Auditories de mobilitat. Senyalització d'orientació a Terres de Ponent (2014)

of 42/42
Auditories RACC: Auditories RACC: Auditories RACC: Auditories RACC: SENYALITZACIÓ D’ORIENTACIÓ A TERRES DE PONENT 11 de febrer de 2014

Embed Size (px)

Transcript of Auditories de mobilitat. Senyalització d'orientació a Terres de Ponent (2014)

  • 1. Auditories RACC:SENYALITZACI DORIENTACI A TERRES DE PONENT11 de febrer de 2014

2. Presentaci El RACC, amb 100 anys dhistria, s avui el major autombil club dEspanya amb 1.000.000 de socis. El RACC, dna serveis i productes dassistncia, assegurances, viatges, gestoria i formaci als seus socis.11/02/20142 3. Presentaci - La Fundaci RACC Al travs de la seva Fundaci, el RACC, com a entitat amb vocaci de servei a la societat, es preocupa, mobilitza i crea estats d'opini per tal de millorar la mobilitat i la seguretat viria de totes les persones.mbits dactuaci MOBILITAT Accions dirigides a millorar els hbits de mobilitat dels ciutadans i la qualitat dels serveis i infraestructures pbliques de mobilitat. SEGURETAT VIRIA Accions dirigides a millorar la seguretat viria dels vehicles, de les infraestructures i del comportament dels usuaris a escala urbana i interurbana. MEDIA AMBIENT Accions adreades a lavaluaci i proposici de mesures per tal de minimitzar els efectes de la contaminaci atmosfrica (contribuci a lefecte hivernacle o contaminaci local) i acstica, generats pels sistemes de transport. SISTEMES INTELLIGENTS DE TRANSPORTS Accions relacionades amb les noves tecnologies de lautombil dirigides a la millora de la seguretat viria, la gesti del trnsit o la mobilitat dels usuaris.11/02/20143 4. Presentaci - La Fundacin RACC Mobilitat urbana CONVIVNCIA DELS MITJANS DE TRANSPORT URB Avaluaci de limpacte dun mitj de transport urb en relaci amb la resta de mitjans amb els quals ha de conviure: convivncia bicicleta, motos. Projecte: Accidentalitat de les motos a Barcelona (2009) SERVEIS PBLICS DE MOBILITAT Avaluaci de la qualitat i estat de funcionament per als usuaris del serveis pblics de mobilitat: transport pblic, bicicleta pblica.... Projectes: Avaluaci del servei de Transport Pblic de Palma (2011); Avaluaci de lAparcament regulat en superfcie de Valncia (2012). EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES URBANES Avaluaci de la qualitat i estat de funcionament per als usuaris dequipaments pblics de mobilitat: aparcaments pblics, senyalitzaci, passo de vianants, itineraris de vianants. Projectes: Senyalitzaci urbana Orientaci Girona (2013). Avaluaci de la senyalitzaci interurbana Illa Mallorca (2013). 11/02/20144 5. Presentaci Auditories de mobilitat Per qu auditar la senyalitzaci interurbana? La senyalitzaci interurbana dorientaci constitueix una de les principals causes de queixa dels usuaris del servei de Via Directa del RACC (19% del total dincidncies). Cal ressaltar que tot i existir un cert esfor per homogenetzar la senyalitzaci dorientaci tant a nivell urb com interurb, no semblen existir uns resultats satisfactoris a la prctica tal com es deriva de les auditories realitzades pel RACC. La Fundaci RACC est desenvolupant auditories que diagnostiquin aspectes clau de lestat de la senyalitzaci interurbana en mbits amb especificat prpia, motivant aix a les diferents administracions competents a iniciar un procs dadequaci. www.fundacioracc.cat 11/02/20145 6. Objectius Objectius generals (de les auditories) Aconseguir una millora progressiva de les infraestructures i serveis de mobilitat atenent a les necessitats dels usuarisObjectius especfics (daquesta auditoria) Auditar la senyalitzaci dorientaci per a desplaaments en lmbit de les Terres de Ponent, mitjanant lanlisi duna mostra representativa ditineraris que uneixen punts dorigen i destinacions caracterstiques. Motivar si sescau, la seva millora. Detectar si la senyalitzaci dorientaci dun municipi compleix les funcions bsiques per a les quals va ser projectada: Que es pugui arribar a la destinaci: continutat de litinerari. Que sentengui el que est senyalitzat: comprensi dels senyals. Que es vegin els senyals amb prou claredat: visibilitat. Que els senyals estiguin en bon estat: manteniment. 11/02/20146 7. Metodologia realitzaci Protocol de realitzaci mbit: Terres de Ponent. Shan avaluat un total de 132 itineraris de lanlisi, entre 14 orgens i 22 destinacions. Sestableixen punts origen dels itineraris: vies principals daccs situades a lrea metropolitana i punts estratgicament importants de linterior de lmbit municipal. Sestableixen punts de destinaci: hospitals, elements dinters turstic, cultural o empresarial, terminals de transport de viatgers o principals vies. Es determinen els itineraris corresponents entre orgens i destinacions, recomanats inicialment mitjanant sistemes de navegaci a bord (GPS).11/02/20147 8. Metodologia realitzaci Protocol de realitzaci Es recorren els itineraris realitzant una filmaci videogrfica. En cas de prdua es busca un itinerari alternatiu. Sextreuen els parmetres i la puntuaci corresponent per a cada itinerari. Es realitza lagregaci dels resultats per a obtenir la nota global RACCPerode de realitzaci: setembre de 2013 11/02/20148 9. Metodologia11/02/20149 10. Metodologia valoraci Protocol de valoraci Cada itinerari es valora a partir de quatre factors bsics, ponderats segons la seva importncia en el procs dorientaci o decisi dels usuaris, fins un mxim de 100 punts. Cada factor sobt alhora de lobservaci i valoraci de parmetres especfics (14 en total). La suma de les puntuacions obtingudes als quatre factors que analitzen cada itinerari, proporciona la puntuaci general daquell itinerari, que pot ser com a mxim de 100 punts La mitjana aritmtica de les puntuacions dels itineraris considerats per a una destinaci especfica, proporciona la puntuaci final daquella destinaci. Finalment, la mitjana aritmtica de les puntuacions de les 22 destinacions dna com a resultat la puntuaci global RACC, tamb establerta dins del rang mxim de 100 punts. La nota final es trasllada a lescala qualitativa de colors caracterstica del RACC11/02/201410 11. Resultats generals Nota global i resultats generals Nota global RACC regular: 3 estrelles RACC 60 punts sobre 100. Manca de continutat del missatge i manteniment insuficient, factors pitjor valorats. Destinacions culturals i doci molt per sota de la mitjana. 11/02/201411 12. Resultats especfics Nota global i resultats generals Principal problema per factors: la continutat. En 11 de les 22 destinacions aquest factor no aconsegueix el 50% de la nota mxima possible. La comprensi i visibilitat, factors fora acceptables per amb parmetres puntuals a millorar. Cal posar atenci al Manteniment, amb resultats pobres si es compara amb altres casos analitzats. Estaci AVE i Hospital Arnau de Vilanova, i Lleida centre ciutat,. destaquen per la puntuaci.11/02/201412 13. Resultats especfics Factors i parmetres: Continutat Savalua que durant litinerari es mantingui la continutat del missatge a la destinaci de tal manera que lusuari no es perdi o dubti. P1.1 Distncia des don es comena a senyalitzar. P1.2 Seguiment de litinerari. P1.3 Adreament a un aparcament proper. P 1.4 Senyalitzaci de la via. P 1.5 Ordre elements a senyalitzar. P 1.6 Aparcament de dissuasi. P 1.7 Senyalitzaci variable.La Continutat s el segon factor en puntuaci relativa que obt pitjors resultats (de mitjana quasi el 50% de la nota mxima possible). Les vies daccs a Barcelona, Andorra o Lleida es senyalitzen al llarg de tot lmbit, assolint puntuacions notables, mentre que les destinacions com el CAG Guissona, el Castell de Montsons o el Palau de Congressos de Lleida prcticament no disposen de senyalitzaci 11/02/201413 14. Resultats especfics 1.1 Distncia des don es comena a senyalitzar Aquest parmetre presenta un resultat irregular i molt heterogeni, amb una puntuaci mitjana del 41%. Tot i tractar-se dun dels ms importants de lauditoria, obt una valoraci deficient basada en mltiples casos susceptibles de millora. La implantaci de senyalitzaci en els elements turstics del propi territori s pobre. Els elements locals es comencen a senyalitzar a poca distncia del final del recorregut i, en diverses . ocasions, fora de les vies principals. LEstaci de lAVE i especialment laeroport dAlguaire, tot i tractar-se de terminals de transport, prcticament no sindiquen des de les capitals de comarca i les vies dalta capacitat. La ciutat de Lleida actua com a nucli territorial i econmic de lmbit, sent linici de diferents itineraris que no es senyalitzen fins que sha abandonat la zona urbana 11/02/2014Casos en qu la manca dantelaci resulta inqestionable.14 15. Resultats especficsCroquis de la senyalitzaci de Lleida a Balaguer (C12)11/02/2014Croquis de la senyalitzaci de la A-2 al Circuit de Motocrs15 16. Resultats especficsAlgunes indicacions especialitzades per a l'indstria agroalimentaria (vi i oli) no semblen per complir els parmetres de continutat o duniformitat ni regir-se per criteris tcnics.11/02/201416 17. Resultats especfics 1.2 Seguiment de litinerari Es penalitzen els encreuaments on no sofereix una senyalitzaci que mantingui un missatge continu de les destinacions. Tamb els desviaments on cal sortir de la via per no existeix la indicaci adequada.El resultat no s suficient: 53%, tenint en compte la importncia daquest parmetre sobre el conjunt de la nota global (15%). A les vies dalta capacitat es potencien els itineraris com Barcelona i Saragossa en lAP-2 o b Barcelona i Lleida en lautovia A-2. En aquestes carreteres, les capitals de comarca ms properes com Trrega o Mollerussa se senyalitzen de forma excessivament espaiada, mentre que les destinacions referents a oci o cultura no sindiquen en el tronc central.11/02/201417 18. Resultats especficsCroquis de la senyalitzaci de la A-2 a Vielha (N-230)11/02/2014Croquis de la senyalitzaci al Palau de Congressos de Lleida18 19. Resultats especfics 1.2 Seguiment de litinerari LAeroport dAlguaire, Estany dIvars o Vallbona de les Monges es troben en la mateixa direcci que altres poblacions, per sense un tractament especfic adequat. Destaca la manca de coordinaci entre les administracions titulars de les carreteres ja que sobserven destinacions senyalitzades de forma continua en un itinerari, fins al moment que es canvia de via i de titularitat de la mateixa i passen a senyalitzar-se amb altres criteris o a no senyalitzar-se.Imatge de la N-230 direcci nord .11/02/2014Panells dinformaci a la carretera L-201.19 20. Resultats especfics 1.3 Senyalitzaci daparcament proper1.4 Senyalitzaci de la via En la meitat dels itineraris realitzats es detecta una manca dimplantaci del pictograma daparcament. Les zones ubicades a linterior dimportants centres urbans es troben ben indicades, tot i que no estaven en servei.La valoraci del 42% resulta, per tant, insuficient.Sobre tot en les vies secundries i en els cartells informatius dels enclavaments turstics, no sassocia en cap cas el nom de la via. Poblacions com Balaguer, Mollerussa o Cervera prcticament no informen dels aparcaments o zones destacionament properes al centre de la ciutatConjunt dindicacions associades a un aparcament.11/02/2014Senyal daparcament Borges BlanquesaLesOmissi de la nomenclatura de via en un punt de decisi20 21. Resultats especfics 1.5 Ordre dels elements a senyalitzar Obt una notable valoraci corresponent a un 70% de la puntuaci mxima, tot i que amb un cert marge de millora en certs itineraris .Destaca la tendncia a senyalitzar per ordre de proximitat en lmbit interurb. Daquesta manera es mant un ordre lgic segons la destinaci ms propera (generalment de menor importncia) i la ms allunyada, que consisteix en un pol de major entitat. Es detecten per altres criteris alhora: senyals en qu el nom de la destinaci ms important apareix en primer lloc. Tots dos poden ser adequats per es recomana no barrejar-los. En entorns urbans es segueix en canvi un criteri de sentit de la fletxa, senyalitzant inicialment les direccions rectes i agrupant els elements segons la direcci.Senyal amb criteri dordenaci segons proximitat a la C-25.11/02/2014Exemple de senyalitzaci proximitat a la carretera A-2. .perSenyal al nucli urb dArtesa de Segre amb subordinaci de Montsons21 22. Resultats especfics1.6 Aparcaments de dissuasi1.7 Senyalitzaci variable- nicament Trrega i Lleida disposen de senyalitzaci daparcaments relacionats amb altres modes de transport, en aquest cas el tren, per per la seva ubicaci fora cntrica no es pot considerar de dissuasi.- A lautopista AP-7 o b lautovia A-2 disposen de diversos prtics dinformaci variable, tot i que apagats o sense informaci de temps de trajecte fins a les destinacions principals. Per s que es valora (amb dos dels cinc punts possibles) lexistncia daquests prtics en itineraris.Aparcament estaci ferrocarril Trrega i estaci AVE. Recomanaci per senyalitzaci variable11/02/2014autilitzar22 23. Resultats especfics Factors i parmetres: Comprensi Savalua si la senyalitzaci s llegible per a lusuari que circula en vehicle motoritzat i compleix els requisits necessaris per tal de facilitar-li una captaci instantnia i eficient del missatge.P 2.1 Mxim nombre delements per senyal P 2.2 Distncia entre senyals dorientaci P 2.3 Uniformitat dels senyals P 2.4 Senyalitzaci correcta del desviamentLa valoraci realitzada supera mpliament la mitjana de lauditoria amb un 75% de la puntuaci total, degut especialment al respecte majoritari a les normatives de mxim nombre de lnies per conjunt de senyals i la distncia entre indicacions. Els aspectes referents a la uniformitat del missatge es consideren insuficients11/02/201423 24. Resultats especfics 2.1 Nombre de destinacions per senyal Sanalitza si es compleix lapartat 2.6.2 de la norma 8.1-IC pel que fa al nombre mxim de missatges (lnies) en un mateix senyal o per a un conjunt de senyals.- Aquest s un dels parmetres millor valorats de tota la auditoria (80% nota). - Els accessos a vies dentrada/sortida de lmbit com la C-14 o lAP-2, els valors menys puntuats. La senyalitzaci en enllaos de carreteres importants i a les entrades a nuclis urbans solen ser els punts de menys compliment daquest parmetre .Senyal que dobla el nombre de lnies permeses en un dels enllaos entre la C-14 i lA-2.Cartell que supera el lmit normatiu a lentrada est de la ciutat de Lleida.Grup de lames de senyalitzaci molt proper al centre de Mollerussa.11/02/201424 25. Resultats especfics 2.2 Distncia entre senyals Es penalitzen els senyals situats a menys de 100m entre un i laltre senyal dorientaci en vies rpides. En el cas de carreteres amb trams de velocitat de projecte de 80km/h o inferior, aix com en els trams urbans, aquesta distncia es redueix a 50mEl compliment generalitzat de mantenir almenys uns 50m entre indicacions obt un resultat del 85% de la puntuaci mxima, un dels ms ben valorats del present estudi degut a que els casos observats prcticament sn anecdtics.Senyals adjacents a Bellcaire dUrgellTan sols una destinaci no obt cap puntuaci.Senyals a una distncia menor a 50m en un dels accessos al centre de Borges Blanques.11/02/201425 26. Resultats especfics 2.3 Uniformitat dels senyals Es valora que tots els senyals disposin duna morfologia uniforme de senyals, amb el mateix tipus de caixa, tipus de lletra i color de fons tal com estableix la norma 8.1-IC.- Destaca un nombre excessiu ditineraris amb certa heterogenetat de criteris pel que fa a la tipologia de senyals de cada destinaci (48% punt.). - s un problema que sobserva tant en mbits urbans com en carretera, demostrant que es tracta duna afectaci generalitzada en aquesta zona de la provncia de Lleida. - Tamb sn motiu de manca duniformitat les diferents nomenclatures, tipus de caixa o pictogrames per a un mateix element com s el cas de lAeroport dAlguaire o lEstany dIvars.11/02/201426 27. Resultats especfics 2.4 Senyalitzaci correcta desviament Es valora que es compleixin els preceptes pel que fa a distncia de pre-senyalitzaci i destinaci final. En diversos carrils, si hi ha senyalitzaci horitzontal addicional- Assoleix una valoraci notable del 86%. - En els trams finals dels itineraris es concentren un major nmero de senyals, on sinforma especialment dels desviaments de carretera a via daproximaci i dentrada a la xarxa de vials urbans, per es destaquen algunes excepcions:Indicaci de lEstaci a lAv. Madrid., per no al tram final.11/02/2014El desviament final al CAG GuissonaEls itineraris que connecten Balaguer i Mollerussa fins a la N-230 en sentit Vielha, no incorporen cap senyal ni en la C-53 ni en la C-26 fins a la N-230.27 28. Resultats especfics Factors i parmetres: Visibilitat Savalua que la senyalitzaci complexi les condicions necessries per tal que els senyals siguin clarament visibles per a lusuari que circula en vehicle motoritzat.P 3.1 Visibilitat dels senyals P 3.2 Visibilitat del missatgeLa visibilitat, tamb obt una millor valoraci notable, en aquest cas, dun 73% de la puntuaci mxima. Prcticament cap element incls en lanlisi de la senyalitzaci de Terres de Ponent es mant en una valoraci insuficient. Destaca una menor puntuaci els itineraris que es desenvolupen en entorns urbans.11/02/201428 29. Resultats especfics 3.1 Visibilitat senyal3.2 Visibilitat missatgeSanalitza que el senyal es trobi a una alada adequada i lliure dobstacles que impedeixin la seva visibilitat.Sanalitza que la mida de la lletra sigui ladequada segons normativa i llegible per lusuari.- Excepte en algun cas puntual, no sha detectat cap obstacle significatiu. Per aix la puntuaci obtinguda s molt satisfactria (82% de la punt. mxima)- La heterogenetat de la senyalitzaci tamb afecta lutilitzaci de mides de lletra inadequats en uns quants senyals. - Puntuaci del 65%. .Suport de parada de bus davant dun cartell dinmic docupaci dels aparcaments de Lleida11/02/2014Larbre sinterposa totalment en un senyal a Balaguer.Prtic amb alguns textos de petites dimensions a lautovia A-2.29 30. Resultats especfics Factors i parmetres: Manteniment Savalua que la senyalitzaci no es trobi en estat deteriorat, b sigui per desgast, accidents o vandalisme.P 4.1 MantenimentEl factor Manteniment aconsegueix el 42% de la nota mxima possible. Molt per sota de lhabitual Sobserva un clar deteriorament de la senyalitzaci en els diferents mbits urbans i interurbans analitzats. Es tracta duna tendncia que en els ltims anys va en increment i que pot comprometre un adequat funcionament del sistema de senyalitzaci, produint afectacions derivades en mobilitat i seguretat viria.11/02/201430 31. Resultats especficsSenyal de litinerari cap a lAeroport dAlguaire en molt mal estat.Panell de senyalitzaci a la carretera N-230 amb graffitis.11/02/2014Senyal urb al centre de Lleida.Cartell ubicat en un lateral de lautovia A-2, proper a Mollerussa.31 32. Conclusions RACC La puntuaci global de 60 punts sobre 100 (tres estrelles RACC), permet afirmar que presenta uns mnims generals acceptables, per existeix un important marge de millora. Presenta resultats globals similars a altres mbits avaluats tot i que amb certes diferncies entre els factors avaluats. En el principal factor: la Continutat, que representa el 45% del total de la puntuaci, no arriba a obtenir el 50% de la puntuaci mxima possible. Les vies daccs als pols de major importncia disposen duna senyalitzaci completa i contnua, mentre que alguns elements culturals o doci es troben indicats massa propers a la destinaci o b no sindiquen. La importncia de la indstria agroalimentria no queda reforada per una senyalitzaci adequada. Sobserven diferents cooperatives doli i cellers de vi amb .indicacions discontinues i desordenades. Es tracta de possibles pols generadors de mobilitat del territori que haurien de disposar de criteris tcnics de senyalitzaci.11/02/201432 33. Conclusions RACCLa comprensi de la senyalitzaci obt una puntuaci notable, grcies al compliment generalitzat del mxim nombre de senyals en els enllaos de trams de carretera i en els accessos dentrada a les poblacions, les zones que habitualment superen el lmit dinformaci La visibilitat es valora positivament, especialment a causa dels anecdtics casos dobstaculitzaci per mobiliari urb i vegetaci. Les dimensions redudes dalguns senyals ubicats en mbits urbans, perjudica la percepci del missatge. El manteniment obt una puntuaci insuficient en aquest mbit. Sobserva una tendncia a una manca de conservaci dels sistemes de senyalitzaci de carreteres.11/02/201433 34. Recomanacions RACC De carcter genric Aconseguir una major coordinaci entre les administracions competents titulars de les vies pel que fa a senyalitzaci.Seria necessria la voluntat poltica per aconseguir una integraci de la senyalitzaci dorientaci que involucri totes les administracions competents.Millorar els aspectes de continutat dels itineraris: augmentar linici de la senyalitzaci en litinerari i aplicar un protocol de comprovaci que asseguri en el temps la qualitat de la senyalitzaci.Incorporar senyalitzaci a destinacions que prcticament no en disposen o no en tenen amb un criteri uniforme i de continutat.Indicar les zones daparcament associades a elements importants en trams propers al centre de la ciutat o als finals dels itineraris.11/02/201434 35. Recomanacions RACC Substituir els senyals no homologats i les senyalitzacions referents a una mateixa destinaci perqu siguin de la mateixa tipologia de senyal, color i nomenclatura. Augmentar les dimensions de les senyalitzacions i del seu text especialment en prtics de vies dalta capacitat. Establir un procediment de conservaci i manteniment del sistema de senyalitzaci que incorpori trams interurbans i interior de les localitats lleidatanes.De carcter especfic Implantar senyalitzaci que informi de lespai natural de la Vall del Llobregs i CAG Guissona a les seves vies daccs.Incorporar senyalitzaci del Circuit de Motocrs, Estany dIvars, Estaci de lAVE i Hospital Arnau de Vilanova de Lleida des de lautovia A-2 degut a la seva proximitat i/o importncia. Continuaci de la senyalitzaci a Vielha (N230) a travs de la C-53 i C-26.Uniformitzar la nomenclatura i tipologia de senyals a lAeroport dAlguaire, Estany dIvars, Circuit de Motocrs i Estaci de lAVE.11/02/201435 36. Recomanacions RACC De carcter especfic (continuaci) Realitzaci dun diagnstic del sistema de senyalitzaci a les capitals de comarca (incls Lleida) per detectar senyals amb manca duniformitat, massa properes entre elles, amb dimensions de text redudes i amb falta de manteniment.Augmentar la senyalitzaci temtica i turstica a les vies de les Terres de Ponent, valorant la possible inclusi delements relacionats amb productes propis del territori com el vi i loli, per potenciar aquest turisme de qualitat.11/02/2014Analitzar les possibilitats dincorporar senyals referents a aparcaments als centres urbans de Balaguer, Mollerussa i Cervera, adaptant i/o senyalitzant si s necessari el tram de vianants entre la zona destacionament i el centre de la ciutat. Valorar la possibilitat dimplantar aparcaments de dissuasi a Lleida.Realitzar tasques de manteniment de senyalitzacions amb evidncies de falta de conservaci: existeixen senyals antigues i pintades en diferents punts de la xarxa viria de les Terres de Ponent, especialment en les vies secundries i centres urbans.36 37. Moltes grcies per la seva atenci www.fundacioracc.cat 38. 11/02/201438 39. Andorra (C-14)11/02/201439 40. Resultats per parmetres11/02/201440 41. 11/02/201441 42. ContinuitatComprensiVisibilitatMantenimentGLOBAL%CIUTAT%%%%ANYVALENCIA METROPOLIT.20117374849281COSTA BRAVA20114480858565COSTA DAURADA20113378766756VALLES OCCIDENTAL20124571827662PIRINEUS20125167755560MALLORCA20134865725858TERRES PONENT201350757343604973786863MITJANA11/02/201442