WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 300270116

+

460€460€

199€

259€

Individualdesde:

Matrimoniodesde:

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.esOKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es E

stas

ofe

rtas

de

unid

ades

lim

itad

as a

nula

n cu

alq

uier

otr

a.

DE

STA

CAT

P02

Ballesteros declara davant

del jutge i confi a que aviat serà

desvinculat de la investigació pel cas Inipro

TE

RR

ITO

RI

P10

Salou, Valls i la Pobla de

Mafumet, municipis

plens de festa en aquest

inici de 2016

Tarragona reclama el retorn dels serveis sanitaris derivats a BCN

PÀGINES CENTRALS

REPTES DE LA CAPITALITAT SANITÀRIA DE TARRAGONA 2016

RECUPERACIÓ DE SERVEISUCI PEDIÀTRICA• TRANSPORT DE NOUNATS• CIRURGIA ONCOLÒGICA • HEPATOBILIOPANCREÀTICA

MÉS PRESTACIONSELECTROFISIOLOGIA•

(CARDIOLOGIA)LITOTRÍPSIA• (UROLOGIA)

27 de gener de 2016 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

L ’esperada compareixen-ça de l’alcalde de Tarra-gona davant del jutge

per la investigació del cas Inipro ja s’ha produït. Josep Fèlix Ballesteros, juntament amb diversos companys de partit del consistori, va com-parèixer aquest dimarts al jutjat instructor del cas per donar la seva versió dels fets durant pràcticament tres ho-res d’interrogatori. A la sorti-da, l’alcalde socialista va rei-terar la seva confi ança en els estaments judicials. Es mos-tra confi at que aviat se’l des-vinculi de la investigació, «ja que he obrat en tot moment dins de la legalitat», alhora que va afi rmar que se sent «víctima» d’una persecució política, en aquest cas, per part de la CUP de Tarragona.

Una vintena de redactors i pe-riodistes gràfi cs esperaven la sortida de l’alcalde de Tarrago-na. Ballesteros va sortir distès i amb clares mostres de satisfac-ció després de gairebé tres ho-res de declaració. «El jutge ha estat molt correcte, m’he sentit molt còmode i m’han permès explicar-me amb tot el temps

que he necessitat. He contes-tat totes les preguntes, tant de l’acusació com de la resta d’ad-vocats, i he pogut donar la cara davant de la justícia, tal com he fet sempre davant dels mitjans de comunicació», deia Balleste-ros a les portes del jutjat. Segons l’alcalde tarragoní, «no només he dit que vaig obrar bé i dins de la legalitat, com crec que hem acreditat davant del jutge, sinó que també hem donat explicacions sobre la idoneïtat de l’externalització del servei de l’IMSS». Balleste-ros, que va explicar al magis-trat el model de contractació de l’empresa Inipro, declarava davant dels periodistes que «confi o plenament en la justí-cia. M’han preguntat sobre les contractacions del servei i jo he explicat la veritat. Que jo no tinc competències en matè-ria de contractació a l’Ajunta-

ment, com cap alcalde de cap consistori». Preguntat sobre el fet que ell continués signant decrets per pagar l’empresa Inipro mal-grat els informes desfavorables dels tècnics municipals, Balles-teros argumenta que «decrets d’aquesta mena no són inha-bituals en aquest ajuntament ni en cap ajuntament d’Espa-nya. Hi ha doctrina clara del Tribunal Suprem que diu que, per salvar la lentitud de l’ad-ministració a l’hora de licitar i contractar serveis externs que s’estan realitzant, existeixen aquests decrets per validar

aquests tipus de serveis i pa-gar-los. És per això que jo sig-no els pagaments dels serveis prestats per aquesta empresa, perquè en cas contrari jo sí que hauria comès un delicte d’en-riquiment injust de l’adminis-tració. No tenia més remei que signar-los». Ballesteros va aprofi tar la seva compareixença davant dels mitjans per afi rmar que se sent objecte «d’una certa per-secució». L’alcalde va anar més enllà assegurant que «el que buscaven és posar-me a mi da-vant d’aquesta investigació ju-dicial quan saben que, si hi ha

algú que no té res a veure amb cap irregularitat, aquest sóc jo. I ho saben perfectament, però busquen el ressò mediàtic de la investigació a través de la fi gura de l’alcalde». Preguntat sobre l’autoria d’aquesta per-secució política de la qual se sent víctima, Ballesteros no va dubtar a assenyalar «hi ha un objectiu polític per part de la CUP, que no és cap altre que posar-me a mi en el focus quan saben perfectament que jo no hauria de ser-hi. La meva res-ponsabilitat era signar aquells decrets i considero que sí que hi ha una intencionalitat polí-

L’alcalde de Tarragona declara davant del jutge pel cas Inipro. Ballesteros es mostra confi at que aviat se’l desvincularà de la investigació i afi rma que se sent víctima d’una «persecució política»

Conductors professionalsMercaderies CAMIÓ / Viatgers BUS

Places limitades19, 20, 21, 27 i 28 de febrer

100€MMPP (ADR)

MERCADERIES PERILLOSESBàsic · Cisternes · Explosius · Radioactius

CURSOS MENSUALSVidal i Barraquer, 2 bxs. · TARRAGONATel. 977 24 71 58 - aejordiefli@hotmail.com

www.autoescolajordi.com

Ballesteros: «He actuat dins de la legalitat»

Òliver Márquez,Tarragona

Ballesteros compareix davant dels mitjans distès a la sortida del jutjat. Hi va anar acompanyat dels regidors socialistes Javier Villamayor, Begoña Floria, Pau Pérez i del seu cap de gabinet, Josep Maria Bonet. / Fotografi a: Tomàs Varga

«Al jutge li explicat la veritat. Que jo no tinc competències en matèria de contractació a l’Ajuntament

| 27 de gener de 2016 | 3Tema de la setmana

TEMA DE LA SETMANA

Ballesteros: «He actuat dins de la legalitat»

La declaració de la resta d’investigats, a partir de l’1 de febrerLa declaració de Josep Fèlix Ballesteros ha estat la primera de totes les persones que el jutge instructor citarà a declarar com a investigades en una instrucció que, com a mínim, s’allargarà fi ns al mes de març. El pròxim a declarar serà Antonio Muñoz, que va ser gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) en els anys investigats, el pròxim dia 1 de febrer. El jutge Joaquín Elías ha citat també a declarar l’exregidora de Serveis a la Persona, Victòria Pelegrín, i militants socialistes com Alejandro Caballero, Mario Burzuri o Maria Cecilia Mangini, així com directius de l’empresa. La denúncia d’aquest cas es va originar el 2012 quan el comitè d’empresa de l’Institut Mu-nicipal de Serveis Socials va dur al consell rector unes presumptes irregularitats en un con-tracte que aquest organisme autònom mantenia amb l’empresa Inipro, amb l’objectiu de promoure l’associacionisme entre la població immigrada i la convivència als barris. Tot i que va provocar un cert rebombori al ple municipal, no va ser fi ns a l’estiu de 2013 que es va presentar denúncia davant de la Fiscalia. Ho va fer la CUP, llavors sense representació al consistori. A principis de 2015 el Ministeri Fiscal va veure indicis de delicte, per la qual cosa es van succeir un seguit d’esdeveniments —entre els quals, l’escorcoll d’instal·lacions municipals i del mateix Ajuntament— que han donat pas a la investigació de fi ns a onze persones.

tica per part de la CUP. El jutge, raonablement, recull aquesta denúncia i ara permet que jo em pugui explicar». Per últim, Ballesteros va lamentar que «es faci política des dels estaments judicials, però el jutge ha estat correcte i confi o plenament en

la seva tasca». La declaració de la resta de persones investiga-des pel cas Inipro (fi ns a onze) prosseguiran el pròxim 1 de febrer amb la compareixença d’Antonio Muñoz, que va ser gerent de l’IMSS durant els anys investigats.

27 de gener de 2016 | 4 | Sumari i editorial

1614 21

6 8 10Tarragona tindrà

passarel·la a la platja del Miracle

El Port estableix una línia regular

amb Turquia

CLAUS DE LA SETMANA

Aquesta setmana Notíciestgn treu al carrer la seva edició número tres-cents. Ja han pas-sat una mica més de sis anys des que aquesta iniciativa periodística i de servei va veure la llum (per les festes de Santa Tecla de 2009). Han estat tres-centes sortides, tres-cents

tancaments d’edició i un munt de reportatges, d’entrevistes, de trucades telefòniques, de troba-des i reunions, de fotografi es i vídeos, d’errades i encerts. En defi nitiva, un munt de feina que tot l’equip del setmanari hem compartit amb els nostres lectors i lectores a través d’aquestes pàgines. Des del punt de vista personal, dic sense complexos que formar part de Notíciestgn és una experiència enriquidora i molt satisfactòria. Avui en dia, exercir la professió per la qual et vas formar és tot un luxe. I ho és encara més quan tens la fortuna de treballar de periodista com a director d’una publicació, per molt modesta que sigui. En els temps actuals, ser responsa-ble d’un mitjà de comunicació és tot un repte, ja que l’encàrrec va molt més enllà de recollir històries, contrastar-les i explicar-les d’una manera entenedora. Cal conèixer les persones, les institucions, l’entorn, els líders d’opinió, el perquè de tot plegat i aprendre que, malgrat que només hi ha una veritat de les coses, cal ser molt meticulós i professional a l’hora d’explicar-la. Partint d’aquesta premissa, a Notíciestgn treballem per consolidar un mitjà social, cohesiona-dor, conciliador i que posi en relleu les potencialitats del nostre territori i de la nostra gent, això sí, sense renunciar al punt d’autocrítica que tota societat requereix per progressar. Aquest és el principal aprenentatge que tant un servidor com tot l’equip que forma part d’aquest setmanari hem assolit durant aquests sis anys de presència a la majoria de municipis del Tarragonès i el Baix Penedès. A l’empesa editora, als anunciants, als col·laboradors i, sobretot, als nostres lec-tors i lectores, moltes gràcies per confi ar en nosaltres.

300

Editorial

Tret de sortida a la temporada de

calçots a Valls

Bones previsions turístiques per a

aquest 2016

Tot a punt per al Cós Blanc

de Salou

Tarragona defensa la seva capitalitat

sanitària al territori

La frase de la setmana

«El Papa és objectiu potencial dels terroristes»

LAMBERTO IANNINICap de la unitat antiterrorista de la policia italiana

Nasreddín estava omplint d’aigua una gerra però per més que n’hi posés no s’omplia.–Mestre –li diu un– aquesta gerra no té cul.–I això què importa? Per saber si la gerra està plena, cal mirar la part superior, no la de baix.

Creure en el sentit comú és la primera mancança de • sentit comú.Solem veure les coses no com són elles sinó com som • nosaltres.No ens hem de fi ar de les aparences.• Res és tan bo com semblava en un començament.• No és or tot el que llueix ni llueix tot el que és or.• Quina formosa aparença té la falsedat!•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Per on marxa l’aigua?

Protagonistes

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Sara Porras, jove il·lustradora tarragoninaLa il·lustradora Sara Porras Carrasco ha creat una petita co-nilla que escala muntanyes, lluita amb óssos i viatja per mig món. Totes dues –autora i personatge– seran protagonistes estel·lars del catàleg i l’exposició d’il·lustradors de la presti-giosa Feria del Libro organitzada per Ragazzi-Bologna Chil-dren’s Book Fair (http://www.bookfair.bolognafi ere.it), que se celebrarà del 4 al 7 d’abril a la ciutat italiana de Bolonya. Sara Porras (Tarragona, 1990) va estudiar a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona. Participarà a la fi ra ita-liana perquè ha estat seleccionada per un jurat internacional d’editors, artistes i directors de museus, que valora l’obra de talents emergents i autors consolidats en l’àmbit del llibre in-fantil. L’exposició d’il·lustradors que se celebra en el marc de la fi ra mostra les tendències més innovadores a escala mun-dial. Les obres de fi cció i no fi cció exhibides es publiquen a l’Anuari, una eina de referència que els editors utilitzen durant tot l’any.

SÍ

| 27 de gener de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

E n aquests moments històrics, els escenaris en la política catalana i espanyola són complexos i estan oberts. Transició 2.0 perquè res no can-

viï o ruptura del règim per decidir-ho tot. Context in-cert on els casos de corrupció de CDC, PP i PSOE estan a l’ordre del dia i on la situació de crisi, precarietat i desigualtats continua en augment. Una relativa calma s’ha instal·lat a Catalunya després de l’agònic acord d’investidura i la confi guració del nou govern on Artur Mas ha cedit el tro. Relativa perquè ja s’han fet paleses les primeres discrepàn-cies entre els socis de legislatura referents a la no-unilateralitat, la no-desobediència i la relativització del període de 18 mesos així com els reajustaments per a les primeres votacions parlamentàries per no escenifi car ruptures i la crida de Puigdemont al Go-vern d’allargar la mà a l’oposició per assolir acords. Un govern que ha de començar a desenvolupar el seu full de ruta, que ja té recorregudes pel govern del PP en funcions la conselleria d’Exteriors i la comissió del procés constituent al Tribunal Constitucional i que ha d’aprovar o prorrogar els pressupostos. El xoc de trens entre els governs català i espanyol continua i l’estabilitat del Procés està en mans de l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP. Una nova temporada amb nous personatges, trames surrealistes i girs inesperats ha començat.Un govern català que amb els resultats del 27-S no està legitimat per proclamar la República Catalana independent però sí per obrir el procés constituent per defi nir quina Catalunya volem. Un procés cons-

tituent que ha de ser popular i participatiu, on Cata-lunya Sí Que Es Pot està disposada a sumar-se, i que hauria de culminar amb un referèndum sobre el fu-tur polític de Catalunya. Escenari del dret a decidir i de la justícia social on es troba la majoria de la po-blació catalana i a partir del qual Barcelona En Comú vol impulsar un nou espai polític de confl uència. Proposta embrionària que té temps per articular una plataforma ciutadana àmplia que sumi els esforços i èxits de les darreres eleccions municipals i estatals per construir una alternativa de país, sobiranista i so-cialment justa. Mentrestant les postures enrocades, la tensió i el des-govern que hi havia a Catalunya s’han traslladat més enllà de l’Ebre. L’articulació a l’Estat d’una majoria parlamentària sufi cient per conformar un nou execu-tiu té moltes difi cultats i diferents possibilitats. Amb aquesta situació la governabilitat continua sent in-certa i la impossibilitat d’obtenir els suports necessa-ris en la primera ronda de contactes va fer que Rajoy

declinés l’oferiment del monarca. Un mes després de les eleccions del 20D, Rajoy i el seu govern segueixen en funcions i les possibilitats de Sánchez són escas-ses si no s’obre al debat territorial, debat del qual la majoria dels seus barons no volen sentir a parlar (co-mençant per Susana Diaz). Amb la conformació de la Mesa del Congrés i la pos-terior constitució dels grups parlamentaris van ar-ribar les primeres discrepàncies on els anomenats «els tres del Búnquer» (PP, PSOE i C’s) van posar im-pediments al grup d’ERC i volien deixar sense veu pròpia a En Comú Podem –candidatura més votada a Catalunya– que fi nalment va optar per integrar-se al grup confederal i plurinacional de Podemos i les confl uències. Pocs dies més tard, la proposta de Po-demos al PSOE i a IU d’un govern d’esquerres ha fet trontollar novament la política espanyola. El repte llançat per Iglesias evidencia les contradiccions inter-nes dels socialistes posant-los davant del dilema: PP o canvi. Repte, però, perillós ja que no ha de servir per rebaixar programa ni per salvar a un dels puntals del bipartidisme. No obstant això, en el joc de trons que s’ha convertit la política espanyola hi ha també disputes internes entre els partits dels aspirants i al-tres forces ocultes juguen un paper rellevant. La vella guàrdia del PSOE aposta per un govern del PP en mi-noria i dins dels populars comencen a sentir-se veus instant a un possible relleu de Rajoy, el qual ha posat tota la maquinària popular en marxa per pressionar el líder dels socialistes a acceptar un acord. Alhora C’s insta el PP a obrir negociacions per trobar fórmules perquè la legislatura comenci a caminar i sigui pos-sible la governabilitat. I, fi nalment els poders econò-mics i fi nancers, estatals i europeus, pressionen per un pacte estable que atorgui una suposada estabilitat per continuar aplicant reformes favorables als seus interessos. La seva aposta és la gran coalició. Rebaixa de promeses electorals, línies vermelles, cor-tines de fum, renúncies, corredisses als passadissos, famílies (polítiques) enfrontades, canvi de candidats, pactes de govern o noves eleccions. La situació vis-cuda durant més de tres mesos a Catalunya ara es reprodueix a Espanya. Escenaris constituents o de recentralització. Ruptura democràtica del règim del 78 o tancament per dalt de les possibilitats de canvi social. Aquests són els esce-naris oberts que estan en joc a Catalunya i Espanya. La partida continua.

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografi a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassifi catsclassifi cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

Veo que vuelven a mover el tema del futuro de este emblemático edifi cio. Lo primordial es conocer lo que piensa el ciudadano de a pie, y por su-puesto, lo que piensan los técnicos, que son los que pueden hacer viable el proyecto. Algo que debemos tener muy en cuenta es si se dispone de dinero para convertirlo en algo útil y deseado, porque caso de no ser así, jugamos con los sentimientos de las personas que ven con alegría algo que están deseando desde hace mucho tiempo como es el de reconvertir este edifi cio en algo suyo, tal como nos hicieron creer hace años en aque-llos grandes carteles que decían: «JA ÉS NOSTRE».Una vez aclarado que lo que menos importa al ciudadano es que se con-vierta en el Museo de la Química, y desechado también por algunos par-tidos políticos, según leo, creo necesario que se pongan manos a la obra y antes de que acabe este año, decidan de una vez por todas lo que van a hacer. Centro cívico, centro de interpretación turística, sala de expo-siciones, biblioteca del centro, la Hemeroteca Nacional de Catalunya, también puede tener cabida, no olvidar una buena cafetería, en fi n, hay que reunirse y hacer partícipes a cuantas más personas entendidas en estos menesteres, para fi nalmente hacer algo digno de Tarragona, de sus habitantes y de sus visitantes.

Mª Elisa Aragonés Domènech, Tarragona

Qué hacer con el edifi cio del ‘Banc d’Espanya’

Joc de trons:de Catalunya a Espanya

JESÚS GELL IDAPOLITÒLEG

OPINIÓ

Lloguem, venem i administremels seus immobles

Més de 35 anys d’experiència ens avalen

Aicat 4.746

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors.

Fe d’errades: en l’article sobre el SAD del Vendrell del número 299, hauria de dir més 10.000 hores anuals de servei i no pas més de 1.000, com va publicar-se per error.

27 de gener de 2016 | 6 | Tarragona

tarragona

E l plenari municipal del passat dilluns 25 de gener ha aprovat

inicialment el projecte de construcció del pas de via-nants que connectarà el Port i la ciutat per sobre de les vies del tren. Tots els grups municipals, excepte la CUP, que es va abstenir, van votar favorablement a la construc-ció d’aquesta infraestructu-ra que ha d’estar enllestida abans dels Jocs Mediterranis de 2017.

La passera, de 310 metres de longitud, enllaçarà la Baixada del Toro (a tocar del Balcó del Mediterrani) amb el Passeig Marítim a l’altura de la platja del Miracle. L’equipament per-metrà salvar el desnivell de 17 metres que hi ha entre les

dues parts de la ciutat i les vies del tren que separen el centre de Tarragona del seu front ma-rítim. A banda, es construiran uns ascensors que facilitaran l’accés a aquesta passarel·la i reduiran el recorregut a 170 metres.Josep Fèlix Ballesteros va des-tacar que tot i que l’Autoritat Portuària lidera aquest projec-te valorat en poc més d’un mi-lió d’euros, és una iniciativa conjunta entre totes dues ins-titucions però que ho sufraga el Port, ja que «forma part de les necessitats en l’àmbit por-tuari». També va assegurar que podria representar una solu-ció d’aparcament per als usu-aris de l’estació de tren que, a partir d’ara, podran estacionar al passeig de la platja del Mi-racle.

Si es fa un càlcul aproximat, per anar del Balcó del Medi-terrani fins al Port Esportiu actualment cal fer un recor-regut a peu d’un quilòmetre i mig, que implica baixar les escales que porten a l’estació de Renfe, continuar fins a la plaça dels Carros, creuar el pas subterrani i refer part del camí fet a l’altra banda de les

vies. Això implica caminar du-rant uns vint minuts. Amb la passarel·la que el Port preveu començar a construir en els pròxims mesos, aquest mateix recorregut es faria en menys de deu minuts i passaria del quilòmetre i mig als menys de cinc-cents metres. A banda, part del desnivell es podrà sal-var gràcies als ascensors que s’ubicaran entre el Passeig Marítim Rafael Casanoves i les vies del tren.A principis de 2016 el presi-dent del Port de Tarragona, Josep Andreu, i el mateix al-calde de Tarragona van avan-çar el projecte explicant que la zona que va des de la plaça de la Família Pescadora fins al Far de la Banya i el Miracle té una gran capacitat d’atracció de visitants, només superat

per la Part Alta, i que relligar aquests dos pols d’atracció és un dels objectius d’aquest equipament. Ballesteros va as-segurar que el que «volem és una ciutat que miri al mar».En aquesta mateixa presen-tació, el president del Port va donar algunes pistes de com serà aquesta passarel·la: «Hem apostat per una estruc-

La passarel·la del Miracle serà realitat abans del Jocs

El Banc d’Espanya no acollirà el Museu del Nàstic

infraestructures

esPais PÚBLics

El ple municipal aprova el projecte, que serà íntegrament finançat pel Port de Tarragona

Descartada la proposta feta per Ciutadans. Una junta de portaveus decidirà el futur ús de l’emblemàtic edifici

E l consell plenari del passat dilluns a l’Ajun-tament de Tarragona

també va servir per tombar la moció presentada pel grup municipal de Ciutadans que proposava que l’edifici del Banc d’Espanya, situat a la Rambla Nova de la ciutat, aco-llís un museu dedicat al Club Esportiu Gimnàstic.

El portaveu de la formació de Ciutadans, Ruben Viñuales (que va reconèixer que s’havien equi-

vocat en el plantejament de la moció) va explicar que la seva proposta pretenia establir un lligam entre esport i ciutat, ar-ticulat mitjançant la creació del

museu del Nàstic al Banc d’Es-panya, que també podria acollir l’oficina turística de la ciutat per exposar i patrocinar els diferents atractius turístics de la ciutat. La moció va ser rebutjada i ara una junta de portaveus decidirà el futur ús de l’emblemàtic edifici.Cal recordar que en els vuit anys que fa que l’edifici és buit han estat nombroses les propostes que s’hi han fet. El mateix ajun-tament va proposar instal·lar-hi un Museu de la Química mentre que l’Associació de Veïns Tarra-

gona Centre ha manifestat reite-radament el seu interès perquè l’edifici tingui un ús obert a la ciutadania amb la instal·lació d’una petita biblioteca i sala de lectura de premsa, sales poliva-lents per activitats recreatives o de formació, aula informàti-ca, sala d’actes, ludoteca, entre d’altres. L’oposició també hi ha dit la seva: així, els grups de CiU i PP han proposat el Banc d’Es-panya es converteixi en la Gran Biblioteca-Hemeroteca de la ciu-tat.

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

Per anar a peu des del Balcó del Mediterrani fins al Port esportiu actualment cal recórrer un quilòmetre i mig

Amb la passera aquest recorregut es reduiria a menys de cinc-cents metres i es podria feren deu minuts

Durant els vuit anys que fa que l’edifici és buit s’han fet nombroses propostes d’ús

| 27 de gener de 2016 Tarragona | 7

tarragona

Recreació virtual de com serà la nova passarel·la de vianants que unirà el centre de la ciutat amb la platja del Miracle. / Cedida

Els nostres agents estan formats amb les últimes tendències en màrqueting adap-tades al sector immobiliari.

Jornades de portes obertes: Preparem visites conjuntes dels nostres agents a la seva propietat per conèixer-la millor.

No haurà de visitar moltes immobiliàries: Visitant-ne una, les visita totes.

Compromís de servei: Entre totes les immobiliàries pertanyents a les agrupacions comercials Apialia, revisem les ofertes diàriament per aconseguir optimitzar la seva venda al màxim.

Garantim que el seu immoble tindrà el mateix preu a totes les immobiliàries de les agrupacions Apialia.

Màxima seguretat jurídica per al comprador, ja que existeix un encàrrec de venda en exclusiva per a cada immoble.

TTots els nostres agents pertanyen al col·lectiu API, estan inscrits en el registre de la Generalitat i disposen d’una assegurança de Responsabilitat Civil (cobertura de 775.000€) i de Caució (cobertura de 60.000€).

a

a

aa

a

a

a

tura que sigui lleugera i flexi-ble per no hipotecar el front marítim». Ballesteros coinci-dia en les intencions d’aques-ta obra: «Connectar la ciutat sense alertar l’skyline del Balcó

del Mediterrani». Un equipa-ment, doncs, que busca passar al més desapercebut possible però que ha de complir una funció fonamental assolir la connexió port-ciutat.

Llum verda a una escola privada en anglès a la zona de Boscos

ensenyament

F inalment el plenari de l’Ajuntament de la ciu-tat ha donat llum verda

a la construcció d’una escola anglesa privada a la zona de Boscos, en un espai catalogat d’ús públic. Aquesta iniciativa ha aixecat les queixes veïnals, les quals han estat recollides pels grups municipals d’ERC, Ciutadans i la CUP, que van presentar una moció conjunta per demanar que es retirés la concessió d’aquesta finca pro-pietat de l’Ajuntament. La mo-ció ha estat rebutjada amb 14 vots en contra, 3 abstencions –les de CDC i Iniciativa– i 10

vots a favor, els dels grups que han presentat la moció.Els grups que hi han votat a favor han ressaltat que el pro-jecte tindrà un caràcter públic, malgrat que l’inversor sigui privat i que serà un valor afegit per la ciutat. Per la seva part, els grups contraris al projecte han destacat la manca de di-àleg amb els veïns i el greuge que representa amb l’ensenya-ment públic.El projecte preveu una inver-sió d’uns 2 milions d’euros en un solar de 12.000 metres qua-drats al carrer Joan Lamote de Griñón de Boscos.

27 de gener de 2016 | 8 | Tarragona

TARRAGONA

El Port de Tarragona estableix una línia directa de contenidors amb el mercat turc

L a Naviera Medkon Línies, de nacionali-tat turca, ha escollit

el Port de Tarragona per instal·lar la seva base d’ope-racions a Espanya, a través de la seva agència Medkon Iberia SL, amb la qual cosa pretén acostar les empreses i indústria del ‘hinterland’ (zona d’influència) del Port de Tarragona al mercat turc, essent aquesta una prioritat per al teixit empresarial tar-ragoní.

Medkon Línies connecta el Port de Tarragona amb el mercat turc i dóna resposta així a les demandes de part del sector exportador, afa-vorint alhora l’elevat volum d’intercanvi comercial exis-tent amb Turquia. El nou ser-vei directe s’iniciarà el dia 1 de febrer de 2016, amb el M / V MEDKON IZMIR, vaixell amb capacitat per a 300 teu, amb un temps de trànsit de 6 dies, i una periodicitat de 10 dies, i que es converteix en el servei de contenidors amb el temps de trànsit més ràpid del mer-cat. Addicionalment als ports turcs, aquest servei fa escala també a Bizerta (Tunísia), Mi-surata (Líbia) i Alger (Algèria).

Per a les indústries del hinter-land del Port de Tarragona, aquest nou servei contribuirà de manera destacada, no no-més en la millora de la seva competitivitat, sinó també a una important reducció de les emissions de CO2 per l’estal-vi significatiu de la distància recorreguda en el transport terrestre.El servei està representat a Es-panya per Medkon Iberia SL, Castelló Shipping S.A. són els

agents oficials de booking i està operat al Port de Tarrago-na per DP World Tarragona.

Connexió directa amb 66 països

El Port de Tarragona manté lí-nia directa amb 66 països, a tra-vés de les 40 línies marítimes regulars que té establertes amb ports de tot el món. Aquestes línies establertes fan possible que des del Port de Tarragona

una mercaderia pugui arribar a qualsevol lloc del món.El Port de Tarragona, conscient de la necessitat de les empreses del territori de projectar-se cap a l’exterior, ha fet una apos-ta per dotar-se de les instal-lacions adaptades a les neces-sitats que demanden els nous tràfics. L’estratègia focalitza en la logística de serveis integrals per a tot tipus de mercaderies, cap a qualsevol destinació. I és que les empreses de l’àrea d’in-

fluència del Port de Tarragona, estratègicament posicionades dins de l’arc Mediterrani, no poden desaprofitar l’oportuni-tat d’obrir-se a nous mercats.

Ampliant les connexions

El Port treballa per ampliar les connexions a escala internaci-onal en benefici del teixit em-presarial i industrial del país. En tràfic de contenidors el Port de Tarragona és més un port de tràfic i no de trànsit, ja que aquí l’activitat consisteix a ar-ribar, descarregar i distribuir les mercaderies. Això aporta un gran valor afegit als clients i operadors del Port de Tarrago-na.Les actuals tendències del transport marítim internacio-nal dibuixen un context amb grans vaixells i àmplies instal-lacions especialitzades, amb capacitat per acollir aquests grans elements de transport, que traslladen a grans distànci-es centenars de milions de to-nes. Les accions comercials del Port de Tarragona se centren, doncs, a establir i enfortir vin-cles, sobretot amb les àrees ge-ogràfiques on es localitzen els grans centres productius.

L’operativa comença aquest 1 de febrer i servirà la infraestructura portuària per connectar-se amb ports de Tunísia, Algèria i Líbia

ecONOmiA

Imatge de representants del Port de Tarragona i de la naviliera turca Medkon Línies, que a partir d’ara operarà a Tarragona.

| 27 de gener de 2016 Tarragona | 9

TARRAGONA

Parlem amb Pau Ricomà, cap del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament

de Tarragona, que en les pas-sades eleccions va situar, com a tercera força més votada, quatre regidors en el cartipàs municipal. Li preguntem so-bre els pressupostos i sobre els Jocs, dues qüestions en les quals s’han mostrat molt crí-tics amb el govern municipal socialista, però també sobre el procés sobiranista i el cas Inipro així com sobre què significa viure des de dins la política municipal.

Quin balanç ens pot fer del 2015 des de la seva posició com a grup municipal?El valoro de manera molt po-sitiva pel fet de ser regidor de la meva ciutat, que és una ex-periència impagable. A més, estem en un grup potent i molt ben avingut que ens permet fer molta feina. Ara, des del punt de vista de funcionament de l’Ajuntament, trobem a faltar línies estratègiques clares i la voluntat de l’equip de govern de compartir més la feina que es fa, d’escoltar més, ja que sembla que es funciona per inèrcia. Ara mateix el que més

ens preocupa d’aquest equip de govern, que està en mino-ria i que s’està acostant cap a la dreta, és que no tingui cap horitzó ni cap línia estratègica de ciutat clara.

Com valora la manera com s’han aprovat els pressupos-tos per l’any vinent?Els pressupostos estan clara-ment escurats cap a la dreta. S’està parlant d’un gran «pac-te de catifa», ja que el regidor d’Unió Democràtica va dir que entraria a l’equip de govern sempre que no s’aixequessin catifes, de manera que s’està conformant un equip de go-vern amb aquests paràmetres, que és tot el contrari del que la gent vol. El diàleg amb nosal-tres va ser simbòlic i l’aposta, com dic, ha estat decantar la ciutat cap a la dreta amb un pacte amb el PP i Unió, que no sé si realment era el que espe-raven els votants socialistes.

Quins són els punts pels quals vostès han dit que no?Nosaltres esperàvem que els pressupostos fossin un gran de-bat, una oportunitat per tractar grans temes de ciutat. Els pres-supostos, evidentment, mar-quen la despesa de l’any, però també marquen cap on volem orientar la ciutat. Desgraciada-ment els pressupostos d’aquest

any estan condicionats pel de-senvolupament dels Jocs i fins i tot s’ha anunciat que els dels pròxims anys també ho esta-ran; per exemple, la partida del Pla d’Ajut Municipal de la Di-putació es destinarà a fer una piscina. Els diners no són elàs-tics i si els fas servir per a una cosa no els pots fer servir per a una altra. Per tant, a nosaltres ens preocupa que l’estratègia cultural, social, d’habitatge d’educació... es vegi compro-mesa en els pròxims anys i que els Jocs signifiquin un dè-ficit important per a la ciutat. Hem dit que no perquè hi ha una manca absoluta d’estratè-gia de ciutat i perquè creiem que el debat dels pressupostos hauria de servir per parlar de cap on volem portar la ciutat. Per exemple, continuem sen-se tenir un pla d’equipaments culturals, sense tenir un pacte contra la pobresa, sense una lí-nia clara en habitatge social, en turisme... El període 2007-2011 es van marcar algunes línies estratègiques importants com l’Anella Verda, que ha estat la proposta de transformació de l’entorn de la ciutat més im-portant que s’ha fet mai; el pla de qualitat turística, el Centre d’Art... iniciatives que proposa-ven un horitzó per a la ciutat i que s’han perdut. ERC ha dit que no als pressupostos per la

manera com s’han negociat, pels acords a què s’ha arribat i amb qui s’ha arribat.

Han estat i són molt crítics amb els Jocs...Miri, si els Jocs serveixen per transformar la ciutat, com va succeir a Barcelona amb els Jocs Olímpics, nosaltres hi es-tem d’acord. Però això s’ha de fer bé i el primer que cal fer és buscar la complicitat de totes les administracions. I això aquí no es va fer, durant molt temps es va fer veure que existia un acord amb el govern central i després ens vam assabentar que no, que no era veritat. Sincera-ment, en un projecte de ciutat d’aquesta envergadura no es pot enganyar la gent. A partir d’aquí tot han estat dificultats i crec que ha estat per una mala gestió de l’equip socialista.

Per què?Perquè nosaltres, fa més de dos anys, quan encara no érem a l’Ajuntament, vam fer unes preguntes molt clares a l’al-calde sobre allotjament dels atletes, inversions privades, repercussió mediàtica... que no es van contestar. Dos anys després hem posat les matei-xes preguntes sobre la taula i la majoria encara estan per re-soldre. Ens fa molta por el pla operatiu perquè a hores d’ara s’haurien d’haver aconseguit ja 30 milions d’euros en patroci-nis, però estem encallats en els 8,5 milions. Cada vegada que parla el govern ens diu que té 10 o 11 milions sobre la taula per signar però no se signen mai. El temps passa i això ens preocupa.El que veiem és que ni es volen replantejar els Jocs ni s’atrevei-xen a fer una consulta popular, que és el que demanàvem no-

saltres. Així que vam proposar un pressupost assolible, d’uns quinze milions, que no ens hi-potequi el futur i no signifiqui un endeutament insostenible. La nostra no és una oposició sistemàtica als Jocs sinó una anàlisi crítica de com s’ha fet i una proposta de redreçar-ho que el govern municipal no ha volgut escoltar.

Com valora la posició del go-vern respecte al procés sobi-ranista?Nosaltres a l’Ajuntament de Tarragona li demanem que no posi traves al procés. Li dema-nem que siguin respectuosos amb les directrius que marqui el Parlament de Catalunya. Res més.

Es plantegen demanar la di-missió de l’alcalde pel cas Inipro?La interlocutòria del jutge sobre aquest tema demostra que hi ha moltes coses que cal aclarir i el fet que afecti direc-tament l’alcalde ha malmès molt la imatge de la ciutat. Des d’ERC no volem fer sang d’un tema com aquest i deixem ac-tuar la justícia, però demanem a l’alcalde que prengui la mi-llor decisió per Tarragona.

Personalment, com valora viure la política municipal des de dintre?És fantàstic. La veritat és que hem tingut una gran sort. Al grup d’ERC tenim gent molt capacitada amb la qual el dia a dia és molt senzill. La nostra manera de treballar és compar-tir totes les qüestions i jo crec que, com a experiència políti-ca, és molt satisfactòria i molt rica. Estem aquí per assumir més responsabilitats i per apor-tar moltes coses més.

«Ens preocupa que aquest ajuntament no tingui una línia estratègicade ciutat»

Carme López,Tarragona

Pau Ricomà regidor erc a l’ajunTamenT de Tarragona

27 de gener de 2016 | 10 | Territori

festa major salou

Què representa la festa ma-jor per al municipi en termes econòmics i de visibilitat?La festa major és el patrimo-

ni cultural viu més important que té una població. En el cas de Salou, genera molt movi-ment, no tan sols en termes

econòmics sinó també cultu-rals. És un magnífic aparador de tot el que tenim, de tot el que som i de tot el que sentim com a població, ja que en la festa major s’implica tota la ciutadania. Tenim més de 80 entitats i associacions ciutada-nes que participen en l’orga-nització de la festa major, un nombre que creix any rere any i que demostra que la festa en-gresca molta gent. Aquesta alta participació fa que sigui cada cop més dinàmica i participa-tiva i que les activitats siguin cada cop més dinàmiques, no tan sols per als salouencs i sa-louenques sinó també per als nostres visitants.

Personalment, amb quin acte de la festa es queda vostè?És molt difícil destacar-ne un de sol, ja que el programa és molt extens. El passat cap de setmana, per exemple, vam viure les 24 hores de futbol i van ser una experiència apas-sionant. És una de les moltes

activitats esportives en el pro-grama que es poden destacar. Però també em quedo amb els actes més tradicionals, com la trobada de gegants que aquest any ha arribat a la trentena edi-ció, o la ballada de sardanes. Hi ha un acte que m’agrada especialment, com és l’agraï-ment que fem a les entitats i associacions que participen en la festa, ja que tenim l’opor-tunitat de reconèixer la tasca que fan durant tot l’any. Tam-bé hi ha molts actes culturals i infantils que estan molt bé. I no puc deixar de destacar el Cós Blanc, que és el gran eix de la festa.

Cal recordar que aquest any ha canviat de data per no co-incidir amb el Carnaval...Sí, d’aquesta manera ningú no haurà de renunciar a res. Aquest any hi participen dues colles més i, com cada any, serà tot un espectacle que reunirà milers de persones al nostre municipi.

En clau municipal, quines seran les actuacions més destacables d’aquest 2016?Continuarem treballant en els grans projectes de ciu-tat que ja tenim en marxa com són l’eix cívic de la via del tren; noves ubicacions a la zona hotelera i esportiva, continuarem treballant en el barranc de Barenys per evitar les inundacions en el barri de la Salut, treballarem en la nova biblioteca i la nova esta-ció, entre altres projectes que esperem que es vagin concre-tant aquest any.

I continuaran defensant la implantació de BCN World com fins ara?Evidentment que sí, esperem que BCN World arribi al nos-tre municipi tal com demana la ciutadania i molts inver-sors que han mostrat el seu interès. Esperem que el Parla-ment de Catalunya l’impulsi definitivament com cal i no el deixi perdre per qüestions polítiques.

«La festa major és el patrimoni cultural viu més importantque té una població»

Principals actes de la festa major

Enguany, l’acte estrella, el Cós Blanc, s’avança una setmana i es realitza el darrer dissabte de gener (dia 30) en lloc del primer cap de setmana de febrer, per la coincidència amb el Carna-val. Enguany, dues carretel·les més acompanyaran la rua de lluïment i la desfilada noctur-na pel carrer ciutat de Reus en una xifra rècord de participació que arriba fins a les 30 carretel-les tematitzades que mouran a més de 2.500 persones i que –any rere any– atreuen milers i milers d’espectadors d’arreu del territori i visitants estrangers que busquen conèixer de prop la festa.

Un dels eixos de la festa d’aquest any és l’activitat mu-sical amb caràcter gratuït. A banda de l’actuació del grup de Constantí Els Pets, de la fes-

ta ràdio Flaixbac i de la festa under 16 que van tenir lloc el passat cap de setmana, aques-ta setmana destaca la festa de les Colles amb les actuacions dels grups Nueva Alaska i els Atabaladors de Salou (dijous 28 de gener a les 23 hores a l’envelat); la festa Disco DO Salou (dijous a partir de les 23 hores a la carpa Jove); el Gran ball de festa amb l’or-questra Nueva Etapa (a les 23 hores a l’envelat, divendres 29 de gener) i seguidament la festa disco; o la Nit de Rumba amb l’Actuació de Vergüenza Ajena i José El Chatarra (a les 23.30 hores a la Carpa Jove del divendres 29 de gener); el ball amb l’orquestra Selva-tana i Festa disco (dissabte 30 a partir de les 12 de la nit a l’envelat); la festa del Cós Blanc Night a la carpa Jove (dissabte 30 de gener a partir de mitjanit) o el gran ball de festa major de diumenge 31 de gener a l’envelat amb l’or-questra Montgrins (diumenge 31).

Pel que fa als actes tradicionals el passat diumenge va tenir lloc la trobada de gegants que ja suma 30 anys de sortides i lluï-ments pels carrers del municipi amb sortida des de la plaça de la Pau; també es va fer la balla-da de sardanes, l’homenatge a la gent gran a l’envelat i la re-cepció institucional de l’alcalde i de la corporació a les entitats i associacions salouenques. Aquesta setmana serà el torn de l’homenatge a la dona més gran (dijous 28 a les 19 hores); el concert de corals al TAS (di-vendres 29 a les 21 hores) o la novena edició de la Mostra i tallers de la Xarxa de Cultura tradicional catalana de Salou (dissabte 31 de les 17 a les 20 h al passadís del TAS). La inau-guració de la mostra d’artistes locals (divendres 29 a les 19 hores a la Torre Vella) també forma part de la intensa agen-da d’aquests pròxims dies. Diu-menge 31 de gener, les mati-

nades de grallers, la trobada escuterista o l’exhibició hípica a més d’altres activitats organit-zades pel Club Nàutic posaran el punt final a la festa.

La Festa Major també preveu nombrosos actes dedicats als més petits que organitza la regidoria d’Infància a través del Club Xic’s: destaquen el ja consolidat Cós Blanc Xic’s a l’envelat de festa major amb el grup d’animació La Cremallera (divendres 29 de gener); la gimcana Aventura Xic’s en família, a més de la fira Xic’s amb el dilluns 1 de febrer amb les atraccions a 1,5 euros; o el cinema en 3D amb la projecció de Los Mini-ons. Com a novetat, el Club Xic’s també ha volgut iniciar un concurs de fotografia pels més petits on es demana que es disfressin per a l’ocasió i pugin la foto al facebook de Salou Xics. El guanyador re-

brà un passi familiar per a entrar a tots els espectacles del TAS programats pel 2016. També es mantenen altres activitats com la zona d’infla-bles, la xoco Xic’s...o la zona de tallers infantils, entre un llarg etcètera.

Però la festa major de Salou també està conformada un ampli apartat esportiu on destaquen especialment la multitudinària pedalada po-pular que enguany celebra els 22 anys de trajectòria o el més que consolidat trofeu de 24 hores de futbol sala que enguany arriba a la 19 edició; el torneig de tennis taula o la cinquena edició de l’olimpíada escolar d’escacs, el torneig de natació benja-mí o el de petanca, a més de la tercera edició del Skate Parkty, entre un llarg etcète-ra d’activitats que coordinen des d’esports.

Música gratuïta

Actes tradicionals

Actes pels més petits

Actes esportius

Cós Blanc

Pere Granados ALCALDE DE SALOU

| 27 de gener de 2016 Publicitat | 11

27 de gener de 2016 | 12 | Territori

FESTA MAJOR LA POBLA DE MAFUMET

Com valora el primer cap de setmana de Festa Major?La valoració és molt positiva, perquè la participació ha es·tat molt elevada. Per exemple, les tres representacions del musical El Rei Lleó van omplir el Casal Cultural, i el vermut solidari també va ser un èxit, ja que vam reunir 1.600 euros que seran destinats a causes benèfiques. Si tenim en comp·te que la consumició tenia el preu simbòlic d’un euro, veu·rem que la participació va ser força considerable.

Què podem gaudir encara al programa d’actes de la Festa Major del Lledó?Hi ha moltes activitats i pro·postes per a tots els gustos. Des de la música d’Els Pets al teatre d’humor de Clownic, amb l’es·pectacle Jobs. I per descomptat, no hi falten els actes més tra·dicionals: la visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó, el correfoc, la cercavila i el segui·ci, la missa, la processó, i un llarg etcètera de propostes per a tothom.

Quin grau de participació ve-ïnal hi ha en l’organització de les festes?La seva presència, tant indivi·dual com col·lectiva a través de les diferents entitats del poble, és fonamental. Sense la col·

laboració de les entitats i de la comissió de festes, no serien possibles ni viables, ja que hi intervenen com a protagonis·tes d’alguns dels actes La Cor·riola Teatre, el Ball de diables, el Club de vehicles clàssics, la Colla gegantera la Mafumada, el Ball de sardanes de l’AMPA i l’Associació de Dones. Tenim molt clar que les festes, com tot el que fem a la Pobla, són de les persones i per a les per·sones.

I en clau de futur, en què tre-balla l’Ajuntament?Com ara deia, la nostra màxi·ma prioritat sempre són les persones. En aquest sentit, do·nem prioritat a cobrir les seves necessitats més fonamentals, com és l’ocupació. Tenim una línia d’actuació molt decidi·da en aquest sentit i apostem de manera clara pel foment de l’ocupació i de la formació.

D’altra banda, continuarem mi·llorant el mapa d’equipaments i instal·lacions municipals, que contribueixin al benestar dels nostres veïns i veïnes. Un tercer àmbit fonamental és la cohesió social de la Pobla, que fomentem a través de les fes·tes i moltes activitats al llarg de l’any com, per exemple, la pròxima excursió a la neu, que celebrarem a finals de febrer.

És aquesta atenció a les per-sones el que ha fet créixer la seva demografia de manera tan notable?L’Ajuntament, com a adminis·tració, es deu als seus ciuta·dans, i és per a ells que treba·llem. A més, som un municipi acollidor. Aquí tothom és ben·vingut i ho té molt fàcil per in·tegrar·se ràpidament, perquè a banda d’un ampli mapa d’equi·paments i serveis, mantenim l’essència i la qualitat de vida dels municipis petits. També som un poble que evoluciona de manera molt àgil. Hem cres·cut moltíssim en els darrers anys i actualment tenim empa·dronades més de 3.800 perso·nes, una xifra molt important si tenim en compte que fa 12 anys, el 2003, el volum de po·blació era de 1.220 persones. Cal destacar que dels habitants actuals, uns 680 són infants. Per tant, queda clar que el mu·

nicipi està en constant evolu·ció. En cas que continuï així, farem que sigui un creixement responsable amb el qual es continuïn garantint els serveis i la qualitat de vida actuals dels nostres habitants.

Què pot fer un Ajuntament com el seu per reactivar l’eco-nomia?No hi ha fórmules màgiques, i cal recordar també que la capa·citat dels ajuntaments en ma·tèria de foment de l’ocupació és limitada, perquè no podem legislar ni fer grans plans. Ara bé, a la Pobla tenim previstes diverses actuacions, com ara l’ampliació del polígon indus·

trial, que permetrà la instal·lació de petites empreses au·xiliars al municipi, així com la creació d’ocupació. A més, bo·nificarem la instal·lació d’em·preses en aquest polígon i, òb·viament, continuarem donant suport a les empreses locals, comerços i locals de restaura·ció del municipi. En l’àmbit dels treballadors, estem impul·sant la formació a través d’una àmplia oferta de cursos.

En clau de futur, a la Pobla te-nen els Jocs Mediterranis en un horitzó cada cop més pro-per. Què representa aquesta cita per al municipi?Per a nosaltres és un gran or·gull i una enorme responsabi·litat formar part d’un projecte tan gran, perquè ens permetrà situar·nos com a territori al mapa internacional. A més, es tracta d’una iniciativa que generarà ocupació, projecció exterior, turisme, llegat patri·monial, etc. Jo sóc optimista de mena, però en el cas dels Jocs Mediterranis crec que tots ho hem de ser, perquè només aportaran beneficis al territori.

Joan Maria Sardà ALCALDE DE LA POBLA DE mAfumET

«Prioritzem elfoment de l’ocupaciói la formació, així com la cohesió social de la Pobla»

«A banda d’un ampli mapa d’equipaments, mantenim l’essència i la qualitat de vida dels municipis petits»

«Dels habitants actuals, uns 680 són infants, per tant està clar que el municipi està en constant evolució»

| 27 de gener de 2016 Publicitat | 13

27 de gener de 2016 | 14 | Territori

GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLSGRAN FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS

El diumenge 31 de gener tindrà lloc una nova edi-ció de la Gran Festa de

la Calçotada de Valls, la 35a, que s’ha convertit en una de les grans festes típiques de Catalunya al voltant d’un pro-ducte gastronòmic singular,

el calçot. Aquesta celebració es va iniciar l’any 1982 i des d’aleshores cada any milers de persones visiten Valls i la comarca de l’Alt Camp per gaudir de la temporada de calçots que té com a tret de sortida aquesta diada. Com

cada any, el programa d’actes inclou les activitats relacio-nades amb l’elaboració de la salsa i els calçots i els concur-sos, a més d’actes més tradi-cionals del municipi com la cercavila dels elements fes-tius entre altres.

La Gran festa de la Calçotada s’iniciarà el diumenge 31 de gener a les deu del matí a la plaça de l’Oli amb les demos-tracions de coure calçots a la graella. A dos quarts d’onze, a la plaça del Blat, tindrà lloc el XXV Concurs de salsa de la

calçotada de Valls amb demos-tracions en directe, i el XXIX Concurs de cultivadors de cal-çots. A partir d’aquesta hora es podran veure els manats de calçots participants (premis als manats de calçots millors i més regulars i a la mota amb major

Tindrà lloc el dia 31 de gener i inclou concursos, degustacions i activitats tradicionals

La Gran Festa de la Calçotada arriba a Valls per 35a vegada

GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS

| 27 de gener de 2016 Territori | 15

GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS

nombre de calçots).A dos quarts de dotze, des de la plaça del Blat i fi ns a El Pati, es farà la mostra de danses de carrer tradicionals de Valls, amb la cercavila de les danses de carrer del seguici festiu del municipi amb els grups partici-pants: Ball de la Primera amb els seus grallers, Ball de Bas-tons de Valls amb els seus gra-llers, Ball de Pastorets de Valls amb els músics de l’Espardenya i Ball de Gitanes de Valls amb els grallers de la Colla Joves dels Xiquets de Valls. A les 12 és previst que entrin a la plaça El Pati, on tindrà lloc l’actuació de lluïment amb l’explicació de la simbologia dels balls i les referències històriques a la ciu-tat.A dos quarts d’una del migdia, des de la plaça del Blat sortirà la cercavila dels elements fes-tius de la calçotada: Gegant del Calçot de Valls, Flabiolaires de Vallmoll, Gegants Agrupació El Calçot AAEET, amb els seus gra-llers, Mulassa de Valls, grallers de la colla Vella dels Xiquets de Valls. Amb carros amb feixos de llenya, graelles, calçots, bocois, diligències, carros de pagès, xarrets, cavalls muntats...

Concursos

A la una del migdia, a la pla-ça El Pati, es donarà el tret de sortida al tradicional XXXI Concurs de menjar calçots. Per participar-hi, cal inscriure-s’hi prèviament. Durant el Con-curs, les Colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls, enlairaran els seus pilars.

Degustació popular

A aquella hora començarà tam-bé la degustació popular de la calçotada a la plaça de la Zeta. Cada comensal rebrà 12 calçots, terrina amb salsa, vi de Valls, pa, pitet de roba, taronja i una

llauna de cervesa San Miguel). Hi haurà graelles preparades per a les persones que vulguin coure carn, llonganissa, botifar-ra de Valls... La plaça de l’Oli es-tarà ambientada amb parades i elements al·legòrics a la Calço-tada. A les places de l’Oli, dels Alls, de les Garrofes i de la Zeta i a la Societat Agrícola de Valls (pàrquing de la cooperativa, al costat de l’Església del Carme) hi haurà servei de taules per a la degustació. Es vendran ma-nats de calçots tendres.A les dues de la tarda a la pla-ça El Pati, es farà el lliurament dels premis del XXIX Concurs de Cultivadors de Calçots, del XXV Concurs de Salsa de la Cal-çotada de Valls i del XXXI Con-curs de Menjar Calçots.De les deu del matí fi ns a les dues del migdia a la plaça de El Pati es podrà visitar l’Espai del vi de la DO Tarragona (l’au-

tèntic vi de la calçotada), amb espai de venda i degustació de vins amb la presència de cellers i cooperatives adscrites a la DO Tarragona.

Altres activitats

Durant els dos dies es farà la trobada de 2CV (Citroën 2 ca-valls) que estaran exposats durant el dissabte 30 (tarda) i diumenge 31 (matí) al carrer Teatre-Pl. del Quarter. Dissabte, de 10 del matí a les 8 del ves-pre i diumenge de 10 del matí a les 3 de la tarda estarà obert el Mercat de la calçotada, el Mer-cat d’alimentació i artesania popular al passeig de l’Estació. Mostra de cuina del calçot Tas-tets a base de calçots de Valls maridats amb vins de la DO Tarragona al carrer Jaume Mer-cadé, amb animació, activitats infantils i música.

27 de gener de 2016 | 16 | Salut

SALUT

L ’Ajuntament de Tar-ragona instarà el nou conseller de Salut de la

Generalitat, Antoni Comín, a treballar perquè l’Hospi-tal Joan XXIII de Tarragona consolidi i incrementi el seu lideratge dins del sistema sanitari de la demarcació i del sud de Catalunya. El ple municipal, amb els vots a fa-vor de totes les formacions polítiques, a excepció de la CUP (que hi ha votat en con-tra), ha aprovat una moció que reclama a la Generalitat la recuperació de la cirurgia oncològica hepatobilipan-creàtica per al territori, així com el retorn de serveis per-duts com ara l’UCI Pediàtrica i el transport neonatal, entre altres.

La moció, presentada a instàn·cies del grup municipal socia·lista, ha rebut el suport de totes les formacions presents al con·sistori, a excepció de la CUP, que ha justificat la seva oposi·ció en el fet que el contingut de la moció fa esment a la «col·laboració de Joan XXIII amb la resta de proveïdors» sanitaris del territori. PSC, PP, Ciuta·dans, ERC, ICV, Unió i Conver·gència han votat a favor d’un text que defensa la capitalitat sanitària de Tarragona a través del seu hospital de referència davant de l’amenaça que, se·gons ha recordat el líder del PP i ha reconegut el mateix alcal·de Josep Fèlix Ballesteros, re·presenta l’aposta que en el seu dia el Govern de la Generalitat va fer pel nou Hospital Sant

Joan de Reus. Durant el debat l’alcalde Ballesteros ha reco·negut que li hauria «agradat el suport de totes les formacions», en clara al·lusió al vot negatiu de la formació de Laia Estrada. Especialment crítica amb la CUP ha estat la portaveu d’ICV, Arga Sentís, que l’ha acusat de votar en contra simplement pel fet que la moció no havia estat presentada per la mateixa formació anticapitalista. Sen·tís ha acusat la CUP d’intentar monopolitzar el tema de la sa·nitat, quan, segons Sentís, «és un tema de tots, portat per ICV moltes vegades al Parlament». Tarragona traslladarà ara la moció a la conselleria de Salut, a totes les formacions del Parla·ment de Catalunya i a la resta d’administracions implicades.

SALUT - repTeS de fUTUr

Tarragona, capital sanitària

L’Ajuntament de Tarragona es posiciona per defensar la capitalitat sanitària de la ciutat i el lideratge de l’hospital Joan XXIII com a únic centre de referència de nivell 5 a la demarcació

Imatge del ple celebrat aquesta setmana a l’Ajuntament de Tarragona. A la dreta, reproducció de la moció aprovada pel consistori amb el suport de totes les forces polítiques amb l’únic vot en contra de la CUP.

Moció aprovada pel ple municipal d’aquesta setmana en defensa de Joan XXIII.

| 27 de gener de 2016 Salut | 17

SaLUT

T arragona disposarà d’una UCI pediàtrica i de transport neonatal

aquest mateix any 2016. Així ho ha anunciat el doctor Al·bert Pons, coordinador assis·tencial de TGN Salut Aliança Estratègica, durant la roda de premsa de valoració de la col·laboració entre els tres prin·cipals proveïdors de salut al territori ·ICS, GIPSS i Xarxa Santa Tecla· durant el 2015.

Aquesta UCI pediàtrica, que ja va existir a Tarragona fins a l’any 2001, disposaria d’una unitat de cures neonatals i tin-dria una capacitat de sis llits amb possibilitats d’ampliar-la fins a vuit. Aquest servei ubicat a Joan XXIII, segons el respon-sable mèdic, evitaria la deriva-ció de 800 infants a Barcelona a l’any.D’altra banda, també és previst que aquest 2016 es concreti la posada en marxa del servei de transport neonatal a les nostres comarques, que actualment es coordina des del Servei d’Emer-gències Mèdiques (SEM) de Bar-celona. «Actualment, quan s’ha de traslladar un nounat s’acti-va el protocol del SEM de Bar-celona i, generalment, el nou-nat és derivat a l’hospital de Sant Joan de Déu o bé a la Vall d’Hebron, passant de llarg de Tarragona», ha explicat Pons. A hores d’ara s’estan formant els professionals sanitaris que integrarien aquest servei, que possibilitaria que el 99% dels casos es resolgués a Tarragona.

Hospital maternoinfantil a Tarragona

Tot això permet, segons Josep Ramon Fuentes, president del consell rector de TGN Salut AE, planteja la possibilitat que en el futur Tarragona aculli

el tercer gran hospital mater-noinfantil de Catalunya, la im-plantació del qual estaria ple-nament justificada pel volum de població: «Es podria donar servei a una població d’un mi-lió d’habitants si també s’afe-geix la demarcació de Lleida», ha assegurat Fuentes, que ha afegit que també ajudaria a descongestionar els hospitals de Barcelona.Quant a les valoracions sobre el primer any de col·laboració entre proveïdors, Pons ha as-segurat que aquest any s’han assolit molts dels objectius marcats com ara la creació de diferents unitats funcionals, l’homogeneïtzació de proto-cols o la creació d’equips d’ex-

perts en patologies complexes. Aquesta col·laboració, segons els responsables de TGN Salut AE, també ha permès reduir el temps d’intervenció en alguns procediments gràcies a l’apli-cació d’una gestió unificada de les llistes d’espera.Per aquest any, els objectius són consolidar tot allò que s’ha posat en marxa aquest any, a l’espera que el nou govern respecti els pactes establerts i continuï apostant pels plans funcionals que estan en mar-xa. «No crec que cap govern es plantegi anar en contra de la col·laboració», ha conclòs Pons.

Per Carme López

De moment, els objectius d’aquest 2016 són posar en marxa la UCI pediàtrica i el servei de transport neonatal a les comarques tarragonines

La ciutat es postula per tenir el tercer hospital maternoinfantil de Catalunya

Albert Pons, coordinador de TGN Salut Aliança Estratègica, durant la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació la setmana passada. / Fotografia: Tomàs Varga

27 de gener de 2016 | 18 | Salut

SALUT

E l conjunt d’hospitals de les comarques de Tarra-gona i els seus professi-

onals de cirurgia estan per la labor de recuperar la cirurgia oncològica esofàgica i he-patobiliopancreàtica (HPB), especialitats que històrica-ment s’havien intervingut en diversos centres hospitalaris del Camp de Tarragona, però que es van perdre l’any 2012 quan la conselleria de Salut va decidir centralitzar tots els casos tarragonins a l’Hos-pital de Bellvitge (Barcelona). En l’actualitat una setantena de pacients oncològics del territori són derivats cada any a Bellvitge per ser ope-rats de patologia esofàgica i HBP, fet que segons els fa-cultatius locals és innecessari perquè tant els centres hos-pitalaris de Tarragona com els seus equips professionals estan capacitats i coordinats per encarregar-se de les inter-vencions quirúrgiques que es generen al territori. Aquesta demanda dels cirurgians tar-ragonins va ser traslladada per escrit a la Conselleria de Salut el 14 d’abril de 2015 i reiterada el passat mes de desembre per la gerència ter-ritorial de l’ICS a Tarragona i Terres de l’Ebre (en repre-sentació de tots els centres de la província), així com per les direccions clíniques dels hos-pitals Joan XXIII i el de Santa Tecla de Tarragona.

Entre els arguments de la sani-tat tarragonina per recuperar aquest servei, recollits en l’es-crit enviat a la Conselleria de Salut, hi ha les importants mi-llores assolides a la província en l’àmbit oncològic a partir de la creació de la Direcció Clí-nica del Servei de Cirurgia de l’Hospital Joan XXIII i el Verge de la Cinta Tortosa. La creació d’aquesta direcció clínica (ge-

ner 2014) ha servit per imple-mentar els Comitès Oncològics Únics a tota la demarcació de Tarragona, tot unificant cri-teris i decidint en un entorn multidisciplinari quin és el tractament més adequat per a cada pacient. Aquests comitès únics dedicats al tractament dels pacients afectats de càncer de recte, càncer esofagogàstric i càncer de l’àrea hepatobili-opancreàtica estan integrats per especialistes dels diferents centres hospitalaris de la de-marcació (Joan XXIII, Santa Te-cla, Sant Joan de Reus, Hospital del Vendrell, Verge de la Cinta de Tortosa...) amb especial de-dicació a cada àrea. Tot amb l’objectiu d’assolir una millor

formació i expertesa dels dife-rents especialistes que tracten aquests pacients.

Un altre element clau per po-der parlar de la recuperació de la cirurgia oncològica HBP a Tarragona és la tasca realitzada per l’Aliança Estratègica TGN Salut entre els proveïdors ICS, Xarxa de Santa Tecla i GIPSS a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. L’aliança agru-pa els professionals d’aquestes entitats, fet que permet la crea-ció d’equips superespecialitzats i amb una elevada massa críti-ca de pacients oncològics per tal d’assolir els requeriments mínims de casos establerts en la instrucció de 2012, que va argumentar la derivació de pa-cients a Barcelona en el fet que cap dels hospitals tarragonins per si sol arribava al nombre de

casos anuals atesos per justifi-car l’existència del servei. Amb la suma dels casos derivats per Joan XXIII, Santa Tecla i l’Hos-pital del Vendrell, i més afegint el de la resta d’hospitals de la província, s’assoleix amb es-creix el mínim de casos anuals per considerar que Tarragona disposi de la seva pròpia uni-tat de cirurgia oncològica amb la participació de facultatius de tots els centres i amb seu a l’Hospital Joan XXIII. En l’actualitat, uns 70 casos tarragonins són derivats anual-ment a Barcelona per ser ope-rats d’HBP. Tant el diagnòstic com el preoperatori i tracta-ment oncològic posterior es fan a la demarcació.

SALUT - repTeS de fUTUr

El territori va deixar de fer intervencions hepatobiliopancreàtiques el 2012, quan Salut va decidir centralitzar tots els casos a Bellvitge

La sanitat tarragonina vol recuperar el servei de cirurgia oncològica de pàncrees

A la demarcació s’han creat Comitès Únics Oncològics amb professionals de tots els centres, garantia de bona atenció per a tots els casos registrats al territori

El tractament de la patologia HBP reque-reix un cirurgià especialista, així com un equip multidisciplinari integrat per oncòlegs, anatomopatòlegs, radiòlegs i digestòlegs, a part d’altres especialistes consultors (dietistes, endocrinòlegs, ge-riatres, rehabilitadors, etc.) amb dedi-cació especialitzada per aquest tipus de patologia. Actualment els hospitals de les comarques de Tarragona, coordinant

serveis i equips professionals, disposen dels recursos humans necessaris per po-der diagnosticar i tractar tots els casos d’HBP que es registren a casa nostra. Així també es disposa de les instal·lacions i recursos tècnics apropiats perquè els professionals facin la seva feina. A Tarra-gona, per exemple, amb l’hospital de re-ferència provincial (l’Hospital Joan XXIII) i un segon com és l’Hospital de Santa Te-

cla, tots dos dotats de tot l’equipament necessari (cures intensives, anestèsia i equipaments als quiròfans aptes per la cirurgia HBP). El treball conjunt dels professionals de tots dos centres, seguint els criteris únics aplicats al conjunt de la demarcació, són una garantia per a la ciutadania, que gaudiria d’un servei més eficient i pròxim i s’estalviaria desplaça-ments incòmodes a Barcelona.

Un Servei qUirúrgic de referènciA Amb impLicAció de profeSSionALS de ToTS eLS cenTreS

| 27 de gener de 2016 Salut | 19

SaLUT

«El personal i els hospitals del territori estem preparats i coordinats. No cal derivar aquests pacients tarragonins a Barcelona»

DR. JOAN JOSEP PÀMIES I DRA. ROSA JORBA, caps de cirurgia de l’hospital de santa tecla i de l’hospital joan xxiii de tarragona

E ls responsables clínics dels serveis de cirurgia dels dos hospitals de

Tarragona (Joan XXIII i San-ta Tecla) ho tenen clar. La coordinació dels equips pro-fessionals d’ambdós centres, en col·laboració amb altres hospitals del territori com el Sant Joan de Reus o el Pius de Valls, fan que la sanitat tarra-gonina mereixi recuperar el servei de cirurgia oncològica esofàgica i hepatobiliopan-creàtica. Des de fa gairebé un parell d’anys els diferents proveïdors de la sanitat pú-blica al territori col·laboren i busquen sinergies en tots els àmbits assistencials per redu-ir les llistes d’espera, evitar les derivacions innecessàries a altres punts de Catalunya i incrementar el grau de re-solució i eficiència dels re-cursos existents a les nostres comarques.Recuperar el servei de cirurgia

oncològica HBP, perdut per Tarragona el 2012 per criteris numèrics del departament de Salut, és una de les prioritats dels equips quirúrgics d’amb-dós hospitals que, en el marc de l’aliança estratègica TGN Salut, fa temps que treballen en la coordinació d’equips i en la unificació de protocols assis-

tencials. La doctora Rosa Jorba, directora clínica de cirurgia de Joan XXIII, assegura que «a Tarragona estem preparats i coordinats per atendre i operar els casos d’HBP que es produei-xen al territori. Disposem dels professionals qualificats i dels recursos tècnics per fer-ho en les mateixes condicions que a Bellvitge. Només alguns paci-ents amb patologia més com-plexa, que requereixin tras-plantament hepàtic s’hauran de continuar traslladant. Però ja no serà el volum de pacients actual. És per això que dema-nem a Salut que es replantegi l’opció de retornar als hospitals de Tarragona la capacitat de re-cuperar un servei que fa uns anys ja s’oferia a la ciutadania». El doctor Joan Josep Pàmies, cap de cirurgia de l’Hospital de Santa Tecla, recorda que «des de fa temps treballem plegats per corregir els arguments que en el seu dia van donar des de

Salut per treure el servei. Hem impulsat els comitès oncolò-gics únics, que permeten que els professionals més especia-litzats de cada centre puguin analitzar i determinar en comú què és millor en cada cas. Hem estandarditzat els protocols i també hem format equips multidisciplinaris amb profes-sionals dels diferents centres. Així, busquem la millora en la formació continuada i en l’expertesa dels professionals, ja que s’incrementen el nom-bre de casos atesos». En aquest sentit, el doctor Pàmies apunta que «el 2012 des de Salut es va dir que la decisió de centralit-zar el servei a Barcelona respo-nia a la manca de massa crítica dels hospitals tarragonins. Però ara, amb la feina conjunta i la coordinació entre els diferents hospitals del territori, sí que sumem el nombre de casos que justifica que el territori disposi del seu propi recurs per aten-

dre millor la ciutadania de les nostres comarques».La doctora Jorba apunta que «no es tracta només d’un ser-vei per a la gent de Tarragona ciutat sinó per als habitants de tota la província. Aquí tenen un paper cabdal els professionals de tots els centres, com ara el Sant Joan de Reus, el Verge de la Cinta de Tortosa, l’Hospital del Vendrell o el Pius de Valls, ja que es tracta d’oferir soluci-ons tant a les persones que vi-uen a les grans ciutats com per a aquells habitants que viuen en un poble petit de l’interior de les Terres de l’Ebre. Pensi que actualment hi ha familiars de gent ingressada a Barcelona que han de fer viatges de més de dues hores per estar al cos-tat del seu malalt. Això ho evi-tarem a mesura que incremen-tem els serveis que oferim des dels nostres hospitals».

per Òliver Márquez

La suma global de casos atesos pels hospitals tarragonins, raó de pes per crear una unitat de referència al Joan XXIII. S’evitaria la derivació a Barcelona d’uns 70 pacients l’any

27 de gener de 2016 | 20 | Territori

territori

L a Costa Daurada i les Terres de l’Ebre rebran l’any vinent més turis-

tes respecte a l’any passat després dels acords que han tancat durant la Fira Inter-nacional de Turisme (FITUR) que va tancar portes diumen-ge passat a Madrid. Segons el Patronat de Turisme de la Di-putació, s’han tancat acords amb els principals operadors turístics i aerolínies europees que fan pensar que hi hau-rà més visitants. En aquest sentit, el seu director, Octavi Bono, destaquen les «dinà-miques positives» dels mer-cats francès, britànic, rus i holandès de cara la pròxima temporada. «Les sensacions són força positives encara que potser no es traslladen al fet que haguem tancat ja un acord en concret però ja dibuixen com serà el pròxim exercici», afirma Bono.

Durant la FITUR, el territori ha tancat acords amb Coral Travel, que ampliaran de dos a tres els viatges setmanals que fan des de Moscou a l’aeroport de Reus. D’altra banda, TUI Rússia oferirà dos vols setmanals des de Moscou de juny a setembre. Sundio oferirà dos vols set-manals al juliol i a l’agost des d’Amsterdam i encara que no-

més són dos mesos, Bono creu que «significa un primer pas en el mercat holandès» que podria arribar-se a estendre a Bèlgica.Un dels mercats més destacats és el britànic, que incrementa de manera significativa l’oferta per l’any vinent. Ryanair in-crementarà un 7% el nombre de places programades entre l’abril i l’octubre, tot ampliant la ruta a Cork i tornant a inclou-re Liverpool, Bristol i Glasgow de juny a setembre. Jet2.com augmentarà un 50% les places ofertades. TUI UK-Ireland tam-bé tindrà una nova connexió amb Knock al juliol i l’agost i Thomas Cook augmentarà en un 13% el nombre de places.

L’increment de visitants és pro-vocat, entra molt factors, per les expectatives de consum, que creixen arreu de la Unió Euro-pea al voltant d’un 7%. A més, en el cas del Regne Unit, cal po-sar «especial atenció al canvi de la lliura a l’euro». D’altra ban-da, «la situació geopolítica a la Mediterrània més oriental» s’hi afegeix. En aquest sentit, el di-rector del Patronat de Turisme ha explicat que el fet que Egip-te o Tunísia no puguin garantir un nivell de seguretat determi-nat fa que el turisme es desviï a altres llocs.Finalment, i pel que fa a Rússia, destaca la tensió amb Turquia, que fa que «pel mercat rus, Tur-

quia no sigui ja una destina-ció». Fins ara, s’estima que més de 4 milions de russos viatja-ven anualment a Turquia a fer turisme. «Caldrà veure quina distribució dels que anaven allà poden venir aquí», ha dit Bono, tot apuntant la «incertesa» de l’evolució del mercat rus, depe-nent de moltes variables.

Ferrari LandUn cop tancada la part profes-sional de la fira, els estands s’han obert als mitjans de co-municació especialitzats, que han mostrat un interès especial pel futur parc temàtic de Port Aventura dedicat a la marca Ferrari. Segons Bono, tant els

operadors turístics com les re-vistes especialitzades han mos-trat «emoció» pel nou parc te-màtic. «Pregunten pel projecte, dades d’obertura, com s’establi-ran els sistemes de comercialit-zació», ha detallat el director del Patronat de Turisme, que ha dit que tot i que des de la Diputació saben la importància del projecte, aquests agents els ho subratllen. Està previst que el parc, que tindrà una superfí-cie de 60.000 metres quadrats, obri les seves portes la tempo-rada 2017. S’hi instal·larà l’ac-celerador vertical més alt d’Eu-ropa i disposarà d’un circuit de carreres de 570 metres adreçat al públic familiar.

turisme

Profitosa representació del territori a la Fira Internacional del Turisme (FITUR) celebrada la setmana passada a Madrid

Enguany s’esperen més turistes a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre

BCN World s’aferra la continuïtat del projecte de BCN World

sALou

El ple de l’Ajuntament de Sa-lou haurà de debatre en la propera sessió una moció pre-sentada pels grups que formen el govern municipal (CiU-FUPS i PSC) per tal de mostrar el més ferm compromís per tal que segueixi endavant amb la tramitació urbanística del Pla Director que ha de desenvo-lupar el futur projecte d’oci i

turístic al CRT. Així, la moció acorda que “en aplicació de la llei aprovada pel Parlament sobre el CRT i en defensa dels interessos generals, s’avanci en la tramitació per a l’atorga-ment de les llicències que han de permetre el desenvolupa-ment del projecte BCN World i s’acceleri l’aprovació del PDU; i no s’incompleixin les

decisions parlamentàries i del Govern, amb la suspensió in-justificada dels acords presos”, a més d’instar a “tots i cada un dels grups parlamentaris a una declaració de suport i a favor de donar impuls i conti-nuïtat al BCN World, per no provocar més incertesa amb debats polítics estèrils que poden frustrar les inversions

i les il·lusions de la gent i del territori”.Pels dos grups que formen el govern municipal no es pot permetre que s’aturi la im-plantació del que suposaria “el complex vacacional més important d’Europa i de l’arc Mediterrani”. A més, la moció recorda com “per una banda dota de més ingressos fiscals

que revertirien en majors re-cursos per polítiques socials i benestar ciutadà; i per altra el finançament d’un programa d’inversions en infraestruc-tures per valor d’uns 30 mili-ons d’euros, que suposarà una segona gran etapa de trans-formacions urbanes i un nou impuls de progrés i qualitat de vida per la nostra ciutat”.

| 27 de gener de 2016 Territori | 21

TERRITORI

E l sector químic tarra-goní està en boca de tothom per les males

notícies que està generant darrerament. A l’anunci del tancament de la planta DMI de Covestro (filial a Bayer) a Vila-seca, cal afegir ara el ces-sament de la planta que Er-cros té a les Terres de l’Ebre i la reducció d’un 70% de l’activitat de la seva planta al terme municipal de Vila-seca. La química Ercros ha anunci-at que acomiadarà entre 150 i 200 persones de les seves dues fàbriques i justifica la seva decisió en una caiguda de l’activitat comercial. En concret, Ercros atribueix al tancament de la planta de Covestro, filial de Bayer a Tar-ragona, la impossibilitat de mantenir els actuals volums de producció. L’efecte dòmi-no de les químiques, doncs, ja és una realitat a casa nos-tra.

Ercros tancarà la seva històrica planta de producció de clor a Flix i té previst reduir al 30% la producció de la seva factoria a Vila-seca. La companyia mani-

festa ser víctima d’un perniciós efecte dòmino, ja que, segons al·lega, no li compensa invertir per reconvertir la seva tecnolo-gia a les fàbriques de la provín-cia de Tarragona perquè el seu client principal, Covestro, mar-xa de la zona l’any 2017. Per ordre de la Unió Europea, Er-cros està obligada a modificar els seus processos de producció de clor i deixar-los lliures de

mercuri abans de desembre de 2017. L’empresa al·lega que, si Covestro tanca, la inversió és «innecessària», perquè es que-darà sense mercat per vendre el seu clor. La companyia posa en relleu que, davant d’aquesta situació, no li queda més remei que plantejar el tancament del seu centre de treball a Flix i la reestructuració del de Vila-seca. Una mesura que pot afectar fins

a 200 treballadors dels 240 que té sumant ambdues factories i, per la qual dotarà una provisió d’uns 10 milions d’euros, pre-visiblement al tancament de l’exercici 2017.Després de l’anunci per part de l’empresa Ercros sobre el futur acomiadament de treballadors a les seves plantes de Vila-seca i de Flix, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ha mostrat la seva

preocupació i ha programat una sèrie de contactes amb di-versos representants de l’em-presa Ercros. Poblet ha mantin-gut reunions amb la direcció de l’empresa per conèixer de pri-mera mà els plantejaments de futur de l’empresa Ercros i les possibles conseqüències per al col·lectiu de treballadors. Tam-bé s’ha trobat amb els mem-bres del comitè d’empresa. Jo-sep Poblet confia que, gràcies a la mediació de l’Ajuntament, finalment el nombre de profes-sionals afectats sigui inferior a l’anunciat inicialment per la companyia química.

La química Ercros anuncia la reducció de l’activitat de la seva planta de Vila-seca com a conseqüència del tancament de la planta DMI de Covestro

Efecte dòmino de tancament de químiques al territori

L’alt cost energètic és un dels factors que empeny les químiques instal·lades a Tarragona a reduir la seva activitat o fins i tot tancar per instal·lar-se en països amb costos més competitius. / Fotografia: Tomàs Varga

Vila-seca, a través del seu alcalde, segueix amb preocupació la pèrdua de llocs de treball que representa el cessament de l’activitat al sector

EcOnOmIa

Repsol inicia la construcció de la nova unitat de polietilè metal·locè

La POBLa DE maFUmET

No tot són males notícies en el sector petroquímic de les comarques de tarragonines. Repsol ha anunciat aquesta setmana que iniciarà, en el primer trimestre de 2016, els treballs de construcció i fina-lització de la nova planta de metal·locè a Tarragona. Du-rant el segon trimestre del 2016 es preveu posar en funci-onament la planta i iniciar la producció i comercialització d’aquest nou producte per a

la química de Repsol. Durant aquesta intervenció, la plan-ta de polietilè d’alta densitat (PEAD) de Tarragona roman-drà temporalment parada per permetre l’execució de totes les activitats relacionades amb aquest projecte de manera se-gura i eficient. Aquesta serà la primera unitat que produeixi aquest material fora dels Es-tats Units amb la innovadora tecnologia de Chevron Phillips Chemical, gràcies a l’acord de

llicència tecnològica assolit entre Repsol i aquesta com-panyia el 2014. El polietilè lineal de baixa densitat metal-logènica (mPELBD) que es pro-duirà en aquesta nova unitat, posseeix excel·lents propietats òptiques, de brillantor i trans-parència, i mecàniques pel que fa a flexibilitat i alta resis-tència a la punció, esquinçat i baixes temperatures, per la qual cosa és idoni per al seu ús com a film per a embalatge.

27 de gener de 2016 | 22 | Publicitat

| 27 de gener de 2016 Territori | 23

TERRITORI

L ’Obra Social ‘la Caixa’ i MicroBank posen en marxa aquest any un

projecte per fomentar l’em-prenedoria entre els usuaris d’Incorpora, el programa d’integració laboral de l’Obra Social ”la Caixa”. L’objectiu és facilitar-los formació, acom-panyament i fi nançament perquè puguin desenvolupar el seu projecte.

Aquesta iniciativa respon al convenciment que hi ha perso-nes en risc d’exclusió amb idees de negoci o coneixedores d’una professió que són capaces de crear una empresa si reben un bon assessorament, juntament amb la inversió inicial necessà-ria. La inserció mitjançant l’au-toocupació permet augmentar les seves possibilitats de sortir de la situació de vulnerabilitat.Amb aquesta premissa, Incor-pora dissenyarà itineraris per-

sonalitzats per a usuaris del programa que apostin per l’au-toocupació com a via per acce-dir al mercat laboral. Incorpora disposarà d’un Punt d’Autocupació a Tarragona, di-namitzat per Formació i Tre-ball, entitat pertanyent al Grup Incorpora Tarragona. En total, el programa preveu impulsar 40 punts d’autoocupació du-rant el 2016, que permetran l’acompanyament de 2.400 per-sones i la creació de més de 600 microempreses. MicroBank crearà una línia de

fi nançament de 5 milions d’eu-ros anuals dirigida a aquests usuaris del programa Incorpo-ra que vulguin iniciar un pro-jecte d’autoocupació o petit ne-goci. Aquest banc social també facilitarà formació als tècnics d’autoocupació de les entitats socials col·laboradores del pro-grama Incorpora. A més, assig-narà una ofi cina de referència a aquestes entitats, que canalit-zaran la sol·licitud de fi nança-ment.«Volem afavorir que la capacitat d’emprendre estigui a l’abast

de totes les persones, també d’aquelles que, tot i tenir un bon projecte de negoci, no dis-posen dels recursos necessaris per tirar-lo endavant. És el cas dels usuaris d’Incorpora que aposten per l’autoocupació. Ara, a més d’oferir-los asses-sorament i acompanyament, posem a la seva disposició una línia de microcrèdits a través de MicroBank per ajudar-los a fer realitat el seu somni», expli-ca el president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Isidre Fai-né.

ECONOMIA

S’obre una línia de microcrèdits per afavorir l’autocupació i l’impuls de bones idees de negoci

Projecte de l’Obra Social ‘la Caixa’ per fi nançar emprenedors en risc a Tarragona

L’objectiu aquest 2016 és ajudar 2.400 professionals del país i crear més de 600 microempreses

Ple absolut al TÀG per veure ‘Els Pastorets’

EL VENDRELL

Ple absolut al Teatre Àngel Guimerà (TÀG) del Vendrell per veure aquest diumenge passat la se-gona de les representacions d’Els Pastorets del Vendrell. Les més de 400 localitats del recinte es van omplir per gaudir d’aquesta obra especial realitzada amb motiu dels 50 anys ininterromputs de Pastorets a la capital del Baix Penedès, una obra que aglutina els diferents textos que s’han anat representant durant aquestes cinc dècades. L’èxit d’assistència, amb autocars vinguts de diferents poblacions, va animar encara més els actors, que van interpretar amb solvència les diferents escenes, amb aquesta barreja típica de parts bíbliques, fragments del Poema de Nadal i les inevitables pinzellades al moment polític actual. Enguany, l’obra també ha guanyat en ritme, ja que s’ha eliminat la mitja part i s’ha escurçat una mica, de manera que la durada fi nal és d’unes dues hores. El cap de setmana vinent tindran lloc les dues últimes funcions d’aquesta edició especial d’Els Pastorets del Vendrell. A banda de la representació del diumenge 31 a les cinc de la tarda, la gran novetat d’aquesta edició és la que es farà el dissabte 30 a les deu del vespre, i que serà interpretada pràcticament en la seva totalitat per dones de la vila.

El Corredor Mediterrani, primer tema de l’any del Bon Dia de la Cambra TGN

Josep-Vicent Boira Maiques, secretari autonòmic de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebra-ció del Territori de la Gene-ralitat Valenciana, vindrà a la Cambra de Tarragona el 29 de gener a les 9,15 hores del matí per tal de prendre part a una nova edició del cicle de jornades Bon dia Tarragona, organitzades per la Cambra de Tarragona en col·laboració, en aques-ta ocasió, amb el Cercle d’Infraestructures. El títol de la conferència de Boira serà: «Podem anar d’Aus-tràlia a Madrid, però no hi ha Corredor Mediterrani: política d’infraestructures a Espanya. Un model a re-visar». Els Bon dia són una iniciativa de la Cambra de Tarragona amb el suport de Repsol, Abertis Autopistas i CaixaBank. I la col·laboració de Nespresso, Bic Graphic i la Diputació de Tarragona. Sota aquest format la Cam-bra de Tarragona organitza al llarg de l’any una vintena de conferències i xerrades a càrrec de ponents de pri-mer nivell i d’alt interès.

INFRAESTRUCTURES

27 de gener de 2016 | Cultura24 |

CULTURA

El Dixieland 2016 rep una quarantena de propostes

La convocatòria oberta per participar en el Festival Internacional de Dixieland 2016, que enguany se cele-brarà del 16 al 20 de març, ha rebut 40 propostes d’actes d’entitats i locals de la ciutat per tal d’incorpo-rar-se directament a la programació d’enguany.

Per altra banda, també s’han rebut 17 propostes de projectes que opten a ajuts econòmics. Aquestes propostes seran estudiades i valorades pel jurat del Festival, format per un representant de l’Escola Municipal de Músi-ca, un representant de l’Associació de Músics de Tarragona, un artista representant de l’associació Tarragona Swing, un tècnic municipal del departament de Cultura del mateix Ajuntament així com el director artístic del Festival, Kiko Colmenar.Segons la consellera de Cultura, Begoña Floria «el nombre de propostes rebudes a la convocatòria oberta de-mostra la bona acollida que té el festival entre la ciutadania, un festival fet conjuntament cada cop més amb la gent i per a la gent de Tarragona». Tal com s’ha pogut observar en les dues edicions anteriors en les que l’Àrea de Cultura ja ha optat per aquest model, les propostes rebudes busquen incorporar, a banda de la música, altres disciplines artístiques al festival, per tal d’ampliar i millor la qualitat d’aquest esdeveniment.

El festival internacional de música de Tarragona tindrà lloc del 16 al 20 de març

RAmon segúChinChiLLA

Aquesta fotografia mostra els estralls causats per la ri-uada de l’any 1969 que va desbordar el riu Francolí i que, com en totes les ocasions en què això ha succeït, va fer molt mal, especialment a les edificacions precàries de les voreres que hi havia aleshores. Aquesta riuada concretament es va produir un diumenge a la tarda i va negar els terrenys propers, tot fent que moltes de les famílies que vivien en xaboles fossin traslladades al preventori de la Savinosa, que en aquell moment estava buit, on van rebre atenció i un lloc on viure. S’hi van estar força temps fins que es va solucionar la situació i se’ls van proporcionar habitatges de protecció. Anys més tard es va eradicar el xabolisme a la vora del riu.

Tarragona en imatges

La nova edició del Voluntariat per la llengua a Tar-ragona es va presentar la tarda del 21 de gener a l’aula 4 del SLC de Tarragona, amb la participació de quaranta-una parelles lingüístiques.Els aprenents d’aquesta edició provenen de diver-sos punts del territori espanyol (Andalusia, Caste-lla-Lleó, Múrcia, Madrid i Astúries), Xile, Bielorús-sia, Romania, Bulgària, Argentina i Mèxic.Al llarg de la presentació es va fer el lliurament del material a les parelles lingüístiques. També es va fer difusió dels avantatges del carnet del Volunta-riat per la llengua i els establiments col·laboradors que participen en el programa.A més, se’ls va indicar com podien participar a tra-vés de les pàgines de Facebook (Voluntariat per la llengua Tarragona i CNL Tarragona) i Twitter (CNL Tarragona) en les activitats que promou el CNL de Tarragona.

La 26a edició del voluntariat lingüístic a Tarragona arrenca amb quaranta-una parelles

| 27 de gener de 2016 | 25Agenda

AgendA

Frida en el mirall explora el món de les dues Frides, de la que pinta i la que és pintada, de la de carn i ossos i la que surt reflectida al mirall, de les dues Frides que, agafades de la mà, apareixen en diversos dels seus qua-dres. Aquesta imatge es veu reforçada per l’extraordi-nària semblança de les dues intèrprets que al llarg de l’espectacle formen diversos quadres plàstics.La música i les lletres de les cançons triades formen part de la dramatúrgia, entrellaçant-se amb les emoci-ons i situacions del text parlat. El repertori està format per una selecció de cançons del folklore mexicà.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16 / 12€ Amics de la Sala TronoAltres sessions: dissabte 30 a les 20.30 hores i diumen-ge 31 a les 18.30 hores.

En poc més de dos anys aquesta banda de Mungia s’ha menjat els escenaris de tots els festivals per on han passat, i no han estat pocs. El seu directe impactant ha aconseguit recuperar l’esperit dels grans grups dels 80, que prometien grans sorpreses a l’escenari. Lloc: Sala ZeroHora: 22Preu: 10 / 12€

El violoncel·lista Asier Polo és un dels exemples més brillants de tota una generació de músics espanyols que han fet carrera internacional. Després del seu pas per l’Escola Reina Sofia de Madrid i l’Acadèmia de Música de Basilea, així com l’assistència a cursos de perfeccionament amb el gran Mstislav Rostropóvitx, les seves interpretacions sumen l’experiència assolida arran de tocar en els festivals i sales de concerts més prestigiosos del món. El músic nascut a Bilbao és el convidat de l’Orquestra Camera Musicae per abordar un dels concerts per a violoncel i orquestra més inte-ressants del segle XX: el concert d’Edward Elgar. Per completar el concert que dirigeix el titular de la for-mació, Tomàs Grau, l’orquestra interpretarà la bellís-sima partitura de Robert Schumann Renana, Simfonia núm. 3, op. 97. L’obra consta de cinc moviments i en destaquem l’esfereïdor inici del quart, en mi bemoll menor. La seva escolta deixa l’oïdor sense paraules. Lloc: Teatre MetropolHora: 21Preu: 15€

Una comèdia divertidíssima i d’actualitat, amb can-çons originals, diàlegs ocurrents, lletres enginyoses i enormes dosis d’humor, apadrinada per Paco Mir, del Tricicle. Lloc: Teatre El MagatzemHora: 21Preu: 14€ / 12€ anticipada / 10€ (socis)

Entrada gratuïta amb invitació. Recollida d’invitaci-ons al Teatre Metropol.Derivas és un grup que ret homenatge al Heroes del Si-lencio. Si eres fan de la banda no et pots perdre aquest concert que et transportarà des de l’any 1984 fins al 1996 fent un repas de tota la discografia amb la matei-xa força a l’escenari que els autèntics Heroes. Lloc: Sala ZeroHora: 21.30Preu: 10 / 12€

DISSABTE 30 | 19.00hCONTACONTESEntrant musical al piano a càrrec d’en Jordi Català; recitació amb música del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a càrrec d’en Ramon Roselló, Carles Clan-xet (harmònica) i Josep Ferrer; contacontes per dife-rents col·laboradors/es i per acabar, clàssics catalans a capella a càrrec d’Isabel Castellnou. Tot això amb carquinyolis, mistela i encesa d’espelmes per fer fugir els mals esperits. Entrada gratuïta als socis, acompa-nyants i convidats.

DIUMENGE 31 | 18.30hBALL DE CARNAVALGran ball de Carnaval amb el grup orquestral Ateneu. Concurs amb permís a les millors disfresses i més sor-preses. S’oferirà coca de llardons, cava, ball, gresca, xerinola i tabola a dojo. Cal reservar al telèfon de l’Ate-neu preguntar per Ester.Preu: 10€ | Socis 5€ FINS AL 28 DE FEBREREXPOSICIÓRecordeu que fins al 28 de febrer podreu veure l’expo-sició artística (in memoriam) d’en JAUME JORBA.Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h.

ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos so-cis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGONA

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘Frida en el mirall’

29TarragonaMúsica. Orquestra Camera Musicae

TarragonaConcert. Belako

TarragonaConcert. Derivas. Tribut a Heroes del Silencio

DISSabtETarragona Teatre. ‘Mali Vanili’

30

‘Platges de Tarragona 50 anys després’L’Espai Turisme del carrer acull fins al dia 31 de gener l’exposició Platges de Tarragona 50 anys des-prés on es pot veure una selecció de fotografies de les platges dels anys seixanta que l’emblemà-tica firma Chinchilla va realitzar com a targetes postals a través de Ramon Segú (pare) i el seu fill Ramon Segú Chinchilla. S’acompanyen de la versió actual d’aquestes mateixes platges fetes per Rafael López Monné. La mostra està produ-ïda pel Patronat Municipal de Turisme i l’Arxiu de l’Ajuntament de Tarragona.

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7

geneR · FeBReR 2016

27 de gener de 2016 | Opinió - Gent26 |

OPINIÓ - GENT

H i ha una gran distància entre el «dir» i el «fer»: és una expressió molt sovin-tejada, una expressió que vol subratllar, sobretot, la discontinuïtat entre allò que diem i allò que fem, és a dir, la falta de lògica d’una conducta que

no connecta o connecta molt malament amb allò que creiem o diem que creiem.

He construït aquest article sobre el «dir» i el «fer» a partir de l’escena que l’evan-gelista Lluc descriu a la sinagoga de Natzaret. Jesús acaba de llegir el text d’Isaïes, que parlava del futur «ungit» i «enviat», i afegeix: «Avui es compleix aquesta es-criptura que acabeu d’escoltar». I tothom l’aprovava i es meravellava de les parau-les plenes de gràcia que sortien de la seva boca.

Això és el que deien els convilatans de Jesús; però també deien amb una certa estranyesa: «No és fi ll de Josep, aquest?». I aquesta pregunta va desencadenar un «fer» diametralment contrari al «dir», una pregunta que només té sentit si s’inspi-ra en la mesquinesa de cor del qui no és capaç de veure ni d’acceptar que, al costat de casa seva, com aquell qui diu, hi pot haver el «miracle». Sovint ens omplim la boca dient de l’altre que és molt bona persona, i ho diem perquè, en el fons, ser bona persona vol dir, per nosaltres, no destacar en res. Però si l’altre, de cop i volta, sembla que despunta en algun aspecte de la vida, aleshores ens hi tirem al damunt i no el deixem ni respirar. Penso en el David del meu poble que, si més no una vegada a l’any, és capaç de posar-se en l’ambó de la parròquia i dir autèntiques paraules de saviesa evangèlica. I penso també en aquell que deia: «Féu com jo: no us fi queu en política». I, si m’ho deixeu dir, penso en la gent de cor mesquí del meu país que pot arribar a anul·lar, per activa i per passiva, qualsevol individu que mostra una personalitat capaç de liderar un projecte engrescador.

El que va «fer» la gent de Natzaret fa retenir l’alè. La gent de Natzaret, plena d’in-dignació, s’aixecà, va empènyer Jesús fora del poble i va dur-lo fi ns a un espadat de la muntanya sobre el qual era edifi cat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo.

I.Allegro moderato

L a tragèdia marca episodis en la nostra Història, per tant... dei-xeu-me parlar de la Revolució

russa! Després la compararem amb la crisi i el caòtic govern que travessa el nostre país entre les baralles dels partits polítics. Per a aquesta tasca ens ajudaran les cartes del composi-tor Ivan Horvov, contractat pel tsar Nicolau II per composar una simfo-nia.Començà el 1905 quan una pacífi ca manifestació d’obrers liderada pel pare Gapon es dirigia al Palau d’Hi-vern per exposar la situació al tsar. Davant la gentada, el seu oncle, el duc Aleksàndrov, va ordenar dispa-rar. Dos-cents morts en aquell 22 de gener, el Diumenge Sagnant. Aquí es pot comparar com el 15-M, però l’ab-sència de líders com al primer cas no afeblirà el poder de Madrid. Ara, amb Podemos, la formació de govern

no serà senzilla i Catalunya arriba a un acord amb Puigdemont per pros-seguir l’independentisme.

II.AndanteEl compositor Horvov interpretava davant del piano i el tsar melodies de la simfonia. En una carta descriu la situació:«Nicolau II restava preocupat per l’he-mofília del seu fi ll curada pel monjo Rasputin, un fanfarró que entrava a les habitacions de les duquesses i de la tsarina. Portava els assumptes de l’Estat! El problema provenia dels partidaris a la Cort».Aquí està el seguici de consellers del govern que encara empitjora les gestions econòmiques. Retallades al poble mentre ells mantenen els mili-onaris sous i patrimoni. Per això no acorden un govern perquè tots volen ser presidents. També Catalunya tro-ba impediments amb les negociaci-ons amb la CUP.

Del «dir» al «fer»

JOSEPGILPREVERE

Simfonia núm. 6. ‘Revolucionària’ (I)

XAVIERPARERALLICENCIAT

EN GEOGRAFIA

I H ISTÒRIA

OPINIÓ

OPINIÓ

WW

W.L

AR

EPU

BLI

CA

CH

ECA

.CO

M

Un qualifi catiu que t’identifi ca?Vital.A quin polític no invitaries al teu aniversari?A cap intolerant, a cap autoritari.Et depiles?Ja fa uns anys vaig fer un tractament làser. Ho recomano.Una paranoia?Que no hi hagi res damunt la taula que no correspongui.Com no et vestiries mai?Amb xandall de ratlles al costat... (riu)Un pecat…La xocolata negra a totes horesCom t’agrada dormir?Ben tapadeta, sóc «fredolica». I ben

acompanyada.Calces, ‘culotte’ o tanga?Depèn de la roba que porti, del tipus de vestit i... del moment.Un desig realitzable…Tenir més temps lliure... i acabar l’exposició fotogràfi ca que tinc a mitges: ‘Finestres del Món’. Què faries per diners?Per diners únicament em ve al cap treballar molt, com sempre he fet.Fas nudisme?Vaig poder viure i gaudir de l’Eivissa dels anys 80La darrera vegada que t’has dutxat amb algú…Amb el meu home, fa unes setmanes.Has fet mai un trio?Sí, fa uns dies, prenent cafè amb les meves germanes. ... Elles dos i jo... som tres (riu).Una «pijada»El meu perfum: 212 de Carolina Herrera. Hi sóc fi del des de fa molts anys. Què t’excita d’un home?Una paraula afectuosa i sincera, un

somriure de veritat, una carícia... Demano molt? Un polític… Admiro molt els pacifi stes històrics: Gandhi, Luther King... Quantes llengües parles?Català, castellà, una mica d’anglès i alguna coseta de francès El teu «piropo» favorit…Guapa ... i efi cient! Aquí em surt la vena feminista. Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…No m’agrada excloure ningú. Però jo sempre, sempre, hi posaria la de Tarragona. Un adjectiu per identifi car la teva ciutatTarragona és la ciutat que forma part del meu ADN i que porto al cor. Els Jocs del 2017…Cal que anem tots units per aconseguir que siguin un èxit. I no podem desaprofi tar aquesta ocasió.

notíciestgn publica novament aquesta entrevista per

un error en la transcripció de l’edició anterior.

ELVIRA FERRANDO REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

«He viscut l’Eivissa dels anys 80»

| 27 de gener de 2016

GASTRONOMIA

Gastronomia | 27

RESTAURANT · PLATS CUINATS

PLATS

DE

TEMPORADA

CALÇOTADESRestaurantLa Platja

www.laplatja.com

C/ Arrabassada, núm. 2Tarragona

Info. i reserves:977 29 09 38625 103 195

L’autèntica calçotada!!!

30€ (dill. a div., grups concertats)

32€ (caps de setmana)

El Celler de l’Aspic, la millor cuinadel Priorat

Elaboració El llom de tonyina es posa a macerar amb les verdures, trossejades a làmines. Es deixa unes dues hores perquè les verdures agafi n el sabor del peix. Es retira la tonyina i es posen les verdu-res en una safata de forn amb les patates –també tallades a làmines fi nes perquè quedin al dente. Si tenim brou de peix podem afegir-lo a les ver-dures i patates per tal que quedin sucoses. Quan estiguin al punt es treuen del forn i es prepara la tonyina a la planxa o, si es tenen brases, a la brasa. Serviu la tonyina amb les verdrures. Un plat exquisit!

La recepta d’Encarna Martínez

Tonyina a l’estil pagèsIngredients Llom de tonyina frescPatates i verdures de l’hort

Oli i salRomaní fresc

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Toni Bru, oriünd de Cabacés, és un dels restauradors més prestigiosos de les co-marques tarragonines que des del seu es-

tabliment, El Celler de l’Aspic, ubicat al centre de Falset, està fent una gran feina gastronòmi-ca, fi ns al punt que pot considerar-se el millor restaurant de la comarca. Després del seu pas per Amposta (L’Aspic, 1987-2002) on també va ser tot un referent, es va establir a la capital del Priorat l’any 2003, en un local adjunt a la cooperativa, que abans era magatzem i que va decorar modernament tot conservant tocs originals.Aquí, en Bru, juntament amb Ricardo Ortiz, ofereix una interessant cuina pròpia adapta-da als productes de temporada de la comarca, km. 0, i especialment als seus famosos vins, però sense oblidar l’Ebre, com ho demostren els seus saborosos plats d’arrossos. Una cuina en què prima la qualitat i la cultura del vi, que es respira en tots els racons del restaurantLa seva esposa, Rosa Borràs, dirigeix l’ampli i agradable menjador, des del qual es veu la tor-re de l’església de la població a través del gran fi nestral vidriat. A l’entrada de l’espai, que té una altura considerable, es mostrem els bons vins que trobarem a l’interior. Presidint la sala de menjar hi ha una càmera de vidre on es guarden els millors vins de la casa. També té una sala reservada per a degustacions i men-jars privats.

Com a gran coneixedor i amant dels vins i ex-pert sommelier que és en Toni, el restaurant gaudeix d’un important celler amb unes 500 referències nacionals i estrangeres, si bé es re-comanen les del Priorat i Montsant. El vi de la casa és de la denominació d’Origen Montsant (10 euros). Disposa d’una varietat de pa al forn de llenya. De les especialitats de la carta podem destacar els canelons de rostit al gratén amb salsa de tòfones; cassola d’arròs amb calamars, cloïsses i galeres; llom de bacallà amb espinacs i petits fesols de Riudoms; pollastre de raça Penedès eco cal Sendra rostit amb verdures i vermut de Falset; jarret de corder rostit al vi ranci, cebe-tes i patates; i, a l’hora de les postres, carpaccio de taronja de Xerta amb sorbet de taronja san-guina; milfulls caramel·litzats amb crema de taronja; coulant de xocolata negra amb zafra i mousse de coco..., tots ells fet a la casa. També té un menú degustació a 30 euros, amb un aperitiu, 4 plats i un postre; el Menú Prio-rat a 45 euros, amb 1 aperitiu, 4 plats amb 2 vins (Montsant i Priorat), formatges i 1 postre; i, fi nalment, el menú dels Vins a 60 euros, amb 1 aperitiu, 4 plats, formatges i postres, amb de-gustació de 5 vins.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

EL CELLER DE L’ASPICMiquel Barceló, 31 · Falset · Tel.: 977 83 12 46

Horari de 13.30 a 16 i de 21 a 23 hores. Diumenge nit tancat

info@cellerdelaspic.comwww.cellerdelaspic.com

27 de gener de 2016 | Gent28 |

GENT

Trenta carruatges i noranta cavalleries (entre rucs, mules i cavalls) van participar el passat diumenge 24 de gener en la festa dels Tres Tombs de Calafell. La 67a edició d’aquesta celebra-ció ha estrenat diferents canvis organitzatius i de programa, que han ajudat a reforçar-ne els aspectes més turístics. Fins a Calafell van arribar carros i animals de poblacions com Valls, Reus, Sant Llorenç d’Hortons o Molins de Rei. Entre les atraccions de la jornada hi va haver la desfilada del cavall més gran que hi ha actualment a Catalunya, provinent de Sant Llorenç d’Hortons i que pesa 1.200 quilos. A més, hi van participar carros i molts genets de Calafell, com és costum.

El passat dilluns 25 de gener es va celebrar el 23è sopar de Barbuts del Vendrell. Com sempre, el que porten pèl a la cara, es van trobar a la Plaça Nova del Vendrell i van participar en una cercavila amb els grallers barbuts al davant. Van anar fins a La Lira on els esperava una sorpre-sa: unes actrius els van rebre i els van conduir a la sala Pau Casals on els van fer una dissertació sobre la barba. El restaurant on es va fer el sopar era el Restaurant Pizzeria Trastevere, on van menjar xató i van descobrir quin era el segon plat. Tot acompanyat amb vi i cava del Penedès. Finalment van rebre una còpia numerada d’una obra d’art de Carme Bassa, artista reconeguda per les seves obres en encàustica.

Un any més, amb motiu de la festivitat de Sant Francesc de Sales, que se celebra el 24 de gener, l’Arquebisbat ha organitzat un acte per als periodistes i professionals de la comunicació presents a l’arxidiòcesi. La jornada s’ha iniciat amb la celebració de l’euca-ristia presidida per l’arquebisbe a la Catedral juntament amb els alumnes del col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona que celebra-ven la festa de la conversió de sant Pau, apòstol. Seguidament, al Centre Tarraconense El Seminari, ha tingut lloc la presentació de diversos projectes a nivell diocesà, arxiprestal o parroquial.

Els periodistes celebren la festa del seu patró, sant

Francesc de Sales

Noranta cavalleries i trenta carros participen als Tres Tombs de Calafell

Se celebra una nova edició del Sopar de Barbuts del Vendrell

La diada, organitzada pel Grup de Treball Més Enllà dels Con-tes de la Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicolo-gia de Catalunya, va comptar amb la presència de l’escriptor Gustavo Martín Garzo i el director de producció Pedro Solís com a convidats principals. La jornada celebrada el passsat 23 de gener va versar sobre les històries, les emocions i els valors que es transmeten en els contes.

Èxit de participació a la jornada Més enllà dels

contes del COPC

| 27 de gener de 2016 | 29Gent

GENT

La directora territorial de Benestar Social i Família a Tarragona, Anna Vendrell, va lliurar el passat dissabte 12 de gener la Medalla Centenària de la Generalitat a Rosa Martín Golorons, resident de la residència de Ponent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. A l’acte hi van assistir familiars de l’homenatjada, que també van estar acompanyats de la tinent d’alcalde de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona, Anna Santos, així com de la coordinadora i directora de la residència de Ponent, Carmen Villegas i Txell Garcia, respectivament. Rosa Martín va néixer a Constantí el dia 9 de gener de 1916 i va treballar bona part de la seva vida al camp i en una cafeteria regentada pel seu marit. Des de fa un any i mig viu a la residència de Ponent.

Medalla centenària per a una resident de Santa Tecla Ponent

El Pati del Palau de la Diputació acull fins al pròxim 21 de febrer l’exposició Cartografia (És), l’obra més recent de l’artista ebrenc Miquel Paton (Tortosa, 1959). Quadres de gran format i d’altres de mida reduïda, però tots amb un mateix fil conductor: l’abstracció aconseguida a través dels esquemes compositius i el joc cromàtic. Geometries plenes de color que amaguen una reinterpretació del seu territori més proper: les Terres de l’Ebre. Sota d’aquesta aparença formal hi trobem paisatges típics com el delta de l’Ebre o els camps de conreu ebrencs.

Les geometries coloristes de Miquel Paton al Pati del Palau de la Diputació

Constantí ja disposa d’un Atles de la Biodiversitat del seu terme municipal. El passat divendres 22 de gener va tenir lloc l’acte de presentació d’aquest llibre monogràfic que, en forma de catà-leg recull totes les espècies de fauna i flora del municipi: en total, s’hi han recopilat més 600 espècies de fauna i flora. L’obra és la culminació de més de tres dècades de recerca i de treball de camp de l’autor, el naturalista José A. Latorre. Amb aquest llibre qualse-vol persona podrà identificar totes les plantes i animals que trobi pels camins i les partides. Una obra de gran valor, que segons l’au-tor ha de servir també per fomentar polítiques mediambientals i de planificació territorial.

Es presenta l’Atles de la Biodiversitat de Constantí

Gairebé 350 persones es van citar a l’envelat del carrer Tarragona en el marc de la festa major per celebrar el tradicional berenar d’homenatge a la gent gran de Salou. Es tracta d’una trobada, molt participativa que aplega les persones de la tercera edat em-padronades al municipi pertanyents a l’Esplai per a la Gent Gran, i el Casal Municipal de Jubilats del Parc de Salou. Tots ells han passat una bona estona en una festa on han estat els autèntics protagonistes, acompanyats per la màxima autoritat municipal l’alcalde Pere Granados, a més de la regidora d’Acció Social, Estela Baeza, així com amb un bon nombre de regidors, en una tarda amenitzada un any més per l’orquestra Ruben’s.

L’homenatge a la gent gran de Salou reuneix prop de

350 persones

27 de gener de 2016 | 30 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 28

Sense canvis

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 27

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 19º / min. 2º

DIVENDRES 29

DIUMENGE 31

DIMARTS 2

DISSABTE 30

DILLUNS 1

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Aquesta se tmana es presenta ben s imi la r a l ’an ter io r. E ls núvo ls cont i -nuaran sent e ls pro tagon is tes f ins a l cap de se tmana, quan e l so l p rendrà e l p ro tagon isme. Les tempera tures con-t inuaran osc i l · lan t ent re e ls 2 i e ls 19 graus en e ls d i fe rents munic ip is .

ARTEMISA EN ADOPCIÓ! L’Artemisa és una gateta preciosa de sis mesos i uns ulls grocs que enamoren! És una gateta tafanera i juganera i li encanta que l’acaronin, sempre miola molt agraï-da. Està sana i busquem adopció per a ella. Seràs tu la seva nova família?Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!Joy, barreja de pastor belga i pastor alemany, és molt alegre, juganera i intel·ligent. Va ser rescatada en situació extrema. Té dos anys i busquem una per-sona responsable per a ella.Contacte: gaiatgn@gmail.com

| 27 de gener de 2016 | 31Classi� cats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaça. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos. Pràcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CARDENAL CERVANTES. (Ref. 7014). Piso para reformar en pleno centro de Tarragona. 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. 6º con ascensor. Terraza, calefacción, trastero. Muchas posibilidades. Precio: 98.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

LA SECUITA. A 3 min. de la estación de AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. ¡Precio increíble! Oportunidad. Tel. 671 868 896

TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semi-amueblado, 3 habitaciones y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina in-dependiente con galería. Despensa/trastero, ascensor, exterior, puerta blindada, calefacción, gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€ Tel. 977-233011 / 648.965.217

SALOU. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 hab. y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería, despensa/trastero. Ascensor, exterior, puerta blindada, calef.gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

LA SECUITA. Casa de obra nueva a 3 min. de la estación de AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina de 16 m2, salón de 26m2, AC (f/c), energía solar, garaje y parking propio. Terraza superior de 37m2 e inferior de 31m2. Vistas espectaculares. Precio muy interesante. Tel. 671 868 896

SALOU (Ref. 7029). Piso reformado, próximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado, 2 habitaciones y un baño completo, cocina amplia y equipada, armarios empotrados, gas butano, calefacción eléctrica, capacidad para dormir 7 personas. gran terraza con toldo, ascensor. 123.600€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso reformado de 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo, cocina amplia con galería, exterior, terraza, parquet. Preinstalación de a/a. Muy bien comunicado. Por: 120.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. C/ JOSEP Ma. SEGARRA. Amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador, cuina i bany, terrassa. Per: 420€ (Ref. AM184). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 800€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA CLARET. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, 1a planta sense ascensor. Per 400€/mes. Tel. 977 25 20 52 Ref. AM253

TARRAGONA. C/ ASS. CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 300€. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA MORA. Xalet, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i aseo. Per 1.000€ (Ref. A203). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

TARRAGONA. URB. MAS D’ENRICH. Dúplex amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa. Per: 500€/mes. Tel. 977 25 20 52. Ref. AM276

TARRAGONA. AVDA. ROMA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Vistes al parc. Per 820€/mes (ref. A204). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. URB. MAS D’ENRICH. Estudi amb mobles, reformat, tot en un mateix ambient, llit de matrimoni i, a part, sofa. Terrassa. Per 300€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM277)

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos. 130.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. O� cina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. 2.500€. Tel: 977800866 / 611768040

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. Por: 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. Por: 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

CAP CONTINU. Conductors professionals. CAMIÓ mercaderies / BUS viatgers. Places limitades. Dies: 19, 20, 21, 27 i 28 de febrer. Límit d’inscripcions: dia 9 de febrer. 100€. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@engelvoelkers.com

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cro-mos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Telefono.: 658 029 146

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN AL-QUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓR-MESE SIN COMPROMISO! Adminis-tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetecta-bles y oncológicas, prótesis capila-res y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cre-mas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en Avenida Rep. Argentina, 17 (Tgn). Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassi� cats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje.Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

27 de gener de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Defensa de la capitalitat sanitària

Trobades per escoltar el territori

Vaga dels treballadors d’Abantia

Declaració contra la intolerància

El plenari tarragoní reclama el retorn de serveis sanitaris que Tarragona havia perdut en anys anteriors.

El nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona fa ronda de trobades amb representants de diferents àmbits

Els treballadors de les empreses del polígon petroquímic d’Abantia Industrial reclamen el pagament de nòmines

El consistori tarragoní aprova la creació d’un protocol per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

Descomptes en la consulta de dietètica i nutrició de Botiga de Salut durant febrer i març

Botiga de Salut posa a dis-posició dels seus clients la consulta de Dietètica

i Nutrició des d’on es treballa per la millora de la qualitat de vida de les persones a través d’una alimentació sana i na-tural. «Posem tots els nostres re-cursos i coneixements per aconseguir aquest objectiu», assegura Àurea Peña, dietista i nutricionista responsable de la consulta, que afegeix

«elaborem tractaments dietè-tics personalitzats, adaptats a les necessitats individuals utilitzant com a medi, l’edu-cació nutricional. Ajudem, orientem i oferim suport als nostres clients durant tot el procés d’aprenentatge», asse-gura.Durant els mesos de febrer i març el servei ofereix alguns descomptes en nutrició que us ajudaran a assolir els teus objectius.

Elchicotriste

Pack primera visita + dieta personalitzada: 59,50€ (abans 70€)• 1a visita, entrevista personal• Dieta personalitzada

Pack d’un mes de tractament dietètic: 104€ (Abans 130€, 1 visita de seguiment de regal)• 1a visita, entrevista personal• Dieta personalitzada• 2 visites de seguiment

Saps què fem a les consultes de Nutrició de Botiga de Salut?

Primera visita:Entrevista personal• Història clínica• Història dietètica, valora-ció dels hàbits alimentaris• Antropometria

Segona visitaPla nutricional + Educació nutricional• Pla nutricional persona-litzat, en funció de les ca-racterístiques personals i dels objectius marcats

Visites de seguimentS’avaluaran els aspectes següents:• Grau de satisfacció de la pauta alimentària• Resultats obtinguts (me-sures antropomètriques)• Educació nutricional

Àurea Peña és la nutricionista responsable de la consulta de Dietètica i Nutrició de Botiga de Salut. / Anna Company