núm - Barcelona · D.L. B 14.742-1990 Imprès en paper reciclat Juny del 2010 CRÈDITS Preparats...

núm.119

Eficiència digital

2–núm.119

SUMARI

Edita: Ajuntament de Barcelona.

Consell de redacció:Andreu Puig, gerent municipalMontserrat Filomeno, gerent del districte Horta-GuinardóCarles Arias, gerent de Recursos Humans i OrganitzacióJordi Vilalta, director de Control de GestióMaria Rodríguez, directora de Desenvolupament i Atenció al PersonalRosa Pueyo, coordinadora de la Xarxa de Comunicació i QualitatFerran Martorell, cap de Comunicació i Qualitat del Institut Municipal d’Educació de BarcelonaEsther Sust Novell, cap de Comunicació i Qualitat.Gerència d’Educació, Cultura i Benestar

Direcció: Maria RodríguezCoordinació: Marta PassolaCoordinació publicitat i ofertes: Montse MedinaRedacció: Toni FontFotografi a: Pepe Navarrofotografi a de l’Alcalde: Carlos SpottornoDisseny: LamoscaImpressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials

[email protected]. B 14.742-1990Imprès en paper reciclat

Juny del 2010

CRÈDITS

Preparats per a l’estiu

Convertint la ciutat i l’estiu en un gran espectacle

4 6 10 12

1413 16 20

24

Breus

Al servei de la ciutadania

Més estalvi comprant amb criteri

Andreu Puig, gerent municipal

Efi ciència a peu de carrer

Barcelona ja és a Xangai

Unitat en la diversitat

Agenda Ofertes per als treballadors

26 28 29Un parc per passejar, mirar i olorar

núm.119–3

Estem en una crisi econòmica important i l’Ajuntament de Barcelona pot fer front a la situació amb a unes fi nances sanejades que ens permeten acomplir els objectius del mandat i executar els compromisos del Pla d’Acció Municipal 2008-2011. Però la situació requereix mirar el futur amb responsabilitat.

Hem previst un seguit de mesures d’austeritat i noves prioritats que ens faran revisar a què dediquem la inversió i la despesa, i que ara agafen més importàn-cia per l’aplicació del Reial Decret Llei 8/2010 de mesures de reducció del dèfi -cit públic. El Decret Llei obliga a la reducció salarial des d’aquest més de juny i impedeix recórrer a l’endeutament l’any vinent. La voluntat de les mesures pre-ses per l’Ajuntament és complir amb el decret del Govern i assegurar la conse-cució dels objectius establerts del mandat. És prioritària la lluita contra la crisi econòmica, mantenir l’espai públic net, segur i ordenat, el desplegament de les escoles bressol, i l’atenció a les persones. I també reduir les despeses d’estruc-tura municipal.

Paral·lelament a aquestes actuacions, estem adoptant mesures d’agilitació administrativa, com ara la concentració d’alguns organismes, la millora de siste-mes interns, la simplifi cació dels tràmits gràcies a l’administració electrònica, i la reducció en els terminis de tramitació i resposta. Tot plegat són mesures que redunden en un millor servei a la ciutadania.

Nous accents i noves prioritatsEncetem el darrer any de mandat, i ho fem establint nous accents. El nostre prin-cipal objectiu ha de ser el mateix que el que, dia rere dia, té cada ciutadà, cada família, cada empresa, cada entitat: lluitar contra la crisi, afrontar les seves con-seqüències i preparar-nos per al futur.

I aquest combat el tradueixo en tres grans prioritats. Primer, la creació de més ocupació i de més qualitat. I això passa per generar riquesa i requereix intensi-fi car la promoció econòmica de Barcelona, projectant-la al món i posant-hi les millors condicions per generar nova activitat econòmica.

Segon, pal·liar els efectes de la crisi sobre els ciutadans. I això passa per blindar i accentuar totes les polítiques socials al nostre abast, tant les adreçades al sec-tors més vulnerables com les que comporten serveis i equipaments a l’abast de tots els ciutadans que els requereixen.

Tercer, preservar l’espai públic i fer de Barcelona una ciutat més ordenada, neta i segura. Només així tindrem cohesió i convivència, qualitat de vida i llibertat, i en èpoques de crisi que poden posar en risc moltes coses, cal estar especialment atents.

El desenvolupament d’aquestes prioritats necessita canvis en l’organització del govern municipal. I en l’assignació de recursos i de responsabilitats. És per això que he decidit reestructurar el Cartipàs i és per això que hem posat en marxa un pla de mesures econòmiques i fi nanceres. Perquè ara, amb més intensitat i més res-ponsabilitat que mai, l’Ajuntament i tots els seus treballadors i treballadores ens posem al capdavant del present i el futur de la ciutat. Perquè ara, més que mai, ens correspon treballar en benefi ci de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Andreu Puig, gerent municipal

Jordi Hereu,alcalde de Barcelona

4–núm.119

BARCELONA 2.0

EFICIÈNCIA A PEU DE CARRER

L’ús de dispositius PDA suposa un canvi molt important per al personal que tre-balla a peu de carrer, com els agents de la Guàrdia Urbana, els inspectors, i altres col·lectius que requereixen una gran mobilitat. Amb les PDA es poden captar les dades “in situ”, de manera que s’es-talvia la feina posterior d’haver de bolcar les dades dels formularis en paper. Això vol dir que guanyem temps i efi ciència en la gestió dels processos. D’altra banda, aquests dispositius incorporen informes i altra documentació digitalitzada, de manera que no cal portar la documentació en paper al damunt.

pda per gestionar des de jocs infantils a l’arbrat de la ciutat

El desplegament dels dispositius PDA es fa entre el personal del nostre Ajuntament de forma contínua i esglaonada. Actualment ja es gestionen mitjançant PDA els treballs i l’inventari d’arbrat viari i jocs infantils, i, en breu, es comptarà amb el sistema de valoració Norma Granada sobre PDA, que permetrà valorar les actuacions, públiques o privades, que afecten la vegetació.

Al primer semestre d’enguany, s’ha desplegat el sistema de suport a l’Equip de detecció del servei d’inserció social, que permet obtenir informació a la PDA sobre la persona atesa, registrar les inter-vencions fetes al carrer, consultar la dis-ponibilitat de places en equipaments o rebre avisos i tasques pendents.

S’acaba de posar en marxa l’aplicació d’inspecció d’habitatge per reagrupament

L’Ajuntament estén l’ús de dispositius PDA per sectors i feines molt diferents. Actualment més de 1.500 persones de la plantilla municipal utilitzen habitualment aquesta eina a la seva feina

núm.119–5

familiar, que permet introduir dades de les condicions d’habitabilitat de la vivenda visitada al sistema de gestió d’informes d’habitatge. La PDA també permet captu-rar la signatura de la persona que ha mos-trat l’habitatge i gestionar les visites dels inspectors.

L’expedient electrònic d’inspeccions Autoritas, ja es troba en funcionament a Les Corts, Sant Andreu, Sant Martí i Horta-Guinardó. Els serveis que ofereix per PDA són la planifi cació diària d’ins-peccions, la incorporació de dades de la inspecció i consulta de llicències, inspec-cions prèvies, entre d’altres.

Més endavant, es posarà en funciona-ment el cens d’activitats de pública con-currència del districte de Ciutat Vella, que incorporarà la captura de les dades del local i l’activitat real que s’hi exerceix.

El 2010 està previst que també les uti-litzin els inspectors de la nova contracta de neteja i recollida de residus per fer el control de qualitat del servei i per veure els itineraris i contenidors sobre la guia urbana per a PDA. Al segon semestre de 2010 es preveu que es posi en marxa el sistema de detecció i gestió d’incidèn-cies dels mercats municipals. Finalment, hi ha el sistema d’inspecció d’actuacions subvencionades del programa “Barcelona, posa’t guapa”, que permetrà planifi car visites, generar informes d’inspecció i incorporar les dades al sistema.

la guàrdia urbana pionera en l’ús de pda

La Guàrdia Urbana disposa d’un sistema d’informació amb PDA des del 2006, amb 600 dispositius mòbils que donen servei a uns 1500 agents. El sistema permet la connexió amb sistemes externs, com el dels Mossos d’Esquadra, per accedir, per exemple, a dades sobre antecedents poli-cials de persones o vehicles en cerca i cap-tura. L’experiència amb la Guàrdia Urbana

ha servit de base per desenvolupar la resta d’iniciatives de mobilitat que es porten a terme actualment. En el procés de millora del sistema d’informació de la Guàrdia Urbana es preveu que el 2010 el sistema s’integri amb els sistemes d’informació de la Direcció General de Trànsit, Servei Català del Trànsit, Mossos d’Esquadra i, ja al 2011, amb l’Institut Metropolità del Taxi. Això permetrà, entre d’altres, la consulta des de la PDA de la vigència del carnet i assegurances, del permís de circulació i ITV, la transmissió al SCT de denúncies introduïdes a la PDA per la Guàrdia Urbana i la consulta de dades de llicències dels conductors de taxi. També a fi nals del 2010, està previst que els agents de la Guàrdia Urbana puguin disposar de la seva agenda d’activitat a la PDA.

L’any 2008 es va dur a terme una consul-toria a totes les gerències de l’Ajuntament per identifi car quins projectes eren candi-dats a disposar de sistemes PDA. A partir d’aquí, el sistema es dissenya segons les necessitats de cada col·lectiu. La formació prèvia dels treballadors en l’ús de la PDA és clau per garantir l’èxit del seu funcio-nament, i també l’acompanyament que es fa als usuaris per resoldre qualsevol dubte sobre el seu ús. Els usuaris també tenen a la seva disposició el CAM –Centre d’Aten-ció a la Mobilitat- que els dóna suport en cas d’incidències en el funcionament dels dispositius. Es preveu que a fi nals d’any el CAM doni suport a uns 2000 usuaris de dispositius mòbils.

Els usuaris de PDA tenen a la seva disposició el Centre d’Atenció a la Mobilitat que els dóna suport en cas d’incidències en el funcionament dels dispositius

Pàgina anterior superior: Conservadors d’Espais Verds de l’area de Medi Ambient. D’esquerra a dreta: Emma Agea, Juan M. Chamon, Fernando Espejo i Josep Ruiz

Pàgina anterior inferior: Asseguts, d’esquerra a dreta Joan Claramunt, Félix Luquero i Luis Rodríguez, membres de la Guàrdia Urbana. El formador, dempeus, és Miquel Corral, de l’Ofi cina d’Arquitectura de l’IMI

Professionals de l’Equip de Detecció del Servei d’Inserció Social, d’esquerra a dreta: Àlex Longàs, Albert Garcia, Glòria Món, Andreu Torres i Laura Bové

6–núm.119

HG Barribook és una iniciativa de la Comissió de joves del pro-grama nous veïns i veïnes del districte d’Horta-Guinardó que convida els joves a conèixer i fer ús dels recursos i equipa-ments del barri, alhora que promou la convivència entre joves d’origen divers. El projecte, que es va presentar el 6 de març a l’auditori de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, es concreta en un audiovisual que fou elaborat i protagonitzat per 25 joves seleccionats a través d’un càsting. L’audiovisual en format DVD mostra els diferents equipaments i serveis per a joves d’Horta-Guinardó. Un altre grup de joves va compondre la cançó de hip-hop ‘Diversitat és realitat’, també inclosa dins el DVD i que va ser interpretada igualment quan es va fer la pre-sentació del projecte HG Barribook. Acompanya l’audiovisual, en què va participar la productora Connectats, una guia en for-mat paper que conté el repertori dels esmentats equipaments i serveis del districte. És previst que el DVD es lliuri a tots els joves que s’empadronen al districte i es difongui a casals joves, centres cívics i instituts.

HG Barribook promou la convivència i el coneixement del barri

BREUS

núm.119–7

El Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010 està cada cop més a prop. Més de 1.500 atletes dels 50 països membres de l’Associació Europea d’Atletisme participaran a les proves, que començaran el 26 de juliol. Tant l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, escenari central del Campionat, com altres escenaris on es duran a terme les carreres de marató i marxa (Parc de la Ciutadella) i la cerimònia inaugural (Avinguda de Maria Cristina) ja són a punt per acollir l’espectacle esportiu més important del calendari espanyol del 2010. Més de 340 milions de telespectadors podran seguir les proves gràcies a la cobertura mediàtica que faran 1.800 periodistes acreditats. Barcelona té una nova ocasió per projectar la seva imatge internacional a través d’un esdeveniment esportiu del màxim nivell.

A punt per als europeus d’atletisme

El passat 16 d’abril va tenir lloc la Jornada de treball i estudi del Districte de Sant Martí. Aquestes jornades de treball se celebren des del 2004 amb l’objectiu de crear un espai de relació entre els tre-balladors i treballadores del districte. S’escullen temes relacionats amb situa-cions actuals de transformació del dis-tricte i temes d’interès general de l’àmbit municipal. En la jornada d’enguany es van fer tres conferències: Desplegament del projecte e-Administració, La situació del mercat laboral a Barcelona i els pro-jectes de l’Ajuntament davant la crisi, i Les polítiques de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona.

Jornada de treball i estudi del Districte de Sant Martí

8–núm.119

BREUS

El 19 de març es va presentar al Saló de Cent de l’Ajuntament el nou Institut Municipal de Serveis Socials, un ens que és el resultat de molts anys de treball conjunt. L’alcalde, que va obrir i tancar la presentació d’un acte força emotiu, es va adreçar a totes i tots els treballadors dels serveis socials remarcant el seu pro-tagonisme per fer que Barcelona sigui capdavantera en augmentar el benes-tar social de la ciutadania. Ricard Gomà, segon tinent d’alcalde, va destacar que la seva creació és clau com a instrument de gestió per portar a terme el desplegament del nou model de serveis socials. Tant la gerent del sector d’ASIC, Glòria Figuerola, el gerent del l’institut, Ramon Mora, com l’educador, Fernando Matute, van trans-metre el valor de la feina que dia a dia fan els professionals dels serveis socials.

Es presenta l’Institut Municipal de Serveis Socials al Saló de Cent

Acció Social i Ciutadania canvia de seu

El 17 de maig va començar el trasllat de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’avinguda Diagonal, 233 a una nova seu, ubi-cada al carrer València, 344. El trasllat s’ha fet de forma pro-gressiva, aprofi tant els caps de setmana. Actualment hi ha a l’edifi ci la gerència, tota la direcció tècnica i executiva d’Acció Social, les direccions de drets civils i de serveis de salut, i els departaments de la secretaria tecnicojurídica, comunicació, administració i de recerca i coneixement. El nou edifi ci també allotja l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i el de Serveis Socials (IMSS), i l’Equip central especialitzat d’infàn-cia i adolescència (ECEIA). El trasllat comporta una important millora d’aquests serveis en les condicions físiques, de segure-tat i de salut en el treball.

núm.119–9

El nou portal Barcelona Bressol informa sobre els serveis edu-catius que l’Ajuntament ofereix als infants de 0 a 3 anys i a les seves famílies. En un espai destacat, hi trobem informació sobre el servei municipal d’escoles bressol, el procés d’inscrip-ció i matrícula, i permet accedir als nous 72 webs de les escoles. Així mateix, es donen a conèixer les activitats musicals infan-tils que organitzen les quatre escoles municipals de música. El nou portal fa referència també a diferents serveis educatius que ofereixen a les famílies la possibilitat de participar en activitats per compartir experiències, rebre formació o conèixer recursos que els ajudin a la criança dels seus infants. D’altra banda, hi ha els espais “Notícies 0-3”, amb les novetats dels serveis educa-tius municipals, i “Agenda 0-3”, amb els actes municipals adre-çats a la petita infància. www.bcn.cat/barcelonabressol

Neix el portal Barcelona Bressol

10–núm.119

PROJECTE

PREPARATS PER A L’ESTIU

Quan notem que les temperatures comencen a pujar, als barcelonins i barcelonines ens neix el desig de gaudir de les platges de la ciutat. El nostre caràcter mediterrani fa que ens agradi sortir i fer vida a l’aire lliure i participar d’activitats de lleure o esportives.

Aquest dinamisme de Barcelona a l’estiu fa neces-sari augmentar els serveis, sobretot al litoral i ampliar l’oferta d’activitats.

platges de qualitat

La ciutat de Barcelona té set platges, a les quals hem d’afegir la zona de banys del Fòrum. Són en total 4,7 km de litoral que al llarg de l’any tenen entre 2,5 i 3 milions d’usuaris. Des del 29 de maig i fi ns al 12 de setembre som en temporada alta, l’època de més afl uència.

Durant la temporada alta, per atendre les neces-sitats dels usuaris, els serveis de socorrisme, els d’informació ambiental, els de seguretat, i els WC públics de totes les platges i la zona Fòrum funcio-nen de 10 a 19 hores.

També es compta amb dos panells electrònics, un a la Barceloneta i un altre entre les platges de Bogatell i Nova Icària, que ofereixen informació sobre la previsió meteorològica, temperatura de l’aigua, radiació ultravi-olada i estat de les banderes a cada una de les platges.

També s’incrementa la neteja a les platges, que en aquesta època es fa 3 vegades al dia. Paral·lelament, l’Àrea de Medi Ambient consciencia els ciutadans mit-jançant campanyes de comunicació de la necessitat de fer un ús cívic de les platges per mantenir-les netes.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, hi ha un servei diari d’embarcacions que s’encarrega de recollir els residus fl otants que hi pugui haver a les aigües de bany. D’altra banda, tant l’Agència Catalana de l’Ai-gua, de la Generalitat, com l’Agència de Salut Pública, de l’Ajuntament, cada setmana prenen mostres d’ai-gua per analitzar-ne la qualitat.

el centre de la platja

El Centre de la platja és un equipament municipal d’educació ambiental i d’informació del litoral de la ciutat situat als porxos de la platja de la Barceloneta, davant de l’Hospital del Mar. Ofereix un programa d’activitats obert a grups i a particulars per donar a conèixer d’una manera entretinguda els vessants ambiental i cultural de les platges.

A part, disposa d’un conjunt de serveis per gaudir de la platja amb totes les comoditats, com ara ser-veis de préstec de llibres, còmics, premsa, i també de préstec de cubells, motlles, plats voladors i altres articles per entretenir-se.

espai del mar

També als porxos de la Barceloneta hi ha el nou Espai de Mar, un centre que ofereix serveis als ciutadans, especialment a l’estiu, amb el lloguer de taquilles i serveis de dutxa. El nou centre ofereix servei durant tot l’any per a totes les persones que vulguin practicar esports de sorra i platja, especialment adaptats per a

Torna l’estiu i Barcelona es prepara per rebre’l. Amb la calor ens vénen ganes de gaudir i de sortir, i les platges es converteixen en les grans protagonistes. Som ja en temporada alta i en una ciutat mediterrània com la nostra, això vol dir més serveis al litoral, més esport i més activitats a l’aire lliure

Durant la temporada alta, per atendre les necessitats dels usuaris, els serveis de socorrisme, els d’informació ambiental, els de seguretat, i els WC públics de totes les platges i la zona Fòrum funcionen de 10 a 19 hores

Per fomentar la lectura a la platja hi ha dos punts de biblioplatja, al Centre de la platja i a l’Espigó de Bac de Roda

Embarcacions de l’àrea de Medi Ambient per a la recollida de residus a l’aigua

núm.119–11

persones amb discapacitat de tot tipus. A més, totes les instal·lacions estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. La creació del nou Espai de Mar ha estat el resultat d’un procés en el qual han pres part diversos organismes municipals, com ara el Districte de Ciutat Vella, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l’Àrea de Medi Ambient.

campanya d’activitats de vacances d’estiu 2010

Des de fa 22 anys l’Ajuntament de Barcelona ofereix durant el període d’estiu i de vacances dels infants i joves una àmplia i variada oferta d’activitats d’edu-cació en el lleure a través de la promoció esportiva i l’activitat lúdica.

Enguany Barcelona ofereix 116.783 places en la Campanya d’activitats de vacances d’estiu, adreça-des principalment a nens i nenes de d’1 a 17 anys que viuen a la ciutat de Barcelona, per bé que enguany 35 escoles bressol (d’1 a 3 anys) formen part també de l’oferta municipal amb un total de 1.270 places.

Aquest estiu s’organitzen 387 activitats diferents en tots els districtes, dividides en dos grups: oferta de lleure educatiu (més de 90.000 places) i d’esports (més de 25.000). En l’oferta de lleure s’inclouen els casals d’estiu, les colònies, els bressols d’estiu i els campaments i rutes. Pel que fa a les places d’oferta esportiva hi ha les diferents modalitats del Campus Olímpia i els casals esportius.

a l’estiu, barcelona t’acull

Del 28 de juny al 27 d’agost també tenen lloc un con-junt d’activitats adreçades a joves arribats per rea-grupament familiar a la ciutat de Barcelona durant la primavera i l’estiu. Són joves sense escolarització

o amb un curt període d’escolarització. Es tracta del programa “A l’estiu, Barcelona t’acull”, que organit-zen de forma conjunta Biblioteques de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona, La Direcció d’Immigració i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. Aquest any es calcula que seran 120 joves, d’entre 12 i 18 anys, qui participaran de les activitats. L’objectiu de les activitats és apropar els joves a la realitat de la ciutat que els acull, fer que adquireixin nocions de català, oferir-los espais d’in-teracció amb altres joves, i fer que coneguin les bibli-oteques i altres recursos de la ciutat.

12–núm.119

PROJECTE

MÉS ESTALVI COMPRANT AMB CRITERI

La compra de productes per part de l’Ajuntament ja es pot fer de forma més eficient i abaratint costos. Amb el nou Model de Gestió de Compres s’ha creat un Catàleg de productes estàndard i s’ha incorporat una aplicació informàtica, el Gestor de peticions i agregacions, que permet agregar necessitats i gestionar les peticions

Els productes que comprem a l’Ajunta-ment de Barcelona són amplis i variats. N’hi ha alguns que són d’ús generalitzat, com el mobiliari, el material d’ofi cina, els consumibles d’informàtica, entre d’al-tres. Ara, amb el nou Model de Gestió de Compres, s’ha creat un catàleg de produc-tes estàndard que inclou els productes de consum generalitzat. Aquests produc-tes són els que la Comissió de Compres, formada per representants dels diferents sectors, districtes i entitats municipals, ha determinat com a productes estàndard per a tot l’Ajuntament.

La creació d’aquest Catàleg n’ha permès la integració en el Gestor de peticions i agregacions, la nova aplicació informàtica amb què es fan les peticions de material de forma molt senzilla. Així, l’usuari acce-deix al Catàleg de productes estàndard, on troba informació sobre les seves carac-terístiques, preus i fotografi es, i indica quantes unitats en demana. El responsable de Gestió de compres del seu sector, dis-tricte o entitat rep la petició, la gestiona i fa la comanda al proveïdor. Els operadors que disposin de SAP Ecofi n, sectors i dis-trictes, poden generar automàticament les comandes de productes estàndard.

Els avantatges d’aquesta nova manera de comprar són grans. D’una banda, l’estandardització evita la dispersió de compres, i així, en comprar articles de la mateixa marca i model, s’aconsegueix incrementar el volum de compra i també una reducció de costos. D’altra banda, les

peticions de necessitats i l’execució de compres es mantenen de forma descen-tralitzada, però igualment s’obtenen les condicions de compra global òptimes, aconseguides en les subhastes electròni-ques de compra centralitzades.

No cal dir que per estalviar, a més d’una bona gestió, és tant o més important l’ac-titud responsable dels usuaris, no mal-baratar material, fer la comanda del que sigui estrictament necessari i tenir sem-pre present una actitud d’estalvi.

No cal dir que per estalviar, a més d’una bona gestió, és tant o més important l’actitud responsable dels usuaris, no malbaratar material, fer la comanda del que sigui estrictament necessari i tenir sempre present una actitud d’estalvi

D’esquerra a dreta: Flora Molina, Eduard Castells, Rosa Tamburini, Teresa Torrequebrada, del Servei central de compres

núm.119–13

PROJECTE

UNITAT EN LA DIVERSITAT

El mes de març es va presentar el Pla Barcelona Interculturalitat al Saló de Cent de l’Ajuntament

A principis de l’any 2000 els estran-gers que residien a Barcelona suposaven el 3,5% del total de la població, mentre que a principis d’aquest 2010 el percen-tatge voltava el 17%. La diversitat d’orí-gens, llengües, costums, valors i creences planteja un augment de la complexitat en relació a la convivència i la cohesió social, però també ofereixen noves i interessants oportunitats.

Una transformació social tan impor-tant, produïda en un període tan breu de temps, afecta tant la ciutadania com a l’Administració pública, que ha de saber donar resposta a les noves necessitats. En la dècada passada les polítiques s’han centrat especialment en l’acolliment, però ara, les prioritats passen per treba-llar la convivència, afavorir la integració social, a través de la interacció i el valor de la diversitat.

El Pla centra l’acció en el foment de la relació i la interacció entre tots els ciuta-dans i ciutadanes que viuen a la ciutat de Barcelona com a millor eina per superar barreres físiques i mentals. En aquest marc neix el Pla Barcelona Interculturalitat que s’estructura en 10 eixos, 30 objec-tius i 90 mesures, consultable a la web: www. Interculturalitat.cat. Els 10 eixos confi guren un decàleg que estableix els diferents àmbits d’actuació. L’objectiu és assolir l’equilibri entre unitat i diversitat des d’un enfocament interculturalista, fomentant la interacció, la convivència i el coneixement mutu. El Pla implica totes

les àrees i serveis de l’Ajuntament –edu-cació, promoció econòmica, urbanisme, cultura, seguretat i prevenció, comerç,...– i per aquest motiu s’està treballant per formar aproximadament 2.000 treballa-dors municipals que es relacionen direc-tament amb la ciutadania en els principis que basteixen la interculturalitat i en les accions que cal posar en marxa en el nou paradigma. De cara a la ciutadania, dins del Pla també s’estan defi nint accions per portar a terme en els centres cívics per promoure la interacció. Així mateix, podem destacar, que es crearà la Xarxa

antirumors, que anirà acompanyada de material didàctic i que vol aprofi tar el coneixement real de la situació que té l’Administració municipal per desmuntar els prejudicis i tòpics que sovint s’este-nen entre la ciutadania sobre les persones immigrades i que no tenen fonament.

Diada de Sant Jordi a les Rambles de Barcelona

Les prioritats passen per treballar la convivència, afavorir la integració social, a través de la interacció i el valor de la diversitat

14–núm.119

CIUTAT

BARCELONA JA ÉS A XANGAI

barcelona, model de ciutat

L’Expo de Xangai 2010 es va iniciar l’1 de maig i fi nalitzarà el 31 d’octubre. Aquesta edició té una gran peculiaritat; per pri-mera vegada una Exposició Universal ha convidat diferents ciutats perquè presen-tin els seus millors projectes, aquells que contribueixen a fer una ciutat més habi-table. Un jurat internacional format per diversos organismes, entre els quals hi ha la Unesco i el Banc Mundial, ha selecci-onat entre centenars de projectes, les 50 millors pràctiques urbanes que s’exposen a Xangai. Barcelona en presenta dues: el districte 22@ i la reforma de Ciutat Vella.

El projecte 22@Barcelona mostra la recuperació de la històrica vitalitat econò-mica i social del Poblenou, amb la trans-formació de les antigues àrees industrials en espais d’alta qualitat urbana i mediam-biental i amb noves activitats vinculades al coneixement i a la innovació.

Per la seva banda, es mostra com la transformació de Ciutat Vella ha dotat els seus barris de nous equipaments i infra-estructures. Aquest procés va començar el 1986 amb un pla de rehabilitació que implicava la regeneració i transformació integral del nucli històric i el desenvolu-pament urbà, social, econòmic i cultural de tot el districte.

un aparador per generar futur

L’Expo 2010 és una gran trobada interna-cional en què participen més de 200 naci-ons i organismes internacionals. S’espera que la visitin fi ns a 70 milions de perso-nes (450.000 visitants diaris), per la qual cosa serà l’Exposició Universal més visi-tada de la història.

La ciutat vol aprofi tar aquest aparador per consolidar la “marca Barcelona” i el prestigi internacional adquirit en els dar-rers anys. La participació a l’Expo també ha de servir per crear un pont de negocis amb la Xina i donar suport als plans de promoció econòmica dels sectors públic i privat de la ciutat. Tenint en compte el gran creixement econòmic de la Xina, aquesta és una gran oportunitat per a Barcelona per obrir mercat, dinamitzar l’economia i generar futur.

D’altra banda, la nostra ciutat té un gran atractiu turístic i serà important promo-cionar-lo en la societat xinesa, que ens ofereix un nombre molt elevat de cli-ents potencials de l’oferta turística de Barcelona.

el pavelló de barcelona

A l’Expo de Xangai Barcelona té un pave-lló compartit amb Beijing, Hong Kong i Esmirna, i que es troba situat a la zona

Explorar el potencial de les ciutats al segle XXI és l’eix de l’Exposició Universal de Xangai 2010. Barcelona hi presenta dos projectes: el 22@ i la reforma de Ciutat Vella. L’Expo també és una gran aparador per consolidar la “marca Barcelona” i crear un pont de negocis amb la creixent economia xinesa

Expo Xangai en xifres:70 mil·lions de visitants previstos,520 hectàrees de superfície,50 organitzacions internacionals, 20.000 aconteixements artístics i culturals, 45.000 visitants diaris estimats,184 dies d’exposició i 190 països participants

núm.119–15

dedicada a les bones pràctiques urbanes. Al costat del pavelló hi ha una plaça amb una rèplica exacta del drac de Gaudí del Parc Güell i que Barcelona regala a la ciu-tat de Xangai.

En una superfície de 1.000 m2 es mos-tren els aspectes bàsics del desenvolupa-ment de Ciutat Vella i el districte 22@, i es dóna a conèixer els punts forts de la ciutat. El pavelló s’estructura en 5 mòduls: Espai públic: com ens relacionem; Habitatge: com vivim; Cohesió social: com integrem la diversitat; Reactivació econòmica: com progressem; i Mobilitat i infraestructu-res: com ens movem.

La utilització de miralls múltiples redi-mensiona l’espai de manera sorprenent i converteix la visita al pavelló en una experiència molt lúdica. El pavelló de Barcelona té també una botiga, un bar, un espai olímpic, que conté un espai dedi-cat a la fi gura de Joan Antoni Samaranch, i un punt de trobada internacional per a empreses i entitats, que permet fer nego-cis i preparar el futur.

El Pavelló Barcelona és obra de l’arquitecte Dani Freixes, que s’ha inspirat en una obra seva, l’atracció del Tibidabo Miramiralls, premi FAD del 2009

La ciutat vol aprofitar aquest aparador per consolidar la “marca Barcelona” i el prestigi internacional adquirit en els darrers anys. La participació a l’Expo també ha de servir per crear un pont de negocis amb la Xina i donar suport als plans de promoció econòmica dels sectors públic i privat de la ciutat

16–núm.119

L’Ajuntament fa un pas endavant cap a un nou model d’atenció ciutadana, que incorpora noves ofi cines, més serveis, amplia horaris i aprofi ta els avantatges que ofereixen les noves tecnologies.

AL SERVEI DE LA CIUTADANIA

núm.119–17

18–núm.119

L’Ajuntament vol que la informació sobre la ciutat sigui més accessible i que fer trà-mits i gestions sigui més senzill i ràpid. Això s’està aconseguint amb la renovació d’ofi cines d’atenció ciutadana, ampliant horaris, incorporant nous serveis i fent ús de les noves tecnologies per posar-les al servei de la ciutadania.

noves ofi cines i nous serveis

En els darrers mesos han entrat en fun-cionament noves ofi cines d’atenció ciu-tadana (OAC), amb espais més amplis, accessibles. S’han dotat amb nous siste-mes electrònics com ara pantalles d’in-formació que faciliten la disponibilitat de la informació, la promoció de serveis de l’Ajuntament i la reducció en l’ús del paper a les ofi cines. El desembre de 2009 es va obrir la nova ofi cina del districte de Gràcia, i el passat mes d’abril, l’ofi cina central de la plaça de Sant Miquel i l’ofi -cina del districte d’Horta-Guinardó.

La nova Ofi cina de Sant Miquel obre cada dia fi ns a les 20 hores i també els dissabtes. S’hi atén en 7 idiomes i també en llenguatge de signes. Ofereix més serveis que les ofi ci-nes de districte, especialment en habitatge i en afers socials. Al segon semestre de 2010 es posarà en marxa un servei d’asses-sorament jurídic gratuït i s’incorporaran més tràmits d’hisenda.

En el cas de les ofi cines de districte, ara els dijous atenen fi ns a les 20 hores. Una altra novetat important és la possibilitat de fi xar cita prèvia a les OAC per estal-viar temps. Des del desembre de 2009 aquest servei ha funcionat en fase pilot a les ofi cines de l’Eixample i Sarrià. Ara es treballa per incorporar la cita prèvia a la resta d’ofi cines d’atenció ciutadana abans de l’estiu i a partir de setembre ampliar el nombre de tràmits pels quals es podrà demanar cita.

punts bcn

Al febrer es van començar a posar en marxa els primers Punts BCN del total de 45 que funcionaran aquest any a 29 barris. Són caixers electrònics des dels quals es poden fer els tràmits relacionats amb el padró o amb hisenda, i accedir a la informació sobre els serveis municipals de la ciutat. Els caixers s’estan ubicant a les OAC, a biblioteques municipals, a centres cívics i en punts amb gran afl u-ència de públic, com estacions de metro i centres comercials. En aquests moments, hi ha 16 Punts BCN en funcionament, i abans de l’estiu s’espera arribar a 36 qui-oscos operatius. A hores d’ara ja s’han fet 3.623 tràmits i la valoració que en fan els usuaris, recollida en les enquestes, està sent molt positiva.

D’esquerra a dreta: Félix Jiménez, Lidia Hernández, Marga Berengueras, Mari Carmen García, M. Jesús Santos, Mireia Rocamundi, M. Angels Pérez, Laura Torres, Aida Casanova, Yolanda González i Mary Rose Tomàs, equip de l’OAC d’Horta-Guinardó

núm.119–19

benvinguda a barcelona

El 18 de març es va posar en marxa el pro-grama “Benvinguda a Barcelona” a l’Ofi -cina d’Atenció Ciutadana de Sants i al web www.bcn.cat. Es tracta d’un kit de tràmits i serveis que resol les demandes i necessitats més comunes de les per-sones que s’empadronen per primera vegada a la ciutat, i també de les que can-vien de domicili. Al mes de maig el servei s’ha ampliat al 010 i després de l’estiu es posarà en funcionament a la resta d’ofi ci-nes d’atenció ciutadana. Al fi nal d’abril ja s’havien fet més de 900 kits a l’OAC de Sants i més de 300 kits en el web.

novetats en el 010

El servei d’informació 010 ha ampliat també el seu horari d’atenció. Ara el ser-vei funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. També, el 010 ha incorporat recentment nous tràmits dins dels àmbits d’habitatge, d’afers socials i del servei d’informació de les obres que es duen a terme a la ciutat.

el web canvia d’imatge

Pel que fa al web www.bcn.cat, el canvi a la nova plana d’inici s’adequa totalment a l’estratègia de l’Ajuntament de tenir un web 2.0 dinàmic i actual orientat a donar servei a la ciutadania, informar dels

serveis municipals i dels esdeveniments que tenen un gran ressò en la vida quo-tidiana de la ciutat. Amb l’objectiu que el web corporatiu sigui també una eina de participació, s’ha creat “Sèrie BCN”, un portal de blocs que té per objectiu establir un vincle directe amb els joves, per reco-llir el seus interessos culturals i socials.

L’any 2009 el web va rebre 35.731.768 visites i s’hi van fer 744.574 tràmits. D’altra banda, des del juliol de l’any pas-sat s’ha anat estenent la xarxa Wi-Fi, que permet la connexió a Internet en dife-rents equipaments públics.

barcelona al mòbil

Des del mòbil podem accedir al plànol de la ciutat, obtenir informació sobre trans-port, locals de la ciutat, agenda d’espec-tacles i telèfons d’interès, entre d’altres. També podem accedir a informació del Bicing, per saber en tot moment quina és l’estació més propera i si hi ha bicicletes o places d’aparcament disponibles.

Durant el 2010, entrarà en servei la bús-tia d’incidències, que permetrà al ciutadà comunicar qualsevol incidència a través del mòbil. També es llençarà una nova ver-sió del portal barcelona.mobi, s’iniciarà un servei d’informació del trànsit i una agenda de Barcelona, que informarà dels actes de la ciutat i dels seus equipaments.

L’equip que gestiona el web.bcn.cat, drets, d’esquerra a dreta: Rosa Maria Aliste, Lluís Àngel Ouro, Joan Ariza i Bartolomé Palacios. Asseguts, d’esquerra a dreta: Jorge Rodergas, Montserrat Orpinell, Mercè Martínez, Pilar Martínez, Victoria Ochoa i Aurora López

La nova Ofi cina Central de Sant Miquel obre cada dia fi ns a les vuit del vespre i també els dissabtes. A més, s’hi atén en 7 idiomes. Ofereix més serveis que les ofi cines de districte, especialment en habitatge i en afers socials. Al segon semestre de 2010 es posarà en marxa un servei d’assessorament jurídic gratuït i s’incorporaran més tràmits d’hisenda

20–núm.119

ENTREVISTA

El context actual de crisi ha replantejat les priori-tats del govern municipal. Com ens afecta aquest replantejament als treballadors municipals?Hi ha crisi econòmica a la ciutat, però les fi nances municipals són solvents i sòlides. L’Ajuntament volia mantenir el que es va proposar al principi de mandat perquè ens semblava que era la millor manera de lluitar contra la crisi, però ens hem ado-nat que els ciutadans ens demanen que quan ells s’estan estrenyent el cinturó, nosaltres també ens l’hem d’estrènyer. El que farem ara és un esforç per mantenir les polítiques de promoció econòmica i d’acció social, i les de manteniment de la qualitat de l’espai públic, és a dir, seguretat, manteniment de carrer i neteja, i en la resta ens estrenyerem el cinturó.

Internament això afecta sobretot en el retall i rea-justament de la despesa de molts programes, i també aniran a la baixa consums, viatges, contractes de serveis, etc.

Quines són les directrius que fas, així doncs, com a gerent municipal?Doncs d’una banda, la contenció de la dimensió de la plantilla municipal, i per tant no es convoca-ran noves places de l’oferta pública, ni es cobriran

substitucions ni jubilacions. D’una altra, la concen-tració organitzativa dels equips en algunes àrees que si els ajuntem veiem que podem ser més productius.

Per tant, amb aquests ajustos de què estem parlant: de canvi de rumb o de continuïtat amb austeritat?De canvi de rumb no. El rumb que tenim és bo, és correcte. El que fem ara és un pla d’ajust econòmic que comporta austeritat i blindar les prioritats, però no retallem cap servei bàsic. És a dir, el que no és pri-oritari ho alentim, però tot el que havíem previst en el PAM per aquest mandat, ho farem.

Per què has decidit assumir la gerència d’Adminis-tració electrònica i sistemes d’informació?Em fa molta il·lusió que em preguntis sobre això, perquè és una oportunitat per dir que la gent de l’IMI i tota la gent de la gerència d’Administració electrònica i sistemes d’informació ha fet una feina

ANDREU PUIG, GERENT MUNICIPAL

Andreu Puig afirma que en el futur a l’Ajuntament es recordaran els anys d’aquest mandat com a un període històric. Està convençut d’això i de què l’equip humà municipal és treballador, motivat i productiu

Andreu Puig, gerent municipal de l’Ajuntament de Barcelona

El que fem ara és un pla d’ajust econòmic que comporta austeritat i blindar les prioritats, però no retallem cap servei bàsic

núm.119–21

admirable en la consulta de la Diagonal. Tot i que problemes polítics s’han interpretat com a proble-mes tècnics, i que és veritat que van haver-hi pro-blemes amb les empreses subministradores que van fallar, l’IMI va fer una molt bona feina.

Jo he assumit la gerència de l’Administració elec-trònica i sistemes d’informació perquè fi ns ara ja era adjunta a la gerència municipal i em va semblar el més lògic per assegurar la fi nalització de molts pro-jectes que es troben ja en un estat molt avançat.

En els darrers tres anys a l’Ajuntament s’han posat en marxa molts projectes del Barcelona 2.0. Com valores la feina feta en aquest sentit durant aquests darrers 3 anys?

Portem tres anys en un procés imparable que ara ja està donant un resultat claríssim. Quan vam comen-çar el Barcelona 2.0, molta gent el va veure amb cert escepticisme, però la veritat és que tota la gent de la casa s’ha arremangat, ha fet un gran esforç i han aconseguit fer el procés de canvi intern que es necessitava. Una vegada més, hem impulsat aquesta administració a ser un referent per a les altres administracions.

I concretament què hem fet?Hem fet molt i estem en un estadi molt avançat de desenvolupament. Tots els projectes d’adminis-tració electrònica han estat una peça clau aquests darrers tres anys per a la renovació que estem vivim a tot l’Ajuntament. Ara, i només és un exemple, ja podrem demanar les llicències d’obres electrònica-ment i les obtindrem en 2 mesos; això ajuda econò-micament al ciutadà.

També hem millorat els serveis d’atenció directe a la ciutadania, amb l’ampliació d’horaris, els punts BCN, etc. Hem desplegat el SAP econòmic i fi nan-cer, cosa que ens dóna molta més agilitat en la ges-tió econòmico-fi nancera, que a més, com l’hem lligat als objectius a desenvolupar per cada gerèn-cia, ara ens permet fer un seguiment acurat de tota

Tota la gent de la casa s’ha arremangat, ha fet un gran esforç i han aconseguit fer el procés de canvi intern que es necessitava. Una vegada més, hem impulsat aquesta administració a ser un referent per a les altres administracions

22–núm.119

ENTREVISTA

l’activitat municipal. I recordem que ja fa 1 any que vam reorganitzar els districtes i sectors, que ha comportat una proximitat claríssima de la nostra administració a la ciutadania. I continuaria dient moltes coses.

I ara, amb la retallada pressupostària que comen-taves, es podrà seguir avançant al mateix ritme? Ara s’avançarà molt més ràpid. La fase de disseny, prova, conceptualització i impuls és la més difícil i més lenta, i ja ha fi nalitzat. Ara només queda posar en marxa els projectes i en veurem ràpidament els resultats.

Què ens queda per fer? De fet, només queda per posar en marxa la nova ordenació dels llocs de treball, l’avaluació de l’acom-pliment i els plans de carrera. Aquests projectes, que ja els tenim preparats, òbviament s’han de fer en sin-tonia amb els agents socials i no es podien abordar si prèviament no hi havia altres aspectes arreglats. Ara, hem de veure com ho abordem ja que el nou context que s’ha produït fruit de la reforma laboral i del Reial Decret no ajuda a la pau social.

Com creus que l’aplicació del Reial Decret-llei que ha rebaixat el sou dels funcionaris afectarà el clima laboral de l’Ajuntament?El debat sobre les administracions públiques no hauria de ser sobre si els funcionaris cobren molt o poc, sinó sobre la productivitat. La baixada del salari implica rebaixar el valor del que estàs fent i, precisament, els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Barcelona donem un servei per ciutadà molt superior que altres administracions. Les dades ho demostren: cada funcionari del nos-tre Ajuntament de mitjana dóna servei a 241 ciu-tadans, mentre que altres administracions ho fan, com a molt a 152.

Cada funcionari del nostre Ajuntament de mitjana dóna servei a 241 ciutadans, mentre que altres administracions ho fan, com a molt a 152

2010

*dades del 2009

Nombre de residents per treballador municipal

Barcelona

Madrid*

València*

Saragossa

Màlaga

Barcelona

Madrid*

València*

Saragossa

Màlaga

Inversió Municipal anual per habitant en €

241,0

133,1

152,8

115,3

147,4

367

168

77

142

130

núm.119–23

També durant aquest mandat hem gestionat més que mai i hem donat més serveis que mai, sense augmentar proporcionalment la plantilla. Això em fa sentir orgullós de les persones que treballem aquí. Però dit això, i encara que creiem que en el nostre cas hauria anat millor aplicar alguna altra mesura, és un decret llei i no hi ha més remei que aplicar-lo. Quant a l’afectació al clima laboral, si bé segur que no li ha agradat a ningú, també és segur que els nostres treballadors són prou responsables per entendre que tenim una feina per fer i que tenim una responsabilitat a complir.

Deixant la crisi i les seves repercussions de banda, quin és el paper de la funció pública del segle XXI?Jo crec que hem de buscar noves maneres d’explorar la col·laboració público-privada, hem d’aprendre a fer coses conjuntament, tant en la planifi cació com en l’execució i això vol dir trobar noves fórmules de col·laboració.

Què podria fer l’Ajuntament per ajudar a Barcelona, a Catalunya i a Espanya a sortir de la crisi?Més que res, una sola cosa: portar estabilitat, que la gent sàpiga que hi ha uns plans estratègics que se seguiran, que hi ha unes infraestructures que són estables i ens permetran fer coses, que aquí hi ha una política d’impostos que no canviarà cada dos dies, un marc estable i vàlid per poder desenvolupar les polítiques. Tot això portarà confi ança en el con-sum i en la inversió, i en els contractistes que, per tant, contractaran més gent.

Finalment, després d’aquests 3 anys de treballar aquí, quina és la teva opinió sobre l’Ajuntament de Barcelona? És la mateixa del primer dia. Quan vaig arribar a l’Ajuntament tothom em preguntava que em sem-blava i jo els deia que m’havia trobat una organització

motivada, amb un alt nivell professional, efi cient i molt compromesa. Amb orgull de pertinença. Vaig trobar dues coses, d’una banda, unes fi nances sane-jades i una potencia econòmica important. D’una altra, un equip que havia tocat el cel, que havia fet el canvi de la transició a la democràcia i de crea-ció d’una institució, i també que havia fet un gran projecte: la transformació de la ciutat amb els Jocs Olímpics. Als últims anys, com a organització, havia començat a deixar de ser punt de referència. El model Barcelona 2.0 va ser una sacsejada a l’orga-nització i ha estat possible perquè la gent hi estava disposada. I això no ha canviat.

Tots els projectes d’administració electrònica han estat una peça clau aquests darrers tres anys per a la renovació que estem vivim a tot l’Ajuntament

24–núm.119

DEPARTAMENT

Per a molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona els records de l’estiu vénen associats en gran part als espectacles del Grec. Aquelles nits d’espectacle a l’aire lliure, al marc incomparable del Teatre Grec o a la plaça del Rei, o aque-lles obres de teatre o dansa que omplen diferents locals de la ciutat, o els concerts de música dels artistes més destacats del panorama internacional. És molt difícil no gaudir del Grec, però per fer possible el festival cal el treball constant al llarg de l’any de l’equip de l’Institut de Cultura de Barcelona.

Per bé que el festival dura un parell de mesos, la seva magnitud i característi-ques demanen un treball de coordinació important. Cada any el Festival Grec acull entre 60 i 70 espectacles. A més, a part del Teatre Grec i la plaça del Rei, és un festival que no disposa d’espais propis i que, per tant, fa necessari treballar amb les sales de teatre estables.

L’equip de l’Institut de Cultura encarre-gat d’organitzar el Festival Grec és reduït, però ho compensen posant-hi moltes ganes. El formen el director del festival, al capdavant de la part artística, i un equip de set persones, encarregades de la direc-ció executiva, la coordinació, la contra-ctació, l’assistència al director, la comu-nicació, la part tècnica i la secretaria.

un treball de coordinació important

La feina es posa en marxa poc després d’haver celebrat el festival, ja que dels mesos de setembre a desembre es reben les propostes per a l’edició següent. Sovint són els propis teatres i companyies els que proposen els espectacles. Amb les propostes rebudes es fa un registre i d’aquí es farà una selecció. Perquè us feu una idea, es poden rebre al voltant d’unes 300 propostes, de les quals, com hem dit abans, n’han de quedar una seixantena.

El Festival Grec torna un any més per omplir la ciutat d’espectacles internacionals de música, teatre i dansa. Un reduït equip de l’Institut de Cultura treballa al llarg de l’any per coordinar totes les accions que fan possible que el festival, any rere any, sigui un referent cultural i marqui els estius a la ciutat

CONVERTINT LA CIUTAT I L’ESTIU EN UN GRAN ESPECTACLE

D’esquerra a dreta: Pere Anglada, Irma Coronilla, Olga Gómez, Ricardo Szwarcer, Eva Ruiz, Ana Álvarez, Mònica Navarro, Isaac Vila

65 espectacles21 propostes de teatre12 espectacles de dansa24 concerts8 espectacles d’altres formats: circ...País convidat: Japó15 propostes artístiques de temàtica japonesa

Consulteu preus, descomptes i abonaments awww.bcn.cat/grec

núm.119–25

El director artístic s’encarrega de fer les reunions amb la gent que planteja les dife-rents propostes per fer la tria defi nitiva. El director del Festival també viatja arreu per conèixer què es fa a altres festivals i veure quins espectacles es poden portar aquí.

Entre setembre i octubre es fa el tanca-ment de les facturacions, s’inicia la petició de subvencions i es fa la previsió del pres-supost. Aquí entra en joc la coordinació entre la part artística del festival, que vol portar a la ciutat les millors propostes i no té límits, i la part executiva, que sap quin és el pressupost amb el qual es compta.

A principis d’any és quan es du a terme la contractació d’espectacles i cap al maig s’engega la campanya de comunicació, amb la presentació als mitjans en roda de premsa i la campanya publicitària al carrer. Cada vegada es fa un ús més gran de les noves tecnologies per a la difusió del Festival, ja que internet és per a molts, sobretot per als joves, la principal via d’informació.

El mes de juny és el moment de la inau-guració, un moment esperat per molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona que difícilment entendrien l’estiu sense el Grec. És un Festival que porta a la nostra ciutat espectacles de música, teatre i dansa de primer nivell, uns espectacles que difícilment serien assumibles des de l’àmbit privat. Enguany se celebrarà del 13 de juny a l’1 d’agost, i el Japó serà el país convidat.

Per bé que el festival dura un parell de mesos, la seva magnitud i característiques demanen un treball de coordinació important. Cada any el Festival Grec acull entre 60 i 70 espectacles. A més, a part del Teatre Grec i la plaça del Rei, és un festival que no disposa d’espais propis i que, per tant, fa necessari treballar amb les sales de teatre estables

26–núm.119

LA RECOMANACIÓ

UN PARC PER PASSEJAR, MIRAR I OLORAR

Tot i ser una descoberta recent, la Rosa Garriga ha convertit aquest parc en un dels seus espais predilectes de la ciu-tat i no dubta a l’hora de recomanar-lo. Considera que els parcs fan una fun-ció importantíssima a les grans ciutats, sobretot les que són denses, ja que per-meten als ciutadans disposar d’espais oberts on relaxar-se i agafar aire. “Fer vida als parcs és un costum molt habi-tual a les ciutats angleses i ara nosal-tres comencem a valorar aquesta opció”, afi rma la Rosa. Va ser quan treballava a Parcs i Jardins que la Rosa, ara cap de Comunicació de Ciutat Vella, va des-cobrir el Parc de Cervantes. Ella, acos-tumada a fer vida a Ciutat Vella, on els espais són estrets i sovint van atapeïts de gent, al Parc de Cervantes troba la calma que li permet obrir l’horitzó, desconnec-tar del dia a dia i parar durant una estona. Comenta que “aquest parc és una de les joies de la nostra ciutat i és un lloc molt tranquil i agradable, que no sol estar tan concorregut com altres parcs pel fet de trobar-se a l’entrada de la ciutat.” Ubicat entre la Diagonal i la Ronda de Dalt, esdevé una illa on regna la tranquil·litat. És un parc ideal per passejar, per llegir,

per gaudir de Barcelona, de les seves roses i les seves olors.

La primavera és l’estació preferida de la Rosa per visitar el Parc i el Roserar, ja que és quan esclata la vida amb tota la seva esplendor. Ara bé, assegura que “és un parc interessant de visitar a qualse-vol època de l’any. Cada estació ofereix els seus matisos i diferents opcions per gaudir-ne.” A l’estiu, quan el sol pica de valent, és un plaer seure a l’ombra d’un arbre verd frondós. A la tardor, el parc mostra els seus colors serens i acollidors, mentre que a l’hivern, tot i el fred, aquells dies en què el sol acarona suament la cara, amb l’escalfor del sol, és com estar a la glòria. A la part alta del Parc, hi ha la Pèrgola, un indret on podem observar una gran varietat de rosers enfi ladissos, entre d’altres varietats. La Pèrgola és un mirador privilegiat que, a més de ser un racó agradable i plaent, ofereix unes vis-tes de tot el parc magnífi ques.

La Rosa confessa que és una ena-morada de les roses, de manera que no és d’estranyar que es deixés enci-sar pel Roserar. També ens recomana el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, una festa plena de colors i

Les grans ciutats necessiten espais on les persones es puguin relaxar i agafar aire. La Rosa Garriga, cap de Comunicació de Ciutat Vella, ens recomana un dels seus espais preferits, el parc de Cervantes i Roserar. El parc és una festa per als sentits; ens alegra la vista i permet sentir les olors. El parc es pot gaudir tot l’any, però a la primavera és quan esclata amb més força

Parc de Cervantes i Roserar

Adreça: Avinguda Diagonal, 706Accessos: metro línia 3 (zona universitària) BUS: 7, 33, 54, 60, 67, 74, 75 i 113Horari : de les 10.00 h fi ns al capvespreSuperfície: 3,16 hectàreesServeis: font, àrea de joc infantil i taules de ping-pong

núm.119–27

Rosa Garriga recomana molt especialment visitar el parc a la primavera amb l’esclat dels roserars: la vista i l’olfacte en són els primers benefi ciats

olors, que se celebra al Parc cada prima-vera, i que atrau molta gent. Enguany, del 6 al 9 de maig, es va celebrar la desena edició. El Concurs inclou dotze premis, entre els quals destaquen el premi espe-cial “Barcelona”, i també el premi “Rosa Ciutadana” que s’escull per votació popular.

Els ciutadans solem tenir un parc “apa-drinat”, i en el cas de la Rosa Garriga, aquest és el Parc de Cervantes i Roserar, un pulmó de la ciutat. Aquest Parc té un

reconeixement internacional gràcies a l’esforç dels professionals dels espais verds de la ciutat. La Rosa el visita sovint. Tot i tenir la parada del metro a tocar, moltes vegades hi va caminant. Comenta que “després d’una bona passejada per la Diagonal, l’arribada al Parc és un fi nal de trajecte d’allò més gratifi cant.”

És un parc interessant de visitar a qualsevol època de l’any. Cada estació ofereix els seus matisos i diferents opcions per gaudir-ne

Més informació al 010 o www.bcn.cat/parcsijardins

28–núm.119

Festes majors als barris de BarcelonaGairebé tots els barris de Barcelona celebren la seva Festa major entre els mesos de juny i setembre. La Festa major de la ciutat, la Mercè, se celebrarà enguany de diumenge a diumenge, del 19 al 26 de setembre.

Juliol De fi nals de juny fi ns el 4, als barris de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, al districte de Ciutat Vella i al Camp d’en Grassot, al districte de Gràcia Del 2 al 4, festa major a Roquetes i Torre Baró, al districte de Nou Barris i a Vila Olímpica de Sant MartíDel 3 al 11 a Sant Cristòfol, al districte de Sants-MontjuïcDel 2 al 11 al Carmel, al districte d’Horta-GuinardóDel 9 al 11 a Vallbona, al districte de Nou BarrisDel 9 al 11 a la Font del Gos, al districte d’Horta-GuinardóEl 10 al Peu del funicular de Vallvidrera, al districte de Sarrià-Sant GervasiDel 15 al 18 al Raval, al districte de Ciutat Vella Del 16 al 18 a Eduard Aunós, al districte de Sants-MontjuïcDel 17 al 25 al Poble Sec, al districte de Sants-MontjuïcDel 23 al 25 a La Clota, al districte d’Horta-Guinardó

AgostDel 12 al 16 són les festes de Sant Roc a la plaça Nova, al districte de Ciutat VellaDel 15 al 21 al barri de Gràcia, al districte de GràciaDel 21 al 29 a Sants, al districte de Sants-MontjuïcDel 27 al 29 a la Font del Mont, al districte de Sarrià-Sant Gervasi

SetembreDel 1 al 15 a la Bordeta, al districte de Sants-MontjuïcDel 4 al 12 a Vallvidrera, al districte de Sarrià-Sant GervasiDel 10 al 12 a Mas Saurò Minagrot, al districte de Sarrià-Sant GervasiDel 10 al 19 als barris del Coll, La Salut i Vallcarca, al districte de Gràcia Del 11 al 19 al barri d’Horta, al districte d’Horta-Guinardó i a Poblenou del districte de Sant Martí Del 16 al 19 festes de La Ribera, al districte de Ciutat VellaDel 17 al 19 al barri del Verdun, al districte de Nou BarrisDel 18 al 26 al Parc del districte de Sant Martí Del 27 al 4 d’octubre al barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella i també fi ns al 5 d‘octubre a Montbau d’Horta-Guinardó

DESTAQUEM

AGENDA

30–núm.119

núm.119–31

Compra la TARGETA HORÀRIA i gaudeix de fins un 30% de descompte en

la tarifa de rotació a MÉS DE 46 APARCAMENTS

[email protected] al mateix aparcament

93 409 20 21Preus i condicions:

Contracta un abonament de 24h fins el 31 de juliol i gaudeix d'un mes gratuït als aparcaments següents:Avinguda Gaudí, Cotxeres de Sarrià, Estació Barcelona-Nord, Ferran Casablancas, Gal.la Placídia, Garcia Fària, Gràcia Motos, Hospital del Mar, Mercat Sagrada Família, Plaça Bonanova, Plaça del Fòrum, Plaça del Sol, Plaça dels Àngels,Rius i Taulet, Tanatori Les Corts, Tarradellas-Entença, Tarradellas-Nicaragua, Tarradellas-Sarrià,Torrent de l'Olla, Urgell i València-Calàbria.

núm - Barcelona · D.L. B 14.742-1990 Imprès en paper reciclat Juny del 2010 CRÈDITS Preparats...

Documents

Transcript of núm - Barcelona · D.L. B 14.742-1990 Imprès en paper reciclat Juny del 2010 CRÈDITS Preparats...