P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG:BCIL 16/35

BCIL NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

018

núm. d'ordre

DENOMINACIÓ : La Rectoria Altres denominacions: SITUACIÓ : Call de la Rectoria, 1; plaça de Mossèn Fortià Solà DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1642. Reformes: 1780, 1932, 1976. Arquitectura amb façana

d’origen barroc AUTOR : Jordi Sarri Vilageliu, arquitecte, reforma de 1976 PROMOTOR : Bisbat de Vic. Rectors: Pere Joan Serrabardina (1642), Francesc

Horta (1780), Ramon Pladelasala (1932) i Jacint Anglada Jordà (1976).

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. CONTEXT : Urbà, edifici que conforma la trama del casc antic que inclou la

plaça de Mossèn Fortià Solà. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà. Qualificació: Conjunt històric (Zona A) Afectació: Altura actual Protecció: L’edifici està inclòs en el llistat d’edificis del nucli antic a protegir,

per tant està subjecte a un estudi previ en cas de voler actuar-hi. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Bisbat de Vic. Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

EQ

A

EDA

AA

A14m

EAA

EPA

EQ

A

N

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG:BCIL 16/35

BCIL NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

018

núm. d'ordre

DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, de coberta de teula àrab, amb ràfec inclinat sobre la façana. De l’edificació antiga només se’n conserva la façana.

Aquesta està orientada a nord, formant un dels fronts de la plaça de Mossèn Fortià i Solà. És arrebossada i pintada d’un color ocre molt clar i els elements que conformen el perfil de les obertures són de pedra vista natural. Està composada seguint una disposició irregular dels seus elements, de manera que apareixen dos portals a la planta baixa, tres balcons a la planta primera i una filera de finestres al pis segon.

En la planta baixa destaca el portal principal d’entrada, el qual és fet en arc de mig punt, amb dovelles amb molt regràs i la clau gravada amb diverses dates i signes: una creu grega, un cor que conté les sigles IHS, les lletres PI SB i finalment datada de 1642. El tancament de la porta és de fusta a doble batent i roblonada. Al seu costat esquerre hi ha un segon portal rectangular amb llinda de pedra aparellada i amb una clau central. Les rebranques són de pedra encadenada.

Al primer pis, els tres balcons presenten les obertures amb el mateix tractament del segon portal, és a dir rectangulars, rebranques encadenades i llinda de pedra. Les baranes són de ferro de barrots simples acabades amb uns poms als angles. Estan disposats de forma que deixen lliure l’espai immediatament situat al damunt del portal adovellat. Les finestres del segon pis, disposades de forma més regular, presenten un o dos mòduls, alternats. Aquest últim pis és producte d’una antiga ampliació de l’edifici.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Rectoria i arxiu parroquial Actual: Rectoria i arxiu parroquial ESTAT DE CONSERVACIÓ: La façana es conserva molt bé, ja que ha estat recentment

restaurada i amb elements originals, com la porta adovellada de clau gravada.

VALORACIÓ: Edifici important per representar la seu rectoral i per conservar part

de la façana original barroca, que s’integra perfectament en l’entorn edificat.

DADES HISTÒRIQUES: La Rectoria de Torelló, força allunyada del temple parroquial, té un

origen medieval. Mossèn Parassols va elaborar un rectorologi que comença l’any 874. Mossèn Fortià Solà trobà dades de la rectoria des de l’any 1019.

Sobre l’edifici medieval tenim dades disperses que fan referència al seu manteniment. L’any 1399, el batlle Antoni Vinyes es queixava davant del visitador canònic de les enormes despeses que el rector Francesc del Vilar feia a l’hospici de la rectoria. A mitjan segle XV, els obrers de la parròquia es queixaven al Vicari General de Vic del desmillorament que en temps del rector Mateu de Salcelles havia sofert la casa rectoral i altres propietats d’aquesta. Sembla ser que aquest rector va deixar en estat ruïnós bona part de l’immoble.

1C A L L D E L A R E C T O R I A

E: 1/200

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG:BCIL 16/35

BCIL NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

018

núm. d'ordre

Aleshores, la Rectoria disposava de dependències per

emmagatzemar cereals, vi i altres productes (cups i bótes). Una vinya propera a la font de Terrades també li pertanyia. La casa Delmera (plaça de la Vila), avui desapareguda, també estava vinculada a la Rectoria. A principis del segle XX, la casa del carrer Ample, 2 (avui Mossèn Parassols) pertanyia al bisbat i el rector Ramon Pladelasala hi vivia.

L’edifici que va arribar al segle XX es va alçar, segons indica la llinda, l’any 1642. Mossèn Fortià Solà no va trobar documentació d’aquesta obra duta a terme en temps del rector Pere Joan Serrabardina.

La casa rectoral es va restaurar l’any 1780. El rector Francesc Horta va invertir una quantitat superior a les 1.000 lliures en reformar-la. Un segle més tard, l’any 1887 segons Fortià Solà, el mur de l’hort de la Rectoria fou enretirat per la banda del carrer de Sant Feliu i el de la casa Dosrius. La nova paret de l’hort fou despesada per l’Ajuntament.

Ja entrat el segle XX, la casa rectoral va ser restaurada novament. A principis de segle hi havia l’Escola Dominical a la segona planta de la casa i disposava d’un petit cafè. L’any 1932, el rector Ramon Pladelasala i Euras va fer aquesta restauració.

Durant els anys quaranta del segle XX, es renovà la façana tot destacant-ne la porta adovellada.

La darrera intervenció que va afectar la casa rectoral començà l’any 1973. L’any 1974 es va enderrocar la casa del carrer de Sant Feliu, 16, propietat de Fortià Bardolet Pujol. La casa va quedar afectada pel pla urbanístic vigent tot seguint un procés d’expropiació forçosa. Amb aquest enderroc s’eixamplava el carrer de Sant Feliu i s’alineava amb el carrer de Rocaprevera. L’estretor del carrer de Sant Feliu era un impediment per al trànsit rodat. L’eixamplada de 1887 havia quedat petita.

La Rectoria i el seu hort, amb un mur de gran alçada, van seguir el mateix procés d’expropiació forçosa. El 26 d’abril de 1974 es va decidir per acord municipal que els horts de la Rectoria serien plaça pública i, la meitat de la casa Bardolet, carrer. L’Ajuntament es feia càrrec de l’enderroc de la casa rectoral.

En tot aquest procés hi participaren Josep Lluís Soler, arquitecte municipal l’any 1973, Joan Masferrer, arquitecte municipal l’any 1974 i Joan Ferrés Juanola, aparellador municipal. L’alcalde de Torelló era Ramon Vilar Bassas.

El rector Jacint Anglada Jordà va vendre 385,06 m2 de l’hort de la Rectoria al municipi per 250.000 pts, i 49,05 m2 de l’hort passaren a formar part de la via pública.

Una part dels terrenys de l’antiga rectoria constitueixen des d’aleshores la plaça Jacint Verdaguer. La resta dels terrenys foren per edificar un plurihabitatge i la nova rectoria, molt més petita que l’anterior. El projecte constructiu, de 1975, fou dirigit per l’arquitecte Jordi Sarri Vilageliu. Joan Ferrés i Ferran Auguet foren els aparelladors, i Josep Fontserè Montells, el constructor. L’any 1976, s’alçaren els pisos amb l’impuls de la Promotora Torelló.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG:BCIL 16/35

BCIL NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

018

núm. d'ordre

La casa rectoral fou reformada totalment tret del portal rodó, l’escut

i una finestra revestida amb pedra tallada. El plurihabitatge construït al seu entorn es va projectar amb porxos. Actualment, els baixos d’aquest plurihabitatge són dependències municipals.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- MOLERA I CLOTA, SANTI, L’Abans. 2001-2002. Escrita: - SOLÀ I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - AMT, immobles municipals, llicències d’obra.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG:BCIL 16/35

BCIL NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

018

ARU ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA ARU Pàg. 6

DESCRIPCIÓ DEL BÉ:

- Edifici parroquial de planta baixa i dues plantes pis

9.14

10.60

4.788.

37

DENOMINACIÓ: La Rectoria

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE BÉNS:

- Històriques i arquitectòniques.

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ: Call de la rectoria

COOR. UTM x: 439044,2987 y: 655415,4532 REF CADASTRAL 90,54,402

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Nivell d’intervenció B - S’ha de mantenir la façana. S’han de mantenir els elements arquitectònics d’interès. (balcons, baranes, llindes portal....) - Es podran realitzar les obres que preveu la normativa urbanística de la Revisió del Pla General d’Ordenació de Torelló.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG:BCIL 16/35

BCIL NIVELL-B AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

018

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ: La Rectoria

DESCRIPCIÓ:

- L’àrea és fixada per tot el nucli antic., on està inclòs aquest edifici. Engloba tant l’edifici com els espais públics que l'envolten.

- Zona de possibles jaciments arqueològics vinculats a la ciutat antiga

SITUACIÓ: Call de la Rectoria Nucli antic

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- L’entorn és un àrea d’expectativa ecològica. - És podrà intervenir en els edificis d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló. - Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament

en la part edificada. (AEAP) - Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció

preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.