PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 33026 DE MARÇ DE 2009

‘Saó’, Premi Vicent Ventura. La revista Saó rebrà el XPremi Vicent Ventura, que atorga, entre altres institucions, laUniversitat de València. El lliurament del guardó es farà el 24 d’a-bril. Saó és una revista en valencià d’inspiració cristiana. PÀG. 5

Nova degana de Geografia i Història

El Claustre de la Universitat ha acordat aquesta set-mana demanar un augment de beques i de finança-ment perquè la reforma de Bolonya no siga a costzero. Per contra, no ha recolzat la proposta de cele-brar un referèndum per a “parar Bolonya”. PÀG. 3

La Universitat de València vol fomentar l’elec-ció entre les dones de les titulacions tradicio-nalment masculines. Per això ha posat enmarxa un sistema de beques i prepara altresiniciatives que trenquen amb la idea que unestitulacions són per als homes i unes altres pera les dones. PÀG. 5

El rector es dirigeix alClaustre, durant la ses-sió dedicada al Procés deBolonya.FOTO: MIGUEL LORENZO

Elena Grau és la nova degana de la Facultat deGeografia i Història. Aquesta professora de Prehistòria iArqueologia considera que la implantació dels nousgraus adaptats a Europa requereix de canvisprofunds a les universitats. PÀG. 9

Bolonya sí,però ambmés diners

Beques per a donesen estudis masculins

Vint-i-un autors reivindiquen el llegat de JoanFuster en un llibre que acaba d’editar laUniversitat. País Valencià. Segle XXI és el títolde l’obra, que reflexiona sobre el moment queviu el valencianisme polític i cultural. PÀG. 6

Vint-i-un autorsreivindiquen Fuster

CURSOS

cites45 BEQUES DE COL·LABORACIÓPER A L’ESCOLA D’ESTIU

Convoca: Delegació d’Estudiants.Objecte: Formació complementària irealització d’activitats pràctiques iformatives durant l’Escola d’Estiu.Sol·licitants: Estudiants de centres dela Universitat, en possessió, com amínim, del grau elemental de conei-xements de valencià, superats unmínim de 90 crèdits i matriculats enun mínim de 30 o inferior, si s’escau.Dotació: 2.070 euros (modalitat A),830 euros (modalitat M).Duració: Del 27 d’abril a l’1 de agost(modalitat A, animador) i de l’1 al 31de juliol (modalitat M, monitor).Termini: 27-3-09.Informació: www.uv.es/cade.

100 DE MOBILITAT PER A MÀSTERSOFICIALS DURANT 2009-2010

Convoca: “La Caixa”.Objecte: Estudis de màster oficial.Sol·licitants: Titulats superiors, denacionalitat espanyola, professorssuperiors de música i estudiants del’últim curs de carreres superiors queacrediten coneixement de l’anglésmitjançant algun dels certificats reco-llits en la convocatòria.Dotació: Matrícula, despeses, viatges,instal·lació i 1.300 euros mensuals.Duració: Curs 2009-2010.Termini: 1-4-09.Informació:www.laCaixa.es/ObraSocial.

20 BEQUES PER A ESTUDIS DEPOSTGRAU A FRANÇA

Convoca: “La Caixa”.Objecte: Estudis de màster o doctorat.Sol·licitants: Titulats superiors, denacionalitat espanyola, professorssuperiors de música i estudiants del’últim curs de carreres superiors queacrediten coneixement de l’anglésmitjançant algun dels certificats reco-llits en la convocatòria.Dotació: 1.500 € mensuals, matrícula,viatges, dotació inicial de 1.100 €.Duració: Curs 2009-2010.Termini: 1-4-09.Informació:www.laCaixa.es/ObraSocial.

22 BEQUES PER A ESTUDISRELACIONATS AMB LES CIÈNCIES

DE LA NATURALESA EN LES ÀREESDE BIOMEDICINA, FÍSICA IMATEMÀTIQUES, CANVI CLIMÀTIC ICIÈNCIES DEL MAR

Convoca: Fundació Ramón Areces.Objecte: Investigació.Sol·licitants: Doctors, de nacionalidatespanyola, amb títol espanyol oestranger convalidat, obtingut, prefe-rentment, entre 2005 i 2009 i ambconeixements suficients de l’anglés ode l’idioma del país de destinació.Dotació: 2.200 € mensuals, viatges,assegurança de malaltia i d’accidents.Termini: 28-3-09.Informació:www.fundacionareces.es/fundaciona-reces.

20 BEQUES PER A ESTUDIS DEPOSTGRAU A ALEMANYA

Convoca: “La Caixa”.Objecte: Estudis de màster o doctorat.Sol·licitants: Titulats superiors, denacionalitat espanyola, professorssuperiors de música i estudiants del’últim curs de carreres superiors queacrediten coneixement de l’anglésmitjançant algun dels certificats reco-llits en la convocatòria.Dotació: 1.300 € mensuals, matrícula,viatges, dotació inicial de 1.100 €.Duració: Curs 2009-2010.Termini: 1-4-09.Informació:www.laCaixa.es/ObraSocial.

BEQUES I CONTRACTES DEL PERSONAL INVESTIGADOR EN FORMACIÓ

Convoca: Ministeri de Ciència iInnovació. Secretaria d’Estatd’Universitats.Objecte: Reforçar la formació cientí-fica i capacitat tècnica.Sol·licitants: Beneficiaris d’ajudes FPUen règim de contracte en pràctiques oque es troben en possessió del DEA odel certificat acadèmic acreditatiu enperíode d’investigació del Programade Doctorat, i que hagen obtingut,almenys, una renovació del períoded’ajuda en règim de beca.Duració: Mínima de sis mesos imàxima de dotze, a realitzar a partirdel mes següent a la data de conces-sió.Dotació: Complementària mensual de

fins a 1.500 euros, segons país, mésajuda i viatges.Termini: 31-3-09.Informació: BOE del 28-10-08.

1.300 AJUDES PER A UN CURS DELLENGUA ALEMANYA O FRANCESA A L’ESTRANGER

Convoca: Ministeri d’Educació,Política Social i Esport. Secretariad’Estat d’Educació i Formació.Objecte: Cursos de llengua alemanyao francesa durant l’estiu del 2009.Sol·licitants: Alumnes que es trobenmatriculats en l’actual curs, 2008-2009, en estudis universitaris i/o enensenyaments artístics superiors ique tinguen la condició de becaris.Duració: 3 setmanes.Dotació: 1.700 euros.Termini: 30-3-09.Informació: BOE del 12-2-09.

25 AJUDES PER A LA REALITZACIÓD’UN CURS DE LLENGUA ANGLESA

Convoca: Ministeri d’Educació,Política Social i Esport. Secretariad’Estat d’Educació i Formació.Objecte: Cursos de llengua anglesa.Sol·licitants: Joves nascuts entre l’1 degener del 1979 i el 31 de desembre del1991, que hagen estat becaris univer-sitaris el curs 2007-2008, i joves nas-cuts entre l’1 de gener i el 31 dedesembre del 1992, que tinguen lacondició de becaris en l’actual curs2008-2009 en batxillerat, formacióprofessional, arts plàstiques i disseny,ensenyaments esportius i d’idiomes.Duració: 3 setmanes, mínim.Dotació: 1.700 euros.Termini: 30-3-09.Informació: BOE del 12-2-09.

BEQUES DE COL·LABORACIÓ PER A REALITZAR ACTIVITATS ESPORTIVES A L’ESCOLA D’ESTIULA NAU DELS XIQUETS

Convoca: Universitat de València.Objecte: Seleccionar els monitors pera la realització d’activitats esportives ide salut a l’escola (a les seus delscampus de Blasco Ibáñez i deBurjassot) per als mesos de maig ajuliol. En total seran 4 beques.Dotació: Entre 830 i 1.450 euros.Termini: 7-4-09.Informació: www.uv.es/cade.

APROXIMACIÓ A L’ANTIC EGIPTE:CIÈNCIA, DÉUS, TOMBES IFARAONS

Dos crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 21 d’abril fins el 6 de maig.Dimarts i dimecres de 16 a 19:30hores.Lloc: Sala de Graus i Aulari VI.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

GESTIÓ, CONSERVACIÓ I DIFUSIÓDEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC:COMPROMÍS AMB EL PASSAT,REPTE DE FUTUR

Dos crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 22 d’abril al 28 d’abril. De16 a 20 hores.Lloc: Aulari de la Facultat deGeografia i Història.Preu: 46 euros.Informació i reserva de places:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

EL PAISATGE I ELS REGADIUSHISTÒRICS VALENCIANS:PATRIMONI CULTURAL

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 4 al 8 de maig, de 17 a 21hores. Dos crèdits de lliure opció.Lloc: Aulari VI.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

ENTRENAMENT EN HABILITATSSOCIALS I DE COMUNICACIÓ

Dos crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 9, 16, 23, 30 de maig, de 9 a 14hores.Lloc: Sala de Tècniques de la Facultatde Psicologia.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

TRASTORNS DE LA FUNCIÓMUSICAL: AMUSIAS

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 8, 15 i 22 de 16 a 21 hores; i elsdies 9, 16 i 23 de 9 a 14 hores (maig).Duració: 30 hores (3 crèdits).Lloc: Aula GH 3.1 (av/Blasco Ibáñez28) i Aula de Dibuix (c/Alcalde Reig8).Preu: 69 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

CREA LA TEUA EMISSORA DE RÀDIO EN INTERNET

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 24, 27 i 28 d’abril de 15:30 a 19hores.Duració: 1 crèdit de lliure opció.Lloc: Aula 3 de la Facultat deMatemàtiques (c/Doctor Moliner 50,Burjassot).Preu: 23 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

ASSERTIVITAT I RELACIONS AFECTIVES

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 4 a l’11 de maig (cap desetmana no inclòs) de 16 a 21 hores.Duració: 30 hores (3 crèdits).

Lloc: Facultat de Farmàcia. AulariInterfacultatiu (av/Vicent AndrésEstellés, Burjassot).Preu: 69 euros.Informació i programa complet:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

EXPANSIÓ, INSOSTENIBILITAT,COL·LAPSE. ESTEM CONDEMNATSA REPETIR ELS MATEIXOSERRORS?

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 22, 27 i 29 d’abril i 4, 6, 11, 13,18 de maig. De 15:30 a 18 hores.Duració: 20 hores (2 crèdits).Lloc: M-1.5. Burjassot.Preu: 46 euros.Informació i programa complet:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

PREVENCIÓ DE RISCOS EN ELSCOMPORTAMENTS VIARIS

Dos crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Data i horari: 1, 21, 22 i 23 d’abril de9:30 a 14:30 hores.Lloc: Sala Formació (c/Serpis 29).Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?

Dos crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 28 al 30 d’abril de 10 a 19hores (l’últim dia fins les 12 hores).Lloc: Saló de Graus de la Facultat deDret.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

RESPONSABILITAT SOCIAL EN LESPIMES: INFORMACIÓ SOCIAL,MEDIAMBIENTAL I ECONÒMICA

Dos crèdits de lliure opció.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 27 al 30 d’abril de 9 a 14hores.Lloc: Aula 4P04 Manuel Vela.Facultat d’Economia, Departament deCompatibilitat.Preu: 46 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/portalumne/.

VIII CERTAMEN INTERNACIONALDE TEATRE AFICIONATDE LA MEDITERRÀNIA

Convoca: Ajuntament de Roquetas deMar (Almeria).Bases: El contingut de la representa-ció de les obres és lliure, però esdemana, indispensablement, el textde l’obra a representar i una grava-ción de part o de la totalitat de lamateixa (a tal efecte pot servir grava-ció dels assajos) per a la preselecció.L’organització sufragarà les despesesde desplaçament (anada–tornada) araó de 0,19 euros per quilòmetre.Sol·licitants: Grups de teatre aficio-nat.Premis: 1er premi: 2.700 euros.2on premi: 2.000 euros.3er premi: 1.200 euros.Millor actriu: 400 euros.Millor actor: 400 euros.Millor director: 400 euros.Premi del públic: 400 euros.Duració: Les dates de representacióseran del 27 d’abril a l’1 de maig.Entre les obres seleccionades s’esta-blirà un calendari de representacions.Termini: 27 de març.Informació: www.teatroauditorioro-quetas.org.

BEQUES I PREMIS

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 20092 beques&cursos

REDACCIÓ

La proposta aprovada recull que laUniversitat no ha de ser simplementuna fàbrica de títols, sinó un lloc deproducció, transmissió, difusió i crí-tica del coneixement, com també quel’aprovació de titulacions es desvin-cule de criteris exclusivament mer-cantilistes. Els dos úlitms punts de laproposta feien referència al fet quees garantisca el finançament neces-sari i es demane un augment de be-ques. El resultat de la votació fou de134 vots a favor i 2 abstencions.

Pel que fa a la segona proposta, delSEPC, que va ser rebutjada pel màximòrgan de representació de la Univer-sitat, el resultat de la votació fou de93 vots en contra, 28 vots a favor i 15abstencions. Aquestes decisions esvan prendre en la sessió monogràfi-ca dedicada al procés de Bolonya ce-lebrada a petició dels cinquanta-tresclaustrals.

Un dels representants dels estu-diants signants va defendre que la pe-tició d’aquest Claustre obeïa al fet queels alumnes tenen dubtes i inquietudsobre les conseqüències negatives icom els afectarà l’adaptació a l’EspaiEuropeu d’Educació Superior. A més,en aquest torn de paraules un dels re-presentants de l’Assemblea d’Estu-

diants va indicar que demanaven unamoratòria del procés de Bolonya per-què no es compleixen amb garantiestres de les bases que impulsen la con-vergència: mobilitat, revolució peda-gògica i convergència. “Volem una re-forma ben feta i, com que les cosesno estan clares, demanem una mora-tòria per a pensar”, va indicar. Les in-

tervencions van continuar amb lesparaules dels membres del BEA idel SEPC. Aquest darrer va insistiren la moratòria i un dels seusmembres va anar més enllà i va in-dicar que el seu sindicat “no voll’espai europeu d’educació supe-rior i no pararà fins que es retire”.El sindicat A Contracorrent va de-manar un referèndum.

En la part oposada a aquestesposicions es va manifestar el sin-dicat Campus Jove. El seu repre-sentant no es va mostrar d’acordamb la paralització de la conver-gència europea perquè, segons vaindicar, “no estem capacitats”.

Des del PAS es van mostrar a fa-vor de Bolonya però amb condi-cions. “No estem d’acord si tornemenrere. No estem d’acord amb elfinançament ni amb la metodolo-gia. Hem d’exigir responsabilitatsal Govern nacional, al de la Comu-nitat Valenciana i fins i tot a l’uni-versitari perquè garantisca el fi-nançament necessari i l’adaptaciócorrecta”.

Pel que fa al professorat, hi vahaver nombroses intervencions.El professor Vicent Soler, que varecolzar amb la seua signatura lacelebració d’aquest Claustre, vajustificar el seu suport perquè“crec en el diàleg i en la institució.Aquest és el lloc idoni perquè esdiscutisca. Bolonya és important,més del que sembla, no nomésperquè rebutjar el procés seriadespenjar-se d’Europa, sinó per-què és el moment de la modernit-zació. Però s’han comés molts er-rors”. Soler va recordar que elsúnics beneficiaris d’aquesta situa-ció són les universitats privades.“Hem de ser competitius i hem deconstituir una universitat quedote de coneixements, habilitat iforça per a enfrontar-se al mercatde treball”. Per a Vicent Soleraquest és un moment ideal per aunificar esforços i criticar tot allòcriticable.

També van intervindre degans idirectors d’Escoles Universitàries.L’exdegà de Dret, Carlos Alfonso; iel degà de Psicologia, José Ramos,van defendre la implantació delprocés de Bolonya i van desmun-tar falses idees que estan circulantentre els estudiants.

El vicerector de ConvergènciaEuropea, Antonio Ariño, va oferirals estudiants mantindre el debatsi es garanteix un ambient de “dià-leg i es du a terme amb la raó, l’e-vidència i l’argumentació”.

Finalment, la vicerectora d’Es-tudis Maria Vicenta Mestre va ex-plicar que en la implantació de laconvergència europea es garanti-rà que els alumnes que estan aracursant estudis puguen triar entreadaptar-se als nous plans o acabarels estudis en el pla que ja han co-mençat. Mestre, a més, va explicarque la Universitat ha fet un granesforç per a millorar la insercióprofessional dels titulats.

A la porta del Saló d’Actes de laFacultat de Filosofia, on se cele-brava el Claustre, un reduït grupd’estudiants portaven una pancar-ta en la qual s’acusava la Universi-tat d’“estamental i autoritària”.

REDACCIÓ

Dimarts passat es va celebrar tambésessió ordinària del Claustre de laUniversitat, on es van reelegir diver-sos membres de la Mesa del Claustre.A més, el Claustre va aprovar la reno-vació de la composició del Consell deGovern, de les comissions d’Estatuts,Investigació, Professorat i de la Jun-ta Electoral. També s’ha renovat la vi-cesíndica d’estudiants de la Sindica-tura Universitària de Greuges.

D’altra banda, el rector, FranciscoTomás, en el seu informe als mem-bres del Claustre, es va referir a duessituacions que han afectat directa-ment la Universitat de València elsdarrers mesos: l’adaptació a l’EspaiEuropeu d’Educació Superior i el fi-nançament universitari. FranciscoTomás va insistir en el camí a la con-vergència europea. En aquest sentit,va indicar que “no és sols una obliga-ció legal i un requeriment estatutari,és una responsabilitat social”. Per alrector és important que el 2010 totsels estudiant puguen començar elcurs amb les titulacions adaptades aEuropa. Francisco Tomás, a més, vaindicar que aquesta convergència noha d’estar imposada, “es tracta d’unprocés dinàmic i obert”, i va apuntarque ha de basar-se en el diàleg. Final-ment, va insistir que demanaran elsrecursos necessaris per a l’adaptació.

El rector també va parlar de la si-tuació econòmica de la Universitatmarcada per la crisi econòmica nacio-nal i mundial. El rector va recordarque la Generalitat ha complit el com-promís financer del maig passat, peròva indicar que per a enguany s’espe-ra un any més complicat ja que tantel govern autonòmic com el nacionaltindran una recaptació inferior. Amés, resta pendent el model de finan-çament autonòmic, que no està pre-vist que es resolga fins el mes de ju-liol. Francico Tomás va anunciar, enaquest sentit, que s’està treballantper a negociar el nou pla de finança-ment per al 2010-2015.

En el torn de paraules que va se-guir a la intervenció del rector, di-versos claustrals del Sindicat d’Es-tudiants dels Països Catalans (SEPC)van coincidir amb els del Bloc d’Es-tudiants Agermanats (BEA) i un re-presentant de l’Assemblea d’Estu-diants de Ciències de la Universitatde València en criticar el rector i lafalta d’informació i diàleg. A més,tres dels membres del SEPC van de-manar la dimissió del rector i del de-legat d’Estudiants, Daniel Gónzalez.Per la seua banda, el representantde Campus Jove va mostrar un dis-curs crític i totalment diferenciat alsde la resta de les associacions d’a-lumnes i va denunciar les formes iles amenaces en què es van produirles manifestacions i vagues d’estu-diants contra el procés de Bolonya.

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 2009 3notícies

CLAUSTRE. La institució demana un augment de beques i de finançament per a la reforma

El Claustre de la Universitat de València va apro-var aquest dimarts una proposta que va partir delBEA i que va fer seua el rector Francisco Tomásen la qual es demanava un augment de beques ide finançament perquè la reforma de Bolonya nosiga a cost zero. Per contra, es va rebutjar una se-gona proposta plantejada des del SEPC en la quales demanava un referèndum per a parar el procésde Bolonya i un debat per a decidir el model d’u-niversitat que es vol.

Renovació parcial d’òrgans i informe del rector

El Claustre demanaque Bolonya no siga a cost zero

Un moment de la negociaciódurant el Claustre d’aquestasetmana. FOTO: MIGUEL LORENZO

NOUDISE330Dijous, 26 març de 20094 opinió

330Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Cap de Redacció: Remei Castelló.Consell de Redacció: Daniel González,Gonzalo Montiel, Olga Dénia, AlfonsCervera, Magda R. Brox i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomàs Gorria.Fotografia: Miguel Lorenzo.CCorrecció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Paco González,Vicent Martínez i Pedro J. Sánchez.Contractar Publicitat: Publipress. Tel. 96391 84 00.Consell Editorial: Antoni Tordera, Pilar

Sanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.Redacció: Gabinet de Premsa (Avinguda Blasco Ibáñez 13, 46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Rotodomenech S.L.Depòsit legall: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Nombre d’exemplars: 12.000.

La Universitat té, entre altres funcions, lesde produir coneixement, difondre’l i propi-ciar la crítica social. En l’exercici d’aquestesfuncions, qualsevol membre de la comuni-tat universitària pot opinar el que vulga,sense cap més límit que el respecte a les per-sones i a la mateixa institució. Vist així, to-tes les opinions mereixen ser escoltadesamb respecte, però val a dir que no totes sónintrínsecament respectables. No ho són lesque ens fan perdre el temps reobrint expe-dients que consideràvem clausurats. Ni lesque, argumentant de manera tramposa isectària, redueixen la complexitat dels pro-blemes a una recepta messiànica, ocultenles intencions reals amb què s’exposen iaconsegueixen un efecte contrari al quediuen perseguir. Aquesta és la valoració queem mereixen els textos publicats en aquestatribuna lliure en els números 326 i 328, enquè diversos professors demanen que elsEstatuts de la nostra Universitat primen elterme “llengua valenciana” com a denomi-nació de la llengua pròpia. Subscric plena-ment les remarques crítiques que al primerdels textos van adreçar els companys claus-trals Esteve, Carbonell, Hurtado i Gómez,en el número 327 d’aquesta mateixa publi-cació. I afegesc, fastiguejat i a contracor, al-guns judicis sobre la desafortunada propos-ta que subscriuen Casanova, Saragossà i al-tres docents.Fins ara pensàvem que només els políticsprofessionals recorrien al fantasma de l’a-pel·latiu idiomàtic quan els calia obtenir-nerèdit electoral. El fet que siguen ara profes-sors universitaris els qui reobrin la “feridanominal”, motu proprio i sense cap “agres-sió” prèvia, trenca l’statu quo en què enscreiem instal·lats de portes endins i fa tron-tollar novament la sempre inestable divisò-ria entre ciència i política. Diguem-ho ras icurt: aquests professors fan política valent-se d’una tribuna universitària. Política d’afi-cionats, de vol ras i contrària al que sempreha sustentat la nostra Universitat: que les

denominacions científica i popular de lallengua han de coexistir en distribució com-plementària. En el cas que ens ocupa opinarés actuar: intentar la revocació o el canvid’una denominació legal consensuada dinsla Universitat. Denominació que compta, amés, amb una executòria legal ben acciden-tada, com ens recordaven els companysclaustrals en la resposta a Casanova, pro-motor primer d’aquesta desencertada ini-ciativa.L’argumentació que fan servir els profes-sors “dissidents” és, com a mínim, poc plau-sible i parteix d’un error de concepte inte-ressat. Una cosa és que, jutjades amb laperspectiva dels anys, l’estratègia i la tàcticadel valencianisme d’inspiració pancatala-nista foren equívoques, ineficaces i fins i totcontraproduents, per tal com serviren decoartada a la reacció antivalenciana delfranquisme residual i els seus aliats. I unaaltra cosa de ben diferent que la desfeta po-lítica del valencianisme, i la retracció en l’ússocial de la llengua, s’expliquen per l’entes-tament d’una minoria a fer servir el nomproscrit de “català” en determinats contex-tos, i pel model lingüístic unitarista, susten-tat en unes poques diferències gramaticals ilèxiques, i emprat només per alguns escrip-tors en una part de la comunicació escrita.Matisacions aquestes que s’estalvien els au-tors de la singular proposta.Sustentar a aquestes alçades una tal inter-pretació, amb l’allau d’evidències a contra-rio que tenim, només pot ser fruit de la ig-norància o d’una voluntat vehement desubstituir els fets per una versió esbiaixada isimplista, que, casualitats de la vida, s’ajus-ta com un guant als interessos polítics delpartit que governa al País Valencià. Deno-minació, per cert, que s’evita en ambdós ar-ticles: omissió calculada o lapsus redundantamb la intencionalitat política de la propos-ta?D’altra banda, aquesta visió del passat nos’enuncia a manera d’hipòtesi, sinó amb

afirmacions taxatives d’un dogmatismecontumaç, que lluny d’invitar al diàleg pro-voquen el refús de molts dels qui hem patitel conflicte. Ja és prou carregosa la sensaciód’estar en un impasse permanent, escoltantdes de fa més de tres dècades les mateixesfal·làcies, perquè ara ens les hàgem d’escol-tar a casa nostra, proferides sense pal·liatiusper uns companys que sentencien ex cate-dra la veritat històrica revelada. En aquestsentit, la seua opinió val tant com qualsevolaltra hipòtesi alternativa. Per exemple, laque sostinga que la dreta valenciana hauriarefusat i combatut igualment una reivindi-cació del valencià formulada amb l’etiqueta“llengua valenciana” i sota una normativagramatical populista.Certament, la revisió del passat és necessà-ria i s’ha de fer aplicant-hi una mirada críti-ca i polièdrica, que concilie dialècticament

les diferents perspectives, faça un balançponderat dels conflictes i n’extraga les con-seqüències adients al present. En aquestsentit, hauríem de renunciar a l’expressió“batalla de València”, que fan servir els pro-fessors al·ludits, com a designador genèricdel conflicte d’identitats i símbols que ensha condicionat de la transició ençà. És unaexpressió capciosa i inexacta, que, de com-pletar-se en el joc metafòric, ens permetriaparlar encara avui de “guerra de guerrilles”,“atrinxeraments”, “franctiradors”, “falsosarmisticis”, “resistents heroics”, “traïdorsconspicus”, “quintacolumnistes”..., termestots ells hiperbòlics per a un conflicte do-mèstic, que se substancia en la perifèria delpoder real, com a lluita simbòlica que em-mascara els autèntics problemes sociolin-güístics. Per això, bé farien els al·ludits de-dicant la seua capacitat, que no és poca, a lapromoció efectiva de la llengua, en lloc decontribuir a la cerimònia de la confusió no-minalista. En tot cas, revisió no vol dir revisionisme niliquidacionisme. El zel autocrític no hauriad’impedir manternir-se lleial a la nostrainstitució, que ha hagut de patir, i encarapateix per diverses vies, l’hostilitat i elmenysteniment dels sectors socials i polí-tics contraris al debat racional. Si tenim encompte el rosari d’agressions que en totaquest temps ens han dedicat els defensorspolítics de la “llengua valenciana”, moltagenerositat d’esperit s’ha de posseir perquèla petició que fan aquests professors no esprenga com un escarni vergonyant. Cal reconèixer que la provocació ha aconse-guit l’objectiu de tot acte d’agitació i propa-ganda: ser escoltats, al marge del crèdit in-tel·lectual que meresca el seu gest polític.D’acceptar-se la seua proposta, diuen, elsgrans vencedors serien el poble valencià i lallengua. Però en aquest afer, que no té gensde combat èpic, no hi ha vencedors ni ven-çuts. Ni tan sols ho són els promotors d’a-questa insignificant agitació de consciència.Només hi ha un munt d’energies balafiadesi una sensació de pèrdua i d’infinita tristesa:la d’haver hagut de respondre’ls. Perquè lameua resposta no s’hauria d’haver escritmai. Però la insolent intemperància d’ells,tampoc.

Miquel Nicolás.Departament de Filologia Catalana

DOCUMENTAL

TRIBUNA OBERTA

ESTRENA TELEVISIVA DE ‘SER JOAN FUSTER’. Anit, el programa El documental del Canal 33 tenia pre-vist estrenar en televisió Ser Joan Fuster, produït per la Universitat de València. El documental està dirigitper Llorenç Soler i produït pel Taller d’Audiovisuals. L’assessor de continguts ha estat Francesc PérezMoragón, qui també n’ha estat guionista amb Nel·lo Pellisser i Albert Montón.

De nou el nom de la llengua: fal·làcies, messianismes i provocacions

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 2009 5notícies

REDACCIÓ

La Universitat de València fomentaràla incorporació de dones a titulacionsamb majoria d’estudiants homes. Lainiciativa s’emmarca en una sèrie depropostes per a combatre la discrimi-nació per raó de sexe en tots els àm-bits universitaris.

Per a començar, la Unitat d’Igual-tat, que depén del Vicerectorat deConvergència Europea i Qualitat, ofe-reix cinc beques de matrícula gratuï-ta als cinc millors expedients de lesestudiantes que es matriculen en pri-mer curs en les carreres de l’EscolaTècnica Superior d’Enginyeria i de laFacultat de Ciències de l’Activitat Físi-ca i l’Esport. La decisió es va fer pú-blica coincidint amb el Dia de la Dona,el passat 8 de març.

Aquesta mesura, que servirà per ala matrícula en el curs 2009-2010,plasma els principis estatutaris queorienten l’actuació de la Universitat,els quals fomenten la igualtat entredones i homes.

En el marc de l’elaboració d’un Plad’Igualtat s’ha constatat el caràcteressencialment masculí de determina-des carreres, així com la presènciad’obstacles socioculturals que condi-cionen l’elecció de les mateixes perpart de les dones. Per això la Univer-sitat s’ha proposat desenvolupar pro-grames d’acció positiva per a estimu-lar les estudiantes valencianes a ma-tricular-se en aquestes carreres.

Al mateix temps, els centres impli-cats desenvoluparan programes com-plementaris de sensibilització social isuport per a fomentar eleccions decarrera acadèmica més lliures d’obs-tacles i de talls de gènere.

En l’actualitat s’està ultimant undiagnòstic previ al disseny d’aques-tes mesures. El treball inicial s’haencarregat a Rosario Fernández-Co-ronado i María Eugenia GonzálezSanjuán, professores del Departa-ment de Sociologia i AntropologiaSocial. En el diagnòstic s’ha detectatuna sèrie de titulacions amb un altpercentatge de masculinització en-tre els estudiants (entre 80% i 60%de matrícula): llicenciatura d’Engi-nyeria Electrònica; llicenciaturad’Enginyeria Telemàtica; llicenciatu-ra d’Enginyeria Informàtica; diplo-matura Enginyeria Sistemes Electrò-nics; diplomatura Enginyeria Teleco-

municacions i Telemàtica; llicencia-tura de Física; llicenciatura en Cièn-cies de l’Activitat Física i l’Esport; illicenciatura de Geografia.

En opinió de les professores esmen-tades, les xifres examinades mostrenque hi ha una clara segregació horit-zontal per sexe i per carreres, la quales manté altament estable al llarg delperíode analitzat. Així, es detecta unaconcentració de dones, i més escassapresència masculina, en els estudis re-lacionats amb l’educació i les profes-sions assistencials, encara hui consi-derades socialment com a “típiques deles dones”. Per contra, en les especia-litats tècniques hi ha una alta concen-

tració d’homes i una subrepresenta-ció femenina. Aquesta presència i ab-sència de les dones és possible expli-car-la, segons Rosario Fernández-Co-ronado i María Eugenia González San-juán, per la influència dels rols i la so-cialització de gènere en l’elecció delsestudis. L’elecció del títol representala continuïtat dels rols. Per a trencaraquesta associació caldria canviar laimatge de determinades carreres nosols des de la Universitat, sinó tambédes de l’educació secundària. Les do-nes opten més per estudis amb majorpolivalència, mentre que refusenaquells amb perfils més rígids, com araels etiquetats com a cientificotècnics.

REDACCIÓ

La Universitat de València investiràla setmana que ve Richard Dawkinscom a doctor honoris causa en reco-neixement a la seua tasca com a etò-leg, teòric de l’evolució i divulgadorde les idees darwinistes. Dawkins esdeclara ateu, humanista i escèptic.Com a comentarista de ciència, reli-gió i política, el professor Dawkinses troba entre els intel·lectuals pú-blics més coneguts del món en llen-gua anglesa.

El solemne acte d’investidura secelebrarà el pròxim dimarts, 31 demarç, a les 12:30 hores al Paranimfde la Universitat, ubicat a l’edificihistòric de la Nau.

El professor Dawkins ha impartitclasses de zoologia a la Universitatde Califòrnia (Berkeley) i a la d’Ox-ford. Des del 1995 és fellow de NewCollege i ocupa la càtedra Charles Si-monyi per a la comprensió públicade la ciència. És autor de prop d’uncentenar d’articles en revistes cien-tífiques d’àrees diverses, com ara-l’etologia, la neurociència, la socio-logia i la filosofia. És autor tambéd’una dotzena de llibres de divulga-ció científica, la majoria dels qualstracten sobre evolució biològica.

The Selfish Gene (El gen egoista),el seu primer llibre, del 1976, s’hatraduït als principals idiomes i ésconsiderat el millor text de divulga-ció científica del segle XX. Abans deser reconegut com a doctor honoriscausa per la Universitat de València,Dawkins ha rebut doctorats honorí-fics per les universitats de Saint An-drews, Australian National Univer-sity, Westminster, Hull, Open Univer-sity, Sussex, Durham i Brussel·les.

REDACCIÓ

Tres estudiants de la Universitat deValència han guanyat una beca d’es-tudis concedida pel diari El País i elBanc de Santander dins d’un pro-grama adreçat a la promoció de lalectura. Ayelen Salamie Villa haaconseguit una beca de 6.000 eu-ros i Hugo Marquina i María CarmenSantapau han obtingut cadascununa beca de 3.000 euros.

Aquestes beques s’emmarquendins d’una campanya realitzada a laUniversitat de València per El País iel Banc de Santander. El periòdic il’entitat financera col·laboren desde fa huit anys en campanyes uni-versitàries per a fomentar l’hàbit delectura entres els joves, en les qualses reparteixen gratuïtament exem-plars del diari entre els universita-ris. El 2008 es beneficiaren d’aques-ta iniciativa setanta mil universita-

ris, que reberen el diari en els seuscentres d’estudi i van ser convidatsa participar en diverses activitatsdocents i lúdiques per a posar encomú el món de la premsa, la socie-tat i l’empresa.

D’altra banda, aquesta col·labo-ració va posar en marxa un progra-ma de beques d’estudi que el mesde febrer passat ha atorgat 12.000euros en ajudes a l’estudi per alsalumnes de la Universitat de Valèn-cia. La campanya consisteix en el re-partiment de manera gratuïta deldiari de dilluns a divendres entre elsalumnes que ho sol·liciten. Per a laqual cosa es col·loquen estands endiverses facultats i els alumnes sónels encarregats de repartir elsexemplars entre els companysapuntats. Entre els estudiants ins-crits en aquesta acció se sortegentres beques d’estudi per universi-tat.

REDACCIÓ

Diversos col·lectius de la Universitatparticipen hui dimecres en la mesu-ra del radi de la Terra, una activitatque forma part del programa estatalper a l’Any Internacional de l’Astrono-mia, en commemoració dels quatresegles de les primeres observacionstelescòpiques de Galileu. La propos-ta permetrà als alumnes d’uns nou-cents centres repetir l’experiènciad’Eratòstenes, l’astrònom que va me-surar el radi del planeta fa vint-i-qua-tre segles.

L’Aula del Cel de l’Observatori As-tronòmic, amb els estudiants de l’IESAlbal i els estudiants de l’assignaturade Fonaments d’Astronomia de la ti-tulació de Matemàtiques, així com elsde l’Associació Astronòmica de la Uni-versitat, des de l’Aula d’Astronomia,plantaran els seus gnòmons al Cam-pus de Burjassot-Paterna per a me-surar les ombres d’aquests.

Guerra a l’existència de titulacionseminentment masculines

Dawkins seràinvestit ‘honoriscausa’ el properdimarts

Tres estudiants rebenbeques per a estudis d‘ElPaís’ i Banc de Santander

Hui la Universitatparticipa enla medició delradi de la Terra

Dones estudiantes de la Universitat, en una imatge d’arxiu. FOTO: MIGUEL LORENZO

REDACCIÓ

El Servei de Publicacions de la Uni-versitat de Valencià, en col·labora-ció amb Valencians pel Canvi, ha edi-tat el llibre País Valencià. Segle XXI.Vint-i-una reflexions crítiques. L’o-bra s’inclou en la col·lecció Quadernsd’Orientació Valencianista. Es trac-ta de vint-i-una aportacions d’altrestants autors que han respost a unainvitació d’Antoni Furió, Gustau Mu-ñoz i Pau Viciano, els editors del vo-lum. L’obra naix de la necessitat derepensar els valencianismes polític,cívic i cultural. També reivindica lavigència del llegat intel·lectual deJoan Fuster.

Des de vessants diverses contri-bueixen amb les seues aportacionsels tres editors esmentats, així comFerran García Oliver, Martí Domín-guez, Josep Lluís Barona, FrancescPérez Moragón, Francesc de PaulaBurguera, Vicent Pitarch, Doro Bala-guer, Vicent Partal, Pasqual Mollà,Antoni Defez, Toni Mollà, Carles Mu-let o Francesc Viadel, entre altres. Elllibre es tanca amb un epíleg de JoanFrancesc Mira.

Segons es llig en la presentació del’obra: “No sempre resulta fàcil tro-bar l’espai o l’oportunitat favorableso tan sols adequats per a manifestarreflexions crítiques com les que s’a-pleguen en aquest volum i que no te-nen cap altra pretensió que fer unaaportació incisiva i polèmica, peròlleial i constructiva, al debat sobre elpresent i el futur del País Valencià enuna conjuntura històrica particular-ment complicada i plena de risc”. Lapresentació, signada pels tres coor-dinadors del text, continua: “Les de-cepcions i les frustracions han estattan nombroses al llarg dels darrersanys, tan gran la distància entre lesaltes expectatives de l’autonomia ila trista realitat de la seua plasma-

ció efectiva i especialment dels anysde govern conservador (que fins i totha mirat de criminalitzar el nom delPaís), que la temptació d’arxivaraquesta mena de debats i deixar-hocórrer –animada, és clar, per algunsamics que han redescobert l’ànimajacobina– és molt poderosa”.

Davant d’aquesta situació, els im-pulsors del llibre opten per no res-tar en silenci: “Però nosaltres volemdir no. No acceptem impassibles ladesvirtuació d’un projecte de País.Ens posem en guàrdia davant les cri-des al realisme, sempre tan interes-sades i al capdavall tan poc realis-tes. Ens rebel·lem contra una derivaque desdibuixa fins a l’esborramentels trets bàsics de la identitat delsvalencians, que deforma la nostrahistòria, margina la nostra llengua ivoldria acabar definitivament ambla nosa i el llast que representen lesaspiracions de llibertat i moderni-tat, de maduració civil i nacional,que simbolitza la idea i el nom de

País Valencià. No acceptem, en defi-nitiva, el triomf sense fissures de laideologia dominant, per molt hàbilque haja estat la seua propagació.Més aviat creiem que cal pensar larealitat de nou, de cap a cap, amb elmateix esperit que un dia ens va ferassumir unes poques conviccions.Poques, és cert, al marge de qualse-vol doctrinarisme, però imprescindi-bles”.

A continuació, els diversos autorsvan aportant les seues visions de laqüestió des de perspectives dife-rents. El deteriorament de la políti-ca valenciana, la marginació lingüís-tica, la immigració, les terceres vies,la situació dels mitjans de comuni-cació, l’economia de la rajola, elsatacs a la figura de Fuster... són al-gunes de les qüestions tractades.

La publicació d’aquest títol no ésuna iniciativa aïllada, sinó que ja es-tan en marxa nous llibres sobre elmateix tema, amb la col·laboraciód’autors i autores diferents.

REDACCIÓ

La Universitat de València ha posaten marxa la nova Biblioteca de Cièn-cies de la Salut Pelegrí Casanova. Estracta de la integració en un centredels fons bibliogràfics de les antiguesbiblioteques de Medicina, Odontolo-gia, Infermeria i Fisioteràpia. La bi-blioteca, que està ubicada en la ma-teixa Facultat de Medicina, disposad’un fons de més de cent mil volumsi més de tres mil títols de revistes.

L’edifici, de tres mil metres qua-drats, compta amb tres plantes, duesobertes al públic i una destinada a de-pòsits. Ofereix quatre-cents llocs de

lectura amb connexió a la xarxa elèc-trica i informàtica de la Universitat,huitanta-cinc ordinadors públicsamb connexió a internet i connexiówifi en tot l’edifici.

La biblioteca disposa de dues sa-les d’estudi en grup destinades es-pecialment als estudiants i una salad’investigadors per a ús exclusiu delPDI de la Universitat de València.

El nou centre, dirigit per Regina Pi-nilla Pérez de Tudela, té com a hora-ri habitual el següent: de dilluns a di-vendres (8:15 a 20:45) i dissabtes (9a 13:30). L’horari de préstec és de di-lluns a divendres entre les 8:15 i les20 i els dissabtes de 9 a 13:15.

Pelegrí Casanova (València, 1849-1919) va estudiar Medicina a Valèn-cia i realitzà el doctorat a Madrid.Posteriorment va guanyar la Càtedrad’Anatomia de la Universitat de Va-lència.

El seu treball, així com les seues pu-blicacions, abraçaren diversos campsde la medicina, un dels més conegutsdels quals fou el de la morfologia.

Fou alumne d’Ernst Haeckel. Par-ticipà de manera destacada en l’ho-menatge que els estudiants de Medi-cina de València van fer a Darwin el1909, amb motiu del centenari delseu naixement. Fidel seguidor de Dar-win i rigorós evolucionista, tinguéuna gran influència i féu de Valènciaun dels centres peninsulars de difu-sió de l’evolucionisme.

Les seues posicions radicals enaquests temes van provocar en elsambients conservadors una creixenthostilitat envers la seua persona, laqual cosa féu que es retirara a l’ense-nyament i a la pràctica de l’otorino-laringologia, amb una dedicació pre-ferent a l’otologia.

El País Valencià del segle XXI

Oberta a Medicina la nova BibliotecaPelegrí Casanova

REDACCIÓ

La Facultat de Farmàcia de la Uni-versitat de València i l’Associació deDietistes i Nutricionistes Universita-ris (Adinu) són els organitzadors dela V Setmana de l’Alimentació, quese celebra fins a demà divendres dia27, en la qual s’han inscrit tres-centscinquanta estudiants, encara quel’encontre està obert al públic en ge-neral.

En aquesta edició s’estan impar-tint cinc conferències que abordendiversos temes, com ara l’alimenta-ció saludable des de l’enfocamentd’aliments més cardiosaludables,que compta amb la professora AnaFrígola Canovés (Àrea de Nutrició iBromatologia, Facultat de Farmà-cia), fins els mites sobre les dietesper aprimar-se i els productes die-tètics, que són exposats pel profes-sor José Miguel Soriano del Castell(Àrea de Nutrició i Bromatologia, Fa-cultat de Farmàcia) i Sabina Escor-tell Mut (presidenta de l’Associacióde Dietistes Diplomats de la Comu-nitat Valenciana), respectivament.

A més, es tracten les evidències iestratègies per a la promoció d’unaalimentació saludable, pel doctorJoan Quiles Esquerre (Servei de Sa-lut Infantil i de la Dona, Direcció Ge-neral de Salut Pública, Conselleriade Sanitat de la Generalitat), i la im-portància del berenar en l’alimenta-ció i l’impacte de la bescuiteria in-dustrial, temes que seran tractatspel professor Carlos Sánchez Juan(Àrea d’Endocrinologia i Nutrició del’Hospital General Universitari deValència).

En aquest esdeveniment, que secelebra anualment, ha col·laborat laDelegació d’Estudiantes de la Uni-versitat de València, a través delCADE.

La V Setmanade la Nutrició,a la Facultatde Farmàcia

L’obra reivindica la vigènciadel llegat intel·lectual de JoanFuster

La iniciativa compta amb lacol·laboració de la plataformacívica Valencians pel Canvi

El llibre es tanca amb un epí-leg de l’escriptor Joan FrancescMira

Els autors no es resignendavant la “desvirtuació d’unprojecte de País”

La proposta tindrà continuï-tat amb altres llibres sobre eltema, i ja s’ha convidat mésautors i autores

Destaquem

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 20096 notícies

Vint-i-un autors reflexionen en un llibre sobre la realitat valenciana

REDACCIÓ

A l’acte de constitució, presidit perFrancisco Tomás, rector de la Univer-sitat de València, van assistir José LuisOlivas, president de Bancaixa; ArturoVirosque, president de la Cambra deComerç de València; José Vicente Gon-zález, president de la ConfederacióEmpresarial Valenciana; Luis HerreroBorque, director territorial de Valèn-cia del Banc de Santander; i Juan An-tonio Raga, director del Parc Científic.

La Fundació Parc Científic de la Uni-versitat de València és un espai decol·laboració que vincula la investiga-ció universitària i el seu potencial cien-tífic amb el sistema productiu, fomen-tant els processos d’innovació, aixícom la generació i consolidació d’em-preses de base tecnològica.

Entre els objectius fonamentals dela fundació cal destacar la promociódel desenvolupament tecnològic, latransferència de coneixements i la in-novació industrial, així com l’impuls ala investigació en temes de transcen-dència social a nivell regional, nacio-nal i internacional. També es preténestablir la cooperació entre grups d’in-vestigació de la Universitat de Valèn-cia i empreses, i crear noves empre-ses innovadores tot facilitant aliancesamb socis estratègics. Un altre dels ob-jectius és consolidar el Parc Científic

amb tots els seus espais, infrastructu-res i serveis. D’altra banda, es buscapotenciar la transferència i la difusiódels resultats de la investigació uni-versitària, així com contribuir, mitjan-çant el perfeccionament tecnològic ila innovació, a la millora de la compe-titivitat de les empreses i del desen-volupament de la Comunitat Valencia-na.

El Parc Científic, en funcionamentdes de gener del 2008, està situat alCampus de Burjassot-Paterna i comp-ta amb més de dos-cents mil metresquadrats destinats a empreses inno-vadores en sectors amb un alt compo-nent en investigació i desenvolupa-ment. Naix amb la vocació d’afermarvincles entre la Universitat de Valèn-cia i el seu entorn socioeconòmic, ofe-rint espais i serveis d’alt valor afegit.

D’aquesta manera, el Parc es con-verteix en un pol d’atracció per a in-centivar la transferència de coneixe-ments, atesa la presència de diversosinstituts i grups d’investigació, aixícom de potents infrastructures cien-tificotècniques a l’abast de les empre-ses. Fins el moment hi ha ja instal·la-des més de vint empreses, entre ellesnou spin offs d’origen universitari, demolt diversos sectors.

El rector de la Universitat, Francis-co Tomás, va assenyalar: “El Parc Cien-tífic representa el nexe d’unió entre elconeixement que generen els investi-gadors i les potencials aplicacions queredundaran en benefici de la nostrasocietat”.

José Luis Olivas, al seu torn, va re-cordar que Bancaixa col·labora ambla Universitat de València des de famés de quaranta anys. “De fet, vamser impulsors de la Facultat d’Econò-miques i Empresarials el 1966”. Desd’aleshores, i a través de convenismarc, són moltes les activitats queBancaixa realitza conjuntament ambla Universitat de València, com ara lesBeques Internacionals Bancaixa, quepermeten la mobilitat dels estudiants.

Arturo Virosque, per la seua banda,va manifestar: “El Parc Científic de laUniversitat és vital per a fomentar lavinculació entre el món empresarial ila comunitat universitària. Universi-

tat i empresa han d’anar de la mà i tre-ballar conjuntament. L’empresa ne-cessita de la investigació per a inno-var en productes i serveis i la Univer-sitat necessita de l’empresa per apli-car els resultats de la investigació iadequar el seu treball a les necessi-tats reals de la societat”.

Segons José Vicente González, pre-sident de la Confederació EmpresarialValenciana (CEV): “Ara més que mailes empreses han de fer una apostaclara i decidida per la innovació per aeixir enfortides de la crisi. A pesar deles serioses dificultats, no ha de res-sentir-se la inversió pública i privadaen aquesta matèria. Del que fem huiarreplegarem els fruits demà. La mi-llor manera d’impulsar els processosd’innovació és mitjançant la col·labo-ració del món empresarial i el món uni-versitari. Per això confie que aquestanova iniciativa que interrelaciona elsdos àmbits supose un estímul defini-tiu perquè les nostres empreses inno-ven”.

Per a Luis Herrero, “el caràcter so-cial, el foment de l’esperit emprene-dor, la difusió de la investigació i de latecnologia encaixen perfectamentamb els valors del Banc de Santan-der”. Herrero va afegir que la partici-pació com a patró en la iniciativa “ésuna mostra més de l’estreta col·labo-ració del banc, a través de la seua Di-visió Global Santander Universitats,amb el món universitari, mitjançantacords amb més de set-centes univer-sitats del món, i en aquest cas concretde l’excel·lent relació entre la Univer-sitat de València i el Banc Santandera la Comunitat Valenciana”.

Juan Antonio Raga, director del ParcCientífic, va dir que la Universitat deValència pretén posicionar-se com asoci tecnològic de les empreses, “ofe-rint tot el seu potencial i infrastructu-res científiques, amb la finalitat d’en-fortir i diversificar el nostre sistemaproductiu. Un lloc on les empreses esnodrisquen d’idees. S’ofereix el ParcCientífic com a punt de trobada onciència, empresa i administració pu-guen treballar i innovar juntes per altrànsit cap a una economia basada enel coneixement”.

REDACCIÓ

La societat de capital risc CrossRoad Biotech (CRB) ha incorpo-rat a la seua cartera l’empresaGreen Molecular, que s’ha cons-tituït com a spin off de la Univer-sitat de València. Green Molecu-lar és fruit del treball d’investiga-ció al voltant de les aplicacionsbiomèdiques de polifenols, altresmolècules d’origen natural i elsseus derivats.

En l’accionariat de la nova em-presa estan, a més de CRB, el doc-tor José María Estrela i membresdel seu equip científic, així comla mateixa Universitat. Les apli-cacions prioritàries d’investiga-ció, desenvolupament i explota-ció de Green Molecular són lesoncològiques, encara que hi haaltres possibles com ara les der-matològiques, antienvelliment ialtres patologies.

El producte patentat ja ha es-tat assajat amb caràcter prelimi-nar en relació amb la seua activi-tat i eventual toxicitat pel grupdel doctor Estrela. Quant als re-sultats d’aquests assajos, s’ha de-terminat la seua capacitat inhibi-tòria, tant in vitro com in vivo, do-nant resultats de forta inhibiciódel creixement metastàtic en-

front de controls no tractats enmelanoma maligne, així com dis-minució de l’activitat tumoral enmelanoma o en carcinoma colo-rectal, i com a tractament d’aju-da en quimioteràpia i radioterà-pia.

També està previst que s’inves-tiguen les seues aplicacions en elcàncer de mama i de pulmó. Se-gons el doctor José María Estre-la, “la biotecnologia és un campestratègic potencial de desenvo-lupament econòmic i Espanyacompta amb un planter d’inves-tigadors ampli, molt preparat enaquest camp i poc explotat. Caluna estructura que canalitze elcapital risc cap a la biotecnolo-gia, com està fent el Parc Cientí-fic de la Universitat de Valènciao, com en el cas de Green Mole-cular, l’Oficina de Transferènciade Resultats d’Investigació, queha actuat com a promotora”.

Segons Pablo Cabell, directorcientífic de CRB, aquesta nova in-versió “consolida la nostra claraaposta per la transferència de co-neixement. Es tracta de dotard’estructura i d’eines empresa-rials projectes amb moltes solu-cions científicament i que cobris-quen una necessitat sanitària ob-jectiva”.

El Parc Científic genera 15 milionsd’inversió en la seua arrancada

Naix una nova ‘spin off’,dedicada a lesaplicacions biomèdiques

El Parc Científic de la Universitat de València ha generat una inversióinicial de 15 milions d’euros i, en un termini de deu anys, preveu tripli-car-la. Aquest mes de març ha tingut lloc l’acte de constitució de laFundació Parc Científic Universitat de València, de caràcter privat id’interés general, constituïda sota la tutela de la Generalitat.

Vista d’una part del Parc Científic.

FOTO: MIGUEL LORENZO

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 2009 7ciència

El rector considera elParc Científic com el nexeentre el coneixement gene-rat pels investigadors uni-versitaris i les aplicacions,una connexió que redunda-rà en benefici de la nostrasocietat

TAM TAM

Necessite classes d’Italià. Necessite per-sona nativa d’Itàlia per a rebre classes depronunciació. Tel. 650 71 67 32 o ber-mato@hotmail.com.

Intercanvi d’idioma Castellà/Italià iAlemany. Busque italià/ana per a ferintercanvi d’idioma. També alemany. Tels.96 392 55 46 i 626 15 39 75 (Ángela).

Intercanvi d’idioma Català/Anglés oCastellà/Anglés. Busque natiu/nativanord-americà o anglés per a fer inter-canvi d’idioma. Tel. 639 63 34 22 (Josep).

Classes de Castellà i Català i intercanviCastellà-Català/Angllés. Preus molteconòmics. Tel. 636 19 14 19 iI_Albarracin@hotmail.com.

Necessite classes d’Anglés. Necessite estu-diant o professor natiu que domine elcastellà per a rebre classes d’anglésintensiu. Tel. 654 70 87 95 (Mayte).

Passe treballs, apunts... a ordinador.Ràpid i econòmic. 686 10 10 20 (Paula).

Venc llibres de Periodisme i ComunicacióAudiovisual: El lenguaje radiofónico,d’Armand Balsebre, Manual de la entre-vista periodística, de Juan Cantavella, iDiseño de programas en radio, deMiguel Ángel Ortiz. Nous, preu a con-vindre. favstv@yahoo.es.

Família alemanya busca xic@ per a cui-dar el seu fill a Alemanya. De març ajuny (tres mesos). 250 euros aproxima-dament, amb pensió completa a lacasa. 696 88 68 40 (Vanessa).

Actualitat sobre voluntariatt a laUniversitat de València. La pàgina webdel CADE de la Universitat de Valènciacompta amb informació actualitzadasobre programes de voluntariat, cur-sos, beques, entre altres. Els interes-sats poden consultar tota l’actualitaten l’adreça www.uv.es/cade/v/volunta-riat.

Voluntaris per al Club d’Oci d’Asprona.Necessitem voluntaris per a participaren activitats per a persones amb disca-pacitat intel·lectual. Tallers, eixides alteatre o al cinema, excursions o festescentren les activitats del Club d’Oci,que són planificades per les mateixespersones amb discapacitat a través dereunions periòdiques, per a les quals ésprimordial el suport dels voluntaris.L’entitat està al barri de Benimaclet.Interessats telefoneu al 96 339 1080/615 56 57 63 (Mª Jesús Dolz).

Convivència i educació en valors.Necessitem voluntaris per a treballaramb xiquets i xiquetes del barri delMarítim en un programa social de con-vivència i educació en valors, salut,ecologisme, participació, etc.Realitzem activitats de repàs escolar,ludoteca, tallers i eixides. Flexibilitatde dilluns a divendres de vesprada i elscaps de setmana. Associació juvenilYMCA (c/Illes Canàries 112 o 96 333 2487).

Projecte Xaloc. Necessitem voluntaris pera treballar amb xiquets i xiquetes delbarri de Russafa amb problemessocials i escolars. Realitzem activitatsde repàs escolar, jocs, tallers i eixides,dilluns, dimecres i divendres per lesvesprades. Estem a Pere III el Gran 20,baix. Tels. 96 373 04 40 i 636 38 41 44(Juan) i 654 84 85 24.

Vooluntariat social a Cáritas. El ProjecteSirocco treballa en la intervenció ambmenors i adolescents en situació derisc d’inadaptació social al barri deBenicalap. Es fan activitats de recolza-ment escolar, tallers, jocs, eixides. Ensreunim les vesprades de dilluns, dime-cres i divendres. Interessats telefoneual 610 82 20 91 o al 679 70 45 78(Jose).

Es necessiten voluntaris per a un pro-grama de diinamització a centres esco-lars de València. Treball d’integració

social amb immigrants, joves d’ètniagitana, etc. Informació al 96 395 09 31o valenciastch@terra.es.

Es necessiten voluntaris per a AuxiliaValència. Treball d’integració de perso-nes amb discapacitació. Informació al605 40 04 29 (Jesús).

Programa Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat de València, através d’un conveni amb la Caixa deCatalunya i l’Ajuntament de València,ofereix als estudiants conviure ambpersones majors a canvi de tindre allot-jament gratuït durant el curs acadèmici una ajuda econòmica. Interessats calremetre a les oficines del CADE lasol·licitud. Més informació: 96 386 4771 i www.uv.es/cade.

Pis per a llogar. Xic/a. Al centre de la ciu-tat. Al costat de la plaça Tetuan.Totalment equipat, amb tots els elec-trodomèstics. Tres habitacions indivi-duals, un bany. Primer pis. C/PoetaLiern 18. Preu: 400 euros. Tel 605 4282 51 (Manolo).

Pis per a llogar. Xic/a. Lluminós, total-ment equipat i acabat de reformar.Cèntric, a sis minuts del centre històrici a cinc carrers del riu. Parada de tram-via pròxima. C/Pare Urbano. Preu: 550euros (més despeses de llum, aigua igas). Tel. 609 67 49 22 (Patricia).

Pis per a lloggar. Xic/a. A la Malva-rosa.Pis reformat, situat al costat de l’avin-guda Tarongers, prop de la parada detramvia de la Cadena i a deu minutscaminant dels campus de Tarongers ide la Politècnica. Cuina equipada, tv idos banys. Av/Malva-rosa 21. Preu: 600euros (despeses de comunitat incloses,no les de llum i aigua). Tel. 620 20 8050 (Santiago).

Pis per a llogar. Xic/a. Zona del port, bencomunicat. Xicotet apartament per auna sola persona. Totalment equipat.C/Reina 8. Preu: 350 euros. Tel. 649 1659 32 (Virgilio).

Pis per a llogar. Xic/a. Campus deBurjassot-Paterna. Al costat de l’esta-ció de metro de Burjassot-Godella. Pistotalment moblat i amb tots els elec-trodomèstics. Tot exterior, amb tresbalcons i una galeria. Tres dormitoris idos banys. C/Josep Lluch 11. Preu: 575euros. Tel. 606 87 02 69 (Daniel).

Compartir amb estudiants. Xic/a. Pisexterior, molt assolellat. Situat a deuminuts de Blasco Ibáñez i a dos minutsde la parada de tramvia de Pont deFusta i Sagunt. Tres habitacions dispo-nibles. C/Frai Pedro Vives 31-14. Preu:220-250 euros. Tel. 662 13 01 65/647 7129 89 (Rosa).

Compartir amb estudiantss. Xic/a. Zona dela plaça Xúquer. Dues habitacions deles quatre disponibles. C/Vinalopó 3.Preu: 162,50 euros. Tel. 676 95 67 52(Vicente).

Compartir amb estudiants. Xic/a. Pis ambcinc habitacions, compte d’internetwifi, televisió per cable, telèfon fix,calefacció amb gas natural. Dues habi-tacions disponibles. C/Vinalopó 8.Preu: 220 euros. Tel. 635 90 27 05(Jorge).

Compartir amb estudiants. Xica. Pisample climatitzat, al costat de la Ciutatde les Arts i les Ciències. Companysagradables i amb domini de l’anglés.Una habitació disponible. C/Luis Oliag64. Preu: 180 euros més despeses. Tel.639 69 01 30 (Marisa).

Es lloga habitació. Xic/a. Campus BlascoIbáñez i Tarongers. Habitacions grans,dues dobles i una triple. Pensió com-pleta, neteja de roba, etc. Plaça delXúquer 13-9. Preu: 600 euros. Tel. 96369 13 11 (Cristina).

Es lloga habitacció. Xic/a. Prop de la plaçad’Espanya, al costat de la Gran Via, bencomunicat amb les facultats, autobús imetro, cèntric, molta llum, pis per acompartir amb família. C/HistoriadorDiago 17-23. Preu: 200 euros. Tel. 62057 84 67 (Magdalena).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 20098

L’Aula de Cinema de laUniversitat de València ha pro-gramat per al mes d’abril un ciclededicat al cinema africà.La història del cinema africà és lad’un continent mutant, que com-bina autors criats a l’ombra deFrança i les seues derives cine-matogràfiques, mentre escriu lestragèdies del continent a travésd’històries mínimes –drames,comèdies o westerns– que il·lus-tren els problemes del tercermón en forma de metàfores. Àfri-ca és vista com un i com moltspaïsos, com un sentiment col·lec-tiu o com un microcosmosd’històries que enriqueixen lavisió d’un continent oblidat.L’Aula de Cinema de laUniversitat de València vol convi-dar els espectadors a submergir-se en les aigües d’un continentimaginat, que encara és evocat através de la literatura d’aventu-res, dels estralls de l’apartheid ode l’herència colonialista presenten determinats països. Visionsd’Àfrica. Històries d’un continentoblidat és un cicle dissenyat pera proposar una altra manera deveure i sentir la problemàticad’Àfrica, a partir d’uns films id’uns directors que reflecteixen

el moviment i la transformaciódels seus països d’un gegant obli-dat a un continent viu.El dimecres 1 d’abril, a les 18hores, es projectarà U-Carmen e-Khayelitsha (2005), de MarkDornford-May. El dia 8, a les 18hores, Samba Traoré (1992),

d’Idrissa Ouedraogo. El dimecres22 d’abril, a les 18 hores, Bamako(2006), d’Abderrahmane Sissako.El 29 d’abril, a la mateixa hora,Kini y Adams (1997), d’IdrissaOuedraogo. Totes les projeccionses realitzaran al Col·legi MajorLluís Vives.

En abril, cicle de cinema africà al Col·legi Major Lluís Vives

cites

Hui dijous 26 de març començala quarta edició del TrofeuUniversitat de València, un delstornejos de més prestigi delsque es disputen mitjançant elsistema de dues semifinals i lacorresponent final. En la presentedició s’ha optat per la configu-ració de quatre parelles, entreles quals es troben els huit pilo-taris en millor forma delmoment.

D’aquesta manera hui, a partirde les 18:30 hores, tindrà lloc laprimera semifinal eliminatòriaamb una partida que enfrontaràGenovés II i Solaz contra Álvaroi Jesús al trinquet de Pelaio.Mentre que el dissabte 28 tindràlloc la segona semifinal (17:30hores), aquesta vegada ambVíctor i Grau contra Soro III iDani. El torneig continuarà eldijous 2 d’abril amb la disputa

de la partida pel tercer i quartlloc, mentre que la final esjugarà el dissabte 4 d’abril apartir de les 17:30 hores.Com és norma en el TrofeuUniversitat de València, totesles partides es jugaran amb lesgaleries prohibides, a l’estil delCircuit Bancaixa. L’entrada ésgratuïta per a tota la comunitatuniversitària amb la presentaciódel carnet.

Álvaro i Genovés II s’enfroten hui, a Pelaio, en el Trofeu Universitat

MARISOL HOYOS

–El títol del seu programa deganal és Un projec-te de futur basat en l’experiència. Quines són lesseues preocupacions en aquest projecte?

–Pense que aquest és un moment molt delicata la Universitat. És un context de canvi dels sis-temes de docència, però no només això, sinó quetota la institució haurà de canviar si volem im-pulsar els nous graus i adaptar-nos als requeri-ments de l’Espai Europeu d’Educació Superior.Nosaltres comptem amb l’experiència en l’equipdeganal anterior, però som conscients del repteque suposa aquest moment.

–Per què aquesta és una de les facultats oon s’-han produït més mobilitzacions contra el procésde Bolonya?

–Tradicionalment, els estudiants d’aquesta fa-cultat sempre han estat molt actius i reivindica-tius, i això està molt bé. Trobe que feia molt detemps que els alumnes no estaven tan preocu-pats per la seua educació. Tanmateix, en aques-ta facultat el procés ja va començar fa cinc anys,amb els projectes d’innovació educativa, però ésara quan han arribat les mobilitzacions. Els es-tudiants vingueren a demanar un debat públic inosaltres ens hem compromés a fer-lo, peròabans volem organitzar unes sessions informa-tives sobre els nous graus. Estem esperant po-sar-nos d’acord en la data per a començar.

–En quin aspecte no es troba d’aacord amb lesreivindicacions dels estudiants sobre el procésde Bolonya?

–Crec que el problema de la mercantilització,al qual sovint ells fan referència quan parlen delsinconvenients d’aquests nous plans d’estudi, noes dóna en una facultat com aquesta. Nosaltressempre hem contactat amb empreses externesperquè es feren pràctiques i, normalment, aques-tes empreses són públiques, com ara museus,ajuntaments, etcètera. Això no és cap mercanti-lització, sinó més prompte obrir la facultat a lasocietat i a les seues necessitats. Els estudiantsdiuen que si l’empresa intervé pot influir en elsplans d’estudi, però ací fa molts anys que es fanpràctiques a empreses i aquestes no han modi-ficat mai els plans.

–I pel que fa als preus ddels màsters?–El preu del crèdit d’un màster l’estableix

cada comunitat autònoma. Nosaltres publicà-rem unes taules on mostràvem tot el ventall depreus dels màsters a Espanya, amb una com-parativa dels llocs on es troben els més cars iels més barats. A hores d’ara el preu més baratestà al voltant de 13 euros el crèdit, mentre queel preu d’un crèdit de grau és de 8,11 euros. Ladiferència, doncs, podria ser mínima.

–Però els preus dels crèdits d’alguns màstersa hores d’ara estan ben lluny dels 13 eeuros.

–En el nostre cas, el preu actual del crèdit enel Màster de Patrimoni Cultural és de 29,87 eu-ros i el d’Història Contemporània és de 19,20. Acíel tema seria aconseguir que el preu del crèditen el Màster de Professor de Secundària (queserà el que probablement estudie una majoriade l’alumnat d’aquesta facultat) fóra el més ba-rat possible, és a dir que la Generalitat fixara unpreu que no fóra molt més que el que costa elcrèdit de cinqué ara mateix.

–A banda està la possibilitat de demanar unpréstec.

–Les beques continuen i també en els màstersserà possible demanar-ne. Així i tot, el fet de po-der tindre un préstec a interés zero, a tornar quanja et trobes treballant, és una pràctica molt co-muna a dia de hui en tota Europa, i és un avan-tatge que ja haurien volgut tindre generacionsanteriors.

–Com estan preparant l’organització ddels nousquatre graus d’aquesta facultat?

–Els nous graus seran de Geografia i Medi Am-bient, d’Història, d’Història de l’Art i d’Informa-ció i Documentació. A banda, també s’ha d’orga-nitzar el Postgrau de Patrimoni Cultural. En qual-sevol cas, la introducció dels projectes d’innova-ció educativa ja ha suposat la renovació didàcti-ca i la necessitat d’establir una major coordina-ció entre els professors a l’hora de planificar lesactivitats complementàries a les classes que s’-han oferit, com ara visites, conferències... Podrí-em dir que, en aquest sentit, la nostra facultat jaestà entrenada. En els nostres graus hi haurà unitinerari de pràctiques amb assignatures com-plementàries a aquelles que no s’han estudiat

per tal de completar aquella formació que no tin-guen i preparar millor els estudiants per al con-curs-oposició de secundària. També hi haurà de-terminades optatives adreçades a fer altres es-pecialitats tant professionals com del camp de larecerca.

–Però aquest canvi demana un esforç per partdel profeessorat.

–Comptem amb l’experiència positiva dels pro-jectes d’innovació educativa i això ens permetràsens dubte implantar els nous graus amb garan-ties de qualitat docent. Així i tot, haurem d’im-pulsar la qualitat docent, coordinar la docènciaentre el professorat de cadascuna de les diver-ses titulacions del centre, promoure i recolzarnoves activitats d’innovació, afavorir l’intercan-vi d’experiències entre els grups d’innovació i do-

nar suport a totes aquelles accions que puguenestimular millores, com ara l’ús d’aules virtuals.

–I quins han estat els resultats d’aquests plansd’innovació?

–Els professors estan contents perquè elsgrups que han treballat en aquests plans tenenmillors notes que els altres. Per als alumnes devegades ha suposat una sobrecàrrega i hauremd’idear sistemes per a facilitar el funcionament,perquè a més ara ens trobarem amb la possibi-litat d’estudiar en la modalitat de “temps par-cial” i haurem de pensar de quina manera facili-tar la compatibilitat amb la vida laboral. Crec queallò més important dels nous plans és que podengarantir un menor fracàs, i també el fet de fer re-alitat l’ideal de “formació al llarg de tota la vida”,perquè el suplement al títol recollirà tota la for-mació de l’estudiant i això és molt important pera la mobilitat i el reconeixement d’estudis.

–I es pot fer tot això een temps de crisi?–Caldrà administrar els pressupostos assig-

nats a aquesta facultat, encara que han dismi-nuït en relació amb l’any passat, així que hauremd’ajustar-nos i buscar altres recursos per a la im-plantació dels nous graus i postgraus. També vo-lem impulsar les accions, ja en marxa, per a l’es-talvi i l’eficàcia energètica, així com la utilitzaciód’energies renovables. Hem de promoure unacultura del reciclatge en aquesta facultat i crearla infrastructura adequada per a la seua gestió.

–I quant de temps queda per adaptar-se?–Ara ens trobem en un moment d’espera. Te-

nim molta il·lusió per a implantar tot allò quehem estat preparant durant els últims cursos,però si això s’allarga massa potser podríem per-dre els ànims. Seria important comptar amb lacol·laboració dels estudiants en aquest procésperquè el 2010 ja no podran matricular-se delsplans antics.

“Tota la universitatha de canviar per a implantar els nous graus”Elena Grau Almero és la nova degana de la Facultat de Geo-grafia i Història. Com a professora titular del Departamentde Prehistòria i Arqueologia, ha estat durant els últims setanys vicedegana de Planificació i Infrastructures i coneixprofundament el vaixell que ara haurà de governar. ElenaGrau és especialista en arqueobotànica, dirigeix les excava-cions del jaciment de la Mola d’Agres i ha participat en pro-jectes internacionals com ara l’excavació de Lixus, al Mar-roc. En el seu programa electoral va plantejar un projectecompromés amb el caràcter públic i la qualitat de la docèn-cia i de l’exercici acadèmic. A partir de l’experiència delsdarrers anys, el seu projecte vol promoure la incorporacióde noves idees i permetre la consolidació d’una sèrie d’ac-tuacions amb l’objectiu de dinamitzar la Facultat de Geo-grafia i Història.

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 2009 9

“Els suposats perillsde la mercantilització

pel procés de Bolonya no esdonen en la nostra facultat

“Està bé que els estu-diants siguen reivin-

dicatius

“Els nous plans faranpossible que siga una

realitat allò de formar-sedurant tota una vida

FOTO: MIGUEL LORENZO

entrevistaDEGANA DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. Elena Grau

PROPOSTES

citesELEGY

D’Isabel Coixet. Cinema envalencià. Dia: 31 de març.Hora: 20 hores.Lloc: Cines UGT Cine Cité.Av/Tirso de Molina 16.Dues entrades gratis amb elcarnet universitari. Entrada 3euros per al públic engeneral i entrada gratis per ala setmana següent.

II MOSTRA ITINERANT DECINEMA I VÍDEO INDÍGENA

Jornada d’inauguració.Projecció del documentalCorpo a corpo (PobleYanomami, Brasil 2005).Amb Janeth Cuji(responsable de Comunicacióde la Confederació deNacionalitats Indígenes del’Equador-CONAIE),Alcibiades Calamás (membrede l’Autoritat Nacional delGovern Indígena), José LuisMatías (Ojo de Tigre Vídeo,Mèxic), Iván Sanjinés(director del IX Festival deCine i Vídeo dels PoblesIndígenes, Bolívia), RosaEstela Tomás (AssociacióMaia Uk’ux’b’e, Guatemala),María Teresa Larraín(realitzadora indígena, Xile).Dia: 31 de març.Hora: 19:30 hores.Lloc: Edifici històric de laNau. C/Universitat 2. Gratis.

U-CARMEN E -KHAYELIRSHA

Aula de Cinema. Cicle Visionsd’Àfrica. Històries d’un conti-nent oblidat. Mark Dornford-May, 2005.Amb un col·loqui.Dia: 1 d’abril.Hora: 18 hores.Lloc: Col·legi Major LluísVives. Av/Blasco Ibáñez 23.

SAMBA TRAORÉ

Aula de Cinema. Cicle Visionsd’Àfrica. Històries d’un conti-nent oblidat. IdrissaQuedraogo, 1992.Dia: 8 d’abril.Hora: 18 hores.Lloc: Col·legi Major LluísVives. Av/Blasco Ibáñez 23.

DARWIN: EL SEU TEMPS, LASEUA OBRA, LA SEUAINFLUÈNCIA

Una de les activitatsprogramades amb motiu delbicentenari del pare del’evolucionisme. Produïda perla Universitat de València il’Institut d’Estudis Catalans. Dies: Fins a setembre.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores. Diumengesi festius de 10 a 14 hores.Lloc: Palau de Cerveró. Pl/deCisneros 4.

ART BEN LLIURE

És una iniciativa de l’InstitutBenlliure de València per acommemorar els seus pri-mers quaranta anys, queencara semblen pocs, atés elseu enorme arrelament i la

seua influència en la societatvalenciana.Dies: Del 12 de març al 26 d’a-bril. Gratis.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores. Diumengesi festius de 10 a 14 hores. Lloc: Sala Thesaurus de laNau. C/Universitat 2.

SOSTENIBILITAT AL BOTÀNIC

40 fotografies seleccionadesen el I Concurs de FotografiaNou Botànic, organitzat perla falla Borrull Dr. PesetCervera.Dies: Fins el 19 d’abril.Horari: De 10 a 14 hores i de16 a 19 hores. Els caps desetmana s’obri a les 11 hores ien abril l’horari s’allarga finsles 20 hores.Lloc: Sala d’Exposicions. JardíBotànic. C/Quart 80.

JUAN JOSÉ ESTELLÉS: UNA VIDA DEDICADA AL’ARQUITECTURA

Documenta per a aquestmestre valenciàd’arquitectura com areconeixement al seu esforçen favor de l’art en general ide l’arquitectura enparticular. Dies: Fins el 19 d’abril.Horari: De 10 a 14 hores i de16 a 19 hores. Els caps desetmana s’obri a les 11 hores ien abril l’horari s’allarga finsles 20 hores.Lloc: Sala de la Muralla. JardíBotànic. C/Quart 80.

ART I POLÍTICA

Una trentena d’obres de setzepintors europeus pintades del1970 al 1995 que reflexionensobre la societat de consum,el capitalisme i el comunisme. Dies: Fins el 21 de juny.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores. Diumengesi festius de 10 a 14 hores.Lloc: Sala MartínezGuerricabeitia de la Nau.C/Universitat 2.

ENTRE TERRA I FE.ELS MUSULMANS AL REGNECRISTIÀ DE VALÈNCIA(1238-1609)

La mostra dóna a conéixer lavida dels valenciansmusulmans al regne cristiàcreat per Jaume I, amb motiudel quart centenari del’expulsió dels moriscos.Visites guiades i tallerdidàctic en:visites.guiades@uv.es.Dies: Fins el 28 de juny.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores. Diumengesi festius de 10 a 14 hores.Lloc: Sala Estudi General de laNau. C/Universitat 2. Gratis.

L’ART DE LA FUGA

Per Dramatúrgia 2000.Direcció: Roberto Garcia.Dia: 26 de març.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure amb

invitació que caldràarreplegar des de dues horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

PER “H” O PER “V”

Per Compañía a TempoDansa. Direcció: Pepa Cases.Dies: 26-29 de març.Horari: 20 hores.Lloc: Espacio Inestable (c/dr.Sanchis Bergón 5, baix).Preu: 8 euros (divendres, diade l’espectador, 6 euros).Informació: 665 38 80 00 icorreo@espacioinestable.com

VARIACIONS ENIGMÀTIQUES

D’Éric-Emmanuel Schmitt. PerBotarga (Mallorca). Direcció:Christophe Lidon. ProjecteTeatral Alcover.Dia: 3 d’abril.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure ambinvitació que caldràarreplegar des de dues horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

ASCO DE VIDA!!!(PERRAVIDA)

Circuit Café-Teatre San MiguelValència. De Pedro Rey.Dia: 26 de març.Horari: 23 hores.Lloc: Sala Lo Rat. C/PareMéndez 43 (Torrent).

MARIUA I PACO

Circuit Café-Teatre San MiguelValència. De Maria Juan.Dia: 26 març.Horari: 23 hores.Lloc: Sala Swan. C/Juan Giner15.

LA HORA DEL CUENTO Y LA SODOMÍA

Circuit Café-Teatre San MiguelValència. De Cia Marsupial.Dia: 27 març.Horari: 23 hores.Lloc: Sala Dub Club. C/Jesús91.

CAP A UN NOU PARADIGMA ECONÒMIC

A càrrec d’Aurelio MartínezEstévez (president de l’ICO). Dia: 26 de març.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.C/Universitat 2. Gratis.

LA EQUIDAD DE GÉNERO:LA IGUALDAD COTIDIANA

A càrrec de Carmen Calvo,presidenta de la Comissiód’Igualtat del Congrés delsDiputats. Presenta: OlgaQuiñones, directora de laUnitat d’Igualtat de la UV. Cicle És el Temps de lesDones.Dia: 26 de març.Hora: 19:30 hores.Lloc: Col·legi Major RectorPeset. Pl/Forn de SantNicolau 4.

PALESTINA, OTRO VIAJE ALAS MIRADAS OCULTAS DEORIENTE

Xarrada-col·loqui coordinada

per Lola Bañón.Dia: 31 de març.Hora: 20:30 hores.Lloc: Sala Matisse.C/Campoamor 60.Informació:www.salamatisse.com.

ARTHUR CARAVAN

Cicle Música en valencià.Dia: 26 de març. Gratis.Hora: 20 hores.Lloc: Col·legi Major LluísVives. Av/Blasco Ibáñez 23.

InLOGIC + NO FROSTH

Dia: 27 de març.Hora: 22:30 hores.Lloc: Sala Matisse.C/Campoamor 60.Preu: 6 € anticipada, 8 € entaquilla.Informació:www.salamatisse.com.

LA GUITARRA AL JARDÍ BOTÀNIC

Organitzat per l’Associaciód’Amics de la Guitarra.Dia: 28 de març.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça.Preu: 3 euros. Entradesdisponibles a la taquilla delJardí, de 10 a 18 hores,dilluns tancat.

SOLISTES DE VENT I METALLDE L’ORQUESTRAFILHARMÒNICA DE LAUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Dia: 31 de març.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Montaner.Col·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23. Gratis.

NEONFLASH

Dia: 2 d’abril.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Montaner.Col·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23.

RAINDROP + O’CONELL BAY

Dia: 2 d’abril.Hora: 22:30 hores.Lloc: Sala Matisse.C/Campoamor 60.Preu: 5 €.Informació:www.salamatisse.com.

NOVA DIXIELAND BAND

Cicle L’arbre del Jazz-Jazz alBotànic 2009.Dia: 4 d’abril.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça.Preu: 3 euros. Cal recollir lesentrades a les taquilles delJardí des del dissabteanterior a l’actuació. Dillunstancat.

LECTURA DE POEMES DEXOSÉ LUIS MÉNDEZ FERRÍN

Presenta Arcadio López-Casanova.Dia: 31 de març.Hora: 13 hores.Lloc: Saló de Graus (Facultatde Filologia. Av/BlascoIbáñez 32).

POESIA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

CINEMA

El passat mes de gener idesprés de més de sismesos de polèmica, elMuseu del Prado vaassegurar en un estudique El Coloso no va serrealitzat pel mestreFrancisco Goya. En l’in-forme El Coloso y suatribución a Goya, laidentificación de las ini-ciales AJ obria la hipò-tesi que fóra obra delpintor valencià AsensioJuliá, conegut a partirdels últims anys delsegle XVIII com ajudantprincipal del taller deGoya. El vicerector deCultura de la Universitatde València i especia-lista en Juliá, Rafael Gil –és l’autor de l’única monografia del deixeble deGoya–, tenia previst oferir ahir dimecres (fora del tancament d’aquestaedició) a la Nau una conferència sota el títol Goya i Asensio Juliá: unareflexió sobre la polèmica de l’autoria de l’obra El Coloso. Aquesta con-ferència s’inscriu en el marc de la programació del Fòrum de Debats dela Universitat de València. En els últims mesos, Rafael Gil ha trobat vin-cles entres les biografies dels dos pintors. Ambdós eren amics (estàdocumentat a través d’una inscripció: Goya a su amigo Asensi, que figuraen un quadre del 1798 del Thyssen-Bornemisza) i a Juliá li va quedartambé una sordera pronunciada. Des de la seua arribada al Prado, ElColoso va ser acceptat i admirat com la màxima expressió del Goyamodern i es va anar convertint en una de les obres més citades en laseua bibliografia i de les més populars. Un referent del pintor deFuendetodos fins que el Prado va negar la seua atribució fa dos mesos.El debat està obert.

La Facultat de Ciències Socials acull els dies 24, 25, 30 i 31 de març lesJornades sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya. L’encontreha sigut organitzat pel Departament de Treball Social. Les jornades sónconvalidables per un crèdit de lliure opció per als estudiants de TreballSocial de la Universitat i un crèdit als estudiants de qualsevol titulació dela Universitat CEU Cardenal Herrera. Entre els participants es trobendiversos professors de la Universitat de València, com ara Antoni Ariño,Adela Cortina, Joaquín Azagra, Júlia Salom, Jorge Garcés o Ángel Blasco.Les conclusions i la cloenda estaran a càrrec de Vicent Andrés Martínez,coordinador de l’Àrea d’Acció Social de Cáritas Diocesana de València.

El proper dissabte 28 de març, ales 19:30 hores, el Botànic acullun nou concert del cicle Laguitarra al Jardí Botànic, orga-nitzat per l’Associació d’Amicsde la Guitarra. En aquesta oca-sió actuarà el duo de guitarresKlingeberg-Montes, format pelsjoves Katrin Klingeberg (Alema-nya) i Sebastián Montes (Xile).Els dos guitarristes s’han formata l’Escola Superior de Música deHannover i han tocat junts aAlemanya, Portugal, Espanya iXile. Entre altres guardons, elpassat desembre guanyaren elCertamen Internacional deGuitarra Luys Milán a Ontinyent.Actualment continuen la seuaformació a l’Escola Superior deMúsica de Stuttgart. Durant elconcert sonaran, entre altres peces, diversos preludis de J.S. Bach, laFantasia de la dansa de Jorge Morel i obres tradicionals xilenes. El cicle Laguitarra al Jardí Botànic té previstes actuacions al llarg de tot l’any, lesquals s’anunciaran en la pàgina web del Jardí. Tots el concerts són al’Auditori Joan Plaça del Botànic (c/Beat Gaspar de Bono s/n) els dissabtesa les 19:30 hores. Les entrades es poden adquirir per 3 euros a la taquilladel Jardí des del dissabte anterior a cada concert. L’horari de la taquilla ésde 10 a 18 hores i els dilluns està tancada.

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 2009

CITES

10

Conferència de Rafael Gil sobrel’autoria del quadre ‘El Coloso’

Jornades sobre l’exclusió social

agenda

El Botànic acull un nou concert del cicle de guitarra

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 2009 11notícies

REDACCIÓ

El premi anual en memòria i home-natge al periodista Vicent Ventura s’a-torga a una persona o col·lectiu ques’haja distingit per la seua trajectòriacívica, democràtica i de compromísamb el País Valencià. El lliurament delguardó (una escultura d’Andreu Alfa-ro) està programat per al divendres24 d’abril en el transcurs d’un sopara la ciutat de València.

En la comissió que atorga aquestreconeixement anual, coordinada perl’escriptor Alfons Cervera, s’integrenpersones que van conéixer VicentVentura, com ara Ramon Lapiedra,Àngel Llàcer, Doro Balaguer, VicentPitarch, Francesc Pérez Moragón, Jo-sep Iborra, Anna Aguilar o Josep Ri-chart. La comissió ha valorat la tascade propagació de la cultura i la llen-gua que es realitza des de la revistaSaó. També ha destacat la supervi-vència de la publicació enmig d’unambient poc propici tant pel contextsocial general com per l’actitud de lajerarquia eclesiàstica oficial. En lesdarreres setmanes lectors i amics dela revista han iniciat una campanya

de suport a la publicació, que ha vistreduïdes les subscripcions d’organis-mes oficials i la publicitat institucio-nal.

Saó és una revista d’aparició men-sual fundada el 1976 a València, diri-gida actualment per Vicent M. Cardo-na i Emili J. Marín. Fou una de les pri-meres revistes editades en valenciàdesprés de la mort de Franco. La seuainspiració és cristiana, basada en elConcili Vaticà II, i tracta temes d’ac-tualitat, culturals, socials i religiosos.

Després de rebre la notícia sobre laretirada de suport institucional, elspromotors de Saó van iniciar unacampanya de suport. En un dels tex-tos que s’han fet circular es llig: “Lanostra benvolguda Conselleria de Cul-tura no ha respectat les canes i, sob-tadament, ha anul·lat tots els contrac-tes que mantenia amb la revista (prin-cipalment, els exemplars que rebiencentres d’ensenyament i bibliote-ques). No podem amagar que aquestcolp ha fet perillar el nostre futur, finsal punt de plantejar-nos el tancamentde la publicació periòdica més antigadel nostre País. Afortunadament,hem pogut salvar, de moment, la si-

tuació. Estem convençuts que,ara més que mai, és necessàriala presència de Saó en les nos-tres terres”.

Fins ara han estat guardonatsamb el Premi Vicent Venturapersonalitats i institucions comJosep Lluís Bauset, Ferran San-chis Cardona, la Societat CoralEl Micalet i Frederic Jordà, Es-cola Valenciana, el Col·legi Pú-blic Censal de Castelló, ManuelSafont, Trini Simó, Enric Tàr-rega, Bernat Capó i Francescde Paula Burguera.

Vicent Ventura va morir el24 de desembre del 1998 alssetanta-quatre anys. Havianascut a Castelló de la Pla-

na i va cofundar el Partit Socialistadel País Valencià i el sindicat CCOOdel País Valencià. Socialista i nacio-nalista, va participar el 1962 en unareunió de demòcrates a Munic, queli va costar l’exili i el confinament.En tornar a València va veure lesportes tancades per a exercir el seutreball de periodista i va fundar unaempresa de publicitat. La premsalocal el va evitar, però no així algunsmitjans catalans, on va poder es-criure regularment. Un dels temesrecurrents de Ventura en els seusarticles fou l’europeisme, un temarar en la premsa franquista delsanys seixanta. El 1995 Ventura varebre la Medalla de la Universitatde València, en un acte solemne ce-lebrat al Paranimf de la Nau. La ins-titució acadèmica ha editat un re-cull d’articles de Ventura amb el tí-tol Un home de combat.

REDACCIÓ

Una tesi llegida a la Universitat de Va-lència sobre la volatilitat en els mer-cats financers ha guanyat el premique atorga la Fundació Uceif (patro-cinada per la Universitat de Cantà-bria i el grup Santander). L’autora dela tesi és Helena Chuliá, dirigida pelprofessor Hipòlit Torró, del Departa-ment d’Economia Financera i Actua-rial. El treball s’emmarcava dins delprograma de doctorat interuniversi-tari en Finances Quantitatives(www.finanzascuantitativas.es), en elqual participen la Universitat de Va-lència, la Universitat del País Basc, laUniversitat Complutense de Madrid ila Universitat de Castella-la Manxa.L’import de premi, al qual podenconcórrer aspirants de qualsevol uni-versitat iberoamericana, és de 6.000euros.

La tesi premiada porta com a títolVolatility in financial markets: as-ymmetries, spillovers and trading ru-les (Volatilitat en els mercats finan-cers: asimetries, transmissió i estra-tègies de negociació). La investigacióanalitza principalment la transmis-sió de volatilitat entre diversos mer-cats financers i classes d’actius, tanten períodes de crisi com de relativacalma. També estudia el disseny d’es-tratègies de negociació derivades dela transmissió de volatilitat en elsmercats financers. Finalment, analit-za l’efecte de la política monetària enla volatilitat. Aquestes qüestions sónde màxima actualitat per la crisi, onla volatilitat dels mercats financerss’ha disparat.

Les dones universitàries compromeses ambla reivindicació dels drets de les dones estroben en l’actualitat davant la necessitat degestionar una situació que, des d’un punt devista històric, cal qualificar de privilegiada:reclamar el compliment de les lleis quant ala incorporació dels estudis de les dones i degènere en els nous plans d’estudi. El femi-nisme institucional expressat en les lleis(Llei orgànica de mesures de protecció inte-gral contra la violència de gènere, Llei orgà-nica d’igualtat efectiva entre dones i homes iReial Decret 1397/2007 que desenvolupa laLOU) ha integrat, de manera coherent, elfeminisme acadèmic. Aquest té una trajec-tòria de diverses dècades i un reconeixe-ment, en les principals universitats del mónoccidental, que el situa en igualtat amb laresta de disciplines acadèmiques. La dinà-mica a nivell estatal, a través de la qual s’-han anat elaborant els nous plans d’estudi,

no ha propiciat una incorporació sistemàti-ca dels estudis de gènere, però moltes donesde la universitat espanyola ens hem sentitimplicades a l’hora de reivindicar l’aplicacióde les lleis i del sentit comú. No podem dei-xar de percebre la nostra responsabilitatcom un privilegi quan pensem en tants es-forços de tantes dones que han dedicatbona part de la seua vida als estudis de lesdones i de gènere, per a dotar de sentit laseua vida personal i professional, i per a sa-tisfer les injustificables llacunes que anaventrobant en les seues respectives especiali-tats. Una societat que s’autodefeneix com a“societat del coneixement” no pot legítima-ment ignorar l’aportació dels estudis de gè-nere.El Consell de Govern de la Universitat deValència, en la seua sessió del passat 29 degener, va aprovar la incorporació a tots elsplans d’estudi d’una clàusula que permeta

als estudiants d’aquesta universitat cursaruna matèria transversal sobre igualtat i con-validar-la per qualsevol optativa del plad’estudis de la titulació en la qual estiguenmatriculats. Aquest acord, que constitueixsens dubte un avanç en la bona direcció, po-dria qualificar-se com el màxim dels mí-nims. Màxim, perquè afecta totes les titula-cions i no fa ús de les escletxes que sugge-reix la llei per a eludir el seu complimentuniversal, mínim perquè (a) es parla d’i-gualtat, no específicament d’estudis de gè-nere, i (b) perquè no s’ha implantat com aobligatòria en totes les titulacions. Volemaclarir per què aquests dos aspectes ens fanparlar de mínims:–a) Parlar d’igualtat sense més pressuposal’acceptació d’un model objectivament vàlidextensible a totes les persones en totes lessituacions. Les dones porten molt de tempsintentant definir uns models de ciutadania inaturalesa humana integradors. D’altrabanda, les dones no constitueixen uncol·lectiu oprimit, sinó que representen unpoc més de la meitat de la humanitat, queha evolucionat de manera que les seues es-tructures de parentiu, socioeconòmiques ipolítiques, han estat condicionades per unaarticulació injusta de les relacions de gène-

re. Aquesta desigualtat estructural i trans-versal es conjuga amb un altre tipus de dis-criminacions per raons de raça, classe, etc.,el seu impacte va més enllà d’allò social,econòmic i polític; afecta el simbòlic, elsnostres esquemes conceptuals i, per tant, elnostre coneixement. Aquesta és la raó quejustifica la introducció dels estudis de lesdones i de gènere en els plans d’estudi. Noes tracta de proporcionar una educació cívi-ca, que ha de ser un objectiu dels estadisprevis de l’ensenyament obligatori; del quees tracta, en part, és de recuperar la memò-ria històrica de les dones i fer visibles lesque han estat ignorades per la història. Peròsobretot es tracta de mostrar les implica-cions epistemològiques del pensament an-drocèntric, en totes les disciplines.–b) El fet que una matèria en estudis de lesdones no s’haja inclòs com a obligatòria potresoldre’s si en el futur s’exigeix que tots elssuplements al diploma incloguen una for-mació en matèria de gènere.Queda molt per fer, però hem iniciat uncamí que no té tornada enrere.

Dora Sánchez. Institut Universitarid’Estudis de la Dona

Premiada unatesi sobrevolatilitat delmercat financer

La revista Saó rebrà el X Premi Vicent Ventu-ra. Així ho ha decidit per unanimitat la comis-sió organitzadora del premi, que integren re-presentants de les universitats de València iJaume I; els sindicats STEPV, CCOO, UGT iUnió de Llauradors i Ramaders; així com laUnió de Periodistes Valencians.

OPINIÓ I LA FINESTRA DE LA IGUALTAT

Els estudis de gènere en els plans d’estudi

Vicent Ventura.

Dalt, porta-da de Saó.

La revista ‘Saó’ rebrà el desé Premi Vicent Ventura

NOUDISE330Dijous, 26 de març de 200912 última

RECONEIXEMENT A LA CECT.La Col·lecció Espanyola deCultius Tipus (CECT) serà reco-neguda com a Centre deRecursos Biològics Microbians.Aquesta col·lecció, que està ubi-cada a la Universitat deValència, serà reconeguda comun centre al servei de la micro-biologia industrial i la biotecno-logia microbiana, una vegadaestablides les normes de quali-tat específiques per a col·lec-cions de cultius. La CECT és unacol·lecció fundada l’any 1960que manté i subministra, a lacomunitat investigadora inter-nacional, bacteris, fongs fila-mentosos i llevats.

breus

Pensar no és cap mal. El món cir-cula a velocitat de vertigen. I calposar-li fre. Parar-lo. No per a bai-xar-nos-en, com diu l’acudit. Per amirar-lo de dalt a baix. Per a es-crutar-lo amb cautela, fins i totamb una certa desconfiança. Per apensar-lo. El risc de pensar és queens podem quedar en el núvol deldesig. Altres anirien més lluny: larealitat és el que interessa i tot elque supose marejar-la serà unexercici de retòrica, d’elucubrarsobre el no-res, inútil. Pensar, pera què, afegirien altres escèptics, ooportunistes, o vividors a sou de larealitat. El temps corre i si el dedi-quem a pensar pot passar el quedeia John Lennon de la vida: quesempre passa al nostre costatquan nosaltres estem cavil·lant en

altres coses. La frase no és seua,no sé de qui és, però la realitat cul-tural de la contemporaneïtat lil’adjudica. Els pensaments d’a-questa columna els adjudique ales pàgines d’un llibre que acabad’aparéixer en el mercat: País Va-lencià. Segle XXI. Vint-i-una refle-xions crítiques. Vint-i-una aporta-cions al que és o hauria de ser elPaís Valencià. Ací el nom sí que fala cosa. I tant. País em sé, com vaescriure Andrés Estellés. Per apensar-lo millor, el País, vull dir,Antoni Furió, Gustau Muñoz i PauViciano han coordinat les veusd’aquells que tenen alguna cosa adir, i ho diuen, sobre la històriapassada, present i futura de lanostra terra. Abunda un cert (bas-tant) escepticisme en les sempresuculentes pàgines del breu volumde què parle. En alguns trams deles reflexions que nuen la plurali-

tat de presències amb veu pròpia,l’escepticisme es converteix clara-ment en pessimisme. La realitatmana, encara que ningú no podrànegar a ningú el dret a la rebel·lia.Aquell núvol que abans els conta-va. El desig. Però hi ha ací un de-sig argumentat. I finalment seraneixos arguments els que negaranel pessimisme. Un altre País éspossible, enfront de la barbàrie dela dreta i l’estatisme tancredistadels partits d’esquerra. Això diuenalguns dels autors. Les pàginesd’aquest llibre interessant, útil, es-pere que eficaç per a baixar delsnúvols del desig, mereixen ser lle-gides amb atenció. Poden vostéspujar-se al tren de la reflexió queproposa Ferran Garcia-Oliver, undels ponents en aquesta conferèn-cia múltiple. Un tren que, si famarrades per vies no previstes,tampoc no és per arrancar a plo-

rar, perquè fins i tot permetrà veu-re paisatges que serveixen per acomprendre millor la realitat de laqual un ha partit. L’important ésel moviment continu i saber-ne ladirecció i l’estació d’arribada. Ésuna bella metàfora que ens convi-da a continuar lluitant per un Paísdigne i possible en comptes de ta-llar-nos les venes pel que ara ma-teix veiem i hem viscut. Pensar noés cap mal. Fins i tot pot ser útil noper a escapar de la realitat, sinóper a canviar-la. Doncs això.

La columna ¶ Alfons Cervera

REDACCIÓ

L’exposició Art Ben Lliure és el reflexd’aquests quaranta anys vertigino-sos i decisius, a través del treball deprop de cinquanta artistes que hanpassat per les aules de l’Institut Ben-lliure al carrer d’Alboraia de Valèn-cia o que fins i tot hi fan classes.

Cinquanta antics alumnes i profes-sors, artistes de totes les tècniquesi tendències, des de l’escultura finsel fotomuntatge, des de l’abstracciófins el realisme, amb obres afins alconstructivisme, la nova figuració o

la transavantguarda, l’art pop o elminimalisme, s’han reunit en home-natge al seu alma mater, que és elBenlliure, i han compost un mosaicd’imatges.

Al llarg d’aquests quaranta anyshan canviat moltes coses, sobretotles lleis que regulen el sistema edu-catiu, però hi ha una qüestió que ro-man inalterable, el nom del centre,batejat així en record del prolífic es-cultor valencià Marià Benlliure i Gil(1862-1947).

La comissària de l’exposició, PilarMoreno, una professora de matemà-tiques del centre jubilada recent-ment, explica que a l’Institut Benlliu-re sempre hi ha hagut una gran sen-sibilitat per la cultura, de fet sovints’hi programen exposicions i a mésels alumnes poden triar com a via l’i-tinerari del batxillerat artístic. Enl’exposició també es pot contemplaruna obra de la comissària.

Entre els artistes que hi exposenobres cal destacar Rafael Martí Quin-to, Felip Baldó, Inma Coll, Rosa Tor-res, Francisco Sebastián, NicolauMencheta, Rafael Fernández, LucíaConejero, les fotografies del grupKapa... També s’hi mostra el millorcurtmetratge d’animació dels Goya2003, Señor Trapo, a càrrec de dosalumnes del Benlliure, els germansRaúl i Daniel Rodríguez; el documen-tal Karlitos, de Sigfrid Monleón, quetambé va ser alumne del centre; i Elcoche de pedales, l’ambientació delqual va estar realitzada per DoloCompany.

La Universitat de València, quesempre ha mostrat sensibilitat perles manifestacions i per la difusió deles arts i la història social, cultural ieducativa del poble valencià, “s’e-norgulleix d’oferir una vegada mésun espai de trobada amb la presen-tació a la Nau de l’art concebut al’Institut Benlliure”, segons els pro-motors de la iniciativa. Ací s’ajuntenprofessors i alumnes, gent de totesles edats i també artistes consolidatsen els cercles artístics o de trajectò-ria menys coneguda, i fins i tot de tra-jectòria més coneguda en arts dife-rents de les plàstiques.

La Nau, l’edifici his-tòric de la Universitatde València, acull desd’ahir i fins el 26 d’a-bril l’exposició ArtBen Lliure. Memòriaartística d’un centred’ensenyament pú-blic. Més de cinc-cen-tes persones assisti-ren a la inauguraciód’aquesta mostra,que és una iniciativade l’Institut Benlliurede València per acommemorar els seusprimers quarantaanys.

DIA METEOROLÒGIC MUNDIAL.El Rectorat de la Universitat deValència va acollir aquest dillunsla celebració del DiaMeteorològic Mundial, dedicatenguany El temps, el clima i l’ai-re que respirem. L’acte estavaorganitzat en col·laboració ambla Càtedra de Divulgació de laCiència i l’Agència Estatal deMeteorologia. El vicerectord’Investigació i Política Científica,Esteban Morcillo, va inaugurar lajornada juntament amb el dele-gat del Govern a la ComunitatValenciana, Ricardo Peralta, i eldelegat territorial d’Aemet, JorgeTamayo. A continuació, FerranBallester, del Centre Superiord’Investigació en Salut Pública dela Generalitat Valenciana, va pro-nunciar una conferència sobre laincidència del canvi climàtic en lasalut.

TROBADA DEL SECTOR DEL VI.El passat divendres 13 de marçl’edifici del Rectorat va acollir lacelebració de la TrobadaUniversitat-Sector Vitivinícola.Segons els seus organitzadors, lainiciativa és motivada “per l’inte-rés manifestat per part del sec-tor” i pretenia servir com a puntde trobada, intercanvi d’idees ipresa de posició del sector vitivi-nícola juntament amb laUniversitat per a estudiar i des-envolupar les activitats de laCàtedra de la Vinya i el Vi.

CURS SOBRE CRISIS MEDIAM-BIENTALS. El Patronat Sud-Nordinicia la programació formativade la Càtedra Unesco d’Estudissobre el Desenvolupament d’a-quest any amb el curs Les crisismediambientals de les societatshumanes. El curs, que abordaaquesta qüestió global des d’unaperspectiva interdisciplinar (desde la biologia, l’economia, lasociologia...), està estructurat entres mòduls. El primer, subtitulatInsostenibilitats contemporànies,analitzarà el cas de la ComunitatValenciana per a després, desd’una perspectiva més general,aproximar-se a l’impacte en l’e-conomia mundial.

Llibre

Obres deDolores

Company,Rafael Martí

i JoséManuel

Moreno (dedalt a baix),

que es podenveure en l’ex-

posició.

ArtBenLliure