COL·LEGI OFICIALCOL·LEGIAL DE METGESServei d’Informació Col·legial. Febrer-Abril 2007...

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.120

Febr

er-A

bril

200

7

El Consell de la Professió aprova un informesobre la necessitat de metges iun estudi sobre les retribucions mèdiques

7

El COMB inicia la primera fase del projecte decooperació amb l’atenció primària de Nicaragua

47

La Fundació Galatea presenta una guia sobre lasalut dels metges MIR 16

Acte acadèmic al COMBper presentar els actes del’“Any Dr. Pere Calafell”

Joaquim Ramis, president de laSecció Col·legial de MetgesJubilats; Miquel Bruguera,president del COMB; Josep MariaCasasa, comissionat de l’“Any Dr.Pere Calafell”, i Mercè Calafell,

36germana del Dr. Calafell.

“L’atenció aadolescents. Salutsexual i reproductiva”,nova edició delsuplement Professió

Memòria de la Professiópublica l’entrevista alDr. Josep Saló Serra

Patricio Martínez, secretari general de Metges de Catalunya; Juli de Nadal, director de l’Institut d’Estudis de la Salut;Marina Geli, consellera de Salut, i Miquel Bruguera, president del COMB, en la presentació dels dos primers estudis delConsell de la Professió Mèdica.

El Consell de la Professió Mèdica de Catalunya va aprovar, en la quarta sessió, els dosprimers treballs sobre la professió mèdica: “La necessitat de metges en el sistema sanitaricatalà. Causes i solucions” i “Anàlisi de les retribucions mèdiques”. Aquests informes vanser elaborats per la Comissió d'Ordenació de la Professió Mèdica, presidida per MiquelBruguera, president del COMB, i per la Comissió d’Exercici de la Professió Mèdica,presidida per Patricio Martínez, secretari general de Metges de Catalunya.

D’esquerra a dreta: Miguel Orozco, director del CIES; Liliana Vegadirectora dels Serveis de Salut del MINSA; Xavier de las Cuevas,vocal del COMB, i Raúl Lira, Oficina de Cooperació del COMB, en lareunió en la qual es va presentar el projecte de Cooperació.

La Fundació Galatea ha editat una guia adreçada atutors i professionals dels centres sanitaris docentssobre la salut del MIR. Aquest document pretén seruna eina de prevenció sobre la salut psicoafectivadel metge resident. La publicació l'ha elaborat ungrup de treball format per professionals experts irepresentants d'institucions especialmentsensibles a la salut del MIR, des de diferentsperspectives de treball, com tutors, metgespreventivistes i gestors, especialistes en psiquiatriai els mateixos residents.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Abril 2007

informació col·legial

sumariOpinió i anàlisi 3Tribuna d’opinió: Les tècniques mínimament invasives en la medicina del segle XXI 5El Consell de la Professió Mèdica aprova elsinformes sobre la necessitat de metges i l’anàlisi de les retribucions 7Tribuna d’opinió. Recursos Humans: solucions urgents i conjuntes 14La Fundació Galatea dóna a conèixer una guia sobre la salut del MIR 16Fundació Galatea 18El nou marc legal de les societatsprofessionals confirma les entitats de base associativa 19Comunicat del COMB en relació amb la instrucció de l’ICSsobre el complement de dedicació exclusiva del personal facultatiu 21Observatori de la Professió: Informe sobre el complement per dedicació exclusiva delpersonal facultatiu de l’ICS 22Declaració del Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya sobre el Decret de regulació de teràpies naturals 25Informe “El debat sobre la liberalització i legalització de les drogues” 26Revista de premsa 28Entrevista a: Joaquim Ramis Coris 31Entrevista a: Federico Mayor Zaragoza 33El Col·legi de Metges presenta els actes de l’“Any Dr. Pere Calafell” 36El COMB inaugura l’exposició “Metges catalans a l’exili” 46El COMB i l’Ajuntament de Barcelona signen un convenide cooperació amb l’atenció primària a Nicaragua 47Xavier Casero: “Aquí cada nen o nena no és un número” 50Mostra de films i fotografies “La salut en el mil·leni” 51Delegacions i seccions col·legials 52Finestra bibliogràfica 55En record de: José Manuel Hernández Sánchez 57En record de: Robert Nolla i Panadés 59En record de: Josep Lluís Barrio Medrano 61Consultori terminològic 64Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 65Congressos i cursos 68Petits anuncis 70Quaderns de Formació i Salut 75

Editorial àrea econòmica 37Comentari borsari 37Medicorasse 39Tribuna d’opinió: D’on surten les idees innovadores? 42

informació econòmica

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Abril 2007 33333


opinió i anàlisi

Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges de Barcelona

El Departament de Salut iles recomanacions delConsell de la Professió

Ara comencem a veure’n elsresultats, que demostren queles autoritats sanitàriesutilitzen les recomanacionsproposades pel Consell de laProfessió. Exemples d’això sónla voluntat expressada peldirector general de l’ICS de serflexible amb l’aplicació delcomplement d’exclusivitat i defacilitar que es puguidesenvolupar una segonaactivitat professional dins delsistema sanitari públic alsprofessionals que treballen al’atenció primària, hospitals ocentres sociosanitaris, aixícom suavitzar la jubilacióforçosa dels metges alsseixanta-cinc anys en funció dela necessitat de cada centre ode cada territori. Altrespropostes s’estan incubant i esfaran públiques aviat.

La transformació del sistema de sa-lut públic del nostre país és unanecessitat imperiosa, i tot apunta

que s’ha començat a afrontar amb rea-lisme, no tant per les exigències queplanteja la necessitat de millorar el seufinançament, cada dia més costós, sinóper la manca de professionals sanita-ris, mèdics i d’infermeria, amb què estroba la sanitat pública.Des de fa uns mesos els mitjans d’infor-mació general es fan ressò de la mancade metges i també d’altres agents sani-taris, en hospitals, centres d’atenció pri-mària i centres sociosanitaris, fet que

genera l’ampliació de les llistes d’espe-ra, una sobrecàrrega dels serveis d’ur-gència i amenaces de desatenció en al-gunes especialitats d’alguns centres hos-pitalaris i també en l’atenció primària.No és un problema senzill d’arreglar enpoc temps, tenint en compte que perimprevisió no s’ha començat a plante-jar fins fa relativament poc. La mancade professionals sanitaris que ara pa-tim ha sorprès, perquè fa pocs anystothom creia que teníem una plètorade metges, tenint en compte la falta derestriccions en l’admissió d’estudiantsa les facultats de medicina durant ladècada dels setanta i dels vuitanta queva determinar que molts metges nopoguessin accedir al sistema de for-mació d’especialistes via MIR. Aquestdesequilibri entre el nombre de llicen-ciats en Medicina i el nombre dels quees podien especialitzar va ser una fontde conflictes, que només es van poderresoldre quan, amb la pressió del COMB,entre d’altres, es va instituir un sistemaexcepcional d’acreditació per als no-especialistes via MIR, coneguts com aMESTOS, que havien adquirit els seusconeixements per altres vies.L’establiment d’un númerus clausus ales facultats de medicina ha estat una deles causes de la manca de metges enquè ara ens trobem, advertida en uninforme que va presentar una comissiócreada al COMB fa uns anys (Justificacióde la necessitat de planificació social dela producció de metges, desembre de1997. Medicina Clínica, 1998). Les altrescauses de la manca actual de metgessón clares: un augment important i noprevist de la població de Catalunya i unús intensiu del dispositiu assistencialper part d’una població que valora com

a molt bo el seu sistema sanitari i que noté cap restricció per fer-ne ús.Davant d’aquesta situació, per primeravegada l’Administració sanitària ha fetconfiança als seus metges i els ha con-vocat en un ampli fòrum de reflexió so-bre la sanitat, tant des del punt de vistadel seu ordenament com de la retribuciódels seus professionals. Aquest fòrum,el Consell de la Professió, fa uns mesosque va començar a treballar. Malgratl’escepticisme de molts que creien queera un projecte que només tenia façana,però que no tindria contingut, les sevesprimeres aportacions ja han estat pre-sentades. Les causes i les possiblessolucions al problema de la falta demetges ha estat l’objecte del primer in-forme que es va aprovar al mes de febreren el Consell de la Professió.Ara comencem a veure’n els resultats,que demostren que les autoritats sanità-ries utilitzen les recomanacions propo-sades pel Consell de la Professió. Exem-ples d’això són la voluntat expressadapel director general de l’ICS de ser flexibleamb l’aplicació del complement d’exclu-sivitat i de facilitar que es pugui desenvo-lupar una segona activitat professionaldins del sistema sanitari públic als pro-fessionals que treballen a l’atenció pri-mària, hospitals o centres sociosanitaris,així com suavitzar la jubilació forçosadels metges als seixanta-cinc anys enfunció de la necessitat de cada centre ode cada territori. Altres propostes s’es-tan incubant i es faran públiques aviat.Tot això ens fa ser optimistes i esperar elsegon informe que està preparant laComissió, el títol del qual sembla sugge-ridor: Com augmentar la participaciódels metges en el govern i la gestió deles institucions sanitàries.


informació col·legialinformació col·legial

(Continua a la pàg. 27)

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 120

Febrer-Abril 2007

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.cat

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarès i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Alfons Malet i CasajuanaVocal suplent de la juntaJoaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarès

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Antoni Coll i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal

BústiaSobre l’informe del Col·legi “El debat sobre laliberalització i legalització de les drogues”

Senyor President,

El meu nom és Xavier Majó Roca i sóc metge col·legiat amb el número 22180. Famés de 20 anys que treballo en el camp de les drogodependències, en feinesprimer clíniques, després de prevenció comunitària i actualment de planificaciói gestió de recursos d’atenció a drogodependents.Primer de tot, voldria agrair-li a vostè i a la junta el fet que hagi recollit el ressògenerat per les declaracions del cap del Departament d’Interior de la Generalitatsobre la situació legal de les drogues.Respecte a la nota publicada (pàg. 26), a la pàgina web http://www.comb.cat/cat/actualitat/noticies/drogues/informe_drogues.pdf, voldria fer-hi algunesmatisacions:Allò que més em preocupa és el fet que en acabar de llegir l’article sembla quel’estatus legal de les drogues il·legals ha de ser el que és actualment. Crec queel que tenim ara és una mala solució i el que justament es necessita és obrir undebat social ampli per cercar solucions, segurament gens fàcils.L’aspecte principal de l’informe sembla voler dir que el debat no és tantprohibició versus regulació, sinó regulació versus liberalització. En la mevaopinió crec que el debat és justament, i encara, prohibició versus regulació i queaquesta regulació no està ben resolta ni per les drogues legals.Respecte a les drogues il·legals, els arguments que posen els experts tenen, enla meva opinió, tres punts dèbils:

1.- Quan parlem de regulació, hem de parlar de regulació per a un ús lúdic,recreatiu, similar a l’ús de les drogues legals, i no per a un ús mèdic enpatologies que no tenen a veure amb l’addicció, segons els exemples que posenels autors sobre la cocaïna i el cànnabis.2.- Tot i això, i si ens centrem en la legalització per raons mèdiques relacionadesamb l’addicció, només l’heroïna i només a Suïssa s’està oferint un tractamentmínimament accessible als seus addictes. Holanda acaba de començar aquestprocés, a Anglaterra l’accés és extremament limitat i a l’Estat espanyol crec quemolts professionals de drogodependències estaríem agraïts de tenir aquestaoferta terapèutica per a un determinat col·lectiu.3.- La prohibició extrema ha fet que en el mercat hi hagi les formes méspurificades, potents i addictives de la fulla de coca: la cocaïna, del cascall d’opi:l’heroïna i de les fulles de la planta de cànnabis: L’haixix. Fet que, a més, hapropiciat vies de consum com la injectada que comporta un salt qualitatiu pelque fa als riscos de morbimortalitat.

Voldria posar èmfasi que allò que cal és un debat obert amb la participació detots els agents socials i des de totes les òptiques professionals i no professio-nals. A més del debat, seria necessari poder provar alternatives a l’actualestatus legal i no limitar-nos a una discussió i especulació teòrica. Cal recordarque quan es van obrir programes com els de metadona, els programes d’inter-canvi de xeringues, molts professionals mèdics es van omplir la boca d’hipòte-sis i prediccions funestes que finalment la realitat es va cuidar de desmentir. Pertant, caldria deixar que parli la realitat basant-nos més en criteris científics: femhipòtesis, provem-les i avaluem-les. En la meva opinió, crec que ja és hora quel’ordenament jurídic actual basat en les Convencions de Viena dels anysseixanta sigui contrastat amb altres mesures de regulació que eviti no solamentels danys legals, sinó els mèdics ocasionats per les drogues il·legals.



Tribunad’opinió

II Symposium “El malalt i les teràpies mínimamentinvasives”

Les tècniques mínimamentinvasives en la medicinadel segle XXICurs d’actualització dirigit a la medicina referent

Parlar de l'aplicació de les novestecnologies dintre de la nostraprofessió és un objectiu priori-

tari per entendre l'avanç mèdic actu-al. Els avantatges indiscutibles i elsinconvenients solucionables que aixòha suposat han estat, i sens dubteseran, l'autèntica revolució de la me-dicina moderna.Trobar professions tan dispars comsón l'enginyeria, la biologia, la socio-logia, la física i la mateixa medicina entotes les seves especialitats és l'habi-tual quan vam parlar d'aplicar tot aixòa la pràctica mèdica actual i futura.No existeix un marc de comunicació aEuropa que intenti ajuntar totsaquests col·lectius i, a més, incorpo-rar al debat el nostre principal capda-vanter, és a dir, el malalt. Si analitzemla realitat de la població, el cent percent som malalts, per la qual cosa és

evident que aquest tema ens afecta atots, i tots hauríem d'ocupar-nosd'acostar aquesta informació a totsels àmbits.La idea del Symposium “El malalt i lesteràpies mínimament invasives” neixprecisament d’aquesta necessitat:l’actualització, en un curs de difusiósocial del que signifiquen totes aques-tes noves tecnologies, aplicades al’àmbit sanitari.És evident que les noves tecnologieshan introduït millores substancials enel camp de la cirurgia tradicional.Aquests canvis han ajudat a reduir elshabituals efectes negatius i a interve-nir en situacions i zones que abanseren impensables. Aquesta formad’aplicació, les seves tècniques, lesseves tecnologies i el seu abordatgeen el cos humà es denomina “CirurgiaMínimament lnvasiva (CMI)”. Per al-tra banda, les dificultats per incorpo-rar aquestes noves tècniques a la tas-ca habitual dels especialistes han cre-at certa confusió respecte a “qui”,“com” i “quan” s’han d’aplicar.En definitiva, arribar a una òptimainformació i respondre aquestes pre-guntes són el propòsit del Symposi-um, la primera edició del qual es vacelebrar al març de 2005. Ara, amb elpropòsit de clarificar molt més aquestsproblemes, es posa en marxa una se-gona edició, que es passa a denomi-nar “El malalt i les teràpies mínima-ment invasives”, dirigit no sols almetge referent i a la infermeria, comdèiem, sinó també i de manera espe-cial, al malalt.Amb un clar objectiu informatiu i soci-al, aquest simposi d’inscripció gratu-ïta se celebrarà a Barcelona els dies15 i 16 de juny del 2007 en el Museu de

Imatge del Symposium realitzat en una edicióanterior.

Professor Dr. Manuel Maynar Moliner,president del Comitè Científic i de l'Organitzador del

II Symposium “El malalt i les teràpies mínimamentinvasives”



la Ciència a CosmoCaixa i adscrit al“Barcelona: ciutat de ciència 2007”,oferirà acreditacions per als metgesreferents, la infermeria i els estudi-ants que vulguin ampliar els seus co-neixements en l’aplicació de les no-ves tecnologies dins de l’àmbit mè-dic.Aquest és un camí que, si ho veiemdes del punt de vista del desenvolu-pament tecnològic, fa que qualsevoldubte de futur sigui absurd. Tot estàcanviant constantment. El treball ambnanotubs ja és gairebé possible. Aixòsignifica que tot s’està reduint de gran-dària, de tal forma que es podrà arri-bar a fer qualsevol cosa en el coshumà sense pràcticament envair-lo.També la robòtica ens assegura unaprecisió que no tindrà mai la mà hu-mana. Grans experts en cirurgia ober-ta confessen que és impossible supe-rar el moviment d’un robot correcta-ment dissenyat. Així mateix, gràciesals avanços en les comunicacionspodem ajudar a operar una persona allarga distància.Aquesta globalització, gràcies a la tec-nologia de la cultura del coneixement,produeix una sensació de desconei-xement total i al mateix temps d’inte-rès. Tan aviat com es té un territoritreballat cal seguir buscant combina-cions per accedir al següent i al se-güent.Hi ha diverses raons per les qualsfalta molta més formació i, sobretot,informació al primer nivell de l’aten-ció mèdica. En primer lloc, no a tot-hom que ha estudiat medicina li potagradar treballar en un ambient tanmecanitzat. Cal tenir vocació, capaci-tat i desig de dur això endavant. Si unmetge des de petit somniava amb sercirurgià i, de sobte, li diuen que totesles seves habilitats s’han de reduir aactuar fora del cos del pacient, se-guint la imatge en una pantalla, n’hihaurà que els agradarà, però d’altresdiran: “Si hagués sabut que seria això,no m’hauria fet cirurgià.”Aquest és el primer punt. El segon ésque, si aquesta transició t’agafa enuna edat madura, no tots poden tenir,no diguem ja ganes, sinó temps, jaque hi ha obligacions que no perme-ten deixar-ho tot durant sis mesos peraprendre una cosa nova.

En tercer lloc, com que l’evolució tec-nològica s’ha anat acoblant als hospi-tals i a la sanitat en general, sense capregla de joc, està una mica dispersa iaixò fa que els coneixements siguinmés difícils d’ensenyar. Això significaque quan un diu: “Vaig a fer una lapa-roscòpia o endovascular perquè emcorrespon fer-ho”, això només siguireal en part, ja que no es pot canviar detecnologia simplement amb dues otres pràctiques. No estem parlant sim-plement de reciclar-se, sinó d’una ac-titud completament diferent que sig-nifica aprendre partint de zero. Totaixò dificulta l’evolució tecnològica.Què es pot fer? Aquesta és una de lescoses per les quals hem organitzataquest simposi, per discutir-les. Caldecidir-se a crear aquest nou aspectede la medicina que és la cirurgia míni-mament invasiva, a la qual es puguiincorporar qualsevol professional quevulgui fer-ho: digestòlegs, dermatò-legs, cirurgians, etc. No obstant això,ha de saber que, quan acabi el seuperíode d’aprenentatge, haurà de for-mar-se durant el temps que s’esta-bleixi en aquesta tecnologia i que es-tarà obligat, cada cert temps, a deixarles tasques diàries professionals percontinuar reciclant-se, perquè estemparlant d’una tècnica en continu can-vi. Òbviament, tot això està dirigit alsque es vulguin dedicar específicamenta la CMI, encara que avui en dia lamajoria d’especialitats ja estan apli-cant aquestes tècniques.Sorprendrà que la visió d’aquest Sim-posi tingui la punta de la piràmideposada en “el malalt”. Això és neces-sari per no oblidar quin és el nostreúnic objectiu i, sobretot, perquè elconeixement cal difondre’l a tots elssegments de la societat.

L’objectiu mèdic del Simposi és apro-fitar les dues jornades de durada perdisposar dels experts suficients per-què el metge referent conegui deprimera mà quins són aquests aven-ços i com els pot aplicar en la sevapràctica diària. No estem proposantque el metge de família aprenguiCMI, sinó explicar-li que hi ha unagran varietat de tècniques possiblesque reduiran sensiblement les mo-lèsties del pacient i solucionar pato-logies que abans era molt difícil re-soldre, des del seu diagnòstic, fins ala seva cura.La inclusió del malalt, del pacient, alsimposi cal veure’l des del punt devista que ell mateix percebi que elsavanços tecnològics s’estan aplicanta les seves pròpies malalties i que hiha un esforç comú perquè la “qualitatde vida” de tota la societat sigui elmés important i, sobretot, recordaraltra vegada, que “el malalt” som tots.Aquest curs d’actualització és gratuïtper a tots i d’àmbit social, i està enfo-cat en la seva primera jornada cap alcol·lectiu sanitari. Per això la partici-pació de tots els directament involu-crats en aquest primer nivell ha de serprioritària per ampliar aquest conei-xement i per entendre que les novestecnologies ens ajudaran a arribar ales noves metes i reptes que la socie-tat, en la qual indiscutiblement estemtots, ens demanda.Aquest curs d’actualització, dirigitespecialment a tots vosaltres, met-ges referents i a especialistes inte-ressats juntament amb la infermeria itambé els malalts, té el suport delCol·legi de Metges de Barcelona, delConsell General de Col·legis de Met-ges d’Espanya, de la Societat Catala-na de Medicina Familiar i Comunità-ria, juntament amb altres nombrosessocietats mèdiques, dels Col·legisd’Infermeria, d’associacions i col·lec-tius de malalts, així com de les insti-tucions i organismes públics.Esperem veure-us en aquesta segonaedició del Simposi, a la qual evident-ment esteu convidats. A través delweb http://www.symposium-cmi.orgo del telèfon 902 930 500, podreuobtenir tota la informació de contin-guts, així com inscriure-us-hi de for-ma gratuïta.

Edició anterior delSymposium.



Consellde la Professió

El Consell de la ProfessióMèdica aprova elsinformes sobre lanecessitat de metges il’anàlisi de les retribucions

El Consell de la ProfessióMèdica de Catalunya va

aprovar en la quartasessió, realitzada el passat

mes de febrer, els dosprimers estudis sobre la

professió mèdica: “Lanecessitat de metges en el

sistema sanitari català.Causes i solucions” i

“Anàlisi de les retribucionsmèdiques”.

Marina Geli, consellera deSalut; Miquel Bruguera,

president del COMB;Patricio Martínez, secretari

general de Metges deCatalunya, i Juli de Nadal,

director de l'Institutd’Estudis de la Salut,

conjuntament amb elscomponents de la Comissiód’Ordenació de la Professió

Mèdica i de la Comissiód’Exercici de la Professió

Mèdica, van aprovar elsdos documents i van fer-ne

públics els resultats i lesconclusions.

Marina Geli, consellera de Sa-lut, va presidir la quarta ses-sió del Consell de la Profes-

sió Mèdica de Catalunya, celebrada elpassat 19 de febrer a la sala d’actesdel Departament de Salut, on es vanfer públics els treballs de les duescomissions que componen el Consellde la Professió.

La Comissió d’Ordenació de la Profes-sió Mèdica, presidida per Miquel Bru-guera, president del Col·legi de Met-ges de Barcelona, va presentar lesconclusions de l’estudi sobre la ne-cessitat de metges en el sistema sani-tari català, en el qual s’ha examinat sila falta de metges és un fenomen ge-neral o circumscrit a algunes especia-

1. Membres del Consell de la Professió en lareunió del 19 de febrer de 2007, foto de Rafael

Martínez Marín, cedida per Diario Médico.2. Taula de la pàgina 6 de l’Informe “La

necessitat de metges en el sistema sanitaricatalà. Causes i solucions”.

1

2

Taula 1: Metges en actiu registrats al COMB a 31 de desembre de 2005

Total metges col·legiats 26.138

Col·legiats retirats (70 anys i més) –1.726

Nombre de menors de 70 anys dedicats a tasques no assistencials* –3.662

Metges en actiu totals 20.750

Font: COMB* estimació 15 %



Revistade premsa

litats, i si només és per a certes feineso certs llocs de treball, examinant-neles causes i, finalment, formulant pro-postes per corregir-les.Per solucionar la manca de metges esproposa, entre d'altres mesures, en-darrerir la jubilació fins als setantaanys, augmentar la participació delsmetges en el govern de les instituci-ons, ampliar el nombre d'estudiantsde medicina i importar professionalsd'altres països amb la formació i acre-ditació exigides pel sistema sanitaricatalà, reestructurar les prestacionsdel sistema sanitari públic, reorganit-zar els serveis especialitzats i les ur-gències per territoris amb aliancesestratègiques i mecanismes incenti-vadors i introducció de mesures des-incentivadores de l'ús abusiu del sis-tema sanitari.La comissió que ha elaborat aquestestudi està formada per: Juli deNadal, com a secretari; Alícia Avila;Sebastià Barranco; Miguel A. Berru-ezo; Eudald Bonet; Joan Camprubí;M. Teresa Estrach; Albert Jovell;Albert Ledesma; Xavier Mate; NúriaMartínez; M. Àngels Martos; VicençJ. Mestre; M. Luisa de la Puente;Antoni Roca; Javier Sobrino; JosepM. Solé; Gustau A. Tolchinsky i XavierRodamilans.La Comissió d’Exercici de la Profes-sió Mèdica, presidida per PatricioMartínez, secretari general de Met-ges de Catalunya, va exposar l’estu-di comparatiu de recursos i salarisde les comunitats autònomes i d’al-tres àmbits de referència. L’anàlisies va centrar en dos grans blocs: lesretribucions del personal mèdic del’Institut Català de la Salut i les de lasanitat concertada que aplica con-veni XHUP, per una banda, i per l’al-tra l’estudi de les retribucions delpersonal mèdic de les diferents co-munitats autònomes, diferencianttambé l’àmbit de l’atenció primària il’hospitalària.En aquesta comissió, hi participen:Juli de Nadal, com a secretari; JosepM. Aliste; Alícia Avila; Sebastià Bar-ranco; Manuel del Castillo; Jordi Cruz;Elias Morón; Carmen Navarro; JosepLluís Pi; Josep Puey; Francisco Ridao;Beatriz Satué; Joan Sau; Josep Serrati Antoni Surós.

El Consell de la Professió Mèdicade Catalunya alerta de la falta demetges i de l’èxode deprofessionals

[...] Miquel Bruguera ha explicat que eldèficit de professionals és generalitzat,però afecta en més mesura especialis-tes anestesistes, pediatres, radiòlegs iginecòlegs, especialment en hospitalspetits allunyats de Barcelona.Segons Bruguera, qui presideix una deles comissions del Consell, Catalunyapeca d’una falta de metges perquè té un“model molt generós” envers el ciuta-dà, malgrat que gaudeix d’una de lesmitjanes de metge per nombre d’habi-tant més altes d’Europa.D’altra banda, l’informe també revelaque un “cert nombre” de metges jovesformats a Catalunya està migrant a pa-ïsos amb salaris més alts. [...]El 33 % dels metges que es van donard’alta al Col·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB) durant l’any passatera d’origen estranger, sobretot llatino-americans i també de l’Europa de l’Est.[...]Bruguera s’ha mostrat partidari que elsmetges estrangers arribats a Catalunyasuperin unes proves que “acreditin” laseva validesa. Segons ha detallat, aques-tes proves haurien d’avaluar coneixe-ments mèdics, antropològics, i tambéd’idioma, tant català com castellà, ha dit.

Europa Press,18 de febrer de 2007

La manca de metges obliga arevisar el model sanitari

[...] “Tenir de tot a tot arreu és pocrendible i no garanteix una atenció dequalitat”, va afirmar ahir el presidentdel Col·legi de Metges de Barcelona(COMB), Miquel Bruguera. Fa anys queels hospitals, sobretot els comarcals,

tenen greus problemes per trobar pedi-atres, ginecòlegs, anestesistes, radiò-legs, metges per cobrir guàrdies, etc.Una mesura per sortir del pas ha estat lacontractació de metges estrangers (unterç dels nous col·legiats a Barcelonal’any 2005 eren de fora de l’Estat), però“aquesta no és una bona solució”, se-gons el president del COMB. [...]

Avui,20 de febrer de 2007

Salut proposarà als metges fer méshores per cobrir la manca deprofessionals

[...] L’estudi dirigit pel Col·legi de Met-ges posa de manifest que Catalunya téuna de les taxes de facultatius per cada1.000 habitants més altes d’Europa: 3,7.Tot i així, estan mal distribuïts i en faltenper cobrir totes les especialitats, sobre-tot les de pediatria, radiologia, psiquia-tria, anestèsia i ginecologia. Per soluci-onar-ho, els representants de Salut idels metges proposen que aquells pro-fessionals que ho vulguin puguin allar-gar la jornada laboral de 40 hores i fer-ne de 45 a 50, com ara passa en d’altrespaïsos. [...]A banda, l’informe critica la jubilacióforçosa decretada en l’anterior legisla-tura i proposa que els metges amb mésde 65 anys que desitgin continuar exer-cint la seva feina puguin fer-ho ambcontractes a temps parcial compatiblesamb la jubilació. [...]

El Punt,20 de febrer de 2007

Salut estudia canviar el sistemaretributiu dels metges i el modelsanitari

[...] La principal conclusió del primerdocument és que els metges que treba-



B - Permetre que els metges que hodesitgin puguin treballar més hores,sense contravenir la normativa vigent.C - Augmentar el nombre de metges,ja sigui perquè les facultats de medi-cina produeixin més metges o perquèse n’importin d’altres països; amb laformació i acreditació exigides pelnostre sistema sanitari i la legislacióvigent.D - Reestructurar les prestacions delsistema sanitari públic.E - Promoure que no s’incrementi l’úsdel sistema sanitari amb prestacionsl’eficàcia de les quals no estigui pro-vada.F - Valorar el paper que poden feraltres professionals sanitaris en acti-vitats que tradicionalment fan met-ges, tal com reconeix la LOPS.De les propostes presentades al tre-ball se’n fa una priorització, ordenant-les en funció de l’impacte previsiblesobre la reducció de la necessitat demetges al sistema sanitari públic ca-talà i, alhora, de la facilitat d’imple-mentar-les.

Accions a curt termini

1. Demorar la jubilació fins als setantaanys quan els metges acceptin seguirtreballant de forma voluntària i man-tinguin la capacitat per fer-ho. Quanno sigui així, jubilació als seixanta-cinc anys amb plenitud de drets.2. Establir mecanismes que garantei-xin la participació dels metges en elgovern de les institucions i compro-mís de les institucions i els metges

per incrementar l’eficiència del tre-ball a canvi de millores en el desenvo-lupament professional.3. Introduir mecanismes que afavo-reixin el compliment de tasques as-sistencials amb mesures que evitinque el metge estigui ocupat en tas-ques burocràtiques que pot fer altrepersonal, evitant que les reunionsadministratives coincideixin amb elshoraris de màxima activitat assisten-cial.4. Organitzar mecanismes per facili-tar el treball conjunt entre professio-nals d’Atenció Primària i d’Hospitalen un escenari de caràcter territorial,

3. D’esquerra a dreta: Patricio Martínez, secretari general de Metges de Catalunya; Juli de Nadal , director del’Institut d’Estudis de la Salut; Marina Geli, consellera de Salut, i Miquel Bruguera, president del COMB, en la

presentació dels dos primers estudis del Consell de la Professió Mèdica.4. Taula de la pàgina 7 de l’Informe “La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions”.

Taula 2: Metges per 1.000habitants *

Barcelona 4,0Catalunya 3,7Espanya 3,3 (amb Catalunya)

3,1 (sense Catalunya)

Bèlgica 4,5Grècia 4,4Itàlia 4,2Alemanya 3,4Àustria 3,4França 3,4Portugal 3,4Suècia 3,3Holanda 3,1Regne Unit 2,3

Font: – Barcelona i Catalunya: 2005, COMB, ambdades COMB i INE.– Espanya, Grècia, Bèlgica, Holanda, Àustria,Alemanya, França, Portugal, Itàlia, Regne Unit:2004, OCDE.– Suècia: 2003, OCDE.

4

3

LA NECESSITAT DE METGES ENEL SISTEMA SANITARI CATALÀ.CAUSES I SOLUCIONS

En la introducció de l’estudi sobre lanecessitat de metges al sistema sani-tari català, s’assenyala que “el ques’ha demanat a la Comissió que haredactat aquest informe ha estat, enprimer terme, examinar si la falta demetges és un fenomen general o cir-cumscrit a algunes especialitats, i sinomés és per a certes feines o certsllocs de treball, examinar-ne les cau-ses i, finalment, formular propostesper corregir-les”.D’aquesta manera, a l’informe s’ana-litza la situació actual del Model Sani-tari Català i es donen uns apunts so-bre la demografia mèdica a Catalunya,que tal com s’indica a l’estudi, “s’hanbasat principalment en dades obtin-gudes del registre del Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB), que en ter-mes generals es poden generalitzar atot el territori català”. Tot seguit, l’es-tudi analitza la manca de metges en elsistema sanitari públic català i els fac-tors que tenen influència en aquestamanca de metges.Entre les solucions proposades perpal·liar la manca de metges, conse-qüència del desequilibri entre el nom-bre de metges que presten serveisassistencials a la població i els reque-riments d’aquesta població, la Comis-sió d’Ordenació de la Professió Mèdi-ca proposa:A - Millorar l’eficiència del treball delsmetges, és a dir que augmenti el seurendiment a partir de reformar la for-ma de funcionar el sistema sanitaripúblic.



que simplifiqui el procés diagnòsticmitjançant les consultes presencialso per e-mail o per telèfon, evitant visi-tes i exploracions innecessàries alsmalalts i, conseqüentment, hores demetge.5. Modificar les mesures restrictivesque impedeixen que es pugui treba-llar en més d’un centre proveïdor.6. Ampliació del nombre d’estudiantsde medicina per neutralitzar l’agudit-zació de la crisi causada per les jubila-cions de generacions molt nombro-ses.7. Introduir a l’ensenyament reglat deles facultats de medicina el conceptede professionalisme i inculcar els seusvalors.8. Eliminació de les contractacionsprecàries, homogeneïtzació i portabi-litat de la carrera professional, i esta-bliment d’una política d’incentius ade-quada per garantir la cobertura detots els llocs de treball.

Accions a mitjà termini

1. Introduir canvis en l’Atenció Primà-ria que actuïn com a dinamitzadorsd’aquest sector, tals com fixar horarisde matí i tarda per facilitar l’accessibi-litat als malalts, potenciar l’atenciódomiciliària i augmentar la capacitatresolutiva dels CAP introduint consul-tes especialitzades amb capacitat dedur a terme exploracions.2. Reformar les urgències mèdiques iquirúrgiques.3. Establir horaris de matí i de tarda aCAP i hospitals.4. Desenvolupar un pla de concentra-ció de serveis hospitalaris especialit-zats amb aliances estratègiques imecanismes incentivadors.5. Introduir elements de telemedicinai la història clínica.

Accions a llarg termini

1. Reforma de l’ensenyament depostgrau (especialitat) d’acord ambel principi de troncalitat.2. Educació sanitària de la poblacióper fer un bon ús del sistema sanita-ri.3. Introducció de mesures desincenti-vadores de l’ús abusiu del sistemasanitari.

Revistade premsa

llen per a la sanitat pública tenen el soubase (la part fixa) més baixa de tots elsseus col·legues d’Espanya. [...]En canvi, els mateixos galens catalansse situen a la part alta respecte a la restade metges espanyols quan poden su-mar als seus sous base la part variable,com incentius per objectius, els com-plements per carrera professional o lesguàrdies, les més ben pagades d’Espa-nya.No obstant això, en aquest sentit, elpresident de la comissió que ha elabo-rat l’informe sobre els sous, el secretarigeneral del sindicat Metges deCatalunya, Patricio Martínez, matisà que“tan sols el 10 % del total de facultatiusque exerceixen a la sanitat pública”poden optar al màxim d’incentius i vari-ables. [...]

ABC,20 de febrer de 2007

El Consell de la Professió Mèdicaalerta sobre el dèficit de facultatius

[...] La manca de metges s’explica perl’àmplia cobertura del sistema sanitari,que és “molt generós i proper a la ciuta-dania”, explicà Bruguera. Totes les po-blacions tenen un hospital a menys de40 quilòmetres i tots els centres oferei-xen diverses prestacions. En opinió deBruguera, s’hauria d’“estimular alian-ces” entre hospitals grans i petits perconcentrar les especialitats. [...]

El Mundo,20 de febrer de 2007

Geli es planteja modificar elsistema de retribució

Els metges catalans tenen el salari basemés baix d’Espanya, però la part varia-ble és superior a la mitjana. Ho diu uninforme del Consell de la Professió que

ha portat Geli a plantejar canvis en laretribució. [...]

Diario Medico,21 de febrer de 2007

“El copagament era a l’informe delConsell de la Professió Mèdica,però es va retirar per por”Miquel Bruguera - President delCol·legi de Metges de Barcelona imembre del Consell de la ProfessióMèdica

[...] – En el seu informe demanen pro-moure un ús més adequat de sistemasanitari i mesures dissuasives del malús. Una d’aquestes mesures seria elcopagament?– Parlem de mesures dissuasives, peròno hem dit quines, perquè la nostra co-missió no s’ha vist amb cor de mantenirla paraula copagament, que sí que era alredactat inicial de l’informe, però que esva caure de la versió final. Jo crec quehauria d’haver copagament, encara queno he de ser jo qui decideixi quina fórmu-la concreta de copagament hauria d’apli-car-se. El copagament és un assumpteque la consellera Geli ha suggerit alguncop que ha de ser un tema de debat, peròmai no hi hem parlat seriosament.[...] – Són partidaris de reduir el catàlegde prestacions?– No diem això. El que hi ha al catàlegactual ha de mantenir-se. El que podemdemanar és que no s’incorporin presta-cions noves si no es té la seguretat detenir cobertura econòmica per a elles. Elque diem també és que, per rendibilit-zar al màxim els recursos que tenim,concentrem alguns serveis especialit-zats en alguns centres. És millor tenircinc cardiòlegs bons en un centre i qua-tre hospitals que no en tinguin, que notenir-ne un en cada centre que no puguifer res, que no siguin eficients per faltade recursos o pacients suficients. [...]

Entrevista a Miquel BrugueraABC,

25 de febrer de 2007



En les consideracions finals de l’estu-di es ressalta que l’ordre cronològicque s’ha proposat es basa sobretoten la factibilitat de la seva aplicació.Moltes de les propostes que es fanpoden contribuir a la correcciód’aquest dèficit, però al marge d’aixòpoden millorar el funcionament delsistema sanitari i poden incrementar

el grau de satisfacció dels professio-nals.

Es pot consultar el text complet del’informe “La necessitat de metgesen el sistema sanitari català. Causesi solucions” a:http://www.comb.cat/cat/actualitat/noticies/necessitats_metges.pdf

5. D’esquerra a dreta: Patricio Martínez, secretari general de Metges de Catalunya; Juli de Nadal, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Marina Geli, consellera deSalut, i Miquel Bruguera, president del COMB, en la presentació dels dos primers estudis del Consell de la Professió Mèdica.

6. Taula de la pàgina 10 de l’Informe “La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions”.

ANÀLISI DE LES RETRIBUCIONSMÈDIQUES

A la introducció de l'estudi s'assenya-la que la vaga dels passats mesosd'abril i maig va marcar un abans i undesprés en la relació entre Adminis-tració, patronals i metges: es va crearl'ens que ha de possibilitar l'entesaentre les parts, el Consell de la Profes-sió Mèdica, format per metges, i ambla finalitat de consensuar tots els as-pectes que afecten l'ordenació i l'exer-cici de la professió mèdica.Al text es remarca que “malgrat queexisteix encara certa reticència i in-comprensió, aquest Consell no s'hacreat per ‘negociar’ sinó per consen-suar”.Segons l'estudi, una de les primeresfites d'aquest Consell, mitjançant laComissió de Treball d'Exercici Profes-sional, és “l’estudi comparatiu de re-cursos i salaris de les comunitats au-tònomes i/o altres àmbits de referèn-cia”, per tal de donar compliment aallò acordat en la mediació de des-

6Figura 4: Evolució de noves col·legiacions al COMBper zona d’origen: 1996-2005 (%)

Font: COMB

5



Revistade premsa

Millor atenció però més sostenible

Atendre més pacients a casa per evitarla saturació a hospitals, obrir els CAPfins més tard o canviar el sistema d'ur-gències són les mesures que impulsa elsector.

[...] Bruguera demana a Geli que revo-qui la jubilació obligatòria als 65 anys.Salut no ho preveu, però sí que aquestsmetges continuïn prestant algun servei.Salut i els directius de centres apostenmés perquè els centres comparteixinespecialistes.[...] Qualsevol reforma exigeix aban-donar el criteri que tots els hospitalscobreixin totes les urgències”, diu Bru-guera. El seu informe insta que elshospitals, en cada zona es coordininper repartir-se les urgències. Subrat-lla el problema d’hospitals mitjans quetenen una desproporcionada plantillade cirurgia per cobrir possibles ur-gències i està infrautilitzada. Així ad-voca perquè alguns centres no aten-guin urgències quirúrgiques i, si hi haun pacient, se l’enviï al centre que lesfaci. Agrega que els metges d’urgèn-cies han de ser tan sols d’aquest ser-vei (i no especialistes de cada serveique fan urgències com una guàrdia).[...]

La Vanguardia,9 de març de 2007

Més pacients i menys metges

"La manca de professionals és una qües-tió numèrica, si no és una cosa més pro-funda", va reconèixer el president delConsorci Hospitalari de Catalunya, JosepAbelló, en una assemblea anual de l'enti-tat. Profund i relatiu, segons el presidentdel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona,Miquel Bruguera: "Falten metges per altipus d'organització sanitària que tenim.Si paguessin més, hi hauria més professi-onals disponibles". [...]Al desembre de 2005, el nombre de metgesregistrats al Col·legi de Barcelona era de26.138, dels quals el 6,6 % estan jubilats.S'estima que unes 20.750 realitzen unapràctica de caràcter assistencial. Aquestnombre representa una densitat de 4metges en actiu per cada 1.000 habitants.Catalunya és la comunitat que més met-ges tenen per cada 1.000 habitants encomparació amb altres països europeus.De tota manera, la professió a Catalunyapateix una tendència a l'envelliment.Bruguera apunta la necessitat de refor-mar el sistema: "Concentrar serveis, re-organitzar les urgències, aconseguir queels metges d'atenció primària siguin méspolivalents i resolutius, reduir la càrregaburocràtica en l'atenció primària...". Lallista és interminable. [...]

El País,2 d'abril de 2007

1. La Vanguardia,9 de març de 2007

2. El País,2 d’abril de 2007

2

1

convocatòria de vaga, segons constaen l’acta del Departament de Treballdel 8 de maig d’enguany.La Comissió de Treball d’Exercici Pro-fessional, seguint aquesta línia, i mal-grat constatar la diversitat d’àmbitsassistencials del sector sanitari deprovisió pública de Catalunya (pri-mària, hospitalària, sociosanitària,salut mental...) i la pluralitat de con-venis existents per a la regulació deles condicions de treball del personalmèdic que presta serveis en els cen-tres i institucions de referència, deta-lla que el document es circumscriu al’anàlisi en dos grans blocs i que eltreball defineix de la següent mane-ra:“a) Les retribucions del personal mè-dic de l’Institut Català de la Salut,(quantitats màximes no superadesen cap cas), inclòs en l’àmbit d’apli-cació dels Acords de la seva MesaSectorial, i les de la sanitat concerta-da que aplica conveni XHUP, tant al’àmbit hospitalari com a l’atencióprimària (quantitats mínimes, ja su-perades en diverses institucions perconvenis col·lectius de centre,acords i/o pactes individuals), ente-nent que engloba el major nombrede personal mèdic del sector sanita-ri públic.”“b) L’estudi de les retribucions delpersonal mèdic de les diferents co-munitats autònomes, diferencianttambé l’àmbit de l’atenció primària il’hospitalària.”De l’anàlisi de les retribucions delsmetges de Catalunya i de la resta deles comunitats autònomes en l’infor-me de la Comissió d’Exercici de laProfessió Mèdica es detallen les se-güents conclusions:

I. Àmbit hospitalari de Catalunya. Ac-tualment, les retribucions dels met-ges objecte de l’estudi de l’ICS i ladels que presten serveis en centresconcertats que apliquen conveniXHUP són similars, tot i que els quinzeprimers anys d’exercici els professio-nals de la XHUP estan per sobre i apartir dels vint anys ho estan els del’ICS.

II. Àmbit d’atenció primària ICS-XHUP.Fent l’anàlisi literal de les retribuci-



ons dels convenis corresponents nos’observen diferències retributivesapreciables en els primers quinze anysd’antiguitat, tot i que les condicionsd’accés a la carrera professional fanque els professionals de l’ICS tinguinretribucions superiors i que, per so-bre dels vint anys, aquestes retribuci-ons dels professionals de l’ICS siguinsignificativament superiors.

III. A Catalunya la jornada laboral hos-pitalària és similar a l’ICS i a les insti-tucions concertades que apliquen elconveni XHUP. La jornada laboral aprimària és superior a les institucionsconcertades que apliquen el convenide la XHUP.

IV. A la comparativa amb la resta decomunitats autònomes, s’evidenciaque:a) El model retributiu i els conceptesque l’integren en les diferents comu-nitats autònomes són similars.b) A Catalunya:b.1 Les retribucions fixes són inferiorsque en altres comunitats autònomes.b.2 Les retribucions variables són su-periors que a la resta de comunitatsautònomes.b.3 La retribució de la jornada com-plementària d’atenció continuada ésla més alta.

V. Jornada. Segons els acords i conve-nis vigents, Catalunya és la comunitatautònoma que té fixada una jornadaordinària de treball superior en l’àm-bit hospitalari i de l’atenció primàriade la XHUP i similar en l’atenció pri-mària de l’ICS. No obstant això, en elsupòsit de fer jornada complementà-ria d’atenció continuada, el diferenttractament donat al període de des-cans o lliurança després de la realitza-ció de l’atenció continuada (guàrdia),a l’hora de computar-la o no com ajornada efectiva de treball, la jornadaordinària no necessàriament és coin-cident amb l’efectivament realitzada,fet que dificulta la comparació.

Es pot consultar el text complet del’informe “Anàlisi de les retribucionsmèdiques” a:http://www.comb.cat/cat/actualitat/noticies/analisi_retribucions.pdf

7

Taula 9: Jornades anuals de les diferents CCAA

Comunitat Autònoma Jornada hospitals Jornada primària

ANDALUSIA 1540 1540

ARAGÓ 1596 1596

ASTÚRIES 1519 1519

BALEARS (s/i) 1526 1526

CANÀRIES (s/i) 1645 1645

CANTÀBRIA 1533 1533

CASTELLA LA MANXA 1519 1519

CASTELLA I LLEÓ 1533 1533

EXTREMADURA 1519 1519

GALÍCIA 1624 1624

LA RIOJA 1533 1533

MADRID 1533 1533

MÚRCIA 1645 1645

NAVARRA 1592 1592

PAÍS BASC 1592 1592

VALÈNCIA 1589 1589

CATALUNYA ICS 1728/1599 1599/36 h setmana*

CATALUNYA XHUP 1732 1732

* Aquesta és la jornada dels Equips d’Atenció Primària, llevat dels que desenvolupen activitat docent (40 h/setmana)

7. Taula de la pàgina 26 de l’Informe “Anàliside les retribucions mèdiques”.

8. Taula de la pàgina 29 de l’Informe “Anàliside les retribucions mèdiques”..

8



Recursos Humans: solucionsurgents i conjuntes

Marc Soler,director adjunt corporatiu del Col·legi de Metges de

Barcelona

Tallar el dèficit de metges exigeix un esforç deprofessionals, administració i proveïdors

Dades demogràfiquespoc fiables respecte alsmetges. Això suposadificultats de comparació,tant en el seu conjunt com perexpecialitats. Per això, tansols tenim una solució: ferque els registres siguinobligatoris i compatiblesentre col·legis professionals,administració i proveïdorssanitaris.

El passat mes de març es va pre-sentar al Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona (COMB) el lli-

bre Recursos Humans per a la salut:suficiència, adequació i millora, pa-trocinat per MSD.L’edició d’aquesta obra és summamentoportuna, atès que a la sanitat delnostre país l’assumpte més importantque tenim entre mans tots els que par-ticipem en el seu desenvolupament éscom afrontar les necessitats de profes-sionals sanitaris. Aquest problemas’anteposa a les prioritats que els res-ponsables del funcionament de la sa-nitat tenien fins fa ben poc, tals coml’estructura del sistema sanitari, eldesenvolupament pressupostari, elssistemes de pagament, etc.El llibre té vuit capítols molt interes-sants, però crec que el primer, signatper Beatriz González, López-Valcár-cel i Patricia Barber Pérez (autores del’estudi de necessitats d’especialis-tes de Sanitat) sobre la planificació iformació de metges a Espanya, ésessencial per conèixer d’on venim i aon podem arribar en recursos humans.I a això em referiré després de la lectu-ra del llibre, traslladant la meva opi-nió personal, fruit del debat col·legial,sobre com avançar en la necessitat demetges en el nostre sistema sanitaripúblic i privat.El sistema sanitari està ben valoratper la població i la professió mèdicaestà ben valorada per la societat. Quanpreguntem als metges sobre aques-tes bones dades (enquesta del COMBde 2003, Observatori de la Professióde 2006...), trobem un grup professi-onal que, en conjunt, està insatisfet,amb una disminució de la seva auto-estima deguda a dos fets bàsics: lapèrdua de control sobre les sevesdecisions i la major exigència i pres-sió social, que ocasiona en algunsmetges desmotivació professional,amb sensació de falta de reconeixe-

ment (personal i econòmic). A aixòs’ha d’afegir que la nova cultura deltemps lliure en els joves metges obli-garà a modificar els sistemes d’orga-nització actuals.Sobre aquesta premissa i en relacióamb el coneixement dels recursoshumans en el seu conjunt i dels met-ges en particular, existeixen dos fetsmolt significatius:1. La falta d’informació: dades demo-gràfiques poc fiables respecte alsmetges.Això suposa dificultats de compara-ció, tant en el seu conjunt com perespecialitats. Per això, tan sols tenimuna solució: fer que els registres si-guin obligatoris i compatibles entrecol·legis professionals, administraciói proveïdors sanitaris.2. La globalització: un factor que fo-menta la mobilitat i suposa dificultatsafegides a la planificació. Els darrersanys s’ha incrementat la internaciona-lització del mercat laboral, professio-nal i de la formació en sanitat. Avui, laplanificació està subjecta als canvisexistents als països del nostre entorn.En un món globalitzat el numerus clau-sus nacional perd sentit. És un fet quealguns països de parla hispana hanampliat ostensiblement les seves ma-triculacions de Medicina per donar res-posta a l’emergent mercat europeu.Respecte al llibre publicat, un delsaspectes més interessants és la com-paració amb els països del nostre en-torn. En aquest punt, hi ha diversosaspectes rellevants:1. No hi ha una solució única per alproblema de la demografia mèdica enels països del nostre entorn.2. Els canvis en política de recursoshumans s’han de propiciar no tan solsamb incentius monetaris.3. En la majoria dels països estudiatsque han fet esforços per “controlar”la demanda s’han iniciat polítiquesde copagament (excepte Espanya, el

Tribunad’opinió



Els metges hem de rectificaractuacions de corporativismeequivocat que defensin unúnic espai professional perespecialitat. Hem d'optar perflexibilitzar elscompartiments estancs

Regne Unit i Grècia), obtenint resul-tats positius fins ara (control de lademanda).4. En la majoria dels països, els profes-sionals es posicionen clarament per laqualitat i la innovació tecnològica persobre de l’eficiència financera: aixòfomentat, entre altres causes, per unacreixent medicina defensiva.Conclusió: el país que ofereixi millorscondicions podrà disposar de més imillors professionals.

Una labor de totsDavant el panorama actual, crec queels diferents responsables del nostresistema sanitari –professionals, ad-ministracions i proveïdors– hem deprendre una actitud activa i no ajornarmés temps les mesures que permetinreordenar les necessitats de metges.És imprescindible que les Administra-cions sanitàries entenguin que hi haqüestions de fons que estan al margede discussions polítiques, que tenenel seu origen en el rèdit al curtplacis-me mal entès.Per altra banda, els metges hem derectificar actuacions de corporativis-me equivocat que defensin un únicespai professional per especialitat.Hem d’optar per flexibilitzar els com-partiments estancs de les diferentsespecialitats i promoure actuacions(des de la responsabilitat professio-nal) que permetin als altres professi-onals sanitaris participar en les solu-cions que entre tots podem impulsar.La incerta situació actual de mancan-ça de metges en algunes especialitatshem d’afrontar-la des de dues pers-pectives: una amb una visió macro iàmplia, que permeti als recursos hu-mans del sistema sanitari dotar-se demés flexibilitat, i una segona amb ac-cions a curt termini, que s’han de des-envolupar ràpidament per afron-tar els desafiaments de la demografiamèdica.En relació amb la primera part de lasolució disposem d’un marc legisla-tiu que ha de permetre’ns avançarràpidament: la Llei d’Ordenació de lesProfessions Sanitàries. És imprescin-dible que les autonomies, amb el su-port del Ministeri de Sanitat, es cre-guin de veritat que, mitjançant la Co-missió de Recursos Humans del Sis-

tema Nacional de Salut, que regula lallei, poden participar en la recercadels elements clau per afavorir la fle-xibilitat i adequació de les seves plan-tilles. Cal recordar que la llei es posi-ciona clarament en temes com regis-tre professional, autonomia tècnica icientífica dels professionals, treballen equip, possibilitat d’exercici pro-fessional en dos o més centres, des-envolupament professional... Pel quefa a la formació, atorga un importantpaper a les autonomies en relació ambel nombre d’alumnes de Medicina (encoordinació amb els ministeris i laUniversitat), el nombre de places MIR,modificació de la prova d’accés a l’es-pecialització i un aspecte absoluta-ment transcendent com és la troncali-tat en les especialitats mèdiques.També en aquest apartat de solucionsmacro, els col·legis professionals hitenen la seva responsabilitat. Al mar-ge de les seves cuites internes, elscol·legis han d’ocupar-se de veritat perafavorir: el registre col·legial, que hande compartir amb l’Administració i ambels proveïdors; l’exercici professionalamb seguretat (prevenció i detecciód’errors); l’autoexigència (desenvolu-pament professional continu, certifi-cació...), i la formació continuada, ambespecial incidència en els aspectestransversals de la professió.A l’últim –i aspecte clau per al desen-volupament dels metges–, també ésclau la promoció de noves fórmulesde gestió que permetin un paper mésactiu dels metges, aprofitant les pos-sibilitats que ens planteja la nova Llei2/2007, de 15 de març, de SocietatsProfessionals, publicada al BOE elpassat dia 16 de març.Pel que fa a les accions a curt termini,la majoria són responsabilitat de lesAdministracions i dels proveïdors, quehan de tenir el suport dels metges. Aaixò s’ha referit el document del Con-sell de la Professió Mèdica de

Catalunya. Entre d’altres mesures, caldestacar: jubilació voluntària i pro-gressiva fins als setanta anys; aug-mentar les places de pregrau i especi-alitzada; selecció de necessitats demetges en origen (sense descapitalit-zar als països en vies de desenvolu-pament), agilitzant i millorant al mà-xim el procés d’homologació del títold’especialista i exigint la implantaciód’un curs de formació d’accés a laprofessió per a metges formats al’exterior (que haurien de promourecol·legis de metges i Administracionsautonòmiques). També és necessarique les Administracions i els respon-sables de la gestió de recursos hu-mans promoguin polítiques de capta-ció i de retenció de professionals.A més a més, les Administracions au-tonòmiques han de millorar les condi-cions professionals per promoure ladedicació professional a l’activitatassistencial i evitar la fuga de metgesa l’estranger; a altres autonomies o aàmbits professionals no estrictamentassistencials. És també simptomàticque metges cansats i desmotivatsdeixin la seva professió per altres ac-tivitats que, amb una millor retribu-ció, permetin compatibilitzar la vidaprofessional amb el temps personal.

Reorganitzar el sistemaA l’últim, és important esmentar lanecessitat de reorganització del sis-tema sanitari des de la perspectiva del’equitat (no confondre el dret a lasalut amb el dret a l’accés al sistemade salut), i que possibiliti la viabilitatd’un servei sanitari de qualitat. S’hade continuar aprofundint en les fór-mules de desincentivació de l’abús, iés absolutament necessari que lescomunitats autònomes planifiquin iadeqüin els seus recursos i centressanitaris d’acord amb les plantilles dequè disposen.Tenim un repte i no hi ha temps perperdre. En un món global i canviant,és el deure de tots els interlocutorsaprofundir en mesures que permetinpotenciar el capital humà i flexibilit-zar l’organització sanitària perquès’adeqüi a les necessitats delspacients.

Article publicat a Diario Médicoel 4 d’abril de 2007



La salutdels metges

La Fundació Galatea dónaa conèixer una guia sobrela salut del MIREl document va dirigit als responsables de la formaciódels metges residents

La Fundació Galatea vaeditar, el passat mes de

gener, una guia dins elmarc del programa La salutdels metges MIR, adreçada

a tutors i professionalsdels centres sanitaris

docents.Aquest document és el

resultat del debat i elconsens d'un grup de

treball, convocat per laFundació Galatea, formatper experts especialment

sensibles al tema de lasalut del metge resident.

La Guia pretén ser una einade prevenció i

sensibilització sobre lasalut psicoafectiva del

resident.La publicació de la Guia hacomptat amb el mecenatge

dels Laboratoris Almirall.A continuació, Eulàlia

Masachs, coordinadora deprogrames de la Fundació

Galatea, fa una introducciódels continguts de la Guia

La salut del MIR. Guia per atutors i professionals delscentres sanitaris docents.

Es pot accedir al contingutíntegre de la Guia a: http:/

/www.fgalatea.org/pdf/Opuscle_Salut_MIR.pdf

La residència, un període d’aprenen-tatge procliu a l’estrès

Els metges especialistes en for-mació o metges interns resi-dents (MIR) es troben en un pe-

ríode en el qual es consolidaran lesseves competències com a futurs es-pecialistes. Aquesta formació els hade permetre un exercici correcte de laseva professió en condicions saluda-bles, tenint en compte no només elsaspectes tècnics, sinó també els re-cursos i les habilitats necessàries perfer front a l’impacte psicoafectiu quecomporta la tasca assistencial i la in-corporació a una institució sanitària.Diversos estudis alerten que aquestperíode d’aprenentatge pot compor-tar un alt nivell d’estrès que, depe-nent dels factors de l’entorn i de lavulnerabilitat personal que hi conflu-

eixin, pot alterar l’equilibri psicoemo-cional del resident i, de retruc, mal-metre aquest procés formatiu.L’inici de la residència posa en contacteel metge que surt del món acadèmicamb el món de l’assistència real. Espassa del rol d’estudiant, acostumat asortir amb èxit de les proves dins unsistema conegut, al rol de metge resi-dent, en què afronta una nova realitat ies posen en relleu moltes inseguretats.El resident comença de sobte a interac-cionar amb els pacients d’una maneranova i molt intensa, té al davant malaltsreals, usuaris exigents i informats, devegades conflictius. Però també s’en-fronta a un sistema sanitari que li plan-teja dilemes ètics i morals, a la necessi-tat d’estar al dia en coneixements i tec-nologies que són objecte d’una innova-ció constant, a la necessitat de desenvo-lupar habilitats de comunicació i rela-



ció, i a unes perspectives laborals defutur que poden ser incertes. La pràcticade debò comporta també afrontar situ-acions de forta càrrega emocional: lamort, el dolor, el dol... Aquesta situacióes dóna dins un sistema organitzatiuque no sempre disposa de les condici-ons adequades per donar suport al met-ge resident en aquest procés de forma-ció i que, a vegades, pot situar-lo enunes condicions de més vulnerabilitat:cansament per les guàrdies, pressió as-sistencial, difícil conciliació de la vidalaboral amb la vida familiar, canvi de llocde residència, etc.Precisament és la confrontació amb larealitat el que inevitablement ha depermetre que el resident esdevingui unprofessional competent. Però tambéés cert que, històricament, des de laprofessió mèdica s’ha entès aquest pe-ríode com un patiment obligatori. So-vintegen comentaris com: “Quan jo eraresident encara era pitjor”, “La vida delresident ha de ser dura”, com si esdonés per descomptat que aquest és elcamí que assegura un aprenentatgecorrecte.

El període de MIR, una oportunitat peradquirir habilitats i recursos perso-nals per exercir la professióCada vegada són més els estudis quemostren els nivells elevats d’estrès, deburnout i de malestar psicològic dins laprofessió mèdica en general, i moltesles causes que s’hi relacionen i les con-seqüències a què poden donar lloc. Pertant, aquesta no és una qüestió queafecti de forma exclusiva els residents.Ara bé, atesa aquesta realitat, la resi-dència, com a període de formació,seria un moment molt adequat per pro-porcionar al metge habilitats i recursosque li permetin un desenvolupamentprofessional saludable.El tutor, com a professional que és aprop del resident i responsable de se-guir el seu procés d’aprenentatge, ésreceptor dels seus problemes i inquie-tuds, més enllà de les qüestions tècni-ques de l’exercici de l’especialitat. So-vint el tutor es planteja quina actitud hade prendre i com ha d’actuar per tal queaquests conflictes es resolguin revertinten una millor competència professionaldel resident. En alguns casos, la valora-ció de la situació i la presa de decisions

no és senzilla i, fins i tot, pot sobrepas-sar el seu àmbit competencial. Sabemque en alguns casos, encara que excep-cionals, la incorporació al període deresidència pot actuar com a desencade-nant o precipitador d’una psicopatolo-gia que estava latent en l’individu.

Una guia per informar, sensibilitzar iajudar a prendre decisionsAquesta guia pretén ser una eina d’in-formació i sensibilització per als tutors ialtres professionals que estan en con-tacte amb els MIR. Es vol posar al seuabast coneixements i recomanacionsque els puguin ser d’utilitat en diversosvessants: en la comprensió i l’orientació

de l’adaptació i el desenvolupamentpsicoafectiu del metge en formació; enel reconeixement de la importància del’adquisició de competències que pro-moguin l’autocura i el benestar del ma-teix metge com un aspecte bàsic de laseva formació com a especialista i, final-ment, en el coneixement dels recursosde què es disposa quan les situacionssobrepassen l’àmbit de la formació irequereixen atenció especialitzada.

Eulàlia Masachs Fatjó,coordinadora de programes. Fundació

Galatea

1. Pàgina de la guia que descriu l’alt nivelld’estrès dels MIR.

2. Preàmbul de la guia.

1

2



FundacióGalatea

II Jornades Internes de Treball PAIMM–RETORN

Els dies 26 i 27 de febrer s’han duta terme al COMB les II Jornades

Internes de Treball PAIMM-RETORNamb la participació de 24 professio-nals dels programes PAIMM i RETORN

que han estat debatent i consensuantdiversos protocols assistencials i defuncionament, entre els quals eld’atenció i seguiment dels pacientsen risc.

La Fundació Galatea assisteix a la XJornada de la Xarxa de Comissions deDocència i Assessores de Catalunya a l’IES

El 15 de febrer, Jaume Padrós, pre-sident de la Fundació Galatea i

Eulàlia Masachs, coordinadora de pro-grames de la Fundació Galatea, vanparticipar en una taula rodona en la XJornada de la Xarxa de Comissions deDocència i Assessores de Catalunya

(XCDA), que va tenir lloc a l’Institutd’Estudis de la Salut (IES), presentantla recentment editada “Guia per a tu-tors i professionals dels centres sani-taris docents”, sobre la Salut del MIRque està inclosa dins els projectes dela Fundació Galatea.

El Colegio de Enfermería de Cantabria i laFundació Galatea signen un conveni perdur a terme el programa RETORNO aCantàbria

Jaume Padrós, president de la Fun-dació Galatea, i M. Asunción González

Salas, presidenta del Colegio Oficial deEnfermería de Cantabria, van signar, l’1

de febrer passat, un conveni de col-laboració per dur a terme el programaRETORNO, adreçat al personal d’infer-meria, en la província de Cantàbria.

Professionals del PAIMM participen enuna Jornada de l’OMC sobre el consumd’alcohol en adolescents

Jornada “El consumo de ALCOHOLEN ADOLESCENTES” que es va des-

envolupar a Madrid, el passat 17 degener, amb l’assistència d’Antoni Gual

i Eugeni Bruguera, professionals delPAIMM, els quals van presentar sen-gles ponències a l’acte que va ser presi-dit per la ministra de Sanitat i Consum.

La Fundació Galatea amplia el conveni decol·laboració amb Merck, Sharp & Dohme

El passat 21 de desembre de 2006es va ampliar el conveni que hi ha

entre Merck, Sharp & Dohme i laFundació Galatea: Jaume Padrós,president del Patronat de la Funda-ció Galatea, i Regina Revilla, en re-presentació de Merck, Sharp & Doh-

me de España S.A., van signar l’es-mentat conveni amb l’objectiu derefinar, concloure i difondre l’estudi“La salut dels metges de Catalunya,sota una perspectiva de gènere”,dins del programa La Salut de la DonaMetgessa.



Assessoriajurídica

Els professionals viuen moments de canvis. Diferents normes, algunes japublicades i d'altres que encara no han vist la llum, tornen a situarl'activitat professional al centre de l'interès de les darreres iniciativeslegislatives. L'última de totes és la Llei de Societats Professionals (Llei2/2007, de 15 de març, text que teniu a la vostra disposició al web delCOMB http://www.comb.cat/cat/juridics/home.htm), que entrarà envigor el proper dia 16 de juny.

El nou marc legal de lessocietats professionalsconfirma les entitats debase associativa

L’evolució de les activitats pro-fessionals i dels serveis de lesprofessions col·legiades després

dels més de trenta anys que han trans-corregut des de la publicació de la Lleide Col·legis Professionals l’any 1974(al marge de la Llei 7/2006 de l’exer-cici de professions titulades i delscol·legis professionals, recentmentaprovada pel Parlament de Catalunya)i seguint l’estela de la UE i d’altrespaïsos del marc comunitari, així comles previsions constitucionals de l’art.36, ha determinat que el legisladorcregui necessari ordenar el marc del’exercici de l’activitat professional or-ganitzada col·lectivament i promul-gar una llei que reguli el funciona-ment de les societats que poden pres-tar serveis professionals.La filosofia que impera en aquesta novallei la situa com a “norma de garanti-es”: garantia per a les societats pro-fessionals i garantia per als usuarisdels serveis professionals exercits demanera col·lectiva. Si, quant a la sego-na, la garantia per als tercers que facinús dels serveis professionals, el princi-pal interès de la norma se centra en elmarc de la responsabilitat patrimonialque aquests poden exigir per tal compermet reclamar-la no només de lasocietat professional sinó també, i almateix temps, dels professionals, so-cis o no, que hagin intervingut en laprestació del servei; la primera garan-tia, la que mira a les mateixes societatsprofessionals, és la que exigeix unamirada més atenta.

Al marge d’altres consideracions quedesprés indicarem, cal assenyalar jadues peculiaritats que la norma intro-dueix. Així, d’una banda, la societatprofessional es configura com unanova classe de professional col·legiat,sotmesa als mateixos drets, obligaci-ons i sistema de responsabilitat disci-plinari i deontològic que el col·legiatindividual. La tradicional configura-ció del col·legiat com a professional,persona física, que exerceix la profes-sió, canvia radicalment en incorpo-rar-se aquesta nova classe de subjec-te col·legial.D’altra banda, la modulació de la lli-bertat d’organització de les societatsprofessionals quant a la seva compo-sició, organització i funcionament,respon clarament a la voluntat dellegislador que el control de la societates mantingui pels mateixos professi-onals. És per aquesta raó que exigeixla norma determinades majories enels elements patrimonials i personalsde la societat, així com en els òrgansd’administració d’aquesta que ha derecaure obligatòriament en els socisprofessionals.Que el control de l’activitat professio-nal mitjançant l’agrupació de profes-sionals quedi sota el domini i la gestiódels mateixos professionals no és perals metges catalans una qüestió queels sigui aliena. Sense ànim de feratribucions que segurament no cor-responen únicament a aquesta cor-poració professional, fruit dels esfor-ços i de les accions portades a terme

a principis dels anys noranta, van te-nir un reconeixement normatiu exprés(Decret 309/1997, de 9 de desembre)les entitats de base associativa (EBA).L’esperit d’aquesta peculiar figuraassociativa és, i continua sent, per-metre que els professionals sanitarisparticipin directament en la gestió delsserveis sanitaris apropant el professi-onal a l’organització i el desenvolupa-ment del sistema sanitari públic, exi-gint, a més, d’altres requisits en ladistribució de la participació, en elrègim de transmissions o en la repre-sentació dels òrgans d’administració,que aquestes entitats es constituïs-sin i mantinguessin totalment o majo-ritàriament (almenys el 51 % delcapital social) pels mateixos professi-onals sanitaris que hi prestessin elsserveis. La nova Llei de Societats Pro-fessionals respon a la mateixa filoso-fia que inspirà les EBA.La Llei de Societats Professionals con-sidera activitat professional la querequereix per al seu exercici titulacióuniversitària oficial i inscripció en elcorresponent col·legi professional.Així, tota societat que tingui per ob-jecte social l’exercici en comú d’unaactivitat professional (o diverses, jaque es permeten les societats multi-disciplinàries sempre que siguin acti-vitats professionals no incompatibles)necessàriament i de manera obliga-tòria ha de constituir-se com a socie-tat professional i resta obligada acomplir amb els requisits previstosen aquesta nova Llei. La rigorosa san-



Per dur a terme l’importantesforç que la necessàriaadaptació dels Estatutscomporta, el COMB ha previstun dispositiu a través deMediconsulting jurídic en elqual es valoraran cas per cas ide manera individual lesnecessitats de cada societatper adaptar-se a la norma. Eltemps d’adaptació, però, és eld’un any des de l’entrada envigor, el que porta com a datalímit el 16 de juny de 2008.

ció prevista per la norma, en cas deno adaptar-se a les exigències nor-matives, és la implacable dissolucióde la societat, o l’impediment per a laseva constitució.L’exercici col·lectiu de l’activitat pro-fessional sense constituir-se en so-cietat no eximeix de l’obligació ni dela responsabilitat que d’aquesta se’nderivi. La Llei fixa la presumpció quehi ha exercici en comú quan es desen-volupi públicament sota una denomi-nació comuna o col·lectiva, o s’eme-tin factures, minutes, rebuts sotaaquesta denominació.Per dur a terme l’important esforç quela necessària adaptació dels Estatutscomporta, el COMB ha previst un dis-positiu a través de Mediconsultingjurídic en el qual es valoraran cas percas i de manera individual les neces-sitats de cada societat per adaptar-sea la norma. El temps d’adaptació,però, és el d’un any des de l’entradaen vigor, el que porta com a data límitel 16 de juny de 2008.Quant a la forma societària que had’adoptar la societat professional, lanorma deixa llibertat per poder aco-llir-se a qualsevol dels tipus socialsque existeixen en el nostre ordena-ment jurídic, ja sigui la tradicionalsocietat civil, o mercantils com la so-cietat anònima o la societat de res-ponsabilitat limitada, exigint-se es-pecials condicionants per a aquestessocietats de capital. La novetat enaquest punt se situa en l’accés al Re-gistre Mercantil de les societats ci-vils, registre en el qual obligatòria-ment han d’inscriure’s per adquirir laseva personalitat jurídica. Les socie-tats professionals estaran també obli-gades a inscriure’s al Registre de So-cietats Professionals del Col·legi Pro-fessional corresponent, registre cre-at per aquesta Llei, i al qual hauran decomunicar qualsevol canvi dels socis,administradors o contingut del con-tracte social, contracte que haurà deconstar en escriptura pública.Pel que fa a la tipologia de socis, laLlei permet que juntament amb elssocis professionals (ja siguin personafísica o altra societat professional) lasocietat professional estigui formadaper socis no professionals. Ara bé,seguint amb l’esperit de la norma, els

socis professionals han de mantenirel control i la gestió de la societatprofessional, de manera que les tresquartes parts del capital i dels dretsde vot, o les tres quartes parts delpatrimoni social i del nombre de socisen les societats no capitalistes, hau-ran de pertànyer als socis professio-nals. Igualment, hauran de ser socisprofessionals les tres quartes partsdels membres dels òrgans d’adminis-tració, els administradors uniperso-nals i els consellers delegats. Aquestsrequisits hauran de complir-se duranttota la vida de la societat professio-nal.Als efectes de la garantia davant ter-cers i per tal de poder identificar lasocietat professional com a tal, la so-cietat haurà d’identificar-se amb l’ex-pressió “professional”.La qüestió relativa al règim de res-ponsabilitat patrimonial també me-reix parar-hi especial atenció. S’esta-bleix la responsabilitat civil solidàriade la societat professional i del pro-fessional, ja sigui soci o no, que hagiintervingut en els actes professionals.Responsabilitat que s’estén als pro-fessionals que desenvolupen col·lec-tivament l’activitat professional sen-se constituir-se en societat.D’altra banda, l’obligació de la socie-tat professional, introduïda com anovetat per la Llei, de concertar unaassegurança per respondre de lespossibles responsabilitats que po-guessin concórrer en l’exercici de l’ac-tivitat que constitueixi l’objecte soci-al, és de menor transcendència per alcol·lectiu sanitari en general i mèdic

en particular en tant que la LOPS jaexigia l’obligació de cobrir la respon-sabilitat derivada de l’assistència sa-nitària privada.Al marge d’aquesta responsabilitatpatrimonial, la societat professionalquedarà sotmesa al mateix règimdeontològic i disciplinari propi de l’ac-tivitat professional, i aquesta podràser objecte de sanció disciplinàriasense perjudici de la responsabilitatpersonal del professional; estenent-se, així mateix, a la societat les causesd’incompatibilitat o d’inhabilitació pera l’exercici de la professió que puguinafectar qualsevol dels socis, amb l’úni-ca excepció de l’exclusió del soci in-habilitat o amb activitat incompati-ble.Quant al règim econòmic, es deixa ala voluntat dels socis la determinacióde quina és la participació de cada und’ells en els beneficis o pèrdues de lasocietat, imputant-se proporcional-ment a la seva participació en el capi-tal social si no s’indica al contractesocial.Finalment, és congruent amb l’espe-rit de la norma l’exigència previstaque les accions i participacions queels socis professionals puguin teniren les societats de capital (fonamen-talment, societat de responsabilitatlimitada i societat anònima) han dedur l’obligació de fer prestacions ac-cessòries relatives a l’exercici de l’ac-tivitat professional que constitueixil’objecte social.En definitiva, val a dir que, tot i que elsesforços d’adaptació seran impor-tants, hem d’aplaudir la norma en tantque protectora del fet que la gestió i elcontrol de les societats quedin enmans dels mateixos professionals. Laseguretat del sector i la independèn-cia que ha de predicar-se del professi-onal exigia aquesta protecció. Aques-ta nova estructura societària necessi-ta els esforços de tots perquè el mo-del sigui útil i atractiu i compleixi lesexpectatives que s’han generat. Hiha, doncs, per endavant poc més d’unany per demostrar un cop més la ca-pacitat dels professionals per acomo-dar-se de manera tranquil·la a les exi-gències, no sempre capritxoses, dellegislador.

Assessoria Jurídica del COMB



Juntade Govern

Comunicat del COMB enrelació amb la instrucció del’ICS sobre el complementde dedicació exclusiva delpersonal facultatiu

A continuació reproduïm elcomunicat de la Junta de

Govern del COMB, editat acomb.cat el passat mes de

gener, en relació amb lainstrucció 06/2006 de l’ICS

sobre el complement dededicació exclusiva del

personal facultatiu.El COMB manifesta en el

comunicat la sevasatisfacció per la bonadisposició de l’ICS per

progressar en la millora dela implementació d’aquest

complement i d’altresmesures d’incentivació

professional.

En primer lloc, la Junta de Govern delCOMB vol manifestar els punts se-güents:

1. Es tracta d’una norma jurídica depoc rang, circumstància que ha impe-dit que el document hagi estat sot-mès a la valoració del COMB i d’altresagents implicats i, per tant, ha impe-dit d’introduir elements de milloraabans de la seva publicació.

2. Exigeix que els metges que vulguinsol·licitar aquest complement accep-tin que l’empresa pugui tenir coneixe-ment de la seva situació tributària, fetque mai no es pot considerar com unaobligació ja que conculca el dret a laintimitat.

3. Exclou de la possibilitat de benefi-ciar-se d’aquest complement metgesque tenen activitats fora de la jornadalaboral dins del mateix sistema sani-tari públic, i també als qui fan activi-tats de caràcter acadèmic, tant forma-tives com educatives, que es fan forade la universitat. En segon lloc, la Junta de Govern delCOMB considera que són benvingu-des totes les mesures i iniciatives del’Administració que permetin millorarles retribucions dels metges que tre-ballen en el sector públic, però volassenyalar que considera desmotiva-dor que es pugui pagar de maneradiferent a metges que tenen la matei-xa dedicació a la institució on treba-llen. Per altra banda, reclamem, unavegada més, que les institucions quecontracten metges utilitzin l’incentiueconòmic per estimular el rendimenti la millora continuada de la qualitatassistencial, i que no introdueixin ele-

ments de diferenciació retributivaentre els metges que no estiguin rela-cionats amb la dedicació i la qualitat.Hem iniciat les gestions per a la crea-ció d’una Comissió de Treball entreresponsables de l’ICS i del COMB permillorar la implementació d’aquestcomplement i d’altres mesures d’in-centivació professional, i volem ma-nifestar aquí la nostra satisfacció perla bona disponibilitat que hem trobatper progressar en aquesta direcció.

Junta de Govern del Col·legi Oficialde Metges de Barcelona

Més informacióInstrucció 06/2006 de l'ICS sobre elcomplement per dedicació exclusivadel personal facultatiu a:http://www.comb.cat/cat/actuali-tat/noticies/ics/instruccio.pdf



Informe sobre elcomplement per dedicacióexclusiva del personalfacultatiu de l’ICS

L’Observatori de laProfessió presenta

l’informe, del mes de generde 2007, sobre la

implementació delcomplement per dedicació

exclusiva del personalfacultatiu.

La meitat dels metges(53 %) que han respost

l’enquesta valorapositivament el fet que

l’ICS implementi elcomplement d’exclusivitat.La majoria (73 %) creu que

el complementd’exclusivitat no es pot

considerar un incentiu, queels professionals que es

dediquen en exclusiva(66 %) no tenen un

rendiment superior a laresta, i que no servirà per

millorar l’assistènciasanitària (75 %). La meitatdels metges que treballena l’ICS consideren que nohan estat ben informats.Aquesta mesura, en tant

que representa un augmentde sou, és ben valoradapels metges en el recull

d’opinions.

Al mes de desembre l’ICS va pu-blicar la instrucció 06/2006(més informació a: http://

www.comb.cat/cat/actualitat/notici-es/ics/instruccio.pdf) relativa al COM-PLEMENT PER DEDICACIÓ EXCLUSIVADEL PERSONAL FACULTATIU. Atesa laimminent implementació d’aquestainstrucció, l’Observatori ha sondejatl’opinió dels metges respecte a aquestfet.Han respost un total de 44 metges, un57 % dels quals desenvolupen la sevatasca en l’àmbit de l’Atenció Primària,i que representen un 55 % dels mem-bres de l’Observatori.S’han formulat quatre preguntes atots els metges i tres preguntes addi-cionals per als metges que treballen al’ICS. A continuació, s’exposen els re-sultats rebuts fins al dia d’avui:

1. El fet que l’ICS pagui als metges uncomplement per exclusivitat, que voldir que el metge es compromet, men-tre rebi el complement, a no dedicar-se a altres activitats remunerades,pròpies de l’exercici de la professió,siguin aquestes públiques o priva-des, llevat de l’activitat docent uni-versitària i de l’activitat investigado-ra, és:

POSITIU 53 %

NEGATIU 45 %

NO HO SÉ 2 %

2. Creus que aquesta mesura és unincentiu per dedicar-se amb més en-tusiasme a la tasca professional en elcentre on es treballa?

SÍ 20 %

NO 73 %

NO HO SÉ 7 %

3. Creus que el rendiment dels quetenen dedicació exclusiva és superiora la dels que no la tenen?

SÍ 25 %

NO 66 %

NO HO SÉ 9 %

4. Creus que els diners gastats enl’exclusivitat permetran millorar l’as-sistència sanitària?

SÍ 7 %

NO 75 %

NO HO SÉ 18 %

Les següents preguntes les han res-post els 14 metges que treballen encentres de l’ICS:

1. Creus que s’ha explicat bé la mesu-ra al personal?

SÍ 35 %

NO 50 %

NO HO SÉ 15 %

2. Et sembla que la quantitat que espagarà és l’adequada?

SÍ 10 %

NO 85 %

NO HO SÉ 5 %

3. Des de la teva perspectiva, la mesuracohesiona els metges del teu centre?

SÍ 5 %

NO 70 %

NO HO SÉ 25 %

En resum, crida l’atenció que poc mésde la meitat dels metges (53 %) valori



positivament el fet que l’ICS implemen-ti el complement d’exclusivitat.Aquesta valoració és similar entre elsmetges que treballen a l’ICS, que repre-senten el 45 % de metges que hanrespost l’enquesta.La majoria creu que el complement d’ex-clusivitat no es pot considerar un in-centiu (73 %), que els professionalsque es dediquen en exclusiva no tenenun rendiment superior a la resta (66 %)i que no servirà per millorar l’assistèn-cia sanitària (75 %).La meitat dels metges que treballen al’ICS consideren que no han estat beninformats. La gran majoria creu que laquantitat de diners que suposa aquestcomplement no és adequada (85 %) ique no suposarà una mesura cohesio-nadora per als metges del mateix cen-tre (70 %).Aquesta mesura, en tant que represen-ta un augment de sou, és ben valoradapels metges en el recull d’opinions. Toti això, fan constar el seu desencís pelfet que es perd una oportunitat de can-vi de model retributiu que es dirigeixi aapostar pel pagament incentivador enfunció d’activitat i de qualitat, que s’allu-nyi del model tradicional que homoge-neïtza i desmotiva.

Alguns metges han volgut ampliar laseva opinió sobre el tema. Aquest ésun recull d’algunes de les valoracionsdels nostres col·laboradors:

VALORACIÓ: Malauradament, la dedi-cació exclusiva no correlaciona amb laimplicació ni amb el rendiment. És més,sovint passa que els millors professio-nals solen rebre ofertes per treballar enaltres bandes, i els incompetents (sí,tenim metges incompetents!) no rebranmai altres ofertes. Tenir un bon rendi-ment i una implicació elevada depènbàsicament de característiques perso-

nals i del que t’estimuli la teva empresa.També cal destacar que es pagarà aquestcomplement a molts professionals queno compleixen ni l’horari, perquè, al-menys en zones urbanes, els professio-nals només tenen l’obligació de treba-llar 30 hores a la setmana (més algunsdissabtes). S’ha perdut l’oportunitatd’exigir que, almenys, els professionalsque cobrin aquest complement, sigui acanvi d’una dedicació raonable (35 ho-res a la setmana més dissabtes, perexemple). Fixeu-vos que ara pagaran alsprofessionals perquè, si els surt a comp-te, deixin de treballar en un altre lloc,però no perquè treballin més i millor a onestan. Em sembla un error estratègicimportant, tot i que sempre està bé queels metges es guanyin millor la vida.També pot acabar passant que els met-ges que feien guàrdies en altres centreshagin de deixar de fer-les. D’on trauremels professionals que substitueixinaquests metges?

VALORACIÓ: Crec que és bo estimularl’exclusivitat des del punt de vista pro-fessional–assistencial, però no esticsegur que això sigui sinònim de millorsresultats en tots els sentits. Caldriacomptar amb altres instruments queanalitzessin els resultats del treball iassistència I que realment aquests fos-sin els determinants del reconeixementprofessional i de la retribució.

VALORACIÓ: És positiu perquè augmen-ta una mica el sou de molts companys,però no té cap influència sobre la qua-litat ni dedicació dels metges.

VALORACIÓ: En primer lloc, la xifra ésridícula. Però benvinguda sigui per alsque es dediquen únicament a la sanitatpublica. Però és injust que els altresque fem el mateix treball i hi dediquemles mateixes hores no puguem accedira aquest complement. Per no fer resmés cobren més els que treballenmenys. No hi ha dret que a Catalunya laxifra sigui menys d’un 50 % respecte ala resta de l’Estat.

VALORACIÓ: Per una banda em semblaexclusivament una pujada (poca) de souper a un gran nombre de metges que araja no tenen cap altra feina, per la qualcosa tots el sol·licitaran; però que no

compensarà els ingressos que la restade metges tenen per altres feines. Nocrec que ningú canviï la seva dedicació(exclusiva o no) per tenir o no tenir aquestcomplement. Per altra part, no crec quela dedicació exclusiva a la Sanitat públi-ca pressuposi ni més dedicació ni millor.No crec que serveixi per a res.... Seguimen la línia dels incentius en forma depocs diners per ser motivadors i sensedemostrada efectivitat quant a millorarl’atenció que l’usuari rebrà.

VALORACIÓ: Rebre el complement d’ex-clusivitat és un acte de justícia i permetacostar el sou als nivells d’altres comu-nitats. Fora d’això no crec que contribu-eixi a millorar l’assistència. Això noméss’aconseguirà amb més recursos, mésmetges, millor valoració per part del’empresa de l’estament mèdic i del’atenció primària en general.

VALORACIÓ: Penso que s’haurien devalorar els resultats de la feina i no elque fas en el teu temps lliure. Això recor-da la llei de les incompatibilitats de fauns anys per a funcionaris que es vaarribar a anomenar llei de les incompe-tències o dels incompetents. La mevaexperiència demostra que no el que famés feines fora de la feina fa menyscoses a la feina principal, sinó moltesvegades el contrari. És totalment des-motivador per als que fa anys que hodonem tot sense esperar res a canvique, pel fet d’haver-nos buscat un com-plement als nostres ingressos –que, ate-sos els baixos sous de la medicina públi-ca, era gairebé imprescindible–, ara ha-guem de veure com altres companysque no han desenvolupat tantes tas-ques (d’investigació, docència) o que,en definitiva, han mostrat un compro-mís menor amb la seva organització queel nostre, cobrin aquest complement.Moltes vegades el fet de treballar enconsultes privada o altres depèn mésdels ingressos de la teva parella que nod’un afany de lucre (en tot cas legítim).Torno a dir: se’ns ha d’avaluar pels re-sultats i no pel que fem fora del nostrehorari laboral. Aquesta llei és un pasenrere injust i desincentivador.

VALORACIÓ: Crec que és una mesuradesafortunada que discrimina, que noserveix per cohesionar i de ben segur



aquest incentiu serveixi més d’estímulals que no tenen una activitat privadaque no pas per als que la tenen i els hi ésmolt rendible. Per altra banda, s’ha detenir en compte que en un model decoexistència de sanitat pública i priva-da (mútues, principalment) i en un mo-ment de falta de professionals, aquestadecisió podria empitjorar la situació dela sanitat, ja que el flux de metges s’hau-ria de comportar com un model de va-sos comunicants.

VALORACIÓ: Em sembla una vergonyaque l’oferiment econòmic per tal d’exi-gir l’exclusivitat sigui d’aquestes quan-titats. El que caldria fer seria oferirsistemes per estabilitzar les instal·la-cions hospitalàries tant a facultatiusmèdics i quirúrgics a la tarda, generantuns ingressos als professionals sensehaver de fer pràctica privada a altrescentres, fent reduir les llistes d’esperadels hospitals (de visites i intervenci-ons). Això representaria un sobresoumolt més digne per als metges, millo-raria la qualitat assistencial als usua-ris, reduiria llistes d’espera, es facilita-ria l’assistència a urgències, ja que enmoltes ocasions els metges que esta-rien presencialment fent activitat a latarda podrien cobrir part de l’activitatdemandada a urgències. Evidentmentla remuneració d’aquesta activitat ex-trahorària no seria equiparable a la

que no servirà per millorar l’assistèn-cia. És novament un pas enrere i seguirportant com sempre el pas canviat alshospitals de l’ICS. Altres centres, coma l’Hospital Clínic, l’inrevés: afavorei-xen que al seu hospital els metges uncop acabat el seu horari laboral facinprivada i tothom hi surt guanyant, elprofessional i l’hospital.

VALORACIÓ: Crec que aquests dinerses poden valorar més com un reconei-xement als que en el moment actual jafan aquesta dedicació exclusiva. No crecque tinguin un efecte dissuasiu sobreels professionals que fan altres activi-tats ben retribuïdes. En principi consi-dero que si un facultatiu té altres activi-tats professionals i aquestes no li inter-fereixen en l’horari de la seva feina enuna institució pública ni li interfereixenen la seva formació continuada no hihauria d’haver problema. Probablementla quantitat econòmica que representa

que es genera a la pràctica pública,però segur que seduiria molts faculta-tius que actualment tenen moltes difi-cultats per establir-se pel seu compte.

VALORACIÓ: No sóc capaç de saber siaquest complement serà positiu o no.Però sí que sé que hi estic en contra.Penso que la mateixa definició de laplaça estatutària en propietat hauria deser prou recompensa per assegurar quela dedicació del professional es dema-nés amb tota la intensitat que calgui peracomplir els objectius que es marquena través de les DPPO. Fer complir l’hora-ri pactat i fer avaluació del rendiment noés incompatible amb permetre altresdedicacions fora de la jornada. Al meuparer no és generalitzable la relacióexclusivitat i rendiment, tot i que l’ocu-pació múltiple desgasta físicament imental i, per tant, l’esforç a la feina potser inferior en alguns casos. Tampoc elsdiners per fer front a aquest comple-ment tindran una relació directa amb la“millora en l’assistència”, un termemassa complex per identificar-lo no-més amb la dedicació del metge. Encanvi, tant a l’ICS com als centres con-certats, estaria a favor d’aplicar unaclàusula de “no concurrència”. Seriauna eina similar, però que treu incen-tius perversos a l’activitat professionalprivada feta prop del lloc on es desen-volupa la tasca pública.



Consell deCol·legis de Metges

de Catalunya

A continuació reproduïm elcomunicat del plenari del

Consell de Col·legis deMetges de Catalunya, del

23 de març de 2007, sobreel Decret 31/2007 pel qual

es regulen les condicionsper a l’exercici de

determinades teràpiesnaturals.

Es pot consultar el text deldecret a:

http://www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/atach/DECRET%20TERAPIES%20

NATURALS,2.PDF

Declaració sobre elDecret de regulació deteràpies naturals

En data 30 de gener, la Generali-tat de Catalunya va aprovar elDecret 31/2007 pel qual es re-

gulen les condicions per a l’exercicide determinades teràpies naturals.Aquest Decret és una versió modifica-da del Projecte al qual es va oposar elConsell de Col·legis de Metges deCatalunya perquè pretenia regular lapràctica de certes teràpies comple-mentàries, com l’Homeopatia, l’Acu-puntura i la Medicina Natural, exerci-des per metges.El Decret ara aprovat implica la crea-ció d’una nova professió, la de Pràc-tic en Teràpies Naturals, per a la qualno cal cap tipus de preparació acadè-mica reglada, sinó únicament supe-rar una prova d’avaluació de la com-petència en aquestes teràpies.Considerem que aquest Decret té lapretensió de regular unes pràctiquesque poden exercir un efecte no semprepositiu per a la salut. No obstant, pen-sem que pot crear un gran nombre deproblemes perquè implica l’autoritza-ció i pràctica d’activitats sanitàries apersones que no poden estar prepara-des per fer-les, amb la conseqüent con-fusió que pot produir-se en la població.

No veiem que es doni cap circumstàn-cia que justifiqui aquesta regulació,que previsiblement no ha de millorarla situació sanitària de Catalunya i potgenerar innecessàriament riscos enla gent atesa per persones sense cri-teri mèdic.Catalunya disposa d’un nombre sufi-cient de metges experts en acupuntu-ra, homeopatia i medicina natural i defisioterapeutes experts en teràpiesmanuals per no necessitar persones ales quals es doni un semiconeixementd’expert en aquestes matèries, con-cedit per gent no competent per fer-ho.

Barcelona, 23 de març de 2007

Consell de Col·legis de Metges deCatalunya

PAIMM Programa d’AtencióIntegral al Metge Malalt

Dirigit als professionalsde la medicina amb

problemes psíquics i/oamb conductes

addictives a l’alcohol i/o a d’altres drogues,

inclosos elspsicofàrmacs.

Si tens aquestproblema o coneixesalgú que el pateixi,el silenci no elresoldrà.Truca ARA! i t’ajudarem,amb totaconfidencialitat.

Telèfon directe 902 362 492E-mail: [email protected]



Document Informe “El debat sobre laliberalització i legalitzacióde les drogues”

El Col·legi de Metges deBarcelona va encarregar a

un grup d’experts uninforme en el qual s’aborda

“El debat sobre laliberalització i legalització

de les drogues”, amb lafinalitat de contribuir a la

reflexió dels metges sobreaquest tema.

El document es va publicaral web col·legial comb.cat

el 20 de febrer de 2007.

La reobertura del debat sobre l’er-ròniament denominada “legalit-zació de les drogues” com a so-

lució del problema del narcotràficobliga a una reflexió en profunditat,no sobre els beneficis parcials que esderivarien de la seva venda sense res-triccions, si no sobre les repercussi-ons globals d’aquesta, especialmenten l’àmbit de la salut pública. No obs-tant això, en primer lloc cal definirexactament els termes que s’utilitzenen aquest debat ja que, normalment,es confon liberalització amb legalit-zació.Liberalització és la possibilitat de ven-dre i consumir sense cap restricció.Segurament l’única substància psi-còtropa realment liberalitzada és lacafeïna, ja que la nicotina i l’alcohol,encara que molt consumits, estansubjectes a normatives i restriccionsde venda i consum.La legalització implica autoritzar lavenda i el consum d’una substànciapsicòtropa en el context d’unes regu-lacions aprovades per les autoritatssanitàries i polítiques d’un determi-nat país, normalment d’acord amb lesrecomanacions de les Nacions Uni-des. Una gran part de les substànciesdenominades drogues són ja legalsen diversos països occidentals. L’he-roïna és un medicament a Anglaterra,Suïssa i Holanda. També la cocaïnan’és un, utilitzat en tractaments anal-gèsics i anestèsics. També el cànna-bis i alguns dels seus derivats s’estanintroduint en terapèutica. Les úniquesdrogues no legalitzades per cap con-cepte són els al·lucinògens i les subs-tàncies relacionades. Per tant, les ci-ències mèdiques actuals no estan encontra de la legalització sanitàriamentcontrolada de les substàncies psicò-tropes amb potencial addictiu, si esdemostra que són útils per guarir omillorar greus malalties humanes. Lalegalització sanitàriament controladaté poca repercussió en el control del

narcotràfic. Quan es parla de perme-tre el consum de drogues cal, doncs,precisar què es vol dir exactament.Permetre el consum de determinadesdrogues actualment il·legals, per moltestigmatitzades que estiguin, s’estanintroduint per a determinats col·lec-tius de malalts. No obstant això, siaixò vol dir posar les drogues a l’abastde tothom, sense restriccions, és a dirliberalitzar-les, aleshores cal clarifi-car quin és el marc de discussió quees vol seguir, si el sociosanitari onprima la salut pública o el sociolegal,més preocupat per abolir el narcotrà-fic. En aquests moments, les duesopcions són excloents i contraposa-des.Des del punt de vista sociosanitari, esconsidera que la liberalització agreu-jaria l’actual problemàtica de salutprovocada per les drogues per, entred’altres, les següents raons:En primer lloc, l’axioma que afirmaque, a més accessibilitat i disponibili-tat de drogues més consum, semblaevident i cal que estigui present al’hora de proposar mesures liberalit-zadores que poden ser beneficiosesen la lluita contra el narcotràfic, peròque serien nefastes des de l’òpticasanitària.En segon lloc, perquè els problemessanitaris més grans en drogodepen-dències són els provocats per duesdrogues amb mínimes restriccions deconsum, com són el tabac i l’alcohol,que són les més consumides i les quegeneren més morbimortalitat, cons-tatant-se especialment l’alta incidèn-cia de consum entre els joves ambgravíssimes conseqüències psicoor-gàniques. És precisament la limitacióde la disponibilitat el que ha demos-trat ser més eficaç per reduir-ne elconsum. En un moment on hi ha evi-dències de la reducció de consum detabac en la població general com aconseqüència d’una política més res-trictiva derivada de la nova llei, no



Al mateix temps –i això voldria quequedés clar– no voldria en cap casque aquesta regulació signifiqués, nide lluny, la gran tolerància, disponibi-litat i accessibilitat de què gaudeixenles drogues legals, darrere les qualss’amaguen enormes interessos eco-nòmics, els quals segurament han tin-gut un pes decisiu en la parada de larecent llei d’alcohol del govern cen-tral.Voldria fer un darrer comentari. Tot-hom sap que la drogodependència téa veure no solament amb la disponibi-litat de la substància addictiva, sinótambé amb aspectes psicològics i decontextos sociofamiliars. El que pas-sa és que sovint ens és més fàcil, ipotser còmode, parlar de substànci-es i la seva regulació que dels factorspsicosocials inherents en el nostretipus de societat i que predisposa elsmembres més vulnerables a patir con-ductes addictives.Finalment una humil consideració:quan el Col·legi emeti informes sobreels determinants contextuals de lesmalalties (com n’és la situació legalde les drogues), crec que seria bo quetingués present, no solament els clí-nics –sens dubte la qualitat dels pro-fessionals del PAIMM és inqüestio-nable en aquest àmbit– sinó tambéprofessionals de la salut pública jaque, inevitablement, la nostra òpticaés lleugerament diferent.

Rebi una molt cordial salutació,

Xavier MajóBarcelona, a 15 de març del 2007

Bústia

(Ve de la pàg. 4)

sembla tenir gaire justificació plante-jar una liberalització de drogues si elque es pretén és reduir el consum. Almateix temps l’actual laxitud legalrespecte l’abús d’alcohol entre elsjoves, una excessiva permissivitat itolerància, així com una escassa apli-cació de la llei, ha generat la decisióde modificar el marc legal amb l’ob-jectiu de reduir l’actual patró abusiude consum entre els adolescents. Caltransmetre de forma clara i taxativa elrisc associat al mateix.En tercer lloc perquè la droga il·lícitamés comunament estesa, especial-ment entre els adolescents i els joves,són els derivats cannàbics. La sevaalta disponibilitat i facilitat d’accés ésproducte d’una inadequada toleràn-cia social i de la banalització que sen’ha fet de la seva perillositat, que noes correspon amb les evidències cien-tífiques que indiquen greus conse-qüències en l’esfera psíquica i acade-micolaboral dels consumidors habi-tuals, llastrant el seu futur. Pretendrereduir les repercussions conductualsi de fracàs escolar relacionades ambel seu consum no passa per facilitarun més fàcil accés. Resulta difícil tro-bar en què milloraria la situació unapossible liberalització de la seva ven-da i consum.En quart lloc, perquè en aquests mo-ments la cocaïna és la droga il·legalque està generant més preocupació,amb un major nombre de demandesde tractament, més complicacionspsiquiàtriques i més problemes d’or-dre social. Hi ha un consens generalentre els sanitaris sobre les mesurespreventives, que han de ser potencia-des per aconseguir variar una opiniópública que encara no li atribueix unsuficient risc i perillositat. Són lesmesures assistencials, millorantl’oferta clínica, les que han d’adaptar-se a les noves necessitats dels paci-ents i dels seus familiars, abans queentrar en la discussió sobre la sevaliberalització.En cinquè lloc, perquè liberalitzar sig-nificaria facilitar als adolescents unessubstàncies que els permetrien eva-dir-se dels problemes inherents aaquesta etapa de la vida, endarrerinto impedint el seu procés de madura-ció personal. És del tot lícit plantejar

el debat de la liberalització-legalitza-ció des d’una òptica de les polítiquesde seguretat, però cal contemplar-hosempre des de l’òptica de la defensade la salut pública, preocupada perreduir l’impacte que el consum dedrogues està tenint especialment so-bre els nostres joves.

Dr. Eugeni Bruguera, cap de la Unitatde Conductes Addictives del Serveide Psiquiatria de l’Hospital Universi-tari Vall d’Hebron. Cap de l’Hospitalde Dia i Consultes Externes del Pro-grama d’Atenció Integral al MetgeMalalt (PAIMM).Dr. Miquel Casas, cap de Servei dePsiquiatria de l’Hospital UniversitariVall d’Hebron. Catedràtic de Psiquia-tria de la UAB. Cap de la Unitat Clínicadel PAIMMDr. Antoni Gual, cap de la Unitat d’Al-cohologia de l’Hospital Clínic. Cap dela Unitat de Valoracions del PAIMM.Dra. Pilar Lusilla, cap de la Unitatd’Internament del PAIMM.



Revistade premsa

El president del Col·legide Metges de Barcelonaadverteix a Saura quelegalitzar totes lesdrogues n’augmentaria elconsum

El president del Col·legi Ofici-al de Metges de Barcelona(COMB), Miquel Bruguera,s’ha mostrat avui en contra delegalitzar totes les drogues,tal com va instar ahir a fer elconseller d’Interior, Joan Sau-ra, perquè considera queaquesta mesura “facilitaria unaugment del seu consum”,però en canvi en reduiria eltràfic.En declaracions a EuropaPress, Bruguera ha remarcatque la legalització de les dro-gues és un “tema molt polè-mic” que ha rebutjat “des delpunt de vista mèdic” perquè“facilitaria” l’accés a substàn-cies estupefaents, cosa que“n’augmentaria raonable-ment” el consum. [...]


El president del Col·legide Metges de Barcelonaveu amb bons ulls regularl’eutanàsia en“determinades” situacions

El president del Col·legi deMetges de Barcelona, MiquelBruguera, es mostrà favora-ble a despenalitzar l’eutanà-sia en “determinades” cir-cumstàncies, encara que vaatribuir la responsabilitat deprendre aquesta decisió a la“societat”, ja que es tractad’un “tema social i no mè-dic”.

En una entrevista a EuropaPress, Bruguera va conside-rar “molt valenta” la decisióde la consellera de Salut de laGeneralitat, Marina Geli, d’ini-ciar el debat i proposar des-penalitzar l’eutanàsia en al-guns supòsits. [...]“Si s’inicia el debat –assegu-rà–. Els metges seguramentno tindríem una posició mo-nolítica sobre el tema, partici-paríem en el debat i suposoque es produiria el mateix queva succeir quan es va discutirl’avortament i tants altres te-mes en els quals es constatauna disparitat d’opinions.”Respecte d’això, el Col·legi deMetges barcelonès “adopta-ria una posició equilibrada ineutral i comprensiva amb elsque propugnen la despenalit-zació de l’eutanàsia en deter-minades circumstàncies”, vaconcloure.

Europa Press,11 de març de 2007

El president del Col·legide Metges, favorable al’eutanàsia en algunscasos

El president del Col·legi deMetges de Barcelona, MiquelBruguera, es mostra favora-ble a l’eutanàsia, però només“en determinades circumstàn-cies”. Bruguera creu, a més,que la decisió l’ha de prendrela societat, perquè és un “temasocial i no mèdic”. El doctorconsidera que la consellera deSalut, Marina Geli, ha estat“molt valenta” a l’hora de de-cidir encetar un debat sobre eltema. “Si la societat conside-ra que l’eutanàsia no s’ha defer perquè atempta contra la

vida se’n mantindrà la pena-lització, però em sembla quehi ha casos, com ara el deRamon Sampedro i d’altresque no surten als diaris, quejustifiquen l’actuació”, diu elpresident. Tot i això, hi afe-geix que creu que hi ha dispa-ritat d’opinions entre els met-ges.

El Punt,12 de febrer de 2007

Risc de col·lapse delservei d’urgències

El Col·legi de Metges deBarcelona va advertir ahir dela necessitat de reformar elmodel assistencial i potenciarels CAP per evitar que els ser-veis d’urgències dels hospi-tals catalans “esclatin”.Les visites han augmentat el10 % en l’últim mes.

El Periódico,15 de febrer de 2007

Es tem una crisi a lesurgències dels hospitals

Els serveis d’urgències delshospitals “esclataran” si noes reforma el model assisten-cial i es potencien els centresd’atenció primària (CAP), se-gons ha explicat Miquel Bru-guera, president del Col·legide Metges de Barcelona. Bru-guera ha destacat que, a ban-da de la saturació crònica delsserveis d’urgències, l’últimmes s’ha registrat un incre-ment del 10 % de visites demalalts crònics i gent gran alshospitals de Barcelona i l’àreametropolitana. El presidentdel Col·legi de Metges consi-dera “impresentable” que enalguns centres els pacientshagin d’esperar sis o set ho-res a ser atesos.

Avui,15 de febrer de 2007




Revistade premsa

Els metges rebutgen eldecret de teràpies

Els quatre col·legis de metgescatalans es van unir per rebutjarel decret de Salut que regula lesteràpies naturals. Els metgestemen els riscos a l’hora d’apli-car les teràpies “sense criterimèdic” i critiquen que es reco-negui com a professió el pràcticen teràpies, encara que no tin-gui una formació reglada.

La Vanguardia,24 de març de 2007

La firma digital enfrontal'OMC i el Col·legi deBarcelona

L'OMC i el Ministeri de Sani-tat presenten avui un nou car-net amb la firma electrònicaque ve precedit d'una agradiscussió amb el COMB.[...] La reacció en contra delCOMB es basa en el fet que, alseu parer, a més a més de ladeslleialtat política comesaper l'OMC, amb aquesta ope-ració es posa en perill l'estra-tègia de defensa de la capaci-tat dels col·legis professionalsper controlar el registre i exer-cir la certificació de les firmesprofessionals digitals. [...]

Diario Médico,29 de març de 2007

Bruguera sol·licita aSiguero que suspengui elseu compromís sobre lasignatura digital

El president del Col·legi deBarcelona, Miquel Bruguera,

ha enviat una carta al de l’Or-ganització Mèdica Col·legial,Isacio Siguero, amb còpia alsrepresentants de totes les cor-poracions d’Espanya, en laqual li demana que suspenguiel projecte de signatura elec-trònica que ha subscrit ambuna empresa nord-americana.També l’acusa de falta de fi-delitat institucional i de trans-parència.“Apreciat president, apel·lo ala teva honestedat i al sentitde responsabilitat del teu càr-rec, perquè reconsidereu lesvostres actuacions en el pro-jecte de signatura electròni-ca, i se suspengui de maneraimmediata l’execució de qual-sevol compromís mentre noes plantegin amb detall lesseves possibilitats i alternati-ves, i es fixin objectivamentels criteris tècnics i el procedi-ment per a un eventual con-curs de selecció dels proveï-dors”. Aquesta és la peticióconcreta que el president del

Col·legi de Metges deBarcelona (COMB), MiquelBruguera, fa al de l’Organitza-ció Mèdica Col·legial (OMC),Isacio Siguero, en la carta queli ha enviat [...].

Diario Médico,2 d’abril de 2007

OMC i COMB busquensortida al conflicte per lasignatura professional

L’Organització Mèdica Col·-legial (OMC) i el Col·legi Ofici-al de Metges de Barcelona(COMB) han acordat una sor-tida dialogada al conflicte queprotagonitzen per l’acredita-ció i registre de la signaturaelectrònica professional.Segons ha pogut saber aquestdiari, abans que acabi el mesd’abril estarà formada unacomissió mixta d’experts (ambrepresentants aportats peruna i l’altra institució) quevalorarà de manera objectiva

i tècnica la qüestió, aproxima-rà posicions i farà una propos-ta per reconduir la situació.[...]

Diario Médico,13 d’abril de 2007

L’autogestió i laparticipació dels metgesmilloren l’atenció primària

El catedràtic de Medicina In-terna de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB),Miquel Vilardell, marca l’au-togestió dels centres assisten-cials i la participació dels pro-fessionals com unes de les viesde remodelació i millora delsistema sanitari d’atenció pri-mària.En una entrevista concedida aEfe, Vilardell ha consideratque potenciar la participaciódels metges de familia en cen-

1. Diario Médico, 29 de març de 20072. Diario Médico, 2 d’abril de 2007

3. Diario Médico, 13 d’abril de 2007

1

2

3



Revistade premsa

tres que s’autogestionen, peròque s’incloguin dins del siste-ma sanitari públic permetriasuperar el desprestigi dels fa-cultatius i la conseqüentdesmotivació.Per això, Vilardell opta per lamillora del sistema d’aten-ció primària a partir de dospilars fonamentals: la valo-ració del ciutadà i la millorade les condicions dels pro-fessionals. [...]Amb la intenció d’aprofundiri conèixer les experièncieseuropees, el Col·legi Oficialde Metges de Barcelona haorganitzat avui una jornadaa on han participat més de300 metges del sector, entreells, el doctor Miquel Vilar-dell.

Efe,13 d’abril de 2007

Pressionats i sense poderde decisió

Els hospitals s’assemblencada cop més a aquelles plan-tes fabrils en què els operarisgairebé no tenen temps d’ai-xecar la vista perquè la cade-na no es pari ni un minut. Acla-parats per una creixent pres-sió assistencial i per un modelde gestió eficientista, els met-ges estan cada cop més des-motivats. Han perdut el con-trol de la professió i volen re-cuperar-lo.[...] El fenomen del burn outcomença a ser preocupanten l’àmbit sanitari. “No ésmerament un problemad’adaptació psicològica olaboral. El que hi ha és ungran enuig general. Però elmalestar sostingut pot aca-bar en patologia”, explica

Jaume Padrós, president dela Fundació Galatea. Aques-ta entitat fou creada fa 10anys pels col·legis de met-ges catalans per atendremetges amb problemes desalut mental. N’ha atès mésde 1.000. Ara se’ls hi ha obertun altre gran camp d’actua-ció: els metges cremats.Padrós destaca la paradoxaque suposa la bona imatgeque tenen en general els met-ges entre els pacients, i la bai-xa estima que tenen els met-ges d’ells mateixos, la qualcosa dificulta la gestió de laseva relació amb un tipus depacient més exigent: “El queen un altre context seria unmotiu d’estímul, ara ho ésd’angoixa i estrès”. [...]

El País - Salut,14 d’abril de 2007

Geli vol un modeld’atenció primària que nodoni “expectativesinfinites”

La consellera de Salut, Mari-na Geli, va dir aquesta setma-na que el nou model d’aten-ció primària implica marcarquins serveis s’han de donar.[...]Geli va fer aquestes declara-cions en el marc de la trobadaL’atenció primària com a eixde la reforma dels sistemespúblics de salut, organitzadapel Col·legi de Metges deBarcelona. En la mateixa jor-nada va participar-hi el cate-dràtic de medicina interna dela Universitat Autònoma(UAB) Miquel Vilardell, quetambé va aportar algunes con-sideracions sobre com ha deser l’atenció primària en el

El País - Salut,14 d’abril de 2007

futur. Vilardell va afirmar quel’autogestió dels centres as-sistencials i la participaciódels professionals són bonesfórmules per millorar el siste-ma: “Tenim un bon modelperò s’ha de millorar amb pro-fessionals motivats i partici-patius.”

El Punt,15 d’abril de 2007



Entrevista a Joaquim Ramis Coris:“Qualsevol de les branquesde les ciències de la vida i dela salut necessita una visióde conjunt”

Entrevista a JoaquimRamis Coris, metge

pediatre i president delComitè organitzador del

divuitè Congrès de Metgesi Biòlegs de Llengua

Catalana

Quan i per què comencen elsCongressos de Metges i Biò-legs de Llengua Catalana?

Joaquim Ramis.- L’any 1907 es creal’Institut d’Estudis Catalans, que com-pagina una secció filològica amb sec-cions d’altres camps científics. Unad’aquestes seccions, la Societat Ca-talana de Biologia, s’adreça especial-ment als aspectes fonamentals de lavida i a les qüestions biomèdiques,amb una nova perspectiva, de la qualnomés l’Anglaterra d’aquell temps

n’és precursora. Fruit directe d’aques-ta Renaixença de la Cultura CientíficaCatalana, i sota l’empenta de l’Acadè-mia de Ciències Mèdiques deCatalunya i Balears, neixen els Con-gressos de Metges i Biòlegs de Llen-gua Catalana, amb el doble objectiuindestriable de promoure la recercabiomèdica al nostre país i la normalit-zació de la llengua i de la cultura cata-lanes en aquest camp. Del 22 al 25 dejuny de 1913 se celebra a Barcelona elI Congrés, amb l’assistència de mésde cinc-cents congressistes.



Passats gairebe 100 anys del primercongrés, quin sentit pot tenir organit-zar un congrés d’aquest tipus?J.R.- Sí. Durant el segle XX els esdeve-niments i avenços científics han mo-dificat de tal manera el coneixementde les ciències de la vida i de la salutque s’ha fet impossible que un pro-fessional abasti tots els camps. Tantla medicina, com la biologia i la farmà-cia han ampliat els seus respectiuscamps i dins de cada camp professio-nal s’han anat fent trobades específi-ques d’experts en temes concrets.L’especialització i la subespecialitza-ció és una realitat.Malauradament, aquesta especialit-zació ha fet perdre la visió de conjuntnecessària que cal tenir en qualsevolde les branques de les ciències de lavida i de la salut. És per això que es fanecessari mantenir trobades conjun-tes dels professionals per poder po-sar a l’abast aquestes interrelacionsque lliguen i condicionen aquestscamps.D’altra banda, dóna l’oportunitat decontrastar i comentar les pròpies ex-periències utilitzant la llengua que

agermana aquests professionals enl’ampli camp geogràfic que s’esténdes de Salses a Guardamar i des deFraga fins a Maó.

Hi ha alguna edició que recordeu espe-cialment?J.R.- Després del llarg silenci de lapostguerra, imposat per la repressiódel català, el 1976 es reprenguerenels congressos. Fou en aquell Con-grés de Perpinyà on s’elaborà unadefinició de salut vigent ara i aquí.S’acceptà la proposta d’un grup demetges i que presentada per en JordiGol i Gurina diu: la salut és una quali-tat de vida o una manera de viureautònoma, solidària i joiosa.

Podem avançar alguna cosa del properCongrés?J.R.- Metges, biòlegs, farmacèutics ialtres professionals de les ciències dela vida i de la salut de tots els païsosde parla catalana s’hi trobaran perinformar i debatre sota l’eslògan deNOUS REPTES DE LES CIÈNCIES BIO-MÈDIQUES. Tot just ara estem tan-cant les taules, però només apuntarque hi haurà espai per a la reflexió deconceptes bàsics i també espai perabordar temàtiques emergents comla biotecnologia.

Més informació a: http://alsina-bofill.iecat.net

Relació de Congressos de Metgesi Biòlegs de Llengua Catalana

I 1913 BarcelonaII 1917 BarcelonaIII 1919 TarragonaIV 1921 GironaV 1923 LleidaVI 1930 BarcelonaVII 1932 Palma de MallorcaVIII 1934 BarcelonaIX 1936 PerpinyàX 1976 PerpinyàXI 1980 ReusXII 1984 BenicàssimXIII 1988 AndorraXIV 1992 Palma de MallorcaXV 1996 LleidaXVI 2000 BarcelonaXVII 2004 ValènciaXVIII 2008 Girona

“Aquests professionals quehabiten diferents països notenen configurada unacircumscripció política niadministrativa comuna.Queda la llengua com a únicvincle; vincle que essentnomés espiritual és més laxei més entranyable quequalsevol altre. I, malgrat elque pugui aparentar, menysexclusiu. Perquè tant o mésque els catalanoparlants denaixença, hi seran ben rebutsi escoltats els que en sónd'adopció. Si la llenguacatalana en llavis delscatalanoparlants és obligadaperquè és la nostra, en llavisdels que no en són, cobra unamés alta significació i estimaperquè és llavors la de lacompenetració i la del'afecte.”

Josep Alsina i Bofill.Crida al X Congrés.

“Jordi Gol i Gurina diu: lasalut és una qualitat de vida ouna manera de viureautònoma, solidària i joiosa.”



Entrevista acomb.cat

Una trajectòria científica dedicada als altres

Federico Mayor Zaragoza:“La investigació bioquímica i biomèdica que ara esdesenvolupa a Espanya mereix una qualificació decom a mínim 8 sobre 10”

Entrevista de la redacciódel web col·legial

comb.cat a Federico MayorZaragoza, president de la

Fundación Cultura de Paz idesignat l’any 2005 com acopresident del Grup d’Alt

Nivell per l’Aliança deCivilitzacions, dins de les

Nacions Unides.A continuació reproduïmíntegrament l’entrevista

publicada a comb.cat.Altres entrevistes a:

www.comb.cat/articles_events/

llistaReports.aspA Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934) no li agrada que el considerin

un home de ciència, però és difícil no fer-ho quan la seva trajectòriacientífica és plena de grans fites reconegudes tant al nostre país com a

escala mundial. Doctorat en Farmàcia l'any 1958 per la Universidad Complutensede Madrid, el Sr. Mayor Zaragoza va posar en marxa als anys setanta el PlanNacional de Prevención de la Subnormalidad, per evitar, gràcies al diagnòsticprecoç, malalties associades a un deteriorament cognititu greu. Cofundador delCentro de Biología Molecular Severo Ochoa i del Consejo Superior de Investiga-ciones Científicas, el professor Mayor ha ocupat diversos càrrecs polítics, entred'altres, el de subsecretari d'Educació i Ciència (1974-1975), el de ministred'Educació i Ciència (1981-1982) i el de diputat del Parlament Europeu (1987). De1987 a 1999 va presidir la UNESCO, aportant a aquesta organització nous valorsal servei de la pau, la tolerància, els drets humans i la convivència pacífica. El 1999va tornar a Espanya per crear la Fundación para una Cultura de Paz, de la qual éspresident. Una altra fita assolida per aquest barceloní universal ha estat ladesignació l'any 2005 com a copresident del Grup d'Alt Nivell per l'Aliança deCivilitzacions, dins de les Nacions Unides.

Es considera un home de ciència?Sr. Federico Mayor Zaragoza.- No,simplement sóc una persona que con-sidera que la capacitat creativa delséssers humans és una desmesura bi-ològica fantàstica i que, per tant, laciència és un component d’aquestacapacitat intel·lectual. No sols és im-portant ser un home de ciència, sinóprocurar ser senzillament una perso-na humana.

Gran part de la seva trajectòria pro-fessional ha estat vinculada a la bio-química. Per què es va decantar peraquesta disciplina?

FMZ.- Perquè en aquell moment ja espodia intuir que no només ens ajuda-ria a saber com som els éssers hu-mans i els éssers vius en general sinóque, a través de l’aplicació biotecno-lògica, posaria al nostre abast gransfacultats per solucionar aspectes re-lacionats amb la salut, com la nutri-ció, per posar un exemple. Ja que ésmolt difícil saber qui som, vaig pensarque amb la bioquímica podria aproxi-mar-me a saber com som. I no hi hacap dubte que després de molts anyscercant com som, hom comença aconèixer també, ni que sigui una mica,qui som.

Pàgina web del COMB a on es va publicarl’entrevista a Federico Mayor Zaragoza.



Actualment, quins són els camps quemés li atrauen de la bioquímica? Sentcap interès especial per projectes ques’estiguin portant a terme en aquestsmoments?FMZ.- Com sempre, els camps quemés m’atrauen són els de la neuroci-ència, perquè la capacitat neuronalés el gran misteri. A més, des delprimer moment em vaig dedicar a laprevenció de la subnormalitat infan-til. El convenciment que la gran victò-ria consistia a poder evitar el deterio-rament cognitiu al llarg de la vida,encara que només fos en un sol cas,és el que em va empènyer a teniraquesta predilecció per les neuroci-ències. Del que es fa en aquests mo-ments, les patologies dels receptorsneuronals és potser el camp que mésm’atrau.

Quina valoració li mereix la investiga-ció bioquímica i biomèdica que actu-alment es desenvolupa a Espanya?FMZ.- Crec que és de primeríssimaclasse, i això és una de les coses quehem de tenir presents perquè sovintsom excessivament crítics amb el nos-tre propi país i la nostra trajectòria.Crec sincerament que hem viscut ungran desenvolupament bioquímic,gràcies també a l’aportació de gentque ha treballat fora d’Espanya i al-tres que ho segueixen fent des del’estranger, com Joan Massagué, perposar un dels exemples més notoris.La recerca bioquímica és de primeracategoria i el que hem de fer és seguirendavant, treballant tant a fora com adintre, adonant-nos que la capacitateuropea necessita d’aquest gran vi-gor. En definitiva, crec que la investi-gació que es fa aquí mereix una qua-lificació de com a mínim un 8 sobre 10.

Què ens cal per estar a l’alçada d’al-tres països del nostre entorn?FMZ.- Els països de l’entorn no sónprecisament un gran model en aquestterreny. La ciència és universal i no-més podem comparar-nos a escalamundial. Encara estem molt endarre-rits en relació amb els països quetenen una recerca més poderosa, par-ticularment els Estats Units, el Japó,Alemanya o el Regne Unit, però elsdarrers anys s’està fent força coses.

Sobretot a Catalunya, on el desenvo-lupament de la bioquímica i la biotec-nologia està sent de primera classe,amb els parcs tecnològics. Ens caldedicar més finançament i, sobretot,desenvolupar més aplicació de la ci-ència, perquè prou sovint aportemmolts coneixements al món científic,però no desenvolupem patents. Enscal la iniciativa pròpia dels emprene-dors i acostar-nos als empresaris,perquè el coneixement s’ha d’aplicar.Joan Massagué té una sèrie de publi-cacions de primera, però no és l’única Espanya. La diferència rau en el fetque Joan Massagué, a més de la qua-litat excepcional dels seus treballs, jaté set patents. La clau consisteix aaplicar el coneixement perquè així elfinançament també sigui més fàcild’obtenir.

Com valora la creació a Barcelona dedos grans parcs científics? Creu queaquestes iniciatives poden aconse-guir que la Ciutat Comtal es consolidicom a capital mediterrània de la bioci-ència?FMZ.- Crec que és una de les fites perles quals ha treballat més la Generali-tat. El que ara hem de fer és seguiraquest camí i abonar-lo encara més;els solcs ja estan fets, ara s’han deposar més llavors.

Com va néixer el Centro de BiologíaMolecular Severo Ochoa? Com hi vacontribuir vostè?FMZ.- El centre va néixer durant elfranquisme, amb el suport d’un mi-nistre fantàstic, José Luis Villar Palasí,creador i impulsor de les universitatsautònomes. La idea, promoguda peruna sèrie de deixebles del Dr. SeveroOchoa, va rebre el suport d’aquestmateix. La figura de Don Severo va seressencial, indispensable; ell era lapersona adequada per impulsar elprojecte, ja que tenia grans coneixe-ments científics i una immensa capa-citat de difusió per fer atractiva a tot-hom la bioquímica i les seves aplicaci-ons. Recordo quan el professor Alber-to Sols, amb Carlos Asensio i EladioViñuela, van encetar l’aventura quefinalment va cristal·litzar en el Centrode Biología Molecular Severo Ochoa,del qual tinc l’honor de ser fundador

amb 3 persones del Consejo Superiorde Investigaciones Científicas. I comjo representava la Universidad Autó-noma de Madrid, vam constituir elprimer centre mixt Universitat-Con-sell de tot Espanya. Gràcies a la llavorplantada pel Dr. Ochoa, es va crear uncentre on avui dia treballen ni més nimenys que 700 persones.

El Dr. Ochoa va dir en una ocasió quesi s’hagués dedicat plenament a laBioquímica hauria estat Premi Nobel.Per què va deixar en segon pla la sevacarrera científica?FMZ.- Aquest comentari va ser unademostració de l’afecte i l’amistat queem tenia Don Severo, i que era total-ment proporcional a l’admiració i elrespecte que sentia i he sentit sempreper ell; no era res més que un bondesig. Jo en un moment determinatvaig pensar que havia de fer cosesconcretes com el Pla Nacional de Pre-venció de la Subnormalitat, és a dir,que havia de mirar si em dedicava ami o a facilitar que altres també po-guessin treballar en ciència, i vaig pre-ferir aquest segon vessant. Vaig co-mençar a emprendre accions concre-tes, com el Pla Nacional de Prevencióde la Subnormalitat (1977). Vaig serpresident del Consejo Superior de In-vestigaciones Científicas i també mi-nistre i director general de la UNESCO,tot sempre amb la finalitat que altrespoguessin treballar. Jo crec que aixòtambé forma part d’una trajectòriacientífica.

Com ha vist l’evolució del Centro Su-perior de Investigaciones Científicasdes de principis dels setanta, quanvostè va ocupar càrrecs de responsa-bilitat, fins ara? Què ha aportat aques-ta institució a la investigació espa-nyola?FMZ.- S’ha de reconèixer que el Con-sejo Superior ha potenciat la creaciód’una sèrie de llocs d’investigació desde la seva constitució fins ara. A més,durant el franquisme va facilitar quemolts investigadors poguessin treba-llar a l’estranger. Per molta gent quefa 30 anys que viu en democràcia ésmolt difícil fer-se a la idea dels impe-diments que hi havia per fer investi-gació.



Des d’un punt de vista institucional,el Consejo ha fet moltíssim i avui diarepresenta un interlocutor importanta escala mundial. Crec que això ésimprescindible per estar ben repre-sentats en el concert internacional.En línies generals, considero queaquesta institució ha representat unacontinuació i un avanç important de laciència a Espanya.

Després de molts anys dedicat a ladocència i a ocupar càrrecs políticsvinculats a l’educació i la ciència, d’onva sorgir el seu interès per la culturade la pau i l’enteniment de civilitzaci-ons?FMZ.- Va ser més que res fruit delneguit que des de feia anys tenia so-bre la vida. Considero que cada ésserhumà, que cada vida humana és unameravella, quelcom que hem de pre-servar perquè cada persona té la ca-pacitat de crear, i la creació és la nos-tra esperança. Gràcies a ella es podenproduir avanços en salut, nutrició,medi ambient, etc., i en totes les gransdimensions del pensament, la inno-vació i la invenció. Em recordo encarade la guerra i de l’aversió que em vaproduir, de com vaig adonar-me deldesastre que suposava. La guerra ésquelcom terrible. Quan no hi ha pau,en un moment deixen d’existir labora-toris de recerca, la universitat, el peri-odisme, les associacions, la justícia,etc. Tot es destina a la guerra. Totplegat m’ha generat la idea que la paués una condició absolutament impres-cindible per la dignitat humana i que,si no n’hi ha, no pot haver ciència niserveix per res la que s’ha fet fins ara.Sempre he pensat que el més preuatque una persona pot fer a la vida éscontribuir a la pau, amb el respecteenvers els altres i l’ús de la paraula, jaque parlant s’entén la gent. El que ésinconcebible és que ens gastem 3.000milions de dòlars al dia en armament.És un disbarat! Només amb el 10 %d’això evitaríem que es morís gent defam. No hem d’oblidar que hi ha unaguerra silenciosa que mata més de60.000 persones al dia de fam. Tam-poc pot ser que avui dia la sida no rebil’ajut financer ni mèdic necessari. Cadaminut es moren entre cinc i sis perso-nes a causa d’aquesta malaltia. Vist

aquest panorama, com no havia depensar a deixar la bioquímica i treba-llar per la pau?

Com pot contribuir la política i la di-plomàcia a millorar la visió desconfia-da i distorsionada que sovint la soci-etat presenta enfront dels científics ila ciència?FMZ.- Aquesta visió distorsionadaes deu en part a l’aplicació del conei-xement a la guerra. No estic en con-tra de l’existència de forces armadesni de seguretat, però han d’estar perdefensar i no per fer la guerra. Aramés que mai estem en un moment enquè ens podem expressar a travésdels mitjans de comunicació. Per quèno donar el nostre punt de vista?Volem ser ciutadans i no súbdits, jano hem d’acceptar resignadament elque decideixen els que manen. Laciència té mala imatge perquè l’hidonen els que la utilitzen per des-truir i no per prevenir. La prevencióés una gran victòria. Tant de bo po-guéssim tenir cada cop més capaci-tat preventiva!

I la desconfiança que generen qüesti-ons com la teràpia cel·lular?FMZ.- Els que hi estan en contra sónaquells que mantenen posicions dog-màtiques, indiscutibles, intransigents.Ja ho he dit abans, el que hem de fer ésparlar. És dolent qualsevol extremis-me que signifiqui tenir una posició i novoler variar-la. En genètica, només hiha hagut una qüestió en què tothomha estat d’acord. Va ser l’any 1991, periniciativa meva, quan es va començar aentreveure que l’enginyeria genèticapodia dissenyar éssers humans idèn-tics a altres. Vaig ser el primer a posar-me en contacte amb la Human Geno-

ma Organization per evitar que aixòpassés. Immediatament ens vam po-sar a fer feina i vam nomenar un ComitèMundial de Bioètica. Així, a la Declara-ció Universal sobre el Genoma Humà,que es va aprovar a la UNESCO l’any1997 i a les Nacions Unides l’any 1998,va quedar prohibida la clonació huma-na amb efectes reproductius, però vadeixar altres portes obertes que afec-ten altres aspectes que ara s’han deregular.El que mai no podem acceptar és dei-xar de fer una cosa perquè ho diuaquella religió o creença. Les religi-ons pertanyen al terreny espiritual ipoc tenen a dir en l’espai mèdic i cien-tífic. Estic d’acord que de vegadesnosaltres mateixos ens expressemmalament i diem cèl·lules embrionà-ries quan no tenen res d’embrions;només són cèl·lules d’un blastòcit decinc dies de desenvolupament. Elsanglosaxons fan servir una expressiómolt més adient, “stem undiferentia-ted cells”, és a dir, cèl·lules troncalsno diferenciades. Sóc partidari que hihagi comitès de bioquímica i bioèticaque tractin aquestes qüestions cien-tíficament on hi hagi filòsofs i repre-sentants de les diferents tradicionsreligioses, però de cap manera accep-tar un no per resposta simplementperquè va en contra d’un pensament.Per il·lustrar aquestes qüestions te-nim l’exemple d’en Galileu, a qui l’Es-glésia va jutjar quan tenia raó, perquèel que deia no tenia res a veure amb lareligió. Avui dia l’extremisme ideolò-gic està representat pel creacionismeque defensa el Sr. Bush, que constru-eix un déu a la seva mida.

Vostè és un gran impulsor dels dretshumans i de la pau. A dia d’avui, compot la ciència contribuir a la promociód’aquests valors tan mancats al món?FMZ.- Ara ha arribat el moment de laparaula i no el de la força. Les institu-cions científiques, acadèmiques, mè-diques, etc. tenen avui dia el deure,no sols el dret, d’expressar-se percanviar moltes coses. Fa poc vaig es-criure un article en un diari espanyolque es titulava “Delito de silencio”,fent referència a la responsabilitat quealguns tenim de parlar per defensar ladignitat humana.



Commemoraciódel COMB

El Col·legi de Metgespresenta els actes del’“Any Dr. Pere Calafell”

El Col·legi de Metges deBarcelona va celebrar, el

passat febrer, l’acteinaugural de l’“Any Pere

Calafell i Gibert” ambmotiu del centenari del seu

naixement. L’homenatgeque fa el COMB al llarg de

l’any 2007 al Dr. PereCalafell pretén recordar la

influència que va exerciraquest metge en el

desenvolupament de lapediatria catalana entre els

anys 1950 i 1980, tant desdel punt de vista social

com acadèmic.

Joaquim Ramis, president de la SeccióCol·legial de Metges Jubilats; Miquel Bruguera,

president del COMB; Josep Maria Casasa,comissionat de l’“Any Dr. Pere Calafell”, i

Mercè Calafell, germana del Dr. Calafell, enl’acte d’homenatge del COMB.

Els actes commemoratius del cen-tenari del naixement del Dr. PereCalafell, que va ser un dels grans

impulsors de la Pediatria Social del seutemps, es van iniciar el passat 14 defebrer amb una sessió presentada imoderada per Miquel Bruguera, presi-dent del COMB, i en la qual van partici-par Josep Maria Casasa, comissionatde l’“Any Dr. Pere Calafell i Gibert”;Mercè Calafell i Gibert, germana del Dr.Calafell, i Joaquim Ramis, president dela Secció de Metges Jubilats del COMB.Miquel Bruguera, en la presentació del’acte, va destacar que la finalitat que téel Col·legi de Metges en dedicar l’any aun metge és el d’“honorar aquellespersones que ens han precedit en laprofessió i que van excel·lir en algunaspecte o altre i que poden servir dereferent i de motiu d’emulació per partdels metges més joves”. El presidentdel COMB va afegir que “aquest anyl’hem dedicat a una d’aquestes perso-nes, el Dr. Pere Calafell, que va ser ungran metge, un gran educador de met-ges, una persona amb molta responsa-

bilitat social i amb molta voluntat deservir el país”.Josep Maria Casasa va iniciar la sevaintervenció recordant que al juny de2004 l’anterior president de la Secció deMetges Jubilats, Ramon Martínez Ca-llen, va enviar una missiva al presidentdel COMB en la qual demanava conjun-tament amb els doctors Ramis i Casasaque es dediqués un any a Pere Calafell.Per tant, segons Casasa, “la iniciativa dela celebració d’enguany cal atribuir-la alpediatre Ramon Martínez Callen, queens va deixar ara farà un any”.Casasa va dir que Pere Calafell exercícom a cap d’un grup de pediatres que vainfluir en el desenvolupament de la pe-diatria a Catalunya, tant des del punt devista humanitari i social com en l’acadè-mic, “el seu mestratge tingué una grantranscendència científica i cívica”.El comissionat de l’Any Dr. PereCalafell destacà de la seva biografia elfet que després de la guerra fou des-posseït del seu càrrec docent i con-demnat a no poder ocupar cap càrrecoficial, decisions preses pel règim


EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 72062 11

informació

àrea econòmicaNúm.Núm.Núm.Núm.Núm. 76 76 76 76 76 febrer-abril 2007

L’

COMENTARIBORSARI


Eany va comen-çar amb bonesexpectatives i

vàrem tenir pujadesgenerals en els mer-cats. En el cas espa-nyol, el gener s’estrenàamb 14.146,5 punts iarriba a final del mes als14.553,2, una pujada del2,87 %.

No ha estat com anysanteriors en què laborsa espanyola puja-va més que la resta,però poc li ha faltat, jaque tan sols es veia

l passat dia 2 de març, el Consell deMinistres va remetre a les Corts Gene-rals el projecte de llei de modernització

del mercat hipotecari, de regularització del re-giment de les hipoteques inverses i de les asse-gurances de dependència.

Aquest projecte de llei, té com a finalitat lesmillores dels mecanismes de protecció al consu-midor davant de les entitats de crèdit, obligantles entitats a ser més transparents i precises enla informació que lliuren als seus clients.

Per altra banda, juntament amb l’ampliaciód’elecció del tipus de préstec per part delconsumidor, es fa també mes just el regiment decompensació per amortització anticipada, su-brogatòria i no subrogatòria de préstecs i crè-dits hipotecaris.

A l’últim, es proposa la regulació de la hipote-ca inversa, la qual podrà ser sol·licitada pelsmajors de 65 anys dependents severs i gransdependents, amb la garantia del seu habitatgeactual, garantint al propietari la seva continuïtatcom a titular de l’habitatge podent viure-hi si hodesitja fins a la seva defunció. En el cas delshereus, respondran del deute tan sols fins a onarribin els béns de l’herència.

Aprofitant aquest projecte de llei, diferentsmandataris polítics per primera vegada i deforma pública, han comentat que per part delsconsumidors i entitats financeres s’estudiï lapossibilitat de realitzar l’endeutament mitjan-çant tipus d’interès fix atès que l’actual pujada detipus encara podria arribar a situar-se per sobredels que ja tenim.

Des de l’Àrea Financera del COMB, fa tempsque oferim la possibilitat de fer la hipoteca entipus fix o variable, i estem notant que, de micaen mica, les primeres comencen a ser sol-licitades en nivells no vistos fins ara. És per aixòque hem mirat d’oferir un tipus d’interès fix persota de la mitjana del mercat hipotecari, amb unaresposta molt positiva per part dels col·legiats,ja que a banda d’assegurar-se un bon tipusd’interès per als propers 10, 15 o 25 anys, latramitació no ofereix cap diferència amb una atipus d’interès variable, amb l’avantatge que laquota a pagar sempre serà la mateixa en eltranscurs del termini establert.

IBEX 35 GenerFont: Reuters

37

superada per Alema-nya que fins aleshoreshavia escalat un 2,91 %.El selectiu espanyol esquedà a les portes desuperar els màxims his-tòrics per tan sols 0,20punts. El mercat va es-tar impulsat sobretotper Telefònica (+3,91%), Endesa (7,65 %),BBVA (4,44 %), iSantander (3,18 %) quesuposaren el 80 % de lapujada de l’índex.

Es varen aixecar lessuspensions que pesa-

ven sobre les opes deGas Natural i Eon so-bre Endesa; aquest fetdonà ales novament ala cotització de l’elèc-trica que en aquellsmoments se situà alsentorns de 38,57 eu-ros. El mercat espera-va una pujada del preuofert per la companyia.

Dins del selectiu elsvalors que pujaren demanera més importantvan ser Iberia (15,22

Tipus oficial del diner a Europa i als Estats Units

LA DADA

L'EDITORIAL

39

informació àrea econòmica febrer-abril 2007

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 120

MEDICORASSE La doctora Mònica Papiolguanya el viatge a Natalsortejat per Medicorasse

a Dra. Mònica Papiol ha estat laguanyadora del fantàstic sorteigd’un viatge per a dues persones a

Natal (Brasil). Aquest premi forma partde l’acció que es va dur a terme durant el2006 entre els col·legiats que varen con-tractar una pòlissa d’assegurances a Me-dicorasse dins de la promoció “Recordi:la revisió anual és imprescindible.”

El sorteig es va celebrar davant notariel passat mes de gener.

L

Mònica Papiol recull el premi de mans de l'assessor de Medicorasse, Antoni Berbois.

MEDICORASSE Assistència a formaciócontinuada de l'equipd'assessors de Medicorasse

ntre els mesos de gener i febrerd’enguany, l’equip d’assessorspersonals de Medicorasse, la Cor-

redoria d’Assegurances del Col·legi, varealitzar a les instal·lacions del Col·legide Metges els cursos Formació Comer-cial I i II impartits per la fundació univer-sitària ESERP.

Amb aquest curs lectiu impartit ambuna metodologia teòrica i pràctica, s’hanactualitzat els coneixements del mercatassegurador per tal que l’equip de pro-fessionals de la corredoria pugui oferirals seus clients el millor assessorament.

El passat dia 5 de març es va fer lliura-ment dels diplomes acreditatius a l’equipd’assessors al qual es va impartir el curs.

Properament, els assessors de finan-ces personals de l’Àrea Financera i del’agència de valors, MediValor, tambéestà previst que realitzin cursos espe-cialitzats. Equip d'assessors personals de Medicorasse, la Corredoria d'Assegurances del Col·legi.

E

42



TRIBUNAD’OPINIÓ

D'on surten les ideesinnovadores?Els tres iniciadors fonamentals de la innovació són: ladetecció d'un problema previ, d'una insatisfacció id'una oportunitat de mercat.

ls metges estem en una posicióprivilegiada per innovar i empren-dre, encara que molts cops no en

siguem conscients. Com que estem enprimera línia assistencial, podem detec-tar les necessitats clíniques abans queningú, simplement mentre exercim lanostra professió, i això és un avantatgecompetitiu molt important. De totamanera, sembla que els professionalsperceben el procés de generar bonesidees com alguna cosa complexa, difícil.Costa tenir bones idees.

Podríem definir la innovació d’una ma-nera molt genèrica, molt universal, com“el procés d’introduir alguna cosa novaque crea valor”. D’aquesta concisa defini-ció surten dues idees fonamentals moltòbvies, que són que la innovació ha d’apor-tar “novetat”, ha de ser diferent a l’ante-rior, i que també ha d’aportar valor, had’oferir alguna cosa millor que el que ja estenia. Però també podem extreure unaidea fonamental més, no tan òbvia, que ésla que avui ens ocupa per esbrinar d’onsurten les idees innovadores. I és que si estracta de millorar o de crear valor, elstres iniciadors fonamentals de la innova-ció no poden ser altres que:1. Un problema previ, definit com algu-

na cosa encara no resolta o que nofunciona en absolut.

2. Una insatisfacció, definida com algu-na cosa que funciona, però que po-dria funcionar de manera més satis-factòria.

3. Una oportunitat de mercat, una per-cepció que per aquest nou valorcreat els consumidors, l’administra-ció, altres empreses o la societat engeneral estan disposats a adoptar lanostra innovació (molts cops oferintalguna cosa a canvi).

Tornem, doncs, als nostres metgesque perceben el procés de generaciód’idees com alguna cosa complexa, ianalitzem les oportunitats a la llumd’aquesta nova anàlisi.

ELluís G. Pareras,

neurocirurgià i gerent deMeditecnologia-Àrea d'Incubació

de Projectes Empresarials del [email protected]

Anem al primer iniciador de la llista:hi ha problemes en el nostre entorn?Vegem un exemple imaginari: suposemque un pediatre detecta que el controlde la temperatura dels nounats en incu-badores no funciona, perquè els siste-mes actuals cauen amb freqüència i laseva fixació amb cinta adhesiva a la pelldel nen pot produir lesions cutànies. Laprimera reacció d’una persona innova-dora és la d’identificar el problema idesprés plantejar-se amb qui podriaresoldre’l. En aquest cas podríem con-tactar, per exemple, amb algun engi-nyer i tractar de resoldre-ho conjunta-ment aplicant els sistemes que avuiexisteixen de medició de la temperatu-ra per infrarojos a una nova generaciód’incubadores que porti integrada lanova idea.

Segon iniciador: hi ha al nostre en-torn productes, serveis, o circuits queprodueixin insatisfacció, que funcionin,però que no ho facin de manera òpti-ma? Vegem un nou exemple: suposemque un radiòleg, fart de veure com elseu equip ha de traslladar els pacientsde la llitera a la taula de radiologia, esplanteja si no seria més eficient que leslliteres portessin un espai a sota delpacient on introduir una placa de radi-ografia. Contacta amb un fabricant delliteres i li proposa la idea. Fabriquen unprototip i la idea es converteix en unarealitat.

L’últim iniciador, l’oportunitat demercat, sovint té a veure amb la reduc-ció de costos, o amb demandes noves,productes o serveis que ocupen unnínxol de mercat inexistent fins llavors.Per exemple, suposem que un oftalmò-leg s’adoni del necessari que seria al’Àfrica poder utilitzar oftalmoscopis agran escala per detectar problemesoculars, i que el seu elevat cost faimpossible aquest somni. Per què nomirar de fabricar un oftalmoscopi poc“convencional”, més barat? Traslladaaquesta iniciativa a un enginyer i disse-

43



COMENTARIBORSARI

(Ve de la pàg. 37)

%), Banesto (14,30 %), NH Hoteles(12,92 %), Mapfre (12,28 %) i Acciona(11,66 %).

Encara hi va haver més interès com-prador per a petites empreses comNicolas Correa que va pujar un 56,32 %o la immobiliària Astroc que pujà un54,14 %.

Els mercats en general van recolzaren uns resultats empresarials positiusencara que més moderats que en anysanteriors, baixades en el preu del barrilde petroli, i en una alta liquidesa. A més,els bancs centrals d’Europa i els EstatsUnits mantenien els tipus d’interès ofi-cials al 3,50 % i 5,25 %, respectivament.

El barril Brent va arribàr a caure persota dels 52 dòlars (-15 %), encara quedurant les dues últimes setmanes se’nva frenar la caiguda i semblava quetornava a apuntar a l’alça.

El pitjor sector d’Europa va ser l’ener-gètic. La indústria de la construccióseguia la seva marxa: Acciona (11,66 %)i Sacyr (3,33 %).

Les telecos acumulaven una alça del 3%, on la millor del sector és Telefònicai la pitjor Deutsche Telekom.

Les borses arrencaven al mes defebrer d’una manera sòlida i amb bonesperspectives, però aquí es va quedar lacosa perquè el resum és d’una caigudadel 2,09 % durant aquest mes, el primerde retallada des de maig del 2006.L’Íbex va tancar amb 14.248,40 punts ideixava el saldo anual en positiu 0,72 %,una xifra molt més d’acord amb elspronòstics que s’havien fet per a l’any,de revaloracions del 5 al 10 %. El mescomença amb guanys i batent rècordshistòrics amb la vista posada en els15.000 punts. Alan Greenspan, expre-sident de la Fed va fer unes declaracionsmolt dures on pronosticava una reces-sió econòmica als Estats Units cap afinal d’any o el 2008, les mesures que elgovern xinès diu que emprendrà perrefredar l’economia i tallar l’especula-ció va provocar una caiguda del 8,84 %en aquell mercat.

Automàticament els mercats duien aterme una correcció molt forta senseque hi ha hagués motius objectius per auna caiguda tan brusca a més de la

tals i institucions sanitàries promo-guin aquesta recerca constant d’ide-es innovadores, conscients que elfutur de la nostra competitivitat enla sanitat en depèn.

L’oportunitat demercat, sovint té aveure amb lareducció de costos,o amb demandesnoves, productes oserveis queocupen un nínxol demercat inexistentfins llavors.

nyen conjuntament un oftalmoscopiamb un cost en un ordre de magnitudinferior a l’estàndard.

Projectes innovadorsAquestes històries imaginàries

d’èxit són més freqüents del quecreiem. Res m’agradaria més queutilitzar exemples reals dels projec-tes innovadors que el Col·legi deMetges de Barcelona està impulsant,els acords de confidencialitat i nor-mes elementals d’ètica m’ho impe-deixen, però el que sí que puc afir-mar és que tots ells, 36 fins ara, hansorgit d’un d’aquests tres iniciadors(problema, insatisfacció, oportuni-tat de mercat) i, a vegades, de lacombinació d’uns quants.

Un darrer apunt. A vegades nosal-tres mateixos ens posem un murenfront de la innovació pensant quecom els metges no disposem de totsels coneixements necessaris per em-prendre a partir de bones idees, ique no n’hi ha prou de detectar elsproblemes. I ens oblidem que em-prendre és molt sovint un treballd’equip, i que un cop detectadal’oportunitat, és important saberenvoltar-se de la gent adequada queens complementi.

Aquesta estratègia de recerca denoves idees és útil, tant per als empre-nedors individuals com per als intra-emprenedors, professionals inquietsque innoven d’acord amb el seu propicentre.

És important, doncs, saber detec-tar els problemes i les insatisfacci-ons, és important saber a qui recór-rer, perquè aportí tots aquells co-neixements que nosaltres no tenimi, finalment, és important que hospi-

44



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI

necessitat de trobar alguna excusa per auna correcció. Els mercats americans esvaren carregar tota la pujada que porta-ven des d’inicis d’any.

Ja entrats al març, la correcció hacontinuat i de moment s’ha aturat lacaiguda en els 13.658 punts, el que deixa-va l’índex amb una caiguda anual del 3,45% en el mínim de la sessió del 5 de març,després hem tingut una recuperació coma mínim d’un dia que haurem de veure sité continuïtat o torna a caure, cosa quepensem més probable als 13.500 punts.

La liquidesa que ha injectat de maneratan brutal el Banc del Japó, ara vol tallar-la. Actualment s’han començat a cancel-lar préstecs en iens, cosa que ha provo-cat una reacció a la baixa del dòlar i l’eurorespecte de la divisa japonesa i la reacciódels mercats tampoc no s’ha fet esperari ha mantingut les caigudes dins d’unsentiment negatiu de mercat on hi haparticipants que es pregunten si es tractad’un canvi de cicle o una mera correcció.Malgrat tot, la situació en dos dies no haempitjorat tant a nivell macroeconòmici ara el mercat va inundat de fatalistes iprofetes de la fi del món. Ja veurem ons’atura la caiguda, i la realitat és queaquells que han entrat a màxims, si nocanvia la tendència, serviran de poc con-sol si la borsa continua caient encara quesigui als nivells lògics definits pels analis-tes, els mateixos analistes que estavenesperant la ruptura dels 15.000 del’Íbex.

AstrocFont: Reuters

Tipus Oficialdel BCEFont: Reuters

Tipus OficialReserva FederalFont: Reuters

Shanghai SEAFont: Reuters

El COMB proposa l'autogestió per a l'ICS

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), principal promotor de l'autogestió, ha proposat al Parlament que

reculli aquest model dins del projecte de llei de reforma de l'Institut Català de la Salut (ICS).

“Atès que és molt difícil gestionar una empresa amb tants treballadors (37.000), la llei de l'Institut Català de

la Salut (ICS) ha d'incloure una clara aposta per la descentralització i veritable autonòmia de gestió, tant en

l'atenció primària com en els hospitals.” És el que va recomanar ahir Jaume Padrós, secretari de la Junta del

Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), a la comissió de sanitat del Parlament català [...].

Diario Médico,

27 d'abril de 2007



franquista per haver ajudat els nensdel bàndol republicà. Aquesta decisióel marcà, segons Casasa, la resta de laseva vida. “Obrí consulta al carrer Grande Gràcia i, dotat d’un sentiment hu-manista, enfocà la pràctica de la me-dicina cap a afavorir les relacions en-tre pares i fills, estudià l’entorn delsinfants i donà consells per millorar lesconductes entre uns i altres.”Casasa va explicar que Pere Calafellva anar creant un grup de pediatresque estaven molt d’acord amb la sevamanera de pensar i que es reunien enel seu propi domicili per debatre iparlar sobre medicina científica, decasos vistos, de l’estat de la societat,de com ajudar en la vida acadèmica,del comportament en els hospitals,en la sanitat pública, etc.Va remarcar Casasa que Pere Calafellsense cap càrrec a la Facultat de Me-dicina, sense pertànyer a cap serveihospitalari i sense cap relació amb laSeguretat Social, arribà a reunir ambels anys un grup important de pedia-tres fidels a les seves idees, els qualses cuidaren d’anar-les estenent, in-fluint en la forma de fer i de pensar enels mitjans acadèmics i en especialals de la Societat Catalana de Pedia-tria, de la qual fou president durantcinc anys, del 1955 al 1960. SegonsCasasa, la seva tasca tingué continu-ïtat: d’aquest grup de pediatres, cinchan estat presidents de la SocietatCatalana de Pediatria.Per finalitzar la seva intervenció, Casa-sa va detallar els actes que es faranper commemorar l’any Dr. PereCalafell; el 30 de maig va dir “s’inau-gurarà una exposició dedicada a la

figura de Pere Calafell” i aquest ma-teix dia se celebrarà un acte acadèmicen el qual participaran els doctorsAmat Palou, Jaume Iglesies i OriolCasassas. També va anunciar que es-tan pendents d’una petició feta al’Ajuntament de Barcelona en la quales va demanar que se li dediqui uncarrer. El darrer acte d’homenatge aPere Calafell consistirà, segons Casa-sa, en l’edició d’un llibre amb capítolsescrits per molts dels que van ser elsseus col·laboradors.La germana de Pere Calafell, MercèCalafell, va explicar algunes de lesfacetes més personals de la biografiade Pere Calafell, va dir que el seugermà “sempre va atendre per igualels petits malalts, tant si eren de famí-lies benestants com si no podien pa-gar la visita”.Joaquim Ramis en la seva intervencióva tractar sobre el paper de PereCalafell en l’impuls de la pediatriasocial a Catalunya. Digué que “realit-zà una tasca social prou importantper influir en pediatres catalans”, iafegí “que a més del seguiment, des-envolupament i tractament de les ma-lalties, s’havia de tenir en compte lescircumstàncies socials, culturals i as-sistencials que envoltava els infants”.Ramis també va tractar l’atenció queva dedicar Pere Calafell, durant el con-flicte civil del 1936 al 1939, als nensrefugiats de la Guerra Civil i les resi-dències infantils a on es varen allotjarmolts d’aquests infants. El presidentde la Secció de Metges Jubilats tambéva explicar altres aspectes de la laborde Pere Calafell com són l’assistènciapediàtrica i la immigració de la post-

guerra, la seva activitat docent, comtambé la seva part més humana.La relació de Pere Calafell amb la So-cietat Catalana de Pediatria l’haviad’abordar Francesc Prandi, pediatre,que va excusar la seva assistència i vaintervenir en el seu lloc Josep MariaCasasa, qui va detallar com, sota lapresidència de Pere Calafell, de l’any1955 al 1960, aconseguí expandir l’ac-tivitat de la Societat Catalana de Pedi-atria a tot Catalunya, establí relacionsamb la pediatria de Valencia i de lesIlles, també col·laborà amb l’Associa-ció Espanyola de Pediatria, mante-nint el sentit identitari de la pediatriacatalana i també afavorí l’establimentde contactes internacionals.El president del COMB va cloure l’acteressaltant que el Dr. Pere Calafell “ensil·lustra sobre el que és ser un bonmetge”; per Bruguera, “ser un bonmetge no és únicament ser un bonagent sanitari, sinó que també ha deser promotor de la salut, educador dela gent, dels malalts, dels familiarsdels malalts, de la societat en generali formador dels metges més joves”. Enaquest sentit, va concloure que “PereCalafell va excel·lir en tots aquestsaspectes, per tant, és evident que hemfet una bona elecció dedicant l’any arecordar la seva figura”.

1. Sala d’actes del COMB durant l’acted’homenatge.

2. Pere Calafell i Gibert en una fotografia deFrancesc Català Roca.

1

2

(Ve de la pàg. 36)



Commemoració El COMB inaugural’exposició “Metgescatalans a l’exili”

L'espai Pedro i Pons delCol·legi Oficial de Metges

de Barcelona (COMB) aculll'exposició "Metges

catalans a l'exili",organitzada pel COMB i el

Museu d'Història de laMedicina de Catalunya

(MHMC). La mostra estàbasada en el llibret editat

al desembre de 2006 com ahomenatge als metges que

es van haver d'exiliardesprés de la guerra civil.El COMB ha editat també

un web amb els textos,documents històrics i

imatges de l'exposició.L'acte d'inauguració de lamostra va tenir lloc el dia

31 de gener, a la salad'actes del COMB.

1. Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya; MiquelBruguera, president del COMB, i Jaume Claret,professor d’Història de la Universitat Pompeu

Fabra, en l’acte inaugural de l’exposició.2. Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB, i

Miquel Bruguera, en l’exposició.3. Moises Broggi, en l’exposició.

El president del Col·legi Oficialde Metges de Barcelona, MiquelBruguera, va presidir, el passat

14 de febrer de 2007, l’acte inauguralde l’exposició “Metges catalans a l’exi-li”, que va comptar amb la presència deJaume Claret, professor d’Història de laUniversitat Pompeu Fabra, i AlfonsZarzoso, conservador de l’MHMC. Se-gons va explicar Bruguera, des del Col-legi “s’ha pensat examinar i fer unareflexió històrica sobre el que va pas-sar a la guerra civil als metges”. Així, “elprimer pas d’aquest projecte són lanadala i l’exposició”, va declarar el pre-sident del COMB.El COMB va editar al desembre de 2006el llibret Metges catalans a l’exili com ahomenatge als metges que es van ha-ver d’exiliar després de la guerra civil.Aquesta publicació del Col·legi serveixde guió de la mostra que es va presen-tar el dia 31 de gener i que es nodreixbàsicament de l’Arxiu del Museu d’His-tòria de la Medicina de Catalunya.Paral·lelament a l’exposició, el COMBha editat el web www.metgesalexili.cat,

que recull les imatges, textos i docu-ments de la mostra.Jaume Claret, primer dels convidats aintervenir, va pronunciar una conferèn-cia sobre “La Universitat Catalana entrela Segona República i el primer franquis-me”. Al seu parlament, Claret va analit-zar l’ensenyament i la reforma universi-tària durant la Segona República, la vio-lència i la repressió durant el règim fran-quista i la depuració de la Universitat deBarcelona, entre d’altres temes.Per la seva banda, Alfons Zarzoso vapresentar el web de l’exposició editatpel COMB, accessible a l’adreçawww.metgesalexili.cat, que inclou elstextos, documents històrics i imatgesde la mostra. Zarzoso va declarar: “ElCol·legi aposta per fornir de contingutshistòrics la identitat dels metges; Met-ges catalans a l’exili és un projecte degran abast i es planteja mitjançant di-versos suports.”Miquel Bruguera va intervenir de nou perafirmar: “Aquest és un projecte que femper responsabilitat, perquè el nostre deu-re és no oblidar, perquè no oblidar ésconèixer la veritat. Ho fem per poder ho-norar la gent que va ser atacada moltdurament durant la seva vida professio-nal i perquè disposem d’un material d’unavàlua extraordinària.” Finalment, Brugue-ra va animar a “ajudar a acumular tot elmaterial que es necessita per tirar enda-vant” el projecte, ja que es tracta d’un“projecte de tots els metges”.

1

2 3



El COMB i l’Ajuntament deBarcelona signen un convenide cooperació amb l’atencióprimària a NicaraguaUna delegació del Col·legi de Metges va visitar laRegió Autònoma de l'Atlàntic Sud de Nicaragua perconèixer, implicar i comprometre els diferents nivellsde l’Administració pública i les entitats iorganitzacions locals en el projecte

El Col·legi de Metges deBarcelona i l’Ajuntament de

Barcelona van signar aldesembre de 2006 un

conveni per a la realitzaciód’un projecte de cooperació

internacional.El conveni comptarà amb

l’aportació per part del’Ajuntament de Barcelona

de 165.00 euros i tindràuna vigència de tres anys,

amb l’objectiu delreforçament tècnic,infraestructural i de

captació de recursoshumans per a 30 centres

d’atenció primària a laregió autonòma de

l’Atlàntic Sud deNicaragua.

El passat mes de març, elsdoctors Xavier de las

Cuevas, vocal del COMB iRaúl Lira, de l’Oficina de

Cooperació del COMB, vaniniciar la primera fase delprojecte, consistent en elreconeixement de la zona

geogràfica a on es faràl’acció de cooperació, i la

presentació dels principalstrets del projecte a Liliana

Vega, directora nacionaldels Serveis de Salut del

Ministeri de Salut deNicaragua, que va oferir el

seu suport i reconeixement.

D’esquerra a dreta: Miguel Orozco, director del CIES; Liliana Vega, directora dels Serveis de Salut delMINSA; Xavier de las Cuevas, vocal del COMB, i Raúl Lira, Oficina de Cooperació del COMB, en la reunió en

la qual es va presentar el projecte de Cooperació.

El darrer 19 de desembre del2006, es va signar a l’Ajunta-ment de Barcelona un conveni

de col·laboració entre el COMB i l’Ajun-tament de Barcelona per la realitzaciód’un programa plurianual de Coope-ració Internacional.El projecte anomenat “El reforzami-ento técnico, infraestructural y de cap-tación de recursos humanos para 30centros de atención primaria en laRegión Autónoma del Atlántico Surde Nicaragua (RAAS)”.Va ser signat per Jaume Roigé com apresident de l’Oficina de Cooperació iTresorer del COMB i, per part de l’Ajun-tament de Barcelona, Ramon Nicolaui Nos, regidor de Participació Ciutada-na Solidaritat i Cooperació, i Jordi Ca-

ses i Solé, secretari general de la Cor-poració Municipal.El conveni signat tindrà una vigènciade tres anys, amb una aportació totalper part de l’Ajuntament de Barcelonade 165.000 €. Aquesta aportació eco-nòmica vindrà a sumar-se als altresajuts proporcionats per entitats com:el COMB, el CIES (Centro de Investiga-ción y Estudios Sanitarios, adscrita ala Universidad Nacional Autónoma deNicaragua-Managua), AMC (AcciónMédica Cristiana, treballant a la regiódes de fa més de dues dècades) i els 11municipis de la RAAS.El COMB, amb aquest projecte i mit-jançant l’Oficina de Cooperació, fa unsalt qualitatiu important en el terrenyde la cooperació internacional i, més



concretament, amb Nicaragua, on jaexistien programes de col·laboracióamb el CIES i la UPOLI des del 2003. ElCOMB es constitueix com a entitatavaladora d’un projecte sanitari enquè assumeix la responsabilitat de laseva viabilitat amb un treball conjuntamb la contrapart institucional deNicaragua, constituïda pel govern cen-tral (Ministeri de Salut) i municipal, i

la Universitat, de tal manera que lamillora de l’atenció primària aconse-guida a través d’aquesta acció siguiassumida i mantinguda pels matei-xos nicaragüencs. Cal esmentar quela demanda d’aquestes necessitatsva ser realitzada pel mateix presidentdel Consejo Regional de la Costa At-lántica (reverendo Raiyfield Hodg-son), el director del CIES (doctor

Miguel Ángel Orozco) i avalat pel Mi-nisteri de Sanitat de Nicaragua.A nivell local, el COMB ha designat elsdoctors Jaume Roigé i Xavier de lasCuevas responsables institucionalsdel projecte, assessorats pel doctorRaúl Lira, en qualitat d’expert en l’Àreade Cooperació, i ha constituït el grupde treball, que va tenir la primera reu-nió durant la darrera setmana de de-sembre, en què es van prendre lesdecisions d’inici de l’acció, definintles qüestions operatives pel que faals municipis i als responsablescorresponents.

D’esquerra a dreta: Jaume Roigé, president del’Oficina de Cooperació i tresorer del COMB;Ramon Nicolau, regidor de ParticipacióCiutadana Solidaritat i Cooperació, i JordiCases, secretari general de la CorporacióMunicipal, en l’acte de signatura del convenidel projecte de cooperació.

RESUM DEL PROJECTE

Objectiu: creació o millora, tantmaterial com de l’equip humà,

de 30 centres d’atenció primària de laRAAS.

RAAS A nivell nacional

Nombre de metges 1,5 3,9Nombre d'infermeres 3 2,9Llits disponibles 4,2 9,4Nombre consultes mediques 2 1,3Malària 71,2 13,8Dengue 2,81 3,94EDA 659,8 389,7IRA 3483 2585

Distribució de les províncies de la RASS i el nombre de CAP previstos per a cadascuna

Localització Nre. deCAP

Bocana de Paiwas 4

La Cruz de Río Grande 2

Desembocadura del Río Grande 3

El Tortuguero 3

Laguna de Perlas 2

Kukra Hill 3

La Rama 2

Bluefields 3

Nueva Guinea 3

Muelle de los Bueyes 3

El Ayote 2Característiques de la RAAS:Geogràficament està situada en lapart sud-est de Nicaragua, amb unasuperfície de 27.407 km2 i divididaen 11 municipis, s’estén entre el riuGrande de Matagalpa al nord fins alriu Indio al sud i des de la costa delCarib a l’est fins als Departaments deBoaca, Chontoles i riu de San Juan al’oest. La temperatura és de 27° demitjana amb un alt índex d’humitat,el que dóna una temperatura ambi-ent sufocant. La vegetació és de bosctropical humit, però amb greus pro-

TAULA 1



blemes de desforestació per la talad’arbres sense reposició i també perl’huracà Joan, que decapità més de500.000 hectàrees de bosc a la con-ca del riu Escondido. La població ésmulticultural, integrada per “mesti-zos” en el 85 %, creoles en un 9 %,miskitos en el 4,5 % i altres ètnies enun percentatge 1-2 %.És una regió molt pobra, sinó la méspobra, de Nicaragua, amb una insufi-ciència de vies de comunicació entrela mateixa regió i la resta del país quefan que tingui una economia de sub-sistència, molt empobrida, agrícola,alt índex d’analfabetisme, i que laseva població sigui altament vulne-rable i, molt especialment, les donesen edat fèrtil i els nens de menys decinc anys, que representen el 34 %d’aquesta població.Els indicadors de salut del RAAS, encomparació amb la resta deNicaragua, l’any 2002 (informe delMINSA: Ministerio de Salud) mos-tren les dades següents: (taula 1 pàg.anterior).La població diana beneficiària es cal-cula que serà de 128.000 persones/any considerant el nucli bàsic famili-ar de quatre persones.

Xavier de las Cuevas,vocal del COMB,

i Jaume Roigé,tresorer del COMB i president de l’Oficina

de Cooperació

Primer pas en l’execució del projecte decooperació amb la medicina primària dela costa Atlàntica de Nicaragua

A l’hora de programar les activi-tats del Projecte, es va preveure

que la primera de totes havia de serla realització d’una visita física al’entorn geogràfic on s’emmarca elProjecte. Aquesta visita la van rea-litzar, del 4 al 17 de març, Xavier delas Cuevas, vocal del COMB i RaúlLira, de l’Oficina de Cooperació, ambla finalitat de conèixer, implicar icomprometre, tant als diferents ni-vells de l’Administració pública comles diferents entitats i organitzaci-ons locals.La Delegació del COMB es va reuniramb Liliana Vega, directora Nacio-nal de los Servicios de Salud delMinisterio de Salud de Nicaragua(MINSA) que va assistir en repre-sentació de la ministra de Salut, a laqual es van presentar els principalstrets del Projecte, que va rebre elcomplet suport i aval del MINSA, tot

i que les qüestions particulars deri-vades de la seva implementació cal-drà definir-les i concretar-les ambles autoritats, agents i organitzaci-ons de cada localitat específica.El model participatiu en què es fo-namenta la implementació i execu-ció d’aquest projecte de coopera-ció, donant protagonisme a aquellsque són els vertaders destinatarisdel projecte, és la manera queaquest tingui expectatives de conti-nuïtat en clau de futur. I si s’afegeixque els seus resultats puguin com-plementar i reforçar l’organitzaciósanitària que està desenvolupant elmateix MINSA, vol dir que estem enel camí correcte.En propers números del SIC anireminformant puntualment de l’evolu-ció de l’execució i implementaciód’aquest Projecte.

Oficina de Cooperació del COMB

ACIVITATS DE COOPERACIÓMETGES DE BARCELONA

Dia: dijous 31 de maig de 2007Horari: de 19.30 a 21,00 hores

Lloc: Sala d’actes del COMB

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Presentació Dr. Miquel BrugueraÀrea Cooperació del COMB Dr. Jaume RoigéProj. Nicaragua / COMB Dr. Xavier de las CuevasProj. Form. Metges al Chad Dr. Mario UbachProj. Ulls del Món Dr. Borja CorcosteguiSegle XXI i Malària: Dr. Pedro Alonso

Col·loqui Cloenda Dr. Lluïsa de la Puente. Dpt. deSalut

(Ponències 15 minuts)



Xavier Casero: “Aquí cada neno nena no és un número”

MSF– Madaoua (Níger)30/10/2006 22:42h

“Ja comença a fer fresca a les nits.Més aviat de matinada, en aquestaporció de foscor en la qual dubto siallò que he somiat és cert, realitat osimplement un somni.”“I recordo els meus somnis i em faig elpropòsit de complir-los de seguida quepugui. Al preu que sigui. Perquè hesomiat amb un vaixell, un vaixell en elqual jo m’escapava i navegava lluny.”“Però, ja despert, sé que la temperatu-ra ha baixat vint-i-set graus. Que per miha estat agradable. Però per als nensdesnodrits amb els quals treballo, haestat causa de mort per hipotèrmia.”“I penso si en arribar, com cada matí,a l’hospital, hi seguirà havent elsmateixos que vaig deixar ahir.”“Però mai no és així. Cada dia la pri-mera notícia és la desaparició d’un odos d’ells durant la nit.”“També desapareixen durant el dia.Quan arriben en condicions en lesquals poca cosa hi puc fer.”“Però durant el dia és diferent, per-què puc o crec que puc lluitar. I lluitoper salvar aquesta vida. Per intentarque aquell ésser pugui seguir somi-ant. Igual que jo, igual que tu.”

“I quan lluito, l’angoixa és diferent.No és ni més ni menys. Simplement ésdiferent. La mort és la mateixa. Permalària, meningitis o febre tifoide...la mort és la mateixa.”“Sovint no sé on mirar, a qui mirar.Les mares ploren i la meva mirada esperd. Acabo mirant-me a mi mateix.Intentant pensar si ho podia haver fetd’una altra manera. Acabo mirant elsmeus companys, com demanant-losuna explicació que ells tampoc notenen. Miro al terra i només hi veiginsectes.”“Miro al cel i exigeixo que algú pari elmón. El destrueixi i el torni a crear.”“I després abaixo la mirada, i torno amirar la mare que plora, i plorants’allunya amb el cadàver als braços.Embolcallat amb una tela de colors.Es distancia sola, sense més compa-nyia que la del seu fill mort. Als seusbraços. Ja no el duu a l’esquena. Ja noes mou. Resta rígid i ferm. Ja no pateixla set, ni la malaltia.”“I necessito forces per aixecar els ulls,i posar-los de nou sobre un altre in-fant que encara respira. Que ha deseguir respirant. Perquè té dret a viu-re, a somiar.”“El dia passa molt ràpid, més que lanit. Potser és millor així... I es fa foscsense que me n’adoni.”“Una dutxa abans d’anar-me’n a dor-mir em sol animar. Em torna a un estatde més tranquil·litat. De calma, enpensar en tots aquells nens que avui

he vist sortir del nostre hospital. Entots aquells que van entrar malalts,desnodrits... i que avui corrien, salta-ven, respiraven, somiaven... I això empermet agafar el son. Encara sort.”“I, en dormir, torno amb els meuséssers estimats durant uns instants.Fins que la temperatura torna a baixari em desperta.”“Em tapo amb el llençol i penso quecada dia fa més fresca... que demàs’haurà de seguir lluitant.”

XaviEl Níger, 2006

MSF – Madaoua (Níger)28/12/2006 14:25h

“Hola, Vicente i equip,Gràcies, milions de gràcies pels ànimsque m’heu transmès. Intentaré utilit-zar-los tan bé com pugui i contagiar-los també a la resta de l’equip.”“Només dues línies en les qual m’agra-daria explicar-vos tot el que feu possi-ble. Sempre parlo de les coses dolen-tes que passen per aquí. I crec que ja éshora d’explicar-ne alguna de bona, quesón moltes.”“Us diré que des que vaig arribar... jafa quasi tres mesos, i gràcies a tots...tots els que estem aquí, i gràcies alsque esteu allà... hem curat al nostrecentre nutricional més de 300 infantsdesnodrits. Nens i nenes que van en-trar al centre amb una desnutriciósevera i molt malalts... i que en van

Després de la greu crisi nutricionalque va assolar el Níger el 2005, MSFva fer una intervenció d'emergènciaa gran escala en la qual va tractarmés de 60.000 infants amb desnutri-ció severa. Actualment, els equipssegueixen treballant a diverses zo-nes del país. Més enllà de les xifres,les paraules de Xavier Casero, pedi-atre de l'equip de MSF a Madaoua(Níger), ens mostren la cara més hu-mana de metges i pacients.

En primera personaXavier Casero, metge pediatre de

MSF al Níger



sortir rodonets, somrient i amb lesseves mares supercontentes.”“També us diré que als nostres cen-tres ambulatoris nutricionals, durantaquests tres mesos també hem donatd’alta més de 3.000 infants desno-drits dels que anomenem moderats. Iaixò és superimportant, perquè nohem deixat que arribin a ser severs, id’aquesta manera prevenim que in-gressin al centre on treballo... i, pertant, prevenim que es morin.”“També us diré que al servei de pedi-atria, on treballa una metgessa dePamplona, en aquests tres mesos hemcurat més de 180 nens i nenes, lamajoria dels quals venien amb malal-ties greus com malària cerebral, me-ningitis, febre tifoide i alguns casosde tètanus... Canalla que sense lanostra presència aquí... doncs, ja noestarien amb nosaltres...”“I cada nen o nena no és un número... ésun nom i uns cognoms. Una vida ambuna família com les nostres. Una perso-neta amb tot un futur per endavant. Quesovint és una cosa que ens passa desa-percebuda quan es parla de xifres...”“També us diré que, durant aquestsúltims tres mesos, hem fet més de 60transfusions de sang a infants que honecessitaven, que hem vacunat de xa-rampió més de 2.000 infants, que hemconstruït un altre centre nutricional enun poble proper i ja està atenent cente-nars de nens i nenes, que hem intervin-gut en una epidèmia de còlera a Nigèriai hem salvat més de 200 adults i nensque haurien mort deshidratats, quehem rehabilitat sis centres de salut...etcètera etcètera... en aquests tresmesos... des que vaig arribar.”“El mes que ve torno a Espanya. Enca-ra que no ho cregueu, això cansa.Però aquí quedaran els nostres com-panys de Lleida, Barcelona,Pamplona, Marsella, Buenos Aires,Nova York... tot un equipàs que aniràcanviant, però que es quedarà aquíper seguir fent tota aquesta feina quevosaltres feu possible.”“Des del terreny, un milió de gràcies...de part meva... i de part de tots aquestsmilers d’infants i vides humanes quesegueixen entre nosaltres.”“Feliç 2007.”

XaviEl Níger, 2006

Mostra de films ifotografies “La salut en elmil·lenni”Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya presenten, en el marc dela campanya de sensibilització "La salut en el mil·lenni: una signaturapendent", la mostra de films que es farà els dijous 10, 17, 24 i 31 de maigal Cinema Verdi Park de Barcelona a les 22.15 h.

La mostra de films pretén donar aconèixer l’evolució –els progres-sos, les dificultats– dels Objec-

tius de Desenvolupament del Mil·lenni(ODM) en matèria de salut, així comoferir una visió crítica de l’estat de lasalut en els països empobrits.Els Objectius de Desenvolupament delMil·lenni, van néixer l’any 2000 de lamà de 191 països de Nacions Unidesper tal de posar fi a la pobresa, garan-tir els drets humans i millorar les con-dicions de vida de tota la humanitat,en el termini de 15 anys.La mostra consta de 4 documentalsque abordaran les problemàtiques re-lacionades amb els quatre ODM enmatèria de salut: la mortalitat infantil,

la salut materna, la sida, la malària oel Chagas i l’accés als medicaments.Comptarà, també, amb la participa-ció de persones que hagin intervin-gut en la realització dels documentalsi amb especialistes en aquestes te-màtiques.

10 de maig de 2007. OBJECTIU 4:reduir la mortalitat infantil• En el mundo a cada rato. Diversosdirectors/es. Espanya 2004. 116'

17 de maig de 2007. OBJECTIU 5: mi-llorar la salut materna• Mon enfant, ma soeur, songe à ladouleur. Violaine de Villers, Bèlgica2005. 53'• Historia de Rosa. Florence Jaugey,2005. Nicaragua 2005. 30'.

24 de maig de 2007. OBJECTIU 6:Combatre el VIH/sida, malària i al-tres malalties• Invisibles. Diversos directors/es. Es-panya 2007. 100'.

31 de maig de 2007. OBJECTIU 8:Fomentar una associació mundial peral desenvolupament• Chagas, un mal escondido. Argenti-na 2005. 90'.

L’objectiu final de la campanya “Lasalut en el mil·lenni: una signaturapendent” és arribar a incidir en lespolítiques públiques de l’Estat espa-nyol i Catalunya. Per aquest motiu, alfinal de la campanya es presentaranuna sèrie de recomanacions i propos-



tes perquè les Administracions com-pleixin els seus compromisos i desti-nin els mitjans necessaris per coope-rar més i millor. A més a més, eslliuraran les signatures de les perso-nes i entitats que s’han adherit a lacampanya a través del Manifest, quepodeu signar on line al web de lacampanya.Paral·lelament a la mostra de films,podrà visitar-se al vestíbul dels cine-mes Verdi una mostra fotogràfica queaborda, d’una banda, la tasca d’aten-ció primària de salut que MedicusMundi Catalunya fa a Moçambic i, d’al-tra banda, l’atenció a les víctimes deviolència sexual que duu a terme Far-macèutics Mundi a la República De-mocràtica del Congo.

Més informació:www.lasalutenelmillenni.org

Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

L’1 de febrer de 2007 es va publicaral DOGC 31/2007 el Decret 31/

2007 pel qual es regula l’exercici dedeterminades teràpies naturals pelqual s’acredita als anomenats “pràc-tics en teràpies naturals” a interferirprofessionalment en la salut de lespersones.Segons aquest Decret, els mètodesdiagnòstics i terapèutics que es rea-litzen en aquestes teràpies naturalsno segueixen els mateixos principisque els mètodes utilitzats en la medi-cina al·lopàtica. D’aquesta manera,una persona sense titulació sanitària,però amb una formació acreditada enteràpies naturals, estarà “oficialment”capacitada per fer diagnòstics i pau-tar tractaments.Alguns d’aquests tractaments consis-teixen a introduir “cossos estranys”dintre del cos humà, com pot ser elcas de l’Acupuntura, en la qual s’inse-reixen agulles a una profunditat quepot arribar fins a uns 5 cm.Entenem i compartim la necessitatque es reguli un sector professionalque, per altra banda, està en una evi-dent demanda creixent per part de lasocietat civil i que probablement ani-rà evolucionant cap a la inclusió d’al-guna d’aquestes teràpies en el Siste-ma Públic de Salut.No obstant això, volem manifestar elnostre desacord quant al decret perles raons que segueixen:• Creiem que la salut és un tema d’unaimportància cabdal per a la societat ique les persones que n’han de tenircura han de tenir una formació com-pleta i reglada. Aquesta formació estàactualment assegurada en la nostrapoblació pels estudis universitaris i enla branca de Ciències de la Salut, i quepel tema que ens ocupa engloba lesLlicenciatures de Medicina i les Diplo-matures d’Infermeria i Fisioteràpia.• Que qui no disposi de la formacióreglada anteriorment citada no hau-

ria de poder interferir en la salut de lespersones emetent diagnòstics, ni in-dicant o fent cap mena de tractament,de la base filosòfica que sigui, ja quees podria emmascarar, alentir, empit-jorar o, fins i tot, ignorar un diagnòs-tic i un tractament convencional quepot ser urgent.• Que algunes d’aquestes teràpiesnaturals no són innocues: en el casconcret de l’Acupuntura, calen unsconeixements anatòmics suficients,només assegurats en els casos de laformació reglada anteriorment cita-da, per tal de no lesionar estructuresinternes i també per tal d’evitar casosde complicacions de risc vital per alpacient. A la literatura mèdica tro-bem, a tall d’exemple, casos descritsde pneumotòrax per punció acciden-tal del pulmó. En el cas de la fitoterà-pia xinesa, inclosa a les guies de com-petència de teràpia tradicional xinesai a les quals fa referència el decret, potproduir seriosos problemes de toxici-tat i a més no està legalitzada com aproducte terapèutic.• Pensem que les úniques personesamb formació suficient per decidir quanuna dolença que pateix un pacient éstributària de tractament amb una terà-pia natural o, per contra, requereixestudis o tractaments que correspo-nen a la medicina convencional és unsanitari i, especialment, un metge.• Que l’Administració Pública ha de bus-car la integració d’aquestes teràpies enel Sistema Nacional de Salut i, per tant,promoure la investigació científica enaquests terrenys, introduint-hi les quehagin estat avaluades com a vàlides perles patologies adequades, però quetambé ha de vetllar per la seguretat delspacients, promovent que aquestes te-ràpies siguin aplicades per professio-nals segurs i adequats.La Junta de Govern del nostre Col·legiha decidit no impugnar el decret jaque no regula els sanitaris i especial-ment els metges. L’OMC i el Col·legide Metges de Girona sí que ho faran,ja que consideren que no es pot ac-



ceptar una norma que permeti quepersones sense una sòlida formaciósanitària i sense criteri clínic posin enperill la salut dels ciutadans, ja siguiper acció o per omissió.Els membres de la Secció de MetgesAcupuntors interposarem recurs deforma particular per totes les raonsque us hem manifestat.

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Registre de metgescol·legiats acreditats enMedicina Cosmètica iEstètica

Ara que es compliran tres anys desde la posada en funcionament delsistema, la renovada Junta de lanostra Secció Col·legial de Metgesd’Estètica desitja mostrar la sevasatisfacció pel desenvolupamentdel procés i per la seva significació.

Fins ara, 125 dels nostres companyshan obtingut el Diploma Acredita-

dor de la Capacitació en Medicina Cos-mètica i Estètica, després que se’lshagin reconegut els mèrits acadèmicsi professionals per merèixer-ho. Se-guint les passes i el model del COMB,altres col·legis de metges (Madrid,Sevilla, València, Màlaga, Guipúscoa,entre d’altres) estan desenvolupantprocessos similars.El registre dels companys acreditatsés públic (obert i sense accés restrin-git) i pot consultar-se a través de lapàgina web del COMB, awww.comb.cat > Pràctica Professio-nal > Acreditaciò Competència > Di-plomes Acreditatius de Capacitació.Aquest registre suposa l’aplicació delspreceptes de la Llei d’Ordenació deles Professions Sanitàries (LOPS) i,per tant, la dotació de més transpa-

Delegacionsi seccions col·legials

rència per al sistema sanitari, i de méselements d’informació eficaç per alspacients. Informació bàsica, com lanecessària i indispensable col·-legiació, però també informació res-pecte del desenvolupament professi-onal, fonamentalment les acreditaci-ons que el configuren, i que testimo-nien el gran esforç (temps i diners)que fan la majoria dels companys perassolir l’excel·lència.Això està d’acord amb un model dedesenvolupament professional més vin-culat a les capacitats que a les titulaci-ons, evitant la parcel·lació de la profes-sió mèdica més enllà del que determinila qualificació de cada professional, queés el que busca la societat: que, en cadamoment, l’atengui el professional mésqualificat i més competent. La FormacióMèdica Continuada no garanteix la com-petència, però sí que determina la vo-luntat de ser competent.La informació, completa i veraç, famés lliures les persones, també a l’ho-ra d’elegir, i així ho defensem des defa temps. En aquest sentit, als websde les principals societats científiquesdel sector s’ofereix tota mena d’infor-mació al pacient, atès que aquestesestan defensant des de fa anys l’ac-cés a una informació veraç com a ele-ment fonamental per controlar certsriscos que poguessin inconscientmentassumir-se per simple desconeixe-ment. Riscos que no desapareixerantotalment amb la informació, però quenomés coneguts poden ser acceptatsen l’exercici de l’autonomia del paci-ent legalment establerta.Només trobarem a faltar, i per això lareclamem, la necessària i àmplia pu-blicitació de l’existència d’aquestsregistres, perquè es constitueixin enreferent a l’hora d’elegir un professi-onal. Advoquem perquè, dins del com-pliment de la legislació vigent en ma-tèria de Protecció de Dades, fossinexhaustius en la referència als expe-dients acadèmics i professionals, perestablir més i millor les diferènciesentre els “bons” i els “dolents”.

I és que el desenvolupament professio-nal continuat (DPC), de què tant es parlaara, ha de comportar incentius, perquèaquests són font de la imprescindiblemotivació. I no es tracta només de re-compenses econòmiques o promoció(càrrecs, llocs, ascensos), més propis dela sanitat pública, sinó simplement del’àmplia difusió dels mèrits propis, cons-tituïts en elements diferenciadors, fona-mental en la sanitat privada.Avui dia, l’objectiu prioritari de la pro-fessió mèdica ha de ser recuperar, man-tenir o augmentar la credibilitat: confi-ança en la qualitat individual i confian-ça en la professió com a col·lectiu.

J. Víctor García,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Estètica

Comunicacions

Rehabilitacions i Suspensions del’exercici professional

Suspensions

El plenari de la Junta de Governcelebrada el passat dia 23 de no-

vembre de 2006 va acordar, en aplica-ció de l’article 61 dels Estatuts col·le-gials, suspendre de l’exercici professi-onal els doctors: Miquel HernándezJuyol i Roberto Ruiz Pérez; en sessiódel 14 de desembre de 2006 als doc-tors: Carlos Cepero Eguiluz, Juan Con-de Martínez, Francisco J. ChacarteguiCirerol, Dainora Dambrava Rodríguez,M. Victòria Estévez Santiago, Diego-Raúl González, Carmen HernándezSerrano, Guillermo P.L. Kestens, MaríaLuz Marco Molina, Antonio MartínezGascón, Alícia Puig Cerdà, XimenaQuintana Giraldo, Gema Revuelta de laPoza, Maria José Rodríguez Melkgui-zo, Mario Alonso Ruiz Muñoz, MarioAlonso Ruiz Muñoz, Mario FernandoSala Hidalgo i Brigitte Spirgi-Wohlrab;en sessió del 22 de febrer de 2007 alsdoctors: Maria Ernestina Solano Bravoi Héctor Alejandro Carra.



Organitza:Secció de Metges Jubilats del COMB

Si desitgeu ampliar la informació oproposar alguna activitat, poseu-vos en contacte amb:

Secció de Metges Jubilats del COMBPasseig de la Bonanova, 4708017 BarcelonaTelèfon 935 678 888 - extensió 1124Fax 935 678 [email protected]

Amb el suport de:

Dia 22 Premis dels Concursos artísticsLliurament de premisCloenda de l’acte per l’escriptora iperiodista Patrícia GabanchoA les 18 h, Sala d’actes del COMBLes obres estaran exposades al vestíbuldel COMB entre els dies 16 i 31 de maig

Dia 23 Conferència Òpera francesaDarrera sessió del cicle operísticA càrrec del professor Roger AlierA les 18 h, Sala d’actes del COMB

De l’1 al 15 Exposició de fotografia ElMarroc tan a prop i tan llunyLa Fundació Raman col·labora ambgent de Marràqueix que cuida els“nens del carrer”. Fotografies deJoaquim Margenat (membre de la Fun-dació)Espai d’exposicions del COMB

Dia 5 Conferència Història de l’ense-nyament a Catalunya: des de 1714 ala reinstauració universitàriaA càrrec del Dr. Alfons Fernández iSabatéA les 18 h, Sala d’actes del COMB

Dia 12 Concert de fi de cursA càrrec del guanyador del concursdel Centro de Estudios PianísticosA les 18 h, Sala d’actes del COMB

Dia 29 Conferència Història de l’en-senyament a Catalunya: dels orígensfins a les universitatsA càrrec del Dr. Alfons Fernández i SabatéA les 18 h, Sala d’actes del COMB

Dia 30 Inauguració de l’exposició del’Any Pere CalafellPresentació de l’acte a càrrec del Dr.Miquel BrugueraAmb intervencions del Dr. Amat Palou,Dr. Jaume Iglesias, Dr. Oriol Casassasi el Dr. Josep M. CasasaA les 19.30 h, Sala d’actes del COMB

Trobareu l'agenda culturaldel COMB actualitzada al web:www.comb.cat



Finestrabibliogràfica

Neurorradiología intervencionistaCarlos H. Castaño Duque, director de l'edició.Rubes,Barcelona, 2006

L’obra Neurorradiología intervencionista, edició a càrrec del Dr. Carlos H.Castaño Duque, constitueix un eficaç instrument de consulta i posada al dia

de l’especialitat.Concebut amb vocació pràctica, el manual s’estructura en cinc gran blocs temà-tics: les bases de la neuroradiologia intervencionista, els procediments interven-cionistes diagnòstics, els procediments intervencionistes terapèutics, la neuro-radiologia intervencionista en pediatria, i les relacions amb altres especialitats,atès que la realització de procediments intervencionistes requereix un equipmultidisciplinari. Aquests apartats es desenvolupen en 26 capítols que recullenl’estat actual de l’especialitat, així com els avenços científics i tecnològics quehan revolucionat el tractament de múltiples patologies.Concís en l’exposició, clar en els conceptes i pràctic per les nombroses imatgesque conté, Neurorradiología intervencionista és el primer llibre sobre aquestaespecialitat en llengua espanyola, cobrint aquesta important mancança amb lavoluntat de ser una guia per a les noves generacions i un suport de consulta enl’activitat mèdica diaria.

Obrint camíPrincipis bàsics de Fibromiàlgia, Fatiga Crònica iIntolerància Clínica MúltipleFerran J.Garcia FructuosoAnna Maria Cuscó i Violant Poca Dias (de la traducció)Institut Ferran de Reumatologia, SLTarannà EdicionsBarcelona, 2006

inopsiLa Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la Intolerància Química

Múltiple són malalties diferents de gran impacte social, laboral i personal quelamentablement no tenen el reconeixement necessari malgrat el sòlid coneixe-ment que en tenim.És freqüent que es confonguin entre si o amb altres malalties, com les psiquià-triques, perquè presenten alguns símptomes comuns; no obstant això, en lamajoria dels casos tenen clares característiques diferencials que han de sertingudes en compte per orientar adequadament el diagnòstic, pronòstic i tracta-ment d’aquestes.En aquest llibre, els doctors Ferran J. Garcia, Anna M. Cuscó i Violant Poca ensobren les portes de l’estat actual del coneixement per cadascuna d’elles d’unaforma senzilla i comprensible. És útil, tant per al malalt, com per al seu entorn mésproper i també per als professionals de la salut, que vulguin tenir una visió actualbasada en l’evidència científica.El Dr. Ferran J. Garcia, reumatòleg i coordinador de l’edició, té àmplia experiènciaassistencial i investigadora. La seva labor de divulgació ha estat molt intensa, haestat autor d’altres llibres de Reumatologia, ha publicat més de 200 articles dela seva especialitat i dictat més de 100 conferències. És fundador de l’InstitutFerran de Reumatologia i cap del Servei de Reumatologia de la Clínica CIMA deBarcelona.

S



Finestrabibliogràfica

Salvem la pellFrancesc GrimaltRamon GrimaltEdicions La Campana1a. edició: setembre de 2006Barcelona

inopsiSalvem la pell no és un llibre de medicina ni una guia per als qui tenen

obsessió d’autocontemplar-se. És una aproximació comprensiva a aquella partdel cos que sentim tan nostra i a vegades no ens agrada.Els cabells que cauen, la suor –en la feina i en societat–, les veritats i les mentidesdels cosmètics, les pigues, berrugues i taques del sol, els fongs, algunes al·-lèrgies, els grans, les malalties de la pell a causa dels nervis, etc.Els doctors Francesc i Ramon Grimalt, autors d’aquest llibre, són pare i fill que hanposat en comú, en aquestes pàgines, una llarga i complementària experiència.Professors universitaris i alhora amb consulta oberta durant anys han pensat quevalia la pena explicar casos i problemes amb els quals els lectors poden sentir-se identificats. Els consells ben fonamentats sempre col·laboren a sentir-nosmillor en la nostra pell.

S



En record de José Manuel HernándezSánchez

José Manuel Hernández Sánchez,recentment traspassat, era doctoren Medicina i Cirurgia i Especialis-

ta en Hematologia-Hemoteràpia.José Manuel acabà la llicenciatura deMedicina i Cirurgia a la Facultat deMedicina de la Universitat deBarcelona el 1966. Molt aviat comen-çà a treballar als Laboratorios Knic-kerbocker dirigits pel doctor JoséViñas, dedicats principalment a l’ela-boració de productes derivats de lasang humana i a la fabricació de reac-tius de diagnòstic per al banc de sang.Allí nasqué la seva dedicació a l’He-moteràpia. Poc després, inicià la sevaactivitat professional com a transfu-sor del Servei d’Hematologia-Hemo-teràpia de l’Hospital de Sant Pau quetambé dirigia el doctor Viñas.L’any 1970 guanyà per concurs opo-sició una plaça de metge adjunt alServei d’Hematologia-Hemoteràpiade l’actual Ciutat Sanitària Vall d’He-bron, el cap de Servei de la qual era eldoctor José Triginer. José Manuelentrà a formar part de l’equip d’He-moteràpia i la seva missió era la pro-moció i el control de la donació desang i d’organitzar el laboratori demalalties transmissibles, de lesquals, en aquella època, es feienpoques determinacions. José Manuelintroduí la detecció de l’anomenat“antigen d’Austràlia” o antigen desuperfície de l’hepatitis B recentmentdescrit (1965). Presentà la seva tesidoctoral aquells anys sobre aquesttema, del qual arribà a ser un expertde reconegut prestigi dins i fora delnostre país.Cal que recordem el que era la dona-ció de sang a Espanya aquells anys,per comprendre l’àrdua tasca queportà a terme José Manuel al Banc deSang de la Ciutat Sanitària. La dona-ció encara es retribuïa i gairebé no hihavia donants voluntaris. Calia orga-nitzar la donació de sang a Catalunyaen un moment en què la legislaciósobre aquest tema era pràcticamentinexistent. José Manuel i els col·legues

dels altres hospitals de Catalunyaconstituïren el Comitè Tècnic de Bancsde Sang de Catalunya (CTBSC) permirar de promocionar, organitzar iracionalitzar la donació de sang. ElCTBSC fou l’embrió de la Societat deTransfusió Sanguínia de Catalunya iBalears (STCB), que forma part del’Acadèmia de Ciència Médica deCatalunya i Balears.Com a conseqüència de la seva activi-tat professional fou nomenat cap desecció del Servei d’Hematologia-He-moteràpia de la Ciutat Sanitària Valld’Hebron.Als anys vuitanta, l’Hemoteràpia vahaver de fer front a la tragèdia del’aparició de la sida i la seva relacióamb la transfusió sanguínia. El labo-ratori que José Manuel dirigia va po-sar a punt la tècnica per a la determi-nació dels anticossos de la sida, ambmolt pocs mitjans i amb gran esforçpersonal.A partir de l’any 1996 s’incorporà alCentre de Transfusió i Banc de Teixits,(avui Banc de Sang i Teixits) en el qualJosé Manuel continuà la seva tascadirigint el laboratori de malalties trans-missibles que, aleshores, havia ad-quirit un gran volum i responsabilitat.Alhora fou nomenat coordinador ex-tern del CTBT. El laboratori adquirí unreconegut prestigi en la detecció de

malalties transmissibles per la trans-fusió. Recentment havia introduït lestècniques de biologia molecular per ala detecció de marcadors de l’hepati-tis B i C i de la sida. De la seva constantdedicació al treball professional n’ésmostra que aconseguís continuar tre-ballant al laboratori, després de co-nèixer la seva malaltia, fins poc abansde morirFou president de la SCTCB i secretaride la Comissió Nacional de l’Especia-litat. Va participar activament dins ifora de l’hospital en activitats científi-ques i organitzatives.Col·laborà en diversos llibres de trans-fusió i medicina i publicà nombrososarticles en revistes nacionals i inter-nacionals.José Manuel Hernández estava casatamb la també hematòloga Alicia Car-rera Boadella i tenien un fill: Guillermo.Acabava de fer 65 anys i, per tant, licorresponia jubilar-se el primer degener de 2007, quan ja estava de bai-xa per malaltia. Morí el dia 16 d’aquellmateix mes de gener.Els qui vam treballar prop d’ell durantmés de trenta anys volem deixar cons-tància de la seva gran dedicació alcamp de l’hemoteràpia i del nostresentiment per aquesta sensiblepèrdua.

Carmen Martín

Col·legiats que han obtingut elDiploma d'Acreditació Col·legial enFormació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2006 es va complir el sisè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomenaDAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de laja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l'esforç individualrealitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntà-riament a l'obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareutota la informació al web del COMB -www.comb.cat - a l'apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm.

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre febrer de 2005 ifebrer de 2007.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Abril Carreres, Maria AngelsAlbertí Masarellas, NúriaAlonso Berdun, MontserratAlvarez Rodriguez, Ana M.Andreu Oliete, IsabelAntolin Santaliestra, AlbertoArranz Betegon, MariaBalcells Sàiz, TrinitatBallesca Lasplasas, MariaBallester Ferreres, JosepBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, Jose EmilioBaulies Romero, M. GemmaBaxarias Gascon, PilarBazan Sanchez, XavierBeguiristain Goñi, PilarBenedí Palau, M. AntòniaBoada Gil, Josep MariaBonfill Rodriguez, Joan JosepBueno Casadesús, JosefinaBusquets Recasens, CarmenCaballero Gomez, Fernanda M.Caballero Sarmiento, RafaelCapdevila Folguera, Maria MontserratCarrera Clota, JoanCasanovas Gordó, Josep MariaCasellas Bartomeus, JoanCasellas de Asprer, AntoniaCatalan Habas, M. IsabelCervantes Sánchez, MiquelClotet Romero, LauraCruz Domènech, Jose ManuelCulell Oliveras, PereDe Luis Sanchez, AlbertDe Nadal Caparà, JuliDelgado Ribas, Juan ManuelDomènech Pardo, EnricDuran Ruiz, Manuel VictorEscoda Delgado, NuriaEscudero Ibañez, Jose ManuelFarrús Lucaya, M. BlancaFernandez Garcia, IsabelFont Renom, JosepGago Rius, JordiGarcia Fructuoso, FernandoGarcia Gimenez, José VictorGarcia Suarez, Joan JosepGarcia-Moreno Marchan, M. Rocio

Gibert Ferrer, M. ImmaculadaGimenez-Salinas Botella, Jorge MiguelGómez García, SantiagoGómez Ortiz, XavierGonzalez Fernandez, InmaculadaGraupera Nicolau, BetlemGuxens Barriendos, JordiHereter Romeu, LourdesInsensé Pons, AlbertaIzquierdo Sanz, MaximJeremias Torruella, XavierLabrada Trenado, Maria JesusLerda, MarioLópez Pujol, AntoniLorente Prieto, EnriqueLlagostera Benedico, JosefinaLlambès Morera, AntoniLlongueras Poch, JordiLlovera Rubió, Antoni JoanLlusa Martin, MercedesMarcos Vidal, ConcepciónMartin Martinez, M. GloriaMartinez Casademont, MarianoMas Mas, MercèMassons Cirera, JosepMestre Boleda, Maria LuisaMontpeyó Font, M. AssumptaMorgades Trabal, M. CarmeMuñoz Fernández, M. IsabelNieto Fernández-Arroyo, ManuelPanades Mas, M. DolorsPardell Alentà, HèliosPerales Rodriguez, Fco. JavierPerez Velasco, CristinaPerpiñá Singla, MartaPinto Pena, LucioPlayà Busquets, Jose MariaPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchis, EdmonPrats Puntis, VicençPuyuelo Lanao, TrinidadRamos Torre, AlejandroRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRibera Gonfaus, MercèRiera Orrit, M. RosaRios Martinez, IgnacioRivero Calvo, Guillermo AdolfoRodríguez Tesouro, Ana BelenRoura Igartua, Roser

Rovira Rovira, JosepRubio Villar, MontserratRuiz Sanchez, VirtudesRuiz de Azua Mercadal, AntonioSabartés Fortuny, RicardSala Magallon, M. RosaSalas Medina, Maria JosefaSanchez Ato, M. IsabelSanchez Carreras, JorgeSanchez Hernández, Joan A.Sanjuan Garriga, XavierSerra Bertral, Reis M.Sivecas Martistany, JoanSoler Gonzalez, SilviaTorras Bernaldez, M. TeresaTorres Soberano, GemmaTresserra Casas, FranciscoTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValent Pérez, CarmeValentines Pont, JoanVidal Elias, Josep M.Wang Saegusa, Ana J-CHZueras Gelabert, Rosalia

Col·legi Oficial de Metges de Girona

Arenas Vilà, JordiArxer Tarrés, AntoniBou Mas, MariaCarreras de Cabrera, F. XavierCorominas Barnadas, Josep M.Custal Teixidor, MontserratGarcia Gutierrez, SalvadorOller Vallmitjana, Josep M.Vila Arbonés, M. Pilar

Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Biendicho Palau, M. PilarColl Pallares, AnaMarco Naya, GregorioMoreno Gonzalez, M. LuisaRiba Torrecillas, David

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dolz Andrés, FernandoRamírez Lafita, FranciscoVendrell Perera, Josep M.

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]



En record de Al professor Dr. Robert Nollai Panadés (1923-2007)

Nascut el 10 de juny de 1923, aSarrià quan encara era un po-ble, visqué durant tota la seva

infantesa al carrer Nou de la Rambla,on la seva mare exercia el magisteri.Com a fill de la guerra i de la famsempre explicava que ell, com moltsd’altres, s’havia quedat baixet i senseoportunitat de ser alt. Va heretar delsseus pares la vocació d’ensenyar enun entorn de servei a la societat.Formava part d’una família catòlica,amb les seves arrels en el Baix Camp,i era el segon de sis germans. Ja demolt jove destacà pel seu inconfor-misme, participant des dels movi-ments estudiantils de tendència catò-lica en diverses activitats clandesti-nes contra “el Régimen”. Aquestesactivitats el dugueren a col·laboraramb el grup que es dedicà a plantarcara a la dictadura penjant senyeresen llocs emblemàtics i així transmetreque “el problema catalán existe”.Era un gran amant de la història, so-bretot de Catalunya, que el dugué amantenir una gran amistat amb enJaume Vicens Vives. Li encantava lle-gir a “Mossèn Cinto” i confessava queel treball científic mèdic que més li vasatisfer realitzar va ser l’estudi sobrela malaltia i la mort de Mossèn JacintVerdaguer.No entenia els anomenats intel·lec-tuals i progressistes de l’època queeren capaços d’escapçar l’“Oda aBarcelona”, poema de J. Maragall, pelfet que en el contingut se citava aDéu. Per a ell, això era una negació dela nostra història que en moltes ocasi-ons havia estat escrita amb sang.Va fer dues carreres, la de magisteri ila de metge, aquesta última amb laqualificació de Premi Extraordinari deLlicenciatura. La seva labor professi-onal va estar sempre marcada per unagran humanitat i pel seu esperit do-cent. Es formà a l’hospital Clínic deBarcelona, a on va iniciar la seva tascaprofessional com a metge de guàrdia,agafant afició pels temes de toxicolo-gia en els serveis d’urgències, sent

pioner a publicar treballs d’aquestatemàtica. Posteriorment assolí la pla-ça de professor adjunt a la Càtedra delProfessor Dr. J. Gibert, exercint aques-ta tasca durant 14 anys. A finals delsseixanta centralitza totes les sevesenergies professionals al Servei deMedicina Interna de l’Hospital del Mar,a on fou cap de Servei, i fundador dela Unitat Docent del Mar de la Facultatde Medicina de la Universitat Autòno-ma de Barcelona. El seu Servei deMedicina sempre va estar obert a qual-sevol metge o estudiant de medicinaque tingués fam per formar-se com ametge. Recordo que passava visitatots els dissabtes i festes de guardar.Sempre deia que “els malalts no fanfesta”. Si se l’acompanyava en aque-lles visites mèdiques de la sala del’hospital i la feina s’enllestia ràpid,es podia tenir el privilegi d’acompa-nyar-lo i gaudir del seu saber huma-nístic. Ell, sempre fent de guia, ensdescobria algun racó insòlit deBarcelona. Un dia tocava la “visitad’obres” de la Sagrada Família; l’al-tre, una passejada per descobrir elsracons del Barri Gòtic o les darreresrestauracions de la Muralla Romanao, en altres ocasions, trobar algunaltre espai d’en Gaudí.A nivell internacional i entre els seuscoetanis, va fer un especial seguimenta dues vides, la d’en JFK i la d’en JoanXXIII. El Concili Vaticà Segon el vamarcar molt. Coincidint amb les sevesmorts va comprar Can Pahissa, a Ru-pit. La Teresa, que sempre li havia fetcostat, pensava que s’havia tornatboig per voler comprar una casa ques’estava enderrocant. Més tard, es vaadonar que era el que ell necessitava,un lloc de descans i reflexió. En aquelllloc, per relaxar-se, agafava l’aixada iacompanyat d’algun veí del pobleanaven a cavar a l’hort, “caçar bolets”o descobrir fonts oblidades. Erentemps molt difícils per assolir l’ober-tura intel·lectual i cultural del país.Dues fites històriques hi donen su-port. Va gastar moltes energies per

aconseguir l’entrada com a funciona-ri de la primera metgessa dels Hospi-tals Municipals de Barcelona. Tambéva tenir una dura lluita amb l’Ajunta-ment per obtenir l’acceptació de l’en-trada oficial d’estudiants als Hospi-tals Municipals. D’aquesta manera vaveure realitzat un dels seus somnis:assolir que l’Hospital del Mar fos l’hos-pital universitari que desitjava per ala seva ciutat. Sempre deia “qui mést’ensenya de medicina és el mateixmalalt” i que era malaguanyat per alpaís deixar-se perdre l’ensenyançaque podien donar tants i tants malaltsatesos en aquell centre.Als 65 anys, un mes després de laseva jubilació, arribà el silenci i l’aïlla-ment. La seva malaltia el dugué a untancament en si mateix. Malgrat tot,durant aquests darrers 18 anys, laseva força de voluntat li va permetreaprofundir en una de les seves gransaficions, la lectura. Aquest aïllamentpúblic tan sols el trencà en dues oca-sions: la primera per rebre l’homenat-ge que dedicà la revista El Temps alGrup Nacional de Resistència, “lessenyeres que van desafiar Franco”(1997), i la segona, per l’homenatgededicat als que mantingueren, durantla dictadura, la flama de la SocietatCatalana de Biologia, filial del’“Institut d’Estudis Catalans”.Personatges amb aquestes inquie-tuds humanístiques i docents enal-teixen la nostra professió. Que des-cansi en pau.

Barcelona, 26 de febrer de 2007

Miquel i Teresa Nolla Salas



En record de A l’amic Robert Nolla, en elrecord

iu el CoheletHi ha un temps per a cadacosa

Un temps per plantar i un temps percollirSeria insuportable la vida si no hi ha-gués l’esperança d’una realitat posi-tiva, d’una realitat que compensés elcantó difícil de la vida.Per això un hom s’atura davant d’algúque s’esforça a vèncer les malvestatsa base de treball, intel·ligència i capa-citat de lluita.Jo tinc davant dels ulls un exemplar delluitador continu per contrarestar elmal gairebé inevitable, amb la recer-ca i el treball del bé.Sembla que el tingui al meu davant.Era un homenet no gaire alt, grassó,amb panxeta prominent, calb i fumantsempre tabac negre.Una mà la tenia a la cintura, al darrerei l’altra apuntava amb el dit estès en-davant en una actitud meitat protec-tora i meitat comminatòria.Ens varem conèixer a la Facultat deMedicina. Era dos o tres anys mésgran que jo i pertanyia a una modestafamília de mestres i metges.Nat a Sarrià, abans, quan Sarrià eraencara independent de Barcelona ha-via anat a parar al que es coneixia comel districte cinquè, tocant el Paral·lel.Allà feia una gran activitat a l’esglésiaparroquial del barri i pertanyia ambmolts altres companys a una organit-zació política i catalana que tenia pernom el FUC (Front Universitari deCatalunya). Ens hi acollíem estudiants,futurs metges, advocats, etc., amb laintenció de mantenir viu el nostre amorper la nostra terra. Molts dels seusadeptes estaven destinats en el futur aun paper polític i social important. ElFUC editava una publicació periòdicaamb el nom d’Orientacions.En Robert treballava al servei de Me-dicina Interna i Cardiologia del pro-fessor J. Gibert a l’Hospital Clínic. Elsseus mèrits de treballador i docentinfatigable li feren guanyar el nome-nament d’adjunt de la càtedra. Des

d’aleshores no va abandonar mai laseva activitat docent, per a la qualestava especialment dotat.L’any 1952 succeí una cosa que haviad’influir notablement en la seva vidaprivada i docent. Es va casar. La TeresaSalas, la seva dona, era infermera delservei de Pediatria de l’Hospital Clínici molt activa.El binomi Robert-Teresa o millorTeresa-Robert va ser com posar unmotor a propulsió a un cotxe bo peròtranquil. Tot va adquirir un esperit degran campió.Van tenir cinc fills, però la malvestatva fer que dos morissin aviat. En que-daren tres: Joan, Miquel i Teresa. Totstres metges, per variar.Per aquella època, ells i els fills varencomprar una antiga casa a Rupit, alcor de la Catalunya profunda.Jo hi vaig ser diverses vegades amb lameva família i en tinc un record moltviu de l’emoció amb què el matrimoniNolla ens ensenyava el salt de Sa-llent, el pont penjant i ens parlava delsabre del general Savalls, el carlí, quees guardava en una masia de Pruit.L’any 1968 la seva vida torna a donarun tomb. Aquest cop laboral; guanyala plaça de metge de l’Ajuntament de

Barcelona i trasllada la seva labordocent i assistencial a l’Hospital deNostra Senyora del Mar.Allí ens vàrem tornar a trobar i vàremenfortir els nostres llaços d’amis-tat.La simbiosi Hospital Municipal-Autò-noma li ofereix la possibilitat d’entrarde ple en el món docent creant laUnitat Docent Universitària Munici-pal (UDUM).Fou una tasca feixuga en que pràcti-cament ell fou el creador i l’impulsorgairebé únic. Tot el mèrit fou pràctica-ment seu.Tot semblava encarrilat i anant a totvent. Però s’havia de donar la raó a ladita del Cohelet.Feia poc que s’havia jubilat quan, comun llamp caigut del cel blau, un acci-dent vascular cerebral el va deixarhemiplègic i afàsic.I així es va quedar el nostre estimatamic, vivint dependent totalment dela família, en especial de la seva fillaTeresa.Amb l’agreujant que en el curs dels 18anys que va viure en aquestes condi-cions, va veure morir la seva estimadaesposa.Davant d’una situació tan tràgica nopuc més que emmudir i extremar elsilenci respectuós i emocionat.És en aquest silenci on hi plana elrecord de les dites dels gran mestres.Diuen:

– Hi ha una saviesa que sap quan anari quan tornar, què s’ha de fer i què nos’ha de fer, què és la por i què és elcoratge, què és l’esclavitud i què ésl’alliberament: aquesta és pura savi-esa (BHAGAVAD GITA)– Gentil va ser la seva vida i els seuselements tan ben proporcionats quela natura podia dir: això era un home(SHAKESPEARE, Juli Cèsar)

Adéu amic.Però no és un adéu per sempre... enstornarem a veure.

Frederic Corominas Beret

D



En record de Josep Lluís BarrioMedrano

El Dr. Josep Lluís Barrio Medranova morir el passat dia 26 de ge-ner de 2007, a l’edat de 52 anys,

a casa seva.Nascut a Barcelona, va estudiar Medi-cina a la Unitat Docent de Sant Pau, dela Universitat Autònoma de Barcelona.Va acabar l’especialització en Medici-na Interna l’any 1983 i després vatreballar d’adjunt a la Unitat de Malal-ties Infeccioses a l’Hospital de SantPau fins a la fi de la seva vida.Va fer diversos treballs relacionatsamb les malalties infeccioses, especi-alment rellevants en el camp de lainfecció nosocomial. Va llegir, l’any1998, la tesi doctoral amb el títol “Es-tudio de prevalencia seriado y acu-mulativo de la infección nosocomial yde la administración hospitalaria deantimicrobianos”. Va fer tasques do-cents a la Facultat de Medicina de laUniversitat Autònoma i a l’Escola d’In-fermeria de Sant Pau. Sempre va es-tar disponible, quan se’l requeria, percol·laborar en la redacció de proto-cols o recomanacions ja del mateixhospital o bé de les societats científi-ques o institucionals.Era molt més metge de malalts que depapers, ara que la paperassa és sovintmassa protagonista de l’atenció mèdi-ca. Un dels col·lectius que més va aten-dre fou els de pacients infectats pelVIH, als quals no es cansava mai d’ex-plicar, fins allà on podien entendre iassimilar, la seva situació clínica.No li agradava figurar ni ser el protago-nista de les reunions. Es preocupavamolt pels valors que donen sentit a lafeina de metge. Aquesta inquietud elva portar a ser membre fundador delComitè d’Ètica Assistencial de l’Hospi-tal, amb un paper actiu al llarg de molttemps. A través de totes aquestes exi-gències ètiques va haver de viure, ambcerta desil·lusió, però amb total dis-creció com, sovint, els càrrecs canvienel comportament de les persones. Laseva trajectòria va ser públicamentreconeguda en el Congrés de la Profes-sió Mèdica Catalana del novembre de

2004, quan va rebre el premi a l’Excel·-lència Professional, en l’àmbit de laMedicina Hospitalària.En Pep era bona persona i encara queaixò, en el sentit més estricte no éssempre fàcil, ell era tan amable i dis-cret que mai no va perdre l’excel·lentrelació que tenia amb tots els com-panys i altre personal hospitalari. Maino va voler imposar el seu criteri sen-se haver convençut racionalment l’in-terlocutor, tot i que el seu prestigi i,fins i tot, el seu aspecte físic podienhaver facilitat una actitud autoritària.Tenia a més la virtut, no gaire fre-qüent, d’exposar tot el que sabia, queno era poc, sense parlar mai mala-ment dels altres. Feia el dia a dia agra-dable, encara que els vents bufessin,especialment l’última dècada, no pre-cisament en la bona direcció per a unasanitat pública òptima.Amic de la bona taula i de la lecturapausada. Amic del jazz i del bon cine-ma i sorprenentment de la ciència-ficció. Gens amic, en canvi, de la cri-dòria o de la intolerància. Fins i tot laseva indumentària, gris i negra, perdiscreta, destacava.Va viure la seva llarga malaltia, acom-boiat sempre per la seva amantíssimamare i la seva pròpia família, d’unamanera increïblement valenta, desit-jant només el temps suficient perquèels seus fills es fessin una mica mésgrans. La seva serenitat a l’hora d’expli-car la seva pròpia situació sovint des-concertava a l’interlocutor. No va clau-dicar davant el dolor ni les dificultats,fins i tot animava els altres, els últimstemps fent un esforç notable, davant laprogressió de la seva malaltia, de laqual va estar sempre ben assabentat.Els qui vàrem tenir la sort de viure itreballar al seu costat li agraïm l’exem-ple rebut. Voldríem seguir el camíd’humanitat, pel que tan bé va transi-tar, en l’ofici de fer de metge i... debona persona.Adéu, Pep.

Guillem Verger GarauCarles Orta Sagalàs

Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica iproperament en Medicina Pericial i Avaluadora.

La superació de la puntuació mínima necessària, d'acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada,treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinadaobeeix a la voluntat d'impulsar la regulació d'un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web delCOMB www.comb.cat, a l'apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de febrer del 2007.

Moran, DanielJaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartorell Sabater, CarmenMendialdua Ugarte, M. LourdesMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , DanielOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodriguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M Teresa

Tudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVillarroya Martin,Josefa GloriaZueras Gelabert,Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisesBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. MontserratGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M. LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco Javier

Gonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, AlvaroLazaro Fuste, JorgeLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M. Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPascual Casacuberta, JordiPérez Ballestero, M. CarmenPérez Burillo, M. PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSanz Manonellas, LourdesSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose Ramon

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ACUPUNTURAAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria Luisa

Aluart Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal,

AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaCadena García, M LuisaCancer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutierrez Heras, LidiaHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Subirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M. IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra M.Vicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, M. JoseWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DEGENT GRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoCasañas López, GuillermoEstevez Dominguez, HerminiaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Jimenez, MontserratBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBulashenko, ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, Jordi

Diez Llambrich, XavierEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Parra, CarmeGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeler Forcadell, NúriaMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MercèOrtega Soriano, AntonioOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. Carme

Ratera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRosell Arnold, ElenaSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barasona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sahuquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORAAguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Dominguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoBartralot Soler, JordiBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaumeCarbó Salvador, JaumeCarme Luesma, AntonioCasalots Pujadas, CarlosCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada,

Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelGalindo Lorente, AnaGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielHerranz Muñoz, GerardoIbañez De La Chica, M. DoloresMartí Riola, GriseldaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiOlmedillo Vila, TeofiloPua Dolader, RafaelPueyo Anton, RafaelPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, Celesti

Rios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRosés Acinas, BernardinoRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastianSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsUbiñana Santos, EnricVerdaguer Marti, RicardVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deGirona

ACUPUNTURAFigueres Grassiont, Rosa

MEDICINA HOMEOPÀTICABallbona Moré, VicençGispert Negrell, MontserratLloveras Castelló, MariaPalou Sangrà, AgnèsSuñén Hernández, M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICADeprez, Philippe

Col·legi Oficial de Metges deLleida

ACUPUNTURAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMeler Bosch, Josep M.Ortiz Ripoll, Gema JuliaTribó Pascual, Antoni

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICAAndreu Mencia, LeandroPinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTATribó Pascual, Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMacià Fornos, JosefaMonturiol Moreno, Maria DolorsMuñoz Ruano, M. Jose

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORAde Miguel Arregui, M. CarmenPinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

ACUPUNTURASanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICABusquets Romagosa, Joan M.Ferrando Albors, SilvanaFigueras Pla, RosaGuasp Tichell, M. CristinaLopez Manzaneque, Josep VicençPizarro Molina, IsabelSaco Brunet, M. Isabel



Consultoriterminològic

termcatcentre de terminologia

El TERMCAT publica elDiccionari de psiquiatria

El Diccionari de psiquiatria delTERMCAT, del qual us avançà-vem la publicació en el darrer “Con-

sultori terminològic”, es presenta durantla segona quinzena d’abril a l’Hospital dela Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.L’obra ha estat editada pel TERMCAT il’editorial Elsevier-Masson, amb el suportdel Departament de Salut de la Generali-tat de Catalunya i el patrocini de Laborato-ris Almirall.Aquest diccionari és fruit del treball con-junt entre terminòlegs del TERMCAT i unequip de professionals de la Societat Ca-talana de Psiquiatria i Salut Mental, filialde l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i dela Salut de Catalunya i de Balears; concre-tament, hi han participat els doctors AntoniCardona, Ramon Coronas, Àlex Pons iJudit Usall, coordinats pel doctor Josep M.Pericay.El Diccionari de psiquiatria aplega i defi-neix 1.062 termes catalans, amb les equi-valències en castellà, francès, anglès i ale-many, indicacions de les relacions de sino-nímia entre els termes i, quan escau, notesamb informació contextual. Per a facilitar laconsulta de l’obra, darrere el cos del dicci-onari apareixen els índexs bilingües cor-responents. Com a complement, el diccio-nari inclou dues taules amb prop de 150denominacions catalanes de psicofàrmacsi d’instruments d’avaluació psiquiàtrica,amb les equivalències en castellà, francèsi anglès. I, finalment, s’ofereix la bibliogra-fia de referència consultada.L’obra s’adreça als professionals de la sa-lut mental –especialment als qui treballenen l’àmbit assistencial–, als estudiants demedicina i d’altres disciplines afins a lapsiquiatria, i als mediadors lingüístics (pe-riodistes, traductors o correctors especia-litzats), que necessiten una eina de consul-ta eminentment pràctica per a resoldre elsseus dubtes terminològics.Voldríem destacar dos aspectes rellevantsdel treball terminològic en què se susten-ta aquesta obra. En primer lloc, el consensde l’equip de treball perquè la selecció determes i l’enfocament del diccionari asso-

lissin un nivell crític d’eclecticisme i har-monització conceptual. La decisió conse-qüent va ser prendre com a punt de parti-da el sistema nosològic recollit en la clas-sificació del DSM-IV-TR1, ja que té unabase ateòrica i eminentment descriptiva.En segon lloc, considerem remarcable elnombre de neologismes relacionats ambel camp de la salut mental que han estatobjecte d’estudi i normalització, mitjan-çant la intervenció del Consell Supervisordel TERMCAT2. En el quadre annex us

oferim una selecció d’alguns dels termesnormalitzats com a conseqüència de l’ela-boració d’aquest diccionari.En síntesi, el Diccionari de psiquiatria,que inclou un recull de termes força espe-cialitzat, pretén esdevenir una eina pràc-tica per a resoldre els dubtes terminolò-gics dels especialistes en salut mental delnostre país. Alhora, us animem que, coma especialistes, feu servir la terminologiaque aquest diccionari us forneix, ambl’objectiu de fomentar l’ús de la llenguacatalana en el vostre àmbit professional.

M. Antònia Julià i BerruezoTERMCAT, Centre de Terminologia

Notes1. DSM-IV-TR: diagnostic and statisti-cal manual of mental disorders. 4thed. Washington: American Psychia-tric Association, 2000.2. El Consell Supervisor és l’organismeque s’ocupa de la normalització formalde la terminologia catalana i està for-mat per membres designats per la Sec-ció Filològica de l’Institut d’Estudis Ca-talans i per membres del TERMCAT.

terme normalitzat terme de partidaabrusament kindlingafecte affectafecte aplanat flat affect

sin. flattened affectafecte inadequat inappropiate affectafecte làbil labile affectafecte retret blunt affect

sin. blunted affect; constricted affect; restricted affectassistència gestionada managed carebelle indifférence [fr] belle indifférencedeler cravingdeliri de gelosia delusional jealousysin. compl. síndrome d'Otel·lo sin. Othello syndromegestió de casos case managementpsiquiatria de consulta i enllaç consultation-liaison psychiatry

sin. liaison psychiatrypsiquiatria infantil i juvenil pedopsiquiatriasin. compl. paidopsiquiatria; sin. compl. paidopsiquiatriapedopsiquiatriasuïcidi col·lectiu cluster suicid

sin. collective suicide; mass suicidetrastorn límit de la personalitat bordeline personality disordersigla TPL sigla BPDtrastorn somatomorf somatoform disorder



Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 932 160 500 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.cat

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

Troques de llana de Holmgren, c. 1900-1910.

A la primavera de 1876, la localitatsueca de Lagerlunda fou escenari

d’un terrible accident ferroviari. Aixòestimulà la curiositat del fisiòleg A.F.Holmgren qui confirmà que algunsdels treballadors de la línia Uppsala-Gabole patien anomalies en la visiódels colors. Holmgren examinà la per-cepció cromàtica tot fent que l’indivi-du assenyalés les troques de llanasegons les indicacions de color fetesper l’expert. La comunitat científicasueca aprovà el test, que es prescrivícom a obligatori en els exàmens delstreballadors de les línies ferroviàries imarítimes del país. La preocupacióper aquest tema havia portat a reco-manar, en les conclusions de la secciód’oftalmologia del congrés mèdic in-ternacional celebrat a Brussel·les el1875, la no acceptació de treballadorsafectats de “cromatopseudòpsia”.La visió dels colors ja havia interessat elquímic J. Dalton (1794), qui contribuí alconegut i poc satisfactori concepte dedaltonisme. La popularitat del test deHolmgren va raure en la simplicitat tèc-nica i senzillesa del disseny. També enel seu fonament científic, avalat per la

teoria tricromàtica de la percepció delcolor feta per T. Young (1802) i demos-trada des l’òptica psicofisiològica perH. von Helmholtz (1850). La teoria asse-nyalava l’existència de tres partícules ala retina susceptibles de percebre elscolors vermell, blau i verd, i explicavaque un defecte a una d’aquelles podiacausar problemes en la percepció d’uncolor primari o de qualsevol altre quetingués el concurs d’aquells. El nord-americà W. Thomson (1879), deixeblede Helmholtz, simplificà el test, tot re-duint el nombre de colors i troques.Alhora, altres mètodes es desenvolu-paren, basats en diagnòstics qualita-tius, centrats en l’anàlisi del nom o elec-ció dels colors, del contrast de les om-bres dels colors o de la mesura de l’agu-desa visual cromàtica. El més destacatfou el de les proves isocromàtiques cre-at per J. Stilling i A. R. Von Reuss (1878),basat en la teoria expressada per E.Hering (1878), que afirmava l’existèn-cia de cèl·lules oposades en la percep-ció del color, i que després serví per a lacreació dels tests pseudoisocromàticsde cartes d’Ishihara o de fitxes deFarnsworth i Munsell.



NOTÍCIES DEL MUSEU

Celebració de fi de carrera de la promoció de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1927.Entre d'altres, s'hi troben els metges Josep Alsina Bofill, Josep Casanovas, Josep Domènech Alsina, Agustí AmellSans o Josep Maria Roca de Viñals.

El Museu d’Història de la Medicinade Catalunya i el Col·legi de Met-

ges de Barcelona col·laboren en unprojecte de gran abast, iniciat el2006 i articulat al voltant dels met-ges catalans a l’exili. Com a primersresultats, en les darreres setmaneshem publicat un llibret, hem inau-gurat una exposició a la seu del Col·le-gi de Metges i hem posat en funcio-nament un lloc web a internet“www.metgesalexili.cat”. Tot ple-gat, es tracta dels primers passosd’articulació d’algunes eines de tre-ball d’un projecte farcit de fronts ipossibilitats de recerca.Qualsevol valoració històrica de l’exi-li científic provocat per la guerra de1936-1939 ha de considerar com apunt de partença la transformació dela ciència ocorreguda a Espanya du-rant les primeres dècades del seglexx. Hem posat un èmfasi especial enla presentació d’aquest període perdues raons: per tal de mostrar la di-mensió, significat i vàlua dels met-ges que hagueren de prendre l’opcióde l’exili i també per raons de caràc-ter tècnic, com ara l’existència d’unarecerca molt feble d’aquest exili i lesdificultats d’accedir a les fonts es-trangeres. Tot plegat, això ens portàa centrar l’atenció en el professoratuniversitari de la Facultat de Medici-na de Barcelona que s’exilià i a deixarper a més endavant l’estudi de laresta de metges exiliats, que forenmolts més que els que havien estatdocents universitaris.En aquest sentit, les eines de treballque hem creat no s’han de conside-rar productes acabats, sinó com amitjans oberts de recuperació de lamemòria i de difusió de coneixement.Necessitem la col·laboració dels met-ges i de les seves famílies per tald’ampliar les notícies i els materialsdisponibles sobre els metges exili-ats: fotografies, textos, adreces decontacte, etc.

Desenvolupament i resultat de la tècnica d'empelt de teixits, en tauler d'escacs o segells, en un cas del Dr. PereGabarró a Barcelona, el 1951, quatre anys després del seu retorn de l'exili.

Metges Catalans a l'exili: un projecte de recuperació de la memòria

Memòria gràfica de la Professió Mèdica

El Museu continua la tasca de re-cuperació de la memòria gràfica

de la professió mèdica catalana. Pertal d’il·lustrar la secció, tot lligant ambel tema dels metges a l’exili, mostremtres fotografies procedents de la col-laboració que hem demanat en aques-tes pàgines en anteriors ocasions.L’Agrupació Fotogràfica de Catalunyaens ha cedit una fotografia que elsdonà l’otorinolaringòleg Josep MariaCosta Simón i que mostra la celebra-ció de fi de carrera de la promoció dela Facultat de Medicina de Barcelonade l’any 1927. Una promoció que apor-tà pocs anys després alguns dels pro-fessors que s’incorporaren a la fasefinal del projecte de redreç de la medi-

cina que fou el període de la Universi-tat Autònoma de Barcelona. Les al-tres dues fotografies ens han estatfacilitades pel cirurgià plàstic Dr.Robert Benedito i Ramon i mostrenuna tècnica desenvolupada pel Dr.Pere Gabarró i Garcia, un dels primerscirurgians catalans a conrear la cirur-gia plàstica i reparadora, la dels em-pelts de teixits en tauler d’escacs osegells. Exiliat a Anglaterra el 1939, elDr. Pere Gabarró treballà al costat del’expert Harold Gillies i l’experiènciaadquirida en matèria de cremats enles guerres de 1936 i de 1939 li perme-té desenvolupar aquesta tècnica, quepublicà al British Medical Journal elsanys 1943 i 1944.



NOTÍCIES DEL MUSEU

Membres de l'Institut de Fisiologia el 1925. D'esquerra a dreta, en primera fila, Joan Bofill Deulofeu, F.Fernández Riofrío, Joaquim Xirao, Antoni Trias Pujol, August Pi Sunyer, Jesús Maria Bellido, Rossend Carrasco,Josep Puche, Francesc Domènech Alsina. En segona fila: Sr. Briones, Antònia Papiol, Montserrat Farran, MariaBosch, Josefa Barba, Jaume Pi-Sunyer Bayo, Sra. Solsona, Sra. Fosas, Dr. Xirao, Dr. Candela, Dr. JaumeRaventós. En tercera fila: Srs. Francesc Jofre, Josep Rumbau i Juan Vachier.

La cohesió social i acadèmica en-tre els integrants de la institució,

l’existència d’un programa de recercacentrat o bé l’explotació ràpida detècniques experimentals són algunsdels trets que els historiadors de laciència han assenyalat com a propisd’una escola de recerca (“researchschool”). Aquests foren alguns delstrets que caracteritzaren l’Institut deFisiologia, creat per la Mancomunitatde Catalunya dins de la Facultat deMedicina de la Universitat deBarcelona el 1920 i dirigit per AugustPi i Sunyer i Jesús Maria Bellido i Gol-ferichs fins a la desaparició forçosa el1939.La creació de l’Institut de Fisiologialligà ciència i política en constituirun dels exemples més importants depolítica científica impulsat per unainstitució de govern catalana, totpensant en clau d’atendre les neces-sitats de la societat catalana. Fouuna institució que recollí l’experièn-cia i els objectius coneguts i formu-lats pels deixebles del mestre RamonTurró, defensors dels principis de lamedicina experimental, fundadorsde la Societat de Biologia deBarcelona.La tasca desenvolupada en aquestcentre fou exemplar, mostrà una for-ma de fer ciència completament allu-nyada del model universitari implan-tat per l’estat liberal centralista delsegle XIX. Mostrà la possibilitat decombinar l’ensenyament pràctic i elfoment de la recerca i l’experimenta-ció, com també l’adopció de tècni-ques de discussió i recepció de lainvestigació reconegudes per la co-munitat científica internacional. Elsresultats aconseguits en aquells anysforen notables: línies de recerca ori-ginals, concretes i coherents, contri-bució a l’emergència de noves disci-plines o especialitats, estades de tre-ball a l’estranger, participació activaa reunions internacionals, lideratgeinternacional reconegut en projectesde recerca específics, publicacions

Metges catalans a l'exili: desaparició d'una veritable escola de recerca

Fotografia de membres de l'escola catalana de fisiologia al congrés internacional de l'especialitat, delsassistents catalans al Congrés de Fisiologia celebrat a Uppsala, Suècia, el 1926. Entre d'altres, hi trobem elsdoctors Jesús Maria Bellido i Golferichs, Rossend Carrasco i Formiguera, Carme Bayo i el seu marit Dr. August Pii Sunyer i Leandre Cervera.

internacionals, intercanvi d’invitaci-ons d’arreu per impartir cursos i con-ferències.L’esclat de la guerra el 1936 i el resul-tat final d’aquesta portaren a la desa-parició d’aquesta escola del mapacatalà. Bona part dels seus membreshagueren de prendre l’opció de l’exili.La primera parada la feren a Tolosa deLlenguadoc, on el Dr. Jesús Maria Be-llido intentà, sota els auspicis del seucol·lega Camille Soula, refer el projec-te d’escola de biologia catalana a Oc-

citània. Les necessitats de supervi-vència, les oportunitats obertes aAmèrica i l’esclat de la guerra a Euro-pa portà a la dispersió de l’escola defisiologia catalana. La força i la inèrciadel treball adquirides durant anys pelsmembres d’aquella escola els servíper reprendre les seves carreres i or-ganitzar nous estudis de fisiologia ad’altres llocs del món. A Catalunya,aquell nivell científic assolit a les pri-meries dels anys 1930 no fou recupe-rat fins als anys 1980.


congressos cursos

congressos cursos

Acupuntura

Icmart 2007: 3r. Congrés InternacionalMèdic d'AcupunturaDe l'01/06/2007 al 03/06/2007 BARCELONA

Secretaria: Secretaria Tècnica ACTIVA Congre-sos. Provença, 238, 5è. 2a. 08008 Barcelona. Tel.933 238 573; [email protected]

Bioètica

V Congrés Mundial de BioèticaDel 21/05/2007 al 25/05/2007 GIJÓN

Secretaria: Sociedad Internacional de Bioética(SIBI). Plaza del Humedal, 3. 33205 Gijón. Tels.985 348 185 / 985 354 666. Fax 985 353 437; web:www.sibi.org; E-mail: [email protected]

Convocatòria de beques en projectesd'investigació en el camp de la BioèticaEl 31/05/2007 BARCELONA

Secretaria: Fundació Víctor Grífols i Lucas. Jesúsi Maria, 6. 08022 Barcelona.Tel. 935 710 410. Fax 935 710 535; e-mail:f u n d a c i o . g r i f o l s @ g r i f o l s . c o m ;www.fundaciogrifols.org

Premi a una obra periodística sobreBioèticaEl 31/05/2007 BARCELONA

Secretaria: Fundació Víctor Grífols i Lucas. Jesúsi Maria, 6. 08022 Barcelona. Tel. 935 710 410. Fax935 710 535; e-mail: [email protected];www.fundaciogrifols.org

Diversos

Màster en prevenció i tractament deltabaquismeOrganitza: Institut de Formació Contínua. Uni-versitat de Barcelona. Calendari: inici del cursdos cops l'any, octubre i febrer.Secretaria: Tel. 902 151 911; e-mail:[email protected]; www.imicromat.com;www.il3.ub.edu

Màster en fitoteràpiaOrganitza: Institut de Formació Contínua. Uni-versitat de Barcelona. Calendari: inici del cursdos cops l'any, octubre i febrer.Secretaria: Tel. 902 151 911; e-mail:[email protected]; www.imicromat.com;www.il3.ub.edu

Dia Mundial de la Fibromiàlgia i SFCEl 12/05/2007 BARCELONA

Organitza: Fundació Fiobromiàlgia i SFCLloc: Sala d'Actes del COMB

IV Trobada de Professorat de Ciènciesde la SalutDel 30/05/2007 a l'1/06/2007 BARCELONA

Organitza: Facultat de Medicina-Universitat deBarcelonaSecretaria: e-mail: [email protected]; http://www.ub.edu/trobades/index.htm

Assemblea General Metges senseFronteresDel 02/06/2007 al 03/06/2007 BARCELONA

Lloc: Sala d'Actes del COMB

XXVII Jornades d'Economia de la SalutEl bon govern de la sanitatDel 06/06/2007 al 08/06/2007 A CORUÑA

Organitza: Asociación de Economía de la SaludSecretaria: Orzán Congres. Av. Primo de Rivera11, 2o izda. 15006 A Coruña;Tel. 981 900 700. Fax 981 152 747;o r z a n c o n g r e s @ o r z a n c o n g r e s . c o m ;www.orzancongres.com

2n. Congrés Internacional del Col·legi deLogopedes de CatalunyaDel 06/06/2007 al 08/06/2007 BARCELONA

Secretaria: Col·legi de Logopedes de Catalunya.Bruc, 72-74, 5a. planta. 08009 Barcelona. Tel. 934878 393; [email protected]; www.clc-logopedia.org

Endocrinologia i Nutrició

Màster en nutrició i alimentacióOrganitza: Institut de Formació Contínua. Uni-versitat de Barcelona. Calendari: inici del cursdos cops l'any, octubre i febrer.Secretaria: Tel. 902 151 911; e-mail:[email protected]; www.imicromat.com;www.il3.ub.edu

Estomatologia

Medicina Bucal en el context de lamedicina. IX Congrés de la SocietatEspanyola de la medicina oral i VIIReunió de l'AIPMBDe l'11/10/2007 al 13/10/2007 BarcelonaSeu del Congrés: Hotel Barcelona PlazaSecretaria: MdV - Organización y Protocolo.Marta Ventura. Bruc, 28, 2n. 2a. 08010 Barcelo-na. Tel. 607 499 365. Fax 933 177 415;[email protected]

Medicina de l'Educació Físicai Esport

Postgrau en lesions relacionades ambl'esport. De la clínica a la imatgeavançadaOrganitza: Institut de Formació Contínua. Uni-versitat de Barcelona. Calendari: inici del cursdos cops l'any, octubre i febrer.Secretaria: Tel. 902 151 911; e-mail:[email protected]; www.imicromat.com;www.il3.ub.edu

Medicina del Treball

VI Congrés Espanyol de Medicina iInfermeria del TreballDel 06/06/2007 al 09/06/2007 MADRID

Secretaria: Acción Médica. Fernández de la Hoz,61. 28003 Madrid. Tel. 915 360 814. Fax 915 360607; [email protected]

Nefrologia

X Jornada de NefrologiaEl 12/06/2007 BARCELONA

Organitza: Fundació Catalana de NefrologiaSecretaria: Lloc: Sala d'Actes del COMB

Obstetrícia i Ginecologia

3r. Symposium internacional.Misoprostol i Mifepristona enginecoobstetríciaDel 04/10/2007 al 05/10/2007 VALÈNCIA

Secretaria: Clínica Mediterránea. Salvador Gui-not, 14, bajo. 46017 València. Tel. 963 586 020.Fax 963 785 485


congressos cursos

OtoRinoLaringologia (ORL)

5th International Conference onVestibular Schwannoma and other CPAlesionsDel 05/06/2007 al 09/06/2007 BARCELONA

Secretaria: Instituto de Otología García-Ibáñez.Dr. Roux, 91. 08017 Barcelona.Tel. 932 050 204. Fax 932 054 367;w w w . a c o u s t i c n e u r o m a 2 0 0 7 . c o m ;[email protected]

Congrés mundial de neurinoma del'acústicDel 06/06/2007 al 09/06/2007 BARCELONA

Secretaria: Institut d'Otologia Garcia-Ibáñez. Dr.Roux, 91. 08017 Barcelona. Tel.932 050 204. Fax932 054 367; [email protected]

50 Curs pràctic de diseccióanatomoquirúrgica de l'os temporalDel 05/11/2007 al 07/11/2007 BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergos, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 333;e - m a i l c l i n i c a @ c l i n i c a c l a r o s . c o m ;www.clinicaclaros.com/cic/index.html

Psiquiatria

I Symposium Internacional sobreNeurociències i Psicopatologia NeuronesMirallEl 08/06/2007 SANTA CRUZ DE TENERIFE

Organitza: Servei de Psiquiatria de l'HUC/ IPRATenerifeSecretaria: Teniente Martín Bencomo, 11. 38004S/C de Tenerife. Tel./Fax 922 240 451; e-mail:[email protected]


petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,telèfon, àmplia sala d'espera. Dos matins: 180 €i tres: 300 €. Tardes: dimar. i dij.: 300€; dill.,dimec.,div.: 360€.INFORMACIÓDra. Pifarrer. Tel. 619 701 701

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxosequipats, telèfon, aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.Zona Casanova-Diagonal.INFORMACIÓTel. 934 195 121

Es lloguen despatxos mèdics, totalment equipats,matins i tardes, en centre mèdic al barri del Clot.Servei recollida de trucades i secretaria inclòs.INFORMACIÓTel. 932 073 743 (tardes)/600 281 703

Rda. Gral. Mitre/Muntaner, lloguer de despatxoscompletament equipats matins i tardes, aire con-dicionat i calefacció, amb servei de recepció,secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de dissenyi confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Maria. Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d'infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdica. Balmescantonada Rosselló. Alt standing. En funciona-ment. Completament equipats amb servei derecepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicio-nat, àmplia sala d'espera, rentamans, etc. 1 des-patx disposa de 2 habitacions i 1 banyINFORMACIÓTels. 934 870 525 / 933 397 911 / 609 369 912

Entresol 80 m2, veí dels hospitals Creu Roja, SantPau i Quinta de Salut l'Aliança. Es lloga. 750 €/mes. Ubicat en front pàrquing municipal i prop deparades autobusos: 15, 19, 25, 45, 47 i metrolínea 5.INFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

petits anuncis

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condi-cionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

Centre mèdic-psicològic en funcionament ofe-reix despatxos per lloguer. Situat a Balmes/General Mitre. Totalment equipats, inclòs serveid' infermera-recepcionista. Matins o tardes. Dis-ponibilitat immediata. Preu a convenir.INFORMACIÓSrta. Patricia. Tel. 934 341 045

Rda. Gral. Mitre/Lesseps, lloguer de despatxoscompletament equipats, matins. Aire condicio-nat i calefacció, amb servei de recepció, secreta-ria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i con-fortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Anna. Tel. 932 175 153 (tardes)

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació igestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 /627 561 091 E-mail: [email protected]

Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d'alt stan-ding lloga despatxos totalment equipats permòduls de matins i tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè vostè sols hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga des-patxos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tardaINFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefò-nica. Recepció de trucades personalitzada. Ges-tió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques.Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries.URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net. Tel. 933 906 700

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Anàlisis Clíniques. Servei d'infermeria. Netejadiària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Medica. Tel. 933 906 716

Llogo despatx en una consulta mèdica a plecentre de Sabadell.INFORMACIÓDra. Bosch. Tel. 645 260 544

Es lloga pis reformat de 115 m2, situat a Villarroel-Diagonal apte per a consulta mèdica. Hi ha unacadira dental en funcionament.INFORMACIÓTel. 932 001 047

Es venen despatxos per a consulta mèdica enclínica en funcionament. Zona Plaça Bonanova(preus assequibles).INFORMACIÓTel. 607 711 949

Centre mèdic, totalment equipat situat al carrerSardenya al costat de la plaça Sanllehí. Ofereix elsseus despatxos per llogar.INFORMACIÓRosaura Estragues. Tel. 619 240 091 [email protected]

Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costatHospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos moltben equipats, tot nou, servei de recepció, calefac-ció, telèfon, àmplia sala d'espera, per mòduls dematins o tardes o en exclusiva. Per a totes lesespecialitats.INFORMACIÓRita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393

Rambla Catalunya/Pl. Catalunya. Despatx mèdicen lloguer. 170 m2. Flexibilitat en clàusules con-tractuals. 2.400 euros/mes. D'interès per a Grupsmèdics o mútues.INFORMACIÓTels. 933 177 002 / 677 401 010

Institut RET, centre clínic situat a ple centre deBarcelona, ofereix despatx per a metges o psi-quiatres que vulguin llogar a les tardes a un preude 120 euros al mes. Derivacions de l'institut.INFORMACIÓMontserrat. Tel. 627 183 840 /www.institutret.com / [email protected]

Per jubilació es traspassa despatx mèdic al centrede Castelldefels en funcionament fa 16 anys.Completament equipat. Aire condicionat.INFORMACIÓTel. 692 687 137


petits anuncis

Es lloga despatx, 70 m2, 2a. planta, exterior.Consultoris Dexeus, Pg. Bonanova, 69.INFORMACIÓTels. 932 121 894 / 629 692 921

ES VEN PIS a l'Eixample, Consell de Cent/EnricGranados, 100 m2 + 20 m2 terrassa coberta,principal, ascensor, exterior orentació mar, ter-ra de mosaic antic, sostres artesonats, calefacció,aire condicionat, reformat. Actualment consul-ta-habitatge. Preu: 559.000 €.INFORMACIÓTel. 680 543 512

A VILANOVA I LA GELTRÚ es ven consultad'oftalmologia en ple funcionament completamentequipada. Amb quiròfan per a cirurgia major am-bulatòria. 35 anys d'exercici professional.INFORMACIÓMari Carmen. Tel. 630 327 877

Es lloga local planta baixa per a consultori mèdic.130 m2. En perfecte estat. Passeig Bonanova/ViaAugusta.INFORMACIÓTel. 667 350 967

Es lloga despatx per a consultori mèdic. Espaid'un primer pis de 65 m2 al carrer Balmescantonada General Mitre. Àmplia zona de recep-ció/secretaria, 3 despatxos exteriors. Parquet,insonoritzat, totalment rehabilitat, a estrenar.Escala règia. 1.200 €.INFORMACIÓTel. 660 701 261

A Balmes-Gran Via, es lloga despatx, molt benequipat, amb servei de recepció, calefacció, te-lèfon, aire condicionat, pàrquing. Molt bona co-municació. Matins i tardes.INFORMACIÓTel. 619 272 482

Es lloga pis de 165 m2 al carrer Madrazo ideal perdespatx o consulta mèdica.INFORMACIÓTel. 934 510 643 i 934 144 754

Venc pis/despatx, Marina/Almogàvers, 42 m2

moblat, 1 habitació doble, cuina independent,bany, sala menjador, calefacció gas. Per entrar aviure. Ben comunicat bus, metro i Tram. A 10minuts platja. 2 ascensors.INFORMACIÓTels. 659 911 130 / 934 309 270

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des d'1,50 €/full.INFORMACIÓSrta.Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Decoració interiorisme. Es fan tot tipus de projec-tes i reformes de consultoris, despatxos i habitat-ges. Pressupost sense compromís. També objec-tes de decoració i de regal. Importants des-comptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei.INFORMACIÓINNOVO. Alfons XII, 26/Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845 / 630 033 029

Oficina tècnica dedicada al servei de l'arquitectura,en especial projectes de reforma i obra nova pera consultoris, despatxos, clíniques, habitatges.Una empresa oberta a noves idees i tendènciesque, amb tota seguretat, seran del seu interès.INFORMACIÓEstudi D'ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/E-mail: [email protected]

ES VEN casa a 9 km de la Seu d'Urgell i 19 de lafrontera d'Andorra, Parròquia d'Hortó (Alt Ur-gell). Pedra i fusta, teulada de pissarra nova, soltot el dia. Pati: 20 m2, vistes Pla de Sant Tirs, Cadíi Cerdanya. 3 plantes. 3 hab. dobles (1 suite) 2banys, cuina, menjador-saló, llar de foc, calefac-ció de llenya, 2 armaris encastats i traster sotaes-cala. Preu: 336.306 €. ParticularINFORMACIÓTel. 627 954 508

Venc apartament a Marbella, cèntric, 2 habitacio-ns, terrassa de 60 m2, 2 banys, aire condicionat,pàrquing/traster, piscina i jardí. Preu 280.000 €.INFORMACIÓTel. 936 751 479

Es lloga CAN MESTRE. Camí de Can Mestre. ElSerrat de l'Ocata. L'Ametlla del Vallès.www.canmestres.es. Un lloc perfecte per des-cansar, la resta depèn de tu.INFORMACIÓ[email protected]. www.canmestres.es

DQ NÀUTICA. Compres i gestions nàutiques.Assessorament i avantatges per a metgescol·legiats en embarcacions noves i d'ocasió.www.dq649.comINFORMACIÓDaniel Querol. Tels. 937 762 316 / 649 313 524/ [email protected]

Xalets a Costa Daurada. A 5 km de Torredem-barra i a 10 minuts del Golf Costa Daurada. 3xalets aïllats amb parcel·la de 400 m2, 190 metresconstruïts. 4 dormitoris dobles, 3 banys com-plets, cuina office equipada, bomba de calor,garatge. Acabats de 1a.INFORMACIÓIcma. Tel. 615 229 089

Pisos i apartaments moblats i equipats de lloguera Barcelona. Contractes mínims de 3 mesos imàxims de 2 anys.INFORMACIÓGemma Martí. Tels. 934 872 387 / 607 333 749/ www.martisirera.com

Venc àtic-dúplex, Josep Tarradellas-Còrsega de120 m2, 40 m2 de terrassa, parquet, 2 banys, 2ascensors, porteria reformada. Preu 670.000 €INFORMACIÓTel. 936 626 454

Finca antiga, pis cèntric, assolellat, reformat,davant la parada d'autobús i al costat de la paradade metro Universitat. Sense ascensor. 150 m2, 4habitacions dobles, 2 senzilles, menjador, cuina,bany gran, bany petit. Lloguer: 1.250 mensuals.INFORMACIÓMònica. Tel. 679 394 601

NEED ENGLISH????? I have considerable expe-rience of helping professionals prepare theirconference papers for the English speaking world.Therefore I can offer English classes one on one,or groups of up to four, specialising in pronuncia-tion.INFORMACIÓRosalind M Leggett, M.A., [email protected] mobile: 690 764847

Treball

Auxiliar d'infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s'ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 46 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

S'ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica com a recep-cionista, telefonista o auxiliar administrativa.Castellà, català. Informàtica a nivell usuari. Dis-ponibilitat d'horari.INFORMACIÓMontse Garcia. Tels. 934 323 737 / 680 511 541

S'ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista o auxiliar administrativa. Àmplia experièn-cia en tracte amb el públic.INFORMACIÓCarme. Tels. 934 099 149 / 637 418 197

Senyoreta de 39 anys s'ofereix com a secretàriade metge en consultori o clínica. Bona presència,disponibilitat horària, coneixements d'informàtica:Windows, Internet, etc. Atenció i programaciód'agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i trac-te humà.INFORMACIÓCarme Torres Sabi. Tels. 606 642 453 / 933 522 331

S'ofereix secretària/auxiliar d'infermera ambàmplia experiència en el món hospitalari. Dispo-nibilitat d'horari: jornada completa.INFORMACIÓMarta. Tels. 933 733 638 / 617 208 857


petits anuncis

Secretària mèdica s'ofereix per treballar en con-sulta mèdica o clínica. Titulació d'ofimàtica,comptabilitat (contaplus). Atenció i programaciód'agenda. Excel·lent capacitat organitzativa. Bontracte amb públic, bona presència, responsable.Experiència.INFORMACIÓMaite Vidal. Tels. 933 475 895 (contest.) /[email protected]

S'ofereix noia de 49 anys per treballar com arecepcionista, telefonista, auxiliar administrativao assistent personal. Disponibilitat: tardes, im-mediata. Idiomes: castellà, català i francès. Incor-poració immediata.INFORMACIÓQuima. Tels. 626 125 315 / 934 095 273

S'ofereix secretària recepcionista amb 15 anysd'experiència per treballar en consulta, clínica oconsultori. Coneixements d'informàtica. Expe-riència en tracte amb el públic. Disponibilitathorària. Incorporació immediata.INFORMACIÓMariella Pilar Albes. Tel. 619 141 780

S'ofereix senyora polivalent amb avantatges fis-cals, per a consultori mèdic, centre o similar, coma recepcionista-secretària. Experiència en tracteamb el públic. Català, francès i anglès tècnic.Informàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat alsmatins.INFORMACIÓCarme. Tels. 934 530 006 / 646 598 858 /[email protected]

Convocatòria de 2 places per al Servei d'Urgènciesde Cirurgia de l'Hospital del Sagrat Cor, per aguàrdies (12, 17 o 24 hores a determinar), ambpossibilitat d'incorporació a sessions de cirurgiaprogramada. Requisits: Títol d'especialista deCirurgia General i de l'Aparell Digestiu.INFORMACIÓDra. Rosa Antón. Tels. 934 948 904 / 933 221 111ext: 4519

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15anys; secretariat mèdic i diploma en gestió públi-ca per la UB. S'ofereix a les tardes per a consultamèdica, com a administrativa, secretaria, telefo-nista.INFORMACIÓSusanna. Tel. 676 165 449

Infermera s'ofereix per treballar en consultamèdica o laboratori, en tasques d'infermeria,recepció i administració. Disponibilitat tardes.Àmplia experiència.INFORMACIÓ. Tels. 934 551 541 / 639 761 824

M'ofereixo per treballar en consulta mèdica ocentre estètic-mèdic com a recepcionista-telefo-nista, atenció al client. Disponibilitat immediata.Informàtica, nivell d'estudis FPII, català parlat iescrit. Experiència de 12 anys en tracte amb elpúblic.INFORMACIÓCristina Castillo. Tels. 934 512 021 / 656 904 664

S'ofereix secretària-administrativa per treballaren consulta privada. Mitja jornada. Experiènciaen agendes de metges, tracte amb els pacients,recepció de trucades, visites, etc. Titulació enauxiliar de clínica.INFORMACIÓMontse López Tobalina. Tel. 933 073 538

Recepcionista s'ofereix per a consultori o des-patx mèdic a Barcelona capital. Informàtica anivell d'usuari. Anglès i català. Experiència entasques administratives. Disponibilitat horària.Incorporació immediata.INFORMACIÓSandra González. Tel. 696 125 987

S'ofereix administrativa comptable amb 12 anysd'experiència per treballar en sector sanitari.Preferentment horari intensiu. Informàtica a ni-vell alt. Persona molt responsable i ordenada.Molt bon tracte amb el públic.INFORMACIÓBeatriz Llopart Egea. Tel. 626 005 203

Psicòloga col·legiada, estudiant de màster enPsicoteràpia, s'ofereix per a centre mèdic derevisions o gabinet de psicoteràpia.INFORMACIÓSusanna. Tel. 656 560 544

Noia de 30 anys administrativa-comptables'ofereix per treballar de recepcionista, secre-tària. En horari de tarda (excepte dimarts) apartir de les 15,30 h.INFORMACIÓTel. 615 203 068

Secretària-administrativa amb experiència enconsulta mèdica i clínica privada. Horari i retribu-cions a convenir.INFORMACIÓEsperança Nieto. Tels. 629 807 152 / 933 466 605

Infermera titulada s'ofereix a les tardes per aconsulta mèdica o clínica. Preferentment per lazona del Vallès.INFORMACIÓDolors. Tels. 636 368 761 / 937 148 196

S'ofereix infermera amb experiència hospitalàriai de consultes externes per treballar en consultamèdica. Castellà i català. Coneixementsd'informàtica. Disponibilitat d'horari: dilluns adijous per poder compaginar amb estudis depostgrau.INFORMACIÓM. Luisa Blasco. Tel. 670 702 690 /[email protected]

M'ofereixo per treballar en consulta mèdica coma recepcionista-telefonista. Amb experiència.Idiomes. Estudis de grau mig. Català parlat iescrit.INFORMACIÓRosa Maria Prat i Mumbrú. Tels. 934 111 348 /679 802 354

S'ofereix administrativa i recepcionista amb ex-periència en consulta mèdica. Barcelona capital.Estudis de grau mig.INFORMACIÓAndrea Sandoval. Tel. 676 792 839

M'ofereixo per treballar en consulta mèdica coma telefonista, recepcionista. Certificatd'incapacitat. Barcelona capital. Experiència encitació.INFORMACIÓJesús Sánchez. Tel. 636 161 497

Noia estudiant de Periodisme s'ofereix com arecepcionista, telefonista per a consulta mèdica,clínica o similar. Horari de matins.INFORMACIÓDiana. Tel. 619 438 742

Senyora de 56 anys s'ofereix per treballar com arecepcionista, telefonista en consulta mèdica.Experiència en banca. Disponibilitat: tardes.INFORMACIÓLaura. Tel. 659 871 155

Comptable amb estudis superiors en econòmi-ques i empresarials s'ofereix a consultori mèdic,hospital o clínica, mitja jornada preferiblementmatins, amb àmplia experiència en gestió inte-gral, implantació i seguiment.INFORMACIÓTel. 649 687 098 / [email protected]

S'ofereix infermera per treballar en consultamèdica o clínica. Àmplia experiència en quiròfani en pediatria. Horari de matins i alguna tarda.INFORMACIÓJudith Sanchez. Tels. 605 323 234 / 687 584 177

Per a consulta mèdica o similar s'ofereix senyoracom a recepcionista amb experiència en recep-ció, tant de trucades com de pacients, programa-ció de visites i agenda mèdica. Coneixementd'informàtica a nivell d'usuari i disponibilitathorària.INFORMACIÓMaite. Tel. 625 512 137

Centre de Medicina Estètica Facial sense cirurgia,situat a Passeig de Gràcia al carrer Provença,cerca metge dermatòleg per a col·laboració ambel nostre centre.INFORMACIÓTel. 934 676 041

S'ofereix noia de 29 anys per treballar en consultorimèdic com a recepcionista o telefonista. Jornadacompleta. Informàtica a nivell d'usuari. Experiènciaen tracte amb el públic. Molt responsable.INFORMACIÓEsther. Tel. 637 267 756

Noia de 30 anys auxiliar de clínica, dietètica irecepció, s'ofereix per treballar en consultamèdica. Amb experiència.INFORMACIÓLaia. Tels. 679 117 001 / 932 196 021


petits anuncis

Senyora responsable s'ofereix per a consultori.Anglès, català i castellà. Disponibilitat immediata.Horari indiferent. Experiència com a voluntària aMetges sense Fronteres.INFORMACIÓSusanna. Tel. 933 221 755

Senyora de 57 anys s'ofereix per treballar com arecepcionista, telefonista i administrativa. Català,castellà, coneixements d'anglès i informàtica.Excel·lent tracte personal.INFORMACIÓCarme. Tel. 616 420 732

S'ofereix senyora per treballar en consultorimèdic o clínica com a recepcionista, telefonista oauxiliar administrativa, informàtica a nivell d'usuari,metòdica, molt organitzada, facilitat pel tracteamb el públic. Disponibilitat d'horari.INFORMACIÓMarisa. Tels. 685 527 746 / 933 302 861

Utillatges

En venda Ecocardiògraf portàtil, Sonosite Sono-heart Elite, sonda C15e CW MCX (mode M, 2D,imatge harmònic, Doppler polsat, continu i co-lor), monitor Mediflat 15, carro Sitestand, im-pressora Toshiba Medical super Sono Printer.Euros 11.000.INFORMACIÓTel. 933 933 191

Es ven Ecògraf Aloca SSD 500, videogràfic PrinterUP 860 CE, sonda transvaginal Aloca USC 95 2DP-5 nova, taula ginecològica.INFORMACIÓTels. 936 921 428 / 654 393 040

Es ven: Telemando Televix 160 C.G.R./G.E.;Generador Triplunix C.G.R. 150 Kv - 1000 M.A.;Ortopantomògraf Planmeca; Xassis telemètric30x90 cms; Xassis telemètric 30x120 cms.INFORMACIÓAntonio. Tel. 619 818 653

Es ven butaca de dentista automàtica, de colornegre, per 300 €.INFORMACIÓCarmina. Tel. 932 541 717

En venda mobles i instrumental, entre els quals hiha un estreboscop i un audiòmetre. En bon estat,de consultori d'otorinolaringologia.INFORMACIÓSra. Maria Mercè. Tel. 934 170 466

25 ANYS DEL CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALSQUADERNS DE LA BONAPRAXI NÚM. 24FIBROMIÀLGIA

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Centre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsComitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos, RaquelDolado.CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·.egi

al 12

0Fe

brer

-abr

il 20

07 N

úm. 7 Quaderns

http://cec.comb.es

L’any 2007 el Centre d’Estudis Col·legials(CEC) ha acomplert el seu 25è. aniversa-ri. Va ser l’any 1982 que es va posar enmarxa com a tal, continuant l’estela en-degada pel GAPS (Gabinet d’Assessoriai Promoció de la Salut) l’any 1976. RamonTrias en el seu inici i Miquel Bruguera, apartir de 1994, han estat els presidentsdel COMB que han impulsat i donat elsuport per al manteniment del CEC. Hè-lios Pardell ha estat el seu primer direc-tor, assumint aquesta responsabilitatdurant quasi vint anys.Bàsicament i a grans trets, en aquestperíode el CEC ha estat el departa-ment del COMB que ha aportat alscol·legiats els següents serveis:

• Centre Proveïdor d’activitats de For-mació mèdica continuada (FMC). Veu-re taula.• Fons bibliogràfic.• Edició dels Quaderns de la Bona Pra-xi (24 exemplars publicats).• Preparació d’Informes Tècnics.• Suport tècnic per a la creació d’unsistema d’Acreditació :– Disseny d’un sistema d’Acreditaciód’activitats de FMC pel Consell Català

de la Formació Mèdica Continuada(1996).– Disseny d’un sistema d’acreditació deprofessionals a través del Diplomad’Acreditació Col·legial de FormacióMèdica Continuada (DAC-FMC) del Con-sell de Col·legis de Metges de Catalunya(2000).– Disseny d’un sistema d’acreditació deprofessionals de sectors no regulats, através dels Diplomes Acreditatius deCapacitació (DIACAP) en Acupuntura,Homeopatia, Medicina Naturista, Medi-cina Estètica, Medicina de ResidènciesGeriàtriques i Medicina Pericial i Avalu-adora. Es preveu la incorporació d’al-tres sectors professionals a través d’al-tres Seccions Col·legials del COMB(2004).

De cara al futur immediat, a mig i llargtermini, el model de provisió de serveisdel CEC als col·legiats del COMB, es volconsolidar com un model sostenible, tantper la seva utilitat com pressupostària-ment. En futures publicacions col·legialsus anirem informant de les novetats.

Alex Ramos,director del CEC

El primer Quaderns de la Bona Praxidel 2007, editat pel Centre d’Estudis

Col·legials del COMB, correspon al núm.24 de la colecció i tracta sobre lafibromiàlgia i la fatiga crònica. Aquestesmalalties cada cop amb més freqüenciasón motiu de consulta i sol·licitudd’assistència mèdica ja que afecten unbon nombre de ciutadans/es i podencondicionar discapacitat en els pacientsde més severitat.Aquest Quaderns pretén ser una guia depràctica clínica on trobar, entre d’altresqüestions, informació actualitzada sobrela història, l’epidemiologia, la clínica, eldiagnòstic diferencial, la comorbilitat, lapatogènia i el tractament d’aquests dostrastorns juntament amb orientacionsmedicolegals.

TAULA: Evolució dels alumnes i cursos del CEC 1982-2006

ANY DOCENT ALUMNES CURSOS1982-1983 300 51983-1984 352 61984-1985 320 71985-1986 443 101986-1987 533 131987-1988 520 161988-1989 518 171989-1990 525 161990-1991 619 171991-1992 559 171992-1993 544 181993-1994 336 191994-1995 395 211995-1996 333 311996-1997 550 711997-1998 1.079 1021998-1999 1.467 1071999-2000 1.545 1042000-2001 1.476 882001-2002 1.269 1162002-2003 1.214 1212003-2004 1.369 992004-2005 1.274 1202005-2006 1.151 129Total1982-2006 18.591 1.270


formació i salut

G09 - QUADRE DE COMANDAMENT INTEGRAL DELSISTEMA SANITARI

Adreçat a: Metges i professionals d'entitats sanitàries que necessitinmesurar i millorar la qualitat dels serveis de la entitat.

Objectiu general: • Formar els participants en el que representa unQuadre de Comandament Integral orientat a cobrir les necessitatsd'entitats sanitàries. • Adquirir el coneixement per passar del'estratègia a l'operativa implementant un Quadre de ComandamentIntegral per mesurar els objectius estratègics marcats.

Temari: • Introducció: Dades versus informació. Processos i rols.Planificació estratègica. Quadre de Comandament Integral i Quadrede Comandament operatiu. Tècniques i perspectives del CMI •Perspectives del CMI: Financera, Personal, Processos • Processosclau de l'empresa: Identificació de processos. Cadena de valor dePorter. Metodologies per l'analisi de processos. Representació deprocessos • Elaboració i disseny d'indicadors: Formulació. Determi-nació d'objectius. Indicadors comparatius. Indicadors i objectiusestratègics. Fitxa d'indicador • Quadre de Comandament d'entitatssanitàries: Model lògic i atributs dels diferents entorns assistencials ide suport: Indicadors d'activitat assistencial. Indicadors financers.Indicadors de recursos humans • Eines per implementar el CMI: MIS.Bussines Objects. Microstrategy. Microsoft • Implantació del CMI:Factors d'èxit. Millora contínua. Models de qualitat : ISO, EFQM •Conclusions

Informació i matrícules:Calendari: Del 4 al 19 de juny de 2007. De dilluns a dijous de 18 a 21h.Matrícula: Col·legiats COMB: 320 € • No-col·legiats: 368 €Nombre d'hores: 30Lloc: Centre d'Estudis Col·legialsCrèdits: per determinar

E13 - INTERPRETACIÓ D'ANÀLISIS CLÍNIQUES

Adreçat a: Metges que treballin a l'àmbit de la gestió i la documenta-ció d'anàlisis clíniques. Altres professionals sanitaris (farmacèutics,diplomats en infermeria...) que tinguin contacte amb resultats delaboratori. Estudiants dels darrers cursos de les llicenciaturesrelacionades.

Objectiu: Proporcionar coneixements generals sobre la prescripciód'exploracions analítiques i la posterior interpretació de paràmetresanalítics relacionats amb el temari. Organitzar la prescripció analíticaadaptant-la a cada especialitat o sector professional.

Temari:1. El laboratori clínic. Organització. Especialitats. Legislació. Garantiade la qualitat.2. Nomenclatura i unitats. Variabilitat metrològica i biològica. Teoriadels valors de referència.3. Interès clínic de les exploracions de laboratori.4. Interpretació de l'hemograma: els leucòcits, els eritròcits i lesplaquetes.5. Estudi bàsic de la coagulació sanguínia.6. Estudis de risc trombòtic.7. Monitorització del tractament anticoagulant.8. Estudi de la incompatibilitat eritrocítica.9. Per a què serveix la velocitat de sedimentació globular.10. Estudi del ferro sanguini. Què és l'hemocromatosi?

Informació i matrícules:Calendari: De dilluns a dijous, de 16 a 21 h.Del 14 al 23 de maig de 2007.Matrícula: Col·legiats: 300 € • No-col·legiats: 395 €Nombre d'hores: 35Lloc: Centre d'Estudis Col·legialsCrèdits: 6,1 crèdits

P01 - ACTUACIÓ EN LA SITUACIÓ D’AGONIA DELMALALT TERMINAL

Adreçat a: Metges i altres professionals interessats en les curespal·liatives.

Objectiu general: Conèixer les característiques de la situació agònicai saber actuar en aquest cas.

Temari: Característiques de la situació agònica: definició, diagnòstic,símptomes més freqüents • Estratègia terapèutica: objectius imètode terapèutic, mesures generals • Cures de confort: cures de lapell, boca, canvis posturals, hidratació • Impacte i mort: impactepacient-malalt-equip. Aspectes antropològics • Informació i comuni-cació: elements per afavorir la relació i el procés d'informació •Control de símptomes: dispnea, raneres, taquipnea sorollosa,símptomes neuropsicològics. Dolor • Vies d'administració defàrmacs: via subcutània, infusors, equianalgèsia • Urgències:claudicació familiar, crisi d'angoixa i pànic, agitació, hemorràgia,síndrome confusional. • Dilemes eticoclínics: sedació, hidratació-nutrició, aferrissament terapèutic, eutanàsia • Aspectes espirituals:espiritualitat versus religiositat • Atenció a la família i dol: identifica-ció de problemes i avaluació de necessitats • Aspectes pràcticspostmortem: certificats, mort en domicili, autòpsia.

Informació i matrícules:Calendari: De dilluns a dijous, de 16 a 21 h.Del 21 al 24 de maig de 2007.Matrícula: Col·legiats: 193 € • No-col·legiats: 229 €Nombre d'hores: 20Lloc: Centre d'Estudis Col·legialsCrèdits: 4,5 crèdits

N04 - CONSELL ALIMENTARI I POBLACIÓIMMIGRANT

Adreçat a: Metges d'Atenció Primària i dels serveis d'urgències id'altres professionals sanitaris implicats en l'atenció a immigrants.Alumnes de medicina i d'altres ciències de la salut.

Objectiu general: Millorar la qualitat del consell alimentari-nutricio-nal a través de donar a conèixer als professionals de la salut elsdiferents contextos socioculturals i perfils alimentaris de lespoblacions immigrants més representatives que actualmentresideixen a Catalunya.

Temari: • Diversitat cultural i alimentació: Visió antropològica.Factors socioculturals que incideixen en l'alimentació • El Magreb:Marroc • Àfrica Occidental: Senegal, Gàmbia • Centre i Sud-amèrica:República Dominicana, Equador, Colòmbia • Sud-est Asiàtic:Filipines • Àsia del Nord i Central: Xina • Àsia del Sud: Pakistan •Europa Central i Oriental: Romania, Rússia.Taller mostra d'aliments ètnics.

Avaluació: Avaluació continuada, assistència mínima del 80 %.Enquesta pre i postformació de valoració dels alumnes.

Informació i matrícules:Calendari: Dilluns i dimecres, de 18.30 a 20.30 h.Del 14 de maig al 18 de juny de 2007.Matrícula: Col·legiats: 193 € • No-col·legiats: 229 €Nombre d'hores: 20Lloc: Centre d'Estudis Col·legialsCrèdits: 3,6 crèdits

Consell Català dela Formació Mèdica Continuada

Comisión de Formación Continuadadel Sistema Nacional de Salud

http://cec.comb.es


formació i salut

N02D - OBESITAT: PREVENCIÓ I TRACTAMENT(PRIMER NIVELL I DIPLOMA DE COMPETÈNCIA)

CURS ON LINE

Adreçat a: Metges i altres professionals sanitaris (llicenciats idiplomats) interessats a aprofundir en la prevenció i el tractament del’obesitat.

Objectius: Dotar els alumnes de les eines necessàries que elspermetin adquirir un criteri propi, per poder deduir si una pràcticadietètica és coherent des d’un punt de vista científic o opinar sobrediferents teories sobre l’obesitat.

Temari: • Mòdul I: • Situació actual. Conceptes • Diagnòstic del’obesitat. Diagnòstic mèdic i psicològic-psiquiàtric. Valoració de lacomposició corporal • Etiopatogènia. Factors genètics, fisiològics iambientals. Augment de pes i medicaments.• Mòdul II: • Complicacions derivades. Trastorns metabòlics iendocrins, cardiovasculars, respiratoris i digestius, Síndrome X.Trastorns psicològics, neurològics, oncològics, ginecològics i cutanis.Problemes ossis i articulars. Alteracions renals. Risc quirúrgic •Protocol del tractament. Protocol de l’obesitat. La consulta dietètica.Càlcul de les necessitats energètiques. Elaboració de dietes. Lacomunicació. El consell o pautes per al pacient. Un equipmultidisciplinari • Enquestes alimentàries i de determinació de laingesta de nutrients. Història clínica. Avaluació del consum alimentariindividual. Determinació de la ingesta de nutrients.• Mòdul III: • Tractament. Criteris i objectius del tractament. Tractamentdietètic, farmacològic, psicològic i quirúrgic. Cirurgia plàstica.Fitoteràpia. Acompliment terapèutic. Pronòstic • Prevenció. Activitatfísica i hàbits saludables. Polítiques alimentàries. Consell alimentari •Informàtica aplicada a la dietoteràpia. Casos pràctics sobre obesitat.

Projecte i sessió presencial: Els participants que optin al Diploma deCompetència realitzaran un projecte tutoritzat (100 h) sobre algunaspecte relacionat amb el contingut del curs.

Avaluació, calendari i matrícula: a partir de desembre de 2006(Primer nivell, durada 3 mesos; Diploma de Competència, durada 6mesos).• Primer nivell (100 hores, 17,3 crèdits): Superació d’una provad’avaluació a distància. Col·legiats: 566 € • No-col·legiats: 680 €• Diploma de Competència (200 hores): Superació del Primer nivell irealització satisfactòria del projecte tutoritzat. Col·legiats: 1.688 € •No-col·legiats: 1.875 €

E03D - ATENCIÓ PEDIÀTRICA EN ATENCIÓ PRIMÀRIACURS ON LINE

Adreçat a: Pediatres, metges d’Atenció Primària i personal sanitari quetractin amb infants i adolescents en l’àmbit extrahospitalari.

Objectius: Donar conceptes pràctics aplicables a tots els infants queacudeixin a la consulta: examen físic, avaluació del desenvolupamentcorporal i psicomotor; signes d’alarma que s’han de conèixer per evitarpassar per alt diagnòstics de particular importància; criteris per preve-nir, des de la infància, problemes de salut en l’adult i finalment unscriteris bàsics per abordar els problemes de bioètica que es plantegenen l’AP pediàtrica. Tractar problemes sanitaris d’especial actualitat enles consultes pediàtriques d’AP: consells pràctics per a una bona nutri-ció, la problemàtica sanitària dels pacients procedents de l’estranger,sigui per adopció o per immigració; l’obesitat infantil, una veritableepidèmia; els problemes de traumatologia i ortopèdia resolubles en laconsulta del pediatra; la problemàtica del pacient adolescent i escompleta tot això amb unes taules essencials a la consulta d’AP.

Temari: • Mòdul I: • Examen físic en el nounat, en l’infant i en l’adoles-cent. • Desenvolupament físic normal: des de la infància a l’adolescèn-cia. • Desenvolupament psicomotor normal en la infància. • Signesclínics d’especial rellevància en pediatria d’AP. • Prevenció en la infàn-cia de la patologia de l’adult. • Bioètica en pediatria d’AP.• Mòdul II: • Nutrició pediàtrica: alimentació sana des de la infància al’adolescència. • Infants acabats d’arribar: aspectes sanitaris, l’infantadoptat i l’infant immigrant. • L’infant obès. • Ortopèdia i traumatologiaen l’AP pediàtrica. • El pacient adolescent. • Taules útils (creixement,pressió arterial, tamany renal, FEM, IMC).

Avaluació: Superació d’una prova d’ avaluació a distància (test multi-resposta) per l’obtenció del diploma de 60 hores lectives (9,9 crèdits)emès pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Calendari: A partir de febrer de 2007 (durada 3 mesos).Matrícula: Col·legiats: 260 € • No-col·legiats: 303 €Nombre d’hores: 60

Activitat acreditada pel Consell Català de la Formació MèdicaContinuada i la Comisión de Formación Continuada del Sistema

Nacional de Salud amb 9,9 crèdits.

SM01D - ABORDATGE DELS PROBLEMES DE SALUTMENTAL EN L'ÀMBIT EXTRAHOSPITALARI

Adreçat a: Metges de l'àmbit extrahospitalari.

Objectius generals: Facilitar els continguts necessaris per al'adequada actuació del metge extrahospitalari d'Atenció Primària,que és qui sol tenir el contacte inicial i més directe amb el pacient, iaixí poder fer front als diversos problemes de salut mental abordatsen aquest curs, la repercussió individual, familiar i social dels qualsadquireix en ocasions proporcions considerables.

Temari:• Mòdul I:• Salut mental en Atenció Primària.• Trastorns d'ansietat en Atenció Primària.• Trastorns de l'estat d'ànim.• Trastorns somatomorfs.• Trastorns de la conducta alimentària.• Mòdul II:• Trastorns psicòtics en assistència primària.• Deteriorament cognitiu.• Urgències psiquiàtriques en Atenció Primària.• Drogodependències i Atenció Primària de la salut.

Avaluació: Superació d'una prova d'avaluació a distància (testmultiresposta) per a l'obtenció del diploma de 50 hores lectives (8,8crèdits), emès pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Calendari: A partir d'abril de 2007 (durada 2 mesos).Matrícula: Col·legiats: 218 € • No-col·legiats: 254 €



E06D - PATOLOGIA AMBIENTAL BÀSICA I APLICADA

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris que desitgin aprofundir enels aspectes ambientals que influeixen en la salut i conèixer lesprincipals matèries que tracta la Patologia Ambiental i les sevesespecialitats.

Objectius: Donar a conèixer un conjunt de temes relacionats amb laPatologia Ambiental, per poder tenir una visió global de la influènciade l'ambient biosfèric sobre l'home i uns coneixements bàsicsrelacionats amb la medicina aeroespacial, la medicina de muntanya,la medicina subaquàtica i les malalties per agents físics, químics ibiològics.

Temari:• Mòdul I:• Patologia ambiental bàsica (I).• Patologia ambiental bàsica (II).• Medicina aerocosmonàutica. o Medicina subaquàtica.• Mòdul II:• Medicina de muntanya.• Lesions per agents físics.• Malalties per agents químics i biològics.

Campus Virtual: A través del campus virtual del CEC es facilitaràperiòdicament material complementari del curs.

Avaluació: Superació de la prova d'avaluació a distància (testmultiresposta) per a l'obtenció del diploma de 60 hores (11,1 crèdits)atorgat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Calendari: A partir d'abril de 2007 (durada 3 mesos).Matrícula: Col·legiats: 253 € • No-col·legiats: 294 €

Amb la col·laboració de la Societat Catalana de Medicina Aeroespaci-al, Subaquàtica i Ambiental i la Càtedra de Fisiologia de la Universitat

Autònoma de Barcelona



MEDICINES COMPLEMENTÀRIES

Sota el terme Medicines Comple-mentàries s’agrupen tot un seguit

de teràpies, tècniques, pràctiques iproductes mèdics que reforcen la me-dicina tradicional. Són tècniques veri-tablement alternatives, però que cadacop van guanyant més presència en lanostra societat en general i la medici-na convencional en concret.Per aquest motiu, el CEC ofereix cur-sos per als metges interessats a inici-ar-se en aquestes medicines comple-mentàries, de la mà de metges col·-legiats i alhora especialitzats enaquestes teràpies naturals. Els cur-sos del CEC són:

• Introducció a l’homeopatia.• Introducció a l’acupuntura mèdica anivell terapèutic (tradicional i contem-porània).• La dieta naturista com a eina tera-pèutica.• Introducció a la teràpia neural.• Curs de Fitoteràpia aplicada a l’Aten-ció Primària.• Introducció al Ioga com a eina tera-pèutica.Els cursos impartits fins ara de la die-ta naturista i la teràpia neural, fets endivendres a la tarda i dissabtes, hantingut un seguiment molt actiu perpart del col·lectiu mèdic i han estat

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

SPSS

Els cursos de l’Àrea de metodolo-gia i bioestadística que oferta el

CEC tenen com a objectiu introduir elprofessional de la salut en el coneixe-ment dels principis generals d’orga-nització, tractament i anàlisi de da-des, a més de guiar el professional enla resolució de problemes de gestió ide recerca. Per anar més enllà, el CECtambé ofereix la possibilitat de for-mar el col·legiat en la gestió de basesde dades més complexes i a aplicarmodels estadístics multivariants.

Amb aquest objectiu, el CEC té en el seuprograma de formació tres cursos ba-sats en programes estadístics de ges-tió de dades. Un exemple és el cursd’INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DA-DES AMB EL PROGRAMA SPSS PER AWINDOWS. A través d’aquest curs elCEC dóna els principis generals d’orga-nització, tractament i anàlisi de dades,i les possibilitats que ofereix SPSS pertractar i analitzar les dades.Aquest curs de SPSS és un programad’estadística molt extens en el món de la

salut i el curs introdueix el col·legiat a:• Aprendre a estructurar una matriude dades.• Aprendre a introduir dades i a im-portar arxius de dades.• Aprendre a preparar les dades per al’anàlisi.• Aprendre a utilitzar els procedimentsd’anàlisi estadística elemental.L’èxit en el nombre d’alumnes inte-ressats ha fet que el CEC repetís laseva edició amb un segon curs diesdesprés d’haver acabat el primer.

cursos qualificats pels participants desatisfactoris.Davant el creixent interès per les me-dicines complementàries, el COMB iel Consell de Col·legis de Metges deCatalunya (CCMC) a través de l’Ofici-na Tècnica d’Acreditació (OTA) ofe-reix als professionals de la medicinaun diploma acreditatiu de capacita-ció (DIACAP). Aquest diploma dónal’oportunitat als metges de demos-trar que han adquirit els coneixe-ments adequats en Acupuntura, me-dicina homeopàtica i medicina natu-rista, entre d’altres disciplinesmèdiques.

LA HIPERFREQÜENTACIÓ EN AP: SITUACIÓ ACTUAL, ABORDATGEI PREVENCIÓ

GESTIÓ DE L’ESTRÈS AMB SOFROLOGIA

ABORDATGE DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL (curs adistància)

PATOLOGIA AMBIENTAL BÀSICA I APLICADA (curs a distància)

INTRODUCCIÓ A LES FINANCES EN L’ÀMBIT DE L’ECONOMIAFAMILIAR

OFIMÀTICA PER A METGES

ANGLÈS PER ALS METGES I FAMILIARS

CAMPAMENTS D’ANGLÈS. ESTADES A L’ESTRANGER I CAMPUSMAR

CURSOS D’AJUDA A L’ESTUDI PER A NENS I JOVES

PREPARACIÓ PER A TITULACIONS NÀUTIQUES ESPORTIVES

COL·LEGI OFICIALCOL·LEGIAL DE METGESServei d’Informació Col·legial. Febrer-Abril 2007...

Documents

Transcript of COL·LEGI OFICIALCOL·LEGIAL DE METGESServei d’Informació Col·legial. Febrer-Abril 2007...