IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 7

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

AC112Cases de possessió de Son MonerArquitectura civil privadaS. XIII-XXProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A007002250000RI- 07005A007002190000RR

CODI. AC112NOM. Cases de possessió de Son Moner

ADREÇA. Camí de son Simó, 8CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 7PARCEL·LA. 225-219

COORDENADES UTM. Pt. Central:450986.55 ; 4380738.45

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S.XIII-XX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Cases de possessió

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Conjunt d'estructures que conformen les antigues cases de possessió de Son Moner, conegudes també amb el nom àrab de Ator. Es troben situades damunt un turonet d'uns 113 m.s.n.m. que conforma a la seva part superior una gran plana. Aquest turó es situa al sector de ponent de la Serra de Garrafa just al començament del Comellar de Sa Galera i domina visualment gran part de la vall d'Andratx, el primer sector de la Coma Major i trams de comunicació de la vall d'Andratx i l'accés principal a la Serra de Garrafa pel camí de s'Ermita. Aquesta orografia li atorga un caràcter natural defensiu molt important amb un gran control visual i territorial que ja es reflexa amb l'existència d'un gran jaciment talaiòtic al seu subsòl i la toponímia àrab d'Ator, que significa muntanya rodona o muntanya sagrada. Les actuals estructures corresponem a un gran conjunt de cases de possessió de caràcter monumental, de gran valor i interès, estructurades en diferents cossos conformant una edificació de planta irregular i molt allargada producte de distintes èpoques, aprofitaments de paraments antics i adossaments posteriors, tots ells reformats recentment. Les estructures actuals es diferencien clarament en dos grups: el situat al sector sud-est pareix correspondre a un adossament a mode de llogaret envoltant un pati o petita clastra i que aprofiten estructures més antigues de la possessió. Presenta petites edificacions de planta rectangular, un màxim de dues alçades i composicions de façanes d'arquitectura tradicional desenvolupades a la nostra contrada entre el segle XIX i principis del segle XX.; el segon grup es troba situat al costat nord-oest i correspon al gran volum constructiu de les cases de possessió, actualment molt reformades i reconstruïdes, però que encara s'estructuren en volums de planta rectangular envoltant una clastra tancada que presideix el conjunt al seu costat nord-oest. L'accés principal al conjunt, que dona a la clastra, es situa al costat nord-oest, on localitzam un tram reformat del camí empedrat, i correspon a un gran mur realitzat amb paredat en verd i restes de referit esgrafiat amb cornisa d'esquena d'ase i presidit per un gran portal forà d'arc escasser amb dovelles de marès i llindar de pedra viva. Al seu costat nord s'adossa un volum reconstruït que corresponia a una possible pallissa i actualment és una capella amb espadanya. Des d'aquest portal s'accedeix a la clastra, totalment tancada, de planta quasi trapezoïdal amb el trespol empedrat i a dos nivells, presidida al seu costat sud-oest per un parral realitzat amb una pèrgola de ferro sostinguda per dos pilars de carreus de marès i un mur perimetral amb obertures cap al sud-oest, controlant la vall d'Andratx i directament amb el poble d'Andratx i les possessions de Son Mas i Son Esteve. Aquesta clastra articula totes les obertures i accessos dels volums que l'envolten. Centrat amb l'eix d'accés localitzam la façana del volum principal que pareix correspondre a l'antiga casa dels senyors amb un volum rectangular, tres alçades màximes i coberta a doble vessant de teula àrab. La seva façana principal presenta dos volums diferenciats en composició i en alçada, unides per un pedrís adossat. El tram de l'esquerra presenta la composició típica dels casals senyorials amb tres alçades, parament de paredat en verd amb restes de referit esgrafiat de color blanquinós esquerdat que ens deixen veure un morter anterior de color vermellós, restes de línies d'imposta groguenques, restes de línies d'emmarcament de la façana , obertures organitzades segons dos eixos verticals, emmarcament de les obertures, finestrons al pis superior, finestres amb fiola motllurada i emmarcaments marès, restes de cantoneres de pedra escairades i un gran portal d'arc rodó amb requadre, quasi centrat a l'eix, realitzat amb carreus i dovelles de marès , on localitzam a la part superior la data de 1779 dibuixada amb almagrà. Aquest tram presenta la singularitat de conservar al seu costat est, les restes d'un emmarcament amb maquets negres que continua la composició de la façana de l'edifici adjunt. L'altre tram de la dreta presenta només dues alçades, la mateixa estructura de paredats però amb les obertures de portal romà i finestra balconera recentment modificades i amb un únic eix vertical. El interior d'aquest volum es troba molt modificat però conserva, a la planta baixa, les restes d'un gran llar de foc, un coll de cisterna, les restes d'un gran depòsit de pedra a mode de safareig que pot correspondre a part del sistema de la tafona i altres elements com restes de finestrons, arcades, etc... L'altre volum que es situat al nord-est de la clastra, conserva i presenta la majoria dels elements etnològics més importants de les cases de possessió. Aquests elements corresponen a la tafona, els graners, la rampa exterior d'accés, l'aljub, una porxada coberta de comunicació de l'exterior amb la clastra i la tafona, l'antiga pallissa, etc... Aquest volum, que presentava un estat ruïnós a principis del segle XX, actualment conserva parts dels elements més singulars de tota la possessió. Així, la façana orientada cap a la clastra es pot diferenciar en dos trams: un molt reformat que es situa al costat nord-est, i que presenta un paredat en verd vist, cantoneres de marès ben escairades i disposades a salta-cavall, junt amb les obertures segons dos eixos verticals, on només els portals romans de la planta baixa pareixen originals. En canvi, l'altre tram de la façana conserva la composició original típica del segle XVIII amb una gran arcada d'arc ansa-paner amb dovelles de marès al pis inferior i una finestra no centrada que es caracteritza per un emmarcament de marès i una fiola motlurada.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4

www.elements-arq.com

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 7

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) Boscós

AC112Cases de possessió de Son MonerArquitectura civil privadaS. XIII-XXProtecció. Integral

AC112Cases de possessió de Son MonerArquitectura civil privadaS. XIII-XXProtecció. Integral

HISTÒRIA.

La documentació històrica envers les cases de possessió de Son Moner es bastant extensa i aporta un ventall cronològic des del món talaiòtic fins quasi a l'actualitat, gràcies a la informació arqueològica i als documents del repartiment del segle XIII. Com ja hem mencionat aquesta possessió rebia el nom original d'Ator, de probable origen islàmic encara que també pot provenir del llati torus. Aquesta designació a aquestes cases amb aquest topònim ja ens indica la importància d'aquest conjunt tant per la seva ubicació i orografia com per la presencia de restes arquitectòniques tant talaiòtiques com romanes i islàmiques. Però la primera referència documental la localitzam a l'any 1232 quan el Bisbe de Barcelona atorgà el títol de propietat a Guillem Marsilio. L'any 1282 es torna a realitzat una nova escriptura de propietat fonamentada en l'antigor de la possessió, on ja surt menciona l'existència d'un molí hidràulic i el seu sistema de canalitzacions. El següents propietaris varen ser els Feixes, anomenats Baltar, des de 1298 fins al segle XV. Entre aquestes dues famílies es degué dur a terme la reforma de les estructures islàmiques fins aconseguir una construcció més de l'estil dels casals medievals catalans. L'any 1464 fou comprada per Gaspar Moner, del qui prengué el nom. Aquesta família llogà la possessió als Alemanys des de 1523, data important perquè menciona per primer pic l'existència de la tafona i anys més tar d'unes cases contingues, a més del conegut molí d'aigua i àrees de vinya i regiu. Documentació que ja ens narra l'ampliació dels volums existents, la configuració en un gran conjunt d'estructures i la possibilitat de l'existència de la divisió de les estructures en dues propietats. Divisió de propietats que surt mencionat als estims del segle XVII on queda dividida la propietat en quatre propietaris diferents que ens indica l'existència d'una gran ampliació de volums envoltant el conjunt. La gran reforma del conjunt, que segons Berard era un possessió mitjana amb hort, aigua i molí a nom de Gaspar Moner, es desenvolupà al segle XVIII i ve marcada per la data esgrafiada a la dovella central de 1779. És en aquest moment entre mitjans del segle XVIII i finals quan s'unificà els volums que emmarquen la clastra, es desenvolupa la composició de les façanes amb paredats de referit amb incrustacions de brodat i la instal·lació de teules pintades, es realitza el tancament de la clastra i es consolida els volums principals de les cases de possessió. Aquesta composició arribarà fins a finals del segle XIX i principis del segle XX, moment en que es desenvolupà noves modificacions de volums a les cases de possessió i l'adossament d'altres estructures aprofitant possibles construccions anteriors al costat sud-est i creant un petit llogaret. La tafona encara es trobava en funcionament a mitjans del segle XX a nom de Baltasar Pujol. A la segona meitat del segle XX es procedí a un progressiu estat de ruïna de les estructures fins a principis del segle XXI que es dugué a terme la reconstrucció de la

majoria dels volums.

BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades d´estudis locals d´Andratx. Palma: Ajuntament d´Andratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

HERNÁNDEZ GELABERT, C. (2014). Origenes medievales de las casas de Andratx (Mallorca). Aportación al conocimiento de la formación de los tipos de la arquitectura tradicional local. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Bellas Artes. Departamento de Dibujo I. Madrid. Inèdit.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d´Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d´Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d´Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d´Andratx.

PÀGINA 3 de 7

Però l'element més important d'aquest parament de paredat en verd radica en el seu referit compost per incrustacions de maquets negres conformant un composició de façana brodada, on destaquen les línies d'emmarcament de la façana i l'arcada, l'emmarcament de la finestra junt amb la faixa superior de la façana disposant petits requadres decorats amb elements geomètrics (creus, cercles..), vegetals i antropomòrfics, que també localitzam dins el propi brodat de la façana. Aquest volum queda homogeneïtzat mitjançant una nova cornisa de teules imbricades i pintades en almagrà amb dibuixos o inscripcions que imiten els models antics conservats dins les cases de possessió., cornisa que també es localitza a la vessant nord d'aquest volum. L'actual tafona de planta rectangular també ha sigut objecte de reformes amb una nova coberta a doble vessant de teula àrab i un encavalcament de fusta imitant models antics. Al seu interior, actualment enrajolat de rajoles hidràuliques que impossibilita la documentació de les canalitzacions, es conserva in situ, les cuixeres de pedra, el bassi, dos safareigs de pedra per triar l'oli, el quintar i gran part del trull amb la sumola, el rutló i una gran jàssera. Adossa a aquesta estructura es conserven dos graners amb volta de canó realitzada amb carreus de marès i on un d'ell es troba dividit interiorment en dues sales. Aquests graners sustenten la rampa d'accés dels carruatges al graners per la part superior. Entre la tafona i la resta del volum documentam aquest segon accés a la clastra amb portal romà de carreus de marès que dona a una sala en forma de porxada amb un forn i restes d'una pica a banda i banda. Adossat a aquest volum al costat nord-oest localitzam l'aljub d'uns quasi 7 metres de longitud per tres d'amplada aproximada realitzat amb paredat en verd amb referit hidràulic intern i volta de canó amb carreus de marès. Com ja hem mencionat tot el interior de les cases de possessió han estat objecte de modificacions per diverses intervencions recents que han comportat la col·locació de lluernaris, paviments de pinyolets, nous accessos interiors, noves escales, nous enrajolats amb rajoles hidràulics i paviment ceràmic aprofitant materials ja existents, etc.. creant un estil heterogeni però molt integrat amb l'edificació. Als voltants de les cases es localitzen més elements etnològics com altres casetes, dues sitges de carboners, un coll de cisterna o de pou realitzat amb carreus de marès, etc... i les restes arqueològiques d'un poblat talaiòtic on destaca un gran talaiot circular (JA 02) i un molí hidràulic de probable origen islàmic (JA 18).

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

www.elements-arq.com

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

AC112

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació i la resta d'elements complementaris (terrasses, porxos, patis i claustres, jardins, espais exteriors, elements etnològics varis, etc). Protegir l'entorn més immediat. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt i mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que el conformen així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, voltes, escales, obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, balustrades, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius, emmarcats, sòcols, fusteries, etc).Harmonització dels paraments de les façanes i substitució de certs elements dissonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original del conjunt (en especial, certes reparacions i regates fetes a les façanes interiors del claustre). Pel que fa a la tafona, recuperar les parts de la maquinària original actualment deteriorades o desaparegudes.En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

ENTORNS DE PROTECCIÓ.

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El

volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el

caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de

terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries,

runa o deixalles.

CAUTELA ARQUEOLÒGICA.

Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l’acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l’estudi arqueològic regulat a l’article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d’intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin.

Cases de possessió de Son MonerArquitectura civil privadaS. XIII-XXProtecció. Integral

PÀGINA 4 de 7

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7

www.elements-arq.com

Conservació (2003-2012)ConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma (2003-2012)Rehabilitació (2003-2012)RestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

AC112

OBSERVACIONS.

El seu subsòl es troba protegit com zona arqueològica JA-02 des de la redacció de la Carta Arqueològica del municipi d'Andratx a la dècada dels anys noranta.

Cases de possessió de Son MonerArquitectura civil privadaS. XIII-XXProtecció. Integral

PÀGINA 5 de 7

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10

www.elements-arq.com

AC112Cases de possessió de Son MonerArquitectura civil privadaS. XIII-XXProtecció. Integral

PÀGINA 6 de 7

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11

www.elements-arq.com

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

AC112Cases de possessió de Son MonerArquitectura civil privadaS. XIII-XXProtecció. Integral

PÀGINA 7 de 7