Divulgar, promoure i recolzar,eixos de l’acció

col·legial

Editorial 2

Col·legiats ambquotes pendents 2

Entrevista a... 3

Assessoria jurídica 4

Tema del mes 5

Activitatscol·legials 6

Junta de Govern 8

Recull de premsa 10

Comissionscol·legials 12

Serveis col·legials 13

Informacióoficial 14

Agenda 15

Webs i Bibliografiarecomanada 16

Exàmens ICS 17

Sumari

«totes aquelles personesquepuguinacollir

fisioterapeutes i estudiantsde Fisioteràpia, que

canalitzin la sevaoferta através delCol·legi»

Pàgina 3

Entrevista a...

Webs, formació i bibliografia recomanada

Entrevista a ÁngelesWolder, fisioterapeuta imembre del ComitèCientífic Internacionaldel Congrés Mundial del

2003Comissions col·legials

setembre-desembre 2002

Es va celebrar del 10 al 14 d�agost de 2002 el IISimposi Internacional enRehabilitació i Fisioteràpia enVeterinària aKnoxville,Tennesse, EUA.Hi van assistirels representants de: Finlàndia, Àustria, Israel, Itàlia,Suècia,Canadà,EUA,Argentina,Austràlia,Anglaterra,Sud-àfrica,Brasil iCatalunya.Els dies 11-12 i 13 d�octubre va tenir lloc aBarcelonaelCongrés InternacionaldeMedicinaTradicionalXinesa,organitzat conjuntament per la Pan EuropeanFederation of TCM Societes (PEFOTS) i per laFundacióEuropea deMedicinaTradicionalXinesa.Entre els ponents volem esmentar la intervenció

d�AndreuEsteve,membrede laComissiód�Acupunturadel Col·legi i professor deMTX, el qual va presentar laponència �Reflexió entorn de l�aportació de laMTXaldiagnòstic en la salutmental�.

En aquesta edició delNoticiari us recomanem lapàginaweb de l�EuropeanRespiratoryCare (ERC), laweb delLaboratory for Functional Anatomy Biomechanics &Motor Control, de Copenhagen, i la deMusculographics, empresa dedicada al software per aanàlisisbiomecàniques,anàlisisdelmoviment,ergonomia,etc.; dos exemplars bibliogràfics, Lecciones básicas debiomecánica del aparato locomotor i Quince leccio-nes sobre patología del pie, d�Antoni Viladot icol·laboradors, i una àmplia informació sobre l�oferta deformació continuadad�Universitats i centres formatius.Tota la informació sobre cursos i postgraus la podeutrobar actualitzada a la pàgina web del Col·legi,www.fisioterapeutes.com.Els llibres recomanats estan a la vostra disposició a labibliotecadelCol·legi.

Pàgina 16Pàgina 9

Ladivulgació i lapromocióde la professió són els eixosprincipals de la campanyaque la Junta de Govern hainiciat a partir de lacelebració delDiaMundialde laFisioteràpia i de laFiraMinusval/Gerontalia aLleida.La necessitat que la

població augmenti el seuconeixement de les diversesactivitats del fisioterapeuta idels beneficis que li pot pro-porcionar la Fisioteràpia,tantper restablir la salut comper prevenir alteracions dela salut, seran els motius principals de la campanya delCol·legi, que se centrarà enmitjans de comunicació escrits idocumentació gràfica per centres escolars, centres de salut,casals d�avis i aquells espais on puguem fer arribar la nostrapromoció.Undels punts fonamentals és la presència física davant delciutadà.La carpa a la catedral ambmotiu delDiaMundial dela Fisioteràpia i l�estand a la Fira de Lleida, és el principi depresència física en espais públics i en recintes i congressosmés específics.

Pàgina 6

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

Noticiari de FisioteràpiaNúm. 30

En aquest sentit,s�organitzaràunestand tipusper congressos de diversesespecialitatsmèdiques, a fid�informarals facultatiusdelanostra activitat i incidir enla proximitat entreprofessionalscomavisiódelque han de ser els equipsmultidisciplinarisd�atencióalciutadà.Una de les formes més

directes i efectives de lluitarcontra l�intrusimeprofessional és elconeixement i la informació.El fet de traslladar a la

població els trets bàsics de la nostra professió i la diferènciad�un professional universitari davant d�altres opcions noregulades, hadepermetrea la societat conèixer lesdiferènciesi, per tant, sermés responsable en elmoment de posar-se enmans de professionals.En aquestes accions, com en totes, necessitemde la vostraajuda i suport, ja siguimitjançant laparticipacióa lesdiferentsfires o congressos, ja sigui mitjançant la distribució en elsvostres centres i/o llocs de treball de la documentació gràficade la professió.

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia2

EditaCol·legi de Fisioterapeutes

de Catalunya

Junta deGovern

DegàDaniel Jiménez i Hernàndez

VicedegàFrancesc Escarmís i Costa

SecretàriaMercè Ventura i Español

VicesecretariMartí Armengol i Puiggrós

TresorerJoaquim Aranda i Casanova

VocalsLourdes Macias i MerloEmili Ricart i Aguirre

Joaquim Verdugo i LópezFrancesc Pasqual OleaCristòbal Payá i RoigPere Martí i Grau

Documentació i PublicacionsNatàlia Torres i Sainz de Leciñana

Redacció, Coordinació i CorreccióLingüística

Miquel Veciana i Bañeras

Col·laboradorsCarles Salvadó i Escarraman

Santiago Trujillo i Félix

Ajudants de RedaccióMila Capel i de PabloDavid Tribaldos PérezAgustí Giner i TapiaToñi Roso Linares

Administració i PublicitatMarisa Cantarero i Galiano

El Col·legi de Fisioterapeutesde Catalunya no participa

necessàriament de les opinionsmanifestades en els articlessignats, la responsabilitat delsquals correspon exclusivament

als seus autors

Seu socialSegle XX, 78

08032 BarcelonaTel. 93 - 207 50 29Fax: 93 - 207 70 22

Internet: www.fisioterapeutes.comA/e: cfc@fisioterapeutes.com

ImpressióArts Gràfiques Alpres, S.L.

Mèxic, 19, int. D.08004 Barcelona

D.L.: B-11846/97ISSN: 1137-6287

Noticiari de Fisioteràpia

Opinió

En aquest número del Noticiari continuempublicant una llista amb tots aquells que no paguen la seva quota decol·legiats. Recordemque lamesura va ser aprobada permajoria absoluta en laXIIAssemblea del Col·legi. De lamateixa forma, publiquem també el nomde les persones que han tret llibres de la biblioteca delCol·legi i no els hanretornat.Comque ens trobemamb la passivitat o la indiferència d�aquests col·legiats, ens veiem forçats a publicar el seu

nom, per respecte a tots els qui compleixen amb les seves obligacions, tant els que paguen les seves quotes, comelsque retornen els llibres que agafen.

Editorial

Consejo General de Colegios de Fisioterapeutas, una idea feta realitat

Llista de col·legiats amb quotes pendents i llibres sense retornar

40 BAGUÉELIAS,Mª LUISA322 BELLOTGARCIA,MIREIA1100 BERNABÉ PERELLÓ, GEMMA420 BISBALHAYBO,ANACECILIA1663 BOSCHDONATE, ELISA252 CAMPSTRESPI, PILAR1044 CANOTORRES, BEATRIZ313 CASELLASCUESTA,CONCEP.1966 CASTROBUTRÓN, XAVIER2427 COCAGUILLAMENT,RAQUEL327 COLOMÉPUIG,M. SALUT1317 COSTAMAIMO, BIBIANA2290 DEXEUS DOMINGO, XAVIER2081 ESCUTIAGARCÍA,FEDE2083 ESTEBANCAVERO,MÓNICA249 GALLARDOPÉREZ,M.BEATRIZ1020 GÓMEZ TOMÁS, JORDI JOAN696 GONZÁLEZPULIDO,M.JOSÉ2488 LÓPEZPOLO, JORDI770 LÓPEZPULIDO,ANAISABEL

751 MARCOMARTÍNEZ, ELENA209 MARTÍ BORONAT, JORDI1969 MOLINAROMERO, ÁGATA2082 NIÑEROLAHAHNLE,ALEXANDRA629 OLMOSCASTELLS, FCO. JAVIER3042 PAGÈS BAYARRI, MARIATERESA682 PONSSEGALÉS, ENRIQUE833 RABARTETORO, LORENA1055 RIBERA TURRÓ, EMMA1508 SANTALLUSIAGÓMEZ,DAVID205 SEDANO GARACHANA, CARMEN1889 SOBRINO MORENO, J. CARLOS1845 VERICATVELOSO, EMMA

Total pendent: 9.940,68 euros

Llibre sense retornar:

2081 ESCUTIAGARCIA,FEDEFisioterapia en Traumatología Ort. y ReumatologíaMª Rosa Serra et al.Des del 11 de juny de 1988

En el BOE núm. 242, del dia 9d�octubre passat, van ser publicats alBOEelsEstatuts definitius delConse-joGeneral, darrer pas per formalitzarles institucions de representació de lanostra professió a l�Estat espanyol.Ara, manca l�elecció democràtica dela seva JuntaDirectiva i l�elecció d�unPresident.Quasi cincanysde treballsqueaquestmeshandonatelseusfruits iquecreiemque són bons.Aquests Estatuts tenenduesparticularitats especials:1- la ponderació del vot2- l�aportació econòmica delsCol·legis

Després d�una gran tensió i treballsde negociació i discussió, laponderació de vot va ser admesa alsEstatuts amb un ratio de col·legiats,és a dir que els Col·legis que tenenmés col·legiats, i que per tant apor-ten més econòmicament, tenen mésvots per segons quines decisions.Aquesta ponderació mínima

garanteix la igualtat entre elsCol·legis més grans i els més petits,ja que els propis estatuts preveuenque per assolir acords de caireeconòmic i pressupostari cal l�acordentre els Col·legis.L�aportació pressupostària alCon-sejo per part delsCol·legis és un delsaspectes més positius dels Estatuts.Es fixa una aportació que com amàximés el 5%de la quota col·legialmés baixa dels Col·legis, és a dir,aproximadament 6,15 euros percol·legiat/any, fet quegaranteixqueelConsejo no serà una Institució quebloquegieconòmicamentalsCol·legisi que enpermetrà l�autonomia.En properes dates, quan se celebrinles eleccions de càrrec del ConsejoGeneral, s�hauràposat fi aunobjectiumarcat fa cinc anys per la Junta deGovern i que vam començarinicialment els Col·legis deMúrcia,Madrid iCatalunya.La perspectiva del temps fa que la

fitaaconseguidasigui importantpera la professió i signifiqui un nouprocés de normalització que eranecessari per assolir larepresentativitatqueesmereix iqueprecisa lagranevolucióexperimen-tadaper la professió els darrers deuanys.Actualment la Fisioteràpia

constitueix la tercera professiósanitària del país, amb unes viesde desenvolupament encara perrealitzar, amb unes perspectivesd�atenció molt importants a cau-sa del canvi demogràfic, amb ungran nombre de professionals atot l�Estat, i ara és el momentd�exigir per part de totes lesadministracions els recursosnecessaris per proporcionar alsnostres ciutadans l�atenció enFisioteràpia que esmereixen i quedemanen a les Institucionssanitàries.

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 3Entrevista a...

Ángeles Wolder, fisioterapeuta i membre del ComitèCientífic Internacional del Congrés Mundial 2003

�Encara calen voluntaris�Llicenciada en Fisioteràpia. És professora de Fisioteràpia i especialista en ergonomia

La preparació del Congrés no deu serfeina fàcil, atès que cal coordinaresforços ambmolta altra gent. Quin ésel teu àmbit de participació en concret?SócMembre Local del Comitè CientíficInternacional (ISC). Com a tal, tinc unpaper més actiu en accions querequereixen el coneixement de l�àmbit ones realitza el congrés, com la preparacióde les Visites Clíniques, els cursos Pre iPost-Congrés, la coordinació delvoluntariat i de l�allotjament a casa defamílies o la Reunió Internacionald�Estudiants.

Qui forma l�ISC?Hi ha 7 persones treballant a l�ISC. LaPresidenta n�és Elisabeth Ellis,d�Austràlia; és escollida per la ComissióExecutiva de la WCPT a partir de totesles aplicacions per al lloc que ha rebut.Com a requisit hi ha el coneixement iexperiència en l�organització de progra-mes per a congressos, preferiblementinternacionals. La resta de membres sónnombrats per cada Regió de la WCPT,que n�hi ha 5. Són: Sheena Irvin (RegióAfricana), Sonia Guzmán (Sud-Amèrica), Liz Harrison (Nord-Amèrica iCarib), Esko Malkia (Europa) i SumioYamada (Àsia). Finalment hi ha unmembre local, en aquest cas jo, escollidaper l�AEF i el CFC.En tots els casos es demana conèixer

el nivell de la Fisioteràpia en la Regió itreballar promovent el Congrés des delconeixement de llurs possibilitats.

Està anant tot tal com t�esperaves?Malgrat la feina que suposa un congrésd�aquesta magnitud (s�espera un mínimde 3000 participants) la preparació delCongrés marxa tal com s�haviaprogramat i es compleix la planificació.El programa ja s�ha completat i estandefinits tots els actes socials.També s�ha de dir que totes lespropostes s�avaluen individualment idesprés es busca el consens dins del�ISC i que una de les premisses és bus-car l�excel·lència en les comunicacions ievitar el domini (en nombre) d�algúnpaís determinat.Ademés, hem rebut una gran quantitatde propostes de tot el món i per a totesles modalitats, la qual cosa demostral�interès de participació que hi ha entrela gent. Només de resums per apresentació de treballs, n�han arribatmés de 2400. És tot un rècord, tenint encompte que en els congressos anteriorsel màxim de treballs ha estat de 1300. Elpaís que més propostes ha enviat haestat Japó, demostrant l�interès que té

la nostra ciutat per aquestsparticipants.

Consideres que el col·lectiu defisioterapeutes catalans hi estarà prourepresentat?

No puc donar xifres sobre laparticipació lliure en treballs perquètenim les dades globals de l�Estatespanyol, que ronda els 50 treballs.En referència a la resta del programa

científic tenim representació catalana agairebé tot arreu. Dos workshops(Fisioteràpia amb animals i Mézières), 3cursos (Pediatria, Fisioteràpia ambanimals i Mètode Pold) i les sessionsinaugurals i de cloenda (Sr. Joan Oró iSr. Alberto Núñez, respectivament).I el programa social està íntegramentdissenyat amb el millor sentit barceloní,o sigui vanguardista, amb un granatractiu i mostrant tota la creativitat quesom capaços de donar.

Commarxa el tema del voluntariat?Hi ha gent interessada a participar-hicom a voluntària?És el primer cop que s�organitza un

grup de voluntaris per a un congrés dela WCPT i malgrat la novetat que aixòsuposa tenim molts interessats d�altrespaïsos encara que, òbviament, el grosde voluntaris serà de CatalunyaHi ha molts voluntaris però encara

necessitem una mica més d�esforç peracabar de completar totes lesmodalitats on els voluntaris tenenparticipació. Bàsicament es tracta decobrir tots els espais (taules rodones,panells de discussió, sessions generals,

cursos, workshops, actes socials, etc.)amb persones unides en una xarxad�extrema confiança, amb l�objectiud�assegurar l�èxit del congrés.La forma de compensar el treball oferta l�organització serà mitjançant l�accéslliure a les sales la mateixa càrrega horàriaque dediquen al voluntariat.El paper del voluntari és molt importantja que és la cara visible de l�Organitzaciói per això hem dissenyat un programa deformació que va començar el mes denovembre i que continuarà fins elCongrés.

S�ha fet una crida per aconseguirfisioterapeutes que acolleixincol·legues estrangers a casa seva.Calen més aportacions?Des d�aquest medi faig la proposta

perquè totes aquelles persones quepuguin acollir fisioterapeutes iestudiants de Fisioteràpia canalitzin laseva oferta a través del CFC, enviant lafitxa d�oferta amb totes les indicacionsque s�hi demanen.L�hosteleria aquí té un cost molt

elevat en alguns casos i considerem queaquest seria un dels motius que limitariaa persones de països menysdesenvolupats o amb recursos mésescassos la seva participació en aquestesdeveniment. Es tracta d�oferirallotjament a fisioterapeutes de l�Estatespanyol o d�altres països i ajudard�aquesta manera en la disminució delcost de l�estància a aquelles personesque ho necessiten.

Quines altres possibilitats té elcol·lectiu de fisioterapeutes catalans decol·laborar amb la materialitzaciód�aquest Congrés mundial? Encara espoden presentar comunicacions?No, el període de recepció es va tancarel 15 de setembre, però esperem que elCongrés tingui com a les edicionsanteriors la major part de participantsdel país amfitrió. Per exemple, al Japó(1999) de 5000 participants 2000 eren delpaís. Esperem la mateixa resposta (o mésencara) dels fisioterapeutes catalans iespanyols.

Ángeles Wolder, durant la conferència dictada el Dia Mundial de la Fisioteràpia

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia4

La Història Clínica en FisioteràpiaSr. Ramon Figueras. Advocat. Assessor jurídic del Col·legi

Assessoria Jurídica

Reflexió sobre la reunió del dia11/07/02 per parlar de laFisioteràpia en l�exercici lliure

Com a fisioterapeutes en l�exercicilliure de la professió, preocupades perla nostra situació, vàrem assistir elpassat 11 de juliol a la reunió on elCol·legi ens va informar de lestasques realitzades i ens va donar unavisió clara de la situació en la qualestem.El fet que hi assistís molta gent in-dica que és un tema de granpreocupació, tant per als joves queacaben d�estudiar i intenten introduir-se en el món laboral, com per als queens hem aventurat per compte propibuscant una sortida a la mateixasituació i hem format unamicroempresa.En el fons, el problema ÉS EL

MATEIX PER A TOTHOM, peròafecta de manera diferent a uns ialtres. Els més joves només trobenfeines de forma casual i pocremunerades i és molt difícil que elscontractin. La situació de lesmicroempreses concertades ambdiferents tipus de mutualitats, tambéés complicada: amb els preus que lesentitats asseguradores paguen és di-fícil cobrir despeses, fent tractaments

La Llei 14/1986, General de Sanitat, enl�àmbit estatal, i la Llei 21/2000,d�informació concernent a la salut il�autonomia del pacient i dedocumentació clínica, a Catalunya,reconeixen als usuaris del sistema sanitariel dret a la constància escrita del seuprocés assistencial, és a dir, a disposard�una història clínica en la que s�hitranscrigui el curs assistencial.Escriure l�atenció que es dispensa permetconsultar l�estat del pacient en unmomentdeterminat i precisar quina ha estat l�últimaactuació, no només quan retorna unpacient llunyà sinó en el transcurs d�unmateix procés assistencial. A més, lamobilitat professional i el caràcter multi-

Cartes al Director

Assessoria Jurídica

disciplinari dels equips assistencials fannecessari poder accedir documentalmentals antecedents del pacient. D�altra ban-da, és més fàcil complir el deure de lliurarun informe de l�assistència prestada sise�n té un resum escrit, sense oblidar lapossibilitat que calgui acreditar l�abast del�actuació realitzada o l�estat del pacienten un moment determinat, potser tempsdesprés d�haver-lo atès.En aquest sentit, l�eventualitat que

s�investiguin les causes d�un resultatadvers, potser al Jutjat, té lamillor respostaen la història clínica, el relat de la qual téun valor determinant.

la història és undocument cert i ha decontenir amb fidelitat eltractament que es dis-pensa i l�evolució del

pacient

Efectivament, tot i que la història clínicano és, estrictament, un document oficial,com ho son les escriptures notarials o elsdocuments de l�Administració, fa provadel que hi consti. Potser sigui perquè laparaula del metge sempre havia estatrespectada, bé sigui perquè és difícil

rebatre les seves anotacions, el cert és queno s�acostuma a qüestionar la certesa dela història clínica.El reconeixement d�aquest valor és moltafortunat ja que atorga a lesmanifestacions del professional de la salutuna gran versemblança que cal preservarmantenint el rigor del relat assistencial.La història és, per tant, un document certi ha de contenir amb fidelitat el tractamentque es dispensa i l�evolució del pacient.Ha d�incloure les dades d�identificació delpacient i la data d�inici de la relació otractament així com la de totes lessuccessives actuacions. La primeraanotació ha d�explicar els antecedents delpacient i el motiu de l�assistència, bé siguia partir de les seves pròpies explicacions,bé sigui per transcripció de l�informemèdicque presenti, el qual, si existís, convé con-servar-lo. Cal descriure les afectacions quees posin de manifest, incloure-hi el pro-grama terapèutic (tipus i nombre desessions, si és possible) així com la pràcticade cada sessió amb un comentari del�evolució.Convé que l�estil de la història clínica

sigui precís i descriptiu i evitar anotacionsparticulars o subjectives. Pot ser quel�hagin de llegir terceres persones!El compliment del deure de disposar

d�una història clínica dels pacients ésgeneralitzat a les clíniques i hospitals i, és

res no pot justificarque els pacients delfisioterapeuta notinguin història

de qualitat, i, evidentment, guanyar-te un sou digne. Com podem donarfeina a altres fisios, si quasi no surt niel nostre sou!El que ens va saber greu és que

quan va acabar el temps en el queparlaven els més joves, la majoriad�ells van abandonar la sala. Potsersi s�haguessin quedat a escoltar elsproblemes de les microempreseshaurien entès millor perquè ells estanen aquesta situació.La nostra reflexió és que ENTRE

TOTS hem d�intentar trencar aquestcercle viciós on el peix es mossegala cua. Els fisioterapeutes ja valoremla nostra feina i li donem el valor quees mereix, però hem d�aconseguirque els altres també ens valorin.Agraïm al Col·legi la tasca que estàrealitzant, encara que demanaríemestar més informats.La solució no és fàcil ni ràpida, i

requereix molta dedicació i temps.Volem ser optimistes i pensar queamb l�esforç de tots aconseguiremsortir de l�embolic.Fins la propera.Mònica Folgarolas. Col. 932Chiara Pegolo. Col. 191Dinàmica Funcional � Centre deFisioteràpia

Prescripció de Rx per part delfisioterapeuta. Proposta amútues i a clíniques dediagnòstic per la imatge

És aquest un escrit que faig com aresultat de lameva pràctica diària coma fisioterapeuta, en la qual em veigconfrontat a la manca de material derecolzament per a l´exercici correctede la meva professió.Cada cop són més els pacients ques´adrecen al fisioterapeuta per dolorsd´esquena, en un principi disfuncionsintervertebrals menors, sense passarper cap especialista en medicina(traumatòleg, reumatòleg, metgerehabilitador, o metge de medicinacomunitària), conscients que laFisioteràpia és una branca sanitàriacapaç, si no de resoldre, almenysd´aliviar de manera substancial lesdolències del pacient.Doncs bé, en un percentatge

important aquests pacients arribensense cap mena de recolzamentradiològic, la qual cosa dificulta isobretot retarda el tractament, que esvol en molts casos ràpid. Si pertany aunamútua, li hem de dir d´anar al seutrauma/reumatòleg perquè es faciprescriure una radiografia simple, unaecografia, un TAC o una RMN, la

qual cosa fa perdre un temps preciósi en conseqüència disminueix lespossibilitats d´èxit del nostretractament.La meva lluita va, per tant, dirigidaa la possibilitat de poder prescriurenosaltres, fisioterapeutes, aquest tipusde proves, primer perquè som uncol·lectiu especialitzat en eltractament de les disfuncionsmecàniques de la columna vertebral,segon perquè sabem llegir i per tantinterpretar aquest tipus de proves,tercer perquè les necessitem per lanostra correcta praxis diària, quartper guanyar temps i consegüentmentefectivitat en el tractament, i cinquè iúltim perquè el fisioterapeuta éscapaç d´establir un diagnòsticanomenat �diagnòstic deFisioteràpia�,àmpliament difós a nivell bibliogràfici en cursos de formació continuada i/o de postgraus.M´agradaria que aquesta reflexió

no quedés com una simple idea oreflexió purament filosòfica i utòpica,sinó que arribés a donar naixement ala possibilitat de debat al voltant, imésara quan la Fisioteràpia sembla ques´encamini cap a una llicenciatura en�ciències de la salut�.Alexandre Delgado. Col. 1040Professor E.U.I.F. Blanquerna

també habitual sempre que sigui el metgequi presti l�assistència. De fet, és qui mésacostumat està a transcriure el procésassistencial. En altres sectors, en canvi,escriure el relat de l�atenció que es prestaés excepcional i, sovint, s�arriba només aomplir fitxes de cada pacient mésorientades a comptar el número desessions, a efectes d�aplicar les tarifes, queno a la constància escrita de l�atenció dis-pensada.Fer que cada pacient disposi d�una

història clínica és molt útil pel seuseguiment i constitueix un signe deprofessionalitat, d�atenció i respecte ines-timable. A més, tenint en compte que estracta d�un deure legal, cap dubte ni excu-sa pot justificar que els pacients delfisioterapeuta no tinguin història.Finalment, és del cas indicar que cap

inconvenient impedeix que la història clí-nica conti informatitzada. El que cal és queexisteixi. Altra cosa és la seva reserva iconfidencialitat. Hi dedicarem atenció enun proper article.

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 5Tema del mes

Després demésd�un anyde treball,enquè la Junta deGovern s�ha reunitamb representants de l�Adminis-tració, de sindicats, demutualitats id�assessories externes, la Junta vadecidir convocar aquesta reunió pera tots els col·legiats a fi de plantejarglobalment laproblemàticai traslladarles seves inquietuds i propostes alscol·legiats, a fi de rebre el seu suport,crítica o valoració, així com lesaportacionsper intentar començaruncamíquedoni passes curtes peròbenconsensuadesen lapossible resoluciódels diversos aspectes de l�exercicilliure de la professió.Amb l�assistència de 123 col·le-giats, s�analitzaren els diversosaspectes proposats per la Junta deGovernen l�ordredel dia, i es va arri-bara lesconclusionsqueseguidamentdetallem:

Microempreses:■ Informaciódel compliment i puntsa seguir en relació a la Llei dePrevenció de Riscos Laborals i deProtecció deDades Personals

■ Proposar la contractació d�unaassessoria externa per aglutinar elscentresenelmomentdedesenvoluparl�aplicacióde lesesmentadesLleis enel seu centre amb l�objectiu de dis-minuir els costos d�aplicació■ Tramitació i aplicació delConsentiment Informat al pacient

Treballadors autònoms depenentd�uncontractador:■ Inclusió en la Federació SindicalTRADESquenegociarà junt ambdi-versos estaments i l�Administració lalegislació amb aquest sectorprofessional.■ Estudi de la Comissió d�exercicilliure de barems orientatiusd�honoraris professionals en lacontractació d�autònoms per la seva

Exercici Lliure de la FisioteràpiaProblemàtica a debat i propostes per avançar en les solucions

aplicació per part del col·legiatempresari i del col·legiat treballadorautònom.

Autoritzacions administrativessanitàries:■ Proposta de tres nivells dereglamentació depenent de ladimensiódel centre

■ Derivació de l�estudi a un gabinetd�arquitectes i professionals per laseva adequació i configuració■ Assessorament per part de laComissiód�exercici lliure

Quotes professionals:■ Estudi per part de la Comissió dequotesmínimes segons costos■ Preparació de la proposta denegociació de quotes■ Reunió la tercera setmana desetembre amb temamonogràfic so-bre quotes amútues i determinaciódel procés a seguir

La Junta de Govern agraeix laparticipacióde tots els assistents amblessevesvaloracions iaportacionsperiniciar el camí de solució de les

diversesproblemàtiquesplantejades.Ja s�han iniciat els esborranys delmodel de centre mínim perl�autoritzacióadministrativa sanitàriai sobre honoraris professionals.L�experiència de la primera reunióamb la notable participació decol·legiats ielseurecolzamentenshanfet plantejar la problemàtica desdedos punts de vista i per tant, establirles dues reunions abans descrites peranalitzar aquests dos temesde formaseparada.El dia 12 de desembre està con-

vocada la segona reunió amb l�ordredel dia dels següents temes:

■ Presentació de la proposta demínims pels centres/gabinets deFisioteràpia.■ Reunió ambUCEAC■ Proposta de negociació de tarifesprofessionals.Després de les festes de Nadal, esconvocarà la reunió per parlarmonogràficament de la situació delstreballadors autònomsdepenents.

iniciats i avançatsels treballs sobreel model de

mínims de cen-tres i elshonoraris

professionalsAquest temps servirà per saber

definitivament l�abast de la reformadel Govern de l�Estat envers elcol·lectiu d�Autonòms, al quèdarrerament millorava algunesprestacions.Durant aquest temps la Junta delCol·legi continuarà mantenint lesreunions amb el col·lectiu TRADEavançant versusunconveni ambelsempresaris.Enel transcursde la reunióesvaferlapalesauna situaciódificil dinsdelcol·lectiu: la posició diferent quemantenenelscol·legiatsquetenenunamicroempresa i els col·legiats quetreballencomatreballadorsautònoms.Hi va haver moments d�una certatensió,peròl�opiniógeneralitzadadelscol·legiats en el sentit que,independentment, laprofessióésuna,va fer possible arribar a acords. Undels importants pels treballadorsautònoms depenents d�un centre oservei, és el compromísde tots en elsentit que el Col·legi dicti unesrecomanacions sobre preusd�honoraris professionals alstreballadors autònoms i que siguinrespectats pels col·legiats que tenenuna microempresa o empresa i quenegocien amb companysfisioterapeutes com a treballadorsautònoms.

Mercè Ventura i Daniel Jiménez en una intervenció durant la reunió

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia6

La divulgació i promoció de la Fisioteràpia,objectiu prioritari de la Junta de GovernEls actes del Dia Mundial de la Fisioteràpia i la presència a

La Fira Minusval / Gerontalia de Lleida, marquen l�inici de les activitatsde divulgació de la Fisioteràpia

Activitats col·legials

8 de setembre, DiaMundial de laFisioteràpia

L�Asociación Españolade Fisioterapeutas i elCol·legi de Fisioterapeutesde Catalunya, varenorganitzar conjuntament lacarpa de Fisioteràpia: actecommemoratiu del DiaMundial de la Fisioteràpiaque tenia com a objectiusapropar la nostra professióa la societat catalana,difondre pels mitjans decomunicació la nostraactivitat professional,aconsellar al ciutadà enversun problema de salut, efec-tuar demostracions de Fisioteràpiain situ en les instal·lacions de lacarpa, i difondre el Congrés Mun-dial de Fisioteràpia de l�any 2003A l�Avinguda Catedral de Barce-lona i durant dos dies, van passarmés de 3000 persones per rebreinformació i demostracionspràctiques de Fisioteràpia. La Car-pa amb150m2 de dimensions i ambsis boxos amplis de tractament vaestar plena de 9 del matí a 9 delvespre ininterrumpudament, gràciesa la col·laboració de diversosvoluntaris i del personal de secre-taria del Col·legi que es va bolcar

en aquest important esdeveniment.Durant els dos dies, la informacióde Fisioteràpia va córrer pels canalsde comunicació del país: TV3,An-tena 3, Barcelona TV, CatalunyaRàdio, City TV�varen donar llurinformació exhaustiva dels diversosactes de la carpa i de la informaciócorrecta de Fisioteràpia.La gran afluència de públic i lesreiterades peticions d�informaciósobre centres de Fisioteràpia i so-bre el fe t diferencial delfisioterapeuta davant d�altrespseudoprofessionals, ens fanadonar del gran treball que enca-

ra queda per fer i de la granreceptivitat de la població enversaquestes activitats divulgatives.Dissabte a la tarda,Ángeles Wolder,fisioterapeuta imembre del ComitèCientífic Internacio-nal delCongrésMun-dial de laFisioteràpia, va donaruna conferència so-bre Higiene Posturala l�esplanada del�Avinguda Catedralque va comptar ambl�assistència de més

de 100 persones queassistiren expectants i ambmolta atenció a les diversesrecomanacions fetes perÁngelesWolder.Cal destacar la inestima-ble col·laboració iparticipació de DoriMartínez, Presidenta del�AEF a Catalunya,especialment en coordinarels mitjants de comunicacióque varen donar lainformació de l�activitat.Amb aquest esde-

veniment, es comença unseguit d�activitats col·legialsper difondre la professió enel nostre país i que va tenir

la continuació amb la presència enel SalóMinusval / Gerontalia de laFira de Lleida el mes d�octubre.

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 7

Minusval/Gerontalia.Fira de Lleida,27 d�octubre

La presència de la Fisioteràpia idels fisioterapeutes va ser l�objectiudel Col·legi a la Fira Minusval/Gerontalia de Lleida.UnaFira innovadora i novedosa quereuneix els diversos sectorsimplicats en elmón de la Geriatria iles Discapacitats per debatreaspectes d�interès i presentar lesnovetats importants en aquestàmbit.Enguany el Col·legi ha presentatuna Jornada Tècnica deDivulgaciódela Fisioteràpia i la presènciadurant els quatre dies d�un standdel Col·legi, on divulgàvem al�usuari els diversos aspectes delaprofessió i les modalitats mésimportants envers aquests doscol·lectius: la gent gran i les perso-

nes ambminusvalideses.La Jornada Tècnica va presentartres ponències :

Fisioteràpia, la grandesconeguda, a càrrec de JoaquimAranda, Tresorer de la Junta deGovern del Col·legi, que va tractar

sobre els orígens de la nostraprofessió i la seva evolució durantel temps, així com explicar quinessón les nostres funcions i activitats ion es pot trobar els serveis d�unfisioterapeuta.

Higiene de Postura i prevenció

del mal d�esquena, a càrrec deMªTeresa Greoles i Marta Bada,fisioterapeutes, que explicaren alsassistents els principis defuncionament de la nostra esquenai les mesures de prevenció per evi-tar lesions que han de seguir les per-sones que ténen a càrrec una per-sona amb dificultats demoviment, iper finalitzar,

Hipoteràpia, unaalternativa cien-tífica per al tractament de lesdiscapacitats física i psíquiques, acàrrec de Teresa Xipell, Capd�Estudis de laEUFGimbernat iDi-rectora del Postgrau d�Hipoteràpia,que va explicar a un auditori moltinteressat els beneficis d�utilitzar elcavall com a eina terapèutica per altractament de diverses patologies, acausa de la seva cadència en el pas ilesmobilitzacionsdecolumnaquepotproduir en el genet.

Joaquim Aranda durant la seva intervencióVista del stand del Col·legi, amb el personal de Secretaria

Mª Teresa Greoles i Carme Bada presentant la seva ponència Teresa Xipell, explicant els beneficis de la Hipoteràpia

Vista del públic assistent a la Jornada Tècnica

Activitats col·legials

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia8

Reunió del «Consejo General» per procedir a iniciar el procéselectoral, després de ser aprovats els Estatuts definitius del«Consejo General de Colegios»

Activitats col·legials

Reunió amb el gabinet d�arquitectes per dissenyar elsmínims de centres i gabinets de Fisioteràpia per proposar al�Administració

Nova seu social del Col·legi

El passat dia 2 de novem-bre va tenir lloc la reunió delConsejoGeneral, en què esva acordar iniciar el procésd�elecció de l�Assembleageneral del Consejo Gene-ral, constituint la ComissióGestora als efectes, que estàformada pels Degans mésgrans dels Col·legis deFisioterapeutes de l�Estat.Així, José Luís Aristin, Degà delCol·legi deGalícia, JoséManuelVi-ñas, Degà del Col·legi d�Astúries iJosé Luís López Boluda, Degà delCol·legi de laComunitatValenciana,formen laComissióGestorad�aquestprocés.El calendari electoral finalitzarà

després de festes amb l�elecció de laJunta de Govern del Consejo i delseuPresident. En aquestes eleccionselCol·legideCatalunyahiparticiparà

activament recolzant totes aquellesiniciatives que comportin el respecteper l�autonomia de cadaCol·legi, lacontenció econòmica i la promoció idivulgacióde lanostraprofessiócoma objectius principals del programadeGovern.La nostra voluntat i reflexió és quelamillor situaciópossible és articularuna candidatura unitària a fi dereflectir en el Consejo els diversoscorrents i pensamentsde laprofessió.

Segueixen els treballs fruit delsacords de la reunió d�exercici lliureamb els col·legiats del passatmes dejuliol.Un dels aspectesmés treballats haestat elmodelde requisitsmínimsperun gabinet de Fisioteràpia, per tal deparlar amb l�Administració de les

Desprésde supe-rats elsproblemesa dm i n i s -tratius depermisos illicències,les tasquesd�adequacióde la novaseu socialvan a totritme. Lesn o v e sinstal·lacions col·legials estaran lles-tes durant el mes de desembre,temps en què es produirà el trasllatde la seu social actual.Per aquest motiu, del dia 16 al

31 de desembre (ambdós inclosos),l�atenció al col·legiat estarà reduïda

Reunions de la Junta de Govern i de la Junta Permanent delCol·legi

La JuntaPermanent es va reunir quatre vegades, durant elsmesos d�octubrei novembre, per preparar els següents temes:- SoparCol·loqui d�enguany- Preparació reunió Consejo General- Informe sobreCol·legis Professionals

La Junta deGovern es va reunir dues vegades, durant elsmesos d�octubrei novembre, per debatre els següents temes:-Projectede resoluciócol·legial sobreel registrede fisioterapeutes acupuntorsavantprojecte de resolució col·legial per la incorporació al Col·legi delscol·legiats observadors- Projecte de resolució col·legial sobre el reglament intern de les comissionscol·legials- Expedients d�acreditacions docents- Participació i organitzacióFiraMinusval /Gerontalia- Projecte de videoconferències per la nova seu social

Els acords a què es va arribar són:-Aprovació de la resolució col·legial d�incorporació alCol·legi delscol·legiats observadors.-Aprovacióde la resolució col·legial de creaciódel registre de fisioterapeutesacupuntors amb les incorporacions corresponents dels col·legiats deprésdel període d�exposició pública del reglament.-Aprovació del reglament de funcionament de les comissions col·legials.

necessitats mínimes del nostreexercici.El gabinet d�arquitectes ha elaboratuna proposta força adequada a lanostra situació i que serà presentadaen la propera reunió d�exercici lliuredelmes de desembre

a causa del trasllat de seu. Nomésrestaran obertes, per qüestionsurgents, l�atenció telefònica i viacorreu electrònic.Des del 2 de gener de 2003 usatendrem al nou local del CarrerSegle XX, número 78.

Agrairem a tots els col·legiats quehagin sol·licitat plaques identificatives

de centres que, prèvia confirmació,passin a recollir-les o bé demanin que

els siguin enviades per correu.

Reorganització de la Junta de Govern

Permotiuspersonalsque requereixende tota la sevaatenció ique impedeixenla dedicació que el càrrec col·legial es mereix, el Degà del Col·legi deFisioterapeutes de Catalunya, Sr.Antoni Narbona Jiménez, ha presentat laseva dimissió irrevocable el dia 21 de novembre de 2002.D�acord amb l�article 48 punt 2 (�la baixa del Degà ha de ser cobertapel vicedegà, a qui s�ha de substituir�), la Junta de Govern acorda en laseva reunióextraordinàriadeldia25denovembre,nomenarDegàdelCol·legideFisioterapeutes deCatalunya al Sr.Daniel JiménezHernàndez, i nomenarVicedegà del Col·legi al Sr. Francesc Escarmís i Costa.En conseqüència, la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes deCatalunya està formada per:

· Degà,Daniel JiménezHernàndez· Vicedegà, Francesc Escarmís i Costa· Secretària,MercèVentura Español· Tresorer, JoaquimArandaCasanova· Vicesecretari,MartíArmengol Puiggrós· Vocals, LourdesMaciasMerlo, Emili RicartAguirre, JoaquimVerdugoLópez, Cristóbal PayàRoig, Francesc Pasqual Olea, PereMartí i Grau

La Junta deGovern ratifica el seu compromís amb tots els col·legiats deCatalunya i treballarà encoratjadament per complir totes les expectatives iil·lusions generades per les nombroses activitats i accions desenvolupadesen aquest temps demandat.

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 9Activitats col·legials

Emili Ricart

El Col·legi i l�organització delsCampionats del Món de Natacióhan arribat a un acord perquè elCol·legi organitzi l�atenció deFisioteràpia dels esportistes deles cinc disciplines del campionatdel món: natació, sincronitzada,salt, aigües lliures i waterpolo.L�atenció de diversos sectors

del campionat s�estructura a partirdel voluntariat. Els voluntarisfisioterapeutes podran partici-par fent Fis ioteràpia alsesportistes a través d�aquest

Campionats del Món de Natació del 2003El Col·legi organitzarà l�atenció de Fisioteràpiaen els Campionats del Món de Natació

Els passats 7 i 8 de novembre, vantenir llocaEspluguesdeLlobregat lesJORNADES INTERNACIONALSDE FISIOTERÀPIA, organitzadesper laUnitat deCiènciesde l�activitatfísica i l�esport, delConsellCatalàdel�Esport (Generalitat deCatalunya).Dins d�aquestes Jornades, caldriadestacar la taula rodona: LaFisioteràpia de l�esport, unaespecialitat, que es va dur a termeel 8/XI/02, amb la participació delVocal d�Esports de la Junta deGoverndelCol·legi, Sr.EmiliRicart,comamoderador, i enquèhivanpar-ticipar el Sr. Agustí Acosta, el Sr.Francesc Escarmís i el Sr. Joan Prat.ElNoticiari va aprofitar per entre-vistar elSr.EmiliRicart sobreel temaqueesvadebatreen laTaulaRodona:La Fisioteràpia de l�Esport, unaespecialitat.Quin seria el paper delfisioterapeuta en l�àmbitesportiu?De tècnics de l�esport n�hi ha dediverses especialitats. Elsfisioterapeutes també som tècnics del�esport, com elsmetges, psicòlegs,etc. i no només els entrenadors ipreparadors físics.Quina seria la importància del�Escola Catalana de l�Esport?Un dels principals motius per a lacreació de l�Escola Catalana del�Esport l�any 1982 fou el de formartècnics de l�esport reconeguts pelGovern de laGeneralitat. Però no vaser fins a l�aprovació de la Llei 8/1988, de 7 d�abril, que es van iniciardemanera persistent i continuada elstreballs per a desenvolupar-la.

la llei de regulació deles professions de

l�àmbit de les activitatsfísiques i/o esportives iespecials és una

obligacióCom està actualment el marclegal del fisioterapeuta del�esport?

La Unió europea hauria decomprometre�s a regular la professiódels tècnics de l�esport.Aprincipisde la dècada dels 90, els tècnics del�Escola Catalana de l�Esport, de laGeneralitatdeCatalunya, javaren ini-ciar lareivindicaciódelreconeixementper a totes les formacionsdels tècnicsde l�esport. La denominació mésutilitzada era la d�entrenador, que,evidentment,noenglobava la totalitatde professionals.Així va sorgir la fi-

gura del Tècnic de l�esport, per talde poder disposar de més força le-gal, i poder assolir el reconeixementsocial i institucional de la professió.

La llei de regulació de lesprofessionsde l�àmbitde lesactivitatsfísiques i/oesportives i especials,mésque una necessitat és una obligació,si ens atenema la responsabilitat queels organismes públics tenen vers lapreservació dels drets i obligacionsdels ciutadans respecte la sevallibertat, igualtat isalut.LapresentLleitracta únicament de la regulació deles atribucions professionals delstècnics de l�àmbit de les activitatsfísiques i/o esportives i especials queposseeixin un títol de grau superior obé de graumig i dels ensenyamentsde règimgeneral i de règim especialespecífics, sense perjudici d�allò queestigui establert i puguin establir lesnormatives bàsiques estatals i lesdirectives de laUnióEuropea.Quin sentit hauria de tenir

aquesta normativa legal?El fons de la qüestió és el què, el

perquè i el com dels valors que hande prevaler per damunt delsconeixements específics i interessosdequalsevol tipus, demaneraqueelsmés significatius, com ara laresponsabilitatprofessional i social, lamoral i l�ètica mai no deixin de seruna base sòlida en les decisions iactuacions que hagin de dur a termeles persones de les institucions ambcompetències en l�ensenyament i enla creació d�una professió per alstècnics de les activitats físiques,esportives i especials.Està prou reconegut el rol del

fisioterapeuta de l�esport?El primer imés important pas per alseu reconeixement va ser la creaciódel curs d�especialització enFisioteràpia de l�Esport.Ara cal re-clamar les seves competències reals i

el reconeixement oficial d�aquestaformació, que, per altra banda, jacompta amb el suport dels següentsestaments:UniversitatAutònomadeBarcelona, Escola UniversitàriaGimbernat, Escola Catalana del�Esport, InstitutNacionald�EducacióFísica de Catalunya, Centre d�AltRendiment de Sant Cugat, així com

del Col·legi de Fisioterapeutes deCatalunya. La formació reglada delstècnics de l�esport és necessària perunificar les competències, limitar laproliferació de l�intrusisme i,finalment, garantir la seguretat delpracticant però també els dretsprofessionals dels tècnics.

acord. Properament es realitzaràla primera selecció de voluntarisi els primer treballs d�organitzaciódel servei de Fisioteràpia.Qualsevol col·legiat que

vulgui participar en aquestesdeveniment esportiu es potdirigir al Col·legi o a l�adreçade correu electrònicnatació@fisioterapeutes.orgTotes les activitats col·legialsd�aquest acte són coordinadesper Emili Ricart, vocal de laJunta de Govern.

DIARIOMÉDICO,18.07.2002

Un estudio descifrará los genes de laartrosis de cadera y rodilla.El objetivo final es abrir pautas de trata-miento nuevas y más selectivas.Identificar los genes que están directa-

mente implicados en el desarrollo de laartrosis que afecta a cadera y rodilla seríaun paso decisivo en el abordaje de estaenfermedad degenerativa. En esta línea deinvestigación se mueve el proyecto de unequipo de la Universidad de Santiago deCompostela que emplearámoderna tecno-logía basada en chips deADN para anali-zar las características genéticas de laartrosis. (...)Algunas evidencias sirven de acicate

para abrir esta investigación: el hecho deque haya personas jóvenes, entre 30 y 50años, que padezcan la enfermedad y ma-yores que no la sufren.Además, hay fami-lias en las que aparece la artrosis con másfrecuencia de la esperada. Estos datossugieren que los genes que expresan loscondrocitos pueden estar relacionadoscon la artrosis. (...)

DIARIOMÉDICO,26.07.2002

El Supremo erradica el temor que llevó aregular la libre colegiación.Confirma que no se paga el colegio si nose discrimina con otros colectivos.El Tribunal Supremo ha dictado una sen-tencia que revela hasta qué punto era in-fundado el temor que ha llevado a variasautonomías a regular la libre colegiaciónde los profesionales sanitarios que traba-jaban en exclusiva. Estas comunidadesalegaban que no podrían soportarpresupuestariamente las condenas im-puestas por el Tribunal Supremo, pero ésteaclara que sólo proceden donde se discri-minaba con otros colectivos. (...)El Tribunal Constitucional tiene la últi-ma palabra para zanjar definitivamente lapolémica suscitada en torno a si la librecolegiación es admisible o no. (...)

DIARIOMÉDICO,31.07.2002

La terapia neurológica revierte el 30%de los problemas de la marcha.La rehabilitación física es un complemen-to imprescindible en los ancianos.Cerca de la mitad de los ictus que afec-tan a los mayores de 65 años dejan comosecuela anomalías en la capacidad paramoverse, que es muy vulnerable duranteel envejecimiento, según se ha puesto demanifiesto en un curso de verano de laUniversidad Internacional MenéndezPelayo, que se celebra esta semana enSantander. No obstante, el tratamientofarmacológico resuelve el 30 por ciento delos casos.El tratamiento neurológico con fármacosestá siendo capaz ahora mismo de revertiren un 30 por ciento de los casos las altera-ciones de la marcha en los ancianos, unporcentaje que puede ser incluso mayorsi, además, se aplica un tipo de rehabilita-ción específica para este problema. (...)

DIARIOMÉDICO,3.09.2002

Según un estudio publicado en el últi-mo número deBritishMedical Journal, es-tirar no previene las lesiones en los mús-culos.

barcelonesa Plaza de la Catedral, dondehan dado servicio de forma gratuita a to-dos aquellos que lo requirieron, en un in-tento de difundir su trabajo y su especia-lización, que a menudo se ha ninguneadoinjustamente y ha sido víctima de excesi-vo intrusismo. El acto fue todo un éxito.

LAVANGUARDIA,9.09.2002

- Una empresa lanza un localizador paralos enfermos deAlzheimer.- Barcelona, sede del XIV Congreso deFisioterapia.

Barcelona será la primera ciudad es-pañola que, en junio del 2003, acogerá elXIV congreso de la asociación mundialde fisioterapia, ciencia que trata la recu-peración y funcionalidad del cuerpo hu-mano mediante procedimientos físicos ymanuales. Su eficacia fue probada en larecuperación de algunos supervivientesde la II GuerraMundial.Organizarán el congreso el Col·legi de

Fisioterapeutes de Catalunya, el primerofundado en España en 1990, y laAsocia-ción Española de Fisioterapeutas, funda-da en 1969.Con motivo de la presentación del con-

greso, que se realizó ayer, día mundial dela Fisioterapia, el colegio catalán habilitóuna carpa en la avenida de la Catedral deBarcelona, en la que una docena de pro-fesionales atendió gratuitamente a losusuarios.

DIARIOMÉDICO,19.09.2002

La hidroterapia, un baño de salud paralos pacientes con Parkinson.Un curso hecho en Barcelona les mues-tra cómo mejorar su calidad de vida.La rigidez y dificultad de movimientos,los dolores y los problemas del habla delos pacientes con Parkinson se puedenpaliar a través de la hidroterapia. Esta téc-nica, practicada dentro y fuera de una pis-cina, puede convertirse en fuente de cali-dad de vida para los afectados. Un equi-po interdisciplinar del Centro MédicoTeknon ha diseñado un curso para ayu-darles a mejorar sus síntomas y a relajar-se en tan refrescante medio

DIARIOMÉDICO,24.09.2002

El remo puede ser perjudicial para losniños.Ante el desarrollo muscular y óseo.El traumatólogo José Ramón Tatay ha

elaborado un estudio que demuestra queel remo puede tener repercusiones en losjóvenes durante la edad de crecimiento,máxime si no se realiza control médico

LAMAÑANA,26.10.2002

Treball premiará a empresas que con-traten minusválidos.Tendrán prioridad ante una igualdad deofertas en concursos públicos.(...)ante una situación de igualdad de ofer-tas entre empresas a la hora de presentar-se en un concurso público tuviera priori-dad aquella empresa que tuviera una po-lítica clara en favor de incorporar perso-nas discapacitadas como trabajadores desu empresa.

Recull de premsa

Los ejercicios de estiramiento siem-pre han sido considerados como la mejormanera de prevenir las lesiones muscula-res durante la práctica deportiva. Investi-gadores de la Universidad de Sidney, enAustralia, han puesto en duda esta con-vicción analizando el número de lesionesque padecían deportistas que estiraban yque no.

DIARIOMÉDICO,4.09.2002

Nuevo servicio rehabilitador para niñosen el Carlos Haya.El Hospital Carlos Haya, en Málaga, hapuesto en funcionamiento las nuevas ins-talaciones del servicio de rehabilitacióninfantil-parálisis cerebral, ubicadas en eledificio Materno-Infantil. De esta mane-ra, el complejo cumple su objetivo de agru-par a todos los pacientes pediátricos enel mismo centro, independientemente desu patología, además de permitir la conti-nuidad de cuidados y la mejora de las ne-cesidades asistenciales.El servicio ocupa una superfície de 350metros cuadrados donde se ubican cincogimnasios amplios e independientes parala rehabilitación de los pacientes a travésde una asistencia totalmentepersonalizada, según han informado fuen-tes del centro por medio de un comunica-do. Las instalaciones se completan conuna sala de terapia ocupacional.

KINÉSITHÉRAPIESCIENTIFIQUE,núm.425 � setembre 2002Sumari:- Editorial: Valider et valoriser lesprofessionnels qui se forment- Technique Pratique:

- Participation d�un kinésithérapeuteà une semaine éducative pourpatients en surcharge pondérale

- Protocole de rééducationpostopératoire immédiate aprèsprothèse totale du genou

- Le polyhandicap- Recherche: Echauffementmusculaire- Actualités en...

- neurologie: Apport del�electromyographie dans larééducation des dystonies cervi-cales (2e partie)

- pneumologie, soins intensifs:L�hyperréactivité bronchique dupetit enfant

- ostéo-articulaire: Lombalgies.Recommandations de l�Americanphysical therapy association (2epartie)

- sport: Complications desligamentoplasties (3e partie)

- électro-physiothérapie: Lesvibrations sonores

- pratique des bilans: Bilan d�uneentorse du genou en phase post-traumatique

- la page du practicien: Les troublesmusculo-squeletiques dus autravail (TMS) (3e partie)

- Lu pour vous � Agenda

SPORT,9.09.2002

Celebrado el �Día Mundial de lafisioterapia�.El Colegio de Fisioterapeutas de

Catalunya ha conmemorado durante el finde semana pasado el Día Mundial de laFisioterapia con una carpa instalada en la

DIARIOMÉDICO,29.10.2002

La fuerza muscular, base del ejercicioen mayores.Potenciarla es básico para mejorar la

calidad de vida.Cualquier programa de ejercicio físicoes beneficioso para la salud, siempre quese planifique y realice bajo la supervi-sión de un especialista. No obstante, lasrecomendaciones en adultos y mayorespropugnan el trabajo de la fuerza y la re-sistenciamuscular comomedio parame-jorar la calidad de vida.

ELMUNDO,6.11.2002

Tratar la esclerosis múltiple confármacos anti-colesterol.

La atorvastatina, un fármaco que se em-plea en la actualidad para reducir elcolesterol, podría convertirse en un tra-tamiento para la esclerosis múltiple. Enun estudio realizado en ratones ha con-seguido prevenir las recaídas y revertirla parálisis causada por esta patología.Si se confirman estos resultados en hu-manos sería la primera terapia que ofrecealgo más que el alivio de los síntomas.

Un derivado del cannabis alivia los sín-tomas de la esclerosis múltiple.La compañía GW Pharmaceuticals se-ñaló ayer que espera presentar para suaprobación a principios de 2003 su pri-mer fármaco derivado del cannabissativa. La compañía apuntó que ya haobtenido resultados positivos de la pri-mera parte, de cuatro, de la Fase III delos ensayos clínicos.

DIARIOMÉDICO,7.11.2002

Vivir con la incontinencia urinaria.Enfermos de tabú social.El 90 por ciento de los casos no son

consultados por pudor.Inexplicablemente algunas patologíassiguen siendo hoy, en pleno siglo XXI,un tabú social. A los síntomas propiosde cada enfermedad se une, en el casode la incontinencia urinaria, el estigmasocial.En España más de 2 millones de perso-nas sufren esta dolencia y, aunque el ín-dice de recuperación supera el 80por cien-to, sólo un 10 por ciento de los afecta-dos lo consulta con su médico.

DIARIOMÉDICO,21.11.2002

Los colegios pueden exigir el cumpli-miento de las leyes, afirma el TribunalSupremo.La entidad rechazó el proyecto de unaafiliada sobre venta a domicilio.

DIARIOMÉDICO,26.11.2002

El vendaje funcional en AP mejoraríala recuperación.Una técnica demedicina deportiva apli-

cable en primaria.Sustituir las clásicas tres semanas de

escayola por un vendaje funcional quepermita la movilidad de la articulación yuna recuperación rápida y sin secuelasno es una opción que sólo se pueda apli-car en medicina deportiva. Es una técni-ca barata, de sencillo aprendizaje y quesería muy beneficiosa en primaria.

Recull de premsa10 setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia

Recull de premsa

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia12

Andreu Esteve

Comissions col·legials

Fisioteràpia Veterinària

Acupuntura

Els dies 11, 12 i 13 d�octubre vatenir lloc aBarcelona elCongrés In-ternacional deMedicinaTradicionalXinesa, organitzat conjuntament perla Pan European Federation ofTCM Societes (PEFOTS) i per laFundacióEuropea deMedicinaTra-dicionalXinesa.PEFOTS, és unaorganització jove,fundada el setembre de 2001 aAmsterdam, i està formada per

membres de divuit països europeus.Aquest ha estat el segoncongrés queveorganitzantdemanera itinerantperdiverses ciutats europees, alhoraqueper a la Fundació Europea deMTX-amb seu aEspanya- aquest ha estatelVIICongrés Internacional.Al�acte, realitzat a l�hotelBarceló-Sants, van assistir-hi més de 400

congressistes així com30ponentsdediferents països occidentals iorientals, com Portugal, Espanya,França, Itàlia, Gran Bretanya,Alemània,Tailàndia,República Po-pular Xinesa i Estats Units, entred�altres.Els temes científics van estar

orientats a camps en els quals laMTX ofereix excel·lents resultats,com són el del dolor, l�obesitat, la

ginecologia, i els trastornsmentals.Tambéhivahaver intervencionsqueapuntaven noves perspectivesterapèutiques a malalties de difíciltractament, com pot ser el cas de lapsoriasi.Entre els ponents volem esmentarla intervenció d�Andreu Esteve,membre de la Comissió

II Simposi Internacional deRehabilitació i Fisioteràpia en

Veterinària

Del 10 al 14 d�agost de 2002 es vacelebrar el II Simposi Internacionalen Rehabilitació i Fisioteràpia enVeterinària a Knoxville, Tennesse,EUA.

Hi estaven representats: Finlàndia,Àustria, Israel, Itàlia, Suècia,Canadà, EUA,Argentina,Austràlia,Anglaterra, Sud-àfrica, Brasil iCatalunya.

S�està treballant per constituir ungrup de Fisioteràpia veterinària dinsde la World Confederation ofPhysical Therapy. Demoment hi ha

d�Acupuntura delCol·legi i professorde MTX, el qual va presentar laponència �Reflexió entorn del�aportació de laMTX al diagnòsticen la salut mental�.Els objectius prioritaris delCongrésvan estar adreçats tant a destacar ladivulgació del treball d�estudi id�investigació de clínics i docents dela MTX, com al fet d�orientar i uniresforços per aconseguir unreconeixementoficial anivell europeud�aquestamil·lenàriamedicina.Al llargdelCongrésesvadura termeuna interessant taula rodona, alvoltantde la qual es van debatre lesexpectatives pel que fa a la regulacióde laMTX.Tant a l�acte inaugural com al de

clausura, van intervenir-hi importantspersonalitats delmónde laMTX, tantde la República Popular Xinesa comd�aquí, els quals van expressar el seureconeixement ielseusuporta l�EscolaSuperior deMTX, que imparteix elsestudis deMTXdes dels seus centresubicats en diversos punts de l�Estat.

Creació del registre deFisioterapeutes Acupuntors

Comjavam informar en elDit núm.24, laComissióvapresentar a la Juntade Govern el registre deFisioterapeutesAcupuntors.Aquestanormativa és un primer pas moltimportant per garantir l�exercici del�acupunturapels fisioterapeutes i sig-nifica un gran avenç en l�ordenació

Foto dels representants internacionals al II Simposi Internacional deRehabilitació i Fisioteràpia en Veterinària, amb la presència de ToniRamon Boixaderas, com a representant del Col·legi

d�aquesta disciplina des de la nostraprofessió. El document, que el teniua la vostra disposició a la pàginawebdel Col·legi, indica l�inici depresentacióde ladocumentació al re-gistre que és a partir del dia 1 dedesembre.LaComissió encarregadade fer la valoració de les peticions esreunirà un cop cadames.Després deles seves consideracions, emetrà laseva petició raonada a la Junta deGovern per la seva valoracióRecordem que la comissió

d�acupuntura estàoberta a lesvostresindicacions mitjançant l�adreça decorreu electrònicacupuntura@fisioterapeutes.orgA partir d�ara la Comissió

diversificarà els seus treballs per po-der atendre els expedientsd�acreditacióqueels col·legiats facinarribar al Col·legi, i preparant tota ladocumentació corresponent perl�aprovació per la Junta deGovern.La Comisió d�acupuntura valoramoltpositivament les reflexions fetespelscol·legiatsdurantel tempsenquèel projecte ha estat a disposició perpresentar al·legacions i creu que eltext hamillorat considerablement.

Congrés Internacional de Medicina Tradicional Xinesa

cinc països amb un grup deFisioteràpia veterinària ben definit irepresentació dins de la WCPT(calen 6 membres per formar ungrup reconegut per la WCPT).Quan s�hagi format el grup, lacomissió de Fisioteràpia veterinàriadel Col·legi de Fisioterapeutes deCatalunya en formarà part i tindràla representació internacional enaquest nou aspecte de laFisioteràpia.

Properament la Comissió iniciaràels seus treballs de difusió enversels col·legiats dels procedimentsmés habituals i dels diversos àmbitsd�actuació d�aquesta disciplina.

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 13Serveis col·legials

ASSESSORIESAssessorament gratuït en l�àmbit laboral, fiscal i jurídic.Els assessors realitzen visites personalitzades la primera setmana de cadames a la seu col·legial.Per concertar hora cal trucar prèviament a la Secretaria del Col·legi, telèfon93 207 50 29.

Assessor laboral:·Modalitats de contractació·Legalitat de la contractació·Conveni laboral·Salaris segons conveni

Assessor fiscal:·Fiscalitat de l�activitat fisioteràpica·Càrregues fiscals dels professionals lliures· Pagament fraccionat de les retencions de l� IRPF· IAE

Assessor jurídic:·Defensa de la professió·Requisits per obrir un centre·Qüestionsd�intrusismeprofessional

ASSEGURANCES·Responsabilitat civil: finsa601.012euros (100.000.000depessetes), gratuïtasempre i quan s�estigui al corrent dels pagaments dels rebuts col·legials.·Assegurança d�invalidesa professional: fins a 18.030,36 euros (3.000.000depessetes), gratuïta.·Assegurança de vida: 6.010,12 euros (d�1.000.000 de pessetes), gratuïta.

SERVEIFINANCEREl Col·legi i el Banc Sabadell tenen subscrit un conveni de col·laboracióanomenatTECNOCREDIT, que bàsicament atorga, entre d�altres:·Assessorament bancari i financer, sense cap cost ni compromís.·Tecnocomptes, compte corrent d�alta rendibilitat, amb els mitjansde pagament personalitzats en exclusiva pels col·legiats:VISA, 4B,Xecs,Garantits...·Tecnopatrimoni,Tecnoinvesvida, Pla dePensions, etc.,productes d�estalvi i pensió, a curt i llarg termini.· Finançaments mitjançant pòlices de crèdit com a reforç de tresore-ria, préstec per a primera instal·lació omodernització de la consulta,préstec per automòbils, hipoteques per a la compra de vivenda, leasingpermaquinària, etc.

NOTICIARIDEFISIOTERÀPIAÒrgan d�expressió del Col·legi i dels col·legiats. Recull els esdevenimentsd�actualitat, l�activitat públicadelCol·legi i tot allò que sigui d�interès per a laprofessió i els professionals.

FORMACIÓ·Cicle formatiu estable propi.·Acreditació de formacióqualificadad�altres institucions privades.· Informaciód�altres activitats formativesnoqualificades.

BIBLIOTECA-HEMEROTECAA· Servei de biblioteca amb préstec de llibres, de 9 a 13 i de 16 a 19 h.

LLIBRERIADescompte del 15 al 30%en la compra de llibres a través del Col·legi en lessegüents editorials: Masson-Salvat, Ed. Bellaterra, Ed. Paidotribo, Ed.Springer,Ed.Cúmulus iEd.McGraw-Hill/Interamericana.

BORSADETREBALL·Té una durada trimestral i el període de renovació serà els últims 15 diesdel trimestre en curs. En cas de no efectuar-se la renovació durant eltermini esmentat, es podrà efectuar durant els últims 10 dies dels dosmesos restants del trimestre, sense variar això el funcionament per trimes-tres naturals de l�any.· Per rebre l�oferta pública d�ocupació s�haurà d�estar inscrit a la borsa detreball.·Es pot consultar a través d�internet

DESCOMPTESENSERVEISDE SALUT·Serveis odontològics.·Serveis òptics.·Serveisoftalmològics

DESCOMPTESENACTIVITATSD´OCI·Clubsde fitness (gimnassos)·Càmpings·Escoles de balls de saló·Agències deviatges·Ofertes hoteleres·Parcs temàtics

DESCOMPTESENPRODUCTES I SERVEIS·Tractamentspsicològics·Programes informàtics·Cases comercials·Telefonia·Connexió a internet·Concessionària de cotxes

ALTRESSERVEIS· Pàginaweb: www.fisioterapeutes.com·Correu electrònic nomdelcolegiat@fisioterapeutes.org-per activar-lo, cal que ho sol·liciteu a la Secretaria-· Cens deCentres d�Exercici Lliure.·Placa identificativadelCol·legi.·Talonari de rebuts.·Targetes identificatives, amb la imatge corporativa delCol·legi.·Llistat deMútues d�Accidents,Mútues Sanitàries.·Llistat de proveïdors d�aparells imaterial de Fisioteràpia.·Llistat d�Associacions.·ElDit:Fulls informatiusdelCol·legi.

MUTUALITATDEPREVISIÓSOCIALMútuadePrevisióSocial delCol·legi, entitat asseguradora complementària ala Seguretat Social.Prestacions: Incapacitat Temporal, Pla de Jubilació, Pòlisses deDefunció oInvalidesa,Hospitalització, IntervencióQuirúrgica,Accidents, entre d´altres.Més informació a:www.fisioterapeutes.com/mps.htm

La Junta de Govern i el personal deSecretaria del Col·legi us desitgem unes bonesFestes de Nadal i un molt feliç Any Nou

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia14Informació oficial

DOGCnúm. 3701, de 19.08.2002- Edicte de l�Ajuntament de Puigcerdà,sobre l�oferta pública d�ocupació.Relació definitiva de llocs de treball peroferta pública de l�any 2002 del�Ajuntament de Puigcerdà aprovats pelPle31/05/2002.15.- Institut de Serveis Socials (TotalPlaces: 3)Fisioterapeuta; grup: B; Classes: laboral;Tipus: indefinit; R.Espècie: 1.338,27 euros;TD: 28.574,54 euros;O.Plaça: fix;Vacants:2; S.Provisió: extingir 2002.

DOGCnúm. 3703, de 21.08.2002-ResolucióTRE/2333/2002, de15demaig,per la qual es disposa la inscripció i lapublicació del Conveni col·lectiu de treballde l�empresa Institut de Recerca del�Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,Fundació Privada, per als anys 2001-2003(codi de conveni núm. 0810762).

DOGCnúm. 3706, de 26.08.2002-ResolucióTRE/2341/2002, de28demarç,per la qual es disposa el registre i lapublicació de l�Acord de pròrroga delConveni col·lectiu de treball de l�empresaGestió Comarcal Hospitalària, SA (Hospi-tal Comarcal deMóra d�Ebre), per a l�any2001 (codi de conveni núm. 4300752).

DOGCnúm. 3707, de 27.08.2002- Resolució TRE/2361/2002, de 3 de juny,per la qual es disposa la inscripció i lapublicació del Conveni col·lectiu de treballde l�Hospital de la Creu Roja del�Hospitalet de Llobregat del ConsorciSanitari de la Creu Roja a Catalunya per al�any2001 (codideconveninúm.0802292).

DOGCnúm. 3710, de 30.08.2002- Resolució TRE/2390/2002, de 8 de juliol,per la qual es dsiposa la inscripció i lapublicació del Conveni col·lectiu de treballd�empreses i entitats privades que gestio-nen equipaments i serveis públics afectesa l�activitat esportiva i de lleure per alsanys 2002-2004 (codi de conveni núm.7901905).

DOGCnúm. 3713, de 4.09.2002-ResolucióTRE/2432/2002, d�11de juliol,

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (D.O.G.C.)

Boletín Oficial del Estado (B.O.E.)

per la qual es disposa el registre i lapublicació del Conveni col·lectiu de treballde l�Institut Pere Mata (centres de treballde Tarragona, Reus i Tortosa) per als anys2001-2004 (codideconveninúm.4300432).

DOGCnúm. 3732, de 3.10.2002-ResolucióTRE/2759/2002, de 12 d�agost,per la qual es disposa la inscripció i lapublicació del Conveni col·lectiu de treballd�establiments sanitaris d�hospitalització,assistència, consulta i laboratorisd�anàlisis clíniques per als anys 2001-2003(codi de conveni núm. 7900815).

DOGCnúm. 3736, de 9.10.2002- Ordre SSS/337/2002, de 30 de setembre,per la qual es determinen per a l�any 2002els preus unitaris i els valors restants aquè es refereix l�article 5 del Decret 179/1997, de 22 de juliol, pel qual s�estableixenles modalitats de pagament que regeixenla contractació de serveis sanitaris enl�àmbit del Servei Català de la Salut.

DOGCnúm. 3745, de 22.10.2002- Edicte de 16 d�octubre de 2002, pel qualse sotmet a informació públical�Avantprojecte de llei dels col·legisprofessionals i de l�exercici de lesprofessions titulades.

DOGCnúm. 3750, de 29.10.2002- ORDRE SSS/349/2002, de 16 d�octubre,de fusió dels consells assessors sobrel�esclerosimúltiple.

DOGCnúm. 3754, de 5.11.2002-DECRET259/2002, de 4denovembre, decessament de la senyora Irene Rigau iOliver com a consellera de Benestar So-cial.-DECRET260/2002, de 4denovembre, decessament del senyor Eduard Rius i Peycom a conseller de Sanitat i Seguretat So-cial.- DECRET 263/2002, de 4 de novembre,pel qual es nomena el senyor XavierPomés i Abella conseller de Sanitat iSeguretat Social.- DECRET 265/2002, de 4 de novembre,pel qual es nomena la senyora Irene Rigaui Oliver consellera de Benestar i Família.

BOE núm. 166, de 12.07.2002- 13813 Resolución de 27 de junio de 2002, dela Universidad deVigo, por la que se nombra adon José Manuel Pazos Rosales Profesor titu-lar de Escuela Universitaria del área de conoci-miento de �Fisioterapia�, del Departamentode Biología Funcional y Ciencias de la Salud.

BOE núm. 171, de 18.07.2002- 14383 Resolución de 6 de junio de 2002, delAyuntamiento deVillacarrillo (Jaén), por la quese anuncia la oferta de empleo público para2002.Nivel de titulación: medio. Denominación delpuesto: Fisioterapeuta de la Residencia deMa-yores �Padre Zegrí�. Número de vacantes: Una.- 14434 Resolución de 1 de julio de 2002, de laUniversidad �Rey Juan Carlos�, por la que seordena la publicación de la modificación delplan de estudios del título de Diplomado enFisioterapia a impartirse en la Facultad deCien-cias de la Salud.

BOE núm. 174, de 22.07.2002- 14709 Resolución de 4 de julio de 2002, de laUniversidad de Alcalá, por la que se hace pú-blica la composición de la Comisión que habráde juzgar el concurso oara la provisión de laplaza de Profesor titular de Escuela Universi-taria, del área de �Fisioterapia�. Código Z034/DFP409.- 14710 Resolución de 4 de julio de 2002, de laUniversidad de Alcalá, por la que se hace pú-blica la composición de la Comisión que habráde juzgar el concurso para la provisión de laplaza de Profesor titular de Escuela Universi-taria del área de �Fisioterapia�. Código Z034/DFP410.- 14711 Resolución de 4 de julio de 2002, de laUniversidad de Alcalá, por la que se hace pú-blica la composición de la Comisión que habráde juzgar el concurso para la provisión de laplaza de Profesor titular de Escuela Universi-taria del área de �Fisioterapia�. Código Z034/DFP411.

BOE núm. 183, de 1.08.2002- 15591 Resolución de 1 de julio de 2002,de la Diputación Provincial de Ávila, refe-rente a la convocatoria para proveer variasplazas.- Una plaza de Fisioterapeuta, Escala deAdministración Especial, subescala Téc-nica Media.

BOE núm. 194, de 14.08.2002- 16498Resolución de 24 de julio de 2002,de la Universidad deACoruña, por la quese hace pública la designación de la Comi-sión que ha de resolver el concurso para laprovisión de la plaza 01/066, de CuerposDocentes Universitarios, convocado poresta Universidad.Anexo: Plaza de Profesores Titulares deEscuelas Universitarias. Área de conoci-miento �Fisioterapia�. Plaza número 01/066.

BOE núm. 206, de 28.08.2002- 17171 Orden TAS/2144/2002, de 5 deagosto, por la que se aprueba la relaciónprovisional de aspirantes admitidos y ex-cluidos al proceso extraorinario para la se-lección y provisión de dos plazas deFisioterapeuta en las instituciones sanita-rias de la Seguridad Social dependientesdel Instituto Social de la Marina.

BOE núm. 242, de 9.10.2002- 19488 Real Decreto 1001/2002, de 27 deseptiembre, por el que se aprueban los Es-tatutos Generales del Consejo General deColegios de Fisioterapeutas.

BOE núm. 258, de 28.10.2002- 20828 Resolución de 10 de octubre de2002, de la Universidad deValencia, por laque se nombra a don José Sánchez FrutosCatedrático de Escuela Universitaria en elárea de conocimiento de �Fisioterapia�.

· Curso postgrado: Introducción a la Sofrología CaycedianaSábado, 1 de Febrero de 2003 (de 9.30 a 19.00h.)

· Curso postgrado: Master en Sofrología Caycediana (Primer ciclo)Inicio: Viernes, 28 de Febrero de 2003Duración: Dos años académicos, un viernes al mes, ocho días por año.Dirigido por: Dra. Natalia Caycedo, hija del fundador de la Sofrología.

CURSOS DE SOFROLOGÍA CAYCEDIANA 2003

La Sofrología es una disciplina que estudia la consciencia humana y sus posibilidades. Desde su creación en 1960 por el médico neuropsiquiatra Dr. AlfonsoCaycedo, la Sofrología se ha desarrollado tanto en el campo clínico como en el preventivo. Su metodología, la Relajación Dinámi ca de Caycedo, se basa en unaserie de técnicas de relajación e imaginación para el desarrollo psicofísico de la persona. En hospitales y centros de rehabili tación se aplica en pacientes conproblemas ortopédicos, reumatológicos (cervicalgias, lumbalgias), neurológicos y respiratorios con el objetivo de facilitar el proceso de recuperación desde elpunto de vista físico, psicológico y emocional. Su eficacia en el deporte se ha demostrado en gran cantidad de campeones olímpi cos Suizos sumando más de 200medallas en los últimos 20 años. Un ejemplo destacable en España es Antonio Rebollo, arquero que encendió la llama olímpica dur ante los Juegos de Barcelona’92. Se sirvió de la Sofrología para dominar aquella situación límite y obtener así la concentración máxima requerida. La Sofro logía está ocupando un lugar cadavez más relevante a nivel nacional e internacional.

CONFERENCIA INFORMATIVA: Entrada libreSábado, 25 de Enero de 2003 de 11.00 a 12.30h. Se ruega confirmación telefónica .

Instituto Internacional de Sofrología Caycediana C/ València, 133, Barcelona Tel.: 934511636 www.sofrologia.com

DOGCnúm. 3758, de 11.11.2002- Resolució TRE / 3198 / 2002, de 12d�agost, per la qual es disposa lainscripció i la publicació de l�Acord derevisió salarial del Conveni col·lectiu de

treball d�establiments sanitaris d�hos-pitalització, assistència, consulta ilaboratoris d�anàlisis clíniques per al�any 2002 (codi de conveni núm.7900815).

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 15Agenda

CURSOS DE SOFROLOGÍACAYCEDIANAPostgrau: INTRODUCCIÓN A LASOFROLOGÍA CAYCEDIANAData: Dissabte, 1 de febrer de 2003 (de 9,30 a19,00 h.)Postgrau: MASTER EN SOFROLOGÍACAYCEDIANA (PRIMER CICLO)Data d´inici: Divendres, 28 de febrer de 2003Durada: Dos anys acadèmics, un divendres almes, vuit dies a l´anyDirigit per: Dra. Natalia Caycedo, filla delfundador de la SofrologiaConferència informativa: Entrada lliure.Dissabte, 25 de gener de 2003, de 11,00 h a12,30 h.- Es prega confirmació telefònica -Informació: Instituto Internacional deSofrología CaycedianaCarrer València, 133 - 08011 BarcelonaTel. 93 451 16 36 - Fax: 93 453 58 08Web: www.sofrologia.comA/e: info@sofrologia.com

L´EXERCICI TERAPÈUTICCOGNOSCITIU (MÈTODE PERFETTI)2a EdicióOrganitza: Universitat de Vic - EscolaUniversitària de Ciències de la SalutDates i durada: Dies 7-8, 14-15 i 21-22 defebrer de 2003 / 40 horesHorari: Divendres, de 16 h a 20,30 h -dissabtes, de 9 a 14 h i de 15 h a 19 h.Lloc: Universitat de Vic - E U Ciències de laSalut - Campus Miramarges, Edifici BPeríode de matriculació: Del 2 de desembre de2002 al 6 de febrer de 2003Preu: 295 eurosPreinscripció i informació: Secretariaacadèmica: Sra. Núria Costa - C/ SagradaFamília, 7Edifici F, planta baixa - 08500 VicTel. 93 881 55 16 - Fax: 93 889 10 63Horari: de 10 a 13,30 h i de 16 a 19,30 h.Web: www.uvic.esA/e: nuria.costa@uvic.es

II CURSO DE FISIOTERAPIA EN ALTE-RACIONES NEUROLÓGICASPEDIÁTRICASOrganitza: Escuela Universitaria de Enfermeríay Fisioterapia San Juan de Dios, integrada enla Universidad Pontificia ComillasDates i horaris: Del 24 de gener al 5 d´abril del2003. Dos mòduls en horari de matí i tardaDurada: 65 horesNúm. de places: 23Preu: Antics alumnes de l´escola (placeslimitades): 525 euros / Professionals: 590eurosLloc de realització: Escuela Universitaria deEnfermería y Fisioterapia ´San Juan de Dios´Informació: Escuela Universitaria de Enferme-ría y Fisioterapia ´San Juan de Dios´C/ Serrano, 199 - 28016 MadridTel. 91 564 18 68 - Fax: 91 564 39 81A/e: sanrafael@euef.upco.es

CURSO DE VIGILANCIA YAUTOVIGILANCIA DE LA SALUD EN LASALTERACIONES MÚSCULO-ESQUELÉTICASOrganitza: Centre de Salut de la ColumnaVertebralDates: 17-18/01/2003, 14-15/02/2003 i 14-15/03/2003Horari: Divendres, de 9 h. a 13,30 h. i de 15h. a 19 h. Dissabtes, de 9 h. a 13,30 h.Matrícula: 600 eurosLloc de realització: Centre de Salut de la Co-lumna VertebralInformació: Centre de Salut de la ColumnaVertebralCarrer València, 171-177 1r-1a08011 BarcelonaTel. 93 451 45 26 - Fax: 93 453 49 37A/e: drbalague@menta.net

II CURSO DE POSTGRADO DEFISIOTERAPIA RESPIRATORIAOrganitza: Escola Universitaria de Fisioterapia- Universidade da CoruñaEstructuració: Càrrega lectiva de 200 horesteòrico-pràctiques, distribuïdes en 7 seminarisInici / Final: Inici el 12 de desembre del 2002 ifinal el 22 de juny del 2003Núm. de places: 25Admissió: Currículum vitaeTaxes acadèmiques: 1.563 euros, a abonar endos terminisInformació: Maite Prego MosqueraEscola Univ. de Fisioterapia da CoruñaCentro Universitario de Oza, s/núm. - 15006 ACoruñaTel. 981 167000 ext. 5878 - Fax: 981 167155Web: www.udc.es/euf - A/e: fisioter@udc.es

ESTUDIOS SUPERIORES DE MEDICINATRADICIONAL CHINA Y MÁSTERS ENACUPUNTURA, FITOTERAPIA Y TUI NAOrganitza: MTC - Escuela Superior de Medici-na Tradicional ChinaReconeguts per la Universitat de PekínInformació:- Amposta: C/ Larache, 8 - 43870 Amposta Tel. 977 70 42 02 - Fax: 977 70 59 45- Barcelona: Avgda. Madrid, 168-170 Ent. A 08028 BarcelonaTel. 902 16 09 42 - Fax: 93 339 52 66Web: www.mtc.es - A/e: intermtc@mtc.es

FORMACIÓ D’OMPHIS INSTITUTE:Informació: Tel. 934874411 Fax: 934870800A/e: institut@omphis.es- PUNTOS GATILLO. SÍNDROMEMIOFASCIALMadrid, inici el 14 de desembre del 2002Astúries, inici el 21 de desembre del 2002Durada: 34 h. lectives en dos caps de setmanaPreu: 286 euros- MASAJE DE CYRIAXBilbao, inici el 14 de desembre del 2002Durada: 20 h. lectives en un cap de setmanaPreu: 160 euros - DIAGNÓSTICO FISIOTERÁPICOMadrid, inici el 20.12.2002Durada: 69 h. lectives en tres caps de setmanaPreu: 580 euros

CURSOS A DISTANCIAOrganitza: ALCALÁ. Asociación para la For-mación Continuada en Ciencias de la Salud yEducaciónInformació: Tel. 902 108 801Tel. 953 58 53 30 - Fax: 953 58 53 31C/ Ramón y Cajal, 20 - 23680 ALCALÁ LAREAL (Jaén)Web: www.zonadesalud.orgA/e: info@zonadesalud.org

DIPLOMA DE POSTGRAU: BIOÈTICA IQUALITAT DE VIDA - 4a. EdicióOrganitza: Universitat de Barcelona - Divisióde Ciències Humanes i SocialsLloc: Edifici de la Universitat de Barcelona -Gran Via de les Corts Catalanes, 585Inici / Final: Del 3 de febrer al 18 de juny del2003 - dilluns i dimecres de 17 a 21 h.Crèdits: 15 (150 hores lectives)Dirigit a: Llicenciats i diplomatsImport de la matrícula: 1.020 euros -Preinscripció oberta - Places limitades,assignades per ordre de recepció de sol·licitudsInformació: Secretaria de Postgraus Divisió IGran Via de les Corts Catalanes, 58508071 - BarcelonaTel. 93 403 55 77 (matins) - 93 403 57 00(tardes: dilluns, dimarts, dijous)Fax: 93 403 55 79 - Web: www.ub.es/bioquaA/e: master@d1.ub.es -boladera@trivium.gh.ub.es

POSTGRAUS I CURSOS 2002-2003 -UNIVERSITAT INTERNACIONAL DECATALUNYAInformació: Sra. Maite MatalongaFacultat de Ciències de la SalutUniversitat Internacional de CatalunyaC/ Gomera, s/n08190 - Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 504 20 00Fax: 93 504 20 01www.unica.edu - infofisio@csc.unica.edu- SEGON CICLEHorari: Dijous de 15:30 a 21 h, divendres de14 a 20 h i dissabtes alterns de 9 a 14:30 i de15:30 a 18:30h.Dos cursos acadèmics (132 crèdits en total)Preu del crèdit: 54 euros- CURS D’ESTIRAMENTSMIOTENDINOSOSCalendari: 10, 11, 17 i 18 de gener de 2003.Horari: Divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9a 14 h i de 15 a 19:30 hHores: 30 horesPreu: 300 euros- CURS D’ACUPUNTURA APLICADA A LAPATOLOGIA ÀLGICA DE L’APARELL LO-COMOTORCalendari: 17, 18 i 31 de gener, 1 i 28 defebrer, 1, 14 i 15 de març, 4, 5, 25 i 26 d’abrili 16, 17, 30 i 31 de maig de 2003.Horari: Divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9a 14 h i de 15:30 a 19:30 h.El dissabte 17 de maig l’horari és de 9 a 14 hHores: 112 horesPreu: 1.200 euros- CURS DE REFLEXOLOGIA PODALCalendari: 7, 8, 14, 15, 21 i 22 de febrer de2003.Horari: Divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9a 14 h i de 15:30 a 20:30 h.

Hores: 45 horesPreu: 420 euros- PRIMERES JORNADES CATALANES DEREUMATOLOGIA. OSTEOPOROSICalendari: 15 de febrer de 2003Horari: de 9 a 14 h i de 15 a 20 hPreu: 60 euros- MONOGRÀFIC D’ESPATLLACalendari: 28 i 29 de març, 4, 5, 11 i 12d’abril de 2003.Horari: Divendres 16 a 21 h i dissabtes de 9 a14 h i de 15 a 19:30 hHores: 40 horesPreu: 375 euros- CURS D’EXERCICI TERAPÈUTICCOGNOSCITIU. Formació Perfetti.Calendari: 18 de gener, 1 i 15 de febrer i 1 demarç de 2003.Horari: Dissabtes de 9 a 14h i de 15 a 19h. Eldissabtes 1 de març la sessió es realitzarà alCentre de Fisioteràpia ManfredHores: 35 horesPreu: 450 euros- CURS DE SÒL PÈLVICCalendari: 11, 12, 25 i 26 d’abril i 9, 10, 23 i24 de maig de 2003.Horari: Divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9a 14 h i de 15 a 19:30 hHores: 52 horesPreu: 480 euros- CURS DE TERÀPIA AQUÀTICACalendari: 23, 24, 29, 30 i 31 de maig i 13,14, 19, 20 i 21 de juny de 2003.Horari: Divendres de 16:00 a 21:00h idissabtes de 9 a 14 h.Hores: 50 horesPreu: 470 euros- CURS DE FISIOTERÀPIA OBSTÈTRICACalendari: 20, 21, 27 i 28 de juny de 2003.Horari: Divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9a 14 h i de 15 a 19:30 hHores: 36 horesPreu: 400 euros

CURSO DE PREVENCIÓN DE RIESGOSLABORALESEspecialitats de Seguretat, Higiene iErgonomia i PsicosociologiaOrganitza: Ergo GrupInformació: Ergo GrupRonda Universitat, 3 1r-1a - 08007 BarcelonaTel. 93 412 71 00Fax: 93 412 12 88A/e: eg3@ergogrup.com

BLANQUERNA - Tercer Cicle i FormacióContinuadaOrganitza: Escola Universitària d´Infermeria iFisioteràpia Blanquerna - Univ. Ramon LlullDates: Curs 2002 - 2003Postgraus: Fisioteràpia en Pediatria, enGeriatria (edició a Catalunya i Euskadi),Tècniques específiques de Fisioteràpia, Fisiot.en Neurologia, Fisiot. cardiorespiratòria,Teràpia manual.Formació Continuada: Diagnòstic enFisioteràpia, Reeducació dels problemes del´ATM, Reed. de síndromes cerebel.loses iatàxies sensitives profundes, Tèniques derelaxació, Teràpia normotensiva delraquis, Fisiot. en medicina estètica, Curs debalneoteràpia per a fisioterapeutes, Tècniquesde regeneració de parts toves.Informació: Els continguts i informaciócomplementària corresponent a cadascun delspostgraus i formació continuada (mòduls delprograma, professorat, etc.) els podeuconsultar a la pàgina Web:www.blanquerna.url.esA/e: euifsioe@blanquerna.url.es

MÁSTER DE BIOÉTICA Y DERECHO5a. edicióOrganitza: Observatori de Bioètica i Dret -Parc Científic de Barcelona - Universitat deBarcelona.Lloc: Observatori de Bioètica i Dret.Preinscripció: Oberta permanentment.Preu: 3.606 euros (1.803 euros per cursacadèmic).Documentació: imprès de sol·licitud,currículum vitae, abonament de 300 euros.Requisit: Estar en possessió d´un títol dellicenciatura o diplomatura.Informació: Observatori de Bioètica i Dret -Parc Científic de Barcelona. Universitat deBarcelona C/ Baldiri Reixac, 4-6 Torre D -08028 Barcelona Tel/Fax (+34) 93 403 45 46Web: www.bioeticayderecho.ub.esA/e: obd@pcb.ub.es-POSTGRADO UNIVERSITARIO ENDIRECCIÓN Y GESTIÓN DERESIDENCIAS GERIÁTRICAS (7a ed.)

Organitza: Les Heures - Fundació Bosch iGimpera - Universitat de BarcelonaLloc: Les Heures - Escola de Salut. Palau deles Heures. Campus Mundet. Passeig de la Valld´Hebron, 171. 08035 - BarcelonaDates: Novembre 2002 a maig 2003.Durada: 250 hores: 180 lectives, 50 depràctiques, i 20 de tutories i treball final.Calendari: Les classes seran els divendres de10 a 20 h. del 15 / 11 / 02 al 29 / 05 / 03.Preu: 2.315 euros. Preinscripció: 315 eurosInfo: Tel. 93 567 73 87 Fax: 93 428 62 31Web: www.lesheures.fbg.ub.esA/e: agobartt@fbg.ub.esObjectius: Formació i reciclatge de personal deDirecció de residències geriàtriques per a:- identificar les necessitats dels anciansinstitucionalitzats per a elaborar i coordinarprogrames d´atenció individualitzada dequalitat.- gestionar i dirigir amb eficàcia un centregeriàtric, en els seus aspectes econòmic, legal,administratiu i organitzatiu.- obtenir una titulació acreditada per a ladirecció de residències i serveis gerontològics.

MÀSTERS, POSTGRAUS I DOCTORATSOrganitza: Facultat de Psicologia, Ciències del´Educació i de l´Esport BlanquernaUniversitat Ramon LlullDates: Curs acadèmic 2002-2003Informació: Els continguts i informaciócomplementària corresponent a cadascun delspostgraus i màsters (mòduls del programa,professorat, etc) els podeu consultar a lapàgina web: 3fpcee.blanquerna.edu

FORMACIÓ DE LA UNITAT DEFISIOTERÀPIA DE LA UNIVERSITATROVIRA I VIRGILIInformació:- sobre inscripcions: Natàlia Rull Tel. 977 5587 51 Fax: 977 55 87 11e-mail: natalia.rull@fundacio.urv.es- sobre contingut: Núria Riba Jofré Tel. 977 7593 53 (dilluns, dimarts i dijous de 9´30 a 13h.)e-mail: nrj@fmcs.urv.esPrograma dels cursos a la web: www.urv.es/fmcs/fisio i a “Novetats”

- NOUS AVENÇOS EN ELECTROTERÀPIALloc: Aula de pràctiques de la Facultat deMedicina i Ciències de la Salut de ReusDates: 4, 5, 6, 11, 12, 13 d´abril i 9, 10, 11de maig del 2003Durada: 60 horesPreu: 325 eurosProfessorat: Sr. Julián Maya

- FISIOTERÀPIA GLOBAL MIOFASCIAL.TÈCNIQUES MEZIERISTES.TRACTAMENT DE LES ÀLGIESVERTEBRALS I ALTERACIONS DEL´APARELL LOCOMOTORLloc: Aula de pràctiques de la Facultat deMedicina i Ciències de la Salut de Reus iaula docent de l´Hospital Universitari SantJoan de ReusDates: 6, 7, 8 i 28 de febrer, 1, 2, 13, 14,15, 28, 29, 30 de març, 24, 25, 26 d´abril,23, 24 de maig del 2003Durada:104 hores, més treball final de laformacióPreu: 930 eurosProfessorat: Sr. José Ramírez, Sr. JuanRamón Revilla i Sr. Lluís Puig

- TÈCNIQUES DE DRENATGE LIMFÀTICMANUAL. MÈTODE LEDUCLloc: Aula de Pràctiques de la Facultat deMedicina i Ciències de la Salut de ReusDates: Del 2 al 6 de juny de 2003Durada: 48 horesPreu: 675 eurosProfessorat: Sr. Albert Leduc i Sr. OlivierLeduc

I JORNADES D’ACTUALIZACIÓTERAPÈUTICA EB REHABILITACIÓ IFISIOTERÀPIA “Darreres innovacions encirurgia ortopèdica, traumatologia icardiorespiratòria”Organitza: Institut de Rehab. Tres TorresLloc: Sala d’actes del Centre CardiovascularSant Jordi, Via Augusta, 269-273Es faran tots els dissabtes pel matí, de 9 a 14 h,de febrer a juny i d’octubre a novembre 2003Durada: 160 horesTelèfon de contacte: 93 280 44 40Sra. Fabiola (matins), Srta. Joana (tardes)

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia16Bibliografia Recomanada

Webs Recomanades

http://www.musculographics.com/Empresa dedicada al software per aanàlisis biomecàniques, anàlisis delmoviment, ergonomia, etc.Web en anglès, amb algunsexemples de les seves aplicacions(animacions 2D sobre models 3D).

http://www.biomechanics.mai.ku.dk/Web del Laboratory forFunctional Anatomy Biomechanics& Motor Control, de Copenhagen.D�interès per tots interessats en labiomecànica. Web en anglès.

Lecciones básicas de biome-cánica del aparato locomotor.Autor:AntoniViladot icol·laboradors.Editorial Springer, 2001Aquest llibre ésunaeina imprescin-dible per entendre la relació delsefectes físics amb l�anatomia del�aparell locomotor, per a interpretar

el mecanisme de producció de leslesions i poder prevenir-les.S�estructura en tres capítols amb unestil senzill i intel·ligible. El primercapítol engloba conceptes de física,bioquímica i fonamentselementalsdelabiomecànicade l�os, articulacions,tendons i lligaments i elmúscul.Al segon capítol es tracten les

diferents regionsde l�aparell locomo-tor, la seva anatomia, cinètica icinemàtica, transmissions decàrregues, eixos, accionsmusculars,així com un estudi de la marxa. I eltercer capítol està dedicat a labiomecànica: aplicada a l�esport, deles ortesis i pròtesis, els biomaterials,lesosteosíntesis, lesfixacionsexternesi els reemplaçaments protèsics.Moltrecomanable jaque sónmolt pocs elsllibres que tracten aquest tema i queestiguin escrits en castellà.

Quince lecciones sobre patolo-gía del pieAutor: Antoni Viladot icol·laboradorsEditorial Springer, 2000En aquest llibre el DoctorViladotse centra en la patologia del peu,adaptant els cursos que el seu equip

ve realitzant des de fa anys. Les deulliçons originals d�aquests cursoss�han ampliat, per a aquesta obra,a quinze: anatomia i biomecànica,exploració del peu, peu pla, peucavus, peu equinovar, talàlgies,metatarsàlgies, patologia dels dits,el peu en l�artrosi reumatoidea,ortesis i pròtesis, el calçat, el peu al�esport, traumatismes del�articulació del turmell,traumatismes del retropeu itraumatismes de l�avantpeu. Per acada patologia es descriuenl�etiologia, l�anatomia patològica,l�evolució, la repercussió en lamarxa, la clínica, l�exploració i eltractament. Llibre molt recomanatper a fisioterapeutes que es dediquina la traumatologia, neurologia,pediatria i l�esport.

EUROPEAN RESPIRATORY CARE

L�European RespiratoryCare (E.R.C.) és unaassociació d�àmbit europeucreada per a proporcionar unpunt de trobada a tots aquellsprofessionals que tenen encomú l�interèspel tractamenti l�equipament emprat en elsmalalts, dequalsevol edat, que pateixentrastorns respiratoris.Cures respiratòries que s�ofereixenal domicili o bé en els dispositiusassistencials, tantpúblicscomprivats.L�ERC vol constituir-se com a

grupmultidisciplinarideprofessionalsque treballen en el camp de lesmalalties respiratòries: diplomatsd�infermeria, fisioterapeutes,metges,farmacèutics, tècnics, enginyers id�altres...Durant els darrers vint anys, les cu-res respiratòries s�han desenvolupati diversificat arreud�Europa.S�han organitzat reunions i

conferències per i ambprofessionalsparamèdics a diversos països,arribant a reunir més de 700participants.Aquestes reunionss�hanconsolidat com a internacionals,donant el primer pas per a constituir

una estructura que representi aquestcol·lectiu i tanmateix ajudar apuntualitzar els aspectes pràctics deles cures respiratòries.L�ERC es proposa formar part dela xarxa internacional de curesrespiratòries.PRIMERPASEnprimer lloc s�hacreat unapàginaweb ambmotiu de la primera reuniócelebradaaLausanne,ambla finalitatde proporcionar informació sobrequèés l�ERC, ioferir informaciópun-tual dels seus progressos i rebresuggeriments.Volem oferir-nos i donar la

benvinguda a tots els professionalsdels països del continent europeuperquè ens ajudin a construir unaxarxa per l�ERC.

OBJECTIU:UNAPLATAFORMAPERL�INTERCANVI

· Intercanvi d�informació:protocols, guies de pràctica clí-nica, ...

· Intercanvienpràctiquesclíniquesrespiratòries.

· Intercanvi i harmonització delsprogrames educatius entreuniversitats i altres institucionsdocents

· Intercanvi de professionals enformació, entre estudiants iprofessionalsmitjançant el pro-grama de formacióA.A.R.C.

· Proporcionar una plataforma in-tegrada pels programesd�investigació

· Promoureel reconeixementde lanostra especialitat.

· Facilitar la lliurecomunicacióen-tre els pacients de diferentsassociacions.

L�ERC és una associació oberta atots els professionals que treballenenel camp de les cures respiratòries, alpacient i als seus familiars.

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 17

1) La taquicàrdia permet aportar mésoxigen als teixits en cas de:a) Hipoxèmiab) Hipercàpniac) Nomésmillora la circulació

sanguíniad) Altera la respiració

2) Assenyaleu quin enunciat sobre lesindicacions terapèutiques delsultrasons NO és cert:a) En processos degeneratius o

reumàticsb) En fractures en calls incipientsc) En processos de fibrosis capsulars

i lligamentosesd) En calcificacions de teixits tous

3) Quin dels mètodes següents NO ésun métode de tractament específic del�escoliosi?a) VonNiederhofferb) Schrothc) Klappd) Zinovieff

4) Quin tipus de fibra muscular pateixmés aviat atròfia en un procésd�immobilització d�origentraumàtic?a) Fibres Ib) Fibres IIc) Fibres de contracció ràpidad) Fibres II b

5) Segons el concepte Bobath, on estroba el «punt clau central»?a) Al capb) Entre l�apòfisi xifoide i la setena i

la vuitena vèrtebres toràciquesc) Entre la cinquena vèrtebra lumbar i

les crestes ilíaquesd) A nivell de cintures escapulars

6) Entre altres objectius l�embenatgedel monyó té el de procurar confortal pacient i reduir l�edemapostoperatori, per la qual cosas�haurà de mantenir:a) 24 hores, exceptuant quan porti la

pròtesib) Només en el postoperatoric) Pot deixar d�embenar-se�l a la nite) Només en amputacions

infracondílies7) Partint d�una posició neutra, la

contracció unilateral del�esternoclidomastoïdal determinaun triple moviment de:a) Flexió, rotació contralateral,

inclinació contralateralb) Extensió, rotació contralateral,

inclinació homolateralc) Extensió, rotació homolateral,

inclinació contralaterald) Flexió, rotació homolateral,

inclinació homolateral8) La relació antagonisme-sinergia

entre diafragma i els múscuisabdominals consisteix en el fet que:a) Durant la inspiració el diafragma i

els abdominals es contrauenplegats

b) Durant l�espiració forçada eldiafragma es relaxa i augmenta latensió dels músculs abdominals

c) Durant la inspiració augmenta latensió del diafragma i es manté ladels músculs abdominals

d) Durant l�espiració el diafragma escontrau, i els músculs abdominaises relaxen

9) En el període d�immobilització totald�una fractura de pelvis es farà unmassatge circulatori en:a) L�extremitat inferior afectadab) L�extremitat inferior no afectadac) Ambdues extremitats inferiorsd) Ambdues extremitats superiors

10) Assenyaleu quin corrent presentamajor impedància a la pell:

a) Corrent altern a 50 Hz.b) Corrent altern a 5.000 Hz.c) Corrent galvànicd) Tots per igual

11) Assenyaleu quin dels enunciatssegüents NO és un efecte terapèuticdel làser:a) Antiinflamatori dels processos

cronificatsb) Cicatritzant les nafres perquè

aporta energia a la ATPasac) Antiàlgic perquè altera la

bioquímica dels nociceptors deldolor

d) Totes són correctes12) En les coxartrosis, quan està

absolutament contraindicat eltractament amb ona curta?a) En les operades amb pròtesi totalb) En les que presenten un brot de

dolor agutc) En les anquilosantsd) En les formes hiperàlgiques

13) Quin és el tipus de moviment quehaureu de recuperar primer perrestablir la mobilitat d�unaarticulació?a) Moviment angularb) Moviment translatoric) Moviment de rodamentd) Estirament muscular

14) En l�exploració de la mobilitatpassiva, què busquem?a) El tipus de parada final del

moviment, l�amplitud delmoviment i la sensació dolorosa

b) Únicament l�amplitud delmoviment

c) La força, l�amplitud del moviment ila sensació dolorosa

d) Únicament la sensació dolorosa15) En un Scheuermann trobem que:

a) La cifosi dorsal és de 40º com amínim

b) Els platets vertebrals són regularsc) Hi ha deformitat de falca en els

cossos vertebrals, de 5º i en tresvèrtebres com a mínim

d) a) i c) són colectes16) Selecció de pacients: mètode

d�educació «Back School»:a) S�inclouen tots els pacients amb

lumbàlgiamecànica secundària a unprocés artròsic

b) S�inclouen pacients amb processosespinals de tipus inflamatori

c) S�inclouen pacients ambsímptomes o signes neurològics enfase aguda

d) S�inclouen pacients en fase agudade lesió muscular o lligamentosa

17) Els exercicis propioceptius estancontraindicats en:a) Lligamentoplàstia de l�encreuat

anteriorb) Lligamentoplàstia de l�encreuat

posteriorc) Capsulitis retràctild) Cap de les respostes anteriors

18) Quin objectiu té el tractamentrehabilitador en la dorsàlgia benig-na de l�adult?a) Calmar el dolorb) Prevenir àlgiesc) Evitar la cifosi dorsald) a) i b) són correctes

19) En una fuetada cervical, tenint encompte que és un moviment compostper una hiperflexió i unahiperextensió cervical, quinsd�aquests músculs hi intervenen?a) Escalèmitjàb) Recte lateral del capc) Oblic inferior del capd) Trapezi superior

20) Un hemiplègic en fase flàccida i

enllitat, quina d�aquestes posicionsés la més correcta?a) Decúbit dorsalb) Decúbit pronc) Decúbit lateral sobre el costat sa,

braç afectat estirat endavant sobreun coixí, cama semiflexionada

d) Decúbit lateral sobre costat sa,braç afectat en flexió reposantsobre el coixí, cama estirada

21) L�objectiu fonamental en lafisioteràpia respiratòria és:a) Obtenir el màxim grau d�autonomia

i millorar la qualitat de vidab) Disminuir la dispneac) Incrementar el perímetre de marxad) Deixar de fumar

22) A quin nivell localitzaríeu lacompressió del ciàtic major que res-pecta la musculatura glútia i laparavertebral?a) A nivell vertebralb) Hèrnia discalc) Orifici ciàtic majord) Cap resposta és certa

23) Quina d�aquestes maniobres delmassatge augmenta el to muscular?b) Tacte superficialc) Friccionsd) Percussionse) Cap de les anteriors

24) Assenyaleu on està indicadal�aplicació de teràpia en microones:a) Tuberculosi inactivab) Denervacions totalsc) Dolor isquèmicd) Processos inflamatoris aguts

25) La longitud a què ha d�estar el bastósimple s�estableix:a) Mesurant la distància del taló de la

mà, amb el colze flexionat 10-15º,fins a terra

b) Mesurant la distància del taló de lamà, amb el colze flexionat 20º, finsa terra

c) Mesurant la distància del taló de lamà, amb el colze flexionat 30º, finsa terra

d) Mesurant la distància del taló de lamà, amb el colze flexionat 5º, fins aterra

26) Què cal evitar en el tractament defisioteràpia de postartroplàstia viaposterior de maluc?a) Exercicis que previnguin el

tromboembolismeb) Exercicis quemillorin la capacitat

respiratòriac) Moviments de flexió-rotació inter-

na i adducciód) Moviments de rotació externa

27) Com podem avaluar el valor 3 delbalanç muscular de l�adducció demaluc (grup adductors)?a) En decúbit supí i fent que el

pacient tanqui les cames contra unaresistènciamínima

b) En decúbit lateral, el terapeutamanté la cama superior separada del�altra, i demana que apropi la camadel costat recolzat a l�altra susten-tada pel terapeuta

c) El pacient en sedestació se lidemana que amb extensió de genollfaci una adducció de la cama

d) És l�únic valor muscular que no espot fer

28) En una artritis sèptica en fase agu-da, quina termoteràpia estàcontraindicada?a) Ona curtab) Infraroigc) Microonad) Totes

29) Entre els factors extrinsecs queprodueixen les úlceres per pressió

es troben les forces de:a) Pressió, fricció i cisellamentb) Fricció, pressió i centripetesc) Pressió. cisellament i centrífuguesd) Lateralització, pressió i ascensió

30) El punt de partida del dolor d�espatllaes deu a: - AN U L · LADA -a) L�afectació de parts toves,

bàsicament del lligament vertebralcomú posterior

b) L�expansió disc intervertebralc) L�afectació de les articulacions

interapofisàriesd) Totes les anteriors

31) En el cas de les patologiescardiovasculars, quins objectius té elmassatge?a) Sedant i mecànicb) Clàssic d�estimulant muscularc) Tròfic i d�alleugeriment de la

circulació de retornd) Tots els descrits

32) Un tractament de fisioteràpiainadequat en la patologia reumàticainflamatòria pot provocarcomplicacions com:a) Luxacions i fracturesb) Tendinitis i ruptures tendinosesc) Sinovitis i hematomesd) Totes les anteriors

33) En el pacient amb esclerosi múltiple:a) Els reflexos tendinosos estan

exaltats en les fases iniciaisb) No hi ha reflexos, estan abolitsc) En les fases més avançades

apareixen espasmes muscularsd) a) i c) són certes

34) Laxitud és un termeanatomopatològic que expressa:a) Un relaxament tendinósb) Una ruptura muscularc) Una capsulitisd) Un relaxament capsular i

lligamentós35) Les persones grans perden l�eix de

gravetat. Quina és la forma méscorrecta de sedestació?a) Assegudes en un sofàb) Seient amb l�espatller ben recolzat

a la zona lumbar, que no ha desuperar el vèrtex inferior del�espatlla

c) Seient confortable amb angle rected) Seient amb angle recte mantenint

una bona flexió de malucs36) Amb un quadre de rigidesa,

tremolor, acinèsia; ens trobemdavant de:a) Esclerosi múltipleb) Parkinsonc) Espina bífidad) Encefalopatia

37) En una lesió on hi ha luxació delstendons dels músculs peroneus,quina inestabilitat ens provoca en elpeu?a) Peu en inversiób) Peu en equíc) Peu en eversiód) Cap resposta és correcta

38) Quin tipus de corrents és capaç deprovocar efectes electrolítics ielectroforètics sobre l�organisme?a) TENSb) Galvànicsc) Träbertd) Faràdics

39) Dins dels criteris d�inclusió perrealitzar rehabilitació domiciliàriatindreu en compte:a) No col·laboració de la família o

cuidadorsb) No acceptació del tractament per

part del malalt o cuidadorsc) Patologia en estat no dependent

Examen ICS

setembre-desembre 2002Noticiari de Fisioteràpia18

d) Pacients crònics amb involució delseu estat funcional

40) Perquè el nen faci un bondesenvolupament motriu caldrà:a) Posar-lo dret tan aviat com es

puguib) Sedestació precoçc) Deixar-lo tranquild) Estimular el volteig i

l�arrossegament41) Totes les característiques del

moviment en la tècnica del drenatgelimfàtic manual són vertaderes,excepte una. Assenyaleu-la:a) Suavitatb) Profunditatc) Lentitudd) Ritme

42) Davant una espina bífida nivell S1,la fisioteràpia ha d�anar dirigida aevitar:a) La luxació delmalucb) La hiperlordosi lumbarc) El flèxum delmaluc, genoll i el

talusd) El flèxum del maluc i el talus

43) En la cinesiteràpia activa, elsexercicis resistits es realitzenmitjançant:a) Un sistema de politgesb) Un sistema de suspensió de teràpiac) Amb l�ajuda de les mans del

fisioterapeutad) Totes les anteriors

44) Assenyaleu en quin procés estàcontraindicada la termoteràpia pro-funda per irradiació:a) En un procés artrític no agutb) En un procés artròsic articularc) En una algodistròfia

simpaticoreflexa a dosis baixesd) En un edema generalitzat per

compromís trombòtic o feblític45) En persones afectes d�esclerosi múl-

tiple, l�embaràs:a) No té cap incidència en el procés

evolutiub) Empitjora el procés evolutiu,

sobretot als 3-6 mesos després delpart

c) La seva evolució dependrà deltractament previ a l�embaràs

d) Millora l�evolució46) Quin és el principal factor que pot

afavorir un retard en la consolidaciód�una fractura?a) Una immobilització tardanab) La topografia de la fracturac) Una desvascularitzaciód) L�osteosíntesi

47) En el cas d�una fractura de coll defèmur tractada per osteosíntesi enuna ancià, com ha de ser el reinicide la càrrega?a) Precoçb) No està permésc) Tardàd) Cap de les anteriors és correcta

48) En la síndrome espatlla-mà, estàcontraindicat:a) Drenatge posturalb) Estimulació sensorialc) Corrents interferencials entre 80-

100 Hzd) Exercicis passius per mantenir el

balanç articular49) En una fractura de l�extrem superior

del fèmur en la fase postoperatòriaimmediata, quina de les següentspraxis està vetada?a) Mobilitzacions activesb) Moviments que generin pressió en

el focus de la fracturac) Electroestimulaciód) Mobilitzacions passives

50) Assenyaleu quina d�aquestes accions

NO és un dels efectes sobrel�organisme dels ultrasons:a) Remouen el medi electrolític deis

líquids intersticials i intracel·lularstant de l�aigua com dels soluts

b) En un capçal de 3 MHz, pugen elnivel del llindar d�excitació de lesvies nervioses aferents especifi-ques del dolor (tipus C)

c) Ultrasons continus dilueixen elsprocessos de gelatinació

d) Els ultrasons pulsàtils generenfregament i calor en els elementsformes que contenen lesdissolucions

51) Per cifosi d�Schmorl s�entén:a) Cifosi senil provocada per

l�aixafament dels cossos vertebralsb) Cifosi combinada amb escoliosi

(Cifoescoliosi)c) Cifosi postraumàticad) Cifosi congènita

52) En una fractura distal de radi,després de retirada laimmobilització, quin tipus demobilització realitzaríeu en primerlloc?a) Mobilitzacions passivesb) Mobilitzacions actives-assistidesc) Mobilitzacions activesd) Mobilitzacions passives amb

tracció53) Quina és la característica de les

contraccions musculars del tipusdinàmic i concèntric?a) Són poc freqüents en la fisiologia

del moviment humàb) Es poden utilitzar precoçmentc) Són les que produeixen més tensió

intramusculard) Produeixen un canvi de tensió

intramuscular + canvi de longituddel múscul + disminució de l�anglearticular

54) Què s�entén per distròfiasimpaticoreflexa?a) La resposta anormal del sistema

nerviós autònom a un traumatismeb) La lesió de parts toves per causes

desconegudesc) El resultat d�una lesió nerviosa

sobre els músculs que innervad) La resposta a una alteració de la

mielina55) Està contraindicat el drenatge

limfàtic manual en:a) Tromboflebitisb) Limfedemesc) Edemes postraumàticsd) Edemes indurats

56) L�avaluació de la força muscular delmúscul elevador de l�anus a la donaes realitzarà mitjançant:a) Testing (exploració intravaginal)b) Exploració anorectalc) Pesos intravaginalsd) Control electromiogràfic

57) Quins efectes té la influència delreflex tònic asimètric a lesextremitats inferiors en un nenafectat de diplegia espàstica?a) Impedir la marxab) No té cap influènciac) En una, millor recolzament; i en

l�altra millor movimentd) Manca de sensibilitat en els

membres inferiors58) S�estableix el Pla de salut de

Catalunya com a instrument de:a) Planificació sanitàriab) Participació comunitàriac) Control pressupostarid) Avaluació de la qualitat

59) Una escoliosi de més de 50º presentaa nivell respiratori:a) Disminució de la capacitat vital (CV)

b) Disminució de la capacitatpulmonar total (CPT)

c) Reducció de la capacitat residualfuncional (CRF)

d) a) i b) són correctes60) El símptoma més incapacitant en

l�MPOC és:a) Tabaquismeb) Dispneac) Disminució funcionald) Hipersecreció

61) Davant de situacions dedenervacions severes, és important:a) Que els elèctrodes siguin grans per

causa de les importants intensitatsrequerides

b) Que l�elèctrode actiu sigui el (+) iel més gran en les aplicacionsbipolars

c) Que la situació dels elèctrodes siguicontralateral

d) Que no es realitzin canvis depolaritat durant la sessió

62) En la insuficiència arterial perifèrical�aplicació de calor:a) Està totalment contraindicadab) Només està indicada si s�aplica

sobre la lesióc) Si s�aplica per sobre del nivell de la

lesió, provoca un augment del fluxper sota d�aquest nivell

d) Només es pot aplicar fred63) Si preteneu estimular el sistema

muscular (tant de fibra llisa comestriada) utilitzareu:a) Conjunt de freqüències entre 1 i

100 Hz.b) Corrents d�impulsos de baixa

freqüènciac) De forma quadrangular, triangular,

exponencial, sinusoïdald) Totes són correctes

64) En una escoliosi estructurada deconvexitat esquerra, les vèrtebresinteressades es troben en posició de:a) Lateroflexió esquerra i rotació

posterior esquerrab) Lateroflexió esquerra i rotació

posterior dretac) Lateroflexió dreta i sense rotació

deis cossos vertebralsd) Lateroflexió dreta i rotació anterior

esquerra65) En una tracció manual de grau 3, el

pacient haurà de sentir:a) Resb) Un veritable estirament de totes les

estructures periarticularsc) Una lleugera tensió en les

estructures periarticularsd) Un dolor selectiu a l�articulació

66) En els retards de consolidació d�unos, s�utilitza la magnetoteràpia per:a) La inhibició sobre els osteoblastsb) Per la electronegativitat que poden

generar en les zones còncaves del�os afectat

c) Per la facilitat de treball en ferservir potències de 10.000 gauss

d) Cap de les respostes és correcta67) En els pacients amb espondilolistesi,

quins exercicis i/o moviments estancontraindicats?a) Les inclinacions lateralsb) Els de flexió més enllà de 45ºc) Els d�extensió de la columna més

enllà de la posició neutrad) Totes les respostes són correctes

68) Davant d�una miopatia, quintractament està desaconsellat?a) Mobilitzacions passivesb) Exercicis contra resistènciac) Exercicis respiratorisd) Estiraments

69) Quan explorem la flexió palmar delcanell, el flexor cubital del carp

(cubital anterior), el palparem:a) Al costat de l�artèria radialb) Al centre de la línia articularc) A vegades no el trobem perquè és

inconstantd) Damunt del pisiforme

70) Quin és l�objectiu final i principaldel tractament de fisioteràpia enl�artroplàstia total del genoll?a) Obtenir una flexió de 110ºb) Obtenir una extensió completac) Obtenir una millora de la

funcionalitat del pacient respectedel seu estat previ

d) Obtenir una marxa sense bastons71) Quan més proximal sigui una

amputació d�extremitat inferior, mésdifícil serà la:a) Cicatritzaciób) Disminució de l�edemac) Deambulaciód) Disminució de la sensibilitat

72) La rehabilitació posterior a unpart per via vaginal normal s�had�iniciar:a) El primer diab) A la primera setmanac) Als 15 diesd) Als 40 dies

73) Quins danys irreparables pot provo-car l�artritis infecciosa?a) Retard del creixementb) Reacció fibrosac) Adherències articularsd) Totes són certes

74) La isquèmia crònica de lesextremitats inferiors es manifestaen forma de:a) Dolor en la marxab) Dolor en repòsc) No existeix dolord) El dolor és continu

75) Per explorar el funcionamentvesical, s�utilitza com a provainstrumental:a) Urodinàmicab) Retroalimentació biològicac) Cons intravaginalsd) Electroestimulació

76) Indiqueu una possible complicacióde la fractura del cap del radi:a) Call hipertròficb) Dolor residualc) Limitació de la pronosupinaciód) Miositis ossificant

77) En el període d�immobilització rela-tiva d�una fractura inestable de lapelvis, realitzareu exercicisisomètrics de:a) Psoes i gluti mitjàb) Quàdriceps i glutisc) Abdominalsd) Quàdriceps i isquiotibials

78) Quina de les tres patologies és mésfreqüent en les lesions de turmell?a) Fractures de la politja astragalinab) Esquinços de turmellc) Lesions osteocondrals de l�astràgald) Algodistròfia reflexa de turmell

79) Les deformitats articulars en coll decigne i en «boutonnière», amb quinamalaltia s�associen?a) Artritis reumatoideb) De Quervainc) Artrosid) De Guyan

80) Quines han de ser les càrregues perestimular la hipertròfia musculardel quàdriceps d�un pacient de 32anys que ha sofert un procésd�immobilització postraumàtic?a) 25% de l�1 RMb) 30% de l�1 RMc) 40% de l�1 RMd) 80% de l�1 RM

81) Les mobilitzacions passives

Examen ICS

setembre-desembre 2002 Noticiari de Fisioteràpia 19

articulars manuals en generalprodueixen efectes en:a) El sistema nerviósb) Els components articularsc) La pelld) Totes les anteriors

82) Quin tractament de fisioteràpia estàcontraindicat en pacients afectatsd�esclerosi múltiple?a) Mètodes propioceptiusb) Tractaments amb crioteràpiac) Banys amb aigua calentad) Tècniques de relaxació

83) A un pacient afectat d�hemiplegia,com se li pot provocar una respostareflexa de dorsiflexió plantar delpeu?a) Estimulant el solib) Resistint la flexió de malucc) Augmentant l�abducció de malucd) Estimulant el tibial anterior

84) El tractament de les bronquiectàsiesen la fibrosi quística anirà adreçatprincipalment a:a) Evitar retenció de secrecionsb) Incrementar el volum pulmonarc) Millorar l�estat físic generald) Augmentar la hidratació

85) Del làser NO és cert que:a) Introdueix energia per

radiofreqüènciab) Aquesta energia és semblant al calor

del metabolisme energèticc) Facilita intercanvis entre la cèl·lula i

el seu ambient intercel·lulard) Aquesta energia cinètica és conduïda,

absorbida i transformada d�acordamb la impedància de la pell

TERCEREXERCICI(TEÒRICO-PRÀCTIC)

Supòsit pràctic número 1

Pacient de 28 anys que fa sis mesos va presen-tar una diplopia que va remetre. En l�actualitatpresenta parestèsies a les extremitats, marxaen un lleuger equinisme esquerre i una certadificultat en l�execució demoviments selectius.Va ser diagnosticat d�esclerosi múltiple.

Exploració:- trastorns del to muscular- lleuger augment de la base de

sustentació a lamarxa, amb una certaclaudicació

- marxa autònoma durant 100 metres- membre inferior esquerre: lleugera

flexió del genoll, peu amb tendènciaa l�equinovar

- lleugera dificultat per passar desedestació a bipedestació

- lleugera dificultat en la motricitatfina, acompanyada de discretstrastorns sensitius

Preguntes:1) L�esclerosi múltiple pot estar

acompanyada de diferents síndromesi trastorns. Anomeneu-ne tres decadascun d�ells.

2) Com es realitza la prova deRomberg? Què ens indica?

3) La majoria d�autors coincideixen adividir l�esclerosi múltiple en quatrefases o estadis, segons el graud�invalidesa motora.Aquest pacient, en quina fase es tro-baria? Descriviu-la.

4) En aquest cas, aconsellaríeu l�ús decadira de rodes? Argumenteu laresposta.

5) Durant el tractament hem de tenir encompte el fenomen d�inhibició recí-proca. Podríeu explicar en què

Compra/venda

Es ven:- tracció lumbar elèctrica de segona mà,model ELTRAC 471 amb tots els accessoris.- paral·leles de 3,5m, amb peus de fusta iplegables.El material que es ven té 7 anys i està enperfecte estat. Per a qualsevol aclariment ointerès telefoneu al 93 877 34 43.

Venc taula de tractament de fusta de doscossos. Capçal abatible fins 90º amb foratper respirar. Mides: ample 65 cms., llarg 195cms. i alçada 77 cms. Preu 120 euros.Telf 934 120 627

Alquilo amplia sala. Espacio ideal para reali-zar actividades en grupo. Alquiler por horas,día completo o fines de semana. Infórmateen el teléfono 676 483 140. Ana, núm. col.2135.

L�ICS signa l�acord del nou modelretributiu per als professionals delscentres i serveis del Grup

El dimarts 29 d�octubre passat, l�Ins-titut Català de la Salut, organisme de-pendent del Departament de Sanitat iSeguretat Social, i els representants delssindicats CEMSATSE i CCOO, reunitsen laMesa Sectorial de Sanitat, van sig-nar l�Acord sobre les condicions detreball dels professionals dels centres iserveis sanitaris de l�ICS.L�Acord s�emmarca dins el procés demodernització del Grup ICS i permetgaudir d�un model retributiu més just iincentivador adequat a la realitatassistencial actual i, alhora, donar res-posta a les necessitats d�una societatque canvia i avança constantment.Abasta un total de 33.000 profes-

sionals dels hospitals i centres d�a-tenció primària de l�organització, delsquals 6.000 són facultatius, 11.500 sóndiplomats d�infermeria o altres diplo-mats sanitaris, i 15.600 són profes-sionals no sanitaris, auxiliars d�infer-meria i tècnics especialistes.El noumodel retributiu pretén, a més,ser una eina de gestió congruent ambels valors de l�organització, relacionarel lloc de treball, l�aportació delprofessional i la seva retribució; rete-nir els professionals de vàlua i vincularla seva retribució a les activitats queafegeixen valor; i, finament, estimular lamotivació individual.Aquest nou model introdueix impor-tants elements innovadors, com són elconcepte de carrera professional, coma instrument per reconèixer i estimularla trajectòria professional, i la valoracióde l�assoliment dels objectiusprèviament fixats. L�Acord tambéplanteja una sèrie de mesures que per-metran millorar la qualitat assistencial,entre les quals destaquen l�adequaciódel nombre de pacients assignats a cadametge i la lliure elecció de metge i cen-tre en l�àmbit d�atenció primària.El cost econòmic global d�aquest

Acord és de 96.161.936 euros (uns16.000 milions de pessetes). Per al per-sonal facultatiu, el nou model estableixelmanteniment de l�import global de lesretribucions fixes i l�augment de lesretribucions variables, tant per as-soliment d�objectius com per carreraprofessional. Pel que fa al personald�infermeria, s�estableixen retribucionsfixes més adequades a l�entorn i unaretribució variable de carreraprofessional. La resta de col·lectiusafectats gaudiran d�un increment de lesretribucions fixes que se situa al voltantdel 7% demitjana.L�Acord de la Mesa Sectorial de

Sanitat es començarà a aplicar, un copratificat i aprovat per Acord de Governde la Generalitat de Catalunya, ambefectes 1 de novembre de 2002 i esdesplegarà progressivament fins el2006.L�ICSavaluarà de forma continua-da els resultats de la seva aplicació pertal de conèixer el seu impacte enl�organització i, un cop desenvolupaten la seva totalitat, estudiarà lapossibilitat d�aplicar la carrera profes-sional i la retribució variable al com-pliment d�objectius als altres col·lectiusprofessionals.

Font: ICS

Última hora

Examen ICS

consisteix i el mecanisme neuronalque causa aquesta relació recíproca?

6) De totes les activitats terapèutiquessegüents, trieu quines realitzaríeudurant un brot:a. mobilitzacions passives de les

extremitats, tronc en decúbitb. aplicació de calor per relaxar la

musculatura espàstica ambposicions mantingudes

c. control postural en decúbit isedestació

d. bipedestació amb recolzamentdel tronc a la paret i falca alspeus per facilitar l�elongació deltríceps

e. bipedestació amb recolzamentdel cos a la paret per exercitarel control de l�equilibriortostàtic i estimular elrecolzament dels talons

f. transferència de càrregues late-ral, en bipedestació

g. transferència de càrregues ambel pas anterior, en bipedestació

h. inici del pas, fase d�oscil·lació,amb estímul de recolzament deltaló en la fase d�atac

i. ensenyar transferències

Supòsit pràctic número 2

Pacient de 42 anys que pateix un accident la-boral en caure d�una escala des de 2 metresd�alçada, i fa un mal recolzament del peu dret.Se li va diagnosticar una fractura de calcani dret,i se li va practicar cirurgia amb col·locació d�unclau-placa.Arriba al nostre servei a la sisena setmanadesprés de la cirurgia. Presenta:

a. important dolor en el peu queimpossibilita explorar-ne lamobilitat

b. edema important

Exploració:- dolor al peu dret, especialment a lacompressió de les articulacions inter-falàngiques dels dits

- edema important fins als dits dels peus, quen�impossibilita la mobilitat

- impossibilitat de càrrega, per dolor- augment de la temperatura del peu i cama encomparació a l�altra extremitat

- cicatriu quirúrgica en bon estat

Preguntes:1) Quina amplitud normal de moviment ha

de tenir el turmell en la:- flexió plantar- dorsiflexió- inversió del peu- eversió del peu

2) Un dels objectius del tractamentrehabilitador és millorar la força delsmúsculs que estan afectats, bé per la pròpiafractura (en aquest cas, fractura de calcani)o bé per la immobilització. Citeu quinsmúsculs tonificaríeu per millorar ladorsiflexió del turmell.

3) Les fractures de calcani no articulars po-den afectar el tendó d�Aquil·les, formatper la unió dels músculs bessons i el soli.Quina maniobra utilitzaríeu per a elongarel múscul soli de manera independent?

4) Quan en una fractura de calcani s�ha optatper una solució conservadora, hi ha unafase d�entre 6 i 8 setmanesd�immobilització absoluta del peu; aixòfa que la marxa s�efectuï en descàrregatotal.En aquesta fase, quins músculspotenciaríeu en les extremitats superiorsper poder fer la marxa en descàrrega amb2 bastons?

5) En una reducció oberta de fractura decalcani, estant (segons la història del

pacient que ens ocupa) en la 6ª setmanapostquirúrgica, i essent la fractura esta-ble, podem començar ambmobilitzacionsactives. Quines articulacions intentareurecuperar per complet?

6) Quins ossos del peu s�articulen per a for-mar l�articulació de Lisfranc?

Supòsit pràctic número 3

Pacient de 55 anys que presenta traumatisme al�espatlla dreta (caiguda casual des de 5metres).Diagnòstic: Luxació escapulohumeral anterior.Se li practica reducció per tracció-contracció iVelpeau durant 3 setmanes.Arriba a fisioteràpia a la 4ª setmana deltraumatisme, i presenta la següent exploraciófísica:

- BA passiu:- Flex: 90º- ABD: 90º- R.ext.: �30º- R.int.: 0º

- impotència severa a l�ABD- parestèsies a nivell del deltoides i delsupraespinós

- dolor important a la zona

Preguntes:1) En elmoviment d�abducció glenohumeral

que va de 0º a 90º, el cap humeral ha derealitzar un moviment associat perprotegir la inserció del supraespinós.Digueu quinmoviment és. Quinsmúsculsel faciliten?

2) Anomeneu les estructuresmusculotendinoses que componen elmanegot dels rotadors.

3) Qui inerva el deltoides? Qui inerva elsupraespinós?

4) L�artèria subclàvia i el plexe braquialviatgen junts des del coll fins a l�inici del�extremitat superior passant per treszones, dues de musculars i una d�òssia,de possible compressió neurovascular.Digueu quines són aquestes zones.

5) El dolor en la zona subacromial és un pro-blema important, i decidim utilitzar unTENS. On col·locarem els elèctrodes peractuar sobre el nervi supraescapular?Quinventall de freqüències i duració de l�impulsseleccioneu? En quin momentaugmentarem la intensitat?

Durant el tractament es realitza cinesiteràpiaactiva assistida de l�espatlla. Quinsmoviments combinats cal evitar inicialment?De quins dos músculs realitzarem unapotenciació selectiva per proporcionar unacontenció anterior a l�articulacióglenohumeral?