Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?

• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.

Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi

Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!

Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!

Visca la República Catalana!

Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.

• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.

• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.

• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.

• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.

• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.

Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.

Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”

Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.

• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.

• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.

• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.

• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.

• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.

• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.

Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.

• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.

• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.

Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.

• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.

• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.

• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.

• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.

• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.

Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.

Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.

La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.

I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?

Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.

Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.

Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.

Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.

Sava

Weser

Elbe

Meuse

Duero

Wisła

Odra

Seine

Nederrijn

Donau

Garonne

Rhô

ne

Ebro

Po

Loire

Rhein

Dunav

Inn

Thames

Vänern

Jönköping

Växjö

Nyköping

Linköping

Visby

Karlskrona

Uppsala

Kalmar

Karlstad

Göteborg

VästeråsÖrebro

Halmstad

Malmö

Trento

Torino

Bologna

Napoli

Perugia

L'Aquila

Bari

Ancona

Palermo

Genova

Firenze

Innsbruck

Bregenz

Klagenfurt

Graz

Linz

EisenstadtSalzburg

Belfast

CaerdyddCardiff

Santander

Murcia

Logroño

IruñaPamplona

Barcelona

Zaragoza

Palma deMallorca

ValènciaValencia

MainzWiesbaden

Kiel

Hannover

SchwerinHamburg

Magdeburg

Düsseldorf

Potsdam

München

Stuttgart

Dresden

Saarbrücken

Erfurt

Toulouse

Marseille

Bremen

Edinburgh

Ajaccio

Hillerød

Sorø

Vejle

Viborg

Aalborg

Klaipėda

GorzówWielkopolski

Kielce

Katowice

Opole

Wrocław

Poznań

Łódź

Gdańsk

BydgoszczSzczecin

Olsztyn

Namur

SanktPölten

Rennes

Orléans

Dijon

Lille

Rouen

Nantes

LyonBordeaux

Vitoria-Gasteiz

Milano

Campobasso

Aosta-Aoste

Cagliari

Venezia

Potenza

Catanzaro

Trieste

Kraków

Kerkyra

Oslo

Tunis

Alger

Bern

Zagreb

Berlin

Stockholm

Baile Átha CliathDublin

London

Roma

Bratislava

Valletta

København

Amsterdam

Ljubljana

Budapest

Praha

Wien

Paris

Madrid

Strasbourg

Frankfurta. M.

BrusselBruxelles

Luxembourg

Den Haag

Tiranë

Sarajevo

Podgorica

Beograd

ÖREBRO LÄN

SKÅNE LÄN

KALMAR LÄN

SÖDERMANLANDSLÄN

VÄSTRA GÖTALANDS LAN

VÄSTMANLANDSLÄN

ÖSTERGÖTLANDS LÄN

STOCKHOLMS LÄN

JÖNKÖPINGS LÄN

KRONOBERGS LÄN

VÄRMLANDS LÄN

GOTLANDS LÄN

BLEKINGE LÄN

HALLANDS LÄN

UPPSALA LÄN

VORARL-BERG

LIGURIA

KÄRNTEN

SACHSEN

HAMBURG

NORTHERN IRELAND

WALES E N G L A N D

ULSTER

MARCHE

VENETO

MOLISE

UMBRIA

BAYERN

BREMEN

LONDON

TIROL BURGEN-LAND

WIEN

NORDRHEIN-WESTFALEN

CASTILLA-LA MANCHA

ILLES BALEARS

PIEMONTE

CONNAUGHT

SCOTLAND

SOUTH WEST

SICILIA

CALABRIA

BASILICATA

PUGLIA

ABRUZZO

LAZIO

TOSCANA

EMILIA-ROMAGNA

PROVENCE-ALPES-CÔTE D'AZUR

LANGUEDOC-ROUSSILLON-MIDI-PYRÉNÉES

ARAGÓN

COMUNIDAD VALENCIANA

AQUITAINE-LIMOUSIN-POITOU-CHARENTES

AUVERGNE-RHÔNE-ALPES

BRETAGNE

PAYS DE LA LOIRE

CENTRE-VAL DE LOIRE

BOURGOGNE-FRANCHE-COMTÉ

NORD-PAS-DE-CALAIS-PICARDIE

NIEDERSACHSEN

HESSEN

BADEN-WÜRTTEMBERG

YORKSHIRE AND THE HUMBERNORTH

WEST

BRANDENBURG

MECKLENBURG-VORPOMMERN

SARDEGNA

CORSE

FRIULI-VENEZIA

GIULIA

OBERÖSTERREICH

SCHLESWIG-HOLSTEIN

SAARLAND

WALLONIE

CYMRU

ISLAS BALEARES

COMUNITATVALENCIANA

CATALUNYA

EUSKADI

CÚIGE LAIGHEAN

CÚIGE CHONNACHT

CÚIGE MUMHAN

CÚIGE ULADH

HOVEDSTADEN

SJÆLLANDSYDDANMARK

MIDTJYLLAND

NORDJYLLAND

KLAIP

KUJAWSKO--POMORSKIE

ZACHODNIOPOMORSKIE

POMORSKIEWARMIŃSKO-MAZURSKIE

MAZOWIECKIE

LUBUSKIE

WIELKOPOLSKIE

DOLNOŚLĄSKIE

OPOLSKIEŚLĄSKIE

MAŁOPOLSKIE

ŚWIĘTOKRZYSKIE

ŁÓDZKIE

BERLIN

AHVENANMAA

NIEDERÖSTERREICH

RHEINLAND-PFALZNORMANDIE

EAST OF ENGLAND

SACHSEN-ANHALT

VALLÉE D'AOSTE

EAST MIDLANDS

WESTMIDLANDS

ÎLE-DE-FRANCE

VALLE D'AOSTA

NORTH EAST

STEIERMARK

PAÍS VASCO

ALSACE-CHAMPAGNE-ARDENNE-

LORRAINE

VLAANDEREN

ÅLAND

SOUTH EAST

CANTABRIA

LOMBARDIA

REGIÓN DE MURCIA

THÜRINGEN

TRENTINO ALTO ADIGE -

SÜDTIROL

LEINSTER

SALZBURG

CAMPANIA

LA RIOJA

COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA

IONIOINISOI

SUISSE

SCHWEIZ

SVIZZERA

ANDORRA

MONACO SAN MARINO

LIECHTENSTEIN

CITTÀ DEL VATICANO

TOUNISEL DJAZÂIR

LUXEMBOURG

BELGIQUE

BELGIË

DEUTSCHLAND

ČESKÁ REPUBLIKA

SLOVENSKO

MAGYARORSZÁG

POLSKA

SLOVENIJA

MALTA

HRVATSKA

UNITED KINGDOM

ITALIA

ÖSTERREICH

NEDERLAND

IRELAND

FRANCE

DANMARKÉIRE

BOSNA I HERCEGOVINA

CRNA GORA

SHQIPËRIA

SRBIJA

ЦРНА ГОРА

MAR DELNORTE

MARJÓNICO

MARTIRRENO

MARCÉLTICO

GOLFO DEVIZCAYA

C A N A L D E L A M A N C H A

M A RM

ED

IT

ER

RÁ N E O

MA

R

AD

RI

ÁT

I CO

S K A G E R R A K

MA

R

BÁ

LT

IC

O

ARGELIA

TÚNEZ

ALBANIA

BOSNIA Y HERCEGOVINA

MONTENEGRO

Dnepr

Wisła

Volg

a

Dunărea

Luleälven

KokemäenjokiKumo älv

Kem

ijoki

Dunav

Nëman

Umeälven

Kelkit

Dnister

Tisza

LadožskoeOzero

OnežskoeOzero

Nyköping

Visby

Uppsala

Gävle

Umeå

Luleå

Härnösand

Tauragė

Klaipėda

Telšiai

Šiauliai

Utena

Panevėžys

Marijampolė Alytus

Kaunas

Rzeszów

Kielce

Katowice

Opole

aw

Łódź

Gdańsk

Bydgoszcz

Lublin

Olsztyn

Białystok

MariehamnMaarianhamina

TurkuÅbo

Hämeenlinna

MikkeliS:t Michel

VaasaVasa

Tavastehus

OuluUleåborg

Rovaniemi

Kraków

Daugavpils

Valmiera

LiepājaJelgava

Chișinău

Kyïv

Moskva

Minsk

Skopje

HelsinkiHelsingfors

Stockholm

București

Bratislava

Rīga

СофияSofia

Vilnius

Budapest

Tallinn

Warszawa

Sarajevo

Priština

Podgorica

Beograd

SÖDERMANLANDS

VÄSTERNORRLANDS LÄN

VÄSTERBOTTENS LÄN

STOCKHOLMS LÄN

GOTLANDS LÄN

UPPSALA LÄN

KLAIPĖDA

TELŠIAIŠIAULIAI

TAURAGĖKAUNAS

MARIJAMPOLĖ

ALYTUS

VILNIUS

UTENA

PANEVĖŽYS

KUJAWSKO--POMORSKIE

POMORSKIEWARMIŃSKO-MAZURSKIE

PODLASKIE

MAZOWIECKIE

WIELKOPOLSKIE

OPOLSKIEŚLĄSKIE

MAŁOPOLSKIEPODKARPACKIE

ŚWIĘTOKRZYSKIE

ŁÓDZKIE

LUBELSKIE

VÄSTRA OCH INRE FINLAND

LOUNAIS-SUOMISYDVÄSTRA FINLAND

LÄNSI- JA SISÄ-SUOMI

ETELÄ-SUOMI

ÖSTRA FINLAND

SÖDRA FINLAND

AHVENANMAA

ITÄ-SUOMI

NORRA FINLAND

POHJOIS-SUOMI

ÅLAND

RĪGA

VIDZEME

LATGALEZEMGALE

KURZEME

РОССИЯ

БЕЛАРУСЬ

РОССИЯ

УКРАЇНА

MOLDOVA

ROSSIJA

ROSSIJA

BELARUS'

UKRAЇNA

LATVIJA

EESTI

SLOVENSKO

MAGYARORSZÁG

POLSKA

LIETUVA

BULGARIA

ROMÂNIAHRVATSKA

БЪЛГАРИЯ

FINLAND

SUOMI

BOSNA I HERCEGOVINA

CRNA GORAKOSOVO

SRBIJA

* UNSCR 1244 / ICJ 22.07.2010

ЦРНА ГОРА

СРБИЈА

MARNEGRO

BLANCO

MA

R

BÁ

LT

IC

O

GO

LF

O D

EB

OT

NI A

SERBIA

BOSNIA Y HERCEGOVINA

MOLDAVIA

UCRANIA

BIELORRUSIA

RUSIA

MONTENEGRO

(1) El producto interior bruto (PIB) es el valor total de todos los bienes y servicios producidos en un país en un año. Se utiliza a menudo para indicar la riqueza. El estándar de poder adquisitivo (EPA) es una unidad que representa un volumen idéntico de bienes y servicios en cada país, con independencia de los niveles de precios. Su valor unitario corresponde aproximadamente a 1 euro. Las cifras del PIB son de 2014.(2) Esta denominación se entiende sin perjuicio de las posiciones sobre su estatuto y está en consonancia con la Resolución 1244 (1999) del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas y con la Opinión de la Corte Internacional de Justicia sobre la declaración de independencia de Kosovo.

Cifras de 2015. Fuente: Eurostat (ec.europa.eu/eurostat)

Unida en la diversidad: La Unión Europea está compuesta por veintiocho países europeos que comparten los mismos valores democráticos y se han comprometido a trabajar unidos por el bien común. Para que las decisiones de importancia europea puedan tomarse de manera democrática a

parte, la UE se ha comprometido a salvaguardar la diversidad de culturas y modos de vida europeos. Hay una serie de países que son candidatos a la adhesión a la UE. Encontrará más información sobre la Unión Europea en europa.eu

Publicado en enero de 2016 por la Comisión EuropeaDirección General de ComunicaciónInformación al ciudadano1049 Bruxelles/Brussel BELGIQUE/BELGIË

bookshop.europa.eu

Mapa original elaborado por Lovell Johnshttp://www.lovelljohns.com

© Unión Europea, 2016

País candidato o candidato potencialSedes de las instituciones de la Unión EuropeaFrontera nacional

Capital nacional

Sede del Gobierno

Límite regional

Capital regional

LEYENDA

Estado miembro de la Unión Europea

OCÉANO ATLÁNTICO

OCÉANO ATLÁNTICO

OCÉANO ATLÁNTICO

TERRITORIOS NO CONTINENTALES Y DE ULTRAMAR DE LOS ESTADOS MIEMBROS

Europa en el mundoPaíses candidatos y candidatos potencialesSuperficie(1 000 km

Unión Europea (28 países)

China

Japón

Rusia

Estados Unidos

Superficie(1 000 km2)

Población(millones)

Producto interior brutoper cápita

(EPA) (1)

Bosnia y Herzegovina

Montenegro

Kosovo (2)

Albania

Serbia

Turquia

Antigua República Yugoslava

de Macedonia

India

HrvatskaCroacia

ΕλλάδαGrecia

España

FranceFrancia

Italia

Κύπρος/KıbrısChipreLatvijaLetonia

Portugal

RomâniaRumaníaSlovenijaEsloveniaSlovenskoEslovaquia

Suomi/FinlandFinlandiaSverigeSuecia

United KingdomReino Unido

132

505

544

301

9

65

10,8

46,4

66,3

60,8

0,8

1,9

19 700

25 500

29 400

26 500

23 300

17 600

56 4,2 16 100

7 800

10 600

10 000

—

7 800

51

13 0,6

11

25

27

3,8

1,8

2,1

2,9

9 60077 7,1

14 400770 77,7

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

DELA

Similituds entre els estats bàltics i el camí a la independència de Catalunya.

Parlament d’Otto Ozols · 1-10-201

EESTI - ESTÒNIALATVIJA - LETÒNIALIETUVA - LITUANIA

Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?

• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.

Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi

Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!

Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!

Visca la República Catalana!

Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.

• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.

• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.

• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.

• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.

• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.

Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.

Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”

Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.

• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.

• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.

• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.

• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.

• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.

• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.

Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.

• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.

• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.

Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.

• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.

• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.

• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.

• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.

• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.

Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.

Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.

La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.

I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?

Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.

Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.

Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.

Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.

Palermo

MurciaCagliari

Catanzaro

Tunis

Alger

Valletta

MELILLA

ANDALUCÍAILLES BALEARS

SICILIA

CALABRIA

VALENCIANA SARDEGNA

ISLAS BALEARESREGIÓN DE

MURCIA

TOUNISEL DJAZÂIR

MALTA

MARJÓNICO

MARTIRRENO

M A RM

ED

IT

ER

RÁ N

ARGELIA

TÚNEZ

Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?

• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.

Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi

Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!

Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!

Visca la República Catalana!

Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.

• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.

• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.

• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.

• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.

• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.

Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.

Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”

Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.

• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.

• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.

• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.

• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.

• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.

• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.

Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.

• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.

• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.

Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.

• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.

• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.

• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.

• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.

• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.

Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.

Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.

La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.

I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?

Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.

Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.

Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.

Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.

20° 30°E

Irakleion

LarisaKerkyra

Ermoupolis

Patrai

Mytilini

Lamia

Ioannina

Kozani

Tripolis

DimashqBeyrouth

ΛευκωσίαLefkosíaLefkosa

ΑθήναAthína

DYTIKIELLADA

ATTIKI

KRITI

VOREIOAIGAIO

STEREAELLADA

PELOPONNISOS

NOTIOAIGAIO

THESSALIAIPEIROS

IONIOINISOI

LIBNAN

SOURIYAΚΥΠΡΟΣKÝPROS

KIBRIS

TÜRKİYE

ΕΛΛΑΔΑELLÁDA

MARJÓNICO

MAR EGEO

E OLÍBANO

SIRIA

Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?

• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.

Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi

Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!

Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!

Visca la República Catalana!

Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.

• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.

• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.

• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.

• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.

• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.

Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.

Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”

Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.

• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.

• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.

• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.

• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.

• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.

• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.

Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.

• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.

• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.

Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.

• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.

• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.

• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.

• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.

• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.

Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.

Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.

La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.

I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?

Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.

Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.

Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.

Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.

La Unión Europea presta su apoyo y contribución a muchos proyectos y acontecimientos culturales que tienen lugar en Europa cada año, incluida la designación de sedes para la Capital Europea de la Cultura. La UE ayuda a financiar exposiciones y actos que resaltan el patrimonio cultural de las ciudades elegidas y reúnen a una amplia gama de artistas de

, ciudad vasca del golfo de Vizcaya, al Breslavia, situada en Baja

Silesia (Polonia), son las capitales europeas de la cultura en 2016. La dinámica ciudad universitaria danesa de Aarhus, en

, con sus tesoros arqueológicos, situada en la costa suroeste de Chipre, compartirán el título en 2017.

Croacia croatia.hrItalia enit.it/enIrlanda discoverireland.ieLuxemburgo visitluxembourg.comLituania visitlithuania.netLetonia latvia.travelMalta visitmalta.comPaíses Bajos holland.comPortugalvisitportugal.comPolonia poland.travelRumanía romaniatourism.comSuecia visitsweden.comEslovaquia slovakia.travelEslovenia slovenia.info

Existe una enorme variedad de cosas que hacer y ver en Europa. Encontrará ideas e información sobre todos los países en la web de los destinos turísticos europeos (http://www.visiteurope.com). También puede visitar los sitios de las oficinas nacionales de turismo de cada país.

Las abreviaturas de los países corresponden a los indicativos

Viajar con un gato, un perro o un hurón es ahora mucho más fácil con el nuevo pasaporte para animales de compañía de la UE, disponible en cualquier consulta veterinaria. Todos los gatos, perros y hurones deben tener un pasaporte y, a efectos de identificación, llevar un microchip o un tatuaje claramente legible realizado antes de julio de 2011. Además, tienen que estar vacunados contra la rabia, y los datos pertinentes deben constar en el pasaporte del animal. La vacunación debe ser posterior a la implantación del microchip o la realización del

Antes de viajar a Irlanda, Finlandia, Malta o el Reino Unido, todos los perros han de recibir un tratamiento de desparasitación contra la equinococosis. Los datos del tratamiento deben figurar en el pasaporte del animal. Tras recibir el tratamiento, el perro tiene que esperar entre uno y

El pasaporte para animales de compañía de la UE solo sirve

Encontrará más información sobre cuáles son sus derechos si vive, trabaja o viaja en la UE en la web: http://ec.europa.eu/youreurope

Comisión Europea Dirección General de Comunicación Información al ciudadano 1049 Bruxelles/Brussel BELGIQUE/BELGIË

Texto original finalizado en

© Unión Europea, 2016

Reproducción autorizada. Para cualquier uso o reproducción de cada una de las ilustraciones, deberá solicitarse autorización a los propietarios de los derechos de autor.

Ilustraciones: © iStockphoto.com/akindo © iStockphoto.com/dutchicon © thenounproject.com/Rémy Médard

50°

40°

Douro

Guada

lquivi

r

Tajo

Duero

Tejo

Gua

dian

a

Guadiana

Porto

Coimbra

Valladolid

Oviedo

Santiago deCompostela

ToledoMérida

SevillaFaro

Vitoria-Gasteiz

Évora

Rabat

MadridLisboa

GIBRALTAR

MELILLA

CEUTA

ALGARVE

COMUNIDAD DE MADRID

CASTILLA Y LEÓN

CASTILLA-LA MANCHA

ANDALUCÍA

GALICIA

CONNAUGHT

NORTE

CENTRO

ALENTEJO

MUNSTER

CÚIGE CHONNACHT

CÚIGE MUMHAN

EXTREMADURA

PRINCIPADO DE ASTURIAS

CANTABRIA

LISBOA E VALE DO TEJO

EL MAGHREB

PORTUGAL

IRELAND

ESPAÑA

MARCÉLTICO

GOLFO DEVIZCAYA

OC

ÉA

NO

AT

L

MARRUECOS

Lecturas sobre EuropaLas publicaciones sobre la Unión Europea están a un solo clic en el sitio web EU Bookshop: bookshop.europa.eu

Para obtener más información y conocer las publicaciones sobre la Unión Europea, puede dirigirse a:

Representaciones de la Comisión EuropeaRepresentación en EspañaPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPAÑATel. +34 914238000Internet: ec.europa.eu/spainCorreo electrónico: eu-es-docu@ec.europa.eu

Representación en BarcelonaPasseig de Gràcia, 9008008 BarcelonaESPAÑATel. +34 934677380Internet: ec.europa.eu/spainCorreo electrónico: burbar@ec.europa.eu

Oficina de información en EspañaPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPAÑATel. +34 914364747Internet: europarl.esCorreo electrónico: epmadrid@europarl.europa.eu

Oficina de información en BarcelonaPasseig de Gràcia, 9008008 BarcelonaESPAÑATel. +34 932722044Internet: europarl.esCorreo electrónico: epbarcelona@europarl.europa.eu

Oficinas de información del Parlamento Europeo

Existen representaciones de la Comisión Europea y oficinas de información del Parlamento Europeo en todos los países de la Unión Europea. Existen también delegaciones de la Unión Europea en otros países del mundo.

¿Le ha parecido útil esta publicación? Díganoslo: comm-publi-feedback@ec.europa.eu

Sava

Weser

Elbe

Meuse

Tajo

Duero

Odra

Dalälven

Seine

Nederrijn

Donau

Garonne

Rhô

ne

Ebro

Po

Loire

Rhein

Inn

Thames

Hallingdalselva

Vänern

Jönköping

Växjö

Nyköping

Linköping

Visby

Karlskrona

Uppsala

Kalmar

GävleFalun

Karlstad

Göteborg

Östersund

Härnösand

VästeråsÖrebro

Halmstad

Malmö

Trento

Torino

Bologna

Perugia

L'Aquila

Ancona

Genova

Firenze

Innsbruck

Bregenz

Klagenfurt

Graz

Linz

EisenstadtSalzburg

Belfast

CaerdyddCardiff

Santander

Valladolid

Oviedo

Logroño

IruñaPamplona

Barcelona

Zaragoza

Toledo

MainzWiesbaden

Kiel

Hannover

SchwerinHamburg

Magdeburg

Düsseldorf

Potsdam

München

Stuttgart

Dresden

Saarbrücken

Erfurt

Toulouse

Marseille

Bremen

Edinburgh

Ajaccio

Hillerød

Sorø

Vejle

Viborg

Aalborg

GorzówWielkopolski

Wrocław

Poznań

Gda

BydgoszczSzczecin

Namur

SanktPölten

Rennes

Orléans

Dijon

Lille

Rouen

Nantes

LyonBordeaux

Vitoria-Gasteiz

Milano

Aosta-Aoste

Venezia

Trieste

Oslo

Bern

Zagreb

Berlin

Baile Átha CliathDublin

London

Roma

Bratislava

København

Amsterdam

Ljubljana

Praha

Wien

Paris

Madrid

Strasbourg

Frankfurta. M.

BrusselBruxelles

Luxembourg

Den Haag

ÖREBRO LÄN

SKÅNE LÄN

KALMAR LÄN

SÖDERMANLANDSLÄN

VÄSTRA GÖTALANDS LAN

VÄSTERNORRLANDS LÄN

VÄSTMANLANDSLÄN

VÄSTERBOTTENS LÄN

ÖSTERGÖTLANDS LÄN

STOCKHOLMS LÄN

GÄVLEBORGS LÄN

JÖNKÖPINGS LÄN

KRONOBERGS LÄN

VÄRMLANDS LÄN

JÄMTLANDS LÄN

GOTLANDS LÄN

DALARNAS LÄN

BLEKINGE LÄN

HALLANDS LÄN

UPPSALA LÄN

VORARL-BERG

LIGURIA

KÄRNTEN

SACHSEN

HAMBURG

NORTHERN IRELAND

WALES E N G L A N D

ULSTER

MARCHE

VENETO

UMBRIA

BAYERN

BREMEN

LONDON

TIROL BURGEN-LAND

WIEN

COMUNIDAD DE MADRID

CASTILLA Y LEÓN

NORDRHEIN-WESTFALEN

PIEMONTE

CONNAUGHT

SCOTLAND

SOUTH WEST

ABRUZZO

TOSCANA

EMILIA-ROMAGNA

PROVENCE-ALPES-CÔTE D'AZUR

LANGUEDOC-ROUSSILLON-MIDI-PYRÉNÉES

CATALUÑAARAGÓN

AQUITAINE-LIMOUSIN-POITOU-CHARENTES

AUVERGNE-RHÔNE-ALPES

BRETAGNE

PAYS DE LA LOIRE

CENTRE-VAL DE LOIRE

BOURGOGNE-FRANCHE-COMTÉ

NORD-PAS-DE-CALAIS-PICARDIE

NIEDERSACHSEN

HESSEN

BADEN-WÜRTTEMBERG

YORKSHIRE AND THE HUMBERNORTH

WEST

BRANDENBURG

MECKLENBURG-VORPOMMERN

CORSE

FRIULI-VENEZIA

GIULIA

OBERÖSTERREICH

SCHLESWIG-HOLSTEIN

SAARLAND

WALLONIE

MUNSTER

CYMRU

CATALUNYA

EUSKADI

CÚIGE LAIGHEAN

CÚIGE CHONNACHT

CÚIGE MUMHAN

CÚIGE ULADH

HOVEDSTADEN

SJÆLLANDSYDDANMARK

MIDTJYLLAND

NORDJYLLAND

KUJAWSKO--POMORSKIE

ZACHODNIOPOMORSKIE

POMORSKIE

LUBUSKIE

WIELKOPOLSKIE

DOLNOŚLĄSKIE

OPOLSKIE

BERLIN

NIEDERÖSTERREICH

RHEINLAND-PFALZNORMANDIE

EAST OF ENGLAND

SACHSEN-ANHALT

VALLÉE D'AOSTE

EAST MIDLANDS

WESTMIDLANDS

ÎLE-DE-FRANCE

VALLE D'AOSTAPRINCIPADO DE ASTURIAS

NORTH EAST

STEIERMARK

PAÍS VASCO

ALSACE-CHAMPAGNE-ARDENNE-

LORRAINE

VLAANDEREN

SOUTH EAST

CANTABRIA

LOMBARDIA

THÜRINGEN

TRENTINO ALTO ADIGE -

SÜDTIROL

LEINSTER

SALZBURG

LA RIOJA

COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA

SUISSE

SCHWEIZ

SVIZZERA

ANDORRA

MONACO SAN MARINO

LIECHTENSTEIN

CITTÀ DEL VATICANO

NORGE

LUXEMBOURG

BELGIQUE

BELGIË

DEUTSCHLAND

ČESKÁ REPUBLIKA

MAGYARORSZÁG

SLOVENIJA

HRVATSKA

UNITED KINGDOM

ITALIA

ÖSTERREICH

NEDERLAND

SVERIGE

IRELAND

FRANCE

DANMARK

ESPAÑA

ÉIRE

BOSNA I HERCEGOVINA

MAR DELNORTE

MARCÉLTICO

GOLFODE LEÓN

GOLFO DEVIZCAYA

AT

L

Á

N

T

IC

O

C A N A L D E L A M A N C H A

MA

R

AD

RI

Á

S K A G E R R A K

MA

BOSNIA Y HERCEGOVINA

Países de la UE con el euro.

Países de la UE sin el euro.

Eiropa,. atver acis!

BRĪVĪBUKATALONIJASPOLITIESLODZĪTAJIEM!

Senyor sant Jordi, patró,cavaller sense por,guarda’ns sempredel crim de la guerra civil.

Allibera’ns dels nostres pecatsd’avarícia i enveja, del dracde la ira i de l’odientre germans, de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer la paui salva la parla de la gent catalana.Amén

Europa,. obre el ulls!

LLIBERTATP R E S O S POLÍTICS CATALANS!

A casa de l'Otto hi ha aquest quadre. Una colla de la ANC-Vilafranca que van donar-li suport.

Otto Ozols. Jurmala (Letònia), 23 d'agost de 1970. És un periodista i escriptor letó.

Del 3 al 22 d'abril del 2016 recorre a peu Catalunya, de sud a nord, uns 500 quilòmetres seguint el traçat de la Via Catalana, amb la intenció de conèixer millor Catalunya i la seva gent. En aquest viatge és acollit i acompanyat per voluntaris de les poblacions per les que passa. Els dies 10 i 11 va estar a Vilafranca, on ve fer nit.