Nòmades DEL VENT · tint que ens pot semblar incomprensible. Una de les rutes migratòries més...
1
11 Regió7 | DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 FAUNAREVISTA LA MIGRACIÓ dels ocells és un dels fenòmens més sorprenents de la vida de les aus. Any rere any, per les mateixes dates i seguint les mateixes rutes, estols d'aus de diferents espècies es desplacen milers de quilòmetres des dels seus llocs de nidificació als d'hivernada i a l'inrevés. La Fundació World Nature, amb seu a Bellver de Cerdanya, aprofita ara els pas de rapinyaires pels Pirineus per estudiar i donar a conèixer el fenomen. Text i fotos: Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 152 a migració és una de les activitats més sorprenents dels ocells. Any rere any i en unes dates concretes de partida i d’arribada, els ocells que passen l’estiu en paï- sos europeus recorren milers de quilòmetres per desplaçar-se als seus llocs d’hivernada en països africans. I a l’inrevés, arribada la data concreta reprenen la marxa altre cop per passar l’estiu als països europeus on nidifiquen. Tot això amb gaire- bé total exactitud pel que fa a les dates i a les rutes que segueixen. Encara més sorprenent és com un ocell que ha passat l’hivern a l’Àfrica és capaç de tornar a la primavera al mateix lloc on va fer el niu l’any anterior, com és el cas, entre molts altres, de les orenetes. Com po- den fer això encara és una mica una incògnita, però hi tenen a veure la durada del dia, el camp magnètic terrestre i la situació de les estrelles. Nosaltres som al mig d’aquest anar i ve- nir d’estols d’espècies diferents i els podem veure anar amunt i avall empesos per un ins- tint que ens pot semblar incomprensible. Una de les rutes migratòries més importants de la Mediterrània passa pels Pirineus, segueix la costa llevantina i arriba fins a Gibraltar, on passa l’estret. La Cerdanya és un lloc privilegiat de pas de moltes espècies. Hi ha espècies d’ocells que es queden aquí a passar l’hivern o l’estiu, són els hivernants o els estiuencs, i n’hi ha que els podem veure durant tot l’any, són els sedentaris. També n’hi ha que fan petites migracions altitudinals, molt més curtes, que consisteixen a baixar a l’hivern de la muntanya fins a indrets més baixos i no tan freds, fins i tot a la costa. A grans trets, el fenomen de la migració és un moviment per sobreviure i per reproduir-se en les mi- llors condicions possibles, buscant el clima més apropiat. Als països freds, a l’hivern els rius es glacen i el terra es cobreix de neu. Tant els ocells aquàtics com els insectívors ho tenen magre per trobar aliment. Als rapinyaires els passa el mateix en desaparèixer les espècies més petites de les quals s’alimenten. Per això es desplacen a indrets més càlids. Quan el temps canvia, canvia també aquesta situació i l’aliment prolifera, de manera que els ocells retor- nen al seu lloc per nidificar en les millors condicions per a ells i per als seus polls. Podem diferenciar dos tipus de migracions, la postnupcial, que es produeix a la tardor en direcció sud, per passar l’hivern en terres càlides afri- canes; i la prenupcial, a la primavera, en direcció nord, cap a les àrees de nidificació. Algunes espècies s’agru- pen en grans estols, com les orenetes, els estornells o les grues; d’altres viatgen mascles i femelles de manera separa- da, com els pinsans; i n’hi ha que adults i joves també ho fan se- paradament, com el cucut o l’aufrany. Amb tot, per als ocells aquests viatges representen tota una aventura, ja que a part de la distància (hi ha espècies que arriben a fer fins a . quilòmetres), han d’afrontar el mal temps, les pluges, les pedregades i els forts vents que els poden fer desviar de les seves rutes; també han de superar l’escassetat d’aliment, els de- predadors, i la multitud d’interferències que els presentem els humans, com la caça, els verins, les línies elèctriques, els parcs eòlics, etc., de manera que no tots se’n surten bé. Per emprendre aquest gran esforç amb garanties s’han de preparar bé. Han de fer una sobre- alimentació per adquirir una gran aportació de greixos i han de tenir les plomes –que hau- ran canviat en el cas del pas postnupcial– en bon estat. En aquests moments són molt nombroses les espècies, entre les quals els rapinyaires (àligues, falcons, milans, etc.), que han nidificat a Europa i que estan travessant les nos- tres contrades per adreçar-se al continent africà. Els darrers anys, però, ha aparegut un element nou en aquest fenomen, que és el can- vi climàtic, que afecta especialment els ocells migradors. Estudis recents indiquen que el canvi climàtic també afecta els insectes i que algunes erugues neixen abans del que ho feien habitualment. Si els ocells que se n’alimenten no avancen prou la seva migració, tant ells com els seus pollets tindran problemes per alimentar-se. En aquest sentit, ja s’ha detec- tat que moltes espècies han avançat fins a quinze dies la seva arribada primaveral i tam- bé la partida de la tardor. També s’han detectat exemplars d’algunes espècies, com les pu- puts, que passen l’hivern aquí, o algunes orenetes que tampoc no passen l’Estret. L Nòmades DEL VENT WORLD NATURE: NATURA I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT Durant aquests dies és fàcil veure migrant espècies de rapinyaires com l’àliga daurada, el milà reial, el milà negre, l’àliga marcenca, l’àliga calçada, l’aligot comú, l’aligot vesper, i altres espècies d’aus entre les quals no falten les cigonyes blanques i, amb sort, també les negres Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna World Nature és una fundació dedicada a la natura i a la cooperació al desenvolupament, ubicada a Bellver de Cerdanya, que durant tot l’any organitza sortides guiades per obser- var aus, i que en aquesta època també n’organitza per conèixer el fenomen de la migració de rapinyaires i observar les espècies que passen per la comarca. És formada per persones que provenen de diferents àmbits professionals, preocupades per la sostenibilitat del nos- tre planeta. «Treballem –ens explica Toni Carulla, president de la fundació– d’una mane- ra honesta, responsable i transparent, tot col·laborant amb diferents agents socials: perso- nes, empreses, centres d’investigació, universitats, administracions i altres organitzacions afins. Les nostres actuacions sempre tenen aquesta doble finalitat: conservar espais natu- rals i llurs espècies, tot cooperant amb les persones que hi viuen». «En l’àmbit de la conservació de la biodiversitat –continua–, treballem tant en espais d’alt valor natural com amb espècies en perill de desaparèixer, i arribem a acords amb propie- taris, privats o públics, d’espais naturals per oferir-los un assessorament en la gestió i l’ex- plotació dels recursos naturals, tot compatibilitzant-ho amb la conservació dels valors na- turals que acull aquest espai». Les altres actuacions s’adrecen principalment a espècies animals i vegetals en perill d’ex- tinció i espais naturals pirinencs de gran valor natural. A més a més, participen del programa internacional Pernis, de control de les aus rapinyaires migradores, per convertir la Cerdanya en un dels punts de referència d’aquestes espècies. Per saber-ne més us podeu adreçar a www.world-nature.org
Transcript of Nòmades DEL VENT · tint que ens pot semblar incomprensible. Una de les rutes migratòries més...
11Regió7 | DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011FAUNA�REVISTA
LA MIGRACIÓ dels ocells és un dels fenòmens més sorprenents de la vida de les aus. Any rere any, per les mateixesdates i seguint les mateixes rutes, estols d'aus de diferents espècies es desplacen milers de quilòmetres des delsseus llocs de nidificació als d'hivernada i a l'inrevés. La Fundació World Nature, amb seu a Bellver de Cerdanya, aprofitaara els pas de rapinyaires pels Pirineus per estudiar i donar a conèixer el fenomen. Text i fotos: Jordi Comellas
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 152
a migració és una de les activitats més sorprenents dels ocells. Any rere any i enunes dates concretes de partida i d’arribada, els ocells que passen l’estiu en paï-sos europeus recorren milers de quilòmetres per desplaçar-se als seus llocsd’hivernada en països africans. I a l’inrevés, arribada la data concreta reprenen
la marxa altre cop per passar l’estiu als països europeus on nidifiquen. Tot això amb gaire-bé total exactitud pel que fa a les dates i a les rutes que segueixen. Encara més sorprenentés com un ocell que ha passat l’hivern a l’Àfrica és capaç de tornar a la primavera al mateixlloc on va fer el niu l’any anterior, com és el cas, entre molts altres, de les orenetes. Com po-den fer això encara és una mica una incògnita, però hi tenen a veure la durada del dia, elcamp magnètic terrestre i la situació de les estrelles. Nosaltres som al mig d’aquest anar i ve-nir d’estols d’espècies diferents i els podem veure anar amunt i avall empesos per un ins-tint que ens pot semblar incomprensible. Una de les rutes migratòries més importants dela Mediterrània passa pels Pirineus, segueix la costa llevantina i arriba fins a Gibraltar, onpassa l’estret. La Cerdanya és un lloc privilegiat de pas de moltes espècies.
Hi ha espècies d’ocells que es queden aquí a passar l’hivern o l’estiu, són els hivernantso els estiuencs, i n’hi ha que els podem veure durant tot l’any, són els sedentaris. També n’hiha que fan petites migracions altitudinals, molt més curtes, que consisteixen a baixar al’hivern de la muntanya fins a indrets més baixos i no tan freds, fins i tot a la costa. A granstrets, el fenomen de la migració és un moviment per sobreviure i per reproduir-se en les mi-llors condicions possibles, buscant el clima més apropiat. Als països freds, a l’hivern els riuses glacen i el terra es cobreix de neu. Tant els ocells aquàtics com els insectívors ho tenenmagre per trobar aliment. Als rapinyaires els passa el mateix en desaparèixer les espèciesmés petites de les quals s’alimenten. Per això es desplacen a indrets més càlids. Quan el tempscanvia, canvia també aquesta situació i l’aliment prolifera, de manera que els ocells retor-nen al seu lloc per nidificar en les millors condicions per a ells i per als seus polls.
Podem diferenciar dos tipus de migracions, la postnupcial, que es produeix a la tardor
en direcció sud, per passar l’hivern en terres càlides afri-canes; i la prenupcial, a la primavera, en direcció nord,cap a les àrees de nidificació. Algunes espècies s’agru-pen en grans estols, com les orenetes, els estornells o lesgrues; d’altres viatgen mascles i femelles de manera separa-da, com els pinsans; i n’hi ha que adults i joves també ho fan se-paradament, com el cucut o l’aufrany. Amb tot, per als ocells aquests viatges represententota una aventura, ja que a part de la distància (hi ha espècies que arriben a fer fins a .quilòmetres), han d’afrontar el mal temps, les pluges, les pedregades i els forts vents queels poden fer desviar de les seves rutes; també han de superar l’escassetat d’aliment, els de-predadors, i la multitud d’interferències que els presentem els humans, com la caça, elsverins, les línies elèctriques, els parcs eòlics, etc., de manera que no tots se’n surten bé. Peremprendre aquest gran esforç amb garanties s’han de preparar bé. Han de fer una sobre-alimentació per adquirir una gran aportació de greixos i han de tenir les plomes –que hau-ran canviat en el cas del pas postnupcial– en bon estat.
En aquests moments són molt nombroses les espècies, entre les quals els rapinyaires(àligues, falcons, milans, etc.), que han nidificat a Europa i que estan travessant les nos-tres contrades per adreçar-se al continent africà.
Els darrers anys, però, ha aparegut un element nou en aquest fenomen, que és el can-vi climàtic, que afecta especialment els ocells migradors. Estudis recents indiquen que elcanvi climàtic també afecta els insectes i que algunes erugues neixen abans del que ho feienhabitualment. Si els ocells que se n’alimenten no avancen prou la seva migració, tant ellscom els seus pollets tindran problemes per alimentar-se. En aquest sentit, ja s’ha detec-tat que moltes espècies han avançat fins a quinze dies la seva arribada primaveral i tam-bé la partida de la tardor. També s’han detectat exemplars d’algunes espècies, com les pu-puts, que passen l’hivern aquí, o algunes orenetes que tampoc no passen l’Estret.
LNòmades DEL VENT
WORLD NATURE: NATURA I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
Durant aquests dies és fàcil veuremigrant espècies de rapinyaires com
l’àliga daurada, el milà reial, el milànegre, l’àliga marcenca, l’àliga calçada,
l’aligot comú, l’aligot vesper, i altresespècies d’aus entre les quals no falten
les cigonyes blanques i, amb sort,també les negres
Pod
eu c
onsu
ltar
tote
s le
s p
àgin
es a
: b
loc.
reg
io7.
cat/
fau
na
World Nature és una fundació dedicada a la natura i a la cooperació al desenvolupament,ubicada a Bellver de Cerdanya, que durant tot l’any organitza sortides guiades per obser-var aus, i que en aquesta època també n’organitza per conèixer el fenomen de la migracióde rapinyaires i observar les espècies que passen per la comarca. És formada per personesque provenen de diferents àmbits professionals, preocupades per la sostenibilitat del nos-tre planeta. «Treballem –ens explica Toni Carulla, president de la fundació– d’una mane-ra honesta, responsable i transparent, tot col·laborant amb diferents agents socials: perso-nes, empreses, centres d’investigació, universitats, administracions i altres organitzacionsafins. Les nostres actuacions sempre tenen aquesta doble finalitat: conservar espais natu-rals i llurs espècies, tot cooperant amb les persones que hi viuen».
«En l’àmbit de la conservació de la biodiversitat –continua–, treballem tant en espais d’altvalor natural com amb espècies en perill de desaparèixer, i arribem a acords amb propie-taris, privats o públics, d’espais naturals per oferir-los un assessorament en la gestió i l’ex-plotació dels recursos naturals, tot compatibilitzant-ho amb la conservació dels valors na-turals que acull aquest espai».
Les altres actuacions s’adrecen principalment a espècies animals i vegetals en perill d’ex-tinció i espais naturals pirinencs de gran valor natural. A més a més, participen del programainternacional Pernis, de control de les aus rapinyaires migradores, per convertir la Cerdanyaen un dels punts de referència d’aquestes espècies. Per saber-ne més us podeu adreçar awww.world-nature.org
