BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

SUPLEMENT AL N.° 434 JULIOL DE 1931

Noticianí del mes de juny

El canvi de noms dels carrers. — La Junta Directiva del CENTRE

dirigí una comunicació a l'Ajuntament d'aquesta ciutat interessantque no siguin canviats els norns dels carrers, atesos els perjudicisque això ocasiona als ciutadans i que en aquella comunicació s'e-numeren.

Junta General ordinària. — El dia 26, tingué lloc la reglamentà-ria Junta General ordinària de socis, en la qual després de feta larenovació de càrrecs de la Junta Directiva, aquesta quedà consti-tuïda en la següent forma:

President, senyor Pau Vila i Dinarès; Vice- President, senyorEduard Fontserè i Riba; Secretari primer, senyor Fèlix Turull iFournois; Secreta ni. segon, senyor Marceilí Gausachs i Gausachs;Tresorer, senyor Ignasi Canals i Tarrats; Coulptador, senyor LluísEstasen i Pla; Bibliotecari, senyor August Calvó i Serdañons; Vo-cal Conservador del Local i Arxiver General, senyor Albert Olive-ras i Folch; Vocals, senyor Francesc de P. Maspons i Anglasell; se-nyoreta Maria de Quadras i Feliu; senyor Secundí Coderch i Mir;senyor Francesc Blasi i Vallespinosa (President de la Secció deFotografia); senyor Josep M. Guilera i Albiñana (President de laSecció d'Esports de Muntanya); mossèn Josep R. Bataller i Calata-yud (President accidental de la Secció de Geografia i Geologia);i senyor Pelegrí Casades i Granmatxes (President de la Secció d'Ar-queologia i Història).

Comissió de Publicacions. — President, senyor Pau Vila i Dina-rés; Vice-President, senyor Francesc Blasi i Vallespinosa; Vocals,

senyors Francesc de P. Maspons i Anglasell, August Calvó i Ser-dañons i Secundí Coderch i Mir.

Comissió de Xalets i Refugis. — President, senyor Pau Vila iDinarés; Vice-President, senyor Josep M . Ros i Vila; Tresorer, se-nyor Enric Ribera i Llorens; Vocals, senyors Lluís Estasen i Pla íAlbert Oliveras i Folch.

86

SECCIÓ DE FOTOGRAFIA.—Després de la Junta General ordinàriacelebrada el dia 25, la Junta Directiva d'aquesta Secció quedàconstituïda en la següent forma: President, senyor Francesc Blasi iVallespinosa; Vice- President, senyor Joan Nonell i Febrés; Secre-tari, Marcellí Gausachs i Gausachs; Tresorer, senyor Antoni Berg-nes i Serrallacli; Arxiver, senyor Manuel Comella i Seguí; Directordel Laboratori, senyor Joan Roca i Miracle; Vocals, senyors JosepFontanet i Manén, Joan Prats i Vidal i Salvador Massuet í Amorós.

SECCIÓ D'ESPORTS DE MUNTANYA.— DeSpréS de la junta Generalordinària celebrada el día 11, la Junta Directiva d'aquesta Seccióquedà constituïda en la següent forma: President, senyor Josep M.Guilera i Albiñana; Vice- President, senyor Josep M.' Ros i Vila;Secretari, senyor Josep Torent í Sostres; Tresorer, senyor MarcArmenteras i Camp; Vocals, senyors Josep Rovira i Cardona, Ros-send Flaquer i Gil, Joan Queralt i Oliva, Eliodor Orfila i Castellsi Ignasi de Quadras i Feliu.

SECCIO DE GEOGRAFIA I GEOLOGIA. — Després de la junta Generalordinària celebrada el dia 17, la Junta Directiva d'aquesta Seccióquedà constituïda en la següent forma: President, senyor Pau Vilai Dinarès; Vice-President, mossèn Josep R. Bataller i Calatayud;Secretari, senyor Francesc d'A. Martín i Julià; Tresorer, senyor Jo-sep Andorrà i Viñes; Conservador, senyoreta Antònia Casanovas iAngli; Vocals, senyors Josep Closas i Miralles, í Jaume Marceti Riba.

SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA I HISTORIA.— Després de la junta Generalordinària celebrada el dia 8, la Junta Directiva d'aquesta Seccióquedà constituïda en la següent forma: President, senyor PelegríCasades i Grarnatxes; Secretari, senyor Manuel de Genovart i Boi

-xader; Arxiver, senyor Josep Garrut i Sala; Vocals, senyors EnricVilaseca i Tock, Frederic Damians i Manté, Joan Bta. Fonta i Ma-nau i Gabriel Roig i Font.

Socis ingressats durant el segon trimestre de 1931. — FrancescX. Camprodón i Puig, Manuel Garcés i Nevot, Lluís Rigalt i Martí,Wifred Muller, Heribert Puig i Font, Enric Borrás i Trulls, SalviIborra i Guillemot, Manuel Martínez i Martínez, Pere Prats i Vidal,Josep Mas i Serra, Hans Bausach i Hinrichs, Ambrosi Pérez i Guar-dia, Antònia Sureda i Iglesias, Pau M. Sagre-ra i Gatx, Ramon Al-

87

bareda i Torrend, Joaquima Sureda i Iglesias, Joaquim Sureda iIglesias, Lluís Buissen i Casablanca, Antoni Ulloa i Piquer, JoanTorras i García, Ricard Plosa i Farré, Ramon Batlles i Fontanet,Jordi Blasi i Alverez, Josep M. Novellas i Bofill, Pilar Turull i Re-gas, M. del Pilar Regas i Albiñana, Jordi Turull i Regas.

CONFERÈNCIES

Tot visitant el Xalet de la Reclusa. L'obra d'En Juli Soler iSantaló.—Sobre aquest tema, el dia 5, el senyor Joan Danès i Ver-nedas donà una conferència que illustrà amb magnífiques projec-cions, en la qual explicà una interessant excursió a La Reclusa íremarcà l'obra realitzada per aquell que fou un gran excursionistaEn Juli Soler i Santaló.

SECCIÓ DE FOTOGRAFIA

Durant el mes de juny aquesta Secció ha realitzat les següentsvisites í excursions: dia 7, excursió a la part occidental del Berga

-dà; dia 14, visita a la Caserna General de la Quarta Divisió; í dia21, excursió a Subirans í Santuari de Lourdes.

Sessió de cinema amateur.—El dia 18 tingué lloc l'acostumadasessió de cinema amateur. Es projectà una pel.lícula d'esport fetaamb «ralentit» pel soci senyor Ramon Batlles, amb la qual es po-gué apreciar la importància que té aquest aspecte de la cinema-tografia.

Es projectà també una pellícula del soci. senyor Joan Prats, elqual exposà, amb breus mots, els avantatges que ofereix l'operaramb negatiu i positiu, en lloc de la pellícula ínversible.

Finalment, el soci senyor Josep Fontanet llegí i glosà les Basesdel I Concurs Català de Cinematografia d'Aficionats, organitzatper la Secció de Fotografia del CENTRE.

El dia 25, aquesta Secció celebrà la seva Junta General ordinà-ria, al final de la qual el President senyor Francesc Blasi i Valles-pinosa adreçà les següents paraules:

«L'any passat, el dia del tancament de les tasques de] curs queacabava de finir, vaig tenir la gosadia de llegir-vos quatre quarti-lles. Fou per a donar-vos compte de l'actuació de la Secció de Fo-tografia.

88

»Enguany em proposo fer el mateix, potser abusant de la vostracondescendència. No em mou cap motiu de lluïment. Només estracta de fer memòria dels esdeveniments ocorreguts durant el cursque acabem de passar.

»Els assidus concurrents a les tertúlies gairebé quotidianes d'a-bans de sopar, que tenen lloc en el salonet de la Secció, han tingutl'avinentesa d'anar-se donant compte de tota l'actuació nostra din-tre del CENTRE. Per a aquesta mena de companys no caldria fer capesment ací. La Junta agraeix de bona gana el seu concurs a aques-tes reunions, durant les quals tots els socis tenen veu i vot. Són reu-nions que serveixen d'esplai a les feixugues feines del dia, mentrehom labora per al bé del CENTRE. Són un veritable motiu d'expansióespiritual, necessària per a refer-nos de la lluita material a qué ensmena la vida.

»Les qüestions que se susciten en el salonet de la nostra secció,esdevenen impulsives per al desplegament fotogràfic i excursionís-tic. Els consells dels socis que hi assisteixen són ben aprofitats, lesiniciatives ragen per ésser convertides en realitats, i les realitatsesdevenen reeixides. No som visionaris ni arribistes en acollir-nosa aquestes reunions. Més aviat podríem ésser titllats d'humoristes,en el bon sentit de la paraula, que cerquem el sedant d'abans desopar per a la proposta d'iniciatives.

»Mentrestant, l'arxiu fotogràfic del CENTRE va fent la seva viaascendent. El moviment de caixa us haurà fet observar que elcomptador és actiu. Durant les Juntes que celebrem mensualment,s'han pres acords força interessants.

>En aquests moments en qué s'ínícia un interval de vacances, ésavinent esmentar ací un d'aquests acords, que en principi fou presen el curs 1929-1930, a iniciativa del vocal de Junta, senyor Fonta-net. En el curs que acaba de finir, tal iniciativa ha tingut efectivitat.

»Tots vosaltres haureu sospitat on va el meu pensament ambaquestes paraules. Es tracta de les sessions de cinema d'aficionat,que s'han donat al CENTRE durant les vetlles d'alguns dijous, desti-nades a projectar fotografies dels socis de la Secció.

»Tots nosaltres recordem amb pregona fruïció aquestes sessionsde Cinema amateur. Foren precedides d'unes conferències encerta

-díssimes de l'esmentat soci senyor Fontanet, amb el fi primordialde fundar una sub- secció de cineastes amateurs, dintre de la Seccióde Fotografia.

»Després d'aquest esdeveniment, noves promocions han afluït alnostre CENTRE i nous projectes s'estan forjant per al pròxim curs.

89

Constituïda l'alludida sub- secció, calia un moviment més eficaçd'atracció de cíneístes per tal de consolidar-la. És per això que elsenyor Fontanet proposà d'obrir un concurs de Cinema d'aficionat,les bases del qual estan a punt d'ésser publicades.

»El C. E. de C. pot vanagloriar-se d'haver estat la primera enti-tat d'Ibèria que ha organitzat un concurs de Cinema amateur, queservirà de guia i estímul a l'afició cinematogràfica. L'activitat d'EnFontanet, que recolza en l'amor que sent per les coses de la terra,com a compendi de l'enlairament espiritual de Catalunya, ha fetpossible aquest concurs, per l'èxit del qual comptem amb nombro-sos premis.

»El curs pròxim formará época en l'historial de la nostra Sec-ció de Fotografia. D'una banda, hem donat la notícia del concursde Cinema ameteur en vies de realització; d'altra banda, la Juntaacaba de llançar a la consideració del públic les bases del concursde fotografies, destinat a commemorar les festes jubilars que en-guany se celebren a Montserrat. Per això, aquest concurs duu eltítol: «Montserrat vist pels excursionistes ».

»Heus ací explicada a grans trets i possiblement amb algunafalla, l'actuació de la Secció de Fotografia del nostre CENTRE, du-rant el curs 1930-1931. D'ací en davant cal que hom dugui novesiniciatives; per això és convenient que entrin nous individus a laJunta, un augment de socis a les tertúlies d'abans de sopar i forçaconcurrència a les sessions dels dijous a la nit. Dintre del bon hu-mor, de l'alegria, de la concòrdia, de la germanor i de l'estudi, s'en-laira l'esperit i es conforma la vida, tot donant ales a la prosperi

-tat del C. E. de C. —Gràcies per la vostra atenció ».

Primer Concurs Catalàde Cínematografia d'Aficionat

La Secció de Fotografía del C. E. de C., fent-se càrrec de l'evo-lució que experimenta l'art de la Cinematografia, amb els nous co-neixements del Cinema a l'abast dels aficionats que el practiquen,i no desconeixent la necessitat que en el futur pot tenir la Cinema-tografia Nacional de nous factors que l'integrin, vol ésser la prime-ra en exposar a la consideració del públic amant del Cinema elsconeixements que en el moment posseeixen els Cineistes aficionats,amb l'esperança que aquests correspondran a la seva generosacrida i cooperaran amb llur nutrida aportació de pellícules al con-

curs organitzat per aquest CENTRE com a primer Concurs Catalàde Cinematografía.

BASES

Podran prendre part en aquest concurs tots els Cineistes afi-cionats, amb films de 9,5 ó 16 mil • límetres indistintament.

En el metratge mínim indicat d'una bobina de 100 metres,s'entenen els títols inclosos, que no deuen ésser fixos, a fi depoder-los projectar sense perill amb tota la potència de llum.

Les pellícules presentades al Concurs restaran en poder delCENTRE fins a la seva clausura, que serà celebrada amb una magnasessió de repartiment de premis. La data es posará de manifestper mitjà de la premsa. Les pellícules seran retornades a llurs res-pectius autors.

El CENTRE es reserva el dret del tiratge d'una còpia dels frag-ments o pellícules completes de les presentades al Concurs quepuguin interessar-li per a nodrir el seu arxíu de coses de Catalu-nya. Farà pública aquesta distinció, encara que la pellícula no hagiestat premiada pel jurat qualificador.

Totes les pel • lícules presentades al Concurs seran projectadesen la sala de projeccions del Centre, durant les sessions de Cinemaamateur que s'hi vénen practicant, a fi de rebre directament laimpressió del públic, però amb assistència del jurat, abans de ladeliberació definitiva. Es recomana la discreció necessària alsautors que hi assisteixin, per tal de conservar el secret.

Un cop exhibides totes, es reunirá el jurat qualificador, queemetrà el fall ínapel•lable.

El CENTRE mantindrà secrets els noms dels components deljurat, fins í tant que es facin públics els falls definitius.

TEMES

ESCOLA DOCUMENTALMontserrat vist pels Excursionistes Medalla d'honor

A la pellícula que millor presenti aspectes d'aquesta muntanya,i que, pel valor artístic de llocs í paisatges, doní millor idea deles belleses a admirar per l'excursionista.

Barcelona gran ciutat Medalla d'honor

A la pellícula millor executada que presenti la Ciutat de Bar-celona amb tots aquells detalls i aspectes de curiositat turís-tica, dignes de la seva grandiositat. -

91

ESCOLA DE REPORTATGEEl Folklore a Catalunya Medalla d'honor

Recull de costums, tipus, balls comarcals, etc. de la nostra ter-ra, degudament explicats amb el corresponent títol.

Catalunya i els Esports Medalla d'honorPellícula de caire esportiu que millor presentí un o varis Es-ports dels que practica el jovent de la nostra terra.

ESCOLA D'ARGUMENTACIÓArgument desenrotllat amb títols Medalla d'honor

A la millor pellícula executada per aficionats que desenrotllíun argument í que demostrí més el coneixement de la técnicad'escenificació del Director.

Film d'avantguarda Medalla d'honorA la millor pellícula que pretenguí sortir -se del normal i quepel seu desplegament escènic doni la suficient comprensió delseu argument o finalitat avantguardista.

Mínim a presentar a cada tema: una bobina de 100 metres.

Tamanys: 9,5 ó 16 millímetres, mesures conegudes vulgarment perPathé i Kodak.

PREMI EXTRAORDINARIEl CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, crea aquest premí per adistingir la millor pellícula de tema lliure entre les premiadesen el concurs, o bé les que es presentin especialment per optara aquesta distinció, encara que tinguin caràcter internacional.

PREMIS DE COOPERACIÓAgfa-Foto, S. A. Copa d'argent

A la millor pellícula que descrigui una sardana. Amb materialAGFA, de 16 mil.límetres. Metratge illímítat.

Baltà i Riba Una ampliadora «Noxo»A la millor pellícula de 9,5 ó 16 mil.límetres, de temes ínfantils,amb argumentació o sense. Metratge il.limitat.

Cine-Nizo Copa d'artA la millor pellícula de 9,5 ó 16 millímetres, de tema lliure.

92

Cinematografia «Amateur» Copa d'argentA la millor pellícula de 9,5 millímetres, de la Costa Brava opaisatges marítims. Metratge mínim de 100 metres.

Cuyàs, S. en C. Copa d'argentA la millor escena d'una pellícula de 9'5 mil.límetres, d'assump-tes d'estiueig. Metratge illimítat.

Kodak, S. A. Medalla d'orA la millor pellícula d'argument, desenrotllada amb títols, im-pressionada sobre pel.lícula Cine Kodak de 16 millímetres.

Laboratoris Enginys Copa d'argentA la millor pellícula de 16 millímetres de tema lliure, amb ne-gatiu y positiu.

Pathé Baby Copa d'argentA la millor pel . lícula de 9,5 mil .límetres del Pirencu Català•Metratge mínim de 100 metres.

Vda. de N'Enric Riba Una estilogràficaA la millor pel .lícula de 9,5 mil . límetres que demostrí unconeixement de la tècnica dels trucs cinematogràfics. Metratgemínim de 30 metres.

Casa Sàbat Copa d'argentRecords de viatges de turisme, amb pel . lícula de 16 mil.límetres.Metratge mínim de 100 metres.

Successors de V. Valls Cortés Copa "Víctor"

Distribuïdors per a Espanya de la "Víctor Animotografe Com-pany". A la millor pellícula de 16 mim. d'assumptes esportius,obtinguda amb un aparell "Víctor"

Successors de V. Valls Cortés Copa "Bolex"Distribuïdors per a Espanya del Cine "Bolex-Paillard". A lamillor pel.lícula de 16 mim. del tema Barcelona gran ciutat, ob-tinguda amb un aparell "Bolex".

CONDICIONSLes pel . lícules hauran d'ésser presentades i lliurades a la

secretaría del CENTRE en les següents condicions:1. Degudament estotjades en la capsa metàl•líca.2. Tenir un metratge mínim de 100 metres.

3. Portar un lema al començament. Aquest lema també hauràd'estar escrit sobre la capsa metàl•lica.

4. Aniran acompanyades d'un sobre tancat contenint el nom íl'adreça de l'autor. A l'exterior portarà el lema de la pel•lículao pel •lícules corresponents.

Les dates d'admissió seran les següents:Tema: Escola documental i Premis de cooperació.—Fins al

1 de gener de 1932, a les 20.Tema: Escola de reportatge. —Fins al 1 de març de 1932,

a les 20.Tema: Escola d'argumentació. —Fins al 1 d'abril de 1932,

a les 20.

Els falls parcials es faran públics a mida que vagi desenrot-Ilant-se el Concurs.

El CENTRE es farà càrrec dels premis extraordinaris que se lipuguin oferir per entitats o corporacions que desítgín cooperar alfoment de la Cinematografia nacional, i els posarà a la disposiciódels membres del jurat qualificador per a llur repartiment, de con-formitat amb les indicacions dels donants, que no hauran de per-dre de vista les bases fonamentals del Concurs. Abans de] primer desetembre els premis de cooperació han d'estar en poder del CENTRE.

SECCIÓ D'ESPORTS DE MUNTANYA

Aquesta Secció, el día 14 de juny, efectuà una excursió, en au-tocar, a la Costa Brava, i el dia 29 una altra excursió al Montseny.

Memòria

llegida pel Secretari de la Secció d'Esports de Muntanyaen la junta general celebrada el día 11 de juny

Ha estat criteri de la Junta directiva el restablir l'antic costumde donar compte, en una Memòria anyal, de l'actuació de la Sec-ció en els diversos aspectes i activitats que comprèn. Aquesta com-plexitat de la tasca de la Secció m'obliga a una màxima concisiói a no esmentar sinó els fets més destacats durant l'any que va desdel dia 11 de juny de 1930 fins avui.

CONFERÈNCIES I RESSENYES.—Han anat a càrrec dels elementsde la Secció nombroses conferències divulgadores de la muntanya,

94

de l'esquí i del camping. Entre les que han tingut lloc en el localdel CENTRE, anotarem les que constituïren el cicle que sota el títold'Acampades i Excursions per l'Alt Pireneu, es donà, sobre elscampaments a les valls d'Astós i de Llosàs, en els anys 1929 i 1930,í les excursions efectuades des deis campaments o a continuaciódeis mateixos.

Sobre temes d'esports d'hivern són d'esmentar les del senyorGuilera, el qual llegí alguns deis capítols de la seva obra Carnetd'un esquiador, i la del senyor Joan Garcia sobre L'esquí a No-ruega.

També s'han donat conferències als locals de diverses entitatsexcursionistes que les han sollicitat.

En el BUTLLETÍ del CENTRE, les ressenyes d'excursions, degudesa la ploma d'elements de la Secció, posen la nota netament mun-tanyenca. Són les deis senyors, Lluís Estasen, sobre Escalades pí-renenques; Josep Uhthoff, sobre La Peyraforca; Albert Oliveras,sobre Els Alps del Valais - Breithorn i Weisshorn; de Josep M. Gui-lera, sobre Vuit dies de campament a la vall d'Astós.

ExPOStcioNS.— Coincidint amb el I Saló de l'Esquí Català tinguélloc una Exposició de Fotografies i Croquis del Campament is-tallat per la Secció a la vall de Llosàs. Les fotografies exhibidesdonaren a conèixer les nombroses ascensions efectuades als cimsde La Maladeta, i de les regions de Neouvielle i del massís calcarivisitats a continuació.

Ultra les fotografíes s'exposaren diverses aquarelles i un per-gamí humorístic, degut a la ploma del senyor Queralt.

És digne d'esment especial el croquis del massís de La Mala-deta, dibuixat pel senyor Oliveras, el qua] corregeix els molts er-rors sobre la veritable situació deis cims i de les carenes, en quéincorren les cartes topogràfiques d'aquella regió. En aquest cro-quis figuraven tots els itineraris recorreguts pels campadors, i s'ex-posaren a part croquis parcials del massís, amb els itineraris decadascuna de les ascensions efectuades.

Per quarta vegada s'ha celebrat el Saló Català de Fotografiesde Muntanya. Es de remarcar que, aquest any, els expositors hanpenetrat més íntimament l'esperit í la finalitat del Saló, puix, en lesfotografíes presentades, dominaren els temes estrictament munta-nyencs. En nombre de proves exposades, supera el IV Saló elsanteriors, í en qualitat no en desmereix pas.

El Jurat qualificador, format per persones competents dins de

95

l'art fotogràfic, designades, a petició nostra, per l'Agrupació Foto-gràfica de Catalunya, el Círcol Artístic í la Secció de Fotografiadel CENTRE, ha atorgat els següents premis:

Medalla d'Or a la fotografia CERCLE DE GAVARNIE, del lema«Sís », del senyor Albert Oliveras.

Medalla de Vermeil a la fotografía VALL D'EINA, del lema «1931»,del senyor Josep M. Guílera.

Medalla d'Argent a la fotografia PORT DE LA BONAIGUA, del lema«Crarlanda muntanyenca », del senyor Pau Badia.

Primer accèssit a la fotografía ELS ENCANTATS, del lema «Na-tura», del senyor Pau Sagníer.

Segon accèssit a la fotografia PORT DE LA BONAIGUA, del lema«Pireneu tol l'any », del senyor Ignasi de Quadres.

Tercer accèssit a la fotografia CERCLE DE COLOMÉS, del lema«Camina de caminaràs », de] senyor Joan Roig.

El nombre d'obres exposades és de 136, contra 111 de l'any pas-sat. Amés s'exposaren fora de concurs les fotografies que envià«Peñalara» i que arribaren ja tancat el terme d'admissió.

L'exposició que més èxit ha tingut i que constitueix, sense dubte,un dels actes més reeixits en la vida de la Secció, ha estat el I Salóde l'Esquí Català, manifestació brillant de la indústria catalanad'articles per a esports d'hivern.

En els stands del Saló s'han exposat esquís i accessoris de to-tes menes, des dels models senzills, a preus populars, fins als d'altaqualitat, els quals poden competir dignament amb els de les mar-ques estrangeres de més anomenada.

El Saló fou visitat per un contingent crescudíssim d'esquiadors,ja individualment, ja en grups formats per entitats en visites collec-tives. La premsa li dedicà també una atenció preferent. Les infor-macions gràfiques, els articles i comentaris i les fulles especialshan propagat arreu aquesta manifestació de la indústria catalanaal servei dels esportius i l'esforç d'aquests per fer-la conèixer.

Visitants i premsa, en unanimitat absoluta, han dedicat al I Salóde l'Esquí Català els comentaris niés elogiosos.

MATERIAL. —La Secció ha tingut cura de facilitar a tothom l'ad-quisició de material de bona qualitat per a camping, excursionismeo esquí. Ultra l'organització del I Saló de l'Esquí Català ha fet ex-posar-hi els models marca S. E. M.» en pells de foca, motxilles,jaquetes i d'altres articles construïts per diversos industrials sotales indicacions de la Secció, i que tanta acceptació tingueren.

D'altra banda, hem insistit prop dels industrials catalans, perquè,en el I Saló de l'Esquí Català exposessin models a preus popularsper tal de propagar la pràctica de l'esquí entre les classes modes-tes o els debutants, als quals sovint detenen les elevades despesesque representa l'equipament complet per a la muntanya o la neu.

El servei de lloguer de tendes de campanya ha estat mantingutal preu moderadíssiin de 3 pessetes diàries per tenda, la qual cosaposa el camping a l'abast de tothom.

Durant el curs que ara acaba, hem cregut que teníem de posaren aquesta tasca un esforç especial i una atenció continuada, puixque la cotització de la pesseta transformava els preus dels articlesestrangers, de cars en fabulosos. És per això, que ens ha produïtuna íntima satisfacció l'haver pogut veure, precisament en aques-tes circumstàncies, nombrosos articles, i especialment esquís, mot-xilles i pells de foca, a preus ben inferiors als que, correntment, esconsideraven com a normals.

ELS LLIBRES-REGISTRES EN ELS CIMS. —La Secció ha continuat cui-dant dels llibres- registres dipositats als cims. Ha publicat una llistade pics on n'ha deixat. Hem demanat als excursionistes que visitenel Pireneu que vulguin informar-nos de si es troba encara el llibreals cims esmentats.

Hem de fer constar la manca de comunicacions referents aaquest assumpte, í com que és impossible de conèixer la situacióactual dels llibres dipositats dalt de tants cims, hem d'insistir en elnostre prec.

Per tal de poder-tie disposar aquest estiu, hem encarregat laconstrucció de nous llibres, amb la coberta corresponent í de di-mensions més reduïdes.

EL CURSET DEL DR. RIBó.—El Dr. Lluís Ríbó ha volgut dedicaraquest any el seu curset sobre Els primers auxilis en els accidentsd'alpinisme i esports de neu, a les senyoretes sòcies de la Secciód'Esports de Muntanya. El donà en forma de lliçons teòrico-pràc-tiques per a infermera. Hem d'agrair -]i la seva constant actuacióen divulgar entre els alpinistes i els esquiadors el coneixement deles regles a observar en cas d'accident. Especialment hem d'agrair

-li aquest any la seva idea de dedicar-lo a les nostres associades.

ExcuRSioNs. —Són nombrosíssimes les excursions efectuadesdurant el curs. Els itineraris de les més importants de l'estiu han

97

estat publicades en el BUTLLETÍ corresponent al mes de novembrede 1930. De les que s'han efectuat a l'hivern se n'ha donat compteals Suplements del BUTLLETÍ.

De les excursions d'estiu es destaquen les següents:Al Pallars Oriental; a la vall de Llosàs (campament oficial de la

Secció); al massís de Neouvielle; a l'Ariège; a la Vall d'Aran, Riba-gorça í Pallars; a les valls d'Astós i Gistaín i al massís calcari; alPedraforca Oriental per la paret N.

De les excursions d'hivern són les de major importància:Al cercle de Colomés i vall de l'Escrita; al pla de Beret; al cer-

cle de Colomés; al pic Cigalera, cercle de Colomés i vall de Valar-tíes; al cercle de Gerbé; a Andorra i Ariège; als cercles de Gerbé,Colomés i Saburedo i a la vall de 1'Escrita; al cercle de Síscà; aAneto í Maladeta.

El nombre total d'excursions efectuades és de 61. El d'ascen-sions és de 112, que es descomponen de la següent manera:

Ascensions a l'estiu 58

En excursions sense esquís. 31 112Ascensions a l'hivern. ^ 54) En excursions de neu . . 23

La quantitat ingressada en concepte de lloguer de tendes indicaque s'han fet 74 pagaments per utilització d'una tenda durant undia.

La nota destacada d'aquestes excursions ha estat el crescutnombre de participants en moltes d'elles i la intensa actuació fe-menina.

La manca de neu ha influït en gran manera en la determinaciódels itineraris de moltes excursions. Entre les efectuades n'hi haben poques amb esquís pel Pireneu Oriental, í encara, perquè aixòfos possible hem hagut d'esperar a últims d'hivern. És per aquestmotiu que els grups de la Secció han hagut d'anar a cercar la neua les regions del Pireneu Central, especialment als cercles de Gerbéi de Colomés que, aquest hivern, han estat els llocs preferits.

EL NOU LOCAL DE LA SECCIÓ. —Un esdeveniment remarcable haconstituït la inauguració del nou local de la Secció, el qual localrespon a una necessitat des de molt temps sentida, que ha pogutésser satisfeta amb l'ampliació del local del CENTRE. L'antiga í pe-tita saleta de la Secció havia esdevingut notòriament insuficient, ítenia un aire de clos tancat i de tertúlia privada que retreia elselements novells.

98

Avui l'estatge de la nostra Secció compta amb una Sala de Jun-tes, un departament per a material i una Sala d'Estudi i Conversa,àmplia, oberta a tothom i magníficament situada. Creiem que aixòfacilitará un major contacte entre els associats i la cooperació detots en les tasques de la Secció. Per tant, com a millora actual oper la influència que ha de tenir en l'esdevenidor, la installació delnou local constitueix un dels actes niés destacats del curs 1930-1931.

LA FEDERACIÓ CATALANA D'Esquí. —Ha sorgit a principis d'aquestcurs la proposta de constituir la Federació Catalana d'Esquí. LaDirectiva de la Secció sostingué el criteri de jutjar innecessàrial'existència d'una Federació per al nostre esport, però d'entrar aformar-ne part si es constituïa. Per tractar d'aquest afer í ensemsconèixer l'opinió dels socis, es convocà la Junta general extraordi-nària del 12 de febrer, en la qual s'acceptà el criteri de la Directivai, degut a que ja podia considerar-se gairebé un fet la constitucióde la Federació, s'acordà formar-ne part, prèvia la modificació delprojecte d'Estatuts formulat.

En la reunió convocada per a la discussió de dit projecte, els re-presentants de la Secció aconseguiren que fos modificat en la formaque havia acordat aquesta, i es decidí reunir-se posteriorment perdiscutir i aprovar el Reglament.

LES COMUNICACIONS AMB LA MOLINA. —Cons cada any, en comen-car l'hivern. estudiàrem les millores necessàries en les comunica-cions amb La Molina. Ens adreçàrem a la Companyia del Nord 1

aconseguírem el restabliment dels trens especials, la supressió delmolest canvi a Ripoll, la qual cosa permeté fer tot el trajecte amb elmateix material, i que aquells vint ininuts de diferència en l'horad'arribada a La Molina, entre les dues seccions del tren, que tansovint s'allargaven d'una manera desesperant, es convertissin, perfí, en vint minuts dels que marquen els rellotges. El funcionamentd'aquests trens ha estat també completament normal.

EL PROGRAMA DE CONCURSOS. —Amb la deguda anticipació quedàformat el programa de concursos que creguérem niés adient a lesaficions i a les aptituds dels nostres esquiadors. Ens posàrem encontacte amb les altres entitats que a Catalunya practiquen els es-ports d'hivern, per tal d'assenyalar i coordinar les dates de cele-bració dels concursos que cada entitat organitzava.

El nostre programa era ben complet; comprenia les curses se-güents: Campionat de Catalunya de fons; Parelles mixtes; Veloci-

tat (baixada del Puigllançada); Velocitat (100 metres llançats); Migfons per a senyoretes; Mig fons per a juniors; Habilitat; Alta Mun-tanya; Comarcal pirenenca; Relleus per a equips mixtos; Social, iCampionat de Catalunya de salts.

Ultra les curses ja clàssiques i d'antiga tradició, es mantenienles que tant d'interès despertaren en ésser corregudes l'any passatper primera vegada: la dels 100 metres llançats i la de baixada delPuigllançada. Es creaven la de relleus per equips mixtos i la co-marcal pirenenca, reservada aquesta als equips de les poblacionsde muntanya, l'objecte principal de la qual era intensificar la pro-paganda de l'esquí entre la gent que més avantatges treuria delseu ús i coneixement.

Amb aquest programa agermanàrem les dues tendències queavui divideixen els esquiadors: la que dóna preferència a les cur-ses de fons, i la que sosté que el veritable esquiador es revela enles curses de velocitat pura o d'habilitat.

Els esquiadors d'ambdues tendències podien trobar en l'esmen-tat programa ocasió per a mostrar llur aptitud.

Els itineraris per a les nombroses curses, amb les dates mésaddíents per a la seva celebració, fou objecte d'un treball previdigne de millor fortuna. El trampolí de Font Canaleta es reformàdegudament. Com que l'esport de l'esquí exigeix avui una prepa-ració acurada, per tal que l'esquiador pugui donar un rendimentbrillant en les competicions, la Junta arribà a un acord amb l'es-quiador professional austríac senyor Hans Rosenzweig perquè tin-gués cura de l'entrenament dels corredors. A tal efecte, sota la di-recció de l'esmentat professor, tingueren lloc al gimnàs Garciasessions de gimnàstica aplicada a l'esport de l'esquí i com a espe-cial preparació per a aquest.

Igualment, la Junta assegurà els serveis del senyor Rosenzweigper a donar a La Molina cursets d'iniciació o de perfecció als es-quiadors del CENTRE que ho desitgessin, amb uns honoraris fixatsprèviament d'acord amb la Secció.

EL CAMPIONAT DE CATALUNYA, ÚNICA CURSA D'ENGUANY. —La neuha estat aquest any ben escassa. Tan excepcional, com fou l'anydarrer per l'abundàlicia de neu, ha estat aquest per la seva ab-sència. El règim meteorològic que es deixava sentir a la nostraterra, ens convertia en excepció enmig d'un continent on les neva-des eren freqüents i copioses. Inclús, quan es decidia a nevar, elvent arrabassava la neu a les poques hores.

100

La primera nevada, caiguda en el mes d'octubre, fou ja aprofi-tada per a esquiar, i l'optimisme es desbordà en considerar que sil'any passat poguérem esquiar fins al juny, aquest començàvem afer-ho des de l'octubre, i que a la nostra terra només calia alsaimants dels esports de neu susprendre llurs activitats durant elstres mesos de ple estiu.

Els benemèrits meteoròlegs, els savis descobridors de la teoriadel cicle dels 10 anys, estaven a punt que el nostre entusiasmeels proposés per a qualsevulga homenatge ressonant. Evidentment,havien passat els den anys de sequedat, í ara, tal com ells pro-nosticaren, retornaven els anys de les grans nevades.

Però, les neus primerenques es fongueren í no en vingueren denoves a substituir-les ni a cobrir aquella terra que s'anava gelantmés cada dia.

Passà el novembre. Entràrem al desembre, el qual transcorre-gué completament «sec ». Solament el record de l'any passat en quéles nevades començaren tard, ens animà encara. Per Nadal, dosnombrosos grups, pels quals res no pot una llarga i continuadatradició d'excursions nadalenques, còmicament o dramática fra-cassades, es decidiren a anar al Pallars i a la Vall d'Aran en cercade la neu. Una vegada més, el mal temps s'encarregà de frustrar to-tes les belles esperances.

En transcórrer el mes de gener i arribar fins a mitjans del defebrer sense gens de neu a les pistes, la desesperació fou enormeí tan exagerada com l'optimisme d'abans.

L'esport de l'esquí a la nostra terra no és una cosa de tan for-çada, impracticable, ni de tan adequada í pròpia, fàcil i natural.Cal practicar-lo adaptant -se a les circumstàncies í a les possibili-tats; però, diguem també que aquestes són menys favorables a l'es-quiador que limita la seva activitat a les pistes ja consagrades quea l'esquiador muntanyenc, puix que aquest últim pot traçar quasisempre bells itineraris amb la seguretat que la neu no ha de man-car-li.

Aquest any, constatem amb joia que, si bé hi ha hagut esquia-dors que han esperat tan inútilment com pacient que la neu anéscaient un divendres sí í ]'altre també per traslladar-se els dissabtessegüents a les mateixes pistes, han estat molt nombrosos els ques'han dirigit vers les címes, en cerca, ensems amb l'emoció de l'es-quiada, de la meravella dels paisatges d'alta bellesa muntanyenca.

A mitjans de febrer caigueren a La Molina les primeres nevadesdignes de tal nom, i no cal dir amb quina intensitat foren aprofitades.

101

Una multitud d'esquiadors envaí les pistes, i en poc temps noquedà un recó sense el rastre d'uns esquís.

Durant les circumstàncies exposades, les curses del programas'anaren suspenent.

En arribar la neu, hom decidí aprofitar-la per a córrer tot se-guit el Campionat de Catalunya de fons, preví acord amb les altresentitats participants. Hauria estat preferible fer córrer abans unaaltra cursa que hagués pogut servir d'entrenament, però la insegu-retat de noves nevades i la proximitat de la data en qué havia dedisputar-se el Campionat d'Espanya ho imposaren així.

Fou aquesta l'única cursa que poguérem celebrar durant la dar-rera temporada. Conjuntament amb ella es corregué una cursa in-ternacional. La classificació fou la de l'adjunt estat. La classificacióper equips fou la següent:

Classificació per equips:

1. er — C. E. de Catalunya 1 + 3 + 4 = 8 punts2.°n — C. E. Barcelonés 2 + 5 + 7 = 14 »3. er — A. E. Popular 6 + 14 + 20 = 40 »4. rÉ— C. E. R. de Casanova 11 + 13 + 25 = 49 »5. nt — C. E. de Gràcia 12 + 17 + 21 = 50 »

PARTICIPACIÓ EN ALTRES CURSES. — Després del campíonant, elmal temps o la manca de neu ha obligat novament a la suspensióde les curses anunciades. Els nostres esquiadors, però, participa-ren en la cursa organitzada per l'Esquí Club del Rosselló, a Portéi al Coll de Puímorens. Una equivocada elecció de la classe de ceraque convenía, perjudicà en gran manera als nostres corredors, es-pecialment a alguns deis més destacats.

La classificació fou la següent:2.° Josep M. » Guílera; 10, Joan Andreu; 11, Miquel Albareda;

12, Ernest Mullor; 16, Pere Vives.També participaren en el campionat d'Espanya, corregut en

dolentes condicions al Guadarrama, sota la impecable organitza-ció del Peñalara. Es classificà el Sr. Mullor en 7• è lloc i el Sr. An-dreu en 10è.

En aquestes participacions a les curses organitzades a Porté ial Guadarrama, així com en les relacions que hem sostingut ambles altres entitats d'Espanya i de l'estranger s'ha tornat a palesarla germanor regnant, i els representants de la Secció han rebut

zoUzz

GI.+

N

M V

' V1 `D

l^ CO

O. O

.•. .N+ . M+

.W- . V 1. ^O

CO

O^ O

N M

d' U

l 0O h

00

N N

N N

N N

N N

N

ol

– N

M

0

vt'O

h 0

0 O

O

M

30

h 0

0 O

. O

N M

aT 04

^

^

N N

N N

N N

aÉ

U

vE

>a

qG

O U

N h

00 0

0 0

1 h

^ M

00 O

N. O

M o

J O 3

0 O

, rl ll

O \D

M O

CO

M^^ M

M N

V^ u

l C .- 0

1 O

V' U

1 N

N N

O O

M N

N M

O

C' vl d

' MO

N 0

30 0

0 U

O 3

1 U

l Y 'D

`O 'O

N N

N U

l `O C

O

M V

00 O

p N

p,

.. Vl 1

l O O

O

O

^

N <V

N N

N N

M M

M M

M t+

t d' O

Ov

=^^ N

N N

N N

N N

N N

N N

N N

N N

N N

N N

N N

N N

N rl

M

,0Mr_

' GO

O^ N

h o0

'0 O

' f.-

. M

O h

O M

CO

O 'O

O. V

l [v1

O 'O

^ O W

M0

' 0' M

M

" V

t 0'^

N 'O

0' N

30330 N

O M

O N

N O

O W

N

OM

^y=

`O O

`O h

30 O

– M

'O O

OM

,O N

N O

. 11 O

M 0

:- Vl N

h. P

M M

mO

O

^ N

^ 341 M

N N

M N

M V

' N N

Cl V' 341 M

- V' M

V' O

O O

'dN

N N

N N

N N

N N

N

N

N N

N N

N N

N N

N N

N N

N M

M M

^

rl .^

-• V

' O' 0

01 V

'310' u

M O

C M

. t .'^ O

c, -

O N

,l1 Ñ

-' N

'D 0

0 M

'O 1

_ O

S b

O O

CO

O N

'O 'D

0' S

O 3

0

00 o

J N

M h

7) h

ul v

l O

O

7 O

(V N

M M

• O

00 'O

mot' 'O O

, 0300 0

0 d

' O 0

00 V

' .O O

. 05 V

O' '4

1 .-- 0

1 O

, 1 O

. (1330

s M O

V M

M M

0 V

^ O

– O

- M

V' O

O 331 V

' V' ^

N M

.-+ ."

M O

We d

' V' O

O p

O V

0 N V

' N.

d' V

1 O

. Vl 'O

O O

. N O

, M M

O 'O

M

N "'

- U

l 1/1

O O

O O

O O

O O

O O

O O

O O

- O

. O -

-----(1

30

4 ^^

k•j

p L

._.0

00

00

00

00

(3000000000000000000

¢ M

M 0

0 M

M 0

00 M

O M

M M

00 M

M O

O M

O M

M M

M

M

x

01 00 N

03 O

.-+ O

.' d' 'O

00 .O

W O

O d

' O. ^

N 'O

rl O. M

O LA N

V1

^

^ N

^ N

^ ( 3 ^ N

(V

OUà

O- 0

0 v1

O. `O

N M

h M

O l3

01 10c0

^ O. O

10

c'1 O. O

1 c0 N N

^O 04

y–

F L v

bM

^ N

C' .^

N V

'^ M

M d

'N

N u

l .-^ N .-

N 403

,ap

13

•dd

•

>p1

dp .h

,,,p

.d

>

C

'^ F

F

F 'O O•

O

F

F 'd

^: F

O

V O VO

V

O

Ñ .p

V O .^y O i0 7 •Id

O

Ñ

30303040334)3

3430343

N

CL d

V> 00>0

C7

0.

O

^0,^

u d

o F

O,0

Np

p .0 F

9da

mes

dm

v° v

vm

u

Ouio

m

m

, .

'0.

. mc-

O o)

oáw

ww

á°'

UW

U

W

30)U

Co jw

jU

W W

L0W

WW

W¢

4ci

viUU

Q

UU

U

U

U

V V

Ú

U

u^j

^j

óI

b0•

. .

. .

. .

. .

. ....

10F bO

OO

o

y y

Fp

'.O»

.. ^ N

F p

Nv,

u"

iÓ0Op

a

E a

Em 'ó

ic ¡ 'K

2ó

p b

' d p

p p

O y

O

O m

á

•J F am

. p F m

wF

a 7

.Ó

>c. Ó

KÁ

d Á_O

AZ

0

¢1

u 4

o U

a>

C F

U .L

Gp

U m

> , ^

m C

i. :7 F

2 N

1

ó y

^

z b

°I

Vl G

O n O

. 0O N

M l3

M O

l- P4G

0 – O. O

10

rl O. O

. CO

N N

`O N

M

N V

'N

0

M

-'. C10'

N N

u1

N 0

1

N 01

102

z

7)

7)Lo

F w

z boá

dJ

zo

103

innegables proves d'afecte i de simpatia que esperem que l'hivernvinent podrem retornar-los en les nostres pistes.

Les vicissituds motivades per la suspensió í nova organitzacióde les curses anunciades, donaren lloc a mostrar també el gran es-perit de concòrdia existent entre les entitats catalanes. D'una ma-nera especial hem de recordar les facilitats que ens foren donadesper a celebrar el campiona! de Catalunya en una data que no eral'assenyalada, convenint lotes les entitats que el campionat haviade gaudir de preferència sobre les altres curses.

REMERCIAMENTS. — La Junta ha de consignar el seu agraïment atots aquells que han cooperat a l'organització deis actes que haportat a efecte la Secció, als abnegats collaboradors en les expo-sic í ons, campaments, excursions i curses; a tots aquells que hancontríbuït amb el seu esforç i el seu ajut a portar endavant aques-ta obra tan complexa í variada.

D'una manera especial esmentarem els senyors Albert Oliverasi Lluís Estasen; el senyor Emili Vilaseca, figura d'un prestigi indis-cutible en les organitzacions deis nostres concursos, que ens havolgut prestar una altra vegada la seva valuosa cooperació; el se-nyor Ignasi Folch, i els donants dels premis per a les curses: elssenyors Joan García Rodríguez, Cèsar Dubler i les entitats Socie-tat d'Atracció de Forasters í Esquí Club de] Rosselló.

I el nostre reinerciament també als corredors, i d'una maneraespecial al nou campió senyor Ernest Mullor, que ha retornat acasa nostra un títol que tants anys hi havia viscut i que esperemque hi farà novament una llarga estada.

JOSEP TORENT I SOSTRES

SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA 1 HISTORIA

Notes sobre Andalusia Arqueològica. —El dia 11, e] senyorFrancesc Blasi. i Vallespinosa donà una conferència en la qual féuun estudi de l'arqueologia andalusa, completada amb projeccions.

Excursió a Poblet i Santes Creus. —E1 dia 14, aquesta Secciórealitzà una excursió en autocar, a la qual concorregueren unatrentena de socis. Visitaren Poblet, Santes Creus i Montblanch.

BIBLIOTECA

ADVERTIMENT. --ES posa en coneixement deis senyors socis, quela Biblioteca del CENTRE restará tancada tots els dissabtes del vi-nent mes d'agost.

104

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYAPublicació mensual

Un vol. anyal de 384 pp. text, 96 pp. làmines i nombrosos gràfics,i un SUPLEMENT de 192 pp.

Abonament: Socis del CENTRE, 15 pessetes anyals

SUMARI I)EL BUTLLETÍ DE JULIOL llE 1931

les valls de] Flamisell i Noguera del Tor, per JOAN DANES IVERNEDAS. — IV Saló Català de Fotografies de Muntanya. — LaSolució del Mapa Comarcal de Catalunya, per ANTONI GALLAR-DO I GARRIGA.— Imatges meravelloses, per JOAN AMADES. —Filologia de noms geogràfics.— Bibliografía (Antoni Gallardo iGarriga i Santiago Rubió i Tuduri. La Farga Catalana), perF. B. V.— Estació meteorològica de Viella (Primer trimestre 1931).

LAMINES

XLIII. Estany Saburó. Estany de la Corornína.—XLIV. Tossaldels Morters i vall del Flamisell.—XLV. Interior de la Centralhidroelèctrica de Capdella. Carrer d'Espui. —XLVI. Ramats alport de Rus. La Maladeta des del port de Rus.—XLVII. Taüll.Església de Bohí. — XLVIII. Vall del riu Tort. Caldes de Bohí.-XLIX. Cercle de Gavarnie.—L. Vali d'Eina.—LI. Port de laBonaígua.—LII. Els Encantats. —LIII. Port de la Bonaígua.-LIV. Cercle de Colomés, per A. ALBO, E. E. de C., M. COMELLA,J. SOLER, A. OLIVERAS, J. M. GUILERA, P. BADIA, P. SAGNIER,

L DE QUADRAS i J. ROIG

GRAFICS

Mapa Comarcal de Catalunya fíg. 3, per A. GALLARDO

Tallers Gràfics HOSTENCH - Còrsega, 231-233 - Barcelona