Normativa bàsica de la llengua

Fonètica i ortografia

Les vocals

Classifiqueu les paraules destacades en dos grups, segons que la vocal tònica correspongui also de [ɛ] oberta o al de [e] tancada:a) No bec cervesa. e) Celles espesses.b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta.c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel.d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd.

Classifiqueu les paraules destacades en dos grups segons que la vocal tònica correspongui also de [ɔ] oberta o al de [o] tancada:a) Té molta sort. e) Un terròs de sucre.b) No hi sent: és sord. f) Tela de color terrós.c) S’ha fet un bony. g) Les llavors germinen.d) La roda està torta. h) I llavors el veié.

Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de les paraules següents i, després, transcriu-nefonèticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el sistema del català oriental. Per exemple:

T A T A A Tvent ventós ventijol[e] [ɔ] [o] [ə] [i] [ɔ]

a) plat - platet - platerets

b) fulla - fulleta - fullaraca

3

2

Trets[ə]

Ate[ə]

Apla[a]

Ttet[ə]

Apla[ə]

Tplat[a]

Té molta sort. No hi sent: és sord.Un terròs de sucre. Tela de color terrós.La roda està torta. S’ha fet un bony.I llavors el veié. Les llavors germinen.

So de [ɔ] oberta So de [o] tancada

No bec cervesa. Bec de cigonya.Celles espesses. I si me’n comprés una?Guerra cruenta.No ho ha comprès.S’ha fos el gel.Semàfor verd.

So de [ɛ] oberta So de [e] tancada

1

©

c) serra - serrar - serradora

d) roca - rocam - rocallós

e) dorm - dormir - dormilega

f) córrer - correràs - corredissa

Classifica els monosíl·labs de les frases següents en tònics i àtons i fes la transcripció fonèti-ca dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria de monosíl·labs són tònics i que els àtons sónaquells que necessiten una altra paraula contigua que els faci de suport.a) Ha arribat a casa seva.Ha: T, [a]; a: A, [ə].b) Ahir al matí em va passar per alt.al: A, [ə]; em: A, [ə]; va: T, [a]; per: A, [ə]; alt: T, [a].c) És cert: es veia tot des del pis de dalt.és: T, [e]; cert: T, [ɛ]; es: A, [ə]; tot: T, [o]; des: T, [e]; del: A, [ə]; pis: T, [i]; de: A, [ə]; dalt: T, [a].d) Què vols? Desitges que vingui?Què: T, [ɛ]; vols: T, [ɔ]; que: A, [ə].e) Pescava amb un ham molt especial.amb: A, [ə]; un: A, [u]; ham: T, [a]; molt: T, [o].f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa.Pel: A, [ə]; hi: A, [i]; ha: T, [a]; pèl: T, [ɛ]; de: A, [ə]; la: A, [ə].

Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs que s’assemblen molt (són parònims) o esconfonen en pronunciar-los (són homòfons en català oriental). Aplica’ls en diverses frases, de ma-nera que quedi ben clar el significat de cada mot.Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu:efecte / afecteEl cafè té un efecte estimulant. / A la seva mare sempre li demostra l’afecte que li té.lliurament / lliurementEl lliurament de la tramesa es farà efectiu demà mateix. / Ha vingut a treballar lliurement, sense cap pres-sió.compra’n / comprenSi trobes maduixes al mercat, compra’n. / Els turistes sempre compren algun objecte de record.al·ludir / eludir

5

4

Asa[ə]

Tdis[i]

Are[ə]

Acor[u]

Tràs[a]

Are[a]

Acor[u]

Arer[ə]

Tcór[o]

Aga[ə]

Tle[ɛ]

Ami[i]

Ador[u]

Tmir[i]

Ador[u]

Tdorm[ɔ]

Tllós[o]

Aca[ə]

Aro[u]

Tcam[a]

Aro[u]

Aca[ə]

Tro[ɔ]

Ara[ə]

Tdo[o]

Ara[ə]

Aser[ə]

Trar[a]

Aser[ə]

Ara[ə]

Tser[ɛ]

Aca[ə]

Tra[a]

Alla[ə]

Afu[u]

Ata[ə]

Tlle[ɛ]

Afu[u]

Tlla[ə]

Afu[u]

©

Només vaig al·ludir al seu passat per posar un exemple. / Ho va encarregar a la seva companya per eludirla responsabilitat de fer-ho ell..jutge / jutjaEl jutge va ser molt estricte a l’hora de dictar sentència. / Ella sempre el jutja malament.manar / menarLa mare li va manar que fes tots els deures abans de sortir a jugar. / El gos pastor ha après a menar el ra-mat amb molta efectivitat.accepció / excepcióEl mot altaveu només té una accepció al diccionari. / Avui faré una excepció i et deixaré menjar xocolatadesfeta per berenar.espècia / espècieLa canyella és una espècia que s’utilitza per fer la crema catalana. / Aquells bolets són tots de la mateixaespècie.accés - accedir / excés - excedirPer accedir al recinte només hi ha un accés obert. / El seu excés de pes tindrà conseqüències greus. / Estàprohibit excedir el nombre de passatgers que marca la llei.

Completa les paraules següents segons la norma general.el quadr… abstract… la quadr… negr…el quadre abstracte la quadra negrael nostr… cotx… la nostr… biciclet…el nostre cotxe la nostra bicicletala pintur… abstract… l’espatll… esquerr…la pintura abstracta l’espatlla esquerrala cap… negr… el colz… esquerr…la capa negra el colze esquerreun altr… cov… la conduct… dign…un altre cove la conducta dignaun act… correct… una cur… benign…un acte correcte una cura benignauna altr… cov… el conduct… rect…una altra cova el conducte rectel’escriptur… correct… un air… benign…l’escriptura correcta un aire benigne

Completa les paraules següents d’acord amb les excepcions de la norma.un traum… terribl… una mar… jov…un trauma terrible una mare joveun profet… lliur… una catàstrof… terribl…un profeta lliure una catàstrofe terribleun monarc… jov… un artist… lliur…un monarca jove un artista lliureun tem… cèlebr… una superfíci… enorm…un tema cèlebre una superfície enormeun fantasm… invisibl… una fras… cèlebr…un fantasma invisible una frase cèlebreun comet… enorm… una torr… invisibl…un cometa enorme una torre invisible

7

6

©

una fas… nòmad… un atlet… entusiast…una fase nòmada un atleta entusiastaun homicid… indígen… un goril·l… nòmad…un homicida indígena un goril·la nòmadaun patriot… entusiast… una class… indígen…un patriota entusiasta una classe indígena

Passa al plural aquestes paraules tenint en compte l’observació corresponent.una perruca groga una taronja dolçaunes perruques grogues unes taronges dolcesuna peça obliqua una plaça antigaunes peces obliqües unes places antiguesuna raça autèntica una esponja xopaunes races autèntiques unes esponges xopesuna figa seca una llengua indígenaunes figues seques unes llengües indígenes

D’acord amb les normes i les excepcions, torna a escriure cada frase següent passant-la al sin-gular, si és plural, o al plural si és singular.Per exemple:jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps;s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet.a) Pensàveu unes altres coses?Pensava una altra cosa?b) Té una idea vaga del fet.Tenien unes idees vagues dels fets.c) Desitja un sou digne.Desitgen uns sous dignes.d) Avui comencen els altres actes.Avui comença l’altre acte.e) Omplen les cantimplores.Omple la cantimplora.f) Obriu les finestres!Obre la finestra!g) Busques un paraigua de butxaca?Busqueu uns paraigües de butxaca?h) Havia de pagar una fiança.Havies de pagar unes fiances.i) Eren unes persones pobres.Era una persona pobra.j) Amaga una prova al jutge?Amagaven unes proves als jutges?k) Veniu de pressa!Vine de pressa!l) Recorren el país.Recorre els països.

Completa les frases següents, d’acord amb les normes del so de la u feble:a) Toc… el pian… per esbarj… .

10

9

8

©

Toco el piano per esbarjo.b) Li han enviat el trofe… per corre… .Li han enviat el trofeu per correu.c) La casa disposa d’un porx… a l’entrada.La casa disposa d’un porxo a l’entrada.d) Celebren la festa segons el rit… ortodox.Celebren la festa segons el ritu ortodox.e) És un individ… que és molt assid… en el treball.És un individu que és molt assidu en el treball.f) Mir… el sald… de la llibreta.Miro el saldo de la llibreta.

D’acord amb la norma i les observacions, escriu el plural (-s, -os, ø) dels mots següents:musclo … raig … complex … casc …musclos raigs / rajos complexos cascs / cascosfocus … despatx … virus … gust …focus despatxos virus gustossuperflu … filferro … mig … cas …superflus filferros mitjos casosresidu … pedaç … tros …residus pedaços trossos

Completa amb a/e les paraules següents i, al costat, escriu-hi un altre mot de la mateixa fa-mília (més curt) que tingui tònica la vocal que hi falta. Per exemple: manual → mà.peixater → peix frenada → fre besar → besbestiar → bèstia espantar → espant ratllar → ratllallampec → llamp empentar → empenta pesar → pesferrater → ferro banyador → bany passar → pas

Completa amb o/u les paraules següents i procedeix com en l’activitat anterior. Per exemple:muntanya → munt.dotzena → dotze calorós → calor enllumenat → llumrigorós → rigor unglot → ungla dormilega → dormduresa → dur punxegut → punxa puntejat → puntmocador → moc forner → forn plomall → ploma

D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb a obé amb e:a) L’avioneta ha at…rrat en un t…rreny enf…ngat.L’avioneta ha aterrat en un terreny enfangat.b) Vés al f…rrer que canviï les f…rradures a l’euga.Vés al ferrer que canviï les ferradures a l’euga.c) El gos d’atura m…nava el b…stiar cap a la portella del d…vant.El gos d’atura menava el bestiar cap a la portella del davant.d) V…ntava les brases amb un v…ntall per revifar el foc.Ventava les brases amb un ventall per revifar el foc.e) S’han aj…gut sota l’…rbreda amb un s…ntiment de m…l…nconia.S’han ajagut sota l’arbreda amb un sentiment de melanconia.f) L’…mbaixador féu una m…ravellosa recepció a l’…mbaixada.

14

13

12

11

©

L’ambaixador féu una meravellosa recepció a l’ambaixada.g) Tr…urà foc pels queixals si s’ass…benta que s’ha av…riat la màquina.Traurà foc pels queixals si s’assabenta que s’ha avariat la màquina.h) Els nuvis estan respl…ndents d’alegria; demà contr…uran matrimoni.Els nuvis estan resplendents d’alegria; demà contrauran matrimoni.i) L’ass…ssinat s…mblava obra d’un mateix ass…ssí.L’assassinat semblava obra d’un mateix assassí.j) Com que és una …valuació av…ntatjosa, li ren…ixeran les il·lusions.Com que és una avaluació avantatjosa, li renaixeran les il·lusions.

Copia les frases següents i completa els mots de les frases següents amb o/u. Després, cerca’nel mot primitiu i agrupa’ls en columna segons siguin:

a) Adreçà paraules d’agraïment en la cl…enda de l’acte. / L’assemblea votà l’excl…sió d’algunsmembres. / Té l’excl…siva de la retransmissió del partit. /Ésun so consonàntic ocl…siu.Adreçà paraules d’agraïment en la cloenda de l’acte. / L’assemblea votà l’exclusió d’alguns membres. / Tél’exclusiva de la retransmissió del partit. / És un so consonàntic oclusiu.b) Volen d…plicar els beneficis. / Van d…blar el personal de l’oficina.Volen duplicar els beneficis. / Van doblar el personal de l’oficina.c) És una botiga de roba j…venil. / El j…vent d’avui no és com el d’abans.És una botiga de roba juvenil. / El jovent d’avui no és com el d’abans.d) L’Au Fènix va ress…rgir de les pròpies cendres. / Els ins…rgents volien enderrocar el govern, peròla ins…rgència fracassà.L’Au Fènix va ressorgir de les pròpies cendres. / Els insurgents volien enderrocar el govern, però la insur-gència fracassà.e) La llet materna és ideal per al n…driment dels nadons. / La n…trició dels habitants del país ésescassa.La llet materna és ideal per al nodriment dels nadons. / La nutrició dels habitants del país és escassa.f) Tenia setanta p…lsacions per minut. / Duia una p…lsera d’or. / És una p…lsió que li ve de dins.Tenia setanta pulsacions per minut. / Duia una polsera d’or. / És una pulsió que li ve de dins.g) Aquest menjar deixa b…cassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat b…cal.Aquest menjar deixa bocassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat bucal.

15

a) cloure cloenda exclusió, exclusiva, oclusiub) doble doblar duplicarc) jove jovent juvenild) sorgir ressorgir insurgents, insurgènciae) nodrir nodriment nutricióf) pols polsera pulsació, pulsióg) boca bocassa bucalh) pols espolsar, polseguera expulsió, expulsari) fondre foneria fusiój) córrer discorregut recurrent

Mot primitiu Derivats populars Pseudoderivats

©

h) Va esp…lsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’exp…lsió, però no el va exp…lsar. / Lanotícia aixecà molta p…lseguera.Va espolsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’expulsió, però no el va expulsar. / La notícia aixe-cà molta polseguera.i) Investiguen la f…sió nuclear. / A la f…neria treballen els metalls pel procediment de fosa.Investiguen la fusió nuclear. / A la foneria treballen els metalls pel procediment de fosa.j) La manifestació ha disc…rregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen rec…rrent, que tor-na de tant en tant.La manifestació ha discorregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen recurrent, que torna de tanten tant.

D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb o obé amb u:a) Pl…maren l’ocell i del pl…matge en feren pl…malls.Plomaren l’ocell i del plomatge en feren plomalls.b) En aquesta p…blació s’han tr…bat n…mbroses tr…balles arque…lògiques.En aquesta població s’han trobat nombroses troballes arqueològiques.c) Han c…mplert la promesa de fer el c…briment de la via fèrria.Han complert la promesa de fer el cobriment de la via fèrria.d) Tots conc…rregueren a la ballada. Hi hagué una gran conc…rrència.Tots concorregueren a la ballada. Hi hagué una gran concurrència.e) Vol assab…rir el iogurt end…lcit amb ed…lcorants.Vol assaborir el iogurt endolcit amb edulcorants.f) P…dríeu haver triat un tít…l millor per tit…lar aquesta novel·la.Podríeu haver triat un títol millor per titular aquesta novel·la.g) Juga amb les j…guines del germà petit. Sempre està enj…gassat. És un noi molt j…ganer, peròno li agrada fer j…guesques.Juga amb les joguines del germà petit. Sempre està enjogassat. És un noi molt juganer, però no li agradafer juguesques.h) Començà a pl…visquejar. De cop, pl…gué a bots i a barrals. Féu un dia molt pl…jós. L’endemàencara queia un pl…gim molt fi.Començà a plovisquejar. De cop, plogué a bots i a barrals. Féu un dia molt plujós. L’endemà encara queiaun plugim molt fi.i) Nosaltres c…llirem les prunes de la pr…nera i vosaltres rec…lliu les de terra.Nosaltres collirem les prunes de la prunera i vosaltres recolliu les de terra.j) S…rtosament, hem s…rtit sans i estalvis: pensàvem que no ens en s…rtiríem, d’aquell t…rment.Sortosament, hem sortit sans i estalvis: pensàvem que no ens en sortiríem, d’aquell turment.

16

©

Normativa bàsica de la llengua

Fonètica i ortografia

La síl·laba, el hiat i el diftong

Representa l’estructura sil·làbica d’aquests mots. Observa la presència de dígrafs (dues lletresque representen un so consonàntic).monstre nyap ullals paquiderm gruix ferms assaigmonstre: mons-tre / CVCC-CCVnyap: nyap / CVCullals: u-llals / V-CVCCpaquiderm: pa-qui-derm / CV-CV-CVCCgruix: gruix / CCVCferms: ferms / CVCCCassaig: as-saig / V-CVC

Divideix les síl·labes de cada mot:desaparèixer, carruatge, assídua, estrènyer, bacallaneria, benaurat, brúixola, innocentment, metzina,revetlla, beuratge, despatxar, mitjana, anul·lar, escenari, cinquena, coincidir, cellajunt, sol·licitud, in-hòspit, reembossament, transalpí, aiguabarreig, malagraït, superabundar, inaccessible, emmotllatge.des-a-pa-rèi-xer, car-ru-at-ge, as-sí-du-a, es-trè-nyer, ba-ca-lla-ne-ri-a, be-nau-rat, brúi-xo-la, in-no-cent-ment, met-zi-na, re-vet-lla, beu-rat-ge, des-pat-xar, mit-ja-na, a-nul-·lar, es-ce-na-ri, cin-que-na,co-in-ci-dir, ce-lla-junt, sol-·li-ci-tud, in-hòs-pit, re-em-bos-sa-ment, trans-al-pí, ai-gua-bar-reig, mal-a-gra-ït, su-per-a-bun-dar, in-ac-ces-si-ble, em-mot-llat-ge.

Copia el text següent deixant les mateixes ratlles però corregint els errors de separació de pa-raules a fi de ratlla.El famós detectiu estava a- El famós detectiu estava as-ssegut d’esquena a mi. Teni- segut d’esquena a mi. Te-a un bastó de fusta massi- nia un bastó de fusta massis-ssa. La virolla era de fe- sa. La virolla era de fer-rro. Amb una lupa va ex- ro. Amb una lupa va exa-aminar el bastó. Estava a- minar el bastó. Estava ar-rrepapat al sofà, expe- repapat al sofà, expel-l·lint rodonetes de fum lint rodonetes de fumque s’enlairaven oscil· que s’enlairaven oscil-lant cap al sostre. Jo l’ob- lant cap al sostre. Jo l’ob-servava amb curiositat. servava amb curiositat.L’experiència li havia ensen- L’experiència li havia ense-yat que un despistat es de- nyat que un despistat es dei-ixava el bastó en com- xava el bastó en comp-ptes de la targeta de vis- tes de la targeta de visi-ita després d’esperar ta després d’esperar--se a casa d’algú durant u- se a casa d’algú durantna hora. Com que la virol- una hora. Com que la viro-la del bastó estava molt lla del bastó estava moltdesgastada, li costava d’ desgastada, li costava d’ima-

3

2

1

©

imaginar-se’l a les mans d’ ginar-se’l a les mansun metge de ciutat. d’un metge de ciutat.

Digues si els grups sil·làbics destacats formen hiat, diftong o triftong:a-e-rò-drom, io-ga, què-ieu, ai-re, re-a-li-tat, cre-ueu, cui-na, far-mà-ci-a, di-uen, pèr-du-a, a-de-qüeu.

Llegeix en veu alta les paraules següents i digues si la i dels mots destacats en cursiva fa denucli o de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet.a) una cruïlla perillosa – una cuina de gascru-ï-lla (nucli sil·làbic) – cui-na (marge sil·làbic)b) duies el mòbil – conduïes de pressadu-ies (marge sil·làbic) – con-du-ï-es (nucli sil·làbic)c) queien sempre - traïen els amicsque-ien (marge sil·làbic) – tra-ï-en (nucli sil·làbic)d) els proveïa d’aliments – veia el marpro-ve-ï-a (nucli sil·làbic) – ve-ia (marge sil·làbic)e) la veïna amable – la beina dels pèsolsve-ï-na (nucli sil·làbic) – bei-na (marge sil·làbic)f) fruita del temps – fruïa del lleurefrui-ta (marge sil·làbic) – fru-ï-a (nucli sil·làbic)

Llegeix en veu alta les frases següents i digues si la u dels mots destacats en cursiva fa de nu-cli o bé de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet.a) horari diürn – arribarà diumengedi-ürn (nucli sil·làbic) – diu-men-ge (marge sil·làbic)b) el repeu de la columna – la peülla del porcre-peu (marge sil·làbic) – pe-ü-lla (nucli sil·làbic)c) mira de reüll – és reu de traïcióre-üll (nucli sil·làbic) – reu (marge sil·làbic)

Separa les síl·labes de les paraules següents i fes-ne dos grups segons que continguin un dif-tong creixent o un diftong decreixent:quatre, iogurt, boira, guarir, esplai, preuada, lleure, freqüent, suau, hiena, feina, xemeneia, plou-re, contigua, riure, iaia, truita, quota, palau, llengües.qua-tre, io-gurt, boi-ra, gua-rir, es-plai, pre-ua-da, lleu-re, fre-qüent, su-au, hie-na, fei-na, xe-me-ne-ia,plou-re, con-ti-gua, riu-re, ia-ia, trui-ta, quo-ta, pa-lau, llen-gües

boi-ra, es-plai, lleu-re, su-au, fei-na, plou-re, qua-tre, io-gurt, gua-rir, pre-ua-da, fre-qüent,riu-re, trui-ta, pa-lau hie-na, xe-me-ne-ia, con-ti-gua, ia-ia, quo-ta,

llen-gües

Diftong creixent Diftong decreixent

7

6

5

4

a-e-rò-drom, re-a-li-tat, io-ga, ai-re, cui-na, di-uen, què-ieu, cre-ueu, a-deqüeufar-mà-ci-a, pèr-du-a,

hiat diftong triftong

©

D’acord amb les normes i les observacions anteriors, separa les síl·labes de les paraules se-güents i fes-ne dos grups segons si la i o la u fan de nucli sil·làbic o de marge sil·làbic:riera, aigüera, boia, pèrdua, coure, sessió, usuari, guaitar, coiot, consciència, quasi, cua, tèbia, baia,peüc, aire, aïllar, suar, creuen, il·lusió, ioga.ri-e-ra, ai-güe-ra, bo-ia, pèr-du-a, cou-re, ses-si-ó, u-su-a-ri, guai-tar, co-iot, cons-ci-èn-ci-a, qua-si,cu-a, tè-bi-a, ba-ia, pe-üc, ai-re, a-ï-llar, su-ar, cre-uen, il-·lu-si-ó, io-ga.

La normativa estableix que no hi ha diftong quan les vocals i i u van entre consonant i vocal.Separa convenientment, amb un guionet, les síl·labes dels mots següents.a) Dues línies aèries europees.b) La Clàudia estudia Història i en Màrius, Ciències.c) Darrerament, l’empresa tenia pèrdues contínues.d) La ràdio col·labora en la campanya publicitària a favor d’Etiòpia.e) Tingues en compte la vàlua extraordinària d’aquesta estàtua.Du-es lí-ni-es a-èri-es eu-ro-pe-es.La Clàu-di-a es-tu-di-a His-tò-ri-a i en Mà-rius, Ci-èn-ci-es.Dar-re-ra-ment, l’em-pre-sa te-ni-a pèr-du-es con-ti-nu-es.La rà-di-o col-·la-bo-ra en la cam-pa-nya pu-bli-ci-tà-ri-a a fa-vor d’E-ti-ò-pi-a.Tin-gues en comp-te la và-lu-a extra-or-di-nà-ri-a d’a-ques-ta es-tà-tu-a.

Explica les diferències gràfiques i de distribució sil·làbica entre cuota i quota, i entre adequari evacuar.Cuota: cu-o-ta. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contacte ambla vocal que segueix es resol en hiat.Quota: quo-ta. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.Adequar: a-de-quar. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.Evacuar: e-va-cu-ar. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contac-te amb la vocal que segueix es resol en hiat.

10

9

8

ri-e-ra, pèr-du-a, ses-si-ó, u-su-a-ri, ai-güe-ra, bo-ia, cou-re, guai-tar, co-iot, qua-si, cons-ci-èn-ci-a, cu-a, tè-bi-a, pe-üc, a-ï-llar, ba-ia, ai-re, cre-uen, io-gasu-ar, il-·lu-si-ó

Nucli sil·làbic Marge sil·làbic

©

Normativa bàsica de la llengua

Fonètica i ortografia

L’accent gràfic i la dièresi

Classifica els mots de les frases següents en monosíl·labs (tònics i àtons) i polisíl·labs (aguts,plans i esdrúixols).a) Els ibers es refugiaven en uns poblats que construïren als cims dels turons.b) De la medul·la òssia se’n diu el moll de l’os i de les pupil·les dels ulls en diem ninetes.c) Son pare va treballar des que tenia catorze anys amb màquines tèxtils.

Desplaça l’accent prosòdic dels mots següents de manera que en resultin uns altres i acom-panya’ls d’un context. Per exemple: pati de l’escola / patí de rodes.record, consol, angles, avis, secretaria, perdo, conte.Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.Record: Record de viatge. / Rècord del món de velocitat.Consol: Donar consol. / Cònsol de França.Angles: Problema d’angles. / Llibre d’anglès.Avis: Casa dels avis. / Deixa un avís.Secretaria: Treballa a secretaria. / Treballa de secretària.Perdo: Perdo la paciència. / No té perdó.Conte: Conte infantil. / Conté objecte fràgil.

Desplaça l’accent prosòdic de les formes verbals de manera que en resultin unes altres i indi-ca’n els temps verbals. Per exemple: beure (infinitiu) / beuré (futur).moure, veieu, obris, menjarem, parlareu, cantes, fugi.Moure: (infinitiu) / mouré (futur).Veieu: (present d’indicatiu) / vèieu (imperfet d’indicatiu).Obris: (present de subjuntiu) / obrís (imperfet de subjuntiu).Menjarem: (futur) / menjàrem (perfet d’indicatiu).Parlareu: (futur) / parlàreu (perfet d’indicatiu).Cantes: (present) / cantés (imperfet de subjuntiu).Fugi: (present de subjuntiu) / fugí (perfet de subjuntiu).

3

2

1

cims Els, es, en, uns, ibers, poblats, refugiaven,que, als, dels turons construïren

diu, moll, os, ulls De, la, se, ’n, el, de, diem medul·la, pupil·les, òssial’, i, de, les, dels, en ninetes

va, des, anys Son, que, amb treballar, pare, tenia, catorze, màquinestèxtils

Monosíl·labs Polisíl·labs

Tònics Àtons Aguts Plans Esdrúixols

©

Converteix els mots esdrúixols següents en paraules planes i agudes, i acompanya-les d’uncontext. Per exemple: fàbrica tèxtil / fabrica teixits / fabricà xandalls.ànima, càrrega, contínues, còpia, íntegra, màquina, òpera.Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.Ànima: Ànima en pena. / Anima els nois. / Animà la festa.Càrrega: Càrrega pesada. / Carrega el carro. / Carregà amb la culpa.Contínues: Baralles contínues. / Si vols, continues. / Li va dir que continués.Còpia: Fes-te’n una còpia. / Copia la recepta. / Copià durant l’examen.Íntegra: És molt íntegra. / Integra molts ingredients. / S’integrà de seguida al grup.Màquina: Màquina de pastar. / Maquina alguna malifeta. / Ell maquinà el robatori.Òpera: Canta òpera. / El cirurgià l’opera. / L’operà de cataractes.

Divideix les paraules següents en síl·labes, subratlla’n la tònica i accentua-les quan calgui, d’a-cord amb les normes de l’accent gràfic.examen diari cançó historiae-xa-men di-a-ri can-çó his-tò-ri-aburges convencer examens diariabur-gès con-vèn-cer e-xà-mens di-à-ri-acançons perdia burgesia tanquincan-çons per-di-a bur-ge-si-a tan-quintauro escas debil erronitau-ró es-càs dè-bil er-ro-nitrauran freqüencia taurons escassostrau-ran fre-qüèn-ci-a tau-rons es-cas-sosfeble erronia recorrer esclaufe-ble er-rò-ni-a re-cór-rer es-clau

Justifica la presència o l’absència d’accent gràfic en aquestes paraules: cantareu, cantaria,cantaran, Ramon, corríeu, ambigua, Pasqües, pràcticament, paciència.Cantareu: És aguda i acaba en vocal, i s’hauria d’accentuar, però com que la -u forma part d’un diftongdecreixent, no s’accentua.Cantaria: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua.Cantaran: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua.Ramon: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua.Corríeu: És plana i acaba amb una -u que forma part d’un diftong decreixent, i per tant s’accentua.Ambigua: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua.Pasqües: És plana i acaba en vocal + s, i per tant no s’accentua.Pràcticament: La forma femenina de l’adjectiu del qual deriva (pràctica) duu accent, i aquest es manté.Paciència: És esdrúixola, i per tant s’accentua.

Accentua quan calgui les paraules de les frases següents, d’acord amb les normes i les obser-vacions anteriors:a) En Marius no compren prou be per que els propietaris compren tants retols si no els faran ser-vir tots.En Màrius no comprèn prou bé per què els propietaris compren tants rètols si no els faran servir tots.b) Tot i que perde el partit, rebe forts aplaudiments d’admiracio.Tot i que perdé el partit, rebé forts aplaudiments d’admiració.c) Apren frances i angles en una academia d’idiomes.Aprèn francès i anglès en una acadèmia d’idiomes.

4

7

6

5

©

d) Si fossiu mes considerats apagarieu el telefon mobil.Si fóssiu més considerats apagaríeu el telèfon mòbil.e) El mossen demanara un prestec per restaurar l’esglesia, que s’ha malmes molt a causa dels ul-tims aiguats.El mossèn demanarà un préstec per restaurar l’església, que s’ha malmès molt a causa dels últims aiguats.

Utilitza els parells de mots següents en una frase que doni a entendre el seu significat. Perexemple: mà /ma: Dóna la mà a ma germana.és / es ós /os pèl / pel què / que sí /sidóna, dónes / dona, donessón /son té / te ús / us vés / ves sòl / solvéns, vénen / vens, venenActivitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.és / es: Es pensa que és bona persona.ós /os: Van trobar un os d’ós polar.pèl / pel: El va agafar pel pèl.què / que: Què vols que faci primer.sí /si: Si em dius que sí, vindré.dóna, dónes / dona, dones: Si ell en dóna a la seva dona, tu en dónes a les altes dones.són /son: Això són símptomes de la son que té.té / te: Té, agafa aquestes bossetes de te.ús / us: Us vaig avisar que no en féssiu un mal ús.vés / ves: Ves que no t’ho hagi de repetir: vés a dormir de seguida.sòl / sol: Va venir tot sol a analitzar aquell tipus de sòl argilós.véns, vénen / vens, venen: Si véns aviat ells et venen qualsevol ganga; però si vénen tard els la vens tu aells.

Copia les frases següents i escriu l’accent diacrític on calgui:a) L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els bens immobles.L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els béns immobles.b) Si vens a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que si-guin molt bones.Si véns a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que siguin moltbones.c) El net i la neta venen a veure els avis. Van ben nets i polits.El nét i la néta vénen a veure els avis. Van ben nets i polits.d) El rei feu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.El rei féu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.e) –Que fora millor, celebrar la festa a fora o a dins?–No se com se celebraria mes be.–Què fóra millor, celebrar la festa a fora o a dins?–No sé com se celebraria més bé.f) –Qui es?–Soc jo, en Raül; ja son les dotze i es veu que dorm com un soc.–Qui és?–Sóc jo, en Raül; ja són les dotze i es veu que dorm com un soc.g) Com vols el cafè, molt o en gra? O potser t’estimes mes te?Com vols el cafè, mòlt o en gra? O potser t’estimes més te?

8

8

©

h) T’agrada la melmelada de mores? Si dius que si te’n dona un pot.T’agrada la melmelada de móres? Si dius que sí te’n dóna un pot.i) Us haig de dir que feu un bon us de les vostres capacitats.Us haig de dir que feu un bon ús de les vostres capacitats.

Escriu la dièresi només quan calgui:frequent / esquerra esguerrar / unguentfreqüent / esquerra esguerrar / ungüentpinguí / enguixar actui / conduirpingüí / enguixar actuï / conduirterraqui / requisit llengua / llenguetaterraqüi / requisit llengua / llengüetaaillar / aigua lluint / lluit, lluidaaïllar / aigua lluint / lluït, lluïdacoissor / coincidir estudii / antiinfeccióscoïssor / coincidir estudiï / antiinfecciósreull / reunir atapeit / atapeiràreüll / reunir atapeït / atapeirà

Escriu accent o dièresi:pais / paisos agraim / agraiempaís / països agraïm / agraíemobeissin / obeissim possei / posseiuobeïssin / obeíssim posseí / posseïuveina / vei construia / construieuveïna / veí construïa / construíeudestruis / destruissis produirem / produirendestruís / destruïssis produírem / produïren

Copia les paraules següents i escriu la dièresi quan calgui:a) Cruilla perillosa de carrers.Cruïlla perillosa de carrers.b) Medicament contraindicat.Medicament contraindicat.c) Reunir tot el veinat.Reunir tot el veïnat.d) S’ha produit fortuitament.S’ha produït fortuïtament.e) M’amoina tant d’egoisme.M’amoïna tant d’egoisme.f) Paisos reunificats.Països reunificats.g) Suicidi increible.Suïcidi increïble.h) La continuitat del circuit.La continuïtat del circuit.i) Pujar al pòdium.Pujar al pòdium.j) Incendi esfereidor.

12

11

10

©

Incendi esfereïdor.k) Societat preindustrial.Societat preindustrial.l) Maleit traidor.Maleït traïdor.m) Aillament acústic.Aïllament acústic.n) Globus terraqui.Globus terraqüi.o) Expressar-se amb espontaneitat.Expressar-se amb espontaneïtat.p) Agraiment sincer.Agraïment sincer.q) Delinquent reincident.Delinqüent reincident.r) Duia pressa quan conduia.Duia pressa quan conduïa.s) L’altruista estima el proisme.L’altruista estima el proïsme.

©

Normativa bàsica de la llengua

Fonètica i ortografia

L’apòstrof, la contracció i el guionet

Llegeix les seqüències següents fixant-te en la redistribució sil·làbica de la transcripció fonè-tica. Determina si el resultat del contacte vocàlic és un hiat, una sinalefa o una elisió.ORTOGRAFIA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA CONTACTE VOCÀLIC1 racó íntim [rəkointim] hiat2 sento olor [sentulo] elisió3 que el veus? [kəlβɛws] elisió4 estadi olímpic [əstaδiwlimpik] sinalefa5 ve amb mi [bemmi] elisió6 fer el bé [felβe] elisió7 no passi ànsia [nopasiansiə] hiat8 adquirir el costum [ətkiɾilkustum] elisió9 el bo i millor [əlβojmiʎo] sinalefa

Marca les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantessíl·labes en resulten. Per exemple: no hi.ha temps = 3 síl·labesno hi aneu febrer i marçno hi.aneu = 3 síl·labes febrer.i març = 3 síl·labesho intentaré hi anirem tu i joho.intentaré = 4 síl·labes hi.anirem tu.i jo = 5 síl·labeshi ha un gos que hi és?hi.ha.un gos = 2 síl·labes que hi.és? = 2 síl·labesi aquí igual aneu entranti.aquí.igual = 3 síl·labes aneu entrant = 4 síl·labesno ho veig cosir un botóno.ho veig = 2 síl·labes cosir.un botó = 4 síl·labesqui ho diu? ahir us vaig veurequi.ho diu? = 2 síl·labes ahir.us vaig veure = 5 síl·labes

Marca les elisions que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes síl·la-bes en resulten. Per exemple: una illa = 3 síl·labescamí estret jardí anticcamí estret = 3 síl·labes jardí antic = 3 síl·labesmà esquerra una altra empentamà esquerra = 3 síl·labes una altra empenta = 5 síl·labesfer el bé vine amb mifer el bé = 2 síl·labes vine amb mi = 3 síl·labesa mi em sembla bé matar el cuca mi em sembla bé = 5 síl·labes matar el cuc = 3 síl·labessabó especial quinze anyssabó especial = 4 síl·labes quinze anys = 2 síl·labesQuè em dèieu? córrer amb cada unaQuè em dèieu? = 3 síl·labes córrer amb cada una = 5 síl·labes

3

2

1

©

Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles i la preposició de que hi ha entre parènte-sis a les frases següents:a) Em fa mal (la) ungla (de) un peu.Em fa mal l’ungla d’un peu.b) Estudia a (la) universitat austríaca (de) Innsbruck.Estudia a la universitat austríaca d’Innsbruck.c) Se’n tornen a (la) Àfrica el mes (de) abril.Se’n tornen a l’Àfrica el mes d’abril.d) (el) Ignasi i (la) Isabel surten junts.L’Ignasi i la Isabel surten junts.e) (la) ema i (la) ena són consonants nasals.La ema i la ena són consonants nasals.f) És (el) edifici de (el) organisme de (la) UNESCO.És l’edifici de l’organisme de la UNESCO.g) (el) IPC ha baixat dues dècimes, però (el) IVA s’ha apujat.L’IPC ha baixat dues dècimes, però l’IVA s’ha apujat.h) (el) any vinent jugarà a (la) NBA.L’any vinent jugarà a l’NBA.i) Practica (el) ioga i (el) esport (de) aventura.Practica el ioga i l’esport d’aventura.j) (la) una és (de) en Tomàs i (la) altra és de (el) Isidre.L’una és d’en Tomàs i l’altra és de l’Isidre.k) És (la) una; encara és (de) hora.És la una; encara és d’hora.l) (la) humitat de (el) aire de (la) illa és elevada.La humitat de l’aire de l’illa és elevada.

Torna a escriure les combinacions següents canviant el passat perifràstic pel passat simple. Perexemple: en vau afegir → n’afegíreu.em vas ajudar → m’ajudares el vau utilitzar → l’utilitzàreuet vas incomodar → t’incomodares la vau utilitzar → la utilitzàreues va engreixar → s’engreixà el van infectar → l’infectarenel vam interrompre → l’interrompérem la van infectar → la infectarenla vam adormir → l’adormírem en va aprendre → n’aprengué

Torna a escriure les frases següents transformant-les en ordres o exhortacions. Per exemple:Cal que s’aturi aquí. → Aturi’s aquí.Cal que l’observis bé → Observa’l bé.Cal que els torni els diners. → Torni’ls els diners.Cal que s’agafi fort. → Agafi’s fort.Cal que ens ajudis. → Ajuda’ns.Cal que el porti al metge. → Porti’l al metge.Cal que t’aprimis una mica. → Aprima’t una mica.Cal que m’animis més. → Anima’m més.

Escriu, d’acord amb les normes, les combinacions de pronoms següents:a) (Se) (em) posa malament. / (Se) (em) ha posat malament.Se’m posa malament. / Se m’ha posat malament.

7

6

5

4

©

b) (Se) (en) va adonar. / (Se) (en) hauria adonat.Se’n va adonar. / Se n’hauria adonat.c) (Se) (et) va fer llarg. / (Se) (et) ha fet difícil.Se’t va fer llarg. / Se t’ha fet difícil.d) (Te) (el) has menjat tot. / Menja (te) (el) tot.Te l’has menjat tot. / Menja-te’l tot.e) (Me) (els) tornes? / Au, vinga, torna (me) (els)!Me’ls tornes? / Au, vinga, torna-me’ls!f) (Me) (en) aniré. / (Me) (en) haig d’anar.Me n’aniré. / Me n’haig d’anar.g) No (se) (ens) té en compte. / (Se) (us) ha tingut en compte.No se’ns té en compte. / Se us ha tingut en compte.h) Demà (els) (hi) enviaré. / (La) (hi) enviaré.Demà els hi enviaré. / L’hi enviaré.

Apostrofa o contreu, si cal d’acord amb les normes, els mots que hi ha entre parèntesis en lesfrases següents:a) Viu (a) (el) cinquè pis. / Vivia (a) (el) àtic. / Truca (a) (en) Marc. / Dóna-ho (a) (els) nois.Viu al cinquè pis. / Vivia a l’àtic. / Truca a en Marc. / Dóna-ho als nois.b) Cauen (de) (el) arbre. / Treu-lo (de) (el) mig. / Això és (de) (en) Ramon. / És un exercici (de)(els) més fàcils. / Et trucaré (des) (de) (el) mòbil. / És un periodista (de) El Punt.Cauen de l’arbre. / Treu-lo del mig. / Això és d’en Ramon. / És un exercici dels més fàcils. / Et trucaré desdel mòbil. / És un periodista d’El Punt.c) (Per) (el) abril cada gota en val mil, (per) (el) maig cada dia un raig. / Tornarem (per) (els) volts(de) (el) migdia.Per l’abril cada gota en val mil, pel maig cada dia un raig. / Tornarem pels volts del migdia.d) És un rellotge (per) (a) (el) Ernest. / Són proves (per) (a) (el) judici. / Són uns jocs (per) (a) (els)nens.És un rellotge per a l’Ernest. / Són proves per al judici. / Són uns jocs per als nens.e) Vés a (ca) (el) ferrer / El trobaràs a (ca) (en) Pep. / És la masia de (ca) (en) Arús. / Soparem a(ca) (els) oncles.Vés a cal ferrer / El trobaràs a can Pep. / És la masia de ca n’Arús. / Soparem a cals oncles.

Completa les frases següents amb la combinació d’una preposició (a, de, per, per a) i l’articledefinit (el, la, els, les), segons correspongui.a) En Raül s’ha fet mal a l’ungla del peu mentre corria pel bosc.b) Han escrit una carta al representant dels veïns i a l’administrador de finques.c) Us duia això de part de la Irene i de l’Agnès.d) És un oli que no és apte per al consum; només es comercialitza per a la indústria.

Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents:a) El xaloc bufa del sud est. g) M’han fet malbé el para xocs.El xaloc bufa del sud-est. M’han fet malbé el para-xocs.b) Va ser vice president del club. h) El cobre llit és a la tintoreria.Va ser vicepresident del club. El cobrellit és a la tintoreria.c) Actua com un poca solta. i) Vigila, que és un busca raons!Actua com un poca-solta. Vigila, que és un busca-raons!d) Va xano xano rambla avall. j) És una càmera sub aquàtica.Va xano-xano rambla avall. És una càmera subaquàtica.

10

9

8

©

e) És una benzinera d’auto servei. k) Esclatà la crisi socio econòmica.És una benzinera d’autoservei. Esclatà la crisi socioeconòmica.f) És una religió judeo cristiana. l) Demà passat? Era abans d’ahir!És una religió judeocristiana. Demà passat? Era abans-d’ahir!

Procedeix com en l’activitat anterior.a) Se celebra un cimera hispano americana.b) Va arrencar l’arbre de soca rel.c) Quina poca formalitat que té! És un baliga balaga.d) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules.e) Ha mort l’ex president de la República.f) És una base de l’exèrcit nord americà.g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti poti.h) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei.i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.a) Se celebra un cimera hispanoamericana.b) Va arrencar l’arbre de soca-rel.c) Quina poca formalitat que té! És un baliga-balaga.d) Estudia els fenòmens fisicoquímics de les molècules.e) Ha mort l’expresident de la República.f) És una base de l’exèrcit nord-americà.g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti-poti.h) El govern ha fet públic l’avantprojecte de llei.i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul-de-sac.

Escriu amb lletres les xifres següents: 28, 45, 801, 12.825, 9.564.758.28: vint-i-vuit.45: quaranta-cinc.801: vuit-cents u.12.825: dotze mil vuit-cents vint-i-cinc.9.564.758: nou milions cinc-cents seixanta-quatre mil set-cents cinquanta-vuit.

Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb:a) Treu + et + el.Treu-te’l.b) Endreceu + us + la.Endreceu-vos-la.c) Descorda + el + hi.Descorda-l’hi.d) Escalfa + la + hi.Escalfa-la-hi.e) Requiseu + li + ho.Requiseu-li-ho.f) Organitza + els + la.Organitza’ls-la.g) Prohibeix + li + ho.Prohibeix-li-ho.h) Adoneu + us + en.Adoneu-vos-en.

13

12

11

©

i) Fixem + ens + hi.Fixem-nos-hi.j) Pensa + et + hi.Pensa-t’hi.k) Vagi + se + en.Vagi-se’n.l) Prendre + us + ho.Prendre-us-ho.

Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui en les frases se-güents:a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis.Me l’han d’escurçar. / Me’l portaran a casa. / Planxa-me’l quan puguis.b) (et + en) No … oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. / Vés… ben lluny.No te n’oblidis mai. / Vull que te’n recordis sempre. / Vés-te’n ben lluny.c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… aquí fins demà.Ens els escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar-nos-els / Guarda’ns-els aquí fins demà.d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. / Emporteu… d’aquí.Després us ho explicaré tot. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. / Emporteu-vos-ho d’aquí.e) (els + en) … he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar … / Obre… una de ben fresca.Els n’he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar-los-en / Obre’ls-en una de ben fresca.

14

©

Normativa bàsica de la llengua

Fonètica i ortografia

Les consonants oclusives

Articula els sons oclusius destacats en les seqüències següents i classifica els mots que els con-tenen atenent al punt d’articulació (bilabials, dentals i velars) i la sonoritat (sonor i sord).a) pany de la porta / bany de marpany (bilabial sorda) de la porta / bany (bilabial sonora) de marb) fer un gol / menja colfer un gol (velar sonora) / menja col (velar sorda)c) davant teu / déu egipcidavant teu (dental sorda) / déu egipci (dental sonora)d) esbart d’ocells / corda d’espartesbart (bilabial sonora) d’ocells / corda d’espart (bilabial sorda)e) roca de marga / roba de marcaroca de marga (velar sonora) / roba de marca (velar sorda)f) no fa falta / seure a la faldano fa falta (dental sorda) / seure a la falda (dental sonora)

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.a) a[t][k]irir una a[d]diccióadquirir una addicciób) un ca[b]dill fre[t] i super[p]un cabdill fred i superbc) [k]uasi [k]uaranta [g]ineusquasi quaranta guineusd) la solitu[t] d’un alber[k] o[p]scurla solitud d’un alberg obscure) ex[p]erimentar un can[b]iexperimentar un canvif) l’a[d]dició de la [k]uantitat d’un [k]ilo.l’addició de la quantitat d’un quilo.g) les [k]uotes dels socis del clu[p]les quotes dels socis del clubh) animal d’una [k]uota llar[g]íssimaanimal d’una cuota llarguíssimai) [k]ina mala sor[t]! No hi sent; és sor[t]quina mala sort! No hi sent; és sord

Llegeix les frases següents parant atenció a les consonants oclusives a fi de mot i transcriu-ne el so.a) Si cal la terra, jo tinc adob.adobar [b]; adob [p]b) Fluïdesa és la característica del que és fluid.fluïdesa [d]; fluid [t]c) És amargant, d’un gust molt amarg. amargant [g]; amarg [k]

3

2

1

©

D’acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cadascun dels mots següents:lloba, xopa, muda, neboda, aguda, feixuga, antiga, grega, esquerpa, superba, decrèpita, vàlida,amarga, llarga, verda, deserta, pròdiga, pròfuga.Llop, xop, mut, nebot, agut, feixuc, antic, grec, esquerp, superb, decrèpit, vàlid, amarg, llarg, verd, desert,pròdig, pròfug.

Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats següents:a) Me n’he atipat. N’estic ben tip.b) El fet de destorbar: ser un destorb.c) Baixa serpentejant, com una serp.d) Una praderia: un prat molt extens.e) Un discurs absurd, ple d’absurditats.f) Dissortadament té mala sort.g) Sordeja, però no és sord del tot.h) Molt càndid, d’una candidesa extrema.i) El fet de renegar: dir un renec.j) La ceguesa d’un cec.k) Castigat amb un càstig molt sever.l) Quin fangueig! Tot és ple de fang.

Cerca, en les excepcions de les normes, els mots que s’adiguin a aquests contextos i tot seguitescriu-los.a) un … de fans g) quin … que portes!un club de fans quin tràfec que portes!b) l’… per a les plantes h) un militar bon …l’adob per a les plantes un militar bon estrategc) el vent càlid del … i) ecs, quin …!el vent càlid del sud ecs, quin fàstic!d) el … d’escapament j) un animal molt …el tub d’escapament un animal molt feréstece) maneres d’un … k) li han donat un …maneres d’un esnob li han donat un càrrecf) el … fa demagògia l) agafa’l pel …el demagog fa demagògia agafa’l pel mànec

A partir dels adjectius següents, forma els substantius acabats en -etud, -itud, -etat, -itat:recte, nou, inquiet, profund, grat, breu, lent, segur, ple, apte, capaç, auster, acte.Rectitud, novetat, inquietud, profunditat, gratitud, brevetat, lentitud, seguretat, plenitud, aptitud, capa-citat, austeritat, actitud.

D’acord amb els grups gràfics del quadre de més amunt, completa les expressions següents:a) no a…metre cap du…te g) les proves d’un deli…te sa…nantno admetre cap dubte les proves d’un delicte sagnantb) au…ment del su…ministrament h) si…nar una obra amb …seudònimaugment del subministrament signar una obra amb pseudònimc) a…ceptar la rece…ta i) a…dicte a una su…stànciaacceptar la recepta addicte a una substànciad) triar l’o…ció ò…tima j) ca…ficar-se fent un mo…lletriar l’opció òptima capficar-se fent un motlle

8

7

6

5

4

©

e) un fet ca…dal, principal k) a…duir arguments su…tilsun fet cabdal, principal adduir arguments subtilsf) els re…tes actuals l) fer una su…stitució un dissa…teels reptes actuals fer una substitució un dissabte

Explica les diferències de significat entre aquests parells de mots homòfons: cup / cub; exa-minant / examinand; rec / reg; sumant /sumand.cup: recipient on es trepitja el raïm.cub: hexaedre les sis cares del qual són quadrats.examinant: gerundi del verb examinar.examinand: persona sotmesa a un examen.rec: canal per on corre l’aigua per regar.reg: acció de regar.sumant: gerundi del verb sumar.sumand: quantitat a sumar en fer una suma.

D’acord amb les explicacions anteriors, fes l’elocució acurada de les seqüències següents i, des-prés, posa entre parèntesis les consonants mudes o elidides.a) molt fecund m) sucre dissoltmol(t) fecun(d) sucre dissol(t)b) carn de porc e) refresc de taronjacarn de porc refresc de taronjac) record indeleble f) perdre el rumbrecord indeleble perdre el rum(b)d) fent comptes g) impost justfen(t) com(p)tes impost justi) port olímpic h) banc ple de fangport olímpic ban(c) ple de fan(g)j) amb molts ponts n) un lloc immundam(b) mol(t)s pon(t)s un lloc immun(d)k) temps de llamps o) arc de Sant Martítem(p)s de llam(p)s arc de San(t) Martíl) malalt valent p) no han resolt resmalal(t) valen(t) no han resol(t) res

Copia les frases següents i corregeix-les afegint la lletra t on correspongui.a) Afortunadamen continua ploven.Afortunadament continua plovent.b) Aprenien eficienmen tot jugan.Aprenien eficientment tot jugant.c) Porten mols dies carretejan cimen.Porten molts dies carretejant ciment.d) No està prou aten. Sembla absen.No està prou atent. Sembla absent.e) Ep, l’oli bullen està fumejan!Ep, l’oli bullent està fumejat!f) Constanmen li està agrain el favor.Constantment li està agraint el favor.

11

10

9

©

Escriu tan o tant, quan o quant en aquestes frases.a) … t’has comprat el mòbil? … t’ha costat el mòbil?Quan t’has comprat el mòbil? Quant t’ha costat el mòbil?b) No és … barat com sembla. No compris … impulsivament.No és tan barat com sembla. No compris tan impulsivament.c) Jo no puc anar … de pressa. No sabia que tu correguessis … .Jo no puc anar tan de pressa. No sabia que tu correguessis tant.d) No mengis … embotit, que … de greix no és bo.No mengis tant embotit, que tant de greix no és bo.e) … vinguis, en parlarem, eh? … temps fa que ets fora?Quan vinguis, en parlarem, eh? Quant temps fa que ets fora?f) S’hi dedica … que hi deixarà les celles. Treballa … com el qui més.S’hi dedica tant que hi deixarà les celles. Treballa tant com el qui més.

En les frases següents, marca les sensibilitzacions dels sons oclusius amb el signe � i els em-mudiments, entre parèntesis.a) Ho continuaràs fent? j) Té cent anys i vint dies.Ho continuaràs fen(t)? Té cent�anys i vin(t) dies.b) Continuaràs fent-ho? k) Vaig amb ella o amb els altres?Continuaràs fent�-ho? Vaig amb�ella o amb�els altres?c) És sant Pere Màrtir. l) Ho va explicar amb tots els ets i uts.És san(t) Pere Màrtir. Ho va explicar am(b) tots els ets i uts.d) És sant Antoni del porquet. m) Vol pa sucat amb oli.És sant�Antoni del porquet. Vol pa sucat amb�oli.e) Ha trigat vint hores. n) El camí és ple de fang i tolls.Ha trigat vint�hores. El camí és ple de fang�i tolls.f) Hi havia vint sol·licituds. o) Al mocador hi ha taques de sang.Hi havia vin(t) sol·licituds. Al mocador hi ha taques de san(g).g) Està col·laborant amb l’associació. p) Tan sols té cinc anys.Està col·laboran(t) amb l’associació. Tan sols té cinc�-tot.h) Els pots ajudar col·laborant-hi. q) Acabarà sabent-ho tot.Els paots ajudar col·laborant�-hi. Acabarà sabent�-ho tot.i) Hi ha cent persones. r) No tinc res a perdre.Hi ha cen(t) persones. No tin(c) res a perdre.

D’acord amb la norma, subratlla les consonants que es pronuncien geminades de les frases se-güents i després fes-ne l’elocució adequada.a) Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.b) Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.c) Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.d) Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.e) Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable.Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable.f) Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.

12

14

13

©

Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.g) Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles.Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles.h) El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle.El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle.

Completa les oracions següents amb els parells de mots anteriors.a) Que … que ho has fet! / Ja … el bon temps.Que bé que ho has fet! / Ja ve el bon temps.b) Cal embolicar la ferida amb una … . / Cal punxar la … per treure’n sang.Cal embolicar la ferida amb una bena. / Cal punxar la vena per treure’n sang.c) La núvia es cobria la cara amb un … . / Aquesta ovella fa un … molt ronc.La núvia es cobria la cara amb un vel. / Aquesta ovella fa un bel molt ronc.d) Va governar un … imperi. / És un teixit massa …; el vull més fi.Va governar un vast imperi. / És un teixit massa bast; el vull més fi.e) Si em fas la traveta, no hi … jugar. /Tira-hi els fideus quan arrenqui el … .Si em fas la traveta, no hi vull jugar. / Tira-hi els fideus quan arrenqui el bull.f) Li agrada … el vi amb la bóta. / No m’agrada …’l patir.Li agrada beure el vi amb la bóta. / No m’agrada veure’l patir.g) Al bagul no hi ha res; és … . /Al dorsal de la samarreta hi duia el número … .Al bagul no hi ha res; és buit. /Al dorsal de la samarreta hi duia el número vuit.h) Diumenge toca anar a … . / En saber la bona notícia, va … d’alegria.Diumenge toca anar a votar. / En saber la bona notícia, va botar d’alegria.

Fixa’t en la lletra en què acaba el mot de l’encapçalament de cada sèrie i completa amb b o v.a) estrep: estre…ada, estre…ar g) rep: re…ia, re…entestrebada, estrebar rebia, rebentb) escriure: escri…ia, escri…ent h) haurà: ha…er, ha…iaescrivia, escrivent haver, haviac) superb: supèr…ia, super…iós i) sap: sa…ia, sa…entsupèrbia, superbiós sabia, sabentd) deure: de…ia, de…ent j) breu: bre…íssim, bre…etatdevia, devent brevíssim, brevetate) cap: ca…ia, ca…ent k) percep: perce…ia, perce…entcabia, cabent percebia, percebentf) caliu: escali…ar, escali…ada l) ou: o…al, o…alatescalivar, escalivada oval, ovalat

Escriu la conjugació de l’imperfet d’indicatiu dels verbs acabar, arribar i trobar.Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven.Arribar: arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven.Trobar: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven.

Completa els mots de les frases següents amb v o b, segons es tracti de derivats o pseudode-rivats.a) És una persona freda, una mica cere…ral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de laseva cer…ellera.És una persona freda, una mica cerebral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de la seva cerve-llera.

18

17

16

15

©

b) Esta…a amoïnat per la seva cal…esa; ha…ia pro…at molts remeis contra la cal…ície. Pro…able-ment es quedarà totalment cal… . Però vol fer més pro…atures.Estava amoïnat per la seva calbesa; havia provat molts remeis contra la calvície. Probablement es queda-rà totalment calb. Però vol fer més provatures.c) Els diners que de…em, apunta’ls a l’apartat del dè…it del compte corrent.Els diners que devem, apunta’ls a l’apartat del dèbit del compte corrent.d) El mo…iment ciutadà es va mo…ilitzar contra la guerra fent trucades als mò…ils.El moviment ciutadà es va mobilitzar contra la guerra fent trucades als mòbils.e) La ne…ulositat augmentarà. El dia serà ennu…lat, però amb nú…ols prims.La nebulositat augmentarà. El dia serà ennuvolat, però amb núvols prims.f) Es diu d’un cos que té una trajectòria cur…ilínia quan segueix una línia cor…a.Es diu d’un cos que té una trajectòria curvilínia quan segueix una línia corba.g) Davant de casa hi ha…ia un automò…il aparcat que no el mo…ien mai de lloc.Davant de casa hi havia un automòbil aparcat que no el movien mai de lloc.h) La feina d’un escri…ent actual és diferent de la que feia l’antic escri…a.La feina d’un escrivent actual és diferent de la que feia l’antic escriba.

Cerca en les llistes anteriors la paraula que correspongui a cadascuna de les definicions se-güents i escriu-la.a) Estoig de la fulla d’una espasa. h) De formes airoses, àgils.Beina. Esvelt.b) Vaca que no passa d’un any. i) Vora del mar, d’un riu.Vedella. Ribera.c) Vapor o gas exhalat. j) Grup de vehicles de transport.Baf. Comboi.d) Remar. k) Població annexa.Vogar. Raval.e) Estricte, no gens indulgent. l) Arrel comestible.Sever. Rave.f) Líquid de dintre les plantes. m) irritar-se, enfuriar-se.Saba. Arravatar-se.g) Peça de metall per cordar. Sivella. n) Anar a topar fort amb alguna cosa. Envestir.

Completa les següents sèries de paraules de la mateixa família lèxica amb b o v.a) …ena, em…enar, em…enat h) a…all, da…allar, da…alladabena, embenar, embenat avall, davallar, davalladab) ri…a, ri…era, ri…atge, ri…erenc i) can…i, can…iar, bescan…iarriba, ribera, ribatge, riberenc canvi, canviar, bescanviarc) …olcar, re…olcar, em…olcar j) ca…all, ca…aller, ca…alleriabolcar, rebolcar, embolcar cavall, cavaller, cavalleriad) tro…ar, tro…ador, tro…alla k) go…ern, go…ernar, go…ernadortrobar, trobador, troballa govern, governar, governadore) aca…ar, aca…ament, aca…alles l) gra…ar, gra…at, gra…acióacabar, acabament, acaballes gravar, gravat, gravacióf) …aró, …aronessa, …aronia m) en…estir, en…estidabaró, baronessa, baronia envestir, envestidag) co…ard, co…ardia, aco…ardir-se n) a…orrir, a…orriment, a…orriciócovard, covardia, acovardir-se avorrir, avorriment, avorrició

20

19

©

Escriu quatre oracions combinant dos o més mots (o derivats d’aquests) de les llistes del qua-dre de més amunt. Per exemple: En rebentar-se un dels pneumàtics, l’automòbil ha bolcat i ha cai-gut costa avall.Activitat oberta.

Relaciona les paraules de la columna de l’esquerra amb les definicions corresponents de la co-lumna de la dreta.bellesa edat avançadavellesa conjunt de qualitatsbis ordre de l’autoritatvis del verb anarban caragol (tija cilíndrica)van repeticióprobable fer conèixer quelcomprovable rebutjar l’obediènciarebel·lar-se factible, creïblerevelar que pot ser provatbellesa: conjunt de qualitatsvellesa: edat avançadabis: repeticióvis: caragol (tija cilíndrica)ban: ordre de l’autoritatvan: del verb anarprobable: factible, creïbleprovable: que pot ser provatrebel·lar-se: rebutjar l’obediènciarevelar: fer conèixer quelcom

Completa amb b o v segons les normes estudiades:com…usti…le am…ulant con…ocarcombustible ambulant convocardesen…olupar …lindatge con…ulsdesenvolupar blindatge convulses…rinar com…inar co…rimentesbrinar combinar cobrimentcan…iar …lasfemar min…arcanviar blasfemar minvar…loqueig em…olicar dece…rebloqueig embolicar decebre

23

22

21

©

Normativa bàsica de la llengua

Fonètica i ortografia

Les consonants fricatives i africades

Articula els sons fricatius destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que elscontenen, atenent al punt d’articulació (fricatius alveolars i fricatius palatals) i la sonoritat (so-nor i sord):a) nedar a la braça / carn a la brasanedar a la braça (fricativa alveolar sorda) / carn a la brasa (fricativa alveolar sonora)b) xec en descobert / posa’t el gec de pellxec en descobert (fricativa palatal sorda) / posa’t el gec de pell (fricativa palatal sonora)c) bombeta fosa / enterrar en una fossabombeta fosa (fricativa alveolar sonora) / enterrar en una fossa (fricativa alveolar sorda)d) vagi al carrer / baixi al carrervagi al carrer (fricativa palatal sonora) / baixi al carrer (fricativa palatal sorda)e) passar una carta / pesar una cartapassar una carta (fricativa alveolar sorda) / pesar una carta (fricativa alveolar sonora)f) no para de manxar / no para de menjarno para de manxar (fricativa palatal sorda) / no para de menjar (fricativa palatal sonora)g) plantà un salze / salsa de calçotsplantà un salze (fricativa alveolar sonora) / salsa de calçots (fricativa alveolar sorda)h) llegiu un llibre / roba amb lleixiullegiu un llibre (fricativa palatal sonora) / roba amb lleixiu (fricativa palatal sorda)

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:a) llen[s]a la [s]endra del bra[z]erllença la cendra del braserb) po[z]a’n dos tro[s]os [s]en[s]er[s]posa’n dos trossos sencersc) hi ha set[z]e [s]iris ence[z]oshi ha setze ciris encesosd) la ro[s]a del lla[s]et és la Ro[z]ala rossa del llacet és la Rosae) no li té [ʒ]ens d’enve[ʒ]ano li té gens d’envejaf) el [ʒ]ersei del col·le[ʒ]iel jersei del col·legig) el gui[ʃ] és al cala[ʃ]el guix és al calaixh) Agafa els pe[ʃ]os de la [ʃ]ar[ʃ]aAgafa els peixos de la xarxa

Classifica els mots destacats segons el so de la essa: sonora [z] / sorda [s].a) han caçat un porc senglar / s’han casat pel civilb) una peça de ferro / el ferro pesa moltc) una zona verda / quan la flauta sona…

3

2

1

©

d) una noia rosseta / una roseta vermellae) un cel estelat / un animal en zelf) l’àguila ja ha vist la presa / té molta pressa.g) creixen salzes a la ribera / salses picants

Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora.a) distingir belle…a de velle…a j) plantar al…ines i sal…esdistingir bellesa de vellesa plantar alzines i salzesb) omple el dipò…it de ben…ina k) al de…embre el vi…itaremomple el dipòsit de benzina al desembre el visitaremc) un tran…atlàntic enfon…at l) el mu…eu de l’esglé…iaun transatlàntic enfonsat el museu de l’esglésiad) els dot…e signes del …odíac m) un esmor…ar molt sen…illels dotze signes del zodíac un esmorzar molt senzille) cal organit…ar el tràn…it n) fer l’anàli…i de la seva te…ical organitzar el trànsit fer l’anàlisi de la seva tesif) la col·li…ió provocà l’explo…ió o) la cri…i del na…ismela col·lisió provocà l’explosió la crisi del nazismeg) indemnit…ar-lo per le…ions p) els ga…os de la capa d’o…óindemnitzar-lo per lesions els gasos de la capa d’ozóh) ca…os que cal re…oldre q) po…ar il·lu…ió en una co…acasos que cal resoldre posar il·lusió en una cosai) els paï…os de l’À…ia central r) pe…ar monedes del bron…eels països de l’Àsia central pesar monedes de bronze

Completa els fragments següents amb ss, s o c, d’acord amb les normes ortogràfiques de laessa sorda.a) una pòli…a d’a…eguran…es j) di…fre…es molt e…tranyesuna pòlissa d’assegurances disfresses molt estranyesb) brin… de …afrà a l’arrò… k) ho per…ep com un contra…entitbrins de safrà a l’arròs ho percep com un contrasentitc) un tro… o bo…í de can…alada l) va re…eguir tot l’auto…erveiun tros o bocí de cansalada va resseguir tot l’autoserveid) pa…a un dies a …arago…a m) la discu…ió del pre…upostpassa un dies a Saragossa la discussió del pressuposte) di…oldre …ucre per endol…ir-les n) no fun…iona la impre…oradissoldre sucre per endolcir-les no funciona la impressora

5

4

casat caçatpesa peçazona sona

roseta rossetazel cel

presa pressasalzes salses

Essa sonora [z] Essa sorda [s]

©

f) ex…edir-se amb un a…a…inat o) no el tro…egis; el vull sen…erexcedir-se amb un assassinat no el trossegis; el vull sencerg) esperan…es de convèn…e’ls p) turi…tes e…tranger… a Eivi…aesperances de convènce’ls turistes estrangers a Eivissah) tot l’entre…òl re…ona ma…a q) re…orgir entre les …endrestot l’entresòl ressona massa ressorgir entre les cendresi) li van re…orgir les for…es r) el pre…entiment d’una nova erup…ióli van ressorgir les forces el pressentiment d’una nova erupció

Forma els derivats dels verbs següents que acabin amb -gressió, -gressor / gressora; -missió,-missor/missora; -pressió, -pressor/pressora i fes els canvis que calguin perquè resulti una expres-sió ben formada:a) agredir un infantagressió a un infant / agressor d’un infantb) comprimir les dadescompressió de les dades / compressor de dadesc) transmetre els senyalstransmissió de senyals / transmissor de senyalsd) imprimir un textimpressió d’un text / impressor de textose) transgredir la lleitransgressió de la llei / trangressor de la lleif) oprimir els feblesopressió dels febles / opressor dels feblesg) emetre un missatge emissió d’un missatge / emissor d’un missatge

Amb els sufixos -issa /-dissa i -assa, forma un substantiu a partir d’aquestes paraules: palla,trencar, cuir, córrer, pi(n), llonga(n), gallina, bellugar, mula, nodrir.Pallissa, trencadissa, cuirassa, corredissa, pinassa, llonganissa, gallinassa, bellugadissa, mulassa, nodrissa.

Segons les normes, completa els fragments següents amb les lletres s, c o ç:a) parla amb …ignes j) persona suspica…parla amb signes persona suspicaçb) el llac dels …ignes k) amanir l’en…iamel llac dels cignes amanir l’enciamc) …essió contínua l) cobrir de cal… vivasessió contínua cobrir de calç vivad) fer …essió dels béns m) raó convin…entfer cessió dels béns raó convincente) la fal… i el martell n) can…alada viadala falç i el martell cansalada viadaf) un tro… d’escor…a o) petit com una pu…aun tros d’escorça petit com una puçag) l’aven… o progrés p) sot…obrar una naul’avenç o progrés sotsobrar una nauh) un eri…ó de mar q) una veu que en…isaun eriçó de mar una veu que encisai) pudor de …ofre r) caure per un …inglepudor de sofre caure per un cingle

8

7

6

©

Agrupa per famílies lèxiques les paraules següents i completa-les amb les lletres c o ç. Perexemple: a) braç; b) bracet; c) bracejar.a) balan…a, for…a, gla…, feli…, peda…, cal…es, convèn…er, auda…;b) gla…ó, cal…otets, for…ut, peda…et, feli…itat, audà…ia, conven…ut, balan…í;c) for…ejar, feli…itació, cal…otada, balan…ejar, gla…era, apeda…ar, auda…ment, conven…iment.Famílies lèxiques:a) balança; b) balancí; c) balancejar.a) força; b) forçut; c) forcejar.a) glaç; b) glaçó; c) glacera.a) feliç; b) felicitat; c) felicitació.a) pedaç; b) pedacet; c) apedaçar.a) calces; b) calçotets; c) calçotada.a) convèncer; b) convençut; c) convenciment.a) audaç; b) audàcia; c) audaçment.

Amb el sufix -ança /-ença, escriu en singular i plural els derivats que corresponen als verbs oels adjectius següents. Per exemple: confiança, confiances.puixant, creure, complaure, doler, estar, malvoler, versemblant, defallir, lloar, venjar.Puixant: puixança, puixances.Creure: creença, creences.Complaure: complaença, complaences.Doler: dolença, dolences.Estar: estança, estances.Malvoler: malvolença, malvolences.Versemblant: versemblança, versemblances.Defallir: defallença, defallences.Lloar: lloança, lloances.venjar: venjança, venjances.

Classifica els mots destacats segons el so fricatiu palatal: sonor [ʒ] / sord [ʃ].a) els revolts em maregen / molts mereixen aprovarb) vehicle de cinc marxes / anotar als margesc) un joc de cartes / el xoc de dos cossosd) una finestra reixada / ha pescat una rajada

D’acord amb les normes, completa les frases següents amb les lletres j o g:a) A…uda’m a pen…ar el pi…ama. g) La vida de …esús a …erusalem.Ajuda’m a penjar el pijama. La vida de Jesús a Jerusalem.b) Són unes espon…es molt flon…es. h) Va a un col·le…i de …esuïtes.Són unes esponges molt flonges. Va a un col·legi de jesuïtes.

12

11

10

9

maregen mereixenmarges marxes

joc xocrajada reixada

So fricatiu palatal sonor [ʒ] So fricatiu palatal sord [ʃ]

©

c) Sorte…en una …oia d’ar…ent. i) El …ardí és ben …ebrat.Sortegen una joia d’argent. El jardí és ben gebrat.d) És el refu…i del fu…itiu. j) Afe…iu-ne a l’alber…ínia un ra…olí.És el refugi del fugitiu. Afegiu-ne a l’albergínia un rajolí.e) Es plante…en nous ob…ectius. k) …eia en un llit ma…estuós.Es plantegen nous objectius. Jeia en un llit majestuós.f) És el nou pro…ecte de l’en…inyer. l) Els …ueus anomenen Déu …ehovà.És el nou projecte de l’enginyer. Els jueus anomenen Déu Jehovà.

D’acord amb les normes ortogràfiques, completa els fragments següents amb les lletres xo ix:a) un pam de gru… f) o ca…a o fa…a!un pam de gruix o caixa o faixa!b) gui… d’engui…ar g) el seny i la rau…aguix d’enguixar el seny i la rauxac) porcs d’engre… h) el país de …au…aporcs d’engreix el país de xauxad) …umar-se el dit i) amba…ada …inesaxumar-se el dit ambaixada xinesae) …arrup de madu…a j) el que…al del senyxarrup de maduixa el queixal del seny

Articula els sons africats destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que elscontenen atenent al punt d’articulació (africats alveolars i africats palatals) i la sonoritat (sonori sord):a) la mosca tse-tse / el dotzè classificatla mosca tse-tse (africat alveolar sord) / el dotzè classificat (africat alveolar sonor)b) encendre la metxa / el metge cirurgiàencendre la metxa (africat palatal sord) / el metge cirurgià (africat palatal sonor)c) jocs d’atzar / el tsar de Rússiajocs d’atzar (africat alveolar sonor) / el tsar de Rússia (africat alveolar sord)d) metzina o verí / en forma de petxinametzina o verí (africat palatal sonor) / en forma de petxina (africat palatal sord)e) afectats pel tsunami / tocar la botzinaafectats pel tsunami (africat alveolar sord) / tocar la botzina (africat alveolar sonor)f) mitjons de fil / clavetejat de tatxotsmitjons de fil (africat palatal sonor) / clavetejat de tatxots (africat palatal sord)g) potser no és res / l’ofici de rellotgerpotser no és res (africat alveolar sord) / l’ofici de rellotger (africat alveolar sonor)

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:a) populari[ʣ]à el mot [ʦ]unamipopularitzà el mot tsunamib) po[ʦ]er li feien la gui[ʣ]apotser li feien la guitzac) els materials sòli[ʦ] i els líqui[ʦ]els materials sòlids i els líquidsd) desi[ʤ]a la mo[ʧ]illa i l’esto[ʧ]desitja la motxilla i l’estoig

15

14

13

©

e) les del mi[ʧ] són més lle[ʤ]esles del mig són més lletgesf) tenir un empa[ʧ] de forma[ʤ]etenir un empatx de formatge

D’acord amb les normes anteriors, completa les frases següents amb les lletres que corres-ponguin als sons [ʒ] [ʤ] o [ʧ].a) Aquesta font ra…a molt; fa un bon ra… .Aquesta font raja molt; fa un bon raig.b) Es pot dir una mi…a part o un mi… .Es pot dir una mitja part o un mig.c) Treu un cartu… de la cartu…era.Treu un cartutx de la cartutxera.d) No desi…is tant: el desi… no et deixa viure.No desitgis tant: el desig no et deixa viure.e) Vol bate…ar el nadó i vol celebrar el bate… .Vol batejar el nadó i vol celebrar el bateig.f) La posta de sol era ro…enca, d’un ro… daurat.La posta de sol era rogenca, d’un roig daurat.g) Era bo… i li agafaven atacs de bo…eria.Era boig i li agafaven atacs de bogeria.h) El va despa…ar quan sortia del despa… .El va despatxar quan sortia del despatx.i) Era molt lle… i la seva lle…or l’amoïnava molt.Era molt lleig i la seva lletjor l’amoïnava molt.

Transcriu fonèticament les grafies destacades de les paraules següents segons que correspon-guin al so de xeix [ʃ] o al so ics [ks] o [gz].xifra inexacta, examen complex, exercici exagerat, exhibir la rauxa, exhibició de boxa, inexpert ala xarxa, exultar d’èxit, fixar el màxim, exhalar un fluxxifra inexacta: [ʃ] [gz]examen complex: [gz] [ks]exercici exagerat: [gz] [gz]exhibir la rauxa: [gz] [ʃ]exhibició de boxa: [gz] [ks]inexpert a la xarxa: [ks] [ʃ] [ʃ]exultar d’èxit: [gz] [gz]fixar el màxim: [ks] [ks]exhalar un flux: [gz] [ks]

Fes explícit el significat d’aquests parells de mots a través d’una frase:excedir / accedir; excepció / accepció; excés / excés.Activitat oberta.

Marca, en les seqüències següents, on es produeixen les sonoritzacions per contacte. Despréstranscriu-ne els sons i fes-ne una pronúncia acurada.a) roig intens / roig cireraLa sonorització es produeix a roig intens: [rɔʤintɛns]b) tots simpàtics / tots amables

19

18

17

16

©

La sonorització es produeix a tots amables: [toʣəmab.bləs]c) greix sobrant / greix animalLa sonorització es produeix a greix animal: [gɾeʒənimal]d) esquetx ofensiu / esquetx teatralLa sonorització es produeix a esquetx ofensiu: [əskeʤufənsiu]e) complex infantil / complex traumàticLa sonorització es produeix a complex infantil: [kumplɛgzinfəntil]f) llençar les sobres / aturar les obresLa sonorització es produeix a aturar les obres: [ətuɾaləzɔbɾəs]

Els parells de seqüències següents són parònimes (només contrasten per la sonoritat de laessa).Fes-ne una pronúncia acurada i, després, explicita’n el significat amb una frase.a) les ales / les salesb) uns ous / uns sousc) unes oques / unes soquesd) molts avis / molts savise) les eleccions / les seleccionsf) cas oposat / cas suposatg) més alt /més salActivitat oberta.

20

©

Normativa bàsica de la llengua

Fonètica i ortografia

Les consonants nasals, laterals i ròtiques

Articula els sons nasals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que elscontenen, atenent al punt d’articulació: bilabial, alveolar, palatal, velar.a) L’estadi era un clam. f) Treu la clau del pany.b) Fes-li un reny per la malesa. g) La neu ja es fon.c) És el clan de la màfia. h) No és un bolet sinó un fong.d) Quin fangueig! Tot és ple de fang. i) Prop de l’estany hi ha un estanc.e) Fan un pam d’ample. h) S’ha trencat el rem de la barca.

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.a) co[m]tabilitat i[m]presci[n]dible d) és un [ɲ]icris; no res el to[m]bacomptabilitat imprescindible és un nyicris; no res el tombab) co[m]fiar en el trio[m]f e) aquest a[ɲ] hi ha cra[ŋ]s de riuconfiar en el triomf aquest any hi ha crancs de riuc) e[m]mig dels co[m]vidats f) qui[n] dri[ŋ] fa el cascavell!enmig dels convidats quin dring fa el cascavell!

D’acord amb les normes anteriors (incloses les excepcions), completa els fragments següentsamb les lletres m, n o nn.a) quedar i…mune h) ta…mateix ho farà p) una circu…ferènciaquedar immune tanmateix ho farà una circumferènciab) una variada ga…ma i) un ca…vi i…ovador p) co…fluir dos riusuna variada gamma un canvi innovador confluir dos riusc) s’alegrà gra…ment j) personatge i…fluent q) co…plir la promesas’alegrà granment personatge influent complir la promesad) el bar del xa…frà k) dece…i co…vuls r) gri…par per la paretel bar del xamfrà decenni convuls grimpar per la parete) de tara…à i…ocent l) bo…bolla de sabó s) facultat i…atade tarannà innocent bombolla de sabó facultat innataf) i…mersió submarina m) i…fondre co…fiança t) i…vocar clemè…ciaimmersió submarina infondre confiança invocar clemènciag) publicar un pa…flet n) co…exió dificultosapublicar un pamflet connexió dificultosa

Amb el prefix en- o em- forma els verbs derivats d’aquests noms. Per exemple: boig → em-bogir.bena, presó, muralla, fang, capçal, boig, magatzem, forn, prova, deute, màscara, fosc, pitjor, fort.embenar, empresonar, emmurallar, enfangar, encapçalar, embogir, emmagatzemar, enfornar, emprovar,endeutar, emmascarar, enfosquir, empitjorar, enfortir.

4

3

2

1

clam, pam, rem clan, fan, fon reny, pany, estany fang, fong, estanc

Bilabial [m] Alveolar [n] Palatal [ɲ] Velar [ŋ]

©

Amb el prefix con- o com- forma uns altres verbs derivats dels següents:…penetrar, …viure, …batre, …moure, …fiar, …vèncer, …firmar, …plaure, …memorar, …figurar.compenetrar, conviure, combatre, commoure, confiar, convèncer, confirmar, complaure, commemorar,configurar.

Escriu els contraris dels noms següents, afegint els prefixos in- o im- segons correspongui:…probable, …fal·lible, …vàlid, …batut, …fecund, …necessari, …mòbil, …merescut, …viable, …previ-sible, …fèrtil.improbable, infal·lible, invàlid, imbatut, infecund, innecessari, immòbil, immerescut, inviable, imprevisible,infèrtil.

Escriu m o mp en les expressions següents.a) caure en la te…tació j) saldar els co…tescaure en la temptació saldar els comptesb) els rails del tra…via k) el co…te i la co…tessaels rails del tramvia el comte i la comtessac) assu…te delicat l) ate…tat mortalassumpte delicat atemptat mortald) les e…pre…tes dactilars m) entrada trio…falles empremtes dactilars entrada triomfale) obrir un co…te al banc n) e…fatitzar una fraseobrir un compte al banc emfatitzar una frasef) presu…ció d’innocència o) sí…tomes del còlerapresumpció d’innocència símptomes del còlerag) animal a…fibi p) publicat a la pre…saanimal amfibi publicat a la premsah) quedar exe…t del servei q) pagar al co…tatquedar exempt del servei pagar al comptati) amb un so…rís als llavis amb un somrís als llavis

Articula els sons laterals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que elscontenen, atenent al punt d’articulació: lateral alveolar o palatala) un lustre són cinc anys g) el call o barri jueub) donar llustre a un moble h) em fa mal el collc) amb cola de fuster i) el mall del picapedrerd) una colla d’estudiants j) dinar col amb patatese) et cal un aval pel préstec k) un mil ió d’eurosf) el rai baixa riu avall l) és millor que te’n vagis

Articula acuradament els sons de les lletres destacades a les seqüències següents. a) llaç d’u-na corbata / jaç per dormirb) El ioga? –No el practica / El lloga? –A quin preu?c) llebre al bosc / gebre al boscd) I amb pega, anirà bé?

9

8

7

6

5

lustre, cola, cal, aval, mal, col, milió llustre, colla, avall, call, coll, millor

Alveolar [l] Palatal [ʎ]

©

e) Llampega? –Anirà bé, si plou.f) un bon lloc / un bon jocg) i una nova cara / lluna novah) més de lluny / mes de juny.i) De iot, no n’hi ha cap al port / De llot, no n’hi ha gens a la bassa.Activitat oral.

Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:a) s’ha espa[ʎʎ]at el re[ʎ]otge e) la secció d’a[ll]etisme no ru[ʎʎ]as’ha espatllat el rellotge la secció d’atletisme no rutllab) ser un a[ll]icient per a un a[ll]eta f) tenen els u[ʎ]s ame[ʎʎ]atsser un al·licient per a un atleta tenen els ulls ametllatsc) co[ll]ecció de bi[ʎʎ]ets antics g) fica el xanda[ʎ] a la motxi[ʎ]acol·lecció de bitllets antics fica el xandall a la motxillad) so[ll]icità la bu[ʎʎ]eta mi[l]ionària h) la rebe[ll]ió d’un mi[l]er de presossol·licità la butlleta milionària la rebel·lió d’un miler de presos

Completa aquests fragments amb les lletres l o l·l segons correspongui.a) la insta…ació e…èctrica g) d’inte…igència e…evadala instal·lació elèctrica d’intel·ligència elevadab) un mi…er de gori…es h) e…ogiar una pe…ículaun miler de goril·les elogiar una pel·lículac) ce…ebrar el mi…enari i) les seqüe…es de la co…isiócelebrar el mil·lenari les seqüeles de la col·lisiód) una se…ecció de nove…es j) e…aborar noves cè…ulesuna selecció de novel·les elaborar noves cèl·lulese) co…aborar en la so…ució k) fer la so…icitud amb ante…aciócol·laborar en la solució fer la sol·licitud amb antelacióf) anu…ar les e…eccions l) pa…iar l’a…èrgia al po…enanul·lar les eleccions pal·liar l’al·lèrgia al pol·len

Cerca, per a cadascun dels mots següents, almenys una paraula que sigui de la mateixa famí-lia. Per exemple: rebel·lió → rebel·lar-se / rebel·lia.al·legar, bèl·lic, cancel·lar, col·laborar, col·leccionar, col·locar, il·legal, instal·lació, intel·ligible,pal·liar, pol·luir, sol·licitar, tranquil·la, vacil·lar.al·legació, bel·licós, cancel·lació, col·laboració, col·lecció, col·locació, il·legalitat, instal·lar, intel·ligibilitat,pal·liatiu, pol·lució, sol·licitud, tranquil·litat, vacil·lació.

Fes explícit, per mitjà d’una frase, el significat de cadascun d’aquests parells de mots.al·locució (discurs) / elocució (manera de parlar); al·ludir (referir-se) / eludir (defugir); cel·la (com-partiment petit) / cella (part superior de l’ull) ; rebel·lar-se (refusar l’obediència) / revelar (fer co-nèixer o fer visible); estel·lar (sideral) / estelat (ple d’estels); vil·la (gran casa rural) / vila (ciutatpetita).Activitat oberta.

Articula els sons destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen,atenent al nombre de vibracions: bategant o vibrant.no para de ploure / la parra s’enfila té molta barra / pegar-li amb la varaamarrat al moll / amarat de suor treure’s la careta / la carreta plenaproductes barats / els camins barrats l’aviram de corral / canta en una coral

14

13

12

11

10

©

Completa els fragments següents amb r o rr segons correspongui.a) l’olive…a, un a…bre de con…eu e) t…obà una mina …ica en o…l’olivera, un arbre de conreu trobà una mina rica en orb) una esc…ipto…a neo…omàntica f) e…adicà el mal amb un …aig làse…una escriptora neoromàntica eradicà el mal amb un raig làserc) va so…p…end…e tot el ba…i g) cal a…encar-lo de soca-…elva sorprendre tot el barri cal arrencar-lo de soca-reld) les ba…aques de l’ext…a…adi h) la …adiació o llum infra…ojales barraques de l’extraradi la radiació o llum infraroja

Fes l’elocució de les frases següents i posa entre parèntesis la r final dels mots en què s’em-mudeix i subratlla-la en els mots en què es manté.a) En albirar el far des del mar, els mariners van pensar en la llar familiar i en llurs mullers.En albira(r) el far des del mar, els marine(r)s van pensa(r) en la llar familiar i en llurs mulle(r)s.b) Els miners consideren que és prematur assegurar si, de la mina, en pot sortir or pur de maneraregular.Els mine(r)s consideren que és prematur assegura(r) si, de la mina, en pot sorti(r) or pur de manera regular.c) Amb el cor a la mà t’haig de confessar que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc por,fins i tot terror.Amb el cor a la mà t’haig de confessa(r) que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc po(r), fins i totterror.

Tenint en compte que hi ha paraules acabades amb els sufixos -ar, -er, -or, i -dor, completales paraules agudes destacades amb r o amb accent segons calgui.a) mostrar sereno i) és un noi esquerramostrar serenor és un noi esquerràb) ciutada del món j) hi ha un coloma al campanaciutadà del món hi ha un colomar al campanarc) el peixate del mercat k) un mocado de papeel peixater del mercat un mocador de paperd) prendre un consome l) el caixo dels retallsprendre un consomé el caixó dels retallse) la cendra del cendre n) l’escalfo del focla cendra del cendrer l’escalfor del focf) pren ale abans de pujar o) en un canto de la salapren alè abans de pujar en un cantó de la salag) les claus del claue p) la claro i la foscoles claus del clauer la claror i la foscorh) el fossa o cementiri q) venedo de bestiael fossar o cementiri venedor de bestiar

Completa les formes verbals de les frases següents amb r o amb accent segons correspongui.a) En senti l’esclat de les bombes, tothom se senti indefens.b) La font deixà de raja aquell estiu i ja no raja mai més.

18

17

16

15

para, amarat, barats, vara, careta, coral parra, amarrat, barrats, barra, carreta, corral

Bategant [ ] Vibrant [r]

©

c) L’altre dia s’ennuega bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuega una vegada.d) Li va estrènye el coll fins que l’escanya. Es va desploma i rodola escales avall.e) L’olla havia de bulli mitja hora i només bulli deu minuts.En sentir l’esclat de les bombes, tothom se sentí indefens.La font deixà de rajar aquell estiu i ja no rajà mai més.L’altre dia s’ennuegà bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuegar una vegada.Li va estrènyer el coll fins que l’escanyà. Es va desplomar i rodolà escales avall.L’olla havia de bullir mitja hora i només bullí deu minuts.

©

Normativa bàsica de la llengua

Morfologia nominal

La morfologia. El nom o substantiu

Completa aquests enunciats amb les paraules variables o invariables.a) Els noms (gos, pissarra, tristesa), els adjectius (llarg, dur, tranquil) i els determinants (aquest,meu, algun) solen ser mots …Els noms (gos, pissarra, tristesa), els adjectius (llarg, dur, tranquil) i els determinants (aquest, meu, algun)solen ser mots variables.b) Els adverbis (ràpidament, més, aviat), les preposicions (amb, sense, entre) i les conjuncions (sinó,doncs, perquè) són mots …Els adverbis (ràpidament, més, aviat), les preposicions (amb, sense, entre) i les conjuncions (sinó, doncs,perquè) són mots invariables.c) Els verbs (plantar, regar, reflexionar) són mots …Els verbs (plantar, regar, reflexionar) són mots variables.

Classifica les paraules següents en mots simples, mots derivats o mots compostos.terra, esmaperdut, polsim, gratacel, migjorn, garrot, vidrier, terratrèmol, clarivident, lleig, inquiet,aterratge, capgirell, clar, assegurança, enverinar, esma, refresc, jorn, escuradents, pestanya.

La majoria de noms abstractes són derivats d’adjectius. Forma noms abstractes a partir delsadjectius següents (utilitza els sufixos -ia, -or, -esa, -eria, -itat, -edat, -tat, -itud, -ció). Perexemple: traïdor > traïdoriagris, nu, sord, golafre, boig, tossut, gelós, groller, modest, eloqüent, auster, precoç, ingenu, suau,vague, fals, honest, lleial, recte, discret.grisor, nuesa, sordesa, golafreria, bogeria, tossuderia, gelosia, grolleria, modèstia, eloqüència, austeritat,precocitat, ingenuïtat, suavitat, vaguetat, falsedat, honestedat, lleialtat, rectitud, discreció.

Digues els noms col·lectius que designen els conjunts següents (utilitza els sufixos -ar, -ada,-eda, -at, -atge, -osa, -am). Per exemple: conjunt de peces de cristall → cristalleriaa) Conjunt de bèsties (vaques, porcs…).Bestiar.b) Multitud d’ocells, especialment d’ocells petits.Ocellada.c) Contingut d’un cistell.Cistellada.d) Conjunt de veïns.Veïnat.e) Plantació d’oliveres.Oliverar.

4

3

2

1

terra, lleig, clar, esma, jorn, polsim, garrot, vidrier, inquiet, esmaperdut, gratacel, migjorn,pestanya aterratge, assegurança, terratrèmol, clarivident,

enverinar, refresc capgirell, escuradents

Mots simples Mots derivats Mots compostos

©

f) Bosc de roures.Roureda.g) Conjunt d’alumnes d’un centre.Alumnat.h) Conjunt de quilòmetres d’un vehicle.Quilometratge.i) Conjunt de diners guanyats en un mes.Mesada.j) Conjunt de bitllets a despatxar a la taquilla d’un teatre.Taquillatge.k) Bosc d’avets.Avetosa.l) Conjunt d’aus de corral (gallines, ànecs, pollastres…).Aviram.m) Conjunt de les dentsDentat.n) Conjunt de roques d’un indret.Rocam.

Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) segons el gènere d’aquests noms.a) He obert … compte corrent al banc.He obert el compte corrent al banc.b) En el primer partit hem aconseguit … avantatge de 10 punts.En el primer partit hem aconseguit un avantatge de 10 punts.c) … lleixiu només el faig servir per rentar la roba blanca.El lleixiu només el faig servir per rentar la roba blanca.d) … xocolata desfeta s’ha de prendre ben calenta.La xocolata desfeta s’ha de prendre ben calenta.e) Molts pobles encara conserven … costums ancestrals.Molts pobles encara conserven els costums ancestrals.f) És l’hora de servir … postres.És l’hora de servir les postres.g) Si … anàlisis donen positiu, serà … mal senyal.Si les anàlisis donen positiu, serà un mal senyal.h) … suor li regalima (per) … front.La suor li regalima pel front.i) La sal i … pebre són condiments imprescindibles.La sal i el pebre són condiments imprescindibles.j) Té … dents i … queixals en perfecte estat.Té les dents i els queixals en perfecte estat.

Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) davant d’aquests noms.… corrent de l’aigua … dubte importantel corrent de l’aigua un dubte important… allau de neu … calor de l’estiuuna allau de neu la calor de l’estiu… resta de coses … pendent de la muntanyala resta de coses el pendent de la muntanya

6

5

©

… afores de la ciutat … olor molt intensaels afores de la ciutat una olor molt intensa… verdor dels prats … resplendor de les estrellesla verdor dels prats la resplendor de les estrelles

Completa aquests sintagmes compostos pels dos gèneres (masculí i femení).l’alcald… i l’alcald… el traumatòleg i la …l’alcalde i l’alcaldessa el traumatòleg i la traumatòlogal’advocat i l’advocad… l’administratiu i l’…l’advocat i l’advocada l’administratiu i l’administratival’actor i l’act… el metge i la …l’actor i l’actriu el metge i la metgessael fisioterapeut… i la … el conseller i la …el fisioterapeuta i la fisioterapeuta el conseller i la consellerael jutge i la … el biòleg i la …el jutge i la jutgessa el biòleg i la biòlogael ministr… i la … l’empresari i l’…el ministre i la ministra l’empresari i l’empresària

Canvia el gènere dels noms següents.un heroi / una …un heroi / una heroïnaun arquitecte / una …un arquitecte / una arquitectaun pediatre / una …un pediatre / una pediatraun inspector / una …un inspector / una inspectoraun enginyer / una …un enginyer / una enginyeraun terapeuta / una …un terapeuta / una terapeutaun escombriaire / una …un escombriaire / una escombriaireun artista / una …un artista / una artistaun poeta / una …un poeta / una poetessa

Completa aquests sintagmes compostos pels dos gèneres (masculí i femení).els ànecs i les … els cavalls i les … els elefants i les …els ànecs i les ànegues els cavalls i les eugues els elefants i les elefantesels porcs i les … els galls i les … els ases i les …els porcs i les truges els galls i les gallines els ases i les burresels toros i les … els marrans i les … els bocs i les …els toros i les vaques els marrans i les ovelles els bocs i les cabres

Torna a escriure les frases següents canviant el gènere dels noms destacats en cursiva.a) L’hereu s’ha convertit en l’amo de la masia.L’hereva s’ha convertit en la mestressa de la masia.

10

9

8

7

©

b) La tia ha regalat un cavall al meu padrastre.L’oncle ha regalat una euga a la meva madrastra.c) El sogre no s’avé gaire amb el gendre.La sogra no s’avé gaire amb la jove.d) Al corral hi ha un parell de porcs i una cabra.Al corral hi ha un parell de truges i un boc.

Tria l’opció més adequada d’acord amb el context.un gerro / una gerra: posar les flors en … / servir l’aigua a taula en …posar les flors en una gerra / servir l’aigua a taula en un gerroun ganivet / una ganiveta: llescar el pa amb … / una forquilla i …llescar el pa amb una ganiveta / una forquilla i un ganivetun plat / una plata: posar a taula … d’enciam / menjar-se … d’arròsposar a taula una plata d’enciam / menjar-se un plat d’arròsun crit / una crida: fer … a la població per mitjà d’un pregoner / fer … d’espantfer una crida a la població per mitjà d’un pregoner / fer un crit d’espantun bram / una brama: córrer … que és molt informal / l’ase fa …córrer una brama que és molt informal / l’ase fa un bramun cistell / una cistella: … de cireres / … de bàsquetun cistell de cireres / una cistella de bàsquet

Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) davant d’aquests noms.a) apaga … llum / se n’ha anat … llum / la velocitat de … llum / … llum de posició dels cotxes / lafactura de … llumapaga el llum / se n’ha anat la llum / la velocitat de la llum / el llum de posició dels cotxes / la factura de la llumb) prendre … pols a algú / treu … pols dels mobles / tremolar-li a algú … polsprendre el pols a algú / treu la pols dels mobles / tremolar-li a algú el polsc)… terra de conreu / frega … terra amb una baieta / els fruits de … terrauna terra de conreu / frega el terra amb una baieta / els fruits de la terrad) … canal de la teulada / … canal d’Urgellla canal de la teulada / el canal d’Urgelle) el principi i … fi / … fi justifica els mitjans?el principi i la fi / el fi justifica els mitjans?f) perdre … salut / negar a algú … salutperdre la salut / negar a algú el salutg) tenir … son lleuger / resistir a … son / perdre … son / ser vençut per … sontenir el son lleuger / resistir a la son / perdre el son / ser vençut per la sonh) … editorial de prestigi / … editorial de contingut polèmicuna editorial de prestigi / un editorial de contingut polèmici) respectar … pudor de la gent / … pudor de les quadres de bestiarrespectar el pudor de la gent / la pudor de les quadres de bestiar

Escriviu el plural dels noms següents.a) la branca del llorerles branques dels llorersb) una raça de gosunes races de gossosc) l’arruga de la faldillales arrugues de les faldilles

13

12

11

©

d) la barnilla del paraiguales barnilles dels paraigüese) una esponja per a la netejaunes esponges per a les netegesf) l’euga i el pollíles eugues i els pollinsg) l’adreça del fusterles adreces dels fustersh) una barca i una piraguaunes barques i unes piragües

Escriu el plural de les paraules següents i classifica-les segons que tinguin una essa o dues es-ses entre vocals. Després, llegeix-les en veu alta diferenciant el so de la essa sonora i de la essasorda.envàs, matalàs, pagès, traspàs, mes, capgròs, passadís, avís, embús, país, pastís, gas, tros, nus, tor-navís, fracàs.envasos, matalassos, pagesos, traspassos, mesos, capgrossos, passadissos, avisos, embussos, països, pas-tissos, gasos, trossos, nusos, tornavisos, fracassos.

Escriu el plural dels noms següents tenint en compte que en la meitat dels casos es recuperauna n al final del radical.balancí, sofà, jardí, cafè, escorpí, ximpanzé, horitzó, esquí, tro, iglú, violí, menú.balancins, sofàs, jardins, cafès, escorpins, ximpanzés, horitzons, esquís, trons, iglús, violins, menús.

Escriu les dues possibilitats del plural dels noms següents:raig, passeig, mareig, desig, trepig, disc, risc, arrest, contrast, context.

Escriu el plural dels noms següents.l’apèndix / els … el vèrtex / els … el globus / els …l’apèndix / els apèndixs el vèrtex / els vèrtexs el globus / els globusel llapis / els … el virus / els … el paraigua / els …el llapis / els llapis el virus / els virus el paraigua / els paraigüesel focus / els … el parabrisa / els … el croquis / els …el focus / els focus el parabrisa / els parabrises el croquis / els croquisel gratacel / els … el dilluns / els … l’índex / els …el gratacel / els gratacels el dilluns / els dilluns l’índex / els índexs

17

16

15

14

envasos, pagesos, mesos, avisos, països, gasos, matalassos, traspassos, capgrossos, passadissos,nusos, tornavisos embussos, pastissos, gasos, trossos, fracassos

Essa sonora [z] Essa sorda [s]

©

Normativa bàsica de la llengua

Morfologia nominal

L’adjectiu

Copia el text següent i canvia la forma dels adjectius donats entre parèntesis per tal que con-cordin en gènere i nombre amb els noms que complementen.Eren … (autèntic) papús, de talla (atlètic), homes de … (bell) raça, amb el front … (ampla) i …(alta), el nas … (grossa) però no … (aixafada), les dents … (blanc). La seva cabellera … (llanós), …(tenyit) de vermell, destacava sobre els seus cossos … (negre) i … (llustrós), com els dels negres deNúbia. Del lòbul de l’orella … (retallades), penjaven enfilalls d’ossos.

JULES VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí

Eren autèntics papús, de talla atlètica, homes de bella raça, amb el front ample i alt, el nas gros però noaixafat, les dents blanques. La seva cabellera llanosa, tenyida de vermell, destacava sobre els seus cos-sos negres i llustrosos, com els dels negres de Núbia. Del lòbul de l’orella retallat, penjaven enfilallsd’ossos.

Tria l’opció correcta donada entre parèntesis.a) És una autopista amb àrees de descans i àrees de serveis … (adequats / adequades).És una autopista amb àrees de descans i àrees de serveis adequades.b) És una autopista amb accessos i sortides … (adequats / adequades).És una autopista amb accessos i sortides adequats.c) És un aparell d’invenció i fabricació … (alemanys / alemanyes).És un aparell d’invenció i fabricació alemanyes.d) És un aparell de disseny i fabricació … (alemanys / alemanyes).És un aparell de disseny i fabricació alemanys.

Completa les sèries següents amb els adjectius que les encapçalen.a) un nen valent / una nena … / uns nens … / unes nenes …un nen valent / una nena valenta / uns nens valents / unes nenes valentesb) un impost just / una mesura … / uns impostos … / unes mesures …un impost just / una mesura justa / uns impostos justos / unes mesures justesc) l’alumne apte / l’alumna … / els alumnes … / les alumnes …l’alumne apte / l’alumna apta / els alumnes aptes / les alumnes aptesd) un estel fugaç / una estrella … / uns estels … / unes estrelles …un estel fugaç / una estrella fugaç / uns estels fugaços / unes estrelles fugacese) un vestit elegant / una cort … / uns vestits … / unes corts …un vestit elegant / una cort elegant / uns vestits elegants / unes corts elegants

Escriu el paradigma flexiu dels adjectius següents i classifica’ls d’acord amb els models de fle-xió del quadre anterior.agre, calent, increïble, tranquil, elegant, capaç, gris, culte, cortès, orfe, europeu, digne, potent,oblic, nul, negre, feliç, dòcil, lliure, comú, incolor, violent, ambigu, anàleg, suau, complex, mixt,eficaç.Per exemple:

4

3

2

1

©

Escriu el paradigma flexiu dels adjectius següents aplicant en cada cas les normes d’accen-tuació i de la dièresi pertinents. Tingues en compte que, en els acabats en i, en cap cas aquesta ino es converteix en e. Per exemple: momentani, momentània, momentanis, momentànies.aeri, coetani, simultani, heterogeni, instantani; assidu, ingenu, perpetu; ambigu, contigu.aeri, aèria, aeris, aèriescoetani, coetània, coetanis, coetàniessimultani, simultània, simultanis, simultàniesheterogeni, heterogènia, heterogenis, heterogèniesinstantani, instantània, instantanis, instantàniesassidu, assídua, assidus, assíduesingenu, ingènua, ingenus, ingènuesperpetu, perpètua, perpetus, perpètuesambigu, ambigua, ambigus, ambigüescontigu, contigua, contigus, contigües

5

paral·lel paral·lela paral·lels paral·leles Model Iagre agra agres agres Model III

calent calenta calents calentes Model Iincreïble increïble increïbles increïbles Model Vtranquil tranquil·la tranquils tranquil·les Model Ielegant elegant elegants elegants Model Vcapaç capaç capaços capaces Model IV

gris grisa grisos grises Model IIculte culta cultes cultes Model III

cortès cortesa cortesos corteses Model IIorfe òrfena orfes òrfenes Model II

europeu europea europeus europees Model IIdigne digna dignes dignes Model III

potent potent potents potents Model Voblic obliqua oblics obliqües Model IInul nul·la nuls nul·les Model I

negre negra negres negres Model IIIfeliç feliç feliços felices Model IVdòcil dòcil dòcils dòcils Model Vlliure lliure lliures lliures Model Vcomú comuna comuns comunes Model II

incolor incolora incolors incolores Model Iviolent violenta violents violentes Model Iambigu ambigua ambigus ambigües Model IIanàleg anàloga anàlegs anàlogues Model IIsuau suau suaus suaus Model V

complex complexa complexos complexes Model IImixt mixta mixtos mixtes Model II

eficaç eficaç eficaços eficaces Model IV

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

©

Aplica les normes ortogràfiques dels sons oclusius finals (pàgina 326) en els casos següentsde flexió dels adjectius:una paret humida / un ambient … / uns locals …una paret humida / un ambient humit / uns locals humitsuna fruita àcida / un fruit … / uns gelats …una fruita àcida / un fruit àcid / uns gelats àcidsuna proposta absurda / un projecte … / uns objectius …una proposta absurda / un projecte absurd / uns objectius absurdsuna lletra menuda / un cos … / uns dits …una lletra menuda / un cos menut / uns dits menutsuna ampolla buida / un pis … / uns locals …una ampolla buida / un pis buit / uns locals buitsuna dona covarda / un home … / uns nois …una dona covarda / un home covard / uns nois covardsaigua freda / vent … / països …aigua freda / vent fred / països fredsuna tasca feixuga / un treball … / uns mobles …una tasca feixuga / un treball feixuc / uns mobles feixucsuna ametlla amarga / un gust … / uns caramels …una ametlla amarga / un gust amarg / uns caramels amargsuna euga poruga / un cavall … / uns gossos …una euga poruga / un cavall poruc / uns gossos porucs

Tria els cinc adjectius que dupliquen la essa i els cinc que no la dupliquen. Fes els dos grupsescrivint la forma adequada en l’enunciat corresponent.gris, espès, gros, precís, gelós, escàs, massís, verinós, avariciós, ros.

Tria els cinc adjectius variables i els cinc invariables, i utilitza’ls en l’expressió adequada.elegant, coherent, calent, opulent, ignorant, violent, innocent, resplendent, valent, fraudulent.

8

7

6

aigua molt calenta una persona ignorant (no sap res)és gent opulenta (molt rica) una criatura innocentuna operació comercial fraudulenta una noia molt elegantera una situació violenta una explicació coherentva mostrar una actitud valenta una estrella resplendent

Adjectius variables Adjectius invariables

duia uns pantalons grisos una tassa de xocolata molt espessaeren serps verinoses tenia els cabells rossosestava gelosa de la seva germana ha durat dues hores escassesés una persona molt avariciosa una porta massissaera una informació molt precisa una pedra molt grossa

Dupliquen la essa No dupliquen la essa

©

En les expressions següents hi ha adjectius variables (acaben en -e o en -a, segons el gèneredel nom) i n’hi ha d’invariables (acaben en -e, independentment del gènere del nom). Escriu-ne laforma correcta.a) un comportament rud… j) cobrar el sou íntegr…un comportament rude cobrar el sou íntegreb) una lluita rud… k) una planta de fulla perenn…una lluita rude una planta de fulla perennec) una dona addict… a l’estudi l) un arbre de fullatge perenn…una dona addicta a l’estudi un arbre de fullatge perenned) un home addict… al treball m) una butaca molt còmod…un home addicte al treball una butaca molt còmodae) una nena molt golafr… n) un sofà molt còmod…una nena molt golafre un sofà molt còmodef) un nen molt golafr… o) una decisió unànim…un nen molt golafre una decisió unànimeg) un fruit aspr… al tacte p) un clam unànim…un fruit aspre al tacte un clam unànimeh) una fruita aspr… al paladar q) un treball pulcr…una fruita aspra al paladar un treball pulcrei) cobrar la paga íntegr… r) una persona pulcr…cobrar la paga íntegra una persona pulcra

Els adjectius següents són tots invariables (n’hi ha sis que acaben en -a i sis que acaben en -e): entusiast…, terrestr…, fúnebr…, indígen…, tènu…, nòmad…, indemn…, agrícol…, homicid…, hi-pòcrit…, equànim…, insign… . Complementa els noms de les expressions següents amb aquests ad-jectius, d’acord amb el significat. Per exemple: un admirador entusiasta / una participacióentusiasta.a) una cerimònia …. / un elogi …una cerimònia fúnebre / un elogi entusiastab) l’esfera … / el magnetisme …l’esfera terrestre / el magnetisme terrestrec) un costum … / la població …un costum indígena / la població indígenad) un poble … / una tribu …un poble nòmada / una tribu nòmadae) una llum … / un senyal molt …una llum tènue / un senyal molt tènuef) el jutge sortí … de l’atemptat;el jutge sortí indemne de l’atemptat;g) la jutgessa també en sortí …la jutgessa també en sortí indemneh) una decisió … / un dictamen …una decisió equànime / un dictamen equànimei) una actitud … / un polític …una actitud hipòcrita / un polític hipòcritaj) un científic … / una … damaun científic insigne / una insigne dama

10

9

©

k) l’arma … d’un crim / un boig …l’arma homicida d’un crim / un boig homicidal) un terreny … / una indústria …un terreny agrícola / una indústria agrícola

Fes la flexió dels adjectius següents. Consulta el diccionari si cal.efectiu, europeu, suau, oblic, comú, infraroig, paral·lel, tenaç, dolç.efectiu, efectiva, efectius, efectiveseuropeu, europea, europeus, europeessuau, suau, suaus, suausoblic, obliqua, oblics, obliqüescomú, comuna, comuns, comunesinfraroig, infraroja, infrarojos, infrarogesparal·lel, paral·lela, paral·lels, paral·lelestenaç, tenaç, tenaços, tenacesdolç, dolça, dolços, dolces

11

©

Normativa bàsica de la llengua

Morfologia nominal

L’article

Identifica els articles que apareixen en les frases següents i indica’n la classe.a) En Francesc els va proposar de fer un viatge a l’Argentina i visitar la Patagònia.En (article personal) Francesc els va proposar de fer un (article indefinit) viatge a l’(article definit) Argen-tina i visitar la (article definit) Patagònia.b) El que més ens va molestar de la intervenció d’en Jesús és que acusés un company de ser unbocamoll sense tenir-ne les proves.El (article neutre) que més ens va molestar de la (article definit) intervenció d’en (article personal) Jesúsés que acusés un (article indefinit) company de ser un (article indefinit) bocamoll sense tenir-ne les (arti-cle definit) proves.

Utilitza l’article indefinit i el definit segons correspongui en les frases següents.a) A la sala d’estar hi havia … rellotge de pèndol molt antic; … rellotge marcava les dotze en punt.A la sala d’estar hi havia un rellotge de pèndol molt antic; el rellotge marcava les dotze en punt.b) A la primera estació, va pujar al tren … home amb cara de pocs amics; quan el tren va arren-car, … home va començar a cridar i a donar cops desesperadament.A la primera estació, va pujar al tren un home amb cara de pocs amics; quan el tren va arrencar, l’home vacomençar a cridar i a donar cops desesperadament.c) La immobiliària tenia … cases arran de mar; … cases eren de la gamma més alta.La immobiliària tenia unes cases arran de mar; les cases eren de la gamma més alta.d) Mira, m’he comprat … bicicleta; … bicicleta m’ha costat 250 euros.Mira, m’he comprat una bicicleta; la bicicleta m’ha costat 250 euros.

Escriu en la forma del singular aquests sintagmes:els abrics els informes les opinionsl’abric l’informe l’opinióles eines els híbrids les orenetesl’eina l’híbrid l’orenetales habilitats les hisendes els ousl’habilitat la hisenda l’oules herències les hostesses els ullalsl’herència l’hostessa l’ullalels estris els horitzons les unglesl’estri l’horitzó l’unglales il·legalitats les humitats els universosla il·legalitat la humitat l’universles illes els obstacles les unionsl’illa l’obstacle la unióels imperis les oficines els usosl’imperi l’oficina l’úsles impressions les olles les utilitatsla impressió l’olla la utilitat

3

2

1

©

En alguns casos, l’article és l’única marca del gènere del nom que acompanya. Escriu la for-ma de l’article adequada davant els noms següents.… pebre per moldre … sabates de xarolel pebre per moldre les sabates de xarol… suor de … front … costums de … indígenesla suor del front els costums dels indígenes… dubte de … existència … anàlisis de sangel dubte de l’existència les anàlisis de sang… dents d’una serra … senyal de … creules dents d’una serra el senyal de la creu… queixal de … seny … espinacs i … llegumsel queixal del seny els espinacs i els llegums… postres de músic … calors d’estiules postres de músic les calors d’estiu… afores de … ciutat … resplendor de … incendiels afores de la ciutat la resplendor de l’incendi

Aplica la forma contracta o la forma apostrofada de l’article davant els noms de les sèries se-güents.(al / a l’): cap … nord / cap … oest / fins … estadi / fins … castell / per … avi / per … padrí.cap al nord / cap a l’oest / fins a l’estadi / fins al castell / per a l’avi / per al padrí.(del / de l’): … hort / … camp / des … abril / des … maig / després … triomf / després … èxit.de l’hort / del camp / des de l’abril / des del maig / després del triomf / després de l’èxit.(pel / per l’): … avinguda / … passeig / … illa / … bosc / … agost / … desembre.per l’avinguda / pel passeig / per l’illa / pel bosc / per l’agost / pel desembre.(cal / ca l’): a … Agnès / a … veí / a … Andreu / a … metge / un mullader de … Ample.a ca l’Agnès / a cal veí / a ca l’Andreu / a cal metge / un mullader de ca l’Ample.

Hi ha algunes expressions en què el nom sol anar sense article. Escriu-les relacionant els ele-ments adequats. Per exemple: parar taula.parar escola jugar a taulaanar a taula tornar a terracaure a ciutat seure a cartesviure a guàrdia anar a casafer terra desparar mercatparar taula, anar a escola, caure a terra, viure a ciutat, fer guàrdia;jugar a cartes, tornar a casa, seure a terra, anar a mercat, desparar taula.

Identifica els articles d’aquest fragment d’una cançó del grup mallorquí Antònia Font i subs-titueix-los per les formes estàndards.Ses estrelles des cel Ses, les; des, del;I amb sa mateixa aigua clara sa, la;que es homes se renten sa cara, es, els, sa, la;recuperam sa puresa sa, la;des dies de crisi des, dels;que mos arruïnaren.I amb sa mateixa mirada sa, la;que es homes se miren sa Lluna, es, els, sa, la;

4

7

6

5

©

noltros miram sa farola sa, la;pes vidres que sonen pes, pels;a gotes de pluja.

Escriu els topònims que han d’anar precedits per un article. Entre parèntesis se n’indica elnombre.a) Poblacions: Alacant, Perpinyà, Alguer, Ciutat de Mallorca, Hospitalet del Llobregat, Maó, Bor-ges Blanques (3).L’Alguer, l’Hospitalet del Llobregat, les Borges Blanques.b) Comarques: Garrotxa, Osona, Empordà, Priorat, Horta de València, Pla de Mallorca (5).La Garrotxa, l’Empordà, el Priorat, l’Horta de València, el Pla de Mallorca.c) Estats o països: Canadà, Egipte, Índia, França, Xina, Estats Units, Aràbia Saudita, Suïssa, Brasil (6).El Canadà, l’Índia, la Xina, els Estats Units, l’Aràbia Saudita, el Brasil.d) Regions geogràfiques: Balears, Catalunya Nord, Irlanda del Nord, Lapònia, Tibet, Canàries, Ar-mènia, Europa central (5).Les Balears, la Catalunya Nord, el Tibet, les Canàries, l’Europa central.

No sempre convé posar article davant dels noms de persona. Tria la forma més adient a cadacontext i justifica l’opció seleccionada.a) He rebut una carta … (de / d’en) Marc.He rebut una carta d’en Marc.b) He visitat una exposició de pintures … (de / d’en) Joan Miró.He visitat una exposició de pintures de Joan Miró.c) He llegit tres novel·les … (de / de la) Mercè Rodoreda.He llegit tres novel·les de Mercè Rodoreda.d) He estudiat amb els apunts … (de / de la) Rosa Vinyals.He estudiat amb els apunts de la Rosa Vinyals.

Escriu una preposició i l’article personal en en els espais buits de les expressions següents.els apunts … Sergi dóna-ho … Jaumeels apunts d’en Sergi dóna-ho a en Jaumeaixò és … Xavier aquest regal és … Carlesaixò és d’en Xavier aquest regal és per en Carles

En la parla informal sol ser habitual l’ús de la forma lo amb sentit abstracte o intensiu. Cor -re geix les expressions següents d’acord amb les normes anteriors. Per exemple:Era més fàcil de lo que semblava. → Era més fàcil del que semblava (que no semblava).a) En aquells moments, lo difícil era contenir les llàgrimes.En aquells moments, el difícil era contenir les llàgrimes.b) Lo que van viure aquells infants era esfereïdor.El que van viure aquells infants era esfereïdor.c) Lo acordat per la comissió d’experts no vincula el govern.El que ha estat acordat per la comissió d’experts no vincula el govern.d) En aquesta situació, lo més honest és abandonar el càrrec.En aquesta situació, el més honest és abandonar el càrrec.e) Lo millor per a tots dos és fer les paus i oblidar-vos-en.El millor per a tots dos és fer les paus i oblidar-vos-en.f) Lo més simpàtic de l’acte de jubilació va ser l’actuació dels néts.Allò més simpàtic de l’acte de jubilació va ser l’actuació dels néts.

11

10

9

8

©

g) La situació els va afectar molt més de lo que aparentaven.La situació els va afectar molt més del que aparentaven.h) Digues-li que ens deu lo de l’altre dia.Digues-li que ens deu allò de l’altre dia.i) No et pots imaginar lo bé que representa el seu personatge!No et pots imaginar com de bé representa el seu personatge!j) Recorda lo terrible que va ser aquell estiu sense aigua!Recorda el terrible que va ser aquell estiu sense aigua!k) Aquest plat és de lo més exquisit que pots trobar en aquest restaurant!Aquest plat és la cosa més exquisida que pots trobar en aquest restaurant!l) Lo tranquil que deu estar!Prou tranquil que deu estar!m) I lo que t’arriba a estimar…!I com t’arriba a estimar…!n) Vine lo més aviat possible.Vine tan aviat com puguis.

Tradueix les expressions següents del castellà al català.a) Por lo menos que nos devuelvan el dinero.Com a mínim que ens tornin els diners.b) En lo sucesivo no habrá menos tolerancia.A partir d’ara no hi haurà menys tolerància.c) Por lo visto no era obligatorio.Pel que sembla no era obligatori.d) A lo mejor nos dan permiso.Potser ens donaran permís.e) Modifica el projecto; de lo contrario, no te lo van a aceptar.Modifica el projecte; si no, no te l’acceptaran.f) Por lo demás todo sigue igual.Per la resta tot segueix igual.g) Tu no tienes que preocuparte lo más mínimo.Tu no t’has de preocupar per res.h) Lo mismo da que lo riñas: no te hará caso.Tant se val que el renyis: no et farà cas.i) Eso es lo de menos.Això rai.j) Por lo tanto, nada cambiarà.Per tant, no canviarà res.k) ¡Lo que són las cosas!Com hi ha món!

12

©

Normativa bàsica de la llengua

Morfologia nominal

Els demostratius, els possessius i l’interrogatiu quin

Tria l’opció adequada en cada cas d’acord amb el context.a) (Aquest / Aquell) … diccionari que tens és un pèl antic.b) (Aquest / Aquell) … diccionari que tenies era un pèl antic.c) (Aquests / Aquells) … quadres d’aquí són de Picasso.d) (Aquests / Aquells) … quadres d’allà són de Joan Miró.e) (Això / Allò) … que ens han donat té un valor sentimental extraordinari.f) (Això / Allò) … que ens van donar tenia un valor sentimental extraordinari.g) (Això / Allò) … que dius no és del tot cert.h) (Això / Allò) … que deien no era del tot cert.Aquest diccionari que tens és un pèl antic.Aquell diccionari que tenies era un pèl antic.Aquests quadres d’aquí són de Picasso.Aquells quadres d’allà són de Joan Miró.Això que ens han donat té un valor sentimental extraordinari.Allò que ens van donar tenia un valor sentimental extraordinari.Això que dius no és del tot cert.Allò que deien no era del tot cert.

Tenint en compte que els demostratius també poden referir-se a elements apareguts en enun-ciats anteriors, substitueix els sintagmes destacats pel demostratiu de proximitat o de llunyaniasegons correspongui.a) Els Cartaginesos s’enfrontaren amb els romans vora l’Ebre; els romans anaven armats fins a lesdents, però els cartaginesos duien una colla d’elefants que feia feredat.Els Cartaginesos s’enfrontaren amb els romans vora l’Ebre; aquests anaven armats fins a les dents, peròaquells duien una colla d’elefants que feia feredat.b) La psicologia i la psiquiatria són ciències diferenciades; la psicologia estudia la conducta i lavida mental de les persones, la psiquiatria, en canvi, té com a objectiu tractar els desordres i lesmalalties mentals.La psicologia i la psiquiatria són ciències diferenciades; aquella estudia la conducta i la vida mental de lespersones, aquesta, en canvi, té com a objectiu tractar els desordres i les malalties mentals.c) Les novel·les cavalleresques del segle XV són molt diferents de les novel·les artúriques; mentreles novel·les artúriques són molt fantasioses, les novel·les cavalleresques expliquen històries méscreïbles.Les novel·les cavalleresques del segle XV són molt diferents de les novel·les artúriques; mentre aquestes sónmolt fantasioses, aquelles expliquen històries més creïbles.

Tenint en compte el temps verbal, relaciona cada un dels predicats amb un dels pronoms de-mostratius.

és molt interessant.Això era molt interessant.Allò va ser molt interessant.

serà molt interessant.

3

2

1

©

Això és molt interessant.Això serà molt interessant.Allò era molt interessant.Allò va ser molt interessant.

Utilitza el verb anar o el verb venir en les frases següents d’acord amb el context. Fixa’t enels adverbis demostratius i en la persona gramatical dels pronoms febles i dels possessius.a) Ramon, … aquí, que ens faran una foto. / Ramon, … allà, que et faran una foto.Ramon, vine aquí, que ens faran una foto. / Ramon, ves allà, que et faran una foto.b) Vols … a casa meva? / M’agradaria … a casa teva. / Jo no vull … a casa seva.Vols venir a casa meva? / M’agradaria anar a casa teva. / Jo no vull anar a casa seva.c) A la biblioteca s’hi estudia molt bé; vols que hi …? / En Marc i jo anem a casa a estudiar; vols …?A la biblioteca s’hi estudia molt bé; vols que hi anem? / En Marc i jo anem a casa a estudiar; vols venir?d) Els avis són a la Costa Brava; demà … a veure’ls. / Els avis demà … a veure’ns.Els avis són a la Costa Brava; demà anirem a veure’ls. / Els avis demà vindran a veure’ns.e) Si un dia vas a Andorra, avisa’m: … amb tu. / Demà … a Andorra amb l’autocar.Si un dia vas a Andorra, avisa’m: vindré amb tu. / Demà aniré a Andorra amb l’autocar.f) Em faria molta il·lusió … amb vosaltres a futbol; m’hi voleu? / Em faria molta il·lusió … a fut-bol amb els amics; m’hi deixeu …?Em faria molta il·lusió venir amb vosaltres a futbol; m’hi voleu? / Em faria molta il·lusió anar a futbol ambels amics; m’hi deixeu anar?

Utilitza l’article i el possessiu adequats en cadascuna d’aquestes expressions.

Digues si els possessius de les frases següents es refereixen a un posseïdor o a diversos pos-seïdors. Després determina, en cada cas, quin és l’antecedent de cada possessiu.a) El conferenciant va exposar la concepció que tenien de l’univers els astrònoms antics i llurs ar-guments a favor del geocentrisme. / El conferenciant va exposar la concepció que tenien de l’u-nivers els astrònoms antics i els seus arguments a favor del geocentrisme.El conferenciant va exposar la concepció que tenien de l’univers els astrònoms antics i llurs (a diversosposseïdors; antecedent: els astrònoms antics) arguments a favor del geocentrisme. / El conferenciant vaexposar la concepció que tenien de l’univers els astrònoms antics i els seus (a diversos posseïdors; antece-dent: els astrònoms antics) arguments a favor del geocentrisme.b) Copèrnic s’oposà als geocentristes i a llurs teories. / Copèrnic s’oposà als geocentristes i defen-sà públicament la seva visió heliocèntrica.Copèrnic s’oposà als geocentristes i a llurs (a diversos posseïdors; antecedent: els geocentristes) teories. /Copèrnic s’oposà als geocentristes i defensà públicament la seva (a un posseïdor; antecedent: Copèrnic)visió heliocèntrica.

6

5

4

1a persona: La meva … disfressa La nostra … disfressa2a persona: Les teves … sabatilles Les vostres … sabatilles3a persona: El seu … plat Els seus … plat1a persona: Els meus … veïns Els nostres … veïns2a persona: El teu … expedient El vostres … expedient3a persona: Les seves … aficions Les seves … aficions

Un sol posseïdor Més d’un posseïdor

©

Digues quins possessius de les oracions següents poden ser substituïts per les formes llur / llurs.a) El rei va entrar a palau amb el seu seguici.No es pot substituir.b) Els monarques van entrar a palau amb el seu seguici.Els monarques van entrar a palau llur seguici.c) El president estava reunit amb els seus consellers.No es pot substituir.d) Els consellers estaven reunits amb els seus secretaris.Els consellers estaven reunits amb llurs secretaris.

Col·loca els possessius davant o darrere els noms subratllats segons correspongui. Utilitza l’ar-ticle quan calgui.a) vostre / vostra: actitud pels estudis és molt positiva; en canvi, interès per la lectura és més aviatescàs.La vostra actitud pels estudis és molt positiva; en canvi, el vostre interès per la lectura és més aviat escàs.b) nostre / nostra: els entrepans van a càrrec; però de les begudes no ens en fem càrrec: no éscosa.els entrepans van a càrrec nostre; però de les begudes no ens en fem càrrec: no és cosa nostra.c) seus / seves: era una cosa sorprenent: gestos contradeien paraules.era una cosa sorprenent: els seus gestos contradeien les seves paraules.d) teu / teva: presència els va cohibir; ningú no es va atrevir a parlar davant.la teva presència els va cohibir; ningú no es va atrevir a parlar davant teu.

Tradueix del castellà al català aquestes expressions.a) intereses a nuestro favor g) la inspección està tu cargointeressos a favor nostre la inspecció és a càrrec teub) a mi parecer es un disparate h) mucha gente a su alrededora parer meu és un disbarat molta gent al seu voltantc) recuerdos de su parte i) irse lejos de élrecords de part seva anar-se’n lluny seud) una fiesta en vuestro honor j) ponerse cerca de míuna festa en honor vostre posar-se prop meue) un documento en su poder k) vive en mi casaun document en poder seu viu a casa mevaf) trabajar en su beneficio l) va delante de nosotrostreballar a benefici seu va a davant vostre

Suprimeix els possessius i substitueix-los pels pronoms febles li o en.a) Un esquitx d’oli ha tacat els seus papers. → Un esquitx d’oli … ha tacat els papers.Un esquitx d’oli ha tacat els seus papers. → Un esquitx d’oli li ha tacat els papers.b) El parc d’atraccions era tancat; el guarda va obrir les seves portes. → El parc d’atraccions eratancat; el guarda va obrir… portes.El parc d’atraccions era tancat; el guarda va obrir les seves portes. → El parc d’atraccions era tancat; elguarda va obrir-ne portes.c) Aquest conte el trobo molt interessant; voldria saber qui és el seu autor. → Aquest conte el tro-bo molt interessant; voldria saber qui … és l’autor.Aquest conte el trobo molt interessant; voldria saber qui és el seu autor. → Aquest conte el trobo molt in-teressant; voldria saber qui n’és l’autor.

10

9

8

7

©

©

d) La Rosa ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot han caigut els seus cabells. → La Rosaha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot … han caigut els cabells.La Rosa ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot han caigut els seus cabells. → La Rosa ha seguituna teràpia molt agressiva; fins i tot li han caigut els cabells.

Substitueix els possessius següents per les formes àtones. Per exemple:el meu pare → mon parea) Les meves germanes ja són grans.Mes germanes ja són grans.b) Vés, que et crida la teva mare.Vés, que et crida ta mare.c) Avui fa els anys la meva cosina.Avui fa els anys ma cosina.d) Aquí guarda les bicicletes del seu nebot i de la seva neboda.Aquí guarda les bicicletes de son nebot i de sa neboda.e) El meu pare i el teu oncle es coneixen de fa temps.Mon pare i ton oncle es coneixen de fa temps.f) S’estarà uns quants dies amb els seus avis.S’estarà uns quants dies amb sos avis.g) En la seva vida no havia vist una cosa semblant.En sa vida no havia vist una cosa semblant.

Completa les frases següents amb la forma adequada de l’interrogatiu.a) D’aquests llibres, … has llegit amb autèntica fruïció?D’aquests llibres, quins has llegit amb autèntica fruïció?b) El marmitó pregunta al cap de cuina amb … ganivet ha de tallar el rap.El marmitó pregunta al cap de cuina amb quin ganivet ha de tallar el rap.c) … de vosaltres tres és la més agosarada?Quina de vosaltres tres és la més agosarada?d) … de les teves amigues ha superat la prova d’anglès?Quina de les teves amigues ha superat la prova d’anglès?e) No recorden per … carrers han passat.No recorden per quins carrers han passat.

Tria la forma correcta en les frases següents.a) Hem de saber amb ... (quin / qui) podem comptar.b) No t’imagines pas ... (quin / qui) noi més simpàtic he conegut!c) Ara ja sé a ... (que / quina) hora se’n va.d) ... (que / quines) figures més ben treballades!e) ... (que / quins) atrevits que són!f) ... (que / quina) pregunta més impertinent!g) ... (quin / qui) ho havia de dir!a) Hem de saber amb qui podem comptar.b) No t’imagines pas quin noi més simpàtic he conegut!c) Ara ja sé a quina hora se’n va.d) Quines figures més ben treballades!e) Que atrevits que són!f) Quina pregunta més impertinent!g) Qui ho havia de dir!

13

12

11

©

Morfologia nominal

Els quantificadors

Identifica els quantificadors d’aquestes frases i digues, en cada cas, si es tracta d’un especifi-cador d’un nom, d’un pronom, d’un adverbi o d’un nom.a) Encara ningú no s’ha assabentat de la notícia.b) La setmana passada va nevar molt.c) A la manifestació hi havia un miler de persones.d) L’inspector se’ns pot presentar qualsevol dia.Encara ningú (pronom) no s’ha assabentat de la notícia.La setmana passada va nevar molt (adverbi).A la manifestació hi havia un miler (nom) de persones.L’inspector se’ns pot presentar qualsevol (especificador d’un nom) dia.

Classifica aquests numerals en cardinals, ordinals, partitius, col·lectius i multiplicatius:milers de personesvint-i-vuit pàginesun terç del totaldoble distànciaun centenar de metresla cinquena avingudauna dècima partl’onzè classificatcent tres alumnesel triple d’anys

En els xecs s’han d’escriure les quantitats amb xifres i amb lletres. Escriu amb lletres les quan-titats següents:502, 28.236, 8.140.098, 506.927, 121.030.005502: cinc-cents dos28.236: vint-i-vuit mil dos-cents trenta-sis8.140.098: vuit milions cent quaranta mil noranta-vuit506.927: cinc-cents sis mil nou-cents vint-i-set121.030.005: cent vint-i-un milions trenta mil cinc

Escriu amb lletres els numerals que apareixen en les expressions següents.82 pàgines, 22 hores, 31 unitats, 21 etapes, la unitat 2, el capítol 51, la pàgina 131, la pàgina302, el quilòmetre 1, el quilòmetre 29.82 pàgines: vuitanta-dues pàgines22 hores: vint-i-dues hores31 unitats: trenta-una unitats

4

3

vint-i-vuit cinquena terç milers doblecent tres onzè dècima centenar triple

Cardinals Ordinals Partitius Col·lectius Multiplicatius

2

1

Normativa bàsica de la llengua

21 etapes: vint-i-una etapesla unitat 2: la unitat dosel capítol 51: el capítol cinquanta-unla pàgina 131: la pàgina cent trenta-ula pàgina 302: la pàgina cent trenta-dosel quilòmetre 1: el quilòmetre uel quilòmetre 29: el quilòmetre vint-i-nou

Llegeix en veu alta i escriu aquestes operacions (utilitza el verb fer per expressar el signeigual):221 + 735 = 956 861 – 193 = 668572 × 204 = 116.688 36.744 : 32 = 1.148,25221 + 735 = 956: dos-cents vint-i-un més set-cents trenta-cinc fan nou-cents cinquanta-sis861 – 193 = 668: vuit-cents seixanta-un menys cent noranta-tres fan sis-cents seixanta-vuit572 × 204 = 116.688: cinc-cents setanta-dos multiplicat per dos-cents quatre fan cent setze mil sis-cents vuitanta-vuit36.744 : 32 = 1.148,25: trenta-sis mil set-cents quaranta-quatre dividit entre trenta-dos fan mil centquaranta-vuit coma vint-i-cinc

Escriu amb xifres aràbigues aquestes quantitats escrites en xifres romanes.IX XIV XXVII XL XLIV LXIX XCI CD MCDLIIIIIX: 9XIV: 14XXVII: 27XL: 40XLIV: 44LXIX: 69XCI: 91CD: 400MCDLIII: 1453

Llegeix en veu alta i escriu aquests numerals:a) el 3r pis, el 5è dia, el 8è aniversari, el 10è classificat, el 15è volum, el 19è festival, el 25è ani-versari, el 43è conveni;b) la 4a etapa, la 6a hora, la 12a ocasió, la 14a promoció, la 28a edició, la 89 derrota;c) l’1 de maig, el segle IX, el segle XII, el segle XXII, el segle IV aC, Felip V, Lluís XIV.el 3r pis: tercerel 5è dia: cinquèel 8è aniversari: vuitèel 10è classificat: desè el 15è volum: quinzè el 19è festival: dinovè el 25è aniversari: vint-i-cinquèel 43è conveni: quaranta-tresèla 4a etapa: quartala 6a hora: sisenala 12a ocasió: dotzenala 14a promoció: catorzena la 28a edició: vint-i-vuitena

7

6

5

©

la 89 derrota: vuitanta-novenal’1 de maig: uel segle IX: segleel segle XII: segleel segle XXII: vint-i-dosel segle IV aC: quartFelip V: cinquèLluís XIV: catorze

Escriu el paradigma flexiu d’aquests ordinals:tercer, sisè, novè, desè, divuitè, vint-i-dosè, setanta-sisè.tercer: tercer, tercera, tercers, terceressisè: sisè, sisena, sisens, sisenesnovè: novè, novena, novens, novenesdesè: desè, desena, desens, desenesdivuitè: divuitè, divuitena, divuitens, divuitenesvint-i-dosè: vint-i-dosè, vint-i-dosena, vint-i-dosens, vint-i-dosenessetanta-sisè: setanta-sisè, setanta-sisena, setanta-sisens, setanta-sisenes

Escriu amb les xifres i les abreviatures corresponents els numerals següents:a) C. Pau Casals, tres-cents vint-i-cinc, quart, tercera.C. Pau Casals, 325, 4t, 3a.b) C. Ausias March, cent dotze, sisè, quarta.C. Ausias March, 112, 6è, 4a.c) C. Àngel Guimerà, vuitanta-vuit, tercer, primera.C. Àngel Guimerà, 88, 3r, 1a.d) C. Josep Pla, dos-cents quatre, segon, segona.C. Josep Pla, 204, 2n, 2a.

Escriu amb xifres romanes els numerals següents:segle dinou, segle catorze, segle sis, segle vuit abans de Crist, Alfons desè, Joan vint-i-tres, Enricvuitè, Pere quart, Pau sisè.segle dinou: segle XIX

segle catorze: segle XIV

segle sis: segle VI

segle vuit abans de Crist: segle VIII aCAlfons desè: Alfons XJoan vint-i-tres: Joan XXIIIEnric vuitè: Enric VIIIPere quart: Pere IVPau sisè: Pau VI

Completa les expressions següents amb la forma dels partitius corresponents:a) Si són tres, toca una … part a cadascú.Si són tres, toca una tercera part a cadascú.b) Si són quatre, toca una … part a cadascú.Si són quatre, toca una quarta part a cadascú.c) Si són cinc, toca una … part a cadascú.Si són cinc, toca una cinquena part a cadascú.

11

10

9

8

©

d) Si són sis, toca una … part a cadascú.Si són sis, toca una sisena part a cadascú.e) Si són deu, toca una … part a cadascú.Si són deu, toca una desena part a cadascú.f) Si són cent, toca una … part a cadascú.Si són cent, toca una centèsima part a cadascú.g) Si són mil, toca una … part a cadascú.Si són mil, toca una mil·lèsima part a cadascú.

Escriu amb lletres les expressions següents:1/4 de pollastre, 2/3 de la població, 4/10 de febre, 5/100 de segon, 1/10 de loteria, 1/1000.1/4 de pollastre: un quart de pollastre2/3 de la població: dos terços de la població4/10 de febre: quatre dècimes de febre5/100 de segon: cinc centèsimes de segon1/10 de loteria: un dècim de loteria1/1000: una mil·lèsima

Escriu les hores utilitzant les fraccions dels quarts i dels mitjos quarts.01h 15m, 08h 30m, 12h 45m, 16h 30m, 18h 15m, 21h 45m;04h 07m 30s, 10h 22m 30s, 15h 37m 30s, 20h 52m 30s.01h 15m: un quart de dues08h 30m: dos quarts de nou12h 45m: tres quarts d’una16h 30m: dos quarts de cinc18h 15m: un quart de set21h 45m: tres quarts de deu04h 07m 30s: mig quart de cinc10h 22m 30s: un quart i mig d’onze15h 37m 30s: dos quarts i mig de quatre20h 52m 30s: tres quarts i mig de nou

Utilitza els col·lectius adequats per expressar aquests conjunts:a) dotze ous: dotzenab) cent persones: centenarc) trenta alumnes: trentenad) mil persones: milere) dos intèrprets de música: duetf) tres cartes iguals: triog) una estrofa de vuit versos: octavah) una estrofa de quatre versos: quartet

Completa cada expressió amb el multiplicatiu adequat:a) seixanta-sis és el … de trenta-tres;seixanta-sis és el doble de trenta-tres;b) cent trenta-dos és el … de quaranta-quatre;cent trenta-dos és el triple de quaranta-quatre;c) vuitanta-quatre és el … de vint-i-u;vuitanta-quatre és el quàdruple de vint-i-u;

15

14

13

12

©

d) cent vint-i-cinc és el … de vint-i-cinc.cent vint-i-cinc és el quíntuple de vint-i-cinc.

Completa les frases del quadre al teu quadern (recorda que massa i força són invariables):

Tenint en compte la diferència entra gens de (matèria no comptable) i cap (objectes compta-bles), completa aquesta sèrie (recorda que prou és invariable):

Converteix les frases següents en enunciats negatius utilitzant, en cada cas, els quantificadorsgaire i gens. Per exemple:Treballa poc. → No treballa gaire. / No treballa gens.a) És poc amable amb la gent.No és gaire amable amb la gent. / No és gens amable amb la gent.b) Els exercicis que ens ha posat són poc fàcils.Els exercicis que ens ha posat no són gaire fàcils. / Els exercicis que ens ha posat no són gens fàcils.c) La decisió final ens beneficiarà molt poc.La decisió final no ens beneficiarà gaire. / La decisió final no ens beneficiarà gens.d) El castell queda poc lluny d’aquí.El castell no queda gaire lluny d’aquí. / El castell no queda gens lluny d’aquí.e) Les empreses estan poc coordinades.Les empreses no estan gaire coordinades. / Les empreses no estan gens coordinades.

Els quantificadors gaire, gens de i cap s’utilitzen tant en oracions negatives com en oracionsd’incertesa (preguntes, condicions o dubtes). Utilitza el quantificador adequat en les frases se-güents i digues la modalitat de cadascuna.a) Fa … estona que t’esperes? / Si m’he d’esperar … estona, me’n vaig. / Dubto que t’hagis d’es-perar … estona. / Avui no t’hauràs d’esperar … estona.Fa gaire estona que t’esperes? (Interrogativa) / Si m’he d’esperar gaire estona, me’n vaig. (Condicional) /Dubto que t’hagis d’esperar gaire estona. (Dubitativa) / Avui no t’hauràs d’esperar gaire estona. (Afirma-tiva)b) Aquest any no hi ha … perdiu enlloc. / Has vist … perdiu aquest any? / Si no hi ha … perdiu, noté sentit sortir a caçar. / Dubto que cacis … perdiu, aquest any!Aquest any no hi ha cap perdiu enlloc. (Afirmativa) / Has vist cap perdiu aquest any? (Interrogativa) / Si

19

18

17

16

Fa massa fred. Fa força fred. / Fa bastant fred. Fa poc fred.Hi ha massa neu. Hi ha força neu. / Hi ha bastant neu. Hi ha poca neu.Té massa diners. Té força diners. / Té bastants diners. Té pocs diners.Compra massa coses. Compra força coses. / Compra bastants coses. Compra poques coses.

Quantitat excessiva Quantitat considerable Quantitat petita(massa) (força / bastant) (poc)

No hi ha prou oli. No hi ha gaire oli. No hi ha gens d’oli.No té prou feina. No té gaire feina. No té gens de feina.No té prou recursos. No té gaires recursos. No té cap recurs.No ha tingut prou oportunitats. No ha tingut gaires oportunitats. No ha tingut cap oportunitat.

Quantitat suficient Quantitat petita Quantitat nul·la(prou) (gaire) (gens de / cap)

©

no hi ha cap perdiu, no té sentit sortir a caçar. (Condicional) / Dubto que cacis cap perdiu, aquest any! (Du-bitativa)c) El termòmetre marca 18º: no fa … fred. / Si fes … fred, ens posaríem el jersei. / No crec pas quepassis … fred, amb aquest nòrdic de plomes. / Has passat … fred, aquesta nit?El termòmetre marca 18º: no fa gens de fred. (Afirmativa) / Si fes gens de fred, ens posaríem el jersei. (Con-dicional) / No crec pas que passis gens de fred, amb aquest nòrdic de plomes. (Dubitativa) / Has passatgens de fred, aquesta nit? (Interrogativa)

El quantitatiu quant és pronuncia de manera igual o semblant a l’adverbi o conjunció tempo-ral quan (en quin moment, el moment en què). Utilitza la forma adequada en les expressions se-güents.a) El gall canta … surt el sol.El gall canta quan surt el sol.b) … temps fa que no has anat a veure’ls?Quant temps fa que no has anat a veure’ls?c) … acabis els deures, vine, que et vull dir una cosa.Quan acabis els deures, vine, que et vull dir una cosa.d) … vindràs?Quan vindràs?e) A … puja, tot plegat?A quant puja, tot plegat?

Converteix les frases següents en oracions exclamatives utilitzant, en cada cas, un dels quan-titatius exclamatius anteriors.a) Aquesta casa que t’has comprat és molt gran.Quina casa tan gran que t’has comprat!b) Aquest any hi ha molta neu.Quanta neu que hi ha aquest any!c) Aquest pastís és molt bo.Que bo que és aquest pastís!d) El dia se m’ha fet molt llarg.Que llarg que se m’ha fet el dia!e) Hi havia moltes màquines.Quantes màquines que hi havia!

Utilitza un adverbi quantificador (massa, molt, força, prou, gaire, poc, gens, més, menys) perindicar el grau dels adjectius següents.a) està confiat (en excés)està massa confiatb) no està content (en una petita mesura)no està gaire contentc) no se sent valorat (en una mesura ínfima, nul·la)no se sent gens valoratd) és una persona important (en una mesura relativament alta)és una persona força importante) està satisfet! (quantitat superior)està més satisfetf) no és llarg (quantitat suficient)no és prou llarg

22

21

20

©

g) ara és agressiu (en una mesura inferior)ara és menys agressiuh) és afectuós (en una mesura petita)és poc afectuósi) és fosc (quantitat gran):és molt fosc

Utilitza la forma tant (de) o la forma tan en aquestes frases (recorda que el quantificador tantperd la t final quan va davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi).a) Saps per què hi té … interès?Saps per què hi té tant d’interès?b) No és … simpàtic com el seu germà.No és tan simpàtic com el seu germà.c) No corre … com sembla.No corre tant com sembla.d) Fes-ho … de pressa com puguis.Fes-ho tan de pressa com puguis.e) No et belluguis … . Si et bellugues, la foto no sortirà … bé.No et belluguis tant. Si et bellugues, la foto no sortirà tan bé.f) No he conegut mai ningú … despistat com tu!No he conegut mai ningú tan despistat com tu!g) Avui no fa … vent com ahir.Avui no fa tant vent com ahir.

Completa les sèries següents amb la flexió adequada del indefinits.a) un altre: un altre dia, una altra vegada, uns altres camins, unes altres rutes.b) cadascun: cadascun dels participants, cadascuna de les assistents.c) cada un: cada un dels països, cada una de les ciutats.d) qualsevol: qualsevol dia, qualssevol circumstàncies.e) ambdós: ambdós germans, ambdues germanes.

Completa aquestes frases amb l’indefinit adequat (mateix, cert, sengles, tal, ambdós, cada).a) Jo no he dit … cosa, ni he utilitzat … arguments per defensar la meva opinió.Jo no he dit tal cosa, ni he utilitzat tals arguments per defensar la meva opinió.b) Es van presentar al concurs dos treballs i … van obtenir el reconeixement del jurat. Les autoreseren dues noies de Taradell, i … van ser enaltides pel president.Es van presentar al concurs dos treballs i ambdós van obtenir el reconeixement del jurat. Les autores erendues noies de Taradell, i ambdues van ser enaltides pel president.c) És millor no escoltar … comentaris ni … opinions de … gent més aviatdesagradable.És millor no escoltar certs comentaris ni certes opinions de certa gent més aviat desagradable.d) El menjar és molt poc variat: … dia hi ha arròs. Per tant, en menjo set cops … setmana.El menjar és molt poc variat: cada dia hi ha arròs. Per tant, en menjo set cops cada setmana.e) La Clara i la Carla és van casar el … dia i a la … hora. A la boda, però, no hi van assistir pas els… convidats.La Clara i la Carla és van casar el mateix dia i a la mateixa hora. A la boda, però, no hi van assistir pas elsmateixos convidats.f) Els dos motoristes es van presentar amb … motos i amb … cascos.Els dos motoristes es van presentar amb sengles motos i amb sengles cascos.

25

24

23

©

Copia i completa cadascuna d’aquestes frases amb l’opció correcta:a) M’agradaria emprovar-me (un altre / altre) … vestit.M’agradaria emprovar-me un altre vestit.b) Ha tingut (vàries / diverses) … oportunitats.Ha tingut diverses oportunitats.c) M’han recomanat (varis / uns quants) … llibres molt interessants.M’han recomanat uns quants llibres molt interessants.d) Sobre aquesta qüestió, hi ha opinions … (vàries / unes quantes)Sobre aquesta qüestió, hi ha opinions vàries.e) Ja li ho he dit (vàries / unes quantes) … vegades.Ja li ho he dit unes quantes vegades.f) Hem visitat (tot / tota) … Florència.Hem visitat tot Florència.

Tria la forma adequada en cada enunciat tenint en compte el context. Després digues quinsindefinits especifiquen un nom i quins són pronoms.algú / algun: Crec que hi ha … que truca a la porta. / Digues a … company que t’ajudi.Crec que hi ha algú (pronom) que truca a la porta. / Digues a algun (especificador de «company») companyque t’ajudi.ningú / cap: No té … familiar que li pugui donar un cop de mà? / No pot comptar amb …No té cap (especificador de «familiar») familiar que li pugui donar un cop de mà? / No pot comptar ambningú (pronom).cadascú / cadascun: El presentador va saludar … dels concursants. / En aquestofici, … s’ha d’espavilar per tirar endavant.El presentador va saludar cadascun (especificador de «els concursants») dels concursants. / En aquest ofi-ci, cadascú (pronom) s’ha d’espavilar per tirar endavant.tothom / tots: Si l’epidèmia s’estén, s’haurà de vacunar … / … els malalts han estat ingressats enun hospital.Si l’epidèmia s’estén, s’haurà de vacunar tothom (pronom). / Tots (especificador de «els malalts») els ma-lalts han estat ingressats en un hospital.res / cap: … no ens farà canviar d’opinió. / No volem escoltar … dels vostres consells.Res (pronom) no ens farà canviar d’opinió. / No volem escoltar cap (especificador de «els vostres consells»)dels vostres consells.

Corregeix les incorreccions donades entre cometes d’aquestes frases.a) «Els demés» companys arribaran més tard. Pensa una mica en «els demés».La resta de companys arribaran més tard. Pensa una mica en els altres.b) Aquella parella són «tal para cual». Si «un» té son, «altre» també en té.Aquella parella són l’un per l’altre. Si l’un té son, l’altre també en té.c) Com que no li agradava treballar «per altres», va muntar la seva pròpia empresa.Com que no li agradava treballar per als altres, va muntar la seva pròpia empresa.d) Aquest llibre, ja l’he llegit; deixa-me’n «altre».Aquest llibre, ja l’he llegit; deixa-me’n un altre.e) «Tot el món» creu que l’empresa pot fer fallida.Tothom creu que l’empresa pot fer fallida.f) Hi ha «algo» que no acaba de funcionar prou bé.Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar prou bé.

28

27

26

©

g) N’hi ha «altres» que no pensen igual que tu.N’hi ha d’altres que no pensen igual que tu.h) Estic tip de sentir que «fulano i mengano» tenen un cotxe més nou.Estic tip de sentir que en tal i tal altre tenen un cotxe més nou.i) No feu cas que «tal i qual» ho diguin. Espereu-ne la confirmació oficial.No feu cas que tal i tal ho diguin. Espereu-ne la confirmació oficial.j) Alguns volen fer un viatge a Mallorca, «altres» s’estimen més anar a esquiar.Alguns volen fer un viatge a Mallorca, d’altres s’estimen més anar a esquiar.

Tenint en compte que la paraula res és un pronom que vol dir cap cosa, tria l’opció adequadaen cadascun dels enunciats següents.a) Aquest mes no ha plogut … (cap / gens / res).Aquest mes no ha plogut gens.b) En aquesta capsa no hi ha … (cap / gens / res).En aquesta capsa no hi ha res.c) Hi havia cinquanta talls de carn i no n’ha sobrat … (cap / gens / res).Hi havia cinquanta talls de carn i no n’ha sobrat cap.d) Si t’assabentes de … (cap / gens / res), truca’m al mòbil.Si t’assabentes de res, truca’m al mòbil.e) Aquest aparell no funciona … (cap / gens / res) bé.Aquest aparell no funciona gens bé.f) Mira si hi ha … (cap / gens / res) iogurt a la nevera.Mira si hi ha cap iogurt a la nevera.

29

©