Inauguraci de la placa commemorativa en homenatge als habitants de lantic barri de barraques de Rere Cementiri Un nou pas en la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona Diumenge 22 de mar a les 13 hores es far un nou pas per recuperar la memria dels barris de barraques de Barcelona, amb la collocaci duna placa commemorativa en homenatge als antics vens del barri de barraques de Rere el Cementiri del Poblenou. Per extensi, lhomenatge s a tots aquells que van haver de passar molts anys de la seva vida vivint en barris de barraques. Aquesta s la tercera de les plaques commemoratives que sinauguren. Al litoral del Poblenou, des del barri del Somorrostro fins el de Pequn, hi va haver els nuclis de barraques del Bogatell i la Mar Bella i les cases de Rere Cementiri. La placa commemorativa est situada al carrer de Carmen Amaya, davant el mur del cementiri del Poblenou i prop de la cantonada del passatge Rere el Cementiri Vell i del passatge de la Llacuna. El conjunt de casetes de Rere Cementiri sestenia al llarg de dos costats del permetre del cementiri. En la placa, una imatge de la vida quotidiana defineix el paisatge urb i hum daquest singular conjunt de cases, amb un fort teixit social. El text s aquest: BARRAQUES DE RERE EL CEMENTIRI Les barraques de Rere el Cementiri van existir des de finals del segle XIX en aquest lloc, entre la via del tren de la costa i el cementiri del Poblenou. El seu venat estava molt integrat al Poblenou i la majoria dhabitants treballava a les fbriques. El conjunt de ms de cent casetes va ser enderrocat poc abans dels Jocs Olmpics del 1992. Barcelona ret homenatge als seus habitants.

Barri de Rere Cementiri, 1988. Pepe Encinas.

Els barris de barraques del litoral del Poblenou El litoral de Barcelona, des de la Barceloneta fins al Bess, ha viscut una profunda transformaci. On ara hi ha passejos, platges i ports i nous barris residencials, en el passat hi havia fbriques, les vies del ferrocarril de la costa i una platja insalubre on sabocava runa i residus industrials. En aquest litoral desenes de milers de persones van viure al llarg dun segle en barris de barraques, al Somorrostro, el Bogatell, la Mar Bella, Pequn i el Camp de la Bota, en condicions molt precries i a merc dels temporals de mar. Amb unes caracterstiques diferents, tamb hi havia el nucli de Rere Cementiri del Poblenou. Els barris van sorgir a finals del segle XIX i principis del segle XX. Entre la lnia del ferrocarril i la platja del Poblenou hi havia les barraques del Bogatell i la Mar Bella i entre les vies del tren i el cementiri del Poblenou, les cases de Rere Cementiri. La poblaci era gent treballadora procedent majoritriament del Pas Valenci, Mrcia, Arag i Andalusia. El nucli de Rere Cementiri va ser un dels ltims que es van enderrocar a Barcelona, just abans dels Jocs Olmpics del 1992. Al nucli de barraques del Bogatell, als anys vint hi havia 85 barraques construdes amb materials de rebuig i habitades per gent molt pobra. Es van ampliar en els anys de la postguerra, per ser enderrocades finalment amb la construcci de la depuradora del Bogatell; una part dels habitants van aconseguir habitatges al polgon del Bruc a Badalona. Les barraques de la Mar Bella se situaven a continuaci, fins a prop dels Banys de la Mar Bella; pertanyien a la jurisdicci de Marina. El nucli shavia format aprofitant els parapets que shavien installat el 1898 arran de la guerra entre Espanya i els Estats Units. El 1922 hi havia cent barraques de fusta i maoneria; la majoria eren de propietat, habitades per gent de mar, catalans i valencians amb anys de residncia a Barcelona. En la postguerra, el nucli va crixer per la falta dhabitatges. Hi havia alguns equipaments. Van desaparixer el 1963 i els vens es van reubicar en 71 pisos del polgon del sud-oest del Bess.

El barri de Rere Cementiri El grup de casetes de Rere Cementiri o Transcementiri va aparixer a finals del segle XIX entre el ferrocarril de la costa i el mur del cementiri del Poblenou. El 1898 hi havia 37 barraques amb 160 habitants, i el 1922, 64 barraques, algunes amb pati i hort. La falta dhabitatges de la postguerra va fer augmentar-ne el nombre i locupaci. El 1972, la majoria de les vuitanta casetes, fetes dobra amb coberta de teula, eren propietat dels residents, molts dells treballadors de les fbriques del Poblenou. Els vens havien dabonar una quota municipal, tot i viure en la illegalitat. Les caracterstiques del nucli en van assegurar la supervivncia, ja que les poltiques deradicaci de barraques es van centrar durant les dcades del 1950 i 1960 en els barris amb ms problemtica urbanstica. El 1989, els

vens es van manifestar contra lordenaci del litoral pels Jocs Olmpics, perqu implicava lexpropiaci de les cases i la destrucci del barri. Molts volien mantenir el seu estil de vida, amb les portes obertes i una bona relaci venal. El suport de l'Associaci de Vens del Poblenou els va ajudar a obrir una negociaci collectiva amb lAjuntament per aconseguir unes millors condicions en lexpropiaci. Va ser necessari ms dun any de mobilitzaci per millorar les indemnitzacions i accedir al nou pis com a propietari, llogater o vitalici, segons els recursos de cada famlia. Finalment van aconseguir habitatges de protecci en zones prximes, la major part en pisos construts pel Patronat Municipal de lHabitatge a la Gran Via i uns quants ms al voltant de la rambla Prim. La majoria van anar a viure junts, com en el petit poble on havien viscut. El barri va ser enderrocat lany 1990 amb larribada de les obres olmpiques i la construcci del Parc del Poblenou. El 22 de mar del 2015 es posar una placa commemorativa en homenatge als seus habitants, al carrer de Carmen Amaya prop de la cantonada del passatge de Rere el Cementiri Vell i del passatge de la Llacuna. A la Rambla del Poblenou, en la rotonda que hi ha a la crulla del carrer del Doctor Trueta, es posar tamb una torreta informativa amb imatges dels barris de barraques del Poblenou i textos sobre els anys del barraquisme a Barcelona.

Vida quotidiana al barri de Rere Cementiri, 1983. Albert Aymam (Arxiu Histric del Poblenou)

El barraquisme a Barcelona A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7 per cent de la poblaci de Barcelona, vivien en barraques a causa duna falta dhabitatge crnica. Els ltims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olmpics de 1992. La ciutat girava full a un episodi llarg i important de la seva histria que havia durat ms dun segle. Des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX, el barraquisme va ser un fenomen important a Barcelona. Als anys vint hi havia 6.000 barraques, i un centenar de nuclis sestenien per moltes zones de la ciutat: al litoral i a la muntanya de Montjuc (amb barris com Tres Pins i Can Valero), als dos extrems de la trama de lEixample i en una corona de nuclis menors pels turons i al peu de Collserola. Amb la gran immigraci desprs de la Guerra Civil i fins als anys seixanta, la poblaci dels barris de barraques va augmentar molt i van aparixer nous assentaments als turons del Carmel, la Diagonal, el barri de la Perona i molts altres.

Construcci de barraques al Carmel, cap a lany 1955. Col. Custodia Moreno

El 1949, les autoritats franquistes organitzen el Servicio de Control y Represin del Barraquismo, que, entre altres mesures, aplica retornar els nouvinguts als llocs dorigen: la ciutat oficial reprimeix el barraquisme per alhora el tolera, sobretot quan el creixement econmic es reprn i es necessita m d'obra per a la indstria, el comer o el servei domstic. A finals dels anys cinquanta sarriba a la mxima expansi, amb unes 20.000 barraques i unes 100.000 persones.

A partir dels anys seixanta, lacci comunitria dels assistents socials va anar acompanyada del sorgiment dun teixit associatiu i reivindicatiu, la llavor de futurs moviments venals que van aconseguir algunes millores als barris i van reclamar pisos.

Can Valero a Montjuc, anys 50. El barraquismo en Montjuc. Marcial Echenique. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Leradicaci dels barris de barraques va durar dcades. Sovint seliminaven per fer-hi actuacions urbanstiques: les barraques de la Diagonal, lany 1952, per a la celebraci del Congrs Eucarstic Internacional; les de Maricel, a Montjuc, el 1964, per fer-hi el parc datraccions; les de Can Tunis, per construir la Ronda Litoral. El Somorrostro es va anar enderrocant per fer lloc al Passeig Martim. Malgrat la construcci de polgons dhabitatges als anys seixanta i setanta, els ltims nuclis no van desaparixer fins poc abans dels Jocs Olmpics del 1992.

La recuperaci de la memria El rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. Per la memria no ha desaparegut en els milers de persones que van viure aquella realitat, en alguns casos durant molts anys. Ells i els seus familiars, habitants dels nous barris de la ciutat, sn una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns han preferit oblidar uns anys difcils, per per molts aquella experincia forma part de la seva vida i tamb de la vida de la ciutat. Creuen que sha esborrat massa el record duna part de la histria, i que no s'ha d'oblidar el passat.

La comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona va proposar un seguit daccions per fer visible una part llargament oblidada de la histria de la ciutat. La primera va ser la recuperaci oficial del nom Platja del Somorrostro, que es va inaugurar el mar del 2011. La segona, un conjunt delements commemoratius als indrets on hi havia el principals barris de barraques de la ciutat. La petici ciutadana va rebre el suport de 81 entitats venals, socials i culturals, i de ms de 800 persones dmbits professionals molt diversos. LAjuntament de Barcelona va assumir el ferm comproms de fer-la realitat, i es va iniciar la collocaci daquests elements commemoratius amb la placa commemorativa inaugurada el 25 de novembre de 2014 a la platja del Somorrostro. La segona placa es va collocar el 22 de febrer de 2015 davant ledifici Blau del Parc Frum, en el lloc on havia existit el barri de barraques del Camp de la Bota, amb una poblaci que va superar els 4.000 habitants. El conjunt de les plaques configuraran una ruta per la histria del barraquisme.

Les plaques commemoratives El conjunt delements el formen: Quatre plaques commemoratives de format gran en punts representatius dels grans conjunts de barris de barraques de la ciutat. Al litoral, a la platja del Somorrostro. A Montjuc, a la zona on hi havia grans barris com Can Valero. Al Carmel, al cim del tur de la Rovira, on shan rehabilitat les restes de les barraques i on el Museu dHistria de Barcelona ha creat un espai patrimonial per conixer el barraquisme a Barcelona. I al lloc on hi havia el barri de la Perona, a Sant Mart de Provenals i a la Verneda. Set plaques que recorden lemplaament de nuclis de barraques concrets i significatius a diferents zones de la ciutat: el Camp de la Bota i el barri de Rere Cementiri, al litoral; el Poble-sec i Can Tunis, a Montjuc; el barri de Raimon Casellas, a Can Bar; les barraques de Santa Engrcia, a la plaa ngel Pestaa, al barri de la Prosperitat, a Nou Barris, i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts. Posteriorment shi afegiran ms plaques per recordar les barraques de lHospital de Sant Pau i altres punts. El recorregut pel conjunt de plaques permet conixer una part del passat recent de la ciutat que havia estat massa temps ignorat, i homenatjar els que van viure a les barraques i van ajudar amb el seu esfor a fer gran Barcelona.

Altres iniciatives sobre la histria del barraquisme Lespai patrimonial del Tur de la Rovira (MUHBA) on la rehabilitaci de la bateria antiaria de la Guerra Civil espanyola i la consolidaci de les importants restes de les barraques que shi van construir a principis dels anys quaranta permeten aprofundir en el coneixement del barraquisme a Barcelona. Ara shi est enllestint la segona fase daquest conjunt patrimonial. El MUHBA tamb ha

publicat la guia urbana Barraques/BCN, amb un plnol de la situaci dalguns dels principals nuclis de barraques que van existir a la ciutat. Del 2008 al 2009, el Museu dHistria de Barcelona va presentar lexposici Barraques. La ciutat informal, un important impuls per a la recuperaci duna histria oblidada, resultat de cinc anys de recerca del grup Pas a Pas, i el mar de 2011 es va presentar el llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Merc Tatjer i Cristina Larrea i publicat per lICUB i lAjuntament de Barcelona, que aporta un gran cabal dinformaci sobre un tema que shavia tractat poc. Lany 2012 es va publicar Barraquisme: la ciutat (im)possible, obra de Xavi Camino, scar Casasayas, Pilar Daz, Maximiliano Daz, Cristina Larrea, Flora Muoz i Merc Tatjer, publicat per la Generalitat de Catalunya. Altres llibres publicats en els darrers anys recullen el testimoni fotogrfic o el testimoni personal de la vida als barris de barraques, com Barraques, la lluita dels invisibles, de Laura de Andrs Creus. En les dcades precedents, pocs autors havien aprofundit abans en lestudi sistemtic del barraquisme a Barcelona. Els llibres de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, i els de Francesc Candel eren els ms significatius, juntament amb els treballs publicats per assistents socials com Rosa Domnech o Carme Garriga. A ms, va haver-hi limportant treball documental de fotgrafs i cineastes que van ajudar a fer visible una realitat que no es volia veure.

Barri del Somorrostro, c. 1950. Xavier Vallory March

Lany 2003 es va presentar lexposici Somorrostro al Museu dHistria de Catalunya. El dossier Memria del barraquisme, en el nmero 106 de la revista Carrer, de la FAVB, va aportar molta informaci. I a TV3, amb el reportatge del programa 30 Minuts Barraques. Laltra ciutat i el documental Barraques. La ciutat oblidada, ems al programa Sense ficci es va plantejar la necessitat de recordar una part important de la histria collectiva, a partir de la qual van sorgir moviments venals que han contribut a configurar la ciutat actual. Al final del documental una de les protagonistes, Julia Aceituno, va fer la seva petici perqu hi hagus un record pblic dels anys del barraquisme:

Julia Aceituno: No quieren recordar que aqu estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo muchos aos, de sufrimiento, de penuria... Jos Aceituno: No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro Julia Aceituno: Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la recompensa. Pero lo nico que echo en falta es que hay carteles que pone: Avenida Icaria, Bogatell Y el Somorrostro, dnde lo han dejado? Porque all estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo all el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido all nos merecamos por lo menos que en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto Somorrostro. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que all estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos all. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo. Aquesta demanda s la que ara es comena a fer realitat. Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona, formada per Merc Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal, Jordi Gir, Custodia Moreno, Oriol Granados, Rafel Usero, Francesc Bans i Jos Molina, amb lassessorament de Jaume Fabre, Josep Maria Monferrer, Jordi Fossas, Xavier Pegenaute i Manel Andreu. Barcelona, 22 de mar de 2015