N ú m . 1 6 • d e s e m b r e d e 2 0 1 8 • P r e u : 1 0 €

CONS

ELL

CULT

URAL

DE

LES

VALL

S D’

ÀNEU

R A S T E L L

N A B I U S 1 6 / 2 0 1 8

Portada:Una de les claus culturals rau en la correcta interpretaciói actuació entorn del Patrimoni. Actua com un mirall per-sonal i col·lectiu de la dedicació esmerçada. D’aquestbodegó de claus de casa Carrera d’Esterri d’Àneu escol-liu-ne la que més us convingue, utilitzeu-la continuada-ment però amb fermesa i, en fer-ho, sigueu discrets talcom Heràclit filosofava A la natura li agrada amagar-se.Foto. Joan Blanco

Director: Ferran Rella i ForoCap de redacció: Joan Blanco i BarriladoCoordinació: Laura Grimau i Bertran

Textos: Guillem Frontera, Pere Lluís Font, BegonyaMasdefiol, Jaume Ayats, Saül Garreta, Eduard Trepat,Xavier Campillo, Xavier Planas, Carles Gascon, SílviaCarbonell, Núria Laplaza, Mercè Manonelles, XavierSolans, Rafael Villasante, Reinald Benet, AnnaSaboya, Xavier Beràstegui, Màrius Domingo, JosepVentura, Jaume Bordonau, Aïna Mercader, RamonSistac, Sisco Farràs, Conxita Mir, Martí Domínguez,Manel Gimeno, Xavier Garcia, Josep Franco, EduardBatlle, Ferran Alexandri, Manel Forcano, RamonAlaró, Francesc Rodríguez, Neus Pujol, RicardCastellarnau, Raquel Picolo, Mª Antonia Martínez,Hiroko Ohara, Annie Rieu, Rut Martínez, Pep Garcia,Adria Grandia, Jordi Creus, Albert Pèlachs, AlbertoVelasco, Bep Ortega, Toni Anyó, Melitó Camprubí,Albert Malet, Laura Grimau, Joan Blanco, FerranRella.

Fotografies i il·lustracions: Albert Marquet, FonsPere Lluís, Fons Josep M. Montané, BegonyaMasdefiol, Jaume Ayats, Saül Garreta, EduardTrepat, Xavier Campillo, Xavier Planas, Valérie,Subra, Museu Tèxtil de Terrassa, Ianua arquitectes,A. Fort, J. Escudé, Anna Saboya, Verdaguer, IGCC,Màrius Domingo, Josep Ventura, Google Earth,Raimon Pallàs, Fons Carles Canut, XavierTarraubella, Manel Gimeno, Arxiu fotogràfic de l’IEI,Revista Muntanya, Fons Manel Forcano, RamonAlaró, Francesc Rodríguez, Albert Pèlachs, SESMorelló, Toni Anyó, Melitó Camprubí, Josep M. Turon,Joan Blanco, Laura Grimau, Ferran Rella, FonsCCVÀ-Arxiu d’Imatges.

Preu de l’exemplar: 10 €Producció gràfica: Raül Valls. Press Okedi SLImpressió: Impremta Barnola SLDipòsit: L-1110-2004Adreça de l’editor: Consell Cultural de les Valls d’Àneu,Av. Joaquim Morelló, 3, baixos - 25580 Esterrid’Àneu,tel. 973 626 316www.aneu.cat, e-mail: consell@aneu.orgEls articles publicats a Nabius expressen solament l’opi-nió dels seus autors.

Aquest número ha comptatamb el suport de:

Patrimoni, cultura, memòria i identitat, claus d’interpretació d’unterritori. Àrreu en l’imaginari col·lectiu. Ferran RellaEl bon dia no garanteix un dia bo. Guillem FronteraCristianisme i modernitat. Pere Lluís Font

Un cirurgià enamorat del Pirineu. Diàleg amb Josep M. Montané.Begonya Masdefiol

Els cantadors del Pallars i les veus dels pobles pirinencs.Jaume AyatsReviure Solanell. Reinventant els nostres pobles. Inspirant lesnostres ciutats. Saül GarretaEl patrimoni rural com a eina de desenvolupament local.Eduard TrepatEls camins, un patrimoni cultural menystingut. Xavier CampilloNi casa de fang ni vinya en barranc.Xavier Planas, Carles GasconEl Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa: més de setanta anys d’història. Sílvia CarbonellRahabilitació de l’ermita de Santa Maria de la Serra Farrera.Núria Laplaza, Mercè Manonelles, Xavier SolansSilencis, capricis, videojocs. Rafael de VillasanteEl Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya. Reinald BenetEl cor de ferro torna a bategar. Anna SaboyaEl patrimoni geològic, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyai els Geoparcs Unesco. Xavier BerásteguiEl turisme ornitològic. Una nova oportunitat al Pirineu.Màrius DomingoL’empremta glacial a l’alta conca de la Noguera Pallaresa.Josep Ventura, Jaume BordonauPropietari del temps. Entrevista amb l’actor pallarès Carles Canut.Aina Mercader

Diccionari etnogràfic pallarès. Ramon SistacLa Conca de Tremp, celler del Pirineu. Sisco FarràsExili 1938. L’exili pallarès a França. Conxita MirVoliaines. 6 itineraris per conèixer 30 papallones d’ÀneuMartí DomnínguezIndrets d’una guerra. Manel Gimeno

M E D I U M

D I À L E G S

V I S T A I R E

L I T T E R A

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

3

45

7

10

13

17

1922

26

29

33374245

48

52

57

61626364

65

La meva guerra. 1936-1939. Xavier GarciaVida d’Eulàlia de la Creu de Jesucrist, l’encampada que nova pujar a l’altar. Josep FrancoAl mateix riu d’Heràclit. Eduard BatlleMuntanya, mig segle al servei de l’excursionisme.Ferran AlexandriManel Forcano, poesia

Els armats d’Esterri d’Àneu, una llarga tradiciódocumentada. CCVÀUn llum per encendre. Aula Universitària del Pallars Sobirà.CCVÀCurtÀneu, tercera edició. Ramon AlaróCalendari Anavi. Francesc RodríguezLa festa de l’arbre. Neus PujolLa Pallaresa Ràdio. Del Pallars al Món.Ricard CastellarnauEl SES J. Morelló d’Esterri en antena. Univers d’històriesd’Europa al món/ Fem ràdio a l’Institut. Bep OrtegaEl camí d’Àrreu, un documental d’Aleix Gallardet.Raquel PicoloLes Valls d’Àneu volen cap al Japó. Tatsuji OharaLes plantes medicinals a les Valls d’Àneu. Calendarinaturalista, lingüístic i literari. CCVÀLa cantina del port de Salau. Testimoni de la històriaindustrial paperera entre fronteres. Annie RieuDossier Dansàneu 2018Dansàneu, una simfonia humana. Ferran RellaMúscul productor i treball en xarxa: les claus del Dansàneu2018. Rut MartínezPrograma d’impuls de les Danses vives al Pallars Sobirà.Pep GarciaAprendre per saber. Adrià GrandiaDansàneu, tornar a les arrels sense renunciar ni a una gotade futur. Jordi CreusL’audiovisual dins l’Arxiu d’Imatges del Consell.Ramon AlaróQuè en sabem del paisatge d’avets a les Valls d’Àneu.Albert PèlachsEl mestre del retaule de Sorpe: un pintor navarrès?Alberto VelascoLa secció de natura del CCVÀ 2018. Francesc RodríguezEl romànic del Pallars Sobirà a interpretació. Toni AnyóEl patrimoni comú a l’Alt Àneu. Melitó Camprubí

Activitats 2018. Laura Grimau, Joan Blanco

Street photography. Albert Malet, retratistaL’Arxiu d’Imatges. El fons (FRF 2ª part) Ferran Rella i Foro

A N A V I

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

6667

6869

70

72

74

76788082

83

84

8789

91

9394

100

103104

107

108

111

113114117

120

124128

Aquesta editorial té valor d’aplicació gene-ral com totes les reflexions sobre laimportància de recuperar, conservar,

restituir, dinamitzar i difondre el patrimoni cultu-ral que s’han anat fent al llarg del anys des deles Revistes Àrnica primer i Nabius posterior-ment. Voldria, el Consell Cultural, encarar avuiel seu contingut de forma especial al pobledeshabitat d’Àrreu.

Àrreu ha hagut d’esperar la segona dècadadel segle vint-i-ú, quan ja no hi viu ningú, vet aquíla paradoxa, per deixar de ser el darrer pobled’Àneu a connectar-se al món diguem-ne civilit-zat de les carreteres que menen, segurament, alprogrés. Serà així?. La pista que ara mateix l’u-neix amb la carretera de Borén via Esterrid’Àneu, reviscolarà sens dubte l’ànima, l’esperitendormiscat d’un poble abandonat i s’universalit-zarà la vella i de vegades trista cançó de lamodernitat. Sabrem fer-ho correctament?. Talcom ens indica Rafel de Villasante en l’articleSilencis, capricis i videojocs sabrem retrobar-neel seu significat, serem capaços d’activar elsseus infinits recursos en producte patrimonial. Eldocumental Camí d’Àrreu del realitzador AleixGallardet amb guió de l’escriptora Raquel Picolo,que presentarem l’any vinent, exemplifica aques-ta voluntat per superar l’absència significativadels llocs, però caldrà anar molt més enllà sivolem harmonitzar passat i futur. Serà imprescin-dible una normativa urbanística de protecció pertal de rehabilitar i/o reutilitzar el patrimoni arqui-tectònic, vetllar pels equipament i els programesd’actuació. No val a badar! Protegim i conser-vem, doncs, si volem que tot aquest capitalsimbòlic es converteixi en identificació territorial,en l’arrelament de les persones a l’espai físic i enfèrtil resposta econòmica d’un àvid i creixentturisme cultural. Per si de cas, entonem els gojosde la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu:

Puix com reina sou servidad’aquest tros de Pirineu:Defenseu la nostra vidaMare de Déu de la Neu

Patrimoni, cultura, memòria iidentitat, claus d’interpretaciód’un territori.

1 6 / 2 0 1 8 3

M E D I U M

Ferran Rella.President del ConsellCultural de les Valls d’Àneu

✒

I la col·laboració de: El 27è Dansàneu I les activitats de divulgaciódel Patrimoni Cultural de les Valls d’Àneu hanrebut el suport de l’Obra Social de “la Caixa”.

Municipis AneuencsAlt ÀneuLa Guingueta d’ÀneuEspot

G R I P I A

R E T R A T S

▲

´

Àrreu en l’imaginari col·lectiu

2

N A B I U S4 N A B I U S

Si, com deia JosepPla, el país és allàon, en dir bon dia,

et contesten bon dia, elmeu país s’ha encongitferm en cinquanta anys icontinuarà fent-ho: és eldesig desbocat de lamajoria d’illencs i d’in-quilins de les illes, con-dicions que sovint esdonen en la mateixapersona. L’inquilí és elciutadà que no assoleixun compromís globalamb el país on habita. Elturisme és l’activitat que més afavoreix la prolifera-ció d’aquesta mena de ciutadà, que podem consi-derar o no un llast però que, en qualsevol cas, ente-la la realitat i els somnis dels “paisans”. També ho podríem dir d’una altra manera: bona partdels illencs ens hem convertit en desplaçats sensemoure’ns de l’illa. Et canvien l’escenari de la teuavida i ja no ets on havies nascut o havies triat ser. Siel canvi d’escenari es realitza a poc a poc, hi haalguna possibilitat d’assumpció de la nova situació.Si es fa en un sotrac, òbviament et sentiràs exclòs –fins i tot, de la teua terra.Crec que les persones que hem vist com el nostrepaís esdevenia colònia turística no hauríem de dei-xar de visitar-ne algunes zones periòdicament: noper masoquisme, sinó per posar-nos al dia sobrel’evolució d’aquest llocs. Enguany he passat unsdies immers en una d’aquestes torres de Babel.Stop. No, no són torres de Babel. A la bíblica torre,

M E D I U M

Guillem Frontera. Escriptor✒

Déu va confondreels homes mit-jançant la prolifera-ció de llengües. Ales zones turísti-ques més massifi-cades, no es dónaaquesta prolifera-ció: l’empresariatprocura no mesclarmolts de vernaclesdiferents en elmateix lloc. Aquíon sóc ara, hi hasobretot alemanysi, no tants, italians.

La majoria de gent que els serveix parla habitualmentespanyol. Servidor podria passar dies i dies sense dirbon dia. Però la necessitat de dir-ho i que et contestin bon diaés tan alta que he dedicat una tanda a cercar un local–m’és ben igual de quina mena de local es tracti- queme mereixi la confiança que hi seré correspost ambun bon dia sense titubejar. L’he trobat: eureka! Bondia, que dic jo. Bon dia, em contesta l’amo del cafè,una espècie d’illot lingüístic en mig d’un paisatgesonor saturat d’altres llengües (dues i una, en reali-tat). Ja us podeu imaginar com conhorta aquestapausa -l’accent, l’entonació, els mots. Ah, els mots...! No han passat ni deu minuts que elcafeter ja se m’ha manifestat apolític, així, per pròpiainiciativa, sense que servidor n’hi hagués donat peu.La resta se la pot imaginar perfectament el lector: jasabem de què parlen i en quins termes els apolítics. No ha estat bona idea.

El bon diano garanteix

Albert Marquet: Platja d’Olonne. Imatge d’un somni impossible.

un dia bo

compto, diuen: ¿per què no? Cal reconèixer, però, quela resposta depèn de la idea que ens fem tant del cris-tianisme com de la modernitat.

Comencem pel cristianisme. Hi ha diverses mane-res d’entendre’l, que corresponen a tendències en elseu interior. No és igual a) ser integrista (l’integrisme,que és com s’anomena el fonamentalisme catòlic, ésradicalment conservador i antimodern), que b) ser res-tauracionista, posició doctrinalment conservadora,però que admet la democràcia i el progrés social), o c)tenir una actitud alhora receptiva i crítica envers la

modernitat intel·lectual, a la qual són refractaris, engraus diversos, el restauracionisme i sobretot

l’integrisme. Aquesta tercera posició, que emsembla la desitjable, s’esforça per distingirentre l’essencial i l’accessori en l’herènciacristiana, deixa anar llast de la cultura quehistòricament ha passat per cristiana, espregunta pel contingut real de la fe (ésmolt important que el cristià sàpiga quècreu, però també què no creu) i és cons-cient que cal propugnar un nou paradigma

cristià més sensible a les instàncies críti-ques de la cultura actual. Algun teòleg s’ha

preguntat si nosaltres som els darrers cristians.I la seua resposta, que comparteixo plenament, és

que potser som els darrers representants d’un determi-nat estil de cristià.

¿I què és aquesta modernitat de la qual parlem?La modernitat no és cap essència, sinó que és un pro-cés historicocultural de gran calat i de llarga durada,que es desenvolupa a Europa i a tota la seua àrea d’ex-

1 6 / 2 0 1 8 5

M E D I U M

Pere Lluís Font. Filòsof i teòleg Pallarès✒

Es pot ser alhora cristià i modern? Es a dir: ¿espot ser cristià en el món actual, estant en regla amb laciència, amb la filosofia, amb la democràcia i amb elprogrés social, vivint a l’aire lliure de la cultura contem-porània fora del clos de la subcultura eclesiàstica tradi-cional i compartint la consciència del nostre temps?Aquest és ara, en el món occidental, el gran interrogantdel cristianisme.

És una pregunta pertinent per a totes les religions;però de fet pràcticament només el cristianisme n’haanat prenent consciència. L’Església catòlica, com atal, s’ho va començar a plantejar sobretot en el ConciliVaticà II els anys seixanta del segle passat. Per tant.amb segles de retard, ja que la cultura moderna s’haviaanat construint des de l’època del Renaixement ja facinc-cents anys. Abans d’aquests darrers temps, però,només algunes personalitats aïllades, com ara Pascala la França del segle XVII o Joan Maragall a laCatalunya del començament del XX, s’havien adonatdel problema.

La resposta a aquest interrogant no és unànime.En efecte, l’època moderna sembla l’època dels desa-mors amb el cristianisme. Molts hi responen negativa-ment, perquè pensen que el cristianisme està lli-gat a una cultura del passat, a una cultura decontes de la vora del foc, pròpia de la mino-ria d’edat, que des del segle de la Il·lustra-ció no ha parat de ser severament critica-da. D’altres, en canvi, entre els quals em

▼

¿

Cristianisme imodernitat

Pere Lluís Font, en un acte acadèmicrecent a la Universitat Pompeu Fabra.

Traducció catalana de l’òpe-ra prima de Descartes, elpare de la filosofia moderna.

El científic,escriptor i filòsoffrancès BlaisePascal, el pensadorcristià mès lúcid a l’aurorade la modernitat.

6 N A B I U S

M E D I U M

pansió després de l’edat mitjana. Amb dues eta-pes especialment decisives: la revolucióintel·lectual, científica i filosòfica, dels seglesxvi-xviii, simbolitzada per les figures deGalileu i de Descartes, i la revoluciódemocràtica, política i social, dels seglesXIX-XX a partir de la Revolució Francesa.Considerada globalment i vista en pers-pectiva, gosaria dir, d’acord amb moltsanalistes, que la modernitat té tres caracte-rístiques transversals (amb algunes deri-ves esbiaixades, que no són generals): a)l’emancipació com a objectiu (afirmació del’individu, de la llibertat, de la consciència,de l’autonomia personal); b) la racionalitatcom a mètode (amb diverses formes d’e-xercici de la raó, segons els camps i lestendències), i c) la secularització com amúsica de fons (pèrdua de pes social de lainstitució religiosa, règim de laïcitat i auto-nomia dels diversos àmbits de la cultura,independents entre ells i emancipats de latutela teològica).

fet molta autocrítica, assumint una bona part dela crítica feta per la cultura laica. Resumint:

l’integrisme em sembla suïcida, i el restaura-cionisme, tímid i poc coherent. Penso,doncs, que al cristianisme li cal assumirl’actitud de receptivitat crítica envers lamodernitat, si no vol ser un gueto o quedarreduït a un fenomen residual.

No és que sigui fàcil posar-se enregla amb la modernitat. Però és llei devida de les religions la inculturació, és adir l’aclimatació a les diverses cultures enles quals es troben immerses. En el casdel cristianisme a Occident, cal que perdila por, que en algun moment ha pogutsemblar crònica, a la intel·ligència i a la lli-bertat. I li cal fer un autèntic aggiornamen-to (una autèntica ‘posada al dia’) del pen-sament, de l’imaginari i del llenguatgecristians. El cristianisme es troba actual-ment en un gran tombant, en què té l’op-ció d’aclimatar-se a la cultura moderna de

manera semblant a com al segle II es va trobar en lanecessitat d’aclimatar-se a la cultura grecoromana, queara nosaltres considerem com la cultura occidental pre-moderna. En aquest sentit, penso que el futur del cris-tianisme es juga a Europa (en general, a Occident) idepèn de la seua capacitat de conviure amb una certanaturalitat amb l’etapa moderna de la cultura occidental,l’única cultura sistemàticament crítica sorgida en el pla-neta. Una situació en què es trobaran també, tard od’hora, totes les altres religions que vulguin sobreviure.(Per descomptat, quan parlo de modernitat no és pasque m’oblidi de l’anomenada postmodernitat, una eti-queta enganyosa que serveix simplement per designarel darrer tram, per ara, de la modernitat.)

És probable, però,que aquest cristianismeque vol fer les pausamb la cultura modernasigui durant molt detemps (potser indefini-dament), al nostre país ials països del nostreentorn, un cristianismede diàspora, minoritari,fruit d’opcions perso-nals a contracorrent del’ambient dominant, béque amb la possibilitatde constituir una “mino-ria creativa” amb unacerta capacitat de lide-ratge.

El poeta i pensador JoanMaragall, que fou un pre-cursor a casa nostra del’aclimatació del cristianis-me a la cultura moderna.

Pere Lluís Font, a la redacció de la revista El Ciervo el1976, amb el professor Aranguren, el gran intel·lectualcristà hispànic crític amb la mentalitat antimoderna delnacionalcatolicisme espanyol.

Ara bé, ni l’emancipació, ni la racionalitat ni la secu-larització així definides no comporten la liquidació de lareligió, i menys encara del tipus de religió que represen-ta el cristianisme. La modernitat no és cap procés cultu-ral monolític orientat fatalment cap a l’apoteosi nietzs-cheana de la “mort de Déu”. Davant de cada una de lestres característiques que he assenyalat, el cristià unamica lúcid es pot trobar, amb les cauteles degudes, rela-tivament còmode. Sobretot tenint en compte que lamodernitat és, en una bona mesura, filla del cristianis-me, encara que, tant a aquest com a aquella, els hagicostat reconèixer-ho; però llibertat, igualtat i fraternitat,drets humans, laïcitat, etc., són valors alhora cristians iil·lustrats. També cal tenir present que el cristianisme ha

L’obra en què Pere Lluís Font desen-volupa les idees d’aquest article

1 6 / 2 0 1 8 7

D I À L E G S

Begonya Masdefiol. Periodista✒

I això és el que fa en Josep Maria Montané,poblatà de naixement (la seua mare era de la Poblade Segur) i aneuenc d’adopció, quan cada dos pertres s’escapa a Son, on hi té casa. Però no us pen-seu que quan puja a les Valls d’Àneu des de SantFeliu del Racó només vagareja, no. A banda de gau-dir del seu entorn sempre que pot (i el deixen) treba-lla per millorar allò que té més a l’abast. Un cul demal seient, que en diuen. Aquest és ell.

Josep Maria Montané té una energia desbor-dant, tot i el seu posat tranquil i les més de set dèca-des que fa que ronda. Ens rep a casa seua, ambuna taula parada per berenar mentre la fem petar.Tot un luxe en una tarda calorosa d’inicis d’estiu.

Comencem l’entrevista parlant de la que haviaestat la seua feina; la cirurgia colorectal. És un ter-me que, a priori, no fa massa gràcia, oi? I ell, afable,vaticina que “mai no és agradable anar a ensenyarel cul a un desconegut”. Bon inici, penso.

Va iniciar-se en aquest ram de la medicina,dedicada exclusivament al colon i al recte, cap al’any 1973, quan no hi havia cap tecnologia i ell eral’únic cirurgià colorectal de tot Sabadell. Al ParcTaulí d’aquesta localitat vallesana en Josep Mariava exercir de cap de cirurgia colorectal durant moltsanys, tasca que assegura que “va ser tot un repte, jaque el material de què disposàvem no era el d’ara, iera un moment en què el més important era parlaramb els pacients per intuir per on podien anar elstrets”. ▼

Un cirurgiàenamorat del Pirineu

Quan arriba la jubilació, sigui en elmoment en què sigui, és hora de gaudir acor què vols d’allò que més t’apassiona, deles petites coses que doten de sentit el pasde les hores, d’envoltar-te dels qui t’estimesi de sentir que tens tot el temps del món al’abast.

Entrevista a Josep M. Montané

Però... pels neòfits, què és un examen colorec-tal? Ell, pacient, m’explica que a l’inici de l’especiali-tat “l’examen era molt molest, ja que els tubs erenrígids i topaven amb tots els racons. I quan va sortirla tecnologia de l’endoscòpia, un tub flexible ambuna càmera, va ser un gran avenç... Vaig tenir la sortde ser deixeble del Dr. Joan Martí Ragué, que era elcap de la unitat de cirurgia colo-rectal de Bellvitge iamb ell, i gràcies a l’endoscòpia, vàrem endegar pro-grames de detecció precoç del càncer de colon i rec-te. Més tard l’aparició de la cirurgia per laparoscòpia,que permet extraure tumors només fent dues o trespetites incisions abdominals, és una millora que maihaguéssim pogut imaginar”.

Moment distès del diàleg entre Josep M i Begonya.

D I À L E G S

8 N A B I U S

Amb aquestes tecnologies podem diagnosticartot tipus de patologies més fàcilment tot i que,segons en Montané, “la malaltia més estesa és elcàncer de colon, que comença amb pòlips i queavança, de vegades amb rapidesa”. I aquí, el sexede qui ho pateix, no genera distincions. “No hi hadiferència, els càncers colorectals afecten per igualhomes i dones. El problema ve del que mengem,dels mals hàbits alimentaris que tenim, tot i que tam-bé hi influeixen temes genètics i hereditaris. Peròaixí com el ritme de vida o l’estrès no afecta enaquest àmbit de la medicina, els aspectes ambien-tals i d’alimentació si. I molt”.

I, a mida que ens anem fent grans, més. “Cadacinc anys, a partir dels quaranta, ens hauríem de feranàlisi endoscòpic”, afirma en Josep Maria. Maim’havia plantejat que me n’hauria de fer... i veig queja faig tard. Tocarà agendar-ho, amb aquestescoses no val fer broma.

Des que en Josep Maria va començar en elcamp colorectal, els avenços han estat increïbles.Però encara queda camp per recórrer. I, segons ell,la robòtica i el diagnòstic precoç són el futur.

Les pastes de te van minvant però les ganesd’explicar-se i d’explicar el seu estimat Pallars no liacaben els torrons. En Josep Maria parla de lesValls d’Àneu amb una brillantor a la mirada dels quiestimen de debò. No en va és un enamorat delPallars més autèntic, del que s’endinsa sense pres-sa en valls remotes i ascendeix a cims a vol d’ocell.Dels racons més inhòspits i de la serenor d’un pai-satge que corprèn.

Patrimoni i Catalunya, dues de les grans passionsdel doctor Montané.

Merescut descans tot parantl’orella a la remor de l’aigua.

I em confessa que el seu racópredilecte es troba ben a prop decasa seua, a Son. “Pujant cap a lesestanyeres el riu es bifurca i escul-peix una mena d’illot. Si em perdo,busqueu-me allà”, em xiuxiueja.

I és que el Pallars Sobirà, lanatura i la riquesa cultural que con-fegeixen aquest racó del nord-oestdel nostre país, no deixen ningúindiferent. Però tot i això, creu queencara és massa desconegutarreu. “Aquesta zona del Pallars, elque coneixem com a les Vallsd’Àneu, és un petit paradís terrenal.Amb mil opcions per gaudir: des derutes, fins a gastronomia, cultura,fauna i flora... i tot i que s’intenta noes dóna prou a conèixer”, exclama.

1 6 / 2 0 1 8 9

I té raó quan afirma que “tenim un romànic increïble,però la gent quan pensa en romànic li ve al cap lavall de Boí. I allò és preciós, no dic pas que no, peròl’autenticitat de tot el que contenen les nostresesglésies, retaules gòtics, pintures murals o histò-ria, no té res a envejar als valors patrimonialsd’altres contrades”.

Potser la raó de tot plegat és que “hem de creu-re més en nosaltres mateixos, en la riquesa d’unentorn inigualable, que cal saber vendre com perto-ca. Hi ha feina a fer, és clar, però cal lluitar per allòque tenim abans que es perdi o es malmeti. El pasdel temps és devastador”. Ho diu algú que treballades de l’ombra, des de l’associació de veïns de Son,fent arreglar el rentador de la vila, electrificant lescampanes perquè sonin durant el dia, endegant unataula informàtica explicativa del retaule gòtic de l’es-glésia romànica de Sant Just i Sant Pastor de Son,etc.

Té més de set dècades a l’esquena però el capli bull d’idees per a millorar i fer visibles els tresorsde la zona. “S’han gastat força diners en millorar lesesglésies romàniques de les Valls d‘Àneu però la

J O S E P M . M O N T A N É

I no puc fer més que donar-l i la raó.Aquesta part del nostre petit gran país és enca-ra molt desconeguda per molta gent, que n’hasentit a parlar, que ha gaudit les aigües delNoguera Pallaresa a cop de rem o que ha sol-cat les vessants de les muntanyes sobre unsesquís. El Pallars, però, i les Valls d’Àneu engeneral, són molt més que neu i aigua. Sónnatura embriagadora, llacs on perdre la nociódel temps, cims altíssims que s’esbalcen sobrevalls inabastables, isards i cabirols que dansenlliures per terres ufanoses, espècies de floraque només creixen aquí, gastronomia de labona (la girella, el freginat o el mostillo en sónnomés alguns exemples), pedres que parlend’un passat ben present, camins per recòrrer,pas a pas i sense pressa...

Si encara no heu visitat aquest racó decasa nostra, no perdeu ni un segon. Allà, a ban-da de sentir-vos-hi com a casa, descobrireunatura en estat pur. L’essència de la vida.Aigua, aire, llum... El despertar dels sentits!

Dalt de tot, dominador aquí de l’espaigeogràfic, reflexiona sobre la insigni-ficància humana i la importància d’unservei permanent envers la societat.

A aquest poblatà de naixement i aneuenc d’adopció li plau dereflectir-se en l’aigua mansa dels estanys d’alta muntanya.

majoria són quasi sempre tancades. Si es penses-sin unes rutes guiades per la zona, descobrint patri-moni, natura i gastronomia, es rendibilitzaria lainversió. El risc és mínim. No n’hi ha prou amb l’in-gent esforç del Consell Cultural de les Valls d’Àneu,encara queda molta feina a fer”.

10 N A B I U S

abril del 2006 vaig rebre les sis cintes de cassetde la família Barbal d’Enviny amb enregistramentsfamiliars dels anys de 1970 i 1980. Era la primeravegada que sentia un grup d’homes del Pirineu can-tant ‘a veus’ les Vespres, parts de les Completes i decants de Setmana Santa, les gois i encara algunaaltra tonada. Feia quinze anys que tenia la sospitaque aquests cants existien o havien existit; i enconeixia alguns d’equivalents a la terra baixa –a laPlana de Vic, al Penedès o al Baix Llobregat—. Peròara tenia la certesa de tot un repertori sòlid i extensde cants religiosos de la mateixa categoria i ambcaracterístiques semblants als de l’illa de Còrsega, iparents dels de Sardenya, Sicília i algunes contra-des occitanes, especialment dels gascons.

Un treball de camp al Pallars entre 2006 i 2009(Universitat Autònoma de Barcelona i IPEC de laGeneralitat de Catalunya), continuat a comarquespirinenques veïnes, va fer sorgir el secret més benamagat i l’evidència més esperable: al Pirineu catalàhi havia una tradició oral de cantar ‘a veus’ (en poli-fonia, que dirien els especialistes) d’una gran con-sistència i d’un molt alt interès musical i social. Ésuna tradició parenta de les tradicions mediterràniesllatines i d’un abast igual al que es coneix deCòrsega, on des de la dècada de 1970 feren del

cant ‘a veus’ un dels principals sím-bols de la seua cultura, mentre alnostre país aleshores ho deixà-vem de banda, i ho deixàvemllanguir com si es tractés d’unanosa d’un passat del tot obvia-ble. Ja en el segle XXI, doncs,atrapàvem els testimonis d’u-na generació molt gran que,després de l’abandó de lallarga postguerra i el trenca-ment del Concili Vaticà II,havien conservat tot l’estilde cantar amb més entre-bancs (socials, eclesiàs-tics i de noves modes)que no ajudes.

L’

V I S T A I R E

Jaume Ayats. Universitat Autònoma de Barcelona✒

Els cantadors del Pallarsi les veus dels pobles pirinencs

Cantadors de la vall d’Àssua i el Batlliu al cor de l’esglésiad’Enviny durant l’assaig per a l’enregistrament en grup de 2006.En la foto, i de dreta a esquerra, mossèn Joan Escales, ÀngelTorres, Joan Ros, Pere Font i Mariano de Visa. Al davant, FermíVallès seu en un banc mòbil. En la foto 07, d’esquerra a dretaRamon Escales, Cisco de Visa, Ramon Lluís Marçal i MiquelSantilari. Enviny, 2006.

Malgrat tot, la intensa memòria i l’impacte estèticque aquests cants havien deixat en la gent (en les can-tadors, o sigui, els homes que els cantaven, però tam-bé en les dones que els sabien i els vivien), feia possi-ble reconstruir-ne les ocasions, les melodies, les veus iles estètiques. Tot plegat situat en el cor de l’església –la part masculina del ritual—, però també amb un peu ala taverna i a les festes. A tots els pobles del Pallars –i amoltes altres comarques veïnes que van, almenys, desdel Conflent fins a la Vall d’Aran— els cantadors eren elcentre del ritual cantat de la comunitat i un espai desociabilitat primordialment masculina que teixia elmapa social: abastava des de l’home més gran o princi-pal de cada casa –amb dret a un lloc determinat al banc

1 6 / 2 0 1 8 11

V I S T A I R E

Cantadors de València d’Àneu participant a l’ofici de divendres sant del 2009. Els jovesdel poble han après els cants i també participen a la celebració. València d’Àneu, 2009.

dels cantadors i dret a entonar un salm concret— finsals joves que s’integraven al cor a partir de la comunió(antigament cap als 12-13 anys), com s’integraven a lavida adulta, a la feina i al ball. I creava una complicitatintensa pel fet de unir les veus, pel fet de cantar cara acara afegint les peculiaritats de veu i de caràcter decadascú a un resultat sonor col·lectiu que havia de serpotent, intens i molt viscut. Tota una estètica de cantcompartit que tenia les seues lleis i els seus gustos, fentcaragolets i fent tremolar les parets de l’església.

El cant del Magnificat, just abans del capvespre iamb la llum daurada entrant pel rosetó que il·luminaval’altar mentre el rector encensava els sants del retaulede l’església, era el moment més esperat, i ha quedaten el record més profund dels qui ho van viure. També,segons els pobles, el Crux Fidelis o el Miserere de lesprocessons de Setmana Santa. Ho vam poder descriu-re amb testimonis enregistrats al llibre Cantadors delPallars (Jaume Ayats, Anna Costal i Iris Gayete, publi-cat per Rafael Dalmau editors el 2010). ▼

Cor de l’església d’Enviny amb tots els elementsque feien servir els cantadors en l’època més acti-

va dels cants “dels vells”. A la conservació hi hacontribuït el fet que mossèn Joan Escales és fill del

poble i de família de cantadors. Enviny, 2006.

12 N A B I U S

V I S T A I R E

Aquesta sociabilitat cantada –amb un certequilibri en la intervenció femenina, però malaura-dament no prou igualitari entre gèneres— cons-truïa una manera d’entendre el poble, d’entendreles relacions socials, les diferències d’edat, degènere, de casa i d’origen. Feia que entre cases hihagués un compromís d’ajuda mútua, d’assistèn-cia en cas de malaltia o necessitat i, sobretot, en elmal pas de la mort. Seria fàcil de parlar d’unanostàlgia de temps passat, d’un viure col·lectiu ques’ha perdut aigües avall. Però vist des de la nostrasocietat intensament tecnològica i amb l’esma migperduda mig despistada entre tants entretenimentsi comunicacions a llarga distància, resulta queaquests temps passats ens ofereixen eines beninteressants per a afrontar allò que no ens acabad’agradar de la vida social. Expressar-se cantantcara a cara, unir físicament les veus com s’uneixenles mirades i els gestos, dir-se les coses en viu i endirecte, crear comunitat per la presència física, icrear un fer i un existir intergeneracional: totsaquests elements, els trobem a faltar. Potserpoden ser una manera antiga per abordar una mésalta qualitat de vida i de benestar personal en elmón més rabiosament modern. Són eines a dispo-sició per a qui les vulgui activar, experiències delpassat per construir com volem que sigui el nostrefutur social i personal.

Tot serà diferent, però tenim capacitat de cons-truir-ho a la nostra manera. I conèixer-ne el passatés una oportunitat per fer-nos un futur.

Cadirat del cor de Jou ambel seient de cada cantadordelimitat amb braçaleres iespatller. Hi destaquen elscolors vius que decoren total’església. Jou, 2006.

Pala de goigs. A les processons, les lletres dels cantss’enganxaven a una pala de fusta amb un mànecque feia la funció de faristol i que permetia caminarcòmodament i fer visible el text. Sorre, 2007.

1 6 / 2 0 1 8 13

Fotos: Fons Saül Garreta

V I S T A I R E

Saül Garreta. Arquitecte i coordinadordel projecte Reviure Solanell.

✒

Ala segona meitat del segle XX aCatalunya i especialment alsPirineus moltíssims pobles han

estat abandonats pels seus habitants.Uns 180 pobles estan avui totalmentdeshabitats .És colpidor veure com entant pocs anys s’han arruïnat , la majoriamil·lenaris, altra hora plens de vida . Enmenys de mig segle hem vist com lesseues teulades han anat esfondrant-semica en mica arrossegades per l’aigua iel vent.

La veritat és que d’aquets poblesoblidats se’n torna a parlar. Darreramenthan despertat un cert interès basatsobretot en la seua idealització. idealit-zació segurament conseqüència d’unesmancances del l’actual model de vidaurbà , especialment amb tot allò que té aveure amb el contacte amb la natura il’ecologia, amb el bon veïnatge, amb lasolidaritat i amb la capacitat del gaudir

Reinventantels nostres pobles.Inspirant les nostres ciutats

En Sisco Ricart , darrerhabitant de Solanell enl’actualitat i quan Solanellencara estava en peu.

dels petits plaers de la vida enfront unmodel consumista i accelerat.

No obstant llegint a Villaró, Pasqueso Marcel Fité ens narren unes vides ple-nes de misèries i alegries. D’un quotidia-nitat que no era ni millor ni pitjor que enla de qualssevol altre lloc. Senzillamentdiferent.

Quan algú decideix abandonar elpoble on ha nascut normalment ho faobligat per les circumstàncies. El vinclehumà amb el lloc on és neix és molt fort,els avantpassats, els records de la infan-tesa, les olors i els colors dels paisatgesformen part d’una complexitat humanaque tots portem dins i que es manté deper vida. L’aïllament, la solitud, la mancade serveis, escoles , l’envelliment de lapoblació i sobretot la manca de feinasón les principals causes per les qualsalgú decideix fer les maletes i provar sorten d’altres indrets. ▼

14 N A B I U S

V I S T A I R E

Durant els anys 50 , 60 la propagandadel Nodo ens venia una vida idíl·lica a lesciutats tot mostrant una vida plena decomoditats i possibilitats enfront una vidamiserable i desagraïda. Com diu l’escrip-tor Jordi Pasques: La vida als poblespetits i a les cases de pagès de muntanya,mantinguda amb una dedicació secular al’agricultura i a la ramaderia, canviariacom de la nit al dia en unes poques dèca-des, fins al punt que acabarien per emmu-dir, per convertir-se en silenci.

Els efectes, fins al dia d’avui, sóndevastadors. És dramàtic pensar queamb la pèrdua de cada poble perdem un bocí de lanostra història, de la nostra identitat i arrels, peròdavant la passivitat generalitzada de l’administracióaquest fenomen no està fent més que agreujar-se.Una administració tant burocratitzada que per cadaeuro d'ajuts que arriben al seu destinatari final se’ngasten 20 en gestió.

Per què repoblar-los?. Pensem que el creixentinterès en els pobles abandonats és un símbol deretrobament amb l’essència, amb natura, prové d’u-na alineació de l’individu en un entorn competitiu iindividualista . Ben bé tot el contrari del tipus de vidaque es portava als pobles on prevalia el sentit comú ila cooperació entre veïns.

A banda de l’obvietat que fer-ho és tindre res-pecte i cura del nostre patrimoni i de la nostra histò-ria, és a dir per la cultura, també és evident que ésuna gran oportunitat de fer les coses de manera dife-rent.

Més enllà de reconstruir unes quantes cases.Rehabilitar pobles i donar-los una segona oportuni-tat. Tot plegat ens ofereix la possibilitat d’assajar unaltre manera de fer i de viure en una societat on lesesperances d’una futur socialment més just, sosteni-ble i solidària s’esvaeixen dia rere dia

Solanell quan encara estava habitat, 1940.

Solanell amb 5 cases rehabilitades, 2018.

1 6 / 2 0 1 8 15

V I S T A I R E

Panoràmica de Solanell des de l’esglèsia romànica de Sant Julià.

Un cop identificades les causes i haver arribat ala conclusió que SÍ és una aposta de futur recuperartots aquets pobles, ens cal dissenyar estratègies perrevertir aquesta situació. Hi ha raons per l’optimismequan arreu de Catalunya i en general del món l’eco-nomia social va agafant embranzida i estan sorgintmoltes iniciatives inspiradores que ens apunten elcamí a seguir.

De fet, paradoxalment, si va ser la prosperitat laque fa que la vida tradicional als pobles es faci del totinsostenible, pensem que serà justament la tecnolo-gia i una nova manera d’entendre l’economia socialon trobarem les noves oportunitats per revertiraquesta situació i la clau per reinventar la vida alspobles. Crear llocs de feina i modes de vida.Segurament com diu el geògraf Rafel López Monné,cal plantejar una estratègia de dinamitzar i dotar deserveis a les valls perquè seran justament aquestesles que permetran reviure els pobles.

Les estratègies són aposta per l’economia sociali cooperativa encarant-se cap a la reconstrucció delshabitatge en el model de Cohabitatge Cooperatiu encessió d’Us. Convençuts que noves formes de con-nexió en xarxa s’estan començant a modelar.Estratègies basades en la sostenibilitat econòmic,social i ambiental, en el bé comú i en l’economiacol.laborativa. Tot plegat amb una radicalitat

democràtica indestriable. Com ja està passant enaltres països com Anglaterra i en menys mesuraFrança i Alemanya, l’economia està guanyant cadadia més terreny, doncs cada cop més gent que inver-teix en aquest tipus d’iniciatives té uns efectes multi-plicadors. Tenen un impacte molt superior a les políti-ques neoliberals basades en el subsidi de l’estatpatriarcal i de les fundacions i associacions filantròpi-ques.

El Cohabitatge no és altra cosa que l’edifici pro-mogut per un grup de persones que decideixen con-viure en comunitat . Com si fos un apart-hotel ambuns generosos espais comuns autogestionats pelsusuaris dels apartaments privatius. La propietat ésde la cooperativa que transmet l’ús dels espais deforma vitalícia als seus usuaris els quals són propie-taris d’aquets drets reals transmissibles. Es tracta deracionalitzar els recursos mutualitzar els serveis isobretot de basar la funció d’habitar en un valor d’úsenfront al valor de mercat . Són iniciatives basadesen l’economia col·laborativa i social atès que perse-gueixen una major aprofitament i racionalització delsrecursos existents enfront l’infinit creixement que ensaboca l’economia capitalista basat en el consumil·limitat de recursos. I pensem que recuperar poblesi la seua vida pot ser un del paradigmes d’aquestanova cultura del reaprofitament de manera social,

16 N A B I U S

V I S T A I R E

econòmica i ambientalment sostenible.Ens imaginem una xarxa de pro-

jectes basats en aquest model i que enel context de la tercera revolució indus-trial aconsegueixin fer REVIURE totsaquets pobles perduts i oblidats.

El model que proposem des de lanostra cooperativa Reviure SolanellSCCL aposta per uns valors de gestiócol·lectiva i desenvolupament econò-mic social i sostenible, buscant en lesnoves tecnologies i la innovació socialel camí per promoure de nou l'activitateconòmica al poble tot recolzant-nosamb diferents col·laboracions i alian-ces estratègiques amb cooperativescom Celobert o amb Sostre Cívic, i lacooperativa La Fàbrica de la Transició.Les estratègies són vàries però totesamb el comú denominador que sónuna clara aposta per l’economia sociali solidària amb els AteneusCooperatius i la XES (Xarxad’Economia Solidària) com a màximsreferents.

En l’objecte social de ReviureSolanell proposem la revitalització delspobles des d’una perspectiva col·lecti-va i respectuosa amb el medi que l’en-volta on sempre han de prevaldre lessolucions més sostenibles. Proposemreconstruir el poble per tal que elshabitatges puguin acollir activitats pro-ductives, artístiques. Recuperar lestradicions, atraure gent i generar activi-tat econòmica que ajudi que el poblerecuperi el seu equilibri entre residèn-cia i treball.

Convençuts que la replicabilitat delmodel que proposem generarà projec-tes innovadors en els camps de lasociologia, construcció, l’agricultura ila ramaderia, el turisme, les energies, itots aquells relacionats amb el que hade fer possible la revitalització delSolanell.

Però no ens adormim! La realitatés ben tossuda i mentre llegim aques-tes línies el nombre de petits municipisdel pirineus que segueixen perdenpoblació no deixa d’augmentar i elnombre de pobles perduts i oblidats vacreixent inexorablement.

I què? Actuem?

Resulta ben sabut que el poblament aCatalunya no es reparteix equitativa-ment al territori. Tot i ser una obvietat

cal remarcar-ho: el 10 % de la població cata-lana viu en municipis rurals, que ocupen el90% del territori, font de recursos naturals iagraris per al desenvolupament del conjuntdel país. Aquesta petita porció de la pobla-ció catalana ha desenvolupat al llarg deltemps activitats econòmiques, socials i cul-turals que suposen un llegat patrimonialimmens que, alhora, és la base del desen-volupament econòmic del món rural diversi-ficat que tenim actualment.

El patrimoni ruralcom a eina

Municipis amb elevat nivell de patrimoni.

1 6 / 2 0 1 8 17

de desenvolupament local

V I S T A I R E

Eduard Trepat. Fundació del Món Rural✒

El valor ambiental dels municipis.

No és que el patrimoni natural i el patri-moni cultural marquin indefectiblement latrajectòria econòmica i social de les àreesrurals, ens diu Ignasi Aldomà en el seu llibrePatrimonis Rurals: reconeixement i pers-pectives (Fundació del Món Rural, 2017),però generen unes inèrcies molt poderosesen matèria d’activitats econòmiques i decomportaments socials. Cal remarcar, però,que molts dels patrimonis existents no estroben aprofitats o ho estan molt poc, demanera que el reconeixement dels valorspatrimonials representa una font inesgota-ble per a la creació de noves activitats iempreses, tant si es tracta d’activitats d’unperfil més tradicional com més innovadores.

És en aquest punt, en l’aprofitament delpatrimoni, que cal aturar-se i reflexionar.Malgrat sembla que actualment tot siguipatrimoni, tot s’hagi de preservar i a cadaelement patrimonial, sigui el que sigui, s’hihagi de construir un centre d’interpretació alvoltant, no tot s’hi val i cal prendre decisions.El concepte de patrimoni té una característi-ca importantíssima que cal tenir en conside-ració: és canviant en el temps, evoluciona.D’aquesta manera, la situació social i políti-ca, les tècniques de restauració i manteni-ment, les institucions, l’economia i la pròpiaciutadania canvien i tenen una incidènciadiferent sobre la realitat que els envolta i,conseqüentment, sobre el patrimoni. Pertant, els elements patrimonials i la forma detractar-los evolucionen. El que abans esconsiderava patrimoni pot no ser-ho en l’ac-tualitat i ho pot tornar a ser en un futur.

Aquesta idea lliga amb la definició depatrimoni que proposava la Convenció per ala Salvaguarda del Patrimoni Immaterial dela UNESCO l’any 2003, que diu que el patri-moni és l’herència del passat que aprofitemen el present i que transmetem a les gene-racions futures i també ho fa amb l’opinió deJean Davallon que plasma en el seu articleComment se fabrique le patrimoine?(Sciences Humaines, 2002): Tant o mésque de patrimoni hauríem de parlar de patri-monialització com un procés molt lligat a ▼

El mapa ens mostra les principals zones aCatalunya on el valor ambiental és més ele-vat i per tant les zones on aquest patrimoniés un recurs econòmic o ho pot esdevenir.Font: Aldomà, I., Mòdol, J. i Guerrero, M.,Patrimonis rurals: reconeixement i perspecti-ves. Fundació del Món Rural, 2017.

Font: Aldomà, I., Mòdol, J. i Guerrero, M., Patrimonis rurals: reconeixementi perspectives. Fundació del Món Rural, 2017.

El mapa compara els municipisamb elevat nivell de patrimoni:natural, material, immaterial id’equipaments culturals.

18 N A B I U S

V I S T A I R E

cada moment històric en el qual determinatselements del passat, entre els quals es potincloure la naturalesa, són descoberts.Mentre, hauríem d’afegir que altres elementsque havien adquirit la categoria patrimonialla van perdent fins a esdevenir patrimonisencoberts i sense interès immediat.

Per tant, cada comunitat ha de decidir,prèvia reflexió i diagnosis, quins elementspatrimonials cal aprofitar, promocionar i con-vertir en una eina de desenvolupament local.Altra cosa és que és preservi i protegeixi elmàxim d’elements possible, però no totsencaixen en l’estratègia de desenvolupa-ment econòmic i social que cada regió dibui-xa de cara al futur.

La resiliència d’un territori o regió, defini-da com la capacitat d’adaptar-se i de trans-formar-se de l’economia d’un territori com areacció davant dels canvis, especialmentquan aquests afecten a elements claus delseu funcionament, compta entre els seuselements clau amb el patrimoni, conjunta-ment amb el capital humà, el model educa-tiu, el model laboral, l’accessibilitat, la con-nectivitat i la diversificació econòmica decada comunitat.

Si considerem que el patrimoni és labase per al desenvolupament econòmic degran part dels municipis rurals i si entenemque el desenvolupament territorial és lasuma del desenvolupament econòmic i laresiliència, que també compta amb el patri-moni com a un element clau, ens adonemdel gran potencial que amaga el patrimoniper aquests territoris.

La Luz Hernández ho descriu molt bé enel seu article Innovación y desarrollo endó-geno en áreas rurales: el caso delSomontano de Barbastro (Documents

d’Anàlisi Geogràfica, 2013): les societatsrurals més desenvolupades seran aquellesque siguin capaces d’organitzar les seuesestratègies de desenvolupament al voltant dela revaloració del lloc, del coneixement pro-fund d’allò universal i global i de la pertinençaa una comunitat virtual. Es a dir, reconeixent iposant en valor el que són com a comunitat éscom els territoris rurals tiraran endavant, ambel patrimoni de la mà.

El patrimoni vinculat al’activitat agraria potesdevenir un actiu queatregui determinatssectors turístics i posien valor el passatsocioeconòmic d’al-guns municipis.

Visita a un aljub a Torrebesses enel marc del Congrés de PedraSeca de les Terres de Lleida.

La vinculació entre diferents tipologies patri-monials és clau per al desenvolupamentlocal dels municipis petits. En aquest cas, elbalneari de Caldes de Boí, l’esqui alpí i elpatrimoni cultural entre altres, formen partde la mateixa estratègia.

El Romànic de la Vall de Boí. Sant Climent de Taüll.

1 6 / 2 0 1 8 19

actual xarxa de camins resulta dela superposició de les vies modernesdestinades a la circulació de vehicles demotor damunt una xarxa històrica, pree-xistent, de vies de comunicació decaràcter preindustrial. Aquest fenomencomença a la segona meitat del segleXIX amb la construcció de les primerescarreteres destinades a la circulació decarruatges, però a les comarques demuntanya no s’aprofundirà fins a lasegona meitat de segle XX quan final-ment els mitjans de transport motoritzates generalitzaran, desplaçant el trans-port a peu i les cavalleries, predomi-nants fins aleshores.

un patrimoni culturalEls camins,

menystingut

V I S T A I R E

Xavier Campillo. Geògraf✒

Aquest procés explica l’actual siste-ma viari marcat per una clara diacronia,especialment a les zones amb relleumuntanyós. Al costat de les vies detransport modernes (camins rurals pavi-mentats i pistes forestals) subsisteixenmolt sovint els camins tradicionals, atèsque les exigències tècniques (d’ampla-da, pendent i amplitud dels revolts) decamins moderns i antics en zones derelleu abrupte resulten en traçats dife-renciats.

No tots els camins històrics o viesd’origen premodern són camins tradi-cionals. En un context evolutiu entenemper camins tradicionals els residus fos-silitzats de camins rals i veïnals -caminsde carro, camins de bast-, tambécamins ramaders, que mantenen llurscaracterístiques originals sense haverestat adaptats substancialment a les

La xarxa de camins té un mar-cat caràcter diacrònic. El camívell de les Costes de Garraftranscorre sobre la modernacarretera C-31 (Sitges).

Camí de bast encara en úsamb cavalleries a LosCatalanes (Anaga, Tenerife).

L’

▼

20 N A B I U S

V I S T A I R E

necessitats de la circulació rodada devehicles de motor.

La subsistència dels camins tradi-cionals permet integrar aquests vestigisdel passat dins del concepte més amplide patrimoni cultural, no solament per-què els camins (i llur elements asso-ciats, com ara ponts, hostals, oratoris,capelles, creus, pilarets, etc.) constituei-xen una mostra d’arquitectura històricao de tècniques d’enginyeria popular,sinó també perquè aquests inclouenelements intangibles i simbòlics quecontribueixen a configurar la identitatlocal, i fins i tot el patrimoni natural enqualitat de component essencial i subs-tancial del paisatge rural.

El valor cultural dels camins tradi-cionals comença tot just a ser percebutgràcies a l’aparició de noves demandesciutadanes en l’àmbit del lleure i el turis-me (també de la mobilitat sostenible),que troben en els camins històrics lainfraestructura adient per a la seuapràctica i desenvolupament. Si l’abandóprovocat pel desús (acompanyat sovintde la destrucció i la usurpació davant ladesídia dels poders públics) caracterit-za la situació dels camins tradicionalsdurant la segona meitat del segle XX, elprimer quart del segle XXI revela una

preocupació social creixent per la pre-servació d’aquest patrimoni al servei denous usos demandats per la ciutada-nia.

Això no obstant, aquest canvi derumb és solament incipient i a casanostra estem encara molt lluny d’unaassumpció plena del caràcter patrimo-nial dels camins tradicionals que es tra-dueixi en mesures generals, coherentsi efectives que garanteixin la preserva-ció d’aquest llegat cultural.

La primera dificultat és l’incompli-ment per part dels municipis de l’obliga-ció legal d’inventariar els caminspúblics amb independència de llurscaracterístiques tècniques o estat deconservació. Aquest fet impedeix alho-ra la protecció urbanística i la defensajurídica d’aquest patrimoni col·lectiu, ide retruc comporta que la gran obrapública obviï sistemàticament l’existèn-cia i la preservació dels camins tradicio-nals que són destruïts o inutilitzats,sovint de manera gratuïta, per les prò-pies administracions públiques, endetriment del patrimoni cultural, peròtambé de les formes de mobilitat alter-natives al trànsit motoritzat.

La segona dificultat és la incom-prensió de l’objecte cultural. El canvi de

Camí ramader de Berga a Poblet,de 15 metres d’amplada, recent-ment destruït (Avià, Berguedà).

Camí militar delCapsacosta (ss. XVII-

XVIII) tingut erròniamentper via romana (la Vallde Bianya, Garrotxa).

V I S T A I R E

1 6 / 2 0 1 8 21

paradigma descrit, ha partit sovint d’unaconfusió entre la infraestructura -elscamins tradicionals en qualitat de vies decomunicació públiques- i l’equipament pera la pràctica de l’activitat -les marques i lasenyalització-. Per exemple, la destruccióals anys 90 de bona part del camí ral de laSeu d’Urgell a Andorra, va comportar eldesplaçament de les marques del GR7 a lacarretera vella, però mai no es va posar enqüestió la mateixa destrucció del camíhistòric. La confusió també es pot produirentre veritables camins històrics i itinerarisbasats en un pretext històric, com l’anome-nat camí dels Bons Homes o el sender dela Via Augusta.

L’ús de figures legals de protecció delpatrimoni cultural en l’àmbit dels camins noés desconegut al nostre país, però hi ha ungran dèficit tant quantitatiu com qualitatiu.Primerament, la immensa majoria delpatrimoni viari roman totalment desprote-git, i, en segon lloc, les figures aplicadespateixen l’absència d’una tradició acadè-mica d’estudi dels camins històrics (mal-grat l’existència de treballs puntuals d’inne-gable qualitat), en comparació amb altresmostres del patrimoni material (de formaparadigmàtica l’arquitectura medieval,especialment la de caràcter religiós). Eldesconeixement del valor específic delscamins tradicionals en tant que valuosesmostres de la història evolutiva de les

comunicacions viàries, comporta des-propòsits com ara que camins construïtsals segles XVII i XVIII -el camí delCapsacosta o el camí de Parpers- esdeclarin BCIN no pel que realment són,mostres modernes d’enginyeria civil o mili-tar, sinó com a preteses vies romanes.

Manca doncs una política de camins,també en l’àmbit de les polítiques culturals,que impulsi alhora l’estudi del patrimoniviari, el seu reconeixement social i la seuaprotecció amb criteris científics.Actuacions puntuals com l’estudi històric ila restauració el 2010 del camí ral de Vic aOlot pel Departament de Política Territorialen qualitat de mesura compensatòria perla construcció del túnel de Bracons, mar-quen la pauta a seguir.

Condicionament d’un ròssec amb tècniquestradicionals a la baga de Queralt (Berga).

22 N A B I U S

a una fixació i supervivència més gran de nomsde lloc indicatius d’aquest cultiu.

A nivell del Pirineu català, resseguint lapresència de topònims del tipus vinya –o deri-vats seus–, es localitza a la vall de la NogueraRibagorçana el poble aragonès de Vinyal(aprox. 1050 m), a la vall de Boí es troba lesVinyes a Barruera (aprox. 1100 m.), a la vall deBellera es localitza la Vinya a Sentís (aprox.1300 m.), a la vall Fosca es troba la Vinya propd’Oveix (aprox. 1100 m.), a les Valls d’Àneu eslocalitza les Vinyes a València d’Àneu (aprox.1050 m.), a la vall de Cardós es troba lo Vinyera Lladrós (aprox. 1025 m.), a la vall de la Valirad’Orient es localitza la Vinya a Encamp (aprox.1300 m.), a la vall del Segre es troba el Vinyerde Bescaran, el Vinyer al Pont de Bar o el serrat

C

V I S T A I R E

Xavier Planas. Geòleg. Tècnic del Ministeri d’Ordenament Territorial, Govern d’Andorra

Carles Gascón. Historiador. Tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell

✒

Fotos: Xavier Planas

“Ni casa de fang ni vinya en

oromines (DECat IX: 253) donaper a vinya un ètim llatí VĪNĚA. La vinya, con-juntament amb l’oli i els cereals, forma part de latrilogia mediterrània. De fet, és una planta queresisteix bastant l’eixut i no tolera els fredsintensos. Malgrat que podria semblar que ambaquestes característiques el Pirineu no hauriad’haver estat un territori climatològicament pro-pens per al conreu de la vinya, la presència delcultiu del raïm i l’elaboració de vi ja es trobenben documentats durant l’òptim climàtic medie-val a partir de mitjan segle X (Arbués i Oliver1999). En aquell moment aquest cultiu hauriaassolit les cotes més elevades –testificat a uns1500 m. a Canillo (Llobet 1947: 116, Llobet1950: 7, Martzluff i Mas 1992: 22 i Ward 2017:40)–. En canvi, durant la petita edat del gel (demitjan segle XIV a mitjan segle XIX) el seu con-reu va partir un retrocés altitudinal, per bé quehi ha algun projecte no reeixit de replantar-ne alfinal d'aquest període a Andorra (Oliva et al.2018: 201). En qualsevol cas, seria en cotesmés baixes on hauria perdurat d'una maneramés o menys continuada fins als nostres dies –tot i que molt residualment després de l’arribadade la plaga de la fil·loxera–.

Com a conseqüència d’aquesta antiga acti-vitat sembla que es poden assignar gran quanti-tat de topònims al mateix cor de totes les vallspirinenques catalanes. A l’Alt Pirineu, com alBerguedà (Tort, 2017), l’existència de topònimsal·lusius a la vinya segurament segueix el patródel principi d’excepcionalitat; és a dir, reflecteixla presència d’un cultiu diferent dels habituals.Així mateix, grosso modo, es pot plantejar queen els indrets on aquesta presència va ser méscontinuada en el temps –segurament no pasmassiva ni generalitzada– també hauria ajudat

Vinyamala (Departament dels Alts Pirineus). Foto: Valérie Subra.

(refrany popular català)

1 6 / 2 0 1 8 23

V I S T A I R E

barranc”

de la Vinya a Montellà (aprox. entre 1000 i 1150m.), a la vall de l’Aravó es localitza el llogarret laVinyola a Enveig (aprox. 1200 m.) i a la vall delTer es troba la Vinyassa a Sant Joan de lesAbadesses (aprox. 850 m.). Al Prepirineu, aixímateix, es troben a la vall de la Vansa i a Josa iTuixén els topònims Costa Vinyoles aCornellana i Vinyals a Tuixent (aprox. 1600 m. i1300 m., respectivament).

Per tant, sembla que, en termes generals,al Pirineu seria d’esperar trobar una major con-centració de topònims del tipus vinya (o derivats

seus) per sota dels 1300 metres i que excep-cionalment se’n podria localitzar algun entre els1300-1600 metres. Trobar, doncs, topònims depics (o massissos) com Vinyamala –Vinhamalaen occità; documentat així mateix ja l’any1290– (3298 m.), la Vinyola (2775 m.) a l’altaCerdanya o Lavigne (2018 m) al Bearn pot ser,si més no, curiós i sorprenent. Perquè, ambaltres paraules, és molt difícil que una manerade nominar com aquesta –relacionable o coin-cident amb un tipus de conreu– acabi involu-crant noms de cims o vessants situats a granalçada. Els noms amb un lligam amb la vinyas'apliquen, per regla general, a indrets quetenen algun tipus de relació amb els paratgeson es practica aquest cultiu. Tenint en compteque freqüentment la toponímia del capdamuntde l’alta muntanya sol tenir lligams amb lescaracterístiques paisatgístiques –normalmentno té connexió amb l'agricultura– i, lògicament,sense perdre de vista que algunes vegadestambé tendeix a ser d'introducció recent –recordem noms de pics com Russell de 3207m. (en honor al muntanyenc Henry Russell),Verdaguer de 3129, 4 m. (en honor a JacintVerdaguer) o Aneto de 3404 m. (traslladat apartir del nom del poble proper d’Aneto)– ésinteressant efectuar una anàlisi paisatgísticacomparativa dels indrets amb noms del tipusvinya discordants amb aquest conreu per inten-tar localitzar semblances del seu medi físic quepuguin ajudar a desllorigar-ne la seua eventualsignificació original.

La Vinyola (Portè, Alta Cerdanya).

Llau de Binauvella (Soriguera, Pallars Sobirà).

24 N A B I U S

V I S T A I R E

El Pallars és, justament, un territori interes-sant per poder estudiar aquests peculiars nomsde lloc. Aquí es localitzen exemples d’aqueststopònims amb vinya que són clarament incohe-rents –per l’alçada on es localitzen– amb el cul-tiu dels ceps:

D’altra banda, repassant què s’ha dit pelstopònims nord-pirinencs d’aquesta sèrieobservem, per exemple, que Rouch (1942:124) assenyala –referint-se al Vinyamala–«pic de Bosse mauvaise» ‘pic del Bonydolent’. D’altra banda, Dauzat et al. (1978: 9)indica que es tracta d’una tautologia postulantque vigne (vinha) signif ica «pic» i mala«escarpement, hauteur». O Bérot (1998: 136)assenyala el següent dins l’entrada bigna-vig-na: «plus originaux, les toponynes en bigna ouvigna qui semblent pouvoir se traduire par:“hauteur sévère, difficile d’accès”».

En conclusió, observem que hi ha unparal·lelisme entre els topònims pallaresos deltipus vinya discordants amb el llatí VĪNĚA i elstopònims nord-pirinencs de naturalesa ocaracterístiques equiparables. Se’n desprèn,doncs, per tots ells un sentit de ‘contrada d’ac-cés difícil i rude’ –que es pot considerar deri-vat de les característiques geomorfològiquesdel paratge on es localitzen, o que, d’algunamanera, s’hi pot posar en relació.

Per acabar, volem fer un nota final, apun-tant que no s’hauria de descartar que aquestsnoms de lloc alt pirinencs també podriendonar llum a la comprensió d’altres zones demuntanya amb topònims del tipus Vilamala,igualment complicats orogràficament –clot deVilamala a la vall de Lord (Solsonès), torrent igrau de Vilamala a la serra de Busa(Berguedà), etc.–. Tot i això, en aquest darrercas també s’ha de tenir en compte la hipòteside l’origen antroponímic.

-El Pic de Vinyals a l’Alt Àneu (2260 m.), situat al capda-munt del clot de Vinyals –englobant la coma de Vinyals–,des d’on baixa el barranc de Vinyals, es caracteritza per lapresència d’unes formacions de xaragalls molt espectacu-lars –conseqüència de la incisió erosiva produïda per l’es-colament superficial–. Aquesta conca, que en el sector deles bordes Esbalçades dona les aigües a la NogueraPallaresa, presenta morfologies d’afectacions per correntsd’arrossegalls i avingudes torrencials.

-Les Vinadelles a Espot (aprox. 1660 m.) coincideixamb la capçalera esquerpa dels barrancs d’Ensils i de lesVinadelles –també amb la partida de la Vinadella a la partbaixa–. Aquesta conca, entapissada de sediment glacial enla zona intermèdia, es caracteritza per l’arrossegament d’a-quest material; de fet, per minimitzar aquesta problemàticahi ha construïdes obres de retenció de sediment per damuntde la població d’Espot, coincidint amb la conca d’Ensils.

Així mateix, al Pallars també es detecten altres topò-nims amb vinya, que tot i situar-se a cotes inferiors, sem-blen correspondre a terrenys poc o molt poc idonis per alseu conreu:

-El Serrat del Vinagre, que es troba al terme deSoriguera, prop de Tornafort, (aprox. entre 1265 i 1175 m.),també inclou la partida els Vinagres, localitzada a la zonade capçalera de la gran esllavissada de Llavaners. Totaquest sector es caracteritza per presentar antigues morfo-logies d’aixaragallament, indicatives de les inestabilitats devessant que l’han afectat en el passat.

-La Llau de Binauvella, que es localitza al terme deSoriguera, entre Estac i Baro (aprox. entre 1158 i 710 m.).Es tracta d’un barranc, complicadament transitable i delimi-tat pels serrats d’Arto i el pla de Terrús, que es troba inciditen materials fàcilment erosionables permotriàsics. A la partbaixa del curs, abans d’abocar les seues aigües a laNoguera Pallaresa, el curs d’aigua ha construït un con dedejecció reflex dels fenòmens d’avingudes torrencials icorrents d’arrossegalls (llaus de terres) que l’han afectathistòricament.

Fisiogràficament, doncs, s’observa peraquests casos una característica coincident: lapresència de morfologies associades a fenò-mens geològics perillosos (barrancades aixara-gallades) que donen al paisatge un aspecteaspre i rude; i que dificulten el seu aprofitamentagrícola-ramader, i fins i tot el seu accés.

Coma de Vinyals (Alt Àneu, Pallars Sobirà).

1 6 / 2 0 1 8 25

V I S T A I R E

Arbués, C., Oliver, J. (1999). Vinyes que ja no hi són. Per unaarqueologia agrària del món feudal del treball pagès: les vin-yes de Sorre i Montardit (el Pallars Sobirà) i Músser (laCerdanya). Dins Actes del Congrés Internacional Gerbertd'Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1r mil·len-ni. Vic: Eumo, p. 321-338.

Berot, M. (1998). La vie des homes de la montagne dans lesPyrénées racontée par la toponymie. Toulouse: Edit Milan-Parc national des Pyrénées.

Coromines, J. (1980-2001). Diccionari etimològic i comple-mentari de la llengua catalana (DECat). Barcelona: CurialEdicions Catalanes.

Dauzat, A., Gaston, D., Rostaing, Ch. (1978). Dictionnaire éty-mologique des noms de rivières et de montagnes en France.París: Klincksieck.

Llobet, S. (1947). El Medio y la Vida en Andorra. Estudio geo-gráfico. CSIC: Barcelona. 1986: facsímil cat. editat perPromocions Literàries, col·lecció Andorra Històrica i Literàrianúm. 9, Andorra la Vella.

Llobet, S. (1950). El límite septentrional de la vid y el olivo enCataluña. Dins Primer Congreso Internacional de Pirineistasdel Instituto de Estudios Pirenaicos. Zaragoza: CSIC,Geografía 7, Nº general 41.

Martzluff, M. i Mas, S. (1992). Premses i vinyes d’Andorra.Andorra: Institut d’Estudis Andorrans, Centre de Perpinyà.

Oliva, M., Ruiz-Fernández, J., Barriendos, M., Benito G.,Cuadrat, J.M., Domínguez-Castro, F., García-Ruiz, J.M.,Giralt, S., Gómez-Ortiz, A., Hernández, A., López-Costas, O.,López Moreno, J.I., López-Sáez, J.A., Martínez-Cortizas, A.,Moreno, A., Prohom, M., Saz, M.A., Serrano, M., Tejedor, E.,Trigo, R., Valero-Garcés, B., Vicente-Serrano, S.M. (2018).The Little Ice Age in Iberian mountains. Dins Earth-ScienceReviews, 177, (2018), p. 175-208.

Rouch, L. (1942). Notes toponímiques. Rectifications diversesrelatives à la toponymie pyrénéenne. Dins Revue géographi-que des Pyrénées et du Sud-Ouest Européen. Institut deGéographie de la Faculté des Lettres de Toulouse. 13 (fasc.1):113-124.

Tort, J. (2017). Sobre la toponímia de la vinya i del vi alBerguedà. Un apunt. Dins l’Erol. 131: 8-13

Ward, A. (2017). La Vinya a Andorra. Les evolucions climàti-ques econòmiques, l’arribada de nous cultius i la transformacióde la producció entre els segles XII i XIX.. Polònia: AmazonFulfillment.

Les Vinadelles amb els barrancs de les Vinadelles i Ensils –aquest últim ambdics de retenció de sediments– per damunt del poble d’Espot (Pallars Sobirà).

26 N A B I U S

V I S T A I R E

Sílvia Carbonell. Directora del CDMT✒

El Centre de Documentació i MuseuTèxtil (CDMT) és el museu més antic deTerrassa i el primer centre especialitzata escala nacional. Va ser en el contextd’un Vallès plenament abocat a la indus-tria tèxtil quan l’industrial Josep Bioscacomprà la col·lecció privada del barcelo-ní Ignasi Abadal, formada per unaextensa recopilació de teixits històrics.D’aquesta manera, l’any 1946, va néixerel Museo Textil Biosca, llavor de l’actualCDMT.

La col·lecció inicial estava formadaper teixits coptes, andalusins, bizantins,

Fotos: CDMT

EL Centre de Documentaciói Museu Tèxtil de Terrassa:

més de setanta anys d’història

perses, xinesos, japonesos, turcs, pre-colombins, europeus, estampats, orna-ments litúrgics i peces de passamaneriaentre altres. L’any 1962 es va comprarper al Museu la primera col·lecció d’in-dumentària i complements d’en JosepMoragas. Posteriorment ingressava alMuseu la col·lecció Viñas, de gairebétres mil tres-cents teixits.

Durant aquests anys seixanta, elsdos governs locals, Ajuntament iDiputació, van unir patrimoni i esforçosper crear un museu més gran, que obríles portes el 1970 a la mateixa seu

Antic Museu tèxtil.Exposició a l’InstitutIndustrial.

1 6 / 2 0 1 8 27

V I S T A I R E

▼

actual. S’hi anirien integrant altrescol·leccions (teixits antics, passamane-ria, indumentària) i moltes donacions.Gràcies a la fusió d’aquestes col·lec-cions, el Museo Provincial Textil Bioscapassava a ser un dels més importantsen matèria tèxtil d’Europa.

Al 1988 es va presentar i aprovar,amb el recolzament de l’ICOM, un pro-jecte de replantejament integral delMuseu tant des del punt de vista con-ceptual com físic i de gestió. A partir de1995, el CDMT va quedar constituït comun consorci, entitat públicalocal integrada per laDiputació de Barcelona il’Ajuntament de Terrassa.

Avui, el Centre fun-ciona com un espai pera la investigació, la con-servació i la inspiració amés de ser una platafor-ma pedagògica i divul-gativa per a tot tipus depúblics. Conserva mésde 130 000 objectesdiversos que expliquenla història tèxtil d’arreudel món.

Els serveis tècnics i la formació especialitzada

Com a ens especialitzat, el CDMTofereix una sèrie de serveis tècnics. Així,compta amb un taller de restauració tèx-til on s’hi realitzen tractaments per apeces de diversa tipologia, els quals

inclouen la conservació preventiva, ladesinsectació amb gas inert o proces-sos concrets de restauració. És un ser-vei obert a altres museus, entitats i parti-culars que ho requereixin.

Cal citar també els estudis que esrealitzen per a l’exhibició de peces sol-tes, conjunts i col.leccions. Aquestesanàlisis són prèvies al disseny i elabora-ció de maniquins i suports personalit-zats per a cada objecte. El CDMT comp-ta amb seixanta cossos model per a lareproducció de maniquins històrics,

datats entre els anys 1650 i 2000:la Bodyteca.

D’altra banda, es facilitaassessorament global i sobreproblemàtiques concretesque afecten la conservaciódels objectes tèxtils. Així, esrealitzen informes, plans deconservació preventiva,estudis i projectes d’emma-gatzematge per a centrespatrimonials o museus queho necessitin.

L’assessorament tam-bé s’ofereix en forma d’es-tudis d’investigació sobre

aspectes històrics i tècnicsvinculats als teixits, la indumentària i elscomplements: valoracions, inventaris,informes, anàlisis tècniques, fotografia.

Finalment, com a formació per alpúblic especialitzat s’organitzen cursosmonogràfics i a mida, jornades tècni-ques i sessions dirigides a professionalsdel patrimoni o persones vinculades al

Retalls d’ahir a l’actual Museu, el més antic de Terrassa. Biblioteca del Centre de Documentació iMuseu Tèxtil (CDMT).

Detall d’un vestit de seda ilàmina. Segle XVI.

V I S T A I R E

28 N A B I U S

món del disseny i la producció tèxtil, aixícom a investigadors i/o estudiants.

La difusió i la didàctica delpatrimoni tèxtil

Una via de difusió cabdal per alCDMT és la base de dades en línia IMA-TEX amb la qual es posa a l’abast delpúblic més de 30.000 documents tèxtilsde totes les èpoques i cultures: teixits,dissenys originals, mostraris, indu-mentària, complements i parament litúr-gic i de la llar. Es tracta d’un suportimprescindible per als professionals deldisseny i de la producció tèxtil i de moda,un recurs per a la inspiració i la creacióaixí com una eina de consulta per ainvestigadors i persones interessadesen el patrimoni tèxtil.

La funció divulgativade la base de dades escomplementa amb elsrecursos que ofereix laBiblioteca especialitzadadel CDMT. D’accés lliure igratuït, la Biblioteca contéun ampli fons documental itècnic sobre tots els aspec-tes del tèxtil i la moda i amés, ofereix un servei per-sonalitzat als usuaris.

Les exposicions tem-porals que s’organitzen alllarg de l’any al Centre per-meten treure a la llum dife-rents parts del patrimonique es conserva, alhoraque aquest es va estudiant,restaurant i publicant. Lamajoria d’aquestes mos-tres són de producció prò-pia però cada vegada méses treballa en xarxa i copro-ducció amb altres museus,particulars o institucions.

Cal distingir l’Espai Zero, a la plantainferior, una sala adaptada per a mostrarl’obra d’artistes tèxtils contemporanis oaltres iniciatives sorgides de col·lectiusconcrets que vulguin fer-ne ús.

Tot això fa palès que el CDMT treba-lla per a un públic ampli i amb necessi-tats diverses. El servei didàctic preténser un complement valuós de l’educacióformal, donar suport als docents a partir

La seducció del mag Lari i elMuseu, una simbiosi perfecta.

dels currículums i estimular la curiositat i lasensibilitat dels escolars de tots els nivellseducatius.

En els últims anys, el treball amb xar-xa amb entitats o altres museus permetdonar forma a projectes i cicles amb temà-tiques i metodologies actuals encaminatsa fidelitzar públics i incorporar-ne denous.

Les famílies, la gent gran, personesamb discapacitat, malalts, infants, adults...a tots ells es dirigeix la programació dediari o cap de setmana que acostuma atenir un caràcter educatiu i lúdic dins d’untemps d’oci. Les activitats pretenen acos-tar el patrimoni tèxtil als ciutadans i ciuta-danes enfocat des de diversos angles: lahistòria, l’art, la ciència, la tècnica, el mediambient i la sostenibilitat, les festes popu-lars, la cultura tèxtil.

Per a facilitar l’accés de les perso-nes a les sales i a les activitats, elCDMT és obert al públic gratuïtamenttots els dimarts i els dijous de 10 a 14hi de 16 a 19h i els divendres i diumen-ges de 10 a 14h. (excepte agost i festi-vitats). L’agenda digital d’activitats(www.cdmt.cat) permet estar al dia detotes les propostes que aspiren a serengrescadores i de qualitat.

1 6 / 2 0 1 8 29

▼

Rehabilitació de

Santa Maria de la Serra (Farrera)

V I S T A I R E

Núria Laplaza, Mercè Manonelles,Xavier Solans. (Ianua arquitectes)

✒

de l’ermita de

L’ermita de Santa Maria de laSerra situada al centre de la Coma deBurg, als afores de Farrera, és un edifi-ci de factura romànica dels segles XI-XII, i està declarada Bé Culturald’Interès Local (BCIL) en data 22 demarç de 2005. No és possible determi-nar en quin moment l’ermita va serabandonada. Segons fonts oralsdurant la guerra civil, l’edifici va alber-gar nius de metralladores. Aquest fetpodria tenir relació amb l’estat que pre-sentava l’absis i la façana oest de l’edi-fici abans de la intervenció de rehabili-tació.

L’ermita

Vista de l’ermita de la Marede Déu de la Serra arribantdes del camí vell de Farrera.Abans i desprès de la inter-venció de restauració

Descripció de l’edificiL’ermita és un edifici amb una sola

nau i un absis, amb aplicació de tècni-ques constructives pròpies del s. XI iamb refaccions posteriors degudes pro-vablement a problemes estructurals.

L’edifici es trobava cobert per unaestructura de fusta que unificava elsespais de la nau amb el de la capçalerade l’ermita. Tant l’absis com l’arc absi-dial havien estat coberts inicialment per

una volta de quart d’esfera i arc de migpunt propis d’aquest espai i que conser-ven els vestigis de les seues arranca-des de volta i arc de pedra respectiva-ment.

Abans de la intervenció, al centrede l’absis hi havia un esvoranc verticalen tota l’alçada del mur que podia haverestat obert durant la guerra civil. Elsmurs de tota l’església presentaven unaimportant pèrdua de verticalitat, espe-cialment el tram central de la façanasud, amb l’aparició d’esquerdes verti-cals.

La porta d’accés a l’ermita se situaa la façana sud, i està llindada amb arcde mig punt. Existeix una altra portaacabada també amb arc de mig punt enla façana oest que, abans de la rehabili-tació, es trobava tapiada i conservava lameitat de l’arc amb les seues dovellesde pedra tosca.

A la part sud de l’absis existeix unafinestra de doble esqueixada. A la faça-na sud de la nau hi ha tres finestres més

30 N A B I U S

V I S T A I R E

Abans de la intervenció, l’edificipresentava una coberta formada perun embigat de fusta, taula de fusta ipissarra clavada amb un estat de con-servació molt deficient. Apareixiengoteres, bigues de fusta en mal estat,faltaven lloses de pissarra i s’haviaperdut trams de coberta.

Els murs, construïts amb aparellde carreu petit i amb la junta plena ienrasada en la major part de les faça-nes nord i oest, presentaven en lesfaçanes sud i est una aparença deconstrucció de pedra en sec atès queles juntes de la fàbrica es trobavencompletament rentades. També pre-sentaven, puntualment en la base delsmurs, pèrdues de material en la zonade recolzament amb la roca naturalsobre la qual es fonamenta l’edifici.

El tancament de l’absis presentavala important discontinuïtat vertical iesquerdes verticals al llarg de tot elparament. A la façana oest també s’a-preciava trams de discontinuïtat en elmur original que havien estat reparats ies va tapiar la porta oest i refer elcapçat d’aquest mur. La part superiordels murs presentava desplaçamentshoritzontals cap a l’exterior al llarg detota l’església.

L’interior de l’ermita es trobavacoberta per una capa de fems queimpedien reconèixer el nivell originalde la cota d’ús i determinar l’existènciad’algun tipus de paviment.

Estat de conservació

L’àbsis amb l’esvoranc i recrescutmodern i la consolidació de l’esvo-ranc amb formigó ciclopi i recupera-ció del volum i coberta originals.

Vista de la façana oestabans i després de la inter-

venció de restauració.

de doble esqueixada: una oberta en arcde mig punt, a mitja alçada, i les altresdues, de llinda recta, situades just sotal’embigat. Una de les finestres de llindarecta es trobava tapiada.

L’edifici no presenta pràcticamentornamentació, llevat de la motllura enforma de bisell que conforma el ràfec del’absis. El carreuat és senzill però con-serva en alguns trams els rejuntats ori-ginals i incisions que imiten un carreuatmés marcat. Les dovelles de les portes ifinestres són ben tallades i de pedratosca. Els paraments interiors es trobentotalment emblanquinats.

1 6 / 2 0 1 8 31

V I S T A I R E

Vista de l’interior de l’ermita abansi desprès de la restauració.

La rehabilitacióEls criteris d’intervenció de l’actua-

ció de rehabilitació i restauració s’hanbasat en la consideració del que des-criu la llei de patrimoni i en actuacionsrespectuoses i integradores de les tèc-niques i materials constructius tradicio-nals.

L’objectiu de la intervenció derehabilitació i restauració de l’ermita deSanta Maria de la Serra ha estat laconsolidació estructural de l’edifici, peraixò, en aquesta etapa s’han resolt lespatologies que presentava l’edifici ique afectaven greument al seu estatde conservació i duració en el temps.

S’ha realitzat desmuntatges del’estructura i el llosat de la coberta idels trams de mur recrescuts situatsper sobre la cornisa de l’absis.

Vista de les façanes est i oestabans i després de la restauració.

Per estabilitzar el conjunt i garantirla trava dels murs de l’ermita, s’hanrefent els trams i seccions dels mursque mancaven i s’ha executat lareconstrucció de la volta de quart d’es-fera de l’absis i l’arc absidial. El murque s’executa per tancar l’esvoranc del’absis i la restitució de l’arc i de la voltaseguint la curvatura de les tracesd’arrencada originals existents a l’edifi-ci, s’executen amb paredat de pedrarecuperada de l’aplec encofrat amb latècnica de la tàpia i enretirat respecteel pla vertical del mur original. A causade la geometria actual de l’edifici quepresenta importants desploms del murde façana sud i que es troba en equili-bri inestable, s’han introduït uns tirantsen la zona de l’arc absidial per tal d’ab-

32 N A B I U S

V I S T A I R E

sorbir les empentes horitzontals queaquests elements generen sobre elsmurs laterals. Els murs existents quepresentaven esquerdes s’han consoli-dat amb injeccions de beurada de calçper reomplir els buits de l’intradós delsmurs i donar-los-hi cohesió.

S’han recuperat les obertures quees trobaven parcialment o totalmentcegades de la façana sud, i la porta dela façana oest que es trobava total-ment tancada i amb pèrdua de pecesque conformaven els brancals i l’arcde mig punt.

La cobertura general de l’ermitas’ha executat recuperant els volumsoriginals que hauria tingut, amb duescobertes diferenciades, una cobertaper la nau de l’església i una altra depròpia per l’absis, acabades amb llosade pedra de recuperació. L’espai de lanau s’ha cobert amb una coberta incli-nada a dues vessants i amb unaestructura de fusta de suport de lacoberta que recupera la tipologiaestructural existent, i que també dispo-sen altres edificis de la zona, com l’er-mita d’Alendo o l’església de SantIscle i Santa Victòria de Surp. La resti-tució de l’espai de la capçalera amb laformalització del casquet de l’absis il’arc absidial ha permès assegurar latrava entre els murs de l’edifici.

Les actuacions realitzades sobreels paraments exteriors han mantingutel criteri d’intervenció mínima. S’haintervingut en la consolidació delstrams de parament que presentavenels junts oberts i s’ha tingut especialcura a conservar i mantenir els rejun-tats existents originals de l’edifici, aixícom mantenir i recuperar els buits que

es corresponen als punts de recolza-ment de la bastida que s’utilitzà en elprocés de la seua construcció.

Durant les obres s’ha retirat elreplè interior de la capa de fems perdeterminar el nivell d’ús de l’edifici is’ha constatat l‘existència d’un pavi-ment de lloses irregulars que es potassociar a les darreres etapes en quèl’edifici va acollir culte religiós. S’harecuperat una cota de circulació histò-rica de l’edifici, caracteritzada per l’ústradicional de llosa del país.

Aquesta intervenció, promogudaper l’Ajuntament de Farrera, la DireccióGeneral d’Arquitectura i Paisatge de laGeneralitat de Catalunya, l’InstitutCatalà del Sòl i El Bisbat d’Urgell, amés de garantir l’estabilitat estructuralde l’ermita de Santa Maria de la Serra,ha permès recuperar el seu volum ori-ginal en l’època de la seua construcciógràcies a les traces que encara es con-servaven dels elements arquitectònicsi utilitzant els materials originals i derecuperació de la mateixa edificació.

Interior de l’ermita restaurat.

Municipi: FarreraComarca: Pallars SobiràData de les obres: Novembre de 2016 - Desembre de 2017Pressupost de l’obra: 100.050,26 €Promotors: Ajuntament de Farrera. Direcció Generald’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya.Institut Català del Sòl. El Bisbat d’Urgell Arquitectes: IANUA ARQUITECTURES, SCPNúria Laplaza Faidella, Mercè Manonelles Montero, XavierSolans Lugones. Arquitecte tècnic: Francesc Belart CalvetConstructor: ESPOT CARDÓS, S.L.Arqueologia: Laura Egea VilladenRestaurador: Ramón Solé Urgellés

1 6 / 2 0 1 8 33

▼

Silencis,V I S T A I R E

Rafael de Villasante. Arquitecte i

director d’Iternatura comunicació*

✒

*Iternatura comunicació és una empresa dedicadaa l’activació del patrimoni mitjançant transmediastorytelling i tecnologia.

capricis ivideojocsTruco a la porta de la pedra.

-Sóc jo, deixa’m passar

-No tinc porta -diu la pedra1

Wislawa Szymborska

1. Fragment de Conversa amb una pedra, en Vista amb un gra de sorra. Ed. Columna, 1997.Traducció de Josep Maria de Sagarra. Wislawa Szymborska premi Nobel de Literatura 1996

2. Jean Starobinski (Ginebra, Suïssa, 17 novembre de 1920) és assagista, historiador de lesidees i crític literari.

Imaginem-nos caminant per un indretqualsevol quan, de sobte, ens tro-bem uns cercles arrenglerats depedres, uns murs, formes fent equili-bris precaris i mig amagades per la

vegetació: ruïnes, restes d’una presèn-cia humana del passat. La troballa ensemociona, encurioseix i fascina. Lamateixa fascinació que és a l’origen demoviments culturals tan importants comel Renaixement o el Romanticisme,quan artistes captivats por las restesesfondrades de Roma les representen,les dibuixen i admiren.

La curiositat però ens demana méssignificat i contingut. L’erudit JeanStarobinsky2 hi veu una dimensió melan-giosa i trista a les ruïnes que rau, preci-sament, en què "s’han transformat en unmonument que ha perdut el seu signifi-cat". Això és absència, oblit, mort... Lanostàlgia que inspiren les ruïnes tindriadoncs el seu origen en l'absència de sig-nificat.

Potser l’aforisme ‘les pedres parlen’,no és prou exacte, potser parlen fluixet.No prou clar per saber que ens podenexplicar sense ajuda. Els mateixos artis-tes referits van començar a incloure enels seus dibuixos alguns "arranjaments"-com condensar diverses restes d'edifi-cis en un únic lloc- que els feien veuremolt més enlluernadors. Una tendència

que fins i tot, va tenir nom pro-pi: capriccio, escenes ima-ginàries de ruïnes i edificisque guardaven una relacióllunyana amb la realitat. Els artistes sim-plement comencen a imaginar lesseues pròpies escenes dins de les ruï-nes, tal com nosaltres podem fer asso-ciant les ruïnes silencioses amb elssomnis, elucubracions i llegendes.

Paradoxalment, és l’absència designificat, que fa palès en Starobinsky,el que ens esperona a voler trobar-ne irecompondre el trencaclosques. Elsilenci de les pedres ens incita a conju-minar alternatives i propostes d’actuaciódes de diversos angles. De vegadescontradictoris. I és que el romàntic pas-seig individual i solitari de la troballa delprincipi d’aquest text no respon a allòque és habitual. La realitat és més rep-tadora i poblada. Les ruïnes (a partir d’a-ra millor anomenar-los llocsarqueològics) fascinen a mol-ta gent que son esperonadesa visitar-los encetant el pro-blema de la preservació deles pedres diverses del seusilenci.

Aquesta incompatibilitatentre l’amenaça d’espoli dela visita incontrolada d’unabanda i el dret a l’ús social del

Hubert Robert «El Coliseo»1762-1770 Museu Estatal delErmitage San Petersburgo.

Giovanni Pauolo Panini Fantasy Viewwith the Pantheon and other Monumentsof Ancient Rome - Google Art Project.

34 N A B I U S

V I S T A I R E

patrimoni i dels territoris a l'aprofitamentturístic d’un altre, és un repte majúscul.Més encara quan per ‘usar’ un lloc calinevitablement actuar i, de vegades,transformar. Sense actuar tornem alsilenci de les pedres i a la fascinaciósense significat.

D’aquesta actuació en diem moder-nament ‘activar’3. Seguint a LlorençPrats (1997)4, l'activació patrimonial ésl'acció de seleccionar i transformar elrecurs en producte patrimonial, conver-tint-lo en un mitjà de comunicació cultu-ral al servei del conjunt de la societat.

El capítol de les actuacions a llocsarqueològics és variat, divers i polèmic,de Ruskin a Viollet-le-duc, com s’had’activar el patrimoni? Restaurant-lo?Rehabilitant-lo? Com es protegeix iensems el fem visitable? Si més no, els‘capriccio’ no modifiquen la realitat,

només la tradueixen en un suport queno perjudica més que les expectativesfrustrades del visitant en no trobar-seallò que l’ imatge prometia.

Avui, però, han irromput amb forçanoves tecnologies que estan canviant lacapacitat de relacionar-se amb un lloc,aparells digitals mòbils que permetennoves interaccions sofisticades amb elnostre entorn físic i social, mitjançant lageoposició, la realitat augmentada5 i unaconnexió constant amb xarxes i fontsd’informació. Noves tecnologies ambcapacitats de millorar el coneixement, lainterpretació, el descobriment, la comu-nicació i la relació amb el territori.

Dins d’aquesta línia, tenim exem-ples d’ús de la tecnologia per augmentarla satisfacció de la visita o per fer que lespedres no siguin tan silents com els quetot seguit es presenten:

Bàrcino 3D6, Barcelona 2014

Les restes de la Barcelona romana s’han anatbarrejant i confonent durant els segles formant partindissoluble de la ciutat actual i esquitxant el paisat-ge urbà com les columnes del temple d’Augustfagocitades per l ’edif ici gòtic del CentreExcursionista de Catalunya (talment com un gravatde Piranesi). De tant en tant, encara en descobrimamagats com els quatre arcs del mateix aqüeducteque han vist la llum recentment a la paret mitgerad'un edifici del segle XVIII de la plaça Vuit de Març.Disposem ara d’una eina virtual que fa aflorar la ciu-tat romana fent un viatge en el temps i que es com-plerta amb continguts que ajuden a entendre i inter-pretar el context de Bàrcino, com ara un apartatd’història, un glossari amb termes llatins i nomsrellevants, un apartat amb rutes per les restes dela Bàrcino romana i una galeria fotogràfica ambmaterial arqueològic. El projecte també permet al

Barcino3D.

3. Es prefereix activació patrimonial a la tradicional posada en valor (del mise en valeur francès), ja que aquest gal·licisme comportaimplícitament una manca de valor prèvia a la transformació dels recursos patrimonials difícil de justificar (Mateos Rusillo, 2012).

4. Citat a Difusión cultural. La Magdalena de los productos patrimoniales. Santos M. Mateos Rusillo. e-rph 10, jun. 12 | ISSN 1988-7213 |revista semestral: http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero10/difusion/estudios/articulo2.php#popup01

5. La realitat augmentada és una tècnica que afegeix informació virtual al món real. Es crea una nova capa d’informació virtual que, barre-jada amb els objectes reals, forma un mateix espai creant una realitat mixta en temps real. La diferència amb la realitat virtual és que, enaquesta, tots els objectes són simulats informàticament amb l’objectiu de substituir el món real. En canvi, en la realitat augmentada, totsels objectes, tant els reals com els virtuals, coexisteixen en el mateix espai. Amb aquesta tecnologia es busca que el món real que envoltal’usuari es converteixi en una experiència digital interactiva on el principal objectiu és ampliar la informació del món real.

6. Projecte digital SmartBàrcino, de l’Institut de Cultura de Barcelona i Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat de la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC), es pot trobar a les plataformes Android i IOS.

visitant establir correspondències entre la ciutat del segleIII i l’actual, ja que tota la informació que conté està geore-ferenciada i es pot visualitzar ‘in situ’.

1 6 / 2 0 1 8 35

Repte semblant al del pontd’Avignon quan hom planteja la seuaactivació com a peça clau de l’ identitatde la ‘ciutat dels Papes’, tan rellevantsocialment pels habitants i visitants entant que constitueix un testimoni físic dela seua història. Actualment només hiqueden quatre arcades. Paradoxalment,un pont que no compleix la seua funció,ha esdevingut part essencial de la ‘pos-tal’ de la ciutat, un altre imatge ‘capriccio’que provoca la decisió de visitar-lo. Latecnologia permet en aquest cas com-pletar el pont sense necessitat dereconstruir-lo, es visualitza en una appde realitat augmentada que permet alsturistes explorar la reconstrucció virtualdel pont i el seu entorn mitjançant taule-tes i mòbils.

Avignon 3D7, Avinyó, 2015

V I S T A I R E

Avignon3D.

Olympia in VR, 2018

En tercer lloc, un pas encara més immersiu, diverses tecnolo-gies derivades de l’industria del videojoc que fan servir ulleres derealitat virtual (VR). Comprenen una pantalla estereoscòpica ambcapçal (que proporciona imatges separades per a cada ull), soestèreo i sensors de seguiment del cap (que poden incloure giros-copis, acceleròmetres, sistemes de llum estructurada, sensors deseguiment d'ulls i controladors de jocs) que fan possible l’ il·lusió detrobar-se exactament al lloc envoltat per l’ història escollida.

Això permet que els turistes que es trobin al lloc arqueològicexplorin els edificis i espais sagrats d'Olympia i veure exactamentel que haurien vist fa milers d'anys, des del lloc exacte en què estroben dempeus.

En la nostra ‘creuada’ contra elsilenci de les pedres, les ‘realitats’superposades són bones aliades idonen mostra d’algunes de les novescapacitats de disseny d’espais culturalsde les quals parlàvem a l’inici.Relacionat amb això, és interessantfixar-se en un altre fenomen comple-mentari: la ‘idea profunda de veritat’8 quela narrativa genera és transportable alsllocs reals convertint-los en turístics.Espais i narratives van fortament lligatsper construir un espai turístic cultural.És, de fet, imprescindible per fruir d’unaexperiència completa. Si poguéssim

En aquest cas, a més, l’eina haesdevingut un producte turístic impres-cindible per la visita amb tarifes, lloguerd’estris digitals i visites programades ales quals s’ha d’afegir la visita al palaudels Papes igualment disposant d’aju-des 3d i AR.

7. Projecte dins del programa PAVAGE a càrrec de Grand Avignon. La comunitat investigadora ha estat coordi-nada pel CNRS de Marsella i la tecnologia realitzada per les empreses AGT i GMT.

8. Idea desenvolupada per Umberto, E. Historia de las tierras y los lugares legendarios. Barcelona: Lumen 2013.

Olympia3Dlithodomos.

36 N A B I U S

V I S T A I R E

imaginar un visitant o un turista despro-veït de les narratives que acompanyenels espais abans esmentats, podríemassegurar que la seua fascinació seriamenor i parcial. La importància i acumu-lació dels relats a sobre dels llocs com acapes narratives els fan més desitjablesi, per tant, visitables.

En definitiva, els relats i les narrati-ves són les eines més simples i alhorapoderoses per tal de gestionar el patri-moni. Les runes que hem trobat al prin-cipi poden disposar o no d’una història isi no n’hi ha, la hi posaran l’ imaginació ila poesia, l’origen de les llegendes, lanecessitat imperiosa i innegociable deexplicar-nos un fet, transmetre’l i fixar-loa la memòria col·lectiva.

Aquesta dimensió, ja coneguda devell antuvi, de les capes de relat afegi-des a les realitats ‘real’ (o autèntica, dis-culpeu el pleonasme) virtual i augmenta-da acaben per reconfigurar lespossibilitats de disseny d’un productecultural modern, especialment als llocsarqueològics o patrimonials de més difí-cil comprensió.

L’ interès d’aquesta reflexió rau aconsiderar els elements intangibles delpatrimoni tangible: les narratives asso-ciades al patrimoni i com podem fer-laadquirible pel públic. Les eines descritesens permeten dissenyar espais inèditsd’experiències culturals i de lleure, laqual cosa permet posar en valor patri-monis emergents per donar-nos noves

possibilitats d’experiència i significat.Quan no hi ha comunicació entre el visi-tant i el recurs, el resultat és una expe-riència turística desastrosa que dónalloc a expressions com ara: ‘No hi ha resa veure’, ‘no val la pena’, ‘són quatrepedres soltes’, ‘no entenc que és això’,‘¿Per què hem de tolerar que s'inverteixidiners públics en això?’. Tenim les einesi la tecnologia per activar-les i establir unflux de comunicació, mai com fins ara,per dissenyar aquests espais culturals iactivar patrimonis amb respecte total perles restes físiques i adaptant-se a lestransformacions que les diverses aproxi-macions al patrimoni s’han fet al llarg deltemps. Podem aconseguir de trencar elsilenci de les pedres, experimentar elpassat, més enllà de la senzilla visita, iesdevenir així un dels plaers més gransper als viatgers exigents i amb criteri iuna solució per a la sostenibilitat del llocarqueològic i el territori que l’envolta isustenta.

Bibliografia

Wislawa, S.  Vista amb un gra de sorra. Barcelona Ed. Columna, 1997.

Jaume Vidal Oliveras, J.  El Cultural https://www.elcultural.com/revista/arte/El-silencio-de-las-ruinas/12482 14/07/2005.

Moreno, A. y Sariego, I. Relaciones entre Turismo y Arqueología: el TurismoArqueológico, una tipología turística propia. Revista PASOS Vol. 15 N.o 1. 2017.

Díaz-Andreu, M. Turismo y Arqueología. Una mirada histórica a una relación silencia-da. 2013.

Mateos, S. Difusión cultural. La Magdalena de los productos patrimoniales. e-rph 10,jun. 12 | ISSN 1988-7213 | revista semestral.

http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero10/difusion/estudios/articulo2.php#popup01

Umberto, E. Historia de las tierras y los lugares legendarios. Barcelona: Lumen 2013

kings-landing.

Location in Northern Ireland used for HBO's. Game Of Thrones Brit Movie Tours.

1 6 / 2 0 1 8 37

Aquest escrit és una síntesi molt resumida del que va ser elRegiment Pirinenc n. 1 de Catalunya, la primera i única unitat militarsota el comandament de la Generalitat de Catalunya des del 1714.

Tots els textos que recomanem s’han pogut redactar a partir detestimonis vius o d’escrits fets per components d’aquest Regimentdurant els anys de postguerra, i a partir de la documentació guardadapel Cap del Regiment, el Comandant Josep Maria Benet i Caparà enel seu arxiu personal.

Les fotografies son aportades principalment per l’Antoni FortNolla, J. Escudé i altres components d’aquest Regiment.

V I S T A I R E

Reinald Benet. Arxiu Benet del Segarrenc✒

Fotos: A. Font, J. Escudé, ABS

de Catalunya

El regimentPirinenc

núm 1Foto superior: imatge del tinent JosepM. Benet i Caparà, cap del Regimentpirinenc núm 1 de Catalunya.

▼

La creació d’aquesta unitat militar es produeixcom a resultat del desgavell i caos en què vaquedar l’autoritat governamental de la

Segona República Espanyola a partir del l’alça-ment militar a Barcelona del 19 de juliol de 1936.

Inicialment es va crear amb el nom de “MilíciesAlpines” el 28 d’agost de 1936 conjuntament amb“l’Escola de Guerra de Catalunya”, i les columnesmilicianes “Francesc Macià” i “Lluís Companys” pelComitè de Milícies Antifeixistes (CMA). Varen serimpulsades principalment per SalvadorGalobardes, Francesc Millet i Ramón Reinés.

En un informe posterior al CMA, en canvià elnom pel de “Milícies Antifeixistes Pirinenques”,més adient a la seua funció de lluita al front de l’Alt

V I S T A I R E

38 N A B I U S

Aragó, la necessitat d’un control rigorós de la fron-tera, i per acabar amb l’actuació de grups d’incon-trolats i les seues maldats.

En una reunió del Comitè de MilíciesAntifeixistes per a la creació de les unitats quehavien de fer front als revoltats, la CNT que domi-nava el Comité, va començar a posar-hi proble-mes. S’acordà, finalment, i s’exigí que havien deser dirigides per un militar professional, terme con-trovertit ja que els pocs militars fidels a laGeneralitat i a la República ja estaven assignats aaltres cossos, cosa que obligà a Francesc Millet(principal inspirador de les Milícies Pirinenques) debuscar la persona idònia que no pogués ser rebut-jada. L’elecció va recaure en l’oficial de comple-ment de l’Arma de Cavalleria, el tinent Josep MariaBenet i Caparà, oficial que es reincorporà en defen-sa de la República durant l’aixecament militar del19 de juliol, i incorporat a la Conselleria de Defensa,des d’on acompanyà per ordre del presidentCompanys al General de la Guàrdia Civil JesúsAranguren en la reducció dels rebels.

Josep Maria Benet, gran amant de l’excursio-nisme i els esports de muntanya, era en aquellmoment l’administrador de l’UEC (UnióExcursionista de Catalunya) en tant que fundadord’aquesta, formada per vàries entitats excursionis-tes, així com dels “Boys Scouts de España”, i anticsecretari de la Federació d’Entitats Excursionistesde Catalunya. D’ideologia netament nacionalista,Benet estava també afiliat a l’agrupació patriòticaPalestra (creada el 1930 per l’historiador, etnòleg i

Desfilada de la sec-ció d’esquí delRegiment a laDiagonal deBarcelona confluèn-cia Mallorca-Passeig de SantJoan, a la conegu-da Plaça JacintVerdaguer.

Sortida cap al front d’Aragó des l’estació del Nord de Barcelona.

polític Josep Maria Batista i Roca), era simpatitzantd’ERC i vell conegut del president Companys, alqual l’unia una antiga i familiar amistat. Després dellargues converses amb Millet i els seus companys,i abans d’acceptar el càrrec com a cap de lesMilícies Alpines, Benet havia sol·licitat entrevistaprèvia al president Companys. A aquella primeraentrevista, a la quals en seguiran d’altres, hi assistícom observador el propi Millet. En la reunió, Benet

1 6 / 2 0 1 8 39

V I S T A I R E

exposà quasi sense embuts, el que en realitat s’en-cobria sota la denominació de las Milícies Alpines.

Sota aquest pretext, Benet exposà al presidentCompanys que es podria iniciar a Catalunya, i encontra de l’opinió del propi Comitè Central deMilícies Antifeixistes, la necessària militarització pertal d’imposar la disciplina y el sentit de responsabi-litat, qualitats que trobava a faltar en les columnesmilicianes que en aquell moment estaven dissemi-nades tot al llarg i ample del front d’Aragó. De fet,aquella proposta de Benet no era innovadora, jaque l’havia exposat prèviament a Companys el pro-pi Comorera, secretari general del PSUC.

En la reunió esmentada, Benet exposà al presi-dent els seus tres imprescindibles objectius si decas es feia càrrec de les Milícies Alpines. El primerera la necessitat de crear unes forces militars fidelsi sota control directe del propi govern català. Elsegon objectiu, formar un nucli, si es demostrava laviabilitat amb les Milícies Alpines, que hauria d’es-devenir l’Exèrcit Popular de Cataluña i finalitzaramb el caos imperant en aquell moment. I per últimi tercer, fer d’aquesta unitat, amb la propagandaadequada, un destí escollit per a la joventut catala-na que s’estaven allistant a les milícies que forma-ven els partits i sindicats.

Companys, en principi semblà complagut ambel projecte que li presentava Benet, però no se’n vacomprometre fermament. Actitud, comprensible siens fem càrrec de la seua pròpia situació política,en trobar-se en aquell moment presoner dels anar-quistes i el poderós Comitè Central de MilíciesAntifeixistes. Nos obstant, tot i la precarietat del seupropi govern, acceptà recolzar amb el seu nom lacreació d’aquelles Milícies Alpines sempre i quanaquest suport no li ocasionés problemes amb elComitè Central.

El recolzament de la Generalitat, i del seu pre-

sident Companys, va ser el factor decisiu perquèBenet acceptes el càrrec com a cap de les MilíciesAlpines, i el seu nom i nomenament oficial apare-gué en el Butlletí Oficial de la Generalitat el dia 14d’agost de 1936, 14 dies abans, doncs, de la forma-ció de les columnes milicianes.

En l’informe, es destacava que havia de depen-dre del Servei de Duanes i de la Conselleria deSeguretat d’Interior de la Generalitat, i servir com abase o referència en el futur de l’Exèrcit RegularCatalà. Es proposava ja el nom de “Regiment núm.1 de Catalunya” que posteriorment serà batejatcom a “Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya”,integrat en quatre batallons, companyies i seccions.

Es presentà al Comitè de Milícies l’estudi delprojecte del que havien de ser les Milícies Alpinesen què s’analitzava amb detall l’objectiu de la nova

Primeres accions del Regiment al front de l’Alt Aragó.

Al Pirineu tot marxant amb els esquís.

▼

40 N A B I U S

V I S T A I R E

unitat, la necessitat en el contextpolític-militar, la seua organitza-ció, l’armament necessari, la uni-formitat i la zona territorial en laqual era recomanable la seuaactuació.

Gràcies de nou a Millet s’a-conseguí la caserna necessàriaper a la nova unitat al Col·legidels Escolapis de Barcelona,situada a la confluència delscarrers de Balmes ambTravessera de Gràcia, edificique volien ocupar la CNT.(Avui encara es conserva i espot veure l’escut de laGeneralitat pintat a l’arc del’entrada de l’Escola, detallde preservació que la direc-ció dels Escolapis ha tinguten agraïment i reconeixe-ment per tal haver conservatl’edifici durant la revolució).

S’inicià el reclutament

Instantània de conjunt del Regimentrealitzada per J. Escudé.

1 6 / 2 0 1 8 41

V I S T A I R E

Als lectors interessats en aquest capítol de la nostra història els recomanaria les redaccions enprofunditat i detalls dels següents autors.

“El Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya” de Jaume de Ramon i Vidal – Col·lecció Camí Ral 24 –Rafael Dalmau, Editor – Barcelona 2004.

“La Guerra en Cataluña” de Carlos Rojas – Barcelona 1979

“L’aixecament militar i la Guerra Civil a Catalunya” de Vicenç Guarner Vivancos – Barcelona 1980.

“Les milícies pirinenques, nacionalisme armat” de R. Ferrerons i A. Gascón – Revista l’Avenç 91 –març de 1986.

“La Bolsa de Bielsa” de Antonio Gascón Ricao –Diputación Provincial de Huesca – Area Cultural –2005 – ISBN 84-95005-50-6

“Los oscuros orígenes de las Milicias Pirenaicas(1936-1937)” de Antonio Gascón Ricao.

“Guerra Civil en el Pirineo” de Antonio Gascón Ricao.

“De les milícies a l’exèrcit popular a Catalunya” – de Manuel Cruells - Edit. Dopesa, Barcelona, 1974

Porta principal de la caserna del regiment Pirinenc núm 1 alcarrer Balmes de Barcelona, actual escola dels Escolapis.

dels caps i tropa i es posà especial atenció a lescondicions físiques i polítiques. Es passà per unrigorós examen mèdic i es verificà l’origen per-sonal i psicològic. En els llistats i documents quees conserven hi trobarem l’edat, domicili, situa-ció familiar, partit polític, sindicat o entitat excur-sionista d’on provenia el sol·licitant. Tots ells,molt compromesos amb el nacionalisme català.

Les vicissituds d’aquesta unitat seran moltdiverses, des de persecucions de fugitius(Pirineu català), requisició d’armament(Rambles), neutralització de bandes d’incontro-lats (Puigcerdà-Ordesa-Bujaruelo-Torla), al frontde l’Alt Aragó (Bolsa de Bielsa) i altres accions,fins als Fets de Maig del 37 en què varen defen-sar el Govern al Palau de la Generalitat en l’en-frontament entre el PSUC i la CNT-FAI i elPOUM per al control del poder a Catalunya.

A partir de maig i de la reducció de l’enfron-tament, el govern de la República es fa càrrec dela defensa i crea l’Exèrcit Popular de laRepública dins de la 130 Brigada Mixta al’Aragó de la qual Benet n’és un cap d’EstatMajor. Els Pirinencs del front de l’Alt Aragó que-daran incorporats i disseminats en la 43 Divisiója que no eren apreciats per la tropa i comanda-ments en ser gent amb formació, disciplinats icatalanistes. Justament aquesta unitat és la quequedarà aïllada de la resta de les forces de laRepública en la denominada “Bolsa de Bielsa”quan l’esfondrament del front d’Aragó l’any 38.

Aquesta és a grans trets la curta història delque fou el Regiment Pirinenc núm.1 deCatalunya des de la seua creació el 24 d’agostde 1936 fins a la dissolució i disgregació en el“Ejercito del Este”.

42 N A B I U S

V I S T A I R E

er entendre tot aquest moviment latent a la VallFerrera, cal remuntar-nos a l’any 2010, quan neixBoscos de Ferro. El seu objectiu principal era contri-buir al desenvolupament de la vall. La recerca i elconeixement eren els eixos del projecte.

Estudiant i reflexionant sobre el patrimoni quedurant anys tota la indústria siderúrgica havia deixat ala Vall Ferrera, Boscos de Ferro s’apropava, un pèlmés, a conèixer i entendre la vall com un tot, apostantfort per descobrir les seues arrels i comprenent el seullegat històric i les seues tradicions.

Allò que va néixer amb l’afany d’estudi, de lesmans de Boscos de Ferro, va modificar-se i adaptar-se al públic en general. No tothom vol saber de lamateixa manera: hi ha qui estudiant el passat mit-jançant llibres i assistint a conferències i ponènciesd’experts és feliç; n’hi ha d’altres que això no elssatisfà. Per tant, per apropar-se a tothom calia una

Anna Saboya. Professora✒

La Vall Ferrera ha tornat als seusorígens: el repic dels martells a lesencluses, l’olor del ferro escalfat, lasuor dels forjadors picant sobre el

metall roent... Tot aquest movimentha fet despertar allò que estavaadormit dins dels límits d’aquest

preciós territori. El batec del cor deferro ha revifat, i encara el present i

el futur amb unes ganes terriblesde fer coneixedors, a tots aquells

que ho vulguin, la història de la vall.

Zona de forja. Fira del Ferro Pirinenc de 2016.

P

1 6 / 2 0 1 8 43

▼

El cor de ferrotorna a bategar

altra fórmula; i així és com dins de les jorna-des d’experts en la matèria es van incloureactivitats relacionades amb la forja del ferro,el treball als boscos i altres actes d’entreteni-ment vinculats a la tradició tant catalana compallaresa, així com també una fira agroali-mentària i artesanal de proximitat. I vet aquíque la Fira del Ferro va començar a existir, iha arribat a complir els nou anys el passatjuliol. Nou anys, ja? Sí, nou edicions d’unafira plena de bons moments, de molt apre-nentatge i de redescobriment de la vall, desde tots els seus prismes.

L’organització d’aquesta gran firacomença molt aviat. Es podria dir que el puntd’inici dels preparatius d’una és coincidentamb la finalització de l’anterior. És un cicle:on tot acaba, tot comença. Hem de pensarque la Fira és un esdeveniment immens queocorre en una zona no tant immensa, pel quefa a mans per preparar-ho tot; per això calidear estratègies i repensar idees des de benaviat.

Aquesta complicada organització laduen a terme tres entitats: el Parc Natural del’Alt Pirineu, l’Ajuntament d’Alins il’Associació Boscos de Ferro. I és aquestaúltima la que posa fil a l’agulla en tot el quemou la Fira, comptant amb l’experiència deMontanyanes.

L’Associació Boscos de Ferro va germi-nar arran de la necessitat d’aixoplugar la firadins d’un engranatge format per represen-tants de tots els pobles del municipi i tambéde les diverses associacions que ja des d’uninici feien costat al projecte (les més destaca-des, l’Associació pel Patrimoni de la VallFerrera i l’Associació Cultural i de Fallairesd’Alins). Així doncs, l’Associació Boscos deFerro ha esdevingut la via de comunicació detots els pobles per a l’organització de la Fira iun nucli sòlid de gestió de tot allò que se’nderiva (contractacions d’espectacles, paga-ments, coordinació del voluntariat, etc.).

Arbre forjat a Norís.

V I S T A I R E

44 N A B I U S

La Fira del Ferro Pirinenc, tot i seguirun esquema semblant en cada edició, esrevitalitza cada any sota un lema o un filconductor; des de la forja a casa, pas-sant per l’art i la forja i desembocant alscamins de ferro, eix central d’aquestapassada edició, on s’ha comptat amb lacol·laboració d’un país convidat especial:Andorra.

D’aquesta manera, depenent decada fil conductor, s’organitzen les xerra-des, les activitats, les actuacions i, comno, també es decideixen les obres queels forjadors confeccionen durant els dosdies d’intens treball (sempre amb el vist-i-plau de ferrers i l’organització). Totesles obres que els forjadors s’esforcen atenir llestes el diumenge de Fira espoden trobar emplaçades arreu de laVall; algunes de les més destacades són: el drac deset caps que hi ha a Araós, el ruc amb ròssec d’Ainetde Besan, la falla major a l’ermita de Sant Quircd’Alins, el rellotge del campanar d’Àreu o l’arbre forjatsituat sota casa el Quim de Norís. Existeix també unaobra ideada per situar-la al poble de Tor, però queactualment trobareu a la plaça de l’església d’Alins:un majestuós pèndol que de ben segur us captivarà.

El segon cap de setmana de juliol la Vall Ferreraés un bullici de forjadors, forjadores, mestres forja-dors, artesans, visitants i també de voluntaris. Sí,voluntaris. I és que la Fira del Ferro Pirinenc té en elseu teixit de voluntariat la peça clau perquè tot funcio-ni. Els voluntaris són la part essencial de la feina durade la fira. Són aquestes persones les que muntenabans, desmunten després i fan i desfan mentre durala fira. S’organitzen en diferents grups de treballs,encarregats d’unes tasques específi-ques, totes elles essencials pel bondesenvolupament de la festa: informa-ció, exposicions, menjador, bars i cuina(sí, els voluntaris s’encarreguen de cui-nar tot el cap de setmana per una mitja-na de 250 persones per àpat!). L’èxit i lapersonalitat d’aquesta fira té molt a veu-re amb aquestes persones; sense vosal-tres, voluntaris i voluntàries, no seria elmateix. Moltes gràcies!

Tot i que a la Vall Ferrera es potescoltar el silenci, també hi passencoses; coses tan interessants com laFira del Ferro Pirinenc. Us recomanemque hi vingueu a treure el cap, perquè deben segur no us deixarà indiferents.

Drac de set caps (cada cap, representa unpoble de la vall). El trobareu a Araós.

Escultura que trobareu a Ainet de Besan.

V I S T A I R E

1 6 / 2 0 1 8 45

El conjunt de flora i fauna, descrit amb el termecientífic de biodiversitat, és la part biòtica delpatrimoni natural. El conjunt d’elements geolò-

gics en els quals se sustenten els éssers vius i delsque n’extreuen l’aigua i tots els minerals necessarisper viure, es descriu amb el terme científic de geodi-versitat. És el component abiòtic del patrimoni natural,anomenat patrimoni geològic, format pels elementsque permeten comprendre la història de la Terra. Elcomponent abiòtic, un recurs natu-ral, científic i cultural no renovable,existiria encara que no hi haguésvida a la Terra, però sense la partabiòtica, la biòtica no pot existir.

En termes d’ús, els correntsmoderns potencien el coneixe-ment de cada un dels componentsdel patrimoni natural, contextualit-zant-los i integrant-los desprésamb la resta de components delpatrimoni cultural, tangibles i intan-gibles. El resultat és una valorització renovada delconjunt.

A cada instant de la història geològica de la Terrali han correspost uns paisatges generats per la dinà-mica de l’interior, la superfície i els oceans, combinadaamb l’atmosfèrica i la dels éssers vius.

Els indrets accessibles amb significat geològicque serveixen per entendre parts de la història de laTerra, són llocs d’interès geològic. Molts d’ells tambétenen significació en termes de paisatges culturalsque els insereixen en altres elements patrimonials. Lahumanitat n’ha utilitzat molts amb finalitats diverses,des de l’habitació a les activitats extractives, o des deles creences i llegendes al gaudi esportiu i turístic.

El turisme interessat en el patrimoni geològic s’a-nomena geoturisme. Ha estat el darrer dels tipus de

El Patrimoni

L’Institut Cartogràfic de Catalunyai els Geoparcs Unesco

Habitualment, el patrimoni cultural esconsidera format per tres components: lacultura tangible, la cultura intangible i lanaturalesa.

Escull de Vilanoveta(85 milions d'anys).

Escull de la Gran BarreraAustraliana (Esmeralda Caus).

turisme cultural i de natura en suscitar atenció i és elmenys conegut. És un tipus de turisme sosteniblebasat en la part abiòtica del patrimoni natural, es trobien medi rural o urbà, i afegeix una dimensió nova a ladefinició clàssica de turisme de natura, basat en fauna iflora, que pràcticament ignora el seu suport materialvital.

El 8 de setembre de 2015, la Conferencia Generalde la UNESCO va aprovar el Programa Internacionalde Ciències de la Terra i Geoparcs. Les directrius ope-ratives dels Geoparcs Mundials adopten, essencial-ment, les proposades l’any 2000 pels quatre fundadorsde la Xarxa Europea de Geoparcs, que adaptaven lesdel Programa de Turisme Geogràfic Sostenible de laNational Geographic Society.

V I S T A I R E

Xavier Berástegui. Geòleg, subdirector

adjunt de Geologia i Suport a la Legalitat

de l’Institut Cartogràfic i Geològic de

Catalunya (ICGC).

✒

Fotos: ICGCgeològic

46 N A B I U S

Un Geoparc Mundial UNESCO és una àreageogràfica delimitada i contínua, amb un patrimonigeològic de rellevància internacional que es gestionaen el seu conjunt, integrant-lo amb el component biò-tic i amb els elements culturals materials i immaterials.Sensibilitzant a la població local de la importància delpatrimoni geològic del seu territori, proporcionen sentitd’orgull per la regió, enfortint la identificació amb lazona. Mitjançant el geoturisme, estimulen la creacióde treballs nous i d’empreses locals innovadores, pro-mouen formació de qualitat i generen noves fonts ioportunitats d’ingressos, alhora que el patrimonigeològic queda protegit.

Un Geoparc no és cap figura legal de protecció nipot imposar restriccions a les activitats. L’entitat que elgestiona vetlla per la conservació del patrimoni geolò-gic amb la col·laboració de la població local. Les úni-ques restriccions que poden existir són les delsespais protegits que ja hi hagi en els territoris delsgeoparcs.

L’ens promotor d’una candidatura a Geoparc hade demostrar una organització de gestió sòlida i laimplicació d’entitats i població local; ha de presentar la

V I S T A I R E

El poble d’Abella de laConca està adossat al’Anticlinal de Bóixols.

documentació al Comitè Nacional UNESCO corres-ponent (a Espanya, el Comité Español deGeoparques) i facilitar una visita d’inspecció exhausti-va d’uns avaluadors independents. Ha de tenir un Plad’Actuació Quadriennal, que serà seguit i avaluat rigo-rosament al cap dels quatre anys amb una nova visitad’inspecció. Si l’avaluació fos desfavorable, elGeoparc podria ser expulsat de la Xarxa.

La Xarxa Mundial UNESCO consta de 140 geo-parcs de 38 països, dels quals 13 han estat incorpo-rats l’any 2018.

Els 73 geoparcs europeus formen la XarxaEuropea. Dels tres admesos el 2018, el GeoparcMundial UNESCO Conca de Tremp - Montsec n’és un.

A Espanya hi ha dotze geoparcs, organitzats enel Fòrum de Geoparcs. Als Pirineus son els de laCosta Basca (2010), Sobrarbe (2006) i Conca deTremp - Montsec (2018).

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya(ICGC) dona suport científic, tècnic i logístic als dosque hi ha a Catalunya: El Geoparc de la CatalunyaCentral (2012) i el de la Conca de Tremp - Montsec.

El Geoparc UNESCO de la Catalunya Central,número 89 de la llista mundial, s’organitza en un

Restes de gasteròpodes acumulades entreels fangs d’un antic delta (55 milions d’anys).

Zona de falla d’Abella.

1 6 / 2 0 1 8 47

Massachs. Entre els elements culturals que comple-menten el patrimoni geològic es poden esmentar les vin-yes del Pla de Bages, la Cova de Sant Ignasi, el Puig dela Balma, el Mon Sant Benet, castells i monestirs medie-vals i molts jaciments arqueològics.

Amb el número 137 de la llista mundial, el GeoparcUNESCO Conca de Tremp – Montsec és el més jovede l’Estat. S’organitza com una Associació de Municipispresidida per l’Alcalde de Tremp, integrada per tots elsmunicipis del Pallars Jussà; Baix Pallars, al PallarsSubirà; Àger, Vilanova de Meià i Camarasa, a laNoguera; Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, i els ConsellsComarcals del Pallars Jussà i de la Noguera. Rep el

suport de l’ICGC principalment mitjançant el Centrede Suport Territorial Pirineus (CSTP) quel’Institut té a Tremp.

Entre els actius geològics patrimonials hiha congostos, com Mont-Rebei, Terradets oCollegats; estanys, com Montcortés i Basturs isalines, com les de Gerri. A la Conca de Tremps’han descobert les restes dels darrers dinosau-res que van poblar la Terra. Entre els aspectes

culturals hi ha castells de frontera, molts jacimentsarqueològics, el CSTP, amb una col·lecció de monò-

lits de sòls única a Catalunya i que no existeix a capaltre Geoparc del mon, el Parc Astronòmic del Montseco el Museu dels Dinosaures de la Conca Dellà.

La participació de l’ICGC ha estat certament impor-tant en l’èxit de la candidatura que, mitjançant el ComitéEspañol de Geoparques, l’Associació va presentar a laUNESCO. Un conveni facilita els domicilis del’Associació i de la Seu Científica al CSTP i que una per-sona tècnica de l’ICGC exerceixi la direcció científicadel Geoparc. Accions com el guiatge geocientífic de lavisita d’inspecció dels avaluadors de la UNESCO, laredacció d’un document comparatiu amb un altreGeoparc dels Pirineus o l’edició i la publicació del MapaGeoturístic a escala 1:100.000, entre altres aportacionsde l’ICGC, han estat molt apreciades.

Practiqueu el geoturisme i visiteu els geoparcs.Segur que repetiu!

Patronat depenent del Consell Comarcal del Bages,presidit pel President del Consell Comarcal. Agrupa elsmunicipis del Bages més Collbató, al Baix Llobregat, iSanta Maria d’Oló, l’Estany, Moià, Calders i Monistrol deCalders, al Moianès. L’any 2015 va passar la primeravisita d’avaluació per a la qual l’ICGC, representat alComitè Científic, va donar suport en diversos aspectes iha editat i publicat el Mapa Geoturístic del Geoparc aescala 1:50.000 i una guia d’itineraris geoturístics.

Alguns dels seus actius geològics son els anticsdeltes (ara muntanyes) de Montserrat i Sant Llorenç delMunt, la muntanya de sal de Cardona, les coves del Toll iles de Collbató o el Museu de Geologia Valentí

El patrimoni geològic de Catalunya el constitueixen totsels elements que permeten comprendre els diversosambients i paisatges que van existir al llarg de 600 milionsd’anys d’història geològica. La mesura de la riquesa delpatrimoni geològic la dona el nivell de geodiversitat. Unaullada als colors del mapa geològic de Catalunya és sufi-cient per adonar-se’n.

V I S T A I R E

La gamma de colors de les argiles garumnianes ressaltal’elegància dels badlands de la Conca de Tremp.

Mapa geològic de Catalunya

48 N A B I U S

V I S T A I R E

Màrius Domingo. Ornitòleg✒

Turismeornitològic

Una nova oportunitatper al Pirineu

Històricament, s’ha observat la presènciade la diversitat d’espècies d’ocells de for-ma molt diferent. Sempre des del punt de

vista subjectiu dels humans, hi ha ausque s’han considerat útils i d’altres que,

senzillament, i dit de forma una mica gro-llera “no serveixen per a res”.

Interior d’un aguait al Pirineuper a fotografiar volters.

1 6 / 2 0 1 8 49

▼

V I S T A I R E

És ben evident que per poc que ens endinsemen la cultura biològica i ecològica, totes les espè-cies animals, fins i tot les més insignificants, sóninfinitament útils i la seua absència pot comportardesastres incalculables. Si teniu una estona con-sulteu a sant Google la història de la reintroducciódel llop al Parc Nacional de Yellowstone. Un relatmolt alliçonador. Si no s’hagués fet, potser a diad’avui els boscos a la zona gairebé haurien desa-paregut.

Però amb els anys, i sobretot amb el canvi decostums, alguns animals que anys enrere es con-sideraven totalment inútils, la presència dels qualsno passava de ser una anècdota més o menyspreuada segons la sensibilitat de cadascú, vanesdevenint més i més interessants. Interessants iútils per al gaudi de cada cop més gent que coneixi estima la natura, i fins i tot des del punt de vistaeconòmic arriben a ser rendibles creant nous nín-xols d’ocupació professional.

En el cas concret dels ocells, podem parlaravui amb tota propietat de turisme ornitològic.Efectivament, aquesta és una activitat que estàcreixent exponencialment en les seues diversesformes. I que cada cop ens porta més i més viat-gers que venen expressament al nostre país i ales nostres valls per a observar i/o fotografiar algu-nes d’aquestes joies. A les Terres de l’Ebre, perexemple, ja fa anys que s’han adonat de laimportància d’aquest tema i ho podem veure per-fectament reflectit en l’èxit que té cada any l’esde-veniment que organitzen a la tardor l’ICO (InstitutCatalà d’Ornitologia) i Lynx: el Delta BirdingFestival. Podeu anar a la pàgina web i conèixer-neels detalls.

Trencalòs. Gypaetus barbatus.

Voltor negre. Aegypius monachus.

Llibre d’autor britànicsobre on observarocells a Catalunya izones properes.

Un primer impacte pot ser, simplement, el turis-me interior. Les diverses tasques científiques i divul-gatives dels quasi nou-cents afeccionats a l’ornitolo-gia que tenim a Catalunya activen nombrosescontractacions d’estades, viatges i fins i tot guiatges.Ja existeixen diverses empreses especialitzades eninstal·lar aguaits (hides) per a fotografiar àligues, vol-tors o sisons, per exemple, la Societat Catalana deFotògrafs de Natura compta amb més de cent-cin-quanta socis. I ja hi ha uns quants ornitòlegs profes-sionals que viuen de les tasques científiques, cursoso guiatges. Fins i tot fa anys que funciona unaAgència catalana de Turisme Ornitològic.

Podeu entrar al web de l’ICO, és el principal grupque aplega als ornitòlegs, afeccionats o professio-nals de Catalunya, promociona moltes activitats,entre totes aquestes activitats, hi ha censos i monito-ratges, amb la intenció de conèixer millor les nostres

poblacions de moixons. Per exemple, el SOCC(Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya).

Aquest cens es fa des de 2004, i, a diferència dela majoria de censos, i com ens diu el seu nom, s’o-cupa de comprovar quines espècies comunes hi haen un determinat territori amb recorreguts periòdics,dos cada any a l’hivern i dos més a la temporada decria. Amb aquesta periodicitat es pot arribar a deter-minar quines espècies disminueixen en les seuespoblacions i quines augmenten, es tracta, doncs,d’un excel·lent bioindicador de l’estat dels ecosiste-mes, sobretot si aconseguim mantenir-lo durant moltde temps.

Però, és clar, també ens interessa atraure gentd’altres països. El turisme ornitològic mou gent ambalt poder adquisitiu, que acostuma a allotjar-se enhotels i llogar vehicles o guies locals, generant impor-tant activitat econòmica. Cal divulgar i donar a conèi-xer el nostre patrimoni, que no s’acaba amb magní-fics paisatges, art romànic, gastronomia i poblesdeliciosos. Tenim al nostre Pirineu l’únic lloc d’Europaon es pot, per exemple, restar embadalit observant el

Gall fer. Tetrao urogallus.

V I S T A I R E

vol de les quatres espècies de voltor: el comú (el vol-ter de les Valls d’Àneu), l’aufrany (l’àguila blanca), elvoltor negre i el trencalòs. I no sols això, també elpodem fotografiar mercès a la tasca de la FundacióCatalunya la Pedrera a Alinyà o de la Generalitat aBoumort. O gaudir de les àligues daurada, calçada imarcenca. També perdiu blanca, gall fer i pela-roques. Si us molesteu a cercar als comptesd’Instagram dels grans fotògrafs de natura interna-cionals, (Markus Varesvuo, Jari Peltomaki, per exem-ple) veureu que venen aquí de tot el món a copsarimatges impressionants d’aquestes meravelles.

Per cert, una recomanació, entreu al bloc i alcompte d’Instagram de la Carme i l’Emili (croniques-naturalistes.blogspot.com i casalsjurado), paga moltla pena. Fotògrafs de nivell mundial Km 0.

És ben clar que els ocells formen part del nostrepatrimoni, que s’han de conservar i la gent del paíshem d’aprofitar el privilegi que ens ha atorgat laNatura i no solament gaudir-ne nosaltres mateixos,sinó compartir amb gent respectuosa i rendibilitzar-ho com un valor més. Que ningú mai més no torni apensar que l’aigüerola fent submarinisme o l’àligadaurada volant a vela “no serveixen per a res”.

Ben al contrari, serveixen per a molt, però peraixò cal que hi siguin, amb el seu entorn ben conser-vat i garantint el seu futur.Cercavores. Prunella collaris.

Blauet. Alcedo atthis.

Aufrany. Neoprhon percnopterus.

50 N A B I U S

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu us desitja...

i cultural any

Consell Culturalde les Valls d’Àneu

Creu de Sant Jordi 2016

Bones Fe

stes

!2019

52 N A B I U S

Durant les glaciacions, les antiguesconques de recepció torrencial es varenconvertir en circs glacials on s’acumula-va la neu i es transformava en gel.Aquestes zones configuren l’actual altamuntanya, per damunt dels 2000metres, al voltant dels massissos de laPica d’Estats, Peguera, Medacorba,Bassiero, Certascan, Mont-roig, Saloria iMarimanha. Hi ha circs individualitzats(Coma de l’Orri, Canalbona, Clots de

És ben conegut que en un passat no gaire llunyà les altesvalls pirinenques estaven ocupades per glaceres.Durant el Quaternari, els últims 2,5 milions d’anys de la

història de la Terra, l’alternança de períodes freds (glaciacions)i càlids ha determinat l’avenç i el retrocés de les glaceres a lesregions situades a altes latituds i a les serralades de muntan-ya. Tot passejant pel nostre entorn més immediat i observantel paisatge de l’alta conca de la Noguera Pallaresa, se’nsobren molts interrogants: Quina extensió i gruixària tenien lesglaceres? Quina és la seua edat? Com van modelar el relleu?.Intentarem donar resposta a aquestes preguntes.

V I S T A I R E

Josep Ventura. Geòleg, col·laborador del Grup de Recerca ANTALP - Antarctic,

Arctic and Alpine Environments, Departament de Geografia, Universitat de Barcelona.

Jaume Bordonau. Geòleg, Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà,

Universitat de Barcelona.

✒

Fotos: Josep Ventura, Google Earth, Raimon Pallàs

L’empremta glacial L’empremta glacial a l’alta conca de la Noguera Pallaresa

La glacera de la Noguera Pallaresa,la més gran del Pirineu meridional

Formes d’erosió glacial alCirc del Cap d’Estany

Gerber (Bonaigua).

1 6 / 2 0 1 8 53

V I S T A I R E

Rocablanca, Pui de la Bonaigua), esgla-onats (Unarre, La Gallina, Guerossos) icoalescents (Peguera, Cabanes,Gerber, Romedo, Àrreu). Els circs estandelimitats per crestes i vessants abrup-tes i al seu interior s’hi troben sovintestanys que ocupen antigues cubetesde sobreexcavació glacial.

No tot el gel que alimentava la gla-cera de la Pallaresa provenia dels circspallaresos. Part del gel de la glacera deRuda, a la Val d’Aran, passava a la con-ca de la Pallaresa pels grans colls detransfluència glacial del Plan de Beret idel Port de la Bonaigua. Per altra part,les glaceres de plataforma que cobrienantigues superfícies d’erosió, zones ele-vades de relleus suaus (Muntanyó, Colld’Airoto, Ras de Bonabé, i els ports deColatx i Guiló), també aportaven gel a laglacera de la Noguera Pallaresa.

A les valls altes situades per damuntdels 1500 metres, especialment enterrenys granítics i quarsítics, el modelatglacial també és evident. És caracterís-tic el perfil transversal de la vall en formad’obi i el perfil longitudinal esglaonatamb diversos llindars rocosos (Nyiri,Estats, Cabanes, Baiau). Moltes valls tri-butàries, on el volum de gel era relativa-ment petit, es troben penjades damuntde la vall principal on la major quantitatde gel determinava una major capacitaterosiva. En aquests casos, les valls tri-butàries enllacen amb la principal mit-jançant antigues gorges subglacials iespectaculars salts d’aigua (per exem-ple, als barrancs de Sotllo i de Broate i alriu de Noarre). Menys abundants queals circs, a les valls altes també es tro-ben cubetes de sobreexcavació glacialocupades encara per estanys (Sotllo,Areste, Sant Maurici) o reblertes desediments amb “aigüestortes” en super-

Cubeta de sobreexcavació glacial a l’Estanydel Muntanyó (Àrreu).

Dipòsit de till al Barranc de Vinyals (Ribera d’Isil).

fície (Pleta de Guerossos, plansd’Arcalís i de Baiau).

L’extensa àrea d’acumulació glacialva permetre, durant els moments demàxim englaçament, la formació de tresgrans llengües glacials a les valls princi-pals (Àneu, Cardós i Ferrera), connecta-des entre sí i emetent una llengua de glaçfinal que va arribar pràcticament a Sort,amb un recorregut total d’uns 60 km.

Complex glacial d’Unarre: 1. Morenes laterals de Cerbi.2. Dipòsits fluvioglacials i tillsd’Aurós.3. Terrasses fluvioglacialsd’Unarre.

23

11

▼

54 N A B I U S

D’aquesta manera, la glacera de laNoguera Pallaresa fou la més exten-sa del vessant meridional delPirineu. Els dipòsits glacials que esconserven permeten acotar el gruixde glaç entorn als 600 m (Esterrid’Àneu a Àneu i Lladorre a Cardós) ials 500 m (Àreu a Ferrera), amb unpic màxim de 800 m a Esterri d’Àneui 400 m a Llavorsí. Als massissosperifèrics de Mainera, Saloria, Orri iAltars també es van desenvoluparpetites glaceres de circ i de vall queno varen arribar a connectar amb lestres llengües principals.

A les tres valls principals predomi-nen les morfologies fluvials en formade “V”, fruit de l’erosió postglacial delsterrenys pissarrencs que emmascarael modelat glacial. Tanmateix, elmodelat glacial encara és especial-ment evident a les cubetes de sobre-excavació situades al llarg de les valls(Esterri d’Àneu i Escaló a les Vallsd’Àneu; Boavi, Pla de la Borda iQuanca a la Vall de Cardós) i alseixamplaments del fons de vall que estroben a la Vall de Cardós (entreLladorre i Ribera de Cardós). La cube-ta de sobreexcavació d’Esterri d’Àneués la més gran del vessant sud piri-nenc (6,5 km x 1,5 km) i es localitza

V I S T A I R E

Morena de circ (1) i petita glacera rocallosa activa (2) al Circ de Baiau (Vall Ferrera).

111

2

Arcs i solcs de glacera rocallosa relicta sota el Pic de les Agudes (Cabanes).

just a la confluència de les dues gransbranques de la glacera de laPallaresa (Ribera d’Isil i Bonaigua) ontambé s’hi abocaven les glaceresd’Espot i Unarre. Estudis geofísicshan determinat una profunditat màxi-ma de 400 m corresponent a un anticllac actualment reblert de sediments.Als vessants de les valls, entre 200 i600 metres per damunt dels fons devall, es troben restes de dipòsits gla-

No tot el territori va estar ocupatper glaceres. A les capçaleres situa-des a menys de 2200 metresd’alçada no hi trobem cap circ gla-cial i l’erosió en els circs glacials noha eliminat totalment les extensessuperfícies suaus que ocupaven elterritori entre els 2000 i els 3000metres d’alçada (Plaus de Boldís -Montarenyo, Cumials - Muntanyó,Campirme - Serra Plana, Malh deBolard, Campmajor, Ras de FontNegra, Rasos de l’Orri) abans delQuaternari. Als vessants de les tresvalls glaciades, entre el límit supe-rior assolit per cada glacera i lescarenes, i a les valls laterals no gla-ciades la dinàmica geomorfològicaes caracteritzava per processosperiglacials (lligats a la presènciad’un sòl glaçat), nivals, torrencials ide vessant.

Zones descobertes de glaç

cials (anomenats tills) i d’altres sedi-ments relacionats que dibuixen cor-dons morènics o modelen replans,tradicionalment ocupats per conreus ipastures, on s’ubiquen molts poblesde les valls (Son, Jou, Burgo, Aidi,Lleret, Boldís, Esterri de Cardós).

V I S T A I R E

Cubeta de sobreexcavació glacial d’Esterri d’Àneu.

L’absència de complexos gla-cials terminals als trams finals deles valls obliga a cercar registressedimentaris (tills, sediments gla-ciolacustres i fluvioglacials, dipòsitsperiglacials de vessant) en altreslocalitzacions per poder reconstruirl’extensió glacial ordenada al llarg

Les formes d’acumulació i elsdipòsits glacials: elements clau per a la reconstrucció del glacialisme

Dipòsits glacials entorn a la cubeta d’Esterri d’Àneu:1. Esterri d’Àneu.2. La Guingueta d’Àneu.3. Son.4. Jou.CE. Cubeta d’Esterri d’Àneu.BE. Blocs erràtics (glacials).MT. Morena del Pla d’Estaro - Pas del Coro (transfluència glacial).MPS. Morena de les Planes de Son i complex glaciolacustre.MC. Morena de Casterasso.TA. Till i dipòsits d’obturació de Rose.TJ. Till i dipòsits fluvioglacials de Jou.TE. Ttill i dipòsits glaciolacustres d’Estaís.MB. Morena lateral de Berrader (Espot).

▼12

3

4

CE

BE BE

MT

MPS

MC

BE

TATJTE

MB

1 6 / 2 0 1 8 55

56 N A B I U S

Parlem d’un temps no tant llunyàTots els dipòsits glacials de la

Pallaresa corresponen a la darreraglaciació, exceptuant uns blocs d’ori-gen glacial inclosos en un movimenten massa a la vall de Caregue. Tot i lamanca de datacions numèriques (úni-cament s’han datat els sediments del’Estany de la Coma de Burg), darrera-ment s’ha establert una “cronologiarelativa” configurada per diferentsfases glacials agrupades al voltant detres moments clau dins la darrera gla-ciació del Plistocè Superior (126.000 -11.700 anys) i entrant també dinsl‘Holocè (11.700 anys - actualitat).

A la Noguera Pallaresa, la màxi-ma extensió glacial, amb les glaceresd’Àneu, Cardós i Ferrera confluint alsvoltants de Llavorsí i formant una llen-gua final amb el front situat entre Rialpi Sort, s’assoleix fa més de 50.000anys. Al voltant d’uns 24.000 anys, tot icorrespondre a una fase de creixe-ment glacial, les tres glaceres deixend’estar connectades i la glacera princi-pal de la Pallaresa, amb el seu frontsituat prop de l’aiguabarreig amb el riuRomadriu, obstrueix a Llavorsí el dre-natge de la vall de Cardós.Posteriorment, a partir dels 20.000anys, i en el marc d’un retrocés ràpid igeneralitzat de les glaceres, es pro-

del temps i també ladinàmica de les glace-res en funció del tipusde material sedimentat.Els dipòsits de terrassafluvioglacial situats a leszones distals de la gla-cera (Escàs, La Bastida,Bressui, Llavorsí) sónpoc freqüents. Els princi-pals dipòsits els trobem,a diferents alçades,empastant els vessantsde les valls en forma detills i morenes i formantacumulacions degudesa l’obturació del drenat-ge de valls tributàriesper part de la glacera de la vall princi-pal. Els replans superiors es trobena 500-600 metres per damunt de lavalls d’Àneu (Vinyals, Sumís i Matade Borén), Cardós (Lleret, Boldís iGinestarre) i Ferrera (Costuix iOse); els replans de Breviari,Buixerri, Jou i Aidí són exemplesdels replans inferiors (200-300metres) a la vall d’Àneu. Més amuntdels replans superiors encara estroben blocs erràtics d’origen glacialde composició granítica, anomenats“molans” a les valls d’Àneu. Els prin-cipals “complexos glacials” situats ales confluències entre la glaceraprincipal i les glaceres afluents(Espot, Unarre), o bé construïts perla penetració i obturació de vallslaterals per part de la glacera princi-pal (Son, Tírvia), es troben a Espot(morena lateral de Berrader, till ipaleollac d’Estaís i con proglacialdels Estanyets); Unarre (dues more-nes frontolaterals molt ben conser-vades a Cerbi, l ’obturació delBarranc de Corriols, el till subglaciald’Aurós); Son (blocs erràtics supe-riors, el ti l l del Pas del Coro, lamorena, el paleollac i els cons flu-vioglacials de Les Planes de Son, lamorena de Son - Casterasso), iTírvia.

V I S T A I R E

Parlem d’un temps no tant llunyà

dueixen alguns episodis freds quepermeten l’estabilització, o fins i tot l’a-venç, de petites glaceres de vall, decirc i glaceres rocalloses, especial-ment evidents als circs de Ratera i deGerber, als circs situats al Nord delnucli Monteixo - Medacorba, a laComa de Burg, i també als circs deFinestres i Certascan. La darreramanifestació “freda” a la zona són lespetites glaceres rocalloses holocenesreactivades durant l’anomenadaPetita Edat del Gel (segles XIV a XIX)sota les cares Nord dels cims més ele-vats (Clot de Broate, Pics de Gerri i deSanfonts). Actualment no queda capglacera a l’alta conca de la NogueraPallaresa. Les glaceres actuals delsPirineus, en massissos que superenels 3000 metres d’alçada (Maladeta,Mont Perdut, Vinhamala, etc.), mos-tren un clar retrocés des del final de laPetita Edat del Gel, agreujat per l’es-calfament global d’origen antròpic.

Sovint, quan es vol donar respos-ta a tot un seguit de preguntes, s’o-bren nous interrogants. Si aquest textus ajuda a veure des d’una nova pers-pectiva un paisatge ja conegut i des-perta la vostra curiositat haurà com-plert el seu objectiu.

1 6 / 2 0 1 8 57

V I S T A I R E

Porta més mig segle fent teatre: 110estrenes i prop de 7.000 funcions,d'ençà que va actuar per primera

vegada el 1963 a l'Institut d'Estudis Nord-americans de la capital catalana. CarlesCanut (Barcelona, 1944) és un dels actorsmés aplaudits i reconeguts del país. De laseua vasta trajectòria, en destaquen lesinterpretacions a El rei Lear (2002) oMacbeth (2003). Amb Plataforma (2006), vaser guardonat amb el premi Max 2008 almillor actor de repartiment. També ha dirigit,ha fet cinema, doblatge i televisió. Desprésde treballar durant una dècada a Veneçuela(1973-1983), on, entre altres reconeixe-ments, va rebre dos premis nacionals deteatre, es va donar a conèixer, al gran

Actuant tinc la sensacióde ser propietari del temps

Aina Mercader. Periodista✒

Entrevista a l’actor pallarès Carles Canut

“ ”Els primers dies del 2017, rebia

l'encàrrec d'entrevistar l'admirat CarlesCanut. Després d'algun correu electrò-nic i unes quantes converses telefòni-

ques ens vam emplaçar a parlar "decara a l'estiu, avisa'm amb temps", era

l'única condició de l'actor. El 27 desetembre, coneixia la trista notícia:

moria Canut, icona del teatre català,als 74 anys, a causa d'una llarga

malaltia. Vaig poder parlar amb ell, enuna assossegada i tranquil·la conver-sa, un capvespre de començaments

de juliol, sense presses, de la seuapassió pel teatre i el Pallars i de projec-

tes de futur. En resta ara aquestadarrera entrevista com a testimoni.

públic, amb el personatge del Rafeques alprograma de TV3 Vostè jutja (1985) de lamà del periodista Joaquim Maria Puyal. Elsdarrers lustres, l'actor ha estat especial-ment vinculat al Teatre Romea, on va actuarper primera vegada a finals dels seixantaamb El deseo cogido por la cola. Del 2000 ▼

Fotos: Fons personal Carles Canut

al 2008 ha format part de laCompanyia Teatre Romea,el 2006 va ser nomenatdirector de la FundacióRomea per a les ArtsEscèniques i des de l'anypassat n'és el director artís-tic. El 2016 va ser distingitamb la Creu de Sant Jordi.Ens trobem una tarda caloro-sa d'estiu, a una terrassa d'unbar de l'Eixample barceloní.Un Aquarius i una aigua sen-se gas; la ciutat bull, entre eltrànsit i la xafogor, però l'actorenfila anècdotes i records i,per unes hores, pareix quesiguem a la vall de la NogueraPallaresa. S'aixeca el teló icomença la conversa...

Quan sóc a Barcelona trobo a fal-tar la tranquil·litat, la pau, l’aire pur quees respira al Pallars; el menjar, que ésde primera qualitat pels horts quetenim, i que et diré, l'atmosfera, l'am-bient és del tot diferent. I, és clar, elscompanys de tota la vida que saps queno et fallaran mai. Aquí, també tinc

58 N A B I U S

V I S T A I R E

Carles Canut (primer,començant per l'esquerra)amb els seus pares(César Canut i CarmeBartra) i germans (César,Carme, Enric i Jordi) a laporta de Casa Tatet, lacasa familiar de Gerri.

Pallaresos i amics acompanyant Carles Canut i el Consell Cultural de les Vallsd’Àneu el 2016, any en què van rebre la Creu de Sant Jordi. © (AI-CCVÀ)

amics, però no és el mateix. Tinc qua-tre fills i quatre néts i tots ells senten lamateixa passió pel Pallars. Aquestescoses, les vius o les trobes, és inútilprovar de transmetre-les.

Vostè és de Barcelona, però...A veure, no, per aclarir-ho, jo sóc

pallarès. Vaig néixer a Barcelona, sí,però estic empadronat a Gerri de laSal. Sóc el major de cinc germans i, al’hivern, fèiem la vida a Barcelona,estudiant, però, a partir, de Sant Lluís,del 21 de juny, aproximadament mosn’anàvem a Gerri i allà estàvem fins ala primera setmana d’octubre que eraquan començàvem les classes unaaltra vegada. Al Nadal i a SetmanaSanta també hi pujàvem. Per mi, lavida que jo he viscut, la que encaradiguéssim porto per dintre és la vidadel Pallars.

Hi continua pujant?Si estic fent teatre, no hi puc anar

tan sovint, és clar, però si no sempresóc allà. Hi tenim casa pairal, la delmeu besavi. Surto d’aquí, del pis de l'a-vinguda Tarradellas, arribo a Gerri i ésla prolongació de casa meua. Quan hivaig no faig res, practico el dolce farniente. M'agrada seure al balcó amb unbon llibre quan toca l’ombra, jugar a labotifarra, passejar, fotrem al riu al matíamb aquella aigua del desgel que hiha, que moltes vegades està més quefreda, glaçada!

d’Amèrica de parla castellana més a prop de Barcelona iem van dir La Guaira, a Caracas. Del 5 al 16 de juny del1973 vaig estar navegant amb un vaixell cap allà, van ser11 dies feliços, on es va parar el temps. En arribar, vaig tru-car a un xaval que havia conegut al grup de teatre del'Institut Nord-americà, va resultar que era el cap de publici-tat de Radio Caracas Televisión i em va donar feina. De

seguida em vaig posar a treballar coma productor de programes i mentres-tant em van proposar fer una obra i,amb la primera actuació em van donarel Premi Nacional de Teatre com amillor actor!

Mentrestant aquí hi havia dictadura...Quan me'n vaig anar d'Espanya,

tot era gris, l'únic que havia conegutera franquisme. Vaig arribar aVeneçuela, per casualitat, en el millormoment de la història del país, econò-micament i culturalment. I, per casuali-tat també, me'n vaig anar 10 anys des-prés quan començava el pitjor...

Com és que va decidir tornar?Em va trucar la Núria Espert per fer La tempestad, de

Shakespeare, durant sis mesos, la idea era tornar-me'n aVeneçuela amb el meu grup de teatre [Rajatabla], però elMario Gas em va oferir L'òpera de tres rals, de Brecht, imentre la feia em va sortir el personatge del Rafeques, vaigajuntar-me amb la meva dona i ja no em vaig moure més.

Ha visitat Veneçuela després?Hi continuo tenint molt bons amics i he anat a visitar-los

sovint. La darrera vegada que hi vaig anar, el 2005, no em dei-xaven ni sortir de l’hotel, que era al barri on precisament haviaviscut durant una dècada fent teatre. Ho vaig veure tan mala-ment que vaig pensar, ja us ho fareu!

1 6 / 2 0 1 8 59

▼

V I S T A I R E

Manté l'accent pallarès?En conservo molt la parla, sí, però

no té mèrit, tot és proposar-s'ho. Elmeu pare, els meus germans, a casa,tots parlem així. Amb l’inconvenientafegit que, per culpa de la meua pro-fessió, quan faig doblatge o segonsquina interpretació, he de parlar elcatalà normatiu, però tot s’aprèn i ésqüestió d’intenció! Està bé que s'esfor-cin a escoltar els altres també [riu]!

I parlant d'interpretar, com es va feractor?

Amb dos companys de l'escola,em vaig apuntar al grup de teatre quehi havia a la facultat on estudiava Dret,el Teatre Espanyol Universitari, i jam'hi vaig quedar. He estat autodidac-ta, tot i que vaig fer un curs a l'Institutdel Teatre, però de seguida em va tru-car l'Adolfo Marsillach per treballar.M'ho he fet als escenaris, amb lesgrans companyies que hi havia als sei-xanta i setanta. Tinc clar que un neixper algunes coses i no per unes altres.Jo, per dir-ho d'alguna manera, en néi-xer ja era actor. Si tens la sort de tro-bar allò per lo que serveixes, feliç!

El 1963 funda, amb SantiagoSans, GOGO Teatre ExperimentalIndependent i dos anys després debu-ta amb la companyia de la NúriaEspert, però aviat decideix marxar...

Tenia 29 anys i ja estava fart d’es-tar aquí. Vaig entrar a una agència deviatges i vaig preguntar quin era el port

Representant Sòcrates el2015 amb Josep M. Pou.

L’actor en un detall interpretatiu.Tenia clar que la paraula era elmés important.

60 N A B I U S

La situació allà ara és complicada... El Chávez va ser la conseqüència

de la impunitat i complicitat amb la qualels dos grans partits, durant més d'unadècada, es van alternar en el poder iho van anar robant tot; com d'algunamanera està passant aquí amb el PP iel PSOE. Cada vegada hi havia mésdiferències socials i quan va arribar alpoder, va passar el que va passar. Ladesgràcia és que en morir va entrar elMaduro i ja hem vist com va... D'algunamanera, penso que la situació aquí éssimilar. La veritat, no crec que succeei-xi res vinculat amb les armes perquè lagent recorda el patiment de la GuerraCivil. Espero que el que hagi de passartingui a veure amb el diàleg. El proble-ma és que hi ha dues parts que no dia-loguen. Jo sóc independentista, peròcrec que no veuré una Catalunya inde-pendent. No ens enganyem, darrerede les lleis, de la constitució espanyo-la, hi ha l'exèrcit. I que farà la gent comnosaltres davant d'un tanc?

Tornem al teatre, ha treballat ambgrans directors...

Per a mi hi ha tres grans directors,per sobre de tot: Mario Gas, CalixtoBieto i Xavier Albertí. Són tres monstresdels quals m'han quedat moltes cosesd'ells. També, és clar, amb el que vaigtreballar a Amèrica, a la companyiaRajatabla, el Carlos Giménez, un altremonstre!

També ha dirigit...Sí, però m’agrada molt més actuar.

El que m’agrada més d’actuar és quementre estic actuant no faig altra cosa.Et permet viure una realitat que t’ésaliena amb la qual et pots comprome-tre o no, això ja depèn de cada un, deltipus d’obra... I també existeix la sen-sació molt forta que ets propietari deltemps, del teu i del dels altres. Perexemple, em satisfà especialment feruna mirada cap al pati de butaca i cre-ar una situació de tensió i silenci, deveure què passarà. Si agafes al públicdes del començament ja el tens persempre!

Després de mig segle als escenaris,quin balanç en fa?

Estic satisfet amb la carrera com aactor que he tingut. Sempre he buscatla comoditat i la felicitat diària: la facili-tat per poder estar amb la família i anara Gerri sempre que he pogut. Si m’ha-gués preocupat de ser més famós,hauria continuat a la televisió fent per-sonatges com en Rafeques però aixòdóna popularitat, fama, no és prestigini respecte com a actor. Jo hauria fet lamateixa carrera teatral tant si haguésfet aquest personatge com no, però noseria tan conegut pel gran públic. Elmés important i més difícil és ser reco-negut pels companys de professió itambé pel públic. Que en un momentdeterminat molt dels joves vagin a veu-re el que tu fas, a veure què fa elCanut, això és una responsabilitat comdiuen, al meu poble, terrible!!! D'algunamanera, sóc mestre, vol dir que m’hefet gran, que sóc vell, ai!

Quins plans de futur té?Mira, no tinc cap intenció de jubi-

lar-me. El pla és seguir com estic, queestic molt bé. Fent exactament el queestic fent i, clar, seguir actuant. Eldesembre tornem amb Adossats, alRomea, és un èxit i ens ho passemmolt bé, la gent, que et diré, es pixa deriure!

Ens veiem al teatre!

Una de les darreres imatgesde l’estimat actor pallarèsCarles Canut.

V I S T A I R E

ments lèxics més idiosincràtics. Com a precedents,podríem parlar del Lèxic esmortoït (sic) de la parla deFraga (Josep Galan, 1997), del Valencià en perill d’extin-ció (Eugeni S. Reig, 1999), d’Aïna. Vocabulari temàtic deldialecte pallarès (d.d.a.a., 2007) o, fins i tot i salvant lesdistàncies, del Lèxic militant. Vocabolario di base dellalingua italiana proposto in catalano-algherese (AntoniArca, 1985). Ací, tanmateix, hi ha un treball filològic mésestricte, de descripció lèxica; però la gran novetat és lainclusió d’etnotextos, extrets de les gravacions, que ensen donen el context cultural, vital i viscut, de cada parau-la.

Sebastià Jordà, artista pontarrí, dissenyador, il·lus-trador i artesà és, al seu torn, especialista en temes deproducció audiovisual format a la Universitat deBarcelona. Té ja una experiència solvent en la il·lustracióde llibres de temàtica pirinenca, com Foc a les mans(Xavi Farré, 2014) o Les falles del Pirineu (Oriol Riart iSebastià Jordà, 2016). Al marge de la magnífica repre-sentació acolorida de la lletra que obre cada un delscapítols ordenats alfabèticament, com el títol indica, a lamanera d’un diccionari (i completant així totes les lletresde l’abecedari), una sèrie de paraules patrimonials repre-sentatives –aproximadament una per capítol— sónrepresentades gràficament amb una estètica que recor-da a camins el còmic i d’altres vegades el conte infantil,però gairebé sempre amb una càrrega onírica degran valor estètic que fa molt més passador un lli-bre que, en definitiva, és de dialectologia.

Una bona aposta per a endinsar-se,doncs, de manera fàcil i agradosa, en ellèxic patrimonial pallarès i en la cultu-ra pirinenca.

1 6 / 2 0 1 8 61

L I T T E R A

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

El treball d’Isaac Beà, magníficament il·lustrat de lamà de Sebastià Jordà, és un diccionari atípic. Defet, és molt més que un diccionari. Podríem dir que,

a través de les paraules, ens proposa un viatge bidimen-sional, en l’espai i en el temps. En l’espai, perquè hi reco-neixem un paisatge: les paraules, en la seua forma (el sig-nificant, en diríem), tenen denominació d’origen, is’arrapen a la terra que les ha vist nàixer. En el temps,perquè són testimoni d’una època, d’una manera de viurei d’una gent. Ben pensat, aquest és el principal inconve-nient dels estudis etnogràfics (inclosa l’etnografia lingüísti-ca), que hi porten associada una important dosi de melan-gia, de nostàlgia i visió sentida d’un món que fou però queja no hi és, o que constatem que se’n va a poc a poc i demanera silent.

Isaac Beà, enginyer tècnic agronòmic i doctor enFilologia Catalana per la Universitat de Lleida, va ser undels investigadors del projecte “Aixalda. Estudi integraldel dialecte pallarès”, i la seua tesi doctoral, El parlar delPallars Sobirà i la Vall Fosca, n’ha estat un dels principalsfruits acadèmics. El contacte directe amb les gravacionsrealitzades (en una operació sense precedents que vainvolucrar vora una trentena d’investigadors del territori) atots els nuclis de població del Pallars Sobirà i la VallFosca, li va permetre d’amerar-se de pallarès —ell éssegrianenc de secà, de Sunyer— i extraure’n els ele-

Diccionari etnogràfic pallarèsIsaac BeàIl·lustracions: Sebastià JordàPagès Editors. Lleida, 2018

Sense bèsties de càrrega ni de tir, el diccionari etnogràfic ensajuda a fixar el vocabulari. Vegeu-hi en l’animal la rabasta alcul, el bast a l’esquena i la morralla al cap. Foto: AI-CCVÀ

Ramon Sistac. Professor de la Universitat de Lleida✒

Laureà Pagaroles i Xavier Tarraubella, autors del llibre “LaConca de Tremp, celler del Pirineu”, coincideixen en tresaspectes acadèmics i professionals que han estat fona-

mentals per l’elaboració d’aquest treball: estan especialitzatsen història Medieval i Contemporània respectivament, esdediquen professionalment a l’arxivística i han fet recerca enl’àmbit de la història local. La primera característica els hapermès endinsar-se, amb la màxima solvència i rigor, en unrecorregut històric de 2.000 anys de vinya i vi al nostre país. Lacondició d’arxivers els ha proporcionat un coneixement acurati aprofundit de les fonts documentals bàsiques per la redacciódel llibre. Finalment, la recerca sobre les Terres de l’Ebre, en elcas del Laureà, i de l’aventura hidroelèctrica al Pallars, per partdel Xavier, ha estat bàsica per l’adquisició d’una metodologiade treball apropiada per aplicar en un estudi d’aquestes carac-terístiques.

Aquest bagatge teòric, imprescindible per afrontar unaobra tant ambiciosa, tenia el perill de convertir el llibre en unestudi feixuc i de difícil lectura destinat exclusivament a cer-cles acadèmics i universitaris. Res més lluny de la realitat. Elsdos autors, sense abandonar el més mínim rigor, han redactatun llibre amb una prosa neta i precisa que es llegeix gairebécom un relat novel·lesc. Un relat que s’estructura en duesparts clarament diferenciades. En la primera es fa un repàscronològic de l’evolució del conreu de la vinya a la Conca deTremp on s’analitzen les èpoques de gran expansió (Alta EdatMitjana i segles XVIII i XIX) i els períodes de profunda crisi(Baixa Edat Mitjana i bona part del segle XX) . En aquest sentitcal destacar els capítols dedicats als efectes de la fil·loxera enl’economia vitivinícola de la Conca i la seva progressiva recu-peració a finals del segle XX.

En la segona part s’aborden diferents aspectes temàticsrelacionats amb el cicle tradicional de la vinya (sistemes de

conreu, varietats, procés d’elaboració, cellers...) i elcomerç i consum del vi. És particularment interessant

aquest darrer apartat on el comerç del vi entreConca i Muntanya, durant els segles XVIII i XIX,

va esdevenir un element vertebrador del terri-tori pirinenc tal com indica el títol del llibre.

Els darrers apartats temàtics estan dedi-cats a descriure l’empremta que ha

deixat aquest conreu en la toponí-mia i en la tradició popular i

folklòrica de la Conca. Enresum, es tracta d’un treball

62 N A B I U S

L I T T E R A

Sisco Farràs. Historiador✒

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

La Conca de Tremp, celler del PirineuLaureà Pagaroles, Xavier Tarraubella

exhaustiu sobre un tema escassament tractat per la historio-grafia local i que la revitalització d’aquesta activitat econòmicaen els darrers anys el fa del tot imprescindible.

Hi ha un proverbi anglès que explica la felicitat en podergaudir de vells llibres per a llegir, de fusta antiga per a cremar,de bons vins per a beure i de vells amics per a conversar. Enbase aquest aforisme us proposo un consell per afrontar lacruesa de l’hivern: llegir el bell llibre ressenyat a la vora d’unallar de foc i amb la companyia d’una copa de vi de la Conca id’uns bons amics amb qui xerrar. Tindreu una estona de felici-tat assegurada.

Els autors amb el seu llibre, entre vinyes.

631 6 / 2 0 1 8

L I T T E R A

Conxita Mir. Universitat de Lleida✒

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

Es prou conegut que la frontera pirinenca fou un camíconstantment transitat des del mateix esclat de la guerracivil. El pas cap a França fou utilitzat per joves pròfugs

que no volien ser mobilitzats així com per religiosos i gent d’or-dre que escapaven de la violència revolucionaria que esdesencadenà en els primers mesos del sollevament militarcontra la República. Se’ls rebia i se’ls enviava França endins.Durant el trienni 1936-39 als departaments situats entre laGarona i el Loira. Als de l’Aveyron i el Puy-de-Dôme hi ferencap els exiliats que entraren des del Pallars per la frontera del’Arieja. Pallaresos o refugiats de pràcticament tota la geogra-fia espanyola que la Noemí Riudor tracta de documentar enaquest llibre dedicat a l’exili pallarès de 1938 a França.

L’autora ens dona a conèixer més de tres-centes perso-nes que la primavera de 1938, coincidint amb l’arribada de lestropes de Franco a Lleida, creuaren la frontera y foren envia-des a Rodez (Aveyron). També ens assabenta del centenarllarg que foren destinades a Clermont-Ferran (Puy-de-Dôme)després de passar els Pirineus a partir de primers de maig delmateix any. Entre aquestes s’hi trobaven cinquanta-tres veïnsde la localitat d’Alós d’Isil, un poblet del Pallars Sobirà, ambpoc més de dos-cents habitants segons el padró de 1936, quedecidiren marxar tots junts per tal de conjurar la por a larepressió de les tropes rebels, ja en aquells moments a lesportes de casa. Una decisió col·lectiva de fugida poc comú i,per això mateix, interessant de reconstruir i caracteritzar.

L’obra és el producte d’una recerca minuciosa que sesustenta fonamentalment en l’exploració de dades als arxiusde l’altre cantó de la frontera, on s’han localitzat rastres impor-tants de milers de persones. És en aquest arxius de fora on estroben les petjades principals que deixaren els exiliats en elseu recorregut, una informació que interacciona molt bé amben el conjunt de veus que ens parlen experiències viscudesper part de gent que ho abandonà tot en l’esforç per preservarla seua pròpia vida i la dels seus.

L’exili, com experiència col·lectiva que afectà directamenta milers de persones integrants de les classes populars,segueix essent encara una qüestió poc abordada. Els exiliatspallaresos, o els refugiats que deixaren Espanya a través delPallars, eren sobretot gent senzilla, emigrants, refugiats o des-plaçats que la guerra uní en una mateixa categoria, la d’exi-liats, que l’autora tracta de perfilar a partir d’interconnectardiverses realitats.

La seua aposta és explicar l’exili del 1938, prenent com amarc les relacions transfrontereres en temps de guerra i revo-lució, quan les violències polítiques i repressives arribarenamb la virulència pròpia a uns indrets situats en plena línia defront i allunyats dels centres polítics més actius.

De fet, poder comptar amb noves dades és un dels requi-

Exili 1938.L’exili pallarès a FrançaNoemí Riudor

sits en què es fonamenta l’ofici d’historiador. En aquest sentitcal remarcar que la informació personalitzada referida als mésde vuitanta pallaresos que l’estiu de 1938 van posar davant lacàmera a la caserna Gribeauval de Clermont-Ferrand, expres-sant gràficament la seua condició d’exiliats, constitueix una deles aportacions més valuoses d’aquest llibre. L’autora ha acon-seguit posar nom i esbrinar l’ origen i el renom de la casa de lamajoria. N’hi ha d’Alós, de Son, de València d’Àneu, deTavascan o de Lladorre. Només uns quants no han estat enca-ra a ser identificats, però la constància i l’empatia de l’autorapel territori i la seua gent permetran completar la tasca.

Detall de la foto coral que es vanfer els exiliats pallaresos (53 d’ellseren d’Alós d’Àneu) l’any 1938 ala caserna Gribeauval deClermont-Ferrand.

El juliol de l’any 1984, els meus pares es varen llogar unapartament a Esterri d’Àneu. Estava envoltat de prats,curull de flors i de natura, i recorde com em batia el cor

descobrint tanta vida. Aquella mateixa nit hi vaig posar unfanal sobre una tela blanca, que va atraure geomètrids exqui-sits i noctuids mai vistos. I els troncs dels xops els vaig pintaramb una melassa feta amb vinagre i restes de fruita, que dei-xava fermentar uns dies, i que va resultar ser una delícia per ales catocales més envellutades. Tenia catorze anys, icomençava a gaudir de la llibertat d’endinsar-me sol per lesmuntanyes: mentre mon pare i el meu germà se n’anaven apescar, i ma mare llegia en un prat, jo m’escapava a l’encalçdels meus estimats lepidòpters. Sentia la llibertat al cos, i res-pirava la puresa d’aquelles terres, mentre caminava a bon pasamb el caçapapallones i una motxilla plena de pots per a criarles més extraordinàries erugues mai vistes.

Un dia els meus pares varen voler descansar a l’aparta-ment, i jo vaig agafar alguns queviures i vaig dir que no m’es-peraren a dinar, que volia aprofitar la jornada. Vaig caminarbosc endins i vaig arribar a una pista forestal. Al poc va passarun land rover, que es va aturar: un parell de pagesos em pre-guntaren si volia estalviar-me una mica de camí i vaig pujar alcotxe. Vaig seure entre ells dos, una mica incòmode, pregun-tant-me si havia fet bé, i mirant el paisatge, que de colp i voltaes va obrir i va deixar pas a una praderia. I em portaren al cap-damunt de la muntanya. Allí em deixaren, a fer punyetesd’Esterri, però en un paratge d’una bellesa nimbada. I al poc hivaig veure volar la Parnassius mnemosyne, per primera i úni-ca vegada en la meua vida.

64 N A B I U S

L I T T E R A

Martí Domínguez. Professor i escriptor✒

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

Voliaines

Francesc Rodríguez

Vladimir Nabokov volia titular el seu llibre de memòriesMnemosyne. La veu grega mnemo significa memòria, iNabokov, com a lepidopteròleg contumaç, va voler homenat-jar amb el seu llibre de records familiars aquell ropalòcer pre-ciós. Malauradament, l’editor li ho llevà del cap, adduint queseria un títol que ningú no recordaria, i finalment va consentirtitular-lo Parla, memòria! En canvi, jo recordaré sempre aquelldia, i la tempesta que es va congriar en aquells cims muntan-yencs, que encara tenien grans rodals de neu, i com vaig arri-bar a l’apartament xop, ja quasi entrada la nit, i em vaig trobaruns pares malhumorats, temorosos per la meua tardança.Però, tant se val, va pagar la pena.

Per tot això, quan l’amic Ferran Rella em va parlar d’a-questa guia de papallones, de seguida em va fer il·lusióescriure una breu evocació d’aquells dies tan feliços.Francesc Rodríguez ha fet molt bona tasca amb aquests itine-raris, i la guia és molt útil per a poder distingir la major part deles espècies més comunes, que ara podeu fotografiar icol·leccionar en imatges digitals. Les fotografies que acom-panyen les fitxes són magnífiques, i deixaran pocs dubtes res-pecte a la identificació. No hi apareix la papallona Parnassiusmnemosyne, però sí la seua germana major, la imponentParnassius apollo. Tampoc no oblidaré mai la primera vegadaque la vaig veure, planejant majestuosa per un prat de mun-tanya, vora la Noguera Pallaresa. Perquè les papallones, ocom diuen al Pirineu, les voliaines, són com un primer amor: etmarquen per sempre i les dus en un replec secret del cor.

6 Itineraris per conèixer 30 papallones d’Àneu

1 6 / 2 0 1 8 65

L I T T E R A

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

Aprincipis dels anys 1980 amb el canvi a un règimdemocràtic, quan semblava que tot era possi-ble, vàrem creure que era el moment de saber i

donar a conèixer el que succeí al Pallars durant elsanys de la guerra civil, fets que els propis protagonistess’havien esforçat a oblidar fins aleshores i els quals gai-rebé mai s’explicaven a les generacions més joves.Amb el canvi, l’ombra de la por que cobrí el país durantla dictadura començava a esvair-se.

El treball que realitzàrem quedà plasmat en un llibreon s’intentà explicar els fets durant la revolució del 1936i la repressió del 1938, sense oblidar, però, els fetsbèl·lics en els quals no vàrem poder aprofundir tal comhaguéssim volgut per falta d’informació seriosa i mancad’accés a la documentació militar en aquells moments.

En la tasca de la recuperació de la memòria delque succeí a les Valls d’Àneu, durant aquell períodevàrem comptar amb l’ajuda de l’aleshores recent creatConsell Cultural de les Valls d’Àneu i dels seus directiusFerran Rella i Joan Blanco que ens facilitaren un seguitde contactes amb persones que havien patit directa-ment els fets més sagnants que es produïren a les Vallsd’Àneu, alhora que des del Consell impulsaren, mit-jançant conferències i exposicions, la divulgació delque fou i representà aquells anys de guerra per a lesValls d’Àneu.

He volgut recordar aquí aquest modest episodi,produït als inicis de les activitats del Consell Cultural deles Valls d’Àneu, com a mostra de l’esperit i neguit cul-tural que els seus directius han mantingut durantaquests 35 anys. Longevitat cultural admirable i, sobre-tot, desitjable en altres projectes culturals.

Avui, molts anys després d’aquell primer treball iamb els arxius oberts, però ja amb pocs protagonistesper raons d’edat, presentem el llibre “Indrets d’unaGuerra; Cronologia del front del Pallars, abril del 1938-febrer del 1939” – també amb el suport de ConsellCultural – amb el doble objectiu de facilitar el coneixe-ment històric i el geogràfic, és a dir saber que feren elsmilitars a les nostres muntanyes, saber on eren exacta-ment i conèixer el que hi resta actualment.

Indrets d’una guerra Manel Gimeno. Especialista en la GuerraCivil a les terres de Lleida i el Pirineu

✒

A l’hora d’estructurar el treball vàrem decidir, aprofi-tant la pròpia documentació militar, el model dels Diarisd’Operacions de les unitats militars, on descriuen dia adia la pròpia activitat i els indrets on es portà a terme,alhora que, sempre que fou possible, hi hem inclòsbibliografia que descriu indrets i situacions personals alfront del Pallars, amb memòries inèdites i entrevistesfetes durant els anys 1980.

El treball està reforçat amb suport fotogràfic per auna millor identificació dels llocs descrits, que si bépodien ser fàcilment identificats per les persones queviuen en aquella zona concreta, podia ser molt més difi-cultosa la interpretació del lloc per als que viuen enaltres zones.

Amb aquest treball volem donar a conèixer el quefou i que hi queda del front del Pallars, i a la vegada aju-dar a completar la trilogia que també es donà a lacomarca durant la guerra civil. La revolució, la guerramilitar i la repressió.

Manel Gimeno

Cap de la Travessa,sobre Cerbi.

66 N A B I U S

Us presento notícia de la reedició d’aquest llibre dememòries i dietari de guerra que el meu pare,Xavier Garcia i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1919-

1998), va publicar inicialment a l’editorial Pòrtic, el 1974, ique el 2013 tornà a imprimir, per a Garsineu Edicions, deTremp, el nostre bon amic Cisco Prats.

És la crònica d’un noi de divuit anys de la Lleva delBiberó que, des de la seua Vilanova marinera fins alscims del Pallars i de l’Alt Urgell, acabant al camp francèsde Vernet d’Arieja i al de reclusió del Castell de la SeuVella de Lleida, explica els últims mesos del front repu-blicà al Pirineu, entre març de 1938 i febrer de 1939, din-tre la 134 Brigada, de la 31 Divisió, de l’Exèrcit de l’Est.

El llibre té un pròleg (escrit el 1971, des de Siurana,al Priorat, on és enterrat) de Joan Sales, l’autor d’ Incertaglòria, la gran novel·la, justament, de la Guerra Civil,obra que el meu pare estimava amb deliri per veure-hireflectida la tragèdia que tants innocents –al front o a lareraguarda- van haver de passar, i el dietari patern estanca, el juny de 1970, trenta després d’haver estatescrit, amb unes reflexions –des de la maduresa de totaquest temps de combats per la justícia i la llibertat, perla cultura i la fe religiosa- en què l’autor rememora lesvivències de guerra de la seua primera joventut enmigdels grans paisatges del Pirineu (la por, la impotència, eldesig de tornar, la derrota irreversible), el retorn, amb elsfills, als escenaris dels combats (a Sant Corneli, davantde Salàs, a Pedres de Olo, a Tírvia, etc) i constata tot elque va venir, el franquisme, que va viure arriscadament,continuant els ideals cristians i catalans que van alimen-tar-lo durant la República.

L I T T E R A

Xavier Garcia. Periodista i escriptor✒

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

La meva guerra. 1936-39Xavier Garcia

Dues particularitats de l’edició inicial d’aquestesmemòries: el fet d’haver estat recollides i escrites justdesprés del retorn a Vilanova, el setembre de 1939, i elfet que un soldat ras, milicià de la cultura, volgués escriu-re-les, sense saber quan serien publicades, per tal queles generacions futures tinguessin el testimoni d’un jovedel passat recent, impulsat per les millors ànsies d’hu-manisme i d’humanitat, és a dir, d’un, com tants, que noestava involucrat en els perfils ideològics, polítics i mili-tars d’aquells que decidiren, realment, l’esclat de labogeria del conflicte, sobre el qual tenia paraules moltdures, no només pels qui el provocaren, sinó també pera tots aquells que, des de la venjança dels revoluciona-ris, donaren arguments als primers amb la implacablerepressió que seguí a la victòria militar.

Dintre la historiografia de la Guerra Civil vam tenir,primer, els anys seixanta, les aportacions dels hispanis-tes europeus o americans, després les dels vencedors i,només un cop mort Franco, els records dels vençuts,des de l’exili. Des de l’interior, i des dels soldats de lleva,potser aquest diari de Xavier Garcia i Soler va ser delsprimers en ser publicat al final de la dictadura.

1 6 / 2 0 1 8 67

L I T T E R A

LL

IB

RE

S

VI

ST

AI

RE

S

Va ser la matinada del 8 de març del1759. Diu que uns traginers quevenien del Pas van veure que d’u-

na de les finestres de casa Joan Antonid’Encamp en sortia una llum que anavaprenent forma humana i que anavapujant “fins que tots van veure com l’àni-ma d’Eulàlia de la Creu de Jesucrist,acompanyada per dos àngels que la por-taven agafada pels braços, es perdia enel cel encara gris”. Acabaven d’assistir alsensacional trànsit d’Eulàlia Mas iJaumet, donzella de 33 anys –l’edat deJesucrist, i no és casualitat– i probable-ment la filla d’Encamp que més a la vorahagi estat mai de pujar als altars.

Ho explica Josep Franco (Sueca,1955) a La Santa, títol acabat de sortirdel forn amb què reincideix en la novel·lahistòrica, el gènere que l’ha convertit enun dels noms més populars de les lletresvalencianes –amb un best -seller indiscu-tible com L’últim roder, 40 edicions i100.000 exemplars venuts, i dos premisAndròmina al sarró: Calidoscopi (1983) i La vida és dura(2016). Franco és a més un vell conegut nostre, que el 2001es va endur el desaparegut premi Laurèdia amb 7 parròquies:històries amb nom propi, i que ha canviat excepcionalment elsescenaris de la Ribera del Xúquer on acostuma a ubicar elsseus relats per l’Andorra de mitjans del Divuit, un momentdecisiu –diu– a mig camí entre la Guerra de Successió espan-yola –i el Decret de Nova Planta– i la imminent RevolucióFrancesa.

La idea, sosté, era explorar l’impacte d’aquestes forceshistòriques en una comunitat de muntanya, i els conflictes quegenera l'intent de subvertir aquest ordre secular. I ho fa a tra-vés del periple vital d’Eulàlia de la Creu de Jesucrist, personat-ge absolutament fictici –adverteix l’autor–, però vagament ins-pirat en un cas similar que es va registrar a la Sueca del XVIII.Eulàlia ja donava al ventre matern senyals del que havia devenir: plorava i plorava. I va continuar plorant després de néi-xer fins que la van batejar. Es veu que era una nena dotada desensibilitat especialíssima, donada a la mortificació i a lapenitència, i de qui es van conèixer un grapat de miracles: desde l’oportuna aparició d’un àngel que la va salvar de morir ofe-gada al Valira –i a mans de la madrastra!–, fins a levitardamunt d’un prat mentre endossava a un auditori integrat perhumils pastors un sermó sobre el misteri de la SantíssimaTrinitat, i la reglamentària curació d’una pageseta malalta deverola –un clàssic.

Vida d’Eulàlia de la Creu de Jesucrist,l’encampadana que no va pujar a l’altar

Josep Franco novel·la a ‘La Santa’ el periple miraclerd’una filla de casa Joan Antoni a mitjans segle XVIII.

Amb aquests antecedents –ialtres que es relaten a la novel·la–no és estrany que Eulàlia criésfama de santa i que el cas traspas-sés fronteres i arribés primer a laSeu –som als anys del bisbeCatalá–, després a Barcelona ifinalment a Roma. Eulàlia, en fi, vatenir a seva cort d’incondicionals,començant per Basilissa, la fidelcriada, però també se les va haveramb una colla de descreguts i,encara més preocupant, amb opor-tunistes com el conseller GonçalMorell, que va veure l’ocasió d’en-gegar un lucratiu negoci a comptede les (futures) relíquies de la pre-sumpta santa. D’aquí que en tras-passar Eulàlia s’organitzés entreels veïns una autèntica batalla cam-pal per fer-se amb un trosset delvestit mortuori.

Aquest és el panorama quedibuixa Franco a La Santa, amb

algun toc gore com el coll tallat de mossèn Ferran Belda,l’inquisidor que es planta per aquí dalt decidit a posar unamica d’ordre. No serà l’únic foraster il·lustre: el papaCliment XIII també ens enviarà els seus homes perquè niell ho tenia clar: tenia fusta de santa, Eulàlia? O era unapobra víctima més de la superstició preil·lustrada? Ella, enfi, va morir al llit de casa, i exactament el dia que havia pre-dit, que té un cert mèrit. Un segle abans, i per molt menys,hauria acabat penjant de forca ben alta: per bruixa. Que lipreguntin a Maria Galoixa, la bruixa del Vilar d’Ordino.

Josep Franco. Escriptor✒

L’autor, Josep Franco.

Pep Coll és el gran narrador del Pirineu. Començaramb una afirmació tan òbvia seria suficient per dei-xar aquesta ressenya de banda. Però si diem que,

com a bon trescador, a Pep Coll li plau, de tant en tant,de vaguejar per senders alternatius i no sempre trepit-jats, creiem que ja es transmet informació rellevant allector. Al mateix riu d’Heràclit és un d’aquests viaranysalternatius per on Coll ens convida a caminar. Unanovel·la que es desenvolupa en una època i regió on noens té acostumats: les costes de la Jònia, als segles VI iV aC. Perquè, per començar, cal dir que la novel·la enspresenta la vida d’un dels grans pensadors antics ante-riors a Sòcrates: Heràclit d’Efes, altrament conegut per«l’obscur», a causa de la dificultat a l’hora de capir elsentit dels seus aforismes.

Però no es tracta d’una biografia detallada o d’unahagiografia profana, sinó d’una evocació del personatgeamb múltiples llicències. L’autor mateix ens diu que haconstruït la novel·la de forma similar a la manera com elsarqueòlegs ens mostren les restes d’un jaciment; delimi-tant clarament allò que resta d’antic amb la reproducciódel que es creu que era la forma originària. El punt devista d’aquesta evocació ens el dóna qui, veritablement,és el protagonista del llibre: l’esclau Eleudos, un escrivàcarregat de sornegueria, picaresca i de vegades tanta omés filosofia que el seu amo, que l’acompanya per totarreu esperant algun dia esdevenir un llibert. Que nos’espanti el lector, si tem que el llibre només interessi elsavesats al pensament antic. Al contrari, el contingutfilosòfic apareix justificat per la quotidianitat i les vicissi-tuds que es relaten, de manera que esdevé transparent.Coll ha aconseguit entrellaçar un retrat possible del per-sonatge, la seua filosofia, les vivències i anhelsd’Eleudos i família, la història antiga i els viatges per laMediterrània oriental amb equilibri i versemblança. Per afer-ho, ha utilitzat un recurs que, per conegut, no deixa

de ser d’allò més efectiu: el contrast. L’hem vist milvegades i sempre funciona. Sherlock Holmes i

Watson. Quixot i Sanxo. I tants d’altres. Afegim-hi, doncs, el filòsof Heràclit: circumspecte,

aristocràtic, profund. I Eleudos, que creixen protagonisme a mesura que la

novel·la avança: emocional, prosaic,vital. Tots dos representen, mai

millor trobat, una dialèctica decontraris. Per donar el tret de

sortida a la narració Collens transporta a la pri-

68 N A B I U S

L I T T E R A

Eduard Batlle. Professor de filosofía✒

LL

IB

RE

S

VI

ST

AI

RE

S

Al mateix riu d’Heràclit

Fotos: Arxiu fotogràfic de l’IEI

meria dels 70, a Barcelona, quan l’autor assisteix a lesclasses de Filosofia d’Emilio Lledó, moment en què els«perses» contemporanis -no queda clar si són grisos orojos-, interrompen l’activitat acadèmica. Aquest fet pro-piciarà la troballa del text originari Llibre sobre la vida, elsfets i els pensaments d’Heràclit. Així doncs, el joc queColl ens proposa amb l’estratègia del «lligall trobat» és latranscripció d’una suposada obra antiga. La novel·la dinsla novel·la. Al llarg d’aquesta obra en que el lector viatja ales polis gregues de l’Àsia Menor, el delta del Nil oBabilònia, és d’agrair que l’edició compti amb mapes dela zona, una cronologia detallada, un annex amb el llistatde déus i herois de la mitologia grega i d’una nota finald’aclariments de l’autor que permeten que cap tipus delector quedi fora de context. Sigui novel·la biogràfica,sigui novel·la filosòfica, Al mateix riu d’Heràclit ens confir-ma allò que ja sabíem: Pep Coll és ara mateix

1 6 / 2 0 1 8 69

RE

VI

ST

ES

L I T T E R A

Ferran Alexandri. Director de Muntanya✒

Muntanya és actualment unarevista trimestral, que editael Centre Excursionista de

Catalunya (CEC) des de fa 48 anys,amb l’objectiu de reflectir tots elsaspectes de l’excursionisme i lesdiverses activitats que practiquensocis i simpatitzants: itineraris a peu,amb BTT, escalada, alpinisme,espeleologia, esquí de muntanya,etc., tant pel nostre país com arreudel món.

Muntanya fou la primera revistad’excursionisme en català.Provinent de l’esperit publicista del’entitat, que s’inicià amb l’anticButlletí del Centre Excursionista deCatalunya l’any 1891, el primerMuntanya aparegué el 1970, amb elnº 648, que era el resultat de sumarels números del Butlletí i del primerMontaña (aquesta capçalera encastellà). Per tant, no és agosarat dirque el CEC, a hores d’ara, porta gai-rebé 130 anys publicant sobreexcursionisme, sobre excursionisme científic fins i tot,esperit que s’imposà en el nostre club a finals del seglexix i principis del xx, gràcies a l’eminent geòleg NorbertFont i Sagué.

A partir del nº 857 (febrer 2005) començà una etapadecisiva en la qual, per primera vegada, la revista espublicava íntegrament en color, amb un treball d’edicióminuciós i un disseny molt elaborat per a cada article;l’any 2011 tornava a reinventar-se, amb un format querecuperava l’original de 1970 (17 x 24,5 cm), més pàgi-nes i un tractament renovat de tots els continguts. De fet,Muntanya és més que una revista, és un projecte viu queha il·lusionat i il·lusiona encara a tots aquells autors, pro-fessionals i excursionistes que la fem possible. Unarevista plena d’emocions i d’aventures per la qual hanpassat autors i alpinistes tan destacats com els germansRavier, Carles Albesa, Manuel Cortès, Josep M. Sala,Antonio García Picazo, Carmina Virgili, Enric Aragonès,Enric Soler i Raspall, F. Xavier Gregori, David Mengual,Narcís Garolera, Francesc Beato, Joan Jover, ArmandBallart, Jordi Pons, Dani Brugarolas, Miquel Sànchez,Jordi Canal-Soler, Ferran Latorre, Joan Solà o NúriaGarcia Quera, entre molts altres.

Muntanya va fer dos números especials dedicats al’entitat centenària i editora seua: l’any 1976 la revista fou

Muntanyamig segle al servei de l’excursionisme

portaveu dels actes commemoratiusdel centenari del CEC (nº 683), i el2016, en complir-se els 140è aniver-sari (nº 918). Aquest darrer númeroés especialment important perquè feiaun repàs als darrers vint anys de l’enti-tat, encara no escrits, amb fites tanimportants com la descoberta delForatón de Tendeñera per membresde l’ERE del CEC, un avenc de -1.004m de profunditat que connecta amb elSistema Arañonera, un dels comple-xos subterranis més grans del món.

De fet, podem dir que Muntanyaha destacat també per monogràficssingulars: Montserrat (864, 2006), elsRal·lis CEC d’esquí de muntanya(876, 2008), Verdaguer excursionista(882, 2009), Nepal (913, 2015) –unaacció humanitària arran dels catastrò-fics terratrèmols del 2015–, o el dedi-cat al CADE (Centre Acadèmicd’Escalada) en el seu 75è aniversari(922, 2017), un número que ja és sensdubte un referent per a l’alpinisme

català, amb projectes tan decisius com l’expedició alCerro Torre de la Patagònia Austral de 1969, l’expedicióa l’aresta W de l’Everest de 1982, l’ascensió al Makalupel pilar W l’any 1991 o la Magic Line del K2 el 2004.

Avui dia el futur dels clubs excursionistes és incert,perquè les necessitats de la societat queden ateses d’u-na altra manera. Però, al final, sempre roman el que s’hafet i s’ha publicat: la revista Muntanya.

Portada del darrernúmero publicat: 926(setembre 2018). Eldisseny de la capça-lera ha canviat peradaptar-se a la novaimatge corporativade l’entitat.

Portada del nº 923 (desembre 2017),monogràfic amb motiu del 75è aniver-sari del Centre Acadèmic d’Escalada(CADE), del Centre Excursionista deCatalunya.

70 N A B I U S

L I T T E R A

PO

ES

IA

Manuel Forcano. Escriptor i traductor✒

Manuel Forcano (Barcelona, 1968), és Doctoren Filologia Semítica per la Universitat deBarcelona, amb estudis d’hebraística a

Israel i d’arabística i islam a Síria i a Egipte. Ha tre-ballat com a professor d’Hebreu i d’Arameu a laUniversitat de Barcelona i s'ha dedicat a la traduccióal català de diversos poetes israelians moderns comPinkhas Sadé, Ronny Someck i Iehuda Amikhai.També ha traduït de l’hebreu la novel·la d’Amós OzEl mateix mar (2002), els Antievangelis jueus(2017), la llegenda del Gólem de Praga (2013) l'o-puscle cabalístic El Llibre de la Creació (2012).

Ha traduït de l'àrab amb Margarida Castells ElsViatges d’Ibn Battuta (2005), i del francès l’obra deteatre en vers El Martiri de Sant Sebastià deGabrielle D’Annunzio (2008) amb fotografies deToni Catany, així com la versió integral de La des-cripció del món de Marco Polo, més conegut com aLlibre de les Meravelles (2009).

Ha publicat els llibres d’assaig històric com A fild’espasa: Les Croades vistes pels jueus (2007),Història de la Catalunya jueva (2010), Els Jueuscatalans. La història que mai no t'han explicat (2014)i els 50 indrets de la Catalunya jueva (2017).

De la seua pròpia producció poètica destaquenCorint (Premi Jocs Florals de Barcelona 2000), Comun persa (2001, Premi Internacional Tívoli EuropaGiovanni 2002 al millor poeta europeu menor de 36anys), El Tren de Bagdad (Premi Carles Riba dePoesia 2003), Llei d’estrangeria (2008), Estàtuessense cap (2013) i Ciència exacta (Premi Miquel dePalol 2014).

Del 2004 fins al 2015 ha treballat com a docu-mentalista amb el mestre Jordi Savall a la FundacióCentre Internacional de Música Antiga, i des del2016 fins al 2018 n’ha estat el director de l'InstitutRamon Llull.

Manuel Forcano

Fer el mort

Selecció de poemes: (inèdits)

Massa d’horafem volar coloms.

Fou fugaç el nostre amorcom una traca sorollosa:tots els miracles van esclatar al principii després un fum, l’olorde pólvora cremada,un gran no res,fred a l’estiu,set a l’hivern.

El desamor arribà en silencicom el fullam que es mou lleumentpel vent.L’adéuse’ns acostà sigil·lósamb peus de gat.Tot s’acabà com cau fàciluna tovallola lligada a una cintura.

Ara quan hi pensoi escric aquest poemafaig com al mar els nàufrags cansats de tant nedar:per sobreviurefan el mort.

1 6 / 2 0 1 8 71

L I T T E R A

PO

ES

IA

Tot el camí que vull fer és endavant.Però els peus, la pell, el corvan cap enrere quan somiejoo recordo allò que haguí.Ja sabeu que no sé fugir d’allò que foui que tinc una flacaper les runes.

Però no m’imaginéssiu pasplorós o contristat:a Parísen un dia de cel gris em vas vendre el blaud’una illa grega. Hi ha amorsque salten com dofins.Vam ser feliços com els esportistes al podiquan besen les medalles.

Igual que la falsa estocada dels combatents d’esgrimaque no dol, ni sagna ni atueix,així et recordo.

Anava paramentat just per agradar-te.Vaig presentar-me verbós al teu davantcom algú donat als plaers i al viureamb històries de viatges i basars,de minarets i cúpules daurades,de lectures, de poemes,que era un saurí –vaig dir-te–i un llegidor de cors.

Bé que ho saps: qui trucavol que l’obrin.Per això no et vaig dir resde les dues classes de pena que m’assalten:la d’allò que fou i no ha de tornar més,i la d’allò que somniem i mai no s’esdevé.

Tu vas creure’m en toti ja no va caldre gastar cap més paraula.Com lladres en un museuvam córrer directes a les peces de valor.

Recordar és com sentir l’escalfor del llitquan et despertes.Desprésposes els peus descalçosal terra fred del dia.

Anava paramentat

InexacteEt recordo inexacte:entre veritats i mentideste m’afigures per aquells carrersvora el mar, a mig camíentre la set i la font.I ara no sé si riureo plorar.

He fet del mónpart dels meus dies.Mai no sé si vaig o tornod’algun lloco de tu,i miro de no oblidar-tecom qui obre les cortines d’una cambraperquè entri la llum.

Hi ha gent que fa miraclesi demostra tenir altres poders.Jo escric ara aquest poema com un atletaque no ha pujat mai al podi.

Formen part de tuerrors i males decisions del teu passat.Del nombre, te’n sorprens.Et poblen la memòriaamb els moments de goigcom si en un prat pasturessin juntsllops i ovelles.Entre els records,són els que corren coixejant,i dessota el seu vel negres’hi descobreix un cos deformei purulent. Monstres.

Tu ignora’ls i mira semprecap a una altra banda.Per viurefes com els avions que travessen el cel de nitamb el pilot automàticmentre el passatge dorm.

Monstres

T’he vist sortir d’un emprovadori has deixat rere teuuna camisa desmaiadad’haver estat sobre el teu tors.

Com en un amor,potser la talla no era la correcta,o bé el preu, tot i les rebaixes,era excessiu.Poden ser tantesles raons d’un abandonament.

Per haver-teme l’he provada davant el teu mirall.

Com si complís un antic pacte amb mi mateix,deixo que em condueixinles fal·leres.

Fal·leres

A París

72 N A B I U S

A N A V I

CCVÂ✒

S’ha dit sovint que de la mateixa manera queel treball sobre el patrimoni (herència quehem rebut dels avantpassats) reflecteix la

dinàmica positiva d’una societat i ens retorna, comsi es tractes d’un mirall, la constància, la perseve-rança, l’actitud dels que hi viuen, les actuacionssobre el calendari festiu dels pobles constitueixenuna clara i nítida radiografia del seu teixit social,de la seua voluntat de permanència, de la neces-sitat de transmissió a les generacions futures.Parlem, és clar, de cultura, parlem de patrimonil’element clau de cohesió social fonamental perals ciutadans perquè defineix la pertanyença a lacol·lectivitat que la produeix i suscita entre elsseus membres una noció compartida d’excel·lèn-cia. Aquest és el cas. Parlem d’una meritòria i bentravada pel·lícula, parlem d’excel·lència cultural.

En el preàmbul del llibre Tradicions, mites icreences del catalans, del mestre del teatre XavierFàbregas, l’autor deia que els llibres com els ouss’han de covar encara que el fet material d’escriu-re’l hagi tingut una durada relativament curta.Retingueu aquesta mirada sobre l’objecte culturalque en el nostre cas és tracta d’una pel·lícula rea-litzada per Ramon Alaró: un professional, enamo-rat d’Àneu, no en debades fa un sarpat d’anys quees capbussa en la nostra realitat pirinenca.

No és exagerat dir, doncs, que ha estat unDVD llargament covat, el resum de moltes horesd’entrevista (prop de 50 entrevistes en total), demoltes notes espigolades. Però també és el resul-tat d’una llarga tradició de mossens, dones ihomes d’Esterri i de les Valls, d’armats, de capi-tans, de tambors, de trompetes, de ballarins, desamaritanes, de Maries i Veròniques, de confra-ries dels Dolors, de brigades municipals, d’imatge-

Els armats d’Esterri d’Àneuuna llarga tradició documentada

1 6 / 2 0 1 8 73

A N A V I

ria sacra, de cantadors, de feligresos devots iexpectants,..., una llarga tradició dèiem, que mal-grat la interrupció de la dècada dels seixanta, hacontinuat viva en fil dels anys. Els pobles trien elsseus objectius culturals i els projecten cap a l’es-devenidor, cap a l’imaginar col·lectiu. Podem ima-ginar-nos avui la setmana Santa d’Esterri senseaquesta transcendental Processó? ... Aquestdocumental és un sincer i emotiu homenatge atots els que hi han participat, als que hi participen itambé als que hi participaran. Com li passava ipensava Xavier Fàbregas el DVD és la síntesi detres vicis fonamentals que Ramon Alaró practicaamb amabilitat, expertesa i també senzillesa,demostrats en el CurtÀneu, del qual n’és el direc-tor. Em refereixo als vicis de mirar, d’escoltar i desaber transformar les paraules en imatges. I tam-bé d’algunes virtuts de les institucions que l’han fetpossible Ajuntament d’Esterri i Consell Cultural deles Valls d’Àneu

Tres són els objectius que s’hi agermanen:

El didàctic perquè ens facilita, ens propor-ciona les condicions per a l’aprenentatge icrea un espai per a créixer en el coneixe-ment i la comprensió.

L’històric, indispensable per a escriure ireescriure el riu de la vida perquè, l’elabo-ració del passat singularitza la història i ensla projecta cap al futur. Avui Els Armats, laProcessó és ja herència que no es pot mal-metre

Memorialístic. Salva un univers que va per-dent referències gràcies a un sistemasocial que esborra tradicions i existències,que uniformitza . Busca en el passat elsfets que donen forma a allò que sentim enel present

1

2

3

Exactament, vint-i-cinc + 1 any després esmanté el rítmic i cadenciós colpeig de la llançasobre els carrers d’Esterri. La processó amb tot elseu estol representa un reeixit referent d’encontreentre dues mirades: l’interior, la d’aquells que hiviuen i la viuen essent-ne fills del poble i la del visi-tant que se sent atret, seduït per un poble, unesvalls, un espai entre muntanyes que ha sabut fercultura, servar el patrimoni, fidelitzar la memòria iautentificar la història.

74 N A B I U S

‘article que presentava l’AulaUniversitàries el curs passat 2017-2018, s’inti-tulava “Un viatge cap al saber”. Dèiem llavors, ies continua afirmant, que el camins quemenen al coneixement són múltiples i variats,d’acció individual i també col·lectiva i per reafir-mar el nostre compromís utilitzàvem l’expres-sió de la psicòloga, escriptora i pensadora de

A N A V I

CCVÂ✒

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo,involucra’m i ho aprenc.

(Benjamin Franklin)

Un llum per encendreAula Universitària del Pallars Sobirà

Curs 2018-2019Minnesota Siri Husvest “la veritat és que quanmés sé més preguntes em faig”. Efectivamentmés exigents ens tornem.

Aquests dos Cursos d’Aules Universitàriestal com assenyalava Miquel de Palol del recenttraspassat poeta Màrius Sempere: no se surt della lectura dels seus versos igual que s’hi haentrat. No se surt, doncs,de les AulesUniversitàries tal com hi vam entrar. Som infini-tament més rics i feliços, tenim una major cons-

L

Inauguració del Curs 2017-2018 amb el coordinador de les Aules Universitàries i conferenciant Màrius Bernadó.

1 6 / 2 0 1 8 75

A N A V I

ciència de la necessitat de conèixer i hemadquirit una superior capacitat críticadavant de l’enorme manipulació de la vida.

Són viatges engrescadors i apas-sionants de descoberta que permetenacomplir un dels principals objectiusde l’educació: ampliar les finestres perles quals veiem el món tal com apunta-va el prestigiós empresari Arnold H.Glasow. Experiència de goig i de plaerintel·lectual, potser decisiva, tot espe-rant de no ser ja, ben bé, els mateixoscom deia el poeta. Capaços d’expres-sar el misteri del saber en paraules,perquè les Aules Universitàries ensajuden a saber i ens participen lamàgia de la comprensió. Així ho ente-nia Plutarc de Queronea, l’historiador ifilòsof moralista grec quan des l’àgorapública atenenca interpel·lava elsoïdors per dir-los que el cervell no ésun got per omplir, sinó una llum perencendre.

Cloenda del Curs 2017-2018 amb el vicerectorde la UdL CarlesCapdevila i la conferen-ciant Inma Puig.

76 N A B I U S

A N A V I

Ramon Alaró. Director del CurtÀneu✒

Tercera edició

La celebració de la terceraedició de la mostra inter-nacional de curtmetratges

a les Valls d'Àneu significa unpas més i molt important en laconsolidació d'aquest projecteaudiovisual que va néixer ambla idea d'aportar bon cinema aaquest territori.

El fet que ens haginacceptat com a membres delCatalunya Fi lm Fest ival(CCF) significa que el jurat deselecció ha valorat molt posi-tivament la nostra tasca d’in-troduir i divulgar els curtmetratges en zonesrurals, i fer-ho amb una programació d'alta quali-tat i seguint els estàndards d'altres festivals fetsa zones més poblades on tot és més fàcil. Desd'aquí volem donar les gràcies a la gent del cine-ma de Catalunya que ha sabut valorar l’esforç idedicació.

En el camí per arribar a l'excel·lència comptemamb l'ajuda i col·laboració de prestigiosos festivalsque una vegada més van voler ser presents ala mostra CurtÀneu. No ens cansarem de repetir elnom de qui ens ajuda en aquesta tasca, FilmetsBadalona Film Festival, BCN Sports Film, FICMAFestival Internacional de Cinema de MediAmbient, Festival Internacional de Menorca,Mostremp Festival de Cinema Rural i Andorra KidsFilm Festival. Però també en aquesta edició ja ensvan començar a arribar curts de forma directa. Elsautors ens comencen a conèixer i volen que elsseus treballs es vegin també en el CurtÀneu. Vamprogramar alguns d'aquests juntament a autorsdel territori que van aportar alguns treballs a la pro-gramació. Amb tot aquest ventall, vam poder gau -dir de documentals d'esports, d’aventures, de fic-ció, de documen tals, d’animació i de cinemaecològic.

Gemma Tizon i Ramon Alaró, director del CurtÀneu,en la presentació del Programa 2017 a la SalaÀrnica del Consell Cultural de les Valls d’Àneu.

Com a novetats en aquesta edició podemcomentar que vam afegir una nova sessió especial ala Residència de la Gent Gran d'Esterri d’Àneu onels padrins, els seus familiars i el personal del centrevan gaudir de bon cinema. Així doncs, des dels méspetits de la guarderia fins la gent gran, passant pertota l'escola i l'institut, tots han format part del públicde la tercera edició de la mostra. Pel que fa a lessessions oficials, vam instal·lar una pantalla mésgran a les sales d’Espot i de la Guingueta, i vamdonar als espectadors unes paperetes perquè valo-ressin els curts de cada sessió, i com a premi peraquesta col·laboració, durant la sessió de cloendarealitzada a València d'Àneu, es va realitzar un sor-teig amb el lliurament de diversos regals.

Una vegada més doncs, la resposta delpúblic aneuenc ha estat genial, i per tant, tant elsorganitzadors com els patrocinadors, entre elsquals es troba el Consell Cultural, ens mostremmolt satisfets i amb ganes de caminarfermament cap a la quarta edició de la mostra.Que així sigui !!

CurtÀneu

1 6 / 2 0 1 8 77

A N A V I

Per aquesta edició 2018 vam presentar una pro-gramació molt variada amb curts de gran qualitat quehan triomfat en els millors festivals del món, juntamentamb treballs produïts per gent jove que vol obrir-secamí en el món audiovisual. El cinema esportiu és unade les eines més potents que ofereix la nostra mostra,gràcies a la col·laboració amb el BCN Sports Film.

Estrictaments esportius vam projectar:Candide Thovex Quattro2, esqui sense neu, FrançaMata Ne, snowboad, Catalunya.Annapurna III, unclimbed, alpinisme, AlemanyaHourya, parapente, FrançaKilian, esqui-running, CanadàBrette, escalada, USASer, esqui de muntanya, Catalunya

D'animació esportiva:Dear basketball, USAL'Homme le plus petit du monde, França-ArgentinaViacruxis, Catalunya

I de ficció esportiva:Are you Volleyball?, IranGame, USA

La ficció també va ocupar una part important de laprogramació amb curts com:The Chop, UKUne derniere course, FrançaSing (Mindeki), HungriaCroisant, CatalunyaEtage X, AlemanyaInlove, FrançaBohemia, CatalunyaCe qui nous éloigne, FrançaBreak, UKLa femme et le TGV, SuïssaY mañana Navidad, Catalunya

Aquest any vam parlar d'ecologia amb trescurts vinguts del festival de medi ambient FICMA:

I Swear, videoclip musical, França-SuïssaBasura, ficció, EspanyaVerge, animació, USA

Documentals:Walls, La Giornata, ItàliaEls Armats d'Esterri d'Àneu, CatalunyaCada dia un paso más, Catalunya

I no podia faltar un curt experimental, enaquest cas Black widow i un espectacular curtd'animació en 3D Our wonderfull nature, amdósde producció alemanya.

Esmentem especialment dos Oscars enaquesta selecció que son: Sing (mindenki) i Dearbasketball, ambdós de l'any 2017 (ficció i anima-ció respectivament); i els treballs de joves Hihaurà un dia i Cada dia un paso más, dirigit perl’estudiant de cinema aneuenc Ferran Blanco.

Destaquem especialment el treball Romànicsecret produït a les Valls d'Àneu per Lluís Figuls iToni Anyó, i el documental Els Armats d'Esterrid'Àneu de Ramon Alaró produït pel ConsellCultural de les Valls d’Àneu i l 'Ajuntamentd'Esterri d’Àneu.

Altres curts premiats son In love guanyador alfestival de Menorca 2018, i Are you volleyball?guanyador del BCN Sports Film 2018.

Una programació molt completa i ben distribuï-da per totes les Valls d'Àneu.

Fotograma del curt de ficcióSing,guanyador de l’Òscar 2017.

CURTMETRATGES CURTÀNEU 2018

78 N A B I U S

Francesc Rodríguez✒

Calendari Anavi

Heu flairat mai la flor de l’aranyoner, descalçosdamunt del prat cobert de groc, en un matí primaveral?i l’escalf del sol cada vegada més altiu? Esclata lanatura, prop del vell campanar que resta mut.

EstiuUna forma singular

descoberta un matí d’es-tiu. L’aigua s’escola persòls calcaris avall; uncaprici de la natura queens recorda racons ama-gats en altres indrets delnostre planeta.

Primavera

1 6 / 2 0 1 8 79

Tardor L’art de pesca a la tardor: precisió i paciència. La humitatembolcalla al pescador que sincronitza traçut el ritme de l’a-nar i el venir del fil de la canya per enganyar amb la mosca,una truita, que bellugadissa i llesta, s’esmuny dins de l’aigua.

HivernEls dies d’hivern, els

cims i les valls es mudende blanc. El silenci, s’es-campa pels racons mésaïllats i pacientment,pas a pas, les traces del’excursionista que cercaentorns de calma, el por-taran a bells paratges onla solitud és un lleugermiratge immers en tantabellesa.

80 N A B I U S

A N A V I

Neus Birbe. Professora i sòcia del CCVÀ✒

L'any 1925, l'Ajuntament d'Esterri celebrava lafesta de l'arbre, i tota la canalla del poble plan-taven un arbre fruiter a l'hort. En aquella èpo-

ca no hi havia arbres fruiters ni als horts ni al camp,i l'alcalde del poble, el farmacèutic Sr. Anselmo, vapromoure aquella iniciativa. D'aquella època encaraen conservem una perera a l'hort que havia plantatel fill gran de la casa quan anava a l'escola. No vaser fins als anys 30 que es van fer les primeresplantacions de pomeres al camp. D'aquelles prime-res pomeres, la meua mare recorda com la seuaàvia de Corbera guardava a l'armari unes pomesverd donzella , i de tant en tant, la convidava a men-jar-ne una. Més endavant, per la postguerra, arriba-va a Esterri un camió de taronges que la gent com-prava a canvi d'espardenyes velles o perrecs.

El context sociopolític actual m'empeny a pen-sar que la història no ens arriba tan neta com ho fanalguns testimonis orals. D'una manera o una altraens arriba a través dels filtres. Per exemple, si ana-litzem l'arxiu d'imatges veiem que algú l'ha conser-vat, classificat i documentat, abans no arriba amans del lector. Però cal una gran dosi de generosi-tat per fer bé aquesta feina.

La festa de l’arbreLa gent gran és una font d'informa-

ció valuosíssima que pot resultar sor-prenent perquè no recorden on tenen lesulleres però tenen una memòria exacta

del passat llunyà. Escoltant la meuamare és com vaig descobrir quin és l'o-

rigen de les pomeres d'Esterri.

Foto superior: Marià Campi ensulfatant les pomeres.1950 aprox. (Fons Corbera)

Fotos: AI-CCVÀ

1 6 / 2 0 1 8 81

A N A V I

Anselmo Castellarnau, alcalde d'Esterrid’Àneu. Anys 20. (Fons Cassovall)

La lluita pel patrimoni de les cases amaga gransrivalitats entre famílies, i és lògic pensar que cadafamília comparteix només allò que valora i estima.

Gràcies als documents escrits, la majoria sobreconflictes de la propietat, ens arriben llibres com Al'ombra del Castell de Jordi Ribera, on descobreixescoses tan interessants com el significat d'Esterri quevol dir closa o vallat, o que una torre del castell deValència portava el nom de Cassovall, o que la prime-ra botiga d'Esterri d’Àneu va ser una concessió delcastell per vendre l'excedent.

Una mateixa realitat canvia segons els filtres ambquè la mirem, i no puc veure la realitat de la mateixamanera quan n'he llegit coses interessants perquèaquests mateixos filtres em permeten redescobrir-la;per això és responsabilitat de tots ser fidels al patrimo-ni.

Les publicacions del Consell cultural són comaquelles pomes verd donzella que la meua besàviaguardava a l'armari. Un dia te les trobes ben posadesal prestatge amb aquella olor de fresc i t'ajuden aentendre la realitat amb una mirada nova, que possi-blement valorarem no només pel gust sinó pel fet d'ha-ver-les guardat.

Celebració de la festa de l'arbre al pati de les noves escoles municipals. 1964. (Fons Palmira Cases)

digitals en una mirada directa al pre-sent però també de reüll al futur de laràdio, una ràdio comarcal, feta i emesades del Pallars, amb vocació global,universal, del Pallars al món. A travésd'internet podem portar la veu delspallaresos fins a l'últim racó del plane-ta, i aquest és el millor eslògan de LaPallaresa Ràdio:

“Del Pallars al món”

En un món on la perversió de la imatge abraça tots elsàmbits, es fa imprescindible la reflexió de la paraula, i ésaquí on el projecte de La Pallaresa Ràdio troba tot el seusentit per tal de d'oferir una plataforma que serveixi d'alta-veu dels problemes i les alegries dels pallaresos i les palla-reses, de les nostres preocupacions i de la nostra cultura,pròpia, de muntanya, de poblets petits sovint mal comuni-cats on l'acompanyament proper i amb històries úniquestrobi la seua raó de ser. Perquè, justament, aquesta és la

82 N A B I U S

A N A V I

Ricard Castellarnau. Director de La Pallaresa Ràdio✒

Del Pallars al mónLa Pallaresa Ràdio

Però, com passa sovint, per entendre el momentpresent, es fa imprescindible aturar-se unsegon i girar la vista endarrere per observar el

passat, el camí que ens porta fins aquí, els antece-dents i els orígens de la ràdio al Pallars Sobirà.

El projecte de Radio Àneu neix i creix a la dècadadels vuitanta, d’enorme efervescència cultural, des dela base que al seu dia va crear el Consell Cultural deles Valls d'Àneu. Neix a com a ràdio local de les Vallsd'Àneu. Impulsada per un grup de joves de diferentspobles de l'Alt Àneu, la ràdio es manté viva fins a prin-cipis del segle XXI a través de lafreqüència modulada, amb unemissor de curt abast queno permetia arribar mesenllà de Llavorsí.

Després de quasi 20anys sense emetre, a travésde Pirinoise es decideix man-tenir viva l'emissió a la FMencara sota el paraigua de RàdioÀneu. Fins que per motius econòmics s’abandonatotalment el projecte.

Però a PiriNoise es continua creient que és unabona idea i s’ajunta amb DETZ Creacions i és a partird'aquest moment que neix el projecte de La PallaresaRàdio. S’inicia un projecte totalment nou, que situa alcentre la vocació comarcal en un clar intent dereforçar i referir-se directament a la identitat pallaresa ial sentiment de pertinença a les comarques delPallars. Fruit d’aquesta unió es dissenya una radioviable per emetre a través d'internet, cosa suposa unaclara aposta per les noves tecnologies i plataformes

Segurament els últims mesos haureusentit a parlar de La Pallaresa Ràdio, i en

un moment així nosaltres no podíem deixarescapar l'oportunitat de presentar-vos el

nostre projecte de ràdio comarcal,independent i amb vocació universal.

raó de ser de La Pallaresa Ràdio: servir d'altaveu delspallaresos i pallareses.

Convé repetir-ho perquè l'horitzó a què ens dirigim ésclar: consolidar el projecte de La Pallaresa Ràdio per talque la veu de la comarca se senti de forma constant a totel planeta, ser l'altaveu de totes les sensibilitats i opinionsde cadascun dels pobles i valls del Pallars, i que aquestsigui només un principi, un inici que porti darrere seu la cul-tura i la veu pallaresa ressonant per tot el planeta, sempreamb bon humor i sobretot feta amb molt d’amor.

Us convidem doncs a descobrir l’univers que estemcreant a traves de la pàgina web on ens podeu escoltar les24h: www.lapallaresaradio.com

1 6 / 2 0 1 8 83

A N A V I

Padrins i padrines explicant el dia en què es vancasar, com vivien en la seua infantesa l’arribadadels Reis d’Orient o què els cagava la tronca,

amb què s’entretenien en la seua adolescència, lesprimeres relacions amoroses... Totes aquestes vivèn-cies van embadalir l’alumnat de 1r d’ESO del nostreinstitut mentre elaborava el seu Treball de Síntesi.

L’Anna Jarque, que havíem conegut un anyabans a través del Dansàneu, va proposar el nostreCentre per participar en un interessantíssim treballetnològic. Ella és directora del projecte d’intercanviintergeneracional amb la memòria oral i patrimoniHistòries d’Europa al Món, amb una àmplia experièn-cia en dinamització, producció i gestió de projectesculturals tant nacionals com internacionals.

A finals d’abril, distribuïts en diversos grups, elsnois i noies es van trobar a l’Ecomuseu de les Vallsd’Àneu amb els avis i àvies que havien seleccionatprèviament. Durant un matí es van convertir en verita-bles investigadors etnològics ja que totes les històriesque van recollir a través de gravacions de veu i imat-ge, amb entusiasme i dedicació, passaran a formarpart de l’ IPEC - Inventari de Patrimoni Etnològic deCatalunya-, de la Generalitat de Catalunya.

Univers d’Històries d’Europa al món

Bep Ortega. Professor del SES J. Morelló d’Esterri d’Àneu✒

El Projecte de Recerca que van dur a terme elsalumnes de 4t dESO d’enguany es va emmarcardins de l’estudi del periodisme i dels mitjans de

comunicació. El repte era majúscul ja que, aprofitant laimplantació d’una emissora de ràdio d’àmbit local,Ràdio la Pallaresa, els nostres alumnes havien de pro-duir 9 hores d’emissió en directe des de l’institut.

Durant una setmana, el nostre Centre va viureimmers en el màgic món de la ràdio. La sala d’actes vaesdevenir un magnífic estudi amb tots els ingredientsque formen part d’aquest mitjà: micròfons, auriculars,guions, tauler de control i so, públic en directe... i elsmagnífics professionals de La Pallaresa que conduïendeliciosament els nostres futurs periodistes.

Amb esforç, entusiasme i dedicació de tot l’alum-nat i professorat, es va organitzar una graella radiofòni-ca de gran qualitat amb continguts tan diversos comnoticiaris de la comarca, debats de rabiosa actualitatentre partidaris i detractors de l’os, concursos en llen-gua anglesa i francesa, musicals, entrevistes, lecturade relats de terror i radionovel·les...

Una gran experiència que de ben segur repetiremen un futur proper!

Fem ràdio a l’institut

84 N A B I U S

A N A V I

Raquel Picolo. Escriptora✒

Fotos: Aleix Gallardet

El camí d’ÀrreuUn documental d’Aleix Gallardet

El gener d’aquest any em va trucar Aleixi em va proposar escriure el guió d’un docu-

mental sobre Àrreu. El 28 de desembrel’Assemblea del Consell Cultural havia

aprovat, per unanimitat, la proposta del rea-litzador de Sort i soci del Consell el projecte

Camí d’Àrreu, un exemplar documental.L’empresa, atractiva i complexa, partia,

doncs, de la iniciativa del CCVÀ i comptavaamb el suport de l’Ajuntament d’Alt Àneu i

de la Diputació de Lleida.

Aleix Gallardet, enfocant el carrer major d’Àrreu.

Pallaresa, ampla, al costat de la carretera. Uncamí que dessagna el poble a poc a poc fins a dei-xar-lo deshabitat. A partir dels anys setanta, si jaés molt complicat ser pagès a qualsevol poble deles Valls d’Àneu, a Àrreu és una heroïcitat.

L’any 1981 tanca l’última casa del poble, casaGolet. Àrreu queda sol i els espoliadors s’empor-ten tot el que poden carregar al coll o a cavall d’u-na mula. Pocs anys després, quan ja ha corregutla veu que hi ha un poble deshabitat, arriben unsulls nous i diferents, que no han nascut a la mun-tanya i es miren el camí d’una altra manera. Elveuen bonic, solitari, que porta a un poble assole-

l lat, de postal, ambunes vistes magnífi-ques, que té prats,bosc, l lacs, fruits,bolets, horts. Un para-dís per posar en marxael seu projecte d’eco-nomia compartida iautosuficient. Parlenamb els propietaris iacorden viure a Àrreude franc a canvi demantenir les cases i elpoble, però han de bus-car altres feines persobreviure: esquí,esports d’aventura,

restauració... També ajuden a alguns pagesosdels pobles amb carretera. Dues concepcions dela vida i de la relació amb la natura en una simbiosiinestable. Els qui criaven conills per menjar i elsque fèiem una assemblea per decidir si se’n men-javen un o el deixaven en llibertat, els que lluitaven

1 6 / 2 0 1 8 85

A N A V I

Aleix ja veia la primera i l’última escena, queresumeixen molt bé el tema central de lapel·lícula: la relació entre l’home i la natura.

També tenia una entrevista molt bonica ambMaria de casa Nadal. M’hi vaig embarcar moltil·lusionada, no passa cada dia que et contractinper escriure un guió sobre la història d’un poble deles Valls d’Àneu.

El documental comença amb l’allau especta-cular de 1803, que arrasa deu cases i disset videsd’Àrreu. La gent lluita per tirar endavant i aixecaun nou poble un quart d’hora més al sud. La natu-ra és inclement i també generosa, Àrreu és unpoble ric gràcies al seuemplaçament natural.La mateixa natura queesdevé aspra a lasegona meitat delsegle XX, quan tot hade passar pel camímentre als poblesveïns passa per lacarretera. Un camímolt bonic però que ésl’amargura de les per-sones que hi han debaixar i pujar amb ani-mals carregats de pin-so, vi, carregats amb elmetge o la llevadora.Un camí que fan a peu quatre i cinc cops al dia, devegades amb botelles de butà i bidons de llet al’esquena. Un camí preciós que agafa totes lestonalitats de les estacions de l’any, el verd tendre,el verd madur, el vermell i el groc, el blanc i elmarró. Un camí que comunica amb la Noguera

A casa Nadal, el temps camina endavant. Moment de l’entevista a Manel de Florentina d’Àrreu.

Ignasi, de casa Mateu d’Alós, antic serrador d’Àrreu, recordant.

▼

gen i s’afileren amb els ecologistes queporten el cas fins a Brussel·les, que tombael projecte. Els nois i noies enamorats dela muntanya verge i del camí de ferraduramarxen, els propietaris estan molt enra-biats amb ells perquè han penjat pancar-tes contra Baqueira a les seues cases iorganitzat jornades ecologistes als seusprats. El 2005 ja no queda gairebé capneorural i els pocs que passen per Àrreufugen esperitats perquè al poble s’hi hainstal·lat un element nefast que practica ladestrucció per la destrucció.

Després de dècades de lluita per lacarretera sense èxit, l’actual alcaldessad’Alt Àneu es posa d’acord amb els veïnsper tirar endavant l’única carretera queconsidera viable amb els recursos disponi-bles: l’ampliació del camí d’Àrreu. És certque la carretera arriba, com a mínim, cin-quanta anys tard, però ara toca celebrar

que ja ha arribat i dibuixar el millor futur pel poble idel seu patrimoni paisatgístic i cultural. Al docu-mental El camí d’Àrreu contem les tres vides delpoble des de finals del segle divuit fins a l’arribadade la carretera. Ara, amb la pista, Àrreu encetauna nova vida que també necessita un guió.

Quan escric aquest text encara queda moltafeina per fer, però ja hem fet el més important:aixecar el documental. A El camí d’Àrreu ja hi hantreballat moltes mans, començant per les d’AleixGallardet, en el marc del CCVA —també i espe-cialment les de Joan Blanco, que són multifun-

ció—, les d’Eloi Renau, les de Pep Masiesi Albert Royo, i les meues que, a banda delguió, han fet les entrevistes i un poc deproductores. Però un documental s’aixecagràcies als informadors que ens donen elmaterial amb què construir la història delguió. I a Àrreu ens heu rebut amb elsbraços oberts i les mans plenes. Fillsd’Àrreu i, també, gent vinculada al poble.Persones de carn i ossos que parleudavant la càmera i esdeveniu protagonis-tes del documental. Sense vosaltres nopodríem aixecar res. Mil gràcies!

Des de l’ermita de la Mare de Déu deles Neus les imatges i els goigs escom-bren les valls i s’enlairen cap a les muntan-yes feréstegues.

86 N A B I U S

A N A V I

Ferran Rella. President del CCVÀ✒

per tenir carretera i els que no volien que els cot-xes arribessin al poble, els que veien la naturacom una dolça benefactora i els que sabien que elpreu que s’havia de pagar per cents d’anys desupervivència era portar una vida gairebé d’es-clau.

L’equilibri es trenca a principis del segle XXI,quan Baqueira Beret proposa l’ampliació de lespistes d’esquí cap a les muntanyes d’Àrreu. Elspropietaris ho celebren i els neorurals ho rebut-

La família Golet. Imatges comunitàries

A la borda de Joan, mare i fill testimonien.

1 6 / 2 0 1 8 87

A N A V I

Ma Antonia Martínez i Hiroko Ohara✒

volen cap al JapóLes Valls d’Àneu

Què és pintar? Segons Cézanne, és

aquella emoció intensa, forta, que sent

el pintor i que dóna pas al color i la for-

ma de la seua obra. És el que acaba

impactant a l'espectador i aconsegueix

penetrar en la seua ànima.

Monet, així com Cézanne, va tenir una

vertadera i gran mestra: la natura.

Gràcies a ella i a tot el seu entorn, que

percebien en tot el seu esplendor,

aconseguien plasmar en les

seues obres l'emoció que sen-

tien al contemplar-la.

Tatsuji Ohara

Les Valls d’Àneu floreixen com el sukura a la galeria Kanai del barri de Ginza de Tokyo.

s avui el pintor Tatsuji Ohara el que haestat captivat per aquesta llum brillant mediterrà-nia, especialment la de Catalunya, per ser el llocon resideix. I serà aquesta lluminositat la queens ofereix a través dels seus quadres i donavida a aquell blau intens del Mare Nostrum. Blauque infon vitalitat i calma alhora. I què es podriadir d'aquelles oliveres mil·lenàries, testimonis deles inquietuds de la seua gent i de les seues for-mes de vida, que ens traslladen a temps remots

É

▼

88 N A B I U S

A N A V I

sense deixar de banda el present, com també l'e-fusió de llum que ens dóna l'alegria de viure.Perquè pintar, segons el Sr. Kanai (prestigiósgalerista japonès), no només és conviure amb lanatura, no és mirar i esbossar l'objecte, sinó plas-mar les emocions que sents al visualitzar-lo.

Tatsuji Ohara -pintor que es va presentar enaquesta revista el 2016-, el passat més d'abril de2018 i coincidint amb l'època dels cirerers en flor,va exposar la seua obra recent a la Galeria Kanaidel barri de Ginza de Tokyo, la seua ciutat natal.Entre els temes dels seus quadres ens va delec-tar amb una bona mostra de les meravelloses relí-quies arquitectòniques conservades en les Vallsd'Àneu, com l'ermita de la Mare de Déu de lesNeus que ens fa somiar amb aquells segles enquè la saviesa era un pilar essencial, la mateixaque ens ha permès que avui en dia gaudim d'a-questes obres tot i el pas de la història.

Totes aquestes obres van tenir una molt bonaacollida per part del públic; és més, diverses d'a-questes estampes ja van trobar un lloc on poderil·luminar un raconet d'alguna casa japonesa. Dela mateixa manera, no es pot oblidar que algunspaladars nipons van tenir l'honor de poder degus-tar productes d'aquesta terra, com la secallona oels torrons Vicens.

Univers medieval aneuenc d’ambaixador arquitectònic al Japó: pont de pedra d’Isil, Sant Just i Sant Pastor i la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu.

1 6 / 2 0 1 8 89

A N A V I

▼

Era novetat i vam voler que ens acompan-yés tot l’any. Ho dèiem a la presentaciódels Nabius del 2017: el temps no s’atura

mai, és inflexible i fugisser. Mostràvem la virtutdels nostres arbres en un almanac que a mésd’informar controlés el temps. Tempus fugit. Aratoca d’ensenyar la continuació d’aquest projectede calendari que enguany se centra en les plan-tes medicinals de les Valls d’Àneu.

El calendari dirigit per Francesc Rodríguez,coordinador de l ’àrea de Natura delConsell Cultural, compta amb les fotogra-fies de Monts Ballbè, Joan Blanco i elmateix Francesc Rodríguez. Dotze plantesmedicinals, una per cada mes de l’any: her-ba fetgera , herba estanyera , xicoia ,garruer blanc, sanguinària, herba de cop,àrnica, te de port, hisop, barruler, boixero-la, i vesc, transiten el nostre calendari i ensrelliguen, quin privilegi!, amb el pòsit d’unapatrimoni cultural que es projecta del fons dels

Calendari naturalista,

CCVÀ✒

lingüístic i literari 2019

90 N A B I U S

A N A V I

segles fins als nostres dies com encertadamentafirma el biòleg lleidatà Antoni Agelet en laseua magna obra Plantes medicinals delPallars.

Intrudueix el calendari l’impagable text deSusanna Rafart escrit en la seua obra La veudel signes en què projecta magistralment l’es-perit i la cultura muntanyenca relligada ambindestructible essències literàries: [...] En aquellindret, el romànic s’imposava en el meu imagi-nari, però també l’olor del pa dels forns de llen-ya dels voltants, les plantes medicinals recolli-des els diumenges, que aromaven tota la casa,els llibres de la mare, els diccionaris i les mun-tanyes que encerclaven un mon lligat per sem-pre a l’escriptura. En una plana llunyana, a laqual arribàvem només els estius, el meu avibanyolí em reservava una biblioteca d’altíssimsprestatges, amb tota la col·lecció de la BernatMetge a punt de ser llegida: ara la natura m’a-rribava amb la precisió del versos. La xardor del’agost, les fines línies de Lucreci, els amors deProperci i els exilis ovidians m’acollien sotaalzines centenàries. El món natural es feia fla-ma. [...]. Cada més, ultra les pertinents explica-cions naturals i lingüístiques, ens acompanyenels mots, sempre seductors de: MercèRodoreda, Maurici Maeterl ink, Joseo M.Guasch, Pierre de Ronsard, Maria-MercèMarçal, Marià Manent, Guerau de Liost, JeanM, Auel, Jacint Verdaguer, Francesc Danès, iRobert Graves

Herbes medicinals, totes elles que hanestat, des de la seua humilitat, grans benefac-tores de la humanitat, han tingut, ens ho explicaRamon Gausachs, tècnic en Herboristeria iDietètica, en la seua obra Les herbes remeie-res (2.vols), un paper substancial en la medici-na popular, base quotidiana de la nostra culturai tradicions tal com reflecteixen els costum, elrefranyer...i tot un seguit d’escriptors, folkloris-tes i etnògrafs catalans en les seues obres. Delvolum primer n’extraiem aquesta educadorapoesia de Maria Mercè Marçal, un fragment deVelles corrandes per a la Pepa

Ai!. Quina cara més clara,veïna del meu carrer.

Com una casa enramadaembrancada de llorer.Embrancada de llorer,poliol fresc a l’entrada,espígol sec al graner,

flor de saüc i herba sana,veïna del meu carrer.

Convé no perdre’n el rastre.

Aquest terreny erm industrial conté un edificiconstruït cap a l’ any 1900 amb pedra degranet per la «Société Matussière et

Forest». Mesura més de 100 metres de llarg i téuns arcs ogivals de preciosa factura arquitectònica.

Constituïa el lloc de vida i treball del perso-nal (obrers, enginyers, picapedrers) per l’explo-tació del bosc de Bonabé (Pallars Sobirà) comtambé pel control duaner dels troncs de fusta.

Al segle XIX la indústria paperera que es vadesenvolupar al llarg del riu Salat (Ariège)necessitava més fusta. La fusta es va buscar albosc d’avets de Bonabé, propietat de laduquessa de Medinaceli. L’any 1874 la societatCaujolle de Cadarcet obre una pista, del costatfrancès, cap al port de Salau; però els treballss’aturen. Seguidament, serà la «SociétéMatussière et Forest» la que reprèn la tala de

La cantina del

Els vestigis que podem observar alcap del port de Salau són a cavall dela fita fronterera núm 422. Aquestapedra simbòlica mai ha estat unabarrera per als intercanvis comer-cials i humans, ni tampoc com a llocde pas (guerra d’Espanya, GuerraMundial 39-45).

derivació principal del derrapatge per cable aeri.Aquest sistema (Otto-Pohling) de 9,3 Km. estava for-mat per tres cables aeris suportats per 91 pilones.L’un se n’encarregava de la tracció i els altres feiende rails.

La cantina participa d’un conjunt de quatre esta-cions: una estació d’embarcament a Bonabé, unaestació intermèdia situada al lloc anomenatPèzerouze, a prop del poble de Salau, i l’estació dedescàrrega a Salau.

La guerra del 14-18 i l’esgotament del boscforen la causa del final d’aquesta industria.

Només hi queden algunes pedres i algunespilones al paisatge que s’adrecen als excursionis-tes.

La cantina ha estat un sentinella quan hipassaven republicans espanyols i catalans quefugien de les tropes franquistes l’any 1938. Unaplaca commemorativa assenyala aquest dolorósepisodi. En foren candidats d’aquesta evasiótots aquells joves francesos que no volien com-plir els treballs obligatoris (service du travail obli-gatoire) a què el règim nazi els obligava com a

1 6 / 2 0 1 8 91

A N A V I

Annie Rieu. Association AspicTraducció del francès: M. Àngels Rella

✒

Opuscle informatiu de la indústriafustera al port de Salau.

Port de SalauTestimoni de la història industrial paperera entre fronteres

▼

fusta i es llença a aquesta gran aventura de derrapat-ge per cable aeri. Dels dos costats dels Pirineus s’em-prenen uns grans treballs.

Sorgeix un poble del terra de Bonabé per acollir iallotjar centenars de treballadors, majoritàriamentespanyols, però també russos, serbis, italians i fran-cesos. Una serradora alimentada per l’aigua delNoguera permet fer arribar l’electricitat al Cap del Portde Salau.

A Salau es construeix una trituradora. Rep elstroncs de fusta que vénen del Port de Salau. Aqueststroncs són transformats en pasta de paper abansde ser portats a Lédar (Saint Girons) on es troba lapaperera.

L’estació del Port de Salau (coneguda com a can-tina en la memòria col·lectiva) constitueix l’estació de

La cantina en una postal deprincipis del segle XX.

esforç de guerra a alemany i també els jueus.Ambdós creuant, cap a una banda o altra, el port,intentant trobar una vida millor acompanyats pelssoferts i atrevits passadors que corrien riscos consi-derables. Persones, doncs, salvades gràcies a la soli-daritat trobada en una part i altra. Missatges de la mésgran importància també han transitat per aquestsports (Salau, Aulà, Aurenère) per ajudar laResistència francesa.

Avui les relacions se situen en un pla més lúdic.Cada any, ja en fa 31, se celebra en aquest indret laPujada al Port de Salau cada primer diumenge d’a-gost. Aquesta trobada serveix per reforçar els lligamsentre les dues valls i sobretot per reafirmar el nostrerecolzament a les llengües catalana i occitana.Aquestes jornades de “convivència” i d’ “estada” s’a-companyen de cants i danses tradicionals tot compar-tint productes del país. Trobades que han viscutdesenvolupaments culturals traduïts en exposicions,publicacions , intercanvis d’alumnat…

Aquest lloc, doncs, mereix ser protegit i serà just inecessari que passi a la posteritat per a les futuresgeneracions.

L’edifici de la cantina, fortament degradat pelsultratges del temps i en especial els arcs, fa uns anys,ha estat objecte de gran interès per part de la comuni-tat de les Comunes d’Oust i motiu d’un projecte decristal·lització (consolidació dels vestigis que s’hi tro-bin).

En col·laboració amb la Fondation du patrimoine,l’Association ASPIC ha iniciat una campanya desubscripcions per recollir fons. Mecenes (banquerégionale crédit agricole) i altres empreses, i particu-lars han contribuït a reunir una quantitat gens menys-preable: gairebé una quarta part de la seua estimació.El projecte s’hauria d’iniciar el 2019.

No obstant estaria bé que poguéssiu aportar lavostra modesta col·laboració a aquest projecte queens federa i agermana, encara més, d’un costat a l’al-tre de la muntanya.

92 N A B I U S

A N A V I

Fem una crida doncs a la bona voluntat delscatalans a ajudar-nos a finalitzar aquest bonic pro-jecte de consolidació d’un gran testimoni històric deles relacions Couserans/Pallars. Podeu adreçar-vosa Annie Rieu, Association ASPIC Salau, 09140Couflens, per enviar els vostres xecs o podeu efec-tuar directament una transferència.

Interior de la cantina.

Detall d’un dels arcs.

1 6 / 2 0 1 8 93

A N A V I

Aprincipis de juny al Museu Nacional d’Art deCatalunya, donàvem de nou la benvingudaa la comunitat pirinenca i aneuenca davant

les pintures murals romàniques de Sant Pere deBurgal d’Escaló i de Santa Maria d’Àneu per com-partir la reafirmació i el compromís del Dansàneuamb la DANSA, amb la MÚSICA i amb el PATRI-MONI, aquesta tríada indissociable. Ho fèiem perconvertir aquest nostre espai volgut entre muntan-yes en un territori estimulant i seductor, ric iden-titàriament i sostenible des del punt de vistaambiental, socioeconòmic i cultural.

Diu el poeta J.L.Badal que el nostre passathabita en ciutats, pobles, carrers, cossos que ja noexisteixen. Però cada glàn-dula del nostre cos sap queexisteixen. Són les arrelsprofundes del passat, vímetspoderosos de la vida imprescindibles per a cons-truir present i futur.

Duem ja 27 anys escoltant la veu delDansàneu, la seua veu poètica i creativa, la volun-tat acollidora i humana de les Valls d’Àneu, delterritori, de les institucions, de les persones. Hemescoltat la vostra veu fidel i imprescindible.

Dansàneu

una simfonia humana

Creure per crear

Raquel Gualtero iAnaïs Oliveras,

Nuà, amenitza lainauguració del

Dansàneu 2018.

Ferran Rella. President del CCVÀ✒

Compreneu bé: la meitat de la bellesa depèn delpaisatge i l’altra meitat de qui el contempla.

Tornava a ser hora, de pinzellar aquestsobjectius amb els colors d’una utopia realitzadaamb esforç, tenacitat, entrega i passió. De mante-nir la virtut d’un turisme sostenible que contribueixia consolidar la valorització del patrimoni natural icultural d’un elevat impacte social, individual icomunitari i, alhora, d’esdevenir-ne coneixement,satisfacció, comprensió i fidelització. I és necessa-ri fer-ne recordança a plena satisfacció.

El Dansàneu és una simfonia humana quedes del 1992 no ha parat d’engrandir-se i manifes-tar-se, un procés increscendo, innovador, compe-titiu i de qualitat que, a partir del 2015 ha confluïten una nova etapa aconduïda avui per la nostradirectora Rut Martínez, hereva de tants profes-sors, músics, balladors i participants, del mestreJoan Serra i de forma molt especial del consellerLluís Puig que a l’exili belga, lamentablement noens pogué acompanyar.

S’estant, doncs, acomplint, els propòsits deCREURE per CREAR, de travar la comunicacióentre l’espai, el territori amb la seua gent i el visi-tant i, també d’articular didàcticament un eficaç filnarratiu que recobri identitat i autoconsciènciacom a factor de diferenciació i, sobretot, que facilitila mobilització dels esperits i dels cors.

Al MNAC de Barcelona, reafirmació i compromís pel Dansàneudavant les pintures murals de Sant Pere de Burgal.

94 N A B I U S

A N A V I

Laboratori. Aquest és el repte, és la voluntat i és lapremissa. El nou model de Dansàneu desplegatde manera progressiva d’ençà de la seua 24a

edició però que ha agafat especial relleu al llarg d’a-quests dos últims anys, aposta de manera clara perposar en contacte balladors, músics, artistes plàstics,d’altres provinents de les arts escèniques en un sentitampli del terme... Tot amb la voluntat de fomentarl’encontre, d’incentivar la producció i de vincular-la enla seua fase primigènia a un espai natural, les Vallsd’Àneu, que inevitablement impregna l’acció creativa.

El Dansàneu treballa per fer-se un lloc en l’ex-tens (i especialment intens durant el mes de juliol)mapa de festivals d’estiu que tenen lloc a les Terresde Ponent. Però no només: l’objectiu final és facilitarel treball en comú, en xarxa. I igualment buscar socisamb qui compartir projectes, aliats que vulguin sumari que permetin articular una autèntic teixit d’exhibició(que sigui també de creixement per a les produc-cions). Parlem d’una xarxa prou sòlida, prou establecom per afavorir un treball rigorós i en profunditat perpart dels artistes. L’edició de 2018 del Festival deCultures del Pirineu ha posat en valor les bondatsd’aquesta fórmula, que ha cristal·litzat en diversesocasions: l’estrena (encàrrec del Dansàneu) de l’es-pectacle Nuà, fet a la ballarina i coreògrafa RaquelGualtero i que va comptar amb una preestrena a

Rut Martínez. Directora del festival✒

Múscul productor i treball en xarxa:

les claus del Dansàneu 2018

Palma; el rodatge previ a l’estrena aquest mes d’a-gost al festival Ésdansa de Les Preses de la produc-ció Pilar de dos, amb la qual les ballarines ClàudiaGómez i Raquel Viñuales van guanyar el Premi DelfíColomé -al qual el Dansàneu se suma a partir de2018 com a entitat convocant. I també volem posaren valor la producció Galeuscat, en aquest cas méscentrada en la música, amb artistes belgues, gallecs,bascos i catalans que es presentarà l’octubre vinent a

Presentació del Dansàneu 2018 al MNAC. La directora delDansàneu, Rut Martínez, dona la benvinguda als assistents.

L’espectacle Nuà ha posat en valorles bondats de treballar en xarxa.

Pilar de dos amb les ballarines Clàudia Gómez i RaquelViñuales, guanyadores del premi Delfí Colomer.

1 6 / 2 0 1 8 95

A N A V I

Manresa, en el marc de la 21a Fira Mediterrània. Sónexemples, tots ells, de com una visió més, diguem-ne, ‘generosa’ del que és la programació d’especta-cles en els moments actuals resulta fonamental pergarantir la continuïtat dels projectes culturals d’abastcol·lectiu.

La tríada Dansa, Música, Patrimoni, a la qualenguany hi hem volgut sumar el concepte més amplide Territori creiem que no només defineix el que ésavui el Dansàneu sinó principalment el que vol ser, elque vol projectar. Accions de petit format com l’excur-sió a Sant Pere del Burgal amb acció performativainclosa i visita guiada; els maridatges (fins a tres cele-brats enguany, amb agraïment especial a l’excel·lentceller Castell d’Encús i als productors de proximitatque fan possible l’exitós Tastàneu) i sumar la compli-citat d’artistes d’alt nivell com ha estat enguany el casdels ballarins de la companyia Mal Pelo (PremiNacional de Dansa i Premi Ciutat de Barcelona,entre altres) i el trio que formen els músics JoelBardolet, Masha Titova i Daniel Claret resulten fac-tors definitoris en aquest replantejament global.

Els reptes són encara grans. Un de principal,equilibrar exhibició - formació i producció amb unpressupost estabilitzat en les darreres edicions grà-cies al suport inequívoc de les administracions, desdel Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya i la Diputació de Lleida – Institut d’EstudisIlerdencs passant pels ajuntaments de les Valls, elConsell Comarcal del Pallars Sobirà, l’Obra Social ‘laCaixa’ i la Fundació Catalunya – La Pedrera, impres-cindibles tots ells atès que tot just fa dos anys que elDansàneu alterna les activitats de pagament amb lesaccions gratuïtes. Un altre d’igualment important:difondre l’atractiu turístic que pot tenir per al visitantconèixer les Valls d’Àneu a partir de l’experiènciaartística expressada en manifestacions com elDansàneu –resulta remarcable aquest 2018 la prime-ra via de col·laboració intensa amb els responsablesd’ARA Lleida i del Patronat de Promoció Econòmicade la pròpia Diputació. Però és evident que aquestDansàneu ha de treballar encara molt més per donara conèixer la seua singularitat; ha d’aconseguir agluti-nar més agents, del territori i de fora d’ell, i obrir-se anous públics, tal vegada més especialitzats (tot i queprobablement minoritaris) però, en tant que no exclo-ents, diversos.

Toca, doncs, continuar treballant de valent ambvisió de futur, per tant, que s’expressa a mitjà termini.Però igualment cal festejar que aquest 27èDansàneu que presentàvem a principis de juny,novament a la sala de Romànic del MNAC, aBarcelona, en un acte bellíssim, ha assolit part delsobjectius traçats inicialment. I ho ha fet en un anyexcepcional: no hi érem tots. L’alè del seu cofundadorens arribava amb paraules emocionades de saluta-ció des de Brussel·les. La petja de Lluís Puig conti-nua, sòlida, en l’arrel del nostre Dansàneu.

Presentació delDansàneu a la sala

gòtica de l’Institutd’Estudis Ilerdencs deLleida amb la miradaatenta i emocionada

des de l’exili del con-seller Lluís Puig.

Recuperació patrimonials delsafareig de Sorpe on se cele-

bra el tradicional Tastàneu.

96 N A B I U S

A N A V I

Actuació del Grup Tàntals, dirigit per la pallaresa de Riberade Cardós Roser Gabriel, a València d’Àneu. Una propostamusical catala na i del Pirineu.

Inauguració a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu de l’exposicióPeret Blanc de Baget (1917-1993).

Les Planes de Son. Concert del conjunt Ialma, folk i cançóde Galicia i de Bèlgica.

Imrpo Quintet presentà a Espot el disc Out of trad.

Sopar de maridatge a Espot

Actuació als carrers d’Espot del ballarí Quim Bigas.

1 6 / 2 0 1 8 97

A N A V I

Estrena de Nuà a l’església parroquial de Sant Perede Sorpe.

Als recuperats safarejos de Sorpe no hi cabia ni una agulla per complimentarel Tastàneu.

El cantautor Carles Dènia acompanyat del guitarrista PauFigueres a l’església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu.

Enguany el Dansàneu ha comptat amb la participaciódel prestigiós celler pallarès Castell d’Encús.

El violinista Joel Bardolet amb la col·labora -ció de Maria Muñoz i Pep Ramís de la com-panyia Mal Pelo davant del retaule renai -xentista dels Sants Just i Pastor de Son.

L’excursió comentada a Sant Pere del Burgal va comp-tar amb l’actuació de la parella gironina Pilar de dos.

98 N A B I U S

A N A V I

Vora Noguera Pallaresa, a Escaló, la companyia Una i unarelaxava els partici pants de l’excursió patrimonial al Burgal.

Mal Pelo dansant sota l’atenta mirada delsserafins de Santa Maria d’Àneu.

Galeuscat amb el grup Ialma a l’amfiteatre natural d’Alós.

Pilar de dos a Santa Maria d’Àneu.

Els Pont d’Arcalís i l’esbart Laurediàd’Andorra agraeixen al públic l’entusiasmeamb què van ser aplaudits.

1 6 / 2 0 1 8 99

A N A V I

La flamant conseller de Cultura, Laura Borràs,adreçant-se al públic de Santa Maria d’Àneu acom-panyada de la directora del Dansàneu Rut Martínez.

Els bastoners d’Esterri d’Àneu a duo amb l’esbartLauredià d’Andorra. Una jornada pletòrica de culturapopular al carrer major d’Esterri d’Àneu.

L’esbart Lauredià d’Andorra animà la matinal de culturapopular a la residència de gent gran d’Esterri d’Àneu.

Galejar de la companyia mallorqui-na Una i Una omplint de color elcarrer major d’Esterri d’Àneu.

100 N A B I U S

A N A V I

Programa d’impuls de les

Danses vives al Pallars SobiràEn el passat curs escolar 2017-2018, els

Departaments d’Ensenyament i de Culturade la Generalitat de Catalunya varen pro-

moure un nou projecte educatiu conjunt d’impuls ipromoció de la dansa catalana d’arrel tradicional al’escola. De fet, es tracta d’una iniciativa promogu-da pel mateix conseller de Cultura a l’exili, LluísPuig, en la seua darrera etapa com a DirectorGeneral de Cultura Popular i AssociacionismeCultural. Un projecte pilotque en la seua primera edi-ció es va portar a terme ales Terres de l’Ebre i a lescomarques del Barcelonès,el Vallès Oriental i elPallars Sobirà. A la segonaedició -en aquest cursescolar 2018-2019- s’hi haincorporat la comarca de laGarrotxa.

Aquest programa, titulatDanses vives, pretén donar

Pep Garcia. Esbart Marboleny de LesPrese, formador del programa d’im-puls de les Danses vives al Pallars.

✒

a conèixer i aprofundir en les danses populars de lacomarca i de la zona on s'imparteix, fent especialatenció a les danses vives enteses com aquellesque avui es ballen a cada territori. La seua implan-tació al Pallars Sobirà ha comptat amb el suportimprescindible del CRP Pallars Sobirà, el ConsellCultural de les Valls d’Àneu i el Dansàneu, Festivalde les Cultures del Pirineu. També s'ha comptatamb la col·laboració de la ballarina Noemí

Busquets, que ha participaten bona part de les ses-sions de formació de mes-tres, ja que a diferència dela tradicional Setmana dedansa a les escoles queimpartia el Dansàneu, s'a-dreça directament als mes-tres. No obstant això, elsnens i nenes no en quedenal marge, atès que el pro-grama garanteix la trans-missió de coneixements

1 6 / 2 0 1 8 101

A N A V I

En la seua primera edició (2017-2018), han parti-cipat en el programa mestres provinents de tots elscentres educatius d’educació infantil i primària de lacomarca: Escola La Closa, d’Esterri d’Àneu; EscolaÀngel Serafí, de Sort; i la ZER Alt Pallars, amb lesescoles de Llavorsí, Alins, Ribera de Cardós, Tírvia iRialb. El programa Danses vives es va cloure ambballades de les danses pallareses treballades -acom-panyades de música en viu, amb l’Adrià Grandia i enJosep Vilarrúbia-, a Esterri d’Àneu i a Sort.

En aquest curs escolar 2018-19 hi participen tam-bé tots els centres del Pallars Sobirà i el programa esclourà a la darrera setmana de maig de 2019 ambballades a Sort, Esterri d’Àneu i Llavorsí, en el marcde la Trobada de les escoles de la ZER Alt Pallars.

El programa d’impuls de les Danses vives, que hasubstituït la tradicional setmana formativa delDansàneu a les escoles a petició expressa delDepartament de Cultura, ha hagut de superar algunesreticències inicials, comprensibles atès l'arrelamentde la proposta inicial, desplegada durant més de vintanys. Implementat el canvi que va suposar respecte ala fórmula que es portava a terme al Pallars Sobirà -concretament a Esterri d'Àneu, de mans delDansàneu-; la proposta ha estat molt ben rebuda i caldestacar que ha sumat nous pedagogs i nous alum-nes gràcies a la incorporació de les escoles de Sort ide la ZER l'Alt Pallars, que no participaven en el pro-jecte anterior.

als més petits al final de la cadena d'aprenentatge. Iés que el programa d’impuls de les Danses vivescomença amb una formació dirigida a mestresd’Educació Infantil, Primària i de Dansa que hodesitgin.

Posar en valor el patrimoni de danses vives del Pallars.

Promoure la presència transversal de les danses vives d’arrel tradicional dins delcurrículum en aspectes vinculats a la música, a l’educació física, a la cultura i/o ala història.

Conèixer i utilitzar l’inventari que ha impulsat la pròpia Direcció General deCultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura:http://dansesvives.cat/.

Formar els mestres dels centres participants per tal que puguin fer de transmis-sors d’aquestes danses en el seu centre.

Treballar dins dels centres educatius algunes de les danses vives d’arrel tradicio-nal pròpies de la demarcació per tal que els nens, nenes i joves puguin participaractivament en la vida festiva i cultural local.

Promoure oportunitats per al gaudi de la dansa i per a la cohesió social i per visibi-litzar la dansa en el context escolar i el seu entorn.

El projecte està inclòs en el Pla de formació de zona del Pallars Sobirà i preténtreballar i avançar en la direcció dels objectius pels quals s’ha creat:

▼

▼

▼▼

▼▼

▼

El programa deDanses Vives,garanteixla transmissió de conei-xements als més petitsal final de la cadenad'aprenentatge.

És una eina educativa molt potent per als infants i per als joves.

102 N A B I U S

A N A V I

El programa Danses vives es va cloure amb ballades deles danses pallareses treballades -acompanyades demúsica en viu, amb l’Adrià Grandia i en Josep Vilarrúbia-,a Esterri d’Àneu i a Sort.

Sens dubte que l’experiència del primer any ensha esperonat a polir, millorar i adaptar més i millor unprograma que, si bé és comú a cinc zones deCatalunya, a cada comarca s’ha aplicat sumant lesdiverses sensibilitats i aportacions de tots els que elfan possible. Almenys aquesta ha estat la nostravoluntat.

Els llenguatges artístics -especialment la dansa-tenen encara molt camí per recórrer a l’escola i el pro-grama d’impuls de les Danses vives és un pas més enaquesta direcció. Com diu Jaume Arnella: “Nosaltressom una baula més de la cadena”. Però, la dansapopular d’arrel tradicional -com la cançó-, a més delseu valor patrimonial, és una eina educativa moltpotent per als infants i per als joves. Així ho creiaAureli Capmany (1868-1954) -enguany se celebra el150è aniversari del seu naixement-, ho proclamavaManuel Cubeles (1920-2017) i ens ho recordava totsovint Joan Serra (1947-2013). Ballarem, ballarem iballarem!

La ballarina Noemí Busquets, col·laboradora del programa.

L'esperit de transmissió que ens lliga, que ensenllaça entre generacions n'hem convingutde dir-ne tradició, també en un dels seus

axiomes: la música. La barreja de música i tradicióha de ser combinada per la llengua i la societatd'un territori, llavors podem parlar de cultura, sicavem més endins d'identitat. Durant la setmanaque conforma el Dansàneu tots aquests termesque acabem de definir es refermen tant com esposen en entredit. Aprofitem l'impuls que duranttants anys ha aportat el Dansàneu per beure denoves fonts i aquest aiguabarreig ens serveix perdir qui som. Per crear la nostra identitat, aquestmot radical que ens sustenta.

Voldria dir que la present edició del Dansàneuha afegit la visió de l'acordionista Didier Laloy, unamirada internacional, de dedicació màxima tan al'instrument com a la transmissió del coneixementde l'instrument. Per tornar als coneixements sor-gits de la inquietud primitiva de fer sonar del'Arnau Obiols. Percudint aixades i esclops, fentdringar cascavells o bé repicant panderos qua-drats van ser el pretext per aprendre cançons tra-dicionals dels Pirineus i lliurar-nos al cant. Seguintl'esperit del Dansàneu varem concloure la forma-ció amb un taller encarat a la creació i enregistra-ment musical.

1 6 / 2 0 1 8 103

A N A V I

Formació amb Didier Laloy, una mirada internacional.

Apendre per saber

Adrià Grandia. Responsablede formació del Dansàneu

✒

Percudint aixades i esclops, fent dringar cascavellso bé repicant panderos quadrats van ser el pretextper aprendre cançons tradicionals dels Pirineus.

Voldria dir doncs, que aquesta ha estat una edi-ció més. Que la suma d'edicions com dèiem al prin-cipi enllaça per fer-ne tradició. Però el Dansàneu2018 ha estat l'àncora, l'estaquirot, la fixa sotana.Perquè ens mantenim arrelats malgrat les absèn-cies i l'exili. Perquè hem ordit edició rere edició unamanera de ser. Ho hem fet amb persones que s'hanmantingut fidels, que servidors han encapçalat lalluita per mantenir el nom de cada cosa. 

Aprendre per saber “has de conèixer la importànciaque té pels mateixos elements primordials, amb quins escombinen, i quines posicions prenen i quins moviments esdonen entre ells i reben... Igualment, cal fer compte, en elsnostres mateixos versos, en quin ordre i amb quines cadalletra està col·locada. Car els mateixos caràcters designes elcel, la mar, les terres, els rius, el sol; els mateixos els fruits,els arbustos i els éssers animals... és per ordre de les lletresque discrepen les significacions de les paraules. Igualments'esdevé en els cossos mateixos que, si es muden els ele-ments de la matèria, els aplecs, els moviments, l'ordre, laposició, les figures, també els cossos han de mudar.”Lucreci: La naturalesa de les coses, Llibre II (992-1019)

104 N A B I U S

A N A V I

Fa un temps, vaig llegir una notícia que explicavaque un nen que vivia en una granja aïllada delsud de Noruega es va trobar quatre llops mentre

caminava a ple dia des de la parada de l’autobús finsa casa seva. Davant del temor que els animals l’ata-quessin, el nen va desconnectar els auriculars del seutelèfon mòbil, va apujar el volum al màxim i va buscarla cançó Overcome, del grup nord-americà Creed.Després d’uns instants de rock a tot drap, els llops vangirar cua i van marxar per on havien vingut, mentre elnen, encara amb la por al cos, arribava finalment sa iestalvi al seu destí.

Aquesta notíciaesdevé una versió reno-vada i moderna d’aque-lla llegenda que ha fetfortuna a diferentsindrets de casa nostra ide fora i que mostraque, si bé la música pot-ser no amanseix lesferes, com a mínim éscapaç de mantenir-les adistància. A mi me l’hanexplicat a Galícia - a lazona sud d’Ourense-però també l’he sentit,amb petites modifica-cions, a la Plana de Vic ia alguns pobles de la geografia pirinenca, amb espe-cial força a Andorra. Resulta que, segons la llegenda,els habitants d’un petit poblet de muntanya van llogarun músic per tal que amenitzés la seua festa. I aquellhome, tal com es feia abans, va espardenyejar amunti avall, amb el seu sac de gemecs penjat a l’esquena,per aquelles arrissades muntanyes per tal de poderarribar a l’hora a la seua cita. Però quan la nit era mésnegra que l’estalzí, el músic va contemplar atemoritcom tres o quatre llops l’empaitaven esperant el

Jordi Creus. Pregoner✒

Dansàneu

Tornar a les arrelssense renunciar niuna gota de futur

moment adient per cruspir-se’l. Cames ajudeu-mees va poder enfilar dalt d’un arbre per tal de fugir deles queixalades d’aquells animals. Però les pressesde l’ascensió van provocar que, sense voler, un dels

seus peus xafés l’ins-trument i, com queencara contenia unaengruna de vent,aquest deixés anar elseu gemec caracterís-tic. I que va passar acontinuació? Doncsque els llops, noméssentir aquell bram, esvan retirar uns metres,atemorits. El músic vaentendre, llavors, què licalia fer. Ràpidamentva inflar l’instrument i,després de baixar del’arbre, va començar a

caminar ràpid, sense deixar de tocar el bot i mante-nint els llops a una distància prudent. I així fins que,gairebé sense bufera, va arribar a la plaça del pobleon poca estona després havia de començar la festa.

Sí, festa, música i ball, convenientment barrejatsamb una de les grans riqueses d’aquestes terres: elpatrimoni. Això és el Dansàneu. I ja fa 27 anys quedura, amb refundació inclosa. I mireu, abans de con-tinuar deixeu-me dir una cosa. El Dansàneu va néi-xer el 1992. Aquells dies abans dels Jocs Olímpics

El director general de Sàpiens publica-cions, Jordi Creus, realitzant el pregó d’i-nauguració del Dansàneu 2018 al MNAC.

La pancarta a la vila d’Esterri d’Àneuanuncia la festa del Dansàneu.

1 6 / 2 0 1 8 105

A N A V I

en què a Catalunya es van produir desenes i dese-nes de detencions de ciutadans independentistes.Ho recorden, no? Aquell estiu del 1992 teníem pre-sos polítics. I ara, 26 anys mes tard, aquest estiu del2018, mentre es desenvoluparà el Dansàneu, perdesgràcia, també tindrem presos polítics i exiliats.Un d’ells és una persona que sens dubte estaria avuiaquí entre nosaltres. Perquè estima el Dansàneu,perquè estima la cultura popular i perquè estima elpaís. Em refereixo el conseller Lluís Puig, a qui m’a-gradaria veure molt aviat a casa, al costat de la restade represaliats per haver fet una cosa tan greu comdonar la veu a la ciutadania.

Aquell 1992 a queem referia abans la situa-ció era ben complicadaper a la cultura d’arrel. Femuna mica d’història. ElPallars Sobirà, que teniamés de vint mil habitantsl’any 1850, enfilava la rectafinal del segle XX amb pocmés de cinc mil personesempadronades als seuspobles i poblets. Això vol dirque aquesta comarca, en unsegle i mig, havia vist desa-parèixer més del 70% de laseua població. I no només això,perquè també havia perdut partde la seua identitat tradicional,de les seues formes de viure i detots aquells valors intangibles quehavien passat de pares a fillsgeneració rere generació. 1992,deia. Som a l’època de laBarcelona olímpica, de la modernitat i la uniformitza-ció, del mirar amb recança –i un punt d’autoodi- capal passat, dels ciutadans del món i del rebuig a totesaquelles coses que ens han fet ser el que som.Temps difícils per a la cultura popular, i molt mésencara en un racó de món força deshabitat i envellit. Iés en aquest entorn que un grup de gent jove, nascu-da en aquestes terres però formada lluny d’elles, vadecidir recuperar totes aquelles coses que ja sem-blaven tocades de mort. Feia una dècada que s’ha-via creat l’imprescindible Consell Cultural de les Vallsd’Àneu i faltava poc per veure néixer l’Ecomuseu.

M’imagino les dificultats per començar a ferrodar aquest projecte. Per iniciar els cursos i elstallers a partir dels pocs músics i balladors que que-daven. M’imagino fer realitat una utopia com aque-lla, que lliga el present i el futur amb el nostre passat.Però el gran valor del Dansàneu no éshaver tingut la gosadia de posar-lo en mar-xa, sinó d’haver aconseguit convertir-lo enuna realitat imprescindible al llarg de 27anys. I haver trencat amb l’estigma de l’olor

de naftalina, de la cosa passadade moda, de l’activitat prescindi-ble en el món modern on estemabocats. Els joves de llavors, elsveritables herois, avui ja són per-sones madures. I els joves d’a-vui poden gaudir del resultat dela visió i de l’ambició que altresvan tenir en els temps difícils.Dels que van tenir l’encert d’en-

tendre tota la saviesa que s’amagava rere aquell fla-biol, aquell violí o aquells rigodons que es ballaven ala plaça. Ells van ser conscient que només es podiaser universal si un comprenia i estimava Sant Pere delBurgal i s’emocionava amb el comunidor de Son.Que tota la història cabia en una pedra del pontd’Àrreu i que la tenacitat dels nostres avantpassats esdibuixava dins del xerric monòton de la serradorad’Alós. Que les falles d’Isil eren el millor salconduit perarribar al món sencer i que Hug Roger III i el seu cas-tell de València d’Àneu eren un veritable Joc de tronssense dragons, però farcit d’intrigues, traïcions i sor-prenents canvis de guió. Ells, aquests joves que avuija són grans,van avançar-se al seu temps i van apos-tar per treballar a partir d’allò més immediat per enten-dre el perquè de tot plegat. Per als que encara hi sóntot el meu agraïment i respecte, i per als que s’han

quedat pel camí, per les circumstàncies quesigui, també.

El Dansàneu en definitiva significa,entre altres coses, recordar quan el ball erala màxima diversió dels nostres avantpas-sats, que esperaven la Festa Major ambcandeletes després d’haver fet el gruix de la

Aques hebdomadaire Journal desVoyages del 1913 escenifica claramentcom la música amnseix les feres.3bis.El Dansàneu en definitiva significa,entre altres coses, recordar quan el ballera la màxima diversió dels nostresavantpassats. Plaça Major d’Isavarre1918. Fons Corbera de l’Arxiu d’Imatges

▼

106 N A B I U S

A N A V I

feina de l’any. Imagineu la plaça de qualsevol poble de lesValls d’Àneu. Sí, imagineu-la plena de veïns i forasters enels anys en què encara no hi havia una carretera que himenés. Tanqueu els ulls i escolteu els cops de manxa ambquè el músic sotmet el petit acordió diatònic. Tan petit i fasaltar tota la plaça al ritme dels seus botons! I seguiu el sod’un bombo o d’uns platerets que aquell veritable “homeorquestra” toca amb els peus i que esdevenen una segonaveu que acompanya l’instrument protagonista. Valsos, tan-gos, polques, pas dobles... Noves tendències musicalsque durant les primeres dècades del segle XX s’han aca-bat imposant gràcies a la influència de la ràdio i que han fetdesaparèixer de les festes les melodies més tradicionals,que han passat a formar part de la solemnitat dels actesd’afirmació de la comunitat. Capes i capes de nous ritmes iballs que creixen sobre el substrat ancestral abans de pas-sar a formar part, elles també, de la tradició d’aquestesterres. Tot això i molt més és el Dansàneu, tornar a lesarrels sense renunciar ni a una gota de futur. Gaudiu-ne!

Els creadors del Dansàneu sabien perfectament que tota lahistòria cabia en una pedra del pont d’Àrreu.

Dansa i patrimoni necessàriament agermanat en el Dansàneu.

1 6 / 2 0 1 8 107

A N A V I

Des de l’àrea audiovisual de l’Arxiu d’Imatges del ConsellCultural de les Valls d’Àneu continuem treballant pereixamplar el seu contingut de vídeo. Fa dos anys ens

vam proposar de cercar imatges antigues de cinema de 8mm isuper 8 i ja tenim un bon ventall de petits reportatges que ensrecorden com era la vida a les Valls abans, fa 30, 40 o 50 anys.Ara aquestes imatges ja s’han fet públiques al web i al canal aYou Tube del Consell. Encara tenim, però, material per fer unsquants reportatges més i continuem a la recerca de noves fontsque ens ajudin a completar més i més aquesta base històrica devídeos.

D’altra banda la vida a Àneu discorre també a través de pro-jectes audiovisuals com el que vam iniciar l’any 2017 i que hemfinalitzat aquesta passada primavera en commemoració del 25

aniversari dels armats d’Esterri d’Àneu(vegeu l’article explicatiu en aquesta sec-ció). DVD bellament coproduït ambl’Ajuntament que incrementa l’esforç realit-zat per recuperar la memòria visual delterritori i completa la producció del ConsellCultural amb la publicació inicial dels víde-os Casa endins i El món de la fusta a Àneu(1993) complementaris dels llibres delmateix nom i darrerament l’any 2014 ladoble realització d’Aleix Gallardet en unmateix DVD L’esperit d’Àneu. LesTrobades d’Escriptors al Pirineu i Els mira-cles de Santa Maria d’Àneu. Cultura,doncs, en imatges per fixar un precís ipotent imaginari col·lectiu.

L’any 2019 seguirem treballant el pro-jecte de recerca sobre els fons d’imatges particulars en formatde vídeo o cinema que contribueixin a ampliar la videotecaaneuenca i, paral·lelament, l’Assemblea del Consell Culturalacaba d’aprovar l’inici d’un nou DVD que girarà entorn de l’en-grescat i participatiu món de les bitlles.

Assaborint la copa!. Club deFutbol Esterri d’Àneu finals 1978.Fons Magda Salvador

L’audiovisual

dins l’Arxiu d’Imatges

Ramon Alaró. Responsable de l’Àread’Audiovisual de l’Arxiu d’Imatges

✒

del Consell Cultural

A N A V I

Què en sabem del paisatge

Albert Pèlachs. Geògraf✒

dels avets a les Valls d’Àneu

i hi trobem avets és perquè hipoden viure. A la Península Ibèricatenim dos arbres del gènere Abies.L'Abies pinsapo al sud de la penínsulaIbèrica i l'Abies alba que trobem entreel Montseny (límit meridional actual dela seua àrea de distribució peninsular)i el Pirineu axial, preferentment en ves-sants orientats al nord, generalmententre 1200 i 1800 m però amb indivi-dus aïllats des dels 600 m i fins als2200 m. De l'avet es diu que sempreha de tenir els peus molls i per això eltrobem en llocs amb una precipitacióentre 800 i 1200 mm de precipitaciómitjana anual i una temperatura mitja-na del mes més fred entre 0 i -6ºC

En l'actualitat, si a Catalunya voleu trobar gransextensions d'avets heu d'anar al voltant de les Vallsd'Àneu. L'extensió d'avets que configuren la Mata deValència i el Gerdar de Sorpe, al marge dret del riuBonaigua, és la considerada més gran de tota laPenínsula Ibèrica. Tot i que n'hi ha d'altres, si es remun-ta la Noguera Pallaresa des d'Esterri d'Àneu, que tambéestan ben conservades i formen masses força homogè-nies amb grans exemplars com els del bosc de Cirereso l'avetosa de Bonabé a Alós que es poden veure en l'i-tinerari de Montgosso. L'Alt Pallars aneuenc és país d'a-vets.

108 N A B I U S

S

A N A V I

1 6 / 2 0 1 8 109

La Mata de València d'ÀneuL'avetosa més gran de la Península ibèrica viua les Valls d'Àneu i això que en 6000 anysd'història al Pallars mai no havia tingut tantspocs avets com els darrers tres segles

segons dades de l'Atles de lesEspècies llenyoses (Lloret et al.,2009). Al Pallars aquestes condicionscontrasten clarament entre les oba-gues i les solanes i per això tenim lalocalització de les avetoses claramenta l'obaga.

A les grans obagues pallaresestradicionalment hi hem situat sempreels boscos fustaners. Diferents factorshan influït en aquest fet de formageneral: un modelat glacial sobre unabase geològica que ha afavorit oba-gues amb pendents relativamentsuaus que contrasten amb les solanesmolt més verticals, processos perigla-cials de reompliment que han modelat

els perfils afavorint l'acumulació de sòli unes orientacions est-oest de lesgran obagues, perpendiculars alsgrans eixos fluvials nord-sud, que enmoltes ocasions han pogut ser nave-gables i han permès l'apropiació delseu principal recurs: la fusta. I nonomés. També són indrets que s'hanpasturat, carbonejat i a determinadesaltituds, conreat i quan han tingut ferros'han pogut convertir en espaisminers, com per exemple el bosc deVirós a la Vallferrera. Les obaguespallareses han estat estratègiques peldesenvolupament de les poblacions iaixí s'ha reflectit en el règim de propie-tat comunal de cadascun d'aquestsindrets i els seus enclavaments.

L'ús ha afavorit determinadesespècies en detriment d'altres. L'avet iel pi roig (Pinus sylvestris) n'han sortitclarament afavorits en detriment delfaig (Fagus sylvatica) i, en menormesura, el pi negre (Pinus uncinata) ales parts més altes. Als rodals on lallum del sol ha pogut penetrar mésdirectament o al voltant d'espais demal drenatge com les torberes, elsbedolls (Betula pendula) i les moixe-res de guilla (Sorbus aucuparia) com-pleten les principals espècies arbòriesde les obagues. A les parts baixes, allàon els conreus s'han abandonat elsavellaners (Corylus avellana) primer iels roures després completen el pai-satge que al costat dels rius incorporaespècies pròpies dels boscos en gale-ria com pollancres, salzes, etc.

La geografia històrica ambientals'ocupa de l'estudi de les relacionsentre la societat i el seu medi naturalamb el pas del temps i aporta pers-pectiva espacial i temporal a frasescom: "sempre", "mai", "abans", etc.

Avets orientats al sudNo es pot descartar que en d'altresmoments de la història els avets tin-guessin una major presència a lessolanes i als fons de les valls.

▼

110 N A B I U S

A N A V I

Per fer-ho, es basa en dades docu-mentals i paleoambientals que apor-ten informació sobre com era el pai-satge (per exemple mirant el pol·lenque s'hi ha conservat) i com s'hagestionat amb el pas del temps (perexemple, quants incendis hi hagutamb els carbons vegetals). Al Pallarsdiferents torberes (València d'Àneu,Clots de Rialba, estany de Burg,Plaus de Boldís, etc.) serveixen dereferent de moltes de les explica-cions que ens ajuden a entendre lesavetoses.

Amb la finalitat d'aportar dadesper al debat dels gestors, volem res-pondre tres preguntes que podrienser claus a l'hora d'entendre laimportància de les avetoses actuals:

Referències bibliogràfiquesLLORET, F.; ESTEVAN, H.; SOLÉ, A.; VAYREDA, J.; TERRADAS, J. (2009). L'Atles d'espècies llenyoses dels boscos de Catalunya. Bellaterra, Lynx ediciones.

Antiga plaça carboneraAntiga plaça carbonera on es feia carbó vegetala l'interior de la Mata de València d'Àneu.

1) Des de quan viu a les nostres contrades? En aquest darrer període interglacial l'avet va arribar al Pallars ara fa entre 7000 i 8000 anys. I no va ser fins fa entre

4000 i 5000 anys que l'avet va ocupar de forma preferent els nostres boscos. Si tenim en compte que pins, bedolls i alzinesja hi eren fa 15.000 anys els avets són uns arbres que s'incorporen al paisatge tard, tot i que la seua arribada coincideixi ambl'inici del Neolític i per tant, s'estableix a la vegada que les societats pirinenques.

2) Ara en tenim més que abans? Les dades actuals de pol·len indiquen que la seua superfície actual es podria arribar a multiplicar per quatre en d'altres

moments passats. Per tant, malgrat que ara tenim l'avetosa més gran de la Península Ibèrica, és la primera vegada des defa 6000 anys que tenim tan poc avet al Pallars. De fet, els tres darrers segles són el moment de la història que n'hem tingutmenys. A l'origen del canvi hi tenim factors climàtics i humans però no podem descartar que hi hagués boscos a les planesaneuenques i que també n'hi podia haver hagut a les solanes entre fa uns 2000 i 4000 anys.

3) Des de quan s'exploten els avets?La primera pertorbació important de les avetoses va ocórrer fa entre 4000 i 4200 anys i té una forta base climàtica. Amb

posterioritat, les fonts documentals expliquen el valor que els romans donaven a les avetoses i les dades paleobotàniquesho confirmen. Les oscil·lacions dels diagrames pol·línics a la transició entre l'edat del Ferro i el món antic indiquen una gestióforestal que vetllava pel recurs, ja que l'aprofitava sense exhaurir-lo. En canvi, l'explotació durant la tardoromanitat i l'EdatMitjana supera el llindar de sostenibilitat i són el principi d'una tendència que avui dos mil anys després, pràcticament hasuposat la desaparició de l'avet i s'ha accentuat molt els tres darrers segles amb l'aprofitament més intensiu de la història.

El tronc de l’avetDetall d'un tronc d'avet, una fusta moltapreciada per a l'aprofitament silvícola

des de fa més de dos mil anys.

1 6 / 2 0 1 8 111

A N A V I

Va ser l’any 2006 quan,en el meu llibre dedi-cat al Mestre de

Vielha, vaig crear la perso-nalitat del Mestre de Sorpe,un pintor anònim de la pri-mera meitat del segle XVI aqui vaig atribuir diferentsobres encapçalades pelretaule major de l’esglésiade Sant Pere de Sorpe. AÀneu, també va realitzar unretaule per a Sant Andreu deValència d’Àneu, del qual esconserven encara algunsfragments a la mateixaparròquia; i les pinturesmurals de les esglésies deSon i Estaron. Aquella va ser una primera aproxi-mació a un pintor a qui els especialistes nohavien prestat gaire atenció, com desgraciada-ment ha passat amb altres obres i pintors de l’à-rea pirinenca. Sortosament, aquest greuge s’haanat resolent en els darrers anys, atès que s’hanpublicat diferents treballs sobre pintura gòtica idel primer Renaixement al Pirineu que han anattapant el buit historiogràfic.

Personalment, vaig tornar a contribuir a unmillor coneixement del pintor en el meu llibreDevocions pintades. Retaules de les Vallsd’Àneu (segles XV i XVI), editat per PagèsEditors el passat 2011 gràcies a l’empenta delConsell Cultural de les Valls d’Àneu i, sobretot,del Ferran Rella, que sempre va ser darrere delprojecte, amatent. Un dels capítols el vaig dedi-car al pintor i la seua obra, donant a conèixeralguns treballs inèdits, i parlant d’altres mésconeguts emplaçats en valls properes, com és elcas de la Val d’Aran, on va realitzar bona part deles pintures murals conservades a Santa Mariad’Arties; o la Vall Fosca, on es té constància deretaules realitzats per a les parròquies de la

El mestre del retaule de Sorpe:

un pintor navarrès?

Alberto Velasco. Historiador de l’Art✒

Pobleta de Bellveí i Cabdella.Tot plegat, ens va fer intuirque podia tractar-se d’un pin-tor oriünd del Pallars que vaanar desplaçant-se per dife-rents valls pirinenques persatisfer encàrrecs sobre mur isobre taula. Un pintor versàtili viatger, en definitiva.

El Mestre de Sorpe és und’aquells mestres actiusdurant el cinc-cents que vancontribuir a l’assentament delllenguatge renaixentista a lescontrades septentrionals deCatalunya. Es tracta d’unaltre pintor que evidenciacom era encara de fort el pes

de la tradició gòtica en els pintors del segle XVI,quan el llenguatge “a la romana”, d’ascendent ita-lià i filiació clàssica, s’anava imposant arreu delpaís. Tanmateix, el pes d’aquesta tradició i lesparticulars interpretacions de les novetats quevan fer els mestres autòctons, van donar com aresultat un llenguatge molt peculiar que s’allunyadel cànon italià, com molt bé porten anys argu-mentant diferents especialistes de casa nostra,entre ells, el darrerament desaparegut JoaquimGarriga, o més recentment, Joan Bosch iFrancesc Miralpeix en el seu estudi sobre la pin-tura i l’escultura a Andorra entre els segles XVI iXVIII.

Al que fins ara se sabia del Mestre de Sorpe,volem aportar-hi amb un parell d’informacionsque poden contribuir a un millor coneixement del’artista. La primera, és l’aparició en comerç d’unaobra inèdita. Es tracta d’un Calvari aparegut ensubhasta a Balclis (Barcelona) el passat 8 demarç de 2018, que l’oferia al seu catàleg onlineamb el número de lot 3418. La taula, que mesura157 x 86 cm i presenta un emmarcament que noés d’època, mostra una representació de la ▼

112 N A B I U S

A N A V I

Crucifixió habitual, amb Cristflanquejat per la Mare deDéu i sant Joan Evangelista,i la Magdalena abraçada alspeus de la creu (fig. 1). L’estilapunta indefectiblement capal nostre pintor, amb elscaracterístics rostres quedefineixen la seua personali-tat. El paisatge, els elementsnaturals i les arquitecturestambé són els típics de laseua producció. No sabemde quina església és originà-ria aquesta taula, però éspossible que procedís d’al-gun retaule realitzat per aalguna localitat de les vallsesmentades. Serà difíci lesbrinar-ho. A tall de curiosi-tat afegim que, aquestmateix agost, l’obra ha tornata aparèixer a la venda al por-tal d’internet Todocolección, cosa que ens parlasobre els tombs i els llocs inversemblants on lesdespulles del nostre passat poden acabar fentcap.

Amb tot, la consideració que teníem sobrel’origen pirinenc del pintor ha canviat de formainesperada fa poc. El segui-ment que fem del mercatd’art i antiguitats, en aquestcas, a través d’una foto pen-jada a Instagram fa escassosmesos per un antiquari deMadrid, ens va fer descobriruna nova obra de l’artista. Estractava d’una altra repre-sentació del Calvari, decaracterístiques similars a ladescrita anteriorment. S’hirepetien, fins i tot, els habi-tuals nimbes daurats perfilatsamb una doble línia negra,que són una constant en lesobres del mestre. La paletacromàtica era també lamateixa, i coincidia amb ladels retaules de Sorpe iValència d’Àneu. Malgratalguns repintats producted’una restauració recent, no

hi havia dubte que ens trobà-vem davant d’un altre treballinèdit del pintor que, com elsfins ara esmentats, caliaconsiderar procedent d’algu-na esglesiola de les Vallsd’Àneu, la Val d’Aran o la VallFosca.

Amb tot, i aquí és on raula novetat més interessantque presentem, vam podersaber a través d’una fontdirecta que aquest segonCalvari havia estat compratper l’antiquari en una casapart icular de la local i tatd’Unciti, a Navarra, i quesegurament procedia d’algu-na església d’aquell entorn.És a dir, que no hi havia arri-bat com a conseqüènciadels habituals movimentsd’obres generats pel mon

del col·leccionisme. Tot plegat obliga a replante-jar-nos una part del periple personal i professio-nal d’aquest pintor que, en un moment donat, vaarribar a Àneu. Podria ser que es tractés d’unmestre navarrès que va desplaçar-se des d’allàper treballar a les valls pirinenques? Convindria

no descartar-ho, ja quedurant el segle XVI estàprou documentada l’arribadade nombrosos artistes gas-cons i navarresos a terrescatalanes per desenvoluparel seu ofici. Podria ser quefos un artista pirinenc que,en canvi, es va desplaçar aNavarra per executar algunsretaules? Ho creiem menysprobable, però tampocpodem bandejar aquestapossibilitat. En qualsevolcas, en el futur caldrà conti-nuar fent recerca per mirard’aportar més llum sobre unpintor que als darrers anysha anat perfilant-se de formamés nítida, però sobre elqual encara tenim moltesincerteses.

Mestre de Sorpe, Calvari procedent de lalocalitat d’Unciti (Navarra) aparegut encomerç a Madrid aquest 2018.

Mestre de Sorpe, Calvari de procedènciadesconeguda aparegut en subhasta aBalclis (Barcelona) el març de 2018.

1 6 / 2 0 1 8 113

A N A V I

Sembla ahir que encetàvem aquestasecció adreçada al coneixement delnostre patrimoni natural. A mesura

que girem full del nostre calendari, ensadonem que els mesos volen i com aquellqui res, aviat tornarem a penjar el noucalendari que hores d’ara ja teniu a lesvostres mans.

Enguany des d’aquesta secció us ofe-rim dues publicacions i l’atzar potser havolgut que la botànica aplicada a la medici-na i les voliaines, es fusionin i em portin alrecord de l’il·lustre Marià de la Pau Graellsi Agüera (1809-1898) un metge, naturalis-ta que l’any 1848 arran d’una sortidaexcursionista per les pinedes del sistemacentral ibèric descobrís la papallona noc-turna Graèllsia (Graellsia Isabelae) unaveritable joia de la natura, present també aterres aneuenques.

Voldríem que aviat descobriu raconsamagats del nostre Àneu i descobriu tam-bé el coneixement de les 30 volianes més

El rovelló d’avet (Lactarius salmonicolor) mal-grat el seu gust més resinós i amarg semprefa goig portar-ne cap a casa un bon paner.

Francesc Rodríguez. Naturalista ieducador ambiental

✒

La secció

del CCVÀ 2018

representatives, és per això que hem aple-gat sis itineraris per apropar-vos a lespapallones. Una nova publicació de la líniaconsell que defuig lleugerament del nostrepatrimoni cultural i etnogràfic específic. Uncop deixem enrere aquest hivern i arribi denou la primavera pugueu sortir a passejara plaeret i deixar-vos encisar per la bellesade les voliaines i l’entorn que les envolta.

Les plantes medicinals, formen partdels nostres hàbitats i gosaria a dir quesón poques les persones d’Àneu que deforma directe o indirecte a dia d’avui no uti-litzen algunes de les 12 plantes que uspresentem al calendari, ja bé sigui de for-ma tradicional o bé del seu derivat farma-cològic.

La natura s’harmonitza amb l’estacio-nalitat i després dels arbres, les plantesremeieres i les voliaines, potser anirà senthora de dedicar el calendari del 2020 alsbolets de les Valls d’Àneu, pensant en elsaltres reptes que des d’aquesta secciósegur que aniran naixent.

de natura

L’herba fetgera (Anemone hepàtica) i lapulmonària (Pulmonaria officinalis) duesplantes medicinals clarament vinculades ala teoria de la signatura.

114 N A B I U S

A N A V I

El Punt d’Interpretació del Romànic delPallars Sobirà de Son és un espai basat en crite-ris expositius de tecnologies interactives, pla-fons estàtics i dinàmics d’imatges, bandes sono-res i sensacions projectades. Audiovisuals, DVDinteractius, pantalles d’exposició amb fragmentsde pintura en alta definició i projeccions temàti-ques es complementen en aquest nou espaid’interpretació.

Els plafons estàtics poden ser consultats enquatre idiomes; català, castellà, francès i anglès.

L’espai integra un plafó dinàmic especial-ment condicionat per a interpretació de pinturamural. Donat l’extraordinari conjunt del PallarsSobirà que s’ha conservat en museus d’arreu,l’espai inclou una pantalla 4K amb més de 150imatges d’aquests conjunts murals.

També trobem una gran pantalla de projeccióde més de dos metres amb inclusió de relats detemàtica del món romànic.

del Pallars Sobirà

Toni Añó. President del CEPDIR✒

El Romànic

a interpretació

El president del Consell Comarcal del PallarsSobirà, Carles Isus, l’alcaldessa d’Alt ÀneuLaura Arraut, acompanyant el president delCEPDIR Toni Anyo en la inauguració a Sondel Punt d’Interpretació de Romànic.

Una gran pantalla 4 K de 65 polsades incloul’audiovisual de presentació amb filmacionsaèries en temes d’arquitectura, reproduccions depintura i escultura, a més de cinc audiovisualsque completen el punt d’interpretació.

L’espai pot donar suport a visites en grups ambimmersió lingüística, de manera que tots els audio-visuals bàsics poden ser emesos en un sol idioma.

Enguany, des de l’obertura d’aquest nouespai romànic (25 de juliol) el centre ha rebutmés de 500 visites durant el període d’estiu de2018, més del doble de tot l’any 2017.

Podeu consultar horaris d’obertura, visitesper a grups i visites guiades al nostre WEB:

www.pyrenea.com

1 6 / 2 0 1 8 115

A N A V I

Arquitectura religiosa

De les esglésies romàniques del Pallars Sobirà,encara se’n conserven més d’una trentena de tem-ples corresponents a monestirs, parròquies i canò-niques.

Les restes del temple i de les dependències delmonestir de Sant Pere del Burgal constitueixen undels exemples més notables i singulars de l’arqui-tectura religiosa romànica del Pallars Sobirà.Trobem mostres de la pervivència de les formes

Punt d’Interpretació del Romànic a la sala noble del CEPDIR a Son.

• L’arquitectura religiosa romànica del PallarsSobirà que contemplem avui és el resultat deles grans renovacions arquitectòniques realit-zades a partir del segle XI amb les noves tècni-ques de l’estil llombard.

• L’arquitectura civil i militar del romànic és pre-sent en castells i monestirs comunicats al llargde la conca del riu Noguera Pallaresa.

• La pintura mural romànica del Pallars Sobirà,creada entre els segles XI i XII, és una de lesmillors representades de tot Catalunya.Exposem aquest conjunt d’imatges de pinturamural i pintura sobre taula d’excepcional quali-tat, que trobem conservat a museus d’arreu.

• L’escultura monumental es desenvolupadurant el segle XII. A més de les ornamenta-cions a les façanes i les portades, als espaisinteriors trobem exemples abundants depiques baptismals, piques d’oli i piques benei-teres. La talla en fusta destaca pels motius d’i-matges de la Mare de Déu i les representa-cions de la crucificació del Crist.

Els continguts de l’espai romànic són elssegüents :

Díptic divulgatiu del Puntd’Interpretació del Romànic.

▼

2

N A B I U S116 N A B I U S

constructives del s. XI durant bona part del s.XII, com ara el campanar de torre de SantaMaria de Ribera i el de Sant Just i Sant Pastorde Son, on les tècniques constructives delromànic llombard es desenvolupen amb orna-mentacions d’arcuacions cegues, finestresgeminades i lesenes.

Les formes més característiques del s. XIIes fan paleses especialment al monestir deSanta Maria de Gerri o també al singular san-tuari de la Mare de Déu d’Arboló. 

De l’arquitectura civil i militar, se’n conser-va un nombrós conjunt de ponts de comunica-ció d’origen romànic edificats al llarg del cursdels rius que conflueixen al NogueraPallaresa.

Torres i castells formaven una xarxavisualment relacionada, sobretot a les Vallsd’Àneu, amb la seu central del castell deValència. Es conserven exemples notables detorres del segle XI-XII, com ara la torred’Espot i la torre d’Escaló, enlairada sobrel’excepcional conjunt d’origen romànic de lavila closa d’Escaló.

La pintura mural del Pallars Sobirà ésexcepcional i és considerada un dels conjuntsmillor conservats de Catalunya. La majoriacorresponen a decoracions de la conca absi-dal amb l’excepció extraordinària de SantPere de Sorpe, on trobem una nodrida deco-ració de les naus del temple. Destaca la quali-tat de dos conjunts del primer quart del segleXII: Sant Pere del Burgal i Santa Mariad’Àneu, relacionats amb l’escola pictòrica delcercle de Pedret.

De pintura sobre taula, se n’han conservatels laterals d’altar d’Aurós, el frontal deFarrera, el de Sant Llíser d’Alós d’Isil, el deSant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós i elde Santa Maria de Ginestarre, que correspo-nen a la segona meitat del segle XIII. La tallaen fusta destaca per les representacions de laMare de Déu i de la crucificació del Crist. Elsoriginals es troben majoritàriament al MNAC ial Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.

L’escultura del segle XII marca l’època deles ornamentacions a les façanes i les porta-des. Als espais interiors es conserven piquesd’oli, piques baptismals i piques beneiteres.Sota el ràfec de la teulada de Sant Joan d’Isiles troba un extraordinari conjunt esculpit alllarg de la façana de migdia. De l’esculturainterior cal destacar els capitells de SantaMaria de Gerri de la Sal, decorats amb motiusde tipus vegetal derivats de l’estil corinti.

A N A V I

Tot grup social mínimament organitzat,necessita tenir espais vitals compartits iestratègies bàsiques per anar sobrevivint

com a grup. Si, a més de sobreviure, vol avançar icréixer necessita establir i respectar objectius amig i llarg termini. Entendrem aquí el creixementcom una evolució positiva en els aspectes huma-nístics compartits més que no pas en el sentiteconòmic ja que, en l’horitzó que proposo, el crei-xement econòmic és la conseqüència de la evolu-ció humana del col·lectiu i no a l’inrevés.

Sens dubte, una mostra d’aquest creixementhumanístic del conjunt social és la evolució delconcepte de Patrimoni Històric comú, d’aquest lle-gat que la societat entén que ha de preservar enles millors condicions possibles per transmetre’lals descendents.

Ja en el segle II abans de la nostra era,l’encarregat de transformar en diners el botí de laguerra dels romans contra els grecs, va veure

El Patrimoni

Fotos: a dalt, La Vall de la Bonaigua i la força de Gea.A la dreta, el Castell de València d’Àneu, punt simbòlic

de confluència.

▼

A N A V I

Melitó Cambrubí. Arquitecte. Màster enPatrimoni i Desenvolupament Local.

✒

comú al municipi de l’Alt Àneu

Una projecció cap el futur

1 6 / 2 0 1 8 117

amb sorpresa que el rei Àtal de Pèrgam haviaadquirit una notable quantitat de peces escultòri-ques i d’orfebreria. D’aquestes peces el rei Àtaln’apreciava les seues qualitats artístiques i lescaptava per conservar-les i, també, per obsequiar-les als seus amics de Roma. Àtal els conferia unvalor nou, capaç de ser intercanviat i compartit almarge de l’estricte context i funcionalitat que elsva originar. Des d’aquella llunyana i primerencamostra d’afecció i admiració pel patrimoni artísticespoliat als grecs, la humanitat ha anant perfec-cionant els mecanismes de valoració, investigaciói posada en comú dels béns amb qualitats històri-ques i artístiques.

La Il·lustració i la Revolució Francesa seranels moments històrics que fixaran la idea que elpatrimoni artístic i monumental, aquest llegat quela Història ens ha fet arribar, serà quelcom d’in-terès col·lectiu que l’estat ha de prendre en consi-deració i ha de protegir per poder transmetre’l ales futures generacions.

Pel que ens interessa aquí, l’altre punt de pashistòric que cal ressaltar és el darrer terç del segle

118 N A B I U S

XX. En aquest moment es produeix un fenomend’expansió molt important del concepte dePatrimoni col·lectiu. Si al principi l’atenció es fixavaen les peces artístiques aïllades; si, a partir delRenaixement, el concepte es va ampliar als edifi-cis ; si, cap a finals del segle XIX, es van prendreen consideració els conjunts històrics urbans; afinals del segle XX el concepte de PatrimoniHistòric-Artístic col·lectius’expandirà per abastaràmbits més extensos del’entorn habitat pelshumans i apareixeran,entre altres, els conceptesde Patrimoni Industrial,Etnològic i Natural, con-ceptes que amplien demanera molt significativaels elements que la socie-tat considera que cal pro-tegir.

Podem relacionaraquesta expansió ambdues circumstàncies relle-vants. La primera seria elprocés d’apoderamentsocial; la segona, la presa de consciència col·lecti-va de les destruccions – i per tant pèrdues - que elprogrés provoca sobre els elements artístics,sobre els edificis notables, sobre els conjuntsurbans històrics i, finalment, sobre els ecosistemesi el medi ambient. Aquestes pèrdues causen dolor idanyen l’autoestima dels individus i del grup.

A N A V I

Àrreu, mostra inèdita d’un conjunt urbà.

A les Valls d’Àneu, en general, i almunicipi de l’Alt Àneu , en particular, hipodem resseguir esdeveniments quevinculen aquest territori a l’evolució delstemes patrimonials propis del món occi-dental i, més concretament, del sudd’Europa.

Per una part tenim testimonis delsprocessos de destrucció patrimonialpropis de l’acabament del món feudal.Un cas exemplar n’és el castell deValència d’Àneu: els edificis, sense ús,són desmuntats per tal que no puguincontinuar fent la seua funció i esdeve-nen pedreres que faciliten el reciclatgedels materials en cases i espones.

Per una altra part, tenim testimonisde col·leccionisme antiquari d’objectesartístics - amb activitat comercial o sen-se - durant el primer quart del segle XX.Un exemple proper en són les pinturesmurals de l’església de Sant Pere Burgalarrencades per l’industrial col·leccionis-ta Lluís Plandiura i les posteriors actua-cions de salvaguarda pública de les pin-tures de Sorpe i el frontal d’Alós d’Isil,endegades per la Junta de Museus deBarcelona.

Finalment, tenim mos-tres d’alt nivell de l’expan-sió del concepte dePatrimoni comú a finals delsegle XX, amb l’Ecomuseude les Valls d’Àneu, inau-gurat el1994, i les seuesantenes de Sant PereBurgal, Són i Alós d’Isil.Més tard, el Centre deNatura de les Planes deSón, inaugurat el 2002,que té un perfil de titularitatprivada . També cal feresment del Parc Nacional

d’aigües Tortes i de la casa de l’Ós Brud’Alós d’Isil, inaugurada el 2012, de per-fil mixt. D’aquestes iniciatives la mésnotable és la de l’Ecomuseu per la capa-citat de situar-se a l’avantguarda i pel fetque sorgís per iniciativa de gent de laterra, els historiadors i professors FerranRella i Cisco Farràs, amb la concurrèn-cia del Consell Cultural de les Vallsd’Àneu.

La situació a les contradesaneuenques

Arquitectura tradicional en risc.Restauració: cura i sensibilitat

1 6 / 2 0 1 8 119

Alós d’Isil. Impacte ambiental a evitar.

A N A V I

Trobem doncs el municipi de l’AltÀneu ben situat dins del relat històric delPatrimoni col·lectiu i, potser el que ésmés important, amb un cabal d’elementspatrimonials ric i variat. Es tracta d’unrecurs comú que els habitants del terri-tori poden aprofitar mitjançant la defini-ció d’objectius compartits i una gestióadequada per avançar i créixer col·lecti-vament en el decurs del temps. Tanthumanament com econòmicament.

Ja dèiem al principi que per créixercal acordar i respectar objectius a mig illarg termini i això, que dit així semblaobvi, no és fàcil fer-ho efectiu perquè vaen contra de les inèrcies del temps quevivim que tendeixen a situar-nos en laimmediatesa i l ’egocentrisme. Unaimmediatesa i un egocentrisme que, tantsi són necessaris com si no, s’imposencom una forma d’estar en el món.

Acordar objectius no és feina senzi-lla perquè els interessos dels integrantsde la societat són diversos i, sovint, nocoincidents. Trobar eines per fer queaquests objectius acordats es puguinmantenir en el temps, és una feina enca-ra més difícil.

Les eines més eficaces per fixarobjectius i mantenir-los en el temps, sónles de la planificació urbanística ja que,a més de ser transparents, tenen lacapacitat de corregir els desequilibris

que es generen: per una banda tenen la capacitat delimitar els drets dels particulars però, al mateix temps,tenen la capacitat de compensar aquestes limita-cions.

El primer pas és prendre consciencia de la neces-sitat d’acordar objectius compartits per projectar elfutur ja que , si sabem on volem anar, és molt mésfàcil trobar els auxilis imprescindibles per fer el camí.El segon pas serà dotar-se dels instruments legalsque garanteixin la continuïtat i la gestió d’aquestsobjectius La clau per construir aquest projecte com-partit és la visió de futur, la implicació dels habitantsdel municipi i la del seu Ajuntament.

Una projecció cap al futur

Isil. Confluència de patrimoni artístic i industrial.

Assemblea general de socisEsterri d’Àneu, 28 de desembre de 2017

G R I P I A

Joan Blanco / Laura Grimau✒

CCVÀ Presentació del documental per com-memorar el 25è aniversari de la recu-peració dels “Armats”Esterri d’Àneu, 1 d’abril

´

120 N A B I U S

Per segona vegada des de la seua inauguració,la sala Àrnica del Consell Culturalde les Valls va ser l’escenaride l’assemblea general desocis, que va aprovar elprojecte d’activitats,recerca i publicacions perl’any 2018. Un cop finalit-zat l’acte es va dur a termela conferència “De Sun Tzua la intel. l igència artif icial.L’incessant evolució de l’art de la guerra” a càrrecdel professor i historiador Jaume Fernàndez.

A la sala d’actes de l’ajuntament d’Esterri d’Àneu, elConsell Culturali l’Ajuntament van presentar el documen-tal “Els armats d’Esterri d’Àneu, 25 anys de la recupera-ció, memòria i història” .Dirigida per Ramón Alaró, lapel·lícula retrata a través d’una cinquantena de testimonisdirectes, la cohesió del poble d’Esterri d’Àneu per ressuci-tar una festa popular que es va deixar de fer a la dècadadels 60 del segle XX.

Digitalització del fonsFerran Rella Foro (FRF)Any 2018

Aquest any 2018 ha finalitzat la digitalització delfons fotogràfic Ferran Rella Foro, que consta de3.500 diapositives d’àmbits temàtics variats, inci-dint sobretot en el territori i la gent i que abraça elperiòde 1985-2004. A la foto del 1986 la Sra.Carme Sol, delegada de Cultura a Lleida, en elmarc de les segones Jornades Culturals, visitaSanta Maria després de l’incendi, acompanyadapel seu espòs, l’escriptor lleidatà Romà Sol.

Presentació del 27è Dansàneu, Festival deCultures del PirineuBarcelona, 4 de juny

Per segon any consecutiu, les sales de la col·lecció d’ArtRomànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya van tor-nar a ser el marc per la presentació del festival Dansàneu,amb la participació de Pep Serra, director del museu,Jordi Creus, director general de Sàpiens publicacions, laGemma Ylla-Català, conservadora de la col.lecció d’artRomànic del museu, Ferran Rella, president del ConsellCultural, Maria Àngels Blasco, directora general deCultural Popular i Rut Martínez, directora del Dansàneu.L’acte va comptar amb l’actuació en directe de la ballarinaRaquel Gualtero i la soprano Anaïs Oliveras, artistes delDansàneu 2018.

G R I P I A

A C T I V I T A T S 2 0 1 8

27è Dansàneu, mercat festiude les cultures del PirineuValls d’Àneu i Esterri d’Àneu del 30de juny al 8 de juliol

Del 30 de juny al 8 de juliol es va cele-brar el 27è Dansàneu, Festival deCultures del Pirineu, amb tot un ventalld’actuacions, una aposta cada vegadamés consolidada en el nostre territorique es va veure reflectida amb unagran afluència de públic. Amb un pro-grama d’actes que va incloure, la inau-guració d’una exposició dedicada almestre Peret Blanc de Beget, una altraedició del Tastàneu aquest any cele-brada a Sorpe, actuacions de dansacom la del ballarí Quim Bigas, o lafabulosa companya “Malpelo”, músicatradicional a càrrec de Carles Dènia, oel grup Ialma, així com els tallers deformació , i una visita guiada ambacció artística a Sant Pere del Burgal.

Inauguració del Punt d’Interpretació del RomànicPallars SobiràSon, 25 de juliol

S’ha inaugurat a Son el Puntd’Interpretació del Romànic a lasala noble del Centre deDocumentació dels Pirineus queocupa les antigues escoles delpoble. Es tracta dun espai basaten criteris expositius de tecnolo-gies interactives, plafons estàticsi dinàmics d’imatges, bandessonores i sensacions projecta-des. Audiovisuals, DVD interac-tius, pantalles d’exposició ambfragments de pintura en alta defi-nició i projeccions temàtiques.Un punt d’arribada i de sortidaindiscutible en la descoberta delromànic.

Aplec de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu4 d’agost de 2018

Ha estat aquest, un aplec excepcional. D’entrada perquè en lloc de celebrar-lo, com era escaient, el dia 5 d’agost festivitat de la Mare de Déu de les Neus,es va celebrar el dia abans i, segon, perquè aquest aplec serà el darrer quese celebri sense la pista que uneix ja la carretera de Borén amb el poble. Estrenca, així, el tradicional aïllament que va provocar-ne, a la dècada dels vui-tanta, l’abandonament definitiu del veïns i propietaris. En l’acte es va presen-tar la nova talla de la Mare de Déu, ha comptat amb la tradicional cantada degojos i un esmorzar col·lectiu amb venda de samarretes organitzat perl’Associació de propietaris del poble.

´

1 6 / 2 0 1 8 121

122 N A B I U S

G R I P I A

Presentació del l’exposició fotogràfica sobre elpoble d’ÀrreuÀrreu, 4 d’agost

Coincidint amb la celebració de l’aplec de la Mare de Déu de Les Neus, ien col·laboració amb l’Associació d’amics d’Àrreu, el Consell Cultural haorganitzat una senzilla però entrenyable exposició fotogràfica amb imat-ges de l’ermita, del poble i de la gent, que es pot veure in situ tot l’any.

XXXI Pujada al port de SalauPort de Salau, 5 d’agost

La ja clàssica pujada al port deSalau, va tenir lloc com cada any elprimer diumenge d’agost . L’acte vaaplegar més de cinc-centes perso-nes vingudes d’arreu dels PaïsosCatalans per reivindicar els lligamsentre Catalunya i Occitània.

´

Concerts del Festival deMúsica Antiga delsPirineus (FEMAP) a lesValls d’ÀneuValls d’Àneu, juliol i agost

Dins el marc del 8è Festival demúsica antiga dels Pirineus, va tenirlloc a Santa Maria (Escalarre) elconcert a càrrec del grup “The IllyriaConsort” amb el programa “TresorsVienesos”, a Esterri d’Àneu “TastoSolo” amb “Early Modern Englishmusic” i, finalment, Espot va acollir“Els trobadors de les tres cultures”Eduardo Paniagua, Wafir Gibril iPedro Berruezo, amb músiques detradicions espirituals d’Al Andalus.

Presentació del llibre “Indretsd’una guerra” de Manel GimenoEsterri d’Àneu, 18 d’agost

En el marc de la sala d’actes de l’ajuntamentd’Esterri d’Àneu, s’ha presentat el llibre “ Indretsd’una guerra, cronologia del front del Pallars,Abril del 1938 al Febrer de 1939” del especialistaen la guerra civil Manel Gimeno. En l’acte vanparticipar a més de l’esmentar autor l’editor deBresca Alenxandre Amat, el prologuis, l’historia-dor Sisco Farràs i el president del ConsellCultural, Ferran Rella.

1 6 / 2 0 1 8 123

G R I P I A

Un any més, és ja la tercera edi-ció, la màgia cinematogràfica haenvaït les Valls d’Àneu. Es con-solida un projecte audiovisualque va néixer amb l’objectiu pri-mordial d’oferir el prestigi i laintensitat del curtmetratges.Enguany si han presentat propde quaranta cintes que abracenun ampli repertori temàtic (d’es-ports, de ficció, d’ecologia, docu-mentals...). Certamen en què hiha participats curts de produccióaneuenca inclosos els treballsrealitzats pels joves del SES J.Morelló.

Acte inaugural del curs deles Aules d’extensió univer-sitària del Pallars Sobirà26 d’octubre de 2018

Congrés de recerca iArxius. La Guerra CivilEsterri d’Àneu, 27-29 desetembre

L’Ajuntament d’Esterri d’Àneu através de l’Arxiu Històric de lesValls d’Àneu ha organitzataquest important Congrés enque hi ha participat un gran nom-bre d’especialistes de món arxi-vístic i de la guerra civil. L’anyvinent està prevista la publicacióde les actes.

3ª Edició del CurtàneuValls d’Àneu, 9-11 de novembre

´

Produït pel Consell Cultural de les Valls d’Àneuque l’aprovà en Assemblea General el dia 28 dedesembre i amb la col·laboració de l’Ajuntamentd’Alt Àneu i la Diputació de Lleida, el documentalCamí d’Àrreu del realitzador Aleix Gallardet ambguió de Raquel Picolo que té com a tema centralla relació de l’home i la naturalesa, pretén recu-perar els pols del poble abandonat d’Àrreu, insu-flar-li vida, interpel·lar veïns i visitants sobre laimportància de mantenir el patrimoni dels pobles.L’aplec de la Mare de Déu fou un escenari ideald’enregistrament d’imatges. Sobre el pont depedra l’equip descansa i reflexiona.

El vicerector de la Universitat deLleida Sr. Carles Capdevila ha inau-gurat la tercera edició de l’AulaUniversitària del Pallars Sobirà quetorna a comptar amb prestigiososespecialistes de temàtica variada:Xavier Tarraubella (L’electricitat alPallars), Manel Ballester (Visióenergètica de la medicina), MaiteArilla (Els Neandertals al Pirineu),Ferran Latorre ( Els 14 vuit mil),Daniel Arbós (Curiositats científi-ques), Pere Alzina (Animals, plan-tes i humans), Josep M. Ganyet(Ser humà a la IV revolució indus-trial), Carles Porta (Crònica negra) iAdolf Tobella ( Biologia de la religio-sitat).

Projecte audiovisual Camí d’Àneu2018/2019

A C T I V I T A T S 2 0 1 8

124 N A B I U S

R E T R A T S

ALBERTMALET

MUMBRÚ

El Temps. Londres 2003

CCVÂ✒

STREET PHOTOGRAPHY

El que més m’apassiona es la fotografiade carrer, fer Street Photography vol dirobservar el nostre entorn urbà a través d'unacàmera.

Quan volem fer aquest tipus de fotografiahem d'intentar captar l'essència de la ciutat ol’entorn en el qual ens trobem.

No es tracta de buscar les típiques foto-postals d'aquest lloc, sinó de saber mirar ambuns altres ulls.

A la Street Photography s'han d'unir ele-ments tan dispars d’un indret com l'arquitec-tura, la gent que hi viu, els costums locals, lacultura... En definitiva: la personalitat de l’en-torn que volem retratar. Això és el més impor-tant de la Street Photography perquè es potdonar el cas que vegis una fotografia moltclara en la teua ment, però creguis que algunfactor humà pugui millorar-la molt.

Així que ens tocarà esperar, amb tot pre-parat, que "alguna cosa" aparegui per donar-nos la fotografia que estàvem buscant.

1 6 / 2 0 1 8 125

R E T R A T S

’Albert Malet Mumbrú neix a Barcelonael 4 d’abril de 1970. En acabar l’EGB, estudiaa l’EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals)on aconsegueix el títol de tècnic especialistaen imatge i so (1990).

L’any 1990 s’incorpora al món laboral através de l’empresa ZOOM TV, primer comajudant de càmera i desprès com a càmera ihi realitza diferents programes per a televi-sions i vídeos institucionals.

El 1993 treballa com a freelance per adiverses productores del mercat audio-visual. Finalment, l’any 1999 canvia de domi-cili i es trasllada a viure a Agramunt (Lleida),on treballa durant deu anys a l’empresaFotografia Calafell de Tàrrega.

L’any 2009 inicia el seu propi negoci,

L

>amm comunicació & imatge, dedicat a lafotografia, reportatges de vídeo, disseny grà-fic i pàgines web.

Des des del 1996 fins a l’actualitat, ésmembre de la Companyia Teatredetics, de laqual és responsable de la direcció tècnica.

La nit. L’Alzina 2016

▼

Fotografia realitzadaamb la tècnica decol·lodió humit.Joan Porredon, 2012

126 N A B I U S

R E T R A T S

La Clau, Londres 2003

Eva, Agramunt 2017

Explicacions, La Fresneda 2009

1 6 / 2 0 1 8 127

R E T R A T S

Un consell de mestre: d’entra-da feu la foto que heu vist aprimer cop d’ull, sense espe-rar. Després, preneu-vos eltemps necessari i espereu quepassi el que esteu desitjant.

La bicicleta, Cuba 2003

D’esquena, Tàrrega 2006

pròxim i mantenir la sevafamília valent-se de lallum i del nitrat de plata”.

Un homenatge, cer-tament, a la gesta defotografiar la quotidianitaten condicions difícils. En

aquesta nòmina destaquen els noms més cone-guts de Pérez de Rozas, Josep Branguli, FredericBallell, Merletti, Agusti Centelles i Adolf Mas i d’al-tres menys representatius com Josep MariaSagarra, Pablo Lluís Torrents, Josep Gaspar,Frederic Juando i Joan Maymó entre d’altres.Jaume Fabré en el catàleg de l’exposició que se’nva realitzar a la Virreina afirma que el llibre aportauna visió de contingut global que mostra els foto-periodistes, no com a genis solitaris, sinó com gentque té un ofici.

Al Pallars Sobirà, Roser Rafel de Sort iRafel Muniesa d’Esterri per exemple, sense serqualificats de fotoperiodistes, compleixen unaexcelsa funció social. Ara, la tria que us presen-tem d’Àneu (1986-2004) repassa diversosàmbits que tenen una especial rellevància per al’imaginari col·lectiu del territori. Hi podeuobservar construccions, aplecs, obres a lesesglésies, imatges familiars, esdevenimentsciutadants, curiositats naturals i patrimonials...un clar observatori de la vida quotidiana.

128 N A B I U S

R E T R A T S

Ferran Rella✒

oldria aprofitar aquestasegona entrega del fonsFerran Rella, la primera es vapublicar en l’anterior ediciódel Nabius 2017, per acostar-vos la importància social queté el fotoperiodisme. Per aixòm’acullo als articles de Josep Massot L’ull de lamemòria, publicat a la Vanguardia (octubre 2015) idel qual prenc el nom i també de Montse Frisachpublicat al Punt diari (novembre del 2015) intitulatDe professió fotògraf. Ens parlen ambdós articlesdel doble volum reporters gràfics. Barcelona 1900-1939. Ofici i Kiosc editat conjuntament perl’Ajuntament de Barcelona i l’Arxiu Nacional deCatalunya iniciativa de l’Observatori de la VidaQuotidiana (el projecte La imatge velada es va aple-gar al portal www.reportersgrafics.net) i del rigoróstreball d’un grup d’experts Andres Antebi, PabloGonzàlez Morandi, Teresa Farre Panisello i RogerAdam. Mostra, el llibre, la història dels pioners delfotoperiodisme a la ciutat amb una mirada desmitifi-cadora d’un ofici dur, gens valorat i malpagat, talcom encara passa en l’actualitat. Canvien les tècni-ques però no el prestigi d’una meritòria professió. Hiaporta testimonis com el del pintor Santiago Rusiñolque afirma, després de visitar el retratista “L’art d’a-quell fotògraf és l’art d’arrossegar-se pel món, perseguir vivint; no tenir cap vanitat per explotar la del

V

El fons (FRF)

Ferran Rella i ForoL’ull de la memòria. Àneu, la gent i els pobles

1 6 / 2 0 1 8 129

R E T R A T S

Santa Maria d’Àneu, centre espiri-tual de les Valls i cap de l’antic deganatd’Àneu, continua gaudint del fervorpopular. Aquesta canònica agustinianaconstruïda la primera meitat del segleXI s’esmenta ja a l’acta de consagracióde la Seu d’Urgell el 839 anomenadallavors Santa Deodata. Monumentnacional des de l’any 1962 a punt esti-gué de desaparèixer aquell mes degener quan un incendi afectà la veïnaconstrucció pagesa. La intervenció delConsell Cultural (1987), sota la direccióde l’arquitecte Josep Àngel Corbella,aconseguí salvar llavors dos trams decoberta i reordenar l’espai: tancamentde la porta lateral, l’afermament de labeneitera i la construcció d’un passadísde circumval·lació. Darrerament laintervenció del programa RomànicObert (2014) amb la inversió de400.000 € l’ha dignificat. (09.01.1986)

▼

De la mateixa forma que l’Aula Universitària del PallarsSobirà iniciada el 2016, comencem enguany el tercer Curs, repre-senta una porta oberta al coneixement, les classes de Català peradults organitzades també pel Consell Cultural a partir del 1984,l’any del Butlletí de Normalització lingüística anomenat Àrnica queposteriorment donarà nom a la revista cultural, constituïen la pun-ta de llança d’una voluntat i consciència nacionals a través de l’a-prenentatge de la nostra llengua reprimida durant el franquisme.Les sortides com aquesta de la foto a la Mare de Déu de la Rocad’Escart complementaven una decidida i necessària formació. Hipodeu veure gent d’Esterri (el matrimoni de l’Habitant, el matrimo-ni Isona, Rosita de Rosendo, Pilar Mur, Xavier Castells, LolaVicens, Mercè de Montoliu, Teresa Martínez), de la Guingueta(Marta de Lazaro) i d’Escaló (el matrimoni Bruna amb el fill, JosepFillet i Ferran Villavechia). (05.1986)

Foren anys d’intensa activitat delConsell Cultural després de la creaciól’any 1983. Aquesta Trobada d’acordio-nistes realitzada a la porta sud de la vilamurallada d’Escaló prop del barrancd’Escart s’emmarcà dins les SegonesJornades Culturals, les primeres esrealitzaren l ’any 1984. Mentre elsmúsics interpreten, la gent conversa degrat. En primer terme els bidons de llettestimonien d’altres temps que la quotalletera va anar arraconant. (09.1986)

▼

▼

▼

L’any 1988 s’iniciaven les Pujades alPort de Salau. Jordi de casa Carrerad’Esterri proposa al llavors president delCercle d’Agermanament Occitano-Català(CAOC) Enric Garriga la realització d’unencontres transfronteres commemoradorsd’antigues relacions humanes entre ambdóscostats de la muntanya. Amb la col·laboracióprimerenca del Consell Cultural amb elCAOC, de l’Associació del fallaires d’Isil apartir del 1991, de l’Associació per a lesIniciatives Culturals transfrontereres de aVall del Salat (ASPIC) i EMD d’Isil i Alós pos-teriorment, la flama continua més viva quemai. D’aquelles setanta-cinc persones ques’hi aplegaven aquest primer any, s’ha pas-sat a un esdeveniment concorregut i d’altís-sim valor simbòlic. (07.08.1988)

R E T R A T S

130 N A B I U S

Els campanars barrocs deles Valls d’Àneu atorguen al terri-tori i als pobles una marca identifi-cable de pertanyença. El s.XVIIIfixa una tendència clara de refor-ma de les esglésies parroquial. Apartir de llavors, l’skyline delspobles aneuencs el definiran elscampanars vuitavats de cobertapiramidal. La naturalesa, de vega-des, trenca aquesta rectilínia har-monia. En la instantània podeuobservar el poble de Borén ajagutvora el llac amb l’església parro-quial de Sant Martí sense elcaracterístic barret que coronavael campanar. Un pèrfid i inclementllamp li va descobrir la testa aque-l la primavera del vuitan-nou.David Marzo li restituiria la dignitatperduda. (03.89)

La diada de l’11 de setembre ha transco-rregut amb més o menys intensitat i participa-ció segons les circumstàncies polítiques. Perbé que parlem de diades singular com aque-lla esplendorosa de Sant Boi del 1976, ja famés de quaranta anys amb la cèlebre frasede Jordi Carbonell que la prudència no ensfaci traïdors, la girada de l’autonomismeenvers el sobiranisme i la independència n’haestat el factor aglutinant des del l 2012 laforça participativa ha crescut exponencial-ment. Aquell 1989 i damunt del castell sobiràde València d’Àneu on Caterina Albert, espo-sa del darrere comte de Pallars Hug Roger III,va defensar ardidament les llibertat pallare-ses contra els Cardona i la monarquia deFerran el Catòlic, el nombrós públic assistentseguí amb fervor i expectació els parlament icant reivindicatius. (11.9.89)

▼▼

▼

R E T R A T S

1 6 / 2 0 1 8 131

Ritual esperat. Cada 5 d’agost, la Mare de Déude la llet o de les Neus d’Àrreu recupera el lloc prefe-rent en els aplecs aneuencs (Santa Maria 1 de maig;Sant Beado, finals de maig, Mare de Déu de les Ares2 de juliol, Mare de Déu de la Roca, 8 de setembre).Aquest de la imatge tenia singularitat, història: hiretornava la tal la romànica restaurada per laGeneralitat. L’aplec, celebrat enguany el dia 4 d’agosti oficiat litúrgicament per Mn. Andreu, tingué tambéuna especial emoció ja que suposa el darrer sensecomunicació rodada. En la imatge els assistentssegueixen devotament la cerimònia celebrada perMn. Tonet. Al final de l’acte l’escriptor trempolí i acti-vista cultural Jordi Mir (dempeus i a la dreta de la foto)ens va adreçar unes paraules. Aplec de la Mare deDéu de les Neus d’Àrreu. (08.1993).

És aquesta una foto històrica.De la mà del Consell Cultural s’iniciauna fructífera campanya de restaura-ció del patrimoni moble (retaules deSon, Sorpe, i Jou, talles romàniquesde la Mare de Déu de les Neus i deSant Pere de Sorpe,). Per primeravegada, patrimoni moble aneuencseria traslladat per a la seua recupe-ració al Centre de Restauració deBéns Mobles de la Generalitat dirigitper Josep Maria Xarrier (al centre dela foto) i ubicat, llavors, al monestirde Sant Cugat. En la instantània tèc-nics i operaris (Xavi d’Araguàs s’hacolat per la porta secreta de SantPere) planifiquen el desmantellamentper al seu trallat. El 25 d’octubre del1991, dos anys després, el retaulepresidia novament la parroquial deSant Just i Sant Pastor. (10.1989)

La dècada dels vuitanta fou d’especialintensitat reparadora per al patrimoni arqui-tectònic eclesiàstic de les Valls (Sant Joan1985/1987; Sants Just i Pastor de Son 1989entre d’altres intervencions menors).Actuacions entorn del patrimoni romànic quehan tingut una potència encara superior (SantBartomeu de Dorve, Sant Pere del Burgal,Santa Maria d’Àneu, Sant Pere de Sorpe, laMare de Déu de les Neus d’Àrreu, Sant Just iSant Pastor de Son) a través del ProgramaRomànic Obert (2011-2015) gràcies als conve-nis de col·laboració entre la Generalitat deCatalunya, la Caixa i el Bisbat d’Urgell i que hasuposat una inversió de prop d’un milió i migd’euros. Aquesta artística imatge exemplifica lavoluntat recuperadora de Sant Pere del Burgal.Damunt de l’absis l’equip de David Marzo aldavant (Xavi d’Araguàs, Xavier de Gallart iVíctor de Meleta fan equilibris damunt del patri-moni). Sant Pere del Burgal. (01.1990)

Estampes com les quemostra la fotografia feien lesdarreres espernegades la dèca-da dels 90. Isavarre ha estat unpoble ben fotogènic i ens ve,ara, a la memòria visual la foto-grafia del notari EstebanMembrado de la plaça d’Isavarreel dia de la subhasta dels capsde porc el gener del 1900. Aquíhi veiem tres generacions de lafamília Paulet, (Nadal, Maria i laseua filla Mireia) a la porta decasa, avui carrer Llardigué. Abaix, a l’empedrat del carrer lagossa familiar Dana confraternit-za amistosament amb el gall i lagallina. Casa Paulet d’Isavarre.(08.1992)

▼

▼

▼

▼

▼

132 N A B I U S

R E T R A T S

Una altra instantània d’unaplec. La comitiva segueixenritualment el vicari general delBisbat d’Urgell Mn. RamonVilardell i Mn. Tonet. Han aban-donat ja la carretera d’Escalarre ihan enfilat el camí cap a SantaMaria. Uns metres endavant, nosurt a la foto, Andreu de Moleresmarcava el camí amb la creu. Sius hi entreteniu hi descobrireumoltes cares conegudes. Aplecde Santa Maria. (01.05..1994)

▼ Mn. Tonet havia finalitzat la mis-sa. A tocar de l’absis de Sant Beado,els assistents de Cerbi, Gavàs iEsterri, abans de compartir el dinar,s’apleguen per immortalitzar l’acte.Des de Serra Mitjana el terme haestat ritualment beneït i el pansrodons, que un quants feligresossostenen entre les mans, conve-nientment repartits. És, esclar, unaestampa per al record. Actualmentnomés s’hi celebra la cerimònia litúr-gica. En acabar la festa continua alpoble de Cerbi. Aplec de SantBeado. (05. 1994)

Santa Maria entona els gojos queno escolta ningú: Si un flagell la terraassota, el detura vostra mà, que unaplec de la Vall tota mai no deixeu d’es-coltar i per Vós el cel ordena i ens tra-met els seus favors. Enmig d’aquestcafarnaüm de tendes, carpes i de deci-belis temorenca i arraulida, la Mare deDéu espera el miracle que no arriba.Acostumada a la pluja fina, a la culturasuau que penetra, arrela i fa saó per aldevenir, aquest rush musical, aquestaplaga inclement és una fuetada per alterritori, que sembla no haver-ne tingutprou amb l’experiència de les tres ante-riors edicions i per això n’ha projectatuna altra per al 2019. Com hem d’espe-rar que Santa Maria ens concedeixi elsseus favors?. Que déu ens agafe benconfessats! Doctor Músic. (08.1990)

▼▼

1 6 / 2 0 1 8 133

R E T R A T S

Bucòlica estampa de pastorsd’Alós i Isil esmorzant en baixar delsVinyals després d’apariar el ramatd’ovelles amuntanyades. Vegeu quevora la penya descansen el ganxos itambé el gossos d’atura. Hi podeuveure de dalt a baix i d’esquerra adreta Sastre d’Alós, Saura i Pericled’Isil i, finalment, Ignasi i Josep –pare i fill- de casa Mateu/Eugeniad’Alós. (06.07.1995)

A l’estiu la gent torna al niu. Elspobles recobren la vida perdudadurant l’any. És agradable passejar-s’hi, saludar-los i, si s’hi escau,prendre’n una fotografia per alrecord. Aquest és el cas de Burgo ide la Familia de casa Preso creadaal segle XVII que conserva en elnom de la casa el cognom d’unavantpassat de nom Pere Pereso.Hi podeu veure el matrimoniAmbrosi Frigola i Lola Costança, elsseus fills Jordi i Roser, acompanyatsd’Andreu Costança i la seua donaMontserrat Frigola. (08.2000)

No ha estat mai un port fàcil detransitar, l’altura (2.072 m) i la situa-ció geografia han complicat històri-cament el seu pas pel coll als viat-gers, als exèrcits, als músicsd’Esterri perseguits pels llop tal comexplica la llegenda. Era, esclar, unaascensió gradual, pausada i d’obli-gada aturada a l’hostal d’Andreuet,a la Mare de Déu de les Ares i alCap del Port per agrair damunt deles roques l’èxit de la travessa (d’a-quí el nom original de Port dePedres Blanques). Nevada al refugi,actualment restaurant, de la Marede Déu de les Ares. (02.2003)

En l’època d’aquesta foto, el boom immobiliari (1998-2005) estava encara derabiosa efervescència i les Valls d’Àneu no varen quedar al marge d’aquest desoriconstructiu que es coneix com a bombolla del mercat immobiliari. En aquest períodees varen construir a tota Espanya cinc milions de vivendes els preus de les qualaugmentaren en termes nominals un 183%. Quina bojeria!. Val a dir, però, que notot fou promoció, durant aquest període molts propietaris l’aprofitaren per a rehabili-tar casa seua. La Instantània mostra les construccions a Alós davant de Sant Lliser,completament mut. (09.2004)

▼▼

▼

▼

Publicacions del ConsellQUADERNS

PETITS QUADERNS

ARXIU D’IMATGES

LÍNIA CONSELL

P U B L I C A C I O N S

134 N A B I U S

REVISTA NABIUS

Núm. 1 desembre 2004 Núm. 2 desembre 2005 Núm. 3 desembre 2006 Núm. 4 desembre 2007 Núm. 5 desembre 2008 Núm. 6 desembre 2009

Núm. 7 desembre 2010 Núm. 8 juliol 2011Especial 20 anys Dansàneu

Núm. 9 desembre 2011 Núm. 10 desembre 2012

P U B L I C A C I O N S

Núm. 11 desembre 2013

Núm. 13 desembre 2015

Núm. 12 desembre 2014

Núm. 14 desembre 2016

Publicacions editadesen col·laboració

1 6 / 2 0 1 8 135

Núm. 15 desembre 2017

NOVETAT

Josep M. Turon

Sarnalla. Podarcis liolepis. Aprofitant el sol primaveral i a la caça dels insectes que s'alimenten delpolen de les flors dels fruiters, a l'abril del 2014. Hort de casa Cassovall d’Esterri d’Àneu.

Nikon D5100, Tamron 18 - 270 mm VC PZD, 1/800 seg, f/6.3, ISO 1000.

Els altres aneuencs

CONS

ELL

CULT

URAL

DE

LES

VALL

S D’

ÀNEU