguísimo.Un Rey Mago con una gran barba blanca y tocando con un saxo melodías navideñas entraba y salía de una sala llena de gente que reclamaba su regreso cada vez que este intentaba fi nalizar su actuación.Al verme parado y sorprendido en medio del pasillo se acercó y me invitó a entrar y participar de la fi esta.Todavía no sé ni por qué acepté su invitación, ya que mi inten-ción era encontrar la habitación de mi amiga Laia, pero entré y me senté en una incómoda y diminuta silla, como la que uti-lizan los escolares de P3; pero eso era lo de menos, ya que mi atención se centró inmediatamente ante la que es, sin lugar a dudas, la imagen más hermosa de amor que había visto en mi vida.Con sus cabecitas sin pelo y abrazados a sus padres, aquellos niños iban recibiendo uno a uno los regalos que Los Reyes Ma-gos y sus ayudantes les iban entregando.Me tomé aquel instante como un regalo divino, de ésta y de muchas navidades juntas y la muestra de que el amor es algo indestructible, por muy duros que sean los tiempos. Sus caritas ilusionadas estaban más pendientes de las sonrisas y comenta-rios de sus padres y hermanos que en el regalo en si. Me sentí pequeño, muy pequeño, ante la magnitud del aconte-cimiento y, a la vez, afortunado de poder sentir aquellas sensa-ciones como mías. En aquella sala no había cabida para senti-mientos negativos, todos eran iguales, sentían igual, amaban igual… todo era cariño.Una vez acabada la entrega de regalos, nos hicieron pasar a to-dos los asistentes a una sala contigua donde habían preparado un gran desayuno a base de colacao, croissants y todo tipo de dulces y turrones. Mientras todos desayunaban entre risas y juegos, me recreé en los dibujos que los niños tenían expuestos en las paredes y que refl ejaban su ilusión por la vida y la esperanza de volver a casa algún día, para poder hacer una vida normal junto a sus padres, hermanos y amigos. Solo desean aquello que la gran mayoría tenemos y no apreciamos.Qué gran lección signifi caría para muchos que basan sus vi-das en el odio, en la avaricia, en el racismo, y en la violencia pudieran sentir por un instante el verdadero signifi cado de la bondad, la humanidad y la igualdad de estos niños.Regresé tras mis pasos en busca de mi amiga Laia e imaginé como en aquellos mismos instantes estarían todos los niños en sus hogares abriendo sus regalos con la alegría que ello les re-presenta y otros más creciditos perfumándose con alguna colo-nia de nombre impronunciable.Encontré la habitación de mi feliz amiga, con su regalo de Reyes …el pequeño Albert.

Mi regalo

OPINIÓ

Juanma Benítez

Es desestima una moció de PxC per bloquejar les prestacions de RMI als immigrants

11 de gener de 2012 | 16 | El Vendrell

EL VENDRELL

S’ha redactat a partir del Pacte per la Convivència i el Civisme

El municipi ja disposa d’una nova ordenança cívica per regular l’ús de la via pública

redacció,el Vendrell

Afi nal d’any, el ple muni-cipal de l’Ajuntament del Vendrell va aprovar de-

fi nitivament l’Ordenança del Civisme i la Convivència amb el consens polític entre tots els partits que formen l’equip de govern.

L’ordenança regularà el compor-tament i la conducta de la ciuta-dania a la via pública i als espais públics, la tinença d’animals, l’ús dels béns públics, la gestió de residus, i els drets i deures dels vilatans, entre d’altres.Aquesta ordenança, segons el re-gidor Jaume Domingo, “és conse-qüència directa del pacte per la Convivència i el Civisme tancat la passada legislatura i de tot el

procés de participació ciutadana que va tenir lloc al Consell Mu-nicipal per la Convivència i el Civisme”.Domingo ha explicat que aques-ta ordenança pretén garantir els drets de tots els ciutadans mitjan-çant un exercici responsable dels deures de tothom i afavorir la co-hesió social a la vila del Vendrell.

Agents cívicsUna de les característiques nova-dores de l’ordenança és la incor-poració d’un cos d’agents cívics, Aquest estarà format inicialment per 2 persones, que ja són planti-lla de l’Ajuntament i els quals tin-dran capacitat sancionadora. Du-ran a terme tasques bàsicament en tres vessants: informar, sanci-onar i inspeccionar serveis. Do-mingo ha explicat que les noves tasques dels agents cívics signifi -quen un pas endavant en aquesta

matèria en l’àmbit nacional ja que representen un canvi signifi -catiu vers les tasques que fi ns ara molts ajuntaments del país han assignat a aquest col·lectiu.A partir d’ara, segons explica el regidor, es duran a terme diver-ses campanyes de sensibilització, “per tal que els ciutadans pren-guin consciencia dels benefi cis, tant socials com econòmics, que ens reporta a tots, Ajuntament i ciutadans, fer les coses bé i com-portar-nos cívicament. Si s’actua cívicament a nivell social tots hi guanyarem en convivència i cohesió. A més, el cost de molts serveis es redueix. Per exemple, si es fes bé la gestió dels residus, podríem arribar a estalviar-nos fi ns a 400.000 euros o ens estalvi-aríem diners en netejar pintades a les parets o reposar mobiliari urbà malmès a causa del vanda-lisme”, afi rma Domingo.

CIUTADANIA

Amb la nova ordenança es pretén millorar la cohesió social al Vendrell./Cedida.

| 11 de gener de 2012 | 17El Vendrell

el vendrell

Se’ls han endut els programes ‘Salmandon TV’ i ‘Track el Vendrell’

TV El Vendrell guanya dos premis convocats per la Diputació de Tarragona

COMUnICACIÓ

El primer concert del Cicle de Joves Intèrprets del 2012 tin-drà lloc a l’Auditori Pau Casals el diumenge 15 de gener a les 12 del migdia. Aquest concert anirà a càrrec del Cor Jove i l’Orquestra Simfònica del Con-servatori de Música de la Dipu-tació de Tarragona.Aquest és un concert habitual dins del Cicle de Joves Intèr-prets. Té com a objectiu mos-trar el treball que fan els alum-nes i els professors fora de les aules del Conservatori.El programa que han preparat presenta dues parts ben dife-renciades. A la primera part es podrà escoltar els intèrprets Pau Duran, a la guitarra; Igna-si Piqué al piano i Mireia Tar-ragó, soprano, acompanyada al piano per Jordi Soler. A la segona part del concert, l’Orquestra Simfònica del Conservatori interpretarà la Simfonia en mi menor n. 44, de Franz Joseph Haydn, i la Simfonia en re, de Juan Cri-sóstomo Arriaga. Per acabar, el Cor Jove i l’Orquestra inter-pretaran el Gloria de la missa en mi bemoll D. 950, de Franz Peter Schubert.

Comença el Cicle de Joves Intèrprets 2012

MúsICA

Imatge del programa cultural Salmaldon TV./Cedida

977 662 993

CONCESSIONARI OFICIAL

977 66 13 12 EL VENDRELLC/ Teixidors, 32 - 35 · Pol. Ind. La Cometa

Disposem de vehicles usats des de 2500€SERVEI RÀPID DE TALLER

Finançament a mida

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L.

Dr. Carlos Vicente BosquedCOEC 1553

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123C/Cerdanya, 12, primera planta

43700 El Vendrell

redacció,El Vendrell

Televisió El Vendrell ha estat la guanyadora del VIII Pre-mi Diputació de Tarragona

de televisions locals, un certa-men que la institució interco-marcal convoca amb l’objectiu d’impulsar la tasca dels mitjans de comunicació al Camp de Tar-ragona i les Terres de l’Ebre.

Els treballs premiats han estat Track el Vendrell, en la categoria de millor programa informatiu o de divulgació, i Salmaldon TV, com a millor espai d’entreteniment, magazín o de ficció.El programa especial de gran for-mat sobre l’edició del Concurs de Música Track del Vendrell del 2010 mostra tot el procés del cer-tamen, inclosos els testimonis dels grups participants, el jurat,

l’organització i tot l’equip tècnic implicat en els concerts que van tenir lloc durant dos caps de set-mana.En el cas de Salmaldon TV, presen-tat per Montse Solé i Montserrat Olivé, apropa la cultura de la co-marca a través de converses amb diferents artistes. Aquesta és la segona temporada que s’emet el programa.Televisió el Vendrell rebrà 4.500 euros, és a dir, 2.250 euros per cada guardó. Amb aquests dos nous premis, el mitjà de comuni-cació vendrellenc ja acumula set distincions atorgades per la Dipu-tació de Tarragona.Enguany, la graella de premis l’ha completada Canal 21 Ebre, que s’ha endut dos accèssits: un en la categoria d’informatius, per l’espai Primera Columna, i l’altre en entreteniment, pel programa Gambusins.

11 de gener de 2012 | 18 | Litoral

litoral

L’Ajuntament podria recuperar 1.900.000 euros en concepte d’IVA de l’exercici de 2011

El PP demana explicacions sobre l’impagament de Port Haley

L ’Ajuntament de Torre-dembarra recuperarà part de l’IVA de l’exer-

cici econòmic de l’any passat. Hisenda li ha confirmat la de-volució de 600.000 euros, tot i que va sol·licitar la devolució d’1.900.000 que espera recu-perar íntegrament. L’alcalde del municipi, Daniel Masa-gué, s’ha felicitat per l’acció del govern a l’hora de recupe-rar aquest diners.

L’Ajuntament de Torredembar·ra recuperarà part de l’IVA de l’anterior exercici. Segons l’al·calde, Daniel Masagué, ja han rebut la notificació de la Dele·gació d’Hisenda on confirmen la devolució de 600.000 euros·tot i que en el seu dia va sol·licitar la devolució d’1.900,000 euros. Ara disposen d’un perí·ode de temps per presentar al·legacions per tal de rebre l’im·port total sol·licitat. L’alcalde confia en poder comptar amb la devolució de l’import ínte·grament.L’alcalde, en declaracions a Rà·

dio Ona La Torre, s’ha felicitat de l’encert d’haver sol·licitat la devolució de l’IVA, una pos·sibilitat que ningú més havia tingut en compte, i ha destacat la bona gestió econòmica de l’Ajuntament, que pot pagar els proveïdors dins dels terminis establerts, a diferència d’altres ajuntaments que presenten problemes per fer front als seus pagaments.

E l Partit Popular de Vila-seca ha demanat a Jo-sep Poblet que expliqui

“quan es va enviar a Base l’impagament de l’empresa concessionària de Port Ha-lley”.

La formació popular també vol saber “la quantitat exacta que l’empresa deu al consistori i per què s’ha permès que l’empresa acumuli quatre anys d’impaga·ments, tal com publiquen diver·sos mitjans de comunicació”.Per Jordi Camarasa, portaveu del Grup Municipal del PP al consistori de Vila·seca, “l’alcal·de Poblet té l’obligació d’aclarir per què s’ha trigat tant en envi·

ar a Base els impagaments de la empresa concessionària de Port Halley. No és comprensible que es deixin a petits i mitjans em·

presaris de Vila·seca en mans de Port Halley i s’apliqui la màniga ampla amb l’empresa concessio·nària”.

Volen que Poblet que expliqui “quan es va enviar a Base l’impagament de l’empresa concessionària”

torrEDEMBarra

Es constitueix formalment l’Associació de l’Escola de Grallers i Timbals

L ’Associació de l’Escola de Grallers i Timbals de Salou ja ha quedat

formalment constituïda, su-perant d’aquesta manera la seva feina com a escola mu-sical.

El seu president, Josep Agustí Incógnito, ha explicat que “la idea que tenim és la de formar a tothom qui vulgui aprendre a tocar la gralla i el timbal amb la intenció de participar junt amb altres entitats de Sa·lou”. Així, des de l’associació, i amb el professor Jordi Fa es dirigeixen les classes gratuï·tes tres dies a la setmana a la Masia Tous. De fet, l’escola ja

està en funcionament des de fa tres anys gràcies a la sub·venció del departament de Cultura de l’Ajuntament però recentment van decidir fer el pas i convertir·se en associa·ció. “Nosaltres estem oberts a participar i a tocar en les sor·tides que facin des de la mu·lassa, el ball de bastons, els nanos... i a musicalitzar totes les festes majors ja que volem col·laborar amb el poble”, ha dit Incógnito. De fet, una de les primeres ac·tuacions en solitari ha estat la participació en la inauguració de la Fira de Nadal quan els in·tegrants de l’entitat van estar tocant nadales amb gralla.

Assagen tres dies a la setmana a la Masia Tous

Salou

La Festa Major arrenca aquest cap de setmana amb els actes més tradicionals

A quest divendres 13 de gener comença la Fes-ta Major de Sant Anto-

ni de Vila-seca. La cercavila i el pregó són els primers actes de la Festa Major d’Hi-vern del municipi, en com-memoració del patró de la vila, Sant Antoni.

El pregó d’enguany, que tin·drà lloc el divendres 13 de ge·ner a l’Auditori Josep Carreras de Vila·seca, anirà a càrrec del doctor Ramon Gomis de Bar·barà, endocrinòleg i escriptorAquest any tindran especial protagonisme els balls d’or·questra: el mateix divendres tindrà lloc el Ball de la Festa dels Majors; el dissabte 14el Gran Ball de Festa Major amb l’orquestra La Dama, que ofe·rirà música actual i de sempre fins a dos quarts de sis de la matinada i el diumenge 15, que serà el torn dels més pe·tits amb un Ball de Festa Fa·miliar. Enguany, s’incorpora al pro·grama una gala de les escoles de dansa de Vila·seca, que es durà a terme el dimarts 17 de gener a l’Envelat i l’exposició Cinc anys de xumets motivada

pel 5è aniversari del gegantó Tonet i que s’inaugurarà el mateix dia a les 11h al Centre Cívic de la Formiga. Els principals actes que es mantenen en aquesta edició són la cercavila del seguici i el pregó del divendres dia 13; la festa del foc el dissabte; les curses de cavalls al Parc de la Torre d’en Dolça el diumenge 15; els Tres Tombs el dia del patró i la sisena edició del Pa·llassòdrom durant els dies 16, 20, 21 i 22. La XXX Trobada Gegantera, la XXI Gala de l’Es·port i la representació teatral de l’obra Parelles de fet, de fet parelles, a càrrec de La Tramo·ia, clouran els actes de Festa Major.

S’allargarà fins al dia 22 de gener amb actes per tots els gustos i edats

vila-SEca

vila-SEca

El diumenge dia 15 es realitzaran les tradicionals curses de cavalls al Parc de la Torre d’en Dolça i el dia 17, els Tres Tombs

De moment, l’Ajuntametn ja ha rebut una carta d’Hisenda en què confirma la devolució de 600.000 euros

| 11 de gener de 2012 | 19Interior

LITORAL

S’amplia el termini per accedir als habitatges de l’Hort de Pau

L ’Ajuntament d’Altafu-lla ha decidit, de mutu acord amb l’Agència de

l’Habitatge, ampliar el ter-mini de presentació de sol-licituds per als set habitatges de Protecció Ofi cial –tres en règim de lloguer amb opció a compra, i quatre en règim de lloguer.

La promoció d’habitatge social també s’ha elevat fi ns als dinou pisos, arran de la renúncia de dotze adjudicataris de dotze ha-bitatges més de compravenda en la mateixa zona d’Hort de Pau. Aquests darrers, de com-pravenda, s’adequaran a l’alter-nativa de lloguer amb opció a compra. Així, el període de pre-sentació de sol·licituds s’allar-ga fi ns al 27 de gener –la data límit anterior era el proper dia 13. La decisió s’ha pres davant la preocupació del consistori que les persones interessades no arribessin a temps a presen-tar la documentació requerida a causa de la quantitat de dies no hàbils de l’Administració du-rant les dates nadalenques. De moment, s’han presentat una quinzena de propostes.Les sol·licituds, que s’han de presentar en model normalit-zat i adjuntant la documentació requerida, es poden obtenir a la web www.agenciahabitatge.cat i a l’Ajuntament d’Altafulla, on s’han de presentar en horari d’atenció al públic. Per als habitatges en règim de lloguer amb opció a compra es requereixen uns ingressos de la unitat de convivència superiors als 14.000€, i per als habitatges en règim de lloguer, uns ingres-sos superiors a 7.000€, a excep-ció dels majors de 65 anys, dels pensionistes, dels titulars per-ceptors del PIRMI, o perceptors del subsidi de desocupació per a majors de 52 anys, que es fi xa en 4.500€. Els sol·licitants han de presentar els següents docu-ments: certifi cat històric d’em-padronament de totes les per-sones que hi constin, originals i fotocòpies dels documents d’identitat vigents, original i fo-tocòpia del llibre de família –si s’escau–, declaracions de res-

ponsabilitat, i original i fotocò-pia de la declaració de la rendacompleta de l’any 2010.Per a l’adjudicació dels habi-tatges es prioritzaran les sol-licituds de les persones empa-dronades al municipi d’Altafulla amb una antiguitat mínima de tres anys a la data d’inici del ter-mini de recollida de sollicituds. Si no s’adjudiquen tots els ha-bitatges que s’ofereixen, també es tindran en compte en segona instància, les sol#licituds empa-dronades a Altafulla sense tenir en compte l’antiguitat d’em-padronament. I, en última ins-tància, si encara restessin ha-bitatges vacants, es tindran en compte les sollicituds de perso-nes empadronades a qualsevol municipi de Catalunya.

Dels set habitatges, quatre es-tan situats al carrer Vinyet 1, s’adjudicaran en règim de llo-guer i tenen un dormitori en una superfície de 37,89 m² a 40,28 m².La renda mensual de lloguer os-cilla entre els 156€ i els 166€. Els habitatges restants s’adjudi-caran en règim de lloguer amb opció de compra. Dos d’aquestses troben al carrer Vinyet 5, i un, al carrer Cabana 1. Tots tenen tres dormitoris en una superfície de 72,45 m² a 75 m² i una plaça d’aparcament vinculada. La renda mensual del lloguer oscil·la entre 344€ i 354€. Les persones adjudica-tàries signaran un contracte d’arrendament per deu anys i dins d’aquest termini podran disposar d’una opció de com-pra de l’habitatge. Si opten per comprar el pis, durant els cinc primers anys de vigència del contracte, podran donar com a entrada les quotes ja pagades. A partir del cinquè any les condi-cions variaran segons la quanti-tat de quotes abonades.

Les sol·licituds es poden presentar fi ns al dia 27 de gener

ALTAFULLA

Es prioritzaran les demandes de persones empadronades al municipi des de fa tres anys com a mínim

A fi nals de l’any passat vaig començar a fer aquest article que, com bé diu el seu títol, pretenia ser un missatge d’esperança per aquest any que acabem de començar. Ara bé, a mesura que s’apropava l’any nou, diverses situaci-ons em van fer refl exionar novament sobre si realment hi hauria mai quelcom d’esperança vers el benestar global de la Humanitat. Aleshores aquestes darreres vivències o situaci-ons no feien més que confi rmar-me tot el que he après en el meu camí de la vida.Per aquest motiu l’únic que he mantingut de l’escrit inicial és el títol, per si algú hi té dipositada alguna esperança en un canvi positiu del i per l’ésser humà. Amb això no vull dir que jo hagi passat de l’optimisme al pessimisme en un “tres i no res”, és quelcom més simple, tan simple com veure i enten-dre la realitat.La realitat que hem de canviar la nostra actitud enfront a la vida.La realitat de no entendre que tots som iguals i que perta-nyem a la Mare Natura.La realitat que, si volguéssim, podríem ser més bones perso-nes.La realitat que no sabem estimar.La realitat que l’expressió de les emocions és innata.La realitat que som incapaços de comunicar el que sentim.La realitat que no apreciem el valor de l’amistat.La realitat que som incapaços de veure un raig de llum posi-tiu en les pors i les frustracions.La realitat que no es pot eliminar l’odi perquè no es pot elimi-nar cap sentiment humà.La realitat que estem extraviats pels mals hàbits adquirits.La realitat d’un estancament manipulat del ser humà que im-pedeix la refl exió col·lectiva per buscar les millors solucions per a tothom.La realitat que som tan superfi cials que no veiem més enllà dels béns materials.La realitat que no hi haurà pau si no trobem pau en el nostre interior.La realitat que hi ha una crisi per a molts fomentada per les ànsies de poder d’uns quants.La realitat d’una situació crítica del planeta en tots els aspec-tes: social, econòmica, política, climàtica, etc.La realitat que som conscients que la humanitat es troba sot-mesa al poder polític i fi nancer i no fem res per redimir-lo.I la realitat de les realitats és que quan ens sentim lliures més esclaus som.Es podrien extreure moltes més realitats tant col·lectives com individuals però considero que la prioritat és compren-dre que tot és modifi cable, que la unió és preferible a l’indivi-dualisme, que és mes positiu estimar que odiar, que l’amistat és tan valuosa com el temps, que la felicitat no resideix en els béns materials sinó en el nostre interior i, sobretot, hem de comprendre que la llibertat es troba lluny de la submissió de qualsevol poder polític o fi nancer.Lamentablement això només són unes puntualitzacions que difícilment incidiran en el comportament individual de l’és-ser humà on ha arrelat conscientment o inconscientment una actitud de supervivència egoista. Una actitud aquesta que ja els va bé als que mouen els fi ls de la humanitat. Una altra cosa diferent seria si tots anéssim a una i demanéssim el que és nostre, “la llibertat per ser feliços”.

Missatge d’esperança

MenpoArtista

11 de gener de 2012 | 20 | Salut

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Propòsits saludables per al nou any

Fer exercici, seguir una dieta saludable o deixar de fumar són propòsits que no poden faltar en la llista de bones intencions per al nou any. Només cal constància per dur-los a terme.

Tothom alguna vegada a la vida s’ha fi xat uns propòsits per al nou any

que inclouen fer més exerci-ci, dur un estil de vida més saludable, menjar sa... Sovint aquests propòsits queden en això, en una declarció d’intencions que un ritme de vida massa accelerat no deixa que es facin realitat. Però si ens aturem a pensar en les conseqüències que la mala alimentació i el seden-tarisme tenen per a la nostra salut potser podríem treure força de voluntat necessària per canviar els nostres hàbits i apostar per un estil de vida més saludable. Proposem una sèrie de propòsits per al

nou any que tot just comen-ça.

Per Any Nou és habitual fer una sèrie de bons propòsits i és el moment ideal per dur a la pràctica tot allò que es va re-legant per a un altre moment al llarg de l’any. Sovint, però, la conclusió de tots els anys acaba sent sempre la mateixa: que els objectius no realistes només generen resultats frus-trats. Quan parlem de salut hem d’intentar convertir el nostre propòsit en un costum, és a dir, en una cosa que fem sense pensar i que ens faci sen-tir-nos bé i a gust amb nosal-tres mateixos.Mals hàbits, com fumar, men-

jar massa o estar inactiu ens allunyen del benestar i la salut. Per eliminar-los de la nostra rutina hem d’estar preparats psicològicament, sabent que podem trencar qualsevol mal hàbit per molt arrelat que el tinguem. La clau és mantenir la perspectiva marcant metes realistes que ens permetin as-solir resultats mesurables.

La llista de propòsits

Propòsit 1. DEIXAR DE FU-MAR. El tabac és causa de nombroses malalties cardiovas-culars i també de càncer, prin-cipalment pel seu component actiu: la nicotina, la qual actua sobre el sistema nerviós cen-tral. Sovint abandonar aquest mal hàbit és complicat però no impossible. Per aconseguir-ho

| 11 de gener de 2012 | 21Salut

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Disponibilitat de places

Un equip de professionals especialitzats en la millora de la qualitat de vida de la gent gran:

Psicòlegs · Treballadors/es Socials · Fisioterapèutes · Infermers/esGerocultors/es · Terapèutes ocupacionals · Educadors/es socials

Servei residencial integral i de qualitat per a la gent gran

· Atenció personal a les activitats de la vida diària· Dinamització sociocultural· Manteniment de les funcions físiques i cognitives· Serveis de perruqueria-barberia, podologia i bugaderia· Atenció personal destinada a afavorir les relacions familiars de la persona i el seu entorn

Situada a la tranquil·la Vall de l’Arrabassada

Telèfon de contacte: 977 258 000 · Horari de visites: de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 h

Vine a visitar-nos

RESIDÈNCIA SANTA TECLA · LLEVANT

hi ha nombroses tècniques que ens poden ajudar com l’acu-puntura, el ioga, els pegats de nicotina… però sobretot, la vo-luntat de voler-ho fer. Propòsit 2. MILLORAR LA DI-ETA DIÀRIA. Menjar verdura, fruita i peix diàriament i lle-gums dos cops a la setmana. Reduir els aliments que contin-guin greixos saturats i no obli-dar els lactis, que són molt im-portants per als ossos. En una dieta saludable hem de dir no a l’alcohol, ja que un consum excessiu pot provocar proble-mes greus de salut. Tot i això, una copa de vi al dia no és per-judicial.Propòsit 3. FER EXERCICI FÍSIC. Practicar algun esport contribueix a millorar la salut física i mental. És recomanable buscar un tipus d’exercici ade-quat a les nostres possibilitats i començar d’una forma gradu-al. L’ideal és que es tracti d’un exercici de tipus aeròbic i man-tenir-lo en el temps, d’aquesta manera es guarda la línia i es millora la qualitat del son.

Propòsit 4. EvITAR L’ESTRèS. L’estrès és un dels principals enemics de la salut. S’ha d’in-tentar lluitar contra l’esgota-ment i la tensió, no angoixar-se i procurar realitzar activitats a l’aire lliure.Propòsit 5. DESCANSAR MI-LLOR. No dormir bé o fer-ho de forma deficient, repercuteix en la vida diària i en les activitats que desenvolupem durant el dia. A la llarga, la falta de des-cans es reflecteix en estrès, an-sietat i per conseqüent, en na baixada de defenses, de mane-ra que correrem el risc de patir malalties infeccioses i sentirem que tenim menys energia.Les causes de l’insomni poden ser molt variades. Algunes reco-manacions per dormir millor.·Utilitzeu el llit només per dor-mir i eviteu usar-lo per altres activitats com llegir o veure la televisió.·Aneu a dormir cada dia a la mateixa hora.·Procureu dormir 8 hores dià-ries.·Reduïu el consum de cafeïna.

·Ventileu el dormitori cada dia per millorar l’oxigenació.·Mantingueu la temperatura ambiental entre 17-20º C i la humitat entre el 50-70%.Propòsit 6. FER LES REvISI-ONS MèDIQUES NECESSÀRI-ES. De la mateixa manera, és aconsellable realitzar-se les re-visions mèdiques i ginecològi-ques periòdiques com a millor arma de prevenció de malalties més serioses. En les revisions mèdiques anuals apareixen problemes de salut que és im-portant tractar a temps. És im-portant acudir a les revisions generals i fer-se una analítica per controlar el colesterol i la glucosa en prevenció de possi-bles problemes cardiovascula-res. També és important no auto-medicar-se. Els medicaments són un instrument per a la salut no un bé de consum di-ari. Set de cada deu persones són immunes als antibiòtics a causa de l’automedicació. Cal evitar el mal ús dels fàrmacs i consultar sempre el metge.

Què aporta l’alimentació a la salut d’una persona? Una bona alimentació ens ajuda a mantenir el pes adequat, a tenir un bon equilibri fisic i a evitar l’aparició de malalties.

En termes sanitaris, què representen les conseqüències d’una mala alimentació?El 80% de les consultes als especialistes tenen a veure amb els hàbits alimentaris. L’obesitat pot agreujar malalties com l’ar-trosi, les cardiopaties isquèmiques, les malalties respitaròties... i està molt relacionada amb el càncer. El tractament d’aques-tes malalties implica sempre la intervenció de l’endocrinòleg per regular el metabolisme i ajudar a la recuperació del malalt. Amb una bona alimentació moltes d’aquestes malalties es po-drien tractar sense necessitat de medicament.

Què ha d’incloure la dieta ideal?La piràmide de l’alimentació que marca l’OMS inclou de quatre a sis racions diàries de cereals, pa integral, pasta... 5 racions de fruita i verdura, de dos a quatre de lactis; dues de proteïnes i ous i de dues a tres racions setmanals d’embotits i brioixeria. Tot això acompanyat de la ingesta d’almenys un litre d’aigua i el consum ocasional de begudes alcohòliques. Per primera vegada, a més, s’ha inclòs l’exercici físic diari a la base de la piràmide alimentària, així com la recomanació de menjar acompanyat.

Cal acudir a l’endocrinòleg per saber quina és la dieta més ade-quada per a cadascú?Si es tracta d’una persona sana, no. Tal sols cal seguir unes pau-tes alimentàries basades en els principis de la dieta mediterrà-nia i, en tot, cas demanar consell al metge de família o a l’infer-mera del CAP.

Dra. Olga NavarroDiabetòloga de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

“L’OMS ha inclòs l’exercici físic a la base de la piràmide alimentària”

11 de gener de 2012 | 22 | Salut

SALUT

J osep Mercadé, director dels serveis territorials de Salut a les comarques

de Tarragona, ha desmentit rotundament la informació apareguda en alguns mitjans de comunicació (especial-ment al ‘Diari de Tarragona’) on s’afirmava que a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona no s’atenen els infarts a la tarda per manca de professionals a la unitat coronària del cen-tre. El màxim responsable de Salut al territori recorda que els infarts són atesos als dos hospitals de la ciutat de Tarra-gona les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any i que només els casos que són susceptibles d’una angioplàstia primària (el 40% dels infarts) són deri-vats a partir de les 17 hores a l’Hospital del Bellvitge, tal com marca el protocol esta-blert pel Codi Infart aplicat des de l’any 2009. Segons da-des de Salut, aquest protocol ha aconseguit reduir d’un 5% la mortalitat per aquest tipus de patologia des de la seva po-sada en funcionament.

D’acord amb Josep Mercadé, “el protocol marcat pel Codi Infart des de l’any 2009 millora l’aten-ció a l’infart i escurça al màxim possible el temps d’atenció en aquesta situació. Aquest me-canisme, que s’articula a par-tir del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), ha aconseguit reduir la mortalitat per infart un 5% i és valorat com un dels millors d’Europa”. Josep Merca-dé recorda que aquest protocol funciona des de fa tres anys amb resultats positius i que, a més a més, “no s’ha vist afectat de cap manera” per les polítiques de restricció pressupostària apli-cades recentment pel govern de la Generalitat en matèria de salut. Pel que fa al cas que el Diari de Tarragona plantejava en la seva edició del passat 4 de gener, el director territorial de Salut considera que “és un exemple de la rapidesa en la resposta del SEM. Va arribar en el temps establert pel protocol a l’Hos-pital de referència (Bellvitge) i el resultat va ser òptim”. Josep

Mercadé afegeix que “no com-parteixo l’afirmació del diari que la societat està alarmada en conèixer dos casos traslladats a Barcelona des de Tarragona, sinó que l’alarma sorgeix quan es realitzen afirmacions en por-tada com aquesta: “Tarragona no atiende infartos a partir de las 16.00 h”. Una afirmació que

crea sorpresa, confusió i inqui-etud injustificadament, atès que és una afirmació que no és certa”. El director territorial de salut va més enllà i comenta també un article signat pel director del Diari de Tarragona publicat el passat dia 9 de gener en re-ferència al jurament hipocrà-

tic i la manera de treballar dels metges. Segons Mercadé, “vol-dria mostrar la meva discrepàn-cia, ja que actualment, gaudim d’un sistema sanitari modèlic, gràcies en gran part als nostres professionals, una feina que s’hauria de posar en valor, més que no pas en dubte com vostè ha realitzat en les seves línies”.

Codi infartEl Codi Infart s’activa quan un pacient, del qual se sospita que pugui tenir una síndrome coro-nària aguda, entra en contac-te amb el SEM, que envia una unitat de suport vital avançat preparada per transmetre tele-màticament l’electrocardiogra-ma a la central de coordinació i que, alhora, el fa arribar al metge de la unitat coronària de l’hospital on es destinarà el pa-cient. El SEM pot ser activat des de l’atenció primària, un altre hospital, el domicili del pacient o qualsevol lloc públic.L’ambulància del SEM també disposa dels mitjans tècnics perquè el seu facultatiu pugui parlar amb el metge de la uni-tat coronària i així decidir quin tractament cal aplicar-hi, i si és necessària la seva administració dins l’ambulància.Si s’ha acordat prèviament, un cop arriba a l’hospital, el malalt no s’atura al servei d’urgències, sinó que ingressa directament a la unitat coronària. Allà l’es-pera el metge, que ja té el seu electrocardiograma, que coneix el cas i que està preparat per intervenir-hi de la forma més adequada.

Sanitat desmenteix que a Tarragona no s’atenguin infarts a les tardesEls hospitals de la ciutat els atenen les 24 hores dels 365 dies de l’any i només se’n deriven a Bellvitge els susceptibles d’una angioplàstia primària

GENERALITAT

El director territorial de Salut respon als mitjans que han difòs la falsa notícia i els acusa de “crear alarma social amb informacions que no són certes”

Missatge tranquil·litzador als representants de la Coordinadora d’Entitats El delegat territorial de Sanitat ha rebut aquesta setmana la visita d’una delegació de la Coor-dinadora d’Entitats de les Comarques de Tarragona (CECT), que ha aprofitat la reunió per co-nèixer amb detall quina és la situació de l’atenció de patologies coronàries al territori. A banda de donar les corresponents explicacions a l’entitat ciutadana, el director territorial dels serveis sanitaris, Josep Mercadé, ha informat que Sanitat està enllestint un informe per saber el cost que tindria mantenir la Unitat Hemodinàmica les 24 hores al dia o, com a mínim, prolongar la seva operativitat a la zona de Tarragona més enllà de les quatre de la tarda com fins ara.A la sortida de la reunió, el president de la CECT, Ángel Juárez, ha manifestat que “s’ha vist la voluntat de treballar per millorar el servei per part de Sanitat tot i que ara dependrà dels recursos econòmics que hi hagi i que ja sabem que són pocs. És important tranquil·litzar a la població però encara ho és més aconseguir que aquest servei s’ampliï i no calgui patir. Es tracta de tenir les mateixes possibilitats que tenen els que viuen a prop de Barcelona”. La reunió ha servit per tractar altres temes que la Coordinadora d’Entitats fa temps que segueix i reclama. S’ha parlat del futur Centre d’Alta Resolució de Campclar que evitarà el col·lapse que ara pateix el CAP de La Granja i s’ha avançat que el projecte ja té partida pressupostària per aquest 2012 tot i que es revisarà a fons per saber si allò que es va preveure al seu moment s’ajusta a la realitat o es pot reajustar abans d’iniciar les obres. Mercadé també assegura que el servei d’urgències al CAP de La Granja es mantindrà i que d’aquí a un parell de mesos serà ope-ratiu i estarà obert als seus usuaris del futur Centre de Dia de La Granja que s’ubicarà al costat mateix del CAP. La CECT i el director territorial es reuniran de nou el pròxim mes de març.

El protocol d’actuació Codi Infart que s’aplica a tot Catalunya des de l’any 2009 és un dels millors d’Europa i ha reduït d’un 5% la mortalitat d’un 5%

| 11 de gener de 2012 | 23Interior

INTERIOR

És prevista la participació de 300 cavalleries vingudes d’arreu de Catalunya i de Castelló

Valls celebra els Tres Tombs

D iumenge, 15 de gener, a 2/dos quarts de 12 del migdia, sortiran pels

carrers de Valls, els tradicio-nals Tres Tombs de Sant Anto-ni, declarats festa tradicional d’interès nacional, que des de fa diversos centenars d’anys se celebren a Valls.

Els Tres Tombs aniran encap-çalats per la bandera de la So-cietat de Sant Antoni de Valls, seguida de genets, penó, carro amb la imatge de Sant Antoni, carruatges de luxe, carros de pagès, carros carregats de cai-xes, carbó, llenya, cereals, sacs, botelles, palla, etc. i estirats per 2, 3, 4 i 5 cavalls i carros de traginers, entre els quals desta-quen el carro de la Societat de Sant Antoni construït pel car-reter Bonet i que participa als Tres Tombs Vallencs des dels anys 40 i el carro gran de tragi-ners restaurat i carregat de nou l’any 2011 amb els seus magní-fi cs guarniments. La benedicció de les cavalleri-es serà davant la Parròquia de Sant Antoni.Hi ha prevista una participa-ció de més de 300 cavalleries vingudes d’arreu de Catalunya i Castelló. El recorregut és un veritable espectacle tant per la gent que hi participa com per les persones que es desplacen fi ns a Valls per presencia Els Tres Tombs.

A la plaça Font de la Manxa, (davant el monument als Xi-quets de Valls), a mesura que desfi lin les cavalleries, es farà per megafonia una descripció detallada de cadascuna d’elles. La vigília, dissabte dia 14, a les 7 de la tarda, cercavila pel casc antic de Valls a càrrec d’un grup de cavalleries amb genets.

Festa multitudinàriaEls Tres Tombs de Sant Antoni 2012 es preparen a Valls amb el màxim interès i rigor als cos-tums, amb tota mena de detalls

que ens situen a l’època en què les cavalleries i els carros eren el principal mitjà de transport, i s’espera que siguin milers de persones d’arreu de Catalunya les que, el diumenge dia 15, a partir de 2/4 de 12 del migdia, siguin als carrers de Valls per participar en aquesta festa úni-ca en el seu context.Els Tres Tombs de Valls, uns dels més típics i concorreguts de Catalunya, un veritable mu-seu vivent que recorrerà els car-rers de la capital de l’Alt Camp, durant més de dues hores.

TRADICIÓ

Bellvei aprova un “pressupost de contenció econòmica” pel2012 de 2.561.400€El passat dijous, 29 de desem-bre, en el ple extraordinari de la corporació municipal de Be-llvei, es va aprovar per majo-ria absoluta un “pressupost de contenció econòmica” pel 2012 de 2.561.400€.La variació respecte a l’any 2011 és d’un -17,17% dels in-gressos ordinaris. Aquesta re-ducció és deguda al fet d’haver trobat una sèrie de partides superiors a les liquidacions. La suma de les diferències de les partides més importants és de 319.000€.Segons l’equip de govern mu-

nicipal es preveu dur a terme diverses inversions. Com a fonamentals destaquen la re-forma i ampliació de l’edifi ci consistorial i la construcció de reductors de velocitat tant per al poble com per a la urbanitza-ció de Baronia del Mar.

Discrepàncies amb CiUSegons l’equip de govern aques-tes inversions són importants atesa la necessitat dels serveis urbanístics i de la millora de la gestió municipal. Repercutirà en l’Ajuntament una despesa d’uns 4.700€, ja que hi ha di-

verses subvencions pendents de cobrar, un Pla d’obres i les subvencions assignades per aquestL’oposició (CiU), va votar en contra d’aquestes inversions al-legant que ara no és el moment de fer inversions perquè el més necessari, en aquests moments, és ajudar les famílies del muni-cipi més necessitades. A aquest plantejament, l’alcalde del mu-nicipi, Fèlix Sans, va respondre que l’equip de govern invertirà en ajuts socials més del doble que l’anterior ajuntament go-vernat per CiU.

FINANCES MUNICIPALS

Aquest diumenge 15 de gener l’Església celebra la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat. Proposa als cristians atendre com millor sapiguem aquelles persones desplaça-des dels seus països per motius de fam, pobresa i altres ne-cessitats o persecucions que posen en perill la seva vida.Emigrant i refugiat, ambdues condicions tenia Jesús infant quan els seus pares el van portar a Egipte per escapar d’un perill imminent. Josep —relata l’evangeli— va sentir en somnis la veu de l’àngel que li deia: «Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fi ns que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo» (Mt 2,13).Qualsevol de nosaltres que tingui certa edat recordarà que abans eren molt pocs els estrangers —així els anomenà-vem— que vivien als nostres pobles. A les ciutats n’hi havia més, però ens sorprenia quan viatjàvem a alguna capital europea, a Londres o a Roma, i trobàvem moltes persones que per la seva raça o els seus vestits es veia que procedien de països llunyans.Avui és habitual creuar-se pel carrer amb persones arriba-des de tot arreu, que no són turistes, sinó persones que han emigrat dels seus països, generalment a la recerca de con-dicions de vida millors. La majoria s’han integrat perfec-tament a les nostres comunitats i ajuden les famílies fent tasques d’acompanyament de nens o de gent gran, quan no treballen en l’agricultura o en altres tasques.L’Església gaudeix d’aquesta pluralitat i convivència, que és mostra que la fraternitat universal, fruit de la conside-ració que tots som fi lls estimats de Déu, s’imposa davant qualsevol diferència de color, de costums, d’ideologies i de creences.Al mateix temps la nostra responsabilitat ens porta a acollir-los de la millor manera possible en les seves necessitats ma-terials i espirituals. Benet XVI, en la carta escrita a propòsit d’aquesta jornada, ens convida a la nova evangelització a aquests col·lectius. Alguns procedeixen de països catòlics i es troben amb un ambient en què la fe ha deixat de ser una convicció personal i també una confessió comunitària, per quedar reduïda a un fet cultural. D’altres vénen de països no cristians i, com els anteriors, esperen de nosaltres una confessió respectuosa i sincera de la nostra fe, és a dir, veu-re mostres de la caritat autèntica i d’una vida cristiana que respongui a les creences que proclamem.Tenim molt per aprendre dels immigrants i refugiats, i tam-bé molt per oferir-los. Són hostes que han arribat a casa nostra i hem de tractar-los com si fossin Crist mateix, que no només es va exiliar a Egipte, sinó que està present en cada un dels germans necessitats.

Emigrants i refugiats

OPINIÓ

Jaume PujolArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Imatge d’una edició anterior dels Tres Tombs de Valls./Cedida

11 de gener de 2012 | 24 | Política

POLítica

Vols posar un anunci?616728550 · 977259911

publicitat@noticiestgn.cat

Mas vol que Catalunya s’expliqui per ella mateixa a l’exterior

E l president de la Gene-ralitat, Artur Mas, ha explicat a Londres, en la

cimera de governants liberal-demòcrates i reformistes, la situació econòmica de Cata-lunya i les polítiques d’auste-ritat, d’aprimament i d’esti-mulació econòmica que està aplicant el Govern. El cap de l’executiu ha dit que “estem fent els deures” i ha subratllat la importància que Catalunya s’expliqui a l’exterior per ella mateixa, ja que “necessitem que se’ns entengui perquè si no les imatges arriben molt deformades”. Ha assenyalat que, quan parlen els repre-sentants del Govern espanyol o els corresponsals estrangers de diferents mitjans a la capi-tal de l’Estat, “el que surt de la bombolla de Madrid és sem-pre molt unidireccional”. El cap de l’Executiu, que ha es-tat l’únic participant en aquesta cimera que no forma part del govern d’un país independent, s’ha reunit amb el viceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg, i amb el primer minis-tre d’Holanda, Mark Rütte, així com amb els comissaris d’Eco-nomia i de Transports de la UE, Olli Rehn i Sim Kallas, vicepresi-dents de la Comissió Europea.En declaracions als mitjans, el president de la Generalitat ha defensat les polítiques d’austeri-tat del Govern i ha negat que els problemes de dèficit d’Espanya siguin culpa de les comunitats autònomes. També ha recor-dat que Catalunya “ha aplicat mesures d’austeritat abans que el Govern central” i ha dit que aquesta política d’ajustaments s’està fent en una situació “molt delicada des del punt de vista fi-nancer i de recursos” perquè el Govern té una relació “molt atí-pica” amb l’Executiu de l’Estat. Artur Mas ha defensat la neces-sitat del pacte fiscal i ha assegu-rat que “tenim una part impor-

tant de l’economia espanyola, però al mateix temps tenim un drenatge fiscal que ens resta possibilitats de creixement i de creació de riquesa”.Durant la seva intervenció en la cimera, el president Mas ha re-cordat que, tot i que la situació econòmica del país era molt pit-jor del que es pensava quan va accedir a la Presidència, el Go-vern “ha estat clar i transparent des del primer moment”. El cap de l’Executiu ha destacat la maduresa de la ciutadania, “que ho ha entès”, i ha afegit que “si parles clar, la gent ho entén, però necessites una direcció i una estratègia consistent i, so-bretot, persistent i aportar-hi

solucions”.En aquest sentit, el cap del Go-vern ha assegurat que des de Catalunya “estem aportant solu-cions, però necessitem sobretot solucions des d’Europa” i ha la-mentat que “Europa no actua de forma prou coordinada i decidi-da” i que les mesures d’auste-ritat que s’estan impulsant des del continent europeu “no són suficients per solucionar la cri-si”. Artur Mas ha assenyalat que “està molt bé que ens obliguin a reduir el pressupost i contro-lar la despesa i els deutes”, però ha afegit que “ens hem d’ajudar mútuament a fer polítiques que assegurin un cert creixement econòmic, que en aquest mo-

ment no tenim”.El president Mas ha apostat per-què el Banc Central Europeu “jugui un paper cabdal com-prant deute sobirà i insuflant crèdit en l’economia”, com està fent la Reserva Federal dels Es-tats Units, “que ha arribat a cre-ar set vegades més diner que el BCE”.A preguntes dels periodistes, Artur Mas s’ha mostrat crític respecte a la pujada de l’IRPF anunciada pel Govern espanyol i ha manifestat que “el PP ha fet el contrari del que van dir que farien”, però ha indicat que “en-tenem que la situació que s’han trobat deu ser dramàtica i, com que tenim l’experiència que te-

nim a Catalunya, entenem que quan arribes al govern has de prendre decisions que no són còmodes ni fàcils”.Artur Mas també s’ha referit a la nova taxa turística, anuncia-da pel Govern, i ha explicat que serà “molt moderada”. Ha de-fensat aquesta mesura per “no haver de prendre decisions difí-cils que puguin treure atractiu turístic a Catalunya”.El president de la Generalitat ha anunciat que durant aquest any 2012 durà a terme accions de promoció de Catalunya a Eu-ropa i al món, perquè “la nostra sortida de la crisi depèn en gran part del nostre atractiu interna-cional”.

El president de l’executiu català creu que la informació que surt de Madrid és “unidireccional” i que “les imatges arriben molt deformades”

PrOjecció internaciOnaL

El president Artur Mas saluda el viceprimer ministre britànic Nick Clegg

| 11 de gener de 2012 | 25Opinió

Pensàvem que el mes de desembre ho havíem vist tot. Però el cert és que el psi-codrama de l’euro sembla que no ha fet res més que començar. Res no sembla aturar la davallada de la confi ança en la moneda europea. Res no sembla atu-

rar la davallada de la confi ança en les economies europees i res no sembla aturar la senyora Merkel i el seu govern que, cegament, lideren el vaixell europeu camí dels cingles més escarpats que hem vist mai. La sensació la primera setmana de gener d’aquest any 2012 –que segons el calenda-ri maia és el darrer any que es comptabilitza– és que no hi ha una solució concreta, sinó més aviat un caldo en què cada dia els ingredients canvien i al fi nal un ja no sap si el caldo és de Nadal, de gallina, de peix o de verdures. El que sí sabem és que no hi ha qui el mengi. Hem fet un esforç fenomenal per trobar un llum al fi nal del túnel; però el que pas-sava és que la llum no és una altra cosa que un cotxe que arriba en sentit contrari. El poder adquisitiu minva, disminueix, es retracta. I ens despertem en un món diferent, desconegut. Hem perdut els vells déus –el consum desaforat– i els nous encara no han arribat. Estem sols. Enmig d’aquest embolic de xifres i conceptes macro i micoreconòmics, un record persistent de cap d’any: la nit del naixement de l’euro. A Brussel·les nevava. Als pe-riodistes que aleshores treballàvem per la Comissió europea ens havíem citat a les 10:30 h del dia 31 de desembre del 2001 a la Sala de premsa del Consell Europeu, a l’edifi ci del Justus Lipsuis –un homenot per olvidar–. Aquella nit havíem de con-templar l’arribada de la nova moneda europea que portava incorportas l’esperit de Jean Monnet, Konrad Adenauer i Robert Schuman, els crits de Margaret Thatcher, els discursos fl orentins de Jacques Delors i la reconciliació franco-alemanya que tan bé represetaven François Miterrand i Helmuth Khol. Aquells bitllets assegura-ven la fi de la Segona Guerra Mundial i l’entrada a una era de pau, prosperitat i fl ors

i violes. Els polítics posaven en marxa un monstre i a sobre li donaven llibertat de moviments. Frankenstein prenia vida sota les neus d’una Brussel·les més acostu-mada a les pluges que als cristalls perfectes de gel. El comissari europeu d’Afers Econòmics era l’espanyol Pedro Solbes i el president de la Comissió, l’italià Romano Prodi. Un i altre patien d’una incapacitat congè-nita per comunicar. El primer perquè perdia la veu a mesura que engranava una sentència darrere l’altra i al fi nal el fi l de veu de l’alacantí irònic i bon vivant es feia imperceptible. El segon feia del barroc un art minimalista. Rodejava el que volia dir i anava d’un lloc a l’altre i, mentre l’interlocutor perdia el nord, el sud, l’est i l’oest, il professore arrugava el rostre en un gest d’infi nita preocupació i es perdia en sorolls guturals estranys que res tenien a veure amb l’italià, si més no amb l’italià professat pel gran Dante. La immensa majoria dels mortals ho vàrem comprendre en rebre la primera nòmi-na en euros. Allò no era el mateix. I no és que el canvi fos erroni. El que va succeïr aleshores va ser que els preus es van disparar sense cap proporció progressiva. I ara resulta que, 10 anys més tard, veiem que el que el sentit comú ja ens afi rmava els titulars de premsa ens ho confi rmen. Quan ens vam equivocar? Era l’euro la solució? És l’euro el problema? No hi ha marxa enrere després d’aquella nit. La maquinària no pot ni aturar-se ni retrocedir. Qui digui que la sortida de l’euro és la solució només pot ser un boig o un llunàtic i ambdues coses no són el que necessitem. És possible que sense l’euro la crisi hagués estat una altra, però la crisi no ha estat la moneda, sinó l’ús que els éssers humans europeus hem fet d’ella. Aquest és el gran drama de l’Euro: vostès i jo, els grecs i els italians, tots i cadascun dels milions d’europeus que aquella nit vam embogir. El drama de l’euro és Europa. Bon any 2012!

EL CAFÈ NATÀLIA RODRÍGUEZ OPINIÓ

Eurodrama

11 de gener de 2012 | 26 | Economia

ECONOMIA

Un estudi demostra que més d’un 70% dels catalans es mostra favorable a l’emprenedoria i més d’un 40% s’atreviria a iniciar un negoci propi

Es tracta d’un espai virtual per als empresaris per mostrar-se, conèixer-se i interactuar

L’emprenedoria no és un tòpic

U n alt percentatge de cata-lans, proper al 71% es ma-nifesta favorable a l’em-

prenedoria, i el 41% s’imagina iniciant un negoci propi, quan la mitjana nacional se situa en el 36%. Aquests són alguns dels resultats d’una enquesta repre-sentativa sobre l’emprenedoria portada a terme per Amway a Espanya i en altres 11 països eu-ropeus.

L’actitud positiva dels catalans davant l’emprenedoria és simi-lar a la mitjana europea, 72% fa-vorables, i supera àmpliament la xifra dels que s’imaginen em-prenent (38%).“Catalunya té un alt potencial d’autoocupació a Espanya, per sobre de la mitjana espanyola (36%) i l’europea”, assenyala Ge-rardo Vallejo, director general d’Amway d’Espanya.

“Amb una millor oferta formati-va i informativa sobre com ini-ciar un negoci propi, i suport en altres àmbits, el nombre de per-

sones que generen el seu propi ocupació podria augmentar ex-ponencialment a Catalunya”, conclou Gerardo Vallejo.

Per un de cada tres catalans, el 33,4%, la principal raó per em-prendre és “no dependre d’un cap”, la segona és “l’autorealit-zació, possibilitat de dur a terme idees pròpies” (28,7%), seguida molt de prop per la conciliació familiar (26,7%) i les perspecti-ves d’ingressos extres (24%).L’informe d’Amway mostra tam-bé que per al 77% dels catalans la conciliació familiar és impor-tant o molt important, i que per el 59% això vol dir horaris compatibles, sense reunions a la tarda o els caps de setmana. “Treball per compte propi i fa-mília no són incompatibles, a tot Europa, l’autoocupació és considerat com un model fa-miliar de treball, la flexibilitat permet combinar una reeixida carrera amb la família”, comen-ta Gerardo Vallejo.Els catalans demanen més pro-

grames d’informació i formació sobre emprenedoriaMés del 76% dels catalans consi-dera imprescindible l’educació per al desenvolupament d’ac-tivitats empresarials (el 74% de mitjana a Espanya). Més del 47% no es mostra satisfet amb la for-mació i educació que s’ofereix a Espanya, i el 42% diu no estar ben informat sobre les oportu-nitats formatives existents per l’emprenedoria, contra més de la meitat del conjunt dels espa-nyols (55% ). També són menys els catalans que temen iniciar un negoci per no comptar amb suficients coneixements econò-mics, el 42% contra el 47% de la mitjana espanyola.Gairebé el 72% (mitjana naci-onal del 73,3%) considera que hauria d’haver un major esforç públic en programes de forma-ció a l’emprenedor.

NEgOCI

Pimec crea una nova eina per potenciar els negocis de pimes i autònoms

Nou cap de comunicacióa Basf

Pimec Tarragona crea un ‘marketplace’ perquè les pimes i els autònoms de

la demarcació puguin difondre els seus productes entre elles, i així potenciar la seva capacitat comercial, a través de la plata-forma tecnològica Grera. Anto-ni Cañete, secretari general de Pimec i Josep Alberti, fundador de Grera, han signat l’acord de col·laboració.

Pimec incentivarà a més de 100.000 pimes catalanes perquè formin part d’aquesta xarxa so-cial per empreses, que permet segmentar-les sectorialment i territorial. A més, també posa a l’abast de les pimes les següents accions per fer negocis:·Trobar clients i proveïdors·Enviar i rebre pressupostos·Publicar i enviar ofertes·Millorar el posicionament a In-ternet·Informar sobre temes i esdeve-niments empresarials del sector.Josep-Joaquim Sendra, president de Pimec Tarragona, ha assenya-

lat que “l’objectiu de la patronal és ajudar a les pimes tarragoni-nes a ampliar la seva xarxa de negocis, una estratègia bàsica en moments de crisi”, i que “respon

a una demanda dels empresaris, que necessitaven un espai virtu-al on poder-se mostrar, conèixer-se i interactuar”. Josep Alberti de Grera ha mani-

festat que “Grera és una sòlida eina virtual que permet posar a disposició de les empreses regis-trades una gran quantitat d’in-formació de gran utilitat.” Per a totes les empreses associades a Pimec l’eina és gratuïta en l’ús entre elles, i tenen descomp-tes en els productes Grera, com l’oferta, demanda i visualització de dades de contacte d’empreses. A més, Grera formarà les empre-ses sòcies de Pimec Tarragona que es registrin per facilitar-los el coneixement de l’eina i les se-ves possibilitats, desenvolupant una jornada que tindrà lloc a la seu de Tarragona, així com tam-bé a través dels gremis adherits i del personal comercial de la patronal.El marketplace permet també fer un salt tecnològic en el món de les pimes, ja que ofereix un es-pai online en què les distàncies s’eliminen i el què es reforça són les relacions comercials, l’inter-canvi d’informació i la presència i la importància de l’empresa en el món d’Internet.

EMprEsA EMprEsA

Des de l’1 de desembre de 2011, Peter Greu (Bonn, 1977) és el nou cap de Comunicació Corporativa de BASF a Espa-nya. La seva funció priorità-ria serà desenvolupar l’estra-tègia global de comunicació a la Península Ibèrica.Abans de la seva incorporació a BASF Espanyola, Peter Greu exercia la posició de respon-sable de Media Relations en BASF Plant Science, en la sec-ció de transgènics de BASF, en Limburgerhof (Alemanya). Així mateix, té una àmplia experiència en l’àmbit de la comunicació corporativa a la indústria automobilística.Peter Greu estudiar Business Administration a Berlín i a Cambridge i va compaginar els seus estudis amb un pro-grama de formació periodís-tica a la Fundació Konrad Adenauer.

| 11 de gener de 2012 | 27Economia

ECONOMIA

El govern de Madrid planteja aplicar un major control a les fi nances de les comunitats autònomes

Les mesures de Rajoy posen en estat d’alerta la Generalitat de Catalunya

L a Generalitat de Cata-lunya està pendent de l’aplicació de les noves

mesures econòmiques anun-ciades per l’executiu de Ra-joy, que anuncien un major control dels comptes autonò-mics.

El govern de la Generalitat de Catalunya estudia amb lupa els moviments i decisions que es prenen des del govern central de Madrid, ara capitanejat pel Partit Popular de Mariano Ra-joy. La recent compareixença pública del nou ministre d’Eco-nomia i Competitivitat de l’exe-cutiu popular, Luis de Gindos, va deixar palesa la voluntat de Madrid d’establir noves mesu-res restrictives pel que fa als pressupostos destinats a les co-munitats autònomes de l’Estat, entre les quals, evidentment, se situa Catalunya. En concret, De Guindos va destacar recent-ment que està previst que el proper mes de març el govern popular posi en funcionament una nova Llei que permetrà l’Es-tat tenir accés als pressupostos

de les comunitats autònomes i que, abans d’aprovar els pressu-postos, els governs autonòmics “necessitaran la via lliure de l’Executiu central”, va remar-car. El nou titular d’Economia és de l’opinió que cal posar fre als dèfi cits dels governs de les autonomies ja que serà de gran ajut a l’hora de posar ordre a les arques estatals. Tot sembla indicar que aques-ta decisió del govern del Par-tit Popular s’inscriu en el nou programa de decisions urgents de caràcter econòmic per tal de subsanar els comptes estatals i que alhora, mira de buscar el beneplàcit d’Europa. De fet, ja són diverses les veus que han destacat que aquest nou paquet de mesures vol servir per cal-mar els mercats i garantir a la comunitat internacional que el nou govern es regirà per l’estal-vi i l’austeritat dels seus comp-tes a tots els nivells. Des del Govern de la Generali-tat, les primeres reaccions no s’han fet esperar. El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va declarar ahir a

TV3 que la decisió del govern de Madrid d’establir un major control sobre els comptes de les autonomies amaga certa “voluntat recentralitzadora”. Per Pujol, la realitat que impo-sa la crisi econòmica és l’arma perfecta per determinades vo-luntats polítiques que volen centralitzar competències en la fi gura del govern central.

Mas visita LondresMentre a Catalunya se succeei-xen les reaccions a les mesures econòmiques anunciades des de Madrid, el president de la Generalitat, Artur Mas, va negar aquest dilluns des de Londres que les difi cultats econòmiques estatals vinguin donades pel mal govern de les comunitats autònomes i va destacar que la gestió econòmica que s’està du-ent a terme des del govern naci-onal és un exemple per la resta del país”. Mas ha participat en la cimera de governants liberal-demòcrates i reformistes a Lon-dres convocada pel viceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg.

NOVES MESURES D’AUSTERITAT

El desembre tanca amb 614.244 persones aturades a Catalunya

L’atur registrat el desem-bre de 2011 ha augmen-tat en 1.897 persones

al conjunt d’Espanya, un 0,04% respecte el novembre, per situar-se en la xifra de 4.422.359 aturats. En termes interanuals, l’atur ha aug-mentat en 322.286 persones, el que suposa un increment del 7,86%.

A Catalunya, el nombre de per-sones aturades s’ha reduït en 1.425 en relació al novembre (-0,23%), la qual cosa situa el total d’aturats inscrits als regis-tres dels Serveis Públics d’Ocu-pació en 614.244 persones, una xifra un 9,17% més gran que fa un any. Amb tot, destaca que en termes interanuals l’atur al sector industrial es continua reduint.En termes de balanç del 2011,

l’atur augmenta a totes les de-marcacions catalanes, essent la de Tarragona la que enregistra l’increment més gran (11,03%), seguida de Lleida (10,24%), Bar-celona (9,16%) i Girona (6,55%). A Barcelona, l’atur augmenta en 38.166 persones, resultat de l’augment en els serveis (32.868 persones), en la cons-trucció (4.524 persones), en l’agricultura (709 persones) i en el capítol dels sense ocupació anterior (946) i d’una reducció a la indústria (-881). A la demar-cació de Girona, el nombre de persones aturades augmenta en 3.604 persones en relació a un any enrere, com a conse-qüència dels increments al sec-tor serveis, als sense ocupació anterior, a l’agricultura i a la construcció (3.221, 347, 144 i 225 persones, respectivament), ja que a la indústria disminu-

eix (-333 persones). Pel que fa a la demarcació de Lleida, l’atur augmenta en 2.810 persones, conseqüència dels increments registrats als serveis (2.563 per-sones) i a l’agricultura (434 per-sones), mentre que a la indús-tria, a la construcció i als sense ocupació anterior es redueix (-6, -97 i -84 persones aturades menys que fa un any, respecti-vament).

Tarragona, on més puja Finalment, a la demarcació de Tarragona, el nombre d’aturats s’ha incrementat en 6.991 per-sones amb augments a tots els sectors. Als serveis augmenta en 5.580 persones, als sense ocupació anterior en 678 per-sones, a l’agricultura en 348 persones, a la indústria en 153 persones i a la construcció en 232 persones.

ATUR

És sorprenent que el baptisme de Jesús, que fou simplement la pràctica d’un acte religiós tradicional entre els jueus, sigui narrat pels quatre evangelistes, cosa excepcional que no pas-sa en fets molt més importants, com és la institució de l’Eu-caristia. És que en un principi la predicació apostòlica agafà un esquema simple: Jesús va predicar i fer el bé a Galilea, va pujar a Jerusalem i aquí fou crucifi cat, morí i va ressuscitar. La seva vida anterior en quedava fora. Aquest és l’esquema seguit per Marc i pels discursos dels apòstols tal com els pre-senta el llibre dels Actes. Fou posteriorment que Mateu i Lluc afegiran el que es coneix per “evangeli de la infància”, dos capítols que presenten alguns esdeveniments, no pas tots, anteriors a allò que anomanem la seva “vida pública”, és a dir , la seva missió entre els jueus. És, doncs, en el Jordà on Jesús comença públicament la seva tasca.Una vegada batejat, comença a actuar, a fer el bé i a predicar, és a dir, es bateja per al servei de Déu i dels homes. I és precisament això el que hauria de signifi car el nostre baptisme. Nosaltres que forem batejats ja fa anys, què esperem per posar mans a la feina? Em va quedar molt grabat a la memòria ja fa anys un cartell que dèia: Estem batejats o passats per aigua?Jesús comença barrejant-se amb els pecadors. També nosal-tres hauríem de començar per aquí, buscant el nostre lloc en la fi la d’aquells que senten l’exigència de la conversió. Perquè avui tots assenyalem les coses que van malament en el món, tots denunciem el mal que hi ha fora de nosaltres. I no se’ns acut mirar les coses que funcionament malament en nosal-tres o per culpa nostra. És molt còmode repartir culpes cap fora. És urgent, al contrari, trobar el mal que ha fet el niu, no en la casa del veí, sino en els replecs del nostre cor. No serveix de res estar insatisfets del que fan els altres, almenys si no es comença estant insatisfets de nosaltres mateixos. “Ai de vosaltres els qui ara aneu tips!” (Lc 6,25), diu Crist. És a dir, ai de vosaltres els satisfets. Ai d’aquell qui es complau en allò que és, en allò que ha fet, en allò que ha aconseguit. Be-naurats més aviat, els descontents. Descontents, no del que fan (o no fan), sinó del que són (o no són). Benaurats aquells qui admeten haver-se equivocat, haver provocat malestar, desequilibri, desunió en el món, en l’Església, en la societat, endemés d’haver-ho fet en la seva pròpia persona.El Jordà, en temps de Joan Baptista, estava poblat “d’insatis-fets” que hi anaven no a controlar el bany purifi cador dels al-tres, sinó a submergir-se a l’aigua perquè estaven convençuts d’haver acumulat prou brutícia en la pròpia pell, i no sols en la pell. Jesús es barreja amb aquests insatisfets. I continua deixant-se trobar per ells. Ell, que va venir a la terra no per anunciar el judici condemnatori de Déu, sinó per a donar l’alegre notícia de la salvació es barreja amb els qui neces-siten ser salvats. Baixa a l’aigua no per inaugurar el temps del càstig, sinó l’era de la misericòrdia divina. Hi ha una sola malaltia que no pot curar: la seguretat en si mateix. Hi ha una única categoria de persones que no aconsegueix moure: les que es consideren que ja estan en ordre

Ai d’aquell que va tip!

OPINIÓ

Joan AragonésMossèn

11 de gener de 2012 | 28 | Empresa

EMPRESA

Formació ‘on-line’, estratègia de futur

La formació especialitzada sol ser el camí més ràpid per assolir objectius i me-

tes en l’àmbit professional i la manera de donar resposta a les expectatives personals i a les exigències del mercat. Sovint, però, per la seva ri-gidesa, els horaris dels pro-grames d’aprenentatge són difícils de compaginar per a la majoria de persones que volen formar-se. En aquest punt, la formació ‘on-line’ és una de les millors opcions per continuar aprenent de mane-ra còmoda i al nostre ritme, a més a més de ser un sistema de treball que s’adapta al can-vi de ritmes productius que ve imposat per l’auge de les noves tecnologies.

En temps de crisi i de necessitat de reajustar el nostre perfil pro-fessional, aquest canal d’accés a la formació permet que l’usuari pugui formar-se amb total lli-bertat, des de casa i en l’horari que decideixi.Conscient d’aquesta realitat, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta) ha posat en marxa el primer Campus Virtual Empresarial, el nou programa de cursos on-line en àrees especialitzades i de mà-xima vigència en l’àmbit labo-ral, com són els coneixements informàtics i de programació específics, eines per facilitar el procés de negociació i relacions humanes en el lloc de treball i l’ampliació i coneixement d’idi-omes en l’àmbit laboral.Dins el campus virtual de Cep-ta també es pot accedir a cur-sar la certificació oficial Oracle, fet que permetrà que els usu-aris puguin accedir als conei-xements d’una de les eines de gestió de bases de dades de més prestigi i penetració mundial, a més a més de ser un recurs que han adoptat moltes grans em-preses multinacionals. A més a més, aquesta eina tam-bé permet altres aplicacions multimèdia, com és el desen-volupament de pàgines web específiques i altres tasques destinades a àrees de treball es-pecífiques. Per a més informa-ció sobre l’oferta formativa on-line podeu consultar la pàgina web www.cepta.cat, l’adreça de correu formacio@cepta.es o al telèfon 977 211 966.

FORMACIÓ

El fet de disposar d’una moneda única a una bona part de les economies europees ha estat una fita inqüestionable, atès que ha possibilitat crear un espai monetari d’indubtable pes, tot esdevenint en un referent internacional de primer ordre.Tanmateix, aquest desè aniversari ve marcat per les turbu-lències derivades de la crisi del deute sobirà dels països pe-rifèrics de la zona euro, fet que està contribuint a un debat cada cop més esbiaixat sobre els avantatges i els inconveni-ents de disposar d’una moneda única.És cert que, fins fa poc més de tres anys, la virtualitat de la unió monetària era poc menys que inqüestionable, doncs havia assegurat un dels períodes de creixement econòmic més notables des de la Segona Guerra Mundial a Europa.La unificació de la política monetària, la davallada dels tipus d’interès o la reducció dels costos de transacció, per disposar d’una mateixa divisa d’intercanvi, ocultava tot un seguit de contradiccions i potencials desequilibris que, en qualsevol cas, romanien latents fins que el deteriorament de les finan-ces públiques de tot un reguitzell de països integrants a la UEM, va qüestionar la idoneïtat de l’instrument.I és que, amb l’euro es va unificar la política monetària, però no la fiscal o l’ordenació del mercat de factors, com el tre-ball, el capital o el marc jurídic, per la qual cosa, les disfun-cions en matèria de competitivitat entre països no han fet res més que agreujar-se de manera sostinguda, amplificant-se per un efecte temporal, que sempre juga en contra dels desequilibris.Històricament, les monedes dels diferents països europeus es realineaven periòdicament, tot reflectint els avenços en termes de productivitat. La dinàmica, des dels anys seixanta, sempre era la mateixa, la revaloració sistemàtica del marc alemany i de les monedes del seu entorn o àmbit d’influ-ència immediat, com el florí holandès o el xíling austríac, i la paral·lela devaluació del franc francès que, en el cas de la pesseta espanyola, l’escut portuguès, la lira italiana o el dracma grec, eren especialment notables.A hores d’ara, la impossibilitat de mantenir aquests proces-sos d’alineament monetari està tenint un impacte indubta-ble en el teixit productiu dels diversos estats europeus, atès que aquestes dinàmiques de correcció s’han de dur a terme, un cop instaurada la moneda única, per la via de l’ajust dels costos de producció.Per tant, si la moneda única proporcionà un magnífic marc pel desenvolupament d’una política monetària amb tipus baixos i finançament abundant fins a la tardor de 2008, quan va esclatar la crisi financera i es va generar una manca de crèdit extraordinària, crèdit crunch, els desequilibris entre països no tan sols no s’han corregit ni s’han apaivagat, sinó que han crescut a l’empara d’un fenomen de crèdit abun-dant i d’endeutament creixent.En qualsevol cas, la correcció d’aquests desequilibris només es podrà fer mitjançant l’endegament de polítiques d’oferta, que millorin la gestió dels factors de producció, i implemen-tant la reforma dels espais que conformen el marc d’actua-ció de les diverses economies. Els conceptes de devaluació competitiva o d’ajust del tipus de canvi han passat a la histò-ria, i el manteniment de l’euro com a moneda única només serà possible si s’harmonitzen les reformes que afecten al teixit productiu i, per tant, a les empreses.

L’euro

OPInIÓ

Juan GallardoDirector del Gabinet d’Estudis de CEPTA

3 Oracle Certified Professional, Java SE 6 (150 h) Del 21/05/12 al 28/08/123 Oracle Certified Professional, Java EE 5 (200h) Del 02/07/12 al 30/11/123 Oracle Database 11G:SQL FUNDAMENTALS I (150h) Del 14/05/12 al 28/08/123 Oracle Database 11G:SQL ADMINISTRATION I (200h) Del 14/05/12 al 28/08/123 Programació XML (50h) Del 16/01/12 al 17/02/123 Introducció a la programació JAVA (50h) Del 23/02/12 al 30/03/123 Programació amb PHP 5 (60h) Del 16/04/12 al 30/05/123 Creació avançada de Pàgines Web CS4 (75h)Del 02/05/12 al 22/06/123 Iniciació a la creació de Pàgines Web CS4 (60h) Del 01/03/12 al 19/04/123 Estratègies de posicionament en buscadors (SEO) (30h) Del 27/02/12 al 16/03/123 Estratègies de Social Media Marketing (SMM) (30h) Del 30/01/12 al 17/02/123 Cup of english – Level A2- Preintermediate (100h) Del 12/04/12 al 22/06/123 Cup of english – Level B1 – Intermediate (100h) Del 01/02/12 al 30/03/123 Cup of english – Level B2 – Avanced (100h) Del 12/04/12 al 22/06/123 Cup of english – Level A1 – Elementary (100h) Del 01/02/12 al 30/03/123 Negociació estratègica (45h) Del 28/05/12 al 22/06/123 Habilitats Comercials (40h) Del 10/04/12 al 11/05/12

Programa i horaris de cursos on-line de Cepta

‘VISCA ELS NUVIS’, DE JOAN PERA I AMPARO MORENO, ARRIbA A SALOU

DE L’11 AL 17 DE GENER

Guia d’oci i serveis

APUNTS

El sisè dit dels elefantsUn grup de científics ha descobert que els elefants posseeixen un dit extra que els ajuda a aixecar-se

Club Nàutic de TarragonaEl restaurant situat al Port Esportiu ofereix una cuina de línia mediterrània amb vistes al mar

Ciència Gastronomia

Tot i que aquest nou any serà complicat en termes econòmics, la sala tarragonina continuarà oferint espectacles motivats pel seu públic incondicional.

Per aquesta raó la Sala Trono comença l’any amb humor. Comèdies com ‘Bildelerg Club Cabaret’ o ‘La Marató de Nova York’ intenteran fer oblidar als espectadors totes les seves preocupacions.

Imatges adhesivesLa nova impressora portàtil de Polaroid, PoGo, permet obtenir fotografies adhesives al moment

Innovació

La Sala Trono aposta perla comèdia

Cultura

notíciestgn

www.noticiestgn.cat

Cada setmana al Tarragonès i al Baix Penedès

I ara també a

| 11 de gener de 201230 |

INNOVACIÓ

Gestió de les persones · Quadres de comandament Estratègia · Gestió per processos · Indicadors · Millora

www.boonsai.com · info@boonsai.com · 977 11 05 20

Software per a gerents del segle XXI

PoGo, fotogra� es adhesives a l’instantObtenir imatges de manera immediata i a

l’acte va ser durant moltes dècades el con-cepte estrella de Polaroid. La companyia ha

renovat i adaptat aquest concepte al món digital a través de la impressora sense tinta PoGo. Amb un mecanisme extremadament senzill i en menys de 60 segons PoGo obté una diminuta còpia adhesiva de les teves fotografi es.

Aquesta diminuta i lleugera impressora permet obte-nir còpies fotogràfi ques a l’instant i en qualsevol lloc. El seu funcionament és molt senzill. Un cop carregat el paper i realitzat el calibratge automàtic, les imatges ja es poden enviar a través de Bluetooth, per impres-sions a través de mòbil o bé per port USB, compatible amb PictBridge, al qual es podrà connectar una càmera digital.

La particularitat de PoGo és la seva tecnologia d’impressió sense tinta ZINK. El secret d’aquesta singu-laritat resideix en el paper especial format per tres ca-pes de vidres (magenta, cian i groc) que reaccionen als impulsos tèrmics i formen la imatge. Les còpies ja sur-ten totalment eixutes de la impressora, evitant que la tinta pugui embrutar la imatge com sovint passa amb els sistemes d’injecció. Les fotografi es obtingudes amb PoGo també es poden mullar i són molt resistents a les ratllades gràcies al seu aspecte plàstic. Les càrregues de paper permeten imprimir un total de 15 imatges de mida 5 x 7,5 centímetres autoadhesives. Gràcies a la reduïda mida de PoGo, la impressora pot treballar en qualsevol posició i fi ns i tot moure’s du-rant la impressió. Un cop engegada i en menys d’un minut aquesta impressora de butxaca és capaç de plas-mar la fotografi a enviada.

| 11 de gener de 2012 | 31| 31

CIÈNCIA

Un equip de científi cs ha descobert una pro-tuberància als peus dels elefants. Es tracta d’un sisè dit que ha mantingut els experts en

suspens des de fa més de 300 anys. Aquest “pre-dit”, tal com l’anomenen els investigadors, serveix per aguantar el pes de l’animal terrestre més gran del planeta.

L’estudi publicat a la revista Science, explica que el “pre-dit” es va desenvolupar fa uns 40 milions d’anys, data en què els elefants van augmentar de mida i van comen-çar a habitar la Terra. Fins aleshores els seus ancestres van viure com els hipopòtams, sota les aigües del mar. John Hutchinson, professor del Reial Col·legi de Vete-rinaris del Regne Unit, assegura que aquest fet és un misteri que es remunta a 1706, quan el primer elefant va ser disseccionat per un cirurgir escocès. Ara, els investigadors, han desxifrat que es tracta d’una estructura òssia inusual però alhora molt similar a la que es troba a les potes davanteres dels óssos panda, co-negut amb el nom de “polze del panda” i que els ajuda a recol·lectar bambú. Però els pandes no són els únics que posseeixen un dit extra, els talps també en dispo-sen d’un que els ajudar a cavar. En els elefants aquesta espècie d’os que hauria començat com una petita protu-berància en el teixit, els ajuda a posar-se drets i, a dife-rència de pandes i talps, que tan sols tenen el sisè dit a les potes davanteres, els elefants els tenen a les quatre. Fa 55 milions d’anys van aparèixer els pimers elefants, i aquesta protubèrancia sembla haver evolucionat al llarg d’uns 40 milions d’anys. El desenvolupament sem-bla que està relacionat amb l’increment de la mida de l’animal i la seva adaptació al medi terrestre, ja que els peus van adquirir una forma recta, fet que implica una postura més de puntetes.

Descobreixen un sisè dit a les potes delselefants que els ajuda a posar-se drets

| 11 de gener de 201232 |

CULTURA

El món en què vivim és cada vegada més globalitzat. Fer entendre aquesta peculiaritat als més petits de casa pot no ser, de vegades, una tasca fàcil. L’ONG Intermón Oxfam ha editat un llibre que ens pot ajudar molt en aquesta tasca. Es titula El meu veí és un gos i ha estat escrit per Isabel Minhós Martins i il·lustrat per Madalena Matoso. ”El meu edifi ci sempre havia estat un lloc tranquil. Gairebé mai no hi passava res. Però un dia, un enorme camió de mudances es va aturar ben bé al davant de la nostra porta”. Així comença el llibre, que se centra en la història d’una nena que explica en primera persona l’arribada a l’edifi ci on viu amb la seva família d’uns nous veïns que els seus pares miren amb recel perquè són una mica estranys... però no pas més que els llogaters que hi vivien abans. I és que els nous veïns deixen pèls per l’escala, es rasquen de manera poc educada i amaguen els ossos que escuren. Els nous inquilins són animals. La història està farcida de valors, però també d’art i literatura, i convida, amb una gran dosi d’humor i molta ironia, a repensar sobre el comportament humà davant l’arribada de nouvinguts que ens poden resultar estranys i les reticències que solem oposar als canvis. Es tracta del llibre ideal per compartir plegats, nens i grans, una estona de refl exió al voltant de la nova realitat que ens envolta i que no podem obviar. El disseny, a més, com molta literatura infantil actual, és digne de mirar (i admirar) amb detall.

recomana...

‘El meu veí és un gos’,o com aprendre de la diversitat

La crisi podria fer trontollar la temporada de primavera de la Trono E

l 2012 serà un dels anys més complicats pel que fa a la gestió i la programació de la Sala Trono de Tarragona que, malgrat que compta

amb un públic fi del i programacions pròpies d’èxit, veu perillar la programació després de la temporada d’hivern. Tot i així, la sala tarragonina de teatre pre-senta un programa amanit de comèdia per superar les penúries econòmiques.

Després d’un 2011 marcat per l’absència d’aportacions econòmiques, l’any que encetem serà “complicat” eco-nòmicament parlant per a la Sala Trono. Així ho mani-festava recentment el gestor i programador de la sala de teatre tarragonina, Joan Negrié, que afegia que, si aquesta tendència es manté en la mateixa línia, “és pos-sible que es vegi compromesa la continuïtat de la pro-gramació de cara a la propera primavera”.Els comptes de la sala del passat exercici inclouen una despesa total de 130.000 euros –comptant el que sig-nifi ca organitzar una producció pròpia com és l’obra Bilderberg Club Cabaret– un cost que es va subvencionar sense les ajudes esperades per part de la Diputació de Tarragona, que no va aportar res, i de l’Ajuntament de Tarragona, que encara està per arribar. El que sí que es va mantenir va ser l’aportació de patrocini per part de Repsol.Tot i la negror que imposa la crisi en el sector cultural local, la sala va defensar l’èxit de les produccions prò-pies que s’han dut a terme durant aquest any passat. Durant el balanç d’actuacions que es va fer del 2011, Negrié va destacar que durant l’any passat es van pro-gramar 27 espectacles menys que el 2010 en un total de 96 dies de funcions. Malgrat això, el percentatge d’ocu-

pació de la Sala va ser del 75% de mitjana, mantenint una xifra bastant estable en el número d’espectadors (3.500 en 2011 respecte als 3.700 de l’any anterior). “És aquest públic incondicional”, ha assegurat Joan Negrié, “la raó principal que ens motiva a continuar al peu del canó”.L’èxit de públic que va tenir durant l’any passat l’obra Bildelerg Club Cabaret, una sàtira sobre la situació econò-mica i social del planeta, enceta la temporada d’hivern del 2012 amb una nova pròrroga d’aquesta producció. Així, els dies 11, 12, 18 i 19 de gener a les 21 hores, aquest cabaret de sàtira política tornarà a convertir la Sala Trono en la seu de les reunions secretes del Club

per establir el nou ordre mundial. A més a més, els dies 13, 14 i 15 de gener tornarà als es-cenaris de la sala una altra producció pròpia, La Marató de Nova York, que l’any passat va tenir un gran èxit de crítica i públic durant la temporada a Barcelona. La temporada d’hivern estarà marcada per una clara aposta per la comèdia. El 27 i 28 de gener vindrà la pro-ducció d’Igualada, Més enllà de la foscor. Una altra comè-dia destacable és Llorar por llorar, de la companyia Pez en Raya, i les produccions Descartables (3 i 4 de febrer) i Sé de un lugar que es podrà veure el 24 i 25 de febrer. El mes de març durà espectacles procedent de Granada i el País Valencià i una obra dedicada a la realitat de les dones.

El matrimoni vist per Joan Pera i Amparo Moreno. D’aquesta manera es podria resu-mir l’obra Visca els nuvis, que els espectadors que assisteixin al Teatre Auditori de Salou podran veure el proper dissabte 14 de gener de 2012. Així, el públic que s’acosti a Salou podrà viure en primera persona les viscis-situds del matrimoni format per la parella d’actors que es mouen damunt de l’escenari seguint el text de Jan de Hartog. L’obra, que segueix l’estructura clàssica de guerra dels sexes, mostra l’evolució de la re-lació de parella de dues persones que avança en paral·lel als principals fets històrics de principis del segle XX, com són la Setmana Tràgica, la dictadura de Primo de Rivera, La República i la Guerra Civil. D’aquesta mane-ra, la comèdia passa per situacions històri-ques que, de ben segur, resultaran familiars a bona part de l’auditori, ja sigui perquè les han viscudes en primera persona o al seu nu-cli familiar, fet que acosta encara més aquest text intemporal a les vivències dels especta-dors. Els dos actors són les peces principals d’un diàleg que refexiona sobre el matrimo-ni i la condició humana.

Amparo Moreno i Joan Pera actuen dissabte al TAS de Salou amb ‘Visca els nuvis’

La producció pròpia ‘La Marató de Nova York’ torna a la Sala Trono el proper 13, 14 i 15 de gener.

| 11 de gener de 2012 | 33| 33

DMECRES 11

TarragonaTeatre. ‘Bildeberg Club Cabaret’Els membres del club Bildelberg (el públic) assisteixen a una reunió d’urgència on un veterà general els expli-carà que han rebut l’amenaça de publicar informació confi dencial a Internet. Un capità, una tinent coronel i diversos professionals exposaran els seus informes so-bre l’estat actual del món alhora que l’amenaça de la publicació a la xarxa segueix latent i pot canviar l’or-dre mundial per sempre més. Lloc: Sala TronoHora: 21.00 hPreu: 20 € / 15€ Amics

DIVENDRES 13

TarragonaConcert. ‘La Marató de Nova York’L’italià Edoardo Erba posa en escena a dos actoris sal-tant sense parar durant una hora fi ns al fi nal de l’obra. Una comèdia que fa quinze anys que corre on dos amics s’entrenen dos cops per setmana per enfrontar-se a la marató de Nova Tork. Corren i parlen de la vida. Suen. Bufen. Somien. Una metàfora de la vida on no existeix vencedor perquè el primer i acaba sent l’últim com si tot fos una fantasia equivocada, un somni. Lloc: Sala TronoHora: 21.00 hPreu: 15€ / 10€ Amics

TarragonaConcert. Mighty Toxic BoyLa banda tarragonina presenta el seu primer disc The Trap en un concert on tothom que hi assisteixi el podrà adquirir. El poderós noi tòxic (Mighty Toxic Boy) prové d’anys d’investigació als laboratoris secrets de les pre-troquímiques de Tarragona, evolucionant de la llum a la toxicitat i a l’inverés, així es presenten ells mateixos. Lloc: Sala ZeroHora: 22.30 hPreu: 5€ anticipada / 8€ taquilla

DIUMENGE 15

TarragonaInfantil. ‘Secret a l’armari’Torna el cicle d’espectacles infantils Matins en família. Aquest diumenge és el torn de la companyia Estaquirot que presentarà el seu espectacle Secret a l’armari.Lloc: Auditori Caixa TarragonaHora: 12.00 hPreu: 4 €

El VendrellTeatre. ‘Els Pastorets del Vendrell’Els Pastorets del Vendrell interpretaran l’adaptació de l’obra de M.Folch i Torres Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús. Lloc: Teatre Àngel GuimeràHora: 17.00 hEntrada: 12€ / Bonifi cació a grups

DILLUNS 26

TarragonaL’enemic que portem dins: cervell i addicció Dins del cicle ‘Una entrevista en directe’ s’abordarà el tema de la neurobiologia de l’addicció a les drogues, relacionada amb l’exposició “Parlem de Drogues” i que aportarà respostes a un problema molt present a la soci-etat del segle XXI. Rafael Maldonado, catedràtic de Far-macologia de la Universitat Pompeu Fabra i Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País seran els protagonistes d’aquesta entrevista en directe. Hora: 19.00 hLloc: CaixaForum

AGENDADestaquem:

La Marató de Nova York

divendres 13 a Tarragona

Mighty Toxic Boy

divendres 13 a Tarragona

Els Pastorets del Vendrell

diumenge 15 al Vendrell

TarragonaExposició. ‘Higinio’Juan Ignacio Murillo és un pintor autodidacta nas-cut a Badajoz que és especialista a capturar petites parcel·les de la realitat amb la seva aquarel·la, un realisme propi d’altres tècniques.Lloc: Restaurant EntreramblesDies: fi ns a la fi nals de gener

TarragonaExposició. ‘Parlem de Drogues’Aquesta mostra pretén donar a conèixer els efectes de les drogues, el procés d’addicció d’una persona i com aquestes substàncies afecten el cervell, els òrgans i la forma de comportar-se de les persones, entre d’altres. A través d’un simulador de joc de la ruleta russa es podran conèixer les probabilitats de caure en l’addicció de qualsevol tipus de droga i una màscara de teatre somrient mostrarà l’evolu-ció del seu rostre demacrat pel cosum de drogues. Aquestes només són algunes pinzellades del que l’exposició mostra per fer refl exionar sobre les dro-gues i l’impacte social que tenen, els efectes que provoquen en la salut i la importància de la seva prevenció. Lloc: CaixaForumDies: es pot visitar fi ns al 9 d’abril Visites comentadades per al públic general: Català, dissabtes i diumenges a les 18 h. Castellà, diumenges a les 19 h.

ACTES PERMANENTS

GENER 2012

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30 31

11 de gener de 2012 | 34 | El temps

Estabilitat meteorològica

EL TEMPS

Durant aquests dies el temps es mantindrà estable amb un domini del sol arreu. L’ambient serà suau tot i que divendres i dissabte les temperatures baixaran.

DIJOUS 12 DIVENDRES 13

DISSABTE 14 DIUMENGE 15

DILLUNS 16 DIMARTS 17

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 17º / min. 7º

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

RUTA

El camí del Pinetell a Rojals

DESNIVELL: 400 m

TEMPS: 2 h 15 min (sense comptar a turades)

DISTÀNCIA: 10,8 km

RECOMANACIONS: A Rojals es troba La Socarrimada, un res-taurant amb bon menjar i ambient càlid, consolidat amb molta tenacitat per un jove matrimoni, que ha suposat una injecció de vitalitat a un poble que s’anava apagant. El seus esmorzars són un punt de referència a les Muntanyes de Prades. També ofereix durant tot l’any habitacions amb dret a cuina. El restau-rant funciona de divendres a diumenge al migdia.

El vell camí que uneix el Pinetell amb Rojals es troba sortint del Pinetell per la carretera en direcció a Farena. Després de la primera corba, a la dreta i al costat d’un bon pi es troben

les marques blanques i verdes que l’assenyalen. Només cal seguir-les fi ns arribar a Rojals. La tornada es pot fer passant pel mas de Noguer. En aquest cas cal baixar per la pista, deixant el camí de ferradura per on s’ha pujat i seguir sempre a la dreta fi ns arribar a les ruïnes del mas. Al costat dels murs, s’agafa l’antic camí que feien servir els seus habitants per baixar al Pinetell.

A Peu. Arola Editors.

IDENTIFICACIÓ: 35 cm. Ardeid petit, amb capell i dors negres, conspicues cobertores alars blanc-d’ant, contrastan amb les rèmi-gues fosques. El capell i el dors del mascle són d’un color negre-verdós. La femella té llistes marró fosc per damunt i color d’ant i marrons per sota, i les cobertores alars de color d’ant. Bec grogenc, vermell a la base en el mascle en plomatge nupcial, potes verdes. Jove més llistat, amb les parts sense plomes fosques. Molt rarament vola per da-munt dels canyissars, fa cops d’ala i planat-ges més ràpids que altres ardeids. Excepte

en època de cria és d’hàbits crepusculars.VEU: Un lladruc profund, repetit cada dos/quatre segons, sovint de nit.HÀBITAT: Aiguamolls, canyissars, vores de rius cobertes. Nia prop de l’aigua.OBSERVACIÓ: Tot l’any. Abundant al delta de l’Ebre.

Alemany: ZwergrohrdommelAnglès: Little Bittern

Espanyol: Avetorillo comúnFrancès: Blongios nain

Martinet menut(Ixobrychus minutus)

L’ORNITÒLEG TARRAGONÍ JOSEP RICOMÀ ENS DÓNA A CONÈIXER CADA SETMANA EN AQUESTA SECCIÓ UNA DE LES AUS QUE PODEM TROBAR A LES NOSTRES COMARQUES

OCELLS DE TARRAGONA

| 11 de gener de 2012 | 35| 35

GASTRONOMIAClub Nàutic de Tarragona, cuina mediterrània i vistes al mar

Ll restaurant Club Nàutic de Tarragona està si-tuat en un extrem del Port Esportiu de la ciu-tat, a l’edifi ci Nàutic, que té grans fi nestrals i

gaudeix, tant de dia com de nit, d’unes vistes mari-nes i de Tarragona esplèndides.

A l’entrada de l’establiment ens trobem en primer lloc amb la piscina a l’aire lliure, just al costat de la terras-sa del bar. Accedint ja al local tancat, un ampli menja-dor lluminós i amb vistes sobre el port esportiu. Final-ment, la terrassa del menjador mateix, que durant les nits d’estiu resulta un lloc idíl·lic per un sopar.El restaurant va obrir les seves portes l’estiu (juny) de l’any 2005 i actualment compta amb un equip humà molt jove, però a la vegada, molt il·lusionat i professi-onal. De la cuina en té cura Francisco Copete, xef tarragoní amb una trajectòria famosa en el món de la restaura-ció de la cuitat. Elabora una cuina de línia mediterrà-nia en què destaquen com especialitats els arrossos i fi deuades, els platillos mariners i les diferents prepa-racions del millor peix de la nostra costa de manera molt acurada.Hi destaquen, a la carta, l’arròs caldós de llamàntol, els fi deus en cloïsses i carxofes, arròs negre amb llagosta, rap a l’all cremat, gamba vermella de Tarragona, rèmol a l’estil del xef amb una preparació personal basada en els porros, els alls, la llimona i la sal grossa, caldereta de llamàntol i rap, etc. Per als amants de les carns, el plat recomanat és el fi let de vedella a la salsa mostassa. A l’hora de les postres, bandes de milfulls de crema i maduixes, el valencià oles trufas de la casa amb un toc de licor, poden satis-fer qualsevol llaminer. Té una vafrietat de pa d’elabo-ració pròpia.El restaurant ofereix als migdies de dimarts a diven-dres un menú diari per 15,50 euros. També té menú

de grups a partir de 30 euros, per encàrrec. La carta de vins conté unes seixanta referències de vins i caves, presentant-se com a vi de la casa el Müller. El sommeli-er és Mario Moscoso que alhora dirigeix la sala.L’establiment disposa de menjador privat per un total de 80-100 comensals i admet gossos a la terrassa. El responsable d’aquesta nova i positiva singladura del Club Nàutic de Tarragona és Iñaki Floría.

Recordem fi nalment que el Real Club Nàutic de Tarra-gona es va fundar el 1878 i, en la seva especialitat, és el més antic d’Espanya. En les seves noves instal·lacions, el restaurant, dirigit per El Mar de Copete, S.L., és un bon punt de trobada dels gourmets que volen assabo-rir un bon àpat mariner gaudint, a la vegada, d’unes maques vistes de la ciutat de Tarragona i dels vaixells del port esportiu.

BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 43001· Tarrago-

na 977 242 896 · www.eltiberi.com

LIZARRAN · TAPESComte de Rius, 14 · 43003 · Tarragona

977 225 845

RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOFAv. Santa Oliva, 2 · 43700 El Vendrell · 977 66 26 51

reservas@elmolidecaltof.comwww.elmolidecaltof.com

RESTAURANT JOILAAv. Generalitat, 34 · 43880 · Comarruga

977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com · www.jolia.com

RESTAURANTS RECOMANATS

RESTAURANT · PLATS CUINATS

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

11 de gener de 2012 | 36 |

GENT

TORNEIG DE NADAL-DOW DE FUTBOL BASE

Les instal·lacions de Pobla de Mafumet van acollir la XVI edició del Torneig de Nadal-Dow de Futbol Base. Prop de cent futbolistes de quinze equips diferents.

En categoria Baby van pendre part la Pobla, el Nèstic i l’Es-cola de Valls que van disputar diferents partits amistosos. En la categoria prebenjamí el gunyador va ser el Nàstic i el FCB Escola de Tecnifi cació es va situar com a guanyador de la categoria benjamí. Els campions de la categoria aleví van ser els jugadors del CF La Canonja. El torneig van comptar amb l’assistència de Kepa Díaz de Mendíbul, nou director del complex de Dow a Tarragona; Joan Maria Sardà, alcal-de del municipi acompanyat d’Estefanía Serrano, regidora d’esports i el president del club Josep Mir. Finalitzat l’acte el CF Pobla de Mafumet va agrair un any més el suport de Dow en l’organització d’aquest esdeveniment. HELDER MOYA

ELS JUGADORSDEL NÀSTIC VISITEN

L’HOSPITAL DE SANTA TECLA

Com cada Nadal alguns dels jugadors del primer equip del Club Gimnàstic de Tarragona van visitar l’Hospital

de Santa Tecla de Tarragona per avançar-se als Reis Mags d’Orient i obsequiar els pa-cients ingressats amb diferents regals del club com ara samarretes i altres objectes de marxandatge del club. Bona part de la visita va transcórrer per la planta de pediatria on els jugadors grana van poder saludar les fa-mílies dels nadons que han nascut aquests dies de festes a l’hospital. Els pacients més grans van poder saludar els jugadors i inter-canviar bons desitjos pel nou any.

| 11 de gener de 2012 | 37| 37

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.Sudoku

Fàcil Difícil Solucions setmana anterior

Telèfons genèricsEmergències112Bombers de la Generalitat085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil Tarragona062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

AlbinyanaAjuntament 977 68 78 18Consultori Mèdic 977 68 70 75Consultori Mèdic 977 68 76 98Hospital del Vendrell 977 68 76 98AltafullaAjuntament 977 65 00 08Consultori Mèdic 977 65 60 07Cap Torredembarra 977 64 38 01ArboçAjuntament 977 67 00 83CAP Arboç 977 67 15 88Hospital del Vendrell 977 68 76 98Banyeres del PenedèsAjuntament 977 67 13 50Consultori mèdic 977 67 17 12Urgències Cap Arboç 977 67 15 88BellveiAjuntament 977 16 81 85Consultori Mèdic 977 16 88 41Hosp. Vendrell 977 25 79 00Bisbal del PenedèsAjuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38Consultori Mèdic 977 68 87 24Hosp. Vendrell 977 25 79 00BonastreAjuntament 977 65 70 19Consultori Mèdic 977 65 72 27Cap Torredembarra 977 64 38 01CalafellAjuntament 977 69 90 09Policia Local 977 69 90 07Cap Calafell 977 69 14 18Segur de CalafellConsultori Segur 977 16 44 08ConstantíAjuntament 977 52 05 21Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01CreixellAjuntament 977 80 02 02Consultori mèdic 977 80 03 36Cap Torredembarra 977 64 48 01

CunitAjuntament 977 67 40 80Policia Local 977 67 50 48CAP Cunit 977 67 63 32CAP Cubelles 902 111 444El CatllarAjuntament 977 65 31 01Consultori Mèdic 977 65 36 75Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00Cap de Torredembarra 977 64 38 01Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05El MorellAjuntament 977 84 06 17Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15El VendrellAjuntament 977 16 64 00CAP el Vendrell 977 66 77 03ComarrugaAjuntament 977 16 64 00Consultori mèdic 977 68 35 86Els PallaresosAjuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19La CanonjaAjuntament 977 54 34 89Cap La Canonja 977 55 66 78La Nou de GaiàAjuntament 977 65 52 57Consultori Mèdic 977 65 57 10La Pobla de MafumetAjuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52Cap del Morell 977 84 00 15La Pobla de MontornèsAjuntament 977 64 80 12Consultori Mèdic 977 64 85 31La Riera de GaiàAjuntament 977 65 50 00Consultori Mèdic 977 65 55 55Llorenç del PenedèsAjuntament 977 67 71 06Consultori Mèdic 977 67 75 14Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

MontmellAjuntament 977 68 84 29Consultori Mèdic 977 68 92 10Cap Vila-Rodona 977 63 90 19PerafortAjuntament 977 62 50 06Cap del Morell 977 84 00 15Roda de BaràAjuntament 977 65 70 09Consultori Mèdic 977 65 75 14Creu Roja 977217154SalomóAjuntament 977 62 90 30Consultori Mèdic 977 62 90 11SalouAjuntament 977 30 92 00Cap- Urgències 977 38 31 04St. Jaume dels DomenysAjuntament 977 67 71 13Consultori Mèdic 977 67 88 16Santa OlivaAjuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04Consultori Mèdic 977 67 95 50TarragonaAjuntament 977 29 61 00Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05TorredembarraAjuntament 977 64 00 25Cap Toredembarra 977 64 38 09Vespella de GaiàAjuntament 977 65 52 88Consultori Mèdic 977 64 90 69Vilallonga del CampAjuntament 977 84 01 01Consultori Mèdic 977 84 23 28Vila-secaAjuntament 977 30 93 00Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36Cap Vila-seca 977 39 40 27

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA TORREDEMBARRA / 107.4ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8

RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

LA PROTECTORA ET NECESSITA ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!

Mascle molt carinyós, fa anys que espera una oportunitat a la Protectora. Veu com altres gossets són adoptats i a ell mai li arri-va la seva oportunitat. El seu comportament és molt dòcil amb les persones i molt obedient. Malgrat el pas del temps continua sent alegre i actiu. Es porta millor amb les femelles amb les quals conviu habitualment. Necessita per fi ser adoptat i deixar de ser invisible. Com ell, altres peluts et necessiten. Ajuda’ls.

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu ClarHorari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores.apadrinaments@gmail.com - www.laprotectora.org

DANIEL MENDO, GUANYADOR D’UN “NADAL IRRESISTIBLE”

LA PRIMERA SORTIDA DE L’ANY

Daniel Mendo, veí de Vila-seca, va ser el guanyador de la panera de Nadal que sortejaven els comerciants de la Part Alta de Tar-ragona i que estava valorada en 4.000€. La panera estava ela-

borada amb productes dels mateixos comerciants, com ara productes elèctrics, roba, complements, vins i licors, joieria, antiguitats, artesa-nia, decoració, productes de bellesa i alimentació, entre d’altres.

La Penya Ciclista d’Altafulla va donar la benvinguda a l’any i als seus nous socis amb una sortida de 75 quilòmetres repartits entre carretera i muntanya. L’esdeveniment, celebrat el passat

diumenge 8 de gener, va comptar amb la participació de 83 socis i sòcies. L’entitat ja suma un total de 262 socis, xifra que la situa com una de les penyes ciclestes més rellevants del Tarragonès.

TARRAGONA CASC ANTIC. Pis en ven-da, 63m2, 1 habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 anys d’anti-guitat, bigues vistes, bomba de calor/fred, � nestres climalit, gran armari em-potrat a mida. Edi� ci reformat integral-ment. 168.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment refor-mat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. 500.000€. Tel. 977 25 16 16

REUS. Piso de 2 dormitorios, 70m2, 1 baño, cocina, comedor, calefación, cris-tales dobles, gastos de comunidad 36€/año. 149.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños, salón muy amplio, cocina-of� ce, parking+trastero zona común con piscina. 259.000€.Tel. 675918159

REUS. Piso de 3 dormitorios, 70m2, 1 baños, cocina, comedor, calefacción, orientado hacia la montaña y soleado. 129.800€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. JOAN XXIII. Nova cons-trucció edi� ci Joan 23 amb habitat-ges de 2 i 3 dormitoris de disseny i qualitat. Preu especial de sortida. Tel. 609020545

REUS. Chalet adosado, 3 dormitorios, 205m2, 2 baños, cocina, comedor, ter-raza, jardín, garaje. 412.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Chalets de lujo proximos a la ciu-dad. Precio. 1.035.000€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. OCASIÓN. Último piso en promoción terminada. Piso de obra nu-eva. 3 habitaciones, parking, trastero. 160.000€. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo. Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios. 2baños. Parking y trastero en la misma � nca. Magni� cas vistas despejadas. 259.000€. Tel. 695 450 372

REUS. Chalet adosado. 4 dormitorios, 211m2, 3 baños, cocina, comedor, ter-raza, jardín. 380.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. PAÍSOS CATALANS. Se vende piso, 3 dormitorios y 2 baños con COCHERA DOBLE Y TRASTERO. Piscina y ampla zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona.Tel. 977214713

TARRAGONA. CASC ANTIC. Preciós loft en venda, sup. aprox. 75m2, moblat, tot disseny, materials de 1ª qualitat, completament reformat. Edif. senyori-al. 200.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Se vende piso seminuevo en buena zona. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado. Oportunidad 189.000€. Con parking in-cluido. Tel. 977226652

TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUE-VA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con pis-cina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91

TARRAGONA. RENAU. Gran casa de poble, reformada, 170 metres, 5 habi-tacions, dobles, 2 banys, 1 lavabo, llar de foc, calefacció, terrat, gran traster. 140.000€. Tel. 649486065

REUS. Chalet adosado, 4 dormitorios, 130m2, 3 baños, cocina, comedor, terr-raza, jardín, garaje. 476.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda, sup. aprox. 50m2, 1 hab., cuina-menjador, bany, parquet combinat amb mosaic hidràulic, terrassa de ús i disfru-te privatiu amb vistes al mar i Torre de Pilats, edif. rehabilitat, nou a estrenar. 180.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitat-ge de 3 dormitoris de 98m2, útils. Tot exterior. Acabats de qualitat, en un edi� ci de tan sols 3 habitatges. TOT UN LUXE, NOU PREU 2012.Tel. 609 020 545 / 620 026 588 I tardes a l’obra

REUS. Casa de 3 dormitorios, 95m2, 1 baño, cocina, comedor, garje, aire acon-dicionado, soledado. 158.700€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Pis de 100m2, 3hab., bany i lavabo. 220.000€. Tel. 977 25 20 52

MAS PUJOLS. 4 dormitorios, 117m2, 1 baño, cocina, comedor, jardín, garaje, calefacción. 7000m2, una parte de bos-que y otra ideal para conreos senzillos. 254.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. PERE MARTELL. 3 dormito-rios, armarios empotrados. 92m2. Baño. Bien orientado. A reformar. 135.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. PIS DE 80m2, 3 habitacions, 2 banys, cuina in-dependent amb galeria, calefacció, balcó exterior, assolellat, ascensor. 180.000€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. AV. PRAT DE LA RIBA. 3 dorm., 75m., baño, comedor, terraza, as-censor. Suministros dados de alta. Bien orientado. 125.000€. Tel. 654092540

REUS. ZONA MISERICÒRCIA · MAS ANGLÈS. Se vende casa-chalet, unifa-miliares en hilera. 160m2 construidos. 3 palantas, 5 habitaciones, 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento 2 coches. 340.000€. Tel. 977 290 949

TARRAGONA. C/NOU DE SANTA TECLA. Pis en venda, 3 habitacions dobles amb armari encastat, 2 banys, (banyera i dutxa), cuina equipada amb galería-pati, parquet, � nestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condici-onat, ascensor. 217.000€. PREU REBAI-XAT. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. VIOLANT D’HONGRIA 39. Se vende piso casi nuevo. 3 habitacio-nes y 2 baños. Zona comunitaria y par-king incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977226652

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis de 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, A.A, ca-lef., parking i traster. 240.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 ha-bitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664/662678736

REUS. Piso de 3 dormitorios, 105m2, 1 baño, cocina, comedor, ascensor, por-tero automático, todo exterior, soleado. 190.800€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. SP y SP. Piso duplex, 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina inde-pendiente equipada, parking doble en la misma � nca. Todo exterior. Gran oportu-nidad. 250.000€. Tel. 977224544

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Pis de 105m2, 3 hab., bany, perfecte. 250.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda. Sup. aprox. 76m2, 3 hab., cuina. galeria, menjador, bany, aire condicio-nat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat. Edif. rehabilitat. 220.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

REUS. Estudio de 35m2, 1 baño, coci-na, comedor, garaje, balcón. Reformado para entrar a vivir. 110.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Gran oportunidad. Piso de 4 dormitorios, muy luminoso, cocina independiente con of� -ce, balcon, terraza, climalit, gas natural, ascensor. Oportunidad!. 234.000€. Tel. 977224544

REUS. Casa de 6 habitaciones, 300m2, 4 baños, cocina, comedor, terraza, garaje, calefacción, puerta blindada. 478.300€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

LA JUNCOSA. Ref. 63519. Casa de 2 viviendas, 5 dorm., 3 baños, 2 coci-nas, 2 salones, chimenea, 2 terrazas, calef., garaje, terreno 1500mts. A 35 min. de El Vendrell. Ideal amantes de la naturaleza. 99.000€. Tel. 977 66 40 35 / 661 644 823

PERAFORT. Pis de 81m2 amb terrassa, 2 hab., parking i traster, 2 banys, co-munitat amb jardí i piscina, tot exterior. 178.000€. Tel.977 25 20 52

CAMBRILS. Ref. 878. Piso de 90m2 en muy buen estado, 3 habitaciones, baño y aseo, gran salón, cocina of� ce, con as-censor. 157.500€. Tel. 977 79 31 57

SALOU. 1ª línia de mar. Espectacular ático de 5 dormt. 125m2 útiles. Todo exterior. Más terraza perimetal y solarium de uso privado. Acabados de max. calidad (parquet, aire acon. calefacción etc. + 2pk y 2 traseros. Nuevo. Llaves en mano. Tel. 609 020 545

TARRAGONA. C/ESTANISLAU FIGUERES. Pis de 45m2, 2 hab., bany, totalment re-format. 135.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Átic de 110m2, 4 hab., 40m2 de menjador, bany i lavabo. 60m2 de terrassa, parking de lloguer. 295.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Unifamiliar a Tgna II. 200m2 reformats. 5hab dobles, 2 banys, 1 aseo. A/a calefacció, parquet, cotxera propia, traster, terrassa fusta. Ipe. Tel: 626994651 / 626994652

LA CANONJA. Pis nou de 100 m2 amb terrrat i terraces, 4 habitacions, cui-na, menjador i 2 banys. Tot exterior. Venda o lloguer amb opció a compra. Tel. 615 354 608 / 609 303 051

SALOU. Chalet muy bonito. Precio: 320.000€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660 133 933

TARRAGONA. CENTRO. Se vende piso de ocasión en PL. CASTELLS (Av. Cata-lunya). 4 habitaciones y 2 baños. Piso cuidado, en buen estado. Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977214713

CASTELLVELL DEL CAMP. 5 dormitori-os, 240m2, 3 baños, cocina, comedor, terraza, calefacción, puerta blindada. 481.390€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, sa-lón-comedor y terraza, ascensor. Tambi-én en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de 3 dormitorios con un baño completo, a metros del Corte Inglés, muy luminoso, ascensor. Precio: 175.000€. Tel. 695450372

REUS. ZONA GOLF AIGÜES VERDS. Parcela de 2.900 m2 con edi� cación familar de 160 m2, garage piscina y pozo. Venda part. Tel. 609020545

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se ven-de piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno de ellos suite) y 2 baños. Cocina, sa-lón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo, 2 dormi-torios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking am-plio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298

TARRAGONA. REAL. 4 dormitorios, as-censor, calefacción, gas natural, traste-ro. 110.000€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuina-menjador, moblat, amb electrodomés-tics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de parking. Preu: 199.500€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. TORREFORTA. Piso de 4 hab. listo para entrar. Precio: 90.000€. Tel. 610 500 017TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en ven-da. Sup. aprox. 55m2, 2 hab., cuina-menjador, bany, reformat, tot exterior i assolellat, façana rehabilitada, a prop del paseig de St. Antoni. 159.00€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. Edi� cio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelen-tes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Preci-oso piso duplex de 4 dormitorios, zona residencial, 2 amplias terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, semi nu-evo, escalera de madera, suelos de par-ket natural, zona comunitaria y piscina. Parking y trastero incluido en el precio. Tel. 977224544

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. 170m, 5 dormitorios, 1suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. C/ CRONISTA SESSE. Pis en venda, sup. aprox. 80m2, 3 hab., cuina-of� ce, saló amb sortida a la terra-sa, bany, calefacció, exterior i assolellat, reformat, per entrar-hi. 217.000€. Tel. 977 24 34 06

LES BORGES DEL CAMP. 6 habitaciones, 3 baños, cocina, terraza, jardín, garaje, calefacción. 1.144.500€. Tel. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Chalet adosado de 3 habitacio-nes, 140m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza. garaje, jardin. 349.800. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dú-plex. 3dorm+2baños, 2 terrazas gran-des, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

REUS. Piso de 3 dormitorios, 65m2, 1 baño, cocina, comedor, exterior, soleado. 155.880€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. MASIES DE TARRAGONA. Casas de 4 y 5 dormitorios en Vilafor-tuny con piscina, jardines y zona de juegos comunitaria. Acabados de alta calidad. Tel: 977 23 60 29

EL VENDRELL. Ref. 40783. Amplio piso de 4 dorm. dobles, 2 baños, sa-lón comedor, cocina, lavadero, calef., balcón, suelo marmol, cerca de todos los servicios. Soleado y orientado al sur. 85.000€. Tel. 977 66 40 35 / 661 664 823

TARRAGONA. PERE MARTELL. 2dorm, 65mt, planta alta, solarium de 50mt, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. 170.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, co-cina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958

TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso seminu-vo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio: 198.000€ negociables. Tel. 977226652

TARRAGONA. EL CATLLAR. Gran opor-tunidad. Piso semi nuevo en pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo ex-terior. 190.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. MOZART. 110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

REUS. Casa de 3 dormitorios, 170m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza, jardín, garaje, calefacción, puerta blindada. 305.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Chalet adosado de 4 dormitorios, 195m2, 2 baños, cocina, comedor, ter-raza, garaje, puerta blindada. 382.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. ZONA MISERICORDIA / MAS AN-GLÈS. Se vende casa chalet a un pre-cio inmejorable. Casas unifamiliares en hilera. 160m2 construidos. 3 plantas. 5 habitaciones. 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento para 2 coches. Tel. 977 29 09 49

CASTELLVELL DEL CAMP. 4 dormitorios, 350m2, 3 baños, cocina, comedor, terra-za, jardín, garaje, calefacción. 477.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99REUS. Piso de 4 dormitorios, 105m2, 1 bañis, cocina, comedor, calefacción, puerta blindada, portero automático, cristales dobles. 172.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. CALA ROMANA. Xalet indi-vidual de 505m2, parcel·la de 1.375m2, 5 dormitoris, 3 banys, 1 lavabo, aire con-dicionat fred i calent, biblioteca, celler, barbacoa, garatge per a 4 cotxes, pisci-na, excel·lents vistes al mar, a 5 minuts de la platja. Informi’s. Tel: 977251616

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Dúplex en venda a 200m. de la platja, 3 habitaciones, cuina, menjador, 3 banys, parquet, aire condiconat/bomba de ca-lor, calefació individual, amplia terrassa, armaris encastats, en perfecte estat, zona comunitaria ajardinada amb pisci-na, parking i traster. 290.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

TARRAGONA. JOAN XXIII. Pis de 94m2, 3hab, 2 banys, traster i parking. Perfec-te. 255.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. ZONA REAL. Piso de 3 habitaciones dobles, con cocina inde-pendiente, 2 baños completos (uno de ellos tipo suite) comedor muy amplio, calefacción, construcción de menos de 10 años. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. PAU CLARIS. Piso con mu-ebles, 3 hab, 2 baños, piscina, parking. 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amue-blado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso de 2 habitaciones, totalmente reformado, calefacción, amueblado. 460€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 2 hab todo nuevo. Precio 580€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. IBIZA. 3 dormitorios. Baño. Cocina. Amueblado. 450€. Se piden re-ferencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. EIVISSA / FRANCESC MA-CIÀ / GASÒMETRE / SMITH. Pisos de 40m2, d’1 i 2 habitacions, amb i sense mobles, 1 bany, cuina americana, aire condicionat fred i calent per conductes, parquet, balcó, exterior, assolellat, as-censor. 400€/mes. Tel. 977 25 16 16

11 de gener de 2012 |38 |

HABITATGESVenda

SALOU. Conjunt Aqquaria. (Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aven-tura). Habitatges de 2 dor-mitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu. Ara rebaixat, i no-més 12.000€ a les claus. La resta p.h. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388

HABITATGESLloguer

IMMOBLESMOTORTREBALLFORMACIÓ

Via Augusta, 69

Tardes a l’obraPROMOCIONS IMMOBILIARIES

TARRAGONA. C/ DE LA NAU. Pis reformat de 2 hab., menjador, cuina i bany. 430€. Tel. 977 25 20 52TARRAGONA. C/LLEIDA. Pis amb mobles, estudi, semi-nou. 350€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños. Precio. 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Amueblado 1 habitación, cocina, salón-comedor, baño y terraza con vistas al mar 480€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. 45m2, amb una habitació, menjador, cuina equipada, bany complet, balcó, aire condicionat, solejat. Amb opció de pàrquing al mateix edi� ci. Tracte di-recte. Tel. 616 236 758

TARRAGONA. CASC ANTIC. Con ascensor, semi-amueblado, 1 habitación + vesti-dor, 1 despacho, 1 baño, cocina, terraza. 470€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. C/ VIOLANT D’HONGRIA. Pis amb mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes, zona comu-nitaria, parquing i traster. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/LLEIDA. Amb mobles, es-tudi semi-nou. 380€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. Piso de 4 habitaciones, dos dobles y dos individuales, baño y aseo, calefacción, cocina amplia. Ascensor. Amueblado. 650€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. 1 habi-tación, totalmente equipado, como nuevo en el centro de la ciudad. 495€. Tel. 977 21 47 97

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Pis amb mobles, reformat, 2 hab., menjador, cuina i bany. 450€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JAUME I. Reformat amb mobles, tot exterior, 3 hab., menjador, cuina, bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso de 3 habitaciones, totalmente reformado, con parking, dos habitaciones dobles, muebles modernos, calefacción muy soleado. 3º sin ascensor. 585€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. REAL. 4 dormitorios, baño, ascensor, calefacción. 420€. Se piden referencias. Tel. 654 09 25 40

MASPUJOLS. Alquiler casa adosada es-quinera, 4 habitaciones, 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€/mes. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. 3 dormi-torios, baño, cocina, comedor. 470€. Se piden referencias. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. C/ MORAGUES (PALAU DE CONGRESOS). Sin muebles, 2 habitaci-ones, cocina independiente, comedor, baño completo, dos balcones, ascensor. Precio: 550€. Todo nuevo. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso de 3 dormitorios y baño. 700/mes. Tel. 977 23 18 60

TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. To-talment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. C/FORTUNY. Pis sense mo-bles, nou a estrenar, 2 hab., bany, terras-sa gran amb traster. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AVD. CATALUÑA. Sin mu-ebles, con ascensor, 2 habitaciones, 1 baño, cocina, exterior, balcon. 550€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. AVINGUDA ANDORRA. Pis amb mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52TARRAGONA. AVINGUDA Mª CRISTINA. Pis amb mobles, 4 hab., menjador-cuina, bany. 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ESTANISLAU FIGUERES. Piso de 1 habitación, como nuevo en el centro de la ciudad. 475€. Tel. 977 21 47 97

TARRAGONA.C/NOU DE SANT OLEGUER. Estudi amb mobles, terra de parquet, sofa, llit de matrimoni. 360€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA RENFE. 65m2, 2 dor-mitorios, baño, comedor, cocina, balcón, amueblado, calefacción, aire acondicio-nado frio/caliente. Se piden referencias. 450€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. ESTANISLAU FIGUERES/PLAÇA SANT MIQUEL/COS DEL BOU / ARMANYÀ. Pisos de disseny d’1 habita-ció, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microo-nes amb grill, tv, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, des-peses de comunitat incloses en el preu. Des de 500€/mes. Tel. 977251616

TARRAGONA. ZONA CENTRO. Piso de 2 habitaciones dobles, dos baños suite. Totalmente reformado, con cocina of� ce con vitrocerámica. Ideal para compartir. 3º sin ascensor. Muebles. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. C/ NOU DE SANT OLEGUER. Estudi amb mobles, terra de parquet, sofà, llit de matrimoni. Preu: 360€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, cale-facción y aire acondicionado por conduc-tos y solarium. 500€. Tel. 607945958

CONSTANTÍ. Ático, 3 dorm., 2 baños, terraza, calefacción, electrodomésticos, amueblado. Parking. 480€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMON Y CAJAL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. Precio 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. AV. PAïSOS CATALANS. 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire condicionat, calefacció, amb opció a pàrquing al mateix edici� . Tracte di-recte. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. TORRES ROMA / MANEL DE FALLA. Pisos de 2 habitacions, amb mobles, 1 bany, cuina equipada, balcó, exteriors assolellats, ascensor, plaça d’aparcament. Des de 500€/mes. Tel: 977 25 16 16

TARRAGONA. CAPUCHINOS. 3dormito-rios, baño, amueblado. Todo reformado nuevo. 580€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. Local de 120m2 en dos plantes, cantoner, aire condicionat fred i calent, lavabos, des-patx, en el centre comercial de Tarrago-na. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA CAN-TONADA AMB AV. CATALUNYA. LLOGUER. Local diafan. 90m2. 800€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Local de 70m2, dividit en 35m2 en planta carrer i 335m2 en planta baixa, aire condicionat, 1 lavabo. 700€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. Lo-cal de 100m2 más altillo 80m2. 2.300€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. AV. ROVIRA I VIRGILI. LLO-GUER. Local de 128m2, aprop de Av. Ca-talunya. Sala diáfana molt amplia, aseo. Sostres alts, sortida de fums. Apte per qualsevol negoci. Preu: 750€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL / EROSKI. VENTA de parking. 18.000€. Tel.654092540

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. VENTA. Local (interior). 50 metros mas altillo. Aseo. 120.000€. Tel. 654 092 540TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. ALQUILER. Local de 122m2. 490€. Tel. 977 217 950

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Plaza de parking doble. Cabe un coche delante de otro. Precio. 45.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Venc plaça d’aparcament per a 2 cotxes. Concessió 50 anys. Preu: 22.040 (negociables). Contacte: Carles. Tel. 607215481. e-correu: ccanton@cces-tacio.net.

TARRAGONA. C/ UNIÓN. Local de 180m2. 6.000€ negociables. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. VENTA. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. AV. RAMÓN Y CAJAL. AL-QUILER. Parking 80€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/REDING. LLOGUER. Lo-cal reformat de 145m2, aseo. Zona molt céntrica: davant del Mercat Central. Preu: 1500€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. LLOGUER. Local de 70m2. 800€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL / MANUEL DE FALLA. ALQUILER. Parking para coche y moto. 75€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLO-GUER. Local de 100m2. Sala diáfana. 800€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. POLÍGON FRANCOLÍ. ALQUILER. Nave con puente de grúa. Suministro eléctrico 125 kw. 680m2 (diáfano)+o� cinas. Agua y teléfono. Lavabo y vestuarios. 1.800€. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ NARCÍS OLLER. LLO-GUER. Parquing. 70€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. MEDENZ NÚÑEZ. VENDA. Parking. 31.500€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. VENTA. Cochera-almacén. 30m2. 15.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. Local de 625m2. 6.000€. Tel. 977 211 760TARRAGONA. AV. ROMA, 22. VENTA. O� ci-na de 70m2. 125.000€. Tel. 609 020 545 / 620 026 588

TARRAGONA. VIA AUGUSTA Nº69. VEN-DA. Locals de 150 i 180m2 distribuits en planta baixa, soterrani i altell. Directe promotor. Tel. 609020545 / 620026588

TARRAGONA. PERE MARTELL/HIGINI ANGLÉS. VENTA. Parking coche grande. 19.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. VIDAL I BARRAQUER. VENTA, 16-20. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. ALQUILER. Parking. Tel. 977 21 87 30 / 610500017

TARRAGONA. AV. ANDORRA. LLOGUER. Local reformat de 65m2, una sala diáfa-na i un despatx, bany, aparador, persiana automàtica. En bon estat. Preu: 580€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/CRISTOFOL COLOM. LLOGUER. Local reformat de 103m2 distribuïts en dues plantes, comptadors d’alta, parquet, persiana automàtica, aparador, aire acondicionat. En molt bon estat. Preu: 1400€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Alquiler de trasteros. Centro de la ciudad con fácil acceso (a partir de 6m2). Tel. 977 23 18 60

TARRAGONA. C/ MARQUÉS MONTOLIU. ALQUILER. Local de 388m2. Instala-ción eléctrica, telecomunicaciones y aire acondicionado. Lavabos. Todo exterior. 2.522€. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760

YAMAHA FZS S2 600 FAZER. Moto muy nueva y recién revisada. Con extras. Limitada de papeles. Portabultos y maleta trasera. Libro de revisiones. 1 año de garantia. Tel. 977 66 39 21

SUZUKI 85 L CROS. Moto de cross cadete. Recién revisada, en perfecto estado. 3 meses de garantia. Tel. 977 66 39 21

BUNKER-TRIKE HR 250 ESPECIAL. Tri-ke fabricado en España. Motor de 250 c.c. 5 velociadades y marcha atras. Homologado para 2 personas. Se con-duce con carnet B. Varios colores a elegir. Precios especiales para profe-sionales a consultar. Tel. 977 66 39 21

HONDA CB 250. Moto en perfecto es-tado con neumáticos y kit de trans-minisón nuevos, toda revisada, varios extras. 1 año de garantia. Cambio de nombre incluido. Tel. 977 66 39 21

RENAULT CLIO 1.5 DCi. Any 2008. 36.000km. 197€/mes. Tel. 977 66 13 12

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, en-ganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550

NISSAN TERRANO 3.0 DI 150cv. Homo-logat per a 7 persones. Any 2004. Tel. 977 66 13 12

FORD FIESTA 1.4 TDCI. Any 2088. 31.000km. 170€/mes. Tel. 977 66 13 12

MERCEDES 230 E. Año 1992. Gasolina. Guardado siempre en garage. Pocos quilómetros. 140.000. Muy bien cui-dado. Se vende por no usarlo. Total: 2000€. Tel. 977 22 57 53 / 698 836 171

SEAT IBIZA. 1.4 TDI. Any 2007. 44.000Km. 172€/mes. Tel. 977 66 13 12

RINKER 230 FESTIVA, año 1991, es-lora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nom-bre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002

NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM. 5mt. Motor Honda 50hp (titulín) Injec-ción/hidráulico. 15.000€ (IVA incl). Tel. 977680002

SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002

CIPS, Psicòlegs. Teràpies individuals i de parella. Club d’amics. Cursos de creixe-ment personal i autoestima. Informes pe-ricials. 977 312 696 / 625 496 482. www.ci-ps.com

BUSCO COMERCIALES. Dejar CV C/Higini Anglés 4, Alt 8, Boulevard Bus. TARRA-GONA.

Es necessita venedor/a. Bon tracte co-mercial. Experiencia en vendes. Zona botiga El Vendrell. Enviar currículum a: asarrias@aristagm.com

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad profesional. Tel. 615 21 52 40

Se ofrecen sesiones para empresas y particulares, tema asesoramiento y moti-vación comercial, trato con clientes, téc-nicas inovadoras de venta. Tel. 657 811 963 · samuel.salvado@celtibero.ch

REGÁLATE UNA PERSONAL SHOPPER PARA ESTAS FIESTAS! con Get Your Style tu Asesora de Imagen Personal y disfruta comprando, te acompaño o te lo compro por ti. Ahora en Navidad ofertas para gru-pos. Tel. 691 711 330

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarrago-na (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Compro tebeos antiguos, comics de su-perheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñe-cas...) y otros objetos de coleccionismo Tel. 658 02 91 46

TARRAGONA. Vendo relojes, 30% de des-cuento. Primeras marcas: Viceroy, Dolce & Gabbana, Police, Guess, Neo... Avingu-da Prat de la Riba, 8 Baixos. Tel. 977 23 03 41

GOTERAS · HUMEDADES. Reparación azoteas, cubiertas y balsas. Transitables. Presupuesto sin compromiso. Garantía notarial 10 años. Tel. 675 484 598 · 977 77 19 08

Compro oro. No importa estado, precios � jos sin competerencia. Oro 24K: 35€/gramo. Oro 18K 25€/gramo. Mejoramos cualquier oferta. C/Franscisco Bastos, 7. Tarragona Tel. 977224332

| 11 de gener de 2012 | 39| 39

CLASSIFICATS

MOTORCotxes

MOTORNàutica

TREBALLProfessionals

FORMACIÓCursos

VARISAltres ofertes

ANUNCIS CLASSIFICATSEnvia un e-mail:

classi� cats@noticiestgn.cat977259911616728550

HONDA TRANSALP XL 650 V Impecable. Lista para disfrutarla. Siempre en garaje. Revisón efectuada (0KM), ITV (0 defectos). Bateria a estrenar. Neumáticos nuevos (1500KM). Cambio de nombre incluido. Solo tiene 11000KM. NOV/2000. Cuidadisima. Solo paseos por carretera. La vendo por no utilizarla. Hay que verla. 3.900 €. Tel. 629 378 657

LOCALSLloguer/Venda

MOTORMotos

11 de gener de 2012 | 40 | Contraportada

Carme RodríguezGESTORA CULTURAL

La multitudinària revetlla de Cap d’Any que va tenir lloc la nit del 31 de desem-

bre per acomiadar el 2011 va ser tot un èxit de convocatòria: més de 8.000 persones es van reunir al llarg de la nit a la pla-ça de la Font per gaudir de la música i la gresca. Una inicia-tiva impulsada i gestionada al cent per cent per l’Associació de Bars i Restaurants (ABR) de la plaça de la Font. Parlem amb la gestora cultural Carme Ro-dríguez, de l’empresa Puzle.a.c, S.L, representant de l’Associa-ció.

Suposo que el balanç de la festa de Cap d’Any és molt positiu, no?Més que positiu. Estem molt sa-tisfets de la resposta de la gent de Tarragona, ja que al llarg de la nit més de 8.000 persones van passar per la plaça de la Font a celebrar la darrera nit de l’any.

Podem dir que ja és una inicia-tiva consolidada?Veient com ha anat aquest any crec que la gent esperarà que es torni a repetir. La ciutat necessi-tava un esdeveniment així. Mol-tes famílies, joves i adolescents que d’una altra manera no hauri-en pogut celebrar el Cap d’Any a la seva ciutat enguany han pogut fer-ho sense patir per agafar el cotxe i, a més a més, de manera gratuïta.

Els va costar molt organitzar-ho? Han estat, sobretot, difi cultats burocràtiques. Els responsables de l’Ajuntament no estaven molt familiaritzats amb el procés d’au-toritzar a la iniciativa privada un esdeveniment d’aquestes caracte-rístiques i ha costat una mica reu-nir els permisos necessaris, però al fi nal tot ha anat bé i això ens servirà a tots en el futur.

I els veïns?Majoritàriament als veïns els ha semblat molt bé. És cert que quan es va anunciar la festa hi va haver una persona que va ma-nifestar la seva disconformitat i malauradament el ressò mediàtic que van tenir les seves protestes va ser molt gran i ens va difi cul-tar la feina.

Creu que tal com estan les co-ses la iniciativa privada haurà d’agafar un paper més actiu en l’organització d’actes festius i culturals?La nostra associació així ho entén. Nosaltres treballem per impulsar l’activitat a la plaça de la Font i a la Part Alta al llarg de tot l’any. La festa de Cap d’Any ha estat un bona iniciativa i la intenció és se-guit fent coses, en la mesura de les nostres possibilitats. No cal oblidar que tot això s’ha fet sen-se cap ajut econòmic, tot ha anat a càrrec dels establiments. Crec que, davant l’anunci de l’Ajunta-

ment d’aprimar tant la partida en cultura i festes, les entitats priva-des tindran un paper fonamen-tal. Aquest any s’haurà de cuidar molt la iniciativa privada.

Ara no s’està fent?Crec que a tots ens cal apren-dre a ser capaços de col·laborar, d’unir esforços i de treballar ple-gats per tirar endavant propostes per a la ciutat, en tots els àmbits, des l’Ajuntament, les entitats veïnals... També els mitjans de comunicació tenen un paper im-portant a l’hora de donar suport i de fer difusió dels actes i del pa-per que persones anònimes com nosaltres desenvolupem en l’or-ganització d’aquestes activitats.

Quins són els plans de l’Associ-ació en el futur?Volem elaborar un pla d’acció per tot l’any. De moment anirem fent les coses sobre la marxa, buscant patrocinadors i veient la respos-ta de la gent. Volem treballar per dinamitzar el consum als establi-ments però també treballar per la vida social i cultural de la ciutat.

“Aquest any s’haurà de cuidar molt la iniciativa privada”

termòmetre de la setmana

ABR Plaça de la Font

Pressupostos municipals

Violència domèstica

L’entrevista

L’Associació de Bars i Resturants de la plaça de la Font ha organitzat amb gran èxit la Revetlla de Cap d’Any a Tarragona.

Els pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona auguren temps molt difícils marcats per una contenció econòmica sense precedents

Una dona a Tarragona i un nadó a Valls, les dues darreres víctimes a la província de la xarcra de la violència domèstica

La gestora cultural Carme Rodríguez, de l’empresa Puzle a.c., és la representant de l’Associació de Bars i Restaurants de la plaça de la Font. / C.L.

“Hem d’aprendre a unir esforços i a treballar plegats per tirar endavant propostes de ciutat”