NormesPEZVG04 v2 30-06-06€¦ · NORMES DE CARÀCTER SECTORIAL Capítol 9.- Usos públics 53....

Pla especial de la Zona Volcànica de la

Garrotxa.

NormesJuliol 2006

Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Normes 1

PLA ESPECIAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

NORMES

Juliol de 2006


PLA ESPECIAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

NORMES – ÍNDEX

TÍTOL I. DISPOSICIONS COMUNES I OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL

Capítol 1.- Disposicions comunes

1. Objecte 2. Àmbit d’aplicació. Àrees d’influència 3. Marc jurídic 4. Contingut del Pla Especial 5. Vigència, modificació i revisió 6. Interpretació 7. Obligatorietat 8. Desenvolupament 9. Participació pública i institucional 10. Beneficis

TÍTOL II. NORMES GENERALS D’ORDENACIÓ

Capítol 2.- Règim del sòl

11. Règim urbanístic 12. Articulació amb el planejament municipal 13. Transferències, segregacions i divisions de terrenys

Capítol 3.- Regulació d’usos i activitats

14. Usos compatibles 15. Usos incompatibles

Capítol 4.- Normes generals de construcció i edific ació

16. Disposicions generals 17. Condicions d’implantació 18. Tractament exterior dels edificis 19. Espais exteriors vinculats a l’edificació 20. Edificacions destinades a habitatges 21. Edificacions destinades a granges 22. Obres de reforma i ampliació 23. Tancament de finques i de terrenys 24. Catàlegs de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció i de rehabilitació

Capítol 5.- Disposicions generals de protecció dels sistemes naturals i del paisatge

25. Protecció del patrimoni geològic i dels sòls 26. Protecció de l’ambient atmosfèric 27. Protecció dels recursos hídrics, dels cursos d’aigua i de les riberes 28. Protecció de la flora i la vegetació 29. Protecció de les zones humides 30. Protecció dels hàbitats 31. Protecció de la fauna 32. Protecció de la connectivitat ecològica 33. Protecció del paisatge 34. Protecció del patrimoni cultural 35. Abocaments d’objectes, residus i altres deixalles

TÍTOL III. ÀMBITS D'ORDENACIÓ ESPECÍFICA

Capítol 6.- Unitats visuals

36. Objecte 37. Disposicions complementàries

Capítol 7.- Zones

38. Zonificació del Parc Natural 39. Espais d’interès natural preferent (clau 1)


40. Espais de protecció de ribera (clau 2) 41. Espais forestals (clau 3)

– Boscos d’alt interès biològic (clau 3.1) o Boscos d’alt interès biològic situats en àmbits de protecció de vessants (clau 3.1 a)

– De protecció edafològica i de vessants (clau 3.2) – Prats d’interès biològic (clau 3.3) – Forestal de recuperació (clau 3.4) – Altres terrenys forestals (clau 3.5)

42. Espais agrícoles (clau 4) – D’interès edafològic (clau 4.1) – D’interès paisatgístic (clau 4.2) – D’ús agrari preferent (clau 4.3)

43. Espais singulars amb tractament específic (clau 5) – Bosc de Tosca (clau 5.1) – Moixina - Pla de Llacs (clau 5.2) – Altiplà basàltic de Batet (clau 5.3)

44. Espais periurbans amb qualificació específica (clau 6) – Espais lliures de transició (clau 6.1) – Espais periurbans densament edificats (clau 6.2)

Capítol 8.- Àmbits de proteccions complementàries

45. Àmbits de proteccions complementàries 46. Afloraments d’interès geològic (clau AIG). 47. Boscos madurs (clau BM) 48. Fagedes amb joliu (clau FJ) 49. Vernedes (clau VE) 50. Jaciments arqueològics (clau JA) 51. Zones d’interès connector (clau ZIC) 52. Altres (clau ALT)

TÍTOL IV. NORMES DE CARÀCTER SECTORIAL

Capítol 9.- Usos públics

53. Disposicions generals. 54. Regulació específica de la senyalització i la publicitat 55. Edificacions i instal·lacions per a equipaments i serveis d’ús públic 56. Regulació específica dels usos d’acampada 57. Regulació de les activitats esportives i recreatives. 58. Altres activitats

Capítol 10.- Ordenació dels recursos naturals

Secció 1. Aprofitaments forestals i prevenció d’incendis 59. Disposicions generals 60. Instruments d’ordenació 61. Informes de l’òrgan gestor 62. Condicions de caràcter general per a l’ordenació i l’execució dels aprofitaments 63. Condicions en funció de la zonificació del Pla Especial 64. Condicions en funció de la composició dels boscos 65. Altres condicions per a la protecció i millora de la biodiversitat forestal 66. Aprofitaments en reserves naturals 67. Boscos de titularitat pública gestionats pel Parc Natural 68. Prevenció d’incendis forestals

Secció 2. Aprofitaments agrícoles i ramaders 69. Aprofitaments agrícoles. 70. Aprofitaments ramaders 71. Regulació específica de les activitats ramaderes intensives

Secció 3. Altres aprofitaments 72. Aprofitaments hídrics 73. Aprofitaments cinegètics 74. Aprofitaments piscícoles 75. Aprofitaments energètics

Capítol 11.- Xarxa viària, serveis tècnics i altres infraestructures

Secció 1. Disposicions generals


76. Protecció dels sistemes generals i del paisatge 77. Protecció de les infraestructures

Secció 2. Xarxa viària i circulació rodada 78. Disposicions generals 79. Classificació i ús dels vials 80. Obres de vialitat. Disposicions comunes 81. Obres de vialitat. Vials de categoria A 82. Obres de vialitat. Vials de categoria B

Secció 3. Xarxa elèctrica 83. Disposicions generals 84. Tramitació 85. Projectes 86. Instal·lacions existents

TÍTOL V. DISPOSICIONS PER A L’APLICACIÓ, GESTIÓ I P ROTECCIÓ DE L’ORDENACIÓ DEL PLA ESPECIAL

Capítol 12.- Òrgans del Parc Natural 87. Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa 88. Òrgan gestor 89. Consell de Cooperació del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Capítol 13.- Disposicions per a l’aplicació i gesti ó del Pla

90. Informes preceptius en l’àmbit del Parc i les seves àrees d’influència 91. Informes previs 92. Execució del Pla 93. Foment de la participació i de la gestió concertada. Convenis i custòdia del territori 94. Acció pública 95. Adquisició de sòl 96. Utilitat pública 97. Indemnitzacions 98. Protecció de la legalitat 99. Infraccions i sancions

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DISPOSICIÓ FINAL ANNEXOS

1. Relació d’afloraments d’interès geològic 2. Relació de fonts d’interès públic 3. Comunitats vegetals d’especial interès en el Parc 4. Hàbitats d’interès comunitari. Normes particulars i criteris d’actuació


TÍTOL I – DISPOSICIONS COMUNES Capítol 1.- Objectius, configuració i altres aspect es bàsics del Pla Especial Article 1 Objecte del Pla Especial 1. L'objecte del Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en endavant, Pla Especial o Pla), d’acord amb el que estableix l’article 3.1 de la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en endavant Llei 2/1982), és el desenvolupament del règim de protecció de la Llei esmentada i la definició detallada dels usos permesos en cada zona, mitjançant l’establiment dels aspectes globals i estratègics de l’ordenació de l’àmbit territorial exposat a l’article següent, així com de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'ade-quada protecció del seu medi natural i del seu paisatge. 2. Aquesta protecció es refereix a l’ambient atmosfèric, la gea, els sòls, el subsòl, les aigües, les espècies biològiques (florístiques, faunístiques, etc.) de la Zona Volcànica i els seus hàbitats, als ecosistemes que conformen, al seu paisatge i als valors culturals que conté. 3. La protecció, atesa la condició de parc natural de l’àmbit d’ordenació, anirà adreçada a aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants. En particular, en els àmbits de reserva natural l’objectiu de la protecció és protegir d’una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determi-nats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats, de manera que les activitats restin supeditades a les necessitats de la seva conservació estricta i als fins científics, culturals i d’investigació, d’acord amb el que disposa l’article 3.6 de la Llei 2/1982. 4. En aquest context, són objectius específics del Pla Especial:

a) Actualitzar i perfeccionar la planificació del Parc Natural en funció dels co-neixements adquirits, de l’experiència de gestió assolida i dels nivells i les tecnologies d’informació disponibles, per tal d’atendre adequadament i des d’una perspectiva de sostenibilitat els nous requeriments científics, jurídics i socials.

b) Incorporar al Parc la serra de Finestres, així com diverses zones adjacents als límits actuals, i estendre la planificació a aquests i als altres àmbits in-tegrats durant els darrers anys.

c) Dotar el Parc d’un sistema de planejament estructurat sobre la base del Pla Especial, que incrementi la seva capacitat de protecció, de gestió i de res-posta a les noves demandes. Completar els mecanismes d’avaluació i se-guiment de la planificació i la gestió, per tal d’optimitzar-ne l’eficiència i l’efi-càcia.


d) Completar l’encaix territorial del Parc, mitjançant la correcta articulació amb els diversos nivells de planejament territorial i urbanístic, que inclogui un tractament diferenciat dels àmbits que formen part del sistema urbà de la conca alta del Fluvià, consideri els possibles impactes exteriors i estableixi criteris per a canalitzar eventuals necessitats d’expansió urbana de forma que es respecti l’àmbit del Parc Natural

e) Aprofundir en la protecció i la valorització del patrimoni geològic, amb es-pecial atenció al vulcanisme quaternari del qual el Parc constitueix el millor exponent a la península ibèrica, i preservar adequadament els sòls i les ai-gües.

f) Garantir la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat mitjançant la pro-tecció de la varietat d’ecosistemes, hàbitats i espècies existents i l’aprofitament sostenible dels recursos vius. En particular, considerar els requeriments de la connectivitat ecològica interna i amb l’exterior i assolir la integració efectiva del Parc a la xarxa Natura 2000 a través de la implanta-ció de mesures que permetin mantenir o recuperar, en un estat de conser-vació favorable, els hàbitats contemplats a la Directiva 92/43/CEE.

g) Conservar la qualitat dels diversos paisatges presents a la Zona Volcànica, garantir-ne el manteniment i canalitzar i harmonitzar la seva evolució, mit-jançant l’aplicació d’estratègies, normatives i actuacions destinades a la seva protecció, planificació, gestió i, si és el cas, restauració.

h) Fomentar un desenvolupament rural basat en la qualitat i en la millora me-diambiental tot coadjuvant a la implantació en la Zona Volcànica de la nova política agrària comuna i a la millora de les condicions del món rural.

i) Redefinir el model d’usos públics en el Parc en funció de la capacitat de càrrega dels diversos àmbits i d’acord amb els compromisos adquirits pel Parc amb l’atorgament de la Carta Europea del Turisme Sostenible.

j) Reforçar la capacitat de gestió del Parc Natural, tot incrementant, al mateix temps, la participació i la corresponsabilització dels agents públics i privats de la zona en la planificació i la gestió del Parc, amb una especial conside-ració a la seva població rural.

Article 2 Àmbit d'aplicació 1. Àmbits inclosos

a) L'àmbit d'aplicació d’aquest Pla Especial correspon al del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa establert pel Decret 71/1986, de 13 de fe-brer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits del Parc natu-ral i de les reserves naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb les modificacions introduïdes per disposicions successives (decrets 276/1999, de 13 d’octubre, 261/2001, de 25 de setembre, 57/2003, de 20 de febrer, 58/2003, de 20 de febrer, i 172/2003, de 8 de juliol).

b) Així mateix, s’inclouen alguns terrenys adjacents que s’incorporen al Parc

natural i que comprenen sectors de:


– El vessant sud de la serra de Finestres, en concordança amb les

determinacions del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre.

– La conca alta del Turonell. – El vessant occidental de la vall dels Angles – Altres àrees situades al peu de la serra de Xenacs i al Pla de

Matabosc.

a) A les àrees exteriors d’influència a què fan referència els articles 27.8, 32.3 i 68, delimitades al plànol d’ordenació nº 1, els són d’aplicació les disposicions establertes específicament per aquest Pla.

2. La delimitació de l’àmbit del Parc Natural és establerta pels plànols d’ordenació corresponents. Aquesta delimitació té el caràcter de delimitació definitiva als efectes del que disposa l’article 16.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (en endavant Llei 12/1985), pel que fa referència a l’espai anomenat Zona Volcànica de la Garrotxa inclòs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN). 3. Aquest àmbit comprèn territoris dels municipis de Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, Montagut, Santa Pau, Mieres, Sant Aniol de Finestres, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, les Preses, Olot i la Vall de Bianya. 4. Als efectes de les presents Normes l’àmbit d’aquest Pla Especial és denominat com a Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o Zona Volcànica de la Garrotxa. 5. El Pla estableix també la concreció cartogràfica dels límits de les reserves natu-rals declarades per la Llei 2/1982. Article 3 Marc jurídic 1. El Pla Especial ha estat formulat i tramitat d'acord amb el que estableixen la Llei 2/1982, abans esmentada, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, el Decret 113/1983, de 12 d’abril, sobre desplegament de la Llei 2/1982, el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, i altres disposicions concordants.

D’acord amb aquestes disposicions el procediment de tramitació és el següent:

a) Corresponen la redacció, l’aprovació inicial i l’aprovació provisional del Pla a la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en endavant, Junta de Protecció).

b) Una vegada aprovat inicialment el Pla, la Junta el sotmet a informació pú-blica, la qual inclou un període d’audiència a les corporacions locals.

c) Prèviament a l’aprovació provisional es requereixen els informes dels de-partaments afectats i de la Comissió d’Urbanisme de Girona.


d) Correspon l’aprovació definitiva al Govern amb els informes previs del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal.

2. Atès el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, aquest Pla té el caràcter de Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge, i també els efectes propis dels plans especials previstos a la normativa urbanística. 3. D’acord amb el que disposa la legislació estatal sobre conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, aquest Pla té també la condició de pla d’ordenació dels recursos naturals. Article 4 Contingut del Pla Especial 1. El present Pla Especial consta de la documentació següent:

– Memòria informativa i d’ordenació – Unitats visuals. Tractament i ordenació – Normes – Programa d’actuació i avaluació econòmica – Plànols d'ordenació

2. Tenen caràcter normatiu les Normes, el Programa i els plànols d’ordenació, així com els objectius i les determinacions relatius a les unitats visuals contingudes en el document “Unitats visuals. Tractament i ordenació” i els criteris d’actuació i les normes particulars definits a l’Annex 2 de la Memòria d’ordenació. Article 5 Vigència, revisió i modificació 1. La vigència d'aquest Pla Especial és indefinida. Tanmateix, pot procedir-se a la seva revisió o a la modificació puntual de les seves determinacions en els supòsits previstos a la legislació pròpia del Parc Natural, quan resulti necessari per garantir les finalitats protectores i d’ordenació del Pla, i també per adequar-se a les noves disposicions normatives que hi siguin d'aplicació. 2. Les modificacions i les revisions del Pla Especial han de seguir un procediment idèntic al requerit per a la seva aprovació. Article 6 Interpretació 1. Les determinacions del Pla Especial s'interpreten basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.


2. En qualsevol cas caldrà considerar, a més dels objectius generals i específics fixats respectivament per l’article 1 d’aquestes Normes, els objectius i criteris establerts per aquest Pla en el document “Unitats visuals. Tractament i ordenació” en relació a les unitats visuals que resultin afectades. 3. En cas de produir-se contradiccions en la regulació del Pla entre els diferents documents o disposicions, es considera vàlida la determinació que impliqui nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics objecte de la seva protecció, i que representi un millor assoliment dels objectius establerts pel Pla Especial. Article 7 Obligatorietat 1. Tant les administracions públiques com els particulars estan obligats al compliment de les disposicions que conté el Pla Especial. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció en el Parc Natural susceptible d'alterar-ne la seva realitat física o l'ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, ha d'ajustar-se a les disposicions esmentades; en cas contrari, s’aplicarà el que disposa l’article 98.1 d’aquestes Normes. 2. Als efectes del punt anterior, són determinacions de caràcter normatiu i, per tant, de compliment obligat, aquelles objecte de l’article 4.2 d’aquestes Normes. Article 8 Desenvolupament del Pla Especial 1. D'acord amb les disposicions del Pla Especial, el Pla rector d'ús i gestió de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha de programar les actuacions i establir les altres determinacions que resultin necessàries per al desenvolupament del Pla Especial i, en general, de la gestió de l’espai protegit. La formulació del Pla rector i de les seves revisions, les quals tenen lloc quadriennalment, ha d'ésser efectuada per l’òrgan gestor del Parc Natural i la tramitació ha de seguir el procediment següent:

a) Una vegada aprovat inicialment per la Junta de Protecció, el Pla rector s'ha de sotmetre a informació pública.

b) L'aprovació definitiva correspon al conseller competent en matèria de medi ambient, amb l'informe previ de la Junta de Protecció.

2. Plans, normes i programes específics.

a) Per a l'aplicació de les determinacions del Pla Especial o, si és el cas, del Pla rector d’ús i gestió, la Junta de Protecció pot formular plans, normes i programes d'actuació de caràcter sectorial i específic. L'apro-vació correspon al conseller competent en matèria de medi ambient, a proposta de la Junta de Protecció.

b) Igualment podran formular-se plans especials per a l’ordenació detalla-da d’àmbits específics i la reordenació volumètrica i d’usos de conjunts


edificats, així com catàlegs complementaris d’aquest Pla Especial, amb el procediment de tramitació descrit a l’article 3.

3. Catàlegs. Amb caràcter complementari d’aquest Pla Especial i amb el mateix procediment de tramitació, podran aprovar-se catàlegs d’espècies d’interès i d’indrets singulars d’interès per a la gea, la flora, la fauna, els fongs, etc., els quals contindran les mesures addicionals de protecció necessàries.

4. Així mateix, podran promoure’s projectes tècnics i normes sectorials, d’acord amb les legislacions específiques aplicables.

5. Són també instruments de desenvolupament d’aquest Pla Especial els successius programes d’actuació anuals.

Article 9

Participació pública i institucional

La Junta de Protecció adoptarà un Programa de participació pública i institucional, per tal de possibilitar que els valors, opinions, preocupacions i desigs de les insti-tucions locals, del públic en general i de la població dels municipis del Parc en particular, puguin ser incorporats raonadament en les decisions relatives a l’actuació del Parc Natural, sempre que siguin congruents amb els objectius de conservació legalment establerts. L’abast d’aquesta participació no s’ha de res-tringir a la defensa dels interessos individuals i col·lectius legítims, sinó que tindrà com a objectiu darrer el foment de la implicació i la coresponsabilització dels ac-tors institucionals, socials i econòmics en la gestió del Parc Natural, d’acord amb les disposicions de l’article 91 d’aquestes Normes.

Article 10 Beneficis 1. Són d’aplicació en l’àmbit del Pla Especial els beneficis derivats del que disposa l’article 10 del Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), i els que estableixi la normativa aplicable. Així mateix, es mantindran i complementaran les línies d’ajut als ens locals i els particulars aplicades pel Parc Natural, d’acord amb el que disposa el Programa d’actuació d’aquest Pla Especial. 2. La Junta de Protecció i l’òrgan gestor promouran l’accés als recursos comunitaris d’aplicació als espais integrats a la xarxa comunitària Natura 2000. 3. D’acord amb el que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, en les transmissions mortis causa i en les donacions inter vivos equiparables de superfícies rústiques de dedicació forestal, s’ha de practicar una reducció del 90% de la base imposable de l’impost corresponent. 4. Així mateix, són d’aplicació les reduccions de drets notarials i d’honoraris registrals establertes pel Reial Decret 2484/1996, de 5 de desembre.


TÍTOL II – NORMES GENERALS D’ORDENACIÓ Capítol 2.- Règim del sòl Article 11 Règim urbanístic 1. A l’àmbit del Pla li és d’aplicació el règim del sòl no urbanitzable fixat per la le-gislació aplicable en matèria de règim del sòl i per la legislació urbanística vigent a Catalunya. 2. Conseqüentment, els propietaris tenen dret d’ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racionals dels recursos naturals, i dins dels límits establerts per la legislació urbanística, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicables a l’exercici de les facultats de disposició d’aquesta classe de sòl. 3. En els terrenys inclosos en l’àmbit del Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d’espais lliures o similars, s’hi podran admetre els usos propis de la seva qualificació quan siguin compatibles amb els objectius de protecció i d’acord amb la regulació establerta per aquest Pla Especial. Article 12 Articulació amb el planejament municipal 1. Els plans urbanístics l'àmbit d'ordenació dels quals afecti el d’aquest Pla Espe-cial han d'incorporar les seves determinacions i justificar degudament el seu com-pliment. 2. En concret, la zonificació i els altres àmbits específics d’ordenació a què fa re-ferència el Títol III d’aquestes Normes, així com les seves respectives regulacions i les delimitacions contingudes en els plànols d’ordenació corresponents, han de ser transposats als plans d’ordenació urbanística municipal com a base comuna de l’ordenació del sòl no urbanitzable en els diversos municipis. 3. Els plans d’ordenació urbanística municipal i, si és el cas, el seu planejament derivat, podran desenvolupar i detallar l’ordenació comuna a què fa referència el punt anterior mitjançant la creació de subzones, normativa complementària, els catàlegs de masies i cases rurals i de béns protegits i altres determinacions anà-logues. Les disposicions corresponents no podran substituir les d’aquest Pla es-pecial ni comportar en relació a aquest nivells de protecció inferior dels valors a què fa referència l’article 1 d’aquestes Normes. 4. D’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, els ajuntaments han d’adequar el seu planejament urbanístic municipal a les determi-


nacions del Pla Especial en el termini de dos anys des de la data de vigència d’aquest. A tal efecte, l’òrgan gestor facilitarà als ajuntaments les bases cartogrà-fiques temàtiques i suport tècnic i econòmic. Article 13 Transferències, segregacions i divisions de terreny s 1. Les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics no poden efectuar-se en contra del que disposen la legislació agrària i forestal. Conseqüentment, i d’acord amb el que estableix la legislació urbanística, no es permeten les parcel·lacions urbanístiques en l’àmbit del Pla Especial. Conseqüentment, resten prohibides en l’àmbit del Parc les operacions a que fa referència l’article 183.1 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant, DL 1/2005) i es considera il·legal tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o la implantació de usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable. 2. D’acord amb l’article 188 del DL 1/2005, són indivisibles les finques la dimensió de les quals sigui inferior al doble de la unitat mínima de conreu o de producció forestal aplicable, sens perjudici de les excepcions indicades als paràgrafs b) i c) de l’article esmentat, si s’escau. 3. Les finques segregades hauran de tenir accés directe i immediat, o bé mitjançant servitud de pas legalment constituïda, a la vialitat existent de domini públic, d’acord amb els plànols cadastrals o amb el plànol corresponent d’aquest Pla Especial o dels plans que el desenvolupin d’acord amb el que disposa l’article 8.2. 4. Quan es tracti de finques que hagin estat objecte o producte de segregació, durant un termini de cinc anys és d’aplicació el que estableix l’article 20.2 d’aquestes Normes pel que fa a les sol·licituds de llicències per a nous habitatges. 5. En cas d’incompliment d’alguna de les condicions expressades en els paràgrafs precedents, no es permetrà l’edificació en aquelles parcel·les que en resultin, sens perjudici de la realització de les actuacions disciplinàries que s’escaiguin. Capítol 3.- Regulació general d’usos i activitats Article 14 Usos i activitats compatibles

1. Dins de l’àmbit territorial del Pla Especial s’admetran els usos especificats a continuació i les construccions a ells vinculades, sempre que s’ajustin als requisits establerts per aquest Pla, pel planejament urbanístic municipal, per les normatives sectorials específiques i en els procediments d’autorització corresponents:


a) En general, usos i aprofitament agrícoles, forestals, cinegètics i piscícoles, així com els usos ramaders extensius en pasturatge que no necessitin ins-tal·lacions d’estabulació permanent.

b) Usos ramaders intensius, excepte noves granges porcines. Usos ramaders semiintensius en pasturatge, amb les instal·lacions mínimes necessàries per a l’allotjament temporal del bestiar.

c) Habitatge familiar preexistent degudament legalitzat en el moment de l’aprovació d’aquest Pla o quan resulti de la reconstrucció o la rehabilitació de masies i cases rurals, d’acord amb els catàlegs municipals correspo-nents. Usos complementaris a l’habitatge exclusivament vinculats a aquest.

Excepcionalment, podrà admetre’s l’ús d’habitatge familiar en noves cons-truccions quan estiguin directament i justificadament associades a una acti-vitat agrícola, ramadera, d’explotació dels recursos naturals o, en general, rústica, amb les condicions i els requisits establerts per la legislació urba-nística. En qualsevol cas, les construccions han de constituir un conjunt in-tegrat, adequat al medi rural.

d) Usos industrials estrictament vinculats a la primera transformació de les produccions agràries de la Zona Volcànica, quan la naturalesa de l’activitat n’exigeixi l’emplaçament en medi rural, o de caràcter artesanal quan es desenvolupin en construccions existents en el moment de l’aprovació d’aquest Pla.

e) Usos turístics, hotelers, d’hostaleria i similars, que s’ajustin al que estableix el capítol 9 d’aquestes Normes.

f) Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes per a l’ús de què es tracti, i que siguin congruents amb la natura-lesa rural i el caràcter protegit de l’espai natural i s’ajustin al que estableix el capítol 9 d’aquestes Normes.

g) Usos assistencials, quan siguin congruents amb la naturalesa rural i el ca-ràcter protegit de l’espai natural.

h) Altres activitats o equipaments d’interès públic admesos per la legislació urbanística, vinculats a la gestió del Parc o que hagin d’afectar indefecti-blement el seu àmbit.

2. Les construccions vinculades als usos i aprofitaments agrícoles a què fa refe-rència el paràgraf a) del punt anterior hauran de tenir relació amb la naturalesa, la destinació agrària i la dimensió de la finca. Comprenen exclusivament els tipus següents:

a) Magatzems agrícoles, coberts, graners i altres construccions de caràcter similar, incloses les destinades al manteniment i reparació de maquinària agrícola.

b) Sitges agrícoles, ramaderes i cambres frigorífiques.

c) Hivernacles, vivers i instal·lacions per al rec i la protecció de cultius.


Article 15 Usos i activitats incompatibles S'entenen com a incompatibles i no admesos en l’àmbit d’aquest Pla Especial tots aquells usos, activitats o actuacions següents:

a) Activitats industrials i comercials, a excepció de les indicades a l’article an-terior.

b) Activitats extractives, llevat d’extraccions puntuals en cursos d’aigua justifi-cades per raons de gestió de la dinàmica fluvial que hagin estat autoritza-des per l’Agència Catalana de l’Aigua.

c) Activitats d’abocament, abandonament o emmagatzematge de qualsevol tipus de residu o deixalla, llevat que tinguin relació amb la naturalesa, el destí o la producció agrícola, ramadera i forestal de la finca on es localitzen, o es facin en els indrets expressament assenyalats pels òrgans o pels instruments d’ordenació del Parc.

d) Tractament, dipòsit o eliminació de qualsevol tipus de residu o deixalla. S’entén exclosa d’aquesta prohibició la utilització de fems, purins, restes vegetals agrícoles i forestals o altres restes orgàniques en les activitats agràries, les quals es regulen d’acord amb la legislació sectorial aplicable. S’hi entenen també excloses les instal·lacions degudament legalitzades de tractament de les aigües residuals d’instal·lacions o assentaments existents dins de l’àmbit del Parc, així com la utilització, igualment autoritzada, de runes, de materials d’enderroc i de fangs procedents de la depuració d’aigües residuals, per al rebliment i restauració d’activitats extractives autoritzades o abandonades.

e) Complexos turístics, hotelers, recreatius i esportius (parcs recreatius, parcs aquàtics, zoològics, golfs, centres de vacances, parcs temàtics i d'atraccions etc.) i en general els usos públics i les activitats no admesos en el Capítol 9 d’aquestes Normes.

f) Estacions de subministrament de carburants i tallers mecànics.

g) Noves línies de conducció d'energia elèctrica de tensió nominal superior a 66 kV, llevat dels supòsits a què fa referència l’article 83 d’aquestes Normes. Parcs eòlics i centrals hidroelèctriques.

h) Aeròdroms.

i) En general, tots aquells no especificats a l’article anterior.


Capítol 4.- Normes generals de construcció i d’edi ficació Article 16 Disposicions generals 1. Podran admetre’s en l’àmbit del Pla Especial les construccions i edificacions permeses per la legislació urbanística en sòl no urbanitzable, sempre que se sub-jectin a les disposicions d’aquestes Normes i, complementàriament, a les del pla-nejament urbanístic. 2. Les edificacions hauran d’adequar-se a l’ambient que les envolta, especialment pel que fa a la situació, la volumetria i el tractament exterior, respectant tant com sigui possible les invariants tipològiques de l’arquitectura tradicional de la zona, sens perjudici de l’excepció que preveu el punt 8 d’aquest article. 3. Els projectes d’edificació hauran de justificar expressament el compliment de les condicions a què fan referència aquest article i els següents. 4. Els usos de les edificacions hauran de respectar el que disposa el capítol ante-rior. 5. Els projectes hauran de preveure mesures adients d’estalvi d’aigua, sistemes adequats de depuració i, si és el cas, de reutilització d’aigües residuals i justificar-ne la idoneïtat, així com el tractament o la previsió de recollida de deixalles quan l’activitat a desenvolupar ho requereixi. 6. Així mateix, en la mesura possible, hauran d’adoptar mesures destinades a do-tar l’edifici de la màxima autonomia energètica: disseny solar passiu; materials, aïllaments i solucions constructives adequats per a l’estalvi energètic, calderes i bombes de calor d’alt rendiment, utilització d’energia solar tèrmica per a aigua calenta sanitària i calefacció, etc. 7. Per a l’emissió del seu informe preceptiu, l’òrgan gestor podrà exigir la presen-tació, prèvia o simultània al projecte, d’un estudi paisatgístic quan les característi-ques atípiques de l’edificació o la fragilitat del paisatge en la zona afectada ho re-quereixin. També caldrà presentar l’estudi esmentat en aquells altres casos ex-pressament establerts per aquestes Normes. Aquest estudi haurà de justificar, amb l’aportació de perspectives, muntatges fotogràfics, etc., la idoneïtat de les solucions, el seu tractament exterior i l’ordenació dels espais exteriors, la vialitat, etc., per tal d’aconseguir la millor adequació paisatgística en relació amb les ca-racterístiques pròpies del terreny i les del seu entorn. 8. Amb caràcter excepcional, quan la naturalesa específica d’una edificació o del seu entorn ho facin necessari, podrà eximir-se, amb l’informe favorable previ de l’òrgan gestor, del compliment d’alguna de les condicions que estableixen els arti-cles 18.1 al 18.4 (ambdós inclusivament) i 22.2. En aquest cas, caldrà que el pro-jecte arquitectònic justifiqui suficientment la necessitat i la idoneïtat paisatgística de la solució adoptada.


9. Els projectes de noves edificacions i de reformes i ampliacions de les existents hauran de preveure actuacions d’adequació paisatgística de les edificacions pree-xistents i de millora del seu entorn. Els informes dels òrgans del Parc definiran, quan resulti necessari, les mesures addicionals que caldrà adoptar amb aquesta finalitat, per a la seva incorporació en les condicions que estableixi la llicència cor-responent. 10. En qualsevol cas, sens perjudici del que estableix l’article 56.2, en tot l’àmbit del Pla es prohibeix la instal·lació permanent de construccions prefabricades, cases mòbils, carpes o altres elements de característiques anàlogues, llevat d’hivernacles vinculats als usos agrícoles. Tampoc no s’admet la instal·lació permanent de caravanes de càmping i altres modalitats similars. Article 17 Condicions d’implantació 1. Les edificacions se situaran preferentment fora de les masses arbòries i sobre sòls d’escàs valor agrícola, en les zones de límit entre bosc i conreus o prats, i en zones d’inflexió entre pla i vessant. No sobresortiran per damunt de la cota de les carenes i d’altres inflexions convexes del terreny ni ocupar punts culminants. 2. Els edificis o conjunts d’edificacions que representin una ocupació en planta més gran de 300 m² solament es podran construir sobre terrenys amb un pendent natural no superior al 15%. En cap cas s’autoritzarà l’edificació en terrenys de pendent superior al 40%. 3. Com a regla general, les edificacions han de restar agrupades de tal manera que pugin envoltar-se per un cercle de superfície no superior al 5% de la superfí-cie de la finca. Excepcionalment, i segons el criteri de l’òrgan gestor, aquesta con-dició podrà dispensar-se quan la naturalesa específica d’una edificació exigeixi forçosament un emplaçament més isolat; en aquest cas, la superfície del cercle abans esmentat disminuirà en una quantia equivalent a la de l’ocupació en planta de la nova edificació. 4. Així mateix, i amb l’excepció prevista en el punt anterior, les noves edificacions aïllades i els nous conjunts d’edificacions no podran situar-se a més de 25 m. del camí públic o de servitud que doni accés a la finca. 5. Les noves construccions contigües a masos i altres edificacions tradicionals adoptaran la implantació topogràfica més adequada per tal de garantir la integritat paisatgística del conjunt i de no interferir en les perspectives dominants sobre l’edificació principal. Es respectarà l’estructuració tradicional d’aquests conjunts d’edificacions mantenint lliures de construccions les eres i altres espais similars.


Article 18 Tractament exterior dels edificis 1. Composició volumètrica. Mantindrà un caràcter compacte amb un sol volum, o bé un volum principal predominant, amb altres d’agregats a ell d’inferior dimensió, de manera que el conjunt presenti una configuració inequívocament unitària. L’alçada màxima de la coberta sobre el pendent natural del terreny serà de 8 m. en cada punt de l’espai ocupat per l’edificació. En edificis no destinats a l’ús d’habitatge, aquesta alçada podrà ser modificada pel planejament municipal o pels instruments de desenvolupament d’aquest Pla Especial. 2. Cobertes.

a) Material de cobertura. S’utilitzarà la teula ceràmica característica de la zona, sens perjudici del que preveu el punt 5 d’aquest article. Així mateix, quan es tracti d’edificacions no tradicionals, podran autoritzar-se altres materials (fibrociment, teula de formigó, etc.) quan els condicionaments estructurals ho facin necessari, sempre que presentin tonalitats cromàti-ques similars a la de la teula ceràmica.

b) Pendent. No podrà superar el 30% ni es permetran terrats plans ni cober-tes amansardades.

c) Únicament podran ultrapassar el pla definidor de cada vessant de coberta les xemeneies i altres instal·lacions tècniques que per raons funcionals hagin de sobresortir forçosament. Aquests elements adoptaran sempre les mínimes dimensions que la seva funcionalitat requereixi. En cap cas els dipòsits d’aigua incorporats a l’habitatge romandran a l’exterior. No es permet la construcció de llucanes.

d) El vol de les cobertes en relació amb els paraments verticals exteriors tin-drà, com a màxim, una longitud de 0,50 m., excepte en la façana principal on podrà adoptar una dimensió més gran.

3. Tancaments verticals.

a) Composició. Les façanes seran de cares planes i verticals. La composició observarà un caràcter unitari i, en edificis de tipologies tradicionals, pre-valdran els paraments opacs sobre les obertures; en aquests casos, s’ad-metrà, però, la prevalença de les obertures sobre el massís, d’acord amb les pautes de l’arquitectura tradicional de la zona. Els dintells se situaran preferentment a la mateixa alçada en cada planta.

b) Materials. S’utilitzaran preferentment la maçoneria de pedra de la zona o l’arrebossat dels murs (preferentment amb morter de calç i sorra amb ad-dició de colorant). Els acabats amb materials de pedra seguiran els siste-mes tradicionals, amb juntes planes de colors blancs o terrossos. No es permetrà l’obra vista de fàbrica de materials ceràmics o de blocs de formigó per arrebossar, ni l’ús de fibrociment, plàstics i, en general, de materials brillants o de textura llisa. Tampoc s’admetran els acabats que imitin altres materials.


c) Colors. El color de les façanes, quan no estiguin formades per pedra vis-ta, adoptarà la tonalitat predominant a l’arquitectura tradicional de la zona on es trobi emplaçada l’edificació.

4. Cossos volats.

a) Els únics cossos accessibles que podran sobresortir del pla de façana en

forma de voladís seran els cossos oberts o balcons, és a dir, aquells que no tenen tancat cap dels seus contorns. Caldrà però que compleixin les condicions següents:

– Planta rectangular amb la dimensió més petita no superior a 0,60 m.

– Situar-se tots ells en una mateixa alçada, en cada façana, sense que la longitud total ocupada sigui més gran que una tercera part de l’amplada de la façana.

– Mantenir una distància mínima d’1 m. respecte als extrems de la fa-çana.

– Les baranes seran diàfanes, sense que hi predominin visualment els elements horitzontals.

b) Les escales exteriors adossades a les façanes hauran d’integrar-se en la volumetria general de l’edifici, d’acord amb les pautes de l’arquitectura tra-dicional de la zona.

5. Quan es tracti de noves construccions destinades a formar part d’una agrupació d’edificacions agràries preexistents, l’òrgan gestor podrà adaptar les determinaci-ons contingudes en els punts 2.a) i 3 d’aquest article, per tal de mantenir la cohe-rència arquitectònica del conjunt millorant-ne, al mateix temps, l’adequació paisat-gística. 6. Així mateix, en el cas de les tradicionals edificacions agrícoles auxiliars deno-minades cabanes, pallisses, etc., la composició de les façanes i el vol de les co-bertes seguiran les pautes característiques d’aquestes edificacions. 7. Sitges i dipòsits de pinso. A les sitges, dipòsits de pinso i similars, regiran les normes referents al tractament cromàtic especificades en aquest article. Així ma-teix, restarà prohibit de pintar-hi marques comercials o altres indicacions de caràc-ter publicitari. 8. En qualsevol cas, les tipologies edificatòries hauran de ser adequades a la seva condició aïllada i es prohibiran les edificacions característiques de les zones urba-nes. Article 19 Espais exteriors vinculats a l’edificació 1. Els projectes arquitectònics han d’incloure totes aquelles actuacions que s’hagin de desenvolupar en els espais exteriors: obertura de camins, tanques, moviments de terres, jardineria, piscines, etc.


2. El tractament d’aquests espais alterarà el mínim possible l’orografia i la vegeta-ció preexistents,sens perjudici d’allò que estableix aquest article. 3. L’ordenació de la jardineria i la vegetació facilitarà la integració de les construc-cions i altres elements artificials en el seu entorn natural. A tal efecte, els projectes corresponents hauran de contenir les previsions tècniques i econòmiques neces-sàries. Les plantes utilitzades seran pròpies de la Zona Volcànica llevat de les superfícies enjardinades a que fa referència el punt següent. L’òrgan gestor, en els seus informes preceptius, recomanarà els tractaments vegetals adequats quan els projectes no continguin les previsions oportunes 4. La superfície pavimentada contigua a l’edificació no podrà ser superior a la su-perfície ocupada en planta per aquella i la superfície enjardinada no ultrapassarà el doble de la mateixa. 5. La construcció de piscines, pistes de tennis i similars sols es permetrà en quali-tat de serveis a l’aire lliure vinculats a l’habitatge, d’acord amb les condicions defi-nides per l’article següent, o bé amb caràcter complementari, d’instal·lacions des-tinades a usos turístics, culturals i recreatius que siguin congruents amb la natura-lesa rural i el caràcter protegit de l’espai. 6. Els moviments de terres en aquests espais no podran representar la creació de desnivells de més de tres metres d’alçada, comptabilitzada entre la cota més alta i la més baixa dels talussos originats per l’excavació en relació a la cota natural del terreny. 7. L’enllumenat d’aquests espais evitarà la generació de contaminació lumínica. Amb aquesta finalitat, s’aplicaran les mesures establertes per l’article 26 d’aquestes Normes, sens perjudici d’aquelles altres determinades per la legislació específica. 8. En aquelles parcel·les limítrofs amb sòls urbans o parcialment incloses en a-quests, no s’admetrà en l’àmbit situat dins del Parc cap nova edificació, ni tampoc la construcció de les instal·lacions i els serveis a que fa referència el punt 5. Article 20 Edificacions destinades a habitatges 1. Podran admetre’s nous habitatges en les condicions establertes per l’article 14.1.c, sempre que es compleixin les determinacions d’aquest Pla. 2. En qualsevol cas, per a l’atorgament de les llicències municipals corresponents caldrà acreditar mitjançant certificació registral el compliment de la superfície cor-responent a la unitat mínima de conreu o de producció forestal aplicable, així com el fet que la finca no hagi estat objecte o producte de segregació en un termini de cinc anys comptats des de la data de la sol·licitud d’autorització. Aquesta condició no és d’aplicació als supòsits següents:


– Els assentaments rurals a què fa referència l’article 42.2 c) i les masies i cases rurals objecte de reconstrucció o de rehabilitació objecte de l’article 24 d’aquestes Normes.

– Els espais qualificats com a periurbans densament edificats (clau 6.2), que es regeixen pel que disposa l’article 44.2 b).

3. Els habitatges de nova planta, els quals d’acord amb el que disposa l’article 14 únicament poden admetre’s de forma excepcional, a més d’ajustar-se a les condi-cions definides pels articles precedents, han de mantenir unes distàncies mínimes de 300 m. en relació amb els sòls classificats com a urbans o urbanitzables i de 100 m. a altres habitatges. Aquesta disposició no és d'aplicació en el cas d'edifi-cacions residencials que tinguin el caràcter de complement de l'habitatge familiar originari les quals no podran localitzar-se en cap cas a més de 50 m. d'aquest. 4. En general, tant els habitatges de nova construcció com les ampliacions dels existents no podran superar, inclosos tots els annexos directament vinculats a l’ús d’habitatge, els 300 m² de sostre edificat. 5. En tots els supòsits, han de complir-se els nivells d’habitabilitat establerts per la legislació específica en matèria d’habitatge. 6. D’acord amb el que disposa el punt 5 de l’article anterior, podran autoritzar-se piscines, pistes de tennis i similars, en qualitat de serveis a l’aire lliure comple-mentaris de l’habitatge. En qualsevol cas, no podran significar la creació de desni-vells d’alçada superior a l’especificada al punt 6 de l’article anterior ni la seva ocu-pació superarà el doble de la superfície ocupada en planta per l’habitatge. Aixi mateix, caldrà preveure els tractaments vegetals a què fa referència l’article ante-rior. Article 21 Edificacions destinades a granges Per aquestes edificacions regiran, a més del que disposen els articles anteriors, les disposicions específiques que conté l’article 71 d’aquestes Normes. Article 22 Obres de reforma i ampliació 1. En els edificis existents s’admetran les obres de reforma, consolidació, repara-ció, rehabilitació i, si escau, d’ampliació, quan resultin conformes amb el planeja-ment urbanístic vigent, els catàlegs de masies i cases rurals i les altres reglamen-tacions aplicables. 2. En qualsevol cas, s’ajustaran a les disposicions següents:

a) Quan es tracti d’obres de reforma en edificacions tradicionals, es conserva-ran o restauraran els elements arquitectònics característics i s’utilitzaran,


sempre que resulti possible, les mateixes solucions constructives i materi-als d’acabat.

b) Les obertures exteriors tendiran a ser iguals o proporcionals a les primiti-ves.

c) Quan es tracti d’edificis destinats a habitatge, podran autoritzar-se sempre que estiguin incloses en el catàleg municipal de masies i cases rurals i el sostre edificat resultant compleixi el que disposa l’article 20.4.

3. Per a l’autorització de totes les obres a què fa referència aquest article, quan afectin l’exterior de les edificacions, caldrà l’informe preceptiu de l’òrgan gestor. Article 23 Tancament de finques i de terrenys

1. S’admeten les tanques dels tipus següents:

a) Les de caràcter vegetal amb espècies pròpies de la zona.

b) Els murets de pedra volcànica o d’altres tipus de pedra natural propis de la zona on s’actuï, d’acord amb els sistemes constructius tradicionals a què fa referència l’article 18.3, i amb una alçada no superior a 1,50 m., sense que puguin superposar-se o sobresortir altres elements de tanca-ment o decoratius.

c) Les tanques diàfanes formades amb elements verticals i/o longitudinals flexibles o rígids estesos entre aquells i que siguin compatibles amb la cir-culació de la fauna silvestre.

d) Amb caràcter excepcional i localitzat, podrà admetre’s la construcció de tan-ques amb condicions diferents a les indicades anteriorment quan sigui ne-cessari per motius de protecció o seguretat de determinats elements funcio-nals, edificacions o instal·lacions que així ho requereixin. En qualsevol cas, s’ha de minimitzar el seu impacte sobre l’ambient rural i natural circumdant, han de ser compatibles amb la circulació de la fauna silvestre a través de l’espai i mantenir una distància no superior a 10 m. en relació a l’element, edificació o instal·lació que envolti.

2. Les tanques que comportin l’aixecament de murs o murets no seran permeses quan el seu traçat tingui lloc a través de pendents superiors al 20%. En aquest cas, no s’admetran tanques opaques, ni tampoc l’aparició de franges de terreny denudades susceptibles de sofrir processos erosius.

3. En cap cas s’admeten els tancats opacs de fàbrica ni els que tinguin les carac-terístiques pròpies de les tanques urbanes.

4. El que estableixen els punts anteriors s’entén sense perjudici de les facultats que atorga als propietaris l’article 388 del Codi Civil.


Article 24 Catàlegs de masies i cases rurals

En l’àmbit del Parc Natural, els catàlegs municipals de masies i de cases rurals s’han d’ajustar a les condicions següents:

a) Atès el que disposa l’article 50.3 del DL 1/2005, únicament s’hi poden in-cloure aquelles masies i cases rurals en què l’estat de les edificacions o la disponibilitat de proves documentals fefaents permetin determinar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original.

Així mateix, les finques han de disposar prèviament d’accés directe des de camins públics aptes per a tot tipus de vehicles motoritzats, admetent-se la recuperació de camins objecte antigament d’accés rodat, sens perjudici dels altres serveis necessaris. Han de complir les condicions establertes pel planejament municipal i les altres disposicions que resultin aplicables per raó dels usos assignats a les edificacions catalogades. En qualsevol cas, caldrà considerar l’impacte de l’adequació dels accessos i de la dota-ció de serveis, així com el de la seva ampliació o millora.

b) Les condicions d’ús i d’edificació que aquests catàlegs determinin han ser congruents amb les disposicions de la legislació urbanística i les d’aquest Pla Especial. Conseqüentment, la reconstrucció o la rehabilitació de les construccions catalogades han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, d’acord amb el que disposa l’article 50.3 del DL 1/2005. No podran comportar l’enderrocament de parts construïdes, llevat que es tracti d’addicions arquitectònicament desfiguradores o per al-tres motius fonamentats en les raons que en cada cas n’hagin determinat la preservació o la restauració.

Les possibles ampliacions hauran també de restar justificades per les raons que hagin determinat la reconstrucció o la rehabilitació de l’edificació. Les ampliacions d’edificacions en què s’admeti l’ús d’habitatge es limitaran a aquells supòsits expressament admesos pel plans o pels catàlegs munici-pals corresponents. En cap cas no podran excedir-se les superfícies màxi-mes derivades d’aquests instruments o del present Pla Especial.

c) D’acord amb l’article 50.3 del DL 1/2005, la divisió horitzontal de la propie-tat en aquestes construccions únicament podrà admetre’s si no s’alteren les característiques originals de l’edificació. Caldrà mantenir el caràcter unitari del conjunt i l’accés a un edifici serà comú per als diversos habitatges que inclogui. Es podrà realitzar un màxim de tres divisions per finca, sense que la suma de les superfícies útils dels habitatges pugui ser inferior a 450 m2 .

Les altres edificacions auxiliars o complementàries hauran de ser destina-des a usos comuns. No s’admetran la compartimentació dels espais exteri-ors, ni la instal·lació a l’interior de la finca de tanques ni de cap altre ele-ment divisori destinats a independitzar espais d’ús exclusiu.

En qualsevol cas, la divisió horitzontal d'una finca és incompatible amb el desenvolupament al seu interior dels usos públics a què fa referència l'arti-cle 53 de les Normes del Pla.


d) En les reserves naturals i altres espais qualificats per aquest Pla com a na-turals d’interès preferent, la catalogació i el règim d’aplicació es regeixen pel que disposa l’article 39.3 d’aquestes Normes.

e) En tots els supòsits es prendran com a referència les condicions existents en el moment de l’elaboració del catàleg original.

f) En qualsevol cas, caldrà que es compleixin les altres determinacions d’aquestes Normes que resultin d’aplicació.

Capítol 5.- Disposicions generals de protecció del s sistemes naturals i del paisatge Article 25 Protecció del patrimoni geològic i dels sòls 1. D’acord amb el que disposa l’article 1 d’aquestes Normes, és finalitat del pre-sent Pla Especial la protecció de la gea de la Zona Volcànica. A tal efecte, a més de la resta de determinacions que el Pla estableix, seran d’aplicació les disposici-ons dels apartats següents. 2. No s’admeten aquelles activitats susceptibles de provocar o accelerar els pro-cessos erosius o augmentar la inestabilitat del substrat. 3. Cal preservar estrictament els sòls d’alt interès volcànic la delimitació dels quals és continguda als plànols d’informació corresponents. Aquests sòls són qualificats com de protecció edafològica i de vessants o de sòls agrícoles d’interès edafolò-gic (articles 41 i 42), excepte quan es troben en espais qualificats com d’interès natural preferent. Aquestes Normes contenen disposicions per a garantir la con-servació i la qualitat d’aquests sòls. 4. Reserves naturals volcàniques. Les reserves naturals declarades per la Llei 2/1982 i altres edificis volcànics descoberts o incorporats al Parc posteriorment tenen la condició d’espais d’interès natural preferent d’acord amb la regulació es-tablerta als capítol 7 d’aquestes Normes. 5. Afloraments d’interès geològic. A l’interior i a l’entorn immediat dels espais rela-cionats a l’Annex 1 d’aquestes Normes, grafiats en els plànols d’ordenació de les unitats visuals corresponents i en el plànol d’ordenació nº3 identificats amb les sigles AIG, regirà el règim següent:

a) No es permetrà cap actuació susceptible d’originar la degradació i el dete-riorament dels valors protegits o de dificultar-ne la contemplació i l’estudi. En concret, resten prohibides en aquests indrets les excavacions o altres moviments de terres, excepte quan tinguin per objecte el recondiciona-ment i la millora per raons científiques o didàctiques, amb l’aprovació prè-via de l’òrgan gestor.


b) Les esplanades producte de l’excavació adjacents als afloraments es mantindran lliures d’edificació i d’altres instal·lacions que limitin el camp visual.

c) Els òrgans del Parc prioritzaran la gestió activa d’aquells afloraments qua-lificats com d’interès excepcional i promourà acords i convenis de col·laboració amb els propietaris per tal d’assolir-ne una gestió òptima d’aquests espais i, quan s’escaigui, establir els ajuts oportuns.

d) En cas d’aparició o descobriment de nous afloraments d’interès geològic, la Junta de Protecció podrà acordar la seva inclusió en la relació de l’Annex 1 d’aquestes Normes. Aquest acord implicarà l’inici del procedi-ment de modificació del Pla Especial i comportarà, com a mesura caute-lar, l’aplicació provisional i immediata del que estableixen els paràgrafs anteriors.

6. La Junta de Protecció promourà l’inventari dels tossols existents en l’àmbit del Pla Especial i l’òrgan gestor durà a terme les actuacions necessàries per a la seva conservació. Article 26 Protecció de l’ambient atmosfèric 1. Protecció contra la contaminació acústica.

a) Tot l’àmbit del Parc Natural té la condició de zona de sensibilitat acústica alta als efectes que estableix la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

b) Per tant, als espais qualificats per aquest Pla com d’interès natural prefe-

rent (clau 1) i a les àrees d’interès faunístic d’acord amb els plànols d’informació de les unitats visuals corresponents, se’ls aplica el règim de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica. Conseqüentment, no s’admetran activitats que impliquin, d’acord amb els criteris de mesurament fixats legislativament per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, superar uns nivells límits d’emissions de 50 db(A) en hores diurnes, llevat d’activitats esporàdiques d’aprofitament dels recursos naturals compatibles amb el règim específic d’aquestes zones, i de 40 db(A) en hores nocturnes.

2. Protecció contra la contaminació lumínica.

a) D’acord amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, correspon a l’àmbit del Parc la qualificació de Zona E1: àrees incloses en el Pla d’espais d’interès natural o en àmbits territorials que hagin d’ésser objecte d’una protecció especial, per raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en les quals només es pot admetre una brillantor mínima.

b) Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament s’han de dissenyar i ins-

tal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s’afavoreixi


l’estalvi, l’ús adequat i l’aprofitament de l’energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.

c) Els aparells d’enllumenament exterior han de complir els requisits exigits per la legislació i, si s’escau, pels instruments de desplegament del Pla Es-pecial pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l’angle d’implantació respecte a l’horitzontal, l’eficiència energètica, etc. S’utilitzaran preferentment làmpades de vapor de sodi, sense que s’admetin en cap cas les de vapor de mercuri.

3. Protecció contra la contaminació per substàncies. A més del compliment de la legislació específica, és d’aplicació als projectes de noves edificacions el que dis-posa l’article 16.6 d’aquestes Normes. Així mateix, en l’aplicació de les disposici-ons d’ordenació dels usos públics objecte del capítol 9 es fomentaran el transport col·lectiu i l’ús de mitjans no motoritzats. Article 27 Protecció dels recursos hídrics, dels cursos d’aigu a i de les riberes 1. No s'admeten les actuacions que puguin produir una alteració significativa de la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics del Parc Natural. En qualsevol cas, l’aprofitament dels recursos hídrics s’ha de compatibilitzar amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic i el manteniment dels sistemes naturals, i s’adequarà al que s’estableix a l’article 72 d’aquestes Normes en relació als apro-fitaments hídrics. 2. Els departaments de la Generalitat competents i les entitats locals han d’adoptar les mesures que en cada cas escaiguin, amb l’objecte de preservar les aigües superficials i subterrànies per tal de mantenir-les en condicions que les facin compatibles amb la conservació dels ecosistemes aquàtics i marjalencs i amb el consum humà.

A tal efecte, atès el que estableix la legislació específica en matèria d’aigües, que-da prohibit:

a) Efectuar abocaments directes o indirectes que contaminin les aigües, lle-vat que hagin estat degudament autoritzats.

b) Acumular residus sòlids, runes o substàncies, siguin quins siguin la seva naturalesa i el lloc on es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn.

c) Efectuar accions sobre el medi físic o biològic vinculat a l’aigua, que en constitueixin o en puguin constituir una degradació.

d) L’exercici d’activitats dins dels perímetres de protecció establerts al punt 5 d’aquest article quan pugui constituir un perill de contaminació o de de-gradació del domini públic hidràulic.


3. En l'àmbit definit per la legislació d'aigües com de domini públic hidràulic i zona de servitud, hi són d'aplicació les normes següents:

a) S'admeten exclusivament les obres i els moviments de terres destinats a la construcció d'aforaments i altres instal·lacions vinculades a la gestió pública del domini públic hidràulic. També s'admeten aquelles intervenci-ons destinades a la conservació i la restauració dels seus valors naturals, la conservació de les infraestructures i construccions ja existents o la construcció de guals o ponts per a la xarxa viària que travessa aquests àmbits.

b) No s'admeten obres de canalització i regularització dels cursos d'aigua, ni

la construcció de suports d'infraestructures de subministrament elèctric, serveis telefònics o similars, amb excepció de les indicades al paràgraf anterior i les relacionades amb les extraccions puntuals a què fa referèn-cia l’article 15 b).

L’Agència Catalana de l’Aigua promourà l’atermenament del domini públic hidràu-lic en els rius i rieres al seu pas per l’àmbit del Parc.

4. L'abocament d'aigües residuals en llera pública només es pot autoritzar prèvia depuració. 5.Tenen la consideració d’espais de protecció dels cursos hídrics els terrenys in-closos en l’àmbit d’ordenació del Pla Especial que comprenen les lleres dels rius Fluvià, Ser i Brugent i les de les rieres de Riudaura i Bianya, Cogolls, Sant Iscle i Samariu, així com les respectives zones de policia d’acord amb la legislació d’aigües, les quals comprenen una franja de 100 metres d’amplada contigua a cada costat de la llera o, si escau, l’establerta per l’Agència Catalana de l’Aigua. Així mateix, tenen la mateixa consideració la resta de rieres i torrents en les fran-ges de protecció establertes pel planejament municipal o, si no n’hi ha, en una franja de 40 metres d’amplada, l’eix de la qual coincideix amb el del curs de l’aigua. En aquests espais de protecció dels cursos hídrics és d’aplicació el règim de pro-tecció següent, a més de les disposicions del punt 1 d’aquest article:

a) Els terrenys situats a les franges de protecció no podran ser edificats. Ex-cepcionalment, es podran admetre les instal·lacions d'utilitat pública o d'interès social que, vinculades directament amb el medi fluvial, s'hagin d'emplaçar forçosament en aquesta franja de protecció, siguin compati-bles amb els objectius de conservació d'aquest Pla Especial, segons el criteri de la Junta de Protecció, i siguin promogudes per les administraci-ons públiques. Aquestes instal·lacions requeriran expressament l'informe previ o, si és el cas, l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.

b) No s’admetran actuacions que puguin produir alteracions substancials de la llera, pèrdua de la qualitat de les aigües o degradació de les comunitats


vegetals de ribera, en especial de vernedes, omedes, freixenedes de Fra-xinus angustifolia, salzedes, jonqueres i vegetació helofítica.

c) Les instal·lacions hidràuliques transversals a les lleres es realitzaran de manera que siguin compatibles amb els desplaçaments de la fauna aquà-tica i semi-aquàtica i, en particular, de totes les espècies de peixos de la zona.

d) Els creuaments del cursos hídrics per traçats viaris de nova construcció, ponts i guals s’ajustaran al que disposa l’article 80.2.

e) En els àmbits qualificats com de protecció de riberes per aquest Pla (clau 2) i delimitats en els plànols d’ordenació corresponents, s’aplicaran també les disposicions específiques de l’article 40 i del capítol 10.

f) L’explotació d’espècies arbòries de creixement ràpid comunes a la zona, no podrà alterar la vegetació perimetral a què fa referència el paràgraf an-terior, ni el seu desenvolupament ni, si és el cas, obstaculitzar-ne la res-tauració.

6. Protecció de fonts i sorgències. L’Annex 2 d’aquestes Normes conté la relació de les fonts que el present Pla Especial qualifica com d’interès públic preferent, la qual podrà ser modificada a través d’algun dels instruments de desplegament del Pla a què fan referència els punts 1 i 2 de l’article 8. En aquests indrets regiran les disposicions següents, sens perjudici d’aquelles altres que resultin aplicables:

a) Dins d’un cercle de 50 m. de radi a l’entorn de les fonts i surgències, regi-rà el règim que estableix el punt 2 d’aquest article, si bé podran autoritzar-se les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i ade-quar les àrees contigües per potenciar-ne l’ús públic.

b) Els òrgans del Parc efectuaran les accions oportunes per a potenciar-ne l’ús públic, així com per assegurar-ne el manteniment, la qualitat de les aigües i l’ús correcte.

c) Quan es tracti de fonts en terrenys de propietat privada aquestes actuaci-ons podran ser realitzades pels propietaris previ informe favorable de l’òrgan gestor. També podran ser dutes a terme directament per l’òrgan gestor, una vegada obtingut el consentiment dels propietaris; a tal efecte, es promouran els acords i els convenis de col·laboració pertinents.

d) En qualsevol cas, aquestes actuacions han de garantir la conservació dels valors naturals i paisatgístics de les fonts.

7. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua, d'acord amb els procediments ad-ministratius establerts al Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, l'atorgament de les autoritzacions i o con-cessions administratives per l'ús de l'aigua, així com l'autorització o l'informe i la imposició dels límits dels abocaments d'aigües residuals i l'autorització per l'ocu-pació, modificació del relleu o construcció en les franges de terreny de 100 m.


d'amplada al costat de les lleres públiques, que constitueix la zona de policia del domini públic hidràulic. 8. Informes dels òrgans del Parc.

a) L’òrgan gestor ha d’informar preceptivament qualsevol expedient d‘autorització o de concessió relacionat amb l’ús de l’aigua o amb autoritzacions d’abocaments, en l’àmbit del Parc, en els sòls urbans o urbanitzables englo-bats dins del seu perímetre i en l’àrea exterior d’influència hidrològica descrita al paràgraf c). L’informe es subjectarà al que disposa l’article 90 d’aquestes Normes.

b) Així mateix, en els sòls urbans o urbanitzables englobats dins del perímetre

del Parc i en l’àrea exterior d’influència hidrològica determinada per aquest Pla Especial, els òrgans del Parc, en funció del que disposen els articles 87 i 88, han d’informar preceptivament qualsevol pla, projecte o autorització adminis-trativa susceptible d’afectar els recursos hídrics del Parc i, en concret:

– Qualsevol tipus de pla territorial o urbanístic, inclosos els projectes

d’urbanització, excepte plans de millora urbana d’àmbits residencials. – Qualsevol pla o projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental

d’acord amb la legislació específica. – Plans o projectes d’instal·lacions industrials i ramaderes i, en general,

les autoritzacions i les revisions de les activitats contemplades al anne-xos I i II de la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

– Plans o projectes de transformacions agrícoles. – Plans o projectes de camps de golf i de complexos esportius i recrea-

tius. – Tots aquells altres plans o projectes que, d’acord amb la legislació es-

pecífica siguin susceptibles de sotmetre’s, respectivament, al procedi-ment d’avaluació ambiental de plans i programes o d’avaluació d’impacte ambiental.

c) L’àrea exterior d’influència hidrològica a què fan referència els paràgrafs an-

teriors és delimitada al Plànol d’ordenació nº1 amb la denominació d’Àrea de protecció hidrològica. Comprèn la conca del riu Fluvià, des del seu naixement fins que abandona l’àmbit del Parc, així com les conques dels tributaris que hi conflueixen abans del Parc o a l’interior d’aquest. Correspon a la totalitat dels municipis de la Vall d’en Bas, Riudaura i Vall de Bianya, excepte la vall del Bac. Inclou també la part septentrional de Sant Joan les Fonts, des del límit del Parc Natural fins a la divisòria amb Montagut, i tot el terme municipal de Montagut excepte la part situada al NE de la carena de la serra del Foix.

9. L'ocupació o construcció en terrenys que integren les zones inundables de les lleres s'adaptarà als criteris aprovats per l'Agència Catalana de l'Aigua, sens per-judici del compliment del que disposa l’article 9.2 del DL 1/2005.


Article 28 Protecció de la flora i la vegetació 1. Atès el que estableixen els articles 4 i 10 de la Llei 12/1985, les determinacions d’aquest Pla s’han subjectat als principis bàsics següents, que hauran d’orientar les actuacions que es desenvolupin dins de la Zona Volcànica:

a) Protecció dels sòls de les intervencions que puguin comportar l’increment de l’erosió i la pèrdua de la seva qualitat.

b) Preservació de la diversitat de les espècies vegetals.

c) Manteniment i millora de la diversitat i les característiques de les comuni-tats vegetals.

d) Conservació de les superfícies forestals mantenint les espècies autòcto-nes i l’estructura de la vegetació.

e) Manteniment del grau de presència de les espècies forestals d’àrea redu-ïda dins el territori de Catalunya que es troben dins l’àmbit d’ordenació i de la qualitat de les comunitats vegetals on són presents.

f) Evitar la introducció d’espècies al·lòctones que puguin afectar negativa-ment les espècies, les comunitats vegetals i el paisatge de la Zona Volcà-nica.

2. Als efectes del que disposa el paràgraf e) del punt anterior, tenen la considera-ció de comunitats forestals d’àrea reduïda les següents:

a) Vernedes (Al. Alno-Padion).

b) Roureda acidòfila (As. Carici depressoa-Quercetum canariensis).

c) Roureda de roure pènol (As. Isopyro-Quercetum roboris).

d) Fageda amb joliu (As. Scillo-Fagetum).

e) Fageda acidòfila (As. Luzulo niveae-Fagetum).

f) Bedollars (Al. Fagion sylvatique i as Chamaecytiso-Callunetum).

g) Teixedes (As. Saniculo-Taxetum). En aquestes comunitats caldrà mantenir o recuperar l’estructura en estrats de la vegetació, així com la composició d’espècies. Així mateix, s’impediran aquelles actuacions amb un impacte potencial greu, com les que impliquin alteració del sòl, la pastura (llevat dels bedollars) o la reducció de la coberta de l’estrat arbori.

3. Comunitats vegetals d’interès especial.

a) Són comunitats vegetals de molt alt interès les relacionades a l’Annex 3 d’aquestes Normes. La seva localització és descrita al document d’aquest Pla “Unitats visuals. Tractament i ordenació”. La gestió d’aquestes comu-nitats s’ajustarà als objectius que s’indiquen a continuació i l’avaluació de les possibles actuacions haurà de ser compatible amb ells:

– Evitar la desaparició de rodals


– Augmentar la superfície global recoberta

– Augmentar la superfície de cada rodal

– En cas de superfícies forestals, millorar-ne l’estructura

– Millorar la composició florística

b) Són comunitats vegetals d’alt interès les relacionades a l’Annex 3 d’aquestes Normes. La seva localització és descrita al document d’aquest Pla “Unitats visuals. Tractament i ordenació”. La gestió d’aquestes com-unitats s’ajustarà als objectius que s’indiquen a continuació i l’avaluació de les possibles actuacions haurà de ser compatible amb ells:

– Evitar la desaparició de cap rodal

– Mantenir la connectivitat

– En cas de superfícies forestals, millorar-ne l’estructura

– Millorar la composició florística

c) En la gestió d’aquestes comunitats vegetals y la dels hàbitats a que fa re-ferència l’article 30 es tindran també en compte les correspondències descrites a l’Annex 2 de la Memòria informativa d’aquest Pla.

4. Espècies estrictament protegides. D’acord amb el que estableix el Decret 328/1992, de 14 de desembre, són espècies estrictament protegides a la Zona Volcànica: Isopyrum thalictroides, Galanthus nivalis, Aconithum pyrenaicum i O-plismenus undulatifolius. Així mateix, tenen la condició d’espècies estrictament protegides: Anemome ra-nunculoides, Asplenium marinum, Carex griolrtti, Carex depauperata, Cheilanthes pteridioides (incl. subsp. maderensis i acrostica), Corydalis solida, Luzula pilosa, Mannia fragrans (briòfit), Narcissus poeticus, Narcissus pseudonarcissus, Ophio-glossum azoricum, Polygonatum multiflorum, Pyracantha coccinea i Scilla lilio-hyacinthus D’acord amb la legislació específica, resten prohibides la recol·lecció, la tallada i el desarrelament d’exemplars de boix grèvol (Ilex aquifolium), de les espècies es-mentades i d’altres espècies vegetals estrictament protegides a Catalunya que es trobin dins l’àmbit de la Zona Volcànica, o d’alguna de les seves parts, incloses les llavors, així com la seva comercialització. Article 29 Protecció de les zones humides Totes les zones humides en l'àmbit del Pla han d’ésser preservades de les activi-tats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació. A aquests efectes, tenen la condició de zones humides els espais següents:

– Mulladius del rec Verlets

– Aiguamoixos de la Moixina i la Déu


– Estany de can Jordà

Article 30 Protecció dels hàbitats 1. El Pla Especial identifica la varietat d'hàbitats existents en el seu territori i conté un conjunt de mesures adreçades a garantir-ne a través de la zonificació i la normativa la preservació dela seva presència i qualitat ecològica. A tal efecte:

a) No s’admetran actuacions que signifiquin recessions o degradacions dels tipus d’hàbitats de baixa representació superficial en el conjunt del Parc relacionats a continuació:

– Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació lle-

nyosa densa (24a) 1

– Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes (41c)

– Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septen-trionals (41e)

– Rouredes (de Quercus pubescens o híbrids), silicícoles, de la mun-tanya mitjana. (41l )

– Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa (41p)

– Bedollars secundaris, pirinencs i del territori catalanídic septentional (41s)

– Tremoledes (bosquets de Populus tremula) (41u)

– Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues (42aa)

– Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus i de les contrades septentionals (42n)

– Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal (42r)

– Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies (42s)

– Boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana (43d)

– Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium fle-xuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà (44f)

– Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa (44l)

– Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d'am-bients frescals de la muntanya mitjana 31aa

– Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum seti-ferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional (31ab)

1 Codi d’hàbitats segons la llegenda d’hàbitats de la Cartografia d’hàbitats de Catalunya (escala 1:50.000)


– Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxerò-files, d'ambients secs de la muntanya mitjana (31ac)

– Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de co-lonització, estadis inicials del bosc (31ad)

– Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) (31s)

– Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) (31v)

– Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes (32l)

– Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes (34b)

– Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 34g

– Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujo-sa i de terra baixa (34n)

– Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus (38b)

– Cingles i penyals calcaris de muntanya (62b)

b) En el marc de les diverses unitats visuals, i d’acord amb les mesures

concretes plantejades en cada cas pel document “Unitats visuals. Tractament i ordenació”, es garantirà el bon estat de conservació dels hàbitats, d’acord amb els criteris següents:

– Assegurar la permanència d’aquells hàbitats de superfície reduïda

en la unitat visual relacionats al paràgraf anterior. – Assegurar la qualitat dels hàbitats en general i especialment els d'in-

terès comunitari. – Determinar l’estat de conservació dels hàbitats i establir un pla pro-

grama prioritzat de manteniment i millora de la qualitat. – Mantenir la continuïtat d’aquells hàbitats boscosos per els quals

s’hagi determinat convenient aquesta continuïtat. – Garantir la continuïtat i l'estat de conservació favorable dels hàbitats

associats a la xarxa fluvial. – Assegurar els hàbitats de conreus considerant una estructura en

mosaic rica en elements instersticials biodiversos. – Establir un règim de protecció estricta als hàbitats d'alt interès biolò-

gic. – Per aquells hàbitats en espais de connexió ecològica mantenir les

qualitats de permeabilitat ecològica, de baixa pertorbació i evitar-ne la fragmentació i l’aïllament per efecte de barrera.


2. Hàbitats d’interès comunitari.

a) Així mateix, s'han de mantenir globalment en un estat de conservació favo-rable, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, els hàbitats d'interès comu-nitari presents en l'àmbit del Pla Especial, els quals es relacionen a conti-nuació:

– Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació lle-nyosa densa (3250 – 3270)∗.

– Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes (6210).

– Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus (6510).

– Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles (9150).

– Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanes (9120).

– Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rou-redes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics (9160).

– Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa (9260).

– Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues (9540).

– Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium fle-xuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territo-ris ruscínic i catalanídic septentrional (91E0).

– Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa (92A0).

– Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa (9340).

– Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà (9340).

– Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (9340)

– Cingles i penyals calcaris de muntanya (8210).

L’Annex 4 d’aquestes Normes conté els criteris d’actuació imperatius per a cada un dels hàbitats d’interès comunitari esmentats.

∗ 2 Codi d’hàbitats segons l’Annex 1 de la Directiva 97/62/CE


b) En el cas concret de les vernedes, que tenen la consideració d’hàbitat d’interès comunitari de caràcter prioritari, són també d’aplicació els articles 49 i 64.3 d’aquestes Normes.

c) Les activitats ramaderes extensives es desenvoluparan d’acord amb el que

disposa l’article 70.3 d’aquestes Normes. d) Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del

Parc o sense ser necessari per a la mateixa, pugui afectar-lo de forma a-preciable, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans o projec-tes s’ha de subjectar al que disposen els punts 3 i 4 de l’article 6 de la Di-rectiva 92/43/CEE.

e) El Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural i, si és el cas, els altres instru-

ments de desplegament a que fa referència l’article 8, han de formular di-rectrius de gestió i, si és el cas normes de caràcter complementari, en les àrees ocupades per hàbitats d'interès comunitari, per tal de donar compli-ment al que disposen els paràgrafs anteriors

Article 31 Protecció de la fauna

1. Amb l’objecte de protegir la fauna silvestre de la Zona Volcànica, el Pla conté les determinacions oportunes per evitar la destrucció o el deteriorament del seu hàbitat.

2. Per aquelles espècies faunístiques declarades per les administracions compe-tents com a estrictament protegides en el territori de Catalunya que es troben en el Parc Naturals, la protecció comporta la prohibició de la persecució, de la caça, de la captura i de la comercialització dels animals, de llurs despulles o fragments i la protecció, si s’escau, del seu hàbitat, tal com estableix l’article 9.1 de la Llei 12/1985. Aquesta disposició és també d’aplicació a les següents espècies de la fauna invertebrada declarades estrictament protegides a la Zona Volcànica pel Decret 328/1992, de 14 de desembre: Molopidius spinicollis, Carabus granulatus, Platysma vulgaris, Belisarius xambeui, Pisidium subtruncatum, Abida secale, Bofi-llella subarcuata, Cuculia argentea i Graellsia isabelae, així com a les espècies de mol·luscs en perill d’extinció Montserratina martorelli, Bofilliella subarquata, Verti-go angustiori i Unio elongatulus ssp. Aleroni, el cranc de riu autòcton Austrapota-mobius pallipes i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). 3. L’alliberament d’espècies silvestres requereix l’autorització expressa de l’òrgan gestor. També caldrà aquesta autorització en el cas de projectes i actuacions adreçades a l’erradicació d’espècies forànies amb presència en el Parc. 4. Els projectes de reintroducció d'espècies en l’àmbit del Pla han de comptar també amb l’autorització de la Junta de Protecció, prèvia presentació de l’estudi de viabilitat corresponent. A tal efecte, s’han de tenir en consideració:

a) La idoneïtat dels hàbitats actuals per garantir la supervivència de l'espècie.


b) L'acceptació social de la reintroducció a efectuar, així com els possibles danys econòmics que pot ocasionar l'espècie en qüestió.

c) L'estat actual de les causes que motivaren l'extinció de l'espècie a la zona.

d) Les repercussions de la reintroducció sobre altres elements del medi natural.

e) La idoneïtat genètica de la població donant i la garantia que aquesta no es veurà afectada per l'extracció de part dels seus efectius.

f) Les garanties sanitàries dels individus utilitzats en la reintroducció.

g) La conveniència del seguiment de la reintroducció efectuada i dels resultats obtinguts.

7. Les poblacions d’espècies de fauna d’interès comunitari presents en l'àmbit del Pla Especial s'han de mantenir globalment en un estat de conservació favorable, d'acord amb la legislació aplicable. El Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural ha de formular directrius i mesures de gestió en les àrees ocupades per aquestes poblacions, que garanteixin el compliment del paràgraf anterior. Article 32 Protecció de la connectivitat ecològica 1. Cal garantir de manera general la permeabilitat territorial, des dels punts de vista de la connectivitat ecològica i de la continuïtat paisatgística, tant a l’interior del Parc Natural com entre aquest i el seu entorn, en particular amb els altres espais integrats en el Pla d’espais d’interès natural. Conseqüentment, cal assegurar el manteniment de les pautes de continuïtat de l’ús del sòl i dels hàbitats, evitar la formació de barreres artificials i conservar, o bé recuperar, si és el cas, els trams de riu i altres elements d’interès connector que s’hi localitzin. 2. Els plans i els projectes d’infraestructures a que fa referència el punt següent i tots els que es desenvolupin dins del Parc estan subjectes al que disposa els arti-cles 76.6 i altres concordants d’aquestes Normes. 3. El plànol d’ordenació nº1 delimita els àmbits externs d’importància per a la con-nectivitat ecològica de la Zona Volcànica amb els espais d’interès natural que l’envolten (Àrea de protecció de la connectivitat ecològica). Comprenen territoris dels municipis de Vall de Bianya, Montagut, Sant Joan les Fonts, Sant Jaume de Llierca, Mieres, Sant Aniol de Finestres, la Vall d’en Bas i Ridaura, a més d’alguns dels nu-clis urbans interiors. En aquests àmbits els òrgans del Parc, en funció del que dispo-sen els articles 87 i 88, han d’informar preceptivament abans de l’aprovació o l’autorització d’aquells plans, projectes o activitats que puguin afectar la continuïtat o la viabilitat ecològica dels hàbitats i altres elements connectors, i en concret:

– Qualsevol tipus de pla territorial i d’instrument de planejament urbanístic general excepte els programes d’actuació urbanística municipal.

– Qualsevol pla o projecte sotmès a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la legislació específica. En aquests casos, a més, les de-claracions d’impacte hauran d’avaluar específicament les seves reper-


cussions sobre la connectivitat ecològica i paisatgística i, si és el cas, establir mesures per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura possible, compensar-les.

– Plans i projectes de vialitat i d’altres infraestructures lineals de comuni-cació.

– Projectes d’infraestructures hidràuliques. – Projectes de transformacions agrícoles. – Qualsevol tipus de pla d’ordenació forestal que afecti una superfície de

més de 100 ha. – Altres plans o projectes que impliquin transformacions de l’ús del sòl de

més de 20 ha. – Tots aquells altres plans o projectes que, d’acord amb la legislació es-

pecífica siguin susceptibles de sotmetre’s, respectivament, al procedi-ment d’avaluació ambiental de plans i programes o d’avaluació d’impacte ambiental.

Els informes dels òrgans del Parc tindran cura del compliment del que disposa el punt 1 i, en general, de prevenir la compartimentació i la fragmentació i fomentar la recuperació dels hàbitats de tipus natural que permeten la connectivitat ecològica dels ecosistemes del Parc. 4. Així mateix, el plànol d’ordenació nº1 conté les zones i els trams d’interès per a la connectivitat interna en l’àmbit del Pla Especial, el règim d’aplicació dels quals s’especifica a l’article 51 d’aquestes Normes. Article 33 Protecció del paisatge 1. És objectiu bàsic d’aquest Pla la conservació de la qualitat dels diversos pai-satges existents en el seu àmbit d’aplicació, garantir el seu manteniment i harmo-nitzar la seva evolució. Conseqüentment, qualsevol obra, activitat o implantació d’usos s’ha d’autoritzar i realitzar d’acord amb els objectius de qualitat ambiental i paisatgística i les determinacions fixades pel document d’aquest Pla Especial “Unitats visuals. Tractament i ordenació” en la unitat visual on es localitzi i per l’article 37 d’aquestes Normes.

2. Als efectes de que preveu l’article 7.1 de la Llei 12/1985, l’àmbit d’ordenació d’aquest Pla especial té la consideració d’espai obert. En conseqüència, queda prohibida la instal·lació de cartells i tanques de propaganda i altres elements simi-lars, excepte petits indicadors d’activitats, establiments i indrets que per la mida, disseny i col·locació s’adaptin a l’ambient on es trobin situats. Amb aquest objecte, l’article 54 conté les determinacions adreçades a unificar els criteris i models de senyalització de la zona.

3. Els informes dels òrgans del Parc en relació a qualsevol pla, obra o activitat amb impacte paisatgístic hauran de considerar el nivell de risc de percepció d’aquests impactes, sens perjudici del que disposa l’article 16.7 d’aquestes Nor-mes.


Article 34 Protecció del patrimoni cultural. 1. Els òrgans del Parc complementaran l’actuació de les administracions competents en la catalogació i protecció del patrimoni cultural. Promouran també la sensibilització pel que fa al reconeixement del patrimoni cultural immaterial i la protecció d’aquells elements que ajudin a la conservació del patrimoni cultural tangible. 2. D’acord amb la Convenció sobre patrimoni cultural immaterial de la UNESCO (2003), integren el patrimoni cultural immaterial en l’àmbit del Pla els usos, les representacions, els coneixements i les tècniques -juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents- que són reconeguts per la població com a integrants d’aquest patrimoni. Als efectes del Pla Especial, només es té en compte el patrimoni immaterial que sigui compatible amb els objectius de conservació adoptats. 3.Els elements declarats com a Bé Cultural d’Interès Nacional es regulen d’acord amb les normes de protecció que estableix la seva declaració. 4. Els elements inclosos en els catàlegs de béns protegits dels municipis de la Zona Volcànica és regiran pel que estableixin els propis catàlegs i el planejament urbanístic municipal. 5. En absència de regulacions específiques, la intervenció en els elements del patrimoni històric i arquitectònic ha de seguir els criteris següents:

a) S’ha de mantenir l’estructura arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’entorn relacionat amb l’element.

b) La instal·lació de conduccions elèctriques, telefòniques o similars, de tipus aeri o adossat, i les antenes de televisió, les pantalles de recepció d’ones o altres dispositius particulars anàlegs s’han de situar en llocs on no perjudiquin la percepció paisatgística del conjunt.

c) Qualsevol autorització d’obres o de nous usos ha d’anar condicionada a la protecció estricta i, si és el cas la millora, de l’entorn paisatgístic dels béns protegits.

Article 35 Abocament d’objectes, residus i altres deixalles 1. D’acord amb el que disposa l’article 7.2 de la Llei 12/1985, tothom té el deure de mantenir la netedat dels espais naturals i evitar l’abocament o l’abandó d’objectes, de residus o d’altres deixalles fora dels llocs autoritzats.

2. Aquestes Normes estableixen la incompatibilitat d’aquestes activitats en l’àmbit de la Zona Volcànica. Conseqüentment, queda prohibit l’abocament de residus


sòlids i d’efluents contaminants, sens perjudici de les excepcions contemplades a l’article 15 c) d’aquestes Normes.

3. L’acció o l’omissió d’aquests preceptes té la consideració d’infracció administra-tiva, atès el que estableix l’article 37 de la Llei 12/1985.


TÍTOL III – ÀMBITS ESPECÍFICS D’ORDENACIÓ

Capítol 6.- Unitats visuals Article 36 Objecte i disposicions generals 1. D’acord amb el que estableixen els articles 1.4. g) i 33.1 d’aquestes Normes, l’ordenació del Pla Especial ha estat desenvolupada mitjançant vint-i-tres unitats visuals, per tal d’integrar-hi la informació, diagnosticar els seus requeriments d’ordenació i definir en cada cas uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística i un conjunt mesures de planejament destinades a assolir aquests objectius de qualitat que han estat integrades en els plànols d’ordenació, les Normes presents i el Programa d’aquest Pla. 2. La relació de les unitats visuals és la següent:

– 1. St. Joan les Fonts i Castellfollit – 2. Plana d’Olot – 3. Sant Cosme – 4. Begudà – 5. Pla del Pelegrí – 6. Altiplà de Batet – 7. Vall de Sant Martí – 8. Solell de Reixac – 9. Bosc de Ferragut – 10. Fageda de Jordà - plana del Corb – 11. Capçalera del Ser – 12. Vall dels Arcs – 13. Vall de Samariu – 14. Capçalera del Brugent – 15. El Codolós – 16. Sant Iscle de Colltort – 17. La Codina – 18. Riera de Cogolls – 19. Torrent de Matabous – 20. Torrent de la Fosca – 21. Torrent del Vallac – 22. Vall del Brugent – 23. Serra de Finestres

3. El document d’aquest Pla “Unitats visuals. Tractament i ordenació” conté l’ordenació individualitzada de les unitats visuals. Els objectius i les determinaci-ons escrites i gràfiques en ell establerts tenen caràcter normatiu d’acord amb el que disposa l’article 4.2 d’aquestes Normes. La delimitació de les unitats visuals és grafiada en el plànol d’ordenació nº3 “Àmbits d’ordenació específics”.


4. La gestió de les comunitats vegetals d’interès especial indicades per a cada unitat visual en el document d’aquest Pla “Unitats visuals. Tractament i ordena-ció”, s’ajustarà al que disposa l’article 28.3. 5. S’evitaran aquelles actuacions que puguin originar recessions o degradacions significatives dels hàbitats de baixa representació superficial indicats per a cada unitat visual en el document d’aquest Pla “Unitats visuals. Tractament i ordena-ció”. Article 37 Disposicions particulars Aquest Pla Especial, a través dels diversos documents d’ordenació, ha aplicat les determinacions del seu document “Unitats visuals. Tractament i ordenació”. Les disposicions següents complementen les establertes pels plànols d’ordenació, el Programa d’actuació i les presents Normes, i regeixen en el conjunt cada unitat visual o, dins d’aquesta, als àmbits a què fan referència. S’apliquen conjuntament amb les de les zones corresponents (capítol 7) i, si és el cas, les dels àmbits de proteccions complementàries (capítol 8), sens perjudici de la resta de disposicions d’aquestes Normes. – Unitats visuals 1 i 2. St. Joan les Fonts-Castellfollit i Plana d’Olot. S’evitaran actuacions susceptibles d’augmenta els efectes de barrera ecològica existents entorn del riu Fluvià i s’hi afavorirà la repermeabilització. – Unitat visual 3. Sant Cosme. No s’admetrà la implantació d’activitats ramaderes intensives en àrees de risc, especialment a una distància inferior a 100 m. dels espais qualificats com de pro-tecció de riberes (clau 2) per aquest Pla. Llevat de casos justificats per raons d’interès públic, no es permetran noves im-plantacions disperses d’edificacions o d’altres instal·lacions. – Unitat visual 4. Begudà. No s’admetrà la implantació d’activitats ramaderes intensives en àrees de risc, especialment a la vall del Turonell. – Unitat visual 5. Pla del Pelegrí. Com a criteri general, la possibilitat d’edificació es restringirà a l’entorn immediat de les construccions existents i al perímetre de la plana central. – Unitat visual 6. Altiplà de Batet. A l’altiplà de Batet és d’aplicació el que disposa l’article 43.2 c) d’aquestes Nor-mes.


No s’admetran noves activitats ramaderes intensives en aquesta unitat visual. – Unitat visual 7. Vall de Sant Martí. No s’admetran noves activitats ramaderes intensives a una distància inferior a 100 m. de la riera de Sant Martí. Els seus afluents es regiran per les distàncies esta-blertes per l’article 71 d’aquestes Normes. – Unitat visual 8. Solell de Reixac. Es garantirà el manteniment i disposició del mosaic d'hàbitats a la zona de plana (boscanys, marges, entorn fluvial i espais agrícoles) per a la preservació dels hà-bitats existents. – Unitat visual 9. Bosc de Ferragut. S’evitarà la intensificació en aquesta unitat d’aquells usos públics que representin un increment del trànsit motoritzat. – Unitat visual 10. Fageda de Jordà – plana del Corb. S’evitarà la intensificació en aquesta unitat d’aquells usos públics que representin un increment del trànsit motoritzat. – Unitat visual 11. Capçalera del Ser. No s’admetran noves activitats ramaderes intensives o l’ampliació de les existents a una distància inferior a 100 m. dels diversos afluents del Ser, sens perjudici de les distàncies establertes per l’article 71 d’aquestes Normes. – Unitat visual 12. Vall dels Arcs. No es permetran noves activitats de ramaderia intensiva ubicades en cotes supe-riors al límit septentrional de l’àmbit qualificat d’aflorament d’interès geològic per aquest Pla Especial, sens perjudici de les altres condicions d’implantació fixades per aquests Normes. – Unitat visual 13. Vall de Samariu. Als boscos madurs de la capçalera de la vall se’ls aplica el règim dels articles 62.2 b) i concordants d’aquestes Normes. Aquesta unitat es considera saturada pel que fa a la ramaderia intensiva. No s’admetrà, per tant, la implantació de noves granges ni l'ampliació de les exis-tents. – Unitat visual 14. Capçalera del Brugent. Es vetllarà expressament pel manteniment dels boscos i la vegetació de les tor-renteres i rius.


A la capçalera alta del Brugent els usos públics es restringiran al senderisme d’acord amb el que disposa l’article 39.5. – Unitat visual 15. El Codolós. – Unitat visual 16. Sant Iscle de Colltort. Els plans tècnics de gestió i millora forestal i, en general, les autoritzacions d’obres, aprofitaments i activitats hauran de considerar especialment la recupera-ció de les àrees que sofreixen processos erosius. – Unitat visual 17. La Codina. No s’admetran en aquesta unitat noves activitats ramaderes intensives. Es mantindran els usos vinculats al senderisme sense augmentar la pressió dels usos públics en el conjunt de la unitat. – Unitat visual 18. Riera de Cogolls. S’evitaran els usos públics que requereixin altres serveis de suport distints dels senders. – Unitat visual 19 Torrent de Matabous. Els plans tècnics de gestió i millora forestal i, en general, les autoritzacions d’obres, aprofitaments i activitats hauran de considerar especialment el manteni-ment de la continuïtat dels hàbitats forestals, sens perjudici de la conservació, i si és el cas la recuperació, dels espais herbacis entre masses boscoses i dels es-pais oberts de la serra de les Medes. – Unitat visual 20. Torrent de la Fosca. S’evitaran els usos públics que requereixin altres serveis de suport distints dels senders. S’evitaran actuacions que afectin negativament la continuïtat dels hàbitats bosco-sos. – Unitat visual 21. Torrent del Vallac. Les actuacions relacionades amb els usos públics han de garantir el manteniment del model de turisme rural de baixa intensitat. Es garantirà la continuïtat dels hàbitats boscosos, especialment els d'interès com-unitari i els associats al torrent de Vallac en el límit nord de la unitat. – Unitat visual 22. Vall del Brugent.


Els plans tècnics de gestió i millora forestal i, en general, les autoritzacions d’obres, aprofitaments i activitats hauran de considerar especialment el manteni-ment de la continuïtat dels hàbitats forestals, sens perjudici de la conservació dels espais agraris de les planes i de les valls tributàries. – Unitat visual 23. Serra de Finestres. Es permetran actuacions relacionades amb els usos públics compatibles de baixa intensitat. Capítol 7. Zones Article 38 Zonificació del Parc Natural 1. En el marc de les unitats de paisatge objecte del capítol anterior i dels objectius de qualitat ambiental i paisatgística establerts per a cada una d’elles, el territori del Parc Natural és objecte de la zonificació següent als efectes de l’ordenació de les construccions i de l’ús i el destí dels terrenys:

a) Espais d’interès natural preferent (clau 1) b) Espais de protecció de ribera (clau 2) c) Espais forestals (clau 3)

– Boscos d’alt interès biològic (clau 3.1)

– Boscos d’alt interès biològic en àmbits de protecció edafològica i de vessants (clau 3.1 a)

– De protecció edafològica i de vessants (clau 3.2)

– Prats d’interès biològic (clau 3.3)

– Forestals de recuperació (clau 3.4)

– Altres terrenys forestals (clau 3.5)

d) Espais agrícoles (clau 4) – D’interès edafològic (clau 4.1)

– D’interès paisatgístic (clau 4.2)

– D’ús agrari preferent (clau 4.3)

e) Espais singulars amb tractament específic (clau 5) – Bosc de Tosca (clau 5.1)


– Moixina – Pla de Llacs (clau 5.2)

– Altiplà basàltic de Batet (clau 5.3)

f) Espais periurbans amb qualificació específica (clau 6) – Espais lliures de transició (clau 6.1)

– Espais periurbans densament edificats (clau 6.2) 2. Els límits de les diverses zones són grafiats en els plànols d’ordenació de les diverses unitats visuals i en el plànol d’ordenació nº3 “Àmbits d’ordenació especí-fics”. Les seves regulacions particulars són establertes pels articles següents, i s’apliquen sens perjudici de les altres disposicions d’aplicació contingudes en a-questes Normes. Article 39 Espais d’interès natural preferent (clau 1) 1. Comprèn els espais declarats com a reserva natural d’acord amb la Llei 2/1982. Inclou, així mateix, altres espais del màxim nivell d’interès que, com els anteriors, requereixen un grau de protecció superior i una gestió especialment acurada. A-quests espais són objecte d’un tractament individualitzat amb un aprofundiment més gran de la intervenció planificadora que es concreta, en cada cas, en la defi-nició per aquest Pla Especial de les normes, els criteris de gestió i les actuacions específiques que resulten necessàries a tal efecte. 2. La relació d’espais qualificats d’interès natural preferent és la següent:

– Volcà del Racó (Les Preses). – Roureda de Cuní (Olot). – Mulladius del rec de Verlets (Sant Joan les Fonts). – Volcà d’Aiguanegra (Sant Joan les Fonts). – Volcà de la Garrinada (Olot). – Volcà del Montsacopa (Olot). – Volcà de Montolivet (Olot). – Volcà de les Bisaroques (Olot). – Alzinars de Can Solà de Batet (Olot). – Volcà de Cabrioler (Olot i Santa Pau). – Fageda de Jordà i volcà del Puig Jordà (Santa Pau). – Volcà del Puig de la Costa (Santa Pau). – Volcà del Croscat (Olot i Santa Pau). – Turó de la Pomareda (Olot). – Volcà de Santa Margarida (Santa Pau). – Volcà del Torrent (Santa Pau). – Volcans del Puig de l’Estany, del Puig de Bellcaire i Pla de l’Estany

(Sant Joan les Fonts).


– Volcà de Pujalós (Olot). – Volcà del Puig de Martinyà (Santa Pau). – Volcà del Puig de la Garsa (Olot). – Volcà del Puig de l’Ós (Sant Joan les Fonts). – Volcà del Puig Astrol (Olot). – Volcans de Rocanegra i del Puig Subià (Santa Pau). – Volcà de Simon (Santa Pau). – Volcans de Can Tià, de la Tuta de Colltort i de Fontpobra (Santa Pau

i Sant Feliu de Pallerols). – Volcà de les Medes (Sant Aniol de Finestres i les Planes

d’Hostoles). – Volcans del Traiter (les Planes d’Hostoles). – Cingles de Castellfollit (Castellfollit de la Roca). – Volcà del Cairat, volcà de Claperols i volcà de Repassot (Sant Joan

les Fonts). – Fageda del Corb (les Preses). – Afloraments del Boscarró i del Molí Fondo. Aiguabarreig del Fluvià i

la riera de Bianya. – Meandre del Collell. Riu Fluvià (Olot). – Capçalera alta del Brugent (Sant Feliu de Pallerols). – Volcans de Sant Marc i del Puig Roig (Sant Feliu de Pallerols).

3. Normes comunes. En general, regiran les disposicions següents, sens perjudici d’aquelles de caràcter específic esmentades al punt 5 d’aquests article:

a) La gestió i les intervencions en aquests espais es desenvoluparan d’acord amb els criteris d’actuació i les normes particulars definits a l’Annex 2 de la Memòria d’ordenació.

b) No s’admeten actuacions que n’alterin la morfologia i, en concret:

– Moviments de terres, excepte quan resultin necessaris per al recon-dicionament d’àrees degradades o per a la restitució de biòtops, d’a-cord amb els criteris de gestió definits per aquest Pla, o quan es tracti dels supòsits a què fa referència l’article 85 a). Així mateix, po-dran permetre’s, amb l’informe previ dels òrgans del Parc, quan cal-gui efectuar-los en el desenvolupament de treballs d’investigació ci-entífica.

– Aprofitaments miners i activitats extractives en general.

– Obertura i eixamplament de vials per a vehicles. Únicament podran autoritzar-se treballs de consolidació i manteniment. Quan es tracti d’espais que no tinguin la consideració de reserva natural es podran realitzar també eixamplaments i rectificacions puntuals del traçat, sempre que resultin compatibles amb els objectius concrets de pro-tecció determinats per aquest Pla.


– Construcció de noves infraestructures i serveis tècnics, sens perjudi-ci del que disposa l’article 85 a).

c) No es permeten noves edificacions de caràcter permanent ni nous habitat-

ges. Les edificacions preexistents podran ser objecte d’obres de consolida-ció i millora, sempre que es destinin a usos admesos per aquest Pla i resul-tin compatibles amb les finalitats específiques de protecció de cada espai.

d) Els aprofitaments forestals es regeixen pel que disposa l’article 63.1 i con-

cordants, sens perjudici de les mesures específiques per a les reserves na-turals en el punt següent.

e) No es permet la pastura dins dels boscos caducifolis ni en els alzinars, lle-

vat que a criteri de l’òrgan gestor sigui necessari per a la recuperació d’hàbitats i/o espècies.

f) No s’admeten l’acampada ni les activitats esportives i recreatives a què fan

referència els paràgrafs a), c) i d) de l’article 57.5, sens perjudici de les pro-hibicions establertes amb caràcter general pel mateix article.

g) No es permet la recol·lecció de minerals o pedres volcàniques ni el deterio-

rament o desarrelament de les espècies vegetals.

h) La circulació motoritzada es limitarà a aquells casos necessaris per a l’accés dels propietaris a les seves finques i el desenvolupament de les ac-tivitats vinculades als aprofitaments agraris i forestals i dels serveis públics, sens perjudici d’aquelles excepcions expressament previstes en el punt se-güent.

i) Les activitats han de complir les condicions acústiques regulades per

l’article 26.1. b) d’aquestes Normes. Així mateix, les activitats exteriors que afectin aquests espais no podran produir a l’interior nivells acústics superi-ors als que estableix l’article esmentat.

j) Els òrgans del Parc efectuaran les gestions i altres actuacions que resultin

oportunes per a la correcció dels impactes ecològics i paisatgístics, d’acord amb les prescripcions i criteris definits per aquest Pla. A tal efecte, promou-ran, quan resulti necessari, convenis de col·laboració amb la propietat i amb les empreses concessionàries de serveis. Així mateix, tindran especial cura que els instruments de desenvolupament d’aquest Pla Especial garan-teixin l’estricta protecció de les espècies faunístiques i dels seus hàbitats en aquells casos que els valors zoològics hagin estat determinants per a la qualificació d’un espai com d’interès natural preferent.

4. Reserves naturals. A més de les disposicions del punt anterior, a les reserves naturals els són d’aplicació, amb caràcter prevalent, les següents:

a) D’acord amb el que estableix l’article 1.2 de la Llei 2/1982, les reserves na-turals han estat creades amb la finalitat d’evitar qualsevol acció que pugui


reportar la destrucció, el deteriorament, la transformació o la desfiguració de la seva geomorfologia o de la seva flora.

b) A tal efecte, les utilitzacions agrícoles, ramaderes i silvícoles s’han de su-

peditar, en tots els casos, a les necessitats de la seva conservació estricta i als fins científics, culturals i d’investigació que en van motivar la declaració. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb el procediment establert, pot re-gular o suspendre definitivament qualsevol aprofitament o activitat de tota mena que sigui contrari a la conservació estricta de la reserva natural.

c) No es permeten en cap cas les activitats que directament o indirectament

poden perjudicar els valors naturals de protecció (article 24.4 de la Llei 12/1985).

d) En els volcans que formen part de reserves naturals es potenciarà una dis-

tribució dels usos del sòl que faciliti en faciliti la identificació visual, de ma-nera que els fons dels cràters siguin ocupats per prats i conreus i els seus vessants per vegetació arbòria.

e) Els aprofitaments forestals es regeixen pel que estableix l’article 66, sens

perjudici d’aquelles disposicions específiques contingudes a l’article 64.

f) La filmació de pel·lícules, documentals o espots publicitaris únicament s’admet en el supòsit establert per l’article 58.1.

5. Normes particulars

a) Volcà de la Garrinada. L’ordenació detallada s’establirà a través d’un pla especial el qual determinarà, entre altres, les mesures de protecció i de re-cuperació dels sistemes naturals i del paisatge, així com de recuperació i foment dels usos públics compatibles amb els objectius de protecció, d’acord amb els criteris definits a l’Annex 2 de la Memòria d’ordenació d’aquest Pla. El pla especial del volcà de la Garrinada podrà també establir regulacions específiques per al pas de línies elèctriques cap la subestació transformadora situada a l’interior del seu àmbit.

b) Volcà del Montsacopa. L’ordenació detallada s’establirà a través d’un pla

especial el qual determinarà, entre altres, les mesures de protecció i de re-cuperació dels sistemes naturals i del paisatge i les normes i actuacions necessàries per a l’ordenació adequada dels usos públics que actualment s’hi desenvolupen.

c) Volcà de Montolivet. Es reordenaran les antenes i repetidors per tal de fo-

mentar-ne la compartició i reduir l’impacte paisatgístic, sense que en cap cas pugui augmentar l’ocupació en planta de les instal·lacions actuals.

d) Volcà de Cabrioler. S’evitaran actuacions susceptibles de malmetre les fei-

xes de conreu del cràter oriental.


e) Volcà de Pujalós. S’evitaran actuacions que puguin incidir negativament en la recuperació de l’alzinar i del bosc caducifoli mixt primitiu.

f) Volcà del Puig de la Garsa. S’evitaran actuacions que puguin incidir negati-

vament en el restabliment del bosc a l’àrea ocupada per brolles calcífu-gues.

g) Volcà del Puig Astrol. Es prohibeixen nous aprofitaments en les àrees de-

gradades que puguin pertorbar el restabliment de les condicions naturals, sens perjudici de les regulacions específiques establertesels instruments de desenvolupament d’aquest Pla Especial.

h) Volcà del Puig de l’Os. S’evitaran nous aprofitaments forestals fins que no

s’assoleixi una recuperació global de les àrees forestals, llevat d’aquells destinats expressament a afavorir aquesta recuperació.

i) Volcà de Simon. S’evitaran els aprofitaments silvícoles excepte els neces-

saris per a la reforestació dels vessants i la recuperació de la vegetació fo-restal pròpia de la zona.

j) Fageda de Jordà i volcà del Puig Jordà. En aquest espai i en un entorn de

500 m. al voltant seu no s’admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, serveis i activitats existents que comportin una intensifi-cació dels usos públics regulats al capítol 9 d’aquestes Normes.

k) Volcà del Puig de la Costa. En aquest espai i en un entorn de 500 m. al vol-

tant seu no s’admeten noves actuacions ni modificacions en els equipa-ments, serveis i activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics regulats al capítol 9 d’aquestes Normes. Al camí de Can Xel a Sa Cot no és d’aplicació la restricció a la circulació motoritzada establerta pel punt 3 d’aquest article, llevat que els instruments de desenvolupament del Pla Especial ho estableixin expressament. Les actuacions en l’enclavament que no forma part de la reserva natural, es regiran per la normativa pròpia de la zona d’ús agrari preferent.

l) Volcà del Puig de Martinyà, Puigsafont, el Torn i la Mallola. S’evitaran acti-

vitats que obstaculitzin la reforestació de les àrees actualment ocupades per comunitats secundàries. S’allargarà el torn de tallada dels boscos en fase de recuperació i no s’hi admetrà el pastoreig.

m) Volcans de Rocanegra i del Puig Subià. S’evitaran activitats que obstaculit-

zin la reforestació del vessant sud-occidental del Puig Subià. Al camí que discorre pel peu dels vessants septentrional i occidental del Roca Negra en direcció al veïnat de les Fages, no és d’aplicació la restricció a la circulació motoritzada establerta pel punt 3 d’aquest article.

n) Volcà del Croscat. En aquest espai i en un entorn de 500 m. al voltant seu

no s’admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, ser-veis i activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics regulats al capítol 9 d’aquestes Normes.


o) Volcà de Santa Margarida. En aquest espai i en un entorn de 500 m. al vol-

tant seu no s’admeten noves actuacions ni modificacions en els equipa-ments, serveis i activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics regulats al capítol 9 d’aquestes Normes, sens perjudici de les actuacions establertes al Programa d’actuació d’aquest Pla. Al camí que discorre per la vessant oriental des de la carretera GI-524 fins al veïnat de les Fages no és d’aplicació la restricció a la circulació motoritzada establer-ta pel punt 3 d’aquest article.

p) Volcans de Can Tià, de la Tuta de Colltort i de Fontpobra. Al camí que vo-

reja el volcà de Can Tià no és d’aplicació la restricció a la circulació moto-ritzada establerta pel punt 3 d’aquest article, llevat que els instruments de desenvolupament del Pla Especial ho estableixin expressament.

q) Volcans del Traiter. A les zones actualment en recuperació s’evitaran els

aprofitaments silvícoles que facin perillar el procés. En el camí veïnal es-mentat no és d’aplicació la restricció a la circulació motoritzada establerta pel punt 3 d’aquest article.

r) Capçalera alta del Brugent. No s’admetran instal·lacions i activitats relacio-

nades amb els usos públics, llevat del senderisme i les instal·lacions de su-port necessàries.

Article 40 Espais de protecció de riberes (clau 2)

1. Comprèn els principals elements de la xarxa fluvial del Parc, llevat d’aquells que han estat qualificats d’interès preferent, amb l’objecte de protegir-ne estricta-ment les lleres i les riberes, la qualitat de les aigües, les espècies i els hàbitats associats i els seus valors paisatgístics.

2. Aquests espais es regeixen pel que determinen l’article 27 d’aquestes Normes, de forma particular el seu punt 5, i l’article 63.2 i 64.3, pel que fa als aprofitaments forestals. En el cas de les vernedes és d’aplicació l’article 49 d’aquestes Normes. Article 41 Espais forestals (clau 3) 1. Comprèn aquells terrenys no inclosos en les zones regulades pels articles ante-riors, als que el Pla Especial atorga una destinació forestal d’acord amb la legisla-ció específica i uns règims específics adreçats a la conservació i la millora dels ecosistemes forestals, en funció dels objectius de protecció expressats als articles 28 i 30 d’aquestes Normes.


2. Disposicions comunes.

a) Aquests terrenys tenen la condició de no edificables, llevat d’aquells excep-cions expressament assenyalades al punt següent.

b) L’ús i el destí dels terrenys és el forestal, d’acord amb la regulació específi-

ca de cada subzona. No s’admetran actuacions que puguin significar la transformació del destí assignat per aquest Pla o que n’obstaculitzin l’assoliment.

c) L’obertura i la modificació de vials s’han de subjectar al que disposa l’article

82. 3. Subzones.

a) Boscos d’alt interès biològic (clau 3.1). Inclou les fagedes, les rouredes de roure pènol, els alzinars litorals de la serra de Sant Julià del Mont, els bos-cos madurs en general i altres terrenys forestals d’alt interès botànic i/o faunístic, que no han estat qualificats com a espais d’interès natural prefe-rent.

No s’admetran actuacions contràries a l’objectiu de conversió i manteni-ment en boscos madurs. Els aprofitaments forestals es desenvoluparan d’acord amb el que disposen l’article 63.3 i concordants. No s’admeten els aprofitaments ramaders llevat que, a criteri de l’òrgan gestor resultin convenients per assolir els objectius establerts per aquesta zona. Quan es tracti de boscos d’alt interès biològic situats en àmbits de protecció edafològica i de vessants (clau 3.1 a), s’aplicaran també les disposicions de la zona 3.2.

b) De protecció edafològica i de vessants (clau 3.2). S’aplica als sòls volcà-

nics singulars situats en terrenys forestals i als terrenys forestals què, per les seves condicions geològiques o morfològiques, presenten risc d’erosió o d’inestabilitat geodinàmica.

Els aprofitaments forestals es regeixen per l’article 63.4 i concordants. En l’obertura o l’eixamplament de vials sempre que sigui possible s’evitarà afectar aquestes àrees. En cas contrari, serà imperatiu el compliment es-tricte del que disposa l’article 82.2 a). Qualsevol actuació restarà condicionada al manteniment de la coberta ve-getal en condicions adequades i a l’aplicació addicional de les restriccions i les correccions degudes, en funció de les causes concretes que han donat lloc a la qualificació de fragilitat.


c) Prats d’interès biològic (clau 3.3). Prats de muntanya que contribueixen a la

biodiversitat forestal, d’interès florístic o faunístic, que cal preservar com a espais oberts tot mantenint-ne les condicions actuals.

No es permetran actuacions de reforestació o que impliquin pèrdua dels va-lors específics. Es fomentaran les activitats ramaderes extensives compatibles amb la seva capacitat de càrrega, d’acord amb el que disposa l’article 70, i podran ad-metre’s instal·lacions lleugeres de suport a la ramaderia.

d) Forestals de recuperació (clau 3.4). Espais degradats en el què el Pla pre-

veu actuacions de recuperació de la massa arbrada.

En aquests terrenys no s’admetrà cap activitat que pugui incrementar la se-va pèrdua de qualitat forestal o obstaculitzar-ne la recuperació. Una vegada recuperats, s’aplicarà el règim del paràgraf següent, sense que puguin au-toritzar-se les rompudes a que fa referència l’article 69. 4.

e) Altres terrenys forestals (clau 3.5). S’aplica als terrenys forestals que no

han estat objecte de cap de les qualificacions dels paràgrafs anteriors.

En aquests terrenys, es mantindrà la cobertura arbòria sens perjudici de les clarianes existents, les quals podran ser conservades i s’hi podran admetre instal·lacions lleugeres de suport a la ramaderia. No obstant això, podran permetre’s rompudes si es compleixen les condicions establertes per l’article 69.4. Els aprofitaments del boscos es regiran el que disposen els articles 63.7 i concordants.

Excepcionalment, en terrenys qualificats amb les claus 3.4 i 3.5 podran adme-tre’s instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics que hagin d’emplaçar-se en terrenys forestals, així com per a aquells supòsits expressa-ment previstos al capítol 9 d’aquestes Normes, d’acord amb el que disposa la legislació urbanística. Serà preceptiva l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental. L’estudi d’impacte corresponent haurà de justificar la ine-xistència d’alternatives viables a l’exterior del Parc i la compatibilitat amb la conservació dels valors objecte de protecció per aquest Pla Especial.

Article 42 Espais agrícoles (clau 4) 1. Inclou la major part d’espais agraris del Parc, amb predomini dels sòls conreats. L’objectiu global és el manteniment de l’activitat agrària de forma compatible amb la conservació i millora ambientals i amb el foment de la qualitat dels processos productius agraris.


2. Subzones.

a) Agrícola d’interès edafològic (clau 4.1). Comprèn els terrenys agrícoles sobre sòls volcànics singulars no inclosos en espais d’interès natural preferent, amb l’objecte d’evitar la degradació d’aquests sòls i la seva estructura, per erosió, contaminació compactació, etc.

S’estableix l’ús agrícola com a ús del sòl principal i predominant. Són usos compatibles els agraris en general, el d’habitatge en les condicions establertes per l’article 14 c) d’aquestes Normes, els turístics, culturals i recreatius, i els equipaments i activitats d’interès públic. Per a l’autorització de noves actuacions relatives a aquests usos, incloses les edificacions, instal·lacions i adequacions de terrenys necessàries, serà requisit indispensable que les afectacions sobre els sòls objecte de protecció siguin mínimes i no impliquin pèrdues o altres degradacions significatives.

b) Agrícola d’interès paisatgístic (clau 4.2). Comprèn els mosaics de plans con-reats i pastures que s’esglaonen pels vessants de les serralades en funció de la successiva accentuació dels pendents, amb la presència d’alineaci-ons de vegetació arbòria i d’edificacions de caràcter tradicional. També s’aplica aquesta qualificació als conreus que envolten els edificis volcànics i a determinats espais agrícoles periurbans.

Usos. S’estableixen els usos agrícoles i ramaders extensius com a princi-pals i dominants. Podran admetre’s també els altres usos assenyalats com a compatibles en el paràgraf a) sempre que no modifiquin la fesomia i les característiques generals del paisatge i dels seus elements estructuradors, els quals són objecte d’especial protecció: parcel·lació, marges, feixes, tan-ques, sèquies, recs, alineacions arbrades, etc.

Construccions. Només podran efectuar-se edificacions de nova planta per al desenvolupament dels usos admesos, amb caràcter complementari dels edificis o agrupacions preexistents, sempre que formin un conjunt unitari in-tegrat. Tanmateix, l’òrgan gestor podrà establir excepcions a aquest criteri quan resulti necessari per a una millor adequació paisatgística. En qualse-vol cas, caldrà complir les altres condicions regulades per aquest Pla Espe-cial.

c) D’ús agrari preferent (clau 4.3). Comprèn la major part dels espais d’ús emi-nentment agrari no inclosos en alguna de les altres zones, així com els di-versos assentaments rurals, amb l’objecte de possibilitar el desenvolupa-ment de les activitats agrícoles i ramaderes i, secundàriament, de les vincu-lades als altres usos admesos per aquest Pla, mantenint i millorant la quali-tat productiva, ecològica i paisatgística d’aquests espais.

Usos. S’estableixen com a usos principals els usos agraris. Complementà-riament podran admetre’s tots els altres usos contemplats a l’article 14 d’aquestes Normes.

Construccions. Podran autoritzar-se els distints tipus de construccions i ins-tal·lacions admeses per aquest Pla, sempre que les finques i els projectes


respectius compleixin les condicions establertes per les Normes d’aquest Pla. No obstant això, en els assentaments rurals relacionats a continuació seran d’aplicació les normes particulars següents.

– Can Mascou. Podran fer-se edificacions segons l’alineació del

vial adossades a les existents, sempre que en conservin les peculiars característiques tipològiques del conjunt. Qualsevol altre edifici de nova planta mantindrà un distància mínima de 100 m. a les edificacions preexistents.

– El Sallent. S’autoritzaran les ampliacions justificades, addicions,

reformes i millora de les edificacions preexistents, sempre que no interfereixin visualment l’antiga muralla i restin salvaguardats els altres valors arquitectònics i ambientals d’aquest nucli. Qualsevol edifici de nova planta haurà d’emplaçar-se, com a mínim, a 100 m. del nucli.

– Begudà. És d’aplicació a aquest nucli la regulació del

planejament urbanístic municipal de Sant Joan les Fonts.

Article 43 Espais singulars amb tractament específic (clau 5) 1. Inclou àmbits que per les seves característiques singulars i la seva entitat ecològica i paisatgística pròpia precisen d’una ordenació específica de detall i/o una zonificació interna específica. 2. Subzones.

a) Bosc de Tosca (clau 5.1). L’objectiu de l’ordenació és la protecció estricta del paisatge característic i dels elements d’interès naturalístic, la correcció d’un conjunt de disfuncions detectades, així la potenciació d’unes funcions socials compatibles amb els objectius esmentats.

Amb aquesta finalitat, s’elaborarà un pla especial urbanístic, d’acord amb el que disposa l’article 8.2 b) d’aquestes Normes, per a l’ordenació detallada de tot aquest àmbit, el qual inclourà també els terrenys adjacents que s’estenen fins al riu Fluvià i el límit occidental del Parc. Entre altres determinacions haurà d’establir:

– Els usos admissibles, d’acord amb la regulació del Pla Especial de la

Zona Volcànica de la Garrotxa.

– La regulació detallada de les construccions i usos preexistents, amb mesures per a l’adequació o cessament d’aquells disconformes amb l’ordenació d’ambdós plans especials.

– La regulació detallada de l’accessibilitat.


– Mesures per a evitar la implantació d’usos, construccions i instal·lacions susceptibles d’afeblir la discontinuïtat urbana i, en general, per al manteniment i la millora de la funció de zona d’interès connector.

– L‘ordenació dels usos públics

– Mesures de conservació dels tossols i de les construccions de pedra

seca.

– Mesures per a la recuperació de les rouredes de roure pènol, inclòs el seu sotabosc, en aquells indrets especialment adequats.

En qualsevol cas, regeixen en aquesta subzona les disposicions següents, les quals seran adoptades i desenvolupades pel pla especial esmentat al paràgraf anterior:

– No s’admeten nous vials, ni noves edificacions, incloses les de petita

superfície, ni noves activitats de ramaderia intensiva. Excepcionalment, podran admetre’s petites construccions de titularitat municipal i d’ús col·lectiu, de suport a les pràctiques agrícoles no professionals pròpies d’aquesta subzona.

– Els tancaments de les finques han de ser de pedra seca del país,

d’acord amb les dimensions i els sistemes constructius propis de la zona. Amb caràcter restringit, el pla especial podrà admetre altres tipus de tanques previstes a l’article 23.

– No s’admet el pas de línies elèctriques d’alta tensió aèries ni de

serveis de caràcter urbanístic excepte, en aquest darrer cas, que tinguin com a finalitat el subministrament dels equipaments i habitatges existents en aquesta subzona. S’admet la instal·lació de xarxes col·lectives de caràcter públic per al subministrament d’aigua de reg.

– No s’admet la instal·lació de subministrament de serveis propis de les

zones urbanes (xarxes d’aigua, d’electricitat, etc.) a les artigues. Sols s’admet el pas d’infraestructures de serveis de caràcter públic, amb instal·lació soterrada per camins preexistents, en el cas que indefectiblement hagin de creuar l’àmbit del Bosc de Tosca.

b) Moixina – Pla de Llacs (clau 5.2). Aquest espai es regirà per les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olot i aquelles altres establertes per un pla especial urbanístic que serà formulat d’acord amb el que disposa l’article 8.2 b) d’aquestes Normes, per a l’ordenació detallada de tot aquest àmbit, sens perjudici de les disposicions següents:

– En qualsevol cas, les actuacions que es desenvolupin en aquesta

subzona han de respectar les comunitats de roureda de roure pènol i les


seves vorades, en especial de les qualificades com a boscos madurs, d’acord amb el capítol vuitè d’aquests Normes, i la funció connectora de l’àmbit qualificat com d’interès connector. A més, han de possibilitar l’execució de les actuacions de recuperació i millora previstes en el pla especial esmentat.

– És d’aplicació als aiguamoixos existents i als de futura restauració el que

disposa l’article 29 d’aquestes Normes.

– No s’admetrà la circulació amb mitjans motoritzats i finalitats turístiques i recreatives fora dels camins asfaltats, sens perjudici d’aquelles altres limitacions que estableixin els instruments de desenvolupament d’aquest Pla Especial.

c) Altiplà basàltic de Batet (clau 5.3). Aquest Pla Especial fixa com a objectius

mantenir la qualitat i la identitat paisatgístiques de l'espai, els seus elements estructuradors, el ric mosaic paisatgístic i evitar la pèrdua de la seva condició rural

S’apliquen les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olot, sens perjudici de les disposicions següents:

– Els nous habitatges es limitaran a casos excepcionals directament i

justificadament associats a l’explotació agrària de la finca o de rehabilitació o de reconstrucció de masies i cases rurals expressament previstos en el catàleg del municipi.

– S’evitaran actuacions que puguin generar l’acumulació d’usos no

agraris al voltant de la carretera de Batet i les seves zones limítrofs i, en general, l'aparició a l'altiplà de noves instal·lacions turístiques i recreatives, llevat d'aquelles complementàries de les activitats agràries existents, que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles, i siguin compatibles amb les disposicions d’aquest Pla Especial.

– Així mateix, no es permetran actuacions que puguin implicar la

desaparició dels camins empedrats i les cabanes i els murets característics.

– No s’admetran noves activitats ramaderes intensives.

– Es mantindran les bosquines i boscos existents i es procurarà evitar-

ne la fragmentació i fomentar-ne la continuïtat. Article 44 Espais periurbans amb qualificació específica (clau 6) 1. Inclou àmbits adjacents a sòls urbans que, per les seves característiques específiques, requereixen una ordenació distinta dels articles anteriors.


2. Subzones.

a) Espais lliures de transició (clau 6a). Espais que formen part del sistema general d’espais lliures del planejament urbanístic municipal, aptes per a la contenció del creixement urbà i la delimitació paisatgística de la ciutat. Aquests àmbits poden admetre usos de transició entre la ciutat i el Parc, i també acollir equipaments i serveis propis de l’accés a un espai protegit que coadjuvin a ordenar-ne l’ús públic i a descongestionar àrees pressionades.

Únicament s’admetran nous usos i construccions d’equipaments i serveis públics compatibles amb la condició de Parc Natural.

b) Espais periurbans densament edificats (clau 6b). S’aplica a espais amb una estructura de propietat fragmentada, amb una presència significativa d’habitatges no rurals, indústries i establiments de serveis, on les activitats agràries són residuals. Regiran en aquests espais les determinacions del planejament urbanístic municipal.

Capítol 8. Àmbits de proteccions complementàries Article 45 Àmbits de proteccions complementàries 1. El Pla Especial estableix vincles addicionals per a determinats àmbits i elements que requereixen proteccions complementàries de caràcter puntual. En aquests casos, a l’ordenació derivada de les unitats visuals de les zones s’hi afegeixen les disposicions específiques a que fan referència els articles següents. 2. La localització i delimitació d’aquests àmbits són grafiats en els plànols d’ordenació de les diverses unitats visuals i en el plànol d’ordenació nº3 “Àmbits d’ordenació específics”. La relació de categories és la següent:

– Afloraments d’interès geològic (clau AIG). – Boscos madurs (clau BM). – Fagedes amb joliu (clau FJ). – Vernedes (clau VE). – Jaciments arqueològics (clau JA). – Zones d’interès connector (clau ZIC). – Altres (clau ALT).


Article 46 Afloraments d’interès geològic (clau AIG) Regeix el que disposa l’article 25.5. Article 47 Boscos madurs (clau BM) Els boscos madurs han de ser objecte de preservació estricta i no s’hi admetran actuacions contràries al manteniment i la millora d’aquesta condició, d’acord amb el que disposen els articles 41.3 a), 62.2 b) i concordants. Aquests boscos s’integraran progressivament en la xarxa a que fa referència l’article 66.2 Article 48 Fagedes amb joliu (clau FJ) En els àmbits delimitats s’evitarà qualsevol actuació susceptible d’afectar negativament aquesta comunitat. Les intervencions d’anar exclusivament adreçades a la seva regeneració i conservació, així com a la millora de la diversitat biològica. Article 49 Vernedes (clau VE) Són objecte de protecció específica els àmbits fluvials amb presència de vernedes, amb l’objectiu de preservar estrictament les vernedes consolidades i potenciar la seva evolució cap a boscos millor estructurats i més madurs en tots els casos. No s’admetran actuacions contràries a aquests objectius i, en qualsevol cas, és d’aplicació el que disposa el segon paràgraf de l’article 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Les intervencions silvícoles es regeixen pel que disposa els articles 63.2 i 64.6. Article 50 Jaciments arqueològics (clau JA) 1. D’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i disposicions concordants, la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques requereix l’autorització prèvia del Departament de Cultura, a més de l’informe preceptiu de l’òrgan gestor.


2. Es consideren intervencions arqueològiques i paleontològiques els estudis directes d’art rupestre i les prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terrenys o sense, que tinguin com a finalitat descobrir o investigar restes arqueològiques o paleontològiques. 3. En l’informe preceptiu a què fa referència el punt 1, s’han d’indicar les mesures a adoptar per tal que les intervencions arqueològiques i paleontològiques siguin compatibles amb la conservació dels valors naturals i paisatgístics de l’espai. En especial, si són necessaris moviments de terres, s’ha d’indicar la forma d’abocament o evacuació amb l’objecte de minimitzar el seu impacte. 4. L’autorització de qualsevol obra o moviment de terra susceptible d’afectar els béns arqueològics situats en l’àmbit del Pla, requereix també l’informe de l’òrgan gestor sens perjudici de l’informe favorable o l’autorització el Departament de Cultura. 5. Cal comunicar qualsevol descobriment de restes amb valor arqueològic al Departament de Cultura en la forma i en els terminis que estableix la Llei 9/1993 i la normativa que la desenvolupa. Article 51 Zones d’interès connector (clau ZIC) 1. És d’aplicació el que disposen els articles 32 i 76.6 d’aquestes Normes. 2. Els projectes que afectin les zones d’interès connector i els informes preceptius de l’òrgan gestor han d’avaluar-ne específicament les repercussions sobre la funció connectora d’aquests àmbits i, si és el cas, establir mesures per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura possible, compensar-les. 3. Quan es tracti de plans o projectes que directament o indirecta puguin afectar els trams fluvials d’interès connector, la intervenció de l’òrgan gestor anirà adreçada a garantir uns cabals de manteniment i uns nivells de qualitat de les aigües adequats, i també la protecció de la integritat dels sistemes fluvials i de ribera i, si és el cas, la seva restauració. 4. En els àmbits periurbans es tindrà especial cura a evitar les continuïtats urbanes i les transformacions d’usos susceptibles d’interrompre o dificultar la connectivitat, així com de promoure actuacions de recuperació i millora en aquells indrets on resulti possible. Article 52 Altres (clau ALT) S’evitaran activitats de transformació de l’ús del sòl i aquelles altres que puguin incidir negativament sobre els valors específicament protegits.


TÍTOL IV – NORMES DE CARÀCTER SECTORIAL

Capítol 9.- Usos públics Article 53 Disposicions generals 1. Als efectes d’aquestes Normes, s’entén per ús públic el desenvolupament d’aquelles activitats no directament productives que tradicionalment s’han dut a terme al medi natural i rural, així com la prestació de serveis als visitants de l’espai. 2. Els usos públics en l’àmbit del Pla Especial s’han de desenvolupar amb ple respecte als béns públics i privats, els drets i les propietats existents, congruentment amb els objectius de protecció de l’espai i d’acord amb les regulacions d’aquest Pla, i en cap cas no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits ni pertorbar les activitats productives. 3. En qualsevol cas, l’ordenació d’aquests usos i el seu desenvolupament s’han de dur a terme d’acord amb els principis de la Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits i les estratègies, els programes d’acció per a la seva aplicació al Parc Natural i els manuals d’usos públics i directrius adoptats pel departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient els quals tenen el caràcter d’instruments de desenvolupament d’aquest Pla Especial als efectes del que disposa l’article 8.2 a) d’aquestes Normes. Així mateix, caldrà complir les determinacions dels sistemes de qualitat a què estigui acollit el Parc Natural. 4. Normes específiques de caràcter general.

a) La utilització de la vialitat amb mitjans motoritzats es circumscriurà al sistema viari bàsic a què fa referència l’article 79.2, llevat d’aquells casos previstos expressament a l’article 57. Es potenciarà la circulació no motoritzada, especialment el senderisme amb la creació d’una xarxa de senders adequadament arranjada i senyalitzada, a partir de la xarxa rural tradicional.

b) Resta prohibit als visitants encendre foc. c) D’acord amb el que disposa l’article 35, es prohibeix l’abocament i

abandonament pels visitants de materials o de qualsevol material de rebuig, sense perjudici, si és el cas, de l’ús normal de l’equipament instal·lat per a la recollida de deixalles.

d) No es permesa la captura i recol·lecció d’animals, roques, minerals i plantes.

e) En general, no s’admetran aquells usos públics susceptibles de provocar

alteracions significatives en els sistemes naturals, nivells sonors alts, erosió del sòl o molèsties a la fauna protegida.

5. La Junta de Protecció, a través dels instruments de desenvolupament a que fa referència l’article 8, pot establir altres mesures complementàries, permanents o


temporals, d’ordenació o limitació de l’ús i l’accés públic a algun sector del Parc, per garantir la conservació de la gea, la fauna, la flora, la vegetació i el paisatge, així com per raons de compatibilitat amb la seguretat de les persones, la tranquilitat de la població local i el desenvolupament de les activitats productives. Aquestes mesures podran ser adoptades directament per l’òrgan gestor, amb caràcter temporal, quan resulti necessari per raons d’urgència. Article 54 Regulació específica de la senyalització i la publi citat 1. S'admet la instal·lació a la xarxa viària dels senyals de caràcter informatiu, indicador o pedagògic que es considerin necessaris per al correcte desenvolupament de les activitats admeses en l’àmbit del Pla. S'exclou d'aquest supòsit qualsevol senyal o cartell de caràcter publicitari. 2. Els senyals han de ser conformes als criteris de disseny i de localització establerts per la Junta de Protecció i els manuals de senyalització aprovats pel departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient sens perjudici dels models específics establerts per les administracions titulars de les carreteres estatals o de la xarxa bàsica de Catalunya que travessen el Parc. La col·locació requerirà la seva autorització. 3. És expressament prohibit pintar rètols o indicacions sobre roques o altres elements naturals, a excepció dels senyals indicatius dels senders excursionistes reconeguts pels òrgans del Parc d’acord amb el que estableix el punt anterior. 4. En qualsevol cas, és d’aplicació el que estableix l’article 33.2. Article 55 Edificacions i instal·lacions per a equipaments i s erveis d’ús públic 1. Les edificacions i instal·lacions destinades a equipaments i serveis d’ús públic que poden admetre’s en l’àmbit del Pla, d’acord amb la regulació de cada zona i de la unitat visual on es localitzin (Títol III d’aquestes Normes), són els següents:

a) Equipaments de titularitat pública destinats a la gestió de l’espai protegit. b) Equipaments i serveis de restauració, esportius o de lleure compatibles amb

el medi natural, culturals, i altres d’interès social congruents amb el caràcter d’espai natural protegit, en finques amb accés directe des de vials del sistema viari bàsic de la circulació motoritzada establert pel plànol O-2 del Pla o pel pla específic a què fa referència l’article 79.2 b). Aquests equipaments i serveis es desenvoluparan en edificacions i instal·lacions preexistents; en cas que, complementàriament, resultin necessàries noves construccions i instal·lacions, aquestes seran les mínimes imprescindibles per a l’ús de què es tracti.


c) Establiments de turisme rural, d’acord amb el que disposa la legislació es-pecífica, i d’educació ambiental degudament acreditats, els quals s’ubicaran preferentment en edificacions incloses en els catàlegs munici-pals de masies i cases rurals. En cas de noves construccions destinades a aquest ús, caldrà la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic, d’acord amb el que disposa la legislació urbanística.

d) Senders senyalitzats i adequats per a mobilitat sense mitjans motoritzats i

dotacions complementàries. 2. A més dels equipaments i el serveis a que fan referència el punts anteriors, es podran admetre amb caràcter excepcional establiments de càmping, d’acord amb el que disposa l’article següent, i establiments hotelers. 3. Els nous establiments hotelers, caldrà que compleixin les condicions següents, a més de les de caràcter general establertes al capítol 4:

a) Emplaçar-se en finques amb accés directe des del sistema viari bàsic definit pel Pla o pel pla específic a què fa referència l’article 80.2 b) d’aquestes Nor-mes.

b) Emplaçar-se en una edificació inclosa en el catàleg de masies i cases ru-

rals del municipi on es localitzi i adequar-se a les condicions específiques establertes per aquell.

c) En cas d’increment de la superfície edificada, el projecte o, si és el cas, el

pla especial urbanístic, haurà d’incorporar un estudi paisatgístic i d’impacte ambiental.

4. Les zones d’aparcament annexes als equipaments i serveis esmentats als punts anteriors hauran de ser proporcionades a la seva capacitat i trobar-se inte-grades en el conjunt i clarament delimitades. 5. En qualsevol cas, els equipaments i serveis s’han d’ajustar al que disposa la legis-lació urbanística i als objectius de protecció i les disposicions d'aquest Pla Especial, i no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits ni comportar la in-tensificació dels usos públics en aquelles àrees objecte d’aquesta limitació d’acord amb els articles 37 i 39.5 d’aquestes Normes. A tal efecte, s’entén que la intensifi-cació dels usos públics es produeix en cas d’increment d’usuaris i/o de vehicles motoritzats, del temps d’ús o de l’espai ocupat, com a conseqüència de noves actuacions o d’ampliació de les existents. Article 56 Regulació específica dels usos d’acampada 1. Podran autoritzar-se les diverses modalitats d’establiments definides per la le-gislació específica vigent, sens perjudici de les determinacions del present Pla Especial.


2. Els establiments, a més del compliment dels requisits de la legislació esmenta-da, així com dels que estableix la legislació sobre requisits mínims d’infraestructura en allotjaments turístics, hauran d’observar les condicions se-güents:

a) Ubicar-se en terrenys qualificats com d’ús agrari preferent (clau 4.3) i, excepcionalment, com a forestals de recuperació (clau 3.4) i altres terrenys forestals (clau 3.5).

b) L’accés des de les carreteres de la xarxa estatal, bàsica de Catalunya i

comarcal s’haurà de fer a través de vials pavimentats, sense que els establiments pugin ubicar-se a una distància superior a 500 m. en relació a aquelles.

c) No emplaçar-se dins d’àrees qualificades per aquest Pla com d’interès na-

tural preferent o en els seus entorns de protecció front a la intensificació dels usos públics en aquells casos establerts per l’article 39.5, ni en zones de risc, ni situar-se en terrenys de pendent natural superior al 20%.

d) Els nous establiments hauran de mantenir una distància mínima de 500 m.

en relació amb els preexistents i a les àrees de reserva natural.

e) Superfície màxima ocupable per l’establiment i les seves instal·lacions complementàries: 4 ha.

f) Les construccions, tant de caràcter permanent com provisional, no podran

representar una ocupació superior al 5% de la superfície del terreny. L’altura màxima permesa en qualsevol punt és de 4,5 m. sobre la rasant natural del terreny.

g) No s’admetrà l’aparcament permanent de caravanes. h) Així mateix, és d’aplicació el que estableixen l’article 19 d’aquestes Normes

en relació al tractament dels espais no edificats i l’article 23 amb referència al tancament dels terrenys.

i) L’evacuació d’aigües residuals i la recollida i, si s’escau, l’eliminació de

residus sòlids, s’efectuaran mitjançant sistemes aprovats per l’Agència Catalana de l’Aigua o per l’Agència de Residus de Catalunya.

j) Els plans especials urbanístics que, d’acord amb la legislació urbanística,

cal tramitar prèviament a l’autorització d’aquests establiments han de sotmetre’s al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

3. Es podran permetre també acampades degudament autoritzades de caràcter temporal quan es tracti de pernoctacions d’una sola nit en cas de travesses de recorreguts llargs o quan tinguin lloc en funció del que disposa la legislació sobre instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. En aquest cas, l’òrgan gestor haurà d’informar prèviament sobre la idoneïtat de l’emplaçament elegit. Si


l’emplaçament ha de disposar d’instal·lacions permanents per a campaments, haurà de ser aprovat prèviament per la Junta de Protecció. 4. No s’admetrà a l’interior del Parc cap altre tipus d’acampada distint dels esmen-tats als punts anteriors.

Article 57 Regulació de les activitats esportives i recreative s 1. D’acord amb el que disposa la legislació en matèria d’accés motoritzat al medi natural, resten prohibides en el Parc Natural les proves o competicions esportives amb vehicles a motor, llevat que es tracti de trams d’enllaç no cronometrats per vies de les xarxes estatal, bàsica de Catalunya o comarcal.. 2 Igualment, resta prohibida la circulació rodada camps a través i fora de les carreteres i pistes destinades a aquesta fi, excepte quan resulti necessària per al desenvolupament de les activitats agràries i forestals i de les obres i serveis públics. 3. No s'admet en l'àmbit del Pla l’establiment d'àrees de circulació per al lleure i l'esport, itineraris per a la pràctica de motociclisme de muntanya, circuits permanents o temporals, tancats o no tancats, tal i com es defineixen a la legislació en matèria d’accés motoritzat al medi natural. 4. Les altres activitats recreatives no incloses en els punts anteriors que necessitin del concurs d’algun vehicle amb motor requereixen per al seu desenvolupament l'autorització de la Junta de Protecció quan tinguin caràcter permanent o de l’òrgan gestor quan siguin esporàdiques o temporals . 5. Així mateix, és necessària l’autorització de la Junta de Protecció, o de l’òrgan gestor quan tinguin caràcter esporàdic, per al desenvolupament de les activitats següents:

a) Els trams d’enllaç no cronometrats a través de vies asfaltades en competicions motoritzades que es desenvolupin fora del Parc.

b) Les proves i competicions esportives no motoritzades que hagin d’afectar

l’àmbit del Pla, i l’establiment d’itineraris senyalitzats, eqüestres, de bicicleta de muntanya o d’altres vehicles sense motor. L’autorització establirà les condicions necessàries relatives als recorreguts, els punts de control, les àrees a sobrevolar, les alçades de vol, etc.

c) L’aterratge i enlairament d’aparells de navegació aèria amb motor, tripulats o

no, i de globus aerostàtics, per a usos turístics, esportius, recreatius i comercials. En qualsevol cas, no s’admet el sobrevol del Parc amb helicòpter quan es tracti de vols de caràcter turístic.

d) La realització de tot tipus d’activitats d’aventura o de lleure comercialitzades,

inclòs el transport de viatgers amb finalitats turístiques o lúdiques en àmbits concrets del Parc.


e) La realització d’altres activitats col·lectives organitzades.

6. En els supòsits a que fan referència els punts anteriors, les autoritzacions únicament es podran atorgar quan restin garantits el compliment dels objectius de protecció del Pla i les seves Normes. En particular, hauran de complir-se les condicions següents:

a) No afectar reserves naturals ni altres espais qualificats com d’interès preferent, ni els àmbits de proteccions singulars complementàries regulats pels articles 46 a 50 d’aquestes Normes ni, en general, la biodiversitat de la Zona Volcànica.

b) No comportar la intensificació dels usos públics, tal com és regulada en

aquest Capítol, en aquelles àrees objecte d’aquesta limitació d’acord amb l’article 39.5 d’aquestes Normes.

c) No sobrepassar els límits d’emissions sonores establerts per aquestes

Normes. d) La circulació en bicicleta, animal de sella o qualsevol altra mitjà de locomoció

similar s’ha de desenvolupar pels vials i senders existents. Article 58 Altres activitats 1. La realització de pel·lícules, documentals o espots publicitaris requerirà autorització prèvia de l’òrgan gestor. En cas d'atorgar-la, fixarà les condicions que consideri necessàries per tal d'evitar impactes a la gea, la vegetació i la fauna i els altres valors protegits per aquest Pla Especial. En qualsevol cas, aquestes activitats s’han de realitzar sense pertorbar.el trànsit de veïns i visitants. El Pla rector d´’us i gestió podrà establir limitacions o condicions addicionals, especialment en l’àmbit de les reserves naturals. 2. Com a norma general, l’escalada, l’espeleologia i altres activitats similars no s’admeten en el Parc. El Pla rector d’ús i gestió podrà admetre-les de forma puntual, condicionades a l’autorització prèvia de l’òrgan gestor, amb l’establiment de les àrees, els períodes temporals i les altres condicions per al desenvolupament de l’activitat.


Capítol 10.- Ordenació dels recursos naturals Secció 1. Aprofitaments forestals i prevenció d’incendis Article 59 Disposicions generals

1. És objectiu del Pla Especial assolir un aprofitament sostenible dels recursos forestals que compatibilitzi la seva explotació racional i el desenvolupament de les múltiples funcions dels boscos i dels altres terrenys forestals, amb la conservació de la biodiversitat forestal i la preservació estricta dels boscos madurs i d’altres comunitats forestals d’especial interès.

Conseqüentment, els aprofitaments silvícoles s’han de desenvolupar, sens perju-dici del que estableix la legislació específica, d'acord amb el que disposen el capí-tol 5 d’aquestes Normes i les normes i els criteris expressats pels articles se-güents en funció de la zonificació d’aquest Pla Especial, de la composició dels boscos i, si és el cas, del seu caràcter de reserva natural. Les obres relacionades amb la vialitat forestal i l’ús d’aquesta s’han d’ajustar a les disposicions del capítol 11 (secció 2) d’aquestes Normes.

2. D'acord amb el que estableix la disposició addicional 1 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya (en endavant Llei 6/1988), les forests i els forestals que són propietat d'entitats públiques i no es troben inclosos en el Catàleg de fo-rests d'utilitat pública hi han de ser incorporats, mentre que els altres que són de propietat privada tenen la condició de forests protectores. Tot això és d'acord amb el que estableixen els articles 11, 12, 13, 14, 15 i concordants de la Llei esmenta-da.

3. Els titulars de terrenys forestals d'utilitat pública o protectors gaudeixen dels ajuts preferents establerts pel departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient i dels beneficis fiscals que hom determini (article 15.1 de la Llei 6/1988). Article 60 Instruments d’ordenació

1. Pla general forestal del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

a) El Pla general forestal, d’acord amb el que disposa l’article 8.2 a) d’aquestes Normes, té per objecte desenvolupar el Pla Especial en aquells aspectes relatius a la gestió multifuncional dels terrenys i dels recursos fo-restals, i esdevenir el marc de referència d’obligat compliment per als altres instruments d’ordenació forestal i per a l’autorització i el desenvolupament dels aprofitaments.

b) D’acord amb les disposicions i els criteris dels articles següents, en funció de la zonificació d’aquest Pla Especial, de la composició dels boscos i, si és el cas, del seu caràcter de reserva natural, el Pla general forestal con-cretarà els objectius i les mesures d’ordenació necessàries en tots els ter-renys forestals del Parc.


c) Correspon a la Junta de Protecció la formulació del Pla general forestal, el qual ha de ser aprovat pel conseller de la Generalitat competent en matèria de medi ambient, prèvia consulta als organismes representatius del sector.

2. Pla de prevenció d’incendis forestals. Així mateix, i de forma coordinada amb el Pla general forestal, la Junta de Protecció elaborarà el Pla de prevenció d’incendis, el qual haurà de contenir, a més de les mesures preventives i de les actuacions necessàries per facilitar-ne l’extinció, la delimitació dels àmbits exteri-ors en relació als quals el Parc presenti una especial vulnerabilitat en cas d’incendi forestal.

3. Projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestal.

a) Atès el que estableix l'article 14 de la Llei 6/1988, per a la gestió correcta dels terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors, els titulars han de presentar, si escau, al departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient els projectes d'ordenació o els plans tècnics de gestió i millora forestals corresponents.

b) La Junta de Protecció i l’òrgan gestor fomentaran l'elaboració dels projectes i plans a què fa referència el paràgraf anterior, prestarà suport tècnic i eco-nòmic als titulars dels terrenys, col·laborarà amb l'Administració forestal i promourà convenis de col·laboració amb la propietat.

Article 61 Informes de l’òrgan gestor

1. D'acord amb el que estableix l'article 29.2 de la Llei 12/1985, l’òrgan gestor ha d'emetre informe preceptiu previ a l'atorgament de les autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra o aprofitament vinculats a l'explotació dels recursos forestals.

2. A tal efecte, els organismes competents trametran la documentació necessària en la qual hauran de constar els aspectes següents:

a) Plànol topogràfic amb la delimitació de la finca o parcel·les on es pretén lo-calitzar l'aprofitament i indicació de les superfícies a explotar.

b) Dates de les darreres tallades en la mateixa parcel·la i en els indrets a ex-plotar, així com sobre la xarxa viària existent.

c) Tones de llenya a extreure o nombre de peus arboris, desglossats per es-pècies i classes diametrals.

d) Breu descripció dels mètodes i criteris d'explotació a utilitzar, amb sistemes de desembosc i tractament dels residus de tallada.

e) Indicació d'obres d’infraestructura a realitzar, acompanyades del projecte tècnic corresponent quan el cost sigui superior a l’equivalent a 15.000 eu-ros en el moment de l’aprovació del Pla Especial.


f) En aquells casos excepcionals en què la repoblació natural no resulti sufi-cient per a la regeneració del bosc, caldrà aportar, així mateix, previsions i garanties de repoblació artificial.

3. Prèviament a l'informe de l’òrgan gestor, caldrà que la persona que hagi sol·licitat l'aprofitament tingui cura del marcatge dels arbres que hom pretengui tallar, sempre que la seva classe diametral superi els 15 cm. ; s'exceptuen les ar-bredes i zones de bosquines d'origen antròpic. Així mateix, en cas d'obertura de vials vinculats als aprofitaments, caldrà marcar-ne el traçat exacte sobre el ter-reny.

Article 62 Condicions de caràcter general per a l’ordenació i l’execució dels aprofita-ments 1. Els aprofitaments s’efectuaran tenint en compte les premisses de multifunciona-litat del bosc, d’acord amb el que estableixen aquestes Normes i les especificaci-ons dels instruments d’ordenació a que fa referència l’article 60. 2. Tractaments sobre el vol.

a) En general, els tractaments de regeneració que s’aplicaran als boscos se-ran per tallades i/o aclarides de selecció, les quals s'orientaran a assolir la densitat i la distribució òptima de classes diametrals per millorar la massa forestal i, en aquest context, el seu rendiment. Els tractaments de millora aniran orientats a disminuir la densitat arbòria en aquelles masses forestals més denses i a l’establiment de desbroçades selectives en els rodals amb més biomassa del sotabosc.

b) Tanmateix, en aquells casos determinats pels articles següents i pels ins-truments d’ordenació descrits a l’article 60, la gestió s’adreçarà a assolir masses més madures, s’adoptarà una distribució diametral fixada pel Pla general forestal segons una corba exponencial negativa on es trobaran de-finides les densitats ideals de les masses forestals en funció de les dife-rents classes diametrals. Les intervencions aniran encaminades a assegu-rar l’estabilitat del bosc enfront pertorbacions naturals, la regeneració i la conservació i millora de la diversitat biològica. En qualsevol cas, caldrà evi-tar actuacions susceptibles de produir canvis o modificacions negatius de la composició i estructura actuals de la vegetació.

3. Els sistemes de desembosc utilitzats seran aquells que produeixin la mínima erosió. L’òrgan gestor fomentarà el desembosc amb animals o amb altres mèto-des que garanteixin la protecció dels sòls.

4. En terrenys de pendent superior al 60% els aprofitaments consistiran bàsica-ment en la pràctica de tallades de selecció, sense que en puguin resultar clarianes llevat dels casos necessaris per a la regeneració del bosc. Quan es presentin pro-cessos d'erosió actius s'haurà de mantenir una franja de protecció de l'estrat arbo-ri a l'entorn de les àrees que aquests afectin.


5. Les tallades arreu no seran permeses, amb l'excepció de:

a) Arbredes i zones de bosquines temporals, sens perjudici del que disposen els punts 3 i 4 de l’article 64.

b) Quan siguin necessàries per a la constitució o conservació d'obres, ins-tal·lacions o infraestructures autoritzables d'acord amb les disposicions d'a-quest Pla.

c) Mesures extraordinàries per raons de protecció fitosanitària.

d) Tallafocs o bandes de protecció d'esteses elèctriques.

e) Quan ho prevegi el pla tècnic de gestió i millora forestal amb la finalitat d'assolir la millora i/o la regeneració de la vegetació potencial de la zona.

6. L'època de tallada haurà de tenir lloc durant el període en el qual la saba es paralitza, a excepció de les arbredes i zones de bosquines d'origen antròpic. En qualsevol cas, entre els mesos d’abril i juliol les autoritzacions corresponents es-tabliran les restriccions necessàries als treballs forestals per raons de nidificació d’ocells. En funció de les condicions meteorològiques, aquestes dates de restric-cions podran avançar-se en anys concrets. En aquelles zones on existeixen espè-cies amenaçades o d’alt interès, es podran posar condicions als aprofitaments (època, tipus d’intervenció, etc.), per tal que no resultin afectades negativament.

7. En les substitucions d'espècies principals es tendirà al restabliment de la vege-tació potencial. A les àrees forestals les repoblacions es realitzaran amb espècies pròpies de la Zona Volcànica, entre les quals s'afavorirà la utilització d'aquelles de rendiment forestal elevat, llevat que la gestió estigui orientada als objectius a què fa referència el punt 2 b) d’aquest article. En els espais de protecció dels cursos hídrics i riberes, les plantacions es regiran pel que disposa el punt 3 de l'article 64.

Article 63 Condicions en funció de la zonificació del Pla Espe cial 1. Espais d’interès natural preferent (clau 1). S’aplicaran els criteris establerts en el punt 3 per als boscos d’alt interès biològic sens perjudici, quan es tracti de re-serves naturals, del que disposa l’article 66.

2. Espais de protecció de riberes (clau 2). Es tindrà especial cura en la conserva-ció i, si escau, en la restauració de les comunitats autòctones de bosc de ribera. Tanmateix podran efectuar-se tractaments silvícoles de regeneració, tècnicament justificats. Es regeixen per que disposa el punt 3 de l’article següent.

3. Boscos d’alt interès biològic (clau 3.1). En general, l'objecte d’aquesta qualifica-ció és propiciar l'assoliment de l'estat potencial de les comunitats i la seva conver-sió i manteniment en boscos madurs. En el cas concret de les fagedes no incloses en espais d’interès preferent o no qualificades amb proteccions singulars com-plementàries, s’aplicaran els criteris del punt 2 de l’article 64.

Quan es tracti de boscos d’alt interès biològic situats en terrenys de protecció eda-fològica o de vessants (clau 3.1 a), s’aplicaran addicionalment les correccions de-


gudes, en funció de les causes concretes que han donat lloc a la qualificació de fragilitat. 4. Espais forestals de protecció edafològica i de vessants (clau 3.2). En aquestes zones regiran els criteris expressats pels articles 62 i 64 amb l'aplicació de les cor-reccions necessàries, en funció de les causes concretes que han donat lloc a la qualificació de fragilitat. El Pla general forestal especificarà en cada àrea els ob-jectius específics de gestió d’acord amb el punt 2 de l’article 62.

5. Prats d’interès biològic (clau 3.3). S’evitarà la reforestació d’aquests terrenys i es potenciaran els usos ramaders extensius compatibles amb la seva capacitat de càrrega. 6. Espais forestals de recuperació (clau 3.4). Únicament s’admetran actuacions silvícoles destinades a la recuperació de la massa arbrada. Els òrgans del Parc duran a terme aquestes actuacions en els terrenys forestals públics i incentivarà la seva realització en el terrenys de titularitat privada a través d’acords i de convenis amb la propietat. 7. Altres terrenys forestals (clau 3.5). Es mantindrà i millorarà la cobertura bosco-sa, per bé que podran conservar-se o recuperar-se les clarianes en terrenys sen-siblement planers. Els criteris de gestió són els que especifica el punt 2 a) de l’article 62, excepte en els supòsits establerts per aquestes normes o pels instru-ments d’ordenació forestal del Parc. Article 64 Condicions en funció de la composició dels boscos 1. Perennifolis (alzinars). Els alzinars rebran un tractament de regeneració en for-ma de bosc menut irregular i es potenciarà, sempre que sigui possible, el bosc mitjà irregular. S’aplicaran tallades de selecció regularitzades en peus arboris de totes les classes diamètriques existents a la massa forestal segons la distribució diamètrica fixada prèviament a l’aprofitament. En aquesta relació densi-tat/distribució diamètrica es determinarà com a diàmetre màxim de tallada el de la classe diamètrica superior al de l’inventari d’existències, de manera que en el se-güent aprofitament forestal es garantirà la persistència de peus arboris de classes diamètriques superiors. En alzinars madurs, la classe diamètrica màxima haurà de ser com a mínim de 35 cm. Posteriorment a l’aprofitament forestal el recobriment s’haurà de mantenir per so-bre del 80%. Quan es tracti d'alzinars de peu es practicaran aclarides selectives per escolliment amb un tractament similar al dels boscos caducifolis amb l'objecte d'assolir el mà-xim percentatge de reproducció per llavor. En zones de difícil accés o a les reser-ves naturals s’afavorirà l’evolució cap a alzinars madurs.


Es protegiran estrictament els alzinars amb freixe de flor (Fraxinus ornus), atesa la seva condició de comunitat forestal d’àrea reduïda en el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d’acord amb l’article 28.2 de les Normes.

2. Caducifolis (fagedes, rouredes i caducifolis mixtes). Aquestes espècies rebran un tractament de bosc alt irregular aplicant-se tallades de selecció regularitzades en peus arboris de totes les classes diamètriques existents a la massa forestal segons la distribució diamètrica fixada prèviament a l’aprofitament. En aquesta relació densitat/distribució diamètrica es determinarà com a diàmetre màxim de tallada el de la classe diamètrica superior al de l’inventari d’existències, de mane-ra que en el següent aprofitament forestal es garantirà la persistència de peus arboris de classes diamètriques superiors. En rouredes i fagedes madures la clas-se diamètrica màxima haurà de ser com a mínim de 50 cm. En les masses mixtes es respectarà sempre el percentatge de la mescla i s’evitarà afavorir una espècie enfront de l’altre. La cabuda coberta resultant posterior a l’aprofitament forestal haurà de ser sem-pre superior al 80%. Als boscos caducifolis situats en reserves naturals, en zones qualificades com de protecció edafològica i de vessants i en aquelles altres destinades a funcions pro-tectores pels plans tècnics de gestió i millora forestals, es realitzaran les tallades d’escollida i de peus dominats necessàries per a la millora de la massa. En els boscos caducifolis mixtes. Es potenciarà la seva màxima diversitat florísti-ca i estructural. Es tendirà a substituir el castanyer i la robínia per les espècies més òptimes a l’estació ecològica. Es protegiran estrictament les rouredes de roure pènol i boscos mixts de l’Isopyro-Quercetum roboris, les rouredes i boscos mixts del Carici depressa-Quercetum canariensis i les fagedes del Luzulo-Fagetum i del Scillo-Fagetum, i els boscos amb bedolls, així com les rouredes de roure martinenc amb freixe de flor (Fraxinus ornus), atesa la seva condició de comunitat forestal d’àrea reduïda en el Parc na-tural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d’acord amb l’article 28.2 de les Nor-mes. 3. Vegetació de ribera. Són d'aplicació els criteris expressats als articles 27.5 i 63.2. Es conservarà la vegetació de ribera en la seva extensió actual i, en la me-sura possible, es tendirà a la formació de boscos millor estructurats i més madurs. No es permetran les tallades arreu de comunitats naturals de ribera, sens perjudici de tallades selectives de millora per estabilitzar la massa. Les plantacions imme-diates als cursos d’aigua utilitzaran sempre espècies adequades, d’acord amb l’estructura característica dels boscos de ribera existents a la zona. Els instru-ments d’ordenació i les condicions de les autoritzacions per als aprofitaments fo-restals i les actuacions a ells vinculades garantiran la protecció dels boscos de ribera de les capçaleres forestals i, en general, de les riberes en torrenteres: es respectaran els verns, salzes, trèmols, pollancres, roures, faigs, cirerers, aurons, freixes, oms i altres arbres caducifolis d’almenys 30 cm de dbh, a menys que si-guin per actuacions de millora justificades expressament. Podrà autoritzar-se la plantació i l’explotació d’espècies arbòries de creixement ràpid comunes a la zo-


na, sempre que no puguin alterar la vegetació perimetral a què fa referència el paràgraf anterior, ni el seu desenvolupament o, si s’escau, obstaculitzar-ne la res-tauració. Es protegiran estrictament les vernedes, atesa la seva condició d’hàbitat d’interès comunitari prioritari, d’acord amb el que disposa l’article 49. 4. Bosquines i arbredes d'origen antròpic.

a) Castanyedes. Es procurarà efectuar tallades selectives del castanyer per

permetre l'evolució vers a un bosc mixt de caducifolis o a bosc de casta-nyedes. Es duran a terme les aclarides fitosanitàries necessàries per com-batre les infeccions de tinta i xancre.

b) Tremoledes. S’evitarà la tala arreu de bosquets d’interès per la cria de pí-

cids i altra fauna que ocupa les cavitats i, en general, es tendirà a gestio-nar-les en forma de bosc alt o mitjà en torns llargs.

c) Pinedes. Es potenciaran les tallades contínues adreçades a permetre el

restabliment de la vegetació autòctona.

c) Pollancredes i platanedes. Seran d'aplicació els criteris expressats en el punt 3 d’aquest article en relació a les espècies de creixement ràpid. Des-prés de la tallada es substituiran els arbres tallats per nous plançons, prefe-rentment d’espècies de boscos propis de la zona.

Article 65 Altres condicions per a la protecció i millora de l a biodiversitat forestal 1. Mescla i diversitat d’espècies vegetals

a) S’afavorirà la mescla d’espècies arbòries i l’estratificació del sotabosc en els boscos caducifolis i de coníferes. Aquestes mescles podran ser peu a peu o a clapes.

b) S’afavorirà el roure pènol allí on està en condicions òptimes d’estació, sens

perjudici que estigui acompanyat per altres espècies de caducifolis. c) A les pinedes secundàries es pot afavorir la regeneració d’un estrat subor-

dinat de roures o altres planifolis, com a estrat arbustiu alt o sotsarbori. d) Es respectarà un percentatge inferior al 20% de pins en els boscos mixtes.

2. Protecció d’arbres de fusta tova. Sempre que sigui possible, es respectaran i afavoriran els arbres de fusta tova, com els trèmols i els pollancres espontanis i que no formen grans masses. Es potenciarà la mescla màxima, preferentment peu a peu. Es procurarà evitar la tala arreu de bosquets de trèmol. 3. Diàmetres a assolir en els arbres fusters.


a) En un cert nombre de peus per parcel·la forestal d’acord amb les determi-nacions dels instruments d’ordenació forestal, es procurarà assolir uns di-àmetres mínims en funció de les dades de l’inventari forestal previ a l’aprofitament.

b) Es mantindrà una densitat moderada d’arbres de gran diàmetre sense tallar,

perquè envelleixin i ofereixin cavitats i recursos tròfics als artròpodes. Orientativament, es determina una densitat de 5-10 peus/ha, en funció de les condicions del terreny. Per la seva ubicació es podran aprofitar les torrenteres o llocs de difícil accés, per minimitzar la pèrdua de sòl útil per a l’explotació forestal. També es podran deixar preferentment els arbres de menor valor silvícola degut a malformacions i es respectaran de forma preferent els arbres que presentin cavitats.

4. Les tallades arreu no es podran dur a terme en zones de nidificació de pícids quan es tracti de formacions arbrades espontànies. En el cas d’arbredes, hauran de respectar els arbres niu, conjuntament amb els arbres immediatament acom-panyants en un radi mínim al voltant de l’arbre niu. 5. Altres.

a) En els assenyalaments es respectaran els arbres amb nius de les diverses espècies de pícids o de rapinyaires

b) Es deixarà en peu o bé tombats un determinat nombre d’arbres de diàme-

tre gran. En el segon cas, es podran trossejar en seccions de 1-2 m. de longitud. Es recomana deixar repartits pel sòl de 3 a 10 troncs o brancatge gros per hectàrea.

Article 66 Aprofitaments en reserves naturals 1. En aquells espais que tenen la condició de reserva natural d'acord amb la legis-lació específica de la Zona Volcànica, els aprofitaments silvícoles donaran prioritat a la funció protectora del sòl i del règim hídric i a la funció biològica o de conser-vació de la biodiversitat, i es desenvoluparan d'acord amb les normes i els criteris següents:

a) És necessari obtenir l'autorització oportuna del departament de la Generali-tat competent en matèria de medi ambient en tots els casos, fins i tot quan els aprofitaments siguin destinats a ús domèstic. A la resta de la Zona Vol-cànica els aprofitaments per a ús domèstic es regiran pels usos i costums tradicionals.

b) L'objectiu és l'obtenció de masses arbrades segons la tendència natural de

l’estació biològica, de tipus irregular, tècnicament equilibrades, de bosc gros, i amb torns que permetin l'òptim desenvolupament en fusta per a ca-da espècie i respectar i potenciar la biodiversitat.


c) No es permetran tallades arreu, excepte per motius d’identificació de la morfologia volcànica expressament assenyalats en aquest Pla Especial. Es respectarà i potenciarà l’heterogeneïtat estructural dels diferents estrats vegetals.

d) En els sistemes de desembosc s'empraran tècniques que evitin la destruc-

ció del sòl forestal i dels plançons. No es permetrà l'arrossegament d'arbres sencers ni el de feixos de troncs amb torn. Es donarà preferència a la utilit-zació del transport amb bestiar i de cables aeris. En cas de necessitat d'ús de maquinària mòbil, aquesta haurà de ser al més lleugera possible.

e) Les repoblacions sempre s'hauran de fer amb espècies autòctones de l'in-

dret i de forma manual, mai mitjançant terrasses amb ripper. f) Els aprofitaments per a ús domèstics no podran afectar arbres amb cavitats

natural, nius o afectar peus amb més de 30 cm. de dbh. 2. En el marc de les reserves naturals, s’establirà una xarxa de boscos madurs o singulars que es gestionaran segons dos models:

a) Gestionats amb tècniques silvícoles que prioritzaran l’estabilitat i la conser-vació de la massa, la conservació dels processos ecològics i la millora de la diversitat biològica.

b) Sense cap intervenció amb l’objectiu de realitzar un seguiment científic de

l’evolució de masses forestals no condicionades per l’evolució humana. També podran integrar aquesta xarxa altres boscos madurs objecte de protecció singular complementària per aquest Pla Especial que no formen part de reserves naturals. Els òrgans del Parc impulsaran convenis amb la propietat i, si és el cas, adquirirà terrenys o promourà la constitució de servituds amb les contraprestaci-ons corresponents, per tal d’implementar adequadament aquesta xarxa. Article 67 Boscos de titularitat pública gestionats pel Parc N atural 1. S’establirà una xarxa de parcel·les en règim de protecció integral representati-ves dels diferents ecosistemes del Parc Natural, amb les objectius de disposar d’una mostra representativa de boscos primigenis no condicionats per la interven-ció antròpica i de disposar de parcel·les de seguiment científic de l’evolució natu-ral no condicionada dels boscos.

2. La gestió tindrà com a objectiu primordial la continuïtat del bosc i la conservació i millora de la diversitat biològica i dels processos ecològics. Els treballs de millora silvícola aniran adreçats en els alzinars a la conversió en bosc alt, quan es tracti de bosc baix. En els altres tipus de boscos es tendirà a la recuperació o manteni-ment de l'estructura i la diversitat de la vegetació potencial. S'efectuaran única-ment treballs de millora i estabilitat de la massa i de potenciació de la diversitat biològica.


Article 68 Prevenció d'incendis forestals 1. La prevenció i l’extinció d’incendis forestals en l’àmbit del Pla s’ha de portar a terme d’acord amb el Pla de prevenció i extinció d’incendis forestals del Parc Na-tural al que fa referència l’article 60, les normes d’aquest Pla Especial i la legisla-ció vigent en la matèria. 2. D’acord amb la normativa vigent, els plans de prevenció i extinció d'incendis que afectin el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han d'adequar-se al contingut d'aquest Pla Especial. 3. Àrees d’influència.

a) El plànol d’ordenació nº1 delimita els àmbits externs de risc per a la penetració d’incendis forestals en el Parc o per a l’expansió d’eventuals incendis originats en el seu interior (Àrees de risc per a la propagació d’incendis forestals), els quals regiran fins a l’aprovació de la revisió del Pla de prevenció i extinció d’incendis forestals del Parc que n’establirà les delimitacions definitives. Les àrees delimitades al plànol d’ordenació nº1 corresponen a territoris dels municipis de Sant Joan les Fonts, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Sant Ferriol, Santa Pau, Mieres, Sant Aniol de Finestres, les Planes d’Hostoles i la Vall d’en Bas.

b) En aquests àmbits l’òrgan gestor informarà preceptivament, d’acord amb

l’article 90, els instruments de planificació forestal i de prevenció d’incendis, els projectes de línies de transport d’energia elèctrica i els seus plans de manteniment, els projectes d’àrees recreatives, així com qualsevol altre projecte susceptible d’augmentar el risc d’incendi.

4. Manteniment de les línies de transport d’energia elèctrica.

a) Les mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica es regeixen pel Decret 268/1996, de 23 de juliol, i normativa concordant.

b) Els plans triennals d’actuacions que els titulars de línies aèries de conducció

elèctrica estan obligats a presentar han de ser informats preceptivament per l’òrgan gestor, que pot proposar mesures addicionals a les previstes a la normativa específica, i que hauran de ser aprovades per l’òrgan competent l’Administració de la Generalitat. Així mateix, l’inici dels treballs ha de ser comunicat 10 dies abans per part del titular de la línia a la l’òrgan gestor.

c) En els treballs que s’especifiquen en els paràgrafs anteriors, no és permesa

la utilització de productes herbicides ni retardants del creixement de massa arbustiva o estrat herbaci.


5. L'obertura de nous camins de caràcter permanent per facilitar la prevenció i l'extinció dels incendis forestals s'ha de preveure en el Pla de prevenció i extinció d'incendis forestals del Parc Natural a què fa referència aquest article. En cap cas es podran obrir nous camins de caràcter permanent amb aquesta finalitat a la zo-nes qualificades com d’interès natural preferent. Secció 2. Aprofitaments agrícoles i ramaders

Article 69 Aprofitaments agrícoles 1. Els usos i les activitats agrícoles s’han portar a terme de forma que siguin compatibles amb la conservació global del Parc Natural, i d’acord amb la regulació de cada zona establerta a l’article 42, les altres determinacions d’aquest Pla Especial, i la legislació mediambiental. 2. És objectiu del Pla Especial assolir la integració ambiental de l’activitat agrària i coadjuvar a la millora de la qualitat dels processos productius agraris del Parc, en el marc de la política agrària comuna, tot impulsant la producció integrada i la producció ecològica. 3. A les zones on aquest Pla permet l’ús agrícola, s’admeten els moviments de terra i les actuacions d’afeixament amb finalitats agrícoles, sempre que no suposin la creació de desnivells d'alçada superior a dos metres. Els talussos creats han de tenir el pendent adequat per permetre la seva revegetació. Quan resulti necessari podran construir-se murets de contenció de pedra seca, d’acord amb els models tradicionals, o amb acabats assimilables. En qualsevol cas, són actes sotmesos a llicència municipal, i requereixen l’informe preceptiu de l’òrgan gestor. 4. Es poden autoritzar rompudes de terrenys forestals quan concorrin les condicions següents:

a) Es trobin situats en terrenys qualificats com a altres terrenys forestals” (clau 3.5) per aquest Pla Especial i s’adeqüin als objectius de qualitat establerts per a la unitat visual on es trobin situats i, en general, a les mesures de protecció establertes per aquest Pla.

b) No afectin els àmbits de proteccions complementàries establerts pel capítol 8

d’aquestes Normes c) Siguin fetes amb la finalitat de desenvolupar-hi una activitat agrícola,

ramadera extensiva, o una actuació de prevenció d’incendis forestals contemplada en el Pla de prevenció d’incendis del Parc Natural.

d) Es localitzin en terrenys de pendent inferior al 15% o que, en la data

d’aprovació d’aquest Pla, es trobin afeixats convenientment per minimitzar el risc d’erosió.


e) No comportin la destrucció de les parets de pedra seca i altres elements tradicionals de la construcció rural existents a l’àrea d’actuació.

5. Les construccions i instal·lacions agrícoles (coberts, magatzems, …) es regulen d’acord amb el capítol 4 d’aquestes Normes. Les instal·lacions ramaderes es regulen també per l’article següent. 6. En relació a la prohibició de cremar rostolls i altres restes vegetals, és d’aplicació el que especifiquen la legislació de prevenció d’incendis forestals i altra normativa vigent aplicable. La crema de marges només podrà ser autoritzada quan no existeixi cap altra tècnica o mètode de manteniment d’aplicació possible. Article 70 Aprofitaments ramaders 1. Els usos i les activitats ramaderes s’han de portar a terme de forma que siguin compatibles amb la conservació global del Parc Natural, d’acord amb la regulació de cada zona establerta a l’article 42, les altres determinacions d’aquest Pla Especial, i la legislació mediambiental. 2. És objectiu del Pla Especial prioritzar els aprofitaments ramaders extensius en els espais oberts aptes per a aquests usos. Aquestes activitats es realitzaran de forma que siguin compatibles amb la conservació i millora dels sistemes naturals de la Zona Volcànica, de manera que permetin el manteniment del nombre adequat de caps de bestiar dins de la capacitat de càrrega del medi. A tal efecte, els òrgans del Parc promouran els estudis necessaris per a la determinació objectiva de les càrregues ramaderes òptimes i altres característiques de les activitats ramaderes per als distints tipus de pastures. 3. Particularment, quan les activitats ramaderes extensives es desenvolupin sobre terrenys que tinguin la condició d’hàbitats d’interès comunitari o d’hàbitats d’espècies d’interès comunitari, caldrà garantir la seva compatibilitat amb el manteniment o la recuperació d’un estat de conservació favorable dels esmentats hàbitats i espècies. Article 71 Regulació específica de les activitats ramaderes in tensives i semiintensives 1. Condicions generals

a) Als efectes d’aquestes Normes, s’entén per activitats ramaderes intensives aquelles que es desenvolupen en règim d’estabulació permanent. Així mateix, les activitats semiintensives són esteses d’acord amb el que disposa l’article 14.1 b) d’aquestes Normes.

b) El desenvolupament i les autoritzacions de les instal·lacions per a aquestes

activitats estaran vinculats, en qualsevol cas, a la correcta gestió de les de-jeccions ramaderes que s’haurà d’acreditar mitjançant l’aprovació dels cor-


responents plans de gestió o altres instruments que puguin establir-se que, en qualsevol dels casos, hauran de comptar amb l'informe de l’òrgan ges-tor. No s'autoritzarà cap nova instal·lació d’aquests tipus ni l’ampliació de les existents, si no ofereixen les garanties suficients per a l’adequat tracta-ment d'eliminació dels residus que produeixin.

c) Amb caràcter general, l’ampliació i el canvi d’orientació productiva de les

activitats existents en el moment de l’aprovació del Pla Especial no podran sobrepassar el nombre màxim de caps fixats per l’Annex 2 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Tanmateix, en el supòsit de les explotacions ovines i cabrunes, els nombres màxims de caps de bestiar es restringiran als admesos a l’Annex 3 de la Llei esmentada. En qualsevol cas, les autoritzacions restaran condicionades a l’adopció de mesures d’adaptació de les edificacions i dels espais exteriors a aquest Pla especial i a les altres disposicions ambientals que resultin d’aplicació.

d) Les noves activitats ramaderes intensives i les instal·lacions corresponents, a

més de complir el que disposa el paràgraf a), s’han d’ajustar a l’Annex 3 de la Llei 3/1998, sense que s’admetin noves granges porcines.

2. Distàncies de protecció.

a) Respecte a àrees de reserva natural i altres espais catalogats: 250 m. (en

casos degudament justificats podran admetre's distàncies menors). b) Respecte a nuclis urbans: 500 m, excepte en aquells municipis en què el

planejament municipal estableixi altres distàncies. c) Respecte a altres granges o habitatges que es trobin en finques contigües:

250 m. d) Respecte a carreteres estatals i de la xarxa bàsica de Catalunya: 100 m. e) Respecte a captacions d'ús públic: 500 m.

No serà necessari el compliment d’aquestes distàncies en aquells casos d’ampliació, reubicació o reordenació volumètrica, dins de la mateixa finca, d’explotacions existents, sempre que es compleixin les condicions d’implantació establertes a l’art. 17 d’aquestes Normes, sense que sigui d’aplicació l’excepció prevista en el seu punt 3.

3. Condicions d’emplaçament. Aquestes activitats únicament podran desenvolupar-se en terrenys qualificats com a espais agrícoles per aquest Pla (clau 4), d’acord amb la regulació específica de cada zona, de la unitat visual on es vulguin implantar i sens prejudici del compliment de les condicions d’implantació establertes per l’article 17 d’aquestes Normes.


4. Condicions d’edificació. a) Per a les noves implantacions destinades als usos esmentats regiran les

condicions generals d'edificació expressades al capítol 4 d'aquestes Nor-mes, així com les prescripcions d’aquest i de l’anterior articles. En qualse-vol cas, els projectes han de justificar la idoneïtat paisatgística de les solu-cions adoptades, tant pel que es refereix a l’emplaçament, com a la volu-metria, els materials, el tractament dels espais exteriors, etc.

b) Quan sigui necessària la construcció d'una tanca perimetral de seguretat

de filat metàl·lic, haurà de ser recoberta completament per espècies enfila-disses pròpies de la zona o altres de característiques similars. Aquesta condició podrà dispensar-se quan la naturalesa de l'entorn justifiqui l'adop-ció d'altres alternatives amb idèntica finalitat o quan les característiques concretes del projecte arquitectònic ho facin innecessari.

5. En cas de trasllat o de cessament d’activitats ramaderes intensives, qualsevol reinstal·lació o represa en les instal·lacions d’origen es considerarà com a nova explotació als efectes d’aquestes Normes. 6. Condicions higiènico-sanitàries. Regeixen les condicions establertes per la Llei 3/1998, de 27 de febrer.

Secció 3. Altres aprofitaments Article 72 Aprofitaments hídrics 1. Els aprofitaments d'aigua es regulen per la legislació sectorial aplicable i per les determinacions d’aquest Pla, en particular per les establertes a l’article 27 d’aquestes Normes. 2. Les noves extraccions, a més de complir tots els tràmits legals pertinents, han de garantir les següents condicions:

a) Que no s’excedeixi la capacitat de càrrega de l'aqüífer de la zona.

b) La permanència dels cabals superficials aigües avall de l'extracció.

c) La permanència dels cabals de les fonts i sorgències properes.

d) La permanència del règim hídric natural de les zones humides existents en l'àmbit del Pla.

e) Les instal·lacions de captació situades prop de torrents i cursos d’aigua no poden limitar la secció de la llera ni malmetre les comunitats naturals adjacents amb les obres de construcció i manteniment de la captació.


f) Els camins d'accés a la captació han de seguir, sempre que sigui possible, vials ja existents. En cas de construcció de nous vials, la seva autorització re-quereix l’informe previ de l’òrgan gestor.

3. L’òrgan gestor ha d’informar preceptivament qualsevol expedient relacionat amb autoritzacions o concessions d’aprofitament de recursos hídrics en l’àmbit del Parc i en les seves àrees d’influència hidrològica interiors i exteriors, d’acord amb el que disposa l’article 27.8 d’aquestes Normes. 4. Així mateix, l’òrgan gestor ha de promoure en col·laboració amb l’Agència Catala-na de l’Aigua l’inventari actualitzat de captacions i concessions existents en l’àmbit del Parc, per tal de procedir, si és el cas, a la seva regularització, revocació o clau-sura. Article 73 Aprofitaments cinegètics 1. La caça en el Parc es desenvoluparà d’acord amb la legislació específica i les disposicions següents:

a) És necessari l’informe favorable de l’òrgan gestor per a l’aprovació dels plans

tècnics de gestió cinegètica corresponent a les àrees privades de caça que tinguin tota o part de la seva superfície dins el Parc.

b) Els aprofitaments cinegètics es portaran a terme entre els mesos de setembre i març ambdós inclosos, preservant la tranquil·litat dels hàbitats del Parc en la resta de mesos en els quals es concentren els períodes de nidificació i cria de moltes espècies cinegètiques. En el període comprés d’abril a agost (ambdós inclosos) només es portaran a terme actuacions destinades a controlar l’excessiva proliferació d’una determinada espècie que causi perjudicis a les persones o a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals.

c) Les autoritzacions excepcionals per caça d’espècies que causin perjudicis i per a la captura de mamífers depredadors requerirà l’autorització de l’òrgan competent de l’administració de la Generalitat, amb l’informe previ favorable de l’òrgan gestor. El sol·licitant haurà de justificar degudament les causes excepcionals que motiven la sol·licitud i que no s’afectarà la població de manera que pugui comportar una amenaça per a la seva conservació, aportant dades sobre la situació demogràfica de l’espècie al Parc.

2. Els òrgans del Parc fomentaran la creació d’àrees privades i locals de caça en les àrees lliures de caça que romanen en l’àmbit del Parc, la integració d’aquestes en les existents, o la declaració com a refugis, per tal d’aconseguir la inexistència d’aquelles en el Parc 3. Així mateix, es potenciarà que els plans tècnics de gestió cinegètica estableixin àrees de refugi, amb criteris globalment comuns, que comprenguin aquelles zones de més alt interès faunístic.


4. La repoblació i alliberament d’espècies de fauna silvestre està subjecte al que disposen els punts 3 i 4 de l’article 31 d’aquestes Normes. En qualsevol cas, és necessària l’autorització de l’òrgan competent de l’administració de la Generalitat. 5. D’acord amb el que disposa la legislació específica, no s’admetrà l’establiment d’àrees de caça amb reglamentació especial. 6. En relació a la pràctica de la falconeria, en cap cas no es poden autoritzar en l’àmbit del Pla captures d’individus de les espècies d’ocells rapinyaires utilitzades per a aquesta pràctica Article 74 Aprofitaments piscícoles 1. La pesca fluvial en el Parc es desenvoluparà d’acord amb la legislació específica i les disposicions següents:

a) És necessari l’informe favorable de l’òrgan gestor per a la creació o modificació de zones de pesca controlada i l’aprovació dels plans tècnics de gestió piscícola corresponents, i de refugis de pesca.

b) Per a la repoblació i introducció d’espècies és necessària l’autorització de

l’òrgan competent de l’administració de la Generalitat, previ informe de l’òrgan gestor.

2. Quan els aprofitaments piscícoles impliquin la construcció d’instal·lacions fixes, els projectes corresponents s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental. Article 75 Aprofitaments energètics Com a norma general, i d’acord amb l’article 16.6 d’aquestes Normes, es potenciarà la implantació de sistemes autònoms de generació d’energies renovables en les instal·lacions i els assentaments rurals existents a l’interior del Parc, amb l’objecte d’aconseguir en cada cas la màxima autosuficiència energètica d’una forma compatible amb els valors ecològics i paisatgístics del Parc Natural. No s’admetran aquells aprofitaments destinats a subministrar energia a l’exterior del Parc, sens perjudici del que disposa l’article 83.2 b) i dels aprofitaments hidroelèctrics existents en el Parc en el moment de l’aprovació d’aquest Pla Especial.


Capítol 11.- Xarxa viària, serveis tècnics i altre s infraestructures Secció 1. Disposicions generals Article 76 Protecció dels sistemes naturals i del paisatge

1. Les obres d’infraestructura públiques o privades, incloses les referides a serveis tècnics o urbanístics, han de limitar en la mesura que sigui possible els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzar l’impacte paisatgístic i prendre, quan escaigui, mesures per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades.

2. A tal efecte, els projectes tècnics corresponents s’han d’adequar al que esta-bleixen aquestes Normes i adoptar les mesures adequades per minimitzar l’impacte paisatgístic i restaurar o condicionar les àrees alterades, sempre que com a conseqüència de les obres es trenqui l’harmonia del paisatge, se’n desfigu-rin les perspectives, puguin originar-se processos erosius o s’afectin masses fo-restals. Hauran de preveure també les dotacions pressupostàries necessàries.

3. Els criteris definits als punts anteriors s’han d’incorporar a les bases i clàusules de contractació de les administracions públiques, les quals hauran de preveure períodes de garantia especials quan resultin necessaris tractaments de revegeta-ció, així com penalitzacions i l’obligació de restaurar els espais afectats en el cas que, per una execució poc acurada, es produeixin efectes negatius addicionals.

4. No s’admetrà la construcció o instal·lació de noves infraestructures i serveis tècnics en els espais qualificats per aquest Pla com d’interès natural preferent (clau 1) ni en els àmbits de proteccions complementàries amb l’excepció en aquest darrer cas de les zones d’interès connector, en les que s’haurà de justificar expressament la compatibilitat de l’actuació amb el manteniment de la connectivi-tat ecològica. 5. Quan s’afectin hàbitats d’interès comunitari o hàbitats d’espècies d’interès co-munitari és d’aplicació el que disposa l’article 30 d’aquestes Normes. 6. En general, les obres d’infraestructura han de considerar degudament la per-meabilitat ecològica, la integritat dels hàbitats naturals i els seus efectes sobre elles. En el cas d’obres de caràcter lineal, cal garantir el manteniment de la con-nectivitat ecològica a banda i banda de l’estructura pel que es refereix a les possi-bilitats de dispersió de totes les espècies silvestres que en puguin resultar afecta-des i, molt particularment, d’aquelles declarades protegides per la legislació en matèria de conservació de la natura i per aquest Pla Especial. Així mateix, a les franges de protecció administrativa contigües a les infraestructures lineals i de domini públic, es potenciarà la seva funció de corredor biològic mitjançant un trac-tament adequat de les comunitats vegetals. Anàlogament, en determinades localitzacions estratègiques (com les zones d’interès connector objecte de l’article 51 o punts crítics per al manteniment de la connectivitat), enfront a modificacions substancials de les característiques de les vies que condueixin a un augment de l’efecte de barrera ecològica, caldrà garantir


la permeabilitat ecològica a través de les infraestructures lineals mitjançant la ha-bilitació d’estructures elevades (ecoductes) o inferiors (passos elevats) al pla de la infraestructura realitzades a tal efecte. 7. Els òrgans dels parcs, en els seus informes preceptius, tindrà cura del compli-ment de les prescripcions expressades en els punts anteriors. 8. En qualsevol cas és d’aplicació el procediment d’avaluació d’impacte ambiental en tots aquells supòsits establerts per la legislació i pels que determina aquest Pla. Així mateix, d’acord amb la legislació estatal bàsica, s’ha de sotmetre a a-quest procediment qualsevol canvi o ampliació del projectes corresponents. Article 77 Protecció de les infraestructures Són d’aplicació, sens perjudici de les regulacions establertes per aquest Pla espe-cial, els règims específics establerts per les legislacions sectorials en relació a les infraestructures i les franges de protecció per elles establertes. Secció 2. Xarxa viària i circulació rodada Article 78 Disposicions generals 1. La circulació motoritzada es regeix pel que estableixen la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, les seves disposicions de desplegament i les presents Normes. 2. En el conjunt de la xarxa viària de l'àmbit del Pla, la Junta de Protecció i els ajuntaments amb l’informe previ vinculant d’aquests, poden limitar temporalment la circulació motoritzada en aplicació de mesures de prevenció d'incendis forestals en èpoques de risc elevat. Article 79 Classificació i ús dels vials 1. Els vials es classifiquen en tres categories, als efectes d'aquestes Normes, es-pecificades gràficament en el plànol d’ordenació nº2.

a) Categoria A. Els vials d'interès general de titularitat estatal i, en general, els que integren la xarxa bàsica de Catalunya i la xarxa comarcal d'acord, amb la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. b) Categoria B.


Tots els vials permanents d’ús motoritzat no inclosos en la categoria A. Al seu torn es divideixen en tres tipus:

– B-1 Vials de la xarxa local que tenen com a funció primordial la co-

municació entre assentaments rurals o entre aquests i els vials de la categoria A i altres vials de la xarxa veïnal i rural, sotmesos a usos múltiples.

– B-2 Vials de la xarxa veïnal i rural, de caràcter secundari. – B-3 Vials no accessibles al públic, d’us ininterromput o intermitent

vinculat exclusivament a aprofitaments agrícoles, ramaders, fores-tals i a la extinció d’incendis.

a) Categoria C.

Xarxa de camins públics tradicionals. Comprèn els senders i altres camins públics tradicionals no inclosos en la categoria anterior grafiats, amb caràc-ter provisional fins a l’aprovació dels inventaris municipals, al plànol d’ordenació nº2 d’aquest Pla Especial.

Aquests camins són destinats de forma exclusiva o prioritaria, segons els casos, a la circulació no motoritzada. Es garantirà l’ús públic i no s’ha d’admetre cap ús o activitat que interrompi de manera permanent el lliure pas. En el marc d’aquesta xarxa, es crearà la xarxa de senders del Parc Natural com a element bàsic per a l’ordenació i el desenvolupament dels usos públics. Les xarxes de senders d’àmbit comarcal i supracomarcal que hagin de travessar l’àmbit del Parc es recolzaran de forma prioritaria sobre vials d’aquesta categoria.

2. Sistema viari bàsic de la circulació motoritzada.

a) Els vials de les categories A i B-1 constitueixen el sistema viari bàsic, pel que fa a la circulació motoritzada en el Parc. Comprèn els vials grafiats amb aquesta qualificació en els plànols d’ordenació corresponents.

b) La Junta de Protecció podrà modificar el sistema viari bàsic, de forma tem-

poral o permanent, a través del Pla específic d’ordenació de l’accessibilitat, formulat d’acord amb l’article 8.2 d’aquestes Normes.

c) En el sistema viari bàsic, l’accés i la circulació motoritzada no són objecte de

restriccions per aquest Pla Especial, sens perjudici del que disposa el punt 2 de l’article anterior.

3. La circulació motoritzada en la resta de vials aptes per a la circulació motoritza-da (categories B-2 i B-3) queda reservada als veïns, al desenvolupament de les activitats esmentades per a cada categoria al paràgraf b) del punt anterior i als


serveis públics vinculats a l’activitat de les administracions públiques i a l’execució i manteniment de les infraestructures, sens perjudici dels supòsits contemplats a l’article 57. 4. Als efectes del que estableix l'article 12 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, els vials de les categories A i B tenen la consideració de vials permanents. Article 80 Obres de vialitat. Disposicions comunes 1. L'obertura, l'eixamplament o la modificació del traçat dels vials es desenvolupa-rà d'acord amb els mandats que estableixen els articles 6 i 12 de la Llei 12/1985 i, congruentment, amb les disposicions d'aquestes Normes.

2. En qualsevol cas l’obertura de noves carreteres, pistes i camins de caràcter permanent s’ha d’ajustar a les directrius següents:

a) Tots els nous vials, la modificació dels perfils longitudinals i transversals i qualsevol altra obra que afecti algun tipus de carretera o pista transitable per a vehicles motoritzats, necessitaran l'obtenció prèvia de les autoritzacions administratives legalment establertes.

b) Caldrà la presentació del projecte tècnic corresponent, el qual s'ajustarà al que estableixen aquest i els següents articles, així com a les reglamenta-cions específiques que resultin d'aplicació. Aquesta disposició no és d’aplicació en el cas de vials expressament previstos en plans tècnics de gestió i millora forestal.

c) S’ha de seguir el criteri de mínima obertura de nous vials. S’han d'habilitar camins i pistes antigues reconeixibles abans d’obrir-ne de nous, sempre i quan això no suposi un impacte més gran sobre els valors objecte de la pro-tecció d’aquest Pla Especial.

d) La vialitat existent dins dels espais qualificats com d’interès natural prefe-rent (clau 1) es regirà pel que disposa l'article 39 d’aquestes Normes.

e) En aquelles àrees qualificades com de protecció edafològica i de vessants (claus 3.1 a i 3.2), l'obertura de nous vials, així com la modificació dels traçats i seccions dels existents es limitaran a aquells casos estrictament necessaris. Els projectes tècnics hauran de justificar exhaustivament la idoneïtat del traçat i de les seccions adoptades i la previsió de les obres de fàbrica i d'altres actuacions que resultin suficients per garantir l'estabilitat dels talussos originats.

f) Les noves pistes i camins no han de circular per la llera de rieres i torrents, ni produir-hi alteracions a la seva morfologia o a les comunitats vegetals.

g) En els traçats viaris de nova construcció, els creuaments dels cursos hídrics esmentats en l’article 27.5 es realitzarà mitjançant estructures que garanteixin la continuïtat de la llera i de la vegetació de ribera, preferentment amb tipologies de tipus viaducte o pont.


h) Els guals i ponts per a la xarxa viària es realitzaran de manera que siguin compatibles amb els desplaçaments de la fauna aquàtica i semi-aquàtica i, en particular, de totes les espècies de peixos de la zona.

i) Cal prendre les mesures oportunes per evitar l’erosió, especialment en els marges i talussos resultants.

j) Els camins, pistes forestals i pistes de desembosc hauran de ser expressament previstos en un pla tècnic de gestió i millora forestal o en el Pla de prevenció d’incendis del Parc Natural.

4. D’acord amb les normes del PEIN, s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental els vials de més de 5m d’amplada, i en tot cas sempre que el terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l’exclusió dels camins de desembosc de caràcter temporal quan l’autorització per a la seva obertura comporti garanties per a la restauració de les àrees afectades una vega-da hagi finalitzat la seva utilització. També podran quedar exempts del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental els pro-jectes de camins forestals promoguts per particulars en finques que disposin d’un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat, amb la resolució favorable del depar-tament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.

5. Informe dels òrgans del Parc.

a) Prèviament a l'adopció de la resolució administrativa que s'escaigui, serà preceptiva la formulació de l'informe de l’òrgan del Parc corresponent, d’acord amb el que disposen els articles 87 i 88. La pavimentació de camins i pistes requereix l’informe preceptiu de l’òrgan gestor.

b) En cap cas podran iniciar-se les obres esmentades al punt 1 sense l'infor-me previ l’òrgan del Parc que correspongui. La infracció d'aquest precepte donarà lloc a l'aplicació del que estableix l'article 37 de la Llei 12/1985, sense perjudici de les actuacions administratives que, d'acord amb altres legislacions específiques, resultin procedents.

Article 81 Obres de vialitat. Vials de categoria A 1. Els projectes i l'execució de les obres s'ajustaran al que estableix la legislació específica de carreteres, sens perjudici del que estableixen els articles anteriors, del compliment dels requisits i criteris dels quals tindran especial cura els òrgans del Parc en els seus informes preceptius i actuacions supervisores. 2. En qualsevol cas, els projectes corresponents hauran de contenir les previsions tècniques i econòmiques necessàries per tal de garantir el recondicionament ade-quat de les àrees adjacents i, en general, la minimització dels efectes negatius ocasionats. A tal efecte, serà necessari que el projecte contingui un estudi d'ava-luació de l'impacte ambiental, el contingut i procediment de tramitació del qual s'a-justaran al que estableix la normativa específica en la matèria.


Article 82 Obres de vialitat. Vials de categoria B 1. Contingut dels projectes

Tot projecte, tant d'obra nova com de modificació de traçat, contindrà, com a mí-nim, els documents següents:

a) Memòria, amb la finalitat i classificació de l'obra, la descripció ambiental i paisatgística de l'àrea afectada, els criteris de projecte especificant pen-dents, radis de curvatura, amplades i naturalesa dels terrenys. Caldrà justi-ficar especialment que la solució adoptada és, entre les diverses alternati-ves constatades en el projecte, aquella que comporta l'impacte visual i eco-lògic més baix. Així, es farà constar la precisió de les mesures necessàries per a la restauració o condicionament de les àrees alterades. Quan les o-bres projectades prevegin la pavimentació, caldrà justificar l'adequació del paviment a l'ambient natural que l'envolta.

b) Plànols.

– Plànol de situació, a escala 1:25.000 o superior.

– Plànols de planta, a escala 1:2.000 o superior indicant radis, angles, alineacions, tangents i situació dels perfils transversals. Es grafiarà sobre fons topogràfic amb corbes de nivell amb una equidistància màxima de 2 m.

– Perfils longitudinals, a escala horitzontal 1:500 o superior i vertical 1:100, indicant línia de terreny i de rasant, distàncies a l'origen i par-cials i situació dels perfils transversals.

– Perfils transversals, a escala 1:100 o superior, indicant línia de ter-reny i de rasant, cada 50 a 60 metres en les alineacions rectes, en cada tangent de revolt i al mig dels revolts de 200º.

– Plànol indicant els dispositius de drenatge i eliminació d'aigües, d'a-cord amb el que disposa el punt 2 d’aquest article.

c) Estudi de restauració i condicionament. Contindrà els aspectes següents: Inventari, relació i característiques de les àrees alterades per la construcció del vial (marges, talussos, voladures, murs de contenció, pedreres, etc.).

d) Mesures de restauració i condicionament dels terrenys afectats.

– Restauració morfològica que tingui en compte la formació de perfils estables: estesa i piconament de les terres, drenatge i esplanació. Mesures per a la prevenció de l'erosió.

– Restauració edàfica amb la preparació i fertilització dels terrenys: restitució físico-química dels sòls (aportació d'adobs orgànics i quí-mics) i preparació de sòls per a les sembres i plantacions vegetals.


– Restauració vegetal amb plantes herbàcies i llenyoses (arbustives i arbòries): hidrosembra o sembra manual de plantes herbàcies i plan-tació de plantes llenyoses a arrel nua, amb pa de terra o amb test o reixa de plàstic. Neteja i desbrossament dels materials abandonats.

d) Plec de condicions tècniques particulars on s'especificaran, entre altres, les condicions d'execució a què fa referència el punt 3 d’aquest article.

e) Pressupost de construcció, que contindrà les partides necessàries per dur a terme el conjunt de les obres projectades inclosos els treballs de restau-ració i condicionament de les àrees afectades, l'import dels quals no podrà ser inferior al 2% del pressupost total.

f) Quan es tracti d'obres de pressupost superior a l’equivalent a 300.000 eu-ros en el moment de l’aprovació del Pla Especial, s'hi inclourà també un es-tudi d'avaluació de l'impacte ambiental que contindrà, com a mínim, l'estudi geològic i d'erosió de les zones travessades, determinació de les comuni-tats i espècies vegetals i espècies faunístiques afectades; estudi dels efec-tes sobre el paisatge; l'estimació integrada dels impactes i la definició de les mesures que el projecte haurà de preveure per prevenir i/o compensar les conseqüències negatives detectades.

g) Quan es tracti d'obres de pressupost inferior a l’equivalent a 18.000 euros en el moment de l’aprovació del Pla Especial o de obres de conservació o millora, podrà simplificar-se, per part de l’òrgan gestor, la documentació exigida en els paràgrafs anteriors, sempre que restin suficientment clares les característiques fonamentals de l'obra a realitzar, els seus efectes sobre el medi i les mesures de condicionament i restauració a adoptar. Seran sempre d'aplicació les condicions de disseny i d'execució que estableixen els punts següents.

2. Condicions de disseny. El disseny dels vials inclosos en la categoria B s'ajusta-rà a les condicions següents:

a) Densitat màxima en àrees forestals.

En les àrees qualificades com a forestals per aquest Pla (clau 3) únicament podrà procedir-se a l'obertura o prolongació de vials dels tipus B-2 i B-3 quan no s'ultrapassi en cap vessant la densitat de 0,060 quilòmetres de vial per hectàrea. Excepcionalment, en casos justificats per l’escassa intensitat de l’impacte d’obertura del vial, podran admetre’s densitats superiors sense sobrepassar els 0,080 quilòmetres de vial per hectàrea.

Aquesta densitat es reduirà a 0,020 km/ha en aquelles zones qualificades com de protecció edafològica i de vessants (claus 3.1-a i 3.2), llevat que la combinació amb altres mitjans alternatius d’extracció permeti garantir la compatibilitat entre els objectius d’aquesta qualificació i l’aprofitament raci-onal dels bosc, sense superar en cap cas els 0,060 quilòmetres per hectà-rea.

b) Pendents longitudinals màxims.

– En funció del tipus de vial s'estableixen els següents:


B-1: 8%. B-2: 12%. B-3: 12%.

– En els vials dels tipus B-1 i B-2 s'admetran pendents no superiors al 12% i al 15% respectivament en trams de longitud inferior a 250 m. Excepcionalment, i amb idèntica condició, podran admetre's pen-dents fins al 20%, amb l'informe favorable previ de l’òrgan gestor.

– En revolts de 180%, el pendent es reduirà un 3% en tota la longitud del revolt.

e) Radis mínims.

Els radis del revolts tindran una longitud mínima de 20 m. en els vials del ti-pus B-1 i de 15 m. en els de tipus B-2, que podrà ser inferior en vials del ti-pus B-3. Així mateix, podrà reduir-se fins a 7 m. quan es tracti de revolts de 180º.

f) Seccions transversals.

– Les amplades màximes, segons el tipus de vial, són les següents:

Plataforma Calçada ------------------------------------------------- B-1 ......... 6 m. 5,5 m. B-2 ......... 5 m. 4 m. B-3 ........ 3 m. –

– En els vials dels tipus B-1 i B-2 podrà optar-se per una amplada mà-xima de plataforma de 3,5 m. amb apartadors situats, com a màxim, cada 300 m. Aquests apartadors tindran unes dimensions màximes de 10 m. de longitud per 3 m.

– La secció descrita al paràgraf anterior serà obligatòria en aquells trams on l'obra pugui comportar impactes visuals de consideració a causa del pendent del terreny, d'inestabilitat geodinàmica o altres causes.

– Les amplades descrites en els paràgrafs anteriors podran augmen-tar-se en la mesura que resulti necessari en els trams de revolts de 180º.

g) Talussos i moviments de terres.

– Els talussos resultants dels moviments de terres no podran superar en cap punt l'alçada màxima de 3 m. en relació amb la rasant o, quan es tracti de trams en forma de trinxera, a l'aresta superior del talús adjacent més baix, sempre que la vegetació preexistent en a-quest no hagi estat alterada.

– Caldrà garantir, quan resulti necessari, la plantació d'espècies her-bàcies, arbustives i, si s'escau, arbòries pròpies de la zona. A tal e-fecte, el projecte establirà les mesures per a la restitució dels sòls, les espècies escollides, preferentment productores de fruit, la seva


ubicació, la densitat de plantació, el mètode de sembra i l'ús de ferti-litzants.

h) Drenatge.

– El projecte haurà de determinar i justificar la idoneïtat de les mesu-res necessàries per a la recollida i evacuació de les aigües d'escor-riment superficial. El sistema de drenatge garantirà el control de l'e-rosió del vessant inferior on es canalitzaran les aigües.

– En qualsevol cas, s'evitarà l'obstrucció de córrecs, torrenteres i al-

tres cursos d'aigua. – Si el vial no està revestit en la capa de rodament, s'hauran de dispo-

sar drenatges transversals que canalitzin l'aigua fora de la calçada, per evitar l'erosió en el sentit longitudinal. La distància entre drenat-ges serà funció del pendent.

i) Condicions paisatgístiques.

b) En els vials de la categoria B, les obres de conservació i de millora respectaran en la mesura que es pugui els traçats, les amplades i l’arbrat viari preexistents. Quan resulti necessària la construcció de murs, aquests es faran amb maçoneria de pedra pròpia de la zona per on discorrin.

3. Condicions d'execució.

c) Prèviament a l'inici de les obres caldrà procedir a la implantació so-bre el terreny de la totalitat del traçat previst en el projecte.

d) Caldrà retirar i guardar la capa de terra vegetal de les zones afecta-des per moviments de terres per tal d'utilitzar-la en les tasques de revegetació. A tal efecte, es dipositaran en indrets plans sense for-mar gruixos superiors a 1 m.

e) Accessos provisionals. Només es permetrà la circulació de vehicles i de maquinària fora de l'àrea afectada pel traçat del vial quan això re-sulti estrictament necessari. En aquest cas, el constructor haurà d'esmenar les degradacions sobre el sòl i la vegetació.

f) Voladures. Hauran d'adoptar-se les mesures adequades per evitar projeccions que deteriorin àrees contigües.

g) L'abocament incontrolat de materials de desmunt en el sentit del pendent, amb terraplenat fora del traçat afectat, és formalment pro-hibit. Caldrà, en qualsevol cas, complir les condicions expressades al paràgraf f) del punt anterior i fer els treballs i les obres d'estabilit-zació que resultin necessaris.

h) A les cunetes i a la coronació dels talussos, es procedirà a arrodonir els angles, evitant que formin arestes. Així mateix, la part de la plata-


forma que sobresurti a banda i banda de la calçada s’haurà de re-omplir amb terra vegetal.

i) Les toleràncies admeses seran com a màxim del 20% d'amplada, de l'1% en pendents i del 5% en cotes de rasant. Per assegurar la viabi-litat de la revegetació, s'utilitzaran els mètodes de preparació de ter-res, sembra, adob, etc., que en cada cas s'escaigui d'acord amb el projecte.

j) En cas d’aparició de nous afloraments d’interès geològic que la Jun-ta de Protecció acordi, d’acord amb el que disposa l’article 25.5 d) acordi incloure en la relació de l’Annex 1 d’aquestes Normes, s’adoptaran les mesures necessàries per conservar-los i permetre’n l’observació.

k) A l'acabament de les obres, el constructor tindrà l'obligació de retirar tots els materials sobrants de l'execució dels treballs. Els troncs, les branques i altra vegetació obtinguda durant l'execució dels treballs han de ser totalment eliminats a l'acabament de l'obra, i s'han de deixar nets els contorns de les obres.

Secció 3. Xarxa elèctrica Article 83 Disposicions generals 1. La instal·lació d'esteses aèries destinades al transport d'energia elèctrica, co-municacions telefòniques o telegràfiques o similars es desenvoluparà d'acord amb el que estableix l'article 6 de la Llei 12/1985, i, congruentment, amb les disposici-ons d'aquestes Normes. 2. Quan es tracti de la implantació de noves línies de conducció d'energia elèctrica de tensió nominal superior a 66 kV, únicament podran afectar l'àmbit de la Zona Volcànica en els supòsits següents:

a) Quan la seva instal·lació resulti indispensable per al subministrament dels nuclis urbans situats a l'interior del seu perímetre.

b) Quan transportin energia elèctrica produïda per plantes generadores ubi-

cades dins del perímetre esmentat. En qualsevol cas, caldrà que siguin complerts els requisits fixats pels articles se-güents, sens perjudici de la necessitat d'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental i dels altres requisits establerts per la legislació específica. 3. Quan aquestes infraestructures afectin els elements declarats com a béns d’interès cultural o inclosos en els catàlegs municipals de béns protegits, hauran de mantenir una distància mínima de 400 m. quan es tracti d'alta tensió, i de 200 m. en el cas de baixa tensió, així com d'esteses telefòniques. Es procurarà de


forma preferent que les esteses de nou traçat que prestin servei a les edificacions catalogades discorrin soterrades. Les distàncies esmentades podran reduir-se, amb l'informe previ de l’òrgan gestor, en aquells casos que, a causa de les carac-terístiques específiques del paisatge o de l'adopció de mesures adequades per a la correcció de l'impacte visual, resulti suficientment justificat.

Article 84 Tramitació 1. D’acord amb la legislació específica, s’han de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental les línies elèctriques aèries amb capacitat superior a 66 kV i les altres línies elèctriques aèries amb longitud superior a 3 km dins del Parc. L’òrgan ambi-ental competent requerirà l’informe de la Junta de Protecció amb caràcter previ a la formulació de la declaració d’impacte corresponent. 2. Quan es tracti d’altres instal·lacions de serveis públics destinades al transport d'energia elèctrica, el titular presentarà als serveis territorials d'Indústria conjun-tament amb el projecte de la instal·lació i la documentació requerida pel Decret 351/1987, de 23 de novembre, l'informe preceptiu de l’òrgan gestor. Article 85 Projectes

Els projectes tècnics, a més de contenir els aspectes especificats a l'article 76, hauran d'ajustar-se a les condicions següents:

a) Condicions del traçat.

– No es permetrà el pas per l'interior dels espais qualificats d’interès natural preferent (clau 1), d’acord amb l’article 39 d’aquestes Nor-mes, llevat que es tracti de línies soterrades per camins existents o, en el cas de línies aèries de baixa tensió, excepcionalment i per ra-ons d’una millor adequació paisatgística, sigui expressament autorit-zat per l’òrgan gestor en aquest supòsit serà obligatòria la utilització de conductor trenat.

– S'eludirà en la mesura del possible que els trajectes discorrin per boscos. En aquests espais, quan resulti necessari, es mantindrà la direcció de les corbes de nivell de manera que les visuals quedin cobertes pel fons.

– Sempre que resulti possible se seguirà el relleu del terreny sense efectuar variacions brusques de nivell, defugint trajectes de pendent pronunciat i aprofitant les depressions. En àrees planeres amb re-lleus propers, el traçat s’aproximarà i adaptarà preferentment a les línies de canvi de pendent.

– Apantallament. Es procurarà que el trajecte tingui lloc per indrets les panoràmiques dels quals presentin fons coberts.


– S’evitarà el pas per carenes, cingles i punts culminals. Quan calgui superar colls o carenes, caldrà col·locar dos suports a cota inferior a banda i banda, llevat dels casos en què es pugui produir un impacte visual més gran.

– En els espais agrícoles els traçats s'efectuaran preferentment de forma contigua a les vies de comunicació, límits parcel·laris, feixes, etc.

– Els encreuaments de valls es faran preferentment per zones estre-tes, allunyades dels punts de vista panoràmics.

b) Altres condicions.

– Corredors. En l'execució del projecte s'evitarà en la mesura del pos-sible l'obertura de corredors. En cas contrari, s'hauran d'indicar les mesures a adoptar per controlar l'erosió, preveient, si s'escau, trac-taments vegetals, i per evitar el risc d'incendis forestals. En qualse-vol cas, caldrà garantir el manteniment de la cobertura vegetal, es-pecialment pel que fa als estrats herbaci i arbustiu, sens perjudici de la conservació de la massa arbòria amb tractament selectiu quan comportin un perill per a la seguretat de la línia.

– Protecció de la fauna. S’han adoptar models de suports que minimit-zin el risc d’electrocució i d’altres mesures per a evitar la col·lisió de l’avifauna amb els conductors.

– Tractament cromàtic dels suports. Els suports metàl·lics seran pin-tats amb colors foscos i acabat de textura mat que serà determinat en cada cas, d’acord amb l’òrgan gestor, en funció de les condicions paisatgístiques i dels requeriments de seguretat.

– Quan resulti necessària la construcció de pistes d'accés als suports, caldrà donar compliment al que disposa la secció 2 d'aquest capítol.

c) Edificacions complementàries. Caldrà evitar l'emplaçament dins de l'àmbit

de la Zona Volcànica, d'estacions transformadores i d'altres edificacions complementàries, llevat de necessitat justificada per al subministrament a l’interior del Parc. En aquest cas, es buscaran emplaçaments adequats, tècnicament i paisatgísticament, i caldrà donar compliment a les condicions d'edificació establertes al capítol 4.

d) Camps electromagnètics. Els projectes inclouran també una estimació justi-

ficada dels camps electromagnètics generats. Article 86 Instal·lacions existents 1. Els treballs de manteniment i conservació de les instal·lacions existents es du-ran a terme de manera que minori el seu impacte negatiu, especialment pel que fa al tractament cromàtic dels suports metàl·lics, al de les edificacions i instal·lacions complementàries i al de la vegetació dels corredors que envoltin el traçat, quan


aquests existeixin, i a l’impacte sobre la fauna. Pel que fa a la prevenció d’incendis forestals és d’aplicació el que estableix l’article 68.4. 2. Als efectes del que disposa el punt anterior, en el període de quatre anys des de la revisió d’aquest Pla, les línies elèctriques d’alta tensió incorporaran les pro-teccions necessàries per evitar danys sobre la fauna. 3. Quan les instal·lacions afectin algun dels espais qualificats com d’interès natu-ral preferent (clau 1) per aquest Pla, seran també d'aplicació les disposicions par-ticulars establertes per l’article 39 d’aquestes Normes. 4. Amb caràcter general, els òrgans del Parc promouran convenis amb les empre-ses titulars per tal d’implementar el que estableixen els punts anteriors.


TÍTOL V – DISPOSICIONS PER A L’APLICACIÓ, GESTIÓ I PROTECCIÓ DE L’ORDENACIÓ DEL PLA ESPECIAL

Capítol 12.- Òrgans del Parc Natural Article 87 Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garro txa 1. La Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa és l’òrgan rector del Parc Natural. Té la condició d’òrgan col·legiat de caràcter administratiu, adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient. 2. Les finalitats i atribucions de la Junta són, d’acord amb la legislació vigent:

a) Establir, d'acord amb les disposicions reguladores del Parc Natural, les di-rectrius per exercir-ne la gestió i supervisar-ne l'execució.

b) Vetllar per l’assoliment de les finalitats de la Llei 2/1982 i, a tal efecte, pro-posar les normes d’organització i control relatives als usos dels béns natu-rals objecte de la protecció.

c) Coordinar les actuacions que afectin l'espai protegit de les distintes admi-nistracions actuants que hi són representades, i fer-ne el seguiment.

d) Proposar mesures per a la millora de les condicions de vida de la població permanent de la zona protegida i l’afavoriment de les activitats agrícoles i ramaderes que es desenvolupen al seu interior.

e) Aprovar inicialment i provisionalment el Pla Especial i el Pla rector d’ús i gestió.

f) Aprovar les memòries anuals de gestió del Parc.

g) Ésser objecte de consulta preceptiva abans de l'aprovació de les disposici-ons, els plans i els programes que es formulin per a desplegar la Llei 2/1982 i dels programes anuals d’actuació i els pressupostos correspo-nents.

h) Informar preceptivament sobre qualsevol instrument de planejament territo-rial o urbanístic que afecti l’àmbit del Parc o les àrees exteriors d’influència, així com sobre qualsevol projecte de caràcter general que travessi o afecti el Parc.

i) Informar preceptivament sobre qualsevol pla, projecte o activitat no regulat per la normativa pròpia del Parc, o que presenti conflictes particulars o dub-tes en la interpretació d’aquella.

j) Elaborar els seus estatuts i fixar normes de funcionament intern.


k) Promoure la col·laboració amb els organismes competents en la vigilància de les activitats que es portin a terme a l’interior del Parc Natural a fi de co-ordinar llur actuació amb l’objecte de garantir el compliment de les normes de protecció que s’estableixin per al desplegament i aplicació de la Llei.

3. Així mateix, corresponen a la Junta de Protecció les altres funcions encomana-des per aquest Pla Especial. Article 88 Organ gestor 1. La gestió del Parc Natural és duta a terme per una unitat tècnica específica, d'acord amb les directrius de la Junta de Protecció, l'assessorament de les entitats socials i científiques i amb la participació efectiva, mitjançant el Consell de Coope-ració, de les entitats representatives dels sectors socials interessats. 2. L’òrgan gestor a què fa referència el punt anterior, adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de Medi Ambient, actua sota el comandament del Director del Parc Natural i desenvolupa les seves funcions en règim d'autono-mia funcional i econòmica. 3. L’òrgan gestor, d’acord amb el marc legal vigent, ha d’exercir les funcions següents:

a) Suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del Parc Natural.

b) Formulació de les propostes preparatòries dels acords de la Junta de Protecció.

c) Execució dels programes d’actuació del Parc i de les altres actuacions que requereixi la gestió de l’espai.

d) Llevat d’aquells casos reservats a la Junta de Protecció per l’article anterior, emetre informe preceptiu previ a l’atorgament de les autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres, transformació de l’ús del sòl o explotació dels recursos naturals, a l’interior o a l’exterior de l’àmbit del Pla i que poden afectar-lo, d’acord amb el que disposa l’article 90.

e) Aquelles altres establertes per l’article 29.2 de la Llei 12/1985, i la legislació concordant, i per aquest Pla Especial.

Article 89 Consell de cooperació del Parc natural de la Zona V olcànica de la Garrotxa 1. El Consell de Cooperació és un òrgan col·laborador en la gestió del Parc integrat per entitats degudament legalitzades, amb domicili social o delegacions a la


comarca de la Garrotxa, que es trobin estatutàriament vinculades a la defensa dels interessos dels propietaris i dels veïns del Parc i a l’estudi i la defensa de la natura, o bé que siguin representatives dels sectors agro-forestals, turístico-recreatius i culturals que desenvolupen la seva activitat a la Zona Volcànica. 2. Són funcions del Consell de Cooperació:

a) Establir criteris i promoure mesures per coordinar harmònicament els interessos i les activitats dels sectors representants amb els objectius i l’actuació del Parc Natural.

b) Fomentar la cooperació en la gestió del Parc Natural de les entitats

representades al Consell. c) Concertar actuacions d’interès comú entre les entitats representades i el

Parc. d) Plantejar a la Junta de Protecció i a l’òrgan gestor iniciatives, propostes i

suggeriments per al millor assoliment de les finalitats de coordinació, harmonització i participació i, en general, dels objectius específics del Parc Natural.

e) Ser informat regularment dels acords adoptats per la Junta de Protecció, les

actuacions dutes a terme per l’òrgan gestor i conèixer anualment les directrius de gestió i l’estat d’execució dels programes d’actuació successius.

f) Emetre informe sobre aquells assumptes que la Junta de Protecció li sotmeti.

Capítol 13.- Disposicions per a l’aplicació i gest ió del Pla Article 90 Informes preceptius en l’àmbit del Parc i les seves àrees d’influència 1. Els informes preceptius a què fan referència els articles 87 i 88 han de ser re-querits pels organismes corresponents abans de l’adopció de la resolució, per tal d’incorporar-lo a l’expedient administratiu. Els informes han de ser emesos pels òrgans del Parc dins dels terminis fixats per la legislació de procediment adminis-tratiu o, si s’escau, les legislacions específicament aplicables. 2. Els informes de la Junta de Protecció i de l’òrgan gestor tenen caràcter vincu-lant quan estiguin expressament motivats en el compliment de les disposicions legislatives que regulen el Parc o les determinacions normatives d’aquest Pla i dels instruments de desenvolupament a que fa referència l’article 8. Supletòria-ment, i amb els mateixos efectes, es tindrà en compte també la legislació relativa a la protecció del medi ambient i a la conservació de la natura, d’aplicació al con-junt del territori de Catalunya.


3. Àrees exteriors d’influència. Els articles 27, 33 i 68 regulen els supòsits i les condicions per a l’emissió d’aquests informes en els àmbits d’influència que esta-bleix aquest Pla per raons hidrològiques, de connectivitat ecològica i de prevenció d’incendis, respectivament, d’acord amb el que disposa l’art. 29.2 de la Llei 12/1985. Els informes es circumscriuran a la possible repercussió de les actuaci-ons sobre el Parc en les matèries pròpies de cada àmbit d’influència, excepte quan es tracti de plans urbanístics en sectors adjacents al perímetre de la Zona Volcànica, en què podran referir-se a totes les possibles afeccions que puguin originar en el Parc. 4. En tot cas, qualsevol altra activitat que no especifiquen aquestes Normes i que signifiqui un risc potencial per a la conservació dels sistemes naturals de l'espai protegit ha de comptar preceptivament, per a emprendre-la, amb l'informe favora-ble de la Junta de Protecció. Article 91 Informes previs 1. La Junta de Protecció o l’òrgan gestor emetran, així mateix, informes previs sobre la viabilitat o conveniència d’eventuals actuacions quan així ho requereixin les administracions competents o els particulars interessats. 2. Aquests informes tindran un caràcter orientatiu i en cap cas eximiran en el seu moment de l’informe preceptiu dels òrgans del Parc i de la formulació de la docu-mentació tècnica, així com de la tramitació administrativa que correspongui. Article 92 Execució del Pla especial L’execució del Pla es durà a terme d’acord amb les determinacions i prioritats dels programes anuals d’actuació, mitjançant la programació i les altres mesures fixades quadriennalment pel Pla rector d’ús i gestió i les determinacions dels altres instruments de desplegament a què fa referència l’article 8, sens perjudici de les actuacions i mesures d’aplicació directa que resultin oportunes i coherents amb els objectius i pautes establertes pel Pla Especial. Article 93 Foment de la participació i de la gestió concertada . Convenis i custòdia del territori 1. L’actuació dels òrgans del Parc anirà adreçada a assolir la màxima participació dels sectors públics i privats en la gestió d’aquest, d’acord amb els objectius a què fa esment l’article 9 d’aquestes Normes, mitjançant la cooperació i la concertació. 2. Custòdia del territori. Els òrgans del Parc impulsaran, directament o mitjançant entitats privades no lucratives, els acords de custòdia amb l’objecte de generar la


responsabilitat dels propietaris i els usuaris del Parc en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, paisatgístics i culturals.

En aquest context, per a l’execució del Pla en terrenys de titularitat privada, els òrgans del Parc promouran convenis de col·laboració amb la propietat. Aquests convenis podran preveure suport tècnic, així com les inversions i ajuts que a tal efecte resultin necessaris d’acord amb el que disposa l’article 10.

3. Així mateix, aquest Pla Especial estableix un conjunt de supòsits específics que requereixen o aconsellen acord i convenis de col·laboració amb els ens locals, els propietaris i empreses concessionàries de serveis públics. Aquests acords i con-venis podran utilitzar-se també amb altres actors i amb altres finalitats anàlogues sempre que la Junta de Protecció o l’òrgan gestor ho estimin necessari o conveni-ent per assolir els objectius del Pla.

Article 94 Acció pública D'acord amb el que disposen les legislacions urbanística i d'espais naturals, és pública l'acció per exigir el compliment del que estableixen les determinacions del present Pla Especial. Article 95 Adquisició de sòl 1. El departament al qual estiguin adscrits els òrgans del Parc, d’ofici o a iniciativa d’aquests, ha de prendre les determinacions procedents per a l’adquisició de sòl en l’àmbit del Parc Natural, d’acord amb el Programa d’actuació d’aquest Pla Especial, en la mesura que ho requereix la seva gestió eficaç i, molt particularment, de les reserves naturals i dels altres terrenys que, per llur fragilitat o pels sistemes naturals que contenen, han de ser objecte de la protecció més estricta. 2. Drets de tanteig i de retracte. És d’aplicació al respecte el que estableixen les lleis 2/1982 i 12/1985. Article 96 Utilitat pública D'acord amb el què disposa l'article 5.3 de la Llei 12/1985, l'aprovació d'aquest Pla especial implica la declaració d'utilitat pública de les obres i les actuacions previstes i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i els drets afectats.


Article 97 Indemnitzacions Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació de les determinacions d'aquest Pla, impliqui la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, solament es pot fer mitjançant la indemnització que estableixi la legislació sobre expropiació. Article 98 Protecció de la legalitat 1. El director de l’òrgan o ens de l’Administració de la Generalitat de Catalunya responsable del Parc Natural, d’ofici o a instància del director del Parc Natural o de la Junta de Protecció, ha d’ordenar la suspensió immediata de qualsevol activi-tat, obra o aprofitament que vulneri el present Pla Especial, la Llei 2/1982 o les reglamentacions que la desenvolupin, i adoptar les mesures necessàries per al seu efectiu compliment, sens perjudici de les actuacions sancionadores i de res-cabalament que hi escaiguin. L’ordre de suspensió ha de ser comunicada a l’ajuntament corresponent. 2. Són nul·les de ple dret les concessions, les llicències i les autoritzacions admi-nistratives que siguin atorgades contravenint les disposicions d’aquest Pla Espe-cial, la Llei 2/1982 i es normes que la desenvolupin. 3. Així mateix, atès el que estableixen els articles 202 i 219 del DL 1/2005, en l’àmbit del Pla són nuls de ple dret els actes de parcel·lació, d’urbanització, d’edificació i d’ús del sòl i del subsòl que es portin a terme sense llicència o ordre d’execució, així com les llicències o les ordres d’execució que s’atorguin amb infracció de les determinacions d’aquest Pla Especial en relació als actes esmentats. En tots els casos, i sense limitació de termini, aquests actes són susceptibles de sanció i d’acció de reposició. Article 99 Infraccions i sancions 1. La inobservança o infracció de les determinacions d'aquest Pla especial dóna lloc, d'acord amb la matèria, a l'aplicació de les mesures establertes a la legislació sobre conservació de la natura vigent a Catalunya i altra normativa concordant, sense perjudici de l'aplicació d'altres legislacions, si és el cas, per raó de la matèria. 2. El procediment sancionador aplicable és el que les legislacions esmentades estableixen, com també l'establert per la normativa general en matèria sancionadora.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera Els usos i les activitats degudament autoritzats que resultin disconformes amb l’ordenació establerta per aquest Pla Especial, poden continuar desenvolupant-se, sense que se’n permeti l’augment de la intensitat i l’ocupació de sòl. Podran, així mateix, admetre’s canvis d’activitat dins del mateix ús o dels usos admesos per aquest Pla, quan no signifiquin augment de la intensitat, de l’ocupació o de la inci-dència ambiental. En qualsevol cas, les autoritzacions corresponents establiran, d’acord amb els informes de la Junta de Protecció, les mesures necessàries per a la correcció prèvia o simultània dels impactes ambientals generats i per a l’estalvi energètic i hídric. Segona En les edificacions, construccions i instal·lacions disconformes amb l'ordenació establerta per aquest Pla especial, només s'admeten obres de manteniment estricte, i aquelles obres de reforma destinades al seu desmantellament, a la disminució del seu impacte paisatgístic, ecològic o ambiental, inclosos la millora de l’eficiència energètica i l’estalvi d’aigua, o a la seva adequació a les Normes del Pla. Tercera En aquells municipis que no disposin de catàlegs del patrimoni arquitectònic i arqueològic regirà transitòriament el Catàleg del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa de 1994. Quarta Els terrenys compresos en l’àmbit d’aquest Pla especial en els quals existeixin, a la seva entrada en vigor, parcel·lacions, edificacions, instal·lacions o altres actua-cions il·legals, contraris al planejament anterior o que no hagin estat objecte de legalització, i que no siguin legalitzables d’acord amb l’ordenació establerta per aquest Pla Especial, podran ser objecte d’expropiació, declarant-se a tal efecte la seva utilitat pública i interès social i entenent-se produïda la declaració de neces-sitat d’ocupació. Per procedir a l’expropiació s’ha d’elaborar un projecte d’expropiació que ha de contenir la delimitació de l’àrea afectada, la relació de béns i drets afectats, la re-lació de propietaris i l’estudi econòmic i financer sobre el cost de l’expropiació. Es pot acceptar la cessió gratuïta d'aquests terrenys i reconèixer al qui cedeix un dret de superfície, integrat per l'edificació existent, per un termini que no excedeixi els vint-i-cinc anys. La cessió i el reconeixement del dret de superfície s'han de formalitzar en escriptura pública que s’ha d’inscriure al Registre de la Propietat.


El que estableixen els paràgrafs anteriors, s’entén sense perjudici de l'aplicació de les mesures de disciplina urbanística derivades del caràcter d'infracció que pugui tenir qualsevol activitat, ús o construcció que no compti amb la llicència o autorització corresponent, o sigui contrària a les determinacions del planejament. Cinquena Mentre no siguin aprovats els catàlegs de masies i cases rurals dels municipis integrats en el Parc, podrà aplicar-se el que disposa la disposició transitòria dotzena del DL 1/2005. Sisena Mentre no s’aprovi el Pla especial del Bosc de Tosca, són d’aplicació a l’àrea d’influència del veïnat de Pocafarina les condicions establertes pel planejament urbanístic de Les Preses. DISPOSICIONS FINALS Primera En tot l’àmbit del Pla especial és aplicable el règim del Pla d’espais d’interès natu-ral (capítol III de la Llei 12/1985, d’espais naturals, i disposicions concordants) i dels espais naturals de protecció especial (capítol IV de la Llei 12/1985 i disposi-cions concordants). Segona Es deroga l’article 2 del Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció cartogràfica dels límits del parc natural i de les reserves naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa.


ANNEX 1 RELACIÓ D’AFLORAMENTS D’INTERÈS GEOLÒGIC

NOM DELS AFLORAMENTS MUNICIPI UNITAT VISUAL

Salt Del Clot

Cinglera Turonell 1

Cinglera Fluvia N 1

Cinglera Turonell S

Castellfollit de la Roca

1

Noc D'en Cols 2

Cingle De Les Cols

La Vall de Bianya

2

B.Matabous Les Planes d’Hostoles 17

Volcà Del Racó Les Preses 9

Les Tries 2

Moli De La Torre 2

Moli De Tiraburres 2

Volca De La Garrinada 2

Volca Del Montsacopa E 2

Volca Del Montsacopa Sw 2

Barranc De Garrofas 2

La Pomareda 6

Gredera Nw 6

Gredera Ne 6

Af De Can Barraca

Olot

2

Riera De Sant Iscle I Sant Feliu de Pallerols 16

V. Roca Negra - Nw Sant Feliu de Pallerols 15

Riera De Sant Iscle Ii Sant Feliu de Pallerols 15

V. Traiter Sant Feliu de Pallerols 15

V. Can Tia Sant Feliu de Pallerols

La Torre Sant Feliu de Pallerols 22

Travertins De La Torre Sant Feliu de Pallerols 22

Pedrera V. Puig Roig Sant Feliu de Pallerols 22

Torrent De Carboners Sant Feliu de Pallerols 22

Gredera V. Sant Marc Sant Feliu de Pallerols 22

Cinglera Can Grido-Cal Sordet Sant Joan les Fonts 1

Cingles De La Canova Sant Joan les Fonts 1

Boscarró Sant Joan les Fonts 1

Moli Fondo Sant Joan les Fonts 1

Font De Can Xerbanda Sant Joan les Fonts 1

Cingle De Fontfreda Sant Joan les Fonts 1

Cingle De Fontfreda Sant Joan les Fonts 1

Torrent Del Soler Sant Joan les Fonts 1

Can Barranc Sant Joan les Fonts 1-3

Torrentmal Sant Joan les Fonts 4

Can Barranc Sant Joan les Fonts

Vall Sant Marti Vell Sant Joan les Fonts 7


Turonell Sant Joan les Fonts 1

Turonell2 Sant Joan les Fonts 4

Gredera S Santa Pau 10

Puig De Martinya, Gredera Nw Santa Pau 7

Puig De Martinya, Gredera Ne Santa Pau 7

Puig De Martinya, Gredera W Santa Pau 7

Puig De Martinya, Gredera W Santa Pau 7

Puig Safont - Gredera Nw - Santa Pau 6



V. Santa Marg. Ne Santa Pau 11

V. Santa Marg. Flanc Cràter Nw Santa Pau 10

V. Santa Marg. Flanc Cràter Ne Santa Pau 10

V. Roca Negra - Nw Santa Pau 11

Can Simó Santa Pau 11

Cingle De Can Formiga Santa Pau 8

Riu Ser Santa Pau 8

Torrent De Sant Marti Santa Pau 8

Puigsubià Santa Pau

Vall Dels Arcs Santa Pau 7

V. Del Puig Jordà Santa Pau


ANNEX 2 FONTS D’INTERÈS PÚBLIC DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

Nom de la font Municipi Unitat Visual 1 Font de Collelldemunt 11 2 Font de Masdevall 11 3 Font de Suclara 11 4 Font del Clavell 11 5 Font d’en Pere 6 Font de Canyart 12 7 Font del Consol 7 8 Font de la Terrada 7 9 Font del Vernadal 8 10 Font Fresca 8 11 Font Calenta 8 12 Cordó de fonts de la vall dels Arcs 12 13 Font del Molí 8 14 Font de la Riera 8 15 Fontpobra 11 16 Font de la Costa 10 17 Font Salgueda 11 18 Font Prat de la Plaça

Santa Pau

19 Font dels Socals Sant Aniol de Finestres 20 Font de les Mulleres 1-2 21 Fontfreda 1-2 22 Rec de Verlets 1-2 23 Font Faja 3 24 Font de la Trinitat 3 25 Font dels Capellans

Sant Joan les Fonts

3 26 Font Can Gridó Castellfollit de la Roca 1-2 27 Font Noc d’en Cols 1-2 28 Font de les Tries 1-2 29 Font de la Moixina 1-2 30 Font de la Deu 1-2 31 Font de San Roc 1-2 32 Rec de Ravell

Olot

1-2 33 Font Boixa 17 34 Font de la Maria 17 35 Font de la Canaleta

Les Planes d’Hostoles 18

36 Font de Can Leales 9 37 Font del Racó 10 38 Font de la Canova 10 39 Font de Sant Martí del Corb

Les Preses

10 40 Font de la Bassa del Grèvol 41 Font dels Miradors 42 Font del Vern 43 Mulladius del Fontanill 44 Font de Rocalba 45 Mulladius de Ramberga 46 Font de la Salut 47 Font de la Feixassa 48 Font de la Rovirola 49 Font Grossa 50 Font de l’Obi (per recuperar) 51 Font del Ferro (per recuperar)

Sant Feliu de Pallerols


52 Font de la Carrera 22 53 Font del Sesquer 22 54 Font del Molí de la Rovira 22 55 Font de la Torre 22 56 Font d’en Voleia 22 57 Font del Gorg d’en Valls 22 58 Font de cal Músic 22 59 Font del Marge 22 60 Font d’en Xino 22 61 Fonts del Boix (per recuperar) 22 62 Font de Sant Sebastià (ca l’Àngela) 22 63 Font de l’Om verd 22 64 Font del Roure 22 65 Font Fresca 22 66 Font de la Fàbrega 22 67 Font del Molí Nou 22 68 Font de la Teula 22 69 Font del Mosquer 22 70 Font de Gaús 22 71 Font de Viladecàs 22 72 Font de cal Cucut 22 73 Font de Pallerols 22 74 Font de la Fontana 22 75 Font de Llepart 22 76 Font del Claperol 22 77 Font de Sant Jordi de l’Hostal de Sant Miquel 14 78 Font de les Comelles 14 79 Font del Pla 14 80 Font de Sant Jordi de la Codinoia 14 81 Font del Malitrau 21 82 Font de la Nespleda 21 83 Font dels Bastons 21 84 Font de l’espígol 21 85 Font de les Tombes 21 86 Font de l’escudella 21 87 Font del Releixat 21 88 Bassa del Pujol 21 89 Font del Pujol 21 90 Font de l’Euga Morta 15 91 Font de la Mateta 15 92 Font del Codolós 15 93 Mines de Campderric 16 94 Font de la Rovira 16 95 Font de can Tià 16


ANNEX 3 COMUNITATS VEGETALS D’ESPECIAL INTERÈS EN EL PARC COMUNITATS VEGETALS DE MOLT ALT INTERÈS

Isopyro-Quercetum roboris

Carici depressae-Quercetum canariensis

Lithospermo-Ulmetum

Lamio-Alnetum

Scrophulario-Alnetum

Carici-Alnetum

Carici-Salicetum

Saniculo-Taxetum

Stellario-Vicietum gerardii

Valeriano-Fragarietum vescae

Ranunculo-Filipenduletum ulmariae

Cypero-Caricetum otrubae

Phragmitetum

Cardamino flexuosae-Chrysosplenietum oppositifolii

Potametum denso-nodosi

Comunitats de Chara sp.

Stellario-Scirpetum setacei

Cyperetum flavescentis

Odontito-Trifolietum pratensis

Rhinantho-Trisetetum flavescentis

Altres prats de dall

Asplenio-Ceterachetum

Cymbalarietum muralis

Sedo-Umbilicetum rupestris

Antirrhinetum asarinae

Alopecureto-Galietum spurii

Adonido-Iberidetum amarae

Polycnemo-Linarietum spuriae subass. delphinietosum halterati

COMUNITATS VEGETALS D’ALT INTERÈS

Viburno-Quercetum ilicis

Buxo-Quercetum amb F. ornus?

Helleboro-Fagetum

Scillo-Fagetum

Luzulo niveae-Fagetum

Geranio-Fagetum

Saponario-Salicetum

Chamaecytiso-Callunetum amb bedolls


Lapsano-Sisonetum amomi

Alliario-Chaerophylletum temuli

Salvio-Euphorbietum villosae

Rosmarino-Lithospermetum

Brachypodio-Aphyllanthetum amb pi blanc

Lavandulo-Ericetum scopariae

Centaureo-Ericetum arboreae

Quercetum cocciferae

Rubetum hirto-radulae

Clematido-Rubetum vigoi

Sambuco-Rubetum idaei

Lamio maculati-Rubetum

Epilobietum montani-angustifolii

Verbascetum blattario-thapsi

Cirsio-Holoschoenetum

Acrocladio-Eleocharidetum

Centaureo-Succisetum

Helianthemo-Festucetum ovinae

Comunitat de Brachypodium dystachion, Medicago minima i Trifolium scabrum

Filagini-Vulpietum

Cerastietum pumili

Epipactidi-Molinietum

Cirsio-Menthetum longifoliae

Cratoneuretum falcati

Glycerio-Sparganietum

Helosciadetum subass. cardaminetosum olotensis

Galeopsio-Ptychotidetum saxifragae subass. rumicetosum scutati

Galeopsio-Ptychotidetum saxifragae subass. epilobietosum collinii

Coves no explotades per turisme

Saxifrago-Ramondetum myconii

Asplenietum septentrionali-adianti-nigri

Eucladio-Adiantetum

Bidentetum tripartitae (Polygono hydropiperis-bidentetosum)


ANNEX 4 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI. NORMES PARTICULARS I CRITERIS D’ACTUACIÓ

1. Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa (3250 i 3270) 3.

– Preservar i millorar aquests hàbitats, atesa l’escassa representació territorial a Catalunya i la

seva elevada continuïtat territorial en l’àmbit del Parc..

– Adequació i preservació de les ribes dels cursos fluvials interessants, considerant la proximitat que sovint es dóna de nuclis urbans o xarxa viària, amb el consegüents efectes pertorbadors.

– Establir els mecanismes necessaris per garantir la qualitat de l’aigua, especialment en aquells trams propers a nuclis urbans, camps de conreu o explotacions ramaderes.

– Establir un tractament de vora adequat del teixit urbà i la xarxa viària, per tal de minimitzar l’efecte pertorbador i fragmentador en aquests hàbitats.

2. Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirine us i de les terres pro-peres (6210).

– No es considera necessari establir una continuïtat territorial d’hàbitats d’aquest tipus.

– Es pot considerar la seva formació en espais amb presència d’espècies que li són pròpies i/o per tal de reduir la distància entre clapes a fi i efecte d’afavorir possibles intercanvis de diversitat biològica, sense prejudici de les característiques dels hàbitats existents.

– Preservar aquests espais d’activitats que puguin ocasionar-ne una degradació, com per exem-ple el pasturatge intensiu.

3. Prats dalladors amb fromental ( Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus (6510 ).

– Mantenir els usos agrícoles i ramaders tradicionals per tal de conservar l’estructura i la compo-sició que li són pròpies.

– Preservar-los de l’abandonament i d’activitats que en puguin ocasionar degradació, com per e-xemple, el pasturatge intensiu.

– Afavorir el manteniment d'espais biodiversos associats a aquest hàbitat mitjançant el tractament adequat dels marges i separacions.

4. Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles (9150).

– Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses.

– Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consideri la seva multifunciona-litat, tot afavorint i mantenint masses madures.

3 Codi d’hàbitats segons l’Annex 1 de la Directiva 97/62/CE.


– Garantir i afavorir la continuïtat territorial de l’hàbitat.

– Mantenir uns usos del sòl adequats en la franja perimetral amb camps de conreu per tal d’evitar l’aparició d’elements pertorbadors.

– Limitar l’obertura de camins.

5. Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes (9120)

– Al tractar-se d’un hàbitat molt localitzat caldrà preservar-lo d’elements pertorbadors.

– Garantir la conservació de l’hàbitat a través d’una gestió forestal adient.

– Fer compatible l’ús lúdic de l’espai (especialment la fageda de Jordà) amb la conservació dels seus valors, amb especial atenció als processos erosius derivats de les activitats que s’hi realit-zen.


6. Boscos caducifolis mixts amb roure pènol ( Quercus robur), o bé roure-des pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbr ics (9160)

– Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses i evitar elements pertorbadors.

– Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consideri la multifuncionalitat tot afavorint i mantenint masses madures.

– Establir zones de transició adequades entre aquests hàbitats i les fonts de pertorbació que els puguin afectar, especialment l’eix les Preses - Olot - Sant Joan les Fonts - Castellfollit de la Ro-ca.

– Garantir la connectivitat territorial especialment en aquells àmbits relacionats amb espais d’interès connector, com és el cas de la riera de Riudaura.

7. Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa (9260).

– Preservar l’hàbitat d’elements pertorbadors, especialment en aquelles zones incloses en espais d’interès connector.


– Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de l’hàbitat.

8. Pinedes de pi blanc ( Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o gar-rigues (9540).

– A causa de la seva singularitat i localització en l’àmbit d’estudi, a més de per la seva continuïtat

fora del Parc, aquest hàbitat requereix una preservació estrticta.

– Limitar la potencial obertura de camins.


9. Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga mo rta (Lamium flexuo-sum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submont à, als territoris rus-cínic i catalanídic septentrional (91E0).


– Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses atès la escassa representació territorial a

Catalunya i la seva continuïtat territorial en l’àmbit d’estudi.

– Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consideri la multifuncionalitat, tot afavorint i mantenint masses madures.

– Adequació i preservació dels boscos de ribera dels cursos fluvials, tenint en compte especial-ment els trams situats a prop de la xarxa viària, amb el consegüents efectes pertorbadors.

– Establir un tractament perimetral adequat de la xarxa viària per tal de minimitzar l’efecte pertor-bador i fragmentador en aquests hàbitats.

– Establir els mecanismes necessaris per garantir la qualitat de l’aigua, especialment en aquells trams propers a camps de conreu o explotacions ramaderes.

10. Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa (92A0).

– Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses a causa de la seva singularitat i localització en l’àmbit d’estudi.

– Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consideri la multifuncionalitat, tot afavorint i mantenint masses madures.

– Adequació de la preservació i gestió dels boscos de ribera dels cursos fluvials.

– Establir els mecanismes necessaris per garantir la qualitat de l’aigua, especialment en aquells trams propers a camps de conreu o explotacions ramaderes.

11. Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa. Boscos mixts d'alzina ( Quercus ilex) i roures ( Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà. Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (9340).

– Preservar els alzinars de terra baixa a causa de la seva disposició principalment en els espais

perimetrals del Parc i la seva continuïtat fora del Parc.


– Establir els mecanismes necessaris per vetllar per la degradació potencial de l’hàbitat produïda per les explotacions agro-ramaderes que es puguin trobar en les proximitats.

– Afavorir la continuïtat territorial de les masses boscoses d’alzinars muntanyencs especialment en la meitat nord de l’àmbit d’estudi i dels boscos mixts de roure i alzina en relació als rius d’interès connector adjacents, com per exemple el Fluvià.

– Preservar les masses boscoses d’alzinars muntanyencs i els boscos mixts de roure i alzina, es-pecialment en aquelles zones definides com d’interès connector o com a vulnerables per a la vegetació.

12. Cingles i penyals calcaris de muntanya (8210)

– A causa de la seva singularitat i localització en l’àmbit del Pla, preservació estricta d’aquests hàbitats.

– Es considera que no cal un afavoriment de la continuïtat territorial d’aquest hàbitat. Si cal però, adequar els hàbitats circumdants a la preservació de les característiques d’aquest hàbitat.

NormesPEZVG04 v2 30-06-06€¦ · NORMES DE CARÀCTER SECTORIAL Capítol 9.- Usos públics 53....

Documents

Transcript of NormesPEZVG04 v2 30-06-06€¦ · NORMES DE CARÀCTER SECTORIAL Capítol 9.- Usos públics 53....