Gaudim amb ContesELS VIATGES D’EN TRAST

NO EM TOQUIS!!!

En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempreestava imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava

amb tot el que hi havia.Avui estava molt trist i apagat. Era ben estrany, en ell, això d’estar

tristot i amb por. Li havia passat una cosa ben desagradable i almateix temps, que li feia molta por i no sabia ben bé que havia defer ni si ho havia d’explicar a algú o callar-s’ho, i fins i tot, si haviaestat ell mateix el que havia fet alguna cosa malament i era culpa

seva.Tot havia succeït al sortir de l’escola, al passar per un parc que

estava en el seu camí cap a casa, i on solia anar i jugar una estonaamb els jocs i els gronxadors sobretot quan es trobava amb altres

companys de classe.Allà es va trobar a un home gran, tot sol, no hi havia ningú més.

Enseguida li va començar a dir coses i en Tras, confiat i content comsempre estava, li anava contestant. Primer li va demanar com esdeia, a quina escola anava, quants anys tenia... i poc a poc, se li

anava acostant oferint-li si volia una xocolatina o un caramel. Trasse’l mirava cada cop més estranyat, ja que li veia als ulls una

lluentor que li feia por i desconfiar, sobretot, quan li va agafar delbraç i li va dir: “ Vine, anem darrera aquestes mates i t’ensenyaré

una cosa que t’agradarà molt”.Ja estava ben espantat i desconfiava, en Tras, i començava a tenir

molta por i no sabia què fer, i ja no volia estar més amb aquellhome tant estrany que l’agafava molt fort i li feia fins i tot mal, però

no sabia com marxar d’allà. Estava com paralitzat. L’home vacomençar a tocar-li les cames i va pujar la ma cap al cul.... i de

manera totalment automàtica i sense pensar-lo gens ni mica, enTras va fer un xiscle, li va donar una empenta, l’home va caured’esquenes i en Tras va sortit corrents i plorant cap a casa seva.

Sols arribar, es va tancar a la seva habitació, sense dir res a la sevamare. Es va anar tranquil.litzant, i va començar a pensar i cavil.lar,com sempre feia en Tras. No sabia com actuar. S’ho havia de dir a lamare i en Joan, la seva parella? El renyarien per haver anat al parci haver-li donat una empenta a aquell home gran? I realment, que li

volia fer?. Estava espantat, ben avergonyit, amb por, i amb unsentiment estrany de ràbia per que sense saber com estava segurque aquell home no li volia res de bo i al mateix temps es sentiaculpable d’haver-li donat una empenta i insegur de si havia fet

alguna cosa malamentI desprès de pensar una estona, va dir-se “Jo no he fet res de res,

simplement anava cap a casa, com sempre. I si no ho sap ningú mésque jo, que aquest home està allà al parc esperant què passin els

nens, a qualsevol company i amic meu o a mi mateix qualsevol altredia, ens pot tornar a voler fer mal. Ho explicaré ben explicat i segur

que em creuran i em protegiran”A l’hora de sopar, s’ho va dir a la seva mare i en Joan. Enlloc de

renyar-lo o dir que havia fet alguna cosa malament, com ell teniapor, el van acollir i felicitar per la confiança que tenia en ells, i el

van felicitar per haver marxat corrents.- Molt bé, Tras. Has estat un noi ben valent, li va dir en Joan. Si

tots els nens fessin el mateix, aquestes males persones no estarienanant pel carrer i els parcs buscant nens porucs i tímids, per

aprofitar-se d’ells.No sabia ben bé que havia passat desprès. Va sentir, un dia que els seus paresestaven parlant, la seva mare explicar el seu pare el que ella i en Joan havienfet. Anar a la policia del poble, i com havien trobat a aquell pobre home i se

l’havien endut. I encara que al principi tenia una mica de por de tornar apassar pel parc, va anar primer ben acompanyat i li van mostrar que no havia

de tenir por, i encara que mai estem fora dels perills si hi ha confiança iestimació amb les persones que tenien cura d’ell, tot anirà molt millor.

. Llavors en Trast ho va entendre tot:“Això sí que m’agrada de debò!! -va pensar- Tenir confiança i poder parlar de tot el

que em passa amb els pares i les persones que tenen cura de mi. Sobretot si hi haalguna persona gran que em toca o vol aprofitar-se de mi. Sense que em donin la

culpa pel que no he fet, i em protegeixin de les persones que volen aprofitar-se de mi.”I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!

Jordi Gutierrez Janéhttp://gaudimambcontes.blogspot.com