PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 33728 DE MAIG DE 2009

Els Trenor, a exposició. Una exposició a la Nau revisa la tra-jectòria de la família burgesa valenciana dels Trenor. La iniciativacoincideix amb el centenari de l’Exposició Regional del 1909, en laqual va col·laborar un membre destacat dels Trenor. PÀG. 12

Nou director d’Infermeria i Podologia

Una associació d’estudiants denuncia el mal estat del carril bicique uneix València i el Campus de Burjassot-Paterna. PÀG. 7

FESTA AL PARC. Les instal·lacions del Parc Científic de la Universitat (al Campusde Burjassot-Paterna) van acollir una festa el passat dissabte. Era una jornada deportes obertes i més de dues mil cinc-centes persones van passar pel Parc per tal deconéixer aquesta aposta per la investigació. La jornada va tindre un caràcter marca-dament lúdic. PÀG. 5 FOTO: MIGUEL LORENZO.

Julio Fernández és el nou director de l’Escolad’Infermeria i Podologia. Considera que lareforma de la titulació per a impartir el grau ator-garà la qualitat definitiva als estudis. PÀG. 9

Salvem el carrilbici al Campus de Burjassot

Acaba maig i entremen el mes dels exà-mens. Per això, NOUDISE deixa de publicar-se fins el començamentdel proper curs.Tornem en setembre.

Tornem ensetembre

CURSOS

citesBEQUES PER A PRÀCTIQUES DE FORMACIÓ

Convoca: Ajuntament d’Alaquàs.Objecte: Beques de pràctiques deformació a l’Ajuntament d’Alaquàsen el marc del programa de pràcti-ques formatives La Dipu Te Beca.Sol·licitants: Joves estudiants, si éspossible d’últim cicle, que no esti-guen gaudint d’una altra beca oajuda de la mateixa o anàloga finali-tat, ni desenvolupant una activitatlaboral durant el període de gaudide la beca.Dotació: Import mensual brut de600 euros.Duració: Màxima de tres mesos, desde l’1 de juliol fins el 30 de setem-bre.Termini: 5-6-09.Informació: 96 15 19 400.

PREMIS D’INVESTIGACIÓ 2009

Convoca: Fundació d’EstudisFinancers.Sol·licitants: Podran optar als pre-mis les persones físiques i/o equipsd’investigació espanyols, de la UnióEuropea i llatinoamericans. En elcas d’un equip d’investigació hauràd’identificar-se el seu director o res-ponsable principal. Cada persona oequip podrà presentar un únic tre-ball.Dotació: Dos premis de 6.000 euros.Termini: 30-6-09.Informació:www.fef.es/www.iefal.es.

BEQUES FI DE CARRERA

Convoca: Fundació Empresa PúblicaSepi-Eads-Casa.Objecte: Període de formació pràc-tica a centres d’Eads Casa.Sol·licitants: Estudiants que hagenacabat la carrera en alguna convo-catòria del curs acadèmic actual oimmediatament anterior, o que tin-guen un màxim de tres assignaturespendents d’aprovar i el projecte defi de carrera de les titulacions Engi-nyer Informàtic, Economia, ADE,Dret, Matemàtiques i Física (entrealtres), amb alt nivell d’anglés i quehagen nascut amb posterioritat al 31de desembre del 1981.Dotació: 900 euros mensuals, asse-

gurança d’accidents i sanitària.Termini: 31-10-09.Duració: Màxima de 12 mesos.Informació: funep.es.

8 BEQUES PER A CURSAR UN MBA A XANGAI

Convoca: “la Caixa”.Objecte: Cursar un MBA a la ChinaEurope International BusinnesSchool.Sol·licitants: Titulats superiors, denacionalitat espanyola. S’admetrantítols propis de caràcter superiorsempre que no siguen inferiors aquatre anys, i els títols estrangersconvalidats.Dotació: 910 euros mensuals, matrí-cula, viatges, dotació única de 1.050euros, visat, etc.Duració: Vint mesos.Termini: 31-8-09.Informació:www.laCaixa.es/ObraSocial.

BEQUES I CONTRACTES DELPERSONAL INVESTIGADOR ENFORMACIÓ

Convoca: Ministeri de Ciència iInnovació.Objecte: Reforçar la formació cientí-fica i la capacitat tècnica.Sol·licitants: Beneficiaris d’ajudesFPU en règim de contracte en pràc-tiques o en possessió del DEA o delcertificat acadèmic acreditatiu quees troba en el període d’investigaciódel Programa de Doctorat.Dotació: Complementària mensualde fins a 1.500 euros, segons país,més ajuda per als viatges.Duració: Mínima de sis mesos imàxima de dotze, a realitzar a par-tir del mes següent a la data de con-cessió.Termini: 30-9-09.Informació: BOE.

10 BEQUES PER A PRÀCTIQUESALS LABORATORIS DEL CNIC

Convoca: CNIC.Objecte: Pràctiques a laboratorisvinculades a les línies d’investigacióque desenvolupa el CNIC.Sol·licitants: Estudiants universita-ris, de qualsevol nacionalitat, queestiguen cursant estudis de segon

cicle de llicenciatures relacionadesamb les ciències biomèdiques enqualsevol universitat espanyola, quetinguen superat el 50% dels crèdits iposseïsquen una nota mitjana delscrèdits superats superior a 2.Dotació: 2.800 euros per al períodetotal de pràctiques.Duració: De novembre a juny del2010.Termini: 14-9-09.Informació: cnic.es.

PROGRAMA DE BEQUES FUTUR

Convoca: Ambaixada de França.Objecte: Estudis de postgrau.Sol·licitants: Candidats amb doblediploma en Enginyeria Industrial i/oMatemàtiques i en CiènciesActuarials; o titulats en Economia oEmpresarials; o titulats enEnginyeria o qualsevol altra branca;o titulats en Economia o Empresa.Dotació: 6.000 euros (1r premi) iquatre accèssits de 2.000 euros.Termini: 25-5-09.Informació: www.cor.europa.eu.

PREMIS D’INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL MEDIAMBIENT I SOSTENIBILITAT

Convoca: Federació d’AnticsEstudiants i Amics de lesUniversitats Espanyoles.Objecte: Premis a la investigaciósobre medi ambient i sostenibilitat.Dotació: 10.000 euros.Termini: 30-5-09.Informació:www.ambafrance-es.org.

BEQUES DE FORMACIÓ PRÀCTICAA CENTRES IBERIA LAE

Convoca: Fundació Empresa PúblicaSEPI-Iberia LAE.Sol·licitants: Enginyer S. Aeronàutic,Informàtic, de Telecomunicacions,Industrial, Enginyer T. Aeronàutic illicenciats en ADE, Economia,Matemàtiques, Ciències i TècniquesEstadístiques i Ciències Actuarials iFinanceres.Dotació: Entre 800 i 950 euros men-suals segons titulació, assegurançaaccidents/sanitària.Termini: 31-12-09.Informació: funep.es.

D’ATAPUERCA AL FAST FOOD.HISTÒRIA CULTURAL DEL’ALIMENTACIÓ A OCCIDENT

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 6 al 10 de juliol, de 10 a14 hores. 2 crèdits.Lloc: Aulari Geografia i Història.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

EFICÀCIA DELS PSICOFÀRMACS

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: De l’1 al 7 de juliol (cap desetmana no inclòs), de 10 a 14hores. 2 crèdits.Lloc: Facultat de Psicologia. BlascoIbáñez 21.Preu: 46 euros.Informació i reserva de places:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

PODEM FRENAR L’ENVELLIMENTCEREBRAL?

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 1, 2, 13, 14, 15 de juliol, de 10a 14 hores. 2 crèdits.Lloc: Laboratori de ConductaHumana.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

DESENVOLUPAMENT DECOMPETÈNCIES PROFESSIONALSPER A LA INCORPORACIÓ AL MÓNLABORAL

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 13 al 17 de juliol. De 10 a14 hores. 2 crèdits.Lloc: Observatori d’InsercióProfessional i AssessoramentLaboral.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

L’ANÀLISI DE LES ARTSPLÀSTIQUES: COMPRENDRE LAPINTURA I L’ESCULTURA

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 6 al 16 de juliol (cap desetmana no inclòs), de 17 a 19:30hores. 2 crèdits.Lloc: Aulari VI.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

PREVENCIÓ I CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSI

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: De l’1 al 13 de juliol (caps desetmana no inclosos), de 9 a 12hores.Duració: 3 crèdits de lliure opció.Lloc: Aulari Interfacultatiu.Burjassot.Preu: 69 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

EL VISITADOR MÈDIC

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 13 al 17 de juliol, de 9:30a 13:30 hores (2 crèdits).Lloc: AI-11, Burjassot.Preu: 46 euros.Informació i programa complet:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

GESTIÓ DE CONTINGUTS E-LEARNING AMB L’EINAEXELEARNING

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 6 al 8 de juliol, de 15 a 18hores.Duració: 10 hores (1 crèdit).Lloc: Aula Mac 1. Burjassot.Preu: 23 euros.Informació i programa complet:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

APLICACIÓ DEL FULL DECÀLCUL EXCEL A LES FINANCESD’EMPRESA

4 crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: De l’1 al 10 de juliol(cap de setmana no inclòs), de 9 a14 hores.Lloc: Aulari Sud. Tarongers.Preu: 92 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

SEGURETAT EN EL TRANSPORT

3 crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: De l’1 al 14 de juliol (caps desetmana no inclosos), de 10 a 13hores.Lloc: Aula Formació Intras. C/Serpis29.Preu: 69 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

MARKETING ONLINE

4 crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: De l’1 al 14 de juliol (caps desetmana no inclosos), de 16 a 21hores.Lloc: Aula 1P14 de Tarongers.Preu: 92 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

QUALITAT APLICADA AL COMERÇ,ATENCIÓ AL CLIENT

4 crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 6 al 17 de juliol, cap desetmana no inclòs. De 9:30 a 13:30hores.Lloc: Aulari Sud. Tarongers.Preu: 92 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

PROGRAMES D’INTERVENCIÓ ENTRÀNSIT I SEGURETAT VIÀRIA

3 crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: De l’1 al 14 de juliol (caps desetmana no inclosos), de 17 a 20hores.Lloc: Aula Formació Intras.Tarongers.Preu: 69 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

PSICOLOGIA BASADA ENL’EVIDÈNCIA

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 8 al 10 de juliol, de 11:30a 14:30 hores. 1 crèdit.Lloc: Laboratori d’Informàtica.Preu: 23 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 2009

BEQUES I PREMIS

2 beques&cursos

GRADUACIÓ DE PERIODISME I COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. Estudiants de Periodisme i ComunicacióAudiovisual de la promoció 2004-2009 de la Universitat de València han celebrat el seu acte de gra-duació. En la cerimònia van participar la degana de la facultat, María José Coperías, i el vicedegàFrancesc Martínez.

sidència es disposa de connexió a in-ternet wifi. D’altra banda, entre elsequipaments de la residència desta-ca una sala de fitness, amb llum i ven-tilació natural, equipada amb apa-rells individuals per al mantenimentfísic.

Els residents també podran fer úsd’una bugaderia autoservei, equipa-da amb rentadores i assecadores, un

servei de vending amb màquines ex-penedores de menjar i de begudes iun pàrquing.

Cada resident tindrà bústia pròpia,així com claus de l’habitació i d’en-trada a l’edifici. La residència roman-drà oberta tot el dia, sempre sota lasupervisió de la direcció i recepció, idel servei de vigilància privada du-rant la nit.

Les instal·lacions de la Damià Bo-net estan gestionades per RESA, unaempresa dedicada a l’allotjamentuniversitari i que s’encarrega de lagestió d’altres vint-i-tres residències,en conveni amb les més prestigiosesuniversitats espanyoles.

Els estudiants interessats ja podenfer la seua inscripció a través de lapàgina web de RESA (www.resa.es),on trobaran un formulari que haurand’emplenar amb les seues dades per-sonals. D’altra banda, tots els inte-ressats també poden visitar un estu-di mostra. Per a gestionar la visitahauran de telefonar al 670 46 73 57.

El telèfon per a més informació ireserves és el 902 44 44 47. I el cor-reu electrònic: resa@resa.es.

La Universitat de València tambédisposa d’altres opcions de residèn-cia, com ara els dos col·legis majorsque gestiona directament: el RectorPeset (ubicat en ple barri del Carmede la ciutat) i el Lluís Vives, situat al’avinguda de Blasco Ibáñez. La infor-mació sobre aquests col·legis es potaconseguir en les seues respectivespàgines web: http://www.uv.es/~llvi-ves/ i http://www.uv.es/cmrpeset/.

També hi ha convenis amb altrescol·legis. Tota la informació es trobaen http://www.uv.es/~webuv/orga-nitzacio/mapa_colegis.htm.

Els interessats trobaran allà totala informació sobre preus, beques,instal·lacions i tramitació de lapreinscripció per al curs vinent, el2009-2010. També hi ha els telèfonsper a obtindre informació directa oresoldre dubtes.

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 2009 3report

REDACCIÓ

La residència està gestionada perRESA i situada al Campus dels Taron-gers, al costat de les facultats deCiències Socials, Dret, Empresarials,Economia i la nova Escola de Magis-teri. Disposa de tres-centes placesdistribuïdes en estudis individuals idobles amb bany privat i cuina com-

pletament equipada. Alguns d’a-quests estudis estan adaptats a per-sones amb discapacitat.

Segons els responsables de la ges-tió, els estudis destaquen pel seu alt ni-vell de confort i privacitat, en un espaimultifuncional que comprén zona dedescans, zona d’estudi, cuina, bany, cli-matització, telèfon, pany amb targetamagnètica i connexió a internet.

La nova residència completa laseua oferta amb nou suites amb di-versos espais independents: dormi-tori doble, saló menjador amb cuinai bany. Aquestes habitacions estandestinades a allotjar professors, in-vestigadors i altres membres de la co-munitat universitària per uns dies,setmanes o mesos.

Els residents gaudiran d’instal·la-cions d’avantguarda, entre les qualsdestaquen les sales d’estudi, que sónamples i lluminoses i estan aïlladesdel soroll i totalment preparades ambtaules, cadires i pissarres. També hiha una sala d’oci especialment con-cebuda per al descans i el desenvo-lupament de les relacions socials i lú-diques dels residents. Aquest espaimultifuncional disposa de televisió,devedé, wifi, billar, etc.

En tots els espais comuns de la re-

La Universitat estrenaresidència a Tarongers

Imatges de l’interior de les habitacions: individual (davall) i amb cuina compartida (dalt).

Damià Bonet, que dónanom a la nova residència,va ser uns dels Jurats de laciutat de València en eltemps en què es va decidircrear la Universitat de Va-lència (any 1499). Perquè laUniversitat, en els seus orí-gens, va ser una iniciativamunicipal. La magistraturadels Jurats era anual i Da-mià Bonet va ocupar aques-ta alta responsabilitat du-rant diversos anys, quasitot el procés de preparació id’inici de les classes a l’Es-tudi General (el nom origi-nari de la Universitat de Va-lència). Cap altre dels sig-nants de les Constitucionsdel 1499 de l’Estudi Generalva ser tantes vegades Ju-rat. El 1902, amb motiu delquart centenari de la Uni-versitat de València, els es-tudiants de Belles Artscol·locaren al Claustre unsbaix relleus, buidats enguix, que representen figu-res vinculades a la històriade la Universitat. Un d’ellsés el de Damià Bonet.

DamiàBonet, Jurat

La Universitat de València disposa d’una nova re-sidència per a estudiants i professors, que ja haobert la matrícula per al curs 2009-2010. El pro-per mes de setembre la Residència Damià Bonetacollirà els seus primers usuaris, els quals ja po-den demanar informació, visitar una habitació pi-lot i fer la reserva de plaça.

Aquest va ser el provocatiu títol d’una taularedona celebrada el passat 29 d’abril alCentre Cultural Octubre, on es va discutiràmpliament sobre els problemes que lesdones troben a l’hora de desenvolupar unacarrera professional en l’àmbit científic, imés concretament en els camps de la física il’astronomia.Les ponents van ser Julia Suso, cap d’ins-trumentació de l’Observatori Astronòmic dela Universitat de València, Amelia Ortiz Gil,responsable de divulgació de l’ObservatoriAstronòmic de la Universitat de València, iAna Sánchez, professora de la Universitatde València i experta en epistemologia de laciència i feminisme. Moderava el debat laperiodista Núria Cadenes, de la revista ElTemps.Quasi de manera immediata es va donarresposta a la pregunta formulada en el títolde la taula redona: és que les dones novolen ser astronautes? La conclusió és quesí que ho volen ser, començant per algunesde les components de la taula, que van som-niar en això en la seua infància. No obstant,la realitat és que n’hi ha poques que hoaconsegueixen, moltes menys que homes.La situació als Estats Units és millor que aEuropa, possiblement fruit d’una estratègiapropagandística més que d’un desig reald’incorporar les dones a aquest camp.Moltes d’aquelles que de xiquetes somnia-ven ser astronautes acaben seguint el camíde l’astronomia perquè, en qualsevol cas,l’atracció per l’univers i els seus misterisperviu al llarg dels anys. No obstant, no ésaquest un camí gens fàcil, tampoc.No és poc freqüent trobar molts departa-ments d’astronomia on hi ha algunes estu-diantes però cap dona en plantilla. I aixòpassa en moltes universitats d’arreu delmón, i la nostra n’és un trist exemple. Lesdues úniques astrònomes en plantilla de laUniversitat treballen a l’ObservatoriAstronòmic, que és un centre singular d’a-questa institució, i a la Facultatd’Econòmiques, sense cap relació amb elDepartament d’Astronomia i Astrofísica. Elsestudis que s’han fet mostren que no és quefalten estudiantes que vulguen seguiraquest camí, encara que certament el nom-bre d’estudiantes de física o matemàtiquesno és excessivament alt i no totes volendedicar-se a l’astronomia. No obstant, entreles que sí que volen ser astrònomes hi hauna lenta però inexorable taxa d’abandóque va creixent a mesura que la científicalluita per obrir-se camí en un àmbit de cul-tura predominantment masculí i en el qualcada dona és pràcticament una pionera.Els problemes comencen quan la nova lli-cenciada busca un tutor per a realitzar latesi doctoral i es troba, per exemple, quemolts professors masculins prefereixen tin-dre estudiants del seu propi sexe. Una vega-da aconsegueix començar la tesi, en moltscasos el seu treball no és igual consideratque el d’ells. Quan elles inicien el períodepostdoctoral i assoleixen la difícil fita deguanyar alguna beca, és freqüent trobar-seque no se les convida a donar cap conferèn-cia, ni participen en llocs de rellevància queels donen visibilitat, i a poc a poc van patintl’aïllament del seu entorn professional i estornen invisibles. Hi ha el “problema” afegitde la maternitat. Aquesta època d’activitatacadèmica i investigadora intensa coinci-deix dramàticament amb la de començar aformar una família.Algunes dones abandonen perquè les seues

parelles no estan disposades a mudar-se ala recerca de treball a universitats d’altresciutats i països. Altres opten per la materni-tat i per continuar endavant la seua carreraprofessional. Això implica que estaran debaixa per maternitat almenys quatre mesos,edat a partir de la qual el bebé ja pot assistira la guarderia, i un sens fi de dies més enels quals el bebé es posa malalt i cal quedar-se a casa per a tindre’n cura. Tot això con-dueix a una inevitable baixa de la producti-vitat investigadora i acadèmica de la cientí-fica.I així, arribat el moment d’optar per unaposició fixa, el seu currículum no és tancompetitiu com el d’un home, que pot havertingut fills també però ha continuat amb elseu ritme normal de treball. Perquè, no ensenganyem, encara estem lluny d’arribar a laparitat a l’hora de repartir les tasquesdomèstiques i la cura de la prole.Hi ha un altre problema en l’àmbit de l’edu-cació social: es continua sense educar perigual les dones i els homes, i a elles se’lscontinuen adjudicant, de vegades de mane-ra inconscient, els papers tradicionals demajor responsabilitat de cara a la família ila casa, de submissió i resistència a l’adver-sitat, de paciència. Aquestes característi-ques no són en si negatives, com ho demos-tren les astrònomes a les quals I.C.Pickering va oferir la possibilitat de treba-llar examinant pacientment fotografies delcel a principis del segle XX, precisament

perquè les considerava més aptes que elshomes per a realitzar aquesta tasca minu-ciosa i un tant tediosa. No obstant, tampoc

no podem permetre que es limite l’àmbitintel·lectual en el qual puguen desenvolu-par-se les dones.Aquest tipus d’educació produeix com afruit el fet que moltes dones no arriben ni aplantejar-se la incorporació a tasques tradi-cionalment “masculines” per a les qualsestan igualment dotades però on no hi hacap model segons el qual puguen donar-sesuport.És molt necessari, per tant, que es produïs-ca un canvi en la cultura dominant enaquests àmbits, i un enfocament distint dela carrera acadèmica, per a tindre en comp-te els obstacles que les dones troben i queles deixen en una situació desfavorable pelque fa als homes.És necessari aquest canvi cultural en el mónacadèmic, on potser ja no hi ha una discri-minació oberta contra les dones, sinó moltmés velada i subtil, i per tant més perillosa,que és el fet d’ignorar-les i menysvalorar elseu treball.Aquest canvi, encara que possible, és moltdifícil, ja que les estructures tendeixen areproduir-se a si mateixes i en elles té èxitqui actua i pensa com els que ja s’hi troben,i actualment el camp està quasi exclusiva-ment controlat per homes que han estateducats de manera que no són capaços deprendre seriosament ni de donar suport ales investigadores.Hi ha una llum d’esperança, que són lesassociacions de dones científiques que estantreballant per a traure a la superfície tots elsproblemes que hi ha i proposar-hi solu-cions, com ara les exposades en l’anomena-da carta de Baltimore del 1992. A més,tenim l’exemple de països llatins, com araArgentina, on la proporció de dones astrò-nomes arriba a quasi el 50%, gràcies,segons sembla, al suport que en aquestspaïsos ofereix l’entorn familiar.Com va dir Jocelyn Bell, astrònoma a qui esva ignorar en el Premi Nobel concedit peldescobriment dels púlsars, pel fet que ales-hores era una estudianta (i a més dona),“les dones no han de ser les úniques ques’adapten, és hora que la societat mire cap ales dones i no les dones cap a la societat”.

Amelia Ortiz Gil.Observatori Astronòmic de la

Universitat de València

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 20094 opinió

337Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Cap Redacció: Remei Castelló.Consell de Redacció: Daniel González,Gonzalo Montiel, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomàs Gorria.Fotografia: Miguel Lorenzo.Corrrecció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Paco González,Vicent Martínez i Pedro J. Sánchez.Contractar Publicitat: Publipress. Tel. 96391 84 00.Consell Editorial: Antoni Tordera, Pilar

Sanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.Redacció: Gabinet de Premsa (Avinguda Blasco Ibáñez 13, 46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Rotodomenech S.L.Depòsit legall: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Nombre d’exemplars: 12.000.

REDACCIÓ

Vasiliki Mitsou i Elena Martínez,dues investigadores de la Univer-sitat de València, han estat dis-tingides amb el Premi Idea de Fu-tur en les categories de CiènciesBàsiques i de Ciències Socials, Co-municació, Art i Humanitats, res-pectivament. Aquests guardons,que han arribat a la seua cinque-na edició, els concedeix la Funda-ció Ciutat de les Arts i les Cièn-cies.

El treball de Vasiliki Mitsou técom a títol L’accelerador LHC i elcosmos connectats a través de lamatèria fosca. Mitsou és contrac-tada Ramón i Cajal a l’IFIC (Insti-tut de Física Corpuscular) i formapart de la seua Unitat Experimen-tal des d’on participa en l’Experi-ment Atlas instal·lat en l’Accele-rador LHC del CERN, el Laborato-ri Europeu de Física de Partícu-les. Elena Martínez García és pro-fessora titular de Dret Adminis-tratiu i Processal a la Facultat deDret. El seu projecte guardonates titula Centre de prevenció ieradicació de violència de gène-re. Martínez dirigeix el Grup d’In-vestigació Transdisciplinar enViolència de Gènere de la Univer-sitat de València, que està inte-grat per professors de Dret, Cièn-cies de la Comunicació i Ciènciesde l’Educació. Entre altres tre-balls sobre la qüestió, ha publi-cat les obres següents: La nuevaLey contra la violencia de géne-ro, 2005; La tutela judicial en vio-lencia de género, 2007; Protoco-los sobre violencia de género,2008; i Violencia de género y me-dios de comunicación (en prem-sa).

NOTÍCIESLA FINESTRA DE LA IGUALTAT

Dues investigadores guanyen elPremi Idea

Que les dones no volen ser astronautes?

Més de dues mil cinc-centes persones–membres de la comunitat università-ria, amics i familiars– visitaren dissabtepassat el Parc Científic de la Universitatde València, durant la Jornada dePortes Obertes plena d’activitats cientí-fiques i divertides.En Expociència 2009 xiquets, joves i notan joves gaudiren simulant molècules,llançant minicoets espacials, descobrintels secrets de la nanociència o, simple-ment, visitant les instal·lacions i elsequipaments d’aquest gran espai on,cada dia, investigadors i empreses tre-ballen per a innovar i contribuir al pro-grés de la societat valenciana.La jornada va veure’s acompanyadapel bon oratge. Els organitzador estu-dien repetir l’experiència en posteriorsedicions. En la fotografia, una xiquetaobserva en el microscopi el movimentd’un organisme del plàncton, davantl’explicació d’una investigadora del’Institut Cavanilles. FOTO: MIGUEL LORENZO

REDACCIÓ

Adela Cortina, catedràtica d’Ètica dela Universitat de València, seràl’encarregada de pronunciar la confe-rència inaugural de la vint-i-sis edicióde la Universitat d’Estiu de Gandia,que enguany porta com a lema De lesarrels al futur. D’aquesta manera,Cortina es convertirà en la primeradona valenciana en obrir aquesta fitauniversitària. Adela Cortina és tambédirectora de la Fundació Etnor per al’Ètica dels Negocis i les Organitza-cions. El 2007 va guanyar el Premi In-ternacional d’Assaig Jovellanos ambla seua obra Ética de la razón cordiali, des de l’any passat, és la primeradona en ingressar a la Reial Acadèmiade Ciències Morals i Polítiques.

Ha sigut definida com “una activis-ta de l’ètica, una de les veus més au-toritzades del pensament espanyol”.Adela Cortina és una defensora acèr-rima de la societat plural, militant deldiàleg, la tolerància i el pluralisme.Els seus treballs d’investigació se cen-tren, sobretot, en l’ètica del discurs,les ètiques aplicades, la teoria de lademocràcia i la ciutadania i els dretshumans.

Pel que fa a la cloenda de l’edició,aquesta tindrà enguany un formatdistint a l’emprat fins a la data. Enaquesta ocasió el cinema serà el pro-tagonista. El director d’art i guanya-dor de cinc Premis Goya Félix Murcia,el director Imanol Uribe i l’actor Car-melo Gómez seran els participants en

la taula redona Converses sobre cine-ma, on tractaran d’analitzar l’estat delcinqué art a Espanya.

La preinscripció per als cursos i ta-llers ja està oberta. Cal recordar queels cursos tenen un nombre limitat deplaces. L’admissió es farà respectantestrictament l’ordre de recepció delsimpresos de matrícula. El termini dematrícula es tancarà el diumenge 5de juliol.

La matriculació es fa a través de lapàgina electrònica de la UEG:www.uv.es/cig. Per tant, els aspirantspodran formalitzar-la des de qualse-vol terminal d’ordinador públic o pri-vat connectat a internet i, evident-ment, des de qualsevol de les aulesinformàtiques de la Universitat de Va-lència. Aquelles persones que ho des-itgen podran matricular-se a la seudel CIG a València (c/Universitat 2) oa Gandia (Palau Ducal dels Borja,c/Duc Alfons el Vell 1). La matrículanomés serà vàlida quan s’haja fetefectiu l’ingrés bancari.

A més dels cursos, la UEG ha pro-gramat diversos tallers i seminarisque es realitzaran en horari de ves-prada (de 17:30 a 19:30 hores). Elnombre de participants en algunstallers (Internet som tots: del web albloc) és molt restringit i el nombrede places és de vint com a màxim,així com el Taller de Sexualitat, queserà de 25 alumnes màxim, el Tallerde Disseny Periodístic (màxim 20alumnes) i el Taller de Dansa (mà-xim 25 alumnes).

Adela Cortina inaugurarà la XXVI Universitat d’Estiu de Gandia

Més de 2.500visitants a laJornada delParc Científic

El Centre Internacional de Gandia,que organitza la vint-i-sis edició de laUniversitat d’Estiu de Gandia amb eltítol De les arrels al futur, vol pro-moure l’assistència d’estudiants de laUniversitat de València. Per això,amb el suport de la Confederació Hi-drogràfica del Xúquer, la Séquia Es-calona i la Séquia Reial del Xúquer, esconvoquen dèsset beques per al cursL’aigua: reptes de present i de futur.Una visió ambiental i econòmica, co-ordinat pel professor Ramón Sala.Aquest curs es realitzarà en el marcde la UEG entre el 13 i el 17 de juliol, ala ciutat de Gandia.Les beques cobreixen exclusivamentl’import de matrícula del curs. En que-da fóra l’ajuda per a l’allotjament, des-plaçament i/o dietes.Els aspirants han de presentar la do-cumentació següent: fotocòpia del do-cument nacional d’identitat, còpia del’expedient acadèmic i nota mitjanadel curs 07-08. A més, si són de pri-mer curs, la nota d’accés a la Universi-tat i un breu currículum (que ha d’in-cloure l’adreça oficial de correu elec-trònic: ****@alumni.uv.es.Els professors i els estudiants podenfer servir tant el valencià com el cas-tellà en el desenvolupament dels cur-sos de la UEG.El termini de presentació de la docu-mentació és del 13 al 28 de juny i s’ha dedepositar/enviar a Universitat d’Estiu deGandia, carrer de la Universitat 2,46003 València. O al fax 96 398 30 47.El resultat serà comunicat per correuelectrònic als beneficiaris.

Beques per alcurs de gestióde l’aiguade la UEG

UEG. El termini de la preinscripció està obert per a tots els cursos i tallers

Adela Cortina, en una imatge d’arxiu.

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 2009 5notícies

REDACCIÓ

El professor de la Universitat de Va-lència Albert Ferrer i els seus alum-nes de la Facultat de Geografia i His-tòria han presentat una denúncia ala Direcció General de PatrimoniCultural de la Conselleria de Cultu-ra per la situació en què es troba laCartoixa d’Ara Christi, al Puig.

El professor i els seus alumnesmatriculats en cinqué curs de l’as-signatura Patrimoni Artístic i Mu-seologia, d’Història de l’Art, es tras-lladaren a finals de novembre a laCartoixa, declarada Bé d’InterésCultural, per tal de visitar-la i decomprovar in situ els continguts del’esmentada matèria curricular.Una vegada allà observaren que al-gunes de les obres realitzades derestauració-rehabilitació “no s’a-justen en absolut a les necessitatsde les diverses parts intervingu-des”. En l’escrit dirigit a la directo-ra general de Patrimoni, Paz Ol-mos, els denunciants indiquen quela intervenció a la “cel·la prioral(1630), hui convertida en un hotelcon encanto (en paraules de Salva-dor Vila, el seu arquitecte conser-vador) vulnera la legislació vigenten matèria de patrimoni cultural enalterar els volums de la mateixa enrecréixer gratuïtament el sostre”.El text de denúncia continua dientque “les parts encara no intervin-gudes a fons i/o encara no consoli-dades presenten un greu deterio-rament que, de no posar-se remeiel més aviat possible, corren el riscde perdre’s no sols estructural-ment, sinó en les seues magnífi-

ques decoracions parietals”. Final-ment, els denunciants insisteixenque “l’església major (1621-1640),a més de no estar restaurada artís-ticament pel que fa al seu aspecteoriginal interior, ni de valorar-sel’excepcionalitat de les magnífi-ques claus de fusta daurada i poli-cromada de Joan Miquel Orliens(1625), ha estat recentment em-blanquinada amb pintura plàstica”.

Tant el professor com els alum-nes emplacen la Direcció General dePatrimoni perquè prenga cartes enl’assumpte i els serveis d’inspecciódel seu deparatament comprovenla denúncia.

Albert Ferrer apunta que a datad’ara no han rebut cap respostade l’administració. “Només en lasecció de comarques de Levante-EMV el passat 11 de maig apare-gué un comunicat de la Conselle-ria en què donaven el vist-i-plau al’agressió, adduint la seua rever-sibilitat”. A més, en la nota s’ex-plica que “ja s’havien fet interven-cions en la pintura del temple car-toixà”. Però Ferrer indica que al’Arxiu del Regne de València(1789) hi ha una anotació en què“es confirma la pigmentació quefins les darreries de l’any passatconservava l’església”.

GRADUACIÓ DELS ESTUDIANTS DE MEDICINA I ODONTOLOGIA. Estudiants de la Facultat de Medicina i Odontolo-gia van celebrar el passat dijous l’acte de llicenciatura. La cerimònia es va celebrar al Palau de la Música de València.FOTO: MIGUEL LORENZO

Universitaris denuncien larehabilitació de la Cartoixad’Ara Christi del Puig

REDACCIÓ

La companyia Schneider Electric, lí-der en el sector d’instal·lacions indus-trials i automatització, ha realitzatuna donació a l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria (ETSE) de la Univer-sitat de València amb la qual es po-drà dotar una aula de setze llocs delaboratori per a la realització de pràc-tiques d’automatització industrial.

Els llocs de laboratori consten d’unAutòmat Programable ModiconM340 i una pantalla d’operador tàc-til. L’Autòmat Programable és un mo-del de recent aparició en el mercatdotat de les últimes tecnologies decontrol de processos i comunicacionsentre equips a través d’USB, Ether-net i ModBus. Pel que fa a la pantallatàctil, es tracta d’un habitual Interfí-cie Home-Màquina en l’automatitza-ció industrial que permet un senzillcontrol de l’automatització indus-trial. Amb aquesta dotació, els estu-diants de l’ETSE podran beneficiar-sed’un aprenentatge amb equips mo-derns que mostren les aplicacionsamb les quals la indústria està treba-llant hui en dia, permetent comple-tar la seua formació en el sector del’automatització industrial, tan im-portant per a la Comunitat Valencia-na, ja que aquestes tecnologies aju-den a competir millor en el mercat ales seues empreses.

La dotació d’aquest equipament esprodueix a més en un context on laimplantació dels futurs graus d’Engi-nyeria a la Universitat és un fet, laqual cosa farà que les noves assigna-tures d’aquests graus es beneficiende la utilització d’una tecnologiad’automatització puntera.

REDACCIÓ

Guillermo Mínguez, investigador del’Institut de Ciència Molecular (IC-Mol) de la Universitat de València, haestat guardonat amb el RSC DaltonYoung Researchers Award, que ator-ga la Royal Society of Chemistry(Regne Unit) a joves investigadors enQuímica Inorgànica menors de vint-i-set anys.

El premi li ha estat concedit per untreball en química de l’estat sòlid, so-bre les reaccions sòlid-gas en mate-rials no porosos.

Guillermo Mínguez és llicenciat enCiències Químiques per la Universi-tat de Sevilla i doctorat en Químicaper la Universitat de Sheffield. Desde setembre del 2008 és investiga-dor Juan de la Cierva a l’ICMol, en elgrup del professor Eugenio Corona-do.

Aquest és el tercer guardó que repMínguez per la seua carrera com ajove investigador. L’any passat va re-bre la Medalla d’Or del EuropeanYoung Chemist Award 2008. I l’any2007 el Ludo Frevel CrystallographyScholarship Award.

Josep Ribera, professor associat delDepartament de Filologia Catalanade la Universitat de València, ha si-gut distingit amb el Premi PompeuFabra de Gramàtica 2009. Aquestimportant guardó forma part delsPremis Sant Jordi (els de major do-tació econòmica i ressò de Catalu-nya), que es lliuren tots els anys a laseu de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Premi Pompeu Fabra de Gramà-tica va ser instituït l’any 1964 per ala millor tesi doctoral o al millor tre-ball d’investigació sobre fonètica, fo-nologia, morfologia o sintaxi de lallengua catalana. La tesi de Josep Ri-bera guardonada es titula La cohe-sió lèxica en seqüències narratives iestava dirigida per Maria JosepCuenca, professora del Departamentde Filologia Catalana.

El professor del Departament de Psi-cologia Social Vicente Martínez-Tur hasigut elegit membre del Comité Exe-cutiu de l’EAWOP (European Associa-tion of Work and OrganizationalPsychology). Es tracta d’una xarxaoberta formada per associacions na-cionals de psicòlegs que té com a ob-jectiu el desenvolupament de la psico-logia del treball i de les organitzacionsi la promoció de la relació entre inves-tigadors i professionals d’aquesta dis-ciplina a Europa.

L’ETSE rep una donaciód’equipsSchneiderElectric

Premi al joveinvestigador del’ICMol GuillermoMínguez

Josep Ribera guanyael Premi PompeuFabra de Gramàtica

Vicent Martínez-Tur,membre del ComitéExecutiu de l’EAWOP

Detall d’un gravat de la Cartoixa.

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 20096 notícies

REDACCIÓ

Al llarg del matí de hui dijous dia 28tindrà lloc a la seu de la Fundació Em-presa Adeit la jornada Emprendre enla societat digital: tecnologia i benes-tar, en la qual col·labora el Parc Cien-tífic de la Universitat de València.L’assistència és gratuïta, prèvia ins-cripció on-line a través de la pàginawww.adeit-uv.es/digital.

El seu objectiu és impulsar iniciati-ves emprenedores en la comunitatuniversitària, donant a conéixer ca-sos de bones pràctiques promogutsdes de la Universitat de València queconjuguen tecnologia i benestar, comara els projectes d’investigació querealitza l’ERI Polibienestar i la forma-ció que ofereix el Màster en Domòti-ca i Llar Digital, així com les activitatsque les empreses desenvolupen enaquest àmbit, com és el cas d’Integra-ció Digital, juntament amb les líniesde finançament i els serveis europeusde suport a les pimes.

Jornada per aemprenedors enla societat digital,hui a l’Adeit

SÒNIA CARDETE

“La situació actual del carril bici entreValència i Burjassot és que no n’hi ha,falta un itinerari pel qual es puga anaramb seguretat”, afirma amb contun-dència Fernando Hueso, estudiant delCampus de Burjassot-Paterna i mem-bre del col·lectiu Conciencia Crítica.

Aquest col·lectiu ha elaborat un in-forme sobre l’estat actual del carril bicientre València i Burjassot que denun-cia que a un ciclista que vulga anar desde la capital fins a Burjassot o munici-pis pròxims, així com fer el trajecte in-vers, li resulta molt complicat i peri-llós atesa la falta d’un itinerari ciclistaeficient.

La iniciativa l’ha presa un grup de jo-ves estudiants del Campus de Burjas-sot-Paterna preocupats per la natura.Són Javi Ledesma, Jorge Ortiz, Fernan-do Hueso, Javi Collado, Roberto Ruiz iRaquel Vidaurre. De les seues reunionsnaix Conciencia Crítica, un col·lectiuque lluita per la millora i la proliferaciódels carrils bici, entre altres importantsobjectius relacionats amb el desenvo-lupament sostenible.

Segons un estudi realitzat per l’IIDL(Institut Interuniversitari de Desenvo-lupament Local) sobre els hàbits demobilitat a la Universitat de Valènciael 2005-2006, prop d’un 50% dels es-tudiants enquestats de primer i segoncicle del Campus de Burjassot-Paternautilitzarien més la bicicleta si hi haviaun carril bici fins al campus, si hi haviamés aparcaments específics per a la bi-cicleta i si fóra segur circular per la ciu-tat.

Per això, aquesta associació està re-collint firmes per a sol·licitar “una in-frastructura per a un mitjà de trans-port ecològic, silenciós, sostenible, ba-rat, ràpid i saludable com és la bicicle-ta per a un gran nombre d’usuaris, tantmembres de la comunitat università-ria com habitants dels pobles, en unazona amb un gran potencial atesa l’ab-sència de pendents i el clima favora-ble”, expliquen. Ja en porten més demil, de signatures.

Proposen que la gent tinga en comp-te la necessitat que hi ha d’adoptar unmodel de mobilitat urbana més soste-nible. I són conscients que “no podemdir anem tots en bici si no hi ha un llocpel qual anar en bici”. Per això el que

reclamen és més consciència sobre elmedi ambient, i en conseqüència mésfinançament destinat als projectes que

pretenen la seua conservació. El pro-blema, segons apunten, és que lesadministracions destinen els dinersa altres assumptes menys ecològics,però Fernando pensa que “si hi hauna pressió i un reclam social, els po-lítics pel seu propi interés, o siga peraconseguir vots, apostaran perconstruir carrils bici”.

Conciencia Crítica considera quel’Ajuntament de Burjassot i la Con-selleria d’Infrastructures han de mo-bilitzar-se per a dur a terme el carril

bici València-Burjassot, i confien quela Universitat de València exerciscapressió perquè es faça com abans mi-llor. S’han posat en contacte ambaquestes administracions. La impres-sió que els ha causat l’Ajuntament deBurjassot és “bastant bona, perquè es-taven conscienciats, però també de re-signació, perquè falten diners, unacosa és que els parega bé i una altraque ho consideren necessari”.

Els estudiants veuen que el tema ésproblemàtic, perquè tot i l’aparentbona voluntat, hi ha un conflicte deprioritats. Quan cridaren a la Conselle-ria els van informar que el projecte delcarril bici està sobre la taula, però queno té data. Fernando denuncia que in-verteixen diners en altres objectius,com ara la Fórmula 1 o la Copa Amèri-ca, “és un problema de prioritats i decol·locar en la balança el que t’interes-sa més, i a la Conselleria no li resulta elmés prioritari fomentar la mobilitatsostenible”. Amb la Universitat el grupestà content perquè els ha rebut el de-legat d’Estudiants i els ha aconseguit

reunions com ara la que han tingut ambel regidor de Burjassot i la que tindranamb els vicerectors. Per a ells aquestaúltima serà clau, perquè els vicerectorshauran de decidir si recolzen la seuaproposta i parlen ells directament ambla Conselleria.

MÉS INFORMACIÓhttp://sites.google.com/site/concien-ciacriticauv/http://www.valenciaenbici.net/http://www.uv.es/universitatenbici/

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 2009 7mobilitat

SOSTENIBILITAT. Conciencia Crítica sol·licita un carril bici que unisca València i Burjassot

Conciencia Crítica ésuna associació d’estu-diants del Campus deBurjassot-Paternapreocupada pel mediambient. Ha elaboratun informe que de-nuncia l’estat actualdel carril bici entreValència i Burjassot iestà recollint signatu-res a favor d’una xarxaciclista eficient.

FOTO: MIGUEL LORENZO

Aquests són alguns delsobjectius de ConcienciaCrítica per a fomentar lamobilitat urbana sosteni-ble, a part de construir elcarril bici entre València iBurjassot:

Cohesionar totes leszones i unir trams decarril bici

Impedir que les mar-ques dels ciclocarrersdesapareguen i asse-nyalar-les millor

En lloc de llevar uncarril als vianants per ala bici, llevar-lo als cot-xes i protegir-lo amb unrastell si hi ha molt detrànsit

Millorar la qualitat deltransport públic, perexemple equiparant eltramvia al d’altres païsoseuropeus en els qualsquan s’acosta a un semà-for el tramvia té la prio-ritat sobre els cotxes

Facilitar que la bicicle-ta es puga portar entransports públics comara el metro i el tramvia,augmentant la seua fre-qüència de pas

Per a evitar els robato-ris de bicicletes, col·locarels aparcabicis dins deles facultats o amb vigi-lància, i fomentar l’ús decadenats més efectius

Aconseguir que escol·loquen més aparcabi-cis

Fomentar l’ecodrivingen el cotxe: posar marxesllargues abans del que esfa habitualment, evitarles frenades brusques iplanificar rutes

Destaquem

Si els ciutadans es replantejarenel poc ús que li donen a aquestvehicle econòmic i ecològic i elpotencial que té tal vegada l’uti-litzarien més. És una bona alter-nativa als embossos, al CO2 i ales despeses en gasolina. Inclús,en relació amb el transportpúblic, presenta avantatges comara l’estalvi de diners i aglomera-cions. I com a exercici físic, millo-ra la salut.És cert que els dies més gelats de l’hivern u no té ganes de peda-lejar, i menys encara de bon matí o quan el sol s’amaga. Però iara? Quina excusa té u en maig per a dir-li que no a la seua bici-cleta? Amb les condicions climatològiques de la primavera enuna ciutat plana com València, és el moment perfecte per adecidir-se a gaudir d’aquest sa i beneficiós exercici.Per al seu ús tan convenient s’han creat a València diversoscol·lectius, com ara Valencia en Bici, des d’on afirmen que “hiha altres associacions i penyes que entenen el ciclisme com unesport, però per a nosaltres és, fonamentalment, un mitjà detransport l’ús del qual pensem que hauria d’estar més generalit-zat”.Valencia en Bici comparteix amb Conciencia Crítica la lluita perla millora i proliferació dels carrils bici, entre altres importantsobjectius. Conciencia Crítica ha elaborat un informe sobre l’es-tat actual del carril bici entre València i Burjassot que denunciaque “a un ciclista que vulga anar des de València fins aBurjassot o municipis pròxims, així com fer el trajecte invers, liresulta molt complicat i perillós atesa la falta d’un itinerariciclista eficaç i segur”. Per això aquesta associació d’universita-ris del Campus de Burjassot-Paterna està recollint firmes per asol·licitar “una infrastructura per a un mitjà de transport ecolò-gic, silenciós, sostenible, barat, ràpid i saludable com és la bici-cleta per a un gran nombre d’usuaris, tant membres de la comu-nitat universitària com habitants dels pobles”.

Combat la crisi amb la bici

A Burjassot, també en bici

TAM TAM

Intercanvi d’idioma Castellà/Italià iAlemany. Busque italià/ana per a ferintercanvi d’idioma. També alemany.Tels. 96 392 55 46 i 626 15 39 75(Ángela).

Intercanvi d’idioma Català/Anglés oCastellà/Angléss. Busque natiu/nativanord-americà o anglés per a fer inter-canvi d’idioma. Tel. 639 63 34 22 (Josep).

Classes de Castellà i Català i intercanviCastellà-Català/Anglés. Preus molteconòmics. Tel. 636 19 14 19 iI_Albarracin@hotmail.com.

Necessite classes d’Angllés. Necessite estu-diant o professor natiu que domine elcastellà per a rebre classes d’anglésintensiu. Tel. 654 70 87 95 (Mayte).

Passe treballs, apunts... a ordinador.Ràpid i econòmic. 686 10 10 20(Paula).

Venc llibres de Periodisme iComunicació Audiovisual: El lenguajeradiofónico, d’Armand Balsebre,Manual de la entrevista periodística,de Juan Cantavella, i Diseño de pro-gramas en radio, de Miguel ÁngelOrtiz. Nous, preu a convindre.favstv@yahoo.es.

Actualitat sobre voluntariat a laUniversitat de València. La pàgina webdel CADE de la Universitat de Valènciacompta amb informació actualitzadasobre programes de voluntariat, cur-sos, beques, entre altres. Els interes-sats poden consultar tota l’actualitaten l’adreça www.uv.es/cade/v/volunta-riat.

Voluntaris per al Club d’Oci d’Asprona.Necessitem voluntaris per a participaren activitats per a persones amb dis-capacitat intel·lectual. Tallers, eixidesal teatre o al cinema, excursions o fes-tes centren les activitats del Clubd’Oci, que són planificades per lesmateixes persones amb discapacitat através de reunions periòdiques, per ales quals és primordial el suport delsvoluntaris. L’entitat està al barri deBenimaclet. Interessats telefoneu al96 339 10 80/615 56 57 63 (Mª JesúsDolz).

Convivència i educació en valors.Necessitem voluntaris per a treballaramb xiquets i xiquetes del barri delMarítim en un programa social de con-vivència i educació en valors, salut,ecologisme, participació, etc.Realitzem activitats de repàs escolar,ludoteca, tallers i eixides. Flexibilitatde dilluns a divendres de vesprada iels caps de setmana. Associació juve-nil YMCA (c/Illes Canàries 112 o 96 33324 87).

Projecte Xaloc. Necessitem voluntarisper a treballar amb xiquets i xiquetesdel barri de Russafa amb problemessocials i escolars. Realitzem activitatsde repàs escolar, jocs, tallers i eixides,dilluns, dimecres i divendres per lesvesprades. Estem a Pere III el Gran 20,baix. Tels. 96 373 04 40 i 636 38 41 44(Juan) i 654 84 85 24.

Voluntariat social a Cáritas. El ProjecteSirocco treballa en la intervenció ambmenors i adolescents en situació derisc d’inadaptació social al barri deBenicalap. Activitats de recolzamentescolar, tallers, jocs, eixides. Ens reu-nim les vesprades de dilluns, dimecresi divendres. Interessats telefoneu al610 82 20 91 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris per a un pro-grama de diinamització a centres esco-lars de València. Treball d’integraciósocial amb immigrants, joves d’ètniagitana, etc. Informació al 96 395 09 31o valenciastch@terra.es.

Es necessiten voluntaris per a AuxiliaValència. Treball d’integració de per-

sones amb discapacitació. Informacióal 605 40 04 29 (Jesús).

Programa Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat de València, através d’un conveni amb la Caixa deCatalunya i l’Ajuntament de València,ofereix als estudiants conviure ambpersones majors a canvi de tindreallotjament gratuït durant el cursacadèmic i una ajuda econòmica.Interessats cal remetre a les oficinesdel CADE la sol·licitud. Més informació:96 386 47 71 i www.uv.es/cade.

Pis per a llogar. Xic/a. Cèntric, bonacombinació per anar a les universitats,prop del metro. Lluminós, per a tem-porades curtes. C/Teixidores 3. Preu:450 euros. Tel. 96 334 50 44 (Josefa).

Pis per a llogar. Xic/a. Acabat de refor-mar. Aire condicionat, rentadora,nevera nova, vitroceràmica, televisió,cada habitació amb un armari. Enfrontdel jardí d’Aiora. C/Humanista Furió 11.Preu: 900 euros. Tel. 669 75 03 76(Consuelo).

Pis per a lloggar. Xic/a. Ben comunicat(zona carrer Albacete). Zonatranquil·la, segon sense ascensor, des-peses de comunitat incloses, llum iaigua a part. Preferentment erasmus.C/Carcaixent 11. Preu: 600 euros. Tel.96 377 83 38 (Mercedes).

Pis per a llogar. Xic/a. Zona final BlascoIbáñez, despeses de comunitat inclo-ses, llum i aigua a part. Ben comunicaten autobús i metro. Pis gran.C/Crevillent 28. Preu: 875 euros. Tel.626 79 81 51 (Rosario).

Pis per a llogar. Xic/a. No hi ha despesesde comunitat, solament deu euros deneteja d’escala. Està molt a prop delCampus de Burjassot. C/Isaac Peral48. Preu: 350 euros. Tel. 96 36 39 728(Ana).

Compartir amb estudiants. Xic/a.Habitació completament equipada. Pisnou i tot equipat: aire condicionat,televisió, rentadora, gas ciutat, micro-ones, situat molt a prop de les facul-tats. Bona combinació d’autobusos.C/Dolores Marqués 25. Preu: 160euros. Tel. 625 92 90 62 (Miriam).

Compartir amb estudiants.. Xic/a. És unpis de tres habitacions, saló i cuinamenuda. L’habitació que queda lliureés mitjana. El pis és interior. Es buscauna xica no fumadora. Una de lesxiques del pis té un gos. C/Polo yPeyrolon 46. Preu: 150 euros més des-peses. Tel. 600 21 59 10 (Laura).

Compartir amb estudiants. Xic/a. Eslloga habitació a Burjassot, el pis ésgran, té tres habitacions i dos banys.C/Cervantes 40. Preu: 120 euros. Tel.627 05 20 53 (Hanza).

Compartir amb estudiants. Xic/a. Situata la zona de Benimaclet, a cinc minutsde la parada de metro i tramvia. És unpis molt ample i lluminós, amb quatrehabitacions, dos banys i dues balcona-des. Hi ha connexió a internet i televi-sió. Ambient d’estudi i bona compa-nyia. Ja es pot entrar. C/Alfahuir 22.Preu: 150 euros. Tel. 635 81 58 05 (MªJosé).

Es lloga habitació. Xic/a. Aquest habi-tatge per a compartir amb una famíliaestà molt a prop de la Politècnica. Ésun pis amb vistes al mar, té microones,internet. També és molt assolellat ialegre, i el barri és tranquil i agrada-ble. C/Historiador C. S. Albornoz 8.Preu: 350 euros. Tel. 605 95 85 74(Marisa).

Es lloga habitacció. Habitació gran indivi-dual en un pis nou a compartir ambdues xiques. Disponible ara o a nego-ciar. Prop de facultats, metro, super-mercats, etc. C/Dolores Marqués.Preu: 223 euros. Tel. 665 49 91 12(Carles).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 20098

El Patronat Sud-Nord de laFundació General de laUniversitat de València ha createl I Premi Manuel Castillo. Ambaquest guardó, l’entitat univer-sitària dedicada a impulsar lacooperació al desenvolupamentpremiarà la millor monografiad’investigació i el millor treballperiodístic publicats cada any. Amés, mitjançant el premi, elPatronat Sud-Nord ret homenat-ge a Manuel Castillo, professor iperiodista republicà gràcies al lle-gat del qual la Universitat deValència va crear el PatronatSud-Nord.El nou premi, que pretén estimu-lar la recerca acadèmica iperiodística en l’àmbit de la coo-peració i el desenvolupament,com també difondre’n els resul-tats a la societat, preveu duescategories: millor monografiad’investigació, dotat amb 5.000euros, i millor reportatgeperiodístic, amb 3.500 euros.Els treballs publicats que es pre-senten a la convocatòria podenser de caràcter teòric, experi-mental o aplicat, i han de tractarsobre qualsevol faceta del desen-volupament humà i la pau,segons els postulats delPrograma de Nacions Unides peral Desenvolupament (PNUD) i laUnesco.Joaquín Azagra, president delPatronat Sud-Nord, puntualitza

que amb aquest premi “volemreconéixer tots aquells treballsque tracten sobre el desenvolu-pament humà, entés com unprocés de canvi i de progrés(social, econòmic, polític, cultu-ral…), com la manera d’eixamplarles capacitats de les persones enun entorn lliure, digne i saluda-ble, on puguen accedir en igual-tat d’oportunitats a l’educació, albenestar i als recursos necessa-ris”.En el cas de les monografies, hipoden concórrer tots aquellsautors que pertanyen a qualsevolde les universitats valencianes.Pel que fa al reportatge periodís-tic, ha d’haver estat emés per

algun dels mitjans de comunica-ció amb redacció i edició valen-cianes i/o emés per algun perio-dista valencià en mitjans decomunicació nacionals o interna-cionals. Els autors, els departa-ments, els instituts o les unitatsdocents universitaris i les asso-ciacions hi poden presentar can-didatura fins el proper 15 desetembre. En tots els casos, elstreballs presentats han d’haverestat publicats, editats i/o eme-sos durant un any natural (del 15de setembre del 2008 al 15 desetembre del 2009) en qualsevolde les llengües oficials de laComunitat Valenciana, comtambé en anglés o en francés.

Premi per a estudis i reportatgessobre pau i cooperació

cites

Un total de cinquanta-nou ofertesd’estudis oficials de màster hanobert el període per a la preins-cripció, en un termini que aca-barà el 17 de juny. El procedimentde preinscripció té la finalitat deseleccionar els candidats quevolen cursar aquests cursos, totcomprovant que reuneixen elsrequisits d’accés i admissió exi-gits en cada cas i ordenant lessol·licituds d’acord amb la bare-mació dels mèrits al·legats.Fins el 17 de juny els estudiantsque vulguen cursar alguna de lescinquanta-nou ofertes dels màs-ters que s’anuncien en aquestasegona convocatòria de preins-cripció per al curs 09/10 haurand’inscriure-s’hi a través de l’apli-cació web disponible des de lapàgina del Servei de Postgrau(http://www.uv.es/postgrau/con-vocatoria2009_II.htm).A mitjans de juliol està previstiniciar el tercer i últim període depreinscripció, en el qual s’incor-poraran trenta-cinc noves pro-postes de màster oficial, actual-ment en procés de verificació iautorització. Amb aquesta novallista, l’oferta de postgraus ofi-

cials de la Universitat de Valènciaper al curs 2009-2010 ascendiràa un total de més de norantatítols de màster oficial i més deseixanta programes oficials dedoctorat, tots ells adaptats al’Espai Europeu d’EducacióSuperior.

GUIA DE POSTGRAU. Un anymés, la Universitat de València hapublicat la seua Guia Oficial dePostgrau, en la qual s’arreple-guen els més de tres-cents cin-quanta màsters, diplomes i certi-ficats que es podran realitzar elpròxim curs acadèmic 2009-2010entre títols propis i oficials. Dinsde l’oferta de títols propis, queenguany ascendeix a 276 cursos,s’han organitzat 76 nous màsters,diplomes i certificats per a inten-tar suplir any rere any la deman-da formativa. D’aquesta manera,la Universitat de València es con-verteix en el centre d’educaciósuperior amb major oferta depostgrau i d’especialització de laComunitat Valenciana. Una ofertaespecialitzada i dirigida a millo-rar les perspectives professionalsi laborals dels estudiants.

EN XIFRES. La majoria (78%)seran postgraus propis de dife-rent durada (màsters, diplomesi certificats), gestionats per laFundació Universitat-Empresade València (Adeit) amb l’objec-tiu de donar resposta a lesnecessitats de formació del sec-tor productiu. D’aquests cursos,la majoria corresponen a l’Àreade Salut (27%), seguits dels del’Àrea Juridicosocial, de Direcciói Gestió Empresarial (16,8%) i dePsicologia (13,8%). Completenl’oferta altres programes de lesàrees de Ciències i Tecnologia;Humanitats; Ciències del’Educació; Seguretat, Salut iMedi Ambient; i Activitat Física iEsport.

FORMACIÓ A DISTÀNCIA. El45% d’aquests cursos s’impar-tirà a distància, una formacióque en els últims anys ha expe-rimentat una forta implantaciógràcies al desenvolupament deles noves metodologies formati-ves i a la utilitat d’eines tecnolò-giques com ara l’Aula Virtual.Més informació:www.adeit.uv.es/av.

S’inicia el segon període de preinscripció alsmàsters oficials i es publica la Guia de Postgrau

I Premi Manuel Castillo del Patronat Sud-Nord

MARISOL HOYOS

–Quins són els projectes del seu equipper a l’etapa que ara comencen?

–Des del moment que vaig plante-jar-me la possibilitat d’assumir la di-recció, vaig dissenyar un programaque incloïa cinc apartats fonamen-tals: estudis i organització acadèmi-ca, infrastructures, relacions institu-cionals, relacions internacionals i cul-tura i participació social. Aquestessón les línies bàsiques del nostre tre-ball que, evidentment, es concretenen molts i variats aspectes, com arael disseny dels futurs programes degrau i postgrau, l’augment i redistri-bució dels espais per a la docència (lamanca dels quals és una de les nos-tres limitacions), la millora de les con-dicions acadèmiques del grup d’estu-diants ubicats al Consorci HospitalUniversitari de València, la millora del’organització dels horaris docents(especialment pel que fa a les pràcti-ques a institucions sanitàries), l’aug-ment de contactes amb altres insti-tucions amb les quals compartim in-quietuds formatives o del món de lasanitat, etcètera. Un dels aspectesque volem impulsar més fermamentés el desenvolupament d’activitatsculturals i la projecció del nostre cen-tre cap a la societat. A banda d’això,també tenim altres projectes en elcap. Tenim un alt nombre de profes-sorat en promoció i serà fonamentalfacilitar la seua incorporació mitjan-

çant el desenvolupament de noves lí-nies de recerca per a enriquir els seuscurricula personals.

–Què vol aportar aquessta direccióa l’Escola d’Infermeria i Podologia?

–Per damunt de tot, un plus d’ener-gia. El nou equip deganal és un grupjove i vol consolidar un projecte dinà-mic i transparent. El moment histò-ric en què ens trobem, amb el pla degrau a punt de començar, és un rep-te que hem assumit amb una il·lusióque volem contagiar, per tal d’arribara un futur que, a hores d’ara, es pre-senta molt encoratjador. L’equip an-terior va iniciar tasques que ens hanposat en la línia correcta i que hemde desenvolupar. Hi ha molt de tre-ball per davant.

–El repte més important serà eldesenvolupament ddels nous estudisde grau i postgrau.

–Efectivament. Estem vivint un mo-ment clau per a tota la comunitat uni-versitària, però especialment impor-

tant per al col·lectiu d’infermers i in-fermeres que podrem, amb el títol degrau, satisfer una inquietud històri-cament plantejada: obtindre, amb lanostra formació, el màxim nivell aca-dèmic. Per a nosaltres és un gran rep-te dissenyar bé aquests estudis i ofe-rir un programa de postgrau que in-cloga també la possibilitat de fer eldoctorat. Hem de pensar que el fetque Infermeria es convertisca engrau i passe a tindre una durada dequatre anys acadèmics no noméspermetrà donar un major nivell for-matiu als nostres estudiants i estu-diantes, sinó que facilitarà adequarels actuals continguts, que ja s’estanimpartint en tres anys, amb horarisexcessivament densos per a profes-sors i alumnat, a les vertaderes ne-cessitats de temps. Una opinió com-partida per estudiants i professionalsés que Infermeria és una carreramassa llarga per a poder fer-la solsen tres anys.

–Quines activitats o propostes heufet per tal que els alummnes sàpiguenen quina mesura el procés de Bolo-nya afectarà els seus estudis d’Infer-meria o Podollogia?

–Hem fet sessions informatives, ino només amb els nostres estudiants,sinó que fins i tot hem participat enfòrums on s’ha parlat de la relació en-tre la nova titulació i els actuals llocsde treball. Entre els estudiants queacabaran la seua carrera amb el títolactual, i també entre els professio-

nals que ja estan integrats en el mónlaboral, ha generat molta inquietudaquesta adaptació perquè es dema-nen si hauran d’homologar el títol ofer qualsevol tipus de formació com-plementària per a poder exercir. Enaquests moments encara falta perdesenvolupar la normativa específi-ca, però el que està clar és que els ac-tuals diplomats en Infermeria o enPodologia no hauran d’homologar elsseus títols ni fer cap tipus de docèn-cia complementària obligatòria.

–Com s’està adaptant el professo-rat a aquest procés?

–Els nous estudis de grau comen-çaran en aquesta facultat el curs2010-2011 i, encara que generen in-certesa, no ens trobem tan inquietscom si començàrem el proper curs.No obstant això, les CEPE d’ambduestitulacions estan treballant de valentperquè puga obrir-se un debat i queel plantejament del nou pla acapareel major nombre d’iniciatives i inquie-tuds entre els responsables de lesmatèries i mòduls.

–I pel que fa als estudis de Podoolo-gia?

–També Podologia estrenarà títolde grau el mateix curs que Inferme-ria, encara que en Podologia estemmolt més avançats i el nou pla ja haestat aprovat per la Junta de Centre.Tinc un especial interés per la podo-logia. En els últims anys hem aug-mentat considerablement el nombrede demandes de places per a estudiaraquesta titulació en el nostre centre.Tenim els recursos docents adequats,una clínica podològica pròpia ambtota la dotació necessària per a unespràctiques d’altíssima qualitat, con-venis signats amb institucions d’in-vestigació i amb institucions sanità-ries públiques (la qual cosa és prounovedosa en tot l’Estat Espanyol) isols ens queda consolidar les placesd’un gran nombre de companys pro-fessors. Aquest és un objectiu priori-tari per als propers anys.

REDACCIÓ

Un equip de científics de la Universi-tat de València ha demostrat, des-prés d’analitzar els ecosistemes afec-tats pel vessament de fuel del Pres-tige, que els paràsits de diverses es-pècies de peixos amb valor comercialsón indicadors de contaminació ma-rina molt vàlids. Els experts van es-tudiar caladors de les ries altes i bai-xes, com ara Malpica i Vigo, abans del’accident del petrolier el novembredel 2002, i van continuar els treballsposteriorment amb la finalitat decomprovar el ritme i les peculiaritatsde la recuperació dels ecosistemes.

La investigadora principal del pro-jecte, Mercedes Fernández, explicaque s’han analitzat, des de l’any 2000i amb mostres mensuals, dos tipus deparàsits –els ectoparàsits i els endo-paràsits– de peixos amb valor comer-cial com ara el maire o abadeget i laboga. Arran de l’episodi de pol·lucióde les aigües provocat pel Prestige,van detectar “un increment dels ec-toparàsits, és a dir dels paràsits ex-terns que afecten la fauna marina,però aquest era un resultat esperat”,segons Fernández, del Grup de Zoo-logia Marina. La troballa d’aquest es-tudi de llarg termini va ser que la con-taminació també produïa “un aug-ment dels paràsits interns, els ano-menats endoparàsits, malgrat que al-tres investigacions havien conclòsque disminuïen. Aquesta proliferacióindica que la contaminació va debili-tar els hostes o afavorit l’apariciód’organismes oportunistes que tam-bé hostatgen fases larvàries d’endo-paràsits, com és el cas dels cucs po-liquets, els quals es consideren hos-tes intermediaris”, argumenta lacientífica de la Universitat de Valèn-cia. “Els paràsits són bons indicadorsperquè en tindre cicles vitals comple-xos ens poden donar una idea globald’allò que succeeix en l’ecosistema”,afegeix Ana Pérez del Olmo, perta-nyent al grup d’investigació del pro-jecte.

Els endoparàsits estudiats no afec-ten la qualitat dels peixos comercials,com passa en ocasions amb algunsprotozous, de mida microscòpica,però poden desagradar als consumi-dors, perquè alguns com ara els co-neguts Anisakis, que afecten el mai-re, poden créixer fins a dos centíme-tres i, en conseqüència, veure’s ambfacilitat en les vísceres dels exem-plars. A més, aquests paràsits podenafectar els humans quan passen através del peix cru o poc cuinat.

El Grup de Zoologia Marina de l’Ins-titut Cavanilles de Biodiversitat i Bio-logia Evolutiva desenvolupa ara l’a-nàlisi, a mitjà termini, de l’acumula-ció de metalls pesants en l’organis-me de diverses espècies de paràsitsi de peixos de la costa atlàntica per-judicada pel vessament del Prestige,en col·laboració amb un grup de laUniversitat Duisburg-Essen d’Alema-nya, on es troba actualment la doc-tora Ana Pérez.

Investiguenecosistemesafectats pel‘Prestige’

Julio Fernández Garrido, professor d’Infermeria Medicoquirúrgica, és el noudirector de l’Escola d’Infermeria i Podologia de la Universitat. Fernández ésmembre del Comité Nacional d’Experts per al Disseny de les Especialitatsd’Infermeria i, després d’una llarga trajectòria investigadora, ha demanatuna excedència de la seua activitat assistencial per tal de dedicar-se a aquestprojecte. El seu equip vol iniciar el nou període amb la il·lusió necessària pera encetar els canvis que demana l’adaptació als nous graus dels estudis d’In-fermeria i Podologia.

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 2009 9

“Volem impulsarla projecció del

centre cap a la socie-tat i incrementar lesactivitats culturals

“El nou títol degrau començarà

el curs 2010-2011

FOTO: MIGUEL LORENZO

entrevistaDIRECTOR DE L’ESCOLA D’INFERMERIA I PODOLOGIA. Julio Fernández

“Amb el títol de grau la nostra formaciótindrà el màxim nivell”

PROPOSTES

cites40 AÑOS Y UN DÍA

Presentació del documental.Intervindran Arnau Vilardebó(actor empresonat pel cas laTorna), Salvador Dolz(director del documental). Dia: 12 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Fòrum de Debats. AulaMagna. Entrada gratuïta.

LOS ÁNGELESEXTERMINADORES

Cicle Inspeccionades,perseguides, evocades. Lamirada masculinaheterosexual a través delcinema. Dirigida per Jean-Claude Brisseau. 2006.Presentació i col·loqui.Dia: 13 de maig.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner.Preu: Entrada gratuïta.

VICKY CRISTINABARCELONA

Cicle Cinema en valencià.Dirigida per Woody Allen.Dia: 12 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: UGC Cine Cité. AvingudaTirso de Molina 16.Preu: Dues entrades gratuï-tes amb carnet universitari ireduïda per al públic engeneral. A més, amb la pre-sentació de l’entrada de lasetmana anterior, una entra-da gratis.

URANI. ÉS UN PAÍS?

Documental. Organitza:Jóvenes Verdes de Valencia.Col·labora: Col·legi MajorLluís Vives.Dia: 12 de maig.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner.

PERSÉPOLIS

Projecció de la pel·lículadurant la SetmanaIntercultural de Mislata.Degustació de te àrab ambpastes.Dia: 7 de maig.Hora: 22:30 hores.Lloc: C/Major 36 (Mislata).

DARWIN: EL SEU TEMPS, LASEUA OBRA, LA SEUAINFLUÈNCIA

Una de les activitatsprogramades amb motiu delbicentenari del pare del’evolucionisme. Produïdaper la Universitat de Valènciai l’Institut d’Estudis Catalans.Dies: Fins setembre.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores.Diumenges i festius de 10 a14 hores.Lloc: Palau de Cerveró. Pl/deCisneros 4.

ART I POLÍTICA

Una trentena d’obres desetze pintors europeuspintades del 1970 al 1995que reflexionen sobre lasocietat de consum, elcapitalisme i el comunisme.

Dies: Fins el 21 de juny.Lloc: Sala MartínezGuerricabeitia de la Nau.C/Universitat 2.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores.Diumenges i festius de 10 a14 hores.

ENTRE TERRA I FE.ELS MUSULMANS AL REGNECRISTIÀ DE VALÈNCIA(1238-1609)

La mostra dóna a conéixer lavida dels valenciansmusulmans al regne cristiàcreat per Jaume I, amb motiudel quart centenari del’expulsió dels moriscos.Visites guiades i tallerdidàctic en:visites.guiades@uv.es.Dies: Fins el 28 de juny.Lloc: Sala Estudi General dela Nau. C/Universitat 2.Gratis.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores.Diumenges i festius de 10 a14 hores.

FRAGMENTS D’UN ANY.FOTOPERIODISTES DEVALÈNCIA. IMATGES 2008

68 fotografies reflecteixenl’actualitat política, cultural ilúdica que s’ha produït aValència durant el 2008.Organitza: Unió dePeriodistes Valencians.Dies: Fins el 14 de juny. Lloc: MuVIM (Museu Valenciàde la Il·lustració i laModernitat). Entrada lliure.

XIV MOSTRA DE TEATREUNIVERSITARI

De la Xarxa Vivesd’Universitats.Dies i hores: 7 de maig apartir de les 11 hores, 8 demaig a partir de les 12 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure ambinvitació que caldràarreplegar des de dues horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

PROJECTE TEATRALALCOVER

Rudiggore o la nissagamaleïda (una operetasobrenatural), de Gilbert &Sullivan. Per EGOSteatre(Catalunya). Direcció: JoanMaria Segura i Bernardas.Dia: 13 de maig.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure ambinvitació que caldràarreplegar des de dues horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

CIRCUNSTANCIAL DELJUEGO

De Cia Amame.Circuit Café-Teatre.Dia: 7 de maig.Hora: 23 hores.Lloc: Sala Lo Rat. C/PareMéndez 43 (Torrent).

¡TU SÍ QUE SABES!

D’Elena Albertini i AnaSánchez.Circuit Café-Teatre.Dia: 14 de maig.Hora: 23 hores.Lloc: Sala Lo Rat. C/PareMéndez 43 (Torrent).

LES MIL I UNA NITS

Contacontes. Nit denarracions del món.Actuacions de DomingoChinchilla (Mislata), Kaoz(Colòmbia) i Ivanna(Argentina).Dia: 8 de maig.Hora: 22:30 hores.Lloc: C/Sant Pere 11(Mislata).

PAU ALABAJOS

Cicle Música en valencià.Circuit So de Sons.Dia: 7 maig.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Montaner.Entrada gratuïta.

JENNY DEE & THEDEELINQUENTS

Soul-lluisvives.uv.es.Dia: 8 de maig. Gratis.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Montaner.

RUBÉN ALONSO, VIOLÍ

Cicle Joves Intèrprets del’IVM. Autors: J. S. Bach, W.A. Mozart, S. Prokofiev i P.Sarasate.Dia: 12 de maig. Gratis.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula de Música. Sala dela Muralla del Col·legi MajorRector Peset.

JOAN BENAVENT, VIOLÍ;MARIÀ GARCÍA, PIANO

Cicle Música a la capella.Autors: J. S. Bach, W. A.Mozart, M. Ravel.Dia: 13 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència.

CONCERT DE GUITARRA

A càrrec de Javier Somoza.Actuació organitzada perl’Associació d’Amics de laGuitarra. Les entrades espoden recollir a la taquilladel Jardí. 3 euros (horari dela taquilla: de 10 a 21 hores).Dia: 9 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça.

CONCERT DEL CORUNIVERSITARI SANT YAGO

Actuació organitzada perl’Aula de Música de laUniversitat de València.Dia: 10 de maig.Hora: 12 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça.

TAULA RODONA

El postmasclisme. Una novaactitud que dificulta el camícap a la igualtat de gènere.Amb motiu de la presentació

del llibre “Los nuevos hom-bres nuevos. Los miedos desiempre en tiempos de igual-dad” (Ed. Destino), de MiguelLorente Acosta. Hi intervin-dran Carmen Alborch(Regidora socialista del’Ajuntament de València),Elena Martínez García(Professora de DretProcessal de la Universitatde València), Miguel LorenteAcosta (Delegat del Governper a la violència de gènere.Autor del llibre). Dia: 13 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna.

SITUACIÓ DE LA JUSTÍCIA AESPANYAA càrrec de Carlos Alfonso

Mellado (Professor de Dretdel Treball i de la SeguretatSocial. Universitat deValència). Dia: 14 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.C/Universitat 2. Gratis.

DIA DE LA PERSONAEMPRENEDORA A LACOMUNITAT VALENCIANA

Macrojornada en la qual esdesenvoluparà un extensprograma d’activitats dirigita emprenedors per acompartir experiències iadquirir coneixementspràctics.Dia: 7 de maig.Lloc: Parc Tecnològic.Avinguda de BenjaminFranklin 12 (Paterna).

EXCURSIÓ AL BARRANC DELA CASELLA

Matrícula al 96 315 68 06 i acicbotanic@uv.es.Dia: 9 de maig.

CORTOMETRAJES POR LA IGUALDAD

Convoca: CAM.Sol·licitants: Podranparticipar-hi totes aquellespersones que vulguen, quetracten en les seues obresqualsevol de les temàtiquessocials relacionades amb ladiscriminació de la dona.Gènere: De lliure elecció,s’admetran tots els gènerescreatius audiovisuals en elsquals l’autor/a haja deciditexpressar-se.Duració: Màxima de vintminuts.Bonificació: Els curtsseleccionats seran bonificatsamb 500 euros i la inclusióen un devedé que editaràCaixa del Mediterrani i quees difondrà àmpliament.Lliurament de les obres: Esfaran arribar a l’Aula deCultura La Llotgeta (pl/delMercat 4), en horari de 10 a13 hores i de 17 a 21 hores.Termini: 15 de juny.

III ACURT FESTIVAL

Marató de curts en bonambient. La intenció ésdonar a conéixer lescreacions, per la qual cosaels premis seran simbòlics.Dia: 16 de maig.Hora: De 16 a 22 hores.Lloc: C/Josep Ballester 7.

DIVERSOS

CONFERÈNCIES

MÚSICA

TEATRE

EXPOSICIONS

CINEMA

DRÁCULA DE BRAM STOKER

Cicle Amors caníbals. DeFrancis Ford Coppola.Presentació i col·loqui.Dia: 3 de juny.Hora: 18 hores.Lloc: Saló d’Actes del CM LluísVives.

TROUBLE EVERY DAY

Cicle Amors caníbals. DeClaire Dennis. Presentació icol·loqui.Dia: 10 de juny.Hora: 18 hores.Lloc: Saló d’Actes del CM LluísVives.

PAGES FROM A VIRGIN’SDIARY

Cicle Amors caníbals. De GuyMaddin. Presentació icol·loqui. Actuació musical acàrrec de Néstor Vilar.Dia: 12 de juny.Hora: 18 hores.Lloc: Saló d’Actes del CM LluísVives.

MONSTRES CONTRAALIENÍGENES

Cicle Cinema en valencià.Dirigida per Rob Letterman iConrad Vernon.Dia: 9 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: UGC Cine Cité. AvingudaTirso de Molina 16.Preu: Dues entrades gratuïtesamb carnet universitari ireduïda per al públic en gene-ral. A més, amb la presenta-ció de l’entrada de la setmanaanterior, una entrada gratis.

SA MAJESTAT MINOR

Cicle Cinema en valencià.Dirigida per Jean-JacquesAnnaud.Dia: 2 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: UGC Cine Cité. AvingudaTirso de Molina 16.Preu: Dues entrades gratuïtesamb carnet universitari ireduïda per al públic en gene-ral. A més, amb la presenta-ció de l’entrada de la setmanaanterior, una entrada gratis.

REBOBINEU, SI US PLAU

Cicle Cinema en valencià.Dirigida per Michel Gondry.Dia: 16 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: UGC Cine Cité. AvingudaTirso de Molina 16.Preu: Dues entrades gratuïtesamb carnet universitari ireduïda per al públic en gene-ral. A més, amb la presenta-ció de l’entrada de la setmanaanterior, una entrada gratis.

NO EM DEMANIS QUE ETBESI PERQUÈ ET BESARÉ

Cicle Cinema en valencià.Dirigida per Albert Espinosa.Dia: 23 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: UGC Cine Cité. AvingudaTirso de Molina 16.Preu: Dues entrades gratuïtesamb carnet universitari ireduïda per al públic en gene-ral. A més, amb la presenta-ció de l’entrada de la setmanaanterior, una entrada gratis.

DARWIN: EL SEU TEMPS,LA SEUA OBRA, LA SEUA INFLUÈNCIA

Amb motiu del bicentenaridel pare de l’evolucionisme.Produïda per la Universitatde València i l’IEC.Dies: Fins setembre.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30hores i de 16 a 20 hores.Diumenges i festius de 10 a14 hores.Lloc: Palau de Cerveró. Pl/deCisneros 4.

ART I POLÍTICA

Una trentena d’obres desetze pintors europeuspintades del 1970 al 1995que reflexionen sobre lasocietat de consum, elcapitalisme i el comunisme. Dies: Fins el 21 de juny.Lloc: Sala MartínezGuerricabeitia de la Nau.C/Universitat 2.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30hores i de 16 a 20 hores.Diumenges i festius de 10 a14 hores.

ENTRE TERRA I FE.ELS MUSULMANS ALREGNE CRISTIÀ DEVALÈNCIA (1238-1609)

La mostra dóna a conéixer lavida dels valenciansmusulmans al regne cristiàcreat per Jaume I, ambmotiu del quart centenari del’expulsió dels moriscos.Visites guiades i tallerdidàctic en:visites.guiades@uv.es.Dies: Fins el 28 de juny.Lloc: Sala Estudi General dela Nau. C/Universitat 2.Gratis.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30hores i de 16 a 20 hores.Diumenges i festius de 10 a14 hores.

DISSENY I ESCULTURAASTRONÒMICS

Quarta mostra de projectesdels alumnes de primària isecundària participants en elconcurs organitzat pelGabinet Didàctic de l’Aula delCel de la Universitat deValència.Dies: Fins el 28 de juny.Horari: De 10 a 21 hores.Dilluns tancat.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart80.

FRAGMENTS D’UN ANY.FOTOPERIODISTES DEVALÈNCIA. IMATGES 2008

68 fotografies reflecteixenl’actualitat política, cultural ilúdica que s’ha produït aValència durant el 2008.Organitza: Unió dePeriodistes Valencians.Dies: Fins el 14 de juny. Lloc: MuVIM. Entrada lliure.

MANS QUIETES

Albena Teatre. Aquestacomèdia tracta en clau d’hu-mor “com de perillós” que

pot ser en molts àmbits de lavida el fet de prendre al peude la lletra allò de ser políti-cament correctes.Dies: Del 27 de maig al 14 dejuny.Preu: Platea 16 euros, segonpis 8 euros.

EL DIA QUE BERTOLTBRECHT VA MORIR AFINLÀNDIA

De Josep Lluís i RodolfSirera. Per Assaig (GTUV).Direcció: Pep Sanchis i MariaP. Bosch.Dies: 3 i 4 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure ambinvitació que caldràarreplegar des de dueshores abans delcomençament a laconsergeria de la Nau.

MOSTRA DE TEATRE

Del taller permanent segonnivell de la UV.Dies: 28 i 29 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.

CONCERT DE FI DE CURS

Escola Coral La Nau de laUniversitat de València. CorMestral; Cor Garbí; CorTramuntana; Mònica Peralesi Massana, directora; AdriàGràcia, piano.Dia: 30 de maig. Gratis.Hora: 12 hores.Lloc: Saló d’Actes de l’EdificiInterfacultatiu.

CICLE JOVES INTÈRPRETSDE L’IVM

Sarahí Sancho, violí. AutorsJ. S. Bach, F. Mendelssohn.Dia: 2 de juny.Hora: 19:30 hores.Lloc: Col·legi Major RectorPeset.

MÚSICA A LA CAPELLA

Begoña Martínez, soprano;Juan José Tornero, flautadolça i flauta travessera;Remigi Morant, flauta dolça;Gema Denia, viola degamba; Ángel Carrasco,clavicèmbal. Autors J. S.Bach, G. Sammartini, G. P.Telemann.Dia: 3 de juny.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència,la Nau. C/Universitat 2.

MÚSICA A LA CAPELLA

Ignacio Lezcano, violí; PabloCórcoles, viola. Autors P. I.Txaikovski, P. Sarasate, J. S.Bach.Dia: 10 de juny.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència,la Nau. C/Universitat 2.

MARCOS RIPOLL CORELLA,TUBA; STEFANOSSPANOPOULOS, PIANO

Obres d’E. López Chavarri, E.Granados, I. Albéniz i R.Strauss.

Dia: 9 de juny.Hora: 19:30 hores.Lloc: Saló d’Actes del CM LluísVives.

JOSÉ LUIS GRANELL

Cicle L’arbre del Jazz-Jazz alBotànic 2009.Dia: 13 de juny.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça.C/Quart 80.Preu: 3 euros. Cal recollir lesentrades a les taquilles delJardí des del dissabteanterior a l’actuació. Dillunstancat.

MÚSICA A LA CAPELLA

Cor de dones a cau d’orella.Mònica Perales, directora.Úrsula Segarra, arpa. AutorsG. Holst, B. Britten.Dia: 17 de juny.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència,la Nau. C/Universitat 2.

INTRODUCCIÓ DECOMPETÈNCIES PER A LASOSTENIBILITAT EN LESNOVES TITULACIONSUNIVERSITÀRIES

Cicle Algunes reflexions sobrel’educació per a lasostenibilitat. A càrrec dePilar Aznar (catedràtica deTeoria de l’Educació,Universitat de València),Maria Àngels Ull (professorade Bioquímica i BiologiaMolecular, Universitat deValència). Dia: 28 de maig.Lloc: Aula Magna.C/Universitat 2.

CURTMETRATGES PER LA IGUALTAT

Convoca: CAM.Sol·licitants: Podranparticipar-hi totes aquellespersones que vulguen, quetracten en les seues obresqualsevol de les temàtiquessocials relacionades amb ladiscriminació de la dona.Gènere: De lliure elecció,s’admetran tots els gènerescreatius audiovisuals.Duració: Màxima de vintminuts.Bonificació: Els curtsseleccionats seran bonificatsamb 500 euros i la inclusió enun devedé que editarà Caixadel Mediterrani i que esdifondrà àmpliament.Lliurament de les obres: Esfaran arribar a l’Aula deCultura La Llotgeta (pl/delMercat 4), en horari de 10 a13 hores i de 17 a 21 hores.Termini: 15 de juny.

LES VESPRADES DE JUNY AL JARDÍ

Dies: De l’1 al 27 de juny.Horari: De dilluns a divendres,de 15:30 a 18:30 hores.Preu: 10 euros per dia i 50euros per setmana.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart80.

DIVERSOS

CONFERÈNCIES

MÚSICA

TEATRE

EXPOSICIONSCINEMA

El músic Santiago Auserón oferí ahir dimecres una conferència a laFacultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat deValència. Durant la xarrada, que portava com a títol Proximitat i abismeentre poesia i cançó popular contemporània, el músic reflexionà sobre elseu ofici i la seua trajectòria musical. En acabar, Auserón encetà un debatamb els assistents.Santiago Auserón és un dels músics més reconeguts del panorama musicalespanyol. Fundador de projectes llegendaris com ara Radio Futura o JuanPerro, la seua obra es caracteritza per una recerca contínua de les arrelsde la música hispana. En l’actualitat es troba presentant pels escenaris lesdarreres cançons de Juan Perro.

El col·lectiu d’Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València incor-pora novetats avantatjoses en la seua web. Una pàgina més dinàmica,que pretén que el programa d’Amics s’acoste cada vegada més a la socie-tat. Amb les noves aplicacions, els futurs socis s’hi podran inscriure direc-tament des de la web, així com incorporar-hi la fotografia que vulguen ferservir. S’hi ha afegit una zona privada, on cada soci podrà modificar lesseues dades, inscriure’s a les activitats plantejades, accedir als codis decontrol de les empreses col·laboradores i, a més, veure l’estat del paga-ment de les quotes. Hi ha una gran quantitat d’empreses col·laboradoresque ofereixen preus especials per als socis del col·lectiu, de les quals espot trobar tota la informació en la nova web d’Amics: www.uv.es/amics. Apartir d’ara, s’hi ha incorporat una zona privada mitjançat la qual aques-tes empreses podran validar els socis ràpidament. A més a més, aspectescom ara l’agrupació dels diversos avantatges per categories agilitaran larecerca. Així mateix, s’hi ha incorporat un calendari d’activitats que espot veure en la web de la Fundació General (www.fundaciouv.es), progra-mat per a tot l’any i que, a poc a poc, s’anirà ampliant, amb activitatsmensuals i trimestrals, que seran subvencionades per Amics i AnticsAlumnes. Tot plegat amb la intenció d’acostar aquestes noves iniciatives atots els socis. Activitats divertides, educatives i lúdiques, pensades per atota la família.

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 2009

CITES

10

Santiago Auserón ofereix una xarrada a la Facultat de Comunicació

La pàgina ‘web’ d’Amics i AnticsAlumnes es renova i facilita la inscripció

agenda

Cinema i música, amor i vampirs,creuen ara els seus passos en elcicle amb el qual l’Aula deCinema tanca el curs 2008-2009al Col·legi Major Lluís Vives, elsdies 3, 10 i 12 de juny. Drácula (F.F. Coppola, 1992), Trouble EveryDay (Claire Dennis, 2001) iDracula: Pages from a Virgin’sDiary (Guy Maddin, 2002) són elstítols que formen el cicle Amorscaníbals, amb el qual l’Aula deCinema visita, mitjançant lamúsica, la vessant més destructi-va de la passió.Els títols d’aquest cicle han estattriats no sols per la seua visió del’amor com a força devoradora,sinó també per la importància dela música en la seua estructura.La proposta es completa ambl’actuació musical en directe deNéstor Vilar i els poemes de LuisPérez Ochando, que han preparat composicions originals per a lacloenda del cicle, el 12 de juny, després de la projecció de Dracula:Pages from a Virgin’s Diary.Segons Néstor Vilar, “amb aquest cicle hem volgut subratllar, d’unabanda, la vessant nostàlgica, musical, del vampir i, d’altra banda, lavisió del amor com a força destructiva i devoradora”. En les dues pri-meres pel·lícules, Drácula i Trouble Every Day, la música assoleix unpaper preponderant en la textura de l’obra. Per la seua banda,Dracula: Pages from a Virgin’s Diary és una adaptació al ballet de lanovel·la de Bram Stoker, amb música de Mahler i un original tracta-ment visual.L’Aula de Cinema manté així el costum de tancar les seues activitatscorresponents al curs acadèmic amb una activitat més lúdica i ambmajor presència de la música. Tot i que no hi faltarà l’espectacle, lessessions continuaran tenint el caràcter divulgatiu i didàctic presentdurant la resta del curs. Amb aquesta cita musical i cinematogràficaconclou el curs lectiu, però no l’activitat de l’Aula de Cinema, que tornael 17 de juny per a presentar el número 8 de L’Atalante. Revista deestudios cinematográficos i continua en juliol amb el Nits de cinema al

L’Aula de Cinema tanca el cicle ambuna sèrie sobre vampirs

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 2009 11notícies

EDUARD RAMÍREZ

Dilluns 25 de maig visitaven l’edificidel Rectorat els alumnes de La NauGran de l’itinerari de Gandia, el mésrecent d’aquest programa, que com-bina matèries de ciències socials id’humanitats.

La vicerectora d’Estudis, Maria Vi-centa Mestre, en rebre’ls i mostrar-los l’edifici els dedicà unes paraulesque defineixen el valor que la Univer-sitat els dóna: “Els estudiants de LaNau Gran són els més satisfactoris,perquè no busquen la funcionalitatd’un títol que aprofite en el mercatlaboral, sinó que tenen una actitudvital activa, curiosa i participativa. Ia més, aporten la seua experiènciaenriquidora”. La Nau Gran pretén,des del seu començament, proporcio-nar una formació universitària quefacilite un aprenentatge autònom,que promoga el coneixement de l’en-torn i afavorisca el desenvolupamentpersonal en capacitats i valors de lespersones majors de 55 anys.

El Servei d’Extensió Universitària

és l’encarregat de gestionar aquestprograma, i la seua directora, la pro-fessora de Psicologia Cristina Civera,destaca que “a banda d’uns ense-nyaments que permeten aprendresense l’esforç de superar exàmens,en molts casos ofereixen realitzar elsomni d’anar a la Universitat”. I coma mostra de l’èxit comenta que “quis’apunta ja no se’n va, en acabar tor-nen a començar un altre itinerari”.

Al llarg dels anys el programa haeixamplat l’oferta i s’ha adaptat alsinteressos variats dels alumnes. Ac-tualment compta amb set itinerarisde tres cursos cadascun, distribuïtsen els nostres campus, a banda delde Gandia. Poden triar entre Geogra-fia i Història, Història de l’Art, Huma-nitats, Psicologia, Ciències Bàsiques,Ciències de la Salut, Ciències Socials,Econòmiques i Jurídiques.

Les assignatures troncals, fetes perprofessorat de la casa, es comple-menten amb activitats culturals, comara conferències, excursions i clubs,com el taller d’escriptura. Les assig-natures optatives són un dels aspec-

tes més innovadors, ja que els alum-nes de La Nau Gran assisteixen a l’au-la en companyia dels estudiants querealitzen una titulació oficial. Per aCivera, així “se senten més actius i vi-tals perquè augmenten les seues re-lacions socials. Els alumnes de La NauGran mostren una alta participació,aporten suggeriments des de l’expe-riència i mantenen una col·laboracióestreta en el mateix funcionamentdel programa”.

Un exemple del que diu Civera ésJosep Terol, estudiant de tercer curs

de l’itinerari de Geografia i Història.Josep era professor d’autoescola i enjubilar-se s’apuntà a l’itinerari de So-cials. Però ha aprofitat l’experiènciauniversitària amb intensitat: partici-pà en l’exposició El viatge de La NauGran, féu el discurs durant el lliura-ment de diplomes del 2006 i pertanya l’Associació d’Amics de La Nau Gran,“un pont entre la Universitat i elsalumnes, que disposen d’un coordi-nador en cada curs”, segons Terol. Iencara més, Josep Terol ha milloratel seu valencià als centres d’auto-aprenentatge del Servei de PolíticaLingüística, “sobretot escrit, comen-cí amb el certificat elemental i ara japrepare el superior”.

Al seu torn, Salva Bahilo, tècnic cul-tural que ja participà en la primeramatrícula, manté “un record molt bo-nic dels començaments, perquè mal-grat les dificultats tècniques hi haviamolta il·lusió dels treballadors i delsnous estudiants, que eren molt agra-

dables. I també dels gestors CarmenJuan, Amparo Benavent, FranciscoTortosa, Ramon Torcal i Pedro Ruiz”.

La directora Civera també agraeixaquella implicació i la de totes lespersones que hi han col·laborat enaquesta dècada de funcionament:“Per això els actes de celebració delsdeu anys de La Nau Gran, que faremen novembre, també volen ser un ho-menatge a totes aquestes persones”.

Al remat, l’èxit del programa trans-cendeix les xifres. Com diu Josep Te-rol, “és una expèriència molt positi-va i molt enriquidora per a la gentmajor. Integrar-te amb la gent jove faun entorn molt agradable. Almenysjo sempre he estat ben rebut, i crecque és un intercanvi que els jovestambé agraeixen”. I resumeix amb lamateixa vitalitat que té La Nau Gran:“He conegut molta gent, estic fentmoltes coses que no sabia ni que enseria capaç... La veritat és que fa pu-jar l’autoestima”.

REDACCIÓ

Els pròxims 1 i 2 de juny la Universitatde València acollirà els principals ex-perts, professionals i directius de te-levisió per a comentar les novetats enla regulació del sector audiovisual. LesII Jornades Contd seran inauguradesper la vicepresidenta del Govern Espa-nyol, María Teresa Fernández de laVega, a les 11:30 hores, al Saló d’Actesde la Facultat de Filologia, Traducciói Comunicació.

Personalitats de prestigi que repre-senten tot el sector audiovisual: ad-ministració, indústria, experts, etc.,tractaran els temes de màxima actua-litat sobre el futur del sector audiovi-sual. Hi ha prevista l’assistència delsecretari d’Estat de Telecomunica-cions i per a la Societat de la Informa-ció del Mitic, Francisco Ros; de JesúsM. Santos, director d’Assumptes dePresidència de RTVE; Pedro García, di-

rector general de RTVV; Manuel Po-lanco, director general del Grupo Pri-sa; Maurizio Carlotti, vicepresidentdel Grupo Antena 3; Pedro Pérez, pre-sident de Fapae; Lluís de Carreras,professor de Dret Constitucional UOC;Ángel García Castillejo, Comissió delMercat de Telecomunicacions; Luis deZubiaurre, GECA; Jordi Serra, cap deProgrames de TV3; i Pere Roca, direc-tor del Canal Cultura de RTVE, entremolts altres.

L’anunci fet públic pel Govern Espa-nyol d’eliminar la publicitat de RTVE icompensar el pressupost amb unataxa sobre les televisions privades iles companyies de telecomunicacionsi d’internet no ha deixat indiferentningú. Amb la supressió dels cinc-cents cinquanta milions d’ingressosdirectes a través de la publicitat peral pròxim mes de setembre, els res-ponsables del Govern central han ela-borat un pla de finançament addicio-

nal per a RTVE que tindria tres nivells:una taxa del 3% sobre els beneficisbruts de les televisions privades; unimpost del 0’9% als operadors de te-lecomunicacions que subministrenserveis audiovisuals, com ara televi-sió per internet o a través de la tele-fonia mòbil; i un percentatge de lataxa que els operadors de ràdio, tele-visió i telefonia paguen a l’Estat per ala utilització de l’espai radioelèctric.A canvi, tant les televisions privadescom els operadors de telecomunica-cions podran beneficiar-se de la pu-blicitat que alliberaria RTVE. Les res-postes crítiques, però, no s’han fet es-perar. Les televisions privades comer-cials agrupades en Uteca han rebut lanotícia amb cautela, perquè tot i ha-ver vist satisfetes algunes de les seuespropostes també volen que es reduïs-ca la publicitat de les televisions pú-bliques autonòmiques. Més crítics en-cara amb la decisió de l’executiu espa-

nyol s’han manifestat les empreses detelecomunicacions, les quals hananunciat que carregaran en l’usuarila taxa destinada a finançar RTVE. En-tre altres mesures, planegen inclou-re en les factures dels seus clients laquota desglossada que es dedica a pa-gar els mitjans públics. També prepa-ren accions judicials, tant a Espanyacom a la UE.

Amb aquest panorama encara in-cert, La Sexta ha presentat recent-ment a la Secretaria d’Estat de Tele-comunicacions una sol·licitud per aemetre tedeté de pagament. Es trac-ta d’una possibilitat no contempladaen la llicència del canal. De moment,el Govern Espanyol no ha autoritzatla tedeté de pagament, tot i que no esdescarta, el mateix que passa amb lesfusions entre cadenes de les qualstant s’està parlament darrerament.

A més del debat sobre el model definançament, la futura Llei de l’Audio-visual incorpora altres qüestions d’in-terés en el seu intent per regular tantel sector públic com el privat.

Les II Jornades Contd es completa-ran amb la participació del públic, enel seu doble paper de ciutadans i au-diència, així com amb l’anàlisi de laregulació del mercat radioelèctric. Fi-nalment, seran els estudiants de Co-municació de la Universitat de Valèn-cia i els joves creadors els que tindranl’oportunitat de defendre els seus pro-jectes audiovisuals davant d’una se-lecció de productors i responsablesde cadenes de televisió.

Totes les sessions se celebraran ala Facultat de Filologia, Traducció i Co-municació. Més informació en:www.uv.es/contd.

Fins al 5 de juny estarà obert el termini de preins-cripció per a La Nau Gran. El curs 2009-2010aquest programa de la Universitat per a la gent grancomplirà deu anys de funcionament. Una dècadaplena d’ampliacions, canvis i evolució, però sobretotd’experiències personals enriquidores.

Els principals directius detelevisió parlen sobre el futur del sector audiovisual

La Nau Gran obri la preinscripció alcurs del seu desé aniversari

Fernández de la Vega inaugura-rà les jornades dilluns.

“Es una expèriènciamolt positiva i molt enri-quidora per a la gentmajor. Integrar-te amb lagent jove fa un entornmolt agradable”

NOUDISE337Dijous, 28 de maig de 200912 última

REDACCIÓ

Aquesta mostra recupera la figura delprincipal inspirador i impulsor de l’Ex-posició Regional Valenciana, TomásTrenor Palavicino, membre d’una fa-mília distingida i burgesa de la Valèn-cia dels segles XIX i XX, originària de Li-merick (Irlanda). Trenor és un llinat-ge d’origen irlandés, que s’assenta enla València del segle XIX i que encaraperdura.

Cap al 1820, un jove industriós i es-pavilat Thomas Trenor Keating arribaa la ciutat. Ací comercia, fabrica, pres-ta, compra. Adquireix finques i immo-bles que ell i els seus descendentstransformaran i ampliaran: des de laFàbrica de Sedes de Vinalesa fins elMonestir de Sant Jeroni de Cotalba;des d’habitatges fins a hortes i secans.

Trenor. L’exposició d’una gran fa-mília burgesa, de la qual són comissa-ris Justo Serna i Anaclet Pons, profes-sors d’Història Contemporània de laUniversitat, recrea la trajectòria d’a-questa dinastia mercantil i industrialtot prenent com a punt de partida el1909.

A través d’un centenar d’objectesde distinta naturalesa: mobles, jo-guets, documents originals, reproduc-cions de documents, panells explica-tius, fotografies, olis, música, plani-metria, contextualitzacions culturalsi literàries, a més de produccions au-diovisuals i un documental amb entre-vistes als descendents d’aquells Tre-nor, realitzat pel Taller d’Audiovisualsde la Universitat, es fa una recerca his-tòrica rigorosa i de difusió cultural d’a-questa família i de l’Exposició Regio-nal Valenciana, una de les fites mésdestacades en el desenvolupamentsocial i urbanístic de la ciutat.

“Els Trenor van ser homes de nego-cis i, com a tals, sempre van estar ex-posats. És a dir, es van arriscar, es vanaventurar, posant els seus patrimonisen la contingència de ser perduts o da-nyats. Ara, en aquesta ocasió, nova-ment s’exposen, encara que de mane-ra diferent. Amb imatges d’un altretemps, amb restes documentals, ambpeces del passat, es presenten a si ma-teixos per a ser vistos, posant de ma-nifest algunes parts de la seua vida”,comenten els dos comissaris, que desde l’exercici de l’historiador han posatordre a allò que s’ha conservat, grà-cies a la cessió per part de la família,per a mostrar així una part d’aquellesvides, construint un relat que, sensdubte, interessarà als espectadors delsegle XXI.

Aquesta exposició invita l’especta-dor abans d’entrar a la sala pròpia-ment dita. I és que al Claustre de laNau s’han instal·lat dos vehicles de l’è-poca utilitzats per la família. Com unade les dinasties industrials i comer-

cials més importants del segle XIX, elsTrenor són propietaris d’un dels pri-mers automòbils que va circular perla València del 1900. Al Claustre es potcontemplar un cotxe, model Fiat, quepertany als descendents de FedericoTrenor Palavicino. I també una tarta-na, propietat ara de l’Ajuntament deVinalesa, que és un cotxe de traccióanimal que empraven els Trenor quanes desplaçaven pels bancals que pos-seïen als voltants de la Fàbrica de Se-des de Vinalesa, també de la seua pro-pietat.

La mostra s’estructura en quatreseccions. La primera, Tomás Trenor ésl’Exposició, se centra en la vinculacióde Trenor Palavicino, president de l’A-teneu Mercantil i diputat, amb aquestimportant esdeveniment. Des que elprojecte va ser aprovat, no va deixarde treballar per l’èxit del gran certa-men valencià. Per això, els comissariscoincideixen a afirmar que, en certamanera, “Tomás Trenor és l’Exposiciói l’Exposició és Tomás Trenor”.

La segona, La ciutat elegant, abor-da com la València d’aleshores estavaconfigurada segons la renda i segonsels usos del sòl. Hi ha barris popularsi distingits. Amb quatre quarters his-tòrics (barriades intramurs, Valènciaestà emmurallada fins el 1865): Mer-cat, Serrans, Sant Vicent i Mar, el delMar és l’espai elegant del huit-cents.Allí s’alcen les cases més distingides is’instal·len els jardins públics més fre-qüentats, la Glorieta o el Parterre.També s’hi concentren els carrers méspròspers i bulliciosos: el del Mar, el delTrinquet de Cavallers, el de la Pau, elde les Barques… En aquest entramaturbà es concentren els edificis mésvinculats a la família Trenor.

La tercera part, La Casa Trenor, des-criu la mansió d’uns tretze mil pamsquadrats, situada al carrer del Trin-quet de Cavallers, que ocupa aquestafamília adinerada i que, per descomp-tat, tenia tot allò necessari per a lavida confortable. Amb el temps i elssuccessius matrimonis de les diversesgeneracions, els Trenor es van anarrepartint en unes altres residènciesigualment distingides: a la plaça deSant Vicent, al carrer dels Navellos, aldels Cavallers i a la plaça del Tremp.

L’última secció, Trenor i Cia(en rea-litat, dues lletres entrecreuades, TC,Trenor i Companyia), resumeix el nomi la signatura amb què van ser reco-neguts els negocis d’aquesta famíliadurant gairebé un segle, fins la seuadesaparició el 1926.

Els Trenor se’ls recorda per l’avin-guda del marqués de Túria (el primermarqués va ser Tomás Trenor Palavi-cino), pel carrer del comte de Trenor,per l’Exposició Regional, pel Monestirde Sant Jeroni de Cotalba, pel palaudels comtes de Villapaterna, per l’Hortde Trenor, per la Vallesa o per la ReialFàbrica de Sedes de Vinalesa. Aques-ta exposició, però, aprofundeix moltmés en la singular família per a conéi-xer a més l’interior i l’exterior del mónburgés: les cases, les empreses, elscarrers, els hàbits, les indumentàries,els costums, els ocis, els negocis. Caldestacar que, a més dels treballs d’in-vestigació realitzats pels comissarisJusto Serna i Anaclet Pons, el catàlegrecull les col·laboracions de TomásTrenor Puig, Josep Vicent Boira, EsterAlba, Alejandro Lillo, Amparo Ruiz,Concha Ridaura, Carmina Pérez-Ola-güe i Mónica Bolufer.

La cara cosmopolita de la família Trenor

Amb motiu dels actescommemoratius delcentenari de la inau-guració de l’ExposicióRegional Valencianadel 1909, la Universi-tat de València orga-nitza entre el 26 demaig i el 25 d’octubreTrenor. L’exposiciód’una gran famíliaburgesa. Es podrà vi-sitar a la Sala Thesau-rus de l’edifici històricde la Nau.

Aquesta exposició invital’espectador abans d’en-trar a la sala pròpiamentdita. I és que al Claustre dela Nau s’han instal·lat dosvehicles de l’època utilit-zats per la família. Comuna de les dinasties indus-trials i comercials mésimportants del segle XIX,els Trenor són propietarisd’un dels primers automò-bils que va circular per laValència del 1900

Destaquem

Tomás TrenorPalavicino al’Alto de losLeones.Col·leccióFamíliaTrenor.

Família de Ricardo TrenorPalavicino. 1880. Col·lecció

Família Trenor.A la dreta, Tomás Trenor

Palavicino en el Concurs Hípicde l’Exposició Regional

Valenciana. 1909. Arxiu Gràficde José Huguet.