ROJO Y NEGROSuplement del País Valencià

N O T Í C I A

EDITA: CCOMITÉ CCONFEDERAL DDE LLA CCONFEDERACIÓ GGENERAL DDEL TTREBALL DDEL PPAÍS VVALENCIÀ ((CGT-PPV) l D. LLEGAL: VV-1155-11987 l MMAAIIGG 2008

Que el 1r de Maig s'haja anat convertint, amb el transcursd'estos temps d'individualisme i competitivitat, en unafesta sense un altre significat que el de ser un dia d'oci, noés una cosa casual i fins potser serà un poc culpa de tots; enprimer lloc d'alguns sindicats, que trauen a desgana lesseues banderes i pancartes amb missatges tan ambigus ipoc atractius com "Per l'ocupació", "Per la pau" i coses perl'estil. Clar, no demanaran "Per les 35 hores" o "contra elscontractes fem" quan en la seua pràctica quotidiana són co-participants de les polítiques neoliberals que propugna lagran patronal, i els objectius més inconfessables de la qualsón l'ampliació de la jornada laboral, el retard de l'edat dejubilació, l'abaratiment dels salaris i el deteriorament de lescondicions de treball.

Per això no és freqüent veure en les ordenades desfiladesde Maig a jóvens parats, a eterns mileuristes, a precaris deles ETT o treballadors immigrants sense papers. Com amàxim es veuen alliberats sindicals, vells sindicalistes degrans empreses i militants disciplinats de partits extrapar-lamentaris i ONG.

També es continuen produint altres manifestacions, cosesmenys nombroses i molt menys publicitades, de contingutprou més crític i reivindicatiu, protagonitzades per organit-zacions i treballadors que es resistixen a entendre que l'è-poca de les vagues i les reivindicacions serioses ja ha pas-sat a la història. Segons les tendències més políticament co-rrectes de l'uniforme panorama ideològic i mediàtic, sónanacronismes que s'obstinen a nadar contra el corrent i novolen comprendre que hui les coses van per altres caminsi el sindicalisme ja no es fa en l'assemblea i la barricada,sinó en els despatxos i per mitjà d'un consens obert i francamb la patronal i el govern de torn.

Entre eixos treballadors, reticents i passats de moda, enstrobem els afiliats i militants de la CGT que ens obstinema continuar manejant-se conceptes i expressions tan desfa-sades i quasi malsonants com a explotació, capitalisme,drets obrers, solidaritat de classe, etc. Però no pretenem ad-judicar-nos l'exclusivitat de la resistència davant del capi-talisme depredador, també hi ha molts altres movimentscontra cada una de les aplicacions de la lògica del màximbenefici econòmic; moviments per una vivenda digna, con-tra les guerres, per defensa del territori, contra el racisme,contra la privatització de servicis socials tan importantscom la sanitat, l'ensenyança o les pensions, etc. Són tantesles lluites i campanyes com les agressions del capitalisme

salvatge als drets elementals de la ciutadania.Potser era el món laboral on menys s'havia notat fins ara

eixe ressorgir de les protestes i la dissidència, on el mono-poli de les organitzacions oficialistes menys s'havia es-querdat. No obstant, en els últims temps, també es perce-ben esperançadors canvis en l'àmbit laboral, on el sindica-lisme servil i reformista comença a ser qüestionat icontestat. Quelcom que no havia succeït en els últims de-cennis, i això a pesar de les moltes reformes i retalls que elsindicalisme majoritari havia firmat amb la CEOE i ambels governs successius de F. González, Aznar i Sabater.

La forma en què s'han portat molts dels conflictes recentsmés sonats i les importants conquistes que s'han arrancat enells demostren que hi ha altres formes de fer sindicalisme,molt més reivindicatives i participatives del que ens tenienacostumats els sindicats majoritaris. Lluites com les viscu-des en SEAT, Metre de Madrid, Transports Metropolitansde Barcelona i altres representen clars exemples d'eixe airede canvi de què venim parlant i que somiàvem des de faanys.

Dos són els aspectes més diferenciadors i sobre els qualsreposa gran part de la culpa d'eixe nou despertar, encara in-cipient però esperançador, de l'activisme obrer. Per un cos-tat l'assumpció pels propis afectats –per mitjà de les co-rresponents assemblees- de la responsabilitat de decidirsobre continguts i estratègies de les seues mobilitzacions, iper un altre la presència significativa de la CGT en eixosconflictes, posant la seua organització i el seu assessora-ment al servici dels vaguistes, sense pretendre dirigir-los nisuplantar la seua voluntat. Amb això es confirma el que jadeia la I Internacional en 1864: que l'emancipació dels tre-balladors només pot ser obra d'ells mateixos.

Des d'esta il·lusionant hora que viu el sindicalisme alter-natiu a Espanya, la CGT ha eixit novament este 1r de Maigal carrer per a reivindicar unes condicions de vida dignesper a tot els treballadors sense excepció, però tampoc hemoblidat la nostra vocació internacionalista i solidària ambtotes les lluites dels oprimits en qualsevol racó del món, ien tan històrica jornada vam tindre en el cor als movimentsgermans que s'enfronten a la injustícia i l'explotació enChiapas, en Oaxaca, en Palestina, al Marroc i el Sàhara, entot Amèrica del Sud, a Algèria, en l'Europa De l'Est...

Antonio Pérez ColladoSecretari General de CGT-PV

Un altre sindicalisme ja és possible

www.cgtpv.org

CAMPANYA ANTIPRIVATITZACIOEN LA UNIVERSITATLa secció sindical de CGT de la Universitat deValència està duent a terme una campanya encontra de la política privatitzadora en la que estàimmersa la UVEG.La “externalització” de servicis (com agrada dir al'equip rectoral) que va començar fa molt de tempsamb les cafeteries, personal de neteja, reprografiai manteniment; ja està aconseguint a part del servi-ci d'informàtica i a les consergeries on conviuenpersonal propi i personal de contractes externesamb unes condicions laborals totalment distintes.La intenció de l'equip de direcció de la Universitatno és una altra que abaratir costos; costos que,per descomptat, redunden en el salari del personalextern, i estalviar-se qualsevol tipus de conflictivitatlaboral. A banda del fet d'anar privatitzant progres-sivament servicis públics, l'assumpte suposa ungravíssim problema per als nombrosos interins(molts d'ells amb més de 10 anys d'interinatgedonada la inexistent oferta d'ocupació públic en laUVEG) que veuen com les places a què podrienoptar en una pròxima oposició es van reduintinexorablement.Davant d'esta situació, des de la secció sindical deCGT de la UVEG hem llançat una campanya dedenúncia per a conscienciar a tota la comunitatuniversitària i, si és possible, a tota la societat dela gravetat de l'assumpte i intentar que l'equip rec-toral canvie la seua política. Hem dut a terme unacampanya massiva d'informació, inclosos els mit-jans de comunicació, que “curiosament” no s'hanfet cap eco de la situació (serà que els problemeslaborals no venen informativament), hem difós elproblema a través de Ràdio Klara, li hem exposatl'assumpte al Síndic de Greuges de la Universidat iculminem esta primera part de la campanya ambuna concentració en la Facultat de Filosofia, a laque van acudir més de mig centenar de companys,on informem el Claustre de la Universitat del queestà ocorrent i on expressem la nostra oposiciófrontal a la política “perpetrada” per l'equip dedirecció de la UVEG. La campanya no ha fet mésque començar pel que continuarem lluitant ambtots els mitjans que estiguen al nostre abast per arevertir la situació.

Juan J. CancioSecretari de la Secció Sindical de CGT de la

UVEG

Confederal

SecretariatPermanent del

Comité ConfederalAvgda. del Cid 15446014 València (L’Horta).Tels.: 96 383 44 40

96 383 44 56 / 96 379 78 54Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.org

FEDERACIONS LOCALS I COMARCALS

FL de València. Avgda. del Cid 154Tels. 96 383 44 40 / 96 383 44 56 /

96 379 78 54. Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta).E-mail: F.L.Valencia@cgtpv.org

• Sindicat de Metall, Energia i Mine-ria, tel. 96 313 43 50

• Sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• Sindicat de Transports, Comuni-

cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• Sindicat de Banca, Estalvi i Assegu-

rances, tel. 96 383 53 74• SP de la FL de València,

tels. 96 383 44 40 / 96 383 44 56 /96 379 78 54

• Sindicat d’Administració Pública,tel. 96 383 45 08

• Sindicat d’Arts Gràfiques,tel. 96 383 45 25

• Sindicat d’Oficis Diversos, tel. 96 383 45 25

Serveis Afiliats:Fundació Ferrer i Guàrdia, Biblioteca,Àrea de la Dona, Serveis Socials, Centre d’Atenció Jurídica aImmigrants,Gabinet de Salut Laboral i Ambiental,Servei Sindical de Normalització Lingüística.

FL de Camp de Morvedre.C/ Luis Cendoya, 60, 1er-1Tel. 96 269 86 3646520 Port de Sagunt

FL de Benidorm.C/ Ruzafa, 13, Bloc II, Local 24 A-1Tel. 96 680 65 8003500 - Benidorm (Marina Baixa)Alacant

FL d’Alacant.C/ José Reus García, 3 Entpta. DretaTel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)

FL d’Alcoi.C/ Echegaray 10 baix Tel. 96 552 25 41 / 96 554 71 4603800-Alcoi (Alacant-L’Alcoià)

FC La Safor-Gandia.C/ Pintor Sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La Safor)

FL d’Aldaia.Ap. de Correus 446970 Alaquàs (València-L’Horta)

FL de Puçol.C/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta).

FL de Castelló.C/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La Plana

FL de Vinaròs.C/ Centelles, 15Tel. 96 445 92 10Fax 96 445 92 10Vinaròs

FL de la Marina Alta.La MisteleraTel. 654 44 83 59La Xara-Dènia (Alacant)

Fundació Ferrer i Guàrdia.Avgda. del Cid 154 baixTel. 96 383 44 40 46014-València (València-L’Horta)

Per a la realització del Notícia Confederal

es compta amb la col·labora-ció de la Conselleria de

Cultura i Educació

EDITORIALREFERMAR II EENFORTIR LLA

CGT

2 l notícia confederal Maig del 2008o p i n i ó

A C C I Ó D I R E C T APROGRAMA D’INFORMACIÓ SOCIAL I LABORAL DE CGT-PV

Tots els dimecres, de 16 a 18 h.

ESCOLTA’L I PARTICIPA!! a RÀDIO KLARA 104.4. FM 96 391 57 21 - Programació i emissió en directe www.radioklara.org

Amb lesmanifesta-cions del

1r de Maig pràcti-cament es dónaper acabat el “curssindical”, encaraque per a la CGTmai deixa d'haver-hi conflictes i llui-tes a què aportar elnostre esforç soli-dari. La veritat ésque en esta ocasió,després de la fina-lització del procésgeneralitzat d'elec-cions sindicals icelebrats també elsdistints comicisque ens han per-més dotar-nos d'a-cords i pressupos-tos econòmics per adesenvolupar la nostra acció sindical isocial, així com renovar els secretariatspermanents de les principals Federa-cions Locals de la nostra territorial, laCGT-PV afronta un període no per tran-quil menys intens i interessant.

I és que la labor que tenim davantcontinuarà exigint el màxim esforç de lanostra militància, de la que aguanta anyrere any (i ja demana un relleu) i de laque ha d'anar sorgint i formant-se d'en-tre la gent nova que arriba a esta casaamb il·lusió i amb ganes de lluitar.

La progressiva en-trada en noves empre-ses i la consolidació enaltres que ja estàvem,ens exigix que des del'Organització es dotea les nostres seccionssindicals i delegats eneixos centres de treballde tots els mitjans ne-cessaris pera una efi-caç defensa dels inte-ressos dels treballa-dors que confien en laCGT. Però no solshem de recolzar ambassessorament i mate-rials adequats l'acciósindical en les empre-ses, sinó que la prime-ra cosa que la CGT had'oferir en cas de qual-

sevol conflicte és tot el nostre suport so-lidari. Eixa solidaritat de la resta de lanostra gent amb els que estan en lluita ésla que marca la diferència entre elsgrans sindicats de servicis i l'anarcosin-dicalisme, eixa solidaritat és la que s'haoferit amb generositat quan ens ho handemanat els companys i companyes dePrim-Ball, de Transfesa, de la Ford, del'IVADIS, de les Brigades Forestals, etc.

D'altra banda, i encara que la nostrameta no és traure delegats sense un altreobjectiu que pujar la representativitat,no hem d'oblidar que al llarg dels prò-

xims tres anys escontinuaran cele-brant eleccions sin-dicals, bé perquè elmandat d'eixos de-legats no coincidixamb el de la majo-ria de comités operquè es produï-xen dimissions i re-vocacions de dele-gats. El cas és queno hem de desapro-fitar l'ocasió d'anarsumant gent i nousdelegats al projectede la ConfederacióGeneral del Treball;eixe altre sindica-lisme que ja no ésnomés necessari,sinó possible.

Entrem també enun període en què,

sense deixar de tindre que respondre alsmolts problemes que ens continuarancreant la patronal i el seu govern, comp-tarem amb una miqueta més de tempsper a ocupar-nos de l'Acció Social, eixeàmbit tan propi i tan volgut per les nos-tres idees a què en els últims anys no seli ha donat tot el suport que l'empitjora-ment de les condicions socials va reque-rint.

És també este temps que ara comen-ça, un espai que hauríem d'utilitzar in-tensament per a millorar la formació,

per a impulsar eldebat, per a con-trastar i compartirles idees. No obli-dem que en 2009tindrem un nou PleTerritorial i a més,un Congrés confe-deral.

Cal debatre iformar-nos, sensedeixar d'estar en eltall laboral i social.Eixe és el repte i aeixe repte invitema tota la militànciaper a respondreamb la força i laraó que ens dóna lanostra llarga i ro-tunda trajectòria enel món sindical.

L’ambient del 1r de Maig per a CGT va ser festiu, a més de combatiu.

Gener del 2008 notícia confederal l 3o p i n i ó

1r dde MMaig aa lla CCGT

LLa CGT va celebrar el 1r deMaig a València amb unamanifestació al marge del

sindicalisme oficial, que va partirde la Plaça de Sant Agustí passa-des les 12 h. i va acabar en el Par-terre.

La manifestació es va desenvo-lupar sense cap problema i ambuna bona presència de companys icompanyes, especialment jóvensdels polígons industrials on laCGT s'està introduint en els últimsanys. També va ser significativa lapresència de militants de les sec-cions més antigues com a Renfe,Telefónica, Ford, Correus, banca,telemàrqueting, etc. així com deles federacions de Puçol, Camp deMorvedre i La Safor.

Van ser cents les banderes roi-ginegres que van ondejar al vent alllarg dels carrers recorreguts fins aarribar al Parterre, on van intervin-dre els secretaris generals de la FLde València (Maximiliano Roldán)

i del Comité Confederal del PaísValencià (A. Pérez Collado). Per afinalitzar, s'ha distribuït cervesa,refrescos i quelcom de picar entreels assistents. L'ambient ha sigutemotiu i fraternal.

El Comité Confederal de laCGT-PV valora molt positivamentl'assistència a la manifestació(entre 700/800 persones) i la cam-panya prèvia de propaganda ques'ha desenvolupat; molt més inten-sa que en els últims anys: s'hancol·locat pancartes, repartit quasitots els materials editats, apegatcartells i s'han realitzat unes inte-ressants jornades culturals. Calagrair especialment l'esforç als Jó-vens Anarcosindicalistes i al nouSP de la FL de València.

També en les altres ciutats de lanostra territorial Alacant, Castellói Múrcia es van realitzar manifes-tacions i actes que han permés a laCGT traure al carrer nostres lemesi reivindicacions.

CCaasstteellllóónn hhoommeennaajjeeaa aa llaass vvííccttiimmaass ddee llaa ddiiccttaadduurraaContra viento y marea, un pequeño

grupo de voluntarios, entre ellos gente dela CGT de Castelló, desafió y cumplió consu objetivo ciudadano.

El fin era , es y ha sido, justo, necesa-rio, valía la pena pelear para dignificar alos fusilados de Castelló, el asunto es queel Ayuntamiento no se posicionaba, dabalargas al proyecto y hasta el 28 de abril, nonos había " AUTORIZADO ", asi que TO-MAMOS LA DECISIÓN DE COLOCAREL MONOLITO EL 1º DE MAYO.

Azadas, picos y Palas, sudor y deci-sión, preparar la cimentación, con empa-rrillado de hierro, cemento y grava, enagujero de dos metros de diámetro, pormedio metro de hondo, y el Sol, sobrenosotros.

Conseguimos asentar la base, LA PIE-DRA, pesa tres mil seiscientos quilos, elbusto, cuarenta, de BRONCE, SILEN-CIO se llama la obra.

El treinta de abril, a las ocho de la ma-ñana, con un camión, colocamos la piedra,arreglamos el jardín y preparamos el actopara el 1º de Mayo.

Y esto demuestra, amigos, que si sequiere, se puede. Por la memoria de aque-llos luchadores, valía la pena intentarlo,no buscamos honores ni protagonismos,solo quitarnos la venda de los ojos.

Ahora esta ahí, día y noche, a vista detoda la sociedad de Castelló, en el lugarexacto, nos invade una gran satisfacción yalegría.

La emotividad del acto, arrastró lágri-mas y suspiros, cantos y verdades silen-ciadas, que explotaron en el momento deldescubrimiento del monolito, por parte delos familiares. El cant dels ocells, de PauCasals cerró un día histórico, un gran díapara las y los libertarios.

Una exposición grafica en el Casal Po-pular, junto con un buen vino , rematótoda un 1º de mayo combativo y popular.

Acabo con unas palabras de un hijo defusilado:

""….no fueron juicios, fue acusacion,condena y paredón,"

JOAN

Gran número d’afiliats es manifestaren a alacant

AVal’encia, la manifestació va concloure al Parterre

Maig del 2008a c t u a l i t a t4 l notícia confederal

Durant el període de l'any 2007, s'han registratnomés en l'àmbit del País Valencià, més de 600agressions (denunciades) de tall racista, xenòfob ifeixista.

La major part d'estes agressions i atacs feixisteshan sigut dirigits contra els sectors més precaris,desfavorits i explotats de la societat: immigrants,indigents, homosexuals, jóvens de distints movi-ments socials, etc.

A més a estes agressions, hem de sumar els atacsa seus i locals de col·lectius i organitzacions polí-tiques per part de grups clarament d'ideologia fei-xista.

Les últimes agressions més destacades i per des-gràcia més sagnants entre moltes altres, han sigutles ocasionades als membres del CSO La quimerade Mislata en el mes de desembre. Així com la re-cent agressió ocorreguda el passat 27 de gener, enla coneguda Plaça del Cedre de València, quan ungrup de Neonazis va perseguir i finalment va agre-dir a un altre grup de jóvens, resultant ferit greu-ment d'una punyalada, el jove José Lluïu.

L'apunyalat va haver de ser traslladat immedia-tament a l'Hospital Clínic de València i va ser allíon "li van salvar la vida".

Afortunadament la punyalada "no va ser mortal,ja que per escassos centímetres no li va arribar alpulmó" segons els metges que li van atendre. Eljove ha hagut de ser operat de la melsa i seguix debaixa.

Tampoc oblidarem les distintes agressions iatacs ocorreguts recentment, en ciutats com Ma-drid i Barcelona.

Des de la Confederació General del Treball, coma organització obrera i llibertària, volem manifes-tar el nostre rebuig i denúncia d'esta violència delsgrups de la ultradreta.

La majoria d'estos grups i organitzacions feixis-tes, estan vinculats, com anteriorment s'ha denun-ciat públicament, i inclús són finançats per empre-saris, relacionats amb empreses de seguretat o la

prostitució.Per això denunciem el silenci còmplice d'alguns

mitjans de comunicació, que presenten estes agres-sions davant de l'opinió pública, com a simples ba-ralles entre tribus urbanes, buidant i anul·lant estesagressions del seu contingut polític i social.

En este mateix context és de destacar, la cone-guda i ultima “operació panther”, realitzada per laGuàrdia Civil, contra grups feixistes violents, quese saldo amb un gran nombre de detinguts, i quetenien en la seua possessió distintes armes, i pro-paganda nazi. Fins a un “bazoca” van trobar en elsregistres.

Estes detencions no van causar cap preocupació,ni reflexió per als mitjans de comunicació i els es-taments polítics, no va ser més enllà del sensacio-nalisme periodístic.

Tot al contrari va ocórrer quan en les últimes de-tencions de jóvens llibertaris a València, eixa ve-gada realitzades per la brigada d'informació de lapolicia nacional (antiga i hereva de la brigada po-liticosocial del Franquisme) que es van saldar enalguns casos amb aplicació de la Llei Antiterroris-ta i peticions exagerades dels fiscals. Pareix queper a alguns mitjans de comunicació, jutges i fis-cals, hi ha una distinta forma d'aplicar la legislaciópenal. Mentres es criminalitza a organitzacions ipersones llibertàries, o d'esquerres, es deixa quecampen a gust grups que fan apologia del racismei la xenofòbia, i que utilitzen l'agressió i fins a l'as-sassinat per a eliminar els seus rivals polítics: sin-dicalistes, llibertaris, okupes, antifeixistes, etc.

Des de CGT, amb el cor roig de ràbia i negre dedolor, denunciem estos fets i ens solidaritzem acti-vament amb les persones, col·lectius i organitza-cions que han patit i estan patint esta violència fei-xista, en qualsevol de les seues formes.

Sempre amb els explotats, mai amb els explota-dors.

Secretari de Comunicació de la FederacióLocal de CGT a València

Manifest de CGT contrales agressions feixistesen la ciutat de València

La lluita per la terra i el territòri a Chiapas, viscuda des del País Valencià

Entre totes les energíes i esforços implicats, estematrevessant la cèrca mediàtica, estem amplificant elsenyal d'alarma internacional emés davant les agres-sions, amenaçes i el desallotjament forçat de les terresrecuperades al 1994 pel zapatisme, ara fa 14 anys. Elgovern mexicà de Felipe Calderón Hinojosa està pro-moguent mitjançant els paramilitars a Chiapas unabrutal ofensiva.

L'objectiu no és altre que el deixar 'net' el terreny per aque les corporacions multinacionals puguen seguir satis-fent els seus desitjos insasiables d'acumulació de benefi-cis, conquerint, de nou, 516 anys després del 'descobri-ment' d'Amèrica, les ànimes dels indígenes.... i, ara també,les butxaques dels ciutadans de les democràcies del 'pri-

mer món' (terme pervers,per cert). Perquè si lesmultinacionals avançenen els seus plans, és per-què un bon grapat deconsumidors estem al da-rrere disposats a avalar elque calga, per tal de nobaixar el grau de benestarque ens proporciona lademocràcia representati-va que gaudim a Europa.

Precisament, no calmirar molt lluny, empre-ses de capitat espanyolcom Marina D'Or, Rep-sol, Iberdrola, GrupoPrisa, Endesa, Telefóni-ca, BBVA, Halcon Via-jes, Aguas de Barcelona oUnión Fenosa, junt a d'al-tres corporacions comCoca-Cola o Wal-Martsón les que habitualmenttracten d'acabar ambl'autodeterminació delspobles indígenes a

Mèxic. La violació flagrant de la Clàusula Democràtica esta-

blerta al Tractat de Lliure Comerç entre Europa i Mèxic(TLCUEM) és una constant que cap ens institucional, comara Nacions Unides, li fa front, al contrari. L'estiu passat,justament, el president del Govern, José Luis RodríguezZapatero, junt a una representació empresarial s'entrevis-tava amb els seus homòlegs a Mèxic. El contingut de lesreunions bilaterals era inequívoc: seguir aprofundint en lesrelacions comercials...

Ens queda lluny Chiapas? Tant lluny com per a deixar dellegir aquest article? Tant com per a no comprendre quínarelació tan íntima hi pot haver entre Chiapas i el País Va-lencià? No tant.

Qualsevol que tinga l'oportunitat de viatjar fins a Mèxic(per descomptat, no totes les economies individuals o fa-miliars ho permenten), prompte se n'adona dels paral.lelis-mes entre Mèxic i l'Estat espanyol. Salvant les diferències,les temàtiques socials, la política i l'economía i els com-promisos internacionals adquirits son ben similars. Simirem cap a baix, a les necessitats de la gent corrent, lescoincidències es multipliquen. Així mateix, la constant ob-sesió per part de la classe política i del sistema econòmicper mantindre'ns baix l'efecte sedant del consumisme de-mocràtic no conèix límits. Tot està a la venda?

En plena carrera electoral de cara al 9 de març, ni l'es-querra institucional, més o menys extremada, ni el difúscentre, ni tampoc la dreta té cap mirament per bombarde-jar-nos diàriament amb un pensament que vol ser únic.Tots els partits, siguen del color que siguen ens injecten laidea de que cal votar. Per al.lusions, tota la gent que per di-ferents motius no anem a votar, hem de considerar segonsels seus paràmetres, que no tenim el dret a intervindre so-cialment? Quí marca les regles del joc? Algú té l'exclusi-vitat? La consigna és clara i unitària: sols si vote tinc dreta opinar; fins i tot s'arriba a afirmar tal despropòsit amb untó absolutista. I si ens fem visibles, cal eliminar-nos, polí-ticament.

I jo em pregunte... de debó la democràcia representativaté la suficient capacitat (o la voluntat) de fer recular pro-jectes i realitats tan concrets i dispars com el nou circuït deFòrmula 1, l'imposició de la caserna militar de l'OTAN aBétera, la privatització dels serveis públics de salut mentalo la construcció d'un IKEA a Alfafar? . Almenys, no és lameua opció.

Existeix un altre tipus d'alternativa, la que s'autogestio-na al marge de la lógica dels partits i del capitalisme. Al-guns l'anomenen utopia, altres quotidianitat. A les Comu-nitats zapatistes són partidaris de la segona definició, i hodemostren amb els fets, raó per la cual estem agermanatsamb el Municipi Autònom en Rebel.lia Ricardo FloresMagón, que el proper 10 d'abril cumpleix 10 anys ager-manat amb la CGT.

Òscar Llago

Zaplana presumix d’amistats.

notícia confederal l 5Maig del 2008 A c t u a l i t a t

Ford vol acabar amb els drets dels treballadors

A finals d'abril la direcció Ford Es-panya va anunciar la seua intenció demodificar horaris, torns i jornada detreball a partir de setembre, a més esproposa suprimir el servici de menja-dors que la plantilla ha tingut des de1976.

Les mesures que pretén aplicar Fordsón establir torns de sis dies seguits detreball (incloent dissabtes, diumenges ifestius) i reduir el temps de menjar de 30a 15 minuts, la qual cosa portaria ocasio-nada la desaparició dels menjadors. Amés es canviarien els horaris d'eixidadels autobusos i s'allargaria en mitja horal'ornada laboral del torn de nit, que aranomés té 7´15 h. de temps real de treball.

La preocupació no sols ha arribat a laplantilla directa de Ford, sinó que tambéels treballadors de les contractes de men-jadors (l'empresa Sodexho) i de la neteja(Acciona) temen per les conseqüènciesque tals mesures tindrien per a l'ocupa-ció, ja que quasi 200 llocs de treball de-penen de la continuïtat o no del servici demenjadors.

L'argument que defenen Ford i la UGT

(sí, dos veus desocupació la mateixa opi-nió) és que eixe sacrifici és inevitableperquè no hi haurà treball amb el sistemaactual per a tota la plantilla, ja que noméses fabricarà el Focus a partir del 19 de se-tembre, i eixes mesures són l'única viaper a evitar un nou ERE.

La CGT va ser la primera organitzacióa fer pública, en la fàbrica i a través delsmitjans, la seua oposició als retalls. Acontinuació també CC.OO. i el PUTs'han manifestat en contra de la supressiódels menjadors i a treballar els dissabtes,diumenges i festius. En el Ple del Comi-té que es va convocar per a tractar estesmesures, només la UGT va recolzar lapostura de l'empresa, mentres CGT,CC.OO. i PUT van votar en contra. Evi-dentment, al comptar UGT amb majoriaabsoluta el Comité ha ratificat la voluntatde l'empresa, però els altres tres sindicatsvan anunciar allí mateix que es reservenel dret de convocar mobilitzacions de laplantilla per a forçar a la direcció a bus-car altres eixides que no signifique capretall als drets dels treballadors.

Res més conéixer-se la nova claudica-

ció de la UGT els treballadors han reac-cionat amb fortes crítiques als delegatsd'esta central i estan demanant que laresta de sindicats seguisquen avant ambles accions contra els retalls. Per part dela CGT hi ha el compromís de lluitar almàxim per a evitar eixa salvatjada quese'ns ve damunt; si és possible els faremamb CC.OO. i PUT, però si ens quedemsols també proposarem als treballadorsque exercisquen el seu dret a opinar, adecidir i a defendre els seus drets.

Secció Sindical de CGT en Fordrealitzar l'acte, sobre la mitjana nit di-

verses patrulles de la Policia Nacional ide la Policia Local de València han acu-dit per a fer-nos retirar les tendes de cam-panya instal·lades arribant inclús a inter-posar denúncies contra alguns dels inte-grants de la concentració. Davant del'amenaça de desallotjar-nos de formaviolenta, es va consensuar retirar les ten-des de campanya per a poder continuaramb la concentració, quedant les denún-cies retirades però obligant els manifes-tants a adormir el ras a pesar de les bai-xes temperatures.

El grup d’acciósocial el posa enmarxa

Reunió de constitució: dimecres, 21 demaig, a les 19´30 h. (en la sala re reunionsde CGT- València. Av. del Cid, 154 - 3r)

Després d'un període d'informació i ins-cripció, la qual cosa pretenem siga el ger-men del Grup d'Acció Social de CGT-Va-lència celebrarà la seua primera reunió elpròxim dia 21 de maig. En esta reunió pre-tenem conéixer-nos tota la gent que s'haapuntat, estudiar els aspectes de l'acció so-cial que més requerixen de la nostra aten-ció i valorar els mitjans tècnics i humansde què disposem actualment.

Segurament no serà la reunió definitiva,i caldrà seguir treballant i buscant gent,però és molt probable que amb els com-panys i companyes que ja s'han prestat acol·laborar en el Grup d'Acció Socialpodem cobrir moltes de les llacunes quehem tingut en els últims anys. L'importantés posar en marxa el grup i sumar-nos atotes les convocatòries que podem. Aixòfarà que una altra gent es vaja assabentanti s'unisca al projecte.

Si encara no t'has apuntat, no ho dubtes:apunta't en la llista o acudix directament aesta primera reunió. T'esperem.

Fent-nos eco de la jornada interna-cional de denúncia convocada pelSector Xiquets i Xiquetes de l'AltraCampanya en el DF, el passat 30 d'a-bril del 2008, la Comissió de Solida-ritat amb Chiapas de la CGT de l'Es-tat Espanyol va fer entrega al CònsolHonorari de Mèxic a València el Pro-nunciament elaborat per a tal jornadade lluita junt amb el recompte de re-pressió per part de l'Estat als xiquets ixiquetes a Mèxic a partir de maig del2006.

Estos documents són continuïtat dequè ja entreguem el 5 de gener del2007 en el mateix consolat: Informesobre els menors d'edat detinguts elsdies 3 i 4 de Maig del 2006 en Texco-co i Sant Salvador Atenco, editat coo-perativament pel Sector Xiquetes iXiquets de l'Altra Campanya en elDF, “5a Brigada Anarquista Ai Kar-

mela” i el “Col·lectiu Contra la Tortu-ra i la Impunitat” (CCTI).

La Comissió Chiapas CGT vol de-nunciar públicament que la repressióque el govern mexicà exercix en lescomunitats zapatistes en Chiapas aixícom en la resta del territori mexicàcontra els moviments socials, ha col-pejat durament també els xiquets i xi-quetes, jóvens i adolescents. I no éscasualitat: el missatge que preténtransmetre l'Estat als xiquets i les xi-quetes és que ni ara ni en el futur hand'involucrar-se de cap mode en la llui-ta social per la transformació real iprofunda de la societat.

Des de la CGT i la seua ComissióChiapas abonem i recolzem este tipusd'iniciatives que tracten de donar veuals més xicotets amb l'objectiu d'anarcreant xarxes de suport a uns dels sec-tors més vulnerables.

La Comissió de Chiapas CGT critica la situació dels xiquets deChiapas davant el Cònsol Honorari de Mèxic a València

Concentració dels treballadors de ford a la Ciutat de la Justicícia en gener.CGT destapa elforat d'EMT

L'EMT compte en l'actualitat amb doscotxeres dotades de tallers propis. Sensdubte, les millors instal·lacions que pugatindre cap taller públic o privat en tot Va-lència.

EMT compta amb una plantilla de me-cànics, escassa de totes tots, que s'encarre-guen tant del manteniment com de la re-paració de tota la flota d'autobusos. Delsdos tallers, un, l'ubicat en la cotxera deSant Isidre, treballa 24 hores al dia men-tres que l'altre, el de la cotxera del Camíde Vera, només treballa 8 hores al dia en lajornada nocturna, romanent tancat les 16hores restants de la jornada.

Amb estos números l'EMT al·lega la ne-cessitat manar treballs fora, als tallers pri-vats en què arriba a pagar 150 euros peruna hora de treball, mentres que un mecà-nic propi li costa 15 euros l'hora, és a dirun 1000% més. Així i tot, EMT diu que re-sulta més barat traure els treballs fora o in-clús portar treballadors externs que realit-zen el seu treball en les nostres instal·la-cions davall les ordes dels nostres caps iamb les nostres ferramentes. Segons CGT,claríssima cessió il·legal de treballadors.

CGT-EMT insta a l'empresa a deixard'enganyar als ciutadans desprestigiantuna sobra justa i en tota regla, i sancionantels seus treballadors que legalment exerci-xen els seus drets laborals. CGT desitjaque EMT adeqüe les plantilles i deixen demalgastar tants diners i de mentir en elsmitjans, acusant els treballadors de vaguesi malfactors, quan l'única cosa que han fetels treballadors en la sobra, ha sigut fervaldre el dret constitucional de tots a lamateixa. Dret que des de la Conselleria iabonada per la Direcció d'EMT, intentenboicotejar establint uns servicis mínimsabusius i desorbitats per a una empresa,com EMT, no subjecta a servicis mínimssegons l'OIT.

Resultatsúltimes eleccions sindicalsCable-ONO: 1 CGT de 7Tragsa: 4 CGT de 21Dura-Auto: 3 CGT de 8Plásticos Fórnica: 6 CGT de 13Plásticos Infia: 1 CGT de 13Químicas CTL: 1 CGT de 1Serunión: 2 CGT de 13

6 l notícia confederal Maig del 2008M u j e r e s L i b r e s

PILAR MOLINA BENEYTOUUNNAA AANNAARRQQUUIISSTTAA EENN BBUUSSCCAA DDEE LLAA LLIIBBEERRTTAADD

No recuerdo con precisión cuando nidonde conocí a Pilar, aunque sí que fueen Valencia. Pudo ser en una exposi-ción, en una presentación de un libro,en una conferencia, en una manifesta-ción, en una acto de homenaje a Muje-res Libres… tal vez en la Biblioteca Va-lenciana de Sant Miquel dels Reis, en elRector Pesset, en un aula de la Univer-sitat. Cualquier espacio pudo propiciary albergar un encuentro con ella en al-guna de las múltiples actividades a lasque dedicaba su enorme vitalidad, suenergía, y su entusiasmo.

Pero si sé con seguridad que, por una serie de ca-sualidades, los últimos años los hemos pasado com-partiendo la apasionante tarea de reconstruir la vidade una maestra anarquista, Antonia Maymón Gimé-nez, a la que llegamos a admirar y con la que esta-blecimos una serie de complicidades que la convir-tieron verdaderamente en una amiga más, traspa-sando barreras de tiempo y espacio.

Pilar estaba entusiasmada con la vida y la obra deAntonia, una anarquista "avant lletre" de la que ad-miraba su desprendimiento, su coherencia ideológi-ca, su compromiso con el anarquismo y su vida enpos de la libertad. Lo que comenzó como una curio-sidad intelectual llegó a convertirse en una auténticaaventura y, para Pilar, en un objetivo de su vida. Ren-dir homenaje en Antonia a todas las mujeres liberta-rias fue tal vez uno de los sentimientos que le diofuerzas y ánimos cuando parecía que nada iba bien.Tal vez porque las dos se parecían más de lo que ellanunca llegaría a aceptar.

¿Qué seducía a Pilar de Antonia? Lo primero suconsecuencia. Una despedida de la maestra que fir-maba Salud y consecuencia se convirtió en la habi-tual entre nosotras y con las personas a las que apre-ciábamos. Consecuencia con sus ideales libertarios,con su lucha por la libertad, por considerar el amor alas personas, de manera individual o colectivamente,como el motor de su vida.

Porque Pilar era, también, una luchadora nata.Desde su inolvidable Bocairent, en la Vall d'Albaida,inició, desde muy joven una actividad intensa que lacondujo a emigrar cuando la negra noche del fran-quismo sólo daba la opción de un exilio más o menosencubierto a aquellas personas que querían ser libres.Su identificación con los presupuestos libertarios lahizo ser feminista y a dedicar sus fuerzas a recuperarla memoria de las mujeres libertarias. Cuando la me-moria histórica no era todavía una moda a la quecualquiera se apunta, Pilar recuperaba voces, imáge-nes, recuerdos… pero no sólo con una mirada inte-lectual si no desde la identificación con la persona.Para Pilar las mujeres republicanas, antifranquistas,exiliadas y, en especial, las anarquistas, eran muchomás que meros objetos de estudio, eran personas quevivían, que necesitaban compartir alegrías y triste-

zas. Y con ellas convivía: las llamaba por teléfono,las acompañaba a conferencias, homenajes, exposi-ciones, congresos… se preocupaba de su estado desalud, les regalaba los calendarios con biografías demujeres que con tanto cuidado editaba, las publica-ciones en las que se recogían sus textos, los videosque recuperaban sus luchas… todo aquello que con-tribuía a devolverles, en cierto modo, sus vidas,aquellas trayectorias vitales interrumpidas, truncadaspor la represión franquista.

Pero su compromiso con Mujeres Libres, no se re-ducía a la mera recuperación histórica sino que, sa-bedora de la necesidad de la doble lucha, formabaparte del grupo de mujeres que, en la actualidad, bajoel mismo nombre, continúan reivindicando unaigualdad todavía tan irreal y en él colaboraba con susescritos y, sobre todo, estando presente en todas lasreivindicaciones que, desde él se impulsaban.

Otra coincidencia con la maestra Antonia la encon-tramos en su entrega al trabajo. Pilar era enorme-mente minuciosa y perfeccionista en todo lo que em-prendía. No tenía problemas para desplazarse alládonde fuera necesario para recuperar o contrastar undato. Sus fuentes documentales las encontraba en ar-chivos, bibliotecas, y, sobre todo, entrevistando apersonas que grababa y filmaba con especial cariño.Después venía la ingrata tarea de ordenar, clasificar,archivar, que realizaba con una enorme pacienciapero también con una dosis no menos importante deentusiasmo y vitalidad.

Por último sólo quisiera recordar la capacidad deamar de Pilar. Igual que Antonia, el amor era, enbuena medida, el motor de su vida. Amor a las per-sonas y a la sociedad, que la llevó a comprometersecon todas las causas que consideraba justas. Recuer-

do que una de las últimas en que se había implicadoera la de la apostasía, declaración a la que el Arzo-bispado de Valencia hizo caso omiso, al igual que elresto de peticionarios. La fuerza y la alegría, el ca-rácter firme y enérgico, combinado con su alegresonrisa, eran la expresión de ese amor a la libertad ya la humanidad al que Pilar no quiso renunciar. Porello, sabiendo que esta dedicatoria de Antonia es laque había elegido para encabezar su libro porque -decía- expresaba exactamente lo que ella hubieraquerido escribir, la despedimos, con la esperanza deque, como ella deseaba, sea, ahora, auténticamentelibre.

"A todos los que amaron y sufrieron; a los que al cruzar el sendero de la vida fueron

dejando en él jirones de ella, pero jamás claudicaron de su ideal, y preferentemente a los que de sus dolores saca-

ron fuerzas para la luchay enseñanzas para su perfección.Lector, lectora: el eje de la vida es el amor;quieres vivir, ama; sé mediocre o lumbrera,perfecto o lleno de defectos, pero ama; ama al individuo o a la sociedad, consagra tu vida a un ideal de cariño.Ama, lector, ama en todas las épocas de tu vida; desde la cuna al sepulcro sea toda ella consagrada

al amor, y al despedirte de la vida, lanza al espacio un beso de amor que vibre y repercuta por todos los ámbitos de la tierra." An-

tonia Maymón. Mª del Carmen Agulló Díaz

El 8 de marzo enCGTEl día de la mujer volvió a ser paralas Mujeres Libres un día de protestay un día de celebración, a pesar delos posibles impedimentos que laselecciones generales del día siguien-te pudieron haber supuesto.Toda la organización salió a la calle agritar por la equiparación de dere-chos así como el reconocimiento delibertades de la mujer. Se hizo espe-cial hincapié en el derecho al aborto.

Maig del 2008

EELL CCAASSOO SSCCAALLAA,,TTEERRRROORRIISSMMOO DDEEEESSTTAADDOO YY AALLGGOOMMÁÁSS..

El 15 de enero de 1978, a las13:15 horas, un incendio degrandes dimensiones destruyela sala de fiestas Scala de Bar-celona, provocando la muertede cuatro trabajadores. En 48horas son localizados los pre-suntos autores del atentado porparte de la Policía, identificadosde entre los 10.000 manifestan-tes que acababan de participaren la manifestación convocadapor CNT contra los Pactos de laMoncloa. Estos Pactos -firma-dos por el PSOE y el PCE en

octubre de 1977, con el bene-plácito de UGT y CC. OO.--iban a marcar un antes y undespués en la capacidad de laclase trabajadora española parahacer frente a la flexibilización yprecarización capitalista delmercado de trabajo que necesi-

taba la reforma económi-ca neoliberal.Xavier Cañadas, militan-te de la CNT en aquellosmomentos, fue una delas cinco personas en-causadas y condenadaspor el llamado "CasoScala", lo que le supusopasarse ocho años enprisión. En su relato ex-plica cuál fue la partici-pación y responsabilidadreal en los hechos de laspersonas condenadas;

cómo transcurrió el juicio plaga-do de irregularidades; y cómose fraguó la destrucción delScala y el montaje policial, ver-tebrado en torno a la figura delconfidente policial Joaquín Her-nández -alias "el Grillo" o "elViejo Anarquista"-, un delin-cuente común convertido porobra y gracia de los serviciosde inteligencia en un veterano yrepresaliado militante anarquis-ta.Con este atentado y la repre-sión posterior contra el conjuntodel movimiento libertario, el Go-

bierno neofranquista de UCD yel entonces ministro del InteriorMartín Villa perseguían erosio-nar la imagen pública de laCNT -y de todo el movimientolibertario-, que por aquel enton-ces, con sus 100.000 afiliadossólo en Cataluña, constituía unaseria amenaza para los pactos,consensos y tejemanejes de losque la izquierda institucional yla cúpula política y empresarialfranquista fueron protagonistasdurante la llamada Transición.El Caso Scala marcó el fin delcrecimiento espectacular de laCNT y del movimiento libertario,y el inicio de su decadenciaacelerada.Xavier Cañadas Gascón, liber-tario, estuvo afiliado a la CNT afinales de los setenta. Conde-nado a 17 años de cárcel por elconocido como "Caso Scala",salió en libertad condicional trascumplir ocho años de prisión.De su experiencia en diferentescárceles españolas trata eltexto Entremuros. Las prisionesen la transacción democrática,publicado por la editorial vascaMuturreko Burutazioak (Bilbao,2000), y El Tubo, un texto depróxima aparición.Xavier Cañadas Virus Edito-rial, Colección Memoria, Bar-celona 2008 120 pág. ISBN978-84-96044-92-0

EESSCCOOLLAA DDEERREEBBEELL··LLIIAA.. HHIISSTTÒÒ-RRIIAA DD''UUNN SSIINNDDIICCAA-LLIISSTTAA

RICARD VILAREGUT .- D'a-cord que temps líquids i revolu-ció tecnològica, que preocupantdecalatge entre informació i co-neixement, i que supeditació dela cultura al regne de l'entreteni-ment. Però la funció del llibre, elseu perquè originari com atransmissor de les idees i la his-tòria, resta impertèrrita -diriaque somrient fins i tot-, al mo-ment actual de tanta societatdel consum, tanta confusió itanta tonteria. El volum ensacosta al pensament sociopolí-tic de Salvador Seguí, fundadorde la CNT i líder de l'anarcosin-dicalisme català, activista en elsgrans conflictes laborals deprincipis de segle, protagonistade la vaga de la Canadenca i

assassinat per tal trajectòria el10 de Març de 1923 al carrerbarceloní de la Cadena. Unaaproximació al conegut com ElNoi del Sucre des de tres ves-sants diferents: En net, contex-tualitzat a través de la miradade l'historiador i dirigent de l'ac-tual CGT, Emili Cortavitarte; enbrut, a través d'entrevistes iconferències del Noi del Sucredurant el bienni 1918-19; i enficció, a través d'una novel·lacurta d'un Seguí més donat -imés dotat- a l'oratòria que al'escriptura. Un text d'escàsvalor, que ens mostra la vida ietapes de la conscienciacióobrera d'un jornaler de l'època,però clar exemple de literaturaal servei de la causa revolucio-nària -dit de passada, al méspur estil de la malauradamenttraspassada Eva Forest.A grans trets, els apartats del lli-bre ens mostren un Seguí obsti-nat en l'educació del proletariat,partidari d'un sindicat únic, co-hesionat internament, permea-ble a d'altres sindicats i correntsprogressistes -personals icol·lectius-, però un sindicat quehauria de liderar l'anunciada re-volució. Unes reflexions deriva-des de la crítica a la revoluciórussa, especialment pel que faa la nova "tirania": "Què hi haguanyat el camperol rus des-prés del traspàs de poders d'un

règim tsarista a un de socialis-ta? No hi ha guanyat res per-què si abans eren les hordestsaristes que li arrabassaven elproducte del seu treball, arasón els soldats del soviet". D'al-tra banda, en el famós discursde Madrid l'any 1919 veiem elSeguí més federalista -per serprecisos, el federalisme delspobles i persones lliures-, peròtambé el més contundent. "ACatalunya no hi ha cap altreproblema que el proletariat",proclamava un Seguí referint-seal nacionalisme interessat de laLliga Regionalista.El valor d'aquest llibre és es-sencialment bibliogràfic degut ala dificultat de trobar anteriorstreballs -d'Isidre Molas, ManuelCruells i Josep Maria HuertasClaveria- si no és a arxius per-sonals, o bé tangencialment através d' El sindicalisme a Bar-celona , d'Albert Balcells, oApòstolsi mercaders , de PereFoix. I si tenim en compte queSeguí fou un dels referentsd'una organització com la CNT,protagonista fonamental de lahistòria del nostre segle XX ique tanta gent va arrossegar,entendrem el valor de la publi-cació d' Escola de rebel·lia . Ientendrem, de pas, un més detants oblits dignes de recordarSalvador Seguí El Jonc,128 pàgines. 13 euros

CCUULLTTUURRAA

notícia confederal l 7c u l t u r a

SSii vvoollss ccooll..llaabboorraarr aammbb:: eennvviiaa eellss tteeuuss aarrttiicclleess,, nnoottíícciieess,, ddaaddeess,, ooppiinniioonnssiinnffoorrmmaacciioonnss,, ffoottooss......

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

LLIG I DIFON LA PREMSA LLIBERTÀRIAPots trobar el LIBRE PENSAMIENTO en:

Zona Benimaclet: Librería Primado, Avda. Primado Reig, 102Zona Algirós: Llibreria La Tardor, Plaça Olof Palme, 1

Zona Barri de la Llum-Mislata: Edifici CGT, Avda. del Cid, 154Zona El Carmen: Librería Sahiri, C/Danzas, 5

Durant els dies 4, 5, i 6 d'abril es va cele-brar a València, la trobada d'ateneus i indivi-dualitats llibertàries, van acudir companys icompanyes de Granada, Madrid, Burgos ide València. També comptem amb la visitade la companya Aurora, que va acudir a Va-lència des de França.En un ambient de fraternitat, es van desen-volupar els debats, xarrades i les Exposi-cions.Resumint, algunes de les conclusions quees van traure, van ser la reactivació de lacultura llibertària en el si de la confederació,la potenciació i col·laboració amb la Funda-ció Salvador Vaig seguir, així com amb larevista Lliure Pensament. Potenciar la coor-dinació d'ateneus, la creació de bibliotequesen els locals confedera'ls, etc.D'altra banda, ens queda passar en net lesactes de la trobada, i que seran transmesesa l'organització en el seu conjunt, així comconsensuar entre tots els participants lesconclusions, objectius i mitjans del mateix.

TROBADA DD'ATENEUS LLLIBERTARIS II INDIVIDUALITATS AA VVALÈNCIA

TTrraannssffeessaa,, hhiissttoorriiaa ddeeDDaavviidd ccoonnttrraa GGoolliiaatt

Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: Secretaria de Comuni-cació i Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Redacció:Antonio PérezCollado, Esther G. Coronado, Miguel Ángel Morcillo. Fotografies: Fonsdocumental propi i expropiat. Traduccions: Servei Sindical de NormalitzacióLingüística de la CGT-PV.

HI COL·LABOREN:SINDICATS, SECRETARIES I FEDERACIONS LOCALS DE CGT-PV,

JOAN PIÑANA, SECCIÓ SINDICAL CGT-EMT, METALL CGT-VALÈNCIA, SECCIÓ SINDI-CAL CGT-ATENTO,

ARTICLE DE PORTADA: ANTONIO PÉREZ

MAQUETACIÓ: ESTHER G. CORONADOFOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ: GRAFILAN

EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA

Tel.: 96 383 44 40 - 96 383 44 56 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgCorreu electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

La empresa de transporte ferroviario fundada en el franquismo nosólo ha mantenido desde entonces el monopolio en envío de pro-ductos cárnicos, cítricos y de motor (para la Ford de Almussafes)sino que también conserva las condiciones laborales de épocas an-teriores sin apenas evolución.Actualmente extendida por toda Europa y América, contrapone los

astronómicos sueldos de sus directivos ("con relojes Rolex de oro",según afirma haber visto el personal de la empresa) ante los bajossalarios de sus trabajadores, regulados bajo el convenio firmado aprincipios de los ochenta. Dichas remuneración rondan los 800euros mensuales, a lo que los trabajadores deben sumar toda unaserie de irregularidades en su trabajo diario.

Los trabajadores de Transfesa han resul-tado todo un ejemplo de lucha y sacrificio ensu empresa por dignificar su situación. Y esque han demostrado un ánimo enviadiablefrente a una directiva intransigente y despóti-ca.

Los motivos que impulsaron la huelga in-definida a partir del pasado 11 de marzo radi-can en tres pilares: unos sueldos irrisorios,una serie de despidos improcedentes y la per-secución y acoso de la empresa a sus propiostrabajadores.

Según trabajadores de Transfesa, existeuna serie de personas dentro de la empresacuya labor encubierta es "acosar al trabajador,mantener una mala actitud de trabajo y fo-mentar la desunión"

El comité sindical (con una mayoría de de-legados de CGT) planteó a la empresa unaserie de propuestas de mejora y motivación,como fomentar el trabajo con pluses que sinembargo han servido a la empresa para re-partirlos entre los supervisores. Una baja poraccidente laboral puede, además, desencade-nar en la pérdida de dicho plus por asistencia.

CGT también denunció los despidos depersonal justificados como puestos innecesa-rios. Motivo que se ha demostrado falso cuan-do posteriormente se ha pedido a otros traba-jadores que se repartan el trabajo para seguirrealizándolo ellos, lo que supone una sobre-carga de tareas en los empleados sin traduc-ción económica.

Por todo ello, los trabajadores de Transfe-sa, con sede en Almussafes, iniciaron enmarzo una huelga indefinida que les llevó du-rante cuatro semanas, los martes, miércoles yjueves de cada semana hasta que la empresamejorase sus condiciones salariales y cesasela represión sindical.

Lo hacieron para romper sus cadenas,para decirle a su empresa que no continuaránsoportando el acoso gratuito de aquellos quepiensan que, durante la jornada laboral, sondueños de sus cuerpos, sus consciencias y desu miedo al futuro. Paran porque han com-prendido que una empresa no funciona con di-nero, sino con sus trabajadores y trabajado-ras, y que de nada les vale su poder económi-co cuando no tienen esclavos que les realicenel trabajo.

Igualmente, se plantaron para decir¡basta! a salarios de miseria con los que no sepuede vivir, y para gritar que ha llegado el finde la incertidumbre, que están dispuestos adarlo todo, y primeramente el ejemplo, a todossus compañeros y compañeras de su entornolaboral: para que entiendan que ninguna po-derosa multinacional puede imponer la Ley desus intereses sin que estalle la dignidad de laClase Trabajadora.

Transfesa, cuyo origen se sitúa en la Gali-cia franquista, recién acabada la Guerra Civil,inició su actividad como único monopolio pri-vado del transporte ferroviario español, explo-tando los negocios más lucrativos de la pos-guerra: el ganado cuya carne no podíancomer los pobres -la mayor parte del pueblotrabajador-, después las mejores naranjas ycultivos para la rica Europa, más tarde los co-ches y piezas fabricados por las grandes em-presas automovilísticas… En la actualidad,Transfesa, sus filiales y agentes se extiendenpor Francia, Reino Unido, Alemania, Italia,Suiza, Bélgica, Austria, Chequia, Bosnia, Tur-quía y la Península Ibérica.

El imperio de Transfesa constituyó elpunto de partida de numerosas empresas ga-

llegas como Pescanova, Zeltia, Frigolouro,Fontecelta y Corporación Noroeste.

Tras las eternas crisis económicas des-arrolladas a partir de los años 70 y la llamadaTransición Democrática, que significaron paroobrero, desmantelamiento de la Clase Traba-jadora, precariedad, corrupción sindical, pérdi-da de derechos progresiva y de poder adqui-sitivo, etc., Transfesa ha pasado de ser unaempresa con sueldos decentes a convertirseen una empresa precaria en virtud de la eter-na y mágica moderación salarial esgrimida porlos sindicatos mayoritarios, la patronal y el go-bierno.

Los sueldos de Transfesa, de los másbajos del polígono de Almussafes, arrancandesde los 690 € en 16 pagas de las chequea-doras hasta los 820 € de los carretilleros su-pervisores aproximadamente -lo que serían780 € y 930 €, en 14 pagas respectivamente-,con un convenio colectivo de empresa, quedata de 1981, y típicamente ferroviario, en elque ni siquiera figuran dichas categorías, concontinuos recortes como la antigüedad, lanocturnidad y otros pluses… La política de laempresa en Almussafes es la de acosar a losprotestones hasta que deciden marcharse y lade despedir a aquellos que tienen la osadía dedefraudar la confianza de la empresa decla-rándose partidarios de luchar por los derechosde sus compañeros y sus compañeras, conuna conducta persecutoria enquistada quellega al extremo del control mediante cámarasde videovigilancia de toda la plantilla. A pesarde que la plantilla de Transfesa podría sermucho más extensa, la empresa prefiere man-tener una amplia nómina de trabajadores deETT y subcontratas que la propia Inspecciónde Trabajo ha definido como ilegal. Una de lasúltimas burlas de Transfesa fue pactar un sis-tema de incentivos, sin negociación ni la apro-bación del Comité de Empresa, que se pierdeincluso en caso de accidente laboral, desdelos 60 € para las chequeadotas hasta los 125€ en bruto para los carretilleros supervisores,que rara vez se cobran íntegros. Todo estomientras los directivos y unos cuantos anti-guos empleados cobran sueldos astronómi-

cos…Durante su lucha, Transfesa, con la ayuda

de otras empresas del polígono de Almussa-fes y de otros polígonos, intentó romper lahuelga desviando la producción, mientras rea-liza falsas denuncias ante la Guardia Civil.Comprobados estos hechos y numerosas irre-gularidades, la Inspección de Trabajo ha le-vantando acta de infracción y aconsejando ladenuncia ante los juzgados.

A pesar del pesoeconómico evidente deesta multinacional,Transfesa se niega apactar una salida nego-ciada a un conflictoejemplar por lo pacífico,organizado y disciplina-do. Las reivindicacionesde los trabajadorespasan por una subidasalarial lineal y consoli-dada revisable con elIPC anual, un plus depermanencia coheren-te, un plus de transpor-te que les permita pagarel desgaste del coche yla gasolina con la queacuden a su puesto detrabajo, un plus de peli-grosidad y otro de turni-cidad, el fin de la actitudrepresiva de la empre-sa, el cumplimiento delas leyes laborales, elcese del ninguneo alComité de Empresa,mayoritario de CGT, yque se concluya con unpacto de estabilice inde-finidamente la paz so-cial en la empresa.

El ambiente entrelos trabajadores en du-rante la huelga, frente ala central de TRANSFE-SA en Almussafes fue

siempre jovial y sin altercados. Las entradasy salidas de la empresa fueron bloqueadaspor piquetes informativos que animaban a loscamiones que entraban a solidarizarse con sucausa y conocer la razón del conflicto. LaGuardia Civil, por su parte, felicitó a los traba-jadores allí apostados por su civismo en elmantenimiento de un ambiente pacífico.

Pero la historia de Transfesa sigue abier-ta. A fecha de cierre de esta edición continúala ronda de negociaciones entre el comité deempresa y Transfesa. Ya se han celebradotres reuniones, según nos explica Toni Cele-donio, miembro de CGT-Transfesa. Sendasreuniones han supuesto un cambio significati-vo en la actitud de la empresa, que tras lasfuertes medidas de presión de los compañe-ros trabajadores, se ha prestado a negociar.La priemra de estas medidas a tomar es laeconómica, cuyas mejoras sustanciales si-guen a debate.

Toni aporta la reflexión que se ha extraidode todo el proceso de huelga y el vigente pro-ceso de negociación y con emotividad agrade-ce profundamente el apoyo prestado por CGTa Transfesa. “El apoyo de los compañeros hasido primordial y tenemos que agradecérselomuchísimo a toda la CGT. Para nosotros, cadareunión con la directiva nos ha supuesto unpequeño pase adelante que antes era inimagi-nable. Nuestra lucha la debemos al apoyo deCGT, ya que sin ellos continuaríamos en unainmobilidad absoluta y en el conformismo”.

Con todo ello, el borrador de acuerdo su-pone una victoria más de los trabajadores uni-dos frente a la explotación de su patronal. Unavictoria más de David contra Goliat.

Esther G. Coronado